Gaiata 15 "Sequiol" 2026

Sumari

Direcció i Coordinació

Elisabeth Breva Almerich

Redacció

Agustin Mon Carro

Traducció i Correcció Lingüística

José Juan Sidro Tirado

Portada

Juan Diego Ingelmo

Reportatge Fotogràfic

Vanessa García, fotògrafa

Lauren Benedito Carbó

Ediciones Muphy

Entrevistes

Chelo Pastor Verchili

Disseny i maquetació Laboratoriodeideas

Impressió

Marcaprint Innova

Dipòsit Legal

CS 122-2017

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2026.

“La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints articles que apareixen publicats en el present Llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.”

BENVINGUDA

Presidenta: Elisabeth Breva Almerich

SALUTACIONS

Alcaldessa de la ciutat, Begoña Carrasco García ........................................................

Regidora de festes, Noelia Selma Andreu ....................................................................

Reina de les Festes, Clara Sanz Sobrino ......................................................................

Reina de les Festes Infantil, Ana Colón Sastriques ......................................................

Dama de la ciutat, Claudia Llopis Pascual ...................................................................

President de la Junta de Festes, Raúl Collazos Martín ................................................

LA NOSTRA COMISSIÓ

La nostra Comissió ......................................................................................................

La nostra Comissió Infantil .........................................................................................

Madrina 2026, Maria Collados Marzá ...........................................................................

Madrina Infantil 2026, Vega Peraire Sousa ..................................................................

Madrina d’honor Infantil, Claudia García Gozalbo i acompanyant .................................

Madrina d’honor, Mar Sanahuja Marco i acompanyant .................................................

Dames d’honor i els seus acompanyants ....................................................................

Dames d’honor infantils i els seus acompanyants .......................................................

Col.laboració 2026 .......................................................................................................

Quadro d’honor ............................................................................................................

LA BÚSTIA DEL SEQUIOL

De sang Sequiolera ..................................................................................................... “Sequiolera de l’any 2026”, Chelo Pastor .....................................................................

Els monuments del Sequiol ........................................................................................

Portada Llibret............................................................................................................

Acomiadament de Claudia Llopis Pascual, Madrina 2025 ...........................................

Acomiadament de Natalia Espín Solano, Madrina Infantil 2025................................... Samarreta solidaria ....................................................................................................

Falla Barri València (Borriana) .....................................................................................

Falla de les Arts, Passeig de l’Albereda – Avinguda de França, Valencia ......................

Falla La Que Faltava (Vall d’Uixó) ..................................................................................

Foguera Maisonnave (Alacant) .....................................................................................

Ajuntament de Tales ....................................................................................................

Ajuntament de Viver ....................................................................................................

ARTICLES

El privilegi del trasllat i la seua commemoració. Carles Rabassa Vaquer ....................

100 Aniversari Banda Municipal. Francisco Signes Castelló ........................................

100 Aniversari Periodic Mediterraneo. Paloma Aguilar ................................................

100 Aniversari Ateneo. Santiago Fortuño Llorens i Miguel Ángel Mulet i Taló ..............

75 Aniversari Cavallers de la Conquesta. Jaume Cristòfol Vicent Aguilar ...................

60 Aniversari Afanias. Hector Redó Valles ...................................................................

50 Aniversari Moros d’Alqueria. Ernesto Tarragón Albella ...........................................

35 Aniversari Universitat Jaume I. Francisco Toledo Lobo .........................................

UN ANY EN SEQUIOL

Actes i activitats en Sequiol durant l’any 2025 ............................................................

PROGRAMA DE FESTES

Programació de festes al sector per a la Magdalena 2026 ...........................................

Llibret

Visita la nostra web

Les festes, com a fenomen social, són un indicador perfecte de la manera de ser, de la seua riquesa i, en definitiva, de la idiosincràsia d’un poble. Les nostres festes de la Magdalena són, doncs, un clar reflex del nostre caràcter obert, participatiu i compromés amb les tradicions més arrelades, fruit del cresol de civilitzacions que s’entrellacen en els nostres orígens. I esta manera de viure la festa queda manifesta, de forma molt patent, en totes les persones que formen part de les diferents comissions de sector de la nostra ciutat. Totes elles assumeixen un compromís abnegat de servei davant tot un sector, aportant tenacitat, professionalitat i, sobretot, il·lusió.

Elisabeth Breva Almerich

Presidenta de l’A. C. Gaiata 15 Sequiol

Castelló es disposa, ja, a celebrar amb tota la seua esplendor les festes fundacionals de la Magdalena 2026. Unes festes que tota la ciutadania castellonenca viurà intensament durant nou frenètics dies, gaudint i vivint amb alegria i sana convivència una infinitat d’activitats programades per al gaudi col·lectiu.

Sequiol, una de les comissions de sector més dinàmiques de la nostra ciutat, també ha preparat un espectacular programa de festes per a la Magdalena 2026, que hui presentem. Un programa on totes les persones, grans i menudes, joves i no tan joves, trobaran una excusa perfecta per a eixir al carrer i, per uns moments, oblidar les preocupacions diàries, gaudint d’una amena conversa amb el veïnat, tastant les nostres degustacions o ballant en les animades revetles... En fi, segur que trobaran l’oportunitat.

Amb esta edició finalitza el meu compromís al capdavant d’esta comissió. Ja hi haurà temps per a fer balanç i traure conclusions, però permeteu-me que aprofite estes línies doncs voldria manifestar el meu més sincer agraïment a totes les persones que m’han prestat la seua col·laboració i esforç perquè este il·lusionant projecte haja pogut ser una realitat. Una realitat jalonada de reptes complits i d’ambiciosos objectius aconseguits. I superats amb escreix. És un èxit rotund de totes i tots, i em sent molt orgullosa d’haver pogut capitanejar-lo. Gràcies per tot.

Benvinguda

I creieu-me si us dic que ha estat una tasca fàcil. Fàcil perquè totes les persones que formen esta comissió són compromeses, treballadores i, de forma abnegada, no escatimen esforços darrere d’un objectiu comú. Les persones de Sequiol som especials, tant, que esta comissió és una segona família per a totes nosaltres. Així, és molt senzill treballar. I treballar bé, la qual cosa és sinònim d’èxit. Un èxit que és de totes i tots: de les persones comissionades, de les nostres sòcies i socis, col·laboradores i col·laboradors, i de tot el veïnat del sector. Perquè totes hem de sentir-nos orgulloses de pertànyer a esta Gaiata, de lluir en el nostre pit la insígnia de La Panderola. I enguany, en esta Magdalena 2026, totes les persones de Sequiol tindrem un referent: la nostra “Llum de Primavera”, la Gaiata infantil del Sequiol de la Magdalena 2025, il·luminarà la plaça Major, a l’ombra del Fadrí, com a Gaiata infantil de la ciutat, honor que li correspon com a guanyadora del concurs de Gaiates de la Magdalena 2025.

Este llibret que ara teniu en les vostres mans és el programa de festes que Sequiol proposa per a gaudir de nou dies de festa, fet amb il·lusió renovada i sense defalliment, malgrat les dificultats que sempre posen a prova el nostre esperit de superació i tota la nostra imaginació. Però és un poc més. És la finestra on es presenten totes les persones comissionades i les nostres madrines. És també l’altaveu on ressonen totes i cadascuna de les activitats que exercim durant l’any. És cultura, perquè aporta una sèrie d’articles

interessants. I és finançament, perquè aporta ingressos tant de les empreses col·laboradores com dels donatius. Per tot això, dediquem molt d’interés a presentar una publicació de qualitat. És la nostra manera especial d’agrair a totes les persones que participen en la seua confecció.

Només voldria manifestar que em sent molt orgullosa de pertànyer a esta comissió: Sequiol. Doncs, ser de Sequiol ha d’omplir-nos d’orgull i satisfacció. És sinònim d’alegria, festa, felicitat, però també de compromís, esforç i treball. Per això, els meus millors desitjos de felicitat per a estes pròximes festes de la Magdalena 2026.

Ser Sequiol@ és una filosofia de vida: és treballar per les festes, és divertir-se col·laborant, és responsabilitat, és compromís amb la cultura castellonenca, és esforç abnegat, és segell de qualitat. I totes i cadascuna de les persones que formen part de la nostra comissió ens sentim Sequiol@s. Som Sequiol@s!!!. Per això vos puc assegurar que, de nou, esta edició magdalenera serà plena d’èxits. Uniu-vos a nosaltres i sentiu-vos Sequiol@s per uns dies, gaudint de la Magdalena 2026.

MAGDALENA, FESTA PLENA!!!

liresa.breva@expglobalspain.com

Saluda

Saluda Gaiata 15 Sequiol

Les Festes de la Magdalena són unes celebracions que representen l’ànima del nostre poble i que ens conviden, any rere any, a retrobar-nos amb la nostra història, les nostres arrels i la nostra manera d’entendre la festa. Enguany, a més, ho fem en un context especialment emotiu i simbòlic, ja que commemorem el 775é aniversari de la concessió del Privilegi de Trasllat atorgat pel rei Jaume I, fet fundacional que marcà el naixement del Castelló que hui coneixem.

Les Festes de la Magdalena naixen de la gent, de les nostres gaiates, de colles, d’ens vinculats i del conjunt del món de la festa. Unes festes per a tot Castelló. Amb el treball de la Junta de Festes i el suport del Patronat Municipal de Festes. Unes festes que, tal com vam prometre, han recuperat la seua autonomia i la seua veu.

La Gaiata 15 Sequiol és un fidel reflex de la història viva de la ciutat, un sector que pren el seu nom d’un element essencial per al desenvolupament de Castelló: el sistema de reg del terme municipal, amb la séquia Major i les seues derivacions que van ser part fonamental de la nostra agricultura i economia tradicional, de la riquesa per a tota la ciutat i els seus veïns, per al creixement urbà i social del nostre Castelló.

Una gaiata que continua amb un fort arrelament històric i emocional, recorrent bona part del sud de la nostra ciutat i amb una comissió que sempre ha demostrat un gran dinamisme i ha assolit nombrosos èxits pel que fa al palmarés de premis als monuments gaiaters, tant majors com infantils.

El secret d’aquests resultats, bé ho saben els qui formen part de la comissió, no és un altre que el treball, l’estima i la il·lusió per fer més grans les nostres festes, la nostra ciutat.

Enguany seran les madrines Maria Collados i Vega Peraire les que tindran l’honor de representar el sector de Sequiol, amb la seua presidenta Elisabeth Breva, qui és tota una institució al sector i exemple de lideratge. Totes, junt amb la resta de la comissió, fan extensiu el reconeixement a la gent que treballa per les nostres festes a la nostra ciutat amb distincions com la de “Sequioler/a de l’any”.

Des d’aquest espai vull desitjar unes molt bones Festes de la Magdalena a tota la gent del sector de la Gaiata 15 Sequiol i als que treballen per les nostres festes des de la seua comissió. Que siga un any més motiu d’orgull, d’alegria i de germanor i que la llum de la gaiata continue il·luminant la memòria del passat i l’esperança del futur del nostre estimat Castelló.

Magdalena, festa plena!

Saluda

Estimats membres de la Comissió de la Gaiata 15, Sequiol, i veïns del sector:

El vostre sector porta un nom que desperta records profunds en la ciutat. El Sequiol és horta, és séquia i és també futbol: és aquell camp que encara ressona en l’himne del C.D. Castellón i que forma part de la memòria sentimental de generacions de castellonencs. Un espai que va unir esport, barri i identitat molt abans que existira la ciutat tal com la coneixem hui.

Els sequiolos heu sabut mantindre viva esta manera tan vostra d’entendre Castelló. La complicitat amb La Panderola —el trenet que tantes vegades va recórrer estos camins d’horta— forma part d’eixa memòria compartida que vos caracteritza: una barreja d’afecte, orgull i estima per allò que ha fet créixer el barri. Hui, el Sequiol és un sector actiu, amb una vida associativa intensa i amb una capacitat admirable per implicar-se en la festa.

Entre les vostres iniciatives destaca el concurs escolar de maquetes de gaiates, una proposta que acosta la Magdalena als més menuts i que convertix la tradició en una experiència viva, creativa i participativa. És una manera intel·ligent de sembrar futur i de garantir que la festa continue sent patrimoni de tots.

La Gaiata que presenteu enguany, com sempre, és fruit del treball col·lectiu, de les hores dedicades i de l’estima que poseu en cada projecte. Estic segura que representarà amb dignitat l’esperit del Sequiol i que sabrà transmetre allò que vos definix: arrelament, memòria i un compromís constant amb la festa i amb la ciutat.

Vos agraïsc la dedicació i la constància que demostreu al llarg de tot l’any. Que la llum de la vostra Gaiata acompanye unes festes plenes d’energia, estima i orgull de barri.

