Page 1

Número 21 // 20.000 exemplars // octubre de 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Esports Entrevista a l’Agrupació Excursionista Sant Llorenç (p.34) i els Premis de la Nit de l’Esport (p.36)

Comença la Festa de Tardor Un any més, Sant Feliu s’ha preparat per entrar de ple a una celebració que es remunta al segle XVIII

Esclat de bullanga. La Festa de Tardor és la que té amb un volum d’activitats més gran, en la què tots els santfeliuenc s’hi impliquen d’una manera o una altra. Parlem amb diverses persones implicades en aquesta celebració per conèixer-la una mica millor. / pàgs. 17-24


OPINIÓ

4

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

editorial

El Síndic Municipal, 5 anys al servei del ciutadà

S

INDIC és el butlletí informatiu del Síndic Municipal de Greuges de Sant Feliu, que compta ja amb ja 5 anys de vida i va pel seu sisè número. Periòdicament, la revista fa un repàs de l’actuació de la seva oficina d’atenció a la ciutadania, i exposa punts de vista sobre diferents temes de la ciutat i resums dels informes publicats. SINDIC es pot consultar a la pàgina web de l’Ajuntament, santfeliu. cat/sindic, sota l’apartat ‘revista’ i se’n distribueixen també pels equipaments públics de la ciutat. Com a defensor de les persones, la Sindicatura Municipal no està subjecta a cap mandat imperatiu, no rep instruccions de cap autoritat i compleix les seves funcions amb autonomia, segons el seu criteri. El Síndic Municipal és una figura neutra que es caracteritza per la seva objectivitat i independència, sense vinculació amb partits polítics ni sindicats. Aquest fet no és incompatible sinó que precisament referma el seu dret a defensar i publicar els seus punts de vista en mitjans informatius de qualsevol índole, com fan tots els síndics

i síndiques municipals de Catalunya, que per tal de fer arribar la seva veu a la majoria de la població -com reconeix el dret a la comunicació i la llibertat d’expressió- fan saber la seva opinió a través de diferents publicacions locals, públiques o privades, i tal com reconeixen els article 29 i 31 del Reglament del Síndic Municipal de Greuges de Sant Feliu de Llobregat (“Els informes extraordinaris també es publicaran en els mitjans de comunicació locals, més adients pera la seva difusió a la ciutadania”). Precisament, l’article d’opinió que va sortir publicat al darrer número d’El Diari de Sant Feliu és la reproducció d’un extracte d’aquesta publicació, que sota el títol ‘Ciutadania informada, ciutadania formada’, defensa una comunicació plural als mitjans de comunicació com a base del sistema democràtic. Tots els ciutadans que així ho desitgin, poden ser atesos pel Síndic al carrer Falguera número 2, als porxos del Palau Falguera de dilluns a dijous, d’11 a 14, i dilluns i dimarts de 16.30 a 19h, o bé telefònicament. La visita és gratuïta i el Síndic, Magí Boronat i Francesch, garanteix la confidencialitat.

A

Cal un nou model festiu?

mb l’entrada de l’octubre ens arriba la Festa de Tardor, una expressió cultural tradicional i popular molt consolidada i definida des de fa ja uns quants anys. Molta participació de les entitats, especialment les colles, i una gran diversitat de públic que acaba omplint els diferents escenaris que la festa té. L’esquema festiu no ha variat en els darrers anys i es comença a palpar un cert esgotament d’algunes de les activitats principals i característiques de la festa, tant per la dificultat d’innovar en la seva originalitat any rere any, com per la limitació física dels espais. Paral·lelament, el govern municipal ha iniciat un debat obert amb la ciutadania al voltant del model cultural de la ciutat. Arriba una mica tard, ja que el propi govern municipal ho va anunciar a començament de mandat en forma de redacció d’un llibre blanc de la cultura, però ara difícilment tindrà cap conclusió efectiva i portada a terme en aquest mandat. A més, fins el moment, no s’ha aconseguit generar el debat necessari amb la trama associativa i els agents culturals sobre el model cultural. Algunes de les ponències realitzades s’han concentrat en aspectes puntuals, com es el cas de la ponència sobre

el calendari festiu que va ser monopolitzada per la Festa de Tardor, i en concret per la ubicació de les activitats en una disputa centre – perifèria. Aplaudim la idea, i la necessitat d’aquest debat, tot i que s’han perdut 2 anys en els que, per exemple, la Festa de Primavera ha tocat fons com a model. Cal analitzar i posar en crisi tot el calendari festiu per definir un nou marc de festes a la ciutat en el que la Festa de Tardor tingui sigui l’eix vertebrador, cal qüestionar-se el model firal de la Festes de Primavera, deslligant la part comercial, que cal potenciar des d’altres vessants (amb més fires sectorials i més concentrades i altres elements promocionals del comerç local) i cal crear un fil conductor que relacioni, des de la pròpia idiosincràsia de cada barri, les seves festes. L’aposta es clara però s’han de prendre decisions, i una d’elles és en la dotació pressupostària. No es pot plantejar un nou model cultural a la ciutat només sota la base de les aportacions econòmiques actuals a les entitats o el pressupost festiu anual. Cal que es comenci a veure una tendència de creixement del pressupost en els àmbits de difusió i promoció cultural la resta de l’any, i una major presència i decisió per part dels agents locals en la definició de la programació cultural de la ciutat.

la foto del mes

Trams 399 i 400. Aquests eren els trams corresponents al pas de la Via Catalana per Sant Feliu de Llobregat, que el passat 11 de Setembre va fer ple total, com es veu a la imatge. Als santfeliuencs José-Ángel Sáez-Díez G., fotògraf del tram 399 no els va caldre fletar cap autocar per assistir-hi.

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03 Director Comercial: Pau Ramell 674 35 92 03 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 21, octubre de 2013 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU


octubre de 2013 · el diari de Sant Feliu

C IU T AT

El CAP El Pla s’ampliarà l’any que ve

331.000 euros per a la recuperació de l'espai natural del Llobregat Sant Feliu aporta el 50% del cost del projecte i la resta surt de fons europeus

L

a Generalitat ha adjudicat el projecte de les obres per a l’ampliació del Centre d’Atenció Primària d’El Pla de Sant Feliu. L'empresa Barba Montané i Associats és l'encarregada de la redacció del projecte, que s'elaborarà en els propers 4 mesos. El pressupost per a la seva redacció és de 170.400 euros i està previst que les obres es puguin licitar a principis d'any. El projecte preveu incrementar la su-

perfície útil de l'equipament de manera que es podran ampliar els serveis que es presten. D'aquesta manera, s'incorporarà el servei de radiodiagnòstic, que comptarà amb equips digitals d'alta qualitat d'imatge, així que els veïns de Sant Feliu no s'hauran de desplaçar a altres municipis per fer-se determinades proves. El CAP El Pla també acollirà una part dels serveis d'atenció primària de salut mental.

L

es obres d'arranjament del camí d'accés al riu van començar el 17 de setembre i preveuen la recuperació d'aquest espai per a ús ciutadà. Les feines, que s'allargaran 4 mesos, permetran millorar la connexió entre la zona urbana i el riu i l'objectiu és el de crear una zona de passeig per a vianants i ciclistes. S’actua en una superfície de prop d’11.000 m2 compresa entre el parc del Llobregat i la cruïlla de sota de l’autopista B-23. Es crearan petits miradors i zones de descans, amb bancs i altres elements de mobiliari urbà. A més, s’incorporaran senyals indicatius en diferents punts de la zona per facilitar el passeig i alho-

5

ra informar la ciutadania sobre aspectes relacionats amb el paisatge. L’actuació inclou també la millora de la vegetació de la zona, amb l’aportació d’espècies adaptades als diferents espais del camí. Afectacions Les obres afecten la prolongació de la riera de la Salut, entre el carrer de Sant Josep i el riu Llobregat. En concret, les zones de lleure de la part més propera al carrer de Sant Josep, on hi ha el pipican i l'accés al camp de futbol Falguera. Així, queda tallat el tram comprès entre el carrer Sant Josep i el carrer del Pla i no és permesa l'entrada al camp de futbol, que s'ha de fer pel carrer Martí

Duran. També resta tancat el pipi-can de la zona i cal desplaçar-se al de la plaça d'Alfons Comin. D'altra banda, queda tallat l'accés al riu per la rambla de la Salut i el camí alternatiu de vianants és per la rambla de la font des de la rotonda del carrer Ramon i Cajal. Costarà un terç de milió d'euros El cost total del projecte, que supera els 331.000 €, es finança al 50% entre el Fons Feder (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Per primera vegada s’invertirà en la recuperació d’aquest espai natural i la ciutat podrà gaudir d’un mirador al riu.

Miel de Naranjas, aromaterapia para atraer la salud, la belleza y el bienestar

L

a Aromaterapia es el arte de utilizar los Aceites Esenciales para recuperar la salud, la belleza y el bienestar. La medicina herbal ha sido practicada desde tiempos remotos. En la Antiguedad, el hombre observó que al quemar determinadas plantas, el humo producía efectos beneficiosos. La aromaterapia está considerada una disciplina dentro de la medicina

natural, cuya terapia consiste en el uso de los aceites esenciales destinados al tratamiento de afecciones en el ámbito físico, mental y emocional, desde un enfoque holístico, es decir, como un todo interrelacionado. Por eso los tratamientos tienen en cuenta todas las dimensiones de la persona. Aceites seleccionados Los aceites esenciales están compuestos por efluvios etéricos y volátiles, procedentes de la destilación de las plantas medicinales. Los aceites están rigurosamente seleccionados, obtenidos mediante la destilación con vapor de agua, lenta, sin sobrepresión de las plantas silvestres o de cultivo ecológico, saliendo del alambique. Por ello, conservan

una gran variedad de substancias, incluso vitaminas y oligoelementos. Es muy difícil imitar un aceite esencial, particularmente los de flores, porque detrás del aceite está el alma de la planta, su fuerza vital. Por ello es necesario utilizar el aceite esencial puro. Si es adulterado o sintético, no tiene capacidad de transformación. Los elementos del aceite están combinados en una perfecta sinergia y dan unas características particulares a cada aceite esencial, son perfectos. El aceite esencial es tan poderoso porque trata al ser humano en su totalidad, armonizando física, energética y anímicamente. La raíz de las dolencias se produce en el cuerpo mental, se manifiesta en el cuerpo energético y después en el físico. Los principios activos de las plantas actúan sobre el organismo. Al actuar sobre el cuerpo energético, el aceite aplicado en un lugar es atraído por la parte del cuerpo, el órgano deficiente o la función debilitada, como un imán.

Los aceites pueden combatir el acné, la depresión, la ansiedad, los efectos de la menopausia, los cólicos de los bebés, el insomnio, la hiperactividad, las migrañas y un largo etcétera. En Miel de Naranjas queremos ofrecer a nuestros clientes nuestros conocimientos de aromaterapia y los unimos a los de fitoterapia, el arte de comer correctamente. Nuestra misión es relajar, regenerar y rejuvenecer, y utilizamos el método de la polaridad energética, la kinesiología. Para todo ello, contamos con Alquimia, la marca que ha revolucionado el mundo de la cosmética con productos naturales. Porque creemos que la belleza está en el interior, nuestros tratamientos trascienden la piel y llegan al alma.


Pompas Fúnebres, inversions per millorar

P

ompas Fúnebres de Badalona (PFB) va iniciar fa gairebé una dècada un procés d'expansió territorial que l'ha portat a gestionar serveis funeraris d'altres poblacions i a ser present a diversos municipis del baix Maresme i a Sant Feliu de Llobregat. L'empresa, fundada l'any 1947 a Badalona, va fusionar-se l'any 1996 amb tres companyies més i així va néixer Pompas Fúnebres de Badalona SA. La consellera delegada de PFB, Ana María Gassió, explica que l'any 2003 l'empresa va obrir els seus horitzons i es va plantejar l'expansió. “Teníem clar que havíem de ser una empresa funerària moderna, de servei, i ho hem assolit”. El creixement s'ha fet a base d'inversions no només en tanatoris i serveis funeraris sinó també en l'àmbit de la gestió de cementiris. L'any 2004 van guanyar el concurspúblic per construir i gestionar el tanatori de Teià; recentment han ampliati renovat el d'Alella i, a hores d'ara, estan construint un tanatori a Premià de Mar. L'expansió

s'ha dirigit també cap al sud. PFB ja treballava com a empresa de serveis funeraris a Sant Feliu de Llobregat quan el 2007 va aconseguir la concessió per construir i gestionar el tanatori. A Badalona, a més del tanatori, també s'ocupen de la gestió dels serveis d'inhumació als dos cementiris. Diversificació de serveis La consellera destaca que al creixement territorial s'hi ha sumat també una ampliació de la cartera de serveis. Pompas Fúnebres de Badalona s'enorgulleix d'haver creat a Badalona el primer tanatori de Catalunya que oferia una atenció integral als familiars dels difunts, des de la tramitació de la defunció fins a tots els preparatius per a la cerimònia de comiat i la posterior inhumació o cremació de les restes. A aquests serveis n'hi han anat afegint d'altres com l'atenció psicològica i els diversos tràmits de gestió documental que s'han de fer després d'una defunció. A més, Gassió afegeix l'aposta per la tasca pedagògica, que consisteix a explicar a les famílies

que opten per la incineració que les cendres no es poden abocar a qualsevol lloc. “Els diem que es tracta de restes que no són innòcues per al medi ambient i que, per això, s'han de dipositar als llocs adequats per fer-ho.” Tot i el creixement, el sector no s'escapa de la crisi. “Per aquí hi ha de passar tothom, en la majoria dels casos les famílies hi arriben resignades i amb la voluntat de fer un bon comiat al difunt, però cada cop s'hi miren més”, assegura Gassió, que xifra en un 10% la reducció de la despesa dels funerals. Els ha afectat molt la reforma de l'IVA, amb un increment del 8% al 21%. “Hem hagut de negociar amb les companyies d'assegurances i assumir una part d'aquesta pujada perquè el pressupost de les famílies no permet aquesta pujada.” Manté que això s'està fent mirant que la qualitat dels serveis no se'n ressenti i explica que han hagut d'ajustar l'oferta a les possibilitats econòmiques dels clients. Més del 60% de les defuncions que tramiten tenen contracta-

da una pòlissa d'assegurances, fet que ajuda a reduir la morositat ja que l'asseguradora paga les despeses. Tot i les dificultats del moment, l'empresa no ha de fer front a un nombre significatiu d'impagaments i per això no renuncien a fer inversions per millorar. Gestionar la diversitat Pompas Fúnebres de Badalona aténcada any 3.000 famílies en una zona de gran diversitat cultural i, per això, s'hi ha hagut d'adaptar. Es detecta un creixement del nombre d'homenatges pòstums laics però els funerals religiosos continuen sent majoritaris i, per això, l'empresa disposa d'assistència religiosa catòlica, el servei més demanat ja que, tot i l'increment, les cerimònies laiques no superen el 5% del total. Gassió ho atribueix a la mitjana d'edat dels difunts: “Es tracta de gent gran que són creients i els seus familiars ho fan per respecte.” Una altra tendència que va en augment són les incineracions, que ja representen el 50% del total.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

C IU T AT

7

El treball compartit arriba a Sant Feliu

Co-work TIC Sant Feliu ofereix l’oportunitat a les empreses de compartir recursos i coneixement Consultor de teràpia i pensament creatiu

Posa saviesa al temps!

U

na de les característiques importants que ens podem regalar per viure una bona vida es fonamenta en la capacitat que tinguem de gaudir-la a cavall de dues accions bàsiques: l’activitat i la pausa. L’activitat contínua ens abocarà inevitablement al distrès (estrès que perjudica la persona) i practicar la pausa contínuament ens durà a una situació de desencís per la vida i a l’estació final, entrar en una depressió. Per tant, ens caldrà fer un reciclatge urgent de la gestió que fem del nostre temps si volem tenir una vida millor. Sembla que hi ha una tendència natural en algunes persones a tirar terra sobre els esdeveniments desagradables que succeeixen al seu entorn, adoptant una actitud de silenci, per no pertorbar la “pau”, diuen (i es queden en pausa períodes llargs), i d’altra banda els que en les mateixes situacions opten per l’explosió incontrolada de les emocions provocant un caos i col·lapse total (activitat contínua i desmesurada). Uns tercers utilitzen l’anomena’t “terme mitjà” que a mi em provoca una mica d’urticària perquè és entrar en uns equilibris irracionals que ens portaran a controlar contínuament si manca activitat o bé pausa. Com podeu veure no és senzill però mereix una reflexió per millorar la qualitat de vida. Molts dels conflictes personals es gesten en el si de la parella i cal entendre que és normal enfadar-se i també reconciliar-se. El que perjudica és el temps entre les dues accions. Ànims, practiqueu. Adéu.

