CONTINUAREM












Falta poc per a les eleccions municipals i el PP de Foios ha decidit imitar els seus “jefes”. Últimament han dit que estan en contra de la construcció d’un nou Ajuntament, en con tra de l’adquisició de la Casa dels Artillers i, fins i tot, en contra de les obres d’urbanitza ció de Portalet Forn Vell que suposarà una millora de la mobilitat i serà la solució als problemes de trànsit del carrer Sarieta i del casc antic del nostre poble. Unes propostes, de les més rellevants dels últims temps, que no tindran el suport del Partit Popular.
Si això no és suficient, HAN VOTAT EN CONTRA del pressupost per a continuar la circumval· lació, que està permetent desviar el trànsit per fora del poble i també han votat en con tra de destinar més diners als parcs infantils o invertir més diners en eficiència energètica.
El pitjor de tot és que no han dit ni una sola paraula per explicar per què han decidit que dar se al marge d’aquestes propostes que no més beneficien els nostres veïns i veïnes. És incomprensible la posició del Partit Popular, si no és per pur càlcul electoral.
Qualsevol veí veu necessària la construcció d’un nou ajuntament, les actuals dependèn· cies estan en molt mal estat, s’han quedat desfasades i són insuficients. A més no són pròpies d’un poble com Foios. La ciutadania es mereix una atenció de qualitat i un espai que siga un reflex del poble en què volem viure. Tots saben que vam comprar la casa del costat el 2018 amb la intenció d’incorpo rar la al nou edifici de l’Ajuntament, s’ha fet un concurs d’idees, s’han rebut importants subvencions per a la seua construcció i ara el PP diu estar en contra. No ho entenem? Quina és la seua proposta?
Un poble ha de tindre un patrimoni per do nar solucions als nous reptes que la socie· tat de Foios ha d’afrontar. La compra de la Casa dels Artillers suposa enriquir el nostre patrimoni i és una oportunitat que els go verns anteriors han deixat passar. El PP diu que està en contra de la seua compra i tam· poc no diuen per quina raó.
També critica el préstec que s’ha demanat per fer front a aquestes grans inversions. No recorden el préstec de 4 milions d’euros que el govern del PP va demanar en 2012 per a pagar a proveïdors que estaven anys sense cobrar i fer front a factures de gasto corrent. No volen recordar que estigueren anys sense cobrar els impostos i deixa ren l’Ajuntament en la ruïna, a més de perdonar centenars de milers d’euros en quotes d’urbanització als rics i pode rosos. Ha sigut el govern des del 2015 qui ha rescatat de la ruïna econòmi ca l’Ajuntament i ha sanejat el deute cèntim a cèntim, amb molts esforços i una bona gestió, sense tocar els impostos, tampoc l’IBI, que hui és el quart més baix de la comarca.
Entre el 2015 i el 2023 hem rebut prop de 20.000.000 milions d’euros d’altres administracions que ens es tan permetent fer un salt molt impor tant en les nostres infraestructures i en els serveis que es presten a la ciutadania, en les quals també ha participat el nostre ajuntament, perquè per a rebre finança ment hem de posar la part que correspon.
El pressupost municipal és una oportunitat per a plantejar els reptes i els compromisos amb els ciutadans i les ciutadanes del nostre poble. Així ho hem entés COMPROMÍS PER FOIOS des del primer dia que vam assumir la responsabilitat del govern del nostre Ajuntament. Els primers anys foren una oportunitat per a demostrar responsabilitat de govern, sense cap utopia i amb tota una realitat pressupostària per a SANEJAR EL DEUTE heretat del govern del PP, i MILLORANT EL SERVEIS PÚBLICS per a la ciutadania i SENSE AUGMENTAR ELS IMPOSTS. L’any passat, 2022, foren una gran ocasió per a demostrat voluntat i compromís de govern amb inversions que han permés avançar en millora de les infraestructures públiques i els edificis municipals, la mobilitat de les persones i el trànsit i l’accessibilitat.
