Setmana Santa Tarragona 2013 by Setmana Santa Tarragona

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, la qual cosa fa possible la confecció d’aquest llibre programa. Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Agrupació d’ASST i dels autors. L’Agrupació d’ASST no es fa responsable del contingut dels articles publicats. COBERTA Fotografia coberta: FER-VI Fotografia pàgines 2 i 3: Lluís Amenós Basora TARRACOIMATGE FOTOGRAFIES Juan Antonio Aguilar Alomà Jordi Amenós Basora Lluís Amenós Basora Pere Amenós Basora Arxiu Antonio Gámez Seco Arxiu Francesc Gómez Masdeu Arxiu Quim Mas Carceller Arxiu Andreu Muñoz Melgar Anna Balsells Pep Escoda Elvira Ferrando Gómez FER-VI Ram Giner Filella Iolanda Jaimot Garin C. Jalle Carles Mallol Parga Quim Mas Carceller Juan Luis Nogués Sánchez Míriam Ramon Mas Mn. Ramon Pijuan Carme Ribes Moreno Josep Mª Rios Fernández-Pacheco Jaume Sáez Millán Miquel Sanchis Bernabeu Francesc Sech Javier Sobradillo Piqué Maria Sobradillo Piqué TarracoImatge Oriol Ventura Pedrol Francesc Virgili Novel EQUIP DE REDACCIÓ Quim Mas Carceller Joaquim Julià Panadés Iolanda Jaimot Garin Correccions i traducció: Arantxa Tévar Beunza EDITA: Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Ind.Gràf. Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 – 43004 Tarragona Dipòsit legal: T. 175. 2013

La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya. La processó del Sant Enterrament ha estat declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Índex 5 Salutació de l’arquebisbe de Tarragona 7 Salutació de l’alcalde de Tarragona 7 Plora la nit. Gòria Ganga 9 Salutació del president de la Diputació de Tarragona 11 Salutació del subdelegat del Govern a Tarragona 11 Viadeyra. J. Sellés Ac 13 Salutació del delegat territorial del Govern a Tarragona 13 A Jesús a l’hort. Manuel Martell López 15 Salutació del president del Consell Comarcal del Tarragonès 15 Ets. Àngels Ferrando i Gómez 17 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona 17 Nit. Àngels Ferrando i Gómez 19 Salutació del president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa 21 Programa d’actes Setmana Santa 2013 36 Plànol del recorregut de la Processó del Sant Enterrament 2013 37 Setmana Santa en ple Any de la Fe. Miquel Barbarà i Anglès 41 Tot fent història. Capítol XV. Josep M. Sabaté i Bosch 49 La passió inacabable. Olga Xirinacs 50 En commemoració dels cinquanta anys de la benedicció de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona (1963-2013). Quim Mas Carceller 51 Passus. Quim Mas Carceller 61 Josep Maria Bohigas Masoliver, escultor i policromista. Quim Mas Carceller 67 Les dues processons més antigues documentades a Tarragona. Andreu Muñoz Melgar 71 Música i sons de la Setmana Santa. Josep M. Sabaté i Bosch 73 Setmana Santa. Tarragona 1915-1917. Josep Ignasi Boada Gasulla 81 Petita història d’un acròstic. 5 d’abril de 1928. Salvador Ramon, prevere 83 Els rams d’ olivera. Francisco de Quevedo (1580 – 1645). Versió en català: Lluís M. Salvat 85 La música de processó. Lluís Maria Salvat Galtés 93 Los Franciscanos: amor al Santo Sepulcro (capítulo 1). Fr. Artemio Vítores, OFM 99 Memòria 2012. Josep M. Sabaté Bosch 110 Premi XV Certamen de fotografies 2012 111 Premi X Certamen de fotografia Jove 2012 112 Concurs de dibuix 2012 114 Premis concurs narrativa 2012 114 El sofriment de Jesús. Robert Cilleros Mañé 116 Renunciar per ajudar. Maria Merino Plaza 118 Cartell Setmana Santa 2012 119 La Processó del 2012 al detall. Quim Mas Carceller

DETALL DEL PAS DEL DESCENDIMENT DE LA CREU Congregaci贸 del Venerat Cos de N.S. Jesucrist en el Descendiment de la Creu Foto: Ram Giner Filella

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Setmana Santa i fe

Benvolguts confrares i tots en Jesucrist, nostre Senyor, mort i ressuscitat, Estem immersos en l’Any de la Fe convocat pel papa Benet XVI. El nostre Sant Pare ens diu a la seva carta apostòlica Porta fidei que l’Any de la Fe “és una invitació a una autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món. Déu, en el misteri de la seva mort i resurrecció, ha revelat en plenitud l’Amor que salva i crida els homes a la conversió de vida mitjançant la remissió dels pecats” (n. 6). Aquí toca un dels punts fonamentals: la necessitat d’una autèntica i renovada conversió com a resposta a la revelació de l’amor salvador de Déu. En els Evangelis trobem preciosos relats en què els pecadors reben el perdó dels pecats, el fruit del qual és l’amor agraït vers aquell que ens ha reconciliat amb ell per la sang del seu Fill. La fe sempre porta la conversió agafada de la mà: “la fe és decidir-se a estar amb el Senyor per viure amb ell” (n. 10). No podem seguir les petges de Jesús sense el do de la fe i no podem viure com ell si no ens convertim sincerament. No n’hi ha prou a escoltar: cal obrir el cor. Diu el Sant Pare també que “és l’amor de Crist el que omple els nostres cors i ens impulsa a evangelitzar” (n. 7). “El cristià no pot pensar mai que creure és un fet privat, sinó que l’acte de fe comporta un testimoniatge i un compromís públic” (n. 10). La invitació de Jesús sempre és davant nostre: “Vés, i tu fes igual” (Lc 10,37). Amb el vostre compromís en les confraries, germandats i associacions, esteu fent un treball molt important d’evangelització. Moltes de les associacions i confraries de Setmana Santa van néixer al si de

gremis professionals que van trobar en aquesta estructura una forma eficaç i anònima d’exercir la caritat cap a aquells qui es trobaven en necessitat. Això és completament vàlid en els nostres dies i des d’aquestes línies vull fer una crida a la solidaritat a tothom per tal que obrim les nostres entranyes a tots aquells que coneixem i que estan patint de manera més greu les conseqüències d’aquesta crisi. Però lligada inseparablement amb la fe i la caritat es troba l’esperança. Tingueu fe, tingueu caritat i tingueu també esperança. El missatge de la Setmana Santa és ben clar en aquest aspecte: després del Divendres Sant hi ha el Diumenge de Resurrecció. És el missatge que també ens han deixat els nostres màrtirs, que van morir professant la seva fe, perdonant aquells qui els mataven i alegres per l’esperança de la recompensa eterna. Us desitjo a tots una Setmana Santa plena de la joia de la fe, del foc de la caritat i de la serenor de l’esperança. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció. Bona Pasqua! † JAUME PUJOL BALCELLS Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

CONFRARE DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE PEL CARRER SANT PAU Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

D’ençà un 3 d’abril de l’any 1550, Dijous Sant, en què es va celebrar la primera professó del Sant Enterrament, tenim constància fefaent d’una tradició tarragonina arrelada en la memòria col·lectiva dels homes i dones que perdura a través dels segles. Efectivament, la Setmana Santa de Tarragona ha esdevingut un dels símbols ancestrals de la nostra ciutat i s’ha convertit en una de les manifestacions més solemnes celebrades i reconegudes arreu de l’Estat espanyol. Precisament aquest fet va motivar que l’any 1999 la Generalitat de Catalunya distingís la professó del Sant Enterrament amb el títol de festa tradicional d’interès nacional i el 2010 tota la Setmana Sant obtingué una distinció semblant, festa patrimonial d’interès nacional. Vivim temps canviants sobretot complicats per a l’economia de moltes llars. Els problemes econòmics i laborals afecten moltes persones. En aquests segles n’hem vist de tots colors i, no obstant això, la devoció, l’espiritualitat i la tradició perduren en l’esperit de les tarragonines i tarragonins, passi el que passi. Sens dubte, bona part de la pervivència d’aquesta manifestació és deguda a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i a les diverses associacions, confraries, congregacions, germandats i gremis que aplega. Per aquest motiu aprofito l’avinentesa per encoratjar, felicitar i agrair la tasca que fa l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. JOSEP FÈLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

PLORA LA NIT Plora la nit amb llàgrimes de vida i el cel es tanca amb llums de processó, i un flam encès d’espurnes mut ens crida la sang ferida d’ombres i dolor. Plora la nit amb cants plens d’agonia, i els ocells, fendint albes de rubor aquell sofrir, que a tots avergonyia, sembrava angoixa plena de temor. Plora la nit amb llàgrimes de pena amb un esclat que, avui, es fa pregon. Quan Jesucrist cobert d’una mort plena volava dins la Mare d’aquest món. Plora la nit la mort de Jesucrist quan neix un cel que mai ningú no ha vist. Gòria Ganga 2013

JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES Reial Germandat de Jesús Natzarè Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Espiritualitat, tradició i història

Cada any el repic de tambors pels carrers de pobles i ciutats ens indiquen que s’apropa la Setmana Santa; són els assajos de les confraries, que pocs mesos abans de la celebració es preparen per acompanyar els misteris que recrearan els darrers moments de Jesucrist a la Terra. A la demarcació de Tarragona aquestes festes es caracteritzen per l’elegància i solemnitat. De fet, la Setmana Santa ha assolit oficialment categoria patrimonial en diversos indrets de les nostres comarques, i és una festivitat reconeguda i admirada per la ciutadania, sigui quin sigui el seu grau d’implicació. Espiritualitat, tradició i història conflueixen aquests dies per commemorar el moment més important de l’any litúrgic cristià. És temps de reflexió i recolliment, de viacrucis, de processons i d’un vast i ric conjunt de pràctiques festives amb què petits i grans recorden la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. Arribat aquest punt, és just reconèixer el paper clau de totes aquelles confraries i associacions que fan possible que l’esperit de la Setmana Santa continuï viu a casa nostra, i agrair la tasca de totes aquelles entitats que donen suport a aquesta festivitat. Contribuïm a fer gran la festa i visquem-la amb plenitud i respecte. Foto: Ram Giner Filella

Josep Poblet i Tous President de la Diputació de Tarragona

COHORT ROMANA DE TARRAGONA Foto: Ram Giner Filella

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Preservar el llegat de la Setmana Santa de Tarragona

Em demanen uns breus mots des de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, que aglutina totes les confraries i germandats de la nostra capital, Tarragona. Enguany l’Agrupació compleix 85 anys amb l’energia d’un jove que tot just comença. L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa du a terme una tasca primordial preservant el llegat d’uns dies, els dies sants, que defineixen l’esperit de Tarragona. Ho fa mitjançant la publicació del llibre Setmana Santa, que any rere any ens apropa la història de les germandats, de les confraries, dels passos que cada Setmana Santa omplen els carrers de Tarragona de silenci i respecte. La Setmana Santa de la Tarragona del segle xxi té molt a veure amb la del segle xx. Canvien certs escenaris, pot canviar la vestimenta dels creients que surten al carrer a acompanyar amb la fe els portadors i els armats, però no en canvia l’esperit. Si fem un cop d’ull enrere, veurem com l’any 1928 el Sindicat d’Iniciativa i Turisme publicava el primer desplegable en què es recollien tant les festes religioses com els actes populars. Es feia ressò d’un concurs de sardanes, focs artificials, la festa del corder pasqual, els aplecs i fins i tot una traca. 85 anys després, els nostres joves poden entrar en l’experiència de la Setmana Santa tarragonina a través d’Internet i expressar què signifiquen per a ells unes dates tan assenyalades en el calendari íntim i personal de qualsevol tarragoní i tarragonina, bé a través del certamen de fotografia jove o el concurs de dibuix, entre altres exemples. Avui m’atreveixo a dir que, mentre l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona segueixi amb la seva magnífica tasca no mancaran tarragonins que, arribat el moment, vulguin posar-se la vesta i mostrar a tot Tarragona, a tot Catalunya i a tot Espanya la bellesa de la celebració de la Setmana Santa a la nostra capital. Jordi Sierra Viu Subdelegat del Govern a Tarragona

Foto: Oriol Ventura Pedrol

VIADEYRA (A l’estil de Cervera de Girona, poeta del segle xiii)

Toca fort, toca ben clar, armat trompeta. Toca fort, toca ben clar, que se senti des de lluny, armat trompeta. Toca fort, toca ben clar, que Crist ja és crucificat, armat trompeta. Que se senti des de lluny, de ben lluny el teu retruny, armat trompeta. Que Crist ja és crucificat per tota humana maldat, armat trompeta. De ben lluny el teu retruny, que ens posi el cor al puny, armat trompeta. I que tota humana maldat vingui a nova humanitat armat trompeta. Per Jesús crucificat, armat trompeta.

SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN A TARRAGONA

J. Sellés Ac

PENITENTS PEL PLA DE LA SEU Foto: Josep Ma. Rios Fernรกndez-Pacheco

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Ens començarem a endinsar en la primavera, s’anirà allargant el dia i, fugissera, com una avançada que explora el terreny, veurem una oreneta que ens observa. Des d’allà dalt veurà una munió d’homes i dones, com formiguetes, en filera, afanyant-se a desfilar pels carrers d’una ciutat antiga, enmig d’un gran silenci. Aleshores potser farà un gir, s’enlairarà i tornarà amb les seves germanes, i els podrà dir que tot està en ordre, que un cop més la Setmana Santa de Tarragona ha arribat puntual a la seva cita, i que milers de tarragonins i tarragonines de tota mena, de tot origen, condició i edat han volgut complir un cop més i participar en aquest acte de recolliment, de dolor, però també, i sobretot, d’esperança. Quan passem tràngols difícils, personals i col·lectius, necessitem una esperança. Necessitem tenir un bri de certesa que les coses milloraran, que aquests mals moments passaran i que no hauran estat debades, que ens faran més forts, més experimentats, més humils, més solidaris, més comprensius. La Setmana Santa ens recorda que després de la mort hi ha una vida que segueix, que no ens hem de deixar vèncer per l’ara si som capaços d’imaginar un demà millor i si ens esforcem a fer-lo possible. L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona treballa molts mesos perquè puguem formar part d’aquest missatge. Cadascú des del nostre lloc, des de les pròpies vivències, des de la nostra intimitat, en un diàleg silenciós i intens. Com cada any. Com les orenetes a la primavera.

Foto: Pere Amenós Basora

A JESÚS A L’HORT Sentir-te com et sento en aquesta hora, voldria jo, Senyor, tota la vida: que no s’em quedi mai la fe adormida mentre estàs Tú suant sang redemptora. La visió d’una mort aterradora, desprès de l’Oració, tens assumida, i es reanima el teu Ésser a mida que beus del calze que el pas rememora. Pels carrers, Senyor, passes novament: Cada Divendres Sant et fas present quan navegues, pregant, cap el teu port. Senyor: si et manca ombra al teu desert, jo, que et segueixo amb el rostre cobert, voldria ser olivera del teu Hort. Manuel Martell López

(Versió en català de Lluís M. Salvat)

JOAQUIN NIN BORREDA Delegat del Govern a Tarragona

Generalitat de Catalunya Delegació del Govern

JESÚS DE LA PASSIÓ Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Tots els qui em coneixeu sabeu que estimo la Setmana Santa. Hi participo des de fa molts d’anys i enguany, si Déu vol, m’hi veureu en diferents actes: en alguns, com a representant d’aquest ens o com a regidor; en d’altres, com un confrare més. Com és lògic, doncs, sóc un gran defensor de la celebració de la Setmana Santa, tant dins l’àmbit privat com públic. Però, a banda de la meva postura personal, em veig amb coratge de poder reivindicar aquesta celebració al carrer, d’una manera pública, a l’abast de tothom, fins i tot per a aquells que no senten la necessitat de participar-hi i la veuen com una cosa aliena. A més del seu contingut espiritual, la Setmana Santa escampa pels carrers tota una lliçó de la nostra cultura i de les nostres arrels ancestrals. Veient la processó, la iconografia omple els carrers de Tarragona, els misteris expliquen la història de la detenció, jutjament i execució de Jesús a l’abast de tothom, fins i tot d’aquells que mai no han llegit l’Evangeli i dels nouvinguts que segueixen una altra religió. I estic convençut que tot i estar oberts a altres pensaments i cultures —que hi estem—, no és necessari ni convenient renunciar a la nostra per estar en pau amb tothom. És més, penso que l’hem de defensar, ni que només sigui per motius històrics i culturals. Si hom no coneix mínimament la religió que s’ha practicat majoritàriament des del segle iii a Tarragona i a tot Europa, difícilment pot entendre la nostra cultura. Difícilment pot entendre el contingut del Museu Arqueològic, de l’Amfiteatre o de la Catedral. Aquesta persona només serà capaç de veure coses, així de pobre serà el resultat. Qui no té aquest mínim coneixement no pot entendre el nostre tarannà. I la Setmana Santa encara es presenta com un llibre obert davant tothom. És també per això que defenso i reivindico la celebració pública i popular de la nostra Setmana Santa, tan arrelada a Tarragona. Bona Pasqua! Frederic Adan Domènech President del Consell Comarcal del Tarragonès

Foto: Pere Amenós Basora

ETS Oh, Jesús! Ets solitud en el teu caminar. Ets reflex de senzillesa. Ets l’aire pur que ens envolta. Ets mirada de llum, que tot ho transforma… Ets símbol de fe, Ets promesa de vida, Ets passió… Ets presència divina Ets paraula d’amor, que ens porta la pau. Àngels Ferrando i Gómez

DETALL DEL PAS EL RETORN DEL CALVARI Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir, de Barcelona Foto: Pere Amenós Basora

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Setmana Santa 2013

Un any més ens trobem a les portes de la Setmana Santa. L’entrada de la nostra setmana gran omplirà de gent els carrers de Tarragona, són uns dies en què la devoció, el sentiment i la religiositat són els màxims protagonistes. Solemnitat, tradició i espiritualitat nodreixen, un any més, el tarannà la nostra ciutat rememorant la Mort i la Resurrecció de Jesucrist. En el cas de la molt preuada Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa a Tarragona, la seva tasca de suport i coordinació esdevé essencial per consolidar la Setmana Santa. Des del Port de Tarragona volem destacar, molt especialment, la seva fidelitat i respecte cap a la processó de Divendres Sant, tot silenci i admiració cap als passos que es manifesten en tota la seva intensitat. Tanmateix, tot i que els diferents actes que conformen la Setmana Santa tenen un caràcter essencialment religiós, també es fa palesa la important dimensió social i cívica que assoleix. Tot plegat evidencia la capacitat que tenen les manifestacions religioses de cohesionar les comunitats que els donen suport, fet cabdal en moments com els actuals, en què tant es necessiten la fe i l’esperança. La Setmana Santa a Tarragona és singular, especial per l’entorn i per la tradició. És única no només pel contingut, sinó també per l’empremta que suposa, en el dia d’avui, mantenir vives les germandats, agrupacions i associacions que fan possible l’arrelament d’aquesta genuïna manifestació religiosa. És per això que des de la presidència del Port de Tarragona vull encoratjar tots els membres de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa a Tarragona a viure activament la Setmana Santa amb fe cristiana, devoció, honradesa i generositat.

Foto: Pere Amenós Basora

NIT Divendres Sant, nit de silenci. Passa Crist en solitud, clavat en la Creu. Nit de núvols que avui ploren i Crist segueixen. Nit amb resplendor de lluna, que il·lumina la nostra fe. Nit de flaire de ciris, vestes i improperis, nit de sentiments i patiment. Avui és tot nit, nit de Divendres Sant, nit de silenci, nit de reflexió i de recolliment.

Àngels Ferrando i Gómez

Josep Andreu i Figueras President del Port de Tarragona

ÀNGEL DEL PAS L’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORT Associació La Salle de Tarragona Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Quantes vegades hem sentit de boca de reconeguts confrares o hem llegit en els escollits textos de prestigiosos escriptors o cronistes aquestes expressions en les quals s’uneixen Tarragona i la Setmana Santa com dues realitats inseparables. Per alguns, es tracta d’una disquisició merament semàntica; per uns altres, solament un joc de paraules sense més transcendència. Però allò realment cert, la veritat irrefutable, és que la nostra Setmana Santa és part inseparable de l’essència de Tarragona, si no l’ànima mateixa de la ciutat, per més que alguns considerin que aquesta celebració i el que comporta durant tot l’any, juntament amb altres festes de marcada essència religiosa, són més una rèmora del passat que una altra cosa. Els qui pensen així ignoren que aquesta manifestació de genuïna i autèntica pietat popular ha modelat, amb paciència de segles, l’esperit dels tarragonins. I és que Tarragona, sense Déu, no s’entendria. Tarragona, sense fe, seria una ciutat sense ànima. Aquesta festa, després d’un llarg i acurat procés de gestació, sota les atencions i els desvetllaments de les nostres confraries, gremis, germandats, congregacions i associacions, neix amb l’explosió de goig el Diumenge de Rams i creix i mor en el cor mateix de la ciutat amb l’efímera existència d’una setmana. Tota una vida tancada en set dies. Així, una vegada i una altra, fins que Crist vulgui, per tornar a néixer cada primavera, a créixer i a morir en el mateix esplèndid escenari de la Part Alta. Algú va dir, amb indubtable encert, que la nostra ciutat mai es lliura del tot. Ofereix concessions als qui aprofundeixen en la seva fisonomia d’aire i color. Però sempre queda intacta, nova i diferent. Tarragona, deia, és com el mar que l’acarona, un misteri infinit. Aquesta novetat constant de Tarragona és igual a la de la nostra Setmana Santa.

Cap any és idèntic a l’anterior. Res és igual, essent el mateix. La Setmana Santa es converteix així en el sortidor inesgotable d’una font de la qual veu la Fe de gran part dels tarragonins. El sant pare Benet XVI, en dirigir-se als joves de tot el món en el viacrucis celebrat el mes d’agost a Madrid en ocasió de les Jornades Mundials de la Joventut, va fer esment al “profit espiritual que té per als fidels la contemplació de les imatges sagrades. En elles –deia el Papa– la fe i l’art s’harmonitzen per arribar al cor de l’home i convidar-lo a la conversió”. I remarcava que “quan la mirada de la fe és neta i autèntica, la bellesa es posa al seu servei i és capaç de representar els misteris de la nostra salvació fins a commoure’ns profundament i transformar el nostre cor”. Només des d’aquesta mirada de la fe, neta i autèntica, es poden entendre els milers d’històries de relació personal que tenim amb les nostres imatges. Una relació que transcendeix a la mera bellesa material, ja que ens les mirem amb els ulls de l’ànima davant les quals sempre seran, per estimades, les millors i més belles, encara que no hagin sortit dels escultors més il·lustres ni hi pesi al damunt l’antiguitat dels segles. Enguany, a l’octubre, Tarragona té el compromís i l’honor de mostrar el que és i el que representa la Setmana Santa, ja que organitzarem el XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales. Us animo a participar-hi activament perquè de ben segur que ens retrobarem i alhora compartirem la fe, la devoció i l’emoció, manifestades de la forma més bella possible, en el marc d’una ciutat única, que sembla dissenyada a mida perquè tingui lloc en els seus carrers i places la commemoració del drama de la Passió. Que tingueu una bona Setmana Santa i millor Pasqua de Resurrecció. JOAQUIM JULIÀ PANADÈS President de l’AASS de Tarragona

AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE LA SETMANA SANTA

JUNTA DIRECTIVA DE L’AGRUPACIÓ 2013 Consiliari: Miquel Barbarà Anglès • President: Joan Joaquim Julià Panadès • Vicepresidents: Eulàlia Veà Miranda i Josep Maria Fortuny Miró • Secretari: Pere Ramon Armesto Benavent • Tresorer: Tomàs Palau Pedrol • Publicacions: Joan Rossell Carol • Fotografia: José Manuel Núñez Domínguez • Pintura: José Liébana Benítez • Dibuix escolar: Dolors Fontana Milà • Montserrat Aleu Calvet • Salvador Borrell Borràs • Joana Carrasco Forés • Josep Francesc Ferrer Val • Vicenç Gabriel Ascaso • Francesc García Colet • Jordi Gasol Virgili • Montserrat Hernández Caro • Pere Leal Granado • Lluís Oliver Moltanban • Víctor Pomerol Español • Eduard Seriol Cabiscol • Joan Seritjol Tomàs • Óscar Iván Trigos Rodríguez • Josep Ramon Tules Armela • Cronista: Josep Maria Sabaté Bosch • Coordinador publicacions i web: Quim Mas Carceller 19

CRIST DELS PENITENTS Reial i Venerable Congregaci贸 de la Pur铆ssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist Foto: Oriol Ventura Pedrol

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 Divendres 15 de febrer a les 20.30 h. Església de Sant Agustí. PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE LA SETMANA SANTA 2013, confeccionat a partir d’una una fotografia de PERE AMENÓS BASORA. En acabar, en el marc del III Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT a càrrec del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. Organitza: Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Dimarts 19 de febrer a les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor (Jesús i Maria) CONFERÈNCIA QUARESMAL, a càrrec del germà JOSEP CANAL. Organitza: Associació La Salle de Tarragona.

Dijous 21 de febrer a les 20 h. Sala d’actes de l’Antiga Audiència (plaça del Pallol). PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PROGRAMA DE L’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE SETMANA SANTA DE TARRAGONA 2013, a càrrec del Sr. ANDREU MUÑOZ MELGAR. Divendres 22 de febrer a les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació de la Setmana Santa de Medina del Campo. Organitza: Agrupació d’ASST. En acabar, i en el marc del III Festival de Música de Setmana Santa CONCERT a càrrec de la COBLA DE MINISTRERS DE LA CIUTAT DE TARRAGONA, organitzat per la Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir.

Penitents pel Pla de la Seu. Foto: TARRACOIMATGE

CINQUÈ DISSABTE DE QUARESMA. Viacrucis del Serrallo. Foto: FER-VI

Dissabte 23 de febrer a les 20 h. Antiga Audiència (plaça del Pallol). XXI VISIONS DE SETMANA SANTA – TARRAGONA 2013, amb la participació de la JUNTA DE HERMANDADES Y COFRADÍAS DE SEMANA SANTA DE LA CIUDAD DE TERUEL (Aragó). En farà la presentació el Sr. FERNANDO BALEN ROUSSELET. Organitzen: Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona i la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Diumenge 24 de febrer a les 12 h. Barri marítim d’El Serrallo. En el marc del III Festival de Música de Setmana Santa, passacarrers i concert de la Banda de Música de Medina del Campo. Organitza: Agrupació d’ASST. Dilluns 25 de febrer a les 20 h. Sala d’actes de l’Antiga Audiència (plaça del Pallol). Presentació del programa de la GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO, a càrrec del Sr. ALBERT ABELLÓ HIERRO. Dijous 28 de febrer a les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Presentació del programa del GREMI DE PAGESOS DE SANT LLORENÇ I SANT ISIDRE, a càrrec del pare ENRIC PUIG JOFRE. Divendres 1 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí. En el marc del III Festival de Música

de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA UNIÓ MUSICAL DE TARRAGONA. Organitza: Agrupació d’ASST. Dissabte 2 de març a les 17 h. Des del Palau Firal i de Congressos sortirà la IV TROBADA ESTATAL DE BANDES 2013, fins a la plaça de les Cols. Organitza: GREMI DE MAREJANTS. A les 19 h. Des de la Catedral, PROCESSÓ presidida pel Sant Crist que es guarda a la sagristia de la Catedral, en commemoració dels 110 anys de la fundació de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, que recorrerà els carrers de la Part Alta fins a l’església de Sant Miquel del Pla, per retornar de nou a la Catedral. A Sant Miquel del Pla, funció religiosa i adoració del Sant Crist. Dijous 7 de març a les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor - Jesús i Maria (carrer Méndez Núñez). Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càrrec del Sr. MIQUEL SANCHIS BERNABEU. Divendres 8 de març a les 20 h. Saló d’actes de la Llotja del Peix - Confraria de Pescadors. Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS-CONFRARIA DE PESCADORS, a càrrec del Sr. JOSEP PAPIÓ TORRAS.

