Page 1

Número 1 // 5.000 exemplars // octubre 2012 // Castellbisbal

Entrevista amb l’alcaldessa

Un segle de futbol

L’alcaldessa, Conxi Llurba (CiU) explica quina és la seva gestió i les prioritats de l’actual equip de govern

El president de la Unió Esportiva, Xavi Arjona, explica la tradició d’aquest esport a la vila l’any que es commemora el seu centenari

P.2

A partir de les 24h, a Sant Andreu

Ciutadania, Ajuntament i Generalitat van arribar a un acord per mantenir el servei d’atenció contínua

Anabel Raluy López

Una lluita reeixida. La plataforma ‘No al tancament al CAP Castellbisbal’ va ser la primera que es va crear a Catalunya contra el tancament del servei d’atenció continuada -popularment, urgències. La plataforma es va crear al juliol de 2011 quan, en el marc de mesures “per contenir la despesa” del govern de la Generalitat, el CatSalut (Servei Català de la Salut) va decidir que Castellbisbal passaria de tenir un CAP obert les 24 hores en atenció continuada, a tancar a les 8 del vespre. La mesura de pressió va començar a finals de juliol i va durar un mes i mig, organitzant-se en tres torns. “Vam aconseguir que ens tractessin amb respecte i a demostrar que no érem quatre arreplegats que només volíem fer soroll i sortir a la televisió”, diu el portaveu de la plataforma, Roberto Martín.

Tres llibres i una vida Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, l’autora local Montserrat Ribas ha pogut veure publicada la seva obra


OPINIÓ

2

editorial

Cal cuidar el teixit associatiu Fa uns dies, es va commemorar el centenari de la creació del primer equip de futbol a Castellbisbal. Cent anys des de que un grup de vilatans va començar a practicar aquest esport a la plaça de l’Església. És, la celebració d’aquesta trajectòria, un símptoma de la bona salut del teixit associatiu de Castellbisbal en general, i de l’esportiu en particular. Els més de 20 equips de futbol i prop de 500 jugadors en són la mostra. El valor es doble perquè assolir tants anys de dedicació a una activitat no és gens fàcil, però, a més a més, fer-ho en les condicions actuals es gairebé una heroïcitat. L’actual conjuntura econòmica ha fet que les ajudes, subvencions, col·laboracions i patrocinis que abans nodrien els sempre exigus pressupostos de les entitats s’hagin reduït, en molts casos, fins a la desaparició. Quan son moltes les activitats i negocis que cada dia van baixant les persianes per no tornar-les a obrir, que les entitats continuïn al peu del canó té molt de mèrit. Pràcticament totes les entitats han continuat desenvolupant les seves activi-

tats ajustant-se a la situació econòmica, incrementant la feina voluntària i altruista que és la que fan possible, com en el cas del futbol a la Vila, que cent anys després, se’n continuï parlant. Sovint, des de l’administració es té la sensació que les entitats només saben demanar i que mai estan satisfetes; però quan vius, des de dins, la feina i dedicació voluntària que fan moltes persones al capdavant d’elles, i de les relacions socials que s’hi generen, te n’adones de la necessitat que hi ha de protegir i impulsar el teixit associatiu, com a eina de cohesió dels pobles i ciutats. Per això, creiem que celebracions com la del futbol han de servir també com a reconeixement de la tasca, sorda i a vegades poc visible, que fan les entitats. Un reconeixement que volem fer extensiu a les persones, membres de juntes i col·laboradors que dediquen i han dedicat molt del seu temps lliure a aquestes organitzacions, així com a les moltes famílies implicades participant de les activitats d’aquestes entitats. A tots ells i totes elles, moltes felicitats i moltes gràcies!

