Issuu on Google+

Número 24 // 20.000 exemplars // desembre de 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Urbanismo Los vecinos de la calle General Manso reclaman que se solucionen los accesos al párquingcomunitario. p.6

Convivencia El gobierno local avanza en la elaboración de un plan de convivencia. Mientras, los vecinos protestan por los ruidos. p. 10

Sant Feliu acomiada l’Any Joana Raspall

Enamorada de les lletres. Joana Raspall es caracteritza per una manera de fer delicada i afable. Renovadora de la llengua i els gèneres, aquesta deixeble de Carles Riba és a més l’escriptora més longeva de la literatura catalana. Adéu a l’any dels 100 anys. p 29.


OPINIÓ

2

opinió

E

editorial

Les millores al Mercat Municipal

l pressupost municipal recull la inversió de reforma de l’actual Mercat Municipal. Probablement, des de l’òptica de la millora de l’espai és un bon projecte. Un bon projecte per millorar el que ja és, un mercat amb poques parades i sense massa possibilitat de créixer en oferta. La ciutat perd una oportunitat, cal pensar en la reforma del mercat com la millora d’un element de dinamització comercial més enllà del propi mercat. Però és evident que això amb les limitacions de l’actual espai és inviable, no només per estar en un edifici catalogat, sinó perquè les condicions de l’entorn no permeten, per exemple, tenir aparcament soterrat per als clients o incorporar

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

una part d’autovenda. S’ha de pensar en un nou mercat en una nova zona de la ciutat que permeti desenvolupar un projecte de dinamització i potenciació econòmica. Fins i tot la inversió econòmica que suposaria pot comptar amb la participació de la iniciativa privada. Però cal abordar l’ordenació urbanística de la ciutat i definir usos i espais de manera global i no com fins ara, de manera individual. El nou mercat era i és una oportunitat i una necessitat i la reforma de millora no sembla la solució, ja que no té massa sentit gastar-se 600.000 euros per una actuació provisional, a no ser que sigui una actuació definitiva. JUAN ANTONIO VÁZQUEZ Sant Feliu Comunicació

Juga Verd Play, canviar el sistema

S

ovint tots els agents que participen en l’esport en edat escolar s’omplen la boca contínuament de la importància de l’activitat esportiva des d’una vessant educativa, dels valors, de formació del nen o la nena en definitiva, per sobre de la vessant estrictament per sobre competitiva. Però a l’hora de la veritat és el resultat, guanyar, el que prima per part de les entitats i clubs, com dels propis protagonistes, els nens i nenes i, com no, el pares. És la influència de l’esport professional i dels mitjans de competició. Però què passaria si, des de petits, els nens, els pares, entrenadors, clubs i àrbitres sabessin que marcar més gols no és suficient per guanyar un partit, que cal comportar-se correctament, saludar al contrari abans i després del partit, acceptar les decisions arbitrals, que els entrenadors siguin respectuosos amb els jugadors i l’àrbitre i els pares comportar-se amb correcció i esportivitat en la graderia i, que si no es així, l’equip, tot i marcar més gols, poden acabar perdent i tenint menys punts en la classificació de la competició. Tot una revolució del sistema esportiu en edat escolar, passar de la teoria als fets. No cal només competir millor sinó que a més cal fer-ho aplicant tots aquells valors

que tothom reconeix a l’esport però que gairebé mai es veuen en els terrenys de joc. Doncs és precisament això el que el Consell Esportiu del Baix Llobregat, de manera valenta i decidida, ha posat en funcionament aquest curs, un nou sistema de competició en el que els valors son tant o més importants que les habilitats esportives i el resultat. A més, gràcies a la tecnologia, i a l’aplicació desenvolupada, seran els propis agents esportius els que valorin i puntuïn l’aplicació correcta d’aquest valors. Per primera vegada, una competició esportiva reglada pot veure com queda campió un equip que no és el que marca més gols sinó el que millor demostra l’aplicació dels valors que té l’esport. Òbviament, pensar que això pot traslladar-se a l’esport professional és una quimera, ja que aquest s’ha convertit més en un negoci que en cap altra cosa. Tot i això, però, segur que si els nens i les nenes d’avui s’eduquen en la pràctica esportiva seguint aquest nou sistema i, per extensió, els pares i els entrenadors, demà la seva actitud a l’hora d’assistir com a espectadors a qualsevol esdeveniment esportiu o a l’hora de jugar un partit, serà molt diferent del que, malauradament, veiem de manera massa habitual en molts camps i pavellons cada cap de setmana.

la foto del mes

A la notícia del darrer número sobre l’aprovació del Pressupost del 2013, fèiem referència als partits que donen suport a la petició de que totes les formacions disposin d’un espai al Butlletí Municipal. Vam descuidar-nos Esquerra Republicana.

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Pobresa. Segons les ONGs, l’any 2025 un de cada tres catalans serà pobre (2,6 milions) si les polítiques d’austeritat segueixen pressionant els ciutadans. Ara ho és un de cada quatre, i persones A.R. que mai ho haurien pensat, malviuen. Un home dorm en un caixer de Sant Feliu. Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03 Director Comercial: Pau Ramell 674 35 92 03 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 24, desembre de 2013 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

C IU T AT

3

El Consell de Comunicació es reuneix per tercera vegada El plenari decideix sotmetre El butlletí a l’examen de la Universitat Autònoma

E

l Consell Municipal de Comunicació es va reunir per tercera vegada el 26 de novembre al saló de sessions del consistori, amb la presència de l'alcalde, així com la cap de comunicació i els tècnics de la web que van mostrar com seria la nova plana. Els anteriors plenaris del Consell s’havien celebrat a l’abril i el juliol, així que aquesta és només la tercera trobada d'aquest des de la seva creació l'any 2004, a proposta del grup municipal d'Esquerra Republicana. Precisament, representants d'aquest partit van lamentar que el ple del mes d'octubre de l'any passat tombés l'aposta d'aquest partit perquè el Consell proposés el nomenament, la ratificació o el cessament del Coordinador dels mitjans de comunicació amb l'aprovació del 70% dels assistents. En un sentit semblant, el representant de l'Associació

de Veïns de La Salut va tornar a proposar, com fes en l'anterior ple municipal, que la cap de comunicació fos ratificada pel consell. Tot i que ICV es va oposar a la creació d'aquesta figura quan governava el PSC, ara no considera aquesta opció ni tampoc recuperar la figura del coordinador. Cal recordar que el Decàleg de bones pràctiques dels mitjans locals, que ha donat el 100% de transparència al web municipal, té com a condició que els mitjans locals evitin el partidisme. Una web autoconfigurable L'Ajuntament va presentar la nova web, que s'estrenarà probablement al mes de gener, renovada, per tal d'oferir un aspecte més clar i entenedor de cara als usuaris, seguint més la lògica d'una persona que cerca informació més que no pas la de l'organització administrati-

va. L'equip de govern va crear un nou web quan va entrar el govern, i el nou aprofundirà en una opció ja existent en l'actual, l'autoconfiguració dels ginys o widgets (finestres) per part de l'usuari. Així, el contingut de la web s'adaptarà a les necessitats de cadascú, tractant de fer que la millora en el disseny vagi de la mà en la millora de l'accés al contingut. Aquesta nova web -l'actual diàriament rep unes 500 visites- serà una de les poques que ofereixen aquestes funcions de totes les que presenten els ajuntaments catalans. Transparència i accessibilitat Un altre aspecte en què vol incidir la nova web és la millora de l'accés als continguts i la qualitat d'aquests. L'Ajuntament destaca dins del Mapa de la comunicació local així com a l'informe de transparència de l'Agència

Transparència Internacional (ITA). Si el primer té en compte la disponibilitat i la qualitat de la informació, el segon qualifica la transparència de la informació que fa referència a la gestió dels diners. Una de les responsables de l'estudi que avalua les pàgines web de tots els ajuntaments catalans, la professora de la UAB Marta Corcoy, va presentar els resultats in situ i va justificar el per què d'aquesta bona nota. Corcoy va incidir en la bona línia de la informació municipal, tot i que va aclarir que cal millorar alguns aspectes, com la rapide-

sa per arribar a algunes informacions (menys de tres clics), la redacció de la crònica dels plens o la veu que es dóna als diferents agents a les notícies. També va aclarir que els criteris d'avaluació aniran pujant el seu nivell d'exigència. Els resultats de Sant Feliu i tot Catalunya es poden consultar a mapainfopublica.com. A la reunió també es va decidir que s'encarregarà un examen similar al que s'ha sotmès la web a el Butlletí, mentre que la publicació del Síndic es farà arribar a les llars de Sant Feliu.


4

C IU T AT

desembre de 2013 · el diari de Sant Feliu

El Banc del temps de l’AMPA Gaudí, un èxit de participació Els creadors volen col·laborar amb més entitats

E

l troc està de moda. L'AMPA de l'escola arquitecte Gaudí ha ideat un Banc del Temps per fomentar la participació i la integració dels alumnes i les seves famílies al centre, en la qual també hi participen els professors. Es tracta d'un banc 'bo' on la moneda de canvi és l'hora i l'intercanvi es produeix entre habilitats i aficions, com una borsa no pecunaria de demandes i ofertes. cada persona disposa d’unaa llibreta-talonari on s'apunten totes les activitats que fa i setmanalment la persona es passa per la secretaria perquè l'AMPA actualitzi la relació d'hores. El Banc del Temps va entrar en funcionament a principis de novembre i ja compta amb més de 60 participants. Està molt ben encarrilat, ja que mentre el 50% de les famílies que hi ha als tallers grupals abans no participaven a activitats de l'escola, el 100% dels que participen a l'intercanvi d'ofertes i demandes individuals són membres nous. Són bones xifres, ja que l'AMPA està formada per 180 famílies, el 80% de les famílies del centre, “però només un 9% s'implica a les activitats”, explica el membre de l'AMPA, Pedro Gómez. Ell està a la Comissió de participació i explica que “les extraescolars no permeten que la família passi temps junta, d'aquesta manera, tots es poden sentir part de l'escola” i afegeix que “no es tracta més que d'ordenar i fomentar un intercanvi que ja es feia de manera diària des de sempre”.

La idea va ser seva, li va sorgir inspirant-se en altres bancs del temps que funcionen a llocs com Barcelona, tot i que no són gaire habituals els bancs a dins de les AMPAs. Treballa a la Comissió de participació i reivindicació amb l'ajuda de la Esther Casals, una comissió molt activa, que ha mobilitzat pares, mares i professors contra les retallades del govern català i contra la LOMCE, i que ha participat en altres activitats com el mercat de segona mà que es va fer el 15 i 30 de novembre a la plaça de la Vila. Entre els tallers grupals trobem el de sevillanes, guitarra i dansa del ventre, mentre que les individuals inclouen classes d'anglès, d'Autocad i àrab. L'AMPA accepta tot tipus de serveis, sempre que es distingeixin per la bona fe i no tinguin ànim de lucre. Tot i que no és el seu principal objectiu, el Banc del Temps del Gaudí també és un avantatge en aquests temps de crisi, ja que permet gaudir de serveis prescindint dels diners. A més de tot això, el banc també comptabilitza tot el temps que es dedica a tasques pròpies de l'AMPA, amb la qual cosa, el culpable d'aquesta iniciativa té moltes hores acumulades. D'aquesta manera, també s'anima als pares i mares a cooperar dins de l'associació. Innovacions També hi ha un sistema per tal de que ningú no s'aprofiti del banc del temps sense donar res a canvi, ja que el sistema no permet acumular un deute (hores rebudes) de més de 20 hores.