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

DIVENDRES DE DOLORS. Viacrucis del Gremi de Pagesos. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

A les 21 h. Església de Sant Agustí. En el marc del III Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA. Organitza: Agrupació d’ASST. De divendres 8 de març a diumenge 7 d’abril Moll de Costa, tinglado núm. 1. Exposició commemorativa dels 300 anys del Gremi de Marejants. Organitza: Gremi de Marejants Dissabte 9 de març A les 12 h. Església de Sant Miquel del Pla. TAULA RODONA, amb el títol “Setmana Santa a Tarragona, cap a on anem i com hi anem”. Moderador: Carles Llorach. A les 19 h. A la ciutat de Palència (CastellaLleó): VISIONS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA. Organitzades per l’Agrupació d’ASST i la Congregació del Descendiment. A les 20.30 h. Església parroquial de Sant Pere del Serrallo. Presentació del programa del GREMI DE MAREJANTS, a càrrec del Sr. JOAN MENCHON BES Dilluns 11 de març CONCURS DE PINTURA 2013. De 18 h a 20 h i al Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona: termini de la recepció d’obres per al concurs.

Dimarts 12 de març a les 20.15 h. Església de Natzaret. Presentació del programa de la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT, a càrrec de la Sra. MARIA MARTÍ BAIGET. Dimecres 13 de març a les 20.15 h. Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona (carrer Enric d’Ossó). Presentació del programa de la CONGREGACIÓ DEL VENERAT COS DE JESUCRIST EN EL DESCENDIMENT DE LA CREU, a càrrec del Sr. QUIM MAS CARCE-LLER. Dijous 14 de març a les 20 h. Església de Natzaret. Mn. NORBERT MIRACLE FIGUEROLA presenta el programa revista LA SANG 2013, confeccionada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Divendres 15 de març a les 20.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36). Presentació del programa de la COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, a càrrec de Mn. JOSEP QUERALTÓ SERRANO. Dissabte 16 de març a les 18.30 h. Parròquia de Sant Joan Baptista. Presentació del progra-

DISSABTE DE PASSIÓ. Viacrucis Cofradía del Cristo del Buen Amor. Foto: FER-VI

DIUMENGE DE RAMS. Benedicció de Palmes. Foto: Carles Mallol Parga

ma de la GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ, a càrrec de Mn. DANIEL BARENYS LLAURADÓ. A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ, que recorrerà els principals carrers del barri. Itinerari: plaça Bisbe Bonet, Trafalgar, Salou, Sant Joan, Sant Pere,Trafalgar i plaça Bisbe Bonet. Hi participaran els armats del Gremi de Marejants, els passos Presa de Jesús (Confraria), Sant Sopar i Sant Enterrament (Marejants), el Sant Crist de l’església de Sant Pere i la Creu dels

Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, de Reus. Seran acompanyats per les bandes de tambors de les confraries del Serrallo. Diumenge 17 de març A les 12 h. A l’Amfiteatre, Presentació dels nous uniformes dels Armats de la Reial i V. Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. A les 18 h. Església de Sant Miquel del Pla. CONCERT a càrrrec de la Banda de cornetes, gaites i timbals i de la Banda infantil de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. A les 19 h. Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. CONFERÈNCIA a càrrec de Mn. Joan Magí Ferré. Organitza: Arquebisbat de Tarragona. Dilluns 18 de març A les 19 h. Pati de Jaume I de l’Ajuntament. Lliurament de premis del CONCURS DE PINTURA i inauguració de l’exposició que estarà oberta del 18 de març al 5 d’abril. Dimarts 19 de març a les 20 h. Església de Sant Miquel del Pla. Presentació del programa de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, a càrrec del Sr. JOSEP POBLET TOUS. Dijous 21 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí i organitzada per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Mare de Déu de la Soledat, CONFERÈNCIA QUARESMAL, a càrrec de l’Excm. i Rvdm. SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA. Divendres 22 de març a les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS per l’interior de l’església. A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS DE SANT ISIDRE. • Hi participen: armats del Gremi de Pagesos, els passos la Pietat i Sant Sepulcre, del Gremi de Pagesos, i el Sant Crist, de la secció de les Senyores de la Pietat. • Itinerari: Arc de Sant Llorenç, les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria, plaça del Rei, Santa Anna, plaça del Fòrum, Merceria, plaça del Peix, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços i església de Sant Llorenç. Dissabte 23 de març a les 19.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36) VIACRUCIS per l’interior de l’església. Organitza: COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA.

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

DIUMENGE DE RAMS. Pas de l’Entrada de Jesús a Jerusalem. Processó de Diumenge de Rams. Foto: Carles Mallol Parga

A les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Tradicional CONCERT SACRE, a càrrec del COR L’ÀNCORA. Organitza: GREMI DE PAGESOS. Del diumenge 24 de març al dissabte 29 d’abril MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, organitzada per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, amb l’horari d’obertura següent: A la Catedral, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla i església de Natzaret, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari: Diumenge de Rams, de 10.15 a 11.30 h i Dimecres Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres horaris de visites en aquesta església, truqueu al telèfon 977 229 630). DIUMENGE DE RAMS, 24 de març a les 11 h. Al carrer de les Coques i organitzada pel Capítol de la Catedral. Solemne BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS. Tot seguit, PROCESSÓ DE PALMES I RAMS pel carrer de les Coques i el pla de la Seu fins a l’interior de la Catedral. A les 11.30 h. A l’altar major de la Catedral. Missa Pontifical de Diumenge de Rams, presidida per l’arquebisbe, Dr. Jaume Pujol i Balcells. Durant l’Ofertori, el GREMI DE MAREJANTS lliurarà el

ciri pasqual en nom de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. A les 13 h. Al saló de plens de l’Ajuntament. Organitzat per l’AJUNTAMENT DE TARRAGONA i l’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS, PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2010, a càrrec del Sr. ALBERT VALLVÉ NAVARRO. A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, amb el pas Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. • Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ • Itinerari: plaça de l’església de Sant Joan Baptista, Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova (tram central), Unió i Mitja Lluna. A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta. • Organitza: REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG. • Itinerari: plaça del Rei, Portella, Granada, portal de Sant Antoni, passeig de Sant Antoni, Torroja, interior del Passeig Arqueològic, portal del Roser, plaça del Pallol, Cavallers, Major,

DIUMENGE DE RAMS. Viacrucis de La Sang per les muralles. Foto: Carles Mallol Parga

Merceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. A l’interior de la Catedral es fa una breu predicació i els fidels veneren la imatge del Sant Crist mentre canten l’Stabat Mater. En acabar, la imatge és conduïda novament a l’església de Natzaret, acompanyada amb el cant del Miserere pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, la Nau i plaça del Rei. DILLUNS SANT, 25 de març a les 10.30 h. A la Catedral MISSA CRISMAL, organitzada pel Capítol de la Catedral. A les 19.30 h. A l’ermita de sant Magí (Portal del Carro), celebració de l’Eucaristia. A les 20.15 h. Des de la mateixa ermita, VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta. • Organitzen: ASSOCIACIÓ LA SALLE, CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT i IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR. • Itinerari: Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Nou del Patriarca, plaça Pescateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro. DIMARTS SANT, 26 de març a les 19 h. A l’església de Sant Francesc i organitzada per la

REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, missa i VIACRUCIS a l’interior de l’església. A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Hi participen un escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, els tres passos —El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures—, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist, acompanyats pel Cor d’Aspirants, la Banda de cornetes, timbals i sacs de gemecs de la Germandat i una formació musical de ministrers. DIMECRES SANT, 27 de març a les 19 h. A l’església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i predicació. A les 19.45 h. Des de la plaça de Sant Joan Baptista PROCESSÓ DEL DOLOR. • Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ. • Hi participen: armats de la Confraria de la Creu, de Torredembarra, seguits dels cinc passos corresponents al Rosari del Dolor: L’Oració a l’Hort (Associació La Salle), La Flagel·lació (R. i V. Congregació de la Pma. Sang), Ecce-Homo (Germandat del Sant Ecce-Homo), El Cirineu (Reial Germandat de Jesús Natzarè) i Jesús de la

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

DILLUNS SANT. Viacrucis des de Sant Magí. Foto: Jordi Amenós Basora

Passió i Sant Crist (Germandat de N. P. Jesús de la Passió). • Itinerari: Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça de Corsini, Cañellas, Rambla Nova, Unió i Mitja Lluna. • Nota: Durant la processó no es poden estendre les cues de les vestes. Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla. DIJOUS SANT, 28 de març cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT a les respectives esglésies i parròquies de la ciutat. A la Catedral se celebrarà a les 20 h, presidida per l’arquebisbe. A les 20 h. A l’església de Natzaret i després de l’ofici de Dijous Sant, torns de GUÀRDIA D’HONOR dels armats de la Sang al Santíssim Sagrament. A les 21 h. A l’església de Sant Pere del Serrallo, torn de Vetlla i Hora Santa. Els armats del Gremi de Marejants faran torns de GUÀRDIA D’HONOR davant el Santíssim Sagrament. DIVENDRES SANT, 29 de març a les 0.15 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto. • Organitza: GERMANDAT DEL SANT ECCEHOMO I ASSOCIACIÓ JUVENIL LORETO.

• Itinerari: avinguda Maria Cristina (davant de l’edifici de Sanitat), carretera del Cementiri, camí Vell del Llorito fins a arribar al santuari del Loreto. (En acabar es disposa d’un servei d’autocars per retornar a Tarragona.) A les 6 h. A la Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”. A les 6.15 h sortiran de l’església de Natzaret, encapçalats per la Creu dels Penitents, el Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i representants de les confraries tarragonines, amb vesta i cucurulla, per dirigir-se a la S.E. Catedral, on s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta. • Organitza: REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG. • Itinerari: pla de la Seu, les Coques, Sant Pau, pla de Palau, Guitarra, plaça de Sant Joan, baixada del Roser, Salines, Sant Domènec, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. VIACRUCIS PARROQUIALS: A les 9 h, a Sant Francesc, amb l’assistència de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ. A les 10 h, a Sant Joan Baptista, amb la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ; a Sant Pau, amb la

DIMARTS SANT. Viacrucis dels Natzarens. Foto: FER-VI

CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT; a Sant Pere, amb el GREMI DE MAREJANTS, i a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, amb la IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR (maginets). El Museu Bíblic Tarraconense ofereix una jornada de portes obertes d’11 a 13 h (entrada gratuïta). a les 12 h. A la Santa Església Catedral. ACCIÓ LITÚRGICA DE DIVENDRES SANT. A les 12.30 h. Des de l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro): SERMÓ DE LES SET PARAULES, organitzat des del 1957 per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE i retransmès per Tarragona Ràdio amb la participació de la CORAL MOS CANTARS. A les 16.00 h. Des de l’església de Natzaret sortiran els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la RECOLLIDA de misteris a la Rambla Nova, carrer Unió i Part Alta de la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei. Cada confraria situarà els seus misteris als llocs determinats per rebre les reverències als horaris assignats: Primera recollida: Rambla Nova –sector central– i plaça de la Font • A les 16.05 h. a la coca central del tram Sant Agustí-Unió: Sant Enterrament i Sant Sopar (Gremi de Marejants).

• A les 16.15 h. A la plaça de la Font: L’Oració a l’Hort i Vetlleu i Pregueu (Associació La Salle) i La Presa de Jesús (Confraria de Pescadors). Segona recollida: Rambla Nova –sectors oest i est– i Unió • A les 16.40 h. Tram Unió-Canyelles: Cristo del Buen Amor i Ntra. Sra. de la Amargura con San Juan Evangelista (Cofradía del Cristo del Buen Amor) • A les 16.50 h. Carrer Unió: Jesús de la Passió (Germandat N. P. Jesús de la Passió). • A les 17.00 h. Tram Adrià-Roger de Llúria: Jesús és Despullat de les seves Vestidures, Jesús Natzarè i El Cirineu (Reial Germandat de Jesús Natzarè), i Retorn del Calvari (Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona). Itinerari d’ambdues tandes: Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, plaça de la Font, Cós del Bou, Baixada de la Pescateria (on es fa la tradicional pujada de misteris) i plaça del Rei. Tercera recollida: Part Alta • A les 17.35 h. A les Coques: Ecce-Homo (Germandat del Sant Ecce-Homo) i Descendiment de la Creu (Congregació del Descendiment de la Creu). • A les 17.45 h. A la plaça de la Pagesia: La Pietat i Sant Sepulcre (Gremi de Pagesos).

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

DIMECRES SANT. Processó del Dolor. Foto: FER-VI

DIJOUS SANT. Cerimònia del rentat de peus a la Catedral Foto: Carles Mallol Parga

• A les 17.55 h. Al pla de la Seu: La Soledat (Congregació de la Mare de Déu de la Soledat). Itinerari de la tercera recollida: les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A les 19.30 h. Des de l’església de Natzaret, a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, declarada FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL per la Generalitat de Catalunya, organitzada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Hi participen els Armats de la Sang i les dotze associacions de Setmana Santa que acompanyaran els respectius passos (vint en total). • Itinerari: plaça del Rei, Portella, passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, pla de la Seu, les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, plaça de la Font, Bocacalle, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

DIJOUS SANT. Monument al Santíssim de la Catedral. Foto: Carles Mallol Parga

ORDRE DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 1. Cohort Romana. 2. Bandera Negra de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i matraques. 3. Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. 4. Associació La Salle, amb els passos L’Oració a l’Hort i Vetlleu i Pregueu. 5. Confraria de Pescadors, amb el pas Presa de Jesús. 6. Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb el pas La Flagel·lació. 7. Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. 8. Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas EcceHomo. 9. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, amb el pas Jesús de la Passió. 10. Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures. 11. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb la Creu dels Penitents, i penitents amb improperis amb el pas Crist dels Penitents. 12. Sant

Crist de la Sang. 13. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas Descendiment de la Creu. 14. Gremi de Pagesos, amb el pas La Pietat. 15. Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, amb el pas Retorn del Calvari. 16. Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterrament i escorta romana del Gremi. 17. Gremi de Pagesos, amb el pas Sant Sepulcre i armats del Gremi. 18. Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La Soledat. 19. Bandera Principal de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb acompanyants. 20. Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, acompanyat dels capitulars. 21. Presidència de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. 22. Corporació municipal. 23. Autoritats provincials. 24. Banda Unió Musical de Tarragona. DISSABTE SANT, 30 de març a les 18.30 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT, organitzada per la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de l’Ecce Homo al Llorito. Foto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

LA SOLEDAT. Hi participa el pas de La Soledat acompanyat solament per les senyores de la Congregació, amb vesta, i per les senyores convidades que pertanyen a les altres associacions tarragonines, de rigorós vestit negre i mantellina, i la Coral Augusta. • Itinerari: plaça del Rei, Nau, Major, Merceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. Després de la funció religiosa amb la Corona Dolorosa i predicació, surt de la Catedral per retornar a l’església de Natzaret, seguint pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. A les 19 h. Carrer Major. Inici de la tradicional cantada de CARAMELLES per tota la ciutat, organitzada pel COR GREGAL. A les 22.30 h. VETLLA PASQUAL a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada, organitzada pel Capítol de la Catedral. També a la mateixa hora se celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la Setmana Santa amb l’assistència de les respectives associacions de Setmana Santa.

Després de la Vetlla Pasqual, cantada de CARAMELLES interpretada pel COR GREGAL, a la sala dels canonges de la Catedral. El diumenge al matí actuaran pels carrers del Serrallo. DIUMENGE DE PASQUA, 31 de març a les 11 h. A la Catedral, OFICI DE PASQUA. Divendres 5 d’abril de 18 h. a 20 h. Pati de Jaume I de l’Ajuntament. Recollida d’obres no premiades del CONCURS DE PINTURA. Divendres 12 d’abril a les 20 h. Al Seminari Pontifici. III CONFERÈNCIA PASQUAL “El Santo Grial: mito y realidad” a càrrec de JORGE MANUEL RODRÍGUEZ ALMENAR. En acabar, III CONCERT PASQUAL a càrrec del COR JOVE DELS AMICS DE LA CATEDRAL. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Diumenge 30 de maig Festivitat de Corpus Christi. A les 18 h, a la Catedral, missa i a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS, organitzada pel Capítol de la Catedral. A les 20 h, a la seu de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona,

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de La Sang per la plaça de la Font. Foto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

DIVENDRES SANT. Acció litúrgica a Natzaret. Foto: FER-VI

DIVENDRES SANT. Funció de les Set Paraules. Foto: Quim Mas Carceller

celebració de la diada de Corpus amb coca de cireres. Terminis d’admissió de les obres dels concursos: Divendres 3 de maig a les 20 h. Tots, DIBUIX ESCOLAR I NARRATIVA 2013 i FOTOGRAFIA COLOR I JOVE 2013, al local social de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (carrer de les Coques, número 1-C).

Veredictes i lliurament dels premis: Dijous 9 de maig. A les 19 h al mateix local, veredicte del CONCURS DE DIBUIX. Dimarts 10 de maig. A les 20 h al mateix local, veredicte dels CONCURSOS DE FOTOGRAFIA. Divendres 17 de maig. A les 20 h al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

TARDA DE DIVENDRES SANT. Recollida del pas de La Soledat al Pla de la Seu. Foto: Carles Mallol Parga

TARDA DE DIVENDRES SANT. Recollida de passos a la plaça del Rei. Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

4), lliurament de premis del CONCURS DE FOTOGRAFIA. A continuació, inauguració de l’exposició dels CONCURSOS DE FOTOGRAFIA. Estarà oberta del 17 al 31 de maig. Dissabte 1 de juny. A les 18 h, al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau 4), lliurament dels premis del CONCURS DE NARRATIVA I CONCURS DE DIBUIX 2013. L’exposició de dibuix estarà oberta en aquest espai de l’1 al 16 de juny. Horari: de 10 a 20 h. Devolució obres no premiades del concurs de fotografia: Dijous 4 de juny, al carrer de les Coques, 1-C, de 18 h a 20 h. Dissabte 6 de juliol a les 21 h. A la Llotja del Peix. Trobada de germanor de les confraries 2013. Organitza: Associació del Pas de la Presa de Jesús. Divendres 23 de setembre PROCESSÓ DE SANTA TECLA, organitzada pel Capítol de la Catedral. El Braç de Santa Tecla serà dut per membres de les confraries de la ciutat.

Del divendres 18 al diumenge 20 d’octubre al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau 4) i a la Catedral se celebrarà el XXVI ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS, organitzat per l’Agrupació d’ASST. Divendres 29 de novembre a les 20 h. Saló de sessions de l’Ajuntament de Tarragona. ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS A LA FIDELITAT 2013. A les 21.30 h Hotel Imperial Tarraco, sopar de germanor. Divendres 13 de desembre a les 21 h. Al local social de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona celebrem el Nadal.

Les dades del programa estan tancades el 4 de febrer de 2013. Tota modificació posterior a aquesta data es podrà consultar al telèfon de l’Agrupació (977 22 96 30) els dimarts i dijous de 18 a 20 h.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. El pas Vetlleu i Pregueu al portal de Sant Antoni. Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

DISSABTE SANT. Processó de la Soledat dins la Catedral. Foto: Carles Mallol Parga

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRAL. Foto: Carles Mallol Parga

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRAL. Foto: Oriol Ventura Pedrol

RECORREGUT DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 2013

RIA LLÚ

SA CA E LD FA E RA IM

RÍT MA

CIÓ TA .C. S E .C F.F

GE NE RA L

DE L

BA RC EL ON A

PAU

APODACA N T PA U

LA DE ÇA A PLA DRER PE

PA S

OR OS

I e-mail: info@ssantatarragona.org

SORTIDES DEL CIRCUIT PROCESSIONAL

D G Telèfon i fax d’informació de l’Agrupació d’Associacions: EI

977 22 96 30

JA AT PL

Tarragona. 1:30 h aprox. Preu: 5€. Places limitades. Inici de la visita: Pla de la Seu. Informació i reserves al 977 22 54 94, a reserves@aurigasc.com I A i durant la venda de tiquets pel lloguer de cadires. N El mateix dia segons disponibilitat. À Programació: Diumenge 24, dimartsR 26, dimecres 27 i divendres 29 de març a les 11:00 h R Diumenge 24, dilluns 25, dijous 28 E de març a les 18:00 h VA S

'E S

a B RESTRINGIT ALS .ACCÉS C . .C VIANANTS F.F

T AN RY

AMBULANCIA

B J.

e arc

DE DA

PO MP EU FAB RA

CO NT RE RA S

PREU DE LES CADIRES: 6 i 7 p PR OT EC TO RAT

IXA

D ' I C DE CADIRES 2013 VENDA DE TIQUETS PEL LLOGUER AR Ajuntament, P carrerT Major, 39 març: de 12 a 14 h. i de 18 a 20 h. Divendres Sant, 29 de març: d’11 a 14 h. i a partir de les 17 h. NO ES FARÀ RESERVES DE CADIRES.

ÇA de venda: Antic L P L A RLloc E A N E G M Dies: del 26 al 28 de I PR

lon

IAM ILL W VISITA GUIADA: LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA E LD A I Visita guiada per a conèixer els passos de la processó de V RO

PON

ENY A

ACCÉS AL RECORREGUT MONUMENTAL

ADR

'A R D

ROG

TÍ D

DIRECCIÓ PROCESSÓ

À CADIRES

VIR

MAR

. RO

ANY

RECORREGUT PROCESSÓ

ARQ

VA N T

UNIÓ

CER

ARM

IÀ

DEZ

ING

MÉN

RED

NÚÑ

ZÁL

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

SETMANA SANTA EN PLE ANY DE LA FE

Miquel Barbarà i Anglès

Delegat episcopal, consiliari de l’Agrupació, prefecte i president de la Sang

Aquest any celebrarem la Setmana Santa en plena activitat per l’Any de la Fe. Un any molt important. Un any ple de contingut. Un any que ens invita a centrar-nos en el fonamental que creiem. La nostra fe és la fe de l’Església que estem contents de professar, com afirmem solemnement en la Vetlla Pasqual.

Cada confraria o cada associació de Setmana Santa, amb el nom que sigui, ens ha d’ajudar a recentar-nos en el que creiem, a anar al que és fonamental. Per això és molt important tot el que puguem fer per la formació de tots els congregants i congregantes, però sobretot dels membres del les juntes i dels qui col·laboren més directament en

CRISTO DEL BUEN AMOR. Foto Ram Giner

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA EN PLE ANY DE LA FE

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Carles Mallol Parga

les diferents responsabilitats de cada associació. Una bona formació religiosa i eclesial és absolutament necessària. Aquí tenen una important tasca a fer els consiliaris de les diverses confraries. Hem d’estar més preocupats per les coses fonamentals que per moltes altres coses que són més accidentals o secundàries i que de vegades, tot i que s’hi hagi de dedicar un cert temps, ocupen i preocupen massa fins a arribar a destorbar, com passa molt sovint. Hem de dir-nos clarament que els homes i les dones de la Setmana Santa som religiosos, pietosos i amb un fort sentit eclesial. Si no hi ha tot això, quin sentit té tot el que fem per la Setmana Santa? Com ens diu el papa Benet XVI a la carta apostòlica “La porta de la Fe”, i ens ho recorda el nostre arquebisbe, monsenyor Jaume Pujol i Balcells, aquest Any de la Fe ha de ser una bona oportunitat per “intensificar el testimoni de la caritat” (n. 14). El Papa ens recorda les paraules “encara més fortes” (com diu ell) de l’apòstol Jaume: “germans meus, de què servirà que un

digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo potser aquesta fe?... Si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2, 14-18). Cada confraria de Setmana Santa té el deure d’intensificar aquest testimoni de caritat, un deure d’ajudar els seus afiliats que passen necessitat, ja que va ser un dels objectius de la creació d’aquestes associacions. Però avui dia aquest deure és més ampli, a causa del patiment de tantes persones que no tenen el que és necessari per viure i per realitzar-se com a persones. Cal felicitar tantes confraries que ho estan animant i ho estan duent a la pràctica i encoratjar que s’intensifiqui encara més aquest testimoni de solidaritat, que els cristians ho hem de fer moguts per una autèntica caritat fraterna. Que tot això ens ajudi a viure amb més sentit la Quaresma i la Setmana Santa per arribar a la Vetlla Pasqual i renovar els nostres compromisos baptismals amb una renovada professió de la nostra fe, és a dir, de la fe de l’Església, que estem contents de professar.

VETLLEU I PREGUEU Associació La Salle Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

TOT FENT HISTÒRIA

1948

CAPÍTOL XV

Josep M. Sabaté i Bosch

Cronista oficial de l’A.A.S.S.T.

L’any 1948 l’opuscle de Setmana Santa de Tarragona estava força allunyat dels que s’havien publicat fins aquells moments i, evidentment, ningú podia qualificar-lo com un llibre perquè, sobretot pel que fa a l’aspecte literari, de les mal comptades 20 pàgines gairebé la meitat, amb molts espais blancs, les ocupen unes il·lustracions fotogràfiques en blanc i negre —vuit en total—, tret de la que apareix, repetida, a la portada i contraportada, que és en color i reprodueix el cartell, obra de Cosme López Vens, impresa als tallers de Lit. J. López de Barcelona, pintada amb la tècnica de l’aerògraf. En paraules d’Enric Baixeras Sastre, tot recordant-nos la paralització econòmica, la tristesa, la violència i la fam del període de postguerra “[...] presenta el rostre sever de Jesús (escultura del pas El Prendiment o el Petó de Judes, de Josep Llimona, destruït durant la revolta), i acura el procediment i fa vibrar la gamma de colors” (Cartellisme i Setmana Santa Tarragona 1928-2000. Tarragona, 2001, pàgs. 10-11). Nosaltres afegim a la descripció de Baixeras que la “gamma de colors” va del blau al vermell i, a més, hi apareix també una part de la façana de la Catedral amb les arcades i uns quants “apòstols” i “profetes” de la portalada gòtica. I encara el mestre Baixeras, en una altra publicació sobre la Setmana Santa (Setmana Santa Tarragona 75 anys d’opuscles (1928-2003). Tarragona, 2003, pàg. 15) ens fa saber que el fullet trencà amb els anteriors quant a mesura —ara diferent i més gran (20 x 22,5 cm)—, a repetició tipogràfica —portada i contraportada impresa en color—, tirada —en òfset, quan a Tarragona “cap impremta disposava d’aquest procediment”— i el caràcter o tipologia de la lletra —la clàssica Bodoni, creada per aquest impressor parmesà l’any 1818, al gust del imperialisme napoleònic, que més de cent anys després també la utilitzarien el feixisme italià i l’Espanya de la postguerra i dels somnis imperials, a més de ser considerada com a senyal de distinció, selectivitat i de grups elitistes o minoritaris.

