Traditions and Celebrations by Sharing Languages

Traditions and Celebrations

INDEX 1. Inici 1.1. Portada 1.2. Índex 2. Cos del treball 2.1. Introducció 2.2. Influència a les nostres llengües: Història 2.2.1. L’origen del català 2.2.2. Els primers textos en català 2.2.3. Edat Mitjana: Plenitud del català (XIII - XV) 2.2.4. La Renaixença 2.2.5. Segle XX 2.3. La influència de la llengua anglesa en la nostra llengua 2.3.1. Anglicismes en la llengua catalana 2.4. Festes i Tradicions 2.4.1. Easter i Pasqua 2.4.2. Santa Claus, el Tió i els Reis Mags d’Orient 2.4.3. Halloween i Castanyada 2.4.4. Valentine’s Day i Sant Jordi 2.4.5. Midsummer i Sant Joan 1

Traditions and Celebrations

2.4.6. Aprils Fools’ Day i Sants Innocents 2.5. Conclusions 2.6. Fonts d’informació 3. Final 3.1. Annexos

Traditions and Celebrations

2.1 INTRODUCCIÓ - La nostra hipòtesi sobre aquest treball era que les festes americanes i angleses es celebren cada vegada més a Catalunya. - Per la realització d’aquest treball hem decidit assolir els objectius següents: el primer és contrastar i corroborar la hipòtesi a partir del nostre treball; en segon lloc comprovar quines són les festes que es celebren més a Catalunya; en tercer lloc elaborar un seguit d’enquestes per tal de corroborar la hipòtesi; en quart lloc ampliar els coneixements sobre la història anglesa i catalana de la llengua i, en últim lloc, descobrir quines tradicions i/o celebracions estan influenciades per l’anglès a Suïssa i Itàlia. - Els aspectes a treballar que es realitzaran durant el treball per tal d’assolir informació per aquest són els següents: l’entrevista a Carmen Rubio, enquestes per tal de contrastar la influència de les festes angleses/americanes que es celebren més a Catalunya i, finalment, la recerca d’informació a través d’Internet o llibres. -El mètode de treball que hem utilitzat per realitzar aquest treball és repartir la feina de manera molt organitzada des d’un bon principi, ja que cada un dels dos feria la meitat del treball. També repartir els temes en funció una mica dels gustos de cadascú i sempre amb una bona comunicació, per tal de fer el treball de la millor manera. - Hem estructurat el treball de la següent manera: primer hem fet una introducció general sobre l’origen de les nostres llengües, basada en la història; seguidament hem parlat sobre la influència de la llengua anglesa en la nostra llengua. Després ja hem especificat més en el nostre tema i hem explicat i comparat moltes de les celebracions catalanes i angleses/americanes. Per acabar hem posat els annexos que ens han ajudat a realitzar el treball com són les enquestes i l’entrevista a Carmen Rubio.

Traditions and Celebrations

2.2 INFLUÈNCIA A LA NOSTRA LLENGUA: HISTÒRIA DEL CATALÀ 2.2.1 L’origen del català ORÍGENS:

La llengua catalana prové del llatí parlat pels romans que es va instal·lar a la península ibèrica (III aC-VDC). Amb la caiguda de l’Imperi Romà al s.VdC, el llatí va anar evolucionant fins arribar a les llengües romàniques com el català, el castellà, l’anglès… Es creu que el naixement de la llengua catalana es produeix cap al s.VII però com a llengua parlada, no escrita. La major part del vocabulari català prové del llatí vulgar però la llengua ha tingut altres influències al llarg de la historia. EL SUBSTRAT:

Del 1000 al 218 aC, es van establir al territori que actualment es coneix com a Països Catalans diversos pobles que parlaven llengües diferents: els sorotaptes, els celtes, els fenicis, els grecs i els ibers. Aquestes llengües van formar el substrat català, són les llengües que hi havia el nostre país abans de la implantació del llatí. Algunes paraules que encara conservem dels grecs són: Empúries i Roses; de l’Iberobasc: esquerra, estalviar i pissarra; i de l’Indoeuropeu: maduixa i Besalú. EL SUPERSTRAT:

El superstrat català és l’element lingüístic posterior a la romanització incorporat a les llengües romàniques. Aprofitant la debilitat de l’Imperi Romà, es produí una important migració de pobles germànics (primer els visigots i després els francs), aquests van constituir la base dels primers poblats bàrbars. La influencia romana havia estat tan sòlida que l’establiment definitiu dels visigots a la Península no va aconseguir trencar el curs de la romanització, sinó que va continuar-ho. Alguns elements germànics que encara conservem són: guerra, guanyar, bandera, etc. 4