Malgrat que els adults són els titulars dels comptes del banc del temps, qualsevol membre de la família s'hi pot apuntar a través de la secretaria de l'AMPA, que està oberta dimarts i dimecres, de 16.30 a 17.30 h, a través de la web http://bancdeltempsampagaudi.webnode.es o enviant un correu electrònic a bancdeltempsampagaudi@yahoo.es. Els interessats també poden informar-se al taulell d'anuncis del centre, ja que és el sistema més usat per algunes persones per consultar les ofertes. La intenció de l'AMPA és millorar el sistema. Una de les mesures que han pres es inserir un codi QR al carnet que condueix directament al compte electrònic de cada persona. A més, progressivament el banc funcionarà de manera totalment informàtica, gràcies a un conveni amb un banc del temps del País Basc, que disposa d'un software que permet gestionar la base de dades de manera totalment electrònica. La comissió vol aplicar-lo a la pàgina web de manera que no hagin d'entrar les hores dels inscrits manualment a la base de dades. Fent xarxa L'AMPA ha comptat amb l'ajuda de PC System i Kaligràfics, que han contribuït amb el disseny i l'edició del material gràfic i la web, inspirant-se en un arbre que ofereix diversos serveis i que forma la 'B' del banc. El banc no neix orfe, una sèrie d'entitats de la ciutat hi volen participar, com la Creu Roja, que oferirà un taller per a la gent gran dins del programa d’envelliment actiu a principis d'any, o l'Ateneu, que probablement cedirà les seves sales per a algunes activitats. L'AMPA és a la Xarxa de barri, i també aspiren a traslladar part de la seva activitat del banc a La Salut.L'Ajuntament, que ha imprès part del material de difusió, va reconèixer la iniciativa amb el tercer premi 'Sant Feliu Ciutat Digital 2013' en la categoria de millors projectes d'introducció de les TIC. Aquest premi s'atorga a través del projecte Sant Feliu On Line cada juliol.


C IU T AT

6

desembre de 2013 · el diari de Sant Feliu

Espera de 2 años y medio para arreglar el acceso a un párquing comunitario

La comunidad de vecinos ha interpelado cuatro veces a responsables del consistorio

L

os vecinos del edificio situado en la manzana comprendida entre las calles General Manso, República y Maria Noguera, en el barrio de Roses-Castellbell, llevan esperando más de 2 años a que el ayuntamiento resuelva su problema. Las viviendas, de obra nueva, -se entregaron a sus inquilinos en Marzo de 2011- disponen de párquing comunitario, pero el acceso (por la calle República) y la salida (por Maria Noguera presentan unos bordillos demasiado

altos y unas pendientes pronunciadas que estropean los bajos de los coches en las maniobras de acceso o de salida del aparcamiento [imagen] por cualquiera de las tres calles nombradas. Los vecinos desean una pequeña obra que elimine el bordillo y haga una rampa continua, como la existente en la confluencia de las calles Europa con Picasso. Cronología de los hechos Apenas 4 meses después de entrar en sus pisos, la comunidad de vecinos presentó una primera instancia al Ayuntamiento exponiendo este problema de manera formal, en Agosto del 2011. No fue hasta Marzo de 2012 cuando recibieron un escrito oficial del consistorio indicándoles que el problema se resolvería antes de finales del verano de 2012, cosa que no ocurrió. En Marzo de 2013 los vecinos se dirigen al acalde mediante la entrevista por internet, una

cita que tiene lugar cada mes el martes siguiente al pleno municipal. El alcalde les contestó que las obras no se habían llevado a cabo en el 2012 por limitaciones en el presupuesto, pero que estaban incluidas en el Plan de Pavimentación 2013 y que serían llevadas a cabo durante este año. Sin embargo, cuando los vecinos comprobaron la publicación de dicho plan en la web municipal, vieron que no contemplaba estas obras, así que volvieron a interpelar a los responsables. Esta vez se dirigieron al post de la noticia sobre el Plan de Pavimentación que el consistorio colgó en su cuenta de Facebook. Los concejales de Vía Pública y de Urbanismo dieron la misma respuesta que el acalde, que la finalización de las obras tendría lugar

antes de fin de año. Tal publicación fue borrada pero los vecinos guardaron la captura de pantalla de esta respuesta [se puede comprobar en las dos imágenes de arriba]. El 30 de Septiembre se vuelve a hacer la misma pregunta mediante la encuesta por internet al acalde. Como 17 días después aún no había respuesta, se reclama en el facebook, post que vuelve a desaparecer. Finalmente, en Noviembre el acalde les vuelve a dar la misma respuesta, es decir, que la mejora estará rea-

lizada antes de finales de año. La concejal de Urbanismo, Lídia Muñoz, responde que esta es una demanda que recogen y explica lo que sucedió: “El sector se urbanizó bajo el mandato de Xavier Alegre. Había quejas de los vecinos e incluso de los conductores de autobús y el 2012 se actuó sobre muchos pasos elevados, incluso en General Manso, y este estaba previsto, pero hubo que priorizar y cayó, pero este curso se ha recuperado y está pendiente de ejecutarlo”.


C IU T AT

desembre de 2013 · el diari de Sant Feliu

7

Els paradistes s'oposen a la reforma integral del Mercat Municipal Diuen que amb les condicions que els ofereixen “hauran de tancar”

F

a més de 20 anys que els paradistes del Mercat Municipal de Sant Feliu mantenen un conflicte amb el consistori per les mancances que pateix aquesta infraestructura. Fa 2 anys i mig, l'ajuntament els va presentar un projecte de reforma integral i aquest és el primer punt de desacord, ja que els concessionaris prefereixen, ara per ara, una reforma parcial que inclogui una sèrie de millores.

Projectes frenats Per al seu projecte de reforma integral, l'Ajuntament ha presentat dues propostes d'obres. Amb la primera, van contractar una persona externa per entrevistar als paradistes i recollir les seves opinions. Segons els paradistes aquestes entrevistes van tenir un cost per a l’Ajuntament de 5.000 euros. Va ser el tercer trimestre de l’any 2012, quan l’Ajuntament va contractar un consultor perquè elaborés una anàlisi econòmica–financera del projecte. El consultor es va entrevistar amb tots els parcers, va elaborar un informe i va presentar un seguit de propostes a l’Ajuntament. El contracte amb el consultor va finalitzar al desembre de 2012 i no es va prorrogar davant la impossibilitat per part seva de seguir amb els treballs per motius personals. El secretari de la Junta de Concessionaris del Mercat Municipal, Norbert Caballé, explica que aquest encàrrec ha estat inútil: “Angerri Consultors va fer un estudi i uns informes que han costat 17.000 euros. Abans de l'estiu van presentar

C

un avantprojecte inviable i que no té res a veure amb les necessitats que vam expressar”, explica, i es lamenta de que aquesta externalització hagi costat diners al poble per a res. “Amb els diners que s'han gastat fins ara, es podria haver dut a terme part del que hem demanat”, diu. Les actuacions que els paradistes desitgen són clares: canviar el terra adaptant-lo a la normativa, climatització, muntacàrregues -ara l'accés a les càmeres frigorífiques es fa per unes escales i no és segur-, una zona de càrrega i descàrrega amb una rampa, i una mà de pintura. D'altra banda, també es demana més suport institucional a l'hora de promocionar el mercat. Després de l'estiu es va encarregar el segon avantprojecte, aquest cop a l'Institut de Mercats de Barcelona, que ha supervisat molts projectes similars a l'Àrea Metropolitana. “Tinc entès, tot i que no ho puc demostrar, que els serveis de Pere Xavier Sirvent, al capdavant de l'empresa pública, costen 24.000 euros”, explica Norbert, que afegeix que en un període de 6 mesos només han rebut una visita seva. Els responsables del consistori expliquen que en aquests moments s’està treballant en el projecte econòmic i financer per tal d'arribar a un acord amb els paradistes que permeti engegar tot el procés amb garanties per a les dues parts. No és el moment “Estan entossudits a renovar completament el mercat per penjar-se la medalla, potser per la proximitat de les eleccions

onstruït el 1884, l'any vinent l'edifici complirà 130 anys, més d'un segle en que el mercat -o la plaça, com se'l coneix popularment- ha resistit tota mena de vicissituds. Els paradistes volen dedicar una activitat cada mes durant el 2014 per celebrar aquesta història, i ja compten amb algunes idees, com activitats per a la canalla, un pessebre, activitats musicals, una exposició fotogràfica, visites d'entitats relacionades amb la salut... Sempre que el Mercat ha realitzat una

municipals, i això està molt bé quan hi ha diners però no ara”, opinen els responsables de la Junta. La reforma integral, per la qual s'inclina l'Ajuntament, surt massa cara als paradistes. Primer, perquè perdran les condicions actuals de la concessió que tenen (alguns fins al 2038) i hauran de tornar a pagar l'espai on s'ubicarà la botiga per un preu de 800 euros per metro lineal, uns 4.800 euros per un espai de 6 metres. Això respon al model de compareixença que l'ajuntament va aprovar al juliol, pel qual lliura aquest document als nous concessionaris perquè el signin. El paper explica la previsió de fer un projecte de sanejament i millora i d'aquestes despeses que hauran d’assumir els concessionaris. La segona inversió vindrà a l'hora de construir-la i reequipar-la. L'Ajuntament els ofereix l'accés al crèdit d'una entitat financera, ja que avui dia aquesta disponibilitat està molt restringida. Els paradistes es queixen de que hauran de demanar crèdits molt alts i que el que puguin facturar de més després de la reforma no compensarà l'encariment de les despeses. “Treballarem més hores per guanyar menys”, explica la presidenta, Montserrat Vacarisses. Una altra objecció a la reforma integral es troba en la reubicació dels venedors durant el període que durin les obres. “Encara no hem obtingut una resposta clara; alguns ens han dit que en una carpa al Palau Falguera, altres que en un altre edifici municipal...”. Tampoc saben si ho sufragarà l'ajuntament, com es va fer

en el cas de Molins de Rei i Gavà. De fet, el secretari de la junta de concessionaris ha parlat amb els paradistes d'altres mercats municipals que han dut a terme reformes integrals en els últims anys, amb una situació econòmica més favorable que la que hi ha ara. Les seves condicions són semblants a les que proposa Sant Feliu. “Tots m'han dit que si fos ara no ho farien, és una inversió que encara estan pagant, i això, que quan van fer les obres en aquests mercats les vendes eren més altes”, diu el Norbert. Ell i la Montserrat, que parlen en nom de tots els paradistes del mercat de Sant Feliu, opinen que ara no és el moment de fer obres: “Si ens demanen això haurem de tancar ja que amb prou feines podem assumir les despeses que tenim actualment, sembla que ho facin per enfonsar-nos i fotre tretze famílies al carrer”. Dificultar els traspassos Sembla que el consistori ha provat d'exercir el seu dret de primera adquisició per impedir traspassar els negocis de les persones que es jubilaven. Va ser l'oposició dels paradistes -amb pancartes incloses- les que han permès que cinc parades passessin a nous concessionaris, però tot i així hi ha cinc parades tancades. L'Ajuntament explica que al passat mes de juliol van acordar amb la junta de parcers que fins al mes de desembre de 2013 el consistori autoritzaria un màxim de quatre traspassos per no perjudicar la imatge del mercat municipal amb l’increment de parades buides. Norbert explica que han fet

130 anys d'història activitat, com a la Festa de la Primavera (quan van fer música en directe), o a la castanyada, la gent ha omplert la plaça. Quan no és fàcil competir amb les cadenes de supermercats i la manca d'aparcament al voltant, els paradistes només demanen que l'Ajuntament aposti per ells. Des de fa 1 any no compten ni amb un ordinador per fer les factures. Un mercat hauria de ser el cor de la ciutat, un lloc on en compte del silenci regnés la cridòria de l'activitat comercial.

propostes per tal que es pugin obrir però s'han trobat amb la porta tancada. “Els hi hem proposat que lloguin les parades de franc fins a l'inici de les obres a canvi de que els nous concessionaris les arrangin, així el consistori almenys obtindria alguna cosa, perquè ara no rep ni un euro... els hi hem dit clarament: 'Tens cinc famílies que es podrien guanyar la vida aquí, cinc persones menys a l'atur a Sant Feliu'”. Apart, les persones que han entrat noves estan una situació d'incertesa, ja que en compte de tenir una concessió fins a un any concret, tenen un contracte sense data, vinculat a l'inici de les obres. Si comencen les obres no saben què s'en farà d'ells. En tot cas, gràcies a la lluita dels paradistes i al suport de personalitats com la Lourdes Borrell, el Síndic de Greuges, senyor Magí Boronat o l’advocat Moisès Sanchez els canvis de concessió dels últims 2 anys han anat a parar a mans d'una generació més jove, que ha suposat una ensulsiada de les reivindicacions. “L'Ajuntament pensava que amb les jubilacions els hi seria fàcil anar-se quedant amb les parades progressivament, però s'ha trobat amb el contrari; amb la crisi, moltes persones hem hagut de buscar-nos la vida al mercat, i això ha causat que, si abans la mitjana d'edat era de més de 50 anys, ara és de 40 anys i tenim més ganes de lluitar”, explica el secretari, que conclou. “Nosaltres volem negociar i ens trobem amb les portes tancades, però no ens quedarem de braços creuats”.