Regidora de Festes i Presidenta del Patronat Municipal de Festes de Castelló

Saluda

Estimats amics i amigues del sector de “Sequiol”

“Ja el dia és arribat…” El cor de la Magdalena 2026 batega ja a la nostra vila. I ho fa, com de costum amb l’alegria i devoció del que celebra la seua festa més important. Les comissions gaiateres s’afanyeu per donar els últims retocs als vostres monuments i les dames, madrines, i tots els que formeu part de cadascú dels sectors, senten la responsabilitat, la il·lusió i els nervis de qui es troba a les portes d’una nova cita amb la història i les tradicions més volgudes.

La gent de “Sequiol” treballa amb molt d’esforç per a expandir per tot el seu barri la nostra estimada festa i donar-li als seus veïns les festes que es mereixen. El seu treball intens i desinteressat és sinònim de tradició, de dedicació i de força, i possibilita que les nostres festes passen de generació en generació per tal d’aconseguir que no es perden mai. I peça fonamental en l’engranatge de la Gaiata quinze és la persona que és al capdavant, Elisabeth Breva, que any rere any demostra la seua valia, implicació i il·lusió per les nostres festes.

Gaiata de la Ciutat 2026 ““Brodats de llum”

Castelló es prepara per a rebre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per a seguir avançant cap a un futur prometedor, la Magdalena 2026, que toca ja a la porta. I aprofitant aquestes pàgines, vull agrair el treball i esforç de totes i cada una de les persones que formeu part de la comissió de la Gaiata 15 “Sequiol”. També estendre tal agraïment als socis, veíns i comerços col·laboradors del sector, perquè sou fonamentals per créixer i continuar la vostra tasca dins del “món de la festa”.

La Magdalena 2026 vol arribar a tots i a totes. La festa és diversitat, com diversitat és el col·lectiu gaiater. Per això disfruteu al màxim d’una setmana plena d’actes multitudinaris on l’únic requisit és passar-s’ho bé, però sempre amb sentit comú. I és que des de l’alegria i la germandat, la festa i el treball, les gaiates ens em convertit en els millors amfitrions de

Saluda

Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 15 “Sequiol”

Si hi ha alguna cosa que distingeix a les nostres Gaiates és la intenció de fer que les tradicions d’aquesta gran ciutat continúen sent el millor regal que rebem i lluitar perquè siguen cada vegada més grans, com ho fa tota la Comissió de la Gaiata 15 amb l’esforç i dedicació per a conseguir que les Festes de la nostra ciutat brillen tant com la llum dels monuments gaiaters que lluiran com sempre als carrers del vostre sector en la semana Magdalenera.

Com a Reina Infantil 2026 us desitge tant entusiasme com el que jo depositaré per a representar a tots els xiquets i xiquetes de Castelló comptant sempre amb el vostre suport.

Gaiata Infantil de la Ciutat 2026 “Llum de primavera”

Vull animar a tots els xiquets i xiquetes del sector perquè al costat de les seues famílies gaudisquen de cada acte i de cada moment de la nostra Setmana Gran que omplirà d'alegria els carrers de la nostra ciutat.

La mareta ens empara, Castelló ens espenta, L’arrel ens espera, l’orgull ens representa.

QUÉ GRAN ÉS CASTELLÓ!! MAGDALENA!!

Saluda

Benvolguda família Sequiolera, pocs dies abans d’escoltar que “ja el dia és arribat”, escric aquestes línies amb un orgull i un somriure immens, i amb el gran honor de poder adreçar-me a tot el nostre sector, a la meua família festera, com a Dama de la Ciutat per a les Festes de la Magdalena 2026. Un somni fet realitat.

Vull desitjar-vos que gaudim juntes i junts d’unes festes meravelloses, que sé que al Sequiol sempre ho són gràcies a l’esforç i la dedicació que només un cor castelloner sap transmetre. Eixe sentiment que m’heu ensenyat des de sempre i que, gràcies al Sequiol, ha fet que siga la persona castellonera que soc hui. Per això vos escric amb tant d’agraïment.

Claudia Llópis Pascual

Dama de la Ciutat

Espere que aquestes festes siguen d’allò més especials i que les nostres estimades Maria i Vega gaudisquen molt d’enguany i de cadascun dels actes.

Sé que la Panderola camina al meu costat en aquest nou viatge, i això em fa sentir profundament agraïda.

Amb molt d’afecte

Saluda

La Gaiata 15, el Sequiol, és un exemple constant de busca de l’excel·lència.

Parlar del Sequiol és, inevitablement, girar la vista cap a la història de la Magdalena i reconéixer la vostra tasca. La vostra trajectòria, marcada per múltiples màxims guardons als millors monuments gaiaters, no és fruit de l’atzar, sinó del treball, la disciplina i l’amor incondicional pel símbol per excel·lència de les nostres festes. Des de la Junta de Festes, és un plaer saludar una comissió que ha fet de l’art de la llum el seu senyal d’identitat, convertint cada monument en una autèntica obra mestra.

Este llibret és el testimoni del vostre rigor i de la vostra passió cultural. El Sequiol no només fa festa, sinó que investiga, divulga i preserva el patrimoni de la Magdalena amb una cura que és digna d’elogi per part de tota la ciutat.

Espere que este 2026 siga un any de grans alegries per al vostre sector. Que la llum del Sequiol continue sent un referent per a tot el món gaiater i que gaudiu d’unes festes plenes d’harmonia i d’orgull de pertinença.

¡Bones festes!

President de la Junta de Festes

La nostra comissió

Junta

Directiva Cort 2026

PRESIDENTA

Elisabeth Breva Almerich

VICEPRESIDENT

Víctor Orozco Rodríguez

ASSESSORIA

Agustín Mon Carro

ASSESSORIA JURÍDICA

María Sebastiá Gómez

SECRETARIA

Gloria Baquero López

TRESORERIA

Mª José Sisamón Ventura

VOCALIES:

Nuria Águila Calero

Mª Carmen Benedito Carbó

Estefanía Climent Moreno

Ignacio Collados Marco

Manuel Doumere Martínez

Mª Carmen Gonzalez Rodríguez

Mª Lidón Marzá Marco

Lourdes Moreno Vázquez

Eva Usó Estrada

MADRINA

María Collados Marzá

MADRINA D´HONOR

Mar Sanahuja Marco

DAMES D´HONOR

Martina Aguilera Biosca

Berta CardenachTorres

Balma Doumere Fabregat

Teresa Doumere Fabregat

Martina Echevarria Ciurana

Natalia Queral Asencio

Irene Simó Iserte

ACOMPANYANTS

Marc Cardenach Torres

Joan Fernández Fernández

Carlos López Porcar

Xavi Queral Asencio

Marcos Rodríguez Manteca

Vicente Javier Villarroya Escura

Vocalies

Alberto Navarro Carsi COMPTADOR

Noelia Agramunt Fuertes

Edurne Arenaza Alegría

Chelo Asencio Monroig

Beatríz Belenguer Mercé

Marta Bellido Peñarrocha

Lauren Benedito Carbó

Carlos Benedito Ordaz

Lucía Benedito Ordaz

Yolanda Biosca Vázquez

Liresa Breva Salas

Mª Mercedes Calbo Monrós

Enrique Carceller Llago

Santiago Frco. Cardenach Vinuesa

Laureano Climent Beltrán

Lourdes Mª Climent Moreno

Raquel Coll Mejias

Mireia Cueves Julián

Mónica de la Cruz Gil

José Antonio Espín García

Noelia Fabregat Alcón

Fernando Felip Selma

Aroa Fernández López

Sergio Ferrara Ramos

Juan Carlos Francisco Pascual

Ana Mª García Capdevila

Maite García Marín

Malena García Miravet

David García Vicent

Inmaculada Gozalbo Esteller

Águeda Ibars Agramunt

Ana María Iserte Igual

María Julián Martín-Consuegra

Juan Pablo Leyva García

Adriana Llopis Pascual

Claudia Llopis Pascual

Sergio López Noguera

Jose Joaquín Lozano Garci

Arantxa Manteca Mayo

Jorge Martí Obiol

Elena Marzá Marco

Vicente Miralles Gual

Tomas Miravet Ribera

Carmela Molina González

Carlos Mon Breva

María Dolores Orad Manuel

Eva Ordaz Ramón

Carmen Pascual Pérez

Francisco José Pastor Escrig

Begoña Peñarrocha Forcada

Carlos Peraire Roca

Alejandra Porcar García

Juan Carlos Puig Vilanova

Vicente Javier Queral García

Susana Ramos Adsuara

Sara Renau Solaz

Javier Rodríguez Capdevila

Miguel Sáez Fernández

Alejandra Sáez Sisamón

Nuria Salvador Alicart

Josep María Sanahuja Bernat

Pablo Sanahuja Nebot

Eva Solano Miralles

Helena Solano Miralles

Laura Sousa Calbo

Nuria Torres Vives

Anna Turch Benedito

Laura Turch Benedito

Nino Turch Ferrer

Yomara Valls Orad

Carmen Inma. Vicent Rodríguez

Paloma Viera Arruebo

Alba Villanueva Martín

Vicente Voltes Portilla

María Voltes Usó

Salomé Zahonero Mallach

MADRINA INFANTIL

Vega Peraire Sousa

MADRINA D´HONOR INFANTIL

Claudia García Gozalbo

DAMES D´HONOR INFANTILS

Marina Bueno Renau

Paula Bueno Renau

Martina Felip Agramunt

Vega Felip Agramunt

Lía Leyva Fernández

Zoe Leyva Fernández

Karla Rodilla Coll

Ainara Salinas Valls

Lola Úbeda Zahonero

La nostra comissió Infantil

Cort

ACOMPANYANTS INFANTILS

Alejandro Ferrara González

Marco Lozano García

Clinton Vicente Sanahuja de la Cruz

COMISSIÓ INFANTIL

Natalia Espín Solano

Víctor López Porcar

Leyre Salinas Valls

Ricardo Simó Iserte

Madrina 2026

Maria Collados Marzá

Madrina Infantil 2026

Vega Peraire Sousa

Clinton Vicente

Claudia García Gozalbo

Sanahuja de la Cruz

Acompanyant Infantil

Madrina d’Honor Infantil

Mar

Sanahuja Marco Joan Fernández Fernández

Acompanyant

Madrina d’Honor

Xavi

Queral Asencio

Teresa Doumere Fabregat

Dama d’Honor

Acompanyant

Rodríguez

Marcos

Manteca Balma Doumere Fabregat

Dama d’Honor Acompanyant

Natalia

Vicente Javier Villarroya Escura

Queral Asencio

Dama d’Honor

Acompanyant

Martina Aguilera Biosca

Dama d’Honor

Echevarria

Carlos López Porcar

Martina

Ciurana

Dama d’Honor

Acompanyant

Cardenach Torres

Marc

Cardenach Torres

Acompanyant

Dama d’Honor

Irene

Vicente Javier Queral García

Simó Iserte

Dama d’Honor

Acompanyant

Acompanyant Infantil

Lozano García

Ainara Salinas Valls

Dama d’Honor Infantil

Martina

Felip Agramunt

Dama d’Honor Infantil

Felip Agramunt

Dama d’Honor Infantil

Lía

Leyva Fernández

Leyva Fernández

Dama d’Honor Infantil

Dama d’Honor Infantil

Úbeda Zahonero

Dama d’Honor Infantil

Karla

Rodilla Coll

Dama d’Honor Infantil

Paula

Bueno Renau

Alejandro

Ferrara González

Acompanyant Infantil

Marina

Bueno Renau

Dama d’Honor Infantil

Dama d’Honor Infantil

Col·laboració 2026

Portaestandarts

Lucía Benedito Ordaz

Malena García Miravet

Leyre Salinas Vallas

Anna Truch Benedito

Alba Villanueva Martín

Victor López Porcar

Vicente Miralles Gual

Carlos Benedito Ordaz

QUADRO D’HONOR

2026

Sequiolera de l’Any

Chelo Pastor Verchili

Francisco José Pastor Escrig

Edurne Arenaza Alegría

Alba Villanueva Martín

Joan Fernández Fernández

Jose Antonio Espín García

Vicente Miralles Gual

Alejandra Porcar García

Victor López Porcar

Sergio López Noguera

Vicente Voltes Portilla

Distincions Honorífiques

Família Collados - Marzá

Família Peraire - Sousa

María Collados Marzá

Mar Sanahuja Marco

Sara Renau Solaz

Paula Bueno Renau

Yolanda Biosca Vázquez

Lauren Benedito Carbó

Marta Bellido Peñarrocha

Begoña Peñarrocha Forcada

Eva María Ordaz Ramón

Mª Mercedes Calbo Monrós

Salomé Zahonero Mallach

Raquel Coll Mejías

José Joaquín Lozano Garví

Juan Pablo Leyva García

Aroa Fernández López

Jorge Martí Obiol

Martina Felip Agramunt

Lía Leyva Fernández

Zoe Leyva Fernández

Karla Rodilla Voll

Lola Úbeda Zahonero

Vicente Javier Queral García

La Bustia del Sequiol

De sang Sequiolera

Lliçó de castellonerisme en clau femenina

Chelo Pastor Verchili

La silueta de La Panderola, emblema de la gaiata, ‘escolta’ María i Vega, les madrines del sector que, juntament amb la presidenta de la comissió, Elisabeth, ens conten el perquè fa anys que estan vinculades a Sequiol; quins són els actes de Magdalena que els apassionen o quines aficions concilien amb el temps que dediquen a les festes de la seua ciutat.

