LA INFLUÈNCIA DE L’ANGLÈS EN EL CINEMA, LA MÚSICA I LA PUBLICITAT
Autores: Jana Oms i Mireia Torrents Projecte de Recerca Cinema, música i publicitat Grup classe: 4-ESO Tutor: Marta Pey
ÍNDEX Índex Introducció 1. Llengües del món 2. Història de la llengua catalana. Influencies de la nostre llengua 3. Influència de l’anglès al català 3.1. Anglicismes 3.2. Llibreria 4. Influencies de la llengua en l’oci 4.1. Publicitat 4.2. Cinema 4.3. Música 4.4. Enquestes 4.5. Entrevista a Carmen Rubio 5. Conclusions 6. Web grafia
INTRODUCCIÓ Al llarg d’aquest treball, estudiarem tres àmbits diferents del món de l’oci, que creiem que han estat influenciats per l’anglès: la publicitat, el cinema i la música. Al començar el treball, ens vam formular una hipòtesi en que crèiem que l’anglès té, ha tingut i segurament seguirà tenint, un gran influència sobre el català en l’àmbit de l’oci. En aquest treball tenim com a objectius: contrastar la hipòtesi que ens vam plantejar, buscar informació sobre la història de Catalunya, quines són les llengües més parlades en el món, paraules angleses que s’han incorporat dins la llengua catalana i estudiar i profunditzar els tres àmbits ja esmentats anteriorment i si han estat influenciats o no per la llengua anglesa, quines causes ha tingut i les conseqüències. A més, hem tingut l’oportunitat de parlar amb una dona especialitzada en aquest tema. Finalment, els resultats quedaran reflectits en les gràfiques de les enquestes que hem dut a terme. Per portar-ho a terme hem recollit informació d’internet i també hem demanant a persones ja més expertes en aquest tema. Ens hem repartit la feina per poder anar més ràpid a conseqüència de les hores de classe limitades que disposàvem.
1. LLENGÜES EN CONTACTE LLENGÜES DEL MÓN Actualment es parlen entre 5000 i 6000 llengües mes o menys, ja que es és difícil d’establir un nombre exacte perquè no es sap si es tracta d’una llengua o un dialecte. N’hi ha moltes que no estan estudiades ni escrites a fons. Al llarg del S.XXI, la meitat de les llengües actuals podrien desaparèixer. Actualment, al país on es parlen més llengües del món és a Indonèsia, amb un nombre de 670, seguit de Papua-Nova Guinea amb 850 llengües. El xinès mandarí és la llengua amb més parlants del món, concretament té uns 850 milions de parlants. En el món la mitjana de parlants de les llengües se situa entre 5000 i 6000 de persones. Només 80 llengües tenen més de 10 milions de parlants, sovint a causa d’una història d’expansió imperialista. A Europa hi
ha poca diversitat lingüística, només el 3%. En canvi, a Amèrica es parlen un 15% de llengües, un 30% a l’Àfrica, 32% a l’Àsia i un 20% al pacífic. Islàndia és l’únic país europeu d’estat monolingüe. L’estat europeu on es parlen més llengües és a Itàlia, amb un nombre de 16 llengües: albanès, català, cors, occità, francès, friülès, italià, alemany, grec, ladí, ligur, romaní, sard, serbocroat, eslovè i venecià. L’hongarès pertany a la família uràlica, per tant, no forma part de la indoeuropea. D’altre banda, també hi ha l’èuscar, una llengua aïllada d’origen desconegut. ELS FENÒMENS DE CONTACTE DE LES LLENGÜES La sociolingüística considera la llengua com un fet social i estudia l’ús que se’n fa. L’any 1953, es va difondre el contacte entre llengües per tal de designar la relació que dues o més llengües mantenen en un mateix territori. És freqüent que en les societats hi ha hagi multilingüisme (més d’una llengua parlada en un mateix territori), tot i que en principi neixen monolingües (una sola llengua parlada en un mateix territori). No obstant, a Europa trobem tres estats monolingües: Portugal, Islàndia i Albània. La resta d’estats europeus són multilingües a causa de que la llengua pròpia ha entrat amb contacte amb una altre. A partir d’aquí, s’originen diferents processos de canvi lingüístic, alguns dels quals poden suposar a la llarga un procés de substitució lingüística. Per resoldre aquest conflicte, molts estats europeus duen a terme una política lingüística en la qual es reforça la importància d’una llengua davant d’altres. Llengua minoritària: ha esdevingut minoritària coma resultat d’haver entrat en conflicte amb una altre que la domina, la llengua majoritària. Un conflicte lingüístic avança cap a la substitució de la llengua dominada per la llengua dominant. La normalització lingüística és un procés de canvi social per mitjà del qual una comunitat oren consciència del conflicte lingüístic i recupera les posicions perdudes. És la única alternativa a la substitució lingüística i per evitar això s’agafa una varietat que es considera l’estàndard, és a dir, comuna a tots els dialectes. Aquest model de llengua comuna garanteix una intercomunicació eficaç i és utilitzada en gairebé tots els àmbits formals.
