- Hola en dic Miquel, tinc un germà petit anomenat Joan, la meva mare es diu Núria i el meu pare Albert. Sóc un nen de quart curs que m’agrada el terror i per això us explicaré una historia que em va passar. Tot va començar una tarda que jo i el Joan volíem a una fira de terror. Queixes i plors, al final els pares ens hi van portat. Vam baixar al pàrquin i vam agafar el cotxe per anar a la fira. De sobte vaig tenir una sensació de que passaria alguna cosa dolenta. Quan vam arribar, vam aparcar al costat de la fira i vam entrar. Ens va donar la benvinguda un pallasso que va dir: - Hola, benvinguts, passeu i jugueu a tots els jocs que vulgueu. Llavors el Joan va veure un joc d’enfonsar ànecs. Van caminar fins allà i hi havia un senyor vestit de “zombi” i ens va explicar les instruccions. El Joan va enfonsar-ne 3 dels 10 que hi havia. Jo 8 i l’Albert 7. La Nuria no va voler jugar. Llavors vam anar a una de disparar a caps tallats (de mentida, o això semblava). Jo en vaig tocar 6 i el Joan 4. Quan vam marxar tots els caps em van mirar. Que estrany? Deu ser algun truc per espantar a la gent, vaig pensar. Llavors ens vam asseure en un banc i vaig veure una bruixa disparant un raig al cel. Llavors es va fer de nit!? De sobte de sota terra va sortir una mà verda, el pallasso li van sortit unes urpes gegants, tot es va omplir de monstres! No sabíem que fer! Llavors vaig tenir una idea. Al costat del banc, tirat al terra hi havia una llanterna molt potent. La vaig encendre i tots els monstres van caure al terra. Vam aprofitar l’ocasió per escapar-nos. Quan vam ser fora era de dia però no s’havia acabat l’embolic, tots els monstres ens perseguien, vam anar corrents cap al cotxe i vam marxar cap a casa. Tots vam estar contents d’estar a casa tranquils i catacric, catacrac aquest conte ja s’ha acabat. Obscurio, senyor de les tenebres Miquel Sierra Altarriba
El macarró enamorat Hi havia una vegada un macarró que vivia en un supermercat en una caixa vermella. El macarró estava enamorat de la sèmola que vivia al seu costat. A