C IU T AT

8

Es constitueix el Consell d’infants 2013-2014

L

’Ajuntament va celebrar l’acte de constitució del Consell d’Infants el 20 de novembre a a la Sala Ibèria, on hi havia una gernació de famílies, professorat i dinamitzadors. La constitució del Consell 2013-2014 va simbolitzar-se quan els consellers, alumnes de sisè de primària, es van acomiadar i van rebre una fotografia i una rosa, tot donant pas als nous membres, de cinquè curs. Així, els membres del Consell, que s’hi presenten voluntàriament al càrrec, tenen una permanència de 2 anys. El consell d’infants de Sant Feliu és un dels primers consells que es va constituir a Catalunya, l’any 1997, com va explicar Mireia Aldana. La regidora va enumerar les funcions del mateix i va avançar que enguany estaria format per un representant de

cada centre educatiu de la ciutat. Els consellers i conselleres participen a la vida política i social de Sant Feliu fent arribar les necessitats i inquietuds dels nens i nenes, per a la qual cosa es reuneixen un cop al mes. Algunes de les aportacions que han fet és un llibret turístic que explica Sant Feliu des de la seva visió, i també participen a la Xarxa d’Atenció a la Infància del municipi i en dates assenyalades com el Dia Internacional contra la violència de gènere -que també s’ha celebrat aquest mes- i, evidentment, en la commemoració municipal del Dia dels drets dels infants. La seva primera responsabilitat serà donar idees per millorar l’estany del Parc del Llobregat, per això es reuniran el 13 de desembre amb els responsables del departament d’urbanisme.

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

Funes aborda l'estat dels drets de la infància en temps de crisi

L

a Sala d'Exposicions de l'Ateneu també va acollir un acte relacionats amb la infantesa. En aquest cas es tracta de la xerrada del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes. Va ser l'endemà del dia Mundial dels Drets de la Infància i la conferència va ser presentada per l'expresident de l'AMPA de l'escola Pau Vila i de l'Institut Olorda, Pedro Gómez, que va lloar la tasca i la trajectòria de Funes, un educador multidisciplinar sense pèls a la llengua. A l'acte hi va assistir una trentena de persones, mares i pares, que van escoltar atentament les paraules del periodista, que va seguir el guió d'unes diapositives. Tot i que no es tracta d'una data que compti amb massa ressò a les nostres contrades -segurament el 20N ressona més per altres motius-, està totalment d'actualitat, en un moment en què el Síndic de Greuges i diversos estudis denuncien que la malnutrició infantil és un problema greu a Catalunya, que afecta al 20% dels infants. Potser per això, Funes va considerar que reduir el pressupost de les beques-menjador -El Consell Comarcal del Baix Llobregat ha reclamat a la Generalitat ajuda "urgent" per finançar les beques de menjador de 1.457 alumnes- “és un acte miserable”, ja que per a molts nens i nenes constitueix un dels pocs àpats complets que fan al dia. “No només per motius nutritius, per a molts nens és un espai de relació necessari fora de l'aula”. És evident que amb la crisi, el problema de la vulneració dels drets dels infants s'agreuja, però no es crea. El respecte als drets dels infants encara no està assumit, així que el problema no és econòmic sinó de valors. “Els sectors més vulnerables pateixen més en èpoques de recessió, les dones, la gent gran i també els nens”, va dir Pedro Gómez, a qui Funes, com a formadors d'altres educadors, va inculcar el seu amor per la professió. Ciutadans de ple dret Funes va començar declarant que els infants són “ciutadans de ple dret”, ja que li cou que un dels arguments per protegir els infants digui que són 'els ciutadans de demà'. “No, els infants tenen dret a tenir present i no només futur, són subjectes ara”. També va rebutjar una altre preju-

dici utilitarista: “Tampoc és ètic dir que hem de tractar-los bé perquè el dia de demà no siguin problemàtics i això li costarà diners a l'Estat, no sabem el que passarà demà”. A continuació va enumerar les dificultats principals amb què es troben avui dia els seus drets: l'envelliment de la població (ja que els polítics governen per a la majoria, ho fan en funció dels interessos dels més grans), els processos migratoris (el xoc cultural), la modificació del nucli familiar, internet i les noves tecnologies (que instauren una manera diferents de comunicar-se, informar-se i formar-se), l'exclusió i l'empobriment. “És una injustícia que qualsevol persona sigui pobra, però és il·legal que un infant sigui pobre”. Funes feia referència a la declaració de Ginebra (1924), que es va ampliar amb la Declaració Universal dels Drets de l’infant del 1954, i “en el moment en que un estat signa la convenció passa a ser dret constitucional”. També l’Estatut d’autonomia recull que “els poders públics han de garantir la protecció dels infants contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes”. Funes, que va ser adjunt del Síndic de Greuges del 2004 al 2007 per a la Defensa dels Drets dels Infants diu que “El que ens hauria de fer pensar no és només que a causa de la crisi econòmica el 20,4% dels infants siguin pobres, sinó que en temps de bonança ho són el 18,5%”. Crisi i oportunitats Funes va advertir que els infants paguen la crisi, “paguen la manca d'hores dels pares si treballen molt, perquè un pare cansat no es pot posar a educar, i paguen la manca de feina. No val a dir que la disposició horària dels pares aturats és un efecte beneficiós de la crisi, perquè la supervivència requereix de totes les nostres hores”. La crisi, però, també fa fràgils els entorns educatius, augmenta la tensió emocional a les famílies, augmenta les toxicomanies de la pobresa i mina les oportunitats, que “són tot allò que es posa al nostre abast”. L'educador va negar rotundament la creença en el self-made, un principi del darwinisme social: “Cap de nosaltres és producte de cap mèrit, som producte de les nostres oportunitats”. “Crear oportunitats és compensar i complementar”, va dir.


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

C IU T AT

C’s presenta su primera moción

Piden que se recuperen las ayudas a los niños tutelados

L

Jo sóc ric!

Q

uan ho vaig sentir estava d’esquena i per ser-vos sincer em va fer com un pessigolleig la panxa que va crear-me un malestar bastant gran. Sentia les ones del mar que petaven vora meu i vaig modificar la cadira, podria dir per veure millor el mar, però la veritat és que m’havia encuriosit el personatge que feia un moment pronunciava una afirmació tan contundent com “jo sóc ric!”. En veure’l, el seu llenguatge corporal no em va deixar entreveure que estava davant d’un fatxenda i a partir d’aquest moment vaig posar tota la meva atenció a la conversa simulant llegir el llibre que tenia entre mans. – Sempre em sorprens– li deia la seva companya, amb un somriure equilibrat. Ell li deia que durant molts anys havia sigut molt pobre perquè solament tenia diners i béns materials. Avui ell manifestava que era ric perquè sense renunciar a la seva posició havia descobert que la riquesa en si no era dolenta, el que realment podia ser perjudicial era l’ús que en fèiem. Li va explicar la seva experiència amb la malaltia i com va variar el seu punt de vista en relació amb les noves metes i reptes que volia assolir a la vida. Fonamentalment va deixar de focalitzar-se en els diners i va buscar els llocs i tasques que el podien fer sentir més feliç i millorar aquesta societat. Curiosament cada dia augmentaven els seus ingressos i això li va fer entendre que estava en el camí correcte. - I avui gaudeixo de riquesa física, mental i espiritual-. Adéu!

a primera moción que C’s presenta en el Pleno Municipal, a favor de la modificación de la ley 14/2010 por la que se sustrae las pensiones de los niños tutelados por la Generalitat, es apoyada por todos los grupos municipales a excepción de CiU, a pesar que inicialmente la Junta de Portavoces había acordado que todos

los grupos municipales se abstuvieran. La petición del regidor socialista Joan Grisó de votar individualmente para votar a favor la moción así como una pequeña modificación en el texto de uno de los dos acuerdos por parte de C’s, fuerza a los grupos a posicionarse en el mismo sentido que ya lo hicieron los grupos parlamentarios en juliol en el Parlament.

S'activa l'Operació Grèvol

C

om cada any per aquestes dates, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Sant Feliu de Llobregat posen en marxa el dispositiu Grèvol amb l’objectiu de reforçar la presència policial en aquelles zones de més acti-

vitat comercial. L’estratègia policial tindrà com a objectiu reforçar les patrulles de visualització, intercanviar informació de manera personalitzada amb els agents i poder rebre consells de seguretat a través de les noves tecnologies.

9

La Comissió contra l'IBI demana un debat obert

També volen l'informe de la interventora sobre la pujada de l'impost

L

a Comissió contra la pujada de l'IBI ha presentat una instància a l'Ajuntament de Sant Feliu sol·licitant un debat obert amb l'equip de govern sobre l'impost de l'IBI. La comissió ha pres com a referència el redactat que apareix a la web de la secció local d'Iniciativa per Catalunya. La publicació, amb data del 8 de novembre, explica que en un acte celebrat el dia anterior al Centre Cívic Roses adreçat a l'associació de veïns, San José es va oferir “a fer els actes públics que calgui sobre l'IBI, sense que fins a la data ningú l'hagi convocat. En conseqüència, i per la importància del tema, Jordi San José va proposar, davant de diversos membres de l'AVV Roses del Llobregat un acte públic on sigui, com sigui i amb qui sigui”. Així doncs, el 25 de novembre la Comissió contra la pujada de l'IBI, fent-se ressò d'aquesta pro-

mesa, ha presentat una instància a l'Ajuntament per instar l’alcalde a complir les paraules. La intenció del col·lectiu és dur a terme un debat neutral, just i obert al públic sobre l'IBI, ja que dubten que la pujada sigui la que el consistori afirma, d'entre el 0 i l'1%. En una altra instància, han sol·licitat un informe a la interventora municipal sobre els habitatges que han patit un increment de la base imposable des de l'any 2005. En concret, volen conèixer quins immobles han experimentat una pujada de menys del 60%, d'entre el 60 i el 80%, del 80 al 100% i més del 140%. “Les nostres xifres ens indiquen que la pujada d'entre el 0 i el 1%, de mitjana el 0,18% que promet l'ajuntament no es complirà, per això volem tenir l'informe”, conclouen. També han sol·licitat poder consultar el pressupost i les ordenances municipals recentment aprovades.