“El nostre equip de govern té molta marxa”

—D’aquí uns mesos canviarà l’alcaldia. Fins aleshores, quines són les teves prioritats? El nostre equip de govern té moltes ganes de treballar i els objectius definits són una bona gestió i promoció econòmiques i de cerca de empreses. —Castellbisbal ha passat de ser un poble agrari a ser un municipi on el pes el té el teixit industrial, què implica per a vosaltres i com encareu la crisi? Per a nosaltres és un plus econòmicament parlant, ja que els impostos ens beneficien. Tenim una gestió que ens permet subsistir molt bé. Ara ens bolquem a la indústria per omplir aquelles naus que ens han quedat buides. Som el PIB més alt de Catalunya. Algunes empreses han tancat, tot i que no som dels més afectats, hi ha hagut EREs. —I quines són aquestes actuacions concretes per atraure empreses als polígons? Hem creat una oficina especialitzada d’atenció a l’empresa que integra tots els àmbits municipals i acull l’empresari, ja estigui implementat aquí, com a la recerca de noves activitats. Hi ha 460 indústries i, per tant, hi

el diari

el diari de Castellbisbal · octubre de 2012

ha molta pluralitat d’activitats diverses. no busquem una especialitat concreta, però sí que ens agrada anar a la recerca de projectes clars. Fins ara, han vingut cinc noves activitats. La nostra configuració dels polígons atrau més activitat industrial propiàment, tant per la nostra situació com per la nostra configuració.

CAP, que es troba només a 6 quilòmetres, tot i que Sant Andreu no està integrat dins de la nostra Àrea Bàsica de Salut.

—En el cas de Celsa i del Centre d’Atenció Primària heu actuat com a mediadors? En el cas de Celsa va venir la delegació dels representants dels treballadors i dels sindicats, volien arribar a un acord i ho vam traslladar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat. Vam fer el que vam poder, però la direcció de Celsa sempre ha estat molt clara en quant a la seva situació. El cas del CAP també va comportar molt conflicte perquè, de la mateixa manera que nosaltres estem a dalt i la indústria a baix, nosaltres necessitem un centre les 24 hores. Quan el van tancar es van provocar moltes molèsties als ciutadans i vam aconseguir millores parlant amb el CatSalut, com l’ampliació d’horaris i la possibilitat d’assistir al CUAP de Sant Andreu. A més, un CUAP és un centre més integral que un

—Com descriuries la salut del teixit associatiu i de les entitats local? Penso que gosen de bona salut perquè la gent que les composen està molt entregada al poble, independentment de qui governi. Per exemple, hem fet una Festa Major de pressupost minso i tothom s’hi ha bolcat, i això demostra tenir molta molta salut. I les esportives encara més, perquè no paren en tot l’any.

de Castellbisbal

El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

—Hi ha oferta d’oci nocturn per al jovent? Tenim uns quants restaurant, poquets, però oferta d’oci per als joves no n’hi ha.

—El vostre nivell d’immigració és baix; en canvi, la població més jove i la més gran són més altes que la mitjana. Com afecta això als serveis? Tenim un centre de dia -que està ple- i un casal per a la gent gran, però el fet de ser un poble petit fa que la família es cuidi molt més de la seva gent. De totes maneres, tenim un servei d’atenció a la llar, serveis d’atenció a la Podeu consultar l’edició digital a:

Redacció: diaricastellbisbal@gmail.com Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com Telèfon: 936 857 683

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

Distribució:

Número 1, octubre 2012 5.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU


el diari de Castellbisbal · octubre de 2012

gent gran, serveis que penso que ho cobreixen gairebé tot en l’àmbit de serveis socials. A nivell de joves, ens trobem en el que has mencionat abans, i és que la vessant d’oci queda pendent. Però les entitats i les penyes supleixen una mica aquesta mancança, i això també aporta coses positives. —Tot i que administrativament sou Vallès Occidental, es pot dir que teniu més vincles amb el Baix Llobregat? Possiblement, amb Molins de Rei sí que hi ha hagut contacte, especialment comercial, però també és cert que tradicionalment s’anava a vendre molt més a Terrassa i Barcelona que no pas a Molins, i per això som Vallès, tot i que estem molt més comunicats amb Molins. Per exemple, abans de tenir institut propi l’alumnat acudia al de Molins de Rei, però és una relació més recent. —Els comptes de l’Ajuntament es troben sans? L’Ajuntament té un deute important, que és un 72%, però és assolible perquè està controlat i s’ha fet molt feina de fons d’aminorar despeses que eren innecessàries