Traditions and Celebrations

Les tropes musulmanes l’any 711, s’apoderaren de tota la península. Aquesta invasió provoca una reacció dels francs, i comença la reconquesta amb l’establiment de la Marca Hispànica. En aquest període de l’arabització es forma la Catalunya nova, dominada durant quasi uns 400 anys per els àrabs. Alguns elements àrabs que encara conservem són: carxofa, xarop, rajola, safareig, etc. L’ADSTRAT:

Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori, viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua. El català va tenir diverses relacions de veïnatge, que van deixar paraules utilitzades encara avui en dia. Els pobles veïns que van influenciar el català van ser: els occitans (ambaixada, bressol…), els castellans (buscar, esmorzar…), els francesos (jardí, biberó…), els italians (piano, novel·la…), grups amerindis (huracà, canoa…) i els anglesos (bar, club…).

2.2.2 ELS PRIMERS TEXTOS ESCRITS EN CATALÀ El català va néixer entre finals del segle VII i inicis del VIII, per l’evolució del llatí vulgar. No obstant això, el català no es va començar a utilitzar a l’escriptura fins a uns segles més tard i de manera progressiva. No conservem textos sencers escrits en català fins al segle XII – XIII quan, amb el desenvolupament de la burgesia, es va anar formant un nou públic lector que no coneixia el llatí. Els textos més antics pertanyen als àmbits jurídics, comercial i religiós, clar exemple que el poble, necessitava i disposar i fer ús habitual d’aquests tipus de document, ja que no devia entendre el llatí. Els primers textos en català que es conserven són: un fragment d’una traducció del Forum Iudicum i un fragment de vuit fulls d’un sermó sobre l’evangeli conegut amb el nom d’Homilies d’Organya i que l’autor comenta en català. 5

Traditions and Celebrations

2.2.3 EDAT MITJANA: PLENITUD DEL CATALÀ (XIII-XV) L’ús del català es va anar ampliant perquè la població no coneixia el llatí. El llatí era la llengua dels documents eclesiàstics i dels estudis universitaris. Quan la llengua catalana es va estendre, van augmentar el nombre de documents redactats en català en els àmbits jurídics i administratius.

2.2.4 LA RENAIXENÇA Va ser un moviment de recuperació de la identitat catalana (llengua, cultura i política) i de reivindicacions nacionals i polítiques. Aquest període es va produir entre els anys 1830 i 1880. Els objectius d’aquesta eren estudiar i divulgar els escriptors clàssics, potenciar el prestigi social de la llengua, recollir i divulgar la literatura popular, aconseguir en general un nivell de normalitat per a la llengua catalana, revitalitzar el conreu de tots els gèneres i la creació de noves institucions. Els Jocs Florals era un certament literari creat a l’edat medieval per potenciar la presencia del català en la literatura i en la vida social. Els escriptors més importants van ser Àngel Guimerà en teatre, Narcís Oller en narrativa i Jacint Verdaguer en poesia.

2.2.5 SEGLE XX En el segle XX es produeixen diversos esdeveniments molt importants per la llengua catalana: l’any 1907 es funda l’Institut d’Estudis Catalans i Pompeu Fabra va ser el creador de la normativa moderna de la llengua catalana (1913). Durant la guerra civil espanyola, es va iniciar la persecució de la població i la llengua catalana. Prohibien qualsevol símbol de la cultura catalana i manifestació a favor, van clausurar tots els mitjans de comunicació i el castellà va ser imposat a les escoles. Quan es va restablir la democràcia, la constitució del 1978 va anular totes les prohibicions i restriccions contra el català.

Traditions and Celebrations

2.3 LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA ANGLESA EN LA NOSTRA LLENGUA, EL CATALÀ La llengua anglesa ens influencia constantment, però la major part d’anglicismes van ser importats durant el s. XIX amb l’imperialisme i la globalització dels Estats Units d’Amèrica. Actualment, una gran part dels anglicismes que tenim en la nostra llengua provenen de la dominació anglosaxona en els camps de la ciència i la tecnologia. Per tant, podem definir Anglicisme com un mot que té els seus orígens en la cultura anglosaxona i que s’ha incorporat totalment o parcialment en la nostra llengua. Moltes vegades els Anglicismes s’adapten a la nostra llengua canviant la fonètica i la gramàtica de la paraula. La nova paraula pot substituïr el mot anteriorment utilitzat o bé hi pot conviure. L’Internet, la televisió i els medis de comunicació han estat les principals vies de difusió d’anglicismes durant els últims anys, per tant són els espais on hi podem trobar més anglicismes. A causa d’això ens trobem actualment envoltats d’aquests préstecs lingüístics.