El pressupost de 2023 és un pressupost que segueix l’objectiu de fer que el nostre poble mantinga l’alt
nivell en inversions i incremente el patrimoni del poble, amb la construcció del nou edifici de l’ajuntament i l’adquisició de la Casa dels Artillers després de molts esforços. Un poble compromés amb el medi ambient i solidari amb les persones que més ho necessiten i que siga proper amb les necessitats dels veïns i de les veïnes.
Tot açò només es pot aconseguir amb un pressupost ambiciós i una gestió responsable des del 2015. Una responsabilitat que hem assumit i demostrat durant els huit anys de govern que ens avalaven per a presentar uns comptes que són, a més, una representació del projecte de govern per als propers anys.
En definitiva, des de COMPROMÍS ens comprometem a invertir en la millora de la vida dels veïns i veïnes de Foios, en infraestructures de futur i en polítiques socials reforçades.
Des de COMPROMÍS, l’oci educatiu, l’impuls i la visibilització del talent jove així com la participació activa del grup de corresponsals de l’IES Escultor en Francesc Badia ha sigut un dels treballs més actius que s’ha portat. L’adequació de l’Antic Escorxador com a nou espai jove i l’esforç per captar subvencions han sigut els fonaments per impulsar l’àrea de joventut de l’Ajuntament de Foios. Accions basades en les necessitats dels joves de Foios i que la majoria perduraran en el temps.
També la regidoria de Salut ha treballat i col·laborat amb el Centre de Salut de Foios durant la pandèmia de la COVID-19. Es va instal·lar una carpa per a la realització de PCR i test ràpid, així com el punt de vacunació pel qual han passat tots els foiers i foieres.
Així mateix s’ha realitzat la Fira de Salut Foios amb l’objectiu de la prevenció i promoció de la
salut. S’ha constituït el consell de l’àrea bàsica de salut de Foios i d’ací a poc formarem part de la xarxa de ciutats saludables. També s’ha iniciat el projecte de cens de l’ADN caní i s’han reforçat les accions a les colònies felines.
El Ban 2.0 (ban WhatsApp) compta amb vora 4000 subscriptors i hem renovat el gabinet de comunicació amb la contractació d’un periodista per a recuperar el Butlletí d’Informació Municipal perquè la informació puga aplegar a tots amb independència de si es fa ús o no de les xarxes municipals. COMPROMÍS considera molt important que els veïns i les veïnes de Foios tinguen una informació del que es fa al nostre poble, lluny de les falses notícies que només volem embrutar la convivència.
L’estreta col·laboració entre l’ajuntament de Foios i l’ajuntament de Meliana solucionarà el problema de sanejament i d’abocament a les séquies de Roca i Cuiper.
S’ha signat un conveni per a la implantació del clavegueram a Roca i la seua connexió amb el de Cuiper, així com la conducció de les aigües residuals de tot el nucli a la xarxa general de l’EPSAR. Una inversió de prop de 1.500.000€ que resol una reivindicació històrica amb una incidència clara en el medi ambient.
A Foios contribuïm a la magnífica notícia que VALÈNCIA siga capital verda europea amb una altra magnífica notícia millorant les infraestructures que milloren la qualitat de vida de les persones i fan més sostenibles els nostres pobles.
A Foios ja tenim la primera instal·lació solar de la comunitat energètica local (CEL). Amb esforç i perseverança, la regidoria de Medi Ambient ha treballat per aconseguir-la.
L’ajuntament de Foios va oferir els 1.100 m2 de sostre del col·legi Rei en Jaume per a la seua instal·lació. Durant els pròxims mesos, se’n continuaran augmentant les instal·lacions fins satisfer les necessitats de les famílies interessades de Foios.
En aquests anys en què el preu de l’energia està car, el nostre ajuntament aposta perquè es beneficien les butxaques de les famílies i perquè la qualitat del medi millore.
Aquesta instal·lació suposarà una producció d’energia neta de 100kw. i es beneficiaran entre 50 i 75 famílies.
L’ajuntament es posarà en contacte, en breu, amb les persones que han manifestat el seu interès per adherir-se a una de les primeres CEL.