i hem tancat el 2011 en positiu. Amb un rigor absolut. Els crèdits amb els bancs són importants, ascendeixen a 14 milions d’euros. —Compteu amb uns equipament de primer nivell, com el poliesportiu o la biblioteca. Estan sobredimensionats per a les necessitats del poble? Jo penso, molt sincerament, que si s’hagués de fer ara seríem més curosos; potser no necessitaríem una biblioteca tant gran i, en canvi, ens caldria més contingut, per exemple. O potser no caldria un Auditori amb pàrquing però sí cal un auditori, que potser serien més adients. Però ara són els que són i poden donar molt de si. I també és veritat que són unes grans eines per a Castellbisbal i que s’aprofiten molt bé. —Per què et vas ficar en política? A mi m’agrada entregar-me al lloc que estic, i encara que no sóc nascuda aquí, vaig participar a les entitats. Al 2003 vaig tastar una mica la política, i al 2007 em van venir a buscar per encapçalar la llista de CiU i em van enredar.

C IU T AT

3

“Quan em llevo, només penso en escriure” L’escriptora Montserrat Ribas ha publicat tres llibres

La vida de la Montserrat Ribas ha estat la de la lluita contra els elements: contra la guerra, el treball, contra els prejudicis i la malaltia. Va començar a escriure als 65 anys, i en fa 3 que va publicar el seu primer llibre, Arrels profundes, un recull de poemes sobre la pagesia a Castellbisbal. És un món que coneix bé, perquè als 14 anys

va sortir de l’escola per treballar a les vinyes: “Trepitjàvem el raïm, el trasbalsàvem d’una bóta a l’altra, hi tiràvem lluquet... Com més mesos passava a la bóta, més es pagava pel vi”, explica. Esgarrapades de gat La indústria, el tren i l’autopista han arrabassat la majoria d’aquests records i el 8 d’octubre, la Montserrat ha fet 81 anys. Sent joveneta, mentre feia les feines del camp, “de tot feia una poesia, però només al cap”. Va començar l’escola amb 6 anys, just en plena guerra, i gairebé sempre va haver de fer classe al passadís, separada dels seus companys, perquè era esquerrana: “Em van lligar la mà esquerra i vaig estar així 2 o 3 anys; no vaig aprendre res”. Escrivia amb la dreta “com esgarrapades de gat”, però tot i que no sabia escriure en català, ha aconseguit, amb l’ajuda del consistori, publi-

car ja tres llibres, i té la meitat del següent, un altre poemari. Ara fa classes de català i d’informàtica, que li serveixen per perfeccionar el procés d’escriptura. Va escriure el primer poema fa uns 15 anys. Era sobre l’Ermita del Castell i una amiga seva el va llegir davant del poble, així és com la gent va assabentar-se que escrivia, tot i que durant els 10 anys que ha fet teatre, la Montserrat escrivia els gags. El llibre Anècdotes i vivències tracta sobre “alegries i penes del segle XIX” que li explicava el seu oncle, i explica amors i odis del poble. El darrer llibre que ha presentat, Sota Colom, és la seva primera novel·la, un relat que parla d’amor i de la lluita per romandre viva. Amb un somriure a la cara, la Montserrat confessa: “Quan em llevo, em pinto i m’arreglo encara que no hagi de sortir, i només penso en escriure”.


C IU T AT

4

el diari de Castellbisbal · octubre de 2012

La plataforma contra el tancament del CAP de Castellbisbal fa un any La mobilització ciutadana va aconseguir mantenir els serveis de l’ambulatori

Ton Durán

A.R. La plataforma ‘No al tancament al CAP Castellbisbal’ va ser la primera que es va crear a Catalunya contra el tancament del servei d’atenció continuada -popularment, urgències. La plataforma es va crear al juliol de 2011 quan, en el marc de mesures “per contenir la despesa”

del govern de la Generalitat, el CatSalut (Servei Català de la Salut) va decidir que Castellbisbal A.R. passaria de tenir un CAP obert les 24 hores en atenció continuada, a tancar a les 8 del vespre. La mesura de pressió va començar a finals de juliol i va durar un mes i mig, organitzant-se en

