Issuu on Google+

Número 3 // 5.000 exemplars // gener 2013 // Castellbisbal

Arriba Sant Vicenç

Del 18 al 22 de gener, Castellbisbal celebra la seva festa local d’hivern amb diverses activitats

Festa d’hivern. Després de les festes nadalenques, Castellbisbal dóna la benvinguda

a un llarg cap de setmana en què celebra la festivitat dedicada al seu patró, Sant Vicenç. Des del divendres 18 de gener fins al dimarts 22, els pota-rojos podran triar entre anar als inflables, menjar botifarra en un bon esmorzar de forquilla, fer una mica d’esport participant al Campionat de Futbol o gaudir d’una obra de teatre, sense oblidar d’anar-se a veure l’exposició inaugural de l’Any del patrimoni 2013 a la biblioteca del poble. Una festa que s’ha dut a terme amb l’esforç del personal tècnic del consistori, el veïnat, els comerços i totes les entitats, per tal de poder oferir una rica oferta alhora que ajustada al rigor pressupostari.


OPINIÓ

2

el diari de Castellbisbal · gener de 2013

editorial

Retallar en educació és retallar les futures oportunitats de tothom

A

la foto del mes

Festa grossa. La rebuda als Reis d’Orient al Casal Cultural i Recreatiu, on van parlar amb els nens i nenes que els hi van voler donar les seves cartes va ser un èxit de participació.

el diari

de Castellbisbal

El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

questa crisi que es prolonga en el temps, i les conseqüències que generen, està portant a les administracions de tots els nivells a impulsar i mantenir en el temps polítiques d’ajustament pressupostari, reduint els recursos destinats a inversió i, sobre tot de manera especial, a les partides que substenten els pressupostos de sanitat i educació. A l’educació, un del àmbits que cada dia veiem com pateix aquestes retallades, fa temps que l’administració ha anat aplicant mesures de contenció de la despesa que ha afectat bàsicament a la dotació de professorat i a la inversió de nous centres, a més d’aturar alguns del programes impulsats durant el mandat anterior. El resultat més evident d’aquesta reducció de professorat amb no renovacions d’eventuals o no substitucions, acaba sent a la pràctica l’augment de rati a les aules, és a dir, més alumnes per aula, el que sens dubte provoca una major dificultat al desenvolupament de la seva feina dels docents i, per extensió, una davallada de la qualitat educativa dels nostres centres. Estem molt lluny dels sistemes educatius de molts dels països del nostre en-

Edició i maquetació: Anabel Raluy Redacció: Anabel Raluy, Xavi Martí, Ferran Rodríguez diaricastellbisbal@gmail.com Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com Director comercial: Pau Ramell 674 359 203 Telèfon: 936 857 683

torn europeu, com any darrera any els informes dels experts així ho constaten i no sembla que el millor camí per apropar-nos al nivell educatiu dels països més avançats d’Europa sigui la reducció de recursos. És fonamental per a la societat que les generacions que van sortint del sistema educatiu obligatori ho facin amb els nivells acadèmics necessaris i suficients per optar als diferents itineraris formatius i acabin el seu recorregut formatiu amb garanties per poder inserir-se amb més oportunitats en un mercat laboral, avui complicat, però cada vegada més global amb requeriments d’aptituds i coneixements més específics. En aquest sentit cal abordar amb rigor i responsabilitat les continues modificacions de les lleis educatives evitant que cada vegada que hi ha un canvi de partit al govern, hi hagi un canvi de sistema educatiu només basat en qüestions ideològiques. De la mateixa manera les administracions haurien de treballar molt més la vessant més social de l’escola, com a part activa de la comunitat, mirant cap a altres models europeus, com el dels països nòrdics.

Podeu consultar l’edició digital a: Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

Distribució:

Número 3, gener 2013 5.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU


el diari de Castellbisbal · gener de 2013

C IU T AT

3

Passat i present de la vila Una mostra recull els elements materials i immaterials que configuren la riquesa del patrimoni de Castellisbal

L

Anabel Raluy

’Ajuntament va decidir en l’últim ple que aquest any Castellbisbal el dedicarà a difondre el seu patrimoni. I l’inaugura amb una mostra que fins al 22 de gener mostrarà els elements amb valor patrimonial que hi ha al poble. El més interessant de l’exposició és el Mapa del Patrimoni de Castellbisbal, elaborat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament, on es poden consultar amb detall tots els elements que tenen un valor patrimonial, ja sigui de tipus històric, natural o cultural incloent, no només els elements materials (com la Torre Fossada o la pedrera de Can Campanyà), sinó també els elements immaterials (com les músiques, les rondalles o les tradicions). La declaració de l’any 2013 com a Any del Patrimoni de Castellbisbal va ser una decisió presa per unanimitat de tots els regidors al ple del 3 de desembre a proposta de la l’Àrea de Cultura. La mostra està instal·lada a la sala d’exposicions d’Els Costals i l’horari d’obertura és els divendres i dissabtes, de 17.30 a 20.30 hores i els diumenges d’11 a 14 hores. Durant la Festa Major de Sant Vicenç, del 18 al 22 de gener, la mostra es podrà visitar cada dia d’11 a 2 de la tarda i de dos quarts de 6 a dos de 9 del vespre. A l’exposició han participat l’Ajuntament de