Des del 2015 s’han fet les inversions necessàries perquè el POLIESPORTIU de Foios estiga a l’alçada de les expectatives dels ciutadans i de les ciutadanes. Això no vol dir que ja està tot fet, encara falten moltes coses però els qui usen les instal·lacions agraeixen el que s’ha fet en estos anys i dir que el poliesportiu es troba en un estat lamentable és faltar a la veritat.
En 8 anys, s’han invertit més d’1.200.000 euros la millora de les seues instal·lacions i en la piscina, la qual cosa és amb diferència molt més del que el PP va invertir mentre governava.
Vaja per davant una relació de les actuacions que s’han fet aquests anys. S’han afegit 300m2 de zones d’esplai a la piscina, hi ha gespa nova al camp de futbol, a més de reg nou. S’ha substituït l’enllumenat per Led, s’ha renovat la pista de tenis, pàdel i frontó, canxa de bàsquet (en execució), s’ha refet el paviment i les parets al carrer de pilota. Vestidors a la piscina, habilitació d’una sala polivalent contigua. Nou edifici amb dos Sales Multiusos que estan execució. S’han instal·lat plaques solars que redueixen la factura de llum. S’ha eliminat el gas per a l’aigua de les dutxes que s’ha substituït per un sistema d’aerotèrmia que s’està fent. Connexió del poliesportiu, lavabos i bar a la xarxa de sanejament. Zona gespa estiraments. Instal·lació de calistènia.
En resum, per al PP de Foios tot està molt mal i abandonat, ara bé ja sabem que quan governen, per supost, TOT HO FARAN MOLT BÉ. Ens sembla que com a programa electoral és pobre, ens esperavem alguna cosa més d’una formació política que aspira a governar Foios després de les eleccions municipals de maig.
Molt bones notícies, Metrovalència ens va anunciar que les inversions s’executaran en els pròxims temps per a augmentar la freqüència de pas de la línia 3 del Metro.
El pas a nivell de l’antiga carretera de Barcelona ha estat de sempre una barrera entre Foios i Meliana. La nova rotonda del camí de la Creu ha suposat un avanç considerable que vorem cada dia quan eixim i entrem per la part sud del poble.
Metrovalència ha enviat el projecte de supressió del pas a nivell, les obres del qual licitarà en els pròxims mesos. Es crearà un pas subterrani que evitarà les retencions i esperes quan baixa la barrera, però a més, millorarà la nostra comunicació amb Meliana i generarà un espai econòmic de gran potencial entre el polígon del Molí i l’avda. Santa Maria.
Els avantatges són la supressió del pas a nivell per un pas soterrat que farà un trànsit més fluid i còmode. Serà un pas sense barres entre Foios i Meliana i una nova una nova rotonda d’accés a la CV300, entre el carrer Molí Nou de Foios i els carrers Cid Campeador i Enric Valor de Meliana. A més d’una gran zona enjardinada que serveix de bassa de laminació per evitar inundacions.
També, a Foios se suprimirà els pas a nivell de l’avda. del Cid per un pas subterrani de vehicles i persones, amb una inversió pròxima als 8 milions d’euros. En aquests moments els projectes estan en fase d’informació.
Metrovalència anuncia la duplicació de vies en tres trams i la supressió de 4 passos a nivell en la Línia 3. La Generalitat ha presentat les actuacions destinades a millorar les condicions de les infraestructures i estacions de la Línia 3 (Aeroport-Rafelbunyol) de Metrovalència, en el seu tram en superfície.
Els responsables dels municipis d’Almàssera, Meliana, Foios, Albalat dels Sorells, Museros, Massamagrell, La Pobla de Farnals i Rafelbunyol es van reunir amb la gerent de l’empresa metropolitana amb l’objectiu de concretar les millores del servei i incrementar les condicions de seguretat, amb una inversió que supera els 85 milions d’euros.