L

'Ajuntament de Sant Feliu ofereix un espai per a professionals a la Torre del Roser. Es tracta de Co-work TIC Sant Feliu, un lloc on les empreses poden desenvolupar els seus projectes, organitzar reunions o fer contactes professionals. Co-work TIC Sant Feliu va ser inaugurat el passat 2 de juliol a la Torre del Roser, un espai que s’ha especialitzat en iniciatives emprenedores de base tecnològica. La instal·lació està dotada amb connexió a Internet amb fibra òptica, i la seva localització al cor de Sant Feliu de Llobregat i amb molt bones comunicacions a l’abast: a 1 minut del ferrocarril (Rodalies Renfe línies R1 i R4), a 2 minuts d’un aparcament públic gratuït i a 5 minuts de la línia T3 del tramvia Trambaix i de diversos autobusos metropolitans.

de l’Estat i Catalunya, amb empreses d’èxit que han seguit aquest sistema de treball. Les empreses que ja estan usant l’espai són empreses de desenvolupament de programari i prestació de serveis informàtics, com Navia Development i Slab Serveis Informàtics, Mithra Associació (entitat es-

El Punt TIC disposa d’un bon equipament i xarxa de contactes

pecialitzada en l’apropament amigable de les TIC a tot tipus de col·lectius), Audifilm Grupo Assystem (companyia especialitzada en el disseny, desenvolupament, implementació i suport de solucions professionals en el camp de les Tecnologies de la Informació per a l’Administració Pública) i Proyectos Gestión del Conocimiento. Business Intelligence per a la Pime, que treballa en la millora del rendiment de les pimes amb consultoria en processos i la construcció d’eines i models de presentació de la informació per a la presa de decisions

Cotreball Què és el coworking? Es tracta d’una tendència a l’alça, una metodologia de treball orientada a facilitar el contacte, les sinergies i la innovació conjunta entre diferents projectes (emprenedors tecnològics, microempreses, freelances, professionals autònoms, innovadors socials...) per detectar oportunitats compartides. Una nova manera de treballar ja assentada a Europa i a grans ciutats

objectives i reduir costos superflus per tal d’aconseguir els seus objectius i incrementar la seva rendibilitat. Es tracta de compartir un espai comú i espais i recursos, però és molt més: Co-Work-Tic Sant Feliu està pensat per a tots aquells que volen treballar en un agradable ambient

col·laboratiu, compartint el seu dia a dia, i gaudir de recursos a un preu molt interessant, en un ecosistema que promou la interacció i cooperació interempresarial entre els diferents projectes i perfils professionals que hi conviuen. Ventall de serveis Entre els serveis que ofereix Co-Work TIC Sant Feliu hi ha una gran ventall d’avantatges, materials i immaterials, comel fet de disposar d’un lloc físic on treballar, ja sigui de manera puntual o no (per hores, dies, setmanes...) en dues sales

de treball i una sala de reunions, que estan equipades amb taules i cadires de treball, connexió sense fils, pissarra digital interactiva, armari, calefacció i aire condicionat, a mes del servei de neteja diari.

El Co-work ja és una realitat assentada a Europa i a grans ciutats de l’Estat També hi cap la possibilitat d’obtenir serveis addicionals com sala de reunions i presentacions per rebre els clients, videoconferència, aula de formació, portàtils o canó de projecció. També disposa d’un racó multimèdia equipat amb tres ordinadors iMac, un portàtil Macintosh MacBook Pro, una càmera de vídeo professional Sony amb trípode, una càmera digital fotogràfica NIKON D-3100... A més, les empreses podran rebre assessorament, accions formatives exprés i dinàmiques d’intercanvi de coneixements per estar al dia amb la promoció de la marca Sant Feliu Innova i Sant Feliu On Line. En definitiva, el punt TIC és una oportunitat per disposar d’una xarxa de suport addicional, en un mètode de treball nou, on la col·laboració i el fet de compartir coneixement és la base. A santfeliu.cat/coworking ppodeu consultar les tarifes i veure els serveis i els espais de què consta. La contractació i el pagament es realitza amb un senzill tràmit per Internet.


C IU T AT

8

El servei d’escola-bressol s’encareix un 60% de mitjana

Les famílies paguen de 32 a 195 euros al mes en funció de la renda

L

’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat aplica aquest curs escolar una tarifació social en els preus públics de les escoles bressol municipals. Aquest model, que té per objecte assegurar l’accés universal al servei de guarderia, estableix fins a set trams en funció del nivell de renda i el nombre de membres del nucli familiar dels 400 infants en edat de preescolar de les les quatre escoles bressol públiques (Fàbregas, Ginesta, Patufet i Tambor). A més, si la situació econòmica de la família varia durant el curs el preu es pot revisar. Els tràmits es fan sense passar pels serveis socials i a la web de l’ajuntament hi ha un simulador per calcular el preu a pagar en funció de la renda, caselles 455 i 465 de la Declaració de la renda. Aquestes quotes comprenen una forquilla de 32 euros fins gairebé 200 euros mensuals, i aquest és precisament l’objecte de crítica d’alguns partits a la mesura. Tot i que la tarifació social municipal ja existia, l’equip de govern ha modificat el sistema de càlcul. El grup municipal del PSC, que ha votat en contra, critica que amb el nou model el servei bàsic de guarderia s’ha incrementat gairebé un 40% global respecte fa dos cursos, i en alguns casos molt més: “fins ara, les famílies amb menys ingressos pagaven 32 euros al mes; ara, una família de tres membres que tingui una nò-

mina bruta de 748 euros mensuals haurà de pagar 60, és a dir, un 87’5% més”. Els socialistes culpen l’ajuntament de repercutir a les famílies les retallades del govern català, ja que dels 1.800 euros que aportava la Generalitat fa 2 anys per plaça i any, ara n’ha passat a aportar-ne 800. L’altre partit a l’oposició, el Partit Popular, va votar a favor, ja que comparteix la idea d’adaptar el rebut del servei ofert a la capacitat econòmica de cadascú sense haver de passar per serveis socials: “esperem que aquest nou sistema de tarifació faci sostenible el cost del servei sense deixar a cap família que ho necessiti exclosa” Segons el PP, aquest vot de confiança “és una mostra més de l’oposició constructiva que defensem”. Per la seva banda, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana està d’acord en fixar els preus dels serveis públics segons la renda de les famílies, amb objeccions: “En el fons estem d’acord en la tarifació del preu de les escoles bressol; ara bé, creiem que no es pot aprovar aquesta mesura sense encetar un debat sobre el preu de les escoles bressol, i si l’increment del preu que han experimentat està justificat en un augment de la millora del servei que s’hi presta”. Esquerra dóna suport a la tarifació social, però addueix que aquesta mesura no ha de servir per amagar una pujada de preus o un encariment dels

serveis “per complir un pla de sanejament d’una hisenda local els desajust de la qual el ciutadà no n’és responsable”. També creuen que la política de tarifació s’ha d’estendre a d’altres serveis municipals tal i com l’Ajuntament es va comprometre, dialogant amb el màxim d’agents possible.

Esquerra creu la tarifació social s’ha d’estendre a altres serveis i taxes municipals Menjador escolar Un altre servei bàsic és el menjador escolar, un servei que supleix les mancances nutritives de molts nens i nenes de famílies afectades per la crisi. De fet, al Baix Llobregat les sol·licituds per optar a la becamenjador per a aquest curs s’han incrementat un 17% respecte a l’any anterior, quan ja no es van poder atendre totes per manca de recursos. Aquest any el Consell Comarcal ha avançat 1,8 milions d’euros per pagar aquest servei. A Sant Feliu, el consistori ha establert quatre preus diferents que van des dels 3,50 com a mínim fins als 7,50 euros diaris. Per exemple, una família de dos membres que ingressi menys de 12.000 euros anuals haurà de pagar 3 euros i mig diaris, per un servei de menjador bàsic sense berenar (5,5 euros a l’escola-bressol).

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013


octubre de 2013 · el diari de Sant Feliu

C IU T AT

9

Independents per Sant Feliu critica duramente la gestión y el organigrama municipales El movimiento ciudadano podría bastir una candidatura para las próximas municipales

U

na sigla ha irrumpido en el panorama político municipal. Aunque no se trata de algo nuevo, sino de una fuerza que ya forma parte del equipo de gobierno: Independents per Sant Feliu. A pesar de ello, parte de los independientes reniegan de la forma de hacer del nuevo equipo de gobierno, y la batalla dialéctica ha tomado los blogs. Después de publicar por sorpresa una carta abierta en la web de la Asociación de Vecinos Roses de Llobregat, en la que algunas personas de ISF, sin concretar quienes, hacían una crítica demoledora de las maneras de hacer política de ICV y, en concreto, del alcalde de la ciudad, las reacciones no se hicieron esperar; primero apareció la respuesta de la Comisión Política Local de ICVEUiA-ISF afirmando el compro-

miso de los miembros de ISF con el equipo de gobierno y, después, dos respuestas individuales por parte de Jordi San José a través de su página, respuesta que articuló en dos partes: la primera aclarando cuáles son los orígenes y los objetivos de Independientes por Sant Feliu y su suma al gobierno local en las pasadas elecciones, y una segunda desmintiendo una por una las acusaciones sobre el organigrama y la gestión municipales, aunque alguna de las aclaraciones son imprecisas. San José termina su respuesta animando a los independientes a elaborar un programa y presentar su candidatura a las próximas municipales. Organización y ahorro Aunque ISF no es un partido sino un movimiento ciudadano, es posible que se presente

como candidatura de cara a las elecciones municipales del 2015. Con dos prioridades principales: primero, simplificar la organización consistorial reduciendo el número departamentos, que consideran sobredimensionado, a doce, y segundo, recortar en partidas innecesarias, como los cargos de confianza. Estos nuevos ISF, que todavía no han dado nombres oficiales aunque Silvestre Gilaberte, exregidor, no esconde su liderazgo dentro de esta oposición, quieren evitar en lo posible que coincidan los cargos políticos con los administrativos, ya que denuncian que esta concentración de poder desvirtúa y enrarece el funcionamiento consistorial. Precisamente para ilustrar este hecho elaboraron el organigrama que acompaña la carta, en el que pueden verse las retribuciones y función principal de los altos cargos. El otro foco de atención es la economía. En la carta critican que no se haya practicado una auditoría antes y no a finales de mandato, como propone el acalde. A los pocos meses de tomar el poder, ICV y CiU denunciaron un agujero de 1,6 millones en las arcas municipales, a pesar de que CiU estaba presente en el gobierno anterior. Estos números han sido negados rotundamente por el

PSC una y otra vez. Este partido achacó el desfase a la diferencia de criterio en la manera de presentar los números, un truco consistente en presentar partidas fácilmente cobrables como negativas. Los independientes creen que un auditoría externa hubiera aportado las recomendaciones necesarias sobre en qué dirección moverse en el terreno económico, sin criterios políticos sino técnicos. Ya que resulta curioso que el alcalde confíe en los técnicos del Ayuntamiento para revisar las cuentas antes, pero no después de su mandato, en un área, el de economía, en que CiU puede sacar pecho por la buena gestión, bajo el nombre de Plan de Saneamiento. Por último, ISF también considera que el equipo de gobierno no pone celo en cumplir el decálogo de buenas prácticas

de la comunicación aprobado el año pasado. El decálogo se propone garantizar la pluralidad y neutralidad de los órganos de comunicación públicos, pero no ha aparecido la oposición ciudadana a la subida del IBI en el Butlletí ni en la radio municipales, un verdadero quebradero de cabeza para el equipo de San José. ISF también abordan un tema de actualidad, el de la retribución de los concejales, pues cuestiona que deban haber tantos con dedicación completa, es decir, remunerados. Regeneración democrática Hasta ahora, ISF ha practicado la crítica, pero necesitan crear algo nuevo y positivo. Parece que el siguiente paso será ofrecer soluciones concretas a los problemas denunciados, propuestas que harán públicas en su nuevo blog, ixsfeliu.blogspot.com.


10

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

Las placas solares del primer edificio de Sant Feliu equipado con estas no funcionan bien ni están legalizadas El promotor vendió tres despachos como pisos y la electricidad generada es insuficiente

H

ace 7 años, la empresa Zeus realizó el proyecto de un bloque de pisos en el barrio de Roses Castellbell. Se trata del primer edificio de Sant Feliu con placas solares, una condición sine qua non para las viviendas de nueva construcción. Este hecho, lejos de ser una ventaja para su comunidad de vecinos, ha resultado una pesadilla para algunos de ellos, ya que la instalación no funciona correctamente.

Para empezar, la instalación está pensada para dar servicio a trece vecinos, cuando en realidad son dieciséis los pisos ocupados. Esto provoca que el agua a menudo no alcance la temperatura suficiente en algunos de los casos. Al menos así lo declaran algunos de los vecinos que se han dirigido a El Diari, ya que dicen que tres de los pisos han sido acondicionados como tales pero no disponen de cédula de habitabilidad, ya que constan como despachos. Los vecinos piden que el ayuntamiento los legalice urbanísticamente, ya que fueron engañados en la compra de los mismos por el promotor y además de vivir sin cédula, han de pagar más impuestos y de consumo eléctrico por este hecho. En Mayo, enviaron un burofax al Ayuntamiento del que todavía esperan respuesta. Después de tres reuniones in-

fructuosas con varios responsables municipales, ya no saben qué hacer. Desearían que el Ayuntamiento enviara un técnico municipal que inspeccionara el edificio. Sin embargo, esto no es todo. Por si el hecho de no disfrutar de la electricidad producida por las placas no fuese suficiente, en Mayo de este año les sobrevino la mayor sorpresa. El Ministerio de Industria les comunicó, después de una inspección de la ECA, que las placas solares no están legalizadas. Parece ser que el promotor no realizó el trámite inicial de la instalación a pesar que el proyecto y su ejecución lo recogía y la licencia de obra lo contemplaba y fue comprobada por el mismo ayuntamiento. El hecho de que no estén legalizadas implica, por ejemplo, que no se benefician de la exención fiscal anual a la que tienen derecho. Repetidas reparaciones En total, los vecinos de este edificio han pagado ya varios miles de euros en conceptos varios de mantenimiento, pagos camuflados bajo otras reparaciones, y aunque parte de este dinero les ha sido

devuelto, los vecinos desean recopilar todas las facturas de los pagos durante estos 7 años para auditarlas y saber realmente lo que han llegado a abonar. Además, si en 10 años no se resuelve esto, la responsabilidad pasaría a la comunidad de vecinos. Estos se preguntan cómo puede repararse algo que no ha pasado una revisión técnica periódica, que no se ha registrado en un libro de mantenimiento, libro que no existe. Los afectados se preguntan a donde ha ido a parar el dinero y a quienes ha beneficiado. En definitiva, por el bloque han pasado ya dos administradores de fincas y cuatro empresas de mantenimiento diferentes. Los vecinos denuncian que de este mal funcionamiento es corresponsable el consistorio, ya que este es el que se encarga de dar el visto bueno a la obra. También culpan al aparejador, a los dos administradores que han pasado por la comunidad de vecinos y a algunos de los presidentes de la comunidad de vecinos. Se temen que todo se trata de un error garrafal en el que unos se tapan las vergüenzas a otros.