Castellbisbal, el Museu de la Pagesia de Castellbisbal, l’Institut Català de Paleontologia (ICP), el Museu Municipal de Molins de Rei, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l’Església de Sant Vicenç de Castellbisbal i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La inauguració de l’Any del Patrimoni 2013 va anar a càrrec de l’alcaldessa, Conxi Llurba i del regidor de Cultura, Martí Ribas, i també va comptar amb la presència del director de la revista Vallesos, Vicenç Relats, que ha dedicat diversos articles a la vila. Relats va explicar que “el Vallès Occidental és ric en patrimoni, però sovint queda amagat entre carreteres i polígons industrials” i ha assenyalat que “cal que descobrim tot que tenim i que queda amagat”. Relats també va presentar l’últim número de la revista on es publiquen dos articles de Castellbisbal que fan referència a La Gran Nevada del 1962 i al Centenari de la Festa Major de l’Aigua i la Llum. Per la seva banda, el regidor de Cultura, Martí Ribas, va deixar clar que els elements patrimonials són els objectes i monuments, però també els elements immaterials “com el concepte de ser un pota-roig, element d’orgull i d’identificació col· lectiva de tots els castellbisbalencs”.

Mapes de patrimoni Els mapes del patrimoni cultural són una eina que recull exhaustivament el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis que en sol·liciten la realització, per conèixer millor el territori i la història de l’indret i també perquè així puguin establir mesures de recerca, protecció, conservació i rendibilització social. Clicant a sobre de cada icona, s’informa de l’element del què es tracta i la seva fitxa tècnica. El de Castellbisbal es pot consultar a L’ICP s’ha encarregat de la part paleontològica, cedint algunes restes fòssils i il·lustracions realitzades per la il·lustradora científica Marta Palmero, que ha fet dibuixos de reconstruccions de fauna i flora que va viure en aquest municipi fa uns 20 milions d’anys. Al mapa poden observar els sis jaciments pertanyents al Miocè català, que són Successió Miocènica Costablanca, La Costablanca, Jaciment Paleontològic Turó de les Forques, Jaciment Paleontològic del Canyet, Jaciment Paleontològic de Can Pedrerol de Baix i El Canyet.


4

C IU T AT

el diari de Castellbisbal · gener de 2013

Castellbisbal aposta pel verd

El Punt Verd i diferents tallers afavoreixen la reutilització i el reciclatge de materials i objectes

A

Rubén Marín

Castellbisbal, el desenvolupament sostenible no és només el futur, sino també el present. Per aquest motiu, la vila està fent passes de gegant en quant a accions i conscienciació de la ciutadania per construir un municipi més respectuós amb el medi ambient, on es generin cada cop menys residus i s’incrementi el reciclatge de materials i objectes que ja s’han quedat sense vida útil. Una de les armes més poderoses amb què compta la vila és el Punt Verd, un espai municipal creat per acostar a la ciutadania les bondats del desenvolupament sostenible, i que cada cop compta amb més serveis i afluència de visitants. “La deixalleria la tenim als afores del municipi, i això pot dissuadir la gent d’anar-hi”, explica Bibiana Catalan, tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Castellbisbal. “D’aquesta manera, col·locant un Punt Verd al nucli urbà per recollir residus, ens assegurem que molta més gent pugui reciclar”. Aquest espai verd, situat davant de l’IES Castellbisbal, s’encarrega de recollir residus domèstics que posteriorment són portats a la deixalleria, com piles, pintures, ampolles de cava, radiografies, oli vegetal o fluorescents, entre d’altres. Però tot i que aquesta tasca és important, no és l’única que té encarregada el Punt Verd. “També assessora la població en temes mediambientals, acull tallers, subminis-