La directora explicà que l’execució d’aquests projectes beneficiarà i augmentarà les freqüències de pas. El Pla de Millora de Freqüència de Metrovalència fomentarà el transport públic ecològic i eficient, millorarà la seguretat i la regularitat amb millors freqüències i disminuint els temps totals de recorregut.
La duplicació de via, més de 40 milions d’euros, afectarà els trams Alboraia-Peris Aragó i Almàssera; Albalat dels Sorells i Museros; i el tram entre l’accés urbà de Massamagrell i Rafelbunyol.
L’Ajuntament ha licitat les obres corresponents als dos trams de ronda del Camí de la Creu i el Regne de València, que permetran avançar en el projecte que circumval·larà de nord a sud el municipi, evitant el trànsit de vehicles per l’interior de la població i creant una via ciclopeatonal de tres quilòmetres.
Els dos projectes sumen una inversió de 617.000 euros i comptaran amb el finançament de la Diputació de València. Les empreses interessades en el projecte tenen fins al 9 de març per presentar les seues ofertes.
Aquestes obres milloraran les connexions de Foios i fomentaran la mobilitat sostenible i un estil de vida saludable per anar amb bicicleta, caminar o córrer de manera segura i còmoda.
Les actuacions desplaçaran el carril bici al costat de la via de Metrovalència, deixant l’altra vorera per a vianants, millorant així les condicions de vianants i ciclistes.
La banda d’aparcaments es trasllada al costat de la vorera amb l’objectiu de fer més segur el trànsit de vehicles i de persones usuàries del poliesportiu i de l’alumnat de l’institut.
És una actuació molt esperada pels veïns i veïnes i perquè es continua apostant per un model de mobilitat més sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Foios en 1850 tenia 1.047 veïns, una casa de postes, una presó, més de cent barraques repartides per l’horta i el terme estava tot cobert d’oliveres, vinyes, garrofers, moreres i els millors melons del Regne, segons El Diccionario Geográfico. L’agricultura era fonamental i de qualitat «por la grande afición que hay al trabajo». Els famosos melons eren exportats a tota Espanya, a França i a Anglaterra. A més, hi havia rajolars i tres molins.
En 1.850 va nàixer Vicent Corell Roig, l’Artiller. Sabem que va començar des de ben jove la seua vida comercial. En 1902, s’anunciava com a comerciant de fruits i hortalisses i distribuïdor de guano, primer i d’adobs químics després. Foios tenia 1.626 habitants, dues escoles, de xics i de xiques, dos carnissers, Devís i Segura, tres fusters, Xirivella, Montalt i Rodrigo, quatre rajolars d’Orts, Pellicer, Alcaide i Rodrigo, un metge, Pasqual Plasència, quatre comerços de saladures Montalt, Roig, Ros i Ruiz, tres vinaters: Badia, Ferrando i Higón i dos forns Muñoz i Plasència el del forn Vell.
Corell destacà com a un dels més exportadors importants entre el grup de comerciants els Muñoz, Fontestad, Saurí i els Tamarit, que foren pioners de l’exportació de fruites i verdures, en especial dels productes que feren de Foios la zona especialitzada en la ceba, creïlla i melons, destinats sobretot als mercats anglesos. Mor el 1928 i la premsa li dedica una expressiva menció: “Va estendre les seues marques a tots els continents i va aconseguir triomfs estimables i una reputació sense límits”.
L’expansió del taronger, i a Foios, el meló, la ceba i la creïlla, fou el resultat de la crisi de les indústries de la seda i del cànem. La gran rendibilitat dels nous productes cal buscar-la en la demanda de fruites fresques per part dels països europeus que pogué ser atesa gràcies a la revolució de la navegació a vapor i també a l’arribada dels adobs químics, dels motors de reg i de la mecanització.
És en el començament del segle XX, quan es construeixen les dos cases, les dels Artillers, dos dels immobles més representatius del modernisme popular valencià, relaci-
onat amb l’esplendor de l’agricultura d’exportació. Tenen un gran valor patrimonial, cada casa construïda sobre una parcel·la de 1.200 m² i amb un gran pati que, que amb la seua adquisició ofereix àmplies possibilitats.