María Collados Marzá té 21 anys acabats de fer, estudia doble grau en Dret i ADE (Administració d’Empreses) a la Universitat Jaume I. És ferma defensora de la lectura (li encanta llegir novel·les romàntiques i de misteri) en temps en què les pantalles guanyen adeptes entre els de la seua generació Z, entre joves que han crescut amb internet, xarxes socials i telèfons intel·ligents. La tecnologia, en definitiva, és l’hàbitat natural per a la madrina de Sequiol i els seus amics, tot i que ella sempre tindrà presents les tradicions que li han inculcat a casa. I a la comissió on va començar de ben menuda.

Vega Peraire Sousa és d’aquelles xiquetes dolces, tímides, que no comencen a entaular una conversa amb una desconeguda (l’entrevistadora) fins a sentir-se segures, confiades, còmodes. Fa bé. Així, la xiqueta ens conta que té 10 anys, també molt recents, perquè igual que la seua ‘germana major gaiatera’ María, va nàixer al mes de gener. És alumna del col·legi Liceo, on cursa quart de primària, i en el qual, casualitats de la vida, és alumna una dama de la ciutat infantil i fins fa poc, una madrina d’honor. “Es va canviar de col·legi”, aclareix Vega.

Amb elles, Elisabeth Breva Almerich, qui complirà aquesta Magdalena 20 edicions consecutives al capdavant de la Gaiata 15, Sequiol, en la seua segona etapa, ja que va ser presidenta fundadora el 1981 fins al 1985, en un primer cicle, i per tant no necessita cap presentació. És un rostre arxiconegut al barri que coneix a la perfecció. Reflexiva i metòdica, la presidenta es mostra orgullosa de les màximes representants del sector, mentre no dubta un instant a admetre que “les presentacions al Palau necessiten una ‘volta’, una revisió, que nosaltres farem de cara al 2027, per resultar més atractives, especialment, als joves i en horari de vesprada, que sembla que agrada més a la gent que a la nit”. O que “la Gaiata, com a monument, es mereix un enclavament al sector absolutament digne, encara que per això calga gastar-se, com nosaltres, 3.000 euros en vigilància nocturna”

Posats a revisar, Elisabeth i María també apunten a “reajustar” el Pregó, de manera que “la cavalcada no siga tan llarga” i “es reduïsquen els interminables ‘plantons’ dels participants abans i durant” el recorregut d’aquest museu etnològic vivent pel centre de la ciutat com a anunci de les festes fundacionals de Castelló.

(ÀNIMA) DE ‘SEQUIOLERS’

Xerrar amb María, Vega i Elisabeth et connecta amb la raó de ser dels i de les Sequiol@s. María ens conta que “porte 18 anys en aquesta gaiata, on Elisabeth m’ha vist créixer com a persona i com a ‘gaiatera’, ja que vaig ser dameta d´honor, madrina infantil i dama de la ciutat infantil. Després vaig continuar diversos anys com a col·laboradora fins a poder ser dama i més tard madrina d’honor fins a arribar al 2026 com a madrina”

És evident que María arriba al màxim càrrec en una gaiata avalada per un ampli ‘currículum gaiater’. I no li agradaria que acabara ja aquesta trajectòria castellonera. “Per descomptat que m’agradaria ser elegida dama de la

ciutat!!”, exclama amb un brillant molt especial als ulls davant la pregunta. “I per què no reina de les festes de Castelló, María?”, li torne a preguntar, i ella respon amb un somriure sincer i ampli i una afirmació contundent: “Ser reina ha de ser el màxim, un gran compromís amb la teua ciutat”.

Sobren paraules. Temps per vindre, futur, i hui toca viure al màxim l’experiència de madrines. Vega assenteix. I diu que a ella li agrada “tot, tot” de les festes i “tots els actes” que Sequiol organitza no només en la setmana de Magdalena, sinó al llarg de l’any, inclòs el taller de perruqueria tradicional organitzat al cau on la seua mare, Laura, com a Lidón, que té María de “model” per practicar, han tingut ocasió d’aprendre a fer-los el pentinat de “llauradora”.

Vega escolta atenta a María quan diu que el vincle amb la presidenta és tan fort “que ella és la meua tieta Elisabeth”; que és una dona que “sap manar” i fer-se respectar per la comissió. També quan Elisabeth puntualitza que “l’avi matern de María, Pepe Marzá, ja va ser un dels primers membres de la gaiata” i que al seu pare, Natxo, “és natural de Terol, però el ‘vam pescar’ i és un més de la comissió”.

Vega somriu quan la presidenta afirma que una cosa similar ha passat amb els seus, especialment amb el seu pare, Carlos, integrats de la seua petita mà en aquest ben avingut equip de Sequiol@s que no deixa de sorprendre Magdalena

rere Magdalena amb grandiosos monuments. Es gira i mira de manera pilleta al seu pare, Carlos, abans d’assegurar-nos que el que més li va agradar de la presentació oficial al Palau va ser “tot”.

PREMIS DE GAIATA

Arribats a aquest punt de la tertúlia, les madrines no dubten a donar un rotund “sí” a la pregunta de “Sequiol tornarà a guanyar el primer premi de Gaiata en 2026?”. Vega es mostra feliç que la Gaiata de la Ciutat Infantil d’aquesta Magdalena siga la que l’any passat representà els xiquets i xiquetes del sector en el qual ella era madrina d’honor, després de (portar-ne) quatre com a dama d’honor, i que guanyà el primer guardó de la seua secció. Per a María, “cada monument que ix del ‘Matadero’ suposa un gran orgull per tot el treball que té darrere”. Elisabeth afegeix que “tenim un gran equip de professionals en ferro, talla de fusta, vidre, electricitat…”. Només així es pot traure al carrer una Gaiata que faça digne el reconeixement de Bé d’Interés Cultural (BIC) a la Desfilada de Gaiates.

Aquesta Desfilada és, per a Vega, un dels seus actes favorits en Magdalena. “Per les llums de la gaiata, perquè ens recolzem en la canya i perquè saludem amb el mocador tot el temps”. Per a aquesta xiqueta d’ulls clars és un acte en què participa “molt contenta”, tant com en el Cós Multicolor, “on muntem guerres de confeti”, o en els parcs infantils que Sequiol promou a

Magdalena al sector.

La presidenta escolta, espera i intervé: “La Desfilada de Gaiates cal cuidar-la més, així que enguany posarem enllaços que eviten que la formació de la comissió s’estenga en excés”. “Hem d’anar més agrupats darrere del monument per aconseguir una desfilada més vistosa per a l’espectador”. María afegeix: “la Gaiata es mereix el màxim respecte quan desfila i quan està al sector”

I aquesta màxima, que ha calat entre els qui han crescut a Sequiol, s’aplica rigorosament. Mentre hi ha monuments “engabiats” (rodejats per tancats metàl·lics) o envoltats de tanques publicitàries de qualsevol marca d’arròs, els de La Panderola decoren cada any un jardí (costumista) que presideixen les seues gaiates. No sols això. “Ens gastem 3.000 euros en vigilància de nit” per garantir la integritat de les obres d’art que crea l’equip “Matadero”.

FONT D’INGRESSOS

Sequiol és un sector que respon a la crida de la comissió quan els ‘xics i xiques de la gaiata’ van casa per casa per vendre loteries i rifes, “font d’ingressos junt amb el cobrament de taules de la presentació oficial i la subvenció municipal de 14.000 euros”, adverteix Elisabeth. Al respecte explica que “som una gaiata de la perifèria i, per tant, no podem ‘vendre’ la barra a Magdalena com fan altres comissions del centre a canvi d’organitzar espectacles i obtindre ingressos”.

Això sí, puntualitza orgullosa la presidenta, “l’últim dissabte de Magdalena ho ‘petem’ amb la Grupestra Centauro” “Tant és així que aquell dia Sequiol s’ha convertit en lloc de trobada obligat cada any per a centenars de persones i també per a molts dels presidents i madrines d’altres comissions”.

La madrina, María, no amaga la seua satisfacció pel que passa al seu sector

i per la capacitat de treball dels seus companys. La xiqueta Vega diu que s’ho passa molt bé, encara que no comparteix massa experiències al seu col·legi, malgrat que “la meua professora, Emilia Rico, és la mare del president de la gaiata 2”.

Ara bé, enguany està disposada a animar la seua mestra perquè el Liceo participe en el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata que organitza Sequiol. De moment “fem una xapeta que posa ‘LiceoMagdalena’ i que gairebé mai acabem del tot”, afirma entre rialles la xiqueta, que ens explica que “abans feia piscina i ballet, però enguany he hagut de deixar de ballar a La Zapatilla Roja”.

Les obligacions com a madrina infantil són moltes i el temps no li permet compaginar-les amb totes les aficions. Res a veure amb el seu germà Pablo, del qual diu que el món de la gaiata no és el seu. A l’antípoda està María, la qual la seua germana major, Laia, ha estat tan vinculada a Sequiol com la resta de la família. Ara, Vega està feliç i convida tots els xiquets del sector a gaudir dels actes i, sobretot, a animar-se a apuntarse a la comissió. “És bonic”, assegura la xiqueta, que en saber que no estaria acompanyada per un president infantil li digué a Elisabeth: “no et preocupes; no vull president”. “Per quina raó, Vega?” se li pregunta. I sense dubtar-ho respon:

“Doncs perquè així he ballat el ‘Rotllo i Canya’ cada dissabte al Palau amb les meues amigues, les madrines d’altres gaiates”.

L’ADORN CASTELLONER, A L’ESCENA

María no pot reprimir el riure. Ni la presidenta, que adverteix que “l’adorn castelloner a gran escala que vam realitzar per a la decoració de la nostra presentació al Palau, l’hem cedit a la Junta de Festes perquè en facen un d’eixe disseny quan ells creguen”. Encara més, considera Elisabeth Breva que podria exposar-se al Museu de la Festa quan aquest es cree a Castelló. “Fa molta falta un Museu de les Festes”, assegura María.

“Cal perquè es veja com es fa una gaiata, amb vídeos informatius de tot el procés. Perquè es done a conéixer al món, el símbol que a Sequiol tornarà a enlluernar els veïns i veïnes i totes les persones que ens visiten, que es desplacen al carrer Herrero per veure-les lluir-se en tota la seua esplendor”. Aquesta és una raó de pes per a la madrina, que convida totes i tots a fer créixer la gran família en la qual ‘mana molt i bé’ Elisabeth Breva Almerich, qui va ser la primera dona a presidir una comissió gaiatera, també la primera a presidir la Gestora de Gaiates i una de les tres primeres a formar part de la Junta de Festes de Castelló.

Chelo Pastor Verchili

Sequiolera de l’any 2026

Estimades i estimats veïns i veïnes de Sequiol:

Soc Chelo Pastor Verchili, periodista de professió i col·laboradora d’este llibret des de fa tant de temps que ja he perdut el compte. Cada any, cap al mes d’octubre, és habitual que la meua amiga Elisabeth em telefone per encarregarme les entrevistes a les madrines, a ella mateixa, al Sequioler, a les reines, dames de la ciutat o pregoners si n’hi ha —i, de vegades, fins i tot alguna cosa més!—. Per això, quan fa uns mesos em va telefonar, no vaig poder evitar preguntar-li: “Què vols, presidenta?”. Esperava l’encàrrec de sempre, però la sorpresa va ser enorme.

Elisabeth em va comunicar que acabava de ser elegida Sequiolera de l’Any 2026.

No oblidaré mai que era dissabte de matí i que estava de guàrdia a la redacció. Recorde que li vaig respondre que no mereixia tal distinció, perquè jo ja era feliç col·laborant amb la Comissió i que hi havia molta altra gent que també la mereixia. Li vaig dir que jo soc “de casa”, que continuaré escrivint tot el que em demane… Però, òbviament, vaig acceptar encantada i molt agraïda.