tra material per poder fer la tria de residus a casa, promou un sistema de lloguer de bicicletes i d’intercanvi de llibres... És l’epicentre de les accions mediambientals de la vila”, afirma Mari Ángeles Balmori, responsable del Punt Verd de Castellbisbal, que assegura sentir-se satisfeta del suport de la ciutadania a un servei cada cop més fort. “El passat més de desembre, vam repartir un total de 468 bosses compostables per fer la tria de residus orgànics a casa. Al novembre, 608. Som l’unic poble de tota Espanya que les ofereix de forma gratuïta, i la resposta de la gent ens demostra que és una bona acció”, explica Balmori. A banda d’aquestes bosses, el Punt Verd també reparteix cubells per separar a casa la matèria orgànica, ofereix llibres de franc o en intercanvi, informa sobre les diferents alternatives que ofereix el transport públic o cedeix bicicletes pels desplaçaments dins de la vila. Aquest últim servei, precisament, s’acaba de veure reforçat amb la compra de noves bicicletes, això sí, amb marxes, indispensables per poder moure’s pels desnivells dels carrers de la localitat. La reutilització, primera opció Tot i que la aposta pel reciclatge dels residus és molt ferma, la primera opció pels responsables de Medi Ambient de l’Ajuntament és la reutilització dels materials i objectes, tal i com marca el Pla Local de Prevenció de Residus aprovat pel consistori de forma pionera a Catalunya el novembre de 2010. “Moltes vegades es llencen coses que poden seguir tenint vida útil, i si s’allarga aquesta vida es pot reduir de forma important la generació de residus”, explica Catalán. Per aquest motiu, la vila és una de les més actives de l’entorn en la celebració de xerrades i talles orientats a la reutilització de productes i materials. El principal programa que empara totes aquestes accions és el ‘Millor

que nou, reparat’, que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) posa a disposició dels municipis del voltant de la capital. “El projecte ofereix als ajuntaments tallers de tota mena, formadors i materials per ajudar els ciutadans a allargar la vida dels productes que s’espatllen”, explica Albert Torras, cap de Prevenció de Residus de l’AMB.

“Castellbisbal és l’únic municipi que regala bosses compostables per dipositar residus orgànics” Dins d’aquest programa, Castellbisbal va organitzar el passat mes de novembre dos tallers on els assistents van poder aprendre a realitzar petites reparacions d’electrodomèstics i a redissenyar un moble, i pel dia 21 d’aquest mes hi ha previst un altre per aprendre a crear una llibreta a partir de materials reciclats. Són tallers dinàmics, pràctics i on es garanteix l’aprenentatge, ja que compten amb un màxim de 15 assistents. “Tot i que de vegades costa que la gent s’impliqui en activitats com aquestes, els ciutadans que hi venen queden molt contents, segons les enquestes de valoració que passem al final dels tallers”, explica Català. A banda dels que ja s’han realitzat, el catàleg de l’AMB sobre els tallers que Castellbisbal té a la seva disposició és molt ample, i inclouen des d’activitats per aprendre a reparar aixetes fins a formació per entapissar mobles, passant per arranjaments tèxtils bàsics o canvis de rodes i frens de bicicleta. Sobre la motivació que impulsa la gent a assistir a tallers d’aquesta mena, Torras

assenyala el factor sentimental, de gent que vol recuperar els mobles de la família perquè els fa llàstima llençar-los; el mediambiental, és a dir, ciutadans moguts per una conciencia molt clara en quant a desenvolupament sostenible; i, evidentment, l’econòmic, ja que l’actual situació de crisi impedeix a moltes famílies no només tenir accés a productes nous, sinó fins i tot, poder pagar un professional que repari allò que s’ha espatllat. Aquesta situació també ha ajudat a sensibilitzar la resta de la població. “Actualment, hem pogut comprobar que la gent és molt més sensible a reutilitzar que abans”, explica Nati Yesares, cap de Medi Ambient de Solidança, l’entitat que durant 2011 i 2012 ha dinamitzat els tallers de l’AMB. L’entitat, amb seu a Sant Joan Despí i botigues a Barcelona i al Baix Llobregat, es dedica des de fa molts anys a la recuperació de productes i materials com roba, mobles o electrodomèstics, i per tant ha pogut viure en primera persona la forma en què ha evolucionat la consciència col·lectiva vers el desenvolupament sostenible. “Es pot dir que cada cop ens sap més greu el nivell al qual hem arribat de llençar coses a la brossa, i per això hi ha un interès creixent no només per l’autoreparació, sinó per la reutilització de materials en general”, assegura. La bona notícia és que els ciutadans ja no han de recòrrer, com abans, a un familiar o a un amic per aprendre a fer petites reparacions a la llar, sino que ara, les pròpies administracions públiques posen al seu abast un ampli catàleg de tallers per demostrar que hi ha articles i materials que, tot i que estiguin espatllats, poden tornar a donar servei plens de vida.


el diari de Castellbisbal · gener de 2013

C IU T AT

5

“El sistema educatiu s’ha d’adequar a la societat actual” Maria Fernández Directora de l’Institut Castellbisbal

La Maria Fernández té 34 anys i des de l’estiu és la directora de l’institut Castellbisbal, un