12

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

La Policia Local celebra els actes en honor del seu patró durant l'última setmana de setembre Vuit noies resulten les guanyadores al Concurs de dibuix 'Escola i Seguretat Viària'

D

urant la penúltima setmana de setembre es concentren vàries activitats organitzades per la Policia Municipal, coincidint amb la diada del patró de la Policia Local, Sant Rafael Àrcangel, el 29 de setembre. La primera cita d'aquesta tanda d'actes va ser el dimarts 24, a dos quarts de 7 de la tarda a la sala de sessions del consistori, on va tenir lloc el lliurament de premis del 16è Concurs de Dibuix, un reconeixement als vuit millors dibuixos per conscienciar sobre la seguretat a l'hora de circular a peu o amb motor. Els premis van estar molt ben repartits per centres. El primer premi era una bicicleta Monty que va anar a parar mans d'una alumna del col·legi Mare de Déu de la Mercè, la Irene López. El segon premi era una càmera digital, que va ser per a la Juliya Startsava de l'escola Josep Monmany i la Maria Sokolenko de l'escola Nadal. Per últim, les guanyadores del 4t al 8è premi van guanyar un reproductor MP4: són Anna Barroso del col·legi Bon Salvador, Sílvia Ruiz de l'escola Arquitecte Gaudí, Marina Álvarez, de l'escola Miquel Martí i Pol, Emma Gómez del col·legi Bon Salvador i Carla Castillejo del Bon Salvador. A l'acte hi van acudir alguns mestres de 6è de Primària dels centres públics i concertats de Sant Feliu -curs participant- i familiars dels vuit escollits, que enguany per primera vegada han estat tot noies, malgrat que la participació entre nens i nenes ha estat igualitària. El concurs sobre la seguretat vial ha estat com sempre molt participatiu -el 80% de l'alumnat de tots els centres, uns 400 dibuixos- i el jurat, format pel professorat de dibuix dels centres, ha valorat la qualitat artística i, sobretot, l'efectivitat del missatge. “Hi ha dibuixos molt interessants i el que és clar

és que molts nens i nenes treuen els colors als adults perquè en saben molt sobre les normes del trànsit”, diu el cap de la Policia Municipal, Raül Vidal. Aquest concurs és fruit de les sessions teòriques sobre seguretat viària que alguns agents imparteixen als centres escolars durat el curs, inclosos els d'educació especial. Un altra activitat té lloc a final de curs, quan els estudiants participen al circuit de bicicletes que es fa al pati del Col·legi Falguera, on els alumnes poden demostrar i aplicar de manera pràctica tot allò que han après amb un vehicle sense motor, la bicicleta. Reconeixements Si en el primer dels actes institucionals es valora la traça a l'hora de transmetre un missatge sobre seguretat vial, l'acte del 27 de setembre va ser un reconeixement públic al compromís cívic tant d'agents com de ciutadans del municipi, persones

que s'han destacat per alguna actuació ja sigui fora o dins de la seva jornada laboral. L'acte, que en anys precedents se celebrava a la comissaria però a causa de l'assistència s'ha hagut de traslladar també al Saló dels Àustries del Palau Falguera, va tenir lloc el darrer divendres de setembre al migdia. L'acte va començar amb els parlaments del cap de la Policia Municipal i el regidor de Seguretat Ciutadana, Manel Martínez. A continuació es van lliurar les felicitacions, per exemple, a un ciutadà que va ser capaç de retenir un lladre al barri Falguera fins que van arribar els agents. La bona entesa entre els dos cossos policials presents a la nostra ciutat, mossos i municipals, va ser palesa amb la felicitació al sotsinspector cap de seguretat ciutadana dels Mossos d’Esquadra, per haver facilitat el diàleg entre ambdues unitats. “L'entesa és perfecta per dalt, i per baix estem molt contents perquè és difícil la

convivència sense tenir friccions, friccions que fins i tot existeixen entre companys d'un mateix cos”, diu Vidal. Mossos i policia local es coordinen sovint, per exemple fent patrulles conjuntes sempre que creix l'afluència de gent, -per festes locals com les properes Festes de Tardor, actes importants, Nadal, etc- o bé quan hi ha un increment de delictes a la zona. També es van lliurar els trofeus als equips participants al partit del matí, ja que el mateix divendres, el personal de justícia -jutges, advocats, fiscals- i de la policia van disputar un partit de Futbol-7 al camp de Les Grases. Tot i que habitualment els favorits són els advocats, enguany l’equip guanyador va ser el format per policies locals de Badalona. A l'acte hi van assistir representants del consistori, entitats, associacions de veïns i altres col·lectius del teixit social. L'alcalde va tancar l'acte i tots van degustar un vermut. I ja diumenge dia 29, dia de Sant Rafael, es van celebrar les activitats infantils a la plaça de l'Estació, amb la unitat canina de la Policia de Rubí, gossos policia que demostren la seva capacitat per localitzar petites quantitats de droga amagades prèviament. Aquesta activitat ha repetit a causa de la gran acollida que va tenir l'any passat, ja que els nens hi participen de manera activa i s'ho passen molt bé. I també, igual que l'any passat, els nens i nenes també van poder pujar als vehicles i motos de la policia per fer una petita volta. Baixen els delictes al nucli urbà Fent una repassada de l'oscil·lació delictiva, podem dir que han baixat els robatoris a habitatges, els de comerços fins al 50% i a les indústries, un fet que Vidal atribueix a que, cada vegada, la gent pren més mesures d'autoprotecció, amb millors portes i alarmes; “s'han acabat aquelles por-


octubre de 2013 · el diari de Sant Feliu

tes que podies tombar amb una puntada de peu”, diu. Afegeix que també s'ha enganxat gent gràcies a la col·laboració ciutadana, “la gent està molt atenta”. També ha baixat l'accidentalitat del trànsit: “Estem a nivells molt baixos i confio que encara baixarà una mica més”, explica. “En bona part això és gràcies a les campanyes, ja que fem controls d'alcoholèmia, de documentació, posem els radars... Les dades mostren que estem en els nivells més baixos del Baix Llobregat, tant per nivell d'habitants com de turismes (uns 10.000)”. Pugen els furts El que sí s'ha incrementat, i molt, són els furts de metall, sobretot els de materials de ferro i coure al Parc Agrari, a les casetes rurals menys vigilades. Els autors són majoritàriament bandes organitzades i especialitzades en aquest tipus de delictes: “El coure es paga molt alt i aquests delinqüents han fet destrosses als pous de les companyies d'aigües”. També han pujat els robatoris a trasters, on de vegades la gent guarda coses importants. Sovint, més que el valor del que roben és el mal que fan a causa d'aquestes destrosses als panys o perquè el material que sostreuen, per exemple, trapes de clavegueram, resulta un perill per als vianants. “Els furts a l'interior dels vehicles tampoc no baixen, les bandes van canviant de zona i dediquem molts efectius a això”. Problemes de convivència Quant a la violència contra les persones, es concentra sobretot envers la gent gran i la mes jove en llocs solitaris, on es produeixen robatoris amb violència. És, però, un fet que va per ratxes. Vidal explica que “un dels policies felicitats va atrapar dos atracadors que anaven armats amb navalla i amb Tàser, que és un arma il·legal”. De tota manera, conclou l'inspector, “comparats amb els primers 8 mesos de l'any passat, hem viscut una davallada del nombre de delictes, i això vol dir que cada cop hi ha més pobres però això no es tradueix forçosament en delictes, el que trenca molts manuals sobre delinqüència”. La gent necessitada recull cartró i busca entres les deixalles, són els furts de la misèria. Fins

C IU T AT

al punt que el servei de recollida de cartró es troba amb els contenidor blaus gairebé buits. Per últim, també cal esmentar els problemes de convivència. “N'hi ha de dos tipus, el primer conflicte té lloc als establiments de concurrència pública: bars, bars musicals, terrasses... Alguns fan sorolls i molesten els veïns, sobretot a l'estiu, quan l'obertura es prorroga fins a la 1, i hem de ser molts estrictes amb l'hora de tancament”, diu. Un altre problema té lloc entre els veïns, per exemple, quan fan festes. “Quan algú se salta l'ordenança de civisme, la primera vegada sempre és una advertència, però als reincidents se'ls sanciona”. Nombroses queixes per soroll també han arribat fins al Síndic. Serveis a la comunitat Els serveis a la comunitat són una oportunitat per ser cívics i alhora estalviar-se de pagar l'import d'una multa que no sempre és possible desembutxacar. Ja sigui per diners o per consciència, moltes persones, cada cop més, opten per prestar aquest tipus de treball social no remunerat. “Per indicació de l'equip de govern estem revisant l'ordenança de civisme, es vol seguir un model en què la primera opció sempre serà prestar serveis a la comunitat, com per exemple vigilar els patis oberts dels col·legis, pintar bancs, fer xerrades...”. “Des de Justícia també ens deriven persones, normalment que han comès delictes petits però és optatiu, mai s'obliga a la persona” explica Vidal. “Per exemple, a comissaria va venir un enginyer que va fer un treball d'investigació sobre els accidents, va venir molts dissabtes durant tres hores i va fer una feina molt bona, i tant ell com nosaltres vam quedar satisfets”. I és que l'Oficina de Convivència i Mediació estudia el perfil de la persona per destinar-la al lloc on pugui ser més útil i deseixir-se millor. La feina va acompanyada de la seva assegurança per les hores en què es desenvolupi. Per acabar, què li agradaria al cap de la Policia Municipal? “Abans de res, que no els ciutadans no ens mirin amb desconfiança, sinó com a treballadors amb els que poden comptar d'una manera ràpida i efectiva”.

13


14

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

La Ley de Gobiernos locales pone en cuestión la unidad del Baix Llobregat

El alcalde de Martorell propone su ciudad como capital de un futuro Baix Llobregat nord

L

a nueva Ley de Gobiernos Locales que prepara la Generalitat propone que los municipios del entorno metropolitano pasen a depender exclusivamente del Área Metropolitana de Barcelona. Esta medida, en teoría, tiene la intennción de intentar evitar los efectos que puede provocar en los municipios la reforma de la Administración Local del Gobierno del PP. La Ley quiere impulsar una reorganización de los Consejos Comarcales para hacerlos más eficientes y al servicio de los Ayuntamientos. Pero CiU va más allá al querer diluir el Baix Llobregat dentro de una gran entidad metropolitana y amputar su parte norte, lo que supone la desaparición de facto de la comarca. El acalde de Martorell, Salvador Esteve, que además preside la Diputación de Barcelona, ha aprovechado la ocasión para proponer su municipio como futura capital de esta zona, con ciudades que quedarían fuera del Área Metropolitana como Esparreguera u Olesa de Montserrat. Martorell defiende la propuesta de crear un Consell Comarcal en la nueva comarca, que se llamaría Baix Llobregat Nord, y de suprimir los consejos comarcales del área metropolitana (centro y sur del Baix Llobregat y Barcelonès). El apoyo de Esteve a la propuesta de la Generalitat choca con la declaración conjunta que firmaron todos los alcaldes del PSC, ICV, ERC y CiU de la comarca el pasado 5 de Junio, incluso él mismo, excepto al PP y Castelldefels. La propuesta del alcalde de Martorell, que dijo haberla hecho “a título personal”, sería agrupar los municipios que están más al norte de Sant Andreu de la Barca en la comarca del Baix Llobregat Nord.

sobre la historia empresarial de la zona”. Sostiene que “la relación entre empresas y realidades va más allá de las fronteras territoriales”.

El secretario general de UGT en la comarca, Xavier Juanto, considera que “dividir el B. Llobregat sería mermar su potencial”

Todos los alcaldes del PSC, ICV, ERC y CiU de la comarca firmaron a favor de la unidad del Baix Llobregat También mostraron su apoyo a la unidad los representantes de diferentes entidades como los sindicatos UGT, CC.OO. y Unió de Pagesos, la patronal Pimec, el Consejo Deportivo del Baix Llobregat, el Centro de Estudios Comarcales del Baix Llobregat, la Fundació Catalana de l’Esplai y el Campus de la UPC en Castelldefels. Se trata de un texto que defiende la integridad territorial del Baix Llobregat y la conveniencia de mantener una y alerta del riesgo de la desaparición del Consejo Comarcal. Unidad El presidente del Consell Comarcal, Joaquim Balsera, ha lamentado esta idea y

ha apelado al consenso “que hasta ahora ha caracterizado la manera de hacer política en la comarca”. También el secretario general de UGT, Xavier Juanto, considera que “dividir sería mermar el potencial de la comarca”, y cree que es preferible “aprovechar los recursos y la riqueza de las dos zonas para reinvertirlas en políticas sociales”. Juanto recuerda que desde el punto de vista económico, la zona norte del Baix Llobregat se ha especializado en la industria, fundamentalmente relacionada con la automoción y con Seat como locomotora, y la del sur en el sector servicios. También desde la Asociación Empresarial de L’Hospitalet y el Baix Llobregat (Aeball) defienden la continuidad del Baix Llobregat y su relación con la ciudad. Según el representante de la patronal, “la relación del Baix Llobregat y de L’Hospitalet viene de lejos y la recogeremos en el libro que estamos preparando

“La comarca del Baix Llobregat es una realidad, no es una creación artificial, y L’Hospitalet siempre ha tenido mucha relación con la comarca, sobre todo con la zona del Delta”, recuerda el presidente del Centro de Estudios de L’Hospitalet (CEL’H), Manel Domínguez. “El CEL’H siempre hemos defendido la opción de incluir a la ciudad en el Baix Llobregat”, añade. Una realidad históricamente compleja Lo cierto es que el Baix Llobregat es una comarca muy diferenciada entre el centro, la zona del delta y el norte, los dos últimos condenados a ser la puerta de servicio de Barcelona. Sant Feliu, en el centro, es la capital histórica de esta comarca compuesta por 30 municipios y vertebrada por el río que le da nombre, aunque el peso de l’Hospitalet es inegable. En 1974, con la creación de la Corporación Metropolitana, la Generalitat ofreció al municipio pasar a formar parte del Baix Llobregat o quedar constituida como una ciudad-comarca. La ciudad no hizo ningún planteamiento dentro de plazo por lo que todo quedó como estaba y L’Hospitalet continuó siendo una ciudad más del Barcelonès, aunque con la mirada puesta en el Baix Llobregat.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

C IU T AT

15

Una metodologia eficaç i innovadora

A

Kids & Us School of English de Sant Feliu hi van infants de totes les edats, des d'un any fins al nivell proficiency (el més alt), passant per l'alumnat adolescent. Si bé, per tal d'assegurar l'excel·lència en el seu aprenentatge, el centre no permet començar amb més de 7 anys.

a jugar i fins als 8 anys d'edat tota la classe és fa de manera oral, mitjançant la interacció alumne-professor i alumnecompanys, una interacció i atenció personalitzada que està assegurada gràcies a que només hi ha vuit alumnes com a màxim per cada aula.

Enguany, l'escola compta amb 300 alumnes al centre propis del centre més 200 més els dels tres centres educatius amb què treballen, que són el Col·legi Canigó, Montserrat i Madre Sacramento de Sant Just Desvern i la Llar d'infants Avet de Sant Feliu de Llobregat. En total, uns 500 alumnes.

Presents al carrer Margarida Xirgu de Mas Lluí, Kids & Us ofereix tallers (workshops) i no separa l’aspecte lúdic de l’educatiu.

Actualment, la plantilla la conformen setze professors, alguns dels quals són nadius, i tots canten, ballen, fan el pallasso i, sobretot, són molt afectuosos amb els nens. Tot i així, Kids exigeix ​​als no nadius un nivell molt alt d'anglès, mínim l'Advance, i un nivell de llenguatge oral que només tenen els professors que han viscut a l'estranger. La metodologia és original i innovadora. A Kids el nen va

A Kids & Us, l’anglès comença amb l’any de vida, perquè creuen que cada nen amaga un potencial infinit, ja que, en néixer, està preparat per al llenguatge com un ocell ho està per volar. Si el procés d’adquisició de la llengua materna s’inicia en el moment en què el nen comença a escoltar-la, per què hauríem d’esperar a exposar-lo a una segona o tercera llengua si el que pretenem és que desenvolupi una bona competència? Kids&Us utilitza una metodologia d’aprenentatge de l’anglès basada en el procés natural d’adquisició de la llengua materna, un procés infalible que té lloc en un ordre determinat, natural i espontani.

El Mercat Municipal obrirà el divendres de les festes La mesura permetrà als paradistes que ho vulguin despatxar en un dia de màxima afluència

E

l Mercat Municipal de Sant Feliu obrirà el proper 10 d’octubre, divendres, dia que està declarat com a festa local de la ciutat. El Grup Municipal socialista a l’Ajuntament de Sant Feliu va elaborar una moció per presentar-la al darrer ple municipal que finalment, no caldre portar ja que l’equip de govern va accedir a permetre al Mercat obrir. Cal tenir en compte que els successius dies també són laboralment festius i això hauria fet que el Mercat Municipal restés tancat el dies en el que es produeix la major afluència de gent per comprar. Mentre que el 12 d’octubre és festiu perquè correspon a una

festa laboral d’àmbit estatal, dia de la Mare de Déu del Pilar, el diumenge 13 d’octubre ho és per la seva condició de festiu

setmanal. Aquesta coincidència de tres festius consecutius en el calendari hauria perjudicat greument el mercat en dies en que es les vendes setmanals són més fortes. A més, per motius de calendari el mercat

també haurà de tancar un dimarts al novembre i un divendres al desembre. La llei d’horaris comercials permet obrir comerços i botigues alguns dies assenyalats com a festius laborables, a més, la competència per regular l’obertura del mercat municipal correspon en exclusiva a l’Ajuntament de Sant Feliu, que finalment va accedir a donar l’autorització per obrir el dia 11 als concessionaris del Mercat. Ara, els establiments d’aquesta instal·lació que així ho decideixin podran desenvolupar la seva activitat comercial durant aquest dia. Dos festius més A més, l’Ajuntament va apro-

var al ple dos dies festius locals més per al 2014, el 9 de juny, que coincideix amb el Dilluns de la segona Pasqua, i el 10 d’octubre, que

enguany cau en el dijous de les Festes de Tardor. La decisió va tenir en compte als sector comercial i cultural de la vila.