tres torns. “Vam aconseguir que ens tractessin amb respecte i a demostrar que no érem quatre arreplegats que només volíem fer soroll i sortir a la televisió”, diu el portaveu de la plataforma, Roberto Martín. El seu model de lluita es va exportar a les plataformes posteriors que han anat apareixent a Catalunya: els seus integrants van tancar-se a l’ambulatori fins que la Generalitat va escoltar les seves demandes. Després de negociar amb els diferents responsables del CatSalut i el Consorci Sanitari de Terrassa -amb el suport i la intermediació de l’Ajuntament- han aconseguit allargar l’hora de tancament del servei d’atenció continuada -que s’havia determinat de 8 del matí a les 8 del vespre- fins a la mitjanit, els caps de setmana fins a les 5 de la tarda i els diumenges

fins a les 3 de la tarda. A més,

Sense farmàcies de guàrdia

“Les farmàcies han tingut molt poca sensibilitat amb les persones d'aquest poble” diu Roberto. Segons el portaveu, aquestes veuen la seva activitat com un negoci i no com una àrea més del servei de salut. El reglament farmacèutic disposa d'un decret que les permet adaptar el seu horari de la manera que creguin més convenient, sovint adaptat a l'horari dels centres de salut propers. A Castellbisbal, les dues tanquen a les 10 de la nit i no hi ha farmàcia de nit, ja que el poble està catalogat com a “zona rural”. Així, els potes-rojos s'han desplaçar a una farmàcia de Sant Andreu de la Barca. “Nosaltres no demanem que treballin moltes més hores, sinó només que siguin sensibles a l'horari d'obertura del CAP”, ja que normalment les farmàcies tanquen 30 minuts després que ho faci el centre de salut de referència.


el diari de Castellbisbal · octubre de 2012

han aconseguit que el servei d’ambulància -que també es volia retirar- es mantingui durant 9 hores al dia (abans la tenien 12 hores). La seva ha estat una protesta per millorar l’atenció sanitària en global, amb una llista de reivindicacions que inclou l’atenció continuada, servei d’ambulància i fins i tot, les farmàcies. Es van reunir un col·lectiu de persones de diferents entitats i partits de tot l’espectre polític: “Tots tenim idees molt diferents, però tenim el mateix nexe d’unió, el de lluitar perquè no ens tanquin el CAP de Castellbisbal”. Es reuneixen cada divendres a les 8 del vespre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. Les persones actives en són un centenar, però compten amb un col·lectiu de supporters gran, ja que han celebrat manifestacions amb de més de 1.500 persones. L’Ajuntament ha tingut un paper essencial, i a l’anterior mandat tots els partits polítics -govern i oposició- van signar un compromís. “Teníem la necessitat d’estar en contacte amb l’Ajuntament, com a interlocutor vàlid amb la Generalitat”. Els canvis de govern al consis-

tori també han influït en les negociacions: “Hi ha hagut un abans i un després en les decisions amb l’Ajuntament”, diu Martín. “Quan governaven Convergència i Unió i Alternativa per Castellbisbal vam trobar un buit perquè la regidora d’aquell moment no donava resposta a les nostres necessitats”, explica. En canvi, quan CiU va trencar amb AxC l’ajuntament va encomanar a l’actual regidora de Salut reunions mensuals per fer el seguiment de la situació del CAP: “La plataforma està molt contenta amb la feina que ha fet la regidora i l’Ajuntament”, rebla Roberto Martín.

C IU T AT d’ampliar el CAP, la realitat ha anat pel camí oposat. Un altre element diferenciador és que hi ha un número important tant de persones majors d’edat com en edat infantil. Tant infants com ancians són persones amb mobilitat reduïda, i usuàries

Una plataforma pionera La reducció del serPas de la manifestació pel centre de Castellbisbal vei d’atenció no és més que un problema afegit a habituals dels centres de salut. les mancances locals: el CAP de Castellbisbal també pateix una Castellbisbal està establert per peculiaritat geogràfica, i és que a 4.000 habitants, tot i que al és una illa dins del Vallès. Tot i poble en són 12.300. Tot i que que el CAP depèn de la Mútua el tripartit tenia la previsió de Terrassa, la seva distància