A banda de tota aquesta vasta informació historicotècnica, el cert és que literàriament la publicació s’enceta amb l’acostumada manxeta dels editors: l’Oficina de la Dirección General de Turismo i el Sindicato de Iniciativa (Atracción de

Cartell i programa de la Setmana Santa del 1948, obra de Cosme López Vens, amb la imatge de Jesús del pas El Petó de Judes, de Llimona. Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona

Pas de la Flagel·lació estrenat el 1948. La peanya encara no estava decorada.

Armats al Pla de la Seu

Forasteros) en funciones de Junta Provincial de Turismo, el patrocini de l’Ajuntament, la censura corresponent (“con licencia eclesiástica”) i la impremta (Sugrañes Impresor Tarragona). Si bé l’opuscle té un lirisme quasi poètic, resulta breu perquè només consta d’un parell d’articles: en primer lloc, el “Pregón de Semana Santa”, de Valentín Monte, que ocupa quatre pàgines de text i dues més amb sengles fotografies, la primera de les quals correspon a la creu de terme de Sant Antoni (segle xvi), situada al Jardí del General, al davant de la Casa de la Beneficència (actual seu de la Diputació de Tarragona), tema que reproduiria també el cartell de Baixeras de l’any 1949, i la segona és la del Crist de la Salut (segle xvi), de la capella del creuer de la Catedral. En segon lloc, “El hechizo del Viernes Santo en Tarragona”,

de Manuel de Montoliu, poc més o menys també amb unes quatre pàgines de text i un parell de fotografies, una vista del passeig arqueològic amb la torre de l’Arquebisbe i l’altra, de les escalinates del passeig de Sant Antoni (inaugurades el mateix 1947 sense cap mena de presentació oficial o la pompa pròpia de l’època). També n’hi ha una del jardí dels caiguts o Glorieta de los Caídos, amb el xalet dels Centelles en segon terme i, al fons, la punta del Miracle i la mar. Aquestes pàgines interiors s’encapçalen amb una foto del Sant Crist de la Sang, obra de l’escultor canongí Salvador Martorell; s’intercalen dues fotografies més amb sengles vistes de la Catedral (un angle de la façana amb uns “profetes” i un pinacle amb una gàrgola (segles xiii-xiv)) i es tanquen amb una petita fotografia a manera de colofó del portal de Sant Antoni amb un text propagandístic, inserit en el buit de la portalada, que diu literalment: “TARRAGONA la ciudad del Sol deslumbrador, de las riquezas arqueológicas, del Cielo diáfano, del mar tranquilo, de las dulces auroras y de los crepúsculos espléndidos OS ESPERA”. En el text del pregó líric de Valentín Monte, hi destaquen el cant enfervorit lloant les excel· lències de la ciutat, del camp tarragoní i de la Setmana Santa de Tarragona (“La Semana Santa de Cataluña”), amb la visita als monuments el Dijous Sant (“[...] garbo femenino enmarcado en la españolísima mantilla”), la recollida dels passos i el recorregut de la processó pels carrers i places del seu itinerari tradicional, per acabar amb l’“Aleluya” del Dissabte de Glòria. Però s’esco-

TOT FENT HISTÒRIA

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Pas del Sant Sepulcre portat a pes de coll i escortat per un piquet de la Guàrdia Civil amb l’arma a la “funerala”.

len també al·lusions polítiques pròpies de l’època (“La austera sobriedad de esta Región, tan hispánica precisamente por ser catalana [...]”). Respecte a l’article de l’embruix encisador del Divendres Sant a Tarragona, Manuel de Montoliu incideix en el poder evocador dels diferents elements físics que té la ciutat (història èpica, pedres mil·lenàries, cel, mar, postes de sol, lluna plena, estels, etc.) i palesa la dificultat que hi ha per poder expressar-ho tot amb paraules. Tot i amb això, resumeix bona part de la història local amb algunes fites importants, des dels orígens prehistòrics carregats de llegendes mitològiques, l’Opus Scipionum com a testimoni de la magestas romana, la Tarraco Julia victrix, triumphalis, el pas evangelitzador de l’apòstol sant Pau, la sang dels màrtirs cristians vessada a l’arena de l’Amfiteatre (“entre el murmullo de las olas de la playa vecina”), el període de l’ocupació “bàrbara” i “sarraïna”, l’època reconquistadora amb la figura senyera del rei Jaume I, etc. fins a l’exclamació de “¡Qué historia la de la antigua Tarragona!”. Montoliu fa reviure el Divendres Sant a les mateixes pedres mil·lenàries de la nostra ciutat que

transpiren sentiments fets paraules, de manera que acaba amb un “¡Callad!. Pasa la Procesión por las viejas calles de la ciudad”. Fins aquí tenim el que ens ha donat l’opuscle de 1948, però com que no ens ha ofert la tradicional crònica de la Setmana Santa anterior i com que no volem deixar en blanc aquests records pel camí del “Tot fent història”, haurem de recórrer al Diario Español (1947), si més no per apuntar-ne aquells trets més significatius. Deixem de banda, però, les celebracions i cultes de les diferents associacions de Setmana Santa, esglésies, parròquies i altres temples dels ordes regulars amb seu a Tarragona, perquè en la relació que encapçalava el capítol anterior (XVI) d’aquesta sèrie ja en vam donar la corresponent notícia i poc més o menys són els mateixos de cada any. Així, doncs, comencem aquest intent de crònica, manllevada del diari local, el dia 30 de març de 1947, Diumenge de Rams i portal de la Setmana Santa, amb els actes propis de la festivitat, dels quals no sabrem res fins al Dimarts Sant. Cal recordar que els dilluns era el dia de festa dels treballadors dels diaris i per això no en sortia cap,

Setmana Santa del 1948. La Germandat de N. P. Jesús de la Passió pel carrer Unió. El penó el va confeccionar la casa Nietos de Juan Medina, de Barcelona, i fou beneït el Diumenge de Rams de 1947 per Mn. Blasi Quintana. Foto: Arxiu Quim Mas

Opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió del 1948

de manera que el buit informatiu l’omplia una única publicació setmanal, que es titulava La Hoja del Lunes. No obstant el que acabem d’apuntar, el dimarts 1 d’abril, Dimarts Sant, era també anomenat Día de la Victoria i, com era lògic, tots els diaris dedicaven més espai a la commemoració civicomilitar (se celebraven els tres anys de la presència del governador civil, Francisco Labadíe Otermín) que no pas a la festivitat religiosa. Malgrat tot, la pàgina 3 del diari local es decantà cap a la “Semana Santa Tarraconense” i donà les cròniques del Diumenge de Rams, amb la benedicció de les palmes, l’ofici a la Catedral i l’ofrena del ciri pasqual que van fer els representants de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona al matí. A la tarda es va organitzar el tradicional viacrucis pel tomb del passeig arqueològic, la cerimònia a la Catedral i el retorn a la plaça del Rei i a l’església de Natzaret. L’Ajuntament va publicar dues notes referides a la circulació rodada i la neteja de les voreres durant els dies sants, igual que féu la Delegació del Treball pel que fa a l’obertura i tancament dels comerços en aquests mateixos dies, sempre tenint en compte que les festes de Setmana San-

ta, seguides de les festes de Primavera, tenien un atractiu turístic palesat en el Sindicato de Iniciativa (Atracción de Forasteros) en funciones de Junta Provincial de Turismo. També ens assabentem del concert sacre que va tenir lloc el 31 de març, Dilluns Sant, al Salón Moderno, amb l’actuació de l’Orquestra Professional de Cambra de Barcelona, alhora que s’avisava de la bonificació que s’oferia als afiliats a Educación y Descanso per l’entrada al concert coral, amb la Capella Polifònica de Barcelona, que organitzava l’Associació d’Antics Alumnes dels Germans (Hermanos) de les Escoles Cristianes. El dimecres 2 d’abril només tenim la crònica del viacrucis dels natzarens del dia anterior. Però on sens dubte trobem prou material per bastir un veritable opuscle de la Setmana Santa d’aquell any és en l’edició del Dijous Sant, a partir de la pàgina 3, corresponent a la secció “Tarragona al día” amb un titular, “Semana Santa Tarraconense”, que abasta l’anunci sobre la professó del Sant Enterrament; les instruccions de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist per al bon funcionament de la professó, amb tres apartats ben diferenciats: la recollida dels passos, l’organització i sortida de la professó, i la desfilada. En aquesta última part destaquen les recomanacions i prohibicions tradicionals, com la referida al repartiment de caramels o la que al·ludeix a la presència femenina; la litúrgia dels dies sants i les col·laboracions literàries de mossèn Miquel Melendres (“EcceHomo”) o de Rafael Sanz (poema “Gotas de

TOT FENT HISTÒRIA

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Detall del pas Retorn del Calvari, de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

Reproducció de l’autorització dels estatuts de la Congregació del Descendiment, aprovats el 1948

Ssangre”). A la pàgina 6 trobem un anunci, a tota pàgina, dirigit als forasters i patrocinat pel Gremio de Hoteles, Restaurantes, Cafés y Similares, amb la finalitat de potenciar les festes de Setmana Santa i de Primavera. La pàgina 7 té un caire religiós perquè es dedica a la Institución de la Divina Eucaristía amb un article d’Alfonso Romeu Sabater (“¿Recibió Judas el Augusto Sacramento?) i un altre signat amb les inicials J.-M. D. B. sobre les “Escenas bíblicas de la Pasión”. Unes pàgines més endavant, en un article posterior l’anonimat de les inicials de l’autor es revelen. Una curiositat històrica serveix al secretari de l’Ajuntament, Carmelo Martínez Peñalver, per omplir les pàgines 8 i 9 (“De cómo la Procesión de Semana Santa motivó una reforma urbana de Tarragona), article referit a la problemàtica que cada any es produïa en intentar passar el pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants per la Volta de Salvi, entre els carrers del Claustre i de les Escrivanies Velles. La prosa del bon amic i fidel col·laborador del Diari Lluís Joanpere Ciuraneta (“Viernes Santo en Tarragona”) i un sonet (“Tarragona”) completen la pàgina 11, i a la pàgina 12 els aspectes artisticoreligiosos queden palesats en un llarg article (“El tema pasionario en la plástica española. Breve elegía ante los Cristos

Imatges de l’Ecce Homo, obra de Carles Moya, estrenat el 1947. Fotos: Arxiu Francesc Gómez Masdéu

Insígnia del Descendiment, aprovada el 1948

TOT FENT HISTÒRIA

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

ECCE HOMO. Germandat del Sant Ecce Homo. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

de Velázquez y Goya”), de José M. Domingo Blay —el de les inicials anònimes d’abans—, a més d’una altra col·laboració (“Jesús Nazareno, Rey de los Judíos”) d’un “anònim” AVE REX. Encara a la pàgina 13, sota l’epígraf de “Semana Santa en Tarragona”, s’avisa del sermó de les Set Paraules a la Catedral primada i de l’exposició d’uns diorames al Seminari. I per acabar, la darrera pàgina (la 16) d’aquesta edició una dona, Mercedes Monné, signa l’article “Al volver del Calvario”. Retornant a les edicions normals, ens n’anem al dissabte de Glòria, 5 d’abril, que obre la portada amb “Las Campanas de la Gloria repican ¡Aleluya!” i la pàgina tradicional del “Tarragona al día”, amb la crònica de la professó, de la qual es destaca el “fervor y la devoción” dels participants i la presència d’“un gran gentío” pels carrers de l’itinerari. Del Diumenge de Pasqua en podríem donar el santoral, els cultes i, fins i tot, l’evangeli, però la crònica corresponent, que apareix el posterior dimarts 8 d’abril, ens detalla per igual la missa, la cursa de braus del diumenge i l’aspecte de la ciutat en quedar quasi buida el Dilluns de Pasqua, quan tothom sortia a menjar la mona pels indrets característics.

Finalment, hem de cloure aquesta no gaire breu relació de circumstàncies dels actes que constituirien la crònica d’un opuscle absolutament inèdit, amb el Petròfilo del dijous 10 d’abril sobre “El éxito de las fiestas”, en què el bon amic Lluís M. Mezquida Gené hi posa la darrera paraula. (Continuarà)

SANT CRIST DE LA SANG Reial i Venerable Congregaci贸 de la Pur铆ssima Sang de N. S. Jesucrist Foto: Francesc Virgili Novel

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

LA PASSIÓ INACABABLE Olga Xirinacs

Cada persona té la seva història musical, peces diverses que ens fan recordar moments intensos de la vida. Així que la sentim, la memòria ens arriba, automàtica. La tardor em va portar una música que, juntament amb la imatge que l’acompanya, es pot afegir perfectament als rèquiems més coneguts que solen acompanyar la Passió i Mort de Jesús. D’aquesta manera es fa extensiu el sofriment de Crist fins a les nostres generacions. Una ona immensa de dolor travessa el món i retorna una vegada i una altra, sempre vencent els pobles. La peça que ara proposo per considerar de nou la injusta mort d’un innocent és l’Adagio per a cordes de Samuel Barber (1910-1981)1. La composició havia estat inicialment un agnus dei. Va ser triada pel magnífic cineasta Oliver Stone com a banda sonora de la pel·lícula Platoon, obra mestra

del cinema que denuncia el sacrifici dels combatents i civils a les guerres. Homenatge, en aquest cas, a tants morts al Vietnam, d’un bàndol i de l’altre sense distinció. El fotograma que sol acompanyar el moment culminant de la pel·lícula és la mort del sergent Elies, amb els braços alçats i en creu, com un Crist agonitzant mentre les bales el fan alçar de terra. El paral·lelisme entre totes dues Passions es fan molt evidents, sobretot al moment de la mort d’Elies. No sabem si el sacrifici de Crist va ser en va o no. Així com en néixer i durant el seu curt període doctrinal Jesús va demanar i donar la pau, que mai no ha estat aconseguida, així també veiem que la seva Mort s’ha perpetuat en els segles. Són molts els pacifistes, però la creació és com és: la crueltat i la mort injusta continuen sacrificant els pobles.

1. La banda sonora es pot trobar fàcilment a Youtube.

l·lícula Platoon

Portada de la pe

Foto: Pere Amenós Basora

EN COMMEMORACIÓ DELS CINQUANTA ANYS DE LA BENEDICCIÓ DE LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT DE TARRAGONA (1963-2013) La imatge de la Mare de Déu de la Soledat fou lliurada a la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona l’any 1963. L’acte de benedicció, presidit pel cardenal Benjamín de Arriba y Castro, tingué lloc a les sis de la tarda del 10 d’abril de 1963, Dimecres Sant, a l’església de Natzaret. Foren els padrins la Sra. Alícia del Castillo de Fernández, esposa del governador civil de la província de Tarragona i el Sr. Benigno Dalmau Vilá, alcalde de Tarragona. Aquell mateix Divendres Sant, va sortir per primera vegada a la processó del Sant Enterrament enmig d’una gran expectació. És obra de Josep Viladomat i Massanas (Manlleu 1890 – Escaldes-Engordany (Andorra) 1989)

LA SOLEDAT. Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

i representa la Soledat de la Verge sota la invocació de la Mare de Déu dels Set Dolors. Viladomat va cisellar el cap i les mans de la imatge i els va incorporar a una estructura metàl·lica. Destaca la intensitat emotiva del rostre, sense gesticulacions ni patetisme. La peanya fou projectada per Josep M. Monravá i la carcassa es va bastir a la fusteria Reverté. Les llantes van anar a càrrec de Serralleria Magarolas . La decoració fou obra de Ferran de Castellarnau. El frontal de les faldilles granes que envolta el misteri porta brodat l’escut de la Congregació. El mantell blau, brodat a mà, és obra de les carmelites de Banyoles (l’Estany). Quim Mas Carceller

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

PASSUS Quim Mas Carceller

SANT SEPULCRE. Foto: Carles Mallol Parga

La imatgeria relacionada amb la Setmana Santa sempre ha tingut un paper molt important, tant al carrer com dins els temples, per escenificar i transmetre al poble el missatge de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, amb diversos estils, segons l’època, costums i tradicions de cada lloc. “Pas”, en llatí passus, significa ‘escena’ però també patiment, és el nom que es dóna al conjunt d’una imatge o un grup escultòric, juntament amb la peanya o tron, que es treu en processó normalment per Setmana Santa, encara que la temàtica del conjunt també pot ser de glòria i no tan sols passional. A Tarragona també l’anomenem “misteri”. A l’edat mitjana la litúrgia de Setmana Santa girava al voltant de la culminació de la vida de Crist, amb l’últim sopar i la crucifixió com a vèrtex, ritual que ja se celebrava a Tarragona al segle xii dins els primitius temples de Santa Tecla la Vella, Sant Miquel del Pla, Sant Fructuós, Sant Salvador del Corral i Santa Maria del Miracle i, a partir del xiii, als de Natzaret, dels Sants —convent de Santa Anna dels frares de Sant Agustí—, Santa Magdalena del Bell-lloch, Sant Pere de Sescelades i, sobretot, a la Catedral, on s’acostumaven fer

diverses processons de petit format. Normalment cada acte corporatiu en tenia una, com la que anava de l’altar major a les capelles laterals per escortar una relíquia o una imatge. A la seu, també tenim datades les de Dijous Sant al Monument, o al claustre, com les del mandatum i consagració dels sants olis, o la que anava fins la porta principal en la cerimònia de la reconciliació dels penitents públics. Divendres Sant es feia l’adoració a la Creu i la processó de la Santa Espina. Dissabte Sant n’organitzaven una, com ara es continua fent a la vetlla pasqual, des del portal major fins a l’altar major en la cerimònia de benedicció del foc, aigua i fonts baptismals. En aquells temps pretèrits, a més i sobretot Dimecres, Dijous i Divendres Sants tenien lloc representacions sacres, commemoratives dels misteris de la Passió, amb entremesos i altres figuracions en què intervenien, fins i tot, personatges bíblics. Tenim constància que al segle xv es representava la Passió de Crist a la Catedral. L’exercici pietós més popular que rememora la Passió és el viacrucis, acte que les nostres confraries solen organitzar als interiors dels temples per Quaresma i pels carrers del seu entorn els dies sants. Aquesta pràctica, anomenada col·

Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

loquialment “els passos” —que Jesús va fer des del pretori fins al Calvari— té l’origen en les visites que feien la Mare de Déu i els apòstols, sobretot després de l’Ascensió, recorrent aquells indrets de Jerusalem i passant pel carrer de l’Amargura —la via Sacra. Els franciscans, custodis dels llocs sants des del segle xiii, el van fomentar pertot arreu. Arran de la fundació a Tarragona del monestir dels frares menors (1242) i el de les monges clarisses (1267), es formà a la capital i a les comarques un ambient religiós franciscà que va fer brollar la devoció als passos o estacions del viacrucis. Es pot considerar el pròleg de la nostra tradicional celebració de la Setmana Santa. A finals segle xvi i principis del xvii els caputxins, establerts a Tarragona l’any 1589, s’afegiren al foment de la via Sacra, sobretot quan van fer el trasllat des de Sant Fructuós al nou convent situat prop de la mar, a la barriada del Port, més o menys on actualment hi ha l’estació dels trens, molt abans del tercer lloc (1805), avui parròquia de Sant Joan Baptista. Els gremis, entitats que aglutinen persones del mateix ofici, tenen el seu origen entre els segles

xiii i xv. A la catorzena centúria estan documentats els gremis tarragonins dels pescadors, hortolans, fusters, ferrers, paraires, mariners i patrons de galeres i altres navilis, pellissers, mercaders, notaris, apotecaris i físics. D’ells van sorgir les dues primeres confraries, la de Santa Magdalena dels Hortolans (1353), refosa el 1402 amb el gremi de bracers o jornalers, sota el nom de Gremi de Pagesos, i la de Sant Pere dels Pescadors (1383). Hem d’esclarir que els passos no neixen amb les confraries, sinó temps més tard, arran del desig d’enriquir el repertori iconogràfic. Aleshores només es treien a la processó relíquies, creus, banderes i penons amb imatges de Crist o escenes de la Passió pintades a mà o brodades.

LES PRIMERES PROCESSONS DE SETMANA SANTA No és fins a l’edat moderna, sobretot a partir del Concili de Trento (1545-1563), quan s’inicien les processons públiques amb els primers passos estructurades com les entenem avui dia, la finalitat

PASSUS

de les quals era interpretar passatges de la Bíblia utilitzant imatges de fusta, pedra o altres matèries com el paper cartró o la roba encolada, perquè el poble, la majoria analfabet i que no sabia interpretar el llibre sagrat, ho pogués veure i entendre. A Tarragona (any 1550) coincideix amb la creació de la Confraria de la Preciosa Sanch de Nostre Senyor Déu Jesuchrist, fundada el 1545 pels gremis d’espardenyers i esparters. Cal fer notar que els passos que participen en la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, que fins al 1858 es feia en Dijous Sant, no sempre han conservat les mateixes estructures quant a mida, composició i decoració. Passa amb la processó, que no té gaire semblança amb les primitives. L’actual és el resultat de l’evolució de diferents actes dispersos que s’han acumulat fins a formar una cosa homogènia i única. El Concili recomanà l’estació pública manifestant la necessitat i els avantatges que es deriven del culte a les imatges, veritables efígies de Jesús i de la seva mare. S’havien de treure al carrer perquè qui no entrava a l’església per la seva pròpia voluntat en veure-les pensés en els moments de la Passió de Jesucrist. La declaració del Concili, sessió XXV del dia 4 de febrer de 1563, sobre la invocació, veneració de les relíquies dels sants i de les sagrades imatges, diu: “[…] declarem que s’han de tenir i conservar, principalment en els temples, les imatges de Crist, de la Verge mare de Déu, i d’altres sants, i que se’ls ha de donar el corresponent honor i veneració; no perquè es cregui que en elles hi ha divinitat, o alguna virtut per la qual mereixi el culte, o que se’ls ha de demanar alguna cosa, o que s’hagi de tenir confiança en les imatges, […] sinó perquè l’honor que es dóna a les imatges, es refereix al model que elles representen; de manera, que adorem a Crist per mitjà de les imatges que besem, i davant les quals ens descobrim i agenollem; i venerem als sants, que tenen en elles la seva similitud. Els bisbes ensenyin amb cura que per mitjà de la historia de la nostra redempció, representades en pintures i altres còpies, s’instrueix i referma al poble recordant-li els articles de la fe, insistint en ells contínuament; a més que es treu molt de fruit de totes les sagrades imatges, no només perquè recorden al poble els beneficis i dons que Crist els ha concedit, sinó també perquè s’exposen als ulls dels fidels els saludables exemples dels sants, i els miracles que Déu ha obrat per mitjà seu, amb la finalitat de donar gràcies a Déu a través d’ells, i arreglin la

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

seva vida i costums a exemple dels mateixos sants; així com perquè s’estimulin adorar, i estimar Déu, i practicar la pietat.” L’escassetat de documentació, destruïda durant les guerres dels Segadors, de Successió, del Francès o la Guerra Civil, no ens permet assegurar amb exactitud com eren les primeres processons tarragonines. Podem intuir que no diferien gaire de les d’altres ciutats: gamfarons o pendons, banderes negres, confrares de llum, confrares de penitència amb vituperis o improperis, confrares de sang —els deixuplinants—, un crucifix no gaire gran i normalment, les imatges de l’Ecce Homo i la Dolorosa.

TIPOLOGIA I COMPOSICIÓ D’UN PAS L’estructura de la processó del Sant Enterrament, en què participen totes les confraries de la ciutat, segueix la seqüència de les estacions del viacrucis, molt semblant a les processons de la meitat nord peninsular, però diferent de les comunitats de més al sud on, malgrat que alguna vegada organitzen la procesión magna, habitualment les germandats treuen en processó passos de Crist i de la Verge, diferenciats en pas de misteri i pas de pal·li. El vocabulari que usen per detallar cada part del conjunt també el podem aplicar als nostres misteris. El pas de misteri Generalment s’anomena pas de misteri el que porta la imatge de Jesús, encara que segons la

LA PRESA DE JESÚS Associació del Pas de la Presa de Jesús – Confraria de Pescadors Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

PASSUS

temàtica també rep altres noms. Els passos de Crist porten el Crucificat (Sant Crist de la Sang). Els que Jesús apareix només amb la Creu al coll o acompanyat del Cirineu solen anomenar-se el Natzarè (Jesús de la Passió, Cirineu, Natzarè i Crist dels Penitents). Si representa una escena de la crucifixió o del mont Calvari, li diuen pas de calvari (Despullat, Descendiment, Pietat i Retorn del Calvari). Aquells passos o grups escultòrics en què Jesús apareix en escenes passionistes fora del Calvari, envoltat de la Verge, els seus deixebles, les dones santes, els homes sants, botxins, esclaus o romans s’anomenen passos de misteri (Borriquita, Sant Sopar, Oració a l’Hort, Vetlleu i Pregueu, Presa, Flagel·lació, Cristo del Buen Amor, Sant Enterrament i Sant Sepulcre). Els que representen escenes dels diferents judicis de Jesús se’ls dóna el nom de tribunal (Ecce Homo). I, finalment, tot i que a Tarragona no en tenim, els passos com el Sagrat Decret o la canina, són anomenats al·legòrics, als quals cal afegir el Ressuscitat. Els passos de misteri gairebé sempre tenen la mateixa estructura, encara que diferent proporció. Tots, sense distinció, contenen el baiard o llitera (parihuela) de mida rectangular, generalment de fusta. Els dos costats més curts s’anomenen part davantera i part posterior, i els més llargs, costaners. La part superior del baiard, sobre la qual descansa la canastra, és la taula. Tot el conjunt que genèricament diem peanya s’aguanta amb quatre o sis potes. A l’interior del pas es distribueixen el que a Andalusia diuen trabajaderas, llistons gruixuts de fusta o barrots, parells, entre sis i deu unitats, grà-

Nazareno, Cadis. Foto: Iolanda Jaimot

Vera-Cruz, Cadis. Foto: Quim Mas

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Afligidos, Cadis. Foto: Quim Mas

cies als quals els portants poden carregar-los sobre el coll o les espatlles. Per protegir-se, uns usen el costal (Sevilla), altres la molía o carga flamenca (Jerez), el cincho (Sanlúcar), almohá (Màlaga), coixí (León, Valladolid, Oviedo) o el tortell (Tarragona).