C IU T AT

16

Empieza el plan de mejora de la red de alumbrado público Las quejas sobre la iluminación urbana han sido reiteradas en los últimos meses

C

omo ya se avanzó en este diario, a principios de octubre han empezado las obras de mejora de la red de alumbrado exterior de la ciudad. Unos trabajos la duración de los cuales el Ayuntamiento calcula en un mes y medio. El objetivo de estas mejoras, en palabras del consistorio, es reducir las averías y aumentar la eficiencia energética hasta ahorrar un 5% del consumo eléctrico., amén de reducir la contaminación lúminica, un problema en nuestras ciudades. Las actuaciones incluyen el arreglo de problemas de aislamiento en la red eléctrica, así como la sustitución de elementos dañados de las instalaciones como magnetotérmicos, diferenciales o fusibles. Además, se repararán y cambiarán unos 400 puntos de luz de la ciudad por nuevas unidades más eficientes. Algunas de las farolas que se encuentran en mal estado se debe a la corrosión que causadas por los orines de los perros. Las obras comprenden a la totalidad del municipio y tienen un coste de unos 400.000 euros. Puntos deficientes Hace tiempo que diferentes zonas de la ciudad están afectadas por una deficiente calidad lúnimica, mientras que en algunos lugares, las bombillas están encendidas durante el día y apagadas por la noche, en otros lugares el problema es la baja calidad de la luz de la bombilla por suciedad u otras causas. Es el caso de la carretera Laureà Miró o la plaza de la Salud, donde el problema era la falta de luz. En cambio, este verano había un exceso de iluminación en recién estrenada Riera de la Salud que molestava mucho los vecinos. El PSC expresó estas quejas en el apartado final de ruegos y preguntas del último pleno municipal del Ayuntamiento de Sant Feliu, y también han sido plasmadas en más de una ocasión en la web de la Asociación de Vecinos Rosas de Lobregat. El responsable del departamento de Vía Pública, Manuel Leiva, respondió a la portavoz socialista, Lourdes Borrell, que estas cuestiones se contes-

tarían por escrito, no sin añadir que la descripción que había hecho la portavoz socialista era la de un invierno nuclear”, expresión que cerró el pleno sin más respuesta y eso a pesar de que la portavoz había reconocido públicamente que algunos problemas, como el de la Riera, ya se había solucionado y felicitó al equipo de gobierno. Por su parte, la AVV Rosas de Sant Feliu, también hace un repaso pormenorizado de las carencias que, a su juicio, sufre el municipio. Aparte de otros problemas en alcorques y aceras denuncian el no funcionamiento, según dicen, de un tercio de las lámparas del parque de la Torre del Roser y explican que una de las farolas está agujereada por la corrosión. También muestran con fotografías el caso unos cables eléctricos que permanecen a la intemperie sin sislamiento y protecció , lo que podría causar una descarga eléctrica a cualquier persone que lo toque. También denuncia falta de alumbrado en la Rambla Marquesa Castellbell, concretamente en la acera del Ambulatorio, un hehco que les parece particularmente grave ya que justo enfrente el Ayuntamiento acaba de rehabilitar la Torre Laujar a un coste que creen astronómico e injustificado, lo que tildan un “ capricho de la Tercera Teniente de Alcalde “ . También explican que los responsables municipales correspondientes -el concejal de Vía Pública y algunos concejalas de barrio- conocen estos problemas desde hace meses.

Los comerciantes, también contra el IBI Caen las ventas y sufren la crisis como todos. Los propietarios de los establecimientos comerciales de Sant Feliu también se manifiestan en contra de la subida del IBI. La Asociación de comerciantes denuncia que no se tomen medidas como ha hecho el Ayuntamiento de Sant Joan Despí donde lo han rebajado, o Barcelona, que -dicenpaga una cantidad más baja que en Sant Feliu de Llobregat.

La Asociación también critica la cerrazón del gobierno, que desoye las críticas y denuncian que no ha sido posible llegar a ningún entendimiento sobre el tema, a pesar de que, dicen, “cuando estaba en la oposición reclamaba esto mismo”. También denuncian que el gobierno municipal haya firmado las contratas de basuras y limpieza por un periodo de 10 años, puede que con un incremento en el

precio, a pesar de que a causa de la crisis se generan menos residuos. Por último, también critican el silencio sobre el tema del IBI en el Bulletí, así como su coste para las cuentas municipales.

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

S'acaba l'estiu, creix l'atur El mes de setembre tanca amb 3.716 persones registrades

L

a ciutat de Sant Feliu ha tancat el mes de setembre veient com creixia el nombre d'aturats i aturades, passant de les 3.706 de l'agost a les 3.716 del darrer mes. Per tant, 10 persones s'han inscrit a les llistes de la desocupació durant els darrers 30 dies de setembre. Les xifres de la desocupació són millors que les del setembre de 2012, que es va tancar amb 3.738 aturats i aturades (22 més que enguany), però són un símptoma que ens indica que hem tocat fons i que les xifres de l'atur s'han estancat, sense que es generi un volum important de contractació i nous llocs de treball. Tot i l'estabilització del darrer any, veiem com ara Sant Feliu presenta quasi el doble d'atur que fa 4 anys, al setem-

bre de 2008, quan ja havia començat l'actual crisi econòmica. En aquest moment, la ciutat presentava 2.080 aturats i aturades. L'augment de l'atur també s'ha notat a la nostra comarca, passant de les 69.181 persones de l'agost a les 69.805 del setembre, 624 aturats i aturades més. Respecte el setembre de 2012 (71.275), al Baix Llobregat també hi ha ara menys aturats, però si posem la lupa en els darrers 4 anys és per posar-se les mans al cap, ja que al setembre de 2008 la comarca registrava 38.864 persones sense feina. Les previsions a nivell general per a l'any 2014, veiem els registres del mes de setembre de 2013, sembla que es podrien complir, amb un atur estancat al voltant del 25% i sense una creació d'ocupació real.

El bus urbà compleix 15 anys Una exposició a plaça de la Vila repassa l’evolució d’aquest transport

E

l darrer divendres de setembre s’ha estrenat una exposició a plaça de la Vila, i ho ha fet dins d’un bus. Es tracta de la mostra sobre els 15 anys de l’autobús urbà de Sant Feliu. L’exposició segueix la trajectòria d’aquest mitjà de transport que ha dut els santfeliuencs des de la seva estrena l’any 1998. A través de diferents plafons, es poden veure fotografies i llegir sobre la seva història, les millores que ha anat

incorporant i les diferents línies del servei que s’hi han anat afegint, com la recent SF3. El director de Serveis de Manteniment de la Ciutat, Medi Ambient i Via Pública, Lluís Carrasco, va destacar sobretot "l'augment de la freqüència de pas dels autobusos de 40 a 20 minuts o la incorporació de l'última tecnologia per permetre a l'usuari saber l'hora exacta de pas dels autobusos", mitjançant els plafons electrònics.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

17

Festa de Tardor 2013

“Els gegants són una tradició mil·lenària” Albert Moya

Mocador d’Honor 2013

L’Albert és a la Colla Gegantera de l’ACF des de l’any 1988, en va ser cap de colla del 2001 al 2006, ha participat en la preparació del 25è aniversari dels geganters i ha estat membre de la comissió de colles de la Festa de Tardor. Des de fa un any, és el conserge i dinamitzador del Centre Cívic Mas Lluí, ja conslidat al barri, on proposa activitats i controla les sales. A més, gràcies al seu càrrec de president durant 3 anys de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, ha pogut comprovar que la salut de la cultura popular i tradicional santfeliuenca és de les més sanes. —T’esperaves que et concedissin el Mocador d’Honor? Pels anys que porto a entitats de Sat Feliu i la tasca que he fet, sí que entrava dins dels possibles candidats, però tot i així sí que ha estat una sorpresa. Quan em va trucar el regidor de Cultura i em donar notícia. Per a mi suposa un orgull com a santfliuenc que les colles hagin pensat en nomenar-me a mi. Cada colla proposa una persona i la Comissió del Mocador d’Honor també. —Ja saps què diràs al pregó, ja tens el discurs preparat? Preparat no, però sí que tinc idees sobre el que diré, i el que tinc clar és que el primer serà agrair a la meva família, pel suport que sempre m’han donat, i també a la colla, ja que sense ella no hagués arribat fins aquí, és una feina d’equip. Aquesta serà la primera part del discurs. I després, evidentment, vull reivindicar el paper de la cultura i dir que sense cultura un poble perd la seva identitat, i que la cultura és un dret, no un privilegi. —Per què et vas vincular a la colla de geganters de l’ACF? A mi em va proposar entrar a l’Agrupació Cultural Folklòrica el primer Mocador d’Honor, que va ser el Jordi Rius, que estava a la Junta, i és el meu cunyat. Necessitaven un secretari i em va convèncer. Un cop dins, vaig conèixer el president, en Josep Maria

Palet, que era una persona molt entranyable. L’any que vaig entrar, el 1987, ja s’estaven demanant pressupostos i parlant sobre el tema dels gegants, i hi vaig entrar i no ho he deixat més. Es va fer el projecte del Manel Carpi, que va idear el ball de La Berguedana (el de la Patum de Berga) i en Nona va fer els quatre gegants i tota la imatgeria del ball. A partir d’aquí, es va crear la colla de geganters. Hi té molt a veure l’Esbart, va ser qui va fer ballar els gegants, i ells més la Junta de l’ACF van crear la colla. —Quins gegants teniu? Els primers són els del ball de la Berguedana: el Jordi i la Montserrat i la Laia i el Llorenç, aquests dos van vestits per al ball de la Soca, que és un ball que va recuperar l’Esbart. Mesos després, van néixer el Banyetes i la Rebanyuda, que es van crear per anar als correfocs acompanyant els diables i que sempre els porten dones, colla pionera en aquest sentit. El Picatrons i el Correfoguera són gegantons o gegantets que van fer la Maria Teresa i la Roser en un taller per aprendre les tècniques de creació i reparació de les figures dels gegants; i per últim, el Tonet i la Fada Natura, el primer el tenia la mare d’un dels nens, i la Fada natura va ser feta pels pares dels nens que anaven a la colla i a l’Esbart. Aquests dos els porten els nens. En total, quatre gegants, dos gegantons i dos gegantonets.

—I és molt difícil portar un gegant? No, és sobretot qüestió de tenir equilibri i tècnica. No cal ser molt fort i alt, perquè també hi ha gent baixeta i primeta que sap fer-ho molt bé. —En quines dates us poden veure els santfeliuencs? Apart de totes les festes que es fan a Sant Feliu i de les trobades que tenim amb les colles de fora, a la celebració anual de Sant Feliu com a Ciutat Gegantera, que enguany arribarà a la seva dotzena edició, a la Trobada del Baix Llobregat o a activitats on ens demanen d’anar; per exemple, ja és un clàssic que participem a La Marató, i l’any passat també vam participar a La Marató contra la pobresa, cada any també participem a la Festa de Diversitat Lúdica... —Com valores la celebració del 25è aniversari de la Colla i el reconeixement que vau fer al creador de la imatgeria, en Josep Cardona? La idea de fer una trobada de gegants fets pel Nona era també per fer-li un reconeixement a una persona que malgrat tot el que ha fet per l’ACF és relativament desconegut. El fet d’organitzar una exposició, una taula rodona i una trobada de gegants, ha permès a molta gent conèixer-lo i a la gent de la colla que porta menys temps, també, sa-

ber d’on vénen els seus gegants. Cal tenir en compte que tota la imatgeria la fer el Josep Cardona, va fer els quatre gegants, els Turcs i Cavallets, La Mula... tot. La valoració és bona, ja que va haver molta participació i a més hi va haver molta difusió també a fora de Sant Feliu, la gent va respondre molt bé. —Tal com dius, l’any que ve celebrareu el 12è aniversari de Sant Feliu Ciutat Gegantera. Com ho valores? Al 2001 ens vam convertir en la XVI ciutat que va obtenir aquesta distinció. Vam presentar-nos a la candidatura amb un projecte, també s’hi va presentar Igualada i el vam obtenir nosaltres. És una de les festes més importants que es fan a nivell de Catalunya amb aquesta temàtica. —Quantes persones sou ara mateix dins la colla? Ara en som unes 60 i la representació d’edats és força bona. Evidentment, els nens porten els capgrossos, ens acompanyen, toquen la gralla... És el que tenen de bo les entitats on estem barrejats nens i grans. —Per què t’agraden tants els gegants? És una bona pregunta... Suposo que és la sensació que tens quan portes el gegants, mires pel forat i veus com et miren els nens. Costa d’explicar!.

—Mai no has caigut? No, va haver una vegada que vaig estar a punt, però per això mateix portem un acompanyant, que em va aguantar. És fàcil que un dia passi, però! A la darrera Marató va entrar una persona dins i es va trencar el Jordi. Els gegants estan fets de cartró pedra, excepte alguna que té una part de fibra de vidre, en total pesen uns 40 quilos, que no és gaire, comparat amb altres gegants de fora. Camines, gires, balles, acabes cansat, sobretot amb les peces de ball que duren més. Nosaltres tenim tres balls: el del seguici, el ball que ens van donar en esdevenir Ciutat Gegantera i ara han creat un altre ball nou que vam estrenar al 25è aniversari i que el presentarem en societat a les Festes de Tardor. —Què signifiquen els gegants dins l’imaginari català? Jo crec que és una tradició mil· lenària, perquè a la prehistòria ja construïen figures de mida gegant. A l’Edat Mitjana també també es feien gegants per homenatjar persones de la reialesa o personatges importants. Però l’auge dels gegants va començar quan l’Església els va incorporar al Corpus i sobretot a partir del segle XIX, quan la gent els recupera. Quant als capgrossos, a Navarra i el País Basc anaven al davant dels gegants espantant les mosques i actualment els capgrossos marquen i obren el camí.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

18

Festa de Tardor 2013

“La Nit de Foc serà un espectacle que quadrarà la música i les figures de foc” Guillem Moliner

Membre d’Els Diables de La Salut

Fa 12 anys que el Guillem Moliner és membre i un dels caps de colla d’Els Diables de La Salut, una entitat que va nèixer lligada al barri però que ara acull gent de tots ells, i que enguany ha complert 25 anys. Els Diables es distingeixen per fer un espectacle propi en compte de l’habitual correfoc, que es coneix com La Nit del Foc. A més, han inventat una competició de figures pirotècniques entre les colles de la ciutat. Els guanyadors del primer concurs és la jove colla d’un altre barri, el Tro de Falguera, convidada d’honor a La Nit del Foc dels 25 anys, a La Festa de la Tardor, en una edició que depara un espectacle diferent al que hem vist fins ara. —Com va néixer la colla dels Diables de La Salut? Doncs va ser arran d’un esplai que ja no existeix anomenat Nou Estil. Els monitors i joves d’aquell esplai on originàriament gairebé tots eren del barri de la Salut, van acabar formant aquesta colla de foc que es coneix com a Diables la Salut. Actualment, la colla està conformada per gent de tots els barris. —Creus que les colles dels barris han contribuït ha dinamitzar els barris? I tant; en el nostre cas, per exemple, es pot considerar Festes de Tardor sense la Nit de Foc a la Pl de la Salut? No... La Nit de Foc, ja forma part de la gent del barri i alhora, de les Festes de Tardor... tothom sap que aquell diumenge toca Nit de Foc!! Si no plou, clar! —Com us organitzeu? Hi ha tres seccions: percussió, malabars i foc. Cada secció té un o dos representants, així quan s’han de prendre certes decisions, poden ser més àgils; o a l’hora de comunicar-nos entre nosaltres, el responsable fa de portaveu del seu grup. A la secció de percussió, hi ha el director musical que en aquest cas seria el Joan Rius i els responsables, l’Oriol i la Lorena. En foc, que engloba el que seria diables, carro

i serrons, els responsables són en Carlos Muñoz i en Xavi Alarcón; i a malabars, la Irene Safón. Després de tot això, hi ha uns representants a les reunions de FETS, o fem barri, o xarxa de barris... que fins ara eren l’Alberto i la Leti en el cas de xarxa de barris, i l’Alex i jo a FETS i colles, i recentment la Lorena. —Demana molt compromís pertànyer a la colla? Com a compromís continu el demana la percussió, perquè assagen cada setmana un parell de dies i això si que és compromís. La resta, doncs els mínims, que són les reunions. Tot aquest compromís, s’accentua a les festes de tardor i a les de maig, ja que entre reunions preparatòries i després els muntatges o assajos d’activitats, i les pròpies activitats dins les festes, és on es demostra el compromís; tampoc hem de perdre de vista el compromís global que tenim cap al poble, que és el compromís més primari d’una entitat cultural. —Com funciona el correfoc? Podríem resumir-lo en tres grups: cap, cos i cua. Dins del cap, que seria el principi de la zona de petada d’una colla de diables, aniria primerament el separador, que és la persona que marca el límit entre la cua de la colla que va

davant el punt màxim de recorregut de foc que tenim per petar; al separador o marcador no se’l pot sobrepassar (si és el Quique qui fa això, et jugues el físic si intentes sobrepassar-lo). Dins del cap i després del marcador, vindria la zona de petada que és on peten els diables; està delimitada entre el separador i el Cap de colla o responsable de foc que és qui encén els diables i marca el ritme de correfoc. Després del Cap de colla, vindria la zona de càrrega, allà els diables un cop han cremat i descarregat, tornen a carregar les forques amb la pirotècnia que els hi proporcionen els serrons. Aquesta zona de càrrega, ja formaria part del COS. Els encarregats dels serrons, són els que estan enmig dels diables i el carro; només ells poden accedir al carro: carreguen pirotècnia del carro i la fan arribar als diables a la zona de càrrega. Després dels serrons ja vindria el carro, que va darrere a una certa distància prudencial. I per acabar, la CUA; en aquesta zona se situen darrere del carro, la percussió i els malabars que són els últims i van darrere de tot del foc. Darrere d’ells, a vegades també ens agrada posar el nostre propi separador al marge del de la colla següent. —Tornareu a repetir l’èxit del concurs de Figures de Foc?