Em vaig sentir tan feliç que, després de telefonar al meu marit, Juanjo, per donarli la inesperada notícia, vaig començar

a “martellejar” el meu company Álex —que treballava aquell cap de setmana amb mi— contant-li el reconeixement que rebria durant la presentació de la comissió al Palau de la Festa; que era un honor perquè venia d’un equip que treballa amb rigor, serietat i, sobretot, amb una entrega total i en harmonia. Li vaig parlar de com Sequiol és una de les comissions que més premis de Gaiata i Gaiata Infantil atresora, convertint-se per dret propi en Gaiata de la Ciutat. I també del fantàstic Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata que organitza Sequiol i del qual forme part del jurat cada any.

Li vaig contar a Álex que moltes de les seues madrines han sigut després reines i dames de la ciutat, i que Sequiol pot presumir de comptar entre les seues files amb el fester que ha fet possible que la Desfilada de les Gaiates tinga la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC). I la resposta d’Álex, davant la meua evident admiració, va ser contundent: “Sequiol és la teua gaiata!”.

La veritat —i així ho confesse en esta carta de presentació, també demanada per la meua amiga la presidenta— és que mai he amagat la meua simpatia i, per damunt de tot, el meu respecte per Sequiol. I tu, Agustín Mon, pots sentir-te molt orgullós perquè, encara que el BIC no va ser exactament en els termes que desitjaves, el teu nom queda per sempre gravat com a valedor del símbol genuí de les nostres festes fundacionals. Eixes festes de la Magdalena en què jo ja vaig participar amb només un any i un mes,

vestida de xurreta i de la mà del meu pare, Pepe “Botó”. Ell va ser qui ens va inculcar a les meues germanes, Mamen i Jose, i a mi, l’amor per les tradicions, el folklore i la cultura popular. A ell li vaig dedicar, mirant al cel, la distinció de Sequiolera de l’Any al Palau de la Festa. Admire que soc de llàgrima fàcil, però és que em vau dedicar unes paraules preciosíssimes.

Bé, veïnat, com anava contant, aquella Magdalena de 1968 vaig eixir al Pregó infantil per primera vegada. I al Pregó vaig debutar en 1982, ja adolescent, com a dama d’honor de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat. Era la gaiata del nostre barri, la gaiata del meu pare, i on ell va apuntar la meua mare, Consuelo, quan encara eren nuvis. Estava “cantat”. El que no sabia aleshores és que d’aquell sector en naixeria un altre. Desconeixia que ja s’estava “coent” la formació de la Gaiata 15, Sequiol, que debutaria en la Magdalena de 1982.

Va ser tot un esdeveniment: la primera nova comissió des de 1945! Però el que

de veritat em va impactar, a mi, aquella alumna de l’institut Ribalta (I.F.R. posava a la samarreta de gimnàstica), va ser saber que estava presidida per una dona. Crec que mai li ho he contat a la meua amiga la presidenta, però em vaig posar a “investigar” (i aleshores no hi havia Google) per saber qui era aquella jove que es posava al capdavant. Així vaig saber que Elisabeth Breva Almerich havia sigut dama de la ciutat, madrina i, abans, madrina infantil… Tenia una llarga carrera “militar” en festes!

I així vaig començar a admirar la que seria durant anys “la primera i única presidenta de gaiata”, des de l’altre costat de l’avinguda València, on jo vivia i on, només dos anys després, es fundaria la Gaiata 19, La Cultural, en la qual —com és fàcil imaginar— ens vam enrolar tota la família. En el meu cas, primer vaig ser dama, després madrina d’honor i, en 1986, madrina d’una comissió a la qual el protètic dental del barri, Eliseo Rodrigo, ens va voler com si fórem les filles i fills que no va tindre.

Aquell any va eixir de madrina de Sequiol Tere An Badía Sastre, a qui sempre m’alegra retrobar. I vaig continuar de prop l’evolució de Sequiol. Sempre m’ha agradat la seua manera de treballar per la festa. Per això, en 2022, a les portes de la Magdalena, en plena Romeria de les Canyes, quan la meua neboda em va demanar que l’apuntara a una gaiata, no ho vaig dubtar: “Martina, ho tens fàcil: vius al sector de la Gaiata 15 i eres veïna de la presidenta, així que parle amb ella i li demane que t’inscriga”.

Per la meua part, estimat veïnat, jo he continuat immersa en festes. Després de ser madrina, en 1987 vaig ser dama de la ciutat i en 1988 vaig passar a ser, com la meua amiga la presidenta —que també va ser la primera presidenta de la Gestora de Gaiates—, “una de les dues primeres dones en la Junta Central de Festejos de la Magdalena”. L’altra era Mari Ángeles d’Amato.

I com que no hi ha dos sense tres, un any després, en constituir-se la primera Junta de Festes (1989-1990), s’hi va unir al clan femení l’Elisabeth. Era lògic que l’equip liderat per Tian Pla fitxara la valenta primera presidenta de gaiata, perquè aportava experiència i saber fer a aquella “primera Junta de Festes democràtica” a la qual se’m va convidar a formar part.

Ara ja sabeu totes i tots com i on ens vam conéixer la presidenta i jo. Ella va repetir en la Junta de Festes (1991-1992) amb Luis Doménech i jo vaig entrar després, en la meua tercera etapa (1993-1994) amb Sixto Barberá, aprofitant el parèntesi per a crear una colla com a associació cultural. Feia temps que pensava que calia posar en escena un col·lectiu que recreara la comunitat jueva del Castelló medieval en la Cavalcada del Pregó. Hi havia Cavallers de la Conquesta (cristians)

i Moros d’Alqueria (musulmans), però no jueus. Així que un grup de joves inquiets vam fundar L’Aljama, amb seu al mateix carrer Gràcia.

Massa prompte hi hagué una escissió, i els que vam marxar de L’Aljama, junt amb dues colles més, vam acordar crear una nova colla per sumar festa al carrer. Va ser la nit de Tortell de Reis de 1992 quan va nàixer Bacalao, associació de la qual vaig formar part fins a 2020, encarregantme de redactar el primer conte il·lustrat i de l’edició dels següents per divulgar el paper dels barbarescos en la història de Castelló.

Entre les persones fundadores de Bacalao hi havia reines, reines infantils,

cavallers i membres de gaiates, així com gent de grups folklòrics. Per això no és difícil entendre que, uns anys més tard, organitzara un taller de Ball Perdut i després del Bolero de Castelló, amb la meua cosina Alicia Pastor com a professora. Actualment, soc alumna del grup Els Fadrins de la Censal.

Aquells anys van ser molt intensos, i al mateix temps formava part del comité organitzador del Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó durant més d’una dècada. Per la meua vinculació familiar (el meu pare i la meua germana ballaven al Grup Castelló), en la Junta de Festes de 1988 van decidir que m’ocupara d’este certamen. Tant em va entusiasmar que vaig proposar traure’l de Magdalena i

celebrar-lo al mes de maig per donar-li més protagonisme i entitat. Així vaig estar al capdavant d’un gran equip, sempre de la mà de la Regidoria de Cultura, fins a 2002.

I bé, fins ací el meu perfil fester, al qual li dec haver-me obert la porta del periodisme, la meua professió. Va ser Vicent Farnós, company meu en la Junta de Festes, qui em va fitxar per escriure el suplement setmanal Gaiates en Mediterráneo. Després va vindre la meua incorporació a la redacció i la publicació especial de Magdalena, fins a integrar-me en la plantilla de EL MUNDO CASTELLÓN AL DÍA, quan va obrir a la nostra ciutat fa ja vint-i-huit anys, i on continue sent la redactora de FESTES. Sí, en majúscules.

Gaiata Sequiol 2026

“Llum

del Sequiol”

nostre millor Pregó”.

El Pregó, màxima representació de les nostres festes i preludi del reconeixement a les nostres persones antecessores, quedarà reflectit en la composició central,

Quatre braços emmarquen un cos central que recull i acull, sobre un pedestal policromat, la representació d’una explosió de la qual emergeix el Pregó en huit vitralls que formen el fanal. D’ell, al seu torn, naix una nova explosió que

persones que, de cor, volen portar el Sequiol al lloc que li correspon.

Gaiata Infantil 2026

“Enfarolà”

Artista

La Comissió

en fusta DM i policromats en tons pastel blaus i crema, creant una harmonia visual en tot el conjunt de la Gaiata. Aquests braços estan decorats amb baixos relleus d’acant.

de resina epoxi en forma de pedres de quars, aportant una llum diferent de la que solem associar a les bombetes tradicionals.

està envoltat per quatre fanalets que sostenen el fanal principal.

El conjunt central de vitralleres es manté gràcies a huit braços —quatre en la part inferior i quatre en la superior— treballats

Pel que fa a la il·luminació, tota la Gaiata està perfilada amb tira LED, fet que permet remarcar perfectament els volums generals. Els braços, també il·luminats amb tira LED, presenten la particularitat d’estar decorats amb peces

En resum, Enfarolà és un esclat de llum que il·lumina els nostres camins. Cada detall està pensat perquè genere sensacions en totes les persones que la contemplen, perquè una Gaiata és, al cap i a la fi, una escultura que, en ser admirada, ha de transmetre emoció.

Entrevista a Juan Diego Ingelmo, artista de la portada del nostre llibret de festes

per Chelo Pastor Verchili

“La Gaiata és el vertader ‘logo’ que ens diferencia i fa reconeixibles les nostres festes”

«M’agrada el detall que siga el fum de la Panderola el que dibuixe el camí cap a la Magdalena, com una manera d’unir simbòlicament la Gaiata, allò que representa i l’esforç i l’estima de totes les persones que la fan possible, amb les nostres arrels i símbols més tradicionals», explica Juan Diego Ingelmo sobre la seua portada. Tot un luxe per al Sequiol que l’autor del cartell de la Magdalena 2026 haja acceptat la invitació per a il·lustrar la portada d’aquest llibret.

Per al Sequiol és un autèntic privilegi que la portada d’aquest llibret porte la firma de l’artista que ha aconseguit el seu quart premi en el concurs de cartells de la Magdalena. Com se sent en veure que una obra seua tornarà a anunciar les festes fundacionals de Castelló?

— És un orgull immens. Des de menut he viscut l’expectació i el moment de descobrir quin seria el cartell que ens representaria, i tots els comentaris que generava. L’emoció de saber que una obra teua és l’ambaixadora de les festes i veure-la en cada racó de Castelló és difícil de descriure.

És un dels artistes que més vegades ha guanyat el concurs. En què s’inspira per crear obres amb tant d’èxit? Quina és la seua vinculació amb les festes per saber captar-ne l’essència i plasmar-la en un cartell?

— Des que era xiquet, els meus pares ens posaven la brusa i recorríem Castelló visitant les gaiates, anant a veure Mel i Chispa, a la fira del parc Ribalta, al Mesó del Vi a l’Hort dels Corders… I, per descomptat, caminàvem la ciutat sencera per anar a les mascletaes i als castells de foc que aleshores disparaven les comissions a les places de cada sector. Després vaig començar a tirar petards amb els amics, a buscar boles de pólvora dels castells al matí… i més endavant, les colles, els concerts, les carpes… He conegut les festes des de molt menut i des de quasi tots els angles, i sobretot he viscut el que significa que tota la ciutat es bolque al carrer per donar el millor de si mateixa. No sé si amb els meus cartells aconseguisc capturar l’essència de la Magdalena, però sens dubte en cadascun hi ha la il·lusió de tot allò que he viscut.

I en el cas de la portada del Sequiol, quina va ser la font d’inspiració? Cal dir que Juan va acceptar immediatament la invitació, un gest infinitament agraït.

— Volia fer una portada que, sent única i diferent, mantinguera l’estil i la petjada del cartell d’enguany. L’aire manual, quasi de retallable de paper, del cartell original està present en la portada. La inversió de color (blanc sobre fons verd) i el motiu principal (un fanal en lloc d’una gaiata) li donen personalitat pròpia. Però especialment m’agrada el detall que siga el fum de la Panderola el que trace el camí cap a la Magdalena, com una manera d’unir simbòlicament la Gaiata, allò que representa i l’esforç i l’estima de totes les persones que la fan avançar, amb les nostres arrels i símbols més tradicionals.

Pel que fa al símbol genuí de les festes de Castelló, com veu un il·lustrador el monument gaiater actualment? Canviaria o aportaria alguna cosa?

— En absolut. Crec que la Gaiata ha seguit la seua pròpia evolució sense renunciar a l’essència. Recorde les primeres que van utilitzar llums de neó i quasi ens semblava

un sacrilegi… Amb la perspectiva dels anys he vist que sempre és necessari que tradició i innovació convisquen per portar-nos a nous escenaris sense perdre les arrels.

Així doncs, és la Gaiata l’element més identificatiu i exportable perquè ens coneguen més enllà de Castelló?