2.3.1 ANGLICISMES EN LA LLENGUA CATALANA Tal i com va mencionar la ex-professora Carmen Rubio, la primera i única convivència lingüística que va tenir l’anglès amb el català va ser a Menorca al segle XVIII. En el català predominen anglicismes en els mons de la tecnologia, la gastronomia i la ciència. A continuació, es mencionen diferents exemples d’anglicismes. Als que els falta l’equivalent al català és perquè no s’ha buscat traducció a l’importar el mot.

● Accent: Èmfasi. ● Aeròbic: Gimnàstica. ● Agenda: Ordre del dia. 7

Traditions and Celebrations

● Agressiu: Violent. ● Alien: Extraterrestre. ● Àrea: Regió. ● Bacon: Cansalada. ● Bàsquet. ● Beisbol. ● Best seller: Llibre més venut. ● Bòxers: Calçotets. ● Break: Descans. ● Bungalow: Casa d’una sola planta. ● Cache: Emmagatzemament ● Càmping: Campament. ● Càtering: Servei de menjador. ● Clima: Ambient. ● Còctel. ● Completar: Acabar. ● E-book: Llibre electrònic. ● Esprai. ● Estàndard. ● Estrès. ● Fúting: Anar a córrer. ● Hall: Vestíbul. ● Light: Lleuger. ● Manager: Gerent. ● Màster. ● Mòdem. ● Ok: D’acord. ● Pin: Insígnia. ● Sandwich: Entrepà. ● Self Service: Autoservei. 8

Traditions and Celebrations

2.4 COMPARACIÓ DE TRADICIONS ANGLOSAXONES I CATALANES. 2.4.1 Easter i Pasqua Easter (Variable - Primavera) Easter, que celebra la resurrecció de Jesucrist, és la festa Cristiana més important. És anomenada una “moveable fest” ja que mai s’escau en el mateix dia. La setmana que precedeix Easter és l’anomenda Holy Week (Setmana Santa), la qual inclou el Maundy Thursday, que commemora l’úiltim sopar de Jesus amb el seus deixebles, el Good Friday, que honora la crucificació de Jesus i el Holy Saturday, que es centra en la transició entre la crucificació i la resurreció. El període de temps de 50 dies que segueix l’Easter Sunday és anomenat l’Easteride i inclou la celebració de l’ascenció de Jesus al cel. Amb els segles les tradicions paganes han fet dels Ous de Pasqua, dels conills i dels cistells amb llaminadures, una part important d’aquesta festivitat. Degut a l’expansió d’Easter, més de 90 milions d’Easter Bunnies (conills de Pasqua) de xocolata són fets cada any.

Traditions and Celebrations

From: NorthVancouver.com - Ous de pasqua pintats

Pasqua (Variable - Primavera) La Pasqua és un període de joia i alegria: els cristians celebren la resurrecció de Jesucrist i al mateix temps inicien els rituals primaverals els quals celebren l’arribada del bon temps i de la renovació de la natura després de l’hivern. La Pasqua Florida és celebrada diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua acompanyada d’una gran quantitat d’aplecs. Aquestes festes exalten l’element vegetal, símbol de fecunditat, d’abundància i expressen la necessitat de protecció. Diumenge de Rams (representa la verdor), Pasqua Florida (representa la floració) i Pasqua Granada (representa la fructificació) són els tres períodes que van dés de l’entrada de la primavera fins el solstici d’estiu. A Catalunya, tot i el pas del temps i de les influències estrangeres, encara es fan caramelles, enramades, romeries i aplecs. Les tradicions més arrelades a casa nostra són l’Ou de Pasqua i la Mona, símbol de la vida i la fertilitat.

From: PastisseriaPonts.cat - Mona de Pasqua 10

Traditions and Celebrations

Easter vs Pasqua Segons les enquestes hem sabut que la gran majoria de gent, més del 80%, celebra la Pasqua amb la Mona de Pasqua. Un petit percentatge de les persones que han completat l’enquesta, en aquest cas un 7%, pinta o busca ous com a tradició. Per altra banda un 11% de les persones no ha seleccionat cap de les dues respostes anteriors i un percentatge gairebé despreciable ha seleccionat les dues respostes anteriors. Podríem associar el destacat resultat de la Mona degut a que gairebé totes les persones que han pres l’enquesta són d’origen català i, per tant, celebren tradicions catalanes.