C IU T AT

10

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

El Ayuntamiento avanza en la creación de una nueva ordenanza de civismo y un Plan Local de Convivencia En Enero someterá el texto provisional a la aprobación en el pleno

E

l 19 de Noviembre el ayuntamiento presentó los primeros resultados del proceso participativo en la sala de plenos, pocos días después de haber aprobado, en el pleno de Noviembre, la Declaración de objetivos e intenciones para la mejora de la convivencia y la ciudadanía en Sant Feliu de Llobregat, moción que presentaron ICV, CiU y PP. Y es que ICV se presentó a las elecciones con la propuesta de crear una nueva ordenanza de civismo y plan de convivencia en su programa y ya se puso manos a la obra en Mayo del 2012, cuando aprobó el programa de Convivencia y Civismo. La actual ordenanza de civismo arranca en el 2010, bajo mandato socialista, y creó entre otras la figura del agente cívico y la Oficina de Mediación. De hecho, el grupo del PSC se abstuvo en la votación al considerar que ya

A

existe una ordenanza de civismo y de uso del espacio público. La portavoz, Lourdes Borrell, declaró que “se puede implementar, pero no hacer algo nuevo sólo porque cambia el equipo de gobierno”, y añadió que su formación no dispone de la valoración hecha por el consistorio, por lo que -dijo- se abstendrían aunque seguirían la evolución del proceso de participación y mejora. Pero en palabras del consistorio, el anterior texto era demasiado farragoso y mezclaba diferentes tipos de ordenanza, a veces contradictorias o que recogían problemáticas irreales. La intención del plan de convivencia y la ordenanza de civismo que pretenden aprobar el año que viene es limar y actualizar el texto existente, con el objetivo de crear un marco en el que la ciudadanía tome conciencia de ciudad y del espacio común así

como de sus derechos y deberes. Por ejemplo, trocando las multas administrativas por trabajos en beneficio de la comunidad, especialmente en actos culturales y sociales que organice el consistorio. Así pues, los partidos que gobiernan Sant Feliu más el PP dieron su voto favorable a la Declaración, que no es más que el visto bueno a que se lleve a cabo este proceso y cristalice en un texto nuevo. Tomar conciencia El proceso de participación comenzó con una jornada presencial el 6 de Abril dividido en varios talleres para trabajar ámbitos diferentes, en los que participaron en total más de 60 personas. El ayuntamiento invitó a las entidades a trabajar -vecinales, deportivas, culturales. Aunque las entidades respondieron bien valoraron que un solo día para

tratar una temática tan amplia era concentrarlo demasiado. Pero el proceso no ha terminado, a través de la web consensus.cat/ santfeliu los ciudadanos pueden seguir haciendo sus aportaciones hasta el 25 de Enero, mes en que el equipo de gobierno llevará el texto provisional al pleno municipal para su aprobación y apertura de un plazo de 3 meses para la presentación de las alegaciones y su aprobación definitiva en Abril de 2014. Para ello, el departamento de participación debe dar forma a las ideas que les han hecho llegar los ciudadanos, que se concretarán y cristalizarán en

el Plan Local de convivencia y la nueva Ordenanza de Civismo, que incluye los siguientes puntos: el uso cívico del espacio y los equipamientos públicos, la compatibilidad entre las actividades privadas y los derechos de la ciudadanía, la limpieza y salubridad del espacio público y los edificios privados, el control de los ruidos y la tenencia responsable de animales.

Quejas contra el campanar y los ruidos de los locales

lgunas de las propuestas de los talleres fueron, precisamente, eliminar la contaminación acústica y la suciedad en algunos puntos. Varios vecinos aprovecharon la presentación del proceso de participación para expresar un problema de convivencia causado por bares musicales en tres puntos de la ciudad. Las criticas se centran en los locales de la plaza Francesc Macià, el bar musical Gotic (calle Falguera, 1) y el Vamos Pa-ya, situado en la confluencia de las calles Buigas y Rosas. Estos problemas han llevado a bastantes vecinos de estas tres zonas a pedir reiteradamente que resuelva este problema que les causa molestias y les impide descansar. Han articulado su reivindicación mediante la Asociación de Vecinos Rosas del Llobregat, que lleva años apoyando a las comunidades de vecinos. Los residentes de la calle Falguera llevan cargando con este problema casi 10 años

y cuentan con una sarta de instancias expresando estos hechos, el último de los cuales está firmado por 22 vecinos. Parte de los vecinos del edificio colindante al Gotic se reunieron con el alcalde, Jordi San José, los regidores Lídia Muñoz y Manel Martínez, el actual jefe de Policía, Raúl Vidal, y la abogada Pilar López el pasado miércoles 9 de noviembre, pero no consiguen que cese la actividad de dicho local. Por ahora, el ayuntamiento ha pedido al actual regente que insonorice totalmente el local y lo acondicione para disminuir estas incomodidades. Tal y como explican en el blog de la AVV Rosas, arguyen que “la actividad no cumple con la ley, ya que según indica la última prueba de sonometría realizada en casa de uno de los vecinos [por parte de la policía], sobrepasa en 5 decibelios el volumen de ruido permitido”. Añaden que la actividad nocturna incumple con los horarios permitidos, que oyen la música de lunes a lunes, que

atrae a una tipología de personas que podríamos poco recomendables y que incluso el responsable del local llega a insultarles y amenazarles cuando se quejan. Los problemas, sin llegar a ser tan graves, son parecidos en los otros dos puntos: malestar por los ruidos dentro y fuera del local, peleas, y actitudes poco cívicas. Competencia autonómica Por su parte, la concejal de Urbanismo, Lídia Muñoz, explica que este un tema que se tiene que desligar de la ordenanza, en cuanto esta sólo regula la utilización del espacio público, ya que el régimen legal de los establecimientos de concurrencia pública -bares, restaurantes, discotecas- está regulada por la Ley de Espectáculos de ámbito autonómico por la cual se rigen desde el departamento de actividades. “Tenemos el aval del departamento de espectáculos de la Generalitat y las decisiones que tomamos las consensuamos con esta”, explica.

Dicho esto, añade que “después de las quejas, la policía ha hecho revisiones y no tenemos ningún acta levantada por incumplimiento de horario” y aunque reconoce el conflicto, considera que Sant Feliu no es especialmente problemática en este sentido, ya que “hay unos 250 bares y las quejas no llegan ni al 1%”. “De todas maneras, -dicereconocemos el problema y estamos trabajando en su resolución con las herramientas que tenemos y vamos avanzando, pero tenemos que tener en cuenta que los expedientes administrativos son largos y hay que seguir el proceso”. Toque de campana Por otra parte, un ciudadano que vive en el passeig Nadal ha presentado una instancia al ayuntamiento pidiendo que las campanadas del la catedral cesen su actividad en horario nocturno y adecuen la intensidad de su volumen en horario diurno, ya que, según explica, el sonido

de las campanadas del reloj altera el sueño de su familia durante la noche y les impide descansar. Cabe tener en cuenta que dicho reloj marca los cuartos y las horas, e incluso ha contabilizado la frecuencia: 44 veces entre las 12 de la noche y la una de la madrugada y 552 de manera diaria, 200.000 veces al año. Este vecino se hace eco de la legislación y la jurisprudencia al respecto, que establecen que estos sonidos pueden ser constitutivos de delito, y que a pesar de que el toque de les campanas pueda ser objeto de protección como manifestación de una tradición, esta protección se debe ponderar con el derecho al descanso, la intimidad y una calidad de vida digna (Ley 16/2002 de protección contra la contaminación acústica). Por todo ello, este ciudadano ha pedido que emitan los informes necesarios para determinar si las campanadas supera los valores máximos fijados por la normativa y se adopten las medidas propuestas.


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

C IU T AT

El PSC reclama al Parlament les urgències al CAP el PLA i el servei de farmàcies nocturn

M

és de 1.962 signatures de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu han avalat aquesta reclamació tan necessària per al municipi que compta amb una població 43.671 habitants. Sant Feliu té un àrea d’influència sanitària i de determinades especialitats d’un total de 116.000 habitants, donant servei a d’altres pobles i ciutats del voltant. Fins fa dos anys, Sant Feliu comptava en dos centres sanitaris de referència, el CAP La Rambla i el Centre d’urgències i primària El Pla, amb un conveni signat amb el Govern d’esquerres de la Generalitat per tal de donar al Centre d’urgències i atenció primària El Pla d’especialistes en serveis de diagnòstic per la imatge i serveis de Centre de salut mental d’adults entre d’altres. Però al 2011, CiU no només no va portar a terme aquest conveni, sinó que va decidir

tancar els serveis les urgències a la ciutat, fet que ha provocat seguidament el tancament de les farmàcies de la zona a partir de les 00.30 hores. El grup municipal socialista ha reiterat en diferents ocasions la necessitat urgent de tornar a comptar amb un Centre d’urgències, així com el servei de farmàcies, per aquest motiu, després d’aprovar al Ple de l'Ajuntament una moció contra el tancament del Servei d’Urgències, i registrant des del Grup Socialista al Parlament diverses iniciatives a aquest respecte, i que van rebre com a resposta per part del govern de CiU la continua negativa a recuperar les urgències al centre. Per tot això, el PSC de Sant Feliu va encetar una campanya de recollida de signatures per tal de fer ressò d’un malestar ciutadà prou important, que afecta a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes afectats.

Gràcies a aquesta campanya s’han pogut recollir 1.962 signatures que aquest matí han estat lliurades al Parlament per la Portaveu del Grup Municipal Socialista, Lourdes Borrell; i les Diputades del PSC, Marina Geli i Eva Granados. La Proposta de resolució insta al Govern de la Generalitat recuperar el projecte de Centre d’Urgències i atenció primària El Pla donada l’àrea d’influència amb abast de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat i voltants, accelerar les reformes necessàries per la millora del CAP El Pla per ubicar el CUAP i els especialistes en imatge i salut mental, a partir del projecte consensuat entre l’Ajuntament i el Departament de Salut i replantejar la necessitat d’obrir les oficines de farmàcia. Sant Feliu necessita un servei de farmàcies d’acord amb la seva densitat de població i número de persones a les que dóna servei.

13


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

E SPE C IAL NAD AL

Activitats de Nadal Fira de Nadal

Diumenge 15 Fira de Nadal La fira constarà d’una activitat a la plaça de la Vila amb diverses entitats de la ciutat amb decoració nadalenca, avets, flors, ornamentacions, parades d’artesania, productes de comerç just, dolços nadalencs... També se celebrarà l’activitat ‘Viu l’experiència del Nadal’ a la Sala Ibèria, amb tallers, demostracions i activitats lúdiques. Serà de 10 a 14 hores.

Espectacle Musical

Dimarts 17 Espectacle musical de Nadal amb el grup Doble Platina. Al Centre Cívic Roses a les 5 de la tarda. Organitza la Llar de Jubilats de Sant Feliu.

61a Exposició de pessebres Visita al pessebres

Diumenge 1 Dones 21 organitza un visita a l’exposició de pessebres Església de Betlem i a la Catedral de Barcelona. A tres quarts de 10 del matí a la pl. de l’Estació.

Encesa dels llums

Dimecres 4 Presentació de la Campanya de Nadal del Consorci de Comerç i encesa de l’enllumenat de Nadal. A la rambla Marquesa de Castellbell – c. Verge de Montserrat a les 17.30h.

Concert de Nadal

Diumenge 15 Concert de Nadal de la Banda Simfònica Ciutat de les Roses. A les 6 de la tarda a l’auditori del Palau Falguera.

Divendres 20 Inauguració de la 61a Exposició col·lectiva de pessebres a la Sala Iberia a les 8 del vespre. Organitza l’Agrupació Pessebrista de Sant Feliu.

Festival de Gimnàstica Rítmica

Dissabte 21 El Club Rítmica Sant Feliu celebra el seu Festival de Nadal de Gimnàstica Rítmica al Palau J. C. Navarro de 16 a 20h.

Concert de la Coral Cantiga

Diumenge 22 Concert de Nadal de la Fundació Xamfrà Sant Miquel, amb la Coral Cantiga. A l’auditori del Palau Falguera a les 7 de la tarda.

Pessebre vivent

Dissabte 28, diumenge 29 i dilluns 30 A la Sala Ibèria a partir de dos quarts de 7 de la tarda. L’entrada val 2 euros. Org. Calaix de Sastre.

Activitats de La Marato´ Novembre

Sortida amb BTT

Diumenge 24 El Club Ciclista Sprint Bike convoca a aquesta sortida d'uns 30 Km per pistes forestals pels voltants de Sant Feliu. Inscripció a la botiga Sprint Bike de Sant Feliu de Llobregat, (al c. Laureà Miró, 44). El preu és de 12 euros amb 'esmorzar inclòs al final. A les 8 del matí a les barbacoes de La Salut de Sant Feliu.