— El més identificatiu, sens dubte, i per tant també el més exportable: és una icona, un símbol que fa reconeixibles les nostres festes. Hi ha multitud d’actes únics, indumentària típica, colors i costums que donen identitat a la Magdalena, però en aquest món tan gràfic i visual en què vivim és necessari un “logo” que ens diferencie i ens situe en la cultura actual.

Enguany, el concurs de cartells ha tornat al model tradicional, amb presentació lliure d’obres, després que la crida a projecte no acabara de convéncer. Quina opinió li mereix? És una manera de donar a conéixer la Magdalena fora de la província?

— Crec que el debat se centra on no toca. Els concursos de cartells no desprestigien ni danyen el món del disseny. Són una modalitat diferent, com els concursos de pintura o fotografia als quals pot presentar-se qualsevol persona. El que no es comenta sovint és la capacitat que té un concurs així de publicitar les festes per tota Espanya només pel fet de convocarlo. Des del mateix moment en què es publica la notícia, ja hi ha molta gent que sent parlar de les festes, que busca informació, que comparteix les bases… Jo he conegut infinitat de ciutats, pobles i costums gràcies als seus concursos de cartells. I després arriba el dia en què es desvela l’obra guanyadora (amb tota l’expectació), l’exposició de les obres presentades, les opinions diverses, l’allau de contingut que es genera a les xarxes… És, probablement, un dels sistemes més eficients de promocionar les festes mesos abans que tinguen lloc.

Acomiadament

Claudia Llopis Pascual

Madrina Sequiol 2025

Claudia

Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 15 Sequiol, de la meua família festera d’ençà que vaig nàixer.

Arriba el moment d’escriure aquestes línies de comiat, unes que mai volia que arribaren, però ho faig amb una barreja d’emoció, orgull i agraïment. Ha passat un any des que, junt amb a Natalia, vaig tindre l’honor de ser protagonista del nostre sector, un any intens que quedarà per sempre guardat al meu cor.

Les Festes de la Magdalena m’han regalat moments inoblidables: nervis abans de cada acte, somriures compartits, abraçades sinceres i llàgrimes d’emoció que només qui ha viscut la Gaiata pot entendre. Representar el Sequiol ha sigut una experiència única, plena de llum, tradició i sentiment.

Vull donar les gràcies a tota la Comissió, per l’esforç, la dedicació i l’estima demostrada dia rere dia. A totes les persones que vau fer realitat el dia més especial de la meua vida, la nostra Presentació, eixe 9 de novembre que mai oblidaré on vau transformar el Palau de la Festa en allò que més m’apassiona, la música i la meua família. A les persones que vau estar dia a dia treballant per a poder fer realitat un somni no només meu, sinó de tot el Sequiol, eixe primer

premi i segon premi que ens van atorgar en l’entrega de premis de gaiates la Magdalena 2025, que ha fet que haja recorregut carrers fora de Castelló, i que encara ha de recórrer més. A la meua Cort d’Honor, per caminar al meu costat en aquesta aventura i convertir cada instant en un record preciós, i més encara per haver sigut no només una Cort, si no perquè ens hem convertit en grans amics, i això és allò més especial per a mi. A la presidenta, aquella que ja em va acompanyar i ja va fer realitat el meu somni en 2014, com a Madrina Infantil del Sequiol, i que onze anys després ha tornat a fer-me igual o més feliç encara d’haver-me atorgat aquest càrrec i per haver-nos deixat gaudir tant a Natalia com a mi, perquè l’única preocupació seua ha sigut que mai oblidàrem aquest any, i no ho anem a fer i això és gràcies a tu, Elisabeth, pel teu suport constant i per ser un exemple de compromís i passió per la nostra Gaiata, i per ensenyarme, any rere any, el significat de l’orgull castelloner i en especial sequioler. Perquè és gràcies a la meua comissió que avui puga estar continuant complint somnis,

aquest any com a Dama de la Ciutat 2026, un somni que sé i que em demostreu, acte rere acte, que compartiu en mi. Estic molt feliç de poder representar a la meua benvolguda ciutat i dir en molt d’orgull que vinc del Sequiol, perquè el meu cor mai no deixa de bategar al ritme de la Panderola.

Gràcies també a la meua família i amics, per estar sempre presents, per aguantar els nervis, per animar-me i per fer-me sentir tan estimada. Sense vosaltres, aquest camí no hauria sigut el mateix.

I gràcies infinites a la meua estimada i millor amiga Natalia, Madrina Infantil del Sequiol 2025, pel teu somriure, per ser llum, per fer-me recordar que l’amistat no entén d’edats, perquè la màgia dels teus ulls em fan veure que la vida és una cançó, i nosaltres tenim una banda sonora per sempre «Hey Clau, Hey Nat». Gràcies de tot cor a tu i a la teua estimada i fantàstica família, vos estime moltíssim.

Me’n vaig amb el cor ple i amb la satisfacció d’haver representat amb orgull la Gaiata 15 Sequiol i la nostra estimada

ciutat de Castelló. Continueu fent créixer aquesta gran família, mantenint vives les nostres tradicions i transmetent l’essència de la Magdalena a les futures generacions.

Sempre seré Sequiol.

Amb tot el meu afecte i gratitud, Claudia Llopis Pascual

Acomiadament

Natalia Espín Solano

Madrina Infantil Magdalena 2025

Natalia

Tot va començar a principis de juny, un dia que mai oblidaré. Va sonar el telèfon i, a l’altre costat, la nostra presidenta Elisabeth em va dir unes paraules que encara hui em fan somriure: “Natalia, has estat elegida madrina infantil del Sequiol 2025”.

Vaig dir que sí gairebé sense pensar-ho, encara que just després vaig pensar: “Seré capaç de fer-ho bé?”. Soc molt exigent amb mi mateixa i volia estar a l’altura d’una cosa tan especial. Tot i això, la il·lusió va pesar més que els nervis, i així va començar aquesta aventura tan bonica.

L’acte de nomenament, celebrat al “maset” dels meus avis, va ser una festa màgica perquè és un lloc molt especial per a mi. La meua família el va preparar amb moltíssim “carinyo” i l’equip de la Gaiata el va deixar espectacular perquè lluïra impressionant aquella vesprada de juliol. Entre abraçades, música i somriures, vaig sentir que allí començava tot de veritat.

Al setembre va arribar la imposició de bandes al Teatre de Castelló. Rebre la banda blanca de madrina infantil va ser un dels moments més emocionants de l’any. Sentia nervis, però també una felicitat enorme.

A partir d’aquí van començar les presentacions al Palau. La nostra presentació, al novembre, va ser molt emocionant i molt rockera. Vaig viure molts moments de complicitat amb Claudia, la meua madrina, i el final va ser inoblidable: el “Hey Jude” es va convertir en “Hey Clau, Hey Nat”, un moment que sempre portaré al cor.

També recorde amb emoció i curiositat l’acte de presentació del cartell de Magdalena abans de Nadal, la meua època favorita, amb l’ambient, la màgia, les reunions familiars, els regals, l’encesa de llums, el Carter Reial i la Cavalcada de Reis, on Castelló semblava treta d’un conte.

Amb les galanies, els nervis ja estaven a flor de pell. Recorde els aplaudiments i els crits d’ànim de tota la meua cort, animantme amb un “guapa, guapa!”. Tot estava a punt (per a) començar la setmana gran.

I va arribar la Magdalena 2025. Una setmana inoblidable, intensa i plena

d’actes, viscuda amb una energia especial que feia que sempre tinguera forces i ganes de gaudir de tot. La Romeria, el Pregó Infantil, la Desfilada de les Gaiates i cada moment compartit es quedaran per sempre en el meu record. A més a més, la nostra gaiata infantil va obtindre el primer premi, una emoció i un orgull indescriptibles.

Però amb la Magdalena no acaba tot. Van arribar els actes de Lledó, les Fogueres de Sant Joan a Alacant i finalment Sant Cristòfol, el tancament oficial de l’any. Sentia que aquesta etapa arribava a la seua fi, però sense poder posar-li ni un sol “però” al meu any. Ni en els meus millors somnis hauria imaginat viure una cosa tan bonica.

Res d’això hauria sigut igual sense les persones que m’han acompanyat. Claudia, gràcies per ser com una germana major. A la meua cort infantil, gràcies per cada somriure, i en especial a Carlos Benedito, el meu company de ball en cada Rotllo i Canya. A María i Vega, us desitge una

meravellosa Magdalena 2026. Gràcies a Elisabeth Breva pel seu suport constant i, sobretot, als meus pares, per fer possible aquest somni.

Ser la madrina infantil del Sequiol ha estat un regal que guardaré per sempre.

Amb molta estima,

Natalia

Ana Roig

“una xica de tota la vida” darrere de Red Anana, la firma

de la samarreta solidària.

Per Chelo Pastor i Estefania Climent

El Torneig Solidari de Pàdel Sequiol ha posat en escena una dissenyadora de Castelló que ha triat un nom artístic ben curiós però molt ben argumentat: «Red és roig, com el meu cognom, i Ananás, que és pinya i alhora el meu nom tot en capicua ‘AnaAna’». Afirma que la il·lustració li permet «entrar en contacte directe amb la gent» i es mostra encantada de «poder donar suport, amb l’art, a causes boniques».

.– Qui està darrere de Red Anana? Doncs seria jo, Ana, una xica de tota la vida de Castelló amb moltes ganes de contar coses a través del color i de les formes simples. Red Anana és el meu projecte més personal: va començar com una samarreta anual per a amistats i família i, avuí en dia, és la plataforma on aboque la meua manera de veure el món i la compartisc amb persones o marques que busquen el mateix.

.– Per què eixe nom per a signar els teus treballs? La primera part de Red Anana ve del meu color preferit, que és alhora el meu cognom, Roig. La segona part prové de la meua etapa vivint al Brasil: ananás és la paraula que molts països d’aquella regió utilitzen per a dir pinya i, al mateix temps, és ‘AnaAna’, tot capicua. Em semblava una manera divertida de barrejar dues coses que m’encanten i que formen part de mi sense ser totalment evident.

.– Red Anana té un segell molt personal. Com el definiries tu? Diria que és un estil molt simple, amb molt de pes del color i de les formes orgàniques. M’agrada crear imatges que transmeten energia, proximitat i un punt de joc, però que al mateix temps tinguen personalitat i caràcter propi. M’agrada agafar coses del nostre dia a dia, que passen desapercebudes, i transformar-les en alguna cosa divertida que atraga i que faça somriure, sense pretensions.

.– En quin tipus de treballs del món de la il·lustració et mous més còmoda? Em sent especialment còmoda en projectes on la il·lustració té un contacte directe amb la gent, com ara samarretes, cartells, marxandatge o projectes culturals. Em motiva molt pensar que els meus dibuixos poden eixir del paper

o de la pantalla i formar part del dia a dia d’algú; veure persones amb la meua roba pel carrer, cartells promocionant alguna cosa… és una sensació que ompli d’orgull.

.– Aleshores, com vas afrontar el procés creatiu de la samarreta del Torneig Solidari de Pàdel Sequiol? Va ser un honor. Estefanía Climent m’ho va posar molt fàcil: em va explicar el concepte, què significava el dia per a elles i ells, i vam crear un disseny atractiu per a tota classe de públic, divertit i que, a més de portar-lo al torneig, es poguera utilitzar en qualsevol ocasió. Alguna cosa atractiva i fàcil de dur, però que també representara l’esperit solidari del torneig.

.– Quina va ser la raó o el motiu de la teua col·laboració totalment altruista amb aquest projecte solidari? Perquè crec que l’art també pot servir per a donar suport a causes boniques i necessàries. Quan un projecte té un rerefons solidari, col·laborar de manera altruista em sembla una forma molt natural d’aportar el meu granet d’arena des del que sé fer.

.– Quina sensació vas tindre en veure tantes persones participants portant una samarreta dissenyada per tu? Va ser una sensació increïble, molt emocionant.

Veure tanta gent portant alguna cosa que has creat tu és difícil de descriure: orgull, agraïment, molta motivació per a continuar creant i, alhora, molt bonic veure tanta gent compromesa amb una bona causa.

.– Eres una artista jove que s’està fent un lloc en el món artístic. Quin consell li donaries a algú novell que vulga dedicar-se al món creatiu o artístic? Li diria que tinga paciència i que dedique molt de temps a buscar el seu propi estil, allò que el o la diferencie de la resta. Que experimente, que s’equivoque i que s’atrevisca a mostrar al món el que fa. Les persones que té a prop seran el seu millor motor.

Falla Barri València

La Falla Barri València vol transmetre a tota la gran família del Sequiol una afectuosa i sentida salutació amb motiu del vostre llibret, un document que any rere any reflecteix amb orgull la llum, la tradició i l’ànima del vostre barri. Sequiol és història viva de Castelló, i és un honor per a nosaltres poder sumar la nostra veu a la vostra lluminosíssima trajectòria.