L’empresa tingué un gran impuls sota la direcció d’Antoni Corell Abad (1890). El trobem molt prompte com a organitzador i participant actiu la defensa dels interessos comercials valencians. Amb vint-i-un anys és un dels sis comerciants que participa a París amb la comissió de representants anglesos per a solucionar les diferències entre exportador i compradors. En 1915 crea la societat La Defensa que coordina els interessos valencians en l’estranger, el 1921 és síndic dels consignataris del Port, secretari de l’Associació Naviliera Valenciana en 1923. Destaca com a creador de nombroses marques de taronges: ABC, Carnation, Bentley’s, Marconi, Watkins o Der Feinschmeker i amplia els negocis a Gandia, Alzira i Borriana.
Participa en activitats cíviques i socials; és un dels setze veïns de Foios que en 1915 participen en la subscripció per al monument al poeta Teodor Llorente. Allí trobem els cognoms de Badia, Bruixola, Carceller, Puchol, Abad i també Antoni Corell que aleshores era un jove de vinti-cinc anys. El seu compromís cívic el portà a militar en el regionalisme moderat de la Dreta Regional Valenciana.
D’Anglaterra Antoni Corell vingué amb formació comercial, domini de la llengua i una gran afició pel foot-ball com era conegut en aquells moments. Va formar part com a mitger del València-Club (1909-1911) primer equip valencià, antecedent de l’actual València C.F. Corell va ser dels primers amb Reberg, Payne i Sinisterra a contribuir a l’impuls del futbol valencià.
Els 1.119 veïns de 1850, s’havien convertit l’any 1930 en 2.909 habitants. En huitanta anys, l’època de l’agricultura d’exportació, dels comerciants, dels Artillers, el poble havia fet un espectacular creixement.
La Universitat de València ha desenvolupat amb l’IES Francesc Badia de Foios el projecte «MICROMON», un projecte que té com a objectiu descobrir nous microorganismes per a la creació de nous antibiòtics. Durant cinc sessions, l’alumnat de 4t de l’ESO i 1r de Batxillerat de Biologia ha estat acompanyat per estudiants de la Universitat de València durant tot el procés.
Es tracta d’un projecte que va nàixer a la Universitat de Yale (EUA), i que actualment es desenvolupa en 150 països de tot el món. De fet, en aquests moments, s’ha dut a terme aquesta iniciativa de ciència ciutadana en 40 grups de 26 centres de la Comunitat Valenciana, arribant a més de 800 alumnes.
El que s’intenta és conscienciar la ciutadania de la importància de donar suport a la investigació de nous antibiòtics En l’actualitat, cada any, 30.000 persones moren perquè els antibiòtics no funcionen. Cada vegada tenim bacteris més resistents, però menys antibiòtics i menys efectius. Per això, és fonamental accelerar la investigació.
Per això és tan important aquesta mena d’iniciatives, que no només acosten la ciència a l’alumnat, sinó que, a més, els permet participar activament en una investigació científica real.
L’ajuntament ha signat l’acta de disponibilitat dels terrenys per a la construcció del nou col·legi Mare de Déu del Patrocini de Foios.
La licitació de les obres es portarà al pròxim plenari ordinari de març i s’obrirà el termini perquè es presenten les empreses que opten a la seua construcció.
Ha estat un trajecte llarg i complex des que en el 2017 es va descartar la seua reforma i es va decidir la construcció d’un col·legi nou. El projecte està valorat en uns 8 milions d’euros d’inversió per a un dels projectes més ambiciosos i necessaris dels últims anys. La col·laboració entre l’ajuntament de Foios i la conselleria d’Educació, amb el PLA EDIFICANT ha fet realitat un somni d’unes quantes generacions d’alumnes d’aquesta escola.
I mentres es van fent els passos per a la seua construcció, l’ajuntament millora la seguretat i l’accessibilitat al col·legi. Aprofitant les obres d’urbanització del sector Portalet-Forn Vell s’invertiran 50.000 euros en la urbanització per a una zona de vianants i seguretat de l’entorn escolar del centre.