A. R.

—Què has estudiat i per què vas fer aquesta tria? Sóc enginyera tècnica industrial especialitzada en electrònica industrial. Vaig triar això perquè és el que s’adaptava millor a les meves característiques, ja que sóc molt intuïtiva, pràctica i a més és una carrera curta, de 3 anys. Quan vaig entrar tampoc sabia ben bé el que era, i més abans que no existia l’assignatura de tecnologia al batxillerat. —Quant de temps portes com a directora de l’institut? Porto des de l’1 de juliol. Abans havia estat tutora, cap de departament i després estava a la junta antiga com a coordinadora pedagògica. Vaig entrar a la junta per fer un relleu perquè les persones que hi havia portaven molts anys i crec que és un càrrec que s’ha d’anar renovant. Quan ets profe ja has de ser conscient que no et limitaràs a això, que t’hauràs d’implicar. És molta responsabilitat però forma part de la feina. Hi ha pocs companys que vulguin fer-ho perquè està poc reconeguda i econòmicament no compensa. Compensa si t’agrada molt, però no pots buscar cap altra mena de compensació. —Quins requisits cal complir per ser directora d’un centre? Cada any surt un concurs de direcció i qualsevol professor que sigui del centre s’hi pot presentar sempre que porti més de 5 anys de funcionariat i hi hagi, evidentment, plaça vacant, és a

centre amb 570 alumnes que va donar sortida als estudiants que havien d’anar a Molins a cursar l’educació secundària. Parlem amb ella de la seva trajectòria i, especialment, com és gestionar un centre com aquest en un moment de crisi i retallades.

dir, que no hagi un director dins del seu mandat. —Quina és la teva feina diària? Faig classes de tecnologia industrial al batxillerat i alguna a l’ESO. A banda, gestionar el centre vol dir reunir-se molt amb els companys i amb els diferents càrrecs de l’equip directiu per coordinar-nos, parlar dels alumnes, prendre decisions de gestió o de caire pedagògic, etc. A més, tinc reunions fora, al departament d’educació o al centre de recursos... Organitzar tot el que se surt de les classes ordinàries. Per exemple, que ve la setmana d’exàmens de batxillerat, doncs has de decidir quin horari es farà, quins professorat ho portarà, etc. Cal dir que tota aquesta feina la fem l’equip directiu, que està format per quatre persones que ens repartim molt la feina, i a més hi ha els coordinadors. —Us heu apuntat a la campanya ‘Cap infant sense joguina’, feu una revista, viatges, la setmana de la ciència, xerrades,

concursos, certàmens, teniu la figura dels alumnes acompanyants, un lipdub, el projecte d’intercanvi Comenius... És un institut molt participatiu? És cert que els alumnes són molt participatius i emprenedors, i el professorat està molt implicat. Hi ha molts projectes, com fer la ràdio de l’institut, voluntaris lingüístics, alumnes acompanyants, que fan reforç emocional a altres companys, alumnes mediadors per si hi ha algun conflicte... —També teniu un cicle formatiu? Tenim un Cicle de Grau Mitjà de tècnic en Sistemes Microinformàtics i xarxes. I després un programa de qualificació professional inicial (PQPI) per a l’alumnat que està a punt de fer els 16 anys però no té el graduat de l’ESO i no pot, per tant, cursar els cicles formatius. El PQPI és com un cicle formatiu inicial que dóna als alumnes coneixements bàsics de llengua i matemàtiques, però també els prepara per al món laboral. És nou d’aquest any i els professor que ho porten ho han agafat amb moltes ganes i això fa que estiguin col·laborant molt, tant amb l’ajuntament com amb l’associació de comerciants. —El sistema educatiu actual és el millor que hi ha? No, crec que hi ha molt marge de millora. El professorat està molt qualificat, té molta experiència i sap com gestionar, però el sistema educatiu actual s’ha d’adequar a la societat tal i com és ara, ja que volem funcionar amb el mateix sistema que com quan nosaltres estudiàvem. Ens hem d’adaptar més, no només a la gestió de classe, sinó en número d’hores.

—Et preparen per al mercat laboral? No sé si et preparen o et cremen. A la feina tens una compensa més directa, als estudis també, però els nanos no en són conscients, perquè falta maduresa. El gran problema és aquest, la manca de motivació. Els nens petits tenen curiositat per tot i es van fent grans i ja cada cop tenen menys interès. No sé si és responsabilitat de l’escola, crec que és una responsabilitat social, però s’ha de treballar. —Quins són els grans mals de l’educació? Primer, que cada partit polític dissenyi un sistema educatiu diferent, el que hauria de ser és que fessin un acord i projectessin què volen com a educació a la nostra societat. L’altre problema són tantes retallades. Estem posant molts alumnes a les aules i els professors tenen més classes. Cada cop hi ha més incidències i aquest institut és força nou i no està pensat per acollir tants

alumnes a l’aula. Clar, 35 adolescents de 15 anys durant sis hores... necessiten el seu espai vital. —Quins canvis ha comportat la jornada continuada? Valorar-ho és complicat perquè hi influeixen altres aspectes com l’augment de ràtio, però les hores s’han allargat i crec que serà un avantatge perquè els alumnes poden gestionar el seu temps molt millor. De tota manera, aquesta decisió no s’hauria d’haver pres per una qüestió econòmica sinó pedagògica. Els alumnes que vénen dels urbanitzacions i sortien a les 5 i mitja de la tarda tenien una jornada més llarga que la dels adults, i deures després. I els alumnes tenen la possibilitat de fer activitats extraescolars i esports a l’institut. —Què t’agrada més de la feina? El que més m’agrada és estar en contacte amb tots els agents de la comunitat educativa: alumnes, companys, famílies, AMPA, Ajuntament, departament d’e-ducació... Et dóna una visió completa.