Oración en el Huerto, San Fernando. Foto: Quim Mas

Nuestra Señora de la Amargura, Cadis. Foto: Quim Mas

María Santísima de las Penas, Cadis Foto: Arxiu Antonio Gámez

El baiard està envoltat per respiradors i faldons. Els respiradors poden ser fets de fustes nobles tallades, de fustes tallades i daurades, de metalls nobles o, fins i tot, de malles o calats brodats a mà. A Cadis, a cada angle conserven un llistó curt (maniqueta) rastre de les primitives vares (andas) que encara usen moltes confraries per traginar els passos, com a Cartagena, Hellín, León i Màlaga, entre altres. Els maniqueteros duen a la mà unes forquetes (horquilla) que ajuden a marcar el pas als cargadores, càrrega que anomenen a paso horquilla. Quan al segle xvii els passos comencen a ser duts per mercenaris, apareixen els faldons i desapareixen les vares. Sobre el baiard, i de mida més reduïda, hi ha la canastra o canastilla, on col·loquen les imatges. A la part frontal del pas hi va el llamador o martell amb el qual el capatàs dóna les ordres de levantá i arriar dels passos. Els voltants del baiard i la canastra se solen guarnir amb cartel·les, angelets, capelles, etc. Les cartel·les, normalment de forma ovalada, són baix relleus, pintures, esmalts, terracota o escultures de fusta que representen escenes de la Passió o al·legories.

Els primitius passos tenien forma de llitera, només hi cabia la imatge i eren portats amb dues o quatre vares de fusta. Li donaven llum penitents amb atxes i, des del segle xvii, fanals que els acòlits portaven al voltant del pas. Una reminiscència de tot això són els cirials que ara els obren pas, mentre les imatges queden il·luminades per canelobres, fanals o quatre ciris grans (hachones), situats a cada vèrtex de la canastra. Finalment podem trobar al peu de les imatges, al fris o a les vores superiors i inferiors de la canastra una muntanya o estores de clavells vermells, lliris o altres flors i plantes que complementen el guarniment del conjunt. El pas de pal·li S’anomena pas de pal·li el que porta la imatge de la Mare de Déu. L’estructura té l’origen en el dosser o tàlem amb les caigudes rectes i franges de vellut rematades amb serrells. Aquesta és la peça més destacada i diferencial amb el pas de Crist que aixopluga les imatges. Està composta de sostre i bambolines frontals, posteriors i laterals fetes de roba brodada, i tot el conjunt queda sostingut per varals. El seu ús va lligat al concepte de resguardar tot el que és sagrat. En els orígens, el pal·li era dut a les mans per confrares o clergues que, com sempre, anaven darrere el pas de misteri. El primer pal·li sobre un pas, amb només quatre varals, és el de la Concepción de Sevilla, de finals del segle xvi. Anys més tard apareixen els de sis i vuit varals, i a partir de mitjan segle xix gairebé tots els passos en porten dotze,

PASSUS

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Setmana Santa a Múrcia. Foto: Arxiu Quim Mas

Manigueteros, Cadis. Foto: Quim Mas

Cargadores Ecce-Homo a Cadis. Foto: Quim Mas

que simbolitzen els apòstols, fets del mateix metall o fusta que els respiradors. L’estructura interior pot tenir quatre, sis o set trabajaderas. El baiard està envoltat dels respiradors, fets de plata, alpaca, plata daurada o brodats, i els faldons, molts dels quals porten brodats medallons amb escenes representatives. La part superior del baiard és el tauler, sobre el qual hi col·loquen les gerres, el candeler, una peanya i el pal·li. A la part frontal del tauler està situat el martell d’ordres i pot haver-hi una fila de gerres petites de metall, entre sis i deu, amb flors naturals. Darrere les gerretes s’estén la candelera, que il·lumina tot el conjunt. La formen successives fileres de canelobres de metall amb ciris, que guanyen en altura com més enrere es troben. La candelera té un mínim de vuitanta peces i un màxim de cent vint. Alguns ciris porten adossats adorns florals també de cera (la vela rizá o cera arrissada). La candelera està dividida en dos blocs i al mig hi queda un espai, anomenat carrer, que permet veure la imatge. Al terra d’aquest espai se sol posar una miniatura d’altres Mares de Déu o reliquiaris, anomenada imatge venera. Als dos

laterals, entre els varals, hi trobem gerres de metall guarnides amb pinyes o melons de flors, la majoria blanques. La Mare de Déu queda situada dalt una peanya, estructura de metall que ajuda a aixecar la imatge sobre la base del pas. Pot anar acompanyada de la imatge de Sant Joan Evangelista (Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista). Forma part de l’esquelet de la imatge l’ahuecador, armadura de ferro que fa possible que els ornaments i brodats del mantell es puguin contemplar de manera perfecta. A la part del darrere del pas se situen els canelobres de cua, entre vuit i catorze punts de llum, fets del mateix material que la resta del pal·li. Tenen com a funció il·luminar el mantell. Malgrat tot el que expliquem, alguns passos no porten pal·li, per simbolitzar la Mare de Déu sola i al peu de la Creu (la Soledat). ESTILS DE PORTAR ELS PASSOS Segons la manera de dur els passos, es poden dividir en tres grups: a pes de coll, a rodes o mixtos.

Foto: Francesc Virgili Novel

A pes de coll Els confrares els carreguen sobre les espatlles. En aquesta modalitat hem de diferenciar tres grups segons la forma de traginar la càrrega: exterior, interior i mixta. Sabem que les primitives imatges eren portades per quatre persones i més tard, per sis o vuit, damunt d’una simple peanya, civera o baiard de fusta, lligada a dos pals travessers. Anaven escortats per confrares que duien crosses on recolzaven el pas a les aturades, molt semblant a la manera com es porten les imatges patronals de sant Roc a les festes del Cós del Bou, de sant Pere i la Mare de Déu del Carme al Serrallo, de la Mare de Déu del Roser al carrer Merceria o la Mare de Déu del Claustre a la Catedral. L’argot setmanasanter andalús diferencia dues maneres de dur passos: la sevillana, que consisteix a portar-los des de l’interior, i la malaguenya, portats exteriorment amb barres o pals. A Sevilla els portants s’anomenen costaleros, ja que carreguen el pes sobre el coll, en concret sobre la setena vertebra, que protegeixen amb una tovallola enroscada (el costal). L’espai que utilitzen per carregar el pes són les trabajade-

ras, pals de fusta que es creuen transversalment dins el pas, posats a diferents altures, de més a menys alçària. A Màlaga i en altres ciutats de les comunitats de Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Múrcia i Astúries porten els misteris amb quatre o més barres longitudinals sobre les quals descansa el tron o peanya. A diferència d’altres localitats, a Cadis porten els passos cargadores i no costaleros que carreguen el pes sobre una de les espatlles, el mateix que a Màlaga, però amb la particularitat que els gaditans van sota la peanya i no se’ls veu. Les quatre barres o palos van col·locades en sentit longitudinal i els cargadores es disposen de manera que dues fileres carreguen el pes sobre l’espatlla esquerra i les altres dues, sobre la dreta, això si, sense protecció entre pal i espatlla, directament sobre la samarreta o alguns sobre la pell. A cada angle de la peanya encara conserven quatre pals d’un metre de llargada on van situats els maniguetas, que porten una horquilla o crossa usada antigament per fer reposar els passos quan encara no tenien potes. L’horquilla serveix per ajudar a marcar el pas. Pel que fa a Tarragona, tenim la singularitat de dur-los de forma mixta, uns confrares a l’interior, normalment i segons el pas entre sis i dotze, que es col·loquen al coll un coixí semicircular (tortell) per suportar millor el pes, i els altres a fora, en-

PASSUS

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA. Cofradía del Cristo del Buen Amor. Foto: Pere Amenós Basora

tre quatre i deu, anomenats ganxos. Sobre una de les espatlles porten una corretja creuada feta amb cuiro que a la part baixa porta un triangle i un mosquetó o un ganxo de ferro —d’aquí el nom— que serveix per enganxar-se a l’estructura de la peanya. Actualment hi ha tretze passos que van a espatlles: Borriquita, Sant Sopar, Oració a l’Hort, Presa de Jesús, Ecce-Homo, Jesús de la Passió, Natzarè, Pietat, Sant Enterrament, Sant Sepulcre i Soledat, a més del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, que no porten ganxos externs. A rodes Si les carrosses les empenyen amb barres, en la majoria de casos és perquè el conjunt pesa molt. Es comencen a posar a principis segle xx, quan incorporen xassís i carrosseries de camions. A l’interior tenen reservat un lloc on el conductor dirigeix amb un volant les maniobres que s’han de fer. A partir dels anys vuitanta a molts passos, excepte el Natzarè, que sempre l’han dut a espatlles, els van treure les rodes. Avui, set misteris encara hi van: Vetlleu i Pregueu, Flagel·lació, Cirineu, Despullat, Crist dels Penitents, Descendiment i Retorn del Calvari,

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Sistema mixt Són els que poden fer part del recorregut sobre rodes i la resta, al coll, com és el cas de Vivero, on es veuen obligats a utilitzar aquest mètode pel pendent del carrers o pel format de les portes murallades. A Cadis i en altres ciutats andaluses fan servir rodes complementàries per sortir i entrar als temples que tenen la porta d’entrada molt baixa. De fet, aquesta descripció dels passos està plena de generalitats, perquè cada pas de misteri i cada pas de pal·li són totalment diferent els uns dels altres. Cadascun té detalls que el fa ser únic.

EL DESCENDIMENT DE LA CREU Congregaci贸 del Venerat Cos de N. S. Jesucrist en el Descendiment de la Creu Foto: Carme Ribes Moreno

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

JOSEP MARIA BOHIGAS MASOLIVER, ESCULTOR I POLICROMISTA Quim Mas Carceller A la capçalera del primer opuscle programa de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, hi podem llegir aquestes paraules: “Senzill i humil és el nostre origen, com gran i ambiciosa la nostra idea. D’entre un grup de tarragonins, nadius o d’adopció, sorgí la idea d’agermanar-nos per rendir tribut a Maria Santíssima en el seu Sisè Dolor, en rebre en braços a Jesús desclavat de la Creu en què fou immolat [...]” Aquesta petita introducció, que sintetitza l’objectiu que perseguien els impulsors de la Congregació ara fa 65 anys, canalitza aquest treball de recerca, que pretén donar a conèixer aspectes de la vida i obra de l’escultor Josep M. Bohigas, i no pas Robert Bohigas, com se l’identificava fins fa poc, nom que m’ha certificat per escrit Francesc Navarro, director de l’Escola Llotja de Barcelona. A Bohigas, segons consta al contracte signat, se li encarregà modelar la maqueta del pas El Descendiment de la Creu. Remenant arxius per poder completar el text, he consultat dades al resum de la història de la Congregació, publicades a l’opuscle de l’Agrupació de 1991; a la Revista de Girona, i al meu arxiu. Un cop acabada la Setmana Santa de 1948, el grup d’entusiastes fundadors es va posar a treballar i va iniciar els tràmits per constituir oficialment l’entitat. Presentaren davant l’Arquebisbat el projecte d’estatuts i els dissenys de la vesta i la insígnia, que van ser aprovats el 9 de desembre del mateix any. El pas següent fou cercar l’escultor que donés forma a la representació plàstica del moment que descendeixen Jesucrist de la Creu. Per mediació de l’Estudi d’art religiós de Josep Campanyà Ros, successor de la vídua Reixach (Josep Reixach Vilas), de Barcelona, situat al passeig de Gràcia 117, davant Els Jardinets, els van posar en contacte amb el professor Bohigas, de l’Escola Llotja de Barcelona, perquè presentés un projecte. I aquí comença la relació, fins ara semblava que efímera, de l’artista amb la Congregació. Al principi de 1949 l’escultor va completar l’encàrrec, però calgué lliurar-li un acompte de 5.000 pessetes d’aquell temps, una forta despesa que es va poder afrontar gràcies a l’aportació de dues

persones, que la van cedir com a préstec. Les il· lusions dels fundadors, però, van decréixer a causa de l’alt cost econòmic del projecte. El pressupost de 60.000 pessetes, estimades només per la talla del conjunt, eren inabastables, malgrat que amb els Srs. Campanyà i Bohigas havien sospesat diverses sortides per rebaixar-ne el cost. Representava

Maqueta del pas exposada a la parròquia de Sant Pau. Foto: Míriam Ramon Mas

ALGUNES DE LES OBRES DE JOSEP MARIA BOHIGAS Escultura de Sant Pere. Façana catedral de Girona

Escultura de Sant Pau. Façana catedral de Girona

El Trobament (1959), conegut com a Pas de les Dones. Banyoles. Foto: Mn. Ramon Pijuan La Pietat o Mare de Déu dels Dolors (1961), Banyoles. Foto: Mn. R. Pijuan

L’escultor amb la imatge de Santa Maria dels Turers (1960)

Verge de la Llum. Catedral de Barcelona. Foto: Quim Mas

JOSEP MARIA BOHIGAS MASOLIVER. ESCULTOR I POLICROMISTA

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Maria Magdalena del pas del Descendiment. Foto: Carme Ribes Moreno

unes 2.335 vegades el sou bàsic diari de l’època, al qual calia afegir 1.600 pessetes per la construcció de la peanya i 815 d’addicionals per policromar les imatges i l’enllumenat. No va ser fins al 1952 que es va poder rebre un crèdit, amortitzat en deu anys, comptant també amb l’ajut de donacions dels congregants. Després de llargues negociacions del prefecte i sotsprefecte del Capítol del Descendiment, s’aconseguí que l’Estudi de Josep Campanyà, propietari dels drets sobre la idea, l’esbós, la maqueta i les fotografies els cedís a la Congregació per 6.000 pessetes. Com que la documentació de l’arxiu de la Congregació és minsa i no gaire aclaridora, fins ara s’ha suposat que el mateix Estudi Campanyà, per al qual molts artistes feien treballs, fou l’encarregat de cisellar quatre de les set imatges projectades. Cal aclarir que no va ser pas Lluís Maria Saumells Panadès, a qui alguna vegada se li havia atorgat l’autoria, ja que el mateix Saumells m’ho va ratificar de paraula i per escrit. El cert és que les imatges les va policromar a Tarragona l’artista decorador Sadurní Garcianguera amb l’ajut del pintor Tomàs Olivar Duro. El misteri es va beneir el 30 de març de 1953 (Dilluns Sant) a l’església dels Sants Reis (Sant Agustí). Cinquanta set anys més tard, l’any 2010, el palentí Melchor Gutiérrez Sanmartín va cisellar les tres figures que faltaven per completar el conjunt, seguint amb

fidelitat el disseny de la maqueta, mentre que la policromia va anar a càrrec de l’empresa Artemartínez d’Horche (Guadalajara). Per saber una mica més de l’artista que ens ocupa, he consultat dos articles de recerca prou documentats, un signat pel periodista Quim Fernàndez i Callís, publicat a la Revista de Girona i l’altre d’Antoni Mª Rigau i Rigau, de l’opuscle dels Manaies de Banyoles, que ens ajudaran a conèixer molts aspectes de la vida de Bohigas que, de ben segur, enriquiran les nostres publicacions. Com ja he esmentat, Josep Maria Bohigas i Masoliver (Banyoles 1906 - Barcelona 1971) fou l’autor de la maqueta del pas, entre moltes obres escampades i poc estudiades arreu de Catalunya, a la Península i en alguns indrets d’Amèrica Llatina. Format a l’Escola d’Olot, també va estudiar a la Llotja de Barcelona, on més tard va exercir de professor de policromia. A més, va ser deixeble de Josep Maria Camps i Arnau, el creador de l’anterior Verge de la Soledat (1941) per a la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat tarragonina. Bohigas, banyolí de cap a peus, nasqué al carrer Sant Pere el 12 d’abril de 1906 i morí molt discretament a Barcelona el 26 de juny de 1971. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts d’Olot i a la Llotja de Barcelona. Quan ho va tenir tot fet es va casar

Foto: Quim Mas

a l’església de Sant Joan de Gràcia, al setembre de 1929, amb Maria Teresa Espinach, gracienca de cor endins. La parella es va establir en un pis cantoner a la confluència del carrer Indústria amb el de Bailén. Al mateix temps, va obrir pel seu compte un taller enclotat en un passatge de Gràcia i allà va anar fent d’escultor per encàrrec. La fama de l’artista, que ja era es va estendre de seguida, i la integració amb el veïnat va ser total. Fins i tot el 1958 —i segurament molts més anys— va fer de jurat al concurs d’engalanar els carrers del barri, per les festes de la Mare de Déu d’Agost. Una de les facetes artístiques que combinava amb l’escultura era la música. Violoncel titular del Trio Fluvià, que havia fundat l’any 1952 Armand de Fluvià i Vendrell, triomfaven per Barcelona i arreu tocant música de cambra. Però a Barcelona no tot van ser flors i violes. El 1936 els Bohigas van tenir una nena que es va dir Teresa, com la mare. Ell volia un nen, però l’havien buscat tant que quan va néixer li va sembla un regal del cel. I el cel se la va endur amb només set anys, al gener de 1943, amb el temps just d’haver-la vist créixer una mica. El dol va ser terrible. Van quedar tan defallits, es van deixar anar tant de la mà de Déu, que en tres mesos tant ell com la dona es van aprimar fins als ossos. De resul-

tes d’aquella tragèdia, Bohigas va cisellar, sempre més, la cara de la petita en tots els àngels que li van demanar de fer. Segons continua escrivint Quim Fernàndez, “Josep Maria Bohigas estava content quan arribava a Banyoles. Fins que li va faltar la Teresa, hi va passar molts mesos d’agost. Dormien a Can Vilà, a casa del seu cosí Lluís, que regentava una sabateria. De seguida que se sabia que havia arribat i la notícia s’estenia per la comarca, es desfermava un formigueig de sotanes inacabable per anar-lo a veure, a la sabateria, per demanar-li que els adornés la parròquia amb una donació tan desinteressada com fos possible. Josep Maria Bohigas, creient i temorós de Déu, no va fer mai ni una ganyota de tan bona persona que era, de tanta paciència com tenia. La figura de Josep Maria Bohigas i Masoliver no es pot separar ni de Banyoles, ni de la música, ni de Gràcia, ni de l’escultura. Ni es podria entendre l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles sense la seva intervenció artística. Jordi Gimferrer i Martirià Brugada i Clotas han tingut cura de fer inventari de la inacabable producció escultòrica del mestre. Efectivament, Bohigas fou un escultor disciplinat en la feina de cada dia i els resultats van ser espectaculars. Per mides, el recompte s’hauria d’engegar amb les imatges immenses de sant Pere i sant Pau que flanquegen, des del 1962, la portalada de la catedral de Girona. Si l’ordre s’hagués d’establir per lògica, en canvi, potser s’hauria de partir de la magnífica marededéu Santa Maria dels Turers (1960). Llavors es podria fer cap al pas de la Pietat o Mare de Déu dels Dolors (1946) que cada Setmana Santa arrossega la processó dels Dolors de la vila vella de Banyoles. A la Pietat hi ha bona part del llegat artístic de Bohigas. La darrera restauració, seguint les tècniques de l’escola d’Olot, de la qual ell mateix fou mestre, ha desvirtuat una mica la imatge i n’ha esborrat part del testimoni original. Amb la bona fe a vegades no n’hi ha prou. Es veu que l’escultor era partidari de policromar les talles amb anilina, sense utilitzar ni un trist grapat de guix, directament sobre la fusta, amb la voluntat de deixar al descobert els solcs de la gúbia i emfatitzar tant els replecs de la vestimenta com l’expressió dels rostres en tota la seva tràgica tristor. Si les cròniques són fiables, Bohigas fou policromista en obres de Josep Clarà i de Frederic Marés, va ser professor de policromia a l’Escola

JOSEP MARIA BOHIGAS MASOLIVER. ESCULTOR I POLICROMISTA

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

Llotja de Barcelona. Té l’obra repartida des de la Cellera a Barcelona passant per Igualada, així com arreu de la península i, segons sembla, en alguna parròquia de Nicaragua. A Barcelona i al claustre de la catedral té la Verge de la Llum, al Seminari Conciliar la Puríssima i a Horta la Verge de la Pau; a Santa Maria de Montcada el Sagrat Cor de Jesús (1954); a Igualada va reconstruir el famós Sant Crist d’Igualada; i a Banyoles, també té, la Sagrada Família, el Sant Crist de Santa Maria dels Turers i un altre pas, el Trobament (1959) conegut com a “pas de les dones”. No es limità a l’escultura religiosa, encara que aquesta potser va ser l’especialitat en què reeixí més plenament. Escultures i talles que li han donat renom son Contemplació, Flora i Eslava que ornen jardins i parcs barcelonins. Bohigas es casà en segones núpcies amb la senyora que el cuidava quan, ja enviduat de Teresa Espinach, li va sobrevenir l’erosió d’una malaltia punxeguda. El matrimoni va durar de Nadal a Sant Esteve. Al cap de res d’haver mort Bohigas, la dona va obrir el portal del taller de Gràcia i del carrisqueig li devia venir un cobriment. S’ho va malvendre tot per quatre duros a un drapaire, des de l’eina més petita fins al violoncel. Només

faltava això, que l’ànima que va fer coincidir la intenció de l’artista amb el resultat del treball es perdés al magatzem d’un saltaterrats.” I fins aquí el recull de part de la història d’un escultor mig oblidat que, una vegada analitzat el que acabeu de llegir, se’ns planteja un dubte: vivint on va viure i treballant en un taller del barri de Gràcia, prop de l’Estudi d’Art Josep Campanyà, avui Reixach-Campanyà, ens preguntem si Josep Maria Bohigas Masoliver podia ser també autor o, a la millor, l’únic autor material de les quatre primeres imatges del pas? Que el temps i les futures recerques ens ho ajudin a aclarir. Bibliografia Quim Fernàndez i Callís: “Josep M. Bohigas i Masoliver, l’escultor oblidat”. Revista de Girona, 258, pàg. 52 - 54. Antoni Mª Rigau i Rigau: “L’escultor Bohigas, banyolí benemèrit”, dins l’apartat “Gent i fets” de l’opuscle dels Manaies de Banyoles. Josep Pena i Tomàs. Llibre programa de l’Agrupació de 1991, pàg. 20 -25. Testimoni oral i escrit de Joaquim Duran Ametller. Arxiu de la Congregació del Descendiment i de l’autor.

LA PIETAT Gremi de Pagesos de Sant Llorenรง i Sant Isidre Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

LES DUES PROCESSONS MÉS ANTIGUES DOCUMENTADES A TARRAGONA Andreu Muñoz Melgar

Arqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense

L’existència de processons apareix documentada durant tota la història i es troben presents en la major part de les religions. Es deriven de necessitats psicològiques i sociològiques de les comunitats humanes. Pel que respecta al món judeocristià, tenim constatades processons tant en l’Antic Testament com en el Nou Testament. Les processons no són, doncs, un fenomen nou ni exclusiu del cristianisme. Tanmateix, el significat cristià que se li atorga és molt profund i singular, ja que externalitza la condició peregrina del poble de Déu. Els creients de tots els temps caminen amb Crist cap a la mort i la resurrecció per assolir l’estadi definitiu i transcendent del Paradisus, destí escatològic i recompensa de totes les ànimes dels benaurats (cf. Lc 23, 43; 2Cor 12, 4; Ap 2,7).