No està previst repetir-ho, però mai se sap... de fet, la idea inicial era fer un concurs de figures de foc a nivell comarcal, però la dificultat logística i el suport que es necessita és complicat.

“Volíem fer un concurs comarcal de Figures de Foc” —El que sí continua en peu és la Nit del Foc, oi? I tant!! A més a més, aquest any amb moltíssimes ganes ja que és la Nit de Foc del 25è aniversari i hi hauran moltes sorpreses!! Per començar, participen el Tro del Falguera ja que era el premi del concurs de figures de foc, això és una novetat; i a més aquest any tindrem música en directe!! Una banda creada especialment per a l’ocasió amb músics que també tenen alguna relació amb la colla, ja sigui amistat o ex-membres. Com a guitarristes, està el Juanpe i l’Alf -Alfons Expósito, membre de Mai i The Soul Mamas-, al baix en Nor –membre de Mai- i jo –membre de Sibaris i A Bote Pronto-, a la bateria el Manu i als teclats i dirigint tota la part musical el Charlie – Carlos Expósito, membre de Sibaris, Rainbow...- La banda Highway to Health, una broma traduïda com a Autopista a la Salut. No us perdeu la Nit de Foc, serà la més brutal de tots els temps!

—Tu recordes la teva primera Nit del Foc? Va ser espectacular. Vam entrar quatre o cinc amics alhora que teníem 16 o 17 anys, érem timbalers. Vam preparar un número que incloïa una història narrada però també amb música en directe, va venir un graller molt bo i vam estar assajant molt, quadrant els tempos amb el graller, però quan va arribar el directe els timbals vam entrar perfectes però la gralla, que era l’estrella, es va quedar en blanc! Ara els timbalers han tornat a incorporar gralla per a un parell de cançons. —I el teu bateig de foc? Abans de la normativa, tot era més flexible, i vaig cremar per primera vegada al correfoc de la Mercè, perquè vam anar a ajudar a una colla que els hi faltava gent i va ser brutal!. —Com involucreu la gent nova? Quan entren a la colla se’ls anomena novatos i els fem un bateig de cervesa. Hi ha una activitat que és la costellada dels novatos, que han d’organitzar ells i així es comencen a introduir en el món organitzatiu de la colla i a conèixer la gent. Aquesta és la part divertida, però abans de tot, se’ls dóna la formació corresponent amb la llei del foc i se’ls hi fa un examen que han d’aprovar per ser diables.


20

Festa de T Dijous 10 19.45 h

Concentració de les colles del seguici, lliurament del Mocador d’Honor des del balcó de l’Ajuntament i coet d’inici de la Festa. Pl. Vila

11.30 h

20.25 h

Focs i inici del seguici de la Festa, a càrrec de la colla Els Cremats. Jardins del Palau Falguera. Colles participants: Trabucaires, Castellers de Sant Feliu, Bastoners de Sant Feliu Els Ceballuts, diables La Garsa de l’ACF, Diables Rojos, Diables de la Salut, turcs i cavallets de l’ACF, Drac de Sant Feliu, colla de timbalers Drakaris, nans, Mula de l’ACF, Banyetes i Rebanyuda de l’ACF, Garsa de Sant Feliu, gegants el Jordi i la

Montserrat, el Llorenç i la Laia de l’ACF, gegantó Tonet i fada

Natura de l’ACF, Gegants de la ciutat, el cavaller Guillem i princesa Violant de Bar, gegantó Cesc el bandoler, capgrossos, Bufó, Mag, Mamelluda, Soldat i Avi, gegantons Mercè i Llorenç, Els Cremats, Els Cornuts i ministrils del seguici, Colla de Tabalers Infantils els Tronats de Sant Feliu de Llobregat, Foc i Tabals el Tro de Falguera, Els Petardons i Petardones de Can Calders Recorregut: c/ Ramón y Cajal, c/ Sant Josep, c/ Rupert Lladó, c/ Falguera, c/ Pou de Sant Pere, pl. Vila, c/ Rectoria, pg. Nadal i pl. Lluís Companys. 21 h

Sopar de veïns de Joan Maragall C/ Joan Maragall

21.15 h

Arribada del seguici i ball d’entremesos de les colles Pl. Lluís Companys

00.25 h

Concentració de colles i inici del segon seguici Pl. Vila

00.45 h

Arribada del seguici i ball d’entremesos de les colles, amb la participació del públic i gresca final Pl. Lluís Companys

2h

Concert amb The Papa’s and The Popo’s Pl. Lluís Companys Organitzat pels Diables Rojos i els diables La Garsa de l’ACF, amb la col·laboració de FETS.

Divendres 11 17 h


21

Tardor 2013 Tabalada del correfoc infantil Participants: tabalers de la Salut, tabalers de La Garsa, Els Cornuts, tabalers dels Diables Rojos, tabalers infantils els Tronats de Sant Feliu, Tabalers del Tro de Falguera i colla de timbalers Drakaris. Recorregut: c/ Dalt, pg. Nadal i pl. Estació

18 h

Correfoc infantil, adreçat exclusivament a infants de 4 a 12 anys Participants: La Garsa, el Drac, la Mula de l’ACF, Diables Rojos, Diables la Salut, Diables La Garsa de l’ACF, diables del Tro de Falguera i Petardons i Petardones de Can Calders Recorregut: pl. Estació, pg. Bertrand, c/ Pi i Margall i pl. Vila

23 h

Festa Diables de la Salut

Concert i Dj. Pl. Lluís Companys

Dissabte 12 12 h

Inici de la cercavila de gegants i bastoners. Colles participants: Geganters de Sant Feliu i Geganters de l’ACF, Bastoners menuts de Sant Feliu i Els Ceballuts de Sant Feliu Colles convidades: Gegantona Espriueta de l’AMPA de l’escola Salvador Espriu, Geganters del Prat, Geganters Delta del Prat, Capgrossos de La Florida de L’Hospitalet de Llobregat, Geganters de Castelldefels, Geganters de Poble Nou, Geganters de Sant Just Desvern, Bastoners de Sants i Bastoners del Casc Antic de Barcelona Recorregut: pg. Onze de Setembre, c/ Eugeni d’Ors, c/ Joan Batllori, pg. Nadal, pl. Estació, pg. Bertrand, c/ Torras i Bages, c/ Joan Maragall, c/ Laureà Miró, c/ Joan Batllori i

C/ Indústria, 6-8 · Polígon El Pla pl. Lluís Companys

23 h

Concert de la Festa de Tardor “Sant Feliu Sona”, amb els grups Cybee, Ramon Mirabet, Sibaris, The Penguins i DJ’@Albert Pl. Lluís Companys Concert gratuït

Diumenge 13 9h

Matinada de trabucaires Participants: trabucaires de Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Torrelles, L’Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat Recorregut: parc d’Europa (entre Carles Buïgas i Marquès de Monistrol), c/ Girona, rbla. Marquesa de Castellbell, av. Montejurra, c/ Cinto Verdaguer, c/ Sant Llorenç, c/ Torras i Bages, c/ Vidal i Ribas, c/ Pi i Margall i pl. Vila


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

22

Festa de Tardor 2013

“El seguici i els entremesos són dels actes més representatius de la Festa de Tardor” Jordi Rius

Membre de l’Agrupació Cultural Folklòrica

Si el foc és un dels protagonistes indiscutibles de les festes populars de Sant Feliu, el seu nervi també es mesura pel seguici, recuperació de l’antiga benvinguda institucional que es feia als pobles, i en la qual cada colla compta amb la seva peça de ball per mostrar-se al poble, però en la qual també els ciutadans interactuen. Un dels participants del seguici és el Jordi Rius, Mocador d’Honor el 2002. Fa més de 40 anys que esta implicat en activitats tradicionals i festives de la ciutat en les quals s’ha implicat fortament, per exemple amb el seus 16 anys al capdavant de l’Agrupació Cultural Folklòrica. —Comencem pel primer, què és el seguici? Consta de dues parts diferenciades. El seguici pròpiament dit és el passeig, dura uns tres quarts d’hora i va des de la plaça de la Vila fins a la plaça Lluís Companys. Un cop allà es ballen els entremesos, que són els balls de cada colla, amb música i coreografia pròpia per a cada una d’elles, i duren una hora i mitja. Estan pensats perquè no resultin pesats per a la gent, les peces musicals estan seguides i duren uns tres quarts d’hora, tant el primer, més solemne, com el segon, més disbauxat i més participatiu, la gent s’hi posa a dins, els organitzadors també... El segon seguici es fa després de sopar, ens reunim a la plaça de la Vila i anem cap allà. Tots estem molt més relaxats i és un dels pocs moments en què els organitzadors podem gaudir de la festa. Quant als músics, són els minsitrils, una quinzena de músics de Sant Feliu que s’apleguen al seguici per tocar. —És el seguici l’element central de la festa? Jo crec que és un dels actes més importants de la festa, la prova està en que la plaça Lluís Companys fa anys que es va quedar petita. Per mi és l’espectacle més maco, perquè és per a totes les edats, i el més significatiu, a

part de l’entrega del Mocador d’Honor, perquè és l’acte que inaugura la festa -es fa el dijous- i a on totes les colles poden presentar-se i presentar el que fan. Som l’enveja de molts pobles, hi participen disset colles amb el seu ball i enguany comptem amb el Tro de Falguera que farà el ball dels diables. De seguicis n’hi ha molts, però per aquí a la vora, al Baix Llobregat, som els únics. —A quines colles estàs? Ara n’he deixat unes quantes, perquè vull deixar pas a que les generacions noves se les facin seves, però vaig començar a l’Esbart de Sant Feliu, on he estat molts anys, i des del qual he de dir que han nascut moltes figures i colles actuals, com La Mula, Els Diables La Garsa, Els Gegants de l’ACF, els Gegantons, els Turcs i Cavallets... També he estat als grallers, he ajudat molt La Mula, formo part dels Diables La Garsa i de la colla d’Els Cremats, els que fem els muntatges pirotècnics. A més de tot això, he estat president de l’Agrupació Cultural Folklòrica (ACF) durant 16 anys. —Els cremats sou els veterans? A Els Cremats hi ha molta colla, no només els veterans, també hi ha gent jove, el que passa que com a responsables de l’ence-

sa del campanar, la cloenda del correfoc i el castell de focs del seguici i hem de ser seriosos. Treballem de sol a sol i fem la feina que no es veu des de fora però és necessària. —I és agraÏt viure la festa una mica entre bastidors? Sí, molt, perquè crec que tots els que organitzem de la festa la vivim de dues formes; activament perquè estem a dins, però també la gaudim com a participants externs. És un privilegi poder-la organitzar i això ens fa molta il· lusió, i ens dóna satisfacció en veure que tot ha anat bé i a la gent li ha agradat.

“És una satisfacció poder organitzar la Festa de Tardor” —Ara hi ha el Fòrum de la Cultura, per fer una diagnosi de l’estat de la festa a la ciutat. Creus que li falta quelcom a la Festa de Tardor, tu que n’ets organitzador i espectador alhora? No diria que la paraula sigui faltar, veig que la trajectòria és bona i això que és molt complicat perquè tothom està molt enfeinat i anar a reunions al final del dia és feixuc. Però tenim una pedrera molt bona i que ha anat pujant aquests anys, gent jove molt vàlida i amb moltes

ganes; això fa que no s’acabi. Per això no crec que hi falti res però sí que és bo que s’hi vagin afegint elements nous. Van sortint colles noves i no aflueixen les altres, fins i tot hi ha colles amb llistes d’espera. A més, hi ha gent de tots els barris a les colles i no hi ha els piques d’antuvi. L’únic inconvenient que veig de les Festes de Tardor és l’espai on es fa el seguici, perquè i molta gent no pot veure l’espectacle ja que no s’hi cap a la plaça Lluís Companys, i potser s’hauria de buscar una solució. —Vau recuperar el seguici fa 19 anys, però suposo que no va ser dit i fet, no? Doncs no. El primer seguici es va fer al 1994 però per preparar-ho vam estar anys. N’hi ha molts, de pares i mares del seguici, que es va pensar com la recuperació d’una tradició erò amb un caire menys institucional i més popular i folclòric. Quan va sorgir la ida hi havia un boom de colles i uns il·luminats, gairebé tots músics, com l’Oriol Martí, el Joan Díez, el Dani Suñé, el Marcel·lí Canal i d’altres van dir que s’havia de fer alguna cosa. Ens vam reunir i vam anar donant-li cos al projecte; primer les músiques, després les coreografies... Va ser molta feina, el procés va durar anys ja que no és fàcil mobilitzar

tanta gent, tot i que cal dir que la idea va tenir molt bona rebuda i tothom hi va col·laborar molt bé. —Aquest primer seguici el recordes? El primer any no teníem grades, però vam tenir molt d’èxit hi havia molta expectació per veure el que era, l’ajuntament ens va ajudar molt. —No hi ha hagut gaires canvis... No, el seguici ha mantingut, amb el mateix recorregut i model d’acte, el que sí han variat les colles, tot i que han estat prou estables. El 2008 s’hi van afegir quatre colles noves i fa uns anys es van dissoldre Els Castellers, però enguany han tornat a tope. Cada cop hi ha més colles. —Qui organitza el seguici? Tots els actes tradicionals estan organitzats des de la Federació d’Entitats Tradicionals de Sant Feliu, la FETS, dins la qual hi ha la Comissió de colles, que agrupa algunes colles; l’Agrupació Cultural Folklòrica, que reuneix unes altres, i Els Castellers de Sant Feliu, en total unes 700 persones. Totes les entitats formem la FETS i totes treballem per la Festa de Tardor. És un fet envejable per a molts pobles ja que no és fàcil, diferents edats i formes de fer, i malgrat tot hi ha molta entesa.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

24

Festa de Tardor 2013

“Al bailar expreso mi estado de ánimo” Laura Aguilera

Profesora de flamenco

Laura Aguilera es la profesora de baile en la Peña Cultural Flamenca Andaluza Luis de Córdoba, donde entró con sólo 4 años. La peña es una de las cuatro entidades andaluzas que hay en Sant Feliu, y la más antigua, pues fue fundada el año 1974, y cuenta con el coro rociero Senderos de gloria así como bailes de flamenco de fiderentes niveles. En el local situado en el Pasaje Carnicer, en el barrio de Falguera, cada tarde hay niñas esperando con sus vestidos para dar sus clases. En la Festa de Tardor, la Peña celebra una actuación flamenca en la Pista de Lleure de La Salud. —Cuando se fundó la Peña? Fue en el 1974, le pusieron el nombre de Luis de Córdoba, cataor que ha dedicado toda su vida al cante y es un mecenas del flamenco, y por eso varias peñas andaluzas llevan su nombre. Pero la nuestra es la peña andaluza más antigua, no sólo de Sant Feliu, sino del Baix Llobregat. —La Peña Luis de Córdoba siempre ha estado en este local? No, primero estuvimos en la carretera general, luego en la calle Luis Rius y finalmente aquí. El Ayuntamiento nos ayuda con una pequeña subvención y además nos cede el local donde estamos ahora. —Hablemos de ti. Cuál es tu formación de baile? Entré en la Peña muy pequeña, con 4 años, para aprender a bailar sevillanas, porque me gustaban mucho, y además, mis padres son andaluces. A los 8 años me fuí a Barcelona para seguir preparándome, allí estuve hasta los 16, y después fui a Cornellà 2 años más. Luego he ido haciendo más cursos, por ejemplo, uno que hizo Antonio Canales cuando vino a Barcelona. Normalmente, son cursos semanales o de unos 10 días. Y así me voy renovando un poco, lo que es necesario para estar el día en mi profesión, ya que me dedico a dar clases de

baile flamenco. Luego empecé dando clases durante 15 años en la Casa Andalucía de Molins de Rei, dando clases. —Por qué esa pasión por el flamenco, qué es para ti? Para mi el flamenco es un sentimiento, es mi pasión; al bailar expreso sin duda alguna mi estado de ánimo, sale todo lo bueno o todo lo malo que llevo dentro... —Qué grupos hay aquí en la Peña Luis de Córdoba? Pues seguimos dando clases de baile flamenco a niñas a partir de los 4 años, luego hay otro grupo para personas que se están iniciando, hay muchas mamás... Y luego, hay otro grupo para gente que tiene más nivel La mayoría son mujeres y niñas, pero también hay un niño. Hacemos clases los lunes, miércoles y sábados, cada tarde de 6 y media a 8 y media. —Y qué artistas y grupos son los que más suenan en vuestras actuaciones? Nos gusta muchos El Barrio, Niña Pastori, Sergio Contreras, cosas nuevas. Además, me gusta mucho fusionar estilos de música, que es lo que hacen estos artistas. —A parte de las clases de baile qué actividades organiza la

entidad? Hacemos veladas flamencas los sábados, encuentros con otras entidades andaluzas de Cataluña, actuaciones en La Falguera, Can Calders, en Rosas, Cornellá... donde nos llamen. En total, tenemos unas tres o cuatro actuaciones al mes entre las que hacemos en Sant Feliu y las de fuera. También participamos cada año en el Carnaval y aunque durante muchos años hemos montado caseta en el recinto ferial, ahora hará un par de años que no lo hacemos. Además, cada año, en las Fiestas de Primavera, celebramos, como no podía ser de otra manera en Sant Feliu, la Fiesta de la Rosa, y este año nos toca organizarla a nosotros y vamos a hacer una entrada especial, con el profesor de funky Ezequiel Tejero, y luego tendremos música en directo, con cantaor, nada de música enlatada.