A més s’abordaran els problemes d’inundació de la zona, millorant les canalitzacions per a facilitar l’evacuació de les aigües de pluges intenses i s’ampliaran les voreres i s’instal·laran bancs i arbres.
S’ha restringit el pas de vehicles en el tram final del carrer Forn Vell i el trànsit s’ha desviat per l’avinguda del Nord, cosa que ha permés donar a l’espai un caràcter més adequat a l’entorn escolar.
Amb aquestes actuacions s’ha intentat donar resposta a les propostes dels veïns i de les veïnes.
Intermón OXFAN avisa que la pobresa ha augmentat per pri· mera vegada en 25 anys. La guerra d’Ucraïna, la pujada de preus, els efectes de la COVID 19 i la crisi climàtica estan impactant en la vida de les persones de tot el món. Els ultra rics han incrementat la seua riquesa. Molts pràcticament no paguen impostos!
Alguns dels assistents a Davos han demanat un increment fiscal. Alguns ultra rics demanen pagar més imposts!
Hi ha mil milionaris que tributen menys de l’1% del total de la seua riquesa, mentre que una dona comerciant d’Uganda paga en impostos el 40% de les seues vendes.
És urgent comptar amb un sistema fiscal just perquè es des tine més a salut, educació i a protecció social.
El president de la CEOE, s’ha pujat un 9’5% el sou. Gran de tractor de la pujada del salari mínim d’uns quaranta euros mensuals. Al final cobrarà 400.000 euros l’any, a més de tindre un contracte poc clar.
En una situació que moltes famílies ho estan passant molt mal, és tot un exemple de coherència, solidaritat i justícia.
Les energètiques van guanyar 54 milions diaris en 2022 amb el consum de llum i gas, les sis grans energètiques han pre sentar uns beneficis anuals de més de 19.000 milions d’eu ros. Mentre la demanda del gas i l’electricitat es desploma a nivells de fa quinze anys.
La demanda cau per la impossibilitat de les famílies de pa gar els preus tan desmesurats i a pesar de tot tenen uns grans benneficis.
La ultradreta fa un altre esperpent en presentar un antic co munista i unes quantes coses més. Mentres es discuteix la moció de censura es paralitzaran projectes importants per a la ciutadania.
En fi, es dediquen a “montar el quadro”.
El grup Ferrovial, potent conglomerat de construcció, engi· nyeria civil i gran logística, ha decidit traslladar la seua seu social corporativa a Països Baixos, abandonant així la seua condició jurídica nacional, que va ostentar ininterrompuda ment des de la seua fundació en 1952.
Diuen que se’n va per la inseguretat jurídica. Deuen pensar que els de la Voslkwagen són tontos per invertir a Sagunt. Tanta “bandereta” en la monyica per a què.
Una consellera del PP va contractar la Gürtel per “congraci· ar se” amb Francisco Camps i continuar en la legislatura se güent. L’excap de gabinet d’Alicia de Miguel qualifica El Bigo tes com una mena de “ganxo.”
Era una gestió de relacions públiques. Sense comentaris.
Els valencians i les valencianes tenim una xarxa de depura dores de les millor d’Europa, unes 400 estacions depurado res. A més som de les regions europees que més depurem.
Tot amb els nostre esforç fiscal i amb un infrafinançament insolidari.
El govern de la sra. Ayuso, presidenta de la Comunitat de Ma· drid, no cobra la taxa de sanejament de les aigües residuals. Són aproximadament uns 950 milions d’€. Després els recla ma al govern i som tots els espanyols els que paguem la taxa.
Eixa és la llibertat de la sra. Ayuso, la deslleialtat fiscal que la paguem entre tots.
Pots millorar el teu coneixement del valencià amb la sèrie BEN DIT de la UV, cada diumenge en el digital LA VEU tens un capítol. També en el portal d’À PUNT per a l’aprenentatge del valencià.
Conéixer el valencià, és estimar lo.
“Sonríe, ya se van,” és el lema de la nova campanya del PP.
Alerta que no tornen!