Este 2026 ve carregat d’esperança, il·lusió i noves emocions, encapçalades per les vostres madrines, Vega Peraire Sousa i María Collados Marzá, que amb elegància, estima i orgull representen el millor del vostre esperit gaiater. Al vostre costat, la presidenta Elisabeth Breva Almerich, exemple de constància i dedicació, guia amb fermesa i passió un projecte que va molt més enllà d’una festa: és comunitat, identitat i arrel.

Les nostres festes, Falles i Magdalena, són germanes de llum i pólvora. Des del cor de la Falla Barri València, compartim amb vosaltres el valor de mantindre viva la tradició, el respecte per la nostra cultura i l’alegria que ens uneix poble amb poble. Admirem el treball incansable que feu perquè Sequiol continue sent referent, far i orgull de Castelló.

Desitgem que este exercici siga un camí ple d’encerts, emocions, projectes compartits i moments que perduren per sempre en la memòria de les vostres madrines, la vostra presidenta i resta de gaiaters i gaiateres junt amb tot el veïnat. Que la llum del Sequiol continue brillant amb força, i que la nostra germanor festiva continue creixent any rere any.

Per molts anys més compartint cultura, tradició i festa!

Visca la Gaiata 15 Sequiol, visca les festes de Castelló i visca la Falla Barri València!

Falla Barri València 2026.

Fallera Major Infantil: Triana Castro Peris

President Infantil: Alejandro Olmedo Trujillo

Fallera Major: Lucía Redón Ortiz

President: Marc Martí Rodríguez.

Falla de les Arts

La Falla Passeig de l’Albereda – Avinguda de França, la Falla de les Arts, té l’honor de dirigir estes paraules a la volguda Gaiata 15 “Sequiol” de Castelló, reflex de l’esperit, l’història i l’identitat de tot un poble.

La Gaiata encarna la llum que representa la memòria del passat i l’ilusió del present. De la mateixa manera que nostres Falles, és fruit del treball desinteressat de moltes persones que, en esforç, dedicació i amor per la Festa, fan possible que any rere any es mantinga vixca una tradició que traspassa generacions. Darrere de cada Gayata hi ha història, creativitat, compromís i una profunda estima per la Ciutat a la que representa.

Valéncia i Castelló compartixen molt més que proximitat geogràfica. Nos unix una cultura comuna, una llengua que nos

agermana, unes tradicions profundament arraïlades i una manera d’entendre la Festa com a expressió colectiva d’alegria, convivència i orgull per les nostres raïls. Les Falles i les Festes de la Magdalena són eixemple viu de cóm el fòc, la llum, la música i la participació popular es transformen en art, emoció i sentiment compartit.

Des de la nostra Comissió fallera volem posar en valor eixe treball incansable de gaiateros i gaiateres, de comissions, colaboradors i entitats que fan de la Magdalena una celebració única, oberta i acollidora. La vostra capacitat per a combinar tradició i modernitat, és un eixemple que admirem i compartim plenament des del món faller.

Des d’esta Comissió vos desigem que les Festes es desenrollen en alegria i

emoció, en l’ilusió de renovar el nostre agermanament i poder compartir-les en vosatres.

Rebau, de part de tota la nostra Comissió fallera, una afectuosa salutació i els nostres millors desijos. Que mai s’apague la flama de la Festa, de la germanor i de la cultura compartida que unix a Valéncia i Castelló.

President: Vicente Vila i Subiela.

Fallera Major:

Claudia España Bernabeu

Fallera Major Infantil:

Daniela Barbosa Crespo

Passeig Albereda – Av. De França.

Falla

La que faltava

Estimades i estimats amics i amigues del Sequiol, ja ha arribat el nostre estimat mes. Un temps on gaudim totes i tots d’aquelles coses que ens uneixen com a festes germanes: la pólvora, el soroll, la màgia i, sobretot, la il·lusió per les nostres arrels. Dies en què els nostres carrers s’omplin de llum, color, música i alegria.

Mai m’hauria imaginat que arribaria aquest moment… El d’escriure per al llibret de la nostra Gaiata com a màxima representant de la meua Falla. A la Gaiata germana que, des del primer dia, ens ha obert les portes per a fer-nos sentir les Festes de la Magdalena com unes persones Sequioleres més.

Estic profundament agraïda i sé que parle en nom de tota la meua comissió, per tots els valors que ens heu transmés amb el pas del temps i per tot l’afecte que sempre ens feu arribar.

És per això que m’agradaria convidarvos a gaudir amb nosaltres de la nostra setmana fallera, per a tornar-vos, d’alguna manera, tot aquest afecte que tant apreciem i estimem.

Gràcies per ser família, gràcies per ser tradició, gràcies per ser afecte i, sobretot, gràcies per ser i transmetre llum… Eixa mateixa llum que anhelem veure als carrers el pròxim mes de març amb les vostres grans Gaiates!

Una abraçada molt forta, Sequiol@s!

Fallera Major

Mila Sánchez Segovia

Maisonnave

La Foguera Maisonnave vol transmetre la seua més sincera felicitació a la Gaiata 15 Sequiol amb motiu de la celebració de les Festes de la Magdalena 2026, una de les cites més estimades i emblemàtiques de la ciutat de Castelló.

En aquests dies tan especials, en què la tradició, la història i el sentiment fester omplin els carrers, vos desitgem que gaudiu intensament de cadascun dels actes oficials i populars, i que la llum de les vostres gaiates siga símbol d’unió, il·lusió i esperança, il·luminant un nou any fester ple de projectes, germanor i moments compartits.

Des de la nostra Foguera, fidel a les seues tradicions i als llaços d’amistat que ens uneixen, estarem al vostre costat acompanyant-vos en aquests dies tan singulars i carregats d’emoció,

participant i compartint actes tan significatius i entranyables com l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó, així com en totes aquelles trobades que reforcen els vincles entre comissions i entitats festives.

Que aquestes festes siguen motiu de retrobament, convivència i orgull per les nostres arrels, i que l’esperit de la Magdalena continue viu en cada pas, en cada nota de dolçaina i en cada llum que recorre la ciutat.

Rebeu una salutació afectuosa i els millors desitjos de la comissió de la Foguera Maisonnave. Bones Festes de la Magdalena!

Magdalena, Vitol!

Belleza Mayor: Alba Újeda Lopez

Belleza infantil: Rocío Perales Navarro

Presidente: Joaquín Abegón Vellerino

Presidente Infantil: Jorge Perales Navarro

Damas mayores: Irene Nadal Azorín

Martina Rodrigo Pizarro

Carla García Muñoz

Daniela Vilaplana García

Damas infantiles:

Daniela Garcífilia Navarrete

Gala Gamuza Finoll

Ajuntament de Tales

És un honor dedicar estes paraules al llibret de la Gaiata 15 “Sequiol”, un espai que arreplega treball, dedicació, esforç i la il·lusió de totes les persones que fan possible, any rere any, les festes de la Magdalena i mantindre vives les tradicions.

Gràcies a eixe treball desinteressat, la Magdalena continua creixent i reforçant el seu valor com a senyal d’identitat del poble castellonenc.

El poble de Tales desitja de tot cor que estes festes estiguen plenes d’alegria, moments inoblidables i orgull de la ciutat, i que la llum de la Gaiata 15 “Sequiol” continue brillant amb força, guiant-vos pel camí de la tradició i del futur.

Bones Festes de la Magdalena 2026

Ajuntament

Reina Mayor: Inés Miralles soler

Reina Infantil: Anna Díaz Balaguer

Rei Infantil: Mario Ballester Pallares

Dama d’Honor: Carmen Sanfeliu soler

Dama d’Honor: Edurne Macian García

de Viver

Estimats membres de la comissió de la Gaiata núm.15 “Sequiol” i tots els veïns d’aquest sector.

És un veritable plaer dirigir-nos a vosaltres en aquestes dates tan properes a la celebració de les festes de la Magdalena 2026. Des de fa força anys, són molts els viverencs establerts a Castelló que formen part d’aquesta gran família que és la gaiata núm.15. És per això que ens uneixen llaços sòlids: l’amor per les tradicions, per la festa, per la feina ben feta i pel desig per compartir amb veïns i visitants una celebració única plena de llum i harmonia.

Des de l’Ajuntament de Viver i comissió de festes 2025 us desitgem de tot cor que passeu unes meravelloses festes Magdalena 2026, que en gaudiu després d’un any d’extraordinari treball i que la llum de la gaiata us permeta compartir-les en companyia, amb l’alegria i el respecte de tots els membres de la gaia.

Bones festes.

Magdalena Vítol

L’alcalde: Vicente Ferrer Ripollès.

Regidora de festes: Araceli Diumenge.

Reina Major: Marta López Panadero

Reina infantil: Ànima Ponce Rubio

El privilegi del trasllat i la seua commemoració

Carles Rabassa Vaquer

Professor d’Història Medieval de la Universitat Jaume I

El present article s’ha presentat al concurs convocat pel Patronat de Festes, per a la Magdalena 2026, sota el lema “Orgull del passat, 775 anys del privilegi de trasllat”.

procés de reorganització i colonització cristiana d’aquest territori de la Plana guanyat pel rei en Jaume en 1233.

Divendres 8 de setembre de 1251, estant a la ciutat de Lleida on havia passat bona part d’aquell estiu, el rei Jaume I va atorgar el document pel qual autoritzava al seu lloctinent en el regne de València, Ximén Pérez d’Arenós, a canviar l’emplaçament de la vila de Castelló al lloc que li semblara més adequat, òbviament dins del que aleshores era el terme del castell de Castelló. Aquest document, del qual conservem el pergamí original amb la signatura del monarca a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid (secció Clero, pergamins, carpeta 222, núm. 3), té un valor històric innegable, ja que constitueix una fita important en el

Però probablement encara més gran és el valor simbòlic i referencial que ha arribat a representar per al conjunt de la societat castellonenca, més enllà del reduït gremi dels historiadors, pel fet d’haver-se convertit en l’element central a partir del qual bastir el relat sobre els orígens i la genealogia de la pròpia ciutat i dels seus pobladors. Un fet indubtablement històric, però que ha anat al llarg dels segles revestint-se de diferents capes que han acabat per

configurar un espectre de mitologia local. I al voltant d’aquest mite fundacional s’ha pogut construir progressivament, en fases de sedimentació successives, tot un cicle festiu per celebrar la història local i commemorar els orígens de la vila, lligant d’aquesta manera eixe passat recreat amb el nostre temps present. Ens centrarem primer en el contingut i context històric d’aquest privilegi per calibrar el seu significat en el procés colonitzador que va donar lloc al naixement de la vila de Castelló.

A continuació analitzarem com eixe trasllat de la vila, des de l’emplaçament originari situat al castell de la Magdalena,

Privilegi del trasllat. Archivo Histórico Nacional, clero, pergamins, carpeta 222, núm. 3.

ha penetrat en el subconscient col·lectiu de la societat de Castelló i ha esdevingut l’element significatiu de la commemoració historicista que són les Festes de la Magdalena, les festes per antonomàsia de la ciutat de Castelló.

El castell de Castelló fou un dels que es van lliurar a les hosts del rei Jaume I durant la tardor de 1233, tot seguit que la ciutat de Borriana capitulara en juliol d’aquell any després d’un setge de dos mesos. Com la resta de castells situats entre Borriana i Tortosa, la rendició sense oferir resistència va propiciar un pacte de capitulació favorable, que permetia als musulmans romandre al territori, conservar les seues terres, cases i béns, així com les formes d’organització social, cultural i religiosa tradicionals, amb l’única condició de la seua submissió política i el pagament de tributs i rendes al nou poder polític representat pel rei i els seus nobles. El castell esdevé el centre des d’on assegurar el control polític i militar del territori per part de la classe feudal –primer el mateix rei, i molt aviat el comte Nunó Sanç, quan rep en feu, a costum de Barcelona, el castell de Castelló, on tindria instal·lada una xicoteta guarnició militar. Per la seua banda els musulmans continuarien treballant les seues terres i habitant les alqueries i el raval situat al peu del castell, pagant al senyor les rendes que abans tributaven a

l’estat andalusí. Aquesta situació duraria fins a la conquesta de València en octubre de 1238, que va allunyar la línia de frontera fins al riu Xúquer.