5

amb la ciutat és massa gran per cobrir-la en cas d’una urgència greu, “es triga més de 30 minuts en un dia normal, a ple dia, amb el trànsit que hi ha; estem superant les isocrones que marquen els metges per mantenir una vida en cas d’urgència greu”, de-

Ton Durán

nuncia Roberto. Per això, en la franja horària en què no hi ha atenció continuada s’han de dirigir al CUAP de Sant Andreu de la Barca, i l’acord entre centres fa que els professionals sanitaris

puguin accedir a l’historial dels pacients de Castellbisbal, com passa a la Mútua de Terrassa. El fet de ser pioners els ha permès conèixer moltes plataformes, des de Bellvitge fins a l’Arboç, als que han assessorat, i la plataforma està adherida al Moviment de Plataformes de Catalunya. No hi ha properes mobilitzacions perquè mantenen una reunió mensual amb el CatSalut, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’Ajuntament, i com a senyal de bona voluntat després dels objectius aconseguits han decidit no continuar mobilitzant-se. La tenacitat i la constància -sumades a les especifitats del poble- han aconseguit que les seves demandes hagin reeixit. Un dels casos que va fer prendre consciència va ser el de un nen que va patir una parada cardiorrespiratòria que finalment va salvar la vida, ja que li va passar quan el CAP hauria d’haver estat tancat segons la intenció de la Generalitat. Martin anima la gent del poble que no es mobilitza perquè té prejudicis a que ho faci, perquè és un servei que, diu, “afecta a tothom, encara que tingui mútua privada”, i assegura que “les retallades continuen sent-hi”.


E SPOR T S

6

octubre de 2012 · el diari de Castellbisbal

“Castellbisbal sempre ha estat un poble ‘futbolero’”

El president de la Unió Esportiva parla del passat i el present del futbol a la vila El president de la Unió Esportiva Castellbisbal des de 2010, Xavier Arjona ens parla del últims 30 anys d’història a l’entitat. Fill del president que va fusionar el C.F.Castellbisbal i el Atlético Castellbisbalense, va començar a jugar a l’entitat amb 8 anys. El 1991 va fitxar pel Sant Cugat, on va debutar a 3ª Divisió Nacional amb Raúl Longhi, actual entrenador del R.C.D.Espanyol B. Es va retirar amb 35 anys, després de més de 25 anys vinculat al club. La seva millor temporada va ser la del primer ascens de la Unió Esportiva, on va aconseguir marcar 49 gols. Xavier .Arjona

Carlos Juez Twitter: @CJJuez

—Quin moment viu el futbol a la vila? Viu un moment molt bo, ja que la Unió Esportiva és l’entitat que més jugadors té i el futbol és l’esport més practicat. Però el camp de futbol s’ha quedat petit. Som dos entitats, més de 400 nens i fa falta un altre camp. S’ha de posar un límit, cap dels dos clubs podrem augmentar. Pensa que es comença a jugar el dissabte a les 9 del matí i s’acaba el diumenge a les 7 de la tarda. —L’Ajuntament presta el suport necessari a la pràctica de l’esport en general i en concret al futbol? Sí, sense cap queixa des de fa 20 anys. El futbol no es pot queixar de la ajuda i suport del Ajuntament, una quarta part del pressupost és del Ajuntament. Però si que és veritat que fa falta una vigilant al camp de futbol, a vegades sembla més un parc que una instal·lació esportiva. Crec que deu ser l’únic camp de futbol que no té vigilància. —Per què ha triomfat tant la pràctica d’aquest esport a Castellbisbal? Castellbisbal sempre ha estat un poble futbolero, de aquí que ara se celebri el centenari. Però sobretot ha triomfat des que es va posar el camp de gespa artificial i tot s’ha anat professionalitzant una mica. Amb el camp de terra no tenia tant èxit, però ara amb un terreny de joc en condicions, entrenadors amb títol, mate-