Desembre

Pitch & Putt

Diumenge 8 La Federació Catalana de Pitch & Putt organitza un torneig solidari i activitats per a tothom al voltant d'aquest esport. Masia Can Cuyàs.

6to6 Kàrting GP

Dissabte 14 Campionat de karts en el que hi participen pilots amateurs i professionals. Consta de diverses curses al llarg de la jornada. 120 pilots amateurs competeixen en dues curses de resistència. Quinze pilots professionals de MotoGP, Kàrting, DTM i altres competicions realitzen una cursa entre ells en el GP final. L’actiivtat tindrà lloc a les 6 de la tarda a l'Indoor Kàrting Barcelona.

Pas de gegants

Diumenge 15 L'Agrupació Cultural Folklòrica organitza aquesta activitat, en què els gegants faran tantes passes com euros aporti la gent. A les 10 del matí a la plaça de la Vila.

Bingo solidari

Diumenge 15 Després de tots els bingos jugats per les festes de Tardor, la Comissió de Festes del Carrer Joan Maragall està preparada per fer-ne un de molt especial... Un bingo per col·laborar d'una manera diferent i ben divertida amb La Marató. A les 6 de la tarda a la Sala Iberia.

Mercat Solidari

Diumenge 15 Aquest any a l'Esplai Sant Llorenç farà un Mercat Solidari, venent objectes nous, seminous i de segona mà en bon estat i a preu raonable. Tothom que vulgui participar pot portar objectes a l'esplai els dimarts i dijous de 6 a 8 de la tarda. L'activitat serà a les 11 del matí a la plaça de la Vila.

15


Els millors so


opars de Nadal


E SPOR T S

18

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

“Seria molt difícil que fóssim un d’aquests equips que punxa i no aixeca el cap” David Arcos ‘Palote’

Jugador més veterà del Santfeliuenc

David Arcos Fernández, conegut pel malnom de “Palote”, ha debutat aquest any a Tercera Divisió amb el Santfeliuenc, després d’acumular una llarga trajectòria a Primera Catalana. Es va formar al Terlenka i a El Prat -la seva ciutat d’origen-, on hi va jugar nou temporades. Després va aterrar a Sants, Pubilla Cases, Poble Sec, Marianao Poblet i Santfeliuenc, on ja suma cinc temporades seguides. És el jugador més veterà dels blanc-i-blaus i també és un dels futbolistes més veterans del grup V de Tercera Divisió gràcies als 39 anys que va fer el passat 31 d’agost. Només el supera el jugador més ‘vell’ del Castelldefels, Jorge Sánchez, que com que va néixer l’11 de gener de 1973 ja té 40 anys i és el degà del grup. El defensa “Palote”, que posseeix un magnífic sentit de l’humor, va arribar a Sant Feliu l’estiu de 2009 i s’ha convertit en un autèntica institució en un equip que aquest any ha fet història. Parlem amb ell de futbol amb seriositat però també amb una conversa plena de riures i bromes. Xavi Martí

—A veure si podem posar or· dre al teu currículum, perquè les xifres que he consultat ba· llen. Ho saps, tu? (riures... pensa) Als 18 anys, ja estava d’Amateur al Prat: 21 anys d’Amateur, un any a Tercera i, com a mínim, 18 anys a Primera Catalana amb més de 450 partits disputats. Porto més anys d’Amateur que l’edat que tenen alguns companys de l’equip. Puc ser avi, pare, entrenador... alguns encara no havien començat a jugar o no havien nascut i jo ja estava d’Amateur! Però aquí estem... encara hem deixen jugar! —Com surt el mot de “Palo· te”? Jo jugava a handbol, bàsquet i futbol sala. Després, als 15 anys, vaig apuntar-me al Terlenka, d’Infantil A. Quan vaig començar, no existia la categoria Cadet, vaig passar directament a Juvenil. Del Terlenka, vaig anar a jugar amb El Prat. Quan estava al Terlenka, essent infantil, en un partit em vaig enfadar amb un company i li vaig dir: “‘¡Pásame la pelota, cabezón!’”..., tenia un cap molt gran! I ell em va dir: “‘¡Y tú, qué pareces un palote! I

a partir d’aquest moment, doncs “Palote”! —Portes quasi 25 anys en el món del futbol. Què has aprés d’aquest esport? (Pensa bastant) És l’esport on hi ha més gent maleducada, és així! I crec que els motius són estadístics, perquè és on hi ha més participació i, aleshores, et trobes més i molt de tot. És un esport de carrer... tothom sap de futbol! Com que es juga amb els peus, tothom pot fallar, fins i tot els professionals que cobren milions també ho poden fer malament. També he aprés que no ho puc deixar i, sobretot, que fas amics per tota la vida. Això també passa a d’altres esports, però a mi m’ha passat al futbol perquè és el que he fet tota la vida; el futbol, per a mi, és com un hàbit. I no ho puc deixar: els entrenaments, els partits, la competició, els companys, els sopars... Com una droga i com una forma de vida! Estic molt còmode. —El futbol també són valors, com ens diuen? Crec que no és això. S’hauria de fer un estudi... tothom parla, però calen dades! Com que és un

esport popular i universal, amb tants milers de persones que s’hi dediquen, també és normal que allò pitjor també formi part del món del futbol. És un esport que es pot jugar a tot arreu, fins i tot amb una llauna. A d’altres esports, com per exemple el bàsquet, practicar-lo és més difícil, necessites més coses! Penso que el que és perillós és que es parli tant de futbol i que se’n parli amb l’enfocament que utilitzen alguns mitjans de comunicació. Fan programes que semblen el “Sálvame” i diaris que estan massa lligats a equips concrets. Aquesta bola, el que es ven quan s’acaba el partit, ho absorbeixen els nens... el futbol sembla que ho sigui tot, i això tampoc és bo. 4.000 o 5.000 persones veient un partit de Tercera Divisió, això no passa en d’altres esports! Segueixo dient que és un esport que arrossega molta i molta gent i hi ha de tot. —Per fer les cròniques del fut· bol es fa servir molt lèxic bèl· lic... Penso que s’hauria de fer una tesi. Abans, als informatius, hi havia la secció d’esports. Ara, després de l’informatiu, fan l’informatiu

d’esports, que s’allarga una hora i quasi només es parla de futbol. Tot això que hem dit, doncs... potser hi juga massa gent. —T’has pensat una data per penjar les botes? Encara em trobo molt en forma. Ara no sóc titular, tot i que participo en alguns partits. Ho accepto tot molt bé (la banqueta) i m’ho passo bé. A aquestes alçades, ja no em ve de gust canviar d’aires, demostrar coses en un lloc nou, etc. No tinc data. A veure el que fem aquest any, si pugem a Segona està clar que...! Si ens quedem a Tercera i participo poc, no sé si l’Andrés comptarà amb mi. M’agradaria continuar. —Quan pengis les botes se· guiràs al món del futbol... per exemple, d’entrenador? Sóc entrenador i coordinador d’una escola de bàsquet base i continuaré una mica amb això. Ara em dedico al món del camp i això m’omple molt. Si hagués de deixar ara el futbol, com que tinc tantes coses a fer per omplir aquest buit, no hi hauria problema per fer-ho. Com a entrenador de futbol, però, no m’hi veig massa. A mi el que m’agrada és entrenar a futbol com a jugador. —Vius en una granja al Del· ta del Llobregat. Què t’aporta

aquest tipus de vida? Independència i soledat, m’agrada estar sol. Puc viure sense veïns, conrear els meus propis productes i conviure amb els meus animals... tinc cavalls! És com anar cada dia a una casa rural i és molta feina, però també és salut, benestar i tranquil·litat. —Com veus el Santfeliuenc en aquesta nova aventura a Ter· cera? Veig que al grup V hi ha igualtat entre tots els conjunts. Veig que si nosaltres estem bé un dia li podem fer 5 gols a qualsevol equip i veig que si nosaltres estem malament un dia també ens en poden fer 5. Potser hi ha dos o tres equips amb pitjor funcionament, però en general hi ha igualtat. Amb el treball que ha fet Andrés González durant els darrers anys, seria molt difícil que fóssim un d’aquests conjunts que punxa i no aixeca el cap. Amb 12 o 13 lesionats a finals d’octubre, l’equip està volant. Surten imprevistos i estem allà. Les ganes i la joventut de l’equip són una eina molt positiva. Al Santfeliuenc hi ha molts jugadors innats joves que són molt bons i que tenen molta projecció. Veig moltes opcions de lluitar fins el final per acabar entre els 4 primers.


E SPOR T S

20

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

Ismael García torna a la càrrega

El ciclista vol fer 1.000 km del Camí de Sant Jaume Català per transmetre a la societat que els discapacitats “poden aportar moltes coses al món”

I

smael García és un santfeliuenc nascut el 1975 que en el moment de néixer va patir una paràlisi cerebral que li va provocar un 80% de discapacitat física. Tot i aquestes dificultats, García mai s’ha rendit i, entre la gran quantitat de projectes que ja ha fet, també destaca la seva vessant d’esportista: aquest 2013 ha participat amb una bicicleta adaptada a la darrera etapa de la cursa Titan Desert (Marroc) i ha entregat els beneficis a l’estudi de la malaltia de Dent (veure el núm. 19 de juny del Diari de Sant Feliu). Ara, García es proposa recorrer 1.000 km del Camí de Sant Jaume Català i ha iniciat una campanya a través de GAES per recaptar fons, que s’acabarà el proper mes de febrer; la idea

seria fer aquest trajecte entre el juny i el setembre de 2014. Es podrà votar a la pàgina de GAES fins a mitjans de desembre Amb aquesta nova aventura, el que vol és visualitzar que les persones amb discapacitat “poden aportar moltes coses al món” i que “tenen el dret i el deure de fer-ho”. També té la intenció de posar sobre la taula “la necessitat de creació d’un model de societat realment inclusiu”. Material de sensibilització social En aquests moments, el projecte es troba en una fase centrada en recaptar fons per fer-lo possible. García té la intenció de gravar un audiovisual de la seva aventura i d’escriure un lli-

bre on s’expliqui l’experiència. Aquest repte es tira endavant amb la col·laboració de la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat ECOM, que serà l’encarregada de difondre i executar la campanya i de fer les activitats de sensibilització posteriors amb els documents audiovisuals i escrits creats per l’esportista abans, durant i després del viatge. Per recorrer els 1.000 km, l’esportista de Sant Feliu necessitarà fer un procés previ d’entrenament, que el portarà a terme el seu entrenador personal i membre del Consell Municipal d’Esports, Christian Méndez. Durant el viatge, a més, necessitarà una persona d’assistència i personal tècnic per a la gravació i edició del vídeo.

Molts actors implicats García ha calculat que necessita 45.600 euros. Quasi la meitat sortirà dels 19.100 euros de les beques a projectes esportius de GAES “Persigue tus sueños”. La segona font d’ingressos per aconseguir els 26.500 euros restants serà les aportacions econòmiques d’empreses i particulars, mitjançant espais virtuals destinats a aquest efecte, com ara migranodearena.org. Les aportacions rebudes per aquest mitjà es destinaran íntegrament a les diferents accions de sensibilització. Els ingressos es destinaran a pagar els recursos tècnics i humans per fer realitat el que és una gran aventura: adquisició del tricker-bike, entrenador personal i sortides ed’entrenament n bici, allotjament, manutenció i

transport durant els 1.000 km, assistent personal sobre el terreny, personal tècnic audiovisual, edició del llibre i de l’audiovisual i activitats de sensibilització social. Els resultats de l’aventura els coneixerem a finals de 2014, moment en que es publicarà tot aquest projecte. X. M.