Sis mesos després es produirà el primer intent seriós d’instal·lar pobladors cristians amb la concessió de la carta pobla de Benimahomet, la primera i única carta pobla de Castelló, atorgada el 8 de març de 1239 per Nunó Sans, comte del Rosselló i Cerdanya, i senyor també dels castells de Castelló i Montornés. El document esmenta pel seu nom a sis persones, els primers sis pobladors de Castelló documentats (Ramon de Riba, Ramon Mir, Bernat de Santadigna, Simó de Santadigna, Bernat de Benviure i Guillem de Barberà) que havien d’actuar com a agents repobladors encarregats de reclutar i instal·lar a altres 48 pobladors, de manera que en total serien 54 famílies, entre les quals repartir les terres de l’alqueria de Benimahomet. En canvi, per a l’allotjament, les 54 cases que havien de distribuir no es trobaven en l’alqueria (que de moment no podem localitzar) sinó dins de la fortalesa del castell de la Magdalena. Un dels elements més interessants d’aquesta carta és que ja en 1239 es perfila el projecte d’abandonar l’hàbitat del castell i construir una vila nova envoltada de muralles al pla, junt a les terres de l’alqueria de Benimahomet que el senyor els havia atorgat. De moment,

però, el projecte de creació d’aquesta vila no tindrà èxit i haurà d’esperar-se encara uns anys més. Segurament la carta pobla de 1239 ha aconseguit atraure alguns pobladors que s’han instal·lat al castell, però encara no en nombre suficient com per dur endavant la iniciativa de bastir una nova pobla. El canvi autèntic i definitiu es produirà pels voltants del 1250, arran de la primera revolta mudèjar de 1247 i el posterior decret d’expulsió de Jaume I el gener de l’any següent, en considerar trencats els pactes de capitulació subscrits anteriorment. Davant les reticències del senyor de Castelló, l’infant Pere de Portugal, d’aplicar aquest decret d’expulsió a les seues terres, per la minva de rendes que li suposaria, Jaume I s’empara dels castells del seu vassall rebel i reprèn en 12491250 una política de donacions de cases i terres a diverses alqueries del terme de Castelló, registrades al segon volum del Llibre del Repartiment. Reparteix diverses terres i heretats en les alqueries de Benirabe, Beniharcen i Benimarhua, però les donacions de cases se concentren en la primera de les alqueries esmentades, que es perfila clarament com el lloc sobre el qual es construirà la vila nova de Castelló (de les 31 donacions anotades, trenta famílies reben les cases a Benirabe).

Reconstrucció hipotètica del castell de Castelló. Ajuntament de Castelló de la Plana. Museu de la Ciutat de Castelló.

El privilegi atorgat per Jaume I el 8 de setembre de 1251 ve a completar el procés. Calia una autorització reial per donar carta de naturalesa al canvi d’emplaçament, i absent el monarca del regne és el seu lloctinent (futur governador o més tard virrei) qui té la potestat per fer-ho en nom del rei. Observem que en aquest document Jaume I no especifica on s’ha d’ubicar la vila nova, encara que com acabem de dir ja es perfilava clarament per les anteriors donacions reials, sinó que ho deixa a criteri del seu lloctinent. El trasllat de la capitalitat política a la nova pobla construïda al pla és ja una realitat a mitjans d’aquesta dècada, tot i que fins a les darreries del segle XIII encara subsisteixen pobladors, tant mudèjars

com cristians, en algunes alqueries del terme. El procés, però, ja és irreversible i culminaria a inicis del Tres-cents amb la desaparició definitiva de tota la població musulmana del terme de Castelló, i la despoblació total tant de l’hàbitat fortificat del castell de la Magdalena com de la resta d’alqueries escampades pel terme, concentrant-se tota la població dins els murs de la vila nova de Castelló. Una vila que en els vint anys posteriors al privilegi del trasllat creix de manera accelerada, per la continua arribada de nous fluxos migratoris i la posada en valor de les terres de regadiu. Aviat les 10 ha. del nucli original ja no són suficients per allotjar tota la població, i a ponent comença a desenvolupar-se un raval extramurs. En 1272 documentem

la primera ampliació del recinte urbà de Castelló, quan Jaume I autoritza a tancar amb muralles aquest raval i a obrir-ne tres portes, incorporant així dins el recinte murat els actual carrers d’Enmig i d’Amunt (Alloza).

Entenguem bé quin és el significat d’aquest privilegi del trasllat. No fa referència necessàriament a un canvi en la instal·lació física dels pobladors, ni s’ha d’interpretar com una obligació de concentrar en aquesta vila tota la població cristiana del terme de Castelló, ni menys encara com el tret de sortida d’un trasllat en massa com pretenia la tradició romàntica. La mutatio villae és en realitat un acte jurídic que el que fa és canviar a un nou emplaçament la ubicació de les institucions que defineixen la vida comunitària, com ara la seu del govern comunal, la cort del tribunal de la justícia senyorial o els diferents serveis i monopolis feudals: ferreria, forns, escrivanies dels notaris, carnisseries, etc. En altres paraules, allò que el rei autoritza a Ximén Pérez d’Arenós és a fixar on i en quin nucli, dins del terme del castell de Castelló, se situarà a partir d’ara la capitalitat política d’eixa realitat administrativa que continuarà anomenant-se Castelló -encara que, en la nova ubicació, el topònim haja perdut el seu sentit etimològic originari.

Aquest canvi d’emplaçament o translatio villae, des d’una fortalesa situada en altura a una vila nova envoltada de muralles i de planta ortogonal, no constitueix cap mena de peculiaritat de la història de Castelló. Ben al contrari, es tracta d’un procés general que podem documentar arreu de les terres valencianes durant la segona meitat del segle XIII, com a conseqüència de la colonització feudal i l’arribada dels nous pobladors cristians. Podríem multiplicar els exemples, però sense moure’ns de les rodalies de Castelló remarquem que quatre de les cinc viles que han estructurat històricament la plana al·luvial del Millars han nascut durant els vint-i-

Primera referència escrita d’una processó al Castell Vell en 1375. Arxiu Municipal de Castelló. Llibre de Consells de 1374-1375, fol. 73v.

cinc anys transcorreguts entre la primera sublevació mudèjar del 1247 i els inicis de la dècada dels setanta, i llevat de la més recent de totes, Vila-real, que és una creació ex novo, les altres tres (Almassora a finals dels anys quaranta, Castelló a inicis dels cinquanta i Nules pocs anys després) són viles noves generades pel trasllat de la població (i el topònim) des del castell homònim a la nova pobla de planta ortogonal i envoltada de muralles construïda al pla, just al costat de l’espai agrari irrigat. El cas de Nules resulta particularment significatiu per a poder entendre el concepte de mutatio villae Pels mateixos anys en què al nord del riu Millars s’estava fundant la vila nova de Castelló per tal d’aprofitar les terres irrigades per la seua séquia Major, a l’extrem meridional de l’horta del Millars el nou senyor de Nules, Guillem de Montcada, estava impulsant el naixement de la vila nova de Nules (l’actual Nules). La diferència és que allí la població musulmana va continuar residint al poblat adossat al peu de l’antic castell -la vila vella de Nules, actual Vilavella, que en realitat és el Nules històric anterior a la conquesta.

En aquest punt, però, fem el trànsit des de l’explicació dels processos històrics del passat a la segona part de la nostra exposició: la petjada que eixe passat ha deixat en la consciència d’una societat, construïda sobre un relat, i fins i tot sobre una mitificació, que sustenten una percepció de la història pròpia de la qual eixa societat se sent hereva, l’ha feta seua, i esdevé d’aquesta manera element central per construir una identitat col·lectiva. Perquè encara que avui sabem que eixe canvi d’emplaçament no representa cap singularitat de la nostra història local, sinó que és un procés general de transformació de les estructures de poblament produït arreu de les terres valencianes com a conseqüència de la conquesta cristiana del segle XIII i el subsegüent procés colonitzador, amb la mateixa rotunditat podem afirmar que

només en el cas de Castelló de la Plana aquesta mutatio villae s’ha constituït en una idea-força profundament arrelada en la consciència històrica col·lectiva. Així, la commemoració del trasllat de la vila des de la seua ubicació originària al castell del tossal de la Magdalena, fins al nou emplaçament al bell mig de la Plana, s’ha convertit en el motiu central que dona sentit i justifica les seues festes majors amb el caràcter de Festes Fundacionals.

Aquesta és l’autèntica singularitat, que no rau tant en la historicitat del trasllat, com en la genealogia del procés, llarg i complex, que ha permés elaborar a partir de la memòria d’eixe trasllat tot un cicle festiu, farcit de simbolismes i mitologia, que apel·la directament a la història pròpia i estableix un pont entre present

i passat, un lligam directe entre aquells pobladors primigenis que protagonitzaren el trasllat fa vora huit segles i els veïns que aquest any festejaran el 775 aniversari d’aquell document signat pel rei en Jaume.

En el seu origen la processó a l’ermita de la Magdalena el tercer dissabte de quaresma (canviat a diumenge a partir de 1793) constituïa una processó penitencial que tenia com a objectiu fonamental implorar del cel les necessàries pluges de primavera que donaren una collita de cereals abundant. Encara que es poden documentar alguns precedents en els segles XIV i XV, sembla que no és fins al darrer terç del segle XVI quan la celebració d’aquesta romeria pren un caràcter regular: el consell municipal de

Plànol de la vila de Castelló que mostra el recinte emmurallat de Castelló previ a l’ampliació de 1272. Vicente Traver Tomás, Antigüedades de Castellón de la Plana, p. 40.

Castelló acorda la seua celebració anual i es compromet a fer-se càrrec de les despeses. Entre els precedents, el més antic és la celebració d’una professó del Castell Vell en 1375 en el context d’una greu crisi ocasionada per dues anyades consecutives de males collites, acompanyada d’una nova epidèmia de pesta en els primers mesos d’eixe any. O també diverses processons, dirigides ja a l’ermita de la Magdalena, a partir de la seua erecció a mitjans del segle XV, siga en el dia de la festivitat de la santa titular (22 de juliol) o bé en dates diferents per invocar l’ajuda divina en moments de determinades dificultats, com es fa en 1503 en una situació de greu sequera ordenant processons a diverses ermites del terme, entre elles la de Santa Maria Magdalena.

Però com diem, sembla que no és fins al darrer terç del segle XVI, en el context religiós i ideològic de la Contrareforma, quan la celebració d’una processó anual a la Magdalena cada tercer dissabte de quaresma esdevé una pràctica regular. Per explicar la seua ubicació en període quaresmal (i no en juliol coincidint amb la festivitat de Maria Magdalena) hem d’atendre no sols al caràcter penitencial de la romeria, sinó sobretot a la finalitat que aquesta tenia en origen: una rogativa per implorar del cel l’aigua que salvaria les collites en uns anys d’escassetat de pluges, segons explica un acord municipal de 1572. A partir d’ací la celebració aniria guanyant importància en el calendari festiu de la vila, enriquint-se amb elements nous i vistosos. Particularment amb una processó nocturna al retorn de la romeria, acompanyada de multitud de llums, que constitueix l’origen de les gaiates. Aquesta festa barroca, espectacular i que en paraules del pare Vela (1750) “convierten la noche en claro día”, es desenvoluparia segurament al llarg del segle XVII, encara que hem d’esperar a la centúria següent per disposar de les primeres descripcions de les cerimònies que constituïen la jornada festiva de la Magdalena.

El primer en fer-ho va ser el notari i escrivà del consell Josep Llorens de Clavell (ca. 1660-1734), home culte i aficionat a la història local que fou l’autor, poc abans de la seua mort, de la primera crònica històrica sobre Castelló que coneixem. En ella, a més de descriure la festa, estableix per primer cop un lligam entre la processó a la Magdalena i la commemoració del solar originari on estava ubicada la vila de Castelló abans del seu trasllat. En realitat no era eixe el sentit original de la romeria, i la relació que estableix Llorens de Clavell respon únicament a la coincidència espacial entre l’ermita i l’emplaçament de l’antic castell. Es tracta, però, d’una idea poderosa que va gaudir d’un èxit immediat. Una vintena d’anys després, l’argumentació que dona el consell de Castelló a mitjans del segle XVIII per a justificar la necessitat de reparar l’ermita de la Magdalena i reprendre la celebració d’una romeria que havia deixat de celebrar-se en els darrers anys per la ruïna de l’edifici i els molts deutes del municipi (i segurament també per la crisi de les formes de religiositat tradicionals) es basa exclusivament en arguments historicistes. S’apel·la a la necessitat de conservar la memòria de la primitiva ubicació de la vila i de “la traslación del pueblo del ermitorio de la Santa al presente sitio” (1749), sense atendre ja a cap tipus de motivació religiosa pròpia del context contrareformista en què s’havia generat la processó anual dos segles abans.