Programa de Feste


es de Sant Vicenรง


Programa de Feste


es de Sant Vicenรง


SALU T I BE LLE SA

6

gener de 2013 · el diari de Castellbisbal

Oportunitat

de negoci ...Ets una persona amb bona actitud, emprenedora i que li agrada el món de la bellesa.

Ara pots!!!

Guanyar diners extres Tenir un horari flexible Un creixement personal i Un reconeixement laboral

t’ofereix l’oportunitat d’aconseguir-ho!!! esterbelleza.com · marykay.es

Ester Rico mvl. 662 356 958 ester@esterbelleza.com

PublicidadEsterBelleza117x101-diario-NUEVO.indd

3

Su belleza inmediata

04/01/13

16:43

Microtatuage estético permanente un look impecable las 24 horas del día sin tener que retocar el maquillage. De muy larga duración, de 2 a 5 años. Natural Embellecedor Elegante Discreto La Micropigmentación optimiza la belleza de sus rasgos: cejas, labrios, eye-liner, lunares. Modifica, rediseña, aumenta, define, ensancha la forma para presentar siempre su mejor aspecto, su look mas favorecedor y más moderno, realzando su auténtica belleza. Dermis Centro de estética avanzada Tel.93 772 28 03


C U LT U R A

gener de 2013 · el diari de Castellbisbal

11

A ritme de Timón i Rumba Col·laboren en la difusió: - CIABBATTA - FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ - CENTRE DE IOGA ANANDA - PERRUQUERIA NOVA LÍNIA - L’OM - CINEBAIX

L’autosabotatge!

E

ntenem per sabotatge fer l’acte contrari a una idea o pensament determinat. Si aquesta agressió ens la fem a nosaltres, aleshores podem afirmar que ens fem autosabotatge. Les formes que utilitzem per fer-nos-els són molt variades. En les relacions interpersonals, pactem trobar-nos amb persones o familiars que sabem a priori que ens provocaran conflictes, mals rotllos i potser agressions físiques. I malgrat que sabem el final, pactem sofrir i agredir-nos... Per què no ho evitem? I amb la nostra salut què fem? Parlem del menjar i el beure...? No us sembla que com si fos magnèticament exercim una atracció per engolir tot allò que tenim prohibit o sabem que el nostre cos no ens admet? I després entrem en la fase de criticar-nos i culpar-nos i anímicament ens quedem molt pitjor que abans de consumir. I el nostre sistema de creences, quantes vegades el sabotegem? Moltes vegades diem “sí” i la nostra part més profunda està dient “no”, que poc entenem el nostre cervell quan en lloc d’afirmarnos allò que volem ens passem els anys proclamant allò que no volem sense aconseguir el resultat desitjat. Està clar que l’acoloriment de viure d’aquesta manera, el provoca una manca d’estimació molt forta cap a la nostra persona, en altres paraules, podem afirmar que aquestes actituds són típiques de persones amb una autoestima molt baixa i que no tenen cap escrúpol a sabotejar la seva vida. Viu estimant-te...és millor. Adéu.

Amb només 6 mesos de vida, aquest jove grup de Castellbisbal trepitja fort amb diverses actuacions

R A.R.