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

E SPOR T S

21

Juga Verd Play: per guanyar un partit, no n'hi ha prou amb un bon resultat El Consell Esportiu i l'empresa EINSMER han creat un nou sistema de puntuació de les lligues d'Esport Escolar que fomenta el joc net i que implica a les famílies en l'educació esportiva dels infants

E

n totes les competicions esportives, l'equip que aconsegueix marcar més gols o anotar més punts és el que guanya el partit. Aquesta fórmula, però, deixa de banda els valors de l'esport i fa que, en molts encontres, un equip acabi guanyant el partit tot i que s'hagi comportat malament amb el contrari, que hagi fet moltes faltes, que hagi rebut moltes targetes o que compti amb l'acompanyament d'una afició (simpatitzants o familiars) que no para de proferir insults a l'àrbitre o a d'altres persones. Per tal de posar fi a aquestes actituds negatives i poc esportives, el Consell Esportiu del Baix Llobregat ha posat en funcionament un nou sistema de puntuació dels partits de les competicions d'Esport Escolar en el que el més important és jugar amb 'fair play' i no el fet de guanyar la competició. Amb aquest projecte, anomenat Juga Verd Play, pot ser possible que un equip acabi guanyant la lliga tot i no ser el conjunt que hagi guanyat més partits o sumat més punts; a partir d'ara, les actituds dels jugadors i les jugadores a dins del terreny de joc, el comportament del públic que dóna suport a cada conjunt i la manera de fer dels entrenadors també compten.

S'alica a cinc esports i no té precedents Juga Verd Play és un projecte únic a l'Estat espanyol i el canvi de criteri en el sistema de puntuació afecta ja a 4.500 menors dels 16.000 que practiquen esport a la comarca. El seu àmbit d'aplicació per al curs 2013-2014 es fixarà en cinc esports d'equip (futbol 7, futbol sala, bàsquet, voleibol i handbol) en les competicions comarcals organitzades pel Consell Esportiu i en les categories que van de pre-benjamí (sis anys) a aleví (onze anys). El president del Consell Esportiu, Salvador Valls, afirma que han buscat molt i que no han trobat “cap projecte similar en lloc” i que “les actituds negatives a l'esport escolar és una qüestió que preocupa a molts consells comarcals catalans i ajuntaments, cosa que ha fet que molts d'ells s'hagin interessat per aquest programa d'educació en valors a través de l'esport”. Els ajuntaments, segons Valls, han demanat “un nou model que ajudi a la formació dels infants i que evalui l'esforç que han fet durant tota la setmana, no només durant el partit”. En aquesta línia, s'ha creat una comissió de tècnics municipals i professionals de l'esport que fa el segui-

ment de cada equip més enllà de l'encontre i s'ha aconseguit que les famílies i tota la comunitat esportiva s'impliquin en la formació dels més petits. Qui passa ara a valorar el partit? Amb el nou sistema de puntuació, un equip podrà aconseguir, com a màxim, deu punts. Es mantenen els tres punts en cas de victòria, els dos dels empats i el punt pels equips que perden. Els altres set punts sorgiran de l'avaluació que faran del partit els nous agents implicats: tutors de grada (són els delegats d'equip), pares i mares, dinamitzadors de joc (el nou nom que adopten els àrbitres) i els tècnics (o entrenadors). El dinamitzador atorgarà com a màxim un punt si l'equip segueix uns paràmetres que es poden avaluar objectivament amb un “Sí” o un “No”: nombre d'inscrits a l'acta (si es presenten més jugadors del mínim establert), tutor de grada (si parla o no amb el dinamitzador abans de l'inici del partit), puntualitat (si l'equip arriba quinze minuts abans de l'inici de l'encontres) i nombre de targetes verdes mostrades (serveix per premiar les accions positives dels jugadors

durant el partit). Els tècnics podran atorgar un punt a l'entrenador contrari i un punt als jugadors adversaris en funció dels seus comportaments durant la competició, com si s'accepten les decisions arbitrals o si s'animen entre ells davant els encerts o les errades. El tutor de grada (el responsable de cada equip, un pare, una mare, un germà gran...) és el que avaluarà l'actuació dels espectadors del seu propi conjunt i atorgarà un punt si les conductes són correctes, com si animen al seu propi equip, respecten al contrari i a la seva afició i accep-

ten les decisions arbitrals amb respecte. El públic podrà valorar el comportament dels nens i les nenes de l'equip contrari amb un punt com a màxim i, finalment, el dinamitzador podrà decidir dos punts més si la grada d'un i altre equip s'ha comportat de forma respectuosa i si el tècnic de tots dos conjunts s'ha estat comportant de forma correcta. Amb aquest sistema, que porta dos anys desenvolupant-se, no n'hi ha prou en jugar bé, cal respectar els valors que són intrínsecs de l'esport. Es tracta d'una eina pedagògica essencial.

Una web que implica a tots els agents socials i econòmics

P

er fer possible que els nous agents implicats puguin valorar el partit i fer les votacions, l'empresa EINSMER ha desenvolupat una aplicació per a mòbils i tauletes anomenada BaixEsport-VerdPlay que es pot adquirir gratuïtament i que a mitjans

de novembre, després de dues setmanes de funcionament, ja sumava 700 descàrregues. Les votacions, essencials per determinar la classificació dels equips al final de la temporada, es podran fer des que acaba el partit i fins les 23:30h del mateix dia. L'aplicació, segons el conseller delegat d'EINSMER, José Antonio Gallego, incorpora tot un seguit d'eines que eviten les valoracions fraudulentes i “un geolocalitzador que garanteix que la persona que vota hagi vist l'enfrontament”. Aquesta aplicació és la primera de les noves eines que s'aniran incorporant al nou portal esportiu BaixEsport, que permet als usuaris

obtenir informació sobre l'esport comarcal, com l'agenda, els espais, les rutes, etc. Aquesta informació anirà augmentant progressivament, ja que el portal permet als ajuntaments, entitats i empreses privades del món de l'esport de la comarca crear la seva pròpia web inserida per informar a la ciutadania i per oferir i vendre els seus serveis i productes. El president del Consell Esportiu afirma que amb aquesta nova web el que s'aconsegueix és el desenvolupament econòmic i social de la seva entitat i que el comerç trobi el seu públic objectiu. Amb l'entrada del sector privat al projecte, Valls ha manifestat que es crearà una bossa

de contenció social per assegurar la supervivència de les entitats esportives, “per cobrir l'alt cost de les instal·lacions” i “per evitar que cap nen es quedi sense practicar esport per culpa de la situació econòmica de la seva família”. Amb aquestes eines informàtiques entrellaçades (web, aplicació i pàgines inserides de les empreses) s'aconsegueix un àmbit d'interrelació molt elevat. En aquest sentit, José Antonio Gallego diu: “El comerç de la comarca i els seus clients també estan formats pels pares i les mares que van a veure cada cap de setmana els partits d'Esport Escolar que juguen els seus fills”. Textos: Xavi Martí


22

E SPOR T S

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

Un dels entrenadors del Complex vol participar a Ultraman Canadà

Christian Méndez vol entregar els beneficis de la seva participació a la ONG de Barcelona Bahati

E

l preparador físic i entrenador del Complex de Piscines Christian Méndez vol participar a la prova atlètica Ultraman Canadà, que se celebrarà l'estiu de l'any que ve. Per recaptar fons per portar a terme aquesta aventura opta a una beca de GAES que presenta un termini de votacions que s'acabarà a mitjans de desembre. El projecte de Méndez, anomenat Ultraman per a una vida, també compta amb una vessant solidària, ja que l'atleta vol entregar els beneficis de la seva participació a

la prova a la ONG barcelonina Bahati, que es dedica a fer projectes mèdics de cooperació i desenvolupament: la seva feina es basa en aconseguir aparells per fer ecografies i entregarlos a centres mèdics africans. Abans de marxar al continent africà, Méndez col·laborarà amb aquesta ONG i quan participi a la Ultraman lluirà el seu logo, amb l'objectiu que aquesta entitat solidària sigui coneguda internacionalment. Una dura prova Méndez afirma que Ultraman

Canadá és una prova “molt exigent i selectiva perquè només hi poden participar 30 persones que han de passar prèviament un procés de selecció”. La competició s'allargarà 3 dies i combinarà 3 modalitats: durant el primer dia es faran 10 quilòmetres de natació i 145 quilòmetres amb bici; el segon dia serà el torn dels 275 quilòmetres en bici, i la darrera jornada es reserva pels 84 quilòmetres de carrera a peu. Per a fer aquesta prova, l'atleta del Complex de Piscines necessitarà un equip d'assistència. Per votar el seu projecte a GAES es pot anar directament a la web de l'empresa o bé entrar al Facebook “Ultraman per a una vida” o a la pàgina de Méndez, que es www.christianmendez.com. X. M.


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

E SPOR T S

El Complex Solidari 2013 es proposa arribar als 2.500 quilos d'aliments Es compleixen 5 anys d'aquesta campanya, que distribueix menjar per a les famílies amb menys recursos

S

Xavi Martí

om conscients que nosaltres treballem amb i per a la gent i que no som aliens als seus problemes”. Amb aquesta frase, el director de servei i de màrqueting del Complex de Piscines, José Molero, resumeix l’esperit i la filosofia de la política de responsabilitat corporativa d’aquesta entitat esportiva que, entre d’altres projectes de cooperació social, organitza cada Nadal la campanya “El Complex Solidari”. El projecte, que compta amb la col·laboració d’altres entitats i empreses de la ciutat, es focalitza en una recollida d’aliments per a les famílies amb menys recursos econòmics de la nostra ciutat. Es va iniciar el dia 18 de novembre i s’acabarà el 21 de desembre. Des del Complex, diuen que del que es tracta és de “minimitzar l’impacte negatiu que està provocant la crisi en

aquells sectors socials més desafavorits, els que no tenen aliments”. Molero ha destacat que per les instal·lacions del Complex de Piscines “hi passa molta gent” i que cal aprofitar-ho per “conscienciar a la població i donar valors, sobretot als més petits, perquè vegin que no tothom té els mateixos recursos per viure”. Punt de recepció Enguany, el Complex espera arribar com a mínim als 2.500 quilos d’aliments, tot i que no descarten passar dels 3.000. Els aliments (s’han de portar aquells que no s’hagin de posar dins la nevera) es deixen a sobre d’una taula a l’entrada de les instal·lacions perquè tothom els pugui veure i, quan tanca el Complex, es pesen i es porten al magatzem. A sota de la taula, s’hi posa un cartell que indicarà els quilos que es van recaptant diàriament.

Per a la gent que viu a Sant Feliu Els aliments s’entreguen a Càritas Sant Feliu, que és qui els distribueix a les parròquies de forma proporcional, és a dir, en funció de les famílies santfeliuenques que atén cadascuna d’elles. Molero ha destacat que “la campanya, com cada any, servirà per ajudar més de 100 famílies de la nostra ciutat que són ateses pels Serveis Socials de l’Ajuntament”. Després de quatre edicions, es pot afirmar que el Complex Solidari ha comptat amb una bona resposta de la població. La primera edició (2008) va aconseguir recollir 822 quilos i 25 lots d’aliments, una quantitat que es va multiplicar per 3 només tres anys després, ja que la campanya de 2011 es va tancar amb 2.722 quilos. L’any passat, la població de la ciutat va aportar 1.952 quilos, que van servir per ajudar 190 famílies. X. M.