rial de qualitat... la pràctica del futbol ha anat en augment. Actualment hi ha 21 equips i molts jugadors que abans marxaven a jugar a clubs de fora ara es queden aquí, al seu poble. —Quins actes es faran per commemorar el centenari? L’obertura del centenari es va fer el passat 1 de setembre amb la presentació del logo del centenari als Costals. També s’estan preparant tornejos de Nadal, Setmana Santa i estiu. La cloenda tindrà lloc a la Festa Major, on es farà una exposició d’objectes (botes, fotografies, samarretes, pilotes, fitxes...) d’aquests 100 anys d’història. Per últim, es projectarà un vídeo d’uns 20 minuts als Costals mostrant aquests 100 anys de vida del club. —Quins objectius teniu per aquesta temporada? L’ascens del equip Amateur a la Tercera Catalana i aconseguir els millors resultats possibles

en tots els equips de futbol base categoria A. I, per descomptat, la màxima formació possible de tot el nostre futbol base, pensa que són el futur.

hagut friccions a causa dels horaris tant d’entrenaments com de partits, al no respectar-se, segons la U.E., la seva antiguitat.

—Com ha afectat la creació de la Penya Blaugrana a la Unió Esportiva? Per una banda, ha creat mal ambient entre jugadors de la mateixa categoria que discuteixen a l’escola sobre si “el meu equip és més bo o el teu és més dolent”. Per l’altre, ha creat mal ambient entre els pares de la Unió Esportiva Castellbisbal pels canvis d’horari, ja que acostumats a jugar els dissabtes al matí ara veuen como tenen que jugar els diumenges. [Aclariments: La creació de la Penya Blaugrana va impulsarse sense parlar prèviament amb la Unió esportiva. Cal dir també que alguns jugadors i entrenadors de la Unió van marxar a la Penya Blaugrana. A més, hi ha

—I a nivell esportiu? A nivell esportiu tot continua igual. Tenim els mateixos equips, no s’ha notat la creació

El Club de Futbol Castellbisbal l’any 1913

Unió Esportiva

Els 21 equips: - Promeses - Pre Benjamí A, B, C i D - Benjamí A, B, C i D - Aleví A, B, C, DiE - Infantil A i Infantil B - Cadet A i Cadet futbol-7 - Juvenil A - Amateur A - Veterans A

d’una altra entitat. La tempora da passada van haver-hi quatre ascensos: els Veterans i l’Aleví A a nivell federat, i el Pre Benjamí C i els Promeses a nivell escolar. L’Aleví A va pujar a la Segona Divisió Aleví, l’antiga preferent, la categoria més alta assolida per un equip de futbol base del poble.

Vides dedicades al futbol Algunes persones rellevants vinculades a aquest esport en aquests 100 anys han estat Luis Arjona, president del Atlético Castellbisbalense durant 12 anys alternativament, i de la U.E. Castellbisbal durant 2 anys. Va ser responsable de la fusió, al 1988, de l’Atlético Castellbisbalense i del C.F. Castellbisbal per formar l’actual U.E. Castellbisbal. Un altre és Paco Bartel, tota una vida dedicada al futbol. Ha estat més de 40 anys vinculat al club, tant com a delegat de camp, com a delegat de l’equip amateur o a la junta directiva.

El Club de Futbol Castellbisbal als anys 40

U.E.


el diari de Castellbisbal · octubre de 2012

Telèfons d’interès Ajuntament 93 772 02 25 Jutjat de Pau 93 772 10 16 EMERGÈNCIES: 112 Mossos d’Esquadra 93 485 42 82 Policia Local 93 772 11 88 Rodalies Renfe 902 240 202 Autos Castellbisbal 93 772 43 40 Aigües de Castellbisbal S.A. 93 772 02 84 *** Oficina de Promoció Econòmica (Edifici de l’Ajuntament i edifici de Can Margarit) 93 772 38 78 Sales d’Exposicions Municipals 93 772 36 98 Organisme de recaptació i gestió tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) 93 472 91 01 Departament de Premsa i Comunicació 93 772 38 74 IES Castellbisbal 93 772 19 69 Biblioteca Josep Mateu 93 772 14 66 Museu de la Pagesia 93 772 26 22 Museu Tractor d’Època 648 145 686 Admin. de loteries 93 772 20 94