Les primeres manifestacions de processons litúrgiques ja les tenim constatades a l’època del cristianisme primitiu amb l’entrada del celebrant que avança amb els Evangelis i les ofrenes. Respecte a la Setmana Santa, la processó de les palmes ja se celebrava a Jerusalem al segle iv. A Tarragona el fet processional fou, doncs, una realitat des dels orígens del cristianisme. Malgrat tot, la manca de documentació litúrgica d’aquests primers segles, pel que respecta a la nostra ciutat, no ens permet reconstruir aquestes pràctiques de manera completa i amb localitzacions concretes. Ara bé, Tarragona conserva un document molt valuós que ens explica el que podríem considerar la descripció més antiga de dues processons litúrgiques cristianes a la nostra ciutat. Es tracta

Foto: Pep Escoda ©

Detall de l’Oracional de Verona (s.VIII). Arxiu Biblioteca Capitular de Verona: U. Tomba

de l’Oracional de Verona, text eucològic que pertanyia a l’Església de Tarragona, a principis del segle viii, en època visigòtica. Anotem que per eucologia entenem l’estudi de l’oració o del conjunt d’oracions d’un llibre litúrgic o d’una celebració. Si a través de les Sagrades Escriptures el creient és receptor del que Déu vol comunicar, els textos eucològics són les oracions que el creient dirigeix a Déu. En les litúrgies orientals s’anomena eucologi al seu llibre oracional. L’Oracional de Verona, també anomenat Codex Veronensis o, més correctament, Liber orationum festivus, està conservat en el còdex lxxxix de la Biblioteca Capitular de Verona, a Itàlia. Hipotèticament, l’exemplar es troba en aquest emplaçament com a conseqüència de la fugida de l’últim bisbe de Tàrraco, sant Pròsper, que s’endugué a Itàlia les relíquies dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de l’Església de Tarragona, per salvaguardar-les de la incursió araboberber a principis del segle viii. Hom considera que aquest text és la versió d’un arquetipus comú a totes les esglésies hispàniques, i que aquest arquetipus era toledà. Sant Julià, bis-

be de Toledo, en va fer una revisió entorn de l’any 680, per la qual cosa deduïm que s’utilitzava a la nostra Església a finals del segle vii. En paraules del liturgista, Mn. Miquel S. Gros, l’Oracional festiu “és el llibre litúrgic que, en l’antiga litúrgia hispana, conté les col·lectes que es resen després de les antífones i responsoris que componen els oficis festius, i les oracions conclusives, anomenades completúries, i les benediccions sacerdotals que clouen les dues hores canòniques de les matines, resades a la sortida del sol, i de les vespres que cal dir a la seva posta”. El text litúrgic estava acompanyat de rúbriques, anotacions que explicitaven com i on s’havien de realitzar les cerimònies. Doncs bé, dues d’aquestes rúbriques, la núm. 523 i la núm. 526, expliciten valuoses informacions topogràfiques sobre dues processons que la comunitat realitzava a Tarragona durant la Dominica in carnes tollendas, és a dir, el Diumenge de Carnestoltes. D’aquesta manera se’ns descriu un itinerari processional tot assenyalant-nos diferents advocacions d’esglésies: Santa Jerusalem i Sant Fructuós al contingut de la rúbrica 523 i Sant Pere al contingut de la rúbrica 526. Les dues rúbriques estan ubicades a finals de les matines i a les segones vespres del diumenge, i indicaven als fidels que a l’endemà, dilluns, s’iniciava la Quaresma. La rúbrica que precedeix la completúria núm. 523 expressa: «post explicitas laudes quas psallendo vadunt usque ad Sancta Jerusalem que in Sancto Fructuoso dicenda est» (Així mateix, completuria que ha d’esser dita a Sant Fructuós, un cop acabades les laudes, cantant les quals hom va fins a Santa Jerusalem). La rúbrica núm. 526 condiciona que la completúria i la benedicció, han de ser resades «ad Sancto Petro»; per tant, en una església advocada a sant Pere. El tema ha estat molt estudiat per liturgistes, historiadors i arqueòlegs. Tanmateix, avui no ha estat possible una identificació precisa ni la localització de les esglésies que esmenta el Liber orationum festivus. Sabem, però, que les esglésies mare o catedrals a la Hispània visigòtica rebien l’advocació de Sancta Iherusalem. Per tant, no tenim dubte que sota aquesta advocació es troba la Catedral de la Tarragona visigòtica. Per contra, tampoc tenim constatada la seva ubicació exacta. El problema, però, arriba davant la possibilitat que la Catedral comparteixi també l’advocació de sant Fructuós i que les dues referències advocacionals siguin la mateixa realitat física. El segon

LES DUES PROCESSONS MÉS ANTIGUES DOCUMENTADES A TARRAGONA

RELIQUIARI DE SANT PRÒSPER Sant Pròsper va ser arquebisbe de Tarragona segurament fins a l’any 713 (algunes fonts donen el 718). Va fugir a Itàlia arran de la invasió àrab que va destruir l’antiga Tàrraco. Es va endur les restes dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, així com altres objectes, entre els quals l’oracional visigòtic tarraconense conegut ara com Oracional de Verona, on es conserva. Va fundar el monestir de Capodimonte, on va morir. L’any 1854 el papa Pius IX va aprovar el culte públic de sant Pròsper a l’església parroquial de Camogli (on se’n conserven les seves relíquies) amb festa, ofici i missa pròpia el dia 2 de setembre. A Tarragona la memòria de sant Pròsper se celebra el 18 de maig. Fotos: Arxiu Andreu Muñoz Melgar.

problema deriva de l’exacta ubicació de l’església de Sant Pere i de la de Sant Fructuós, en el cas que aquesta no sigui el temple catedralici. Els apreciats professors Cristina Godoy i Miquel S. Gros estableixen la suggestiva hipòtesi segons la qual va existir una quarta església advocada a sant Hipòlit. La comunitat d’aquesta església seria per a la qual l’Oracional fou escrit i el lloc de sortida de les dues processons. Sosté aquesta hipòtesi el fet de que el manuscrit conté —com a text propi— l’ofici d’aquest sant. Així, segons Godoy i Gros, la primera processó, en lloc d’anar cap a la Catedral, anava cap a l’església de Sant Fructuós, on resaven la completúria de final de la processó i tot seguit hi podien

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

celebrar la missa pròpia de la festivitat. La segona processó es feia després de la completúria i la benedicció de les segones vespres —fetes a l’església de la pròpia comunitat— cap a l’església de Sant Pere, on tenia lloc una altra estació, amb la seva completúria i benedicció corresponents. Després d’acabat aquest ofici, la comunitat devia tornar cap a la seva església, el nom de la qual no s’esmenta. D’aquesta manera, Godoy i Gros identifiquen un total de quatre esglésies a partir de la interpretació del manuscrit. La de Sant Fructuós la relacionen amb la basílica conservada a l’Amfiteatre, sobretot basant-se en un criteri de coherència topogràfica aplicada a la litúrgia estacional. La Santa Jerusalem la identifiquen com l’advocació que va rebre la catedral visigòtica tot apuntant, amb reserves, que estigués situada a l’espai de l’àrea sacra de l’acròpoli de la ciutat, on s’aixeca l’actual Catedral. L’església de Sant Hipòlit, en un espai indeterminat entre el triangle Amfiteatre, Catedral i capçalera del Circ. L’església de Sant Pere la situen a la capçalera del Circ després dels límits que els dóna la lectura d’un document de 1174. Aquest document es conserva al Cartulari de Poblet. L’arquebisbe Guillem de Torroja fa donació a Poblet d’una volta «que dicitur antiquitus ecclesia Beati Petri». Serra i Vilaró, basant-se en una interpretació incorrecta de les afrontacions, la situa a la muntanya de Sant Pere de Sescelades. Una nova interpretació de les afrontacions que el document atorga va portar els meus col·legues i amics, Josep Maria Macias i Joan Menchon i al titular d’aquest article, a situar l’esmentada església a la zona compresa entre l’actual carrer de Santa Anna, la plaça del Rei i el carrer de l’Arc de Sant Bernat. Dins aquesta àrea han estat exhumades importants restes arquitectòniques i decoratives d’època visigoda. El cèlebre historiador pare Enrique Flórez només considerava la Santa Jerusalem com a església mare o catedral, i a més sota l’advocació de sant Fructuós. Aquesta mateixa idea l’ha defensat recentment, amb arguments litúrgics, l’apreciat Mn. Rafael Serra. També la mateixa idea fou compartida per l’amic i col·lega Joan M. Vianney Arbeloa, el qual reconstrueix l’itinerari processional afirmant que el diumenge in carnes tollendas una comunitat de fidels de Tarragona es dirigia cantant laudes a la basílica catedralícia, la Santa Jerusalem, que estava sota l’advocació de sant Fructuós. Un cop arribats a la Catedral, els fidels resaven la completúria que corresponia a l’ofici

de laudes. Després, la completúria corresponent a l’ofici de vespres es resava a l’església de Sant Pere, edifici que esmenta com a lloc d’origen de la processó del matí i, per tant, propietària del còdex. Finalment, Arbeloa, apunta la possibilitat que a l’església de Sant Pere hi hagués una comunitat monàstica que durant la conquesta àrab es traslladés a Itàlia amb el metropolità de la ciutat, i salvés així el preuat llibre. Serra Vilaró, per contra, pensava que la Catedral i la Santa Jerusalem eren esglésies independents. D’aquesta manera la processó sortia de la Catedral que se situava al costat de la capella medieval de Santa Tecla la Vella i cantant les laudes se n’anava fins a Sant Fructuós, ubicada al Fòrum local, a la zona de l’actual carrer de Lleida, on es resava l’oració final de les laudes. Després es feia l’homilia a la Santa Jerusalem, que era al costat de Sant Fructuós, en un monticle immediat, avui desaparegut, però que es pot reubicar a la zona de l’edifici de Correus, a la cantonada formada pels actuals carrers de Lleida i de Reding. Aquesta última identificació crec que no té sentit, ja que aquesta construcció data del segle xii i no es coneixen evidències materials d’un culte cristià anterior a aquest moment ni enterraments cristians al voltant de la ubicació eclesial, com ja apuntava el mateix Sánchez Real o Pere de Palol. A manera de conclusió, hem d’entendre que a finals del segle vii i principis del segle viii, a Tarragona se celebraven dues processons litúrgiques la Dominica in carnes tollendas, que eren un avís que arribava la Quaresma amb les consegüents pràctiques de dejuni i abstinència per a la comunitat cristiana. L’itinerari d’aquesta processó com a part de la identificació de les esglésies que s’esmenten en el text continua sent un misteri per a la historiografia i l’arqueologia de la ciutat. Mentrestant, són les dues processons més antigues documentades d’una manera explícita a la nostra ciutat. Per saber-ne més: – Gavaldà, J.; Muñoz, A.; Puig, A. Pau Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (s. i-viii). Actes del Congrés de Tarragona. 19-21 de juny de 2008. Tarragona: Fundació Privada LiberINSAF, 2010. – Pérez Martínez, M. Tarraco en la antigüedad tardía. Cristianización y organización eclesiàstica (siglos iii a viii). Tarragona: Arola editors, 2012.

Basíliques visigòtiques. Detall del Codex Albaldense o Vigilià, any 975. Arxiu Andreu Muñoz Melgar

Foto: Pere Amenós Besora

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

MÚSICA I SONS DE LA SETMANA SANTA Josep Maria Sabaté i Bosch

Aquella primera Setmana Santa de la passió, mort i resurrecció de Crist, el Sacerdot de tots els sacerdots i el més Fidel de tots els fidels, devia tenir un so molt especial: Entre els goigs dels Hosanna del Diumenge de Rams o el respectuós silenci dels qui combregaren per primera vegada i els brams de la sorollosa turba que arrossegaria Jesús quan l’espasa de Pere, amb un agut brunzit, tallà l’aire i l’orella de Malcus. Entre els cants del gall mentre el “fidel” Pere ara negava el Mestre i aquell anar d’Herodes a Pilats. Entre el cop sec d’una bufetada i els xiulets estridents de les cordes dels assots lacerant manta vegades el cos del Fill de Déu.

Foto: Ram Giner Filella

Entre els estridents crits per alliberar Barrabàs i els plors de les santes dones pels carrers de Jerusalem amb el batec harmoniós dels seus cors plens d’angoixa i de pena al peu de la creu al Calvari. Entre els cops de martell en clavar-lo a la creu i aquelles set benaurades i darreres paraules ... I tot, tot, per retornar als goigs de lloança amb un ressò vibrant i melodiós a mig camí entre aquells Hosanna d’un ja llunyà Diumenge de Rams i el no gensmenys joiós “Per què busqueu entre els morts aquell que viu?” dels àngels del més proper Sant Sepulcre al matí de la Pasqua de Resurrecció.

JESÚS NATZARÈ Reial Germandat de Jesús Natzarè Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1915-1917 Josep Ignasi Boada Gasulla

Dibuix d’A. Valveny

Continuant amb el buidatge de la premsa de l’època, ens endinsem en el trienni 1915-17. Anys plens de notícies de la I Guerra Mundial (191418), en què Espanya era neutral, però l’afecten les relacions socials, polítiques i, evidentment, econòmiques. El Diario de Tarragona es aliadòfil i en el Diaro Católico La Cruz, que es decanta a favor dels imperis centrals, hi trobem moltes més notícies de la guerra. Tot es reflecteix, doncs, en la premsa d’una capital de província com Tarragona, amb uns diaris partidistes en què les notícies masses vegades són fragmentades, cosa que ens fa dubtar en més d’una ocasió. Tot i així, anem comprovant com aquesta societat, que generalment en diem adormida, treballa des de les entitats de tota mena, per tal de millorar la ciutat. Vegem què hem trobat pel que fa a la Setmana Santa en aquest període.

El 4 de febrer el Diari de Tarragona publica la reunió de la junta general del Sindicat d’Iniciativa i Turisme, de la qual interessa destacar: “[...] procurando tener a tiempo la celebración de un concurso de fotografías con la correspondiente exposición en el Sindicato [...]”. Veiem que hi havia idees

Any 1915 En plena guerra mundial, hi ha moltes notícies sobre la situació econòmica, l’enfonsament de vaixells, apujades de preus, dificultats per exportar i, també, notícies de societat i successos, entre altres. Massa vegades ens deixen sense saber com anaven els fets, perquè la informació és molt minsa i reduïda. Només en donen la notícia, sense aclariments de cap tipus i, per tant, hi ha coses que no s’acaben d’entendre o bé les hem de suposar. El dia 1 de febrer es beneïa el nou museu diocesà, fruit de l’interès de l’arquebisbe López Peláez,. L’endemà en dóna fe el Diari de Tarragona en mitja columna de primera pagina.

El Natzarè es guardava en una capella lateral de l’església de Natzaret.

L’Oració a l’Hort, obra d’Agulló (1911).

Dibuix d’A. Valveny del Gremi de Marejants.

noves, malgrat la situació socioeconòmica deguda a la guerra, que creava greus dificultats en una ciutat que vivia en gran part del moviment del port. Els primers dies de febrer, coincidint amb el Carnaval, hi trobem nombroses notes sobre actes religiosos, de desgreuge, novenes i trisagis. D’altra banda, també hi figuren les referències als balls que se celebraven a l’Ateneu, al Centre Català i en altres llocs, de manera que es dóna a entendre que la ciutat estava ben viva. També, lògicament, apareixen notes sobre la guerra de la qual detallen diferents aspectes, com la guerra marítima, que afectava més Tarragona pel tema del comerç. L’11 de març trobem al Diario de Tarragona una de les poques notícies en relació amb la Setmana Santa: hi participaran totes les confraries en la processó. És molt poca cosa, però tampoc hi ha res a la resta diaris. S’hi poden llegir nombroses notes referents als actes religiosos que se celebraran a les diferents esglésies i apareixen dues petites notes de les juntes dels natzarens i de la Sang, però sense dir res de res. El 28 de març La Cruz publica el text següent: “[...] figuraran todos los pasos incluido el Santo Entierro, vulgarmente de los pescadores, a expensas del sr. Alcalde D. José Prat.” Seguien com sempre, encara que més endavant hem trobat una nota que ens desconcerta. El 31 de març el Diario de Tarragona informa: “Se nos ruega hagamos presente a los señores concurrentes a la procesión del Viernes Santo, que por orden de la autoridad eclesiástica,[...] queda terminantemente prohibida la asistencia a dicho acto de niños y jóvenes ostentado trajes alegóricos a la Pasión del Señor.” Veurem què en diuen l’endemà. És molt curiós que sorgeixi aquest tema, ja que des del 1858 (feia més de 60 anys) estava prohibida la presència de personatges bíblics. Els motius no els exposen. A La Cruz ho trobem igual, també sense cap explicació.

L’1 d’abril, Dijous Sant, La Cruz publica un fotogravat a la primera pàgina d’un Jesús amb la creu al coll, acompanyat de diferents articles i de l’ordre de la processó. Al Diario de Tarragona trobem dos articles de fons religiós, l’ordre de plaça per la qual es regien els militars, una nota de la Sang, recordatori per als seus membres, dels diferents aspectes de funcionament de la processó, així com una altra dels natzarens. Però sens dubte la vinyeta que més crida l’atenció és la següent: “La junta directiva de la Congregación de la Purísima Sangre, accediendo a los deseos de varios congregantes, tolerará por este año que concurran a la procesión del Santo Entierro algunos niños representando personajes bíblicos, siempre que el número de ellos y el traje que vistan merezca la aprobación de los señores vocales, encargados de organizar el acto. La procesión saldrá a las cinco y media.” Davant de tot això, i amb tots els respectes, crec que es tenia una manca important de criteri: no es compleixen els estatuts de la Sang, i es fa cas omís del que havia ordenat l’arquebisbe Costa i Borràs el 1858, que comprenia tot un seguit de noves normes: trasllat de la processó de Dijous a Divendres Sant, prohibició de la presència de nens menors de 7 anys i de les dones, prohibició de personatges bíblics, granaders imperials i altres elements dels quals només es van salvar els armats. Ara sembla es fan enrere de tot allò, ja superat. Els motius, totalment desconeguts. Com de costum, Divendres Sant no hi havia diaris; per tant als de Dissabte Sant, dia 3 d’abril, hi trobem els resultats. Tots dos diaris són molt semblants quant a les notícies dels actes. Al Diario de Tarragona hi ha dos articles que tracten de la mort de Jesús i una crònica de les diferents solemnitats celebrades a la Catedral i als temples, amb nombrosa presència de fidels. Pel que fa a la processó, cal assenyalar que la recollida dels armats s’inicia

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1915-1917

a dos quarts de tres de la tarda, i com ja havíem trobat anteriorment, a dos quarts de sis comença la processó. Hi participaren totes les associacions i finalitzà a dos quarts de deu. No donen gaires explicacions, però destaquen que hi havia molts espectadors i fou molt lluïda i solemne. Després de buscar-ho detingudament arran de l’enrenou creat, no diu res del nens vestits de personatges bíblics. Desconeixem, doncs, si hi anaven o no, i tampoc no es publica res més als dies posteriors. Com ja he dit anteriorment, massa vegades ens quedem plens de dubtes. Any 1916 El 27 de gener el Diario de Tarragona informa: “El Sindicato de Iniciativa” (Atracción de Forasteros) de Tarragona, con motivo de las próximas fiestas de Semana Santa y Pascua, convoca un concurso y exposición de fotografías [...].” Un any abans havíem trobat l’interès de fer el concurs, però les dificultats del moment ho havien impedit. Ara sí que es publica amb temps però, llegint les bases, ens trobem que no hi ha cap referència a la Setmana Santa, sinó al tema monumental i paisatgístic. A més, l’exposició s’inaugurava Dissabte Sant. Sembla, docs, que es busca obtenir material per a publicacions de caire turístic i per a la promoció de la ciutat. El mateix dia trobem notícies sobre les festes de Carnaval, amb un gran ball el 17 de febrer al Teatre Principal. El 13 de febrer també el Diario de Tarragona dóna una notícia sobre la junta general dels aspirants de la Sang i de la composició de la junta. També del funcionament i misses de la “Congregación de Nuestra Sra. de los Dolores”, establerta a Sant Miquel del Pla, on tenien altar propi i hi deien les misses. Es tracta d’una congregació avui desapareguda.

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

El 20 de gener el Diario de Tarragona informa sobre la convocatòria de junta general de la Sang, de la qual trobarem notícia el dia 23, on s’explica la proposta d’uns congregants d’aportar deu rals per millorar la processó. Les dificultats econòmiques eren evidents. Més endavant ho seguirem veien, però crec que cal destacar l’interès per fer i millorar les celebracions de la Setmana Santa. El 31 de març ha passat més d’un mes de la darrera notícia i aquell dia el Diario de Tarragona fa referència a una reunió entre Sindicat d’Iniciativa, Club Gimnàstic, Orfeó Tarragoní i Club Nàutic per “[...] la necesidad de fomentar las Fiestas de Semana Santa y Pascua [...].” A principis d’abril s’inicia la campanya electoral al Congrés dels Diputats, la qual cosa comporta propaganda dels liberals al Diario de Tarragona i dels catòlics a La Cruz. Per aquest fet i que les notes de societat es mengen quasi mig diari, quatre pàgines del total al Diario de Tarragona i dues a La Cruz, no dóna per més. Les eleccions es van fer el diumenge dia 9. El 14 d’abril el Diario de Tarragona explica: “Ayer fueron expuestos en los escaparates de casa Brell otros improperios de la Pasión, que van siendo renovados para la próxima procesión del Viernes Santo, los cuales como los primeros que se exhibieron, llaman la atención.” Recordem que Casa Brell era una sastreria, situada a la cantonada de la Rambla Nova amb carrer de l’Hospital, i el propietari era membre destacat de la Sang. És el resultat del fet que, a desgrat de les dificultats, s’anaven fent millores. La notícia està publicada en tots dos diaris. El 17 d’abril, Dimarts Sant, al Diario de Tarragona trobem una nota columna d’un quart que es refereix a la processó: sortirà a dos quarts de set i nomena tots el passos participants, “[...] y

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Soledad y probablemente el del Santo Entierro a cargo del gremio de Pescadores”. Encara hi havia problemes, que se suposa que eren els mateixos que han anat sortint tota aquesta sèrie d’anys, referents a les dificultats econòmiques del Gremi de Marejants. Dos dies després, Dimecres Sant, el Diario de Tarragona publica a primera pàgina i a dues columnes el programa d’actes dels dies sants, fins i tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, en què figuren actes esportius: regates, bicicletes, tenis, concerts, teatre, balls i un castell de focs a la plaça dels carros. Sembla que el Sindicat d’Iniciativa havia organitzat el programa. És estrany no haver trobat abans algun resum dels treballs i l’organització de tot plegat, però entra dins del que hem anat trobant al llarg d’aquests anys. El 20 d’abril, Dijous Sant, el mateix Diario de Tarragona inclou tres articles dedicats a la commemoració de l’Eucaristia, i el Dijous i Divendres Sant, encapçalen la primera plana. En mitja columna s’hi apleguen les prescripcions habituals de la Sang per a la processó. En una segona columna hi trobem l’hora de sortida de la processó, dos quarts de sis. Tot plegat són notícies molt minses, que ens obliguen a utilitzar la imaginació i el nostres pobres coneixements per saber com anava la cosa. Com sempre, res de res. A La Cruz, a primera pàgina, hi surt un fotogravat del pas de la Flagel·

lació de Campeny, estrenat feia dos anys, amb un escrit que recorda les indulgències concedides, a més d’altres articles. Una notícia interessant és la següent: “[...] atendiendo a instancia de persona bien intencionada, pero equivocada a nuestro parecer, el señor Alcalde ha ordenado que para la procesión del Santo Entierro se pongan en el centro del paseo de San Juan sillas que señalen el paso de los devotos, y sean apagados los focos eléctricos, con el fin de dar mayor visualidad al religioso desfile. Salvando y aplaudiendo lo recto de la intención, son novedades estas que nosotros no aconsejariamos, aun sabiendo que el producto de las sillas se destina a la benéfica asociación La Caridad.” No explica cap motiu per oposar-s’hi. És la primera notícia que hem trobat de col·locar cadires en el recorregut de la processó. Podríem suposar que es vol evitar convertir la processó en un espectacle. Recordem que La Cruz era el diari oficial de l’Església. El 22 d’abril, Dissabte Sant, el Diario de Tarragona, com si res, en mitja columna i a primera pàgina, liquida la informació dels actes de dijous i divendres. No explica res, únicament podem pensar que tot va anar bé, en llegir: “[...] La procesión del Viernes Santo resultó espléndida. Su paso por la Rambla central fue suntuoso.” Cita els abanderats dels natzarens i de la Sang, i de la resta no en diu res. Mitges columnes referents a les regates al

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1915-1917

SETMANA SANTA 2013

Dibuix d’A. Valveny del Gremi de Pagesos.

Dibuix d’A. Valveny de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.

Club Nàutic i també al concurs de fotografia, on hi ha diversos premis declarats deserts. De les cadires que hem esmentats abans, no hi ha res en cap dels dos diaris. Les cadires han funcionat? Suposem que sí, perquè el Diario de Tarragona parla de “suntuoso”. Hi han participats tots el passos? Ho suposem. El 25 d’abril dimarts el Diario de Tarragona publica un resum dels actes lúdics celebrats. De Setmana Santa..., fins a l’any que ve, si Déu vol.

participació de totes les confraries i el seus passos, encara que amb alguna dificultat. Ara trobem que els últims tres anys alguna confraria no hi ha participat, o el periodista parla de oïdes. Aquí queda la notícia, però també el dubte. El 5 d’abril, Dijous Sant al Diario de Tarragona, a primera pàgina, hi trobem tres articles de caràcter religiós, dedicats a Crist crucificat, a la Soledat i a Judes. També l’habitual nota de prescripcions de la Sang per als seus congregants. Més avall hi ha una altra nota petita que informa que el Sindicat d’Iniciativa organitza un concert a la Catedral, una exposició de dibuixos per a un segell, un concurs d’aparadors, una visita a les voltes de Circ, caramelles i cross-country, és a dir, unes curses d’atletisme. També altres petites notes convoquen els germans natzarens al carrer Santa Anna, a dos quarts de sis, per assistir a la processó. El concert, el teatre i les mones també ocupen un reduït i ridícul espai. A La Cruz hi surten diferents escrits, un dels quals de l’arquebisbe López Peláez, que ocupen la primera pàgina amb un gravat del Jesús ajudat pel Cirineu. El 7 d’abril, Dissabte Sant, a la primera pàgina del Diario de Tarragona hi apareix una nota del Sindicat d’Iniciativa en què informa del resultat de concurs de dibuix per fer el segell dedicat als monuments de Tarragona. El costat dret d’aquesta primera pàgina comença amb una nota dedicada als actes celebrats a la ciutat i a la segona pàgina, a mitja columna, una informació que crec que és important, perquè ens dóna prou informació per saber la participació que tenia la processó del Sant Enterrament; per tant la copio literalment: “[...] Hacia el despejo una sección de la guardia civil montada, a la que seguía la cohorte romana con sus rítmicos tambores, capitán y corneta; las tradicionales matracas precedían a la bandera de la Purísima Sangre; seguían 24 alumnos (124),

Any 1917 El Diumenge 18 de març el Diario de Tarragona publica la petita nota de costum: “En la junta extraordinaria celebrada por la Congregación de la P. S. fue desechada la proposición de D. Agustín Soler para que se celebraran las fiestas del Domingo de Ramos en San Francisco, trasladándose procesionalmente a aquella iglesia la imagen del Crucificado.” Se suposa que era per la de capacitat de l’església de Natzaret i per fer més solemnes els actes, tot i que no en donen cap motiu. El 29 de març el Diario de Tarragona informa d’una reunió del Sindicat d’Iniciativa, el qual convoca un concurs de fotografia relacionat amb Setmana Santa, però sense més aclariments. L’1 d’abril, Diumenge de Rams, el Diario de Tarragona publica la convocatòria del concurs d’aparadors, organitzat pel Centro Industrial, els dies 7 i 8 d’abril. Sembla que es pretenia estimular el comerç de la ciutat. A La Cruz hi figura un programa d’actes del Sindicat d’Inicitiva. També hi trobem la nota següent: “La procesión del Viernes Santo podemos anticipar a los lectores revestirá este año inusitado esplendor, pués además del entusiasmo que reina en cuantos elementos suelen tomar parte en la misma, concurriran todos los pasos, lo cual hace tres años no ha ocurrido.” Què passa? No ho podem saber. Cada any hem vist que es parla de la

TARRAGONA

del colegio del Sagrado Corazón con cirios, acompañando el paso Oración en el huerto; 80 aspirantes de la Congregación con vesta blanca, precedían al hermoso paso de la Flagelación; la Hermandad del Ecce Homo con 47 luces y capilla de cantores; seguía la Real Hermandad de Jesús Nazareno en número de 136 acompañantes, [...] el paso del Nazareno y la banda de Almansa, a la que seguían la Congregación de la Sangre con 128 luces y 83 improperios, nutrida capilla de cantores, llevando la hermosa imagen de Cristo en la cruz, [...] Cin-

cuenta y siete acompañantes precedían el paso de la Piedad; setenta y dos acompañaban el paso de los Mareantes, con banda de música; la hermandad de los payeses en número de treinta precedían al Santo Sepulcro, al que daban guardia de honor la escuadra de gastadores con armas a la funerala; el cortejo que acompañaba la Soledad lo formaban 68 luces, llevando la bandera de la Congregación[...]; seminaristas, Cabildo presidido por el Arzobispo, junta de la Congregación y terno; representantes del municipio Sres. Armengol, Martorell y Sugrañes; sección de guardia urbana, banda de cornetas y tambores, música y piquete. El religioso acto fue presenciado en todas las calles del curso por millares de personas, viendose muchos forasteros.” És la primera vegada que trobem que es quantifica la participació a la processó amb el detall de cada confraria. Això permet fer números i realitzar una aproximació de quantes persones hi participaren. Fent el recompte de les dades de més amunt del Diario de Tarragona, sumen 773 congregants portant atxes. Després puc desglossar la resta de participants en el supòsit següent: 5 components de la Guàrdia Civil a cavall, els armats, segons Salvat i Bové eren 20, amb la bandera i matraques, devien ser 5 congregants. Els que resten es fa difícil de comptar exactament; per tant, i tractant de fer una aproximació, m’he permès fer els següents números: 80 components de les tres corals, 25 arrengladors, 83 penitents amb improperis, 125 portants dels passos i el Sant Crist; també s’hi han de comptar 27 portadors de les nou banderes, suposant tres banderers en cada una d’elles, 50 components de

Diferents fotografies dels Armats

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1915-1917

SETMANA SANTA 2013

Sant Crist de la Sang, de Benet Baró.