Traditions and Celebrations

2.4.2 Santa Claus, el Tió i els Reis Mags d’Orient Santa Claus (24 de desembre) Història: Explica la història que Nicolau va néixer al segle IV, a Mira (actual Turquia). Nascut en el bressol de família rica i acomodada, des de la seva infantesa , Nicolau sempre es va fer popular per la seva bondat i per la seva generositat amb els pobres. Sempre es va preocupar pels altres. Però una terrible epidèmia d'una malaltia incurable va deixar sense vida a la seva família, fent-l’ho hereu d'una gran fortuna. Als 19 anys d'edat, Nicolau va decidir llavors dedicar-se al sacerdoci i va invertir la seva fortuna en fer regals als nens pobres i orfes. Professava en un monestir i va ser nomenat posteriorment bisbe. L'aspecte de Sant Nicolau de Bari era molt diferent al que se li atribueix avui. Tenia la complexió prima i de gran alçada , i es vestia com un sacerdot. La imatge familiar de Santa Claus, amb el trineu, els rens, i les bosses amb regals és una invenció nordamericana. Fins que l'escriptor anglès Clement Moore el va imaginar en un trineu portat per vuit rens, el Pare Noel repartia els seus regals a peu o muntat en un cavall. Els nord-americans també es responsabilitzen per la imatge del Pare Noel. El 1931 una marca de gasoses (Coca-Cola) va encarregar al caricaturista Thomas Nast que dibuixés un Pare Noel per a la seva campanya nadalenca. La imatge del Pare Noel vestit de vermell, amb cinturó i botes negres, es va quedar en l'imaginari popular i mai ha estat canviada. Avui dia la historia és bastant diferent. Santa Claus viu al pol Nord on manté un taller amb follets que l'ajuden a fabricar les joguines sol·licitades pels nens de tot el món. A més, es mou a través d'un trineu portat per almenys 9 rens: Rudolph, Donner, Blitcher, Cometa, Cupido, Brillant, Danzante, Centella i Guineu. I també deixa els regals al peu de l'arbre de Nadal.

Traditions and Celebrations

Celebració: Actualment per celebrar aquesta festa d’influència americana les famílies decoren les cases i carrers amb adorns nadalencs. Es sol col·locar un pi, en un lloc on es pugui apreciar, i es decorat amb boles de nadal, mitjons i una estrella damunt l’arbre. Es fa un sopar amb amics i família el dia abans i en moltes ciutats es sol celebrar una desfilada en honor a Santa Claus. Durant la nit “Santa Claus” es cola per les xemeneia de les cases i deixa regals i dolços a la gent que s’ha portat bé durant l’any. Símbols de Santa Claus: ● Santa Claus ● Reindder ● Gingerbread man ● Candy ● Elves ● Presents ● Socks ● Christmas tree

From: www.freejupiter.com - Santa Claus

● Christmas ornaments ● Toys ● Chimney

El Tió (24 de desembre) Història: Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. 13

Traditions and Celebrations

Celebració: Pels volts del dia de la Puríssima (8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla): fruita, verdura, serradures o ous. Tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. El tió es fa cagar per la Nit de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén. Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra. Símbols del Tió: ● El tió de Nadal ● Barretines i mantes ● Bastons ● Regals ● Mandarines, galetes, torrons, coca i dolços

From: babylon-idiomas.com – El Tió de Nadal

Els Reis Mags d’Orient (6 de gener) Història: Els Reis Mags: Melcior, Gaspar i Baltasar són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra. 14

Traditions and Celebrations

Celebració: Els carrers de tots els barris, pobles i ciutats s’omplen de famílies senceres per veure passar les cavalcades amb les carrosses reials. Majorets, bandes de música, carrosses amb diferents decoracions avisen que els Reis Mags estan a punt de passar. I tots els nens, van recollint els caramels que es llencen des de qualsevol dels vehicles que passen. Els Patges Reials passen i recullen les cartes que els nens, plens d’il·lusió, han escrit per als Reis Mags: una llista immensa de regals, joguines i desitjos. Un cop acabada la cavalcada, és l’hora d’anar cap a casa i preparar-ho tot per l’arribada dels reis. A dins, hi haurem de deixar una mica de menjar pel Reis i Patges, i també una mica d’aigua per als camells. I arriba el moment de posar-se a dormir, per l’any demà trobar-se els regals que els reis han deixat per cadascú. Símbols dels reis mags: ●