23


E SPOR T S

24

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

Volen crear un club d'hoquei en cadira de rodes elèctrica a Sant Feliu

Només existeixen set clubs d'aquesta modalitat, que és l'única que permet practicar esports d'equip a les persones amb discapacitats severes

E

l Pavelló Andrey Xepkin va acollir, el 24 de novembre, una jornada de pro· moció de l'hoquei en cadira de rodes elèctrica que va comptar amb un en· trenament de la Selecció Catalana i un partit amistós contra el Barberà del Vallès. L'acte, emmarcat a la Setmana de la Discapacitat, va ser organitzat per l'Associació Iniciatives Paraolímpiques de Sant Feliu (AIP) i la Federació Catala· na d'Esports de Persones en Discapacitats Físiques (FCEDF) amb la col·laboració de l'Associació de Discapacitats Físics de Sant Feliu (ADF) i el Consistori. La jornada va servir per donar a conèixer aquest esport entre les persones usuàries de la cadira

de rodes elèctrica i com a punt de sortida per a la creació d'un nou club esportiu a Sant Feliu que el promocioni al Baix Llobregat, on encara no s'ha creat cap club d'aquesta modalitat. Fins fa ben poc, les persones amb grans discapacitats físiques i paràlisis cerebral amb grans limitacions no tenien cap esport d'equip on poder par· ticipar, però poc a poc es va fomentant aquest tipus d'hoquei, que permet practicar esport a les persones que no poden accionar les rodes amb les seves mans. A l'Estat espanyol existeixen només set clubs d'aquest esport: dos a la Comunitat de Madrid, un al País Valencià i quatre a Catalunya.

persones que tenen dificultats pel transport i, si podem fer que el practiquin a prop de casa, doncs millor.

“S'han de desplaçar per poder jugar” Ramon Gisbert, de l’AIP i la FCEDF

—Per què sorgeix aquesta ini· ciativa? És l'únic esport d'equip que poden practicar les persones amb grans discapacitats i, fins ara, no hi ha cap club al Baix Llobregat. A Catalunya, n'hi ha 4: Barcelona, Barberà, Sabadell i Badalona. Això fa que els jugadors de la nostra comarca s'hagin de desplaçar per poder jugar i nosaltres volem solucionar aquesta situació.

—Com seria aquest futur equip de Sant Feliu? De moment, ho estem valorant. El primer problema és que les instal·lacions esportives de la ciutat estan totes plenes i que a qualsevol lloc no es pot practicar, ja que la pista mesura 26X16 metres. El Navarro i el Xepkin, que serien adients, estan pleníssims. Hem de mirar si ho podem fer a alguna escola. La intenció és que la gent del Baix i de Sant Feliu vinguin. A la ciutat, tenim usuaris de la cadira de rodes elèctrica. Dues persones de Sant Feliu hem van proposar de crear aquest club, però també m'ho ha demanat gent de Gavà o Pallejà que estan a d'altres equips. Són

—Hi ha diferències entre el bàsquet en cadira de rodes i aquesta modalitat d'hoquei? Les persones que juguen a bàsquet tenen una bona mobilitat al tronc superior i, per si mateixes, poden impulsar la cadira. L'hoquei el practiquen persones que no poden impulsar les cadires, amb el 80, 90 o 100% de discapacitat. També n'hi ha que juguen amb oxigen o ventiladors per respirar. L'hoquei va començar a Catalunya i, des de fa un parell d'anys, la Federació està perfilant la competició reglada i mirant de crear clubs: hem creat un club a Malgrat que està a punt de sortir i estem en converses inicials a Vilafranca, Lleida i Tarragona. Volem crear una xarxa d'equips. —Es juga alguna competició? Hi ha el Campionat d'Espanya de Clubs (amb 7 conjunts) i el Campionat de Seleccions Autonòmiques (amb Madrid, València i Catalunya). Actualment, existeix la Lliga Catalana amb només

quatre equips. També estem fent feina per formar àrbitres. A veure si l'any que ve podem fer una lliga més normalitzada. A més de tot això, fem els Jocs Catalans un cop cada any; en un municipi, es concentren els jugadors de tots els esports minoritaris: hoquei, bàsquet, natació, atletisme, etc. —Quines diferències hi ha amb l'hoquei sobre rodes? Es practica amb pilotes de plàstic i un stick de plàstic perquè pesen menys. Hi ha jugadors que no poden agafar res amb les mans i, aleshores, s'enganxa un stick (que es diu de peu) a l'estructura de la cadira. Les porteries tenen 20 centímetres d'alçada. Són cinc jugadors, amb dos jugadors com a màxim amb stick de peu (el porter i un altre) i tres que han de portar sticks de mà.

“Algú de Can Llovera podria estar interessat en l'hoquei” Josep Xerau, ADF

—Què feu a l'ADF?

A Sant Feliu, tenim la Residència de Can Llovera, amb uns 34 socis i sòcies amb grans discapacitats. A l'associació, estem pendents de les barreres arquitectòniques de Sant Feliu, de les relacions amb l'Ajuntament, dels problemes puntuals que tenen els socis, etc. També intentem fer alguna trobada i alguna xerrada durant la Setmana de la Discapacitat. —Alguns dels vostres socis podrien formar part d'aquest nou club d'hoquei? A Can Llovera, alguna persona podria estar interessada en practicar aquest esport, si! Iniciatives com aquestes són molt necessàries i per això donem el nostre suport. —Quin és el suport que us dóna l’Ajuntament? Tenim una petita subvenció d’uns 550 euros l’any que ja ens van bé per fer el que fem. No tenim aspiracions de fer masses coses més. Per fer aquesta activitat de l’hoquei, hem aportat plaques d’agraïment i 100 d’aquests 550 euros per pagar despeses de transport dels esportistes i de la pista. X. M.


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

E SPOR T S

Els socis i simpatitzants del Santfeliuenc ja poden gaudir de la nova graderia

La presentació dels equips es farà el 14 de desembre, abans del partit de lliga entre l'Amateur A i el Figueres

L

a nova graderia de l'estadi de Les Grases ja està acabada i en ple funcionament. Els seguidors del Santfeliuenc la van 'estrenar' el segon cap de setmana del mes de novembre, després que les obres hagin patit algunes setmanes de retard. El club estava esperant l'acabament d'aquesta infraestructura per presentar els equips del seu futbol base i els conjunts amateurs, la qual cosa ha fet endarrerir un acte que tradicionalment es fa a principis de temporada. La inauguració oficial de la grada i els vestidors tindrà lloc el dissabte 14 de desembre a les 4 de la tarda i mitja hora després es donarà pas a la presentació

dels equips, just abans del partit de Tercera Divisió entre el Santfeliuenc i el Figueres, un enfrontament que pertany a la jornada 17. La graderia de l'estadi ocupa tres quartes parts del terreny de joc i s'acaba, més o menys, quan comença l'àrea gran del gol situat al cantó del barri de La Salut. Compta amb un total de 496 seients de plàstic repartits en quatre fileres que reprodueixen els colors del club, ja que n'hi ha de blaus i de blancs. D'aquests 496 seients, un total de 204 no estan sota cobert, ja que la nova visera que protegirà al públic de les inclemències meteorològiques s'allarga poc més de 50 metres des d'on comença l'àrea

gran del gol de La Salut. Amb les obres fetes a l'estadi, no només el públic comptarà amb més comoditats. Ara, Les Grases compta amb dos vestuaris més, un magatzem i també una sala de bugaderia. També s'ha construït una petita habitació delimitada per vidres i amb preses elèctriques que permetrà als periodistes i als mitjans de comunicació instal·lar els seus aparells per seguir els partits. Problemes per la pluja Les obres també han servit per construir dues rampes d'accés diferents i independents: una permet anar directament a la graderia del públic i l'altra ens porta a la zona de vestuaris. El dijous 21 de novembre, un grup d'operaris de l'Ajuntament estava netejant i retirant el fang que s'havia acumulat a la canal d'aigua pluvial que discorre per tota la llargada de la graderia, entre el talús de la muntanya i els seients. Les fortes pluges caigudes els dies 16, 17 i 18 de novembre van arrossegar sorra de la muntanya de darrera cap a l'interior de la canal. X. M.

25


C U LT U R A

26

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

“Escrivim sobre el que ens passa, però sempre des d’un punt de vista positiu” Aquest jove grup pren el seu nom de la denominació anglosaxona de l’escala de les notes musicals. Amb edats compreses entre els 24 i els 21 anys, es mantenen fidels als seus orígens, interpretant a cada actuació versions d’altres grups passades pel seu sedàs estilístic. La seva incorporació al món de la música ha estat gradual, des del grup d’amics fins a la publicació del primer disc, ‘CyBee’, després d’haver gravat tres maquetes, ‘Go’, ‘Click’ i ‘Tot Aquest Temps’, i havent-se pogut sentir un dels seus temes de la primera maqueta al tercer capítol de la primera temporada de la sèrie Infidels. Preneu nota de les properes actuacions: el 19 de desembre presentació del nou àlbum al Music Hall de Barcelona i el 10 de gener seran a l’FNAC de l’Illa Diagonal. —El vostre darrer concert a Sant Feliu va tenir lloc a les Festes de Tardor. Com va anar? Va ser com un tancament de la maqueta abans de treure el disc i va resultar emocionant, a més ens ho vam prendre molt seriosament, ens feia molta gràcia actuar aquí. La darrera actuació a Sant Feliu havia estat el Dia dels Innocents ara fa un any, a la sala Els Pagesos. — Quan vau formar el grup? Un 12 d’octubre de fa 9 anys. Ens vam ajuntar com quatre amics que queden per assajar i per tocar, i de mica en mica el projecte ha anat evolucionant i s’ha anat fent més seriós i professionalitzant-se. Potser qualsevol altre grup de gent hagués decidit formar un grup nou o canviar el nom o l’estil, però nosaltres hem estat sempre els mateixos. La idea inicial era tocar i passar-ho bé, però com vam fer una maqueta i vam veure que a la gent li agradava i que anava bé vam decidir prendre-nos-ho seriosament farà 3 anys. De fet, vam estar molt de temps sense nom fins que un dia vam pensar que hauríem de buscar-nos-en un perquè ens sortien concerts i ens havíem de presentar d’alguna manera. —I us coneixíeu de... Ens coneixíem del poble i de les colles, ja que dos de nosaltres tocàvem a la colla que hi havia dels Timbalers de Sant Feliu. I un dia a les festes, abans del Correfoc, en Nil va proposar-los formar

un grup. A banda d’això, en Jordi pertany a els Diables de La Garsa i tant ell com l’Aleix a els Ministrils, i en Nil a Els Diables Rojos.

rents, i d’aquí ve l’estil de CyBee, que fusiona molts estils perquè a l’hora de fer cançons cadascú aporta el que més li agrada.

—I aquest nom tan original? CyBee és l’adaptació fonètica del nom de les notes musicals als països anglosaxons, com el Do Re Mi aquí. Un nom lògic ja que el Marc, l’Aleix i jo hem estudiat música, tot i que el Jordi també s’ha posat les piles pel seu compte.

— Us inclineu al ‘bonrollisme’ o també us deixeu caure a la part més fosca? Tenim cançons més fosques perquè a l’àmbit del pop-rock, que és la nostra base, sempre et trobes cançons més lentes i tristes, però creiem que amb aquest disc hem aconseguit que aquests temes també serveixin per sortir del pou i veure la llum. Hi ha una cançó del disc que es diu Despullat que parla d’una persona afectada pel càncer i s’està morint, però parla des d’un punt de vista positiu: “M’estic morint, però mira tot el que he fet durant la meva vida”. Tot i que ens agraden molt les cançons animades i que particularment hem intentant que aquest disc sigui un disc per ballar i saltar, no considerem que siguem un grup de Festa Major, que toqui perquè la gent estigui tota l’estona donant-ho tot, sinó un cert equilibri.