ecentment, a Catalunya han nascut diversos grups que tenen com a bandera la mescla i el mestissatge de sons i cultures, amb noms tan sonors com Bongo Botrako, Macaco, Txarango, Kayo Malayo, Chambao o Canteca de Macao. I la rumba, que també té diversos representants, com Ojos de Brujo. En la mateixa línia, ha aparegut un nou grup a Castellbisbal. Es fan dir Timón i Rumba i tenen un so fresc i alegre. Aquesta banda està formada per sis pota-rojos joveníssims entre els 12 i els 16 anys. Tots van a l’Institut Castellbisbal, el més gran fa quart d’ESO i el més petit primer, mentre que la resta fan tercer. Amb gràcia, un punt de bogeria i, sobretot, ritme, els integrants d’aquest grup amb nom de pel·lícula de Disney es presenten al públic (trompeta, teclat, acordió, bongos...) a través d’un vídeo de youtube, gravat al local on assagen, a prop de la plaça del Joc, on es reuneixen com una penya més. Malgrat els seus pocs mesos de vida, només 6, Timón i Rumba ja porten una llista digna d’actuacions: van tocar a la cloenda de la Festa Major de Castellbisbal (acompanyats d’un centenar d’espectadors entre els que hi havia nombrosos companys de classe), també van actuar al Correllengua 2012 (va ser a al Casal Cultural i Recreatiu de Castellbisbal), a la Castanyada organitzada per la penya de joves de Can Tonada (fins fa poc Can Ili), o fins i tot a mini-concerts improvisats, com el que va tenir lloc a la inauguració del nou bar-restaurant de Castellbisbal La Botzegada i, per descomptat, al seu institut. Canten en català i creen peces musicals pròpies però que també es llencen a interpretar versions de grups en els que s’inspiren, especialment La Pegatina, el seu grup referencial. sempre animant el públic assistent amb els seus temes de rumba, reggae i ska. I és que Timón i Rumba desprèn el bon rotllo dels personatges que els donen el nom. Diversió i crítica social. Hakuna matata.


12

E SPOR T S

Dues motos al vestíbul de l’Ajuntament Stylobike exposa la moto amb què el castellbisbalenc Valeriano Rodríguez va quedar quart al GP de Malàisia

E

l vestíbul de l’Ajuntament s’ha transformat i s’ha convertit en un petit taller. Tot plegat per poder mostrar dues motos de curses professionals de l’equip Stylobike, dirigit pel castellbisbalenc Valeriano Rodríguez que n’és el team manager. A més, una de les dues motos exposades és pilotada per Hafizh Syahrin, un corredor malaisi que, actualment, també viu a Castellbisbal. Stylobike és un equip que, des de fa dues temporades, participa al Campionat d’Espanya de Motociclisme de Velocitat en les categories de Moto 2 i Moto 3. Enguany, ha obtingut uns resultats excel·lents ja que, en Moto 2, ha quedat en la segona posició en la categoria de pilots privats i,

en Moto 3, s’ha proclamat sotscampió. Tot i que l’equip estigui inscrit al Campionat d’Espanya, el passat mes de novembre van ser convidats al Gran Premi de Malàisia ja que Hafizh Syahrin és malaisi. Syahrin i tot l’equip van sorprendre absolutament tothom perquè van aconseguir el quart lloc, només darrere dels pilots Àlex de Angelis, Anthoni West i Gino Rea. L’exposició de l’equip Stylobike s’ha instal·lat al vestíbul de l’Ajuntament i s’ha pogut veure fins al dia 11 de gener ja que tot i que estar ubicada a les dependències municipals, podia accedir-hi tothom. A més, s’ha fet coincidir amb les festes de Nadal perquè els nens i joves puguessin aprofitar les vacances escolars per veure-la.

gener de 2013 · el diari de Castellbisbal


gener de 2013 · el diari de Castellbisbal

E SPOR T S

13

El corfbol, un esport que arrela

La implantació d’aquest esport d’arrel holandesa està assegurada a Castellbisbal va i a Geltrú, Badalona, Montcada, Vacarisses, Terrassa, Barcelona i Castellbisbal, amb un Club de Korbal que té dos equips Sènior, un jugant a Primera Divisió i l’altre a Segona. “Abans hi havia un Junior i alguns nens i nenes a l’escola de corfbol, però el futbol i el bàsquet s’emporten molta gent”.

Els jugadors, al vestuari en el campionat de la Club Korbal Castellbisbal Copa Catalana

E A.R.

l corfbol pren el seu nom dels korfs (cistella en holandès) que es col·loquen a cada extrem del camp. I és que aquest esport es va normativitzar als Països Baixos, on hi ha lligues professionals, malgrat que el seu veritable origen és suec. El corfbol es juga en un camp de dimensions similars a les d’un camp de futbol sala, amb dues cistelles sense tauler que fan 3 metres i mig situades al que seria el punt de penal. L’objectiu, com no, és encistellar la pilota. Els vuit jugadors -i jugadores, doncs aquest esport es juga de manera mixta- de cada equip es reparteixen a parts iguals a les dues bandes del camp i no passen a l’altra banda. A diferència del bàsquet, un cop tens la pilota a les mans ja no pots avançar, només es pot pivotar amb un peu clavat a terra i passar-la o llançar a cistella durant els 60 minuts que dura el partit. “Acabes assumint tots els rols, tant de defensa com d’atac”, explica el director tècnic del Club de Korfbol de Castellbisbal, Daniel De Riba. El corfbol és un esport que com va més embranzida agafa, i en el que Catalunya juga un paper destacat, amb una selecció nacional pròpia jugant a nivell internacional i situada entre les cinc primeres. A la resta d’Espanya s’ensenya a les escoles però no hi ha equips. La Primera Divisió catalana es troba repartida entre Vilano-