Els tres reis d’orient

●

Camells/cavalls

●

Pastanagues

●

Carrosses

●

Dolços i caramels

●

Regals

Traditions and Celebrations

Esquerra: From: From: http://www.agramuntenxarxa.cat – Els Reis Mags d’Orient en

camell durant la nit pel desert Dreta: From: http://www.revistaelarbolrojo.net – Els Reis Mags d’Orient en camell

From: http://blocs.xtec.cat

Santa Claus vs Tió vs Reis Mags Segons les enquestes que vam formular hem pogut descobrir que la majoria de la gent, amb un percentatge elevat, amb un 90%, celebra Els Reis Mags. Ens ha sorprès molt que només un 34% celebri el tió. Les dues celebracions són tradicions aquí a Catalunya, però hem pogut veure com una marca més tendència sobre l’altra. Santa claus és una festa que tot i la gran influència que té la cultura anglesa al nostre país, no ha pogut substituir ni conviure amb les nostres tradicions, ja que només un 6% afirma celebrarlo. Per tant podem veure que si tenim dues festes similars però totalment diferents, la balança s’acava inclinant cap a les de la nostra terra.

Traditions and Celebrations

2.4.3 Halloween i la Castanyada Halloween (31 d’octubre) Història: Halloween o la “nit de les bruixes” el celebraven fa més de 3000 anys els Celtes, un poble guerrer que habitava a zones com Irlanda, Anglaterra, Escòcia i França. El 31 d’octubre, els Celtes celebraven el fi d’any. Amb la migració europea als Estats Units, principalment la dels Irlandesos cristians, va arribar la tradició de Halloween al Continent Americà. La tradició indica que la seva celebració no va ser sempre alegre i festiva, els rituals que es practicaven durant la nit solien ser de caràcter purificador i religiós. Celebració: En el passat es creia que en aquest dia els morts tornaven al món dels vius per passar una estona amb els seus familiars, per això es produïen sacrificis humans i animals. En l’actualitat aquesta festivitat s’ha convertit en la preferida de molts nens. Petits i no tan petits es disfressen i van de porta en porta demanant caramels. Moltes cases estan decorades per l’ocasió i tenen molts dolços apunt per repartir.

Símbols de Halloween: ●

Pumpkin (jack-o-lantern)

●

Trick or Treat

●

Sweets: black and orange boo cups, creepy crawlers, nutty ghosts, sugar cookie ghosts…

●

Owls, Vampires, Black cats, Witch, Masks, Apples…

●

House of terror

Traditions and Celebrations

●

Bonfire

From: history.com - Carbasses decorades de Halloween

Castanyada (31 d’octubre) Història: Es creu que fa temps els campaners feien sonar les campanes tota la nit que va del dia de Tots Sants al dia de morts, per recordar als veïns l'oportunitat de pregar pels difunts. L'esgotament que això produïa feia necessari refer les forces: se servia fruita del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica de dolç. Celebració: La castanya és un dels productes per excel·lència de la tardor. Fins fa uns anys, la Castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes que hom volia adquirir s'utilitzaven torretes de fang. A l'actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l'època de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos punts de la ciutat, moltes d'elles portades per gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies. Aquesta activitat també es sol celebrar a les escoles.

Traditions and Celebrations

Símbols de la castanyada: ●

La castanyera: és el símbol d’una dona vella, vestida amb parracs i amb un mocador el cap davant d’un fogó on cou les castanyes.

●

Panellets

●

Castanyes

●

Cançons com: “La Castanyera” i “Marrameu torra castanyes”

From: Blog: un tomb pel català! - La Castanyera

Halloween vs Castanyada Segons les enquestes que vam realitzar sobre festes i tradicions, la majoria de la població de Catalunya celebra la Castanyada. Els resultats de les enquestes van ser que un 95% celebrava la castanyada, un 19% Halloween i un 3% no celebrava cap de les dues tradicions. Aquí podem comprovar que encara que la cultura anglosaxona hagi influït molt en les nostres festes i tradicions, continuem conservant i celebrant les de la nostra terra. Al llarg del temps segurament la celebració de Halloween anirà augmentant, ja que 19

Traditions and Celebrations

encara que no sigui mĂŠs popular que la castanyada, cada vegada la celebren mĂŠs persones.