“Cuando alguien se hace socio también es socia toda su familia” —Cuantos socios tenéis? Somos unos 50 socios. Cada uno paga una cuota anual, pero los socios no son los únicos que disfrutan de la Peña, sino toda su familia, si vienen a bailar dos personas de una misma familia, sólo paga un miembro.

—Qué tal es el entendimiento con el resto de entidades andaluzas? Es bueno, colaboramos en varios eventos a lo largo del año, por ejemplo, cuando es la campanya de recogida de juguetes colaboramos todas bailando para que la gente venga y traiga juguetes y ayude a los niños pobres. El día que nos unimos más todas las peñas andaluzas de Sant Feliu, de todas maneras, nuestro día, es el Día de Andalucía, y todas lo celebramos juntas.

más variedad y más gente, se ha perdido mucho. Es normal, porque las peñas fueron fundadas por gente mayor que había venido aquí a trabajar y ha faltado un relevo generacional. Antes, era sin parar, ibas a los sitios viernes, sábado, domingo. A nosotros, por ejemplo, nos gustaría realizar más actividades, pero la verdad es que hacen falta más personas en la directiva que muevan y dinamicen la entidad. Antes organizábamos salidas, excursiones...

—Qué es lo que haréis en las Festes de Tardor? Pues hemos organizado una celebración en la Pista de Lleure de La Salut, donde todos los grupos de baile saldrán y harán varias actuaciones, mezclándose entre ellos. El acto empezará después del Correfoc, a las 10 de la noche y durará una hora y media, más o menos, será todo seguido, y yo también saldrá. Colaboran unos chavales que han ponen el servicio de bar, vinculados a la Peña.

“En la peña es como si estuvieran un ratito en su tierra”

—Como véis la salud de las peñas andaluzas en la ciudad? Somos varias, la Peña Bética Deportiva Cultural Recreativa Andaluza, la Agrupación Cultural Andaluza Rosas de Sant Feliu y el Centro Cultural Andaluz Virgen del Rocío, pero antes se realizaban más actividades y había

—Por qué creéis que es importante mantener peñas culturales andaluzas en las ciudades? Aquí en Sant Feliu, como en la mayoría de municipios del área metropolitana hay mucha gente de origen andaluz, y para ellos las peñas es un lugar donde poder estar durante un ratito como si estuvieran en su tierra, con su música, sus costumbres, y relácionandose con gente que siente igual que ellos. Los andaluces tienen su tierra muy presente. Y yo, aunque soy catalana, como todas las niñas que vienen a bailar aquí, desde pequeñita he escuchado a Antonio Molina en mi casa, y he vivido esa pasión por la cultura andaluza.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

C IU T AT

Associació per una il·lusió sigue ayudando a niños y niñas de Sant Feliu La entidad consigue realizar el sueño de una niña de conocer a David Bustamante

M

arta, una chica de Sant Feliu, ha podido hacer realidad una de las grandes ilusiones de su vida, conocer a su ídolo y cantante David Bustamante. Este sueño ha sido posible gracias a Associació per una il·lusió (APUI) de Sant Feliu de Llobregat, dedicada hacer realidad los sueños de los niños y niñas con problemas de salud. El encuentro entre fan y cantante tuvo lugar el pasado mes de Junio, gracias al contacto de una persona allegada a Marta con la asociación y en concreto con su presidente y fundador de la misma, Julio García. APUI se puso a trabajar desde el primero momento. Un trabajo duro, de muchos meses. Julio García lo explica: “Sé por experiencia que no sería nada fácil, pero también

tenía la certeza de que con ilusión todo se puede conseguir y así fue”. El encuentro se realizó en un gran hotel céntrico de Barcelona, lugar donde se hospedaba el cantante. El presidente y alma de APUI, explica que “fue encuentro realmente bello, donde Marta, el cantante David Bustamante y la asociación pudimos vivir otro momento mágico, con una alegría indescriptible por partes de todos”. APUI sigue adelante. Ahora Julio García trabaja

para hacer realidad tres ilusiones más, una de ellas en Madrid, tabién para ayudar a niños y niñas con problemas de salud.

25

L’Ictineu 3 farà la primera immersió al mar abans de finals d’octubre És el segon projecte que ha aconseguit més suport econòmic a Verkami

L

’empresa Ictineu Submarins, amb seu a Sant Feliu, ha aconseguit la seva fita. La campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami (http://vkm.is/Ictineu3) ha superat àmpliament el seu objectiu i dels 60.000 euros que eren necessaris per acabar el submarí s’ha arribat als als 60.970 euros, convertint-se així en el projecte tecnològic que ha rebut més suport a través d’una campanya de micromecenatge. En total, 1.141 mecenes han fet aportacions econòmiques, des de 10 fins a 2.500 euros. L’equip de científics que han fabricat l’Ictineu3 estan molt contents del resultat de la campanya i agraixen a les més de mil persones la seva solidaritat. Aquest és el segon projecte que ha aconseguit més recaptació en tota la història de Verkami, després de la pel·lícula catalana L’endemà, de la productora de cinema Isona Passola. Personatges públics com l’economista Niño Becerra hi han contribuït econòmicament.

El submarí portarà plasmats el nom de més de 1.000 micromecenes i també es farà el sorteig de vàries immersions entre els mecenes que han optat a aquesta recompensa. L’Ictineu 3 esdevindrà així el primer submarí científic tripulat de Catalunya i l’Estat. Això convertirà el país en 6ª potència mundial en capacitat per baixar a més profunditat amb tripulació (fins a 1.200m). Després d’haver fet la comprovació de la majoria de sistemes, en sec, aquest dies el submarí farà les proves a 4 o 5 metres, on es comprovaran els sistemes. El bateig submarí tindrà lloc abans de finals d’octubre la Costa Brava, lloc on que és pot aconseguir molta profunditat a prop de la costa.


26

C U LT U R A

Presentació de les Festes de Tardor a Centre Cívic Mas Lluí

La FETS té previst repetir la xerrada explicativa a diferents barris per apropar-la a la gent

Q

ué és la FETS? Per respondre aquesta pregunta, el Centre Cívic Mas Lluí va acollir dimarts 22 de setembre una petita xerrada que va tenir lloc al vespre. En la mateixa, es va fer una presentació de les colles de la ciutat i de la manera en què estan organitzades, una presentació que tenen previst celebrar cada any en un barri diferent per apropar les entitats als barris i aconseguir que tots els santfliuencs les coneguin. Davant de

diferents membres de diverses entitats de Sant Feliu que van acudir a la cita, es va poder conèixer millor el panorama cultural de Sant Feliu. Totes les colles i col·lectius de cultura tradicional i popular estan dividits entre la Comissió de colles (que aplega les colles de foc i Els Ceballuts), l’Agrupació Cultural Folklòrica (Esbart Sant Feliu, Diables, La Mula, gegants, grallers de l’ACF, Turcs i Cavallets, Colla Sardanista Roses Blaves) i els Castellers i grallers. Tot plegat està coordinat per la Federació d’Entitats Tradicionals Santfeliuenques, la FETS. A la presentació, també es va fer un repàs del programa d’actes i es va convidar a tothom a assistir a la festa, i especialment es va animar el públic a ajudar a preparar el seguici a l’assaig que va tenir lloc el diumenge abans de les festes a la plaça Lluís Companys, públic al que van convidar a pica-pica.

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

Contrabaix inicia una temporada farcida de concerts carta’ amb Ignasi Terraza Trio (el 25 d’octubre també a l’Ateneu). Posteriorment, Contrabaix ens depara més directes, com els de la Big Mama Montse, Matthew Simon, Afro Blue, Dani Nel·lo i Mireia Farrés, entre d’altres. A més, amb Astrio actuarà a Viladecans el proper 11 d’octubre l’objectiu de proposar azz, flamenco, electrònica... El més participació al públic, ContraBaix Cicle ContraBaix presenta la ofereix ara la possibilitat de votar via nova programació de tardor amb Internet el repertori d’estàndars del un llistat de concerts. Els primers concert ‘Jazz a la carta’. També es podrà que podrem disfrutar, a l’octubre, es decidir el concert de celebració del 10è diuen Astrio (11 d’octubre a l’Atrium aniversari de ContraBaix a Molins de Viladecans), Chicuelo, que oferirà el Rei, que tindrà lloc el 15 de desembre. Un altre projecte musical de la ciuconcert especial de la Festa de Tardor (serà el 13 d’octubre a l’Ateneu Sant- tat, Popaprop, ha aconseguit portar feliuenc), Jeffery Davis/Marc Miral- 2.345 persones cap als escenari de pop ta Quartet (el 20 d’octubre al Traska al Baix Llobregat amb setze concerts Truska de Molins de Rei) i el ‘Jazz a la cellebrat entre 2012 i 2013.

J


C U LT U R A

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

El Fòrum de Cultura Local, l’eina per bastir el Pla Estratègic de Cultura

El procés aborda ara la fase de definició de les línies estratègiques al món cultural

E

l Fòrum de Cultura Local és un projecte impulsat per l’Ajuntament de Sant Feliu, un espai per reflexionar i analitzar la cultura local. El Fòrum, que es va iniciar al maig de 2013 i finalitzarà a principis de 2014, neix amb la voluntat de ser un exercici obert a la participació ciutadana i inclou tallers, debats i entrevistesl que s'han reprès després de l'estiu. Si al juliol es van entrevistar una trentena de persones del món cultural de la ciutat i van tenir lloc quatre tallers -festes populars, difusió cultural, món associatiu i patrimoni-, al setembre aquests tallers s'han convertit en debats sectorials que s'han realitzat al Palau Falguera. Ara s'obre la fase de definició de prioritats i propostes de futur (línies estratègiques) que es durà a terme durant l'octubre. El Fòrum de Cultura ha esde-

vingut un debat enriquidor que ha de cristal·litzar en unes conclusions definitives que es presentaran al gener – febrer del 2014. Aquestes, al seu torn, han de permetre dissenyar el full de ruta que guiarà la vida

cultural local fins a l’any 2020, el Pla Estratègic de Cultura. Un objectiu ambiciós al que, apart d'amb les reunions presencials, els santfeliuencs que així ho vulguin poden contribuir visitant l'enllaç santfeliu.cat/ forumculturalocal, on també es poden consultar diversa documentació de les sessions del

Fòrum ja realitzades. Allà es pot respondre al Qüestionari del Fòrum de Cultura Local. Element aglutinador i revisió del model Moltes han estat les propostes i elements de reflexió per exemple, al debat de les festes populars. Consolidades durant els 80’s i 90’s, s'ha considerat que juguen un paper important per a la cohesió social, però es creu que cal revisar el model i fer-lo evolucionar, tenint en compte les festes de barri, qui fa les activitats o si les festes tenen perspectives de créixer. En l'àmbit del Patrimoni, s'expressa la poca oferta que hi ha la vila i la poca visibilitat de les activitats relacionades, com la Ruta del Patrimoni. En definitiva, un debat compartit i obert on tant els agents culturals com la ciutadania poden dir-hi la seva.

La Petita assoleix la seva VIII edició

L'assemblea de Festes Alternatives prepara dos dies de concerts a la plaça del Casal de Joves

P

er vuitè any consecutiu, l'Assemblea de les Festes Alternatives de Sant Feliu de Llobregat organitza la Festa Major La Petita 2013, la versió alternativa de la Festa de Tardor. Es tracta d'un esdeveniment amb actuacions musicals a la plaça del casal de Joves, amb diversos grups en directe i que es tancaran amb punxadiscos. Divendres 11 tocaran les bandes Curas skizos (punk-rock), La prensa negra, (hip-hop), La Dulce Destroy (punk bizarro), Hektor Banton (Reggae Danceball), Miguel Arraigo (hip-hop) i DJ M&M (rude reggae ska). L'endemà serà el torn de The Mowers (punk rock), Artrosis cerebral (punk rock), Lost romanes (punk rock ramone), Malos tragos (rock) i DJ Send (mestizo style). També hi haurà servei de barra. Els beneficis els destinen íntegrament a l'autogestió d'alguns col·lectius de la ciutat, Stop Malària, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca,

l'Assemblea Popular de Sant Feliu, el CEPA i AlSharara. La inauguració conjunta tant de les festes alternatives com de les Jornades d'Ecologia Cooperativa (que han tingut lloc del 4 al 6 d'octubre) va celebrar-se a la plaça de la Vila el divendres abans del començament de la Festa de Tardor, a les 8 del vespre. Els assistents van poder veure La voz del viento – Semillas de la Transición, un documental sobre agroecologia i consum responsable on persones com Enric Duran o Esther vivas donen testimoni del moviment.

27


30

C U LT U R A

Recull fotogràfic: Festes Majora

Mas Lluí i Can Calders celebren les seves festes

­D

ues places, dos barris. Al setembre, ha tocat el torn de les festes de dos barris de Sant Feliu: Mas Lluí i Can Calders. Mentre Mas Lluí ha pogut aprofitar les noves instal-lacions de la plaça Dicià, recentment reformada, Can Calders ha gaudit de la Plaça Lauxar, on hi ha la seu de Serveis Social també millorada, a la coneguda com la Torre de Can Calders. La plaça Dicià ha acollit tallers, un mercat de pagès i la mostra d'entitats i comerços; i activitats més dinàmiques, com els timbalers, la xocolatada, la discomòbil i tampoc podien

U

n any més, l'Associació de Veïns de Can Calders i el Club d'Esplai Diversitat Lúdica, amb el suport de l'Ajuntament i de diferents entitats locals, han portat les festes del barri a l'escenari de la plaça de les Roses el passat dissabte 21 de setembre. El programa d'activitats va incloure un reguitzell d'activitats per a tots els públics, com la mostra d'entitats a la plaça, la masterclass de Zumba, els

faltar els jocs per a nens i nenes. Tot organitzat per l'Associació de Veïns de Mas Lluí i l'Ajuntament. balls de l'Esbart, la cercavila de cultura tradicional, un berenar popular, el ball a càrrec de Pocket's, l'espectacle de màgia del Mag López, concert d'Extrapolar i la discoteca fins a les 2 de la matinada. Els més petits també van jugar un paper fonamental, amb el correfoc dels Petardons i Petardones de Can Calders i altres colles infantils de diables convidades, els tallers, la tabalada, els inflables i l'animació. Fotos: Elsa Silvestre

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013


32

C U LT U R A

La jove santfeliuenca Anna Repullo mostra la seva obra al Palau Falguera

A

nna Repullo és una jove artista local de 23 anys, llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i formada sota la influència de Rafael Plaza. L'exposició ha mostrat més d'una trentena d'obres que ha creat en els darrers 2 anys, on s’ha

B

erlin/Belchite. Ll’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc acollirà una exposició fins al 20 d’octubre, les fotografies ‘Berlin/Belchite’, de Toni Moreno. Una mostra emmarcada en una sèrie d’actes per homenatjar la figura dels brigadistes internacionals. El dimarts 8 d’octubre, a les 19.30 h tindrà lloc a l’Ateneu la conferència ‘La recuperació dels espais memorials: el cas de Belchite’, a càrrec del professor i membre de l’Associació Amical de Mauthausen, Joan M. Calvo Gascón. El divendres 18 d’octubre, a les 19 h, l’Ateneu aco-

pogut veure tant aquarel·les com dibuixos en paper o dibuixos fets sobre fusta i tela. predominen els motius ètnics, animals i molts rostres. Repullo ja ha exposat la seva obra en diferents espais de Sant Feliu, Barcelona i Lleida, tant en exposicions individuals com col·lectives. Fotos: Elsa Silvestre

llirà la presentació del llibre de poesia i CD Poemes i cançons (Edicions Babilonia), del cantautor valencià Jordi Gil. A continuació, a les 20 h, se celebrarà al mateix lloc un concert a càrrec de l’autor del llibre, Jordi Gil. El preu de les entrades és de 7 euros anticipada a l’Ateneu fins al dia 15, i de 10 euros el mateix dia. Totes les activitats de ‘Berlin/Belchite’ estan organitzades per la Universitat Social Lliure i Autogestionada, un dels objectius de la qual és dur a terme una tasca de recuperació de la memòria històrica.