2. HISTÒRIA DE LA LLENGÜA CATALANA . INFLUÈNCIES DE LA NOSTRE LLENGUA ORÍGENS La llengua catalana prové del llatí parlat pels romans que es van instal·lar a la península ibèrica. El llatí va anar evolucionant fins arribar a les llengües romàniques a causa de la caiguda de l’imperi romà (català, castellà, francès). Es creu que el naixement de la llengua catalana parlada es va produir cap al s. VIII. La major part del vocabulari d’aquesta del català prové del llatí vulgar però la llengua ha tingut altres influències al llarg de la història. INFLUÈNCIES LINGÜÍSTIQUES De les llengües indoeuropees en tenim paraules com maduixa, o Besalú. De les gregues: Empúries, Roses... i de l’iberobasc en tenim com: esquerra, estalviar, pissarra... En vers als elements germànics tenim: guerra, guanyar, bandera... i dels elements àrabs: carxofa, xarop, rajola, safareig... A més, de les llengües com l’occità tenim: ambaixada, bacallà, bressol..., del castellà: buscar, esmorzar, llàstima..., en francès: beixamel, biberó, jardí, patge..., de l’italià: piano, sonet, novel·la..., sobre els grups amerindis: canoa, huracà, lloro... i dels anglesos: bistec, bar, club... EDAT MODERNA: XVI,XVII, XVIII A partir del s. XV es va anar consolidant el castellà com a llengua de referència i no va ser fins al s. XVIII amb el Decret de Nova Planta que es va prohibir el català.
LA RENAIXENÇA Va ser un moviment cultural, polític i literari que pretenia recuperar la llengua catalana. va començar al 1830 i va acabar al 1880. OFICIALITAT DEL CATALÀ (anys 30) Al llarg del s. XX es va anar recuperant el català tot i que el castellà, en molts àmbits, era la llengua de cultura. GUERRA CIVIL I DICTADURA Amb la guerra civil i el triomf dels feixistes tot es trenca de nou: es prohibeix qualsevol símbol propi de la cultura catalana, es van tancar tots els mitjans de comunicació en català, es va imposar el castellà en tots els nivells de l’ensenyament i es va prohibir sobretot l’ús públic de la llengua catalana. En intentar fer desaparèixer el català i substituir-lo pel castellà es va produir un gran endarreriment cultural i lingüístic. DEMOCRÀCIA Un cop recuperades les llibertats democràtiques, es reconeix la pluralitat lingüística. Es torna a imposar el català en l’ensenyament, als mitjans de comunicació (no a tots) i la vida pública.
3. INFLUÈNCIES DE L’ANGLÈS AL CATALÀ Avui en dia l’anglès és la llengua internacional més utilitzada. Per aquest motiu es considera la llengua global del moment. Això és degut a varies causes que s’han anat desenvolupant i afectant pràcticament a tota la població mundial: des del desenvolupament de les noves tecnologies fins a la influència cultural dels països de parla anglesa que s’han anat expandint per tot el planeta.