Traditions and Celebrations

2.4.4 Valentine’s Day i Sant Jordi Valentine’s Day (14 de febrer) El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons en la qual les parelles d’enamorats expressen el seu amor o afecte mútuament. En molts països és considerat El Dia dels Enamorats, tot i que a Colòmbia, per motius de màrqueting es celebra a finals de setembre i és anomenat el Dia de l’Amor i l’Amistat . Es celebra el 14 de febrer degut a que, segons una de les llegendes, es creia que era el dia en que les aus triaven parella. Durant el segle XIX es va introduïr l’intercanvi de postals, roses o dolços regalats per l’home a la dona. Actualment, es celebra mitjançant l’intercanvi de cartes de temàtica amorosa conegudes com a “valentines”. Aquesta festivitat té els seus orígens a finals de l’Edat Mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí havia casat parelles en secret després que el matrimoni fos prohibit per l'emperador Claudi II.

From: HappyValentinesDay2015.org - Pòster amb temàtica de Sant Valentí

Traditions and Celebrations

Sant Jordi (23 d’abril) La Diada de Sant Jordi és una festa catalana que se celebra el 23 d’abril juntament amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l’amor. Degut a que és el Dia dels Enamorats, des del segle XV l’home regala una rosa a la dona com a símbol d’amor o amistat. Més tard, a principis del segle XX s’afegeix el costum de regalar un llibre per part de la dona, amb el motiu del Dia de Llibre. Es celebra el 23 d’abril en motiu de l’aniversari de la mort del cavaller Jordi l’any 303. El sant, que fou martiritzat i decapitat, s’havia negat a seguir l’ordre imposada per l’emperador Dioclesià de perseguir el cristians. Molt aviat el començaren a venerar i de seguida aparegueren històries fantàstiques de la seva figura. La festivitat s’estengué pels Països Catalans durant l’Edat Mitjana i no fou fins a finals del segle XIX que, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya.

From: blog.eltenedor.es - Rosa amb una Senyera de fons

Traditions and Celebrations

Valentine’s Day vs Sant Jordi Segons les enquestes la gran majoria dels participants celebra Sant Jordi, una mica més del 10% celebra les dues festivitats, pocs celebren només Sant Valentí i menys del 10% no en celebra cap. Degut a que les enquestes s’han fet a Osona, Catalunya, trobem normal que la Diada de la Rosa i el Llibre hagi superat les altres opcions amb gran diferència.

Traditions and Celebrations

2.4.5 Midsummer i Sant Joan Sant Joan/Midsummer (24 de juny) Història: La festa, que l'església cristiana va fer coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, ha esdevingut una celebració marcada pel seu caràcter col·lectiu i socialitzador i que integra tot un seguit de costums i pràctiques sorgits de les diverses cultures paganes i els cultes vinculats al solstici d'estiu, amb motiu de l'arribada de la calor més intensa, caracteritzats per l'exaltació de la vida i l'amor. La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, l'aigua, les herbes, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques. Celebració: La Nit de Sant Joan o la nit més curta de l’any, no té una festa única, sinó que, simultàniament, cada poble i cada barri fa les fogueres i les revetlles pròpies. La festa que es fa al voltant dels focs pot ser de moltes menes: sopars populars, espectacles pirotècnics amb diables i bèsties, orquestres i grups musicals que fan ballar el públic, etc. És tradició prendre cava i coca de Sant Joan. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen quan el sol es pon i s’alimenten fins ben entrada la nit, o la matinada, amb tota mena de combustibles. Atreta pel magnetisme del foc, la gent s’hi aplega, canta i balla al voltant… i els més valents hi salten per sobre o trepitgen les brases. L’ús de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant Joan s’encenen i esclaten bengales, piules, trons voladors, traques, volcanets, coets

Traditions and Celebrations

sorpresa, rodes, bombetes, xiuladors i focs d’artifici, i aporten soroll i lluminositat a la festa. Recordem el refrany: “Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l’any”.

Símbols: ●

Coca de Sant Joan

●

Foguera

●

Petard

●

Aigua

●

Herbes

●

Natura

●

Dites

●

Balls

●

Cançons

From: http://blog.only-apartments.es Foguera de Sant Joan

From: www.habitaclia.com Focs artificials per Sant Joan

Traditions and Celebrations

Sant Joan vs Midsummer Sant Joan i Midsummer és la mateixa celebració, però amb el nom canviat. El ser una festa internacional, com és el solstici d’estiu, molts països arreu del món celebren aquesta festa. Segons les enquestes realitzades un 96 % de les persones celebrava el Sant Joan, només un 1 % el Midsummer i finalment un 4 % no celebrava cap festa. Això ens demostra que aquesta tradició que es celebra a tot el món, no ha estat influïda a l’hora de ser anomenada, i ha mantingut el nom en català.