La Flagel·lació (1914), de Josep Campeny Santamaria.

les juntes. També cal recordar que l’arquebisbe López Peláez, havia fet formar a tot l’estament eclesiàstic; així, doncs, entre seminaristes, Capítol i tern, en sumem 30; a les tres bandes de música, 90 components a raó de 30 en cada una. Cal també comptabilitzar els 3 representants de l’Ajuntament, els 6 membres de la guàrdia urbana i, finalment, el piquet militar junt amb la pròpia banda de cornetes i timbals, que podien ser unes 60 persones. Tot aquest darrer bloc suma 583 persones, que afegides a les 773 comptabilitzades abans, totalitzen 1.356 participants. Evidentment es tracta d’una aproximació, i tot no ser exacta, però lligat amb la durada de la processó, que s’iniciava a dos quarts de set i acabava al voltant de les deu, ens dóna unes dades prou interessants. El diari La Cruz també fa un resum general de tots el actes, però sense el detall de la processó, com hem vist abans. El 8 d’abril, Diumenge de Pasqua, el Diario de Tarragona publica una poesia de Bernabé Martí i

Bofarull, dedicada a la Pasqua. També hi apareix una petita nota de rectificació: Els alumnes del col· legi La Salle eren 124 a la processó. Algú es devia queixar i, per tant, aquest és el motiu dels parèntesis anteriors. L’endemà el Diario de Tarragona tenia dues pàgines, és a dir, un únic full, per totes dues cares; no hi trobem res de la Setmana Santa. Fins al dijous 12, no hi torna a haver alguna notícia, en aquest cas referent al concurs d’aparadors del Sindicat d’Iniciativa. Per ara, res més. (Continuarà)

Foto: Pep Escoda ©

TARRAGONA

Bibliografia

Diario de Tarragona, 1915-1917. Diario Católico La Cruz, 1915-1917. Salvat i Bové, Joan. Tesoro bibliografico de la Congregación... Sabaté, Josep M. El Gremi de Marejants. Agrupació d’Associacions de Setmana Santa: Opuscles diferents anys.

SANT SOPAR Gremi de Marejants Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

PETITA HISTÒRIA D’UN ACRÒSTIC 5 d’abril de 1928 Salvador Ramon, prevere

Els petits fets ciutadans no s’acostumen a historiar, però aquests són els que formen la vertadera història dels pobles, puix que si fossin consignats, no hi hauria necessitat que els pseudohistoriadors fessin tantes divagacions, i no fóra veritat la trista afirmació que el cinquanta per cent del que ens fan passar per història és una falsedat. El 5 d’abril de 1928, Dijous Sant, un fet commogué la tranquil·la vida ciutadana. De bon matí, quan els repartidors del Diario de Tarragona anaven a complir la seva comanda, foren detinguts per la policia, que els decomissà els diaris. Què havia passat? Pocs dies abans del Dijous Sant, a la redacció del Diario de Tarragona es va rebre una carta d’un tal J. Villegas, prevere, tramesa des de

Reus, amb una poesia titulada “Redención”, per al diari extraordinari de Dijous Sant. El director de la publicació, Lluís de Salvador, la va creure publicable i, com que no anava gaire llarg d’originals, sense fixar-s’hi gaire, la va fer picar. La poesia era aquesta: REDENCIÓN Viendo a Jesús en el huerto Izcariote lo besó Sayones por la consigna Cogieron al Redentor. Atáronle desalmados Como si fuese un ladrón A Caifás lo presentaron Turbas ebrias de furor. Al humilde Nazareno Le acusaron de sedición. Un solo juez reconoce No hallarle causa al Señor, Y, no obstante, a vil suplicio Al Dios hombre condenó. Lavóse el mal juez las manos, La turba ruge feroz. Izcariote horrorizado Un fin trágico escogió. Redime Jesús al mundo En la Cruz de expiación. J. de Villegas-Pbro. Del que no se n’adonà Lluís de Salvador fou que era un acròstic, o sigui, que les lletres inicials de cada vers formaven el temible crit, en plena dictadura, de VISCA CATALUNYA LLIURE.

Foto: Carles Mallol Parga

Lluís de Salvador fou detingut, s’inicià un procés i s’estigué quinze dies a la presó. Gràcies a les notícies facilitades pels seus bons amics, els Srs. Pau Olivé i Josep Virgili, he pogut escriure el tripijoc i les facècies d’aquells dies.

El governador que regentava la província per aquells temps era Maximiliano Soler i Losada; el comissari de la policia era Martín Báguena, els quals amb Pedro Barragán, pintor acadèmic, director de La Voz de la Provincia i dirigent de la Unión Patriótica, formaven el terceto oposat completament, tal volta per falta de la visió política que tenia Cambó, als qui sentien l’amor a la terra natal, i la primera víctima dels dicteris en les seves reunions era el cardenal Vidal, el cardenal de les dues queridas, com li deia amb sorna cert polític: “Querida España y querida Cataluña”. No precisament amb aquest caire , sinó amb un altre caire polític molt diferent, havia tingut algunes topades amb el Diario de Tarragona pels seus articles de fons, o més ben dit, amb el seu director, que n’era l’autor, i jugant brut l’un i els altres miraven la millor manera de molestar-se. El comissari, home molt astut, va compondre la poesia i va parar la ratera en què va caure l’atrafegat director, segons se’n vanagloriava després d’un temps. Incoat el consell de guerra, el senyor Fernández Amaya, comandant d’Infanteria, va iniciar el

Foto Elvira Ferrando

procés i, un cop es va adonar de la mala jugada, va sobresseir la causa. Lluís de Salvador va escriure les impressions de pres en un article publicat al seu diari titulat “Entre rejas”. Un dels repartidors, fos que hagués sortit per una altra porta o una mica més aviat, pogué fer la seva comanda i com que era el repartidor del nostre barri, el diari arribà a casa meva. Ambrós Domingo va avisar el meu pare del que passava, el qual retirà el full. Poc després la policia decomissà el diari, sense adonar-se que no portava el cos del delicte. Aquest segon full, avui raríssim, el vaig trobar entre altres diaris interessants guardats curosament a casa meva. Avui tots el actors d’aquest petit drama ja han donat el seu compte que Déu, en la seva infinita misericòrdia, els hagi reunit al seu si. M’agrada imaginar-me els comentaris que actualment deuen fer els actors d’uns fets pretèrits, que si per a nosaltres no tenen gaire importància, menys en tindran per a ells, que toquen la vertadera realitat. L’experiència del passat ens ha de fer obrir els ulls per comprendre el present, perquè la historia és la gran mestressa de la vida.

ELS RAMS D’ OLIVERA Si t’alegren, Senyor, els sorolls roncs d’una rebuda en triomf i amb forts clams, pensa que els qui han sortit avui amb rams, divendres ho faran només amb troncs. Entre feres on vas, Corder Diví, coneixent la intenció seva inhumana? Si bé et diuen avui tots ells “hossana!”, demà voldran tan sols veure’t morir. Ara et reben movent les branques belles, (aplaudiment dubtós, tot i ser fort), i una propera nit, per dar-te mort, armats aniran a cercar-te amb elles. I palesant la gran malícia seva de poble que al seu Rei propi és tirà, t’ofrenen avui capes i demà veuràs jugar a la sort la capa teva. Si dels deixebles teus vas refiat que et puguin defendre, si és calgut, del postrem de tots ells seràs venut, i del primer aviat seràs negat. Mal paguem l’amor teu en horts i camps. La pau teva en olives s’atropella, són la teva mort, i és causa d’ella, el fruit primer d’aquells bells primers rams. Francisco de Quevedo (1580 – 1645) Versió en català: Lluís M. Salvat

Detall del pas L’Oració de Jesús a l’Hort. Foto: Tarracoimatge

ROMÀ DE L’ECCE HOMO Germandat del Sant Ecce Homo Foto: Elvira Ferrando Gómez

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

LA MÚSICA DE PROCESSÓ Lluís Maria Salvat Galtés

Gairebé totes les celebracions, les cerimònies públiques i les manifestacions pròpies d’activitats socials, culturals, artístiques i religioses tenen música pròpia. Les processons de Setmana Santa no en són una excepció i la tenen, en quantitat important, qualitat musical diversa i varietat extensa pel que fa a estils, formes i matisos. És una música que, tot i ser pròpia de les processons de Setmana Santa, no és infreqüent que s’interpreti també en altres processons, com les del Corpus i les dels sants patrons locals, i igualment en cerimònies fúnebres, especialment militars. La incorporació d’instruments musicals a les desfilades processionals té uns orígens molt antics. Pel que fa en concret a les processons de Setmana Santa, ja de les primeres sortides que tingueren lloc al segle xvi, hi ha constància de participació

musical, com és el cas de les dues trompetes que tocaven de dolor, d’una confraria sevillana. Es tracta d’un tipus de trompetes que encara figuren en processons d’algunes ciutats andaluses. D’aquells inicis també hi ha referències de la presència de tambors destemprats, de música de capella i de grups de cantors que entonaven salms i motets en els seguicis més ascètics. Més tard vindria la incorporació, per aquest ordre, de les bandes encavalcades (bandas montadas), les de música i les de cornetes i tambors, totes militars, i ja cap al del 1800 s’inicià la participació de bandes de música tocant marxes fúnebres. Els sons musicals que històricament han tingut relació amb les processons de Setmana Santa van des de l’anomenada música de capella interpretada per tres o quatre membres amb instruments

Foto: Pere Amenós Basora

Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

de la família fusta-vent, que tocaven composicions profundament fúnebres, fins a les bandes de música actuals de 95 places; les simfòniques, de 55, considerades mitjanes, i de 40 a 50 les qualificades com a petites, sense oblidar les d’un menor nombre de components que han tingut també sempre la seva importància. Les bandes encavalcades de trompetes i clarins, que amb uns 15 components, tots a cavall, obrien pas a les confraries actualment gairebé han desaparegut. Per contra, les de cornetes i tambors són cada vegada més nombroses, acostumen a tenir de 30 a 40 components i interpreten marxes musicalment molt simples. També hi ha bandes formades únicament per tambors i bombos, molt populars a l’Aragó i també en altres llocs, com Tarragona des de fa ja uns quants anys. Des de mitjan segle passat existeixen les anomenades agrupacions musicals o bandes mixtes, que estan formades per cornetes, tambors i altres instruments, com trompetes, trombons, plats, diversos tipus de bombos, xilòfons, harmòniques i gaites, tenen de 40 a 60 components la majoria de vegades, tot i que n’hi ha algunes que arriben als 80. Al principi aquestes agrupacions van suportar dures crítiques pel fet d’introduir instruments que no es consideraven adients per a les processons, però van acabar sent acceptades i valorades positivament, sempre que no interpretessin composicions no pròpiament processionals, com adaptacions de fragments de sarsueles i de cançons populars, ni tampoc marxes pròpies de les bandes de música completes, ja que les desvirtuaven i desmereixien.

Les bandes de tots els estils són d’origen militar. A l’exèrcit, la denominació banda es destina a les de cornetes i tambors, i la de música, a les bandes de música. Quan van aparèixer les bandes de música civils (municipals, associacions musicals, de les pròpies confraries, etc.) se les va anomenar des del primer moment bandes de música i les militars anaren adaptant també aquesta denominació. Sense desmerèixer cap de les músiques i sons que acompanyen el pas de les processons, les marxes interpretades per una banda de música completa són les que es consideren com la música processional per excel·lència, i la que constitueix un complement important en la desfilada d’una confraria pel fet que li aporta solemnitat i emotivitat. Les marxes de processó constitueixen un gènere musical ben diferenciat de qualsevol altre. La gran varietat permet fer diverses classificacions i distingir-ne bàsicament tres classes: les fúnebres, les rítmiques (o de pal·li) i les lentes. Aquestes són com equidistants entre les fúnebres i les rítmiques. Les confraries més serioses imposen les marxes fúnebres en les seves desfilades processionals, en clara diferenciació de les que tenen un tarannà més alegre, que volen les marxes rítmiques, com és el cas, per posar un exemple, de la confraria de la Verge Macarena de Sevilla; i les marxes lentes són acceptades pels partidaris d’ambdós estils. Les marxes fúnebres, a més de lentes, són tristes i luctuoses, i no inclouen mai sons de cornetes. Les primeres en el temps que van acompanyar les processons no havien estat creades amb aquesta finalitat, sinó per descriure escenes de mort en accions teatrals líriques, com El capvespre dels déus i Parsifal, de Wagner; Juli Cèsar, de Schumann; Hamlet, de Berlioz; Joana d’Arc, de Gounod; Ione, d’Enrico Petrella; el final de Tosca, de Puccini, i també la marxa fúnebre de la Simfonia Heroica, de Beethoven, i el tercer moviment d’una sonata per a piano de Chopin, de la qual Emilio Cebrián va fer una magnífica adaptació per a banda de música. A totes aquestes i a altres adaptacions s’anaren afegint marxes igualment fúnebres però compostes ja expressament per a les processons de Setmana Santa com són, entre les moltes que mereixen ser esmentades: “Virgen del Valle”, “Jesús de las Penas”, “Mater Mea”, “L`Heroi mort”, “Mektub”, etc. La primera que es va compondre, segons sembla, va ser la d’un director de la banda de la Guardia Reial de Madrid, a mitjan segle xix, que va adquirir un protagonisme que de seguida passà a Sevilla, amb una marxa estrenada el 1876

LA MÚSICA DE PROCESSÓ

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

i a la qual en seguiren moltes altres. Cartagena, que n’estrenà una el 1891, i San Fernando, una altra el 1898, són ciutats que encapçalen una llarga relació. Dins el grup de les marxes fúnebres no pot deixar-se de destacar també la que va compondre Thalberg, que s’ha convertit en l’himne de la Setmana Santa de Zamora. El següent grup de marxes processionals, les rítmiques, aparegueren ja iniciat el segle xx. Se’n considera el creador el músic militar sevillà Manuel López Farfán, que els anys 1924 i 1925 va compondre, respectivament, dues marxes que revolucionarien l’estil de la música de processó: “Pasan los campanilleros” i “Estrella Sublime”. És la música ideal per acompanyar els passos de pal·li de Maria Santíssima, els quals, si bé són molt escassos a Catalunya i inexistents a Tarragona, són molt nombrosos a la Setmana Santa andalusa. El ritme d’aquestes marxes és molt més viu que el de les fúnebres i la melodia posseeix un aire joiós i triomfal que s’adapta al ritme i cadència del pas dels costaleros que duen els passos. Moltes d’aquestes marxes incorporen sons de cornetes, cosa que les fa més brillants. Les marxes rítmiques més conegudes són, en la seva major part, originàries de Sevilla i, a més de

les dues esmentades, mereixen ser destacades, entre altres, “Virgen de las Aguas” i algunes d’entre les moltes (gairebé un centenar) de dedicades a la Verge Maria en les seves advocacions de Macarena i Triana. Finalment, les marxes lentes però no fúnebres formen un altre grup important que es caracteritzen perquè són molt melòdiques i tenen un alt grau “de bellesa i dolçor tan captivadora que connecta d’immediat amb la sensibilitat del públic”, com es pot llegir en una publicació especialitzada. De marxes lentes dignes de ser destacades n’hi ha moltes, entre les quals “Amargura”, de Font de Anta, que és l’himne oficiós de la Setmana Santa de Sevilla; “La Madrugá”, d’Abel Moreno, que, composta el 1987, està considerada com una de les marxes més belles que s’han creat per a les processons; “Nuestro Padre Jesús”, de’Emilio Cebrián, de 1935, juntament amb “Jesús Preso” i “Cristo de la Sangre”, del mateix autor. També es pot incloure en aquest grup la peça“Setmana Santa a Tarragona”, de composició recent i d’inspirada i evocadora melodia, de la qual és autor el mestre Joan Baptista Meseguer, director de la Banda Unió Musical de Tarragona. S’hi poden afegir algunes marxes la música bàsica de les quals

Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

no es va crear amb finalitat processional, però ha estat adaptada amb èxit, com és el cas de “La Saeta”, que Joan Manuel Serrat va compondre l’any 1969 sobre uns populars versos d’Antonio Machado. Posteriorment un altre músic, Guillermo Fernández Ríos, en realitzà una versió com a marxa processional que actualment es pot sentir en moltes processons arreu l’Estat. Una de les qüestions interessants referides a les marxes de processó és el de la qualitat musical. El gran nombre de composicions existents, que possiblement ultrapassa les tres mil, fa comprensible que no totes tinguin la qualitat desitjable. Però això no té gaire importància, i no és infreqüent que les bandes alternin la interpretació de peces d’autèntic valor musical amb d’altres que el tenen més aviat escàs, cosa que no

és estranya si es té en compte que es tracta de música popular i que cada peça és més acceptada o menys o, fins i tot, rebutjada, més pel sentiment que expressa que per qualsevol altra consideració. Així, doncs, si una marxa agrada, el poble la fa seva, i si no, simplement es deixa d’interpretar. Entre els existents, s’esmenten dues marxes de Jacinto Guerrero, l’autor de tantes sarsueles de reconegut èxit que, tot i el seu valor musical, no s’interpreten. Com és ben sabut, la capitalitat pel que fa a les processons de Setmana Santa la té Sevilla, i a aquesta ciutat li correspon també la primacia quant a producció de música processional. Però hi tenen també una importància notòria altres ciutats amb processons importants, com Cadis, Cartagena, Jerez de la Frontera, Zamora, Úbeda o Cuenca, entre altres. Amb referència a la Setmana Santa de Tarragona, l’acompanyament amb marxes interpretades per bandes de música va ser molt important, sobretot als anys quaranta, cinquanta i seixanta

LA MÚSICA DE PROCESSÓ

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

Foto: Quim Mas

Foto: FER-VI

del segle passat, gràcies a la presència de bandes militars i civils a la processó del Sant Enterrament. Amb la davallada dels anys setanta i vuitanta, aquesta música va desaparèixer de moltes confraries i germandats, que va ser substituïda pels sons dels tambors, als quals en els últims anys s’hi han incorporat també bombos, a més de cornetes i gaites en alguns casos. També els tambors acompanyen el primer pas de l’Associació La Salle, però el Vetlleu i Pregueu sempre ha tingut acompanyament musical propi dit, a càrrec durant molts anys de la Banda de la Bonanova, i més recentment d’altres formacions, fins a arribar a l’actualitat amb la banda de música pròpia de l’Associació, formada, com és sabut, per 37 alumnes i professors de l’Escola de Música de Tarragona. Aquesta banda participa a les processons i ofereix concerts interpretant tot un conjunt de marxes molt ben seleccionat, per exemple, “Nuestro Padre Jesús”, “La Madrugada” i “La Saeta”, que tant realçament i emotivitat donen a la participació de l’Associació en les desfilades processionals de la Setmana Santa de Tarragona.

Foto: FER-VI

Foto: Francesc Sech

Foto: Carles Mallol

Foto: Elvira Ferrando Gómez

LA MÚSICA DE PROCESSÓ

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Francesc Virgili Novel

SANT SEPULCRE Gremi de Pagesos de Sant Llorenรง i Sant Isidre Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO (Capítulo 1) Fr. Artemio Vítores, OFM

Vicario de la Custodia de Tierra Santa

I. EL SANTO SEPULCRO: CORAZÓN DEL MUNDO CRISTIANO El corazón de Jerusalén para un cristiano es el Santo Sepulcro: en este lugar se manifiesta de un modo especial la presencia salvadora de Dios, su amor por todos los hombres. Es el centro y ombligo del mundo, el lugar santo por antonomasia, porque es el lugar del misterio pascual de la pasión, muerte y resurrección de Cristo Señor, nuestro Salvador. El Credo Niceto-constantinopolitano, símbolo de nuestra fe, después de decir que Cristo “fue crucificado por nuestra causa” y que ello tuvo lugar “en tiempos de Poncio Pilato”, señala tres aspectos de este msterio: “Padeció y fue sepultado, y resucitó al tercer día, según las escrituras”. La lturgia celebra estos tres días diversos: Viernes Santo, Sábado Santo y Domingo de Resurrección. Es lo que se llama el triduo pascual.

La primitiva comunidad de Jerusalén los conmemoró en tres lugares distintos, englobados hoy dentro de la Basílica. El Calvario, lugar de la pasión; la gruta de Adán, lugar que recuerda el descenso de Cristo al reino de los muertos; el Sepulcro vacío, lugar de la victoria de Cristo sobre la muerte con su resurrección gloriosa y signo tangible de la esperanza cristiana. Sólo en el Santo Sepulcro el hecho salvífico se concretiza en el tiempo y en el espacio. En cualquier lugar del mundo la liturgia proclama: “Hoy ha resucitado Cristo”; sólo en Jerusalén podemos cantar: “En este Calvario Cristo fue crucificado” o “resucitó Cristo de este Sepulcro”. 1. LA ATRACCIÓN DEL SANTO SEPULCRO El Santo Sepulcro es como un imán que atrae al cristiano, hoy y siempre. Es la atracción que sin-

Foto: Tarracoimatge

Entrada a la Basílica del Santo Sepulcro

Cámara del Santo Sepulcro

Basílica del Santo Sepulcro: Piedras de la Unción

Franciscanos entrando en el Santo Sepulcro

tieron las mujeres y los discípulos del Señor en la mañana de la Pascua; lo que motiva a los judeocristianos a conservar y venerar el Gólgota y el Sepulcro vacío, e impulsa a los cristianos, libres ya de las persecuciones, a venir a Jerusalén para venerar la verdadera Cruz y la tumba del Señor, recién descubiertas; lo que impulsaba a toda la cristiandad occidental, en tiempo de las cruzadas, a liberar el Sepulcro glorioso de Cristo y que para ellos constituye una emoción incontenible cuando entran al Santo Sepulcro, llorando, mientras cantan el “Te Deum”. Sin duda, fue el objetivo que guió a san Francisco para encontrarse con el sultán y obtener así el permiso para él y para sus hijos de visitar y servir para siempre en el Calvario y en Sepulcro del Señor. El Santo Sepulcro ha impulsado a tantos cristianos, hombres y mujeres, a dejar a su patria, quizás para siempre, para poder ver y tocar las piedras del Calvario y del Sepulcro y adorar al Salvador. La venerada tumba sigue atrayendo a los creyentes hacia las “raíces de su fe y de la

Iglesia”, según las palabras de Juan Pablo II, peregrino en Tierra Santa. Al Santo Sepulcro se viene con el corazón abierto al amor. La teología representa el sufrimiento del purgatorio como el amor que se retrasa en la posesión de la persona amada, que es Cristo, y es este sufrimiento el que purifica el alma del creyente. Este amor que se demora se ve en relación con el Santo Sepulcro. El camino del cristiano hacia la tumba vacía de Cristo ha estado siempre unido al dolor; no ha sido fácil llegar al objeto del deseo, a ver, tocar, besar “el lugar donde Jesús estaba” (Mt 28,6). Pero nada ha quitado al cristiano la fe en el Sepulcro del Señor. Ni Adriano al construir encima los templos paganos en el 135, ni los persas al arruinar el Santo Sepulcro en el 614. Ni siquiera el califa Harem, al destruirlo completamente en 1009, ni el propio Saladino y los demás sultanes musulmanes que lo han usado como medio para enriquecerse. 2. EL CAMINO FRANCISCANO HACIA LA TIERRA DEL SEÑOR En la historia que va desde las cruzadas hasta la total dominación musulmana de Jerusalén se

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

SANT ENTERRAMENT. Gremi de Marejants. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

coloca otra “historia”: la presencia franciscana en Tierra Santa. Juan Pablo II, en la carta que anuncia su peregrinación a Tierra Santa, habla en primer lugar de los problemas existentes en el siglo xiii y de las peregrinaciones, que a veces no tenían un carácter pacífico y que “concordaban poco con la imagen del Crucificado”. A continuación, añade el Papa, presentando el significado de la misión de los franciscanos:”Y quiso la Providencia que, junto con los hermanos de las Iglesias orientales, fueran sobre todo los hijos de Francisco de Asís, santo de la pobreza, de la mansedumbre y de la paz, quienes de parte de la cristiandad de occidente, interpretaran de un modo genuinamente evangélico el legítimo deseo cristiano de custodiar los lugares donde están nuestras raíces cristianas.” Mientras las almas cruzadas se habían mostrado impotentes, los hijos de san Francisco tomaban pacíficamente posesión de los Santos Lugares, y durante largos siglos, a precio de sufrimientos indecibles, montaron en ellos guardia, hasta nuestros días, en nombre del mundo católico. a) Francisco desea el contacto directo con Cristo Jesucristo no es sólo el Hijo de Dios, sino también el modelo al que deben imitar los hombres:

conociéndolo, el hombre sabe quién es él y cómo comportarse en la vida. Ahora bien, Jesús no es un ser abstracto; es una persona viva y concreta. Francisco de Asís es un enamorado de esta Persona. Todos sus escritos transpiran infinito amor e inmensa ternura hacia Jesucristo, a quién quiere conocer e imitar al máximo en su vida. El santo tenía a “Jesús en el corazón, Jesús en los labios, Jesús en los oídos, Jesús en los ojos, Jesús en las manos; Jesús presente siempre en todos sus miembros” (1 Cel 115). El mismo Celano afirma que “conservaba tan presente en su memoria la humildad de la encarnación y el amor de la pasión, que difícilmente quería pensar en otra cosa” (1 Cel 84). Según san Buenaventura, su oración era el Padre Nuestro y también “Te adoramos, Cristo, en todas la iglesias que hay en el mundo entero, y te bendecimos porque por tu santa cruz redimiste al mundo” (LM 4,3). Francisco predicaba siempre “la cruz de Cristo”. b) Tierra Santa, centro de la espiritualidad de Francisco Aunque no sabemos con certeza, es probable que san Francisco haya visitado el Santo Sepulcro, como relatan antiguas crónicas franciscanas, según las cuales, en su encuentro con el sultán, en

LA SOLEDAT. Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Foto: Carles Mallol Parga

1219, éste le dio todas las facilidades para poder visitar el Santo Sepulcro: “El Sultán […] dio orden que él y todos su frailes pudieran ir libremente a visitar el Santo Sepulcro, sin pagar ningún tributo.” Dicen además que Francisco vuelve a Italia después de haber estado en Jerusalén: “Visitado el Sepulcro de Cristo, volvió apresuradamente a la tierra de los Cristianos” (Ángel Clareno, Crónica de las siete tribulaciones, II, l). No visitar el Santo Sepulcro estaría en contradicción con el espíritu del santo. Francisco tenía la necesidad de sentir en su corazón las mismas emociones y las mismas vibraciones que había sentido y experimentado Cristo. No es inimaginable sospechar que Francisco, en su deseo de imitar radicalmente a Cristo hasta el martirio, quisiera terminar su vida en la misma Tierra en la que el Hijo de Dios había consumado su sacrificio del amor. Se comprende también así que los recuerdos de Tierra Santa quedaran impresos en su corazón y se convirtiesen en experiencia de la vida. Es el caso de la evocación que hizo en Greccio del nacimiento de Dios, el “Rey pobre” y tierno como un niño, en Belén. La impresión de las llagas en La

Verna es la imitación de la crucifixión de Cristo en el Calvario, y el Cántico de las Criaturas es el himno al mundo renovado por la resurrección de Cristo y que ahora ha sido reconciliado con Dios gracias a la redención de Cristo. Greccio y La Verna, Belén y Jerusalén forman en Francisco una unidad inseparable: la imitación radical de Cristo. La vida de san Francisco no se entiende fuera de Cristo y de Tierra Santa, como afirma Benedicto XVI: “Su tierno abrazo al Niño divino de Greccio, su contemplación de la Pasión en La Verna, su vivir, según la forma del Santo Evangelio, su opción por la pobreza y su búsqueda de Cristo en el rostro de los pobres, todo se basa en un amor total a Jesús.” Enamorándose de Cristo halló Francisco el rostro de Dios-Amor, de quien se hizo apasionado cantor, como un auténtico “juglar de Dios”. c) Abrir a todos los hombres el camino hacia Cristo Y, como consecuencia de lo anterior, toda la acción misionera de Francisco y de sus frailes consistirá en que los otros hombres, aun los musulmanes, puedan ver a Cristo que se ha hecho

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO

hombre por nuestro amor, y puedan encontrarlo recorriendo las “memorias” que atestiguan su paso por esta Tierra que, por eso, es Santa. La finalidad de la peregrinación a Tierra Santa es, pues, encontrarse con Cristo y su Evangelio en los lugares donde se han manifestado. ¿Cómo fue posible todo esto? Quizás Francisco, en Jerusalén, preguntó al Señor, ante las puertas del Santo Sepulcro —una cerrada y la otra tapiada—, lo mismo que le había preguntado unos años antes al Cristo de San Damián en Asís: “Señor, ¿qué quieres que haga?”. Y el Señor le habría dado la misma respuesta: “Repara mi Iglesia que, como ves, amenaza ruina” (2 Cel 10s). Se trataba de la Iglesia de Cristo. Es lo que sucedía en Tierra Santa: el Pueblo de Dios que el Señor redimió con su Sangre, aquí en el Calvario, ha desaparecido, los santuarios, memorias de la presencia de Cristo y raíces de la fe cristiana, no existen; hasta faltan las campanas del Santo Sepulcro, “esa voz de Dios” que vivifica las piedras. La misión de los franciscanos en Tierra Santa será recuperar y reparar lo que estaba en ruinas.