3.1 PARAULES EN ANGLÈS QUE UTILITZEM EN CATALÀ CINEMA CANVIEN: Remake-Refer NO CANVIEN: Casting-Càsting Cameraman-Càmeraman Nuddie-Nuddie Gore-Gore Western-Western Storyboard-Storyboard
OCI CANVIEN: Porn-Porno Trip-Viatge
NO CANVIEN: Glamour-Glamour Nightclub-Nightclub DJ-DJ Jukebox-Jukebox Pub-Pub Rave-Rave Blackjack-Blackjack Cool-Cool Afterhours-Afterhours Cocktail/Coctel-Coctel Frisbee-Frisbee Poker-Poker Chill out-Chill out Backstage-Backstage
PUBLICITAT CANVIEN: Brochure-Catàleg Slogan-Eslògan Mailing-Correu
NO CANVIEN: Flyer-Flyer Spot-Spot
3.2 LITERATURA Hem agafat els tres llibres més venuts a Catalunya a l’any 2015 en cada un d’aquests tres camps: ficció, no ficció i infantil/juvenil. L’objectiu és comprovar d’on són els diferents autors més populars i si hi ha influència anglesa/americana o estrangera.
ELS LLIBRES MÉS VENUTS EN CATALÀ 2015 EN FICCIÓ: -
Des d’on tornar a estimar – Margarit Consarnau, Joan
-
La quarta paret – Chalandon, Sorj
-
També això passarà – Busquets i Tusquets, Milena
EN NO FICCIÓ: -
El capital al segle XXI – Piketty, Thomas
-
Sàpiens. una breu historia de la humanitat – Yuval Noah Harari
-
És l’hora dels adéus? – Sala i Martin, Xavier
INFANTIL/JUVENIL -
Estoig els jocs de la fam- Suzzane Collins
-
El corredor del laberint – James Dashner
-
Les proves. El corredor del laberint 2 – James Dashner
En l’àmbit de ficció, veiem doncs, que hi tenim dos autors catalans: Joan i Milena, i un de francès: Sorj. En els llibres de no ficció, en canvi, els tres autors que destaquen són de llocs diferents. En Thomas, que és francès; en Yuval, que es Israelià; i en Xavier que és català. I ja per acabar, els del camp infantil/juvenil, on clarament hi predominen els escriptors estatunidencs.
4. INFLUÈNCIES DE LA LLENGUA EN EL MÓN DE L’OCI 4.1. PUBLICITAT Per mitjà de la publicitat, milions de productes són promocionats o exposats a la seva venda. Per tant, tenen un component psicològic que fa “convèncer” a l’espectador que X producte és fabulós i que té que comprar-lo per convences ell mateix. Tot i que la duració dels anuncis de televisió és molt limitada, no hi ha cap dubte que afecten psicològicament i influeixen molt de manera inconscient en la vida diària de tots els espectadors de tot el món. A més, molts dels productors promocionats tenen un origen Anglès o d’Estats Units com per exemple les grans cadenes de hamburgueses com (Mc Donald’s), cafès (Starbucks), o botigues de roba i moda. Fins i tot, la majoria de perfums provenen també d’aquest mercat. Per tant, hem de ser conscients de que la indústria americana i anglesa té una gran influència en les nostres vides, com l’idioma internacional utilitzat per pràcticament qualsevol funció relacionada amb el capitalisme actual.
Si passeges per Vic, podràs veure que els eslògans de molts establiments estan amb anglès. Això demostra que la publicitat d’Espanya ha estat influenciada per l’anglès i que d’una certa manera crida més l’atenció del comprador.
Segons els resultats de les enquestes, el 81,5% creu que la publicitat ha estat influenciada per l’anglès, (veure annex 6.5) i Carmen Rubio diu: “com que tant en l’àmbit de l’economia com en el dels mitjans de comunicació els països capdavanters són els anglosaxons, els EEUUA i Gran Bretanya, no costa gaire pensar que són els que més han influït Catalunya.” (veure annex 4.4 i 4.5)
4.2. CINEMA Hem agafat 9 de les pel·lícules que hi havia a la cartellera de Multicines Sucre Vic per comprovar si la industria cinematogràfica americana, té influència o no a Espanya.