És precisament aquesta resignificació de la festa la que explica la seua supervivència més enllà del context religiós i ideològic en què va nàixer. Perquè si el segle de les Llums ja es testimoni d’un descens generalitzat del sentiment religiós i de determinades pràctiques, amb el final de l’Antic Règim a partir dels anys 1830, i el triomf del liberalisme, la societat burgesa i el capitalisme, les antigues processons i altres formes de religiositat tradicional entren en crisi i van desapareixent per tot arreu. Si la romeria a la Magdalena pot

sobreviure en aquest context és justament perquè al seu significat religiós originari se li superposa un altre de caràcter historicista que commemora els orígens de la vila, el seu moment fundacional amb el trasllat al pla des de l’emplaçament primitiu al tossal del Castell Vell. Aquest segon element apel·lava directament a la construcció d’una identitat local que podia ser celebrada tant per liberals com per conservadors.

El romanticisme propi del segle XIX no fa sinó incrementar el mite i la llegenda al voltant d’aquest moment fundacional, que pot esdevenir per al conjunt de la societat una celebració de patriotisme local més enllà de les diferències ideològiques que marcaran el trànsit cap al segle XX. Les diferents capes de significat que s’havien anat adherint a la jornada festiva de la romeria del diumenge de Magdalena permetien que allò que per als conservadors catòlics podia representar encara una celebració amb contingut religiós, per als republicans anticlericals fos simplement una celebració de fidelitat a la història local que remetia al temps dels orígens. Després de la guerra civil la reformulació de les Festes de la Magdalena, a partir de la primera edició amb el nou format en 1945, construeix tot un cicle festiu al voltant de la processó de la Magdalena que estén la seua duració tota una setmana i subratlla el caràcter de Festes Fundacionals. Des d’aleshores han continuat evolucionant al mateix ritme que ho feia la societat que les protagonitza. Allò que diferencia les festes majors de Castelló, per tant, no és el fet del trasllat que la festa commemora. La singularitat es produeix perquè en la setmana gran de Castelló l’objecte de la celebració és la pròpia ciutat de Castelló, la seua història, els seus orígens, el pont que estableix entre els antics pobladors i els actuals, mitjançant el desenvolupament d’una mitologia singular i privativa. Una idea força que permet la projecció d’una identitat local pròpia, assumida col·lectivament de manera natural.

100é aniversari de la Banda

Municipal de Música de Castelló

La Banda Municipal de Castelló: un segle de música, tradició i ciutat

obtingué el seu primer reconeixement públic en aconseguir el primer premi de la segona secció, dotat amb 3.000 pessetes. El primer uniforme que lluïren els músics fou de color blanc, amb gorra, una indumentària que pervisqué com a part del vestuari fins a l’any 1950.

En aquells inicis se succeïren diversos directors, ja que, després d’emmalaltir el mestre Asencio, figures com Julio Sabater Roig, flautista i sotsdirector, assumiren la batuta durant els mesos següents, fins a l’arribada, el 9 de desembre de 1925, del mestre Eduardo Felip Suárez, procedent d’Albalat de la Ribera. Felip marcaria durant dècades el caràcter de la Banda: seriositat musical, vocació d’excel·lència i una relació íntima amb la ciutat. Els concerts i festivals d’aquella època s’oferien a la plaça de bous i, ja l’any 1927, començaren a realitzar-se al Templet del Parc de Ribalta i al Teatre Principal. Molts cronistes del moment el recorden com el director que consolidà la personalitat sonora de Castelló.

L’any 1950, la Banda Municipal afrontà la seua primera celebració: les noces d’argent, amb un concert extraordinari al

Templet i un dinar de germanor amb tots els músics, que tingué lloc al menjador del Port de Castelló. Eixe mateix any s’estrenaren nous uniformes, ja de color blau marí, amb abric capot, i es mantingué encara la tradicional gorra.

El mestre Felip, des de la seua arribada a la Banda i fins al 6 de març de 1955, data de la seua retirada, estrenà més de duescentes obres, incrementant de manera notable el repertori de la Banda Municipal.

El 6 de març de 1955 el succeí D. Juan Garcés, procedent de Benifaió de les Valls, qui oferí el seu primer concert al Teatre

Principal. Sota la seua batuta vaig entrar jo a formar part de l’agrupació musical, tocant el bombardí, a l’edat de díhuit anys. Entre els concerts extraordinaris més recordats d’aquella etapa destaquen l’estrena, per part de la Banda, de la Novena Simfonia de Beethoven amb la Coral Polifònica de València al Teatre Principal, així com el concert amb el poeta i cantant Lluís Llach a la plaça de bous de Castelló, amb una afluència de públic apoteòsica.

L’any 1957 s’aprovà la renovació de tots els instruments de la Banda, que s’exposaren al públic durant un mes als baixos de l’edifici de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat i, posteriorment, es presentaren en un concert extraordinari al Teatre Principal.

Sota la batuta del mestre Garcés, la Banda assolí, l’any 1975, el seu 50é aniversari, un moment de reflexió i renovació. Fou una etapa en què la formació, ja plenament consolidada, amplià repertoris, incorporà nous músics joves i reforçà els llaços amb altres bandes de la Comunitat Valenciana.

El mestre Garcés, igual que el seu predecessor, estrenà més de cent

huitanta obres musicals fins a l’any de la seua retirada, el 1982, i destacà pels concerts amb solistes de piano i violí, amb músics espanyols i estrangers de reconeguda trajectòria.

L’any 1982, després de la jubilació de D. Juan Garcés, assumí la direcció de la Banda, de manera interina i posteriorment com a director titular, i oferí el meu primer concert el divendres 23 de setembre de 1983 a la plaça Major, en commemoració de la IV Setmana de la Joventut. En aquells anys, els concerts matinals es realitzaven sempre al Templet del Parc de Ribalta. Durant el període de reforma d’este espai, els concerts passaren a oferir-se, a l’estiu, a la plaça de Santa Clara i, a l’hivern, al Teatre El Raval i al Teatre Principal, fins a la inauguració de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

Durant esta primera etapa sota la meua direcció, vaig apostar per posar en valor els músics formats a la nostra província, amb nombrosos concerts extraordinaris en què participaren figures com M.ª Teresa Barrachina, Margarita Fernández,

El 19 de maig de 1993, els Reis d’Espanya visitaren per segona vegada la ciutat de Castelló. A l’eixida de l’Ajuntament, mentre la Banda interpretava el pasdoble El Abanico, del mestre valencià Alfredo Javaloyes, el rei D. Juan Carlos, trencant el protocol establit, es dirigí a mi amb les paraules: «Enhorabuena, maestro; haga el favor de transmitirla a sus músicos», un

reconeixement que vaig traslladar amb enorme satisfacció.

L’any 2000, la Banda celebrà el seu 75é aniversari amb l’edició de la monografia La Banda Municipal de Castelló (1925–2000). Notas para su historia, d’Antonio José Gascó Sidro, una obra que recuperà documents, programes, cròniques i anècdotes dels primers anys.

Des de l’any 2000 es produïren canvis

Vicenta Segarra, Tamara Izquierdo, Marian Torres, Alfonso Alberto o Tonico Gascó.

estructurals en l’organització de la Banda. Els músics passaren de contractacions per actes a la condició de fixos discontinus, fins que, l’1 de març de 2006, després d’un procés selectiu, s’estabilitzà la plantilla amb dedicació a temps complet i un nou horari d’assajos als matins. Posteriorment, la funcionarització de la plantilla i el reconeixement de la titulació professional en el nivell corresponent suposaren l’assoliment definitiu.

Durant el període 1983–2012, arribí a estrenar 220 obres inèdites, amb la satisfacció d’haver deixat una formació d’alt nivell artístic.

Després de la meua jubilació, la direcció fou ocupada de manera interina fins que, l’any 2019, assumí la titularitat D. Marcel Ortega i Martí, actualment en situació

d’excedència. En la seua substitució, D. José Vicente Ramón Segarra, sotsdirector, exerceix la direcció de la Banda.

En esta nova etapa personal he pogut dedicar més temps a la composició. D’eixe període sorgí Suite Progenie, dedicada als meus quatre fills, estrenada el 26 de gener de 2025 amb la Banda Municipal, en un programa que inclogué també un pasdoble dedicat a la meua esposa, Isabel Vilar.

Amb perspectiva, és evident que cadascun dels directors ha aportat un segell propi, però tots hem contribuït a consolidar la Banda com una institució musical que forma part del patrimoni viu de Castelló.

El Centenari, celebrat l’any 2025, ha estat un homenatge a la Banda i a la ciutat, amb concerts extraordinaris, estrenes —com el pasdoble Leonor de Borbón— i la participació de grans formacions, com la Unitat de Música de la Guàrdia Civil. He tingut l’honor d’inaugurar els actes commemoratius amb el concert extraordinari del 26 de gener de 2025.

Hui, la Banda Municipal de Castelló és una institució estimada i respectada, essencial en la cultura castellonenca i en celebracions com les festes de la Magdalena o les dedicades a la Mare de Déu del Lledó.

La Banda no és només música: és memòria, identitat i continuïtat. És la història de generacions que han format part d’un projecte col·lectiu al servei de Castelló.

Mediterráneo: 100 anys de periodisme

Paloma Aguilar Rollo

Periodista

El 15 de maig de 1925, al carrer dels Cavallers de la capital de la Plana, número 11, naixia el Diari de Castelló, que eixia per primera vegada a un preu de 2 pessetes. En la seua portada, el públic lector de la província ja va poder llegir el sant i senya pel qual sempre s’ha guiat el periòdic i que encara hui continua marcant el seu camí: «Serem Castelló. El que és i el que serà (…) I la nostra veu serà la de la veritat».

El rotatiu informava, amb quatre edicions al dia, del que esdevenia en aquell Castelló dels anys vint, principalment agrícola i rural, on convivien jornalers i propietaris, però que a poc a poc començava a enlairar-se cap a la modernitat.

Impulsat per Jaime Chicharro, advocat, polític i referent dels sindicats agraris d’aquell moment, que va comptar amb el suport de castellonencs de sectors castellonencs més conservadors de la província i amb l’ajuda econòmica d’Antonio Dols Aparici, el Diari de Castelló va iniciar la seua trajectòria centrada en la informació local i amb seccions dedicades a la política, la vida municipal o l’agricultura, entre altres. No obstant això, calgué esperar fins a 1926 per a llegir en les seues pàgines informació internacional. Durant esta primera etapa, el director fou Manuel Bellido i va comptar com a administrador amb Fernando Sánchez Cobos i com a redactor en cap

amb Alardo Prats, que hagueren de fer front a revistes de la competència que en aquell temps també s’editaven a la ciutat. El Diari de Castelló es va convertir en un emblema informatiu de la província fins que, l’any 1937, en plena Guerra Civil, els tallers foren confiscats i la publicació va desaparéixer durant poc més d’un any, sense que cap altre periòdic informara sobre la realitat de la província. El juny de 1938, després de l’ocupació de les tropes de Franco, va nàixer Mediterráneo en aquells mateixos tallers del carrer dels Cavallers i es va convertir en un òrgan de premsa del règim, publicant comunicats de guerra i propaganda franquista. Va ser l’any 1984 quan PECSA va adquirir Mediterráneo i, hui en dia, i des de 2019, continua defensant els interessos de la ciutadania de Castelló sota l’impuls de Prensa Ibérica.

Després de la contesa bèl·lica, Mediterráneo va acompanyar la reconstrucció econòmica i social informant de què succeïa a la província i relatant, ja en la dècada dels cinquanta, els primers passos que feia Castelló cap a la modernitat. En les pàgines de Mediterráneo, que d’ací a tretze anys també complirà el seu centenari, tal com ho ha fet el Diari de Castelló en 2025, es reflectia el progrés i el dia a dia d’un

veïnat que veia en el periòdic de Castelló el seu autèntic mitjà de comunicació. Una publicació que acostava, i encara ho continua fent, tot el que succeïa a la província, formant part del seu ADN. A ella acudien les persones de Castelló per a informar-se, des de la proximitat, la veracitat, l’ètica i el compromís amb una societat que sempre ha sigut fidel al seu diari.

El periòdic Mediterráneo continua ferm en la seua convicció de defensar els interessos del veïnat i de la província de Castelló, donant visibilitat a tot el que

ocorre en el nostre entorn més immediat: economia, agricultura, informació municipal, festes, educació, sanitat… Han transcorregut cent anys des que aquell mes de maig de 1925 va nàixer el Diari de Castelló i internet ha arribat al cor de Mediterráneo, amb la immediatesa com a bandera i amb una evolució digital sense precedents.

Hui en dia, i com sempre ho ha fet, Mediterráneo continua exercint un periodisme compromés amb la veritat i així ho continuarà fent, almenys, durant altres cent anys.

Centenari de l'Ateneu de Castelló

Santiago Fortuño Llorens

Catedràtic d'Universitat de Literatura Espanyola i president de l’Ateneu

Miguel Ángel Mulet i Taló

Artista plàstic i vicepresident de l'