Esport minoritari? És un esport curiós, i més minoritzat que minoritari. “Es nota molt que a Catalunya es treballa ja que el nombre d’equips ha anat augmentant mica en mica fent aparèixer noves categories i mantenint un bon nivell a la selecció, tot i així es nota que Bèlgica i Holanda porten molt més recorregut que nosaltres”. “L’etiqueta d’esport minoritari la posen els mitjans, ja que en veure les notícies només es veu el futbol, estar clar que el nombre d’equips en les categories superiors ens agradaria que fos més nombrós, però pel que fa a categories de promoció l’augment ha estat força considerable darrerament”, diu el tècnic, que juga des de fa 6 anys -ara en té 31. Al corfbol, quan al marcador hi ha gols parells, es canvia de camp, i quan la pilota està en un camp, els altres esperen. I quins requisits cal complir per destacar-ne? “Has de tenir coordinació i direccionar bé amb les mans, com al bàsquet i l’handbol, la resta són conceptes tàctics que amb certa preparació física i tècnica permet estar a primer nivell, però si tens molta tàctica i físicament no ets molt ràpid, també pots jugar bé, aquesta és la gràcia”, diu Riba. I és dels poquíssims esports que no segrega per raó de sexe, n’hi ha de ben poquets com el tir amb arc o l’hípica, ni tan sols als nivells més alts: “Nosaltres no ens n’adonem que estem jugant amb noies, ni elles amb nois”. “Si hagués de dir que aporta cadascú, diria que potser les noies posen més el seny i els homes la força”. El corfbol es pot practicar, com qualsevol altre esport, des dels 3 anys, ajustant, això sí, la cistella i fins i tot eixamplant-la.

Una bona pedrera Una de les claus per obtenir molts i bons jugadors en un determinat esport és inculcar el coneixement d’aquest esport des de ben petits. En el cas que ens ocupa, el club comptava amb l’així denominada Escola de Korfbal, però no va acabar de funcionar. L’entrenador, en Lluis Manuel Rosa, va crear Korfbal Kids, una marca per promocionar el corfbol a les escoles: “als professors els agrada molt la idea de que sigui mixt, que no hi hagi molt de contacte i l’accepten força a Castellbisbal” explica De Riba. “El nostre entrenador s’hi dedica molt i estem arrencant amb ganes, ara potser tindríem uns juniors per jugar en categories inferiors, faríem un equip de nanos de primària i un altre amb joves d’institut”. La majoria dels diferents centres educatius de la vila hi participen oferint el corfbol com a activitat extraescolar, tot i que costa trobar llocs on practicar-ho perquè a Castellbisbal hi ha molta gent federada i molt d’esport i costa trobar camps disponibles, “depenem de si hi ha horaris lliures al pavelló, tot i que l’Ajuntament ens ajuda”. On de debò els joves troben

L’equip, a la jornada 7 contra el KCBarcelona

un lloc per començar a familiaritzar-se amb la pràctica d’aquest esport és dins de l’horari lectiu. De cara a la temporada, De Riba es mostra optimista: “Ara es farà el sorteig de la Copa i estem ben situats; això ens afavoreix i ens estalviarem una ronda”. De tota manera, normalment els passen per sobre els seus companys del Vallpa (Terrassa) i el Vilanova. A la Copa Catalana 2012 van quedar subcampions.