Una noche para sobrevivir (USA)
Calabria (IT) VOSE
Insurgente (USA)
Perdiendo el Norte (ES)
Fast and Furious 7(USA)
El exótico hotel Marigold (USA)
50 sombras de Grey (USA)
Cenicienta (USA)
Focus (USA)
La industria cinematogràfica americana ha tingut un gran efecte en el cine de tot el món des del principi del segle XX. La seva història es divideix en quatre períodes principals: L’era muda, el cine clàssic de Hollywood, el nou Hollywood i el període contemporani (a partir del 1980). Tot i que el cine va néixer a França al 1895, Nova York va ser originalment l’epicentre del cine però els productors no van tardar a traslladar-se a Hollywood a causa dels grans espais per rodar i el bon temps. Va ser a Hollywood, la indústria del cine, on van néixer els cinc grans estudis cinematogràfics: Paramount, Metro-Goldwyn-Mayer, 20th Century Fox, Warner Bros i RKO. A partir de les primeres exhibicions de pel·lícules per grans audiències, el cine no va tardar en convertir-se en un negoci i els empresaris van començar a viatjar per tot el país amb les seves pel·lícules. Al llarg del temps, concretament al 1927, va néixer el llenguatge cinematogràfic i diferents gèneres com la comèdia, terror, romàntic o musicals. Com podem veure, a la cartellera actual de multicines sucre Vic, totes les pel·lícules són rodades a Estats Units, menys una minoria que són del país o d’un altre que no sigui Estats Units. Això, demostra la gran influència que ha tingut l’anglès en el món del cinema a Catalunya. Un 91,5 dels enquestats creuen que el món del cinema ha estat influenciat per l’anglès ja que “a nivell d’interpretació el cinema i el teatre anglosaxó ha creat mètodes específics que han estat estudiats i seguits a tot el món, gràcies a la indústria tant potent que disposen”, segons Carmen Rubio. (veure annex 4.4 i 4.5)
4.3. MÚSICA ROCK AND ROLL ELS ORIGENS DEL ROCK (1950) El Rock and Roll va emergir com un gènere musical definit als Estats Units durant la dècada dels 50. LA INVASIÓ DELS ANGLESOS (1960) Després de la decadència dels primers ídols del Rock and Roll, el relleu el van prendre els artistes de color, que li van donar un nou sentit a la música pop amb la seva frescor i alegria. Amb l’anomenada “invasió anglesa” la música britànica es feia present i, va demostrar que a partir d’aquest moment aniria sempre un pas endavant al que es creés en els Estats Units. EL ROCK CATALÀ (1990) El terme rock català comença a popularitzar-se als anys 70, posteriorment continuà als anys 80 i principis del 90 quan el boom musical torna a esclatar amb l’aparició de molts grups i la realització de molts concerts i festivals arreu del territori del Països Catalans. El Rock català no ha estat exempta de crítica des d’aquesta dècada: molts crítics musicals censuraven el fet que la Generalitat de Catalunya, suposadament, subvencionava i promocionava aquest moviment o fenomen musicals amb finalitats polítiques.
A continuació, veiem la llista dels 10 top hits de Ràdio Flaix Bac: 10 TOP HITS 1. Cheerleader (Felix Jaehn Remix) – Omi 2. Four Five Seconds – Rihanna, Kanye West i Paul McCarney 3. The nights – Avicii 4. Elastic heart – Sia 5. Love me like you do – Ellie Goulding
6. Sugar – Maroon 5 7. Lips are movin – Meghan Trainor 8. El primer arbre del bosc – Blaumut 9. Love me harder – Ariana Grande feat. The Weekend 10. En peu de Guerra – Els Catarres
Com es pot veure, la majoria de cançons són angleses. En el lloc 8 i 10 però, en tenim dues de catalanes que són de les més escoltades per el públic. Els dos grups són molt coneguts per la gent del nostre país. Així doncs, es pot comprovar clarament que la influència de l’anglès en la música és molt gran ja que dels 10 top hits, 8 són anglesos. En les enquestes realitzades, el resultat ha coincidit plenament ja que un 65,6% dels enquestats escolten música tant estrangera com del país. Però el 18% escolta música solament anglesa/americana mentre que un 8,6% escolta música catalana. (veure annex 4.5) Segons Carmen Rubio: “això és degut a que la música anglesa és la que més ha agradat les generacions anteriors quan eren joves (Beatles, Rolling Stones) i va ser una autèntica revolució artística. Aquest moviment dels anys 60 del segle passat només va fer que començar i ara continua.” ( Veure annex 4.4)
4.4. ENTREVISTA A CARMEN RUBIO Nom: Carmen Rubio Professió: Professora de la universitat de literatura Forma de contacte: a través de la Marta Pey Lloc de l’entrevista: aula d’idiomes de INS Jaume Callís Entrevistadores: Jana Oms i Mireia Torrents Objectiu de l’entrevista: arribar a saber tota la informació que no sabem sobre la influència anglesa en el món d’oci, publicitat i cinema.