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Pere Amenós Basora

Capella del Sant Sepulcre de la Catedral de Tarragona. Imatges gòtiques de 1494 donació del canonge Joan Barceló. Foto: Pere Amenós Basora

EL CIRINEU Reial Germandat de Jesús Natzarè Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

MEMÒRIA 2012 Josep M. Sabaté Bosch

Cronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona

Acabades les festes de Nadal però encara dins de l’octava de Reis i en ple període pasqual —el pessebre no es desfà fins després de la Candelera—, la Junta Directiva de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa (AASST) es reuní un altre cop el dimarts dia 10 de gener de 2012 amb un ordre del dia en què el punt més important fou —com ja s’arrossegava des de finals del 2011— el de la situació econòmica. Hi havia molt de retard per rebre les subvencions i la negra esperança de cara un proper futur que aquestes ajudes es mantinguessin, a causa de les retallades en tots els pressupostos de les entitats i institucions de les quals, d’una manera o altra, depèn la Setmana Santa de Tarragona, les associacions i l’agrupació que les gestiona. Abans de desengranar els cinc punts de l’ordre del dia, José Liébana va anunciar que José Manuel Núñez Domínguez, president de la Cofradía del Cristo del Buen Amor i membre de la Junta, havia estat ingressat d’urgència per una intervenció quirúrgica, motiu prou suficient no sols per justificar-ne l’absència sinó també perquè la presidència expressés en nom de tots el desig d’un ràpid restabliment. També es tractà el tema de les cadires i les llotges per no haver d’empitjorar encara més l’estat econòmic de l’Agrupació. La carpa que d’ençà uns anys s’instal·lava a la plaça Verdaguer per exposar-hi nostre patrimoni també es va deixar de

banda, mentre esperem que vinguin temps millors, el futur museu de la Setmana Santa, promès, i una entrevista amb l’alcalde de la ciutat sol·licitada de feia ja temps. La informació de la presidència va incloure també tres notícies recents: el nomenament de Carles Baches com a ecònom diocesà, la invitació a la inauguració del Centre Tarraconense El Seminari i la demanda que havia fet l’editorial Enciclopèdia Catalana d’unes fotografies de la Mare de Déu de la Soledat per il·lustrar un article d’una publicació sobre tradicions. Però, vistes les imprecisions que tenia el text de la demanda, es va decidir que, si bé el responsable de l’opuscle, Quim Mas, enviaria algunes fotografies seleccionades, aquest cronista lliuraria la informació sobre la Setmana Santa i les professons, amb el benentès que esperàvem poder veure les galerades de d’impremta abans de la publicació definitiva. A més, es va anunciar que es publicaria un quadern de melodies de la professó del Sant Enterrament de Tarragona, a cura de Roser Olivé, amb pròleg d’aquest cronista. Es va presentar el dissabte 25 de març, al Palau de Congressos, amb el corresponent concert de música. Diferents circumstàncies van obligar a posposar les reunions anunciades pel mes de febrer fins al dimecres 15, i encara la mort del pare del president de l’AASST les va ajornar al dimarts 21. Aquell dia es va fer l’anunciada assemblea

24.2.12 Les confraries van oferir un ciri en la presentació del cartell. Foto: FER-VI

24.2.12 Presentació del cartell 2012 a Sant Agustí. Foto. FER-VI

100

24.2.12 Sant Agustí. Tenebrari amb els ciris que van oferir les confraries. Foto: FER-VI

24.2.12 Sant Agustí. Concert de Setmana Santa 2012. Foto: FER-VI

general anual i estatuària, que va comptar amb la presència dels representants de totes les associacions, menys la de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona. Els sis punts de l’ordre del dia es van desenvolupar de la manera següent: 1. Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior, de 8 de febrer de 2011, de la qual tan sols fou necessari esmenar algun aspecte formal filològic. 2. Memòria d’activitats de l’any 2011, que fou repartida en format paper, però també s’enviaria per correu electrònic per facilitar que s’incorporés als arxius de les diferents associacions. 3. Lectura i aprovació de l’estat de comptes de l’any 2011: sense cap problema. 4. Lectura i aprovació del pressupost de l’any 2012: sense altre problema que el de les rebaixes motivades a causa de la crisi generalitzada. 5. Projectes de la Junta Directiva per a l’any 2012. D’acord amb el pressupost i les esmentades retallades, es mantenia el Festival de Música, però obligats a cobrar entrada en algun concert. A més, destacava el fet que el capítol catedralici havia ofert, per aquest any i sense que això sigui un precedent, la Catedral com a lloc per exposarhi els passos. 5. Precs i preguntes: no hi va haver sense res a dir o preguntar. Potser el més complex d’aquesta reunió fou la complicació que va motivar l’ordre de les confraries a l’hora de desfilar amb els ciris o llànties en la presentació del cartell a l’església dels Sants Reis - Sant Agustí. Un acord establia que per aquesta vegada la darrera associació a desfilar seria la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Santíssima Verge de la Soledat.

En canvi, va quedar ben establert tot el protocol, horari i actes de les Visions, amb la presència de sis representants de la Setmana Santa de Palència encapçalats per la tinent d’alcalde i consellera de Cultura i Turisme de l’Ajuntament i també vicepresidenta de la Diputació, Carmen Fernández Caballero. Ella mateixa va presentar de la Setmana Santa d’aquella ciutat castellana amb l’ajuda d’un vídeo il·lustratiu. També es va repartir una còpia de la pòlissa d’assegurances que cada any regula els possibles accidents dels portants dels passos, un full d’actes perquè cada associació hi apuntés l’assistència dels seus representants i l’ordre de lliurament del ciri pasqual —enguany correspon al Gremi de Pagesos. El president va informar de la intenció de l’alcalde de presentar durant el mes de març els plànols del futur Museu de la Setmana Santa. Es convocaria tots els presidents de les associacions a aquell acte i a quarts de deu es donà per acabada la segona reunió d’enguany. Abans de plegar es va fer explícit el condol de tots els assistents al president, Joaquim Julià Panadès, per la recent mort del seu pare, i es va encarregar a mossèn Miquel Barbarà el res d’un senzill respons per l’etern descans de la seva ànima. Retornant a la normalitat, el 14 de febrer es realitzà la posposada reunió bàsicament amb poc més d’un punt únic: concretar tot el que comportava ubicar a la Catedral l’exposició museïtzada dels passos que abans se situaven a l’envelat de la plaça Verdaguer. Es van establir, entre altres coses, el plànol de disposició dels passos, els horaris d’obertura i tancament de matí i tarda, l’enllumenat, els horaris d’entrada i sortida dels passos, el capteniment i l’ordre necessari a la Catedral per part de tots (portants, etc.), la no incidència amb la visita turística del recinte o la possible interferència, la

CRÒNICA DE L’AASST, 2012

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

3.3.12 Confrares de Palència convidats a les XX Visions 2012 per la Congregació del Descendiment. Foto: Quim Mas 3.3.12 La Sra. Carmen Fernández va presentar les XX Visions 2012 de la Setmana Santa de Palència. Foto: FER-VI

2.3.12 Antiga Audiència. M. Elena Virgili va presentar el llibre de l’AASST 2012. Foto: FER-VI

2.3.12 M. Elena Virgili rep un record de mans de l’alcalde i del president de l’AASST. Foto: FER-VI

posició dels membres de la Junta de l’AASST en la celebració litúrgica del Diumenge de Rams, etc. El darrer torn de paraules el va omplir la informació del president de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona sobre la tornada de les Visions 2011 amb l’ambaixada tarragonina desplaçada a la ciutat d’Osca i l’acolliment que els van fer el bisbe de les diòcesis d’Osca i Jaca, l’alcaldessa del Ajuntament, el president de l’Archicofradía de la Santa Vera Cruz i els membres de les diferents congregacions de Setmana Santa aragonesa. Des de finals de febrer, tot el mes de març i també l’abril, durant la Setmana Santa, l’atapeït programa d’actes fou motiu més que suficient per deixar les reunions ordinàries de la Junta Directiva. Cada dos per tres, amb caràcter extraoficial i sense cap altre punt d’un reglamentari ordre el dia que els problemes que anaven brollant sobre la marxa, qui més qui menys es reunia cada dia amb alguns altres companys de la Junta per cercar les pertinents i necessàries solucions ad hoc. No detallarem a la menuda tots els actes del programa i només en destacarem aquelles fets que mereixen una atenció especial. En aquest

sentit, cal deixar constància que els actes previs a la Setmana Santa es van dur a terme amb tota normalitat i sense cap incidència remarcable, però en arribar als dies sants, fins al Diumenge de Pasqua de Resurrecció, gairebé cada dia vam haver de fixar la mirada al cel i consultar la informació meteorològica, perquè negres nuvolades anunciaven pluja dia sí i l’altre també. Per sort, només un acte es va veure mig afectat pel perill de la pluja: la professó del Dolor, que va haver de retardar una hora la sortida i reduir una miqueta el recorregut final per la Rambla. També fou molt encertada la decisió adoptada pel capítol de la Catedral d’acollir a la nau central de la seu metropolitana la IV Mostra del Patrimoni Artístic de la Setmana Santa de Tarragona, tenint en compte que la manca de pressupost havia fet inviable contractar la vela que s’instal·lava en edicions anteriors a la plaça Verdaguer. Fora del programa oficial i com a resultat de la petita exhibició que els armats de la Sang van dedicar als ambaixadors de la Setmana Santa de Palència durant les XX Visions de Setmana Santa, una confraria de Palència els invità a participar

101

102

10.3.12 Ciutat d’Osca (Aragó). J.M. Sabaté va presentar les Visions de la Setmana Santa de Tarragona en nom de la Confraria de Sant Magí. Foto: C. Jalle

10.3.12 Ciutat d’Osca (Aragó). Sopar de gala ofert per l’Archicofradía de la Vera Cruz. Foto: C. Jalle

10.3.12 Plaça de les Cols. III Mostra de Sons, organitzada pel Gremi de Marejants. Foto: FER-VI

12.3.12 Conferència quaresmal de l’arquebisbe a Sant Francesc. Foto: FER-VI

en la seva processó del Dilluns Sant. Així, doncs es van desplaçar fins a aquella ciutat castellana la cohort romana tarragonina i representants de la Sang i l’AASST. I ja amb la Setmana Santa 2012 en el record viu, al cap d’uns dies, el 17 d’abril, es va reprendre l’activitat normal de la Junta Directiva amb la reglamentària reunió mensual. És evident que en aquesta reunió post-Pasqua, la presidència tenia moltes coses per comunicar. Així, els punts 3 i 4 (Informes de la Presidència i Valoració general dels actes de la Setmana Santa) s’encavalcaren sense solució de continuïtat: per exemple, els escrits apareguts a La Vanguàrdia signats per Oriol Grau i Jordi Tiñena referits als 110.000 € pressupostats per l’Ajuntament de Tarragona amb la finalitat d’iniciar l’estudi o el projecte del futur museu de la Setmana Santa; les problemàtiques sobre les normes de seguretat que demanava la Guàrdia Urbana perquè al davant i al darrere de cada viacrucis o professó hi hagi els preceptius vehicles o personal amb l’armilla reflectant, tot comparant aquestes manifestaci-

ons com si fossin una volta ciclista, i les no menys “curioses” demandes de l’Associació de Bars i Restauradors de la plaça de la Font per ubicar-hi dels passos amb motiu de la recollida. Les recriminacions es van adreçar al poc respecte i silenci d’algunes presidències, que no paraven de parlar i es passaven l’estona amb el mòbil a la mà (polítics i no polítics), o algun consiliari sense l’hàbit talar corresponent. I també es va parlar del so desmesurat d’algunes bandes quan es tracta dels encuentros, les reverències i salutacions dels passos. Però s’ajornà prendre cap decisió fins que no es tingués l’informe i la valoració que el coordinador de la professó havia de presentar a la Junta. També hi va haver un apartat de felicitacions: als armats de la Sang per la presència Palència; als portants i bandes per la seva actitud, i també al capítol de la catedral —tret de la remor del darrere durant les celebracions—, que ja no posa cap entrebanc per deixar la catedral l’any vinent. I també es va reconèixer la feina a tots plegats per l’esforç a l’hora de tirar endavant el II Festival de Música, tenint present les retallades.

CRÒNICA DE L’AASST, 2012

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

25.3.12 Claustre de Sant Pau del Seminari. Concert de la Banda de Música de l’Associació La Salle en el marc el II Festival de Música de Setmana Santa. Foto: FER-VI

Igualment es va informar de la dificultat plantejada en la venda de les cadires perquè no es poden adquirir a les finestretes del Teatre Metropol. L’informe del resultat econòmic es ve deixar per a la reunió següent, però plantejant ja un canvi important de cara a la propera Setmana Santa amb la instal·lació d’un estand propi. Finalment, i ara sí en el torn dels precs i preguntes, el representant de l’Associació del Pas de La Presa de Jesús va exposar el programa dels actes del diumenge 29 d’abril en commemoració del 20è aniversari del pas portat a espatlles i de la banda que l’acompanya. Vicenç Gabriel va expressar el condol de tota la Junta a l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal per la mort de la seva esposa, Júlia Abad. La presidenta dels natzarens, Eulàlia Veà, va anunciar un concert el dissabte 28 d’abril a la seu de la Germandat (església de Sant Miquel del Pla) i la commemoració del 110è aniversari de la fundació. Entre totes aquestes notícies el president comunicà que el dissabte 21 els armats de Torredembarra també celebraven un aniversari i comptaven amb la presència dels armats i el sotsprefecte de la Sang.

La reunió corresponent a la Junta Directiva de l’AASST del mes de maig es va fer el dia 15. Incloïa un ordre del dia encapçalat per dos punts externs a la temàtica pròpiament interna de la Junta: d’una banda, la petició de l’Associació del Setge de 1811 per poder comptar amb la col· laboració de les nostres associacions, talment com es va fer l’any anterior, motiu pel qual es comptà amb la presència dels seus representants, Ribas i Boada. Un cop exposats els seus arguments, van abandonar la reunió. De l’altra, de la valoració de la professó del Sant Enterrament, que va anar a càrrec del president de la Comissió del pla de millores, Joan Álvarez, d’acord amb l’informe que prèviament s’havia enviat a totes les associacions. En aquest segon punt, tenint present la complexitat que comporta l’estricte compliment dels acords establerts en l’esmentat pla de millores i el poc cas que determinades associacions fan dels acords consensuats per tots els membres de la comissió que redacta cada any les normes, es produïren estires-i- arronses entre els afectats. El tresorer i el president van tocar l’etern tema de la situació econòmica amb el detall del que va

103

25.3.12 Palau Firal. Concert en la presentació del llibre Melodies de la processó del Sant Enterrament. Foto: FER-VI

suposar la venda de cadires, que, a diferència d’altres anys i a causa de les retallades fetes abans (eliminació de les llotges de la Rambla, etc.), només van tenir un relatiu “dèficit” de 63 €. També es va seguir informant sobre com s’anirien complint els terminis per cobrar les minses i igualment retallades subvencions dels organismes que faltaven per cobrar. En el punt de la informació de la presidència, es va notificar que l’arquebisbe Pujol havia renovat el nomenament de consiliari actual de l’AASST, monsenyor Miquel Barbarà. També es va fer referència a l’agraïment i felicitació d’Isabel Mira Ortiz, de Múrcia, la qual havia rebut la nostra publicació anual. Enguany la va bescanviar pel llibre sobre els armats de Jumilla, del qual ella és l’autora. Així mateix, cal agrair al bon amic Casas el material documental gràfic de la Setmana Santa de Tarragona (fotografies, CD, etc.), que ha regalat a l’arxiu de l’Agrupació. El president va recordar que un dels actes més proper era el repartiment de premis del concursos de fotografia, que tindria lloc el divendres 18 al pati del Seminari. S’hi exposarien les obres dels autors premiats i, a més, va anunciar la necessitat de conèixer la nova llei d’autoprotecció, tan important de cara a les manifestacions i actes públics de les diferents associacions, així com la data de la propera assemblea general extraordinària (dia 12/06/12) amb un punt únic (l’elecció de president de l’entitat) perquè s’acabava el primer mandat de la seva presidència. L’elecció es faria d’acord amb els nous estatuts canònics aprovats el 10/05/05. Encara com a celebració a commemorar el dia 10/06/12, es va recordar tot el protocol referent

104

a la festivitat del Corpus Christi: es distribueix un banc per associació en l’ofici de la Catedral, els membres als quals correspon portar el templet amb la custòdia a la professó i la posterior trobada per menjar la tradicional coca amb cireres. Ferran Yago va agrair a totes les associacions la col·laboració en l’èxit de la passada trobada de bandes amb motiu del 20è aniversari de la banda i el pas portat a espatlles de la Confraria de Pescadors (avui ja Associació del Pas de la Presa de Jesús). I ja per acabar, el responsable de la publicació anual de l’AASST, Quim Mas, va comunicar la bona acollida que va tenir l’edició del llibre i la quantitat de felicitacions que s’havien rebut des d’associacions de tota la península amb les quals es manté un intercanvi molt interessant. El 12 de juny van coincidir dues reunions de l’AASST: primer de tot, tingué lloc la reglamentària Assemblea General Extraordinària, amb l’únic punt de l’ordre del dia per elegir president, perquè l’actual, Joaquim Julià Panadès, ja havia complert els quatre primers anys reglamentaris. Però com que es tornava a presentar per un segon mandat i no hi havia cap altre candidatura, fou acceptat de nou per aclamació dels assistents. Després es va fer la reunió de la Junta. Acabada aquesta primera part, el renovat president Julià va explicar l’estat de comptes (magre d’acord amb les circumstancies crítiques de tota l’economia del país) i va informar sobre la necessitat de presentar dos membres per associació per constituir la nova Junta Directiva de l’Agrupació. Tot seguit va aprofitar l’ocasió per apuntar alguns dels principals trets que inspiraran el nou quadrienni: la coherència, el compromís i la responsabilitat de l’entitat basant-se en la seva essència eclesial. En un terreny més material, es va mostrar preocupat per dignificar el patrimoni de la Setmana Santa tarragonina: hi ha passos i imatges emmagatzemades que haurien d’estar en un lloc de culte amb tot el respecte que es mereixen pel seu significat i valor artístic. Tampoc va deixar la ja vella esperança del pas del Ressuscitat: va preparar-ne un estudi amb la intervenció de totes les associacions i de la ciutadania, hi hagi diners o no. La sessió d’aquesta Assemblea General Extraordinària s’aixecà a les 7,45, de manera que quasi immediatament va començar la reunió mensual de la renovada Junta Directiva, a la qual es van incorporar Víctor Pomerol com a substitut de

CRÒNICA DE L’AASST, 2012

Ferran Yago per l’Associació del Pas de la Presa de Jesús; Josep M. Santiago, que eventualment reemplaçava José Liébana, absent de la ciutat, i Quim Mas, coordinador de la revista i pàgina web. L’ordre del dia es va encetar amb l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, corresponent al mes de maig. En els punts 3 i 4 de l’ordre del dia la presidència va donar a conèixer les dates, horaris i llocs dels repartiments de premis als guanyadors i participants en els concursos anuals, en especial el de narrativa i dibuix infantil, que es faria al Seminari el divendres 15 d’aquest mes. Com que enguany es repetirà una missa a la Catedral el 27 de juny en commemoració del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès i el mateix acte multitudinari del dia 28, es va demanar la col·laboració de les associacions amb les seves bandes i l’aportació d’alguna corona de flors per dipositar-la als peus del monument als herois de 1811. En una altra reunió s’informaria que en la propera professó de Santa Tecla tocava portar la carrossa del braç als gremis de Marejants i Pagesos, la congregació de la Sang i la germandat del Sant Ecce-Homo. Finalment s’obrí el torn dels precs i les preguntes. Josep Ramon Tules va explicar que s’havia convocat un reunió el dia 14 amb la finalitat de preparar la cinquena trobada de germanor de les associacions, que tindria lloc el dissabte 7 de juliol. Miquel Barbarà informà de les resolucions preses en la passada trobada de delegats diocesans a Granada, on es van tractar temes d’interès per a tothom, per exemple, els aspectes jurídics de les confraries, el mateix nom de l’Agrupació, que hauria de passar a ser una confederació, o la qüestió molt més espiritual i religiosa de “la nova evangelització”. En acabar, el secretari, Jesús Graupera, va anunciar que deixava de ser representant de la seva germandat a la Junta i, per tant, també plegava com a secretari. Durant el període de vacances d’estiu l’acte més multitudinari fou el de la cinquena trobada d’associacions, organitzada per l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, sota els auspicis de l’Agrupació. Fou un èxit de germanor i de bona col·laboració entre tots, en el qual va destacar la bona notícia anunciada pel president de l’AASST en referència a la petició estatal de cara l’any 2013 per tal que Tarragona fos la seu del XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales.