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

33

Medialis, el nuevo centro de mediación en Sant Feliu Medialis celebrará actividades para difundir la cultura de la mediación entre las entidades

L

a empresa especializada en mediación MEDIALIS, S.L., fundada por los abogados Marcos Muños y Juan López, inicia sus servicios en Sant Feliu de Llobregat, con la creación del Servicio de Mediación Familiar, Civil, Mercantil y Comunitario en la capital del Baix Llobregat, que acoge los juzgados de su partido judicial y diferentes sedes de instituciones, como la Cambra de Comerç y el Colegio de Abogados. Cuenta también con una buena red de transporte público, lo que facilita la movilidad tanto de los mediadores como de las personas que se someten al proceso, con independencia de su origen geográfico. El servicio estará ubicado en las instalaciones de La Unió Coral, una

de las instituciones más antiguas de la ciudad y con mayor número de socios. El convenio entre MEDIALIS y La Unió Coral prevé la organización de actividades de difusión de la mediación entre las entidades de Sant Feliu.

El mediador tiene la preparación y cualificación necesaria y legalmente exigible para desarrollar su tarea. Además, MEDIALIS dará servicio de forma gratuita a las entidades que quieran incorporar protocolos resolución a través de la mediación de los conflictos que surjan en su seno.

Una opción interesante Cada vez más municipios apoyan la mediación como manera de resolver los conflictos entre ciudadanos de manera pacífica, sin llegar a los juzgados, lo que ahorra tiempo y dinero a las partes. En este proceso un tercero imparcial y neutral ayuda a las partes en conflicto a buscar un acuerdo en el que ambas partes queden satisfechas. El mediador tiene la preparación y cualificación necesaria y legalmente exigible para desarrollar su tarea. Hace más de 3 años que en Sant Feliu existe un Servicio de Mediación municipal en Can Ricart, servicio que ofrece una alternativa a los litigios y que se centra en conflictos entre vecinos y ciudadanos.


E SPOR T S

34

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

“Volem rejovenir l’entitat” Agrupació Excursionista Sant Llorenç

Arribar als 50 anys de vida no es pot celebrar cada dia i no totes les entitats ho poden dir. L’agrupació, que combina l’amor per la natura, la muntanya i el senderisme amb el foment de les tradicions culturals catalanes a la nostra ciutat, va ser pionera en moltes coses en el moment de la seva fundació, en ple Franquisme. Es tracta de l’entitat que organitza sortides cada quinze dies, que impulsa la Caminada Popular (enguany s’ha arribat a l’edició XXIII) i que, des de l’any 1963, celebra festes com les calçotades, les castanyades o les revetlles. Per celebrar aquest mig segle de feina, 4 membres de la junta i socis fundadors expliquen les novetats que han preparat. Junta actual d’esquerra a dreta: Siscu Domingo, M. Antònia Campderrós, Generosa Morgades i Pere Mestres

Xavi Martí

—Quins actes heu fet i fareu per celebrar l’aniversari? Vam començar amb una calçotada amb 86 persones i també vam posar un estand a la Fira amb informació de l’agrupació. Hem fet la Caminada Popular del passat 29 de setembre i, com a actes centrals, hem previst una exposició de fotografies i documentació d’aquests 50 anys i un soparball que reunirà socis i ex-socis a la Sala Iberia el 16 de novembre. Durant el sopar inaugurarem la mostra, que en un inici es podrà veure aquí i després al nou local de l’agrupació, que estarà al carrer Torres i Bages, 13. Teníem ganes de tenir un local propi i un soci ens ha permès instal·lar-nos en aquest espai. En motiu dels 50 anys també hem fet unes samarretes amb el logotip nou. —Quantes persones formen l’entitat? Tenim entre 170 o 180 socis i sòcies. És el moment en què l’agrupació ha comptat amb més socis de tota la seva història. Hi ha persones que ja no van a les sortides i caminades perquè no poden per motius d’edat o agenda, però continuen col·laborant amb l’entitat. Actives... potser som unes 80 persones. —Quines activitats feu durant l’any? Durant els primers anys, quan érem joves, anàvem a fer excursions per les rodalies de Sant Feliu, perquè eren temps amb poc potencial econòmic i

els transports no estaven evolucionats com ara. En aquests moments, anem a la Catalunya Nord, al Pirineu català, a Andorra, al Pirineu d’Osca, etc. No fem cims, ens dediquem molt a l’aigua, a caminar pel costat de rieres, salts d’aigua, rius... Cada any fem una excursió pel camí de Ronda de la Costa Brava i s’hi apunten dos autocars, una seixantena de persones. A més, des que es va fundar l’agrupació, cada any portem un pessebre fet per un artesà de la ciutat i soci nostre al cim d’una muntanya o turó. Aquesta excursió es fa cada any al desembre i després es va a recollir el pessebre al febrer. Fem una activitat cada quinze dies, menys durant l’agost... fem vacances! —També organitzeu actes culturals... Hem fet la ruta dels Maçons, dels guitarristes coneguts de Barcelona, etc. A més d’anar a la muntanya també fem sortides a la ciutat de Barcelona, amb un guia que ens explica coses que passejant per la ciutat et passen per alt. —Què significa aquesta entitat per a la ciutat de Sant Feliu? Hem portat el nom de la ciutat a molts llocs. Però també s’ha de dir que Sant Feliu és una ciutat que costa molt per a les entitats... o hi ha moltes entitats esportives o els agrada trobar-ho tot molt ben fet. Ens costa que ens coneguin i, per aquest motiu, ara hem buscat un nou local per veure si

en aquest nou lloc, posant rètols, ens podem donar més a conèixer. A l’Ateneu estem més amagats. El que ens agradaria és rejovenir l’entitat perquè hi hagi continuïtat; la persona més jove de l’agrupació té 45 anys! —Quan i per què surt la idea, l’any 1963, de crear aquesta agrupació? En uns inicis, molts de nosaltres anàvem d’excursió i de colònies amb Acció Catòlica quan érem nens. Nosaltres ja estàvem a l’edat de l’adolescència i no existia el Cau, perquè es va fundar dos anys després. En Jordi Morral tenia un petit grup que feia excursions amb nois i noies. Aleshores, en Morral i en Pere Mestres ens vam reunir i vam dir de crear una agrupació legalitzada per l’Ajuntament, perquè federada va trigar més temps. Es va formar amb uns 40 nois i noies que fèiem excursions per les rodalies, perquè no teníem cotxes i el transport públic era escàs. Les sortides no les fèiem cada 15 dies, sinó un cop al mes. A Sant Feliu, va ser una cosa totalment innovadora, per què en aquella època, això d’anar junts nois i noies a la muntanya...! En Jordi Morral anava per les cases a preguntar als pares si els deixaven les noies per anar d’excursió! I a l’hora de dinar, les noies havien de tornar a casa. L’agrupació es va fundar durant el Franquisme i el nostre nom estava en català, encara com ens ho van deixar fer! També vam

fer una gimcana de cotxes pels carrers de Sant Feliu i l’Ajuntament ens ho va deixar fer, que ara no ho permetria. Era famosa la revetlla que organitzàvem al pati de l’Ateneu... ho vam fer durant 7 o 8 anys. Ara organitzem la revetlla de Sant Pere cada any, però en un restaurant. —Vau ser un vehicle de la cultura i les tradicions catalanes durant el Franquisme. Durant alguna reunió, va venir la Guàrdia Civil dues o tres vegades. La gent no es podia reunir durant el Franquisme i algú va dir que nosaltres fèiem reunions i... Hem estat sempre apolítics, cadascú amb les seves idees polítiques, però sempre hem tingut la senyera a l’escut. Som una entitat que ha fomentat l’amor per la muntanya catalana. Al principi estàvem a Cal Jordi, després al Centre Parroquial antic i després a un local d’un soci on podíem jugar a ping-pong i on teníem una multicopista, que estava prohibida. Amb aquesta multicopista fèiem tots els nostres programes. També vam estar a l’actual Centre Parroquial. —Entre els anys 1979 i 1994, l’agrupació va restar

inactiva. Fa 19 anys justos que hem tornat a fer feina. Nosaltres teníem nens petits i feines per atendre i per aquest motiu trobem aquest temps d’inactivitat. Els que venien després de nosaltres en edat, alguns d’ells, van fundar el GEPS, perquè als nostres estatuts no contemplàvem l’escalada ni el barranquisme. També molta gent dels primers van marxar a viure fora de Sant Feliu... —Per apuntar-se, què cal fer? Tenim la pàgina aeslsantllorenc. jimdo.com i estem ara, fins inaugurar el nou local, a l’Ateneu Santfeliuenc. La quota és de 12 euros l’any i cada soci també s’ha de federar a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, pel tema de les assegurances en cas d’accident o incident. És obligatori i això també dóna tranquil·litat a la junta de l’entitat. Recordeu que la propera activitat serà la castanyada!

Excursió del 1963, primer any de vida de l’entitat


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

E SPOR T S

35

Grandes descuentos y clases de Defensa Personal para Mujeres, novedades de Gimnàs Sant Feliu

G

imnàs Sant Feliu ofrece grandes novedades para a la temporada que comienza. La primera de ellas, en motivo de les Festes de Tardor, será económica: todas las personas que se hagan socias durante el mes de octubre no pagarán la matrícula de 55 euros y, además, abonaran solo el 50% de la cuota, es decir, 20 euros. La cuota habitual del gimnasio, para cualquier tipo de actividad, es de solo 40 euros. La segunda gran novedad que ofrece Gimnàs Sant Feliu está relacionada con una actividad que nunca se ha ofrecido. Se trata de clases de Defensa Personal para Mujeres, que se impartirán todos los viernes de 18:15h a 19:15h. El propietario, José María Roldán, manifiesta que esta actividad es ideal para que las mujeres “puedan ir más tranquilas por la calle”. Las mujeres que nunca hayan probado esta disciplina podrán efectuar algunas clases de prueba sin ningún tipo de compromiso y si se apuntan en octubre no pagarán la matrícula y solo abonarán el 50% de la cuota mensual, que será de 20 euros. El profesor de Defensa Personal para Mujeres ha indicado que se ofrecerán ejercicios físicos de gimnasia para ponerse en forma y técnicas de introducción a la defensa personal, “no parar inmovilizar a

una persona, sino para solventar una situación complicada, como un ataque, una agresión o un atraco”. José María Roldán afirma que este tipo de clases ya han sido demandadas y que servirán para que las mujeres tengan “más confianza en sí mismas”. 20 años de oficio Gimnàs Sant Feliu ya suma dos décadas de trabajo dedicadas al deporte, las artes marciales y la salud de las personas. Su propietario afirma: “En este tiempo ha pasado mucha gente por aquí y conseguir que la gente mejore su salud o pierda peso es una cosa que te llena, que te hace sentir orgulloso”. Por el gimnasio también han pasado deportistas que han obtenido medallas de artes marciales en Campeonatos de España o de Cataluña. El abanico de servicios que ofrece Gimnàs Sant Feliu es muy amplio y, ahora, con los descuentos de octubre, increíblemente económico. Se puede practicar full contact, kick boxing, boxeo, huay thai, defensa personal, wu-shu kung-fú para adultos y niños, musculación, fitness, sauna, solarium, rehabilitación, cardio-tono, step, G.A.P, aeróbic, kick power, cardio box, just pump, ciclo indoor, tonificación, circuitos de entrenamientos o estiramientos.

Dietas para deportistas Gimnàs Sant Feliu acaba de abrir una tienda de dietética para deportistas situada en la carretera La Vila 25 de Viladecans llamada SPORT FITNESS NUTRITION. José María Roldán dice que “se hacen dietas personalizadas para todo tipo de deportistas, como ciclistas, waterpolistas, atletas, etc”. Este establecimiento está centrado en el asesoramiento nutricional y ofrece dietas y entrenamientos personalizados, medición de grasa corporal y las mejores marcas nacionales y internacionales. Las personas de Sant Feliu también podrán disfrutar de los servicios de SPORT FITNESS NUTRITION en el gimnasio de la calle Joan Maragall.


36

E SPOR T S

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

Nit de l'Esport

Premis per a l’esforç dels esportistes locals La dotzena Nit de l’Esport es tanca amb 36 candidatures, quinze premis i sis mencions especials

L Xavi Martí

a dotzena Nit de l’Esport, celebrada el 14 de setembre, va servir per reconéixer a més d’una vintena d’equips i esportistes de la ciutat pels mèrits que han aconseguit durant la passada temporada. El regidor d’Esports, Manel Carrión, va declarar que la 20122013 ha estat una “molt bona temporada per l’esport de Sant Feliu”. Carrión també va manifestar que en el tema de les instal·lacions l’objectiu de l’Ajuntament serà el de “consolidar la política de manteniment actiu”. Per la seva

part, l’alcalde, Jordi San José, va agraïr als clubs esportius la feina que fan durant tot l’any i va destacar l’esforç de les famílies perquè els seus fills i filles puguin practicar esport. El batlle, que va indicar que en els darrers mesos la ciutat ha estat el centre d’esdeveniments esportius d’àmbit estatal o mundial, també va dir que a Sant Feliu es fomenta “l’esport per a tothom” i que “l’esport fa ciutat i agermana a totes les persones”. Es van presentar 36 candidatures d’equips i esportistes de la ciutat, de les quals van ser premiades 15. Entre els premiats, destaquen l’equip Infantil masculí de futbol sala del Verge de la Salut (campions a la primera fase dels Jocs Escolars i sotscampions a la segona fase), l’equip Sots 21 femení del CB Santfeliuenc (campiones de la Lliga Catalana), les gimnastes del Club Rítmica Sant Feliu Michelle García i Sara Fresneda (campiona i sotscampiona de Catalunya, respectivament), el sènior de futbol sala de la Peña Recreativa (campió de lliga i ascens a categoria Plata), l’equip Relleu 4X100m lliures Infantil femení del CNSF (sotscampiones d’Espanya i bronze al Campionat de Catalunya), l’equip Infantil femení de waterpolo del CNSF

(sotscampiones d’Espanya i bronze al Campionat de Catalunya), Cristian Domínguez del Club Taekwondo Molero (que ha guanyat diversos ors i plates), l’equip Benjamí A de futbol 7 de la Peña Recreativa (campió de lliga i ascens) i el primer equip del Santfeliuenc FC (que ha pujat a Tercera Divisió). També es van entregar 6 mencions especials: a la trajectòria esportiva de Jordi Juvanteny en el món del motor i el Dakar; als 50 anys de l’Agrupació Excursionista Sant Llorenç; a Sandra Martín (jugadora del CB Santfeliuenc que s’acaba de retirar), i a les waterpolistes Milagros López i Irene González (sotscampiones d’Europa a Istambul amb la Selecció Espanyola). Un dels moments més especials de la nit, entre aplaudiments que semblaven no parar, va ser l’entrega de la menció especial a Ismael García, que enguany ha participat a la darrera etapa de la cursa Titan Desert (Marroc) amb una bicicleta adaptada.

Juvanteny rep el premi acompanyat pels representants dels quatre partits polítics del consistori.