1. Quines llengües han influenciat més la publicitat a Catalunya? La Publicitat forma part del món del comerç i aquest s’ha estès arreu en la nostra societat. Aquest sector el trobem immers en els mitjans de comunicació i es fonamental en el món de l’economia en general. Com que tant en l’àmbit de l’economia com en el dels mitjans de comunicació els països capdavanters són els anglosaxons, els EEUUA, molt especialment, i Gran Bretanya, no costa gaire pensar que són els que més han influït a Catalunya.
2. Per què la música anglesa/americana és tan escoltada per la gent d’aquí? Aquesta música és la que ha agradat les generacions anteriors quan eren joves (Beatles, Rolling Stones) va ser una autèntica revolució artística, que va afectar estils de música i la creació de grups que van triomfar en tot el món. Aquest moviment dels anys 60 del segle passat només va fer que començar i ara continua amb fenòmens musicals que s’imposen a tot el planeta. El que és curiós és que molts joves havien escoltat les cançons dels grups anglesos i americans sense entendre les lletres.
3. Creus que els actors anglesos/americans estan millor preparats que els espanyols? A nivell d’interpretació el cinema i el teatre anglosaxó han creat mètodes específics que han estat estudiats i seguits a tot el món. Com que tenien una indústria cinematogràfica tan potent, també van experimentar en tècniques de formació d’actors. L’escola de l’ Actors Studio, per exemple, va significar una revolució. Sota aquest mètode es van formar actors tan coneguts en el seu temps com Marlon Brando, Montgomery Clift i més recentment Robert de Niro, entre molts d’altres.
4. A les televisions s’emet més publicitat del país o estrangera? Molts dels anuncis que veiem estan traduïts i la versió original és d’altres països. No obstant això, la publicitat s’adapta als possibles clients i, per tant, busca el que pugui motivar-los millor a consumir. Això vol dir utilitzar elements del propi país.
5. Hi ha alguna relació d’ influència amb què Anglaterra i Amèrica vagin més “avançats” que nosaltres en el món d’oci? L’oci està molt estudiat i Amèrica i Anglaterra són capdavanters també en aquest àmbit. Tota la qüestió dels parcs temàtics, per exemple, té origen americà i s’ha estès per tot el món. Dins l’oci hi ha el teatre, la música i el cinema, que ja hem vist que els americans van crear una indústria Hollywoodiana
extraordinària. El fet de ser països molt potents
econòmicament ho condiciona tot. Els països pobres no poden competir amb aquests gegants, perquè molts ni tan sols tenen possibilitats de plantejar-se l’oci de consum.
6. Per què quan es creen productes nous es posa el nom amb anglès? Perquè és el nom d’origen i per a molts incorpora un factor de prestigi.
7. Quan va començar a influir l’anglès a la nostre llengua/cultura? Probablement a partir del segle XVIII, però hi ha paraules anteriors que van arribar a través de l’espanyol principalment. En el XVIII van conquerir Menorca, on van dominar en aquest segle durant tres períodes. Després en el segle XIX, amb la revolució industrial els països més avançats eren els anglosaxons i, per tant, font d’anglicismes important. En el segle XX, després de la Segona Guerra Mundial l’anglès americà va estendre’s per tot Europa i en el XXI, amb internet i tota la informàtica és una allau.
4.5. ENQUESTES Hem realitzat una enquesta sobre la influència del món de l’oci a 131 persones. Volíem saber quina era l’opinió de la gent no especialitzada en aquest àmbit. Després d’haver obtingut els resultats, que han set bastant clars, els hem plasmat en forma de gràfica.