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

1.4.12 IV Mostra del Patrimoni Artístic de Setmana Santa. Per primera vegada s’exposava a la Catedral de Tarragona. Foto: FER-VI

Precisament en aquest sentit es convocà una reunió de la Junta Directa el dijous 17 de juliol per informar tota la Junta de les gestions fetes i de les que calia fer. En primer lloc, el president va explicar que la demanda estava d’acord amb el coneixement que tenien de nosaltres a l’Estat després de les participacions en els Encuentros anteriors. Tot seguit va presentar les condicions necessàries per a la candidatura, en va oferir una còpia a tots els assistents i va exposar tot el que ja tenim i podem oferir —Centre El Seminari, Catedral, esglésies seus d’associacions (Natzaret, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla, Sant Nicolau de Bari, etc.), Palau de Congressos, Universitat, infraestructura hotelera, allotjaments per a joves, etc. També va explicar que els contactes amb les autoritats eclesiàstiques (fonamentalment l’arquebisbe) i civils (alcalde) havien estat molt fructífers i rebríem el seu suport incondicional. Pel que fa a les dates de celebració de l’Encuentro, va dir que haurien de coincidir amb un cap de setmana llarg de la segona quinzena d’octubre. Al llarg de la presentació, els membres de la Junta Directiva van fer aportacions a tot el que s’anava dient. Monsenyor Miquel Barbarà va apuntar el fet que podria coincidir amb un concert extraordinari que està programat per aquelles dates i hi ha de participar cantants tarragonins com el tenor Òdena i la soprano Matheu, el Cor de la Catedral, etc. També hi ha la possibilitat de repetir en versió castellana l’exposició “Lumen Dominus”, tornar a portar els passos a la Catedral, una exhibició dels armats, etc. Es va

105

Aparador de Casa Jordi, al carrer Portalet, amb motius del Gremi de Pagesos. Foto: FER-VI 1.4.12 Lliurament del ciri pasqual a la Catedral a càrrec del Gremi de Pagesos. Foto: FER-VI

concretar que el títol emblemàtic de l’Encuentro podria ser “Atrio de los gentiles” o una idea semblant i calia buscar ponents importants perquè l’ocasió ho requereix. Entre altres, va sortir el nom de Teresa Forcades. També s’organitzaran taules rodones en què es parlarà sobre les dones i el jovent. Finalment es va demanar la col·laboració de totes les associacions de l’Agrupació per preparar la logística de l’esdeveniment, a causa de la importància que pot tenir per a tots nosaltres, per a la ciutat i per a l’Església de Tarragona, cosa que van assumir tots els presents. En el mateix sentit i per tal de donar suport a la nostra candidatura, es va recomanar que un bon nombre de representants de les nostres associacions de Setmana Santa assisteixin al XX Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales, que tindrà lloc a Burgos els dies 27, 28, 29 i 30 de setembre. L’AASST assumeix les gestions de la inscripció i, si hi ha prou persones inscrites, també s’encarregarà d’organitzar un transport col·lectiu per a tothom, més encara quan el programa ofereix moltes possibilitats per als acompanyants que vulguin aprofitar el viatge. Ja durant la segona quinzena de setembre encetàrem el darrer quadrimestre d’aquest any 2012 amb la reunió ordinària de la Junta Directiva el dimarts 18. S’hi van aprovar per unanimitat les dues actes de les sessions anteriors i es va donar la benvinguda als dos nous membres representants de la Congregació del Venerat Cos de Jesús en el Descendiment de la Creu, Montserrat Aleu Calvet i Luis Oliver Trigos, en substitució dels anteriors, i es va anunciar que es nomenava Óscar Iván Trigos

106

Rodríguez, membre de la Junta per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, en substitució de Josep Jesús Graupera Santacreu. S’informà que Cambrils havia demanat l’exposició “Espiritus Lux” per presentar-la durant la Setmana Santa del 2013, i s’anuncià el desig de presentar a l’arquebisbe la nova Junta en una visita de cortesia. També es va donar a conèixer la data d’inauguració de l’Any de la Fe, el 14 d’octubre a la Catedral. Es va demanar col·laboració en la festa de la Mare de Déu del Claustre amb motiu de la celebració de la cloenda de l’any commemoratiu del centenari de la seva coronació, que tindria lloc l’11 de novembre, i també en la festa dels premis a la fidelitat, el 30 de novembre. El plateret recordatori l’ha de presentar el Cristo del Buen Amor. En la sessió també es va acordar per unanimitat guardonar en nom de l’Agrupació el capítol de la Catedral per la bona disposició que sempre ha tingut amb l’Agrupació. Enguany és especial perquè, davant la dificultat obligada per la pèrdua del ja tradicional envelat de la plaça Verdaguer, el capítol va oferir el marc del majestuós recinte de la Catedral per instal·lar-hi l’exposició museística dels passos. Sobre com va anar el XXV Encuentro de Burgos ja en parlarem més endavant, tot i que, si no hi ha destorb, en voldríem fer un article a banda. La reunió ordinària del dimarts 8 d’octubre es va dur a terme amb la normalitat de totes les que es corresponen a l’acabament d’un exercici. Quant a l’informe de la presidència, a banda de les referències al XV Encuentro de Burgos, només va constatar la necessitat de col·laborar amb la Confraria de la Mare de Déu del Claustre amb

CRÒNICA DE L’AASST, 2012

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

1.4.12 Saló de Plens de l’Ajuntament durant el pregó 2012. Foto: FER-VI 1.4.12 Josep M. Vives Sendra, pregoner de la Setmana Santa 2012. Foto: FER-VI

motiu dels 100 anys de la coronació canònica de la imatge tot recordant que s’ha compromès la participació de les banderes o penons de les associacions. També anuncià la visita protocol·lària a l’arquebisbe es faria el dia 15, en un apèndix al Seminari per a prendre in situ un primer contacte amb el XXVI Encuentro. Pel que fa a la informació relativa l’Encuentro de Burgos, amb una representació tarragonina de 28 persones, va destacar negativament la suspensió sense avís d’alguns dels actes programats i la poca presència de personal i membres de l’organització. Respecte a la presentació de la candidatura de Tarragona —que, per cert, es va fer sense cap membre representatiu de l’organització castellana—, tant per les paraules pronunciades com pel vídeo presentat i les bosses lliurades amb suficient documentació publicitària de la nostra ciutat i de la nostra Setmana Santa, podem confirmar que va ser molt ben acollida i valorada per quasi tots els congressistes. Tan sols s’interpolà l’objecció a les dates per part d’uns representants d’Ocaña, que no va ser admesa per la la majoria. Així, doncs, es va aprovar per aclamació la candidatura de Tarragona amb un fort aplaudiment de tots els presents, de manera que ja ens cal començar a posar fil a l’agulla per embastar el futur XXVI Encuentro de Cofradías Penitenciales, que tindrà lloc a Tarragona els dies 18, 19 i 20 d’octubre de 2013. Curta i ràpida va ser la sessió de la Junta Directiva el dimarts 6 de novembre i no pas perquè

1.4.12 Recepció de l’alcalde al pregoner, polítics i representants de l’AASST. Foto: FER-VI

feien un partit de futbol per la televisió, sinó que els temes corresponents al sis punts de l’ordre del dia no donaven per més. La presidència aplegà els tres punts següents de l’ordre del dia en informar de la necessitat d’adequar els estatuts de les associacions d’acord amb les noves disposicions regulades per la Generalitat de Catalunya segons una documentació que ja s’havia enviat moments abans per correu electrònic a tots els membres de la Junta Directiva. Pel que fa als propers actes i altres qüestions que s’havien de tenir presents, es va recordar una vegada més el tema de les dates de la Setmana Santa 2012 per ser incloses en el futur opuscle de 2013 i la qüestió dels premis a la fidelitat (mancava encara la presentació d’un currículum). Es va acordar que el dia 20 era a la data límit per fer les reserves del sopar, es va notificar el programa de la festa de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona i els actes

107

29.4.12 Trobada de bandes al Serrallo, organizada per la Confraria de Pescadors. Foto: Quim Mas

amb motiu de la clausura de l’any del centenari de la coronació canònica (1911-2011). Es va recomanar que hi participessin les associacions de l’Agrupació. També es va fer saber que el dimarts 13 de novembre es convocaria una primera reunió de la Junta amb la finalitat de començar a repartir responsabilitats i tasques entre els membres de les associacions. La comissió executiva del XXVI Encuentro s’havia reunit abans —el dijous 8. També es va informar que el dijous 15 Òscar Centelles, enginyer industrial del cos de bombers, impartiria una conferència a la seu de l’AASST a fi de conèixer el pla d’autoprotecció més adient, tan important per a les nostres associacions. El 21 de desembre hi hauria un concert de Nadal a l’església de Sant Joan a benefici de les missions tarragonines de mossèn Cabayol a Ruanda. De fet, les informacions d’altres actes seguiren en el punt dels precs i preguntes: Francesc Josep Ferré va anunciar que el 16 de novembre es farien unes celebracions al santuari de les Carmelites Descalces i que la ciutat convidada a les XXI Visions era, de paraula, Terol; Josep Maria Fortuny també va fer saber que amb motiu del desè aniversari del banda que acompanya el pas de la Flagel·lació organitzarien una trobada de bandes el dissabte dia 10. Hi participarien les bandes de l’Associació La Salle, l’Associació del Pas la Presa de Jesús i la Germandat de l’Ecce-Homo. Monsenyor Barbarà es féu ressò de l’arribada d’una part dels elements de l’orgue de la Catedral, recentment restaurats a Holanda, i esperava que per Pasqua ja pugui funcionar de bell nou, i també comunicà la celebració dels 25 anys dels Amics de la Catedral.

108

13.4.12 Seminari Pontifici. Segona conferència pasqual, a càrrec del Sr. Jorge Manuel Rodriguez Almenar. Foto: FER-VI

Tal com estava previst, el divendres 30 de novembre, amb el cerimonial de sempre, es van lliurar els premis a la fidelitat, dels quals deixem constància amb la forma acostumada: Associació La Salle, Pere Pallarès Barbat; Assocació del Pas la Presa de Jesús, Pau Pomerol Ferré; Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura, José Manuel Núñez Fontiveros; Germandat del Sant Ecce-Homo, Josep Maria León Martínez; Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, Josep Maria Solé Poblet; Reial Germandat de Jesús Natzarè, Francisco Nadal Mallen; Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, Pere Llagostera Tous; Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, Marta Ras i Ras; Secció de Senyores de la Pietat del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Rosa Claravalls Lluís; Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, Elisenda Serrano Reyné; Gremi de Marejants, Josep Maixé Vicens; Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona, Xavier Virgili i Foj; Congregació de Senyores sota la Invocació de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Santíssima Verge de la Soledat, Sesita Aguinaga, Alejandra i Ariadna Arola, Carla Aymat, Anna Castells, Mònica Huber, Begoña Parra, Inés Potau, Teresa Rimbau, Bea Satué, Montse Solano, Inés Solé i Alexandra Tarragó, i l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Il·lustre Capítol de la Catedral de Tarragona Metropolitana i Primada de les Espanyes. El 10 de desembre es va cloure l’any amb la darrera reunió de la Junta i amb un ordre del dia d’allò més normal en què destacava com a extraordinària la informació sobre el programa del

CRÒNICA DE L’AASST, 2012

Premiats als concursos de fotografia. Foto: FER-VI

XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales, embastat per les corresponents comissions de treball que ja havien començat a posar una mica més que fil a l’agulla i que continuarien el dia 20 del mateix mes entre els encarregats de la secció d’exposicions. D’altra banda, s’anuncià per al 5 de maig una peregrinació trobada de confraries de tot el món a Roma, de manera que en properes reunions es veurà la manera com la nostra associació hi serà present. I ja finalment, entre els precs i preguntes o aquesta mena de calaix de sastre en què es converteix cada darrer punt del ordre del dia, Josep Ramon Tules proposà que per la celebració de l’acte de beatificació dels màrtirs de l’arxidiòcesi que es farà la segona quinzena d’octubre del 2013, després del XXVI Encuentro, els passos podrien quedar-se a la Catedral. Enguany l’austeritat va ser present en tots els actes i en arribar al Nadal la celebració, tot do-

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Lliurament de premis del Concurs de dibuix i narrativa 2012. Fotos: FER-VI

30.11.12 Entrega del Premi a la Fidelitat 2012 a l’Il·lustre Capítol de la Catedral de Tarragona. Va rebre el guardó Mn. Miquel Barbarà Anglès. Foto: FER-VI

nant exemple, va consistir a repartir una carpeta per anar-hi desant, entre altres coses, les actes o aquesta crònica anual que, ara per ara, i en nom de Déu, donem per acabada, tot excusant-nos de les possibles errades que s’hi puguin trobar.

30.11.12 Saló de sessions de l’Ajuntament. Guardonats de les diferents associacions amb el Premi a la Fidelitat 2012. Foto: FER-VI

109

PREMI XV CERTAMEN DE FOTOGRAFIES

2012

1r PREMI Llums en la foscor Carme Ribes Moreno

2n PREMI Per Primera Vegada Francesc Virgili Novell

3r PREMI Procesionando Juan Antonio Aguilar Alomรก

110

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

PREMI X CERTAMEN DE FOTOGRAFIA JOVE

2012

1r PREMI Sant Crist Javier Sobradillo Piqué

2n PREMI Solitud Obscura Anna Balcells Roig

3r PREMI Cansados Maria Sobradillo Piqué

111

COL·LEGIS PARTICIPANTS CEIP EL SERRALLO COL·LEGI SANT PAU APÒSTOL COL·LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMAN CEIP SANT PERE I SANT PAU

PRIMARIA CICLE INICIAL

COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME COL·LEGI SAGRAT COR CEIP SAAVEDRA

1r: Ruth Prats Nadal

2n: Júlia Medina Estil.les

3r: Laia Guardiola Andreu

COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

COL.LEGI SAGRAT COR

1r: Dídac Safont Balaguer

2n: Priscila Shihiu Qiu

3r: Meritxell Gavaldà Solé

COL.LEGI ST. DOMÈNECH DE GUZMAN

COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

1r: M. Pilar Morales Aguilera

2n: Helena Despriet Roig

3r: Mireia Vicens Triguero

1r: Guillem de Barberà Taulats

2n: Albert Nolla Mallafré

3r: Guillem Pasano

PRIMÀRIA SEGON CICLE

COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

PRIMÀRIA TERCER CICLE

CEIP EL SERRALLO

COL.LEGI SAGRAT COR

COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

ESO PRIMER CICLE

CEIP SANT PERE I SANT PAU

COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

112

COL LEGI LA SALLE TARRAGONA

COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

SETMANA SANTA 2013

ESO SEGON CICLE

TARRAGONA

1r: M. Teresa Tous Tendero

2n: Alba Llorach Roca

COL LEGI LA SALLE TARRAGONA

3r: Maria Canals Salvat

COL LEGI LA SALLE TARRAGONA

Hasnae Boutoub

2n: Hafida EL Oujli

3r: Rafa Mendoza

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Duna García Fernández

2n: Cristian Cazorla

Dunia Laghzaoui

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Samira Talib Manouf

2n: Cristian Torres Armijos

3r: Aicha Bazzine

1r: Soukaina Boulaayan Darrai

2n: Patricio Andrés Bezin Vargas

3r: Ouafae Mabrouk Talib

1r: Joan Carles Canela Llauradó

2n: Alejandro Ortiz de Pinedo

3r: Saida El Kattouti

eso adaptada

COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

ESPECIAL. EPRI

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESPECIAL. PQPI

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESPECIAL. PTVA

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESPECIAL. TGD

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

113

Premis CONCURS NARRATIVA 2012 EL SOFRIMENT DE JESÚS Robert Cilleros Mañé

2n curs ESO. Col·legi Sant Pau Apòstol

Els dies havien fregat pesants sobre les meves espatlles. Feia ja quatre mesos que no tenia feina. Vivia sol i havia decidit retirar-me a la vella casa dels meus pares a Tarragona. Recordo les vistes de pluges del març des de la finestreta del menjador. M’entretenia observant les gotetes a l’altre cantó del vidre. Com destins contemporanis, queien unes darrere les altres, obrint-se camí entre la humitat mentre acabaven difuminant-se amb el baf dels meus sospirs. Les pluges m’obrien camí a un cor que jo duia tancat amb pany i clau. Em feien recordar. Amb la mirada perduda a fora al carrer, entre els mars de paraigües fosos amb la carretera emergien els records de la vida que havia viscut en aquella casa temps enrere. Recordava la meva mare, el meu pare, la meva germana Rosa... Les estones viscudes vora la llar de foc en dies com aquells, les sortides al vell turó rere els camps de casa nostra, els passejos a la Rambla i les vistes de la platja del Miracle amb la sorra acariciant-me els peus... Me’n recordo dels primers d’abril quan arribava la Setmana Santa, el pare es començava a preparar per sortir a la processó el divendres i es passava les tardes assajant amb els seus companys. Era molt conegut entre les agrupacions de la processó de Tarragona. Jo mai he seguit aquest camí. No em cridava l’atenció la fe, no entenia el meu pare, i tampoc havia volgut anar mai a les processons. M’ho havien demanat moltes vegades jo refusava les invitacions. Ells, però, mai havien ocupat la plaça vacant del meu pare quant ho va deixar. El març es va escolar entre el calendari i va arribar l’abril. Com sempre, vaig rebre una carta

114

de l’agrupació que m’invitava a afegir-m’hi. Però per sorpresa meva, aquella vegada vaig dubtar. Sentia que el meu cor m’ho aconsellava, feia molt de temps que no tenia feina i la meva vida a casa era monòtona i sense sentit. Havia perdut les ganes de tot. Necessitava una cosa que m’animés a continuar, i aquella podia ser la meva oportunitat d’or. Vaig agafar la carta i guardant-me-la a la butxaca vaig sortir d’una revolada al carrer. Em vaig dirigir a l’agrupació de la Rambla i vaig presentar l’autorització. El director va sortir abans que jo me n’anés. Estava sorprès, devia estar més desconcertat que jo mateix d’haver fet tal cosa. Em va invitar a passar a dins, i em va presentar els membres del cos. Estaven sorpresos que per fi m’hagués animat, jo m’enrogia entre tants comentaris sobre el meu pare, realment l’admiraven molt, hi havia deixat una bona empremta, allà. Vaig desitjar intentar-ho, tastar l’experiència des de dins. La setmana passava, sortia del taller a les nou amb quatre companys més, esgotat amb els assajos eterns. Era la nit del dijous i per sorpresa meva van plegar tots ben d’hora i em van invitar a un sopar de restaurant. Jo no volia ser una càrrega, sentia que no portava prou temps allà, m’estaven confonent amb el pare... Potser allò havia estat una dèria meva, segurament l’any que ve ja no hi tornaria, allà. Vaig posar l’excusa que feia tard per intentar escapolir-me, van riure fort i em van dir que entrés amb ells. Mig resignat vaig entrar al local. Com un més de la família, em parlaven d’anècdotes viscudes altres anys i reien dient que em

LA FLAGEL·LACIÓ. R. i V. Congregació de Puríssima Sang de N.S.J. Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

preparés perquè l’endemà seria un dia especial. Jo me’ls escoltava i, d’alguna manera, entenia el meu pare, tots estaven molt units, eren una família, els unia una causa i sens dubte jo encara no l’havia viscuda com ells. Demà descobriria les sensacions que corrien en les seves venes, els sentiria. Finalment va arribar el divendres, em vaig reunir amb els altres al taller on ens van explicar els horaris i els actes del dia. Estava nerviós, no sabia si aguantaria fins al final del dia, ells em van tranquil·litzar dient que no hi ha cap obligació de quedar-se fins tan tard i que tot i així ells estarien al meu costat en tot moment. Van sonar les campanades de les quatre rere nostre, sento la gent que s’apropa fora. Ens estem acabant de vestir quan ens avisen que ens preparem per entrar en escena aviat. Recordant les posicions assajades ens col·loquem sota el pas esperant per aixecar-lo. Obren la porta vint minuts després i finalment ens fan el senyal. Primer fem avançar el pas poc a poc, fins a notar que hem passat l’esglaó de l’entrada, sento com la gent fa silenci quan passem pel seu costat.

Em sento estrany, una sensació desconeguda traspassa el meu cos i m’arriba a l’esperit. Puc escoltar en el silenci els sentiments de la ciutat, els pensaments més profunds es desvelen en la seva respiració. M’acosto a la tela enreixada i tasto l’ambient de fora. La gent observa la processó reflexionant, meditant... L’emoció m’envaeix, els sentiments es fonen dins meu i es mesclen amb els cors de la gent que omple el carrer. Sento els instruments al meu costat, el retruc dels timbals ens guia i la banda anuncia la nostra arribada als carrers. La suor s’obre camí al front però l’esforç no em fatiga, puc avançar, estic amb els altres. Sento una felicitat desconeguda. El pas de davant nostre trenca el vent i les teles de la túnica del Crist es mouen mostrant-me una esquena durament fuetejada. El sofriment que va patir aquell home és incalculable. L’emoció m’envaeix quan m’adono del que ens va deixar, el seu llegat...Tot el que va fer per nosaltres. Sento la seva veu en la gent, el seu esperit en l’ambient, sento el missatge de la Setmana Santa... Sento Jesús.

115

Premis CONCURS NARRATIVA 2012 RENUNCIAR PER AJUDAR Maria Merino Plaza

4t curs d’ESO. Col·legi La Salle Tarragona

L’estiu acabava i l’Emma sabia que aquell nou curs seria difícil, implicava esforç i dedicació, i no gosava perdre els últims dies de les meravelloses vacances estirada al sofà de l’apartament. Una tarda de principis de setembre, mentre els últims estiuejants prenien el sol damunt la sorra, la noia va sortir a fer un tomb en moto amb el seu íntim amic, el Jaume. Per què havia de fer cas de les advertències de la mare? No podia ser tan perillós un passeig a prop de la costa a la velocitat que anirien! La noia sempre pensava que els problemes no li arribarien encara, que era massa jove i no els passaria res. Es fixava en la resta de la família, bondadosos i fidels cristians, que s’esforçaven per viure humilment com calia i sense ensurts. Quedava poc perquè la primavera arribés i l’Emma per fi va despertar del coma. La seva família feia sis mesos, des de la fatídica tarda de l’accident, que no perdia l’esperança que aquell dia arribaria. Resaven diàriament, l’anaven a visitar a l’hospital, li explicaven que Déu la protegia, li parlaven a cau d’orella sobre tota mena d’activitats que farien quan despertés... Finalment el somni es va fer realitat, però la nena estava confosa i ja no era la mateixa, el traumatisme cranial va deixar-li nombroses seqüeles. A més, en aquest temps escassejaven els diners i l’Emma necessitava cures especialitzades per poder dur a terme un dia a dia semblant al de la seva vida mesos enrere. D’ençà que es van adonar que els amics de la noia no es preocupaven per ella, els pares havien d’estar-hi encara més al damunt i no tenien temps. Tampoc podien contractar a ningú que fes la feina.

116

Intentaven aconseguir que no se sentís sola en cap moment proporcionant-li amor i felicitat, ja que de coses amb valor econòmic no se’n podien permetre, per molt que volguessin. L’abril començà amb la Setmana Santa i els pares de la jove en cadira de rodes van voler portar-la amb grans esforços pels carrers de Tarragona l’esperat dia 6, Divendres Sant, al qual familiars i amics assistiren principalment per agrair a Déu que l’accident no hagués estat pitjor del que va ser. La noia gaudia molt d’aquelles processons i trobava a faltar no poder sortir en la confraria en què ho feien sempre tota la família. De fet, per molt que van buscar, no van veure el seu pas aquell cop. Com podia ser? Devia haver estat molt renovat i bonic i no se n’adonaren. Una nit dies després de Setmana Santa, va arribar el pare emocionat a casa. Venia de l’església, a la qual assistien tots gairebé diàriament, i una bona notícia els esperava. La confraria a la qual la família era fidel any rere any no havia renovat el seu pas ni tampoc no havia sortit per no tenir cap despesa. Els diners els havien destinat a ajudar la seva família i una altra més amb problemes semblants. És inimaginable com es van sentir les dues famílies, la del Jaume i l’Emma, molt agraïdes a tota aquella gent que havia acceptat cancel·lar els seus costums, emocions... perquè per a tots, el seu pas no era tan sols una simple figura. Ells van respondre: aquests diners son per a vosaltres, estem segurs que Déu serà més feliç si veu que ens ajudem com germans que som, en comptes d’emprar-los en la renovació d’un pas; al nostre cor sentim que hem fet el que havíem de fer, n’estem orgullosos.

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Detall del Sant Crist de la Salut de la Catedral de Tarragona. Foto: Quim Mas Carceller 117

Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona

SETMANA SANTA DE TARRAGONA. Declarada “Festa d’Interès Turístic Nacional” per la Generalitat de Catalunya PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Declarada “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya Fotografia ‘Torre de l’Arquebisbe’: Joaquim Julià - Fotografia ‘Sant Enterrament’: Pere Amenós Disseny: Joaquim Julià Panadés Impressió: Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - Dipòsit Legal: T-178-2013

118

Del 24 al 31 de març

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

LA PROCESSÓ DE 2012, AL DETALL Quim Mas Carceller

Foto: Oriol Ventura Pedrol

– Cohort Romana. Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb quaranta-quatre components: quatre portadors d’atxes, el Capità Manaies, un tocador de trompeta, sis tocadors de timbals, dos caps de fila i trenta armats.

– Bandera Negra de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i matraques. - Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. Acompanyament musical: Banda de Timbalers del Sant Sopar del Gremi de Ma-

Foto: Carles Mallol Parga

119

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

rejants. Banderer: Josep Antoni Belmonte Marín; cordonistes: Xavier Roch Adserà i Agustí Mallol Pons. – Associació La Salle. El Col·legi La Salle, amb el misteri L’Oració a l’Hort, va anar compassat per la seva banda de timbals. La bandera del col·legi fou portada per Magí Solé Rovira i com a cordonistes, els seus fills, Magí Solé Monreal i Cèlia Solé Monreal. Els Antics Alumnes, amb el pas Vetlleu i Pregueu, foren acompanyats per la Banda de Música La Salle de Tarragona. La bandera de l’Associació la portà Manuel Prieto Macias i els cordonistes foren Carlos Prieto Cid i Ignacio Prieto Muñoz. - Associació del Pas la Presa de Jesús - Confraria de Pescadors, amb el pas La Presa de Jesús. Fou compassat per la Banda de Timbalers de la Presa de Jesús. La bandera de les dones la

120

Foto: Elvira Ferrando Gómez

portava Mercè Santmartí Miró, acompanyada per Rosa Sans Sans i Rosalía Juancomartí Serrano. La bandera gran la va portar Jaume Martí Such, acompanyat de Fernando Cabré Piñol i Eduardo Doménech Rifaterra. – Aspirants de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist, amb el pas La Flagel·lació, acompanyat per la Banda de Timbals de la Congregació i de la Secció d’Aspirants. Va portar la bandera dels aspirants Esteve Martí Pujals, acompanyat de Jaume Martí Pujals i Ramon Rovira Roca. – Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan

LA PROCESSÓ DE 2012, AL DETALL

Foto: Ram Giner

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Ram Giner

Foto: Carles Mallol Parga

Evangelista, escortats per la banda de cornetes i timbals de la confraria. El banderer fou Luis Maestre Oliva i les cordonistes, Manoli Martínez Ríos i Pepi Rodríguez Mancebo. – Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. Acompanyament musical a càrrec de la Banda de Timbals i Sacs de Gemecs de la mateixa Germandat. Abanderat: Josep Andreu

Figueres; cordonistes: Patrícia Andreu Vázquez de Parga i Blanca Andreu Vázquez de Parga. – Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, amb el pas Nostre Pare Jesús de la Passió, compassat per la banda de tarotes i tambors de la Germandat. La bandera d’aspirants era portada per Neus Bartolomé Domènech, acompanyada d’Immaculada Monfort Anglés i Montserrat Lla-

121

122

Foto: Carme Ribes Moreno

Foto: Oriol Ventura Pedrol

beria Fábregas. Bandera principal: Josep Beltran Gimferrer; cordonistes: Josep M. Bonet Rius i Ángel Gutiérrez de Lama. – Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures. Música: Banda Infantil de Timbals de la Germandat, Cor d’Aspirants de la Germandat i Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Germandat. Banderes: la de la Secció d’Aspirants la va portar Llorenç Budesca Ruiz, acompanyat de Magí Budesca Ruiz i Jordina Llauradó Dalmau. La bandera de la Secció de Maries del Calvari era portada per Rosa M. Virolés Piñol i com a cordonistes hi anaven Anna M. Asamà Esteve i Amparo Pérez Grau. La bandera principal la portava Jordi Jané Guasch, acompanyat de Pere Granados Carrillo i Joan Basora Robert. – Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist. El Crist dels Penitents, acompanyat per quasi un centenar de penitents amb improperis, fou precedit per la Creu dels Penitents, congregants de la Sang i la Coral Nova Unió de Vila-seca. La imatge titular, el Sant Crist de la Sang, amb escorta de

Foto: Jaume Saez Millan

LA PROCESSÓ DE 2012, AL DETALL

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Foto: Carles Mallol Parga

la Congregació, va ser acompanyada pels càntics de la Coral Augusta. Fou portador de la bandera principal de la processó Josep M. Solé Poblet, acompanyat de Natàlia Solé Artigau i Beatriz Solé Artigau. – Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas Descendiment de la Creu, acompanyat pel grup de Ministrers del Descendiment. Abanderat: Josep Poblet Tous, acompanyat del seu fill, Josep Poblet Ventura, i Mireia Primé Tous. - El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb el pas La Pietat, fou compassat musicalment per la banda de tambors del Gremi. Portava la bandera M. Lourdes Labata i com a cordonistes, M. Teresa Labata i M. Teresa GarciaRamos Labata. - Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona (maginets), amb el pas Retorn del Calvari, acompanyat pel grup Aula i Instruments Tradicionals de Tarragona. Banderer: Senén Florensa Palau; cordonistes: Xavier Ortega Florensa i Enric Jané.

– Societat Marítima i Protectora - Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterrament, flanquejat per l’escorta romana del Gremi de Marejants i compassat per la Banda de Timbalers del Sant Enterrament del Gremi de Marejants. Banderer: Joan Albert Abelló Hierro; cordonistes: Esther Lozano Borrell i Maria Mercè Alasà Espina. – Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb el pas Sant Sepulcre, escortat pel grup d’armats del Gremi de Pagesos i compassat per la banda de tambors del mateix Gremi. Banderera: Victoria Pelegrín Casanova; cordonistes: Sofia Olivé Pelegrín i Valeria Pashkova Pelegrín. – Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La Soledat, acompanyades de la seva banda de tambors. Bandera Secció d’Aspirants: Judith Heras Tuset, acompanyada de M. José Heras Tuset i Belén López Panisello. Bandera principal: M. Josepa Cañellas Hosta; cordonistes: Montserrat Boada March i Montserrat Sevil Gomis.

123

124