Ja són un dels millors clubs de l’Estat espanyol

El CNSF viu un moment molt dolç que es tradueix en èxits esportius i en reconeixements a la seva tasca organitzativa i competitiva

E Xavi Martí

l Club Natació Sant Feliu va presentar, el 21 de setembre, els seus equips i esportistes de cara a la nova temporada. L’entitat compta amb 200 esportistes de natació i waterpolo que entrenen i competeixen. La secció de waterpolo manté els 11 equips de competició de la temporada passada i, a més, cal destacar que el CNSF és l’únic club de l’Estat espanyol que, des d’aleví i fins a absolut, presenta conjunts masculins i femenins a cada categoria. Entre els èxits del waterpolo de la temporada passada destaquen el sotscampionat d’Espanya i el bronze al Campionat de Catalunya de l’Infantil femení, el bronze al Campionat de Catalunya del Cadet femení, l’ascens a Primera Divisió Nacional de l’Absolut masculí i la victòria al Campionat d’Espanya de les jugadores Marta Manchego i Helena Dalmases com a integrants de la Selecció Catalana. El responsable de la secció de waterpolo, Juan Carlos Sanchón, ha destacat que la temporada 2012-2013 “ha estat la millor de la història del CNSF” i que “es treballarà per mantenir el nivell”. La secció de natació torna a comptar amb equips en totes les categories i suma una setantena d’esportistes. El seu responsable, Daniel López, ha dit que la temporada passada “ha estat la millor de la història”. El llistat d’èxits és extens: sotscampiones d’Espanya Infantil-Júnior femení en els 4X100 lliures; la nadadora Pilar Fer-

nández ha estat campionat d’Espanya amb la Selecció Catalana i ha disputat sis finals en aquesta competició; 5 esportistes Infantils-Júnior han disputat un total de 15 finals; als Campionats de Catalunya Infantil-Júnior, el club ha obtingut 2 ors, 8 argents i 8 bronzes, i un bronze al Campionat de Catalunya Benjamí. López ha declarat a aquest diari que durant la temporada 2012-2013 “el CNSF es va situar entre els millors clubs catalans i va ser un dels clubs que més participants va aconseguir classificar als Campionats d’Espanya”. Èxit organitzatiu i nivell de club europeu EL CNSF ha estat la seu i ha organitzat dos esdeveniments de caire estatal i mundial en menys d’un any que han situat el club al mapa: els entrenaments del Mundial de Natació i les finals de la Copa de la Reina. Sanchón diu que el club ha estat felicitat perquè ha portat a terme “la millor organització de la Copa de la Reina de la història”. El CNSF presenta 3.000 socis i no pot competir en potencial amb clubs que sumen 30.000 socis, com el de Sabadell -que ha es-

tat campió d’Europa de waterpolo-, però Sanchón indica que “es treballa i s’aconsegueixen uns resultats similars als de clubs que tenen nivell europeu”. El responsable esportiu del club ha estat l’entrenador de l’equip femení juvenil de la Selecció Espanyola de waterpolo que al setembre es va proclamar sotscampió d’Europa a Istanbul. A l’equip, hi havia dues jugadores del club, Irene González i Milagros López. Sanchón ha declarat que el fet que ell sigui l’entrenador i que hi hagi dues waterpolistes a l’equip “és un reconeixement a la feina que ha fet i fa el CNSF”.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

E SPOR T S

37

El Barça CBS guanya la desena Lliga Nacional Catalana Femenina 2

Les santfeliuenques s'imposen per 83 a 60 al Segle XXI de Barcelona i obtenen el primer èxit de la temporada sius i defensius. El Segle XXI sempre va anar per darrere en el marcador i només al final del segon quart va aconseguir estar a poca distància de les de Sant Feliu, 9 punts. Els parcials parlen per si mateixos: 26-16; 3829; 57-41, i 83-60. A més de guanyar la competició -que l'any passat no es va disputar i va queLes jugadores i l’equip tècnic celebren el primer títol de la temporada dar deserta-, el Barça Xavi Martí dència i solvència; 23 punts CBS també va veure com una l pavelló Juan Carlos de diferència és el que regis- de les seves jugadores, VaNavarro es va om- trava el marcador del muni- nessa Verbo, va ser proclaplir de gom a gom cipal després dels 40 minuts mada MVP del partit. amb més de 600 per- d'encontre. Les santfeliuensones per veure com l'equip ques van fer un molt bon Un repte important que entrena Tito Sobrin partit i es van imposar en to- El president del CBS, Joguanyava el primer títol de tes les fases del joc, sobretot san Daban, va manifestar a la temporada amb contun- en l'apartat dels rebots ofen- aquest diari que “es tracta

E

d'un torneig important que el club volia tenir a les seves vitrines, ja que el masculí ja l'havia aconseguit”. Amb aquest títol a la butxaca, el Barça CBS afrontarà l'inici de la competició regular el proper 26 d'octubre. El conjunt santfeliuenc jugarà a la categoria de plata del bàsquet de l'Estat espanyol, la Lliga Femenina 2, al grup B. Daban va indicar que el seu equip “presenta una projecció llarga” i que l'objectiu de la lliga serà el de “competir cada partit i mantenir la categoria”. El president del CBS creu que “durant el primer any en aquesta competició” no poden competir amb equips “més professionals” que les santfeliuenques, ja que es tracta de clubs “amb jugadores de més nivell i moltes d'elles vingudes dels Estats Units”.

Les santfeliuenques, amb l’equipament blaugrana, van ser molt superiors

La capitana rep un dels dos trofeus del torneig


E SPOR T S

38

Inicio de liga con dos victorias y dos derrotas

E

l Amateur A de la Peña Recreativa, en el momento del cierre de esta edición (4 octubre), sumaba dos partidos ganados y dos de perdidos en las 4 primeras jornadas de liga del grupo 8 de Tercera Catalana. Con estos resultados, ocupaba la octava posición con 6 puntos y 9 goles a favor y 7 en contra. En este grupo, formado por 18 equipos, no hay ningún conjunto que haya ganado todos los encuentros, puesto que el líder, que es el Esparreguera, suma 10 puntos de les 12 posibles. También hay que comentar que cualquier futuro tropezón de la Peña podría situar al equipo en zona de promoción o descenso, puesto que el límite esta en 4 puntos. En el apar-

tado de goleadores, cabe destacar que el jugador de la Peña Francisco Loro suma 4 tantos, empatado con un jugador del Esparreguera y dos del Molins. El máximo goleador del grupo con 5 goles es Perea, del Olesa. Inicio de liga en octubre El equipo femenino de la Peña comienza la liga en casa el día 6 de octubre contra el Santa Coloma de Cervelló. En el calendario inmediato, jugará contra el Can Vidalet en la segunda jornada, contra el Sector Montserratina en la tercera y contra el EFO de Olesa en la cuarta. El equipo femenino jugará esta temporada en el grupo 2 de Segunda Catalana. X.M.

el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

Eliminats de la Copa Catalunya

L

'absolut masculí de waterpolo del CNSF ha estat eliminat de la Copa Catalunya durant la fase prèvia per part del CE Mediterrani, equip que va guanyar els dos enfrontaments. El primer partit va acabar amb el resultat de 7 a 19 i el segon amb el marcador de 16 a 7. En aquesta fase prèvia també va ser eliminat un altre equip de la comarca, el Molins de Rei. A la Copa Catalunya hi participen els vuit equips catalans que juguen a Divisió d’Honor i els quatre primers classificats de la Copa Federació de la temporada passada. Per la seva part, l'absolut femení del CNSF també ha estat eliminat de la

Copa Catalunya per part del CE Mediterrani pels resultats de 3 a 21 i 31 a 1. La contundència del resultat s'explica, segons el responsable de la secció de waterpolo, Juan Carlos Sanchón, perquè el Mediterrani és un equip de Divisió d'Honor i les santfeliuenques ho són d'una categoria inferior, Primera Divisió. També cal destacar que el CNSF ha decidit jugar aquesta temporada amb jugadores de casa i no fer fitxatges; això ha fet que el femení absolut compti amb jugadores cadet i juvenil, “amb jugadores de 15, 16 i fins i tot 14 anys que s'han enfrontat a unes jugadores (Mediterrani) molt més grans i amb molta més experiència”. X.M.

Bon inici a Tercera

E

l Santfeliuenc, fins el tancament d'aquesta edició (4 octubre), ha jugat 7 partits a Tercera Divisió. Els resultats es poden cualificar de molt satisfactoris si tenim en compte que es tracta de la primera temporada en aquesta categoria i que l'entrenador, Andrés González, s'ha trobat amb forces dificultats per confeccionar alineacions. En aquest sentit, s'ha de destacar que a la jornada 6 hi havia 9 jugadors lesionats i que en el moment de disputar la jornada 7 la xifra només s'havia reduït en 2, amb 3 jugadors lesionats de gravetat. La infermeria de l'equip blanc i blau està ben plena, però la plantilla ha donat la cara i ha demostrat capacitat de lluita; això ha permès al Santfeliuenc ocupar la sisena posició, amb 13 punts i 4 victòries, 1 empat i 2 derrotes. Les xifres es tanquen amb el saldo positiu de 4 gols, ja

A

que l'equip ha fet 11 gols i n'ha encaixat 7. Perden la quarta posició El punt més negatiu d'aquesta curta trajectòria a Tercera va ser la derrota patida a Les Grases contra un equip amb experiència a la categoria, el Terrassa. Els del Vallès Occidental, que abans de venir a la nostra ciutat sumaven 11 punts, es van imposar per 1 gol a 3 i van superar als de Sant Feliu a la part alta de la classificació, que quedava d'aquesta manera: Montañesa (19 punts), Rubí (16), Cornellà (15), Terrassa (14), Ascó (14), Santfeliuenc (14), Europa (12) i Palamós (11). Abans de la derrota del 28 de setembre, el Santfeliuenc ocupava la quarta posició del grup. Tot just acaba de començar la temporada i no es pot fer cap predicció segura perquè queden molts partits, però la cosa sembla que pinta bé. El temps dirà. X.M.

De no tenir femení, a jugar a Preferent La notícia es va confirmar definitivament el 3 d'octubre gràcies a una reunió de la junta directiva del club, després que a mitjans de setembre es fes públic que un dels equips havia deixat una plaça vacant a la lliga de Preferent, la categoria de bronze del futbol femení de l'Estat espanyol. L'Amateur femení del Santfeliuenc, que la temporada passada va debutar a Primera Divisió Catalana i es va quedar a un punt de l'ascens, jugarà aquesta temporada a Preferent. Els dubtes van planar fins el primer dijous d'octubre, ja que quan es va saber que l'equip podria pujar de categoria, l'entrenador i 6 jugadores van abandonar el club perquè no es veien preparades per jugar a Preferent i van fer perillar el debut a la nova categoria. En una cursa contrarellotge,

el Santfeliuenc ha fitxat un nou entrenador i 5 noves jugadores de clubs de Barcelona que se sumaran a les 12 que van quedar després de la 'fugida' de les anteriors. Amb aquesta plantilla de 17 el Santfeliuenc ja podrà jugar la lliga i el primer partit, corresponent a la tercera jornada, el va disputar el cap de setmana del 5 d'octubre. Fonts del club han confirmat que el partit de la jornada 1 ja està perdut perquè el rival, la Penya Blanc Blava Roca, no ha volgut jugar en una altra data. El que queda es confirmar si la jornada 2 també quedarà com a perduda, un partit que s'havia de jugar contra el Bellavista. En 4 anys, el Santfeliuenc ha passat de no tenir equip femení a jugar a Preferent. Aquest any esperen equips com l'Espanyol, el Bonaire, el Sabadell o el Vic.

Els socis protesten

l voltant de 450 espectadors i espectadores es van reunir el dissabte 28 de setembre al camp de futbol de Les Grases per veure el xoc entre el Santfeliuenc i el Terrassa. Com és habitual des que han començat les obres d'ampliació de la graderia d'aquesta instal·lació, els socis i les sòcies del club van haver de veure el partit a peu dret i situats al voltant del perímetre del terreny de joc, una situació que és, com a mínim, “força incòmoda”. Després de 4 partits disputats al camp de Les Grases, sembla que la paciència de l'afició s'està

acabant, ja que el club ha rebut queixes. En aquest sentit, el president del club, Alberto Prieto, ha manifestat a aquest diari que el dilluns 30 de setembre “el mail del Santfeliuenc va rebre correus de protesta per part de socis”. Des de la directiva del club també s'indica que “no sembla que el ritme de les obres pugui permetre inaugurar la nova graderia el 20 d'octubre”, que és la segona data que es va assenyalar per acabar aquesta infraestructura. Cal recordar que els treballs havien d'estar acabats el mes de setembre, però l'empresa constructora i l'Ajuntament van al·legar

que la pluja havia provocat aquest retard. Però la incomoditat no només afecta als socis i les sòcies, ja que, jugant a Tercera, l'expectació mediàtica ha augmentat i això ha fet que hi hagi més mitjans cobrint els partits, com és el cas de les televisions, que porten càmeres per gravar i necessiten unes bones condicions i un espai habilitat per fer la seva feina. Una de les possibles solucions que apunta el club per solucionar aquesta situació com més aviat millor és que “es prioritzi la finalització de la graderia i que es deixin els vestuaris per després”. X.M.


el diari de Sant Feliu · octubre de 2013

SU GGE R IM recepta

llibres

C

Un antropólogo en Marte

onsiderado uno de los grandes escritores clínicos del siglo, Oliver Sacks nos presenta en este libro siete casos neurológicos que constituyen una profunda reflexión sobre la identidad y los mecanismos del conocimiento. Un pintor que tras un accidente de coche deja de ver el color; un cirujano cuyos continuos tics sólo remiten cuando pilota su aeroplano; un hombre que tras toda una vida de ceguera recupera la vista sólo para darse cuenta de que no sabe ver; una profesora autista que sólo es capaz de comprender a los animales, y a quien la complejidad de las emociones humanas deja tan perpleja que se siente como “un antropólogo en Marte”. Para Sacks, que también comparte esa condición de antropólogo fuera de lugar, no se trata tanto de qué enfermedad tiene una persona, sino de cómo se halla atrapada en esta y sometida a sus leyes, y de cómo la identidad sufre un proceso de adaptación. La tesis que mantiene el autor es que no se trata tanto de curar-

se de la enfermedad, pues algunas de las que aparecen, como el autismo, no admiten curación, sino de aprender a vivir con ella, a pesar de lo grotescos que puedan ser algunos síntomas respecto a los así denominados normales. Todos estos pacientes encuentran en el doctor Sacks no sólo un médico atento, intuitivo y perspicaz, sino a alguien que comparte sus vidas y aplica el método empático de investigación.

Cinefòrum: Elling

Dilluns 7 Nominada als Oscar. Acte en conmemoració del Dia Mundial de la salut mental. Després de 2 anys en una clínica psiquiàtrica és hora de tornar al món real. L’assistència social els ha concedit a Elling i al seu company d’habitació un apartament a Oslo, on se suposa que han de ser capaços de cuidar de si mateixos. Organitza Serveis de Salut Mental i Club Social de Sant Feliu de Llobregat de les Germanes Hospitalàries. A les 17.30 hores.

Presentació de la VII Mostra de Cinema sobre el món àrab, mediterrani i del Pròxim Orient de Sant Feliu de Llobregat

Dijous 17 Projecció d’Indignados. Direcció: Tony Gatlif. Nacionalitats, any: França, 2012. Versió Original amb subtítols en castellà. 19.45h.

Inauguració de la VII Mostra de cinema sobre el món àrab, mediterrani i del Pròxim Orient de Sant Feliu de Llobregat

Dijous 24 Projecció de La piedra de la paciencia. Nacionalitat, any: Afganistán, Francia, Alemania, Reino Unido, 2012 - Durada: 102 min. VO farsi amb subtítols en castellà. A les 19.30h.

Debat: ‘El dret a decidir’

Dijous 24 Al Casino. Organitza l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les 19.30h.

V Festa dels lectors de Cavall Fort

Divendres 11 Una història en l’espai, tensa, de supervivència, superació i acceptació. Un film tècnicament impecable, on brilla la fotografia d’Emmanuel Lubezki, Al Cinebaix en 3D i 2D.

Moixernons amb faves i pernil Ingredients: • • • • •

1

300gr de faves Un bon grapat de moixerons 1 ceba 1 gra d’all Encenalls de pernil i una mica del seu greix

Primer bullim les faves durant una mitja hora, un cop bullides les escorrem i les reservem. En una paella, sofregim el greix del pernil, en breu hi afegim l’all trossejat. Quan l’all està daurat i el greix ja pràcticament s’ha fos, hi afegim la ceba ben trossejada i deixem courela a foc lent, que quedi ben potxada

2

Un cop tenim la ceba ben potxada, hi afegim les faves que teníem reservades i el grapat de moixernons. Si veiem que les faves se’ns assequen una mica, per tal que no es trenquin hi podem afegir un raig de vi blanc, de totes maneres, l’aigua que treuran els moixernons també ajudarà a que les faves no es trenquin. La clau està en ferho a foc lent. Quan els moixerons hagin absorbit la seva propia aigua, hi afegim els encenalls de pernil, barrejem bé els ingredients i deixem a foc lent uns 5m. Al final només quedarà rectificar de sal en cas que sigui necessari, ja que el pernil fa la seva feina

Ja tenim aquest prat ple de productes de la nostra terra, molt fàcil de fer i que no ens deixarà indiferents! Un plat molt gustós i fàcil de fer, que combina dos dels millors productes que la natura dóna

agenda octubre

Estrena: Gravity

39

27 diumenge Lloc: Palau Falguera (jardins) i pl. Alfons Comín Organització: Grup de lectors de Cavall Fort. D’11 a 19 h

Castanyada cultural: poemes de Joana Raspall,

Dijous 31 A la plaça de la Vila a les 18.30h. Organitz Calaix de Sastre.


El Diari de Sant Feliu, num.22  

Edició corresponent al mes d'octubre de 2013 d'EL Diari de Sant Feliu. Publicació independent de periodicitat mensual i distribució gratuïta...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you