—Canteu en català com una expressió natural o és un ele· ment de reivindicació? És com ens surt, abans cantàvem en castellà i una mica en anglès perquè molts dels grups que ens influïen ho feien en aquest dos idiomes, a més fèiem versions. Les dues primeres maquetes són en castellà amb algunes cançons en anglès. Però quan vam pensar en prendre-nos-ho seriosament vam decidir que el millor seria fer-ho en català. —A tots els concerts feu versi· ons d’altres bandes? Sí, ens agrada conservar aquest costum perquè és com vam començar, però els donem l’estil CyBee. Sempre ens ha agradat que sonés a la nostra manera o adaptar-la a com ens agrada. —Suposo que versioneu aquells grups que més us han influït. Quins són? És molt variat perquè a tots ens agraden molts grups i molt dife-

—Són temes propis de la vos· tra generació? Una mica de tot, són peces molt descriptives de tot el que ens ha anat passant als quatre membres, històries que ens han succeït o hem conegut. Sembla que no, però quan ets petits no hi dones tanta importància a certs fets que et passen, però a mida que vas creixent i et van passant

CyBee

grup de música

més coses ho poses tot al seu lloc. L’Aleix va tenir la mala sort que va viure la mort d’un home durant una obra de teatre, just davant seu, i va escriure sobre això perquè li va impactar. Tot el que escrivim ens ho sentim molt nostre, però alhora són situacions que pot viure tothom, des d’una persona petita fins a una persona gran però nosaltres ho expliquem a la nostra manera, que potser és pròpia de la nostra edat. Evidentment, el fet de ser jove et fa veure tot amb un cert optimisme i d’aquí la intenció a posar l’accent en allò positiu de cada història.

estat idea vostra? Sí, ha estat cosa totalment cosa nostra. De tant en tant diem: anem a pensar coses per fer promoció, ens agrada fer vídeos i funciona molt bé. Per exemple, el vídeo Una altra realitat, que va sortir abans que el disc, expressa en imatges el que diu la cançó, es tracta d’un somni en què els nostres dobles ens volen matar i els nens que apareixen són una mica nosaltres de petits... Són paranoies nostres que parlàvem de vegades. Sí que acceptem propostes de fora però la veritat és que intentem madurar-ho tot nosaltres.

—Què tal ha estat l’experièn· cia de les dues gires estiuen· ques, el Cybee Tour el 2012 i el Cybee Twour aquest any? Creiem que els tours, sobretot el primer, han estat un pas de gegant que han marcat un abans i un després per a nosaltres perquè ens han fet veure el grup d’una altra manera i a estimar-nos coses que ens passaven desapercebudes. Hem tocat a molts pobles de Catalunya durant el mes d’agost, totalment per sorpresa, fèiem ruta amb la furgoneta i ens plantàvem als pobles sense avisar l’Ajuntament, i l’acollida per part de la gent ha estat brutal.

—Com anomenaríeu el vostre estil de música? És un rock amb tocs de folc, sobretot en aquest disc, aprofitant també l’onada d’aquest estil ja que també ens agrada i tots ho vam veure clar. Amb dues guitarres, baix i bateria, i dues veus principals (l’Aleix i el Nil) i els cors (Marc i Jordi).

—Sou molt actius a les xar· xes socials i les utilitzeu com a eina de promoció, i també els vídeos virals inspirats en anuncis famosos de la tele. Ha

Punts de venda: —Punts de venda habituals (FNAC) i plataformes digitals (iTunes, Spotify…) —A Sant Feliu: Escala Sabates (C. Laureà Miró, 151), Running Intersport (C. Laureà Miró 164-166) i Bar de l’Ateneu (C. Vidal i Ribas, 23). —Molins de Rei: Running Intersport (C. Major 45) —Esplugues de Llobregat: Escala Sabates (C. Àngel Guimerà, 8)


C U LT U R A

28

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

Adéu a l’Any dedicat a Joana Raspall

La ciutat tanca el seu centenari amb un sentit acte d’homenatge a la Sala Iberia

U

n homenatge a la poetessa centenària de Sant Feliu per acomiadar l’any que ha acollit més de 200 activitats de difusió de la seva obra i figura. L’acte, que es va celebrar el divendres 29 de novembre a les 7 de la tarda a la Sala Ibèria, va repassar la trajectòria de l’escriptora i ha volgut recordar alguns dels esdeveniments que s’han fet amb motiu de l’Any Joana Raspall a tot Catalunya. L’acte va comptar amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; la comissionada de l’Any Joana Raspall, Carme Arenas, així com l’alcalde de la vila Feliu, Jordi San José, a més de ciutadans de Sant Feliu del món de la cultura, com el músic i cantautor Joan Dausà i l’escriptora Maite Carranza, que van presentar l’acte, mentre que el Cor de l’Ateneu va interpretar la cantata Endavant, mentre que els alumnes de la Coral Infantil de l’Escola Mu-

nicipal de Música van cantar Rosa Joana i les set magnífiques, totes dues basades en poemes de l’autora. Diversitat de reconeixements i de llibres La commemoració del centenari es va iniciar el passat febrer passat i des d'aleshores s'han celebrat més de 200 activitats com exposicions, tallers, cantates, recitals de poesia, presentacions de llibres o conferències per difondre l’obra i la trajectòria de la poetessa. Un paper en què han destacat les biblioteques i les escoles, que han impulsat més d’un centenar d’activitats divulgant la figura de Joana Raspall a infants i joves. Cal destacar l’edició de nous llibres de l’autora, com Batec de paraules, Joana de les paraules clares i 46 poemes i dos contes. L’últim llibre que ha sortit al mercat és Divuit poemes de Nadal i un Cap d’Any, de l’Editorial Mediterrània, una selecció de poemes inèdits de de l’escripto-

ra, cadascun d’ells acompanyat amb una il·lustració d’Ignasi Blanch i especialment pensat per a les festes de Nadal. A més, fins al 22 de desembre es pot visitar l’exposició ‘Joana Raspall. Una escriptora centenària’ al Centre Cívic Mas Lluí i que recorrerà diverses biblioteques catalanes.

S’han celebrat més de 200 activitats que han divulgat la seva vida i la seva obra Però els actes en homenatge a l’autora no han acabat, ja que el dimarts 3 de desembre es presentarà el llibret El retrat de l'avi, de Joana Raspall, adaptat per a persones cegues. Una obra que presentaran Agustí Vilar i Neus Salvat, de l'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) a la Torre del Roser. A més, a la primavera de 2014 l’editorial Baula publicarà el llibre de la cantata Rosa Joana i les set magnífiques, que inclourà un CD.

Plensa rep el premi Velázquez

J

aume Plensa ha rebut el premi Velázquez 2013, que atorga el Ministeri de Cultura del govern espanyol. De fet, Plensa va rebre la trucada del titular de Cultura i Educació, el ministre José Ignacio Wert, quan es trobava al taller que té a la nostra ciutat. Plensa, de fet, valora que la cultura és molt important fins i tot en temps de recessió econòmica. El premi està dotat amb 100.000 euros, que Plensa encara no sap a què destinarà. El Velázquez es considera el Cervantes de les Arts i l'any 2012 va quedar desert. El guardó,

que han rebut abans artistes plàstics com Antoni Tàpies, se li ha concedit a l'escultor i gravador per renovar el llenguatge plàstic de l'escultura i saber incorporar la poesia a les seves figures. Plensa ha rebut la notícia en una de les poques ocasions en què es troba al seu estudi de Sant Feliu de Llobregat al polígon El Pla, on ha rebut una allau de trucades dels periodistes, ja que es troba sempre entre aeroports. L'artista barcelonès veu així reconeguda la seva obra, que en el passat ha obtingut més acollida a fora.


el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

C U LT U R A

29

Tardor al Palau passada per aigua La tardor és temps de pluja, i aquesta ha provocat que algunes de les activitats previstes per al cap de setmana del 16 al 17 de novembre se suspenguessin. Malgrat tot, el Palau Falguera i els seus jardins ha aparegut amb els colors i els fruits d’aquesta època,

tot i que el nombre de visitants s’ha vist reduït. Es tracta de la segona edició d’aquesta mostra que organitzen l’Associació Amics de les Roses de Sant Feliu i l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu. Fotos: Elsa Silvestre


SU GGE R IM

el diari de Sant Feliu · desembre de 2013

31

literatura Reflexions i assajos de Carlos Ordóñez

C

ada fin de semana me enfrento a la limpieza general de casa. Durante cinco días se ha acumulado una película de polvo sobre la superficie de los muebles. Diminutas motas alzan el vuelo tras pasar torpemente el trapo; el efecto se multiplica al sacudir las alfombras o golpear los cojines, es entonces cuando pequeños satélites sin órbita invaden el aire. La suciedad oculta debajo de la cama y apretada contra las

Lo restante del mundo

esquinas de las diferentes habitaciones es una delicada amalgama que carece de forma precisa. La llamada pelusa está compuesta por restos de fibra que desprende la ropa y otras minucias -como fragmentos inertes de nuestro cuerpo-. La ligereza es su principal atributo, posee una grácil facilidad para escapar de los embates de la escoba. Cualquier intento de eliminarlas por completo es inútil, tan sólo cambian de lugar, alejándose de nuestro alrededor hacia la colonización de otros rincones. Algunos filósofos de la antigüedad pensaban que la realidad era una mezcla de átomos, palabra griega que refería a corpúsculos diminutos e indivisibles que pasaban desapercibidos a los

sentidos humanos. El azar los volvía tangibles al agruparlos en un número infinito de formas diferentes. No sé si Demócrito, Epicuro o Lucrecio consideraron que el polvo era la materia sobrante del universo, asociada en una apática levedad. Marcel Duchamp supo aprovechar las partículas anodinas que exceden al mundo. La invención y elaboración de su Grand Verre lo tuvo ocupado entre 1915 y 1923, pero no fue una tarea continuada. Pasó casi un año abandonado en un estudio de Nueva York, apoyado en horizontal contra dos caballetes. En enero de 1920 ya había acumulado el polvo suficiente. Su amigo, el fotógrafo Man Ray, le propuso tomar una instantánea de aquel proceso suspendido. El resultado

agenda desembre

la nostra infància: una proposta per gestionar-ho’

Dimecres 11 a càrrec de C. Safont. Lloc i organització: A l’Aula de Música i Teatre a dos quarts de 10 de la nit.

Festival de la campanya de recollida de joguines Dissabte 14 Lloc: Sala Ibèria. A les 5 de la tarda.

XVI edició del Cicle de Cinema Infantil: Un peix fora del mar Dissabte 14 i diumenge 15 A les 5 de la tarda al Cinebaix.

Cantada de Nadal a La Unió Coral

Conferència: ‘La lluita per l’urbanisme democràtic al Baix Llobregat durant la transició’

Dimarts 10 A càrrec de J. Fernández i E. Sellés. Lloc: Centre Cívic Mas Lluí. Organitza el Centre d’Estudis Comarcals i la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana. A les 7 de la tarda.

Xerrada: ‘Com ens afecta avui

Diumenge 22 Actuen el Cor SisVuitCinc (cor jove de La Unió Coral) i la Coral de La Unió Coral Tercet Harmònic. A A les 12 hores Sala d’actes.

Revetlla de Cap d’Any

A la Unió Coral. Entrada anticipada i socis 20 euros, taquilla 25 euros.

Narració del conte del Patge Shelin i projecció de Buscando a Nemo

Divendres 27 Al Casal de la Gent Gran a un quart de 6 de la tarda.

de las dos horas de exposición bajo la luz de una única bombilla es la ampliación en blanco y negro de un fragmento, un ready made basado en la pereza y la contingencia que cuestionan la figura del autor. El espectador del Élevage de poussière tiene ante él una extensión grisácea, bien podría ser la crónica visual de los desastres de la guerra en una zona rural; el lado izquierdo y la zona más próxima a nosotros están salpicados por pedacitos de servilleta y algodón; el resto, lo ocupan siluetas geométricas dibujadas por tiras de plomo. Después de retratar la estampa, Duchamp decidió limpiar el vidrio reservando algunas partes. Utilizó el polvo como pigmento, lo fijó con cemento diluido y obtuvo «el color neutro» para pintar.

“El espectador del Élevage de poussière tiene ante él una extensión grisácea, bien podría ser la crónica visual de los desastres de la guerra en una zona rural” Nosotros no somos Duchamp, la mayoría evitamos con avidez cualquier rastro de suciedad. El polvo que cazamos y nos aplicamos a quitar de nuestro hogar es la sustancialización del tiempo que pasa, son las limaduras de la civilización. Los hombres de las cavernas no sufrían este problema, todavía no habían fabricado un mundo que se desharía en mugre poco a poco. Las ruinas del mundo se amontonan encima del propio mundo, y al final sólo polvo…



El Diari de Sant Feliu, num.24