AGE ND A I SE R VE IS

7

agenda

Presentació del Correllengua 2012 i homenatge a Lluís Maria Xirinacs Divendres 19

Espectacle musical

Titelles: La veritable història dels tres porquets

Diumenge 7 Una de les coses que no sabíem de La veritable història dels tres porquets és que el més petit era una porqueta, que volia viatjar en moto i ser arquitecta. Us proposem un espectacle dels de sempre adreçat als nens i nenes, però amb petites variacions per aprendre les primeres paraules en una llengua nova, cantar cançons i potser, fins i tot, ballar-les. A càrrec de Xip Xap a l’Auditori d’Els Costals a les 6 de la tarda. El preu és de 5 euros.

Taller d’experimentació amb fulles

Dilluns 8 Taller obert a totes les famílies de Castellbisbal amb fills/es de 0 a 3 anys. L’ctivitat tindrà lloc a l’escola bressol La Caseta (Bellavista, 47-49) a partir de les 5 de la tarda, i caldrà inscriure’s una setmana abans de la realització del taller, a La Caseta.

Espectacle poètic musical ’Amb tu’, sobre Lluís M. Xirinacs, de Jaume Calatayud i Vicente Monera i exposició de la CAL: Xirinacs, la resistència i la consciència. A dos quarts de 9 al Casal de la Gent Gran.

Dissabte 20

Diumenge 21

Concert de Jordi Montáñez, que presenta el seu disc Dolça Victòria i fi de festa amb Timon i Rumba, jove grup de Castellbisbal que té com a objectiu fer gaudir la gent amb la rumba, el reggae i l’ska. L’acte tindrà començarà a les 9 del vespre al Casal Cultural.

Les entitats culturals de Castellbisbal posaran els seus estands i oferiran gran varietat d’exposicions, tallers i demostracions de les seves activitats. Serà de 10 del matí a 2 del migdia al Parc Folch i Torres.

Concerts

Mostra d’entitats i ballada de sardanes

llibres

‘Narrativa breve completa’ Díaz. «Lo echaron a suertes y me tocó a mí. Creo que hicieron trampa, pero me callé». Així comença el primer conte de Narrativa breve completa de Carlos Casares, titulat, igual que tota la primera part, El juego de la guerra. Així, amb summa naturalitat, amb un to entre infantil i tendre. Podria semblar, llavors, ja que la majoria d’ells estan escrits en aquest mateix to, que aquests contes són senzills, que són fàcils. Quan estem enfront de proses tan depurades i orals, sovint tendim a pensar que aquest conte ho podria haver escrit qualsevol. Bé; en aquest cas, aquest conte i tants altres els ha escrit només Carlos Casares. Escriure un relat que podria dir-se (no recitar-se, dir-se) té la mateixa o més Jenn

complexitat que un carregat de cultismes i prosa poètica. Aquests contes s’han quedat en l’esquelet, tan breus, i per això amaga cadascun d’ells un tresor. Casares es queda en la superfície del conte, deia, mostrant només l’essencial; aquesta superficialitat, aquesta quotidianitat és precisament el que dota la seva obra d’alguna cosa especial i més profunda. Narrar la petita venjança d’un nen, el discurs d’un borratxo, l’espera d’un vell… totes les escenes que donen unitat a la primera part són del tot corrents, i aquí demostra Casares el seu mestratge quotidià, del dia a dia: no necessita més per escriure un conte maco. L’important d’aquesta antologia no és solament el poder que tenen per si sols els relats de ficció o que el llibre perdi una mica de força en la part

del mig, una mica més periodística i tancada en un tema més limitat, l’important d’aquesta antologia és que Carlos Casares ens arriba traduït i ens arriba lúcid, modern i diferent. Llavors, cal donar-li un punt més a tota aquesta narrativa reunida, i és per la labor que fan des de Llibres del Silenci per apropar-nos les millors veus gallegues a la resta del país.

Autor: Carlos Casares Editorial: Libros del silencio Preu: 18€


El Diari de Castellbisbal, num.1  

Edició d'EL DIARI DE CASTELLBISBAL del mes d'octubre. Publicació independent de periodicitat mensual i distribució gratuïta a totes les llar...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you