L’entrenador dóna les instruccions al descans del partit contra el Vilanova

Club Korfbal Castellbisbal


C U INA

14

el diari de Castellbisbal · gener de 2013

La cocina del Xesco Recetas y escritos de Xesco Bueno

‘Perdiu potaroja’ y sabores primitivos

A

brimos con este pequeño texto una nueva sección de cocina y gastronomía que con mucha alegría y regocijo escribo desde les Casetes de Ca N’Oliveró para todos ustedes. De tanto en tanto una receta, un truco, una técnica o una opinión. Un lugar por descubrir, un platillo de aquí y otro de allá, un consejo o una historia. Eso sí, hablando siempre del comercio y del bebercio que es lo que nos ocupa y también lo que nos pierde. Este calmado invierno que por el momento disfrutamos me trae unos recuerdos retenidos en la memoria del paladar. Un fuerte aroma a pluma del monte, más fuerte que el vino de la bota, es algo paleolítico y primitivo. Un arroz a la cazuela es condumio recio que quita las penas. En casa el arroz se hace en cazuela catalana, ni en paella ni en caldero, se cocinaba con fuego rojo, como la perdiz, ni con gas ni en horno pirolítico. La de antaño era una cuina de foc a terra, en el hogar y con buena leña. Hoy la inducción acelera el ritmo pausado, ya nunca nada será igual. Hoy la perdiz viene envasada y retractilada, con fecha de caducidad, eviscerada y desplumada. Ya nunca nada será igual. Un arroz a la cazuela de perdiz. Lo que la huerta nos da. Unos calçots, unas coles. Lo que la huerta nos dio. Unos tomates de colgar que desde el verano nos aguardan, una guindilla colorá para darle alegría, buena mano, buen fuego, buena maña y mucho ingenio. Del cerdo, ay caramba! Del cerdo me gustan hasta sus andares. De la pasada matanza me guardé un tiento de sobrasada. Ella es la responsable del sabor secreto del arroz. Dichoso embutido que ensalza al pimentón como ningún otro sabe hacerlo, noble grasa del cochino, magro y tocino, todo junto amasado al son de una marcha corta. Ya tenemos todo dispuesto para sacarle el gusto a la perdiz. Un buen arroz del Delta del Ebro o de Pals, de grano corto y redondo, resistente a la cocción, entero, blanco y pulido. Una pieza de perdiz potaroja, ni pardilla, ni andina ni del norte ni del súper, de buena caza aunque sea con reclamo. Cuatro calçots del momento, una col chica y media docena de tomates del colgadero. Una miaja de sobrasada y un buen caldo. A pequeños pedazos la perdiz has de cortar. Sazona con sal, pimienta y unas hierbas del monte con

buen gusto. Un poco de romero o de tomillo bastará. Déjala descansar con esto un buen rato, hasta el día después si es menester. En la cazuela el aceite has de calentar, de oliva, que gusta más. No le hagas un feo a la manteca del cochino, que también es buena y vale pa guisar. Y aquí la perdiz has de freír, freír hasta dorar. Vamos con los calçots, a trocitos chiquitines, como si de cebolla picada se tratase, sofríe, voltea, échale un ajo si gustas. Un golpe de vino viejo, que hierva y se consuma. Los tomates rallados cocerás, y en cocido el sofrito, con agua o buen caldo cubrirás. Añade la col hecha añicos. Que hierba a gusto, con alegría. Siguiente paso: la prueba de la sal. Que sea sabrosón, subidito como para hipertensos, es justo y necesario. Y llegó el momento de verter el arroz. En forma de lluvia chispeante, te lo recomiendo, poco a poco, que no cese el hervor. Y ahora toca esperar. Cada grano necesitará su tiempo, a fuego lento y constante. Un recuerdo, un privilegio que agoniza, un aroma para defender y un gusto que proteger. Una cazuela, buena compañía, en silencio o alegre algarabía. Un gusto amigos míos. Un buen arroz “que quita el sentío”. Si tienes curiosidad por algún tema o alguna pregunta, si te asaltan dudas a la hora de cocinar o quieres la receta de una poción mágica, escribe un correo a gastro. mimix@gmail, el consultorio gastronómico de Castellbisbal está abierto a todos.


el diari de Castellbisbal · gener de 2013

AGE ND A

agenda

Taller de salsa

Divendres 18 Si t’agrada moure el cos, tens disponibles els divendres a la tarda i t’interessa aquest tipus de ball. A què esperes? Vine a ballar amb nosaltres! Informació i inscripcions al Casal de la Gent Gran. A les 6 de la tarda.

Festival de Festa Major de la Casa de Andalucía

Divendres 18 Amb el Coro Rociero Sagrado Corazón, els quadres de ball Duende y Compàs, Aromas de Romero i Amanecer Flamenco, a més de l’actuació del Grupo de Baile Ballet Sensaciones i el cantant Diego Benjumea. Al Casal Cultural a les 8 del vespre.

dels seus antecedents fins a l’actual ’chick lit’ i sobre la situació editorial a Catalunya i Espanya. Fa un complert recorregut per l’evolució del gènere des del seu precedent més reconegut, la novel·la Pamela de Samuel Richardson el 1740, fins a Bridget Jones i les heroïnes de Sexo en Nueva York. S’atura en les més famoses novel·les del segle XIX, com els títols clàssics de Jane Austen i les germanes Brontë, per demostrar que elles han inspirat els personatges més recents. A la secció de novel·la (1a planta de la biblioteca).

Sessió d’I-movie

Divendres 18 Sessió que fusiona el ball coreogràfic i l’entrenament al ritme dels millors hits musicals. Aquesta activitat es realitza amb suport de peses d’un quilo i és classificada com a activitat d’alt impacte. L’activitat gratuïta pels abonats a l’Illa Esportiva i cal inscripció prèvia a recepció. Tindrà lloc a les 8 del vespre a la sala polivalent de l’Illa Esportiva.

Exposició: La novel·la romàntica Del 18 de gener al 15 de febrer L’exposició tracta d’aquest gènere literari, des

XXII Trobada Gegantera

20 de gener Serà a La Bassa (av. Gaudí) i es farà una plantada de gegants provinents de nou municipis catalans i un del País Basc. A les 10 el matí.

15



EL DIARI de CASTELLBISBAL, num.4