Traditions and Celebrations

2.4.6 Dia dels Sans Innocents i April Fools’ Day April Fools’ Day (1 d’abril) L’April Fools’ Day, també anomenat All Fools’ Day, és una festa celebrada el primer dia d’abril fent bromes. Diaris, revistes, canals de televisió o altres mitjans amb una gran influència publiquen notícies falses, que normalment són explicades el dia següent. Les bromes i les víctimes d’aquestes són anomenades April Fools. Encara que la festa ha estat popular des del s. XIX, no és una festivitat oficial en cap dels països en què es celebra.

From: techuloid.com - Rètol amb temàtica de April Fool’s Day

Dia dels Sants Innocents (28 de desembre) El Dia dels Sants Innocents és celebrat arreu Espanya i a diferents països hispanoamericans i és semblant a la festa francesa Peix d’abril, celebrat l’1 d’aquest més. Recorda la Massacre dels Innocents, un fet relatat a l’Evangeli segons Mateu on es narra que el rei Herodes el Gran va manar assassinar tots els nadons de menys de dos anys de Betlem per tal de matar Jesús. Es celebra fent bromes a familiars i amics (innocentades). La més popular i comuna és la Llufa, una silueta de paper de diari retallat i amb forma humana que s’enganxa a l’esquena de la gent sense que se n’adonin. També s’aprofita el dia per fer trucades a familiars anunciant catàstrofes inexistents. Aquestes innocentades s’estableixen a partir de les enganyifes que el pares havien de fer per tal de poder salvar el seu fill dels perseguidors enviats per Herodes.

Traditions and Celebrations

From: liberal.cat - Llufes

Dia dels Sants Innocents vs April Fools’ Day En les enquestes el Dia dels Sants Innocents destaca amb diferència, deixant la seva variant anglosaxona amb un petit percentatge. Creiem que aquesta marcada diferència que ha suposat Sants Innocents és deguda a que el públic entrevistat és majoritàriament català. Per tant, podríem dir que la cultura anglosaxona no ha arribat a fer competència pel que fa a aquesta festivitat catalana. També cal mencionar que un petit percentatge ha marcat que no celebra cap de les festivitats proposades a la pregunta.

Traditions and Celebrations

2.5 Conclusions Seguint la hipòtesi que vam realitzar al principi, gràcies al treball realitzat hem pogut veure que no era del tot certa. Per una part és veritat que cada vegada es celebren més les festes angleses/americanes aquí a Catalunya, però en totes les enquestes que vam realitzar, les tradicions i celebracions Catalanes tenien molt més pes que les de fora. Per tant, això ens indica que per molt que rebem una influència anglesa/americana, la tradició de Catalunya té un impacte molt més fort. Pensem que per molt temps que rebem influències exteriors d’altres països, ja no només la gran influència anglesa, Catalunya seguirà mantenint amb un nombre superior la celebració de les seves festes.

El mètode de treball que hem utilitzat ens ha funcionat en general. Hem tingut només un petit problema a l’hora de realitzar la recerca d’informació de les festes, ja que un s’ha centrat més en la història i l’altre en la celebració. Tot i així hem tingut una molt bona comunicació i, gràcies a que tots dos tenim ganes de treballar i era un tema força interesant i tenia fàcil recerca d’informació, hem pogut realitzar un bon treball.

La gent va ser molt generosa, ja que moltes persones van contestar la nostra enquesta i això va fer possible l’elaboració del nostre treball. L’entrevista a la Sra. Carmen Rubio també va ser un molt bon instrument que ens va portar a conèixer un nou punt de vista sobre el tema per part d’una persona especialitzada en la matèria.

La nostra petita recomanació per a futurs treballs en aquest àmbit seria: la realització d’unes bones enquestes és molt important per aquest treball, sobretot la manera com es planteja la pregunta a la gent; Trobareu molta informació a internet ja que és un tema molt popular. El que va millor és buscar en diferents pàgines i comprovar que la informació sigui correcte; una bona organització i comunicació us suposarà una realització molt més llevadora del vostre treball i, finalment, l’ajuda de persones que

Traditions and Celebrations

tinguin un bon coneixement de la matèria us donarà una visió més completa i detallada d’aquest tema.