Quina edat tens?/ What's your age?
10-15
31
24%
16-21
58
45%
22-30
1
0.8%
39
30.2%
30 amunt/ Over 30
Creus que el món del cinema està influenciat per l'anglès?/Do you think that the world of cinema is influenced by English?
Sí/Yes
119
92.2%
No/No
10
7.8%
Creus que el món de la publicitat està influenciat per l'anglès?/Do you think that the world of publicity is infuenced by English?
Sí/Yes
106
82.8%
No/No
22
17.2%
Creus que el món de l'oci està influenciat per l'anglès?/Do you think that the world of entrentainment is influenced by English?
Sí/Yes
104
80.6%
No/No
25
19.4%
Quina música escoltes?/What music do you listen to?
Del país/From your country
11
8.6%
Anglesa/English
23
18%
Les dues/Both
84
65.6%
Altres/Others
10
7.8%
Acostumes a mirar pel·lícules.../ You usually watch films in...
Angleses/English
48
37.5%
Espanyoles/Spanish
22
17.2%
Les dues/Both
48
37.5%
Altres/Others
10
7.8%
T'agraden més les sèries.../ The series you enjoy the most are...
Angleses o americanes/ British or american
64
50.4%
Del país/From your country
11
8.7%
Les dues/Both
46
36.2%
Altres/Others
6
4.7%
Penses que la cultura anglesa ha influenciat la teva cultura?/Do you think that the english culture has influenced your culture?
Sí/Yes
96
74.4%
No/No
33
25.6%
5. CONCLUSIONS Com ja crèiem, l’anglès té una gran influència en l’àmbit de l’oci. Al llarg d’aquest treball hem pogut estudiar tots aspectes relacionats amb aquesta influència. Al principi volíem enfocar el treball d’una manera general, és a dir, centrar-nos en el món de l’oci solament, ja que inclou el món de la música, cinema, publicitat, teatre...etc. Però al llarg del treball, vam veure que ja que disposàvem de fonts i temps per investigar d’una manera més profunda àmbits més concrets (música, cinema i publicitat) obtindríem una millor conclusió. Vam triar estudiar aquest àmbit perquè ens agradava la idea d’ investigar un tema que ens rodeja diàriament. Sabíem que l’anglès està influint molt el món de l’oci, però ara sabem quan va començar, les causes i si la gent també ho creu. A l’hora de buscar informació, en algun àmbit ens va ser més difícil que d’altres ja que no és un tema que es trobi ja explicat a internet. Tot i així, creiem que ens n’hem sortit prou bé.
6. WEBGRAFIA Ràdio flaixbac, LA LLISTA, “http://www.radioflaixbac.cat/la-llista” cdA Pau Casals, LA HISTÒRIA DEL ROCK “http://www.cdapaucasals.com/historiadelrock/” https://www.llibres.cat/els-llibres-en-catala-mes-venuts Carmen Rubio, LA INFLUENCIA MUNDIAL DE L’ANGLÈS EN EL S.XXI “ http://www.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/iee/Numero_47/MARIA_DEL_CAR MEN_RUBIO_OSUNA_01.pdf” Breu historia del cine americà, JUAN ROURES “http://laestaciondelfotogramaperdido.blogspot.com/2013/08/breve-historiacine-americano-estadounidense-eeuu.html” Llengues Del Món from guestc26b49 Llengües en contacte from mmaso Multicines Sucre Vic, LA CARTELLERA, “http://www.sucrecines.com/nova/cine_a_vic.php”
Anglodir, ANGLICISMES EN EL MÓN DE L’OCI “http://anglodir.com/anglicismos?tema=Ocio” Anglodir, ANGLICISMES EN EL MÓN DE LA PUBLICITAT “http://anglodir.com/anglicismos?tema=Publicidad” Anglodir, ANGLICISMES EN EL MÓN DE LA CINEMATOGRAFIA “http://anglodir.com/anglicismos?tema=Cinematograf%EDa “ Anglodir, ANGLICISMES EN EL MÓN DE LA TELEVISIÓ “http://anglodir.com/anglicismos?tema=Televisi%F3n”