Traditions and Celebrations

2.6 Fonts d’informació Easter: http://www.history.com/topics/holidays/history-of-easter Pasqua: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pasqua_(festivitat) Els Reis Mags: http://www.reismags.cat/qui_son_els_reis_mags/ El Tió: http://www.curiositats.cat/lorigen-de-fer-cagar-el-tio/ Santa Claus: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel Halloween: history.com Castanyada: http://blogs.20minutos.es/ Valentine’s Day: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_Sant_Valent% Sant Jordi: http://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi Midsummer: http://en.wikipedia.org/wiki/Midsummer Sant Joan: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan April Fools’s Day: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_d%27enganyar Sants Innocents: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_dels_Sants_Innocents

Traditions and Celebrations

3.1 Annexos 3.1.2 Entrevista i conferència a Carmen Rubio NOM I COGNOMS: María del Carmen Rubio Osuna PROFESSIÓ: Professora de Literatura FORMA DE CONTACTE: Mitjançant la Marta Pey LLOC DE L’ENTREVISTA: Aula d’Idiomes de l’Institut Jaume Callís ENTREVISTADORS/ES: Sandra Turró i Oriol Puig OBJECTIUS DE L’ENTREVISTA: L’objectiu d’aquesta entrevista és recollir informació d’una persona que ha estudiat el tema per la realització nostre treball. 1.

De quina manera creus que la cultura anglosaxona ha influenciat la cultura

catalana? No es tracta només de la influència que hi pugui haver en la cultura catalana. La cultura anglosaxona ha influït i continua fent-ho, encara, sobre les diferents cultures de tot el món. Ho fa en àmbits molt diversos. En primer lloc, pel fet que EEUUA i Gran Bretanya són capdavanters en el món de la ciència i la tecnologia. Es pot dir que no hi ha avenç en aquestes modalitats que no s’hagi de difondre a través de revistes i publicacions en llengua anglesa. Un científic de qualsevol país del món, si vol que es conegui el que fa, ho ha de publicar en llibres i revistes que utilitzen l’anglès com a llengua de la ciència i la tècnica. A més, això es fa extensiu a altres àrees, com ara la música, el cinema i la literatura. 2.

En quin sector creus que influencia més l’anglès? Per què? D’alguna manera ja he contestat en la pregunta anterior, però a més, hi podem afegir el món dels mitjans de comunicació, l’esport, del transport internacional –és la llengua dels aeroports, per exemple-, de la moda i de l’art. També és la llengua 32

Traditions and Celebrations

franca de la diplomàcia, cosa que fa que tots els polítics del món utilitzin aquesta llengua. 3.

Quin creus que és el país que influencia més? Sens dubte, els EEUUA, que han imposat la seva cultura a tot el planeta, i amb l’avenç dels mitjans de comunicació, sobretot després de l’internet, la difusió és immediata en qualsevol indret per remot que sigui.

Creus que la influència de l’anglès és positiva o negativa? La influència de l’anglès no la podem considerar des de criteris valoratius en general. No és ni positiva ni negativa, simplement “és”. Existeix i cal adonar-se d’allò que succeeix al nostre voltant. Pel que fa a les llengües, el que compta és que siguin competents per a comunicar-se bé i cal tenir en compte que totes les èpoques han incorporat paraules d’altres llengües. De tota manera això no vol dir que no s’hagin de preservar les construccions genuïnes de la llengua pròpia, i vetllar perquè la fonètica s’adapti a la llengua catalana: per exemple, preferir “esport” a “sport”.

Per què creus que ha influenciat l’anglès més que altres llengües? La influència de l’anglès es deu al fet de ser la llengua pròpia dels EEUUA i de la Gran Bretanya, és a dir, dels països més avançats científica i tecnològicament en el món actual.

Quines creus que són les festes més influenciades? Aquests països han imposat les festivitats pròpies i fins i tot han substituït les que se celebraven en altres països, com ara les de Halloween, Santa Claus i Sant Valentí.

Creus que les festes angleses tenen més bon màrqueting? Sí. Han imposat cançons i tota la parafernàlia d’objectes que acompanyen les seves festes: carabasses, espelmes, vestits, etc.

Creus que alguna tradició catalana ha influenciat a altres cultures? No ho sé, però el dia de sant Jordi, com a dia del llibre crec que sí que s’ha exportat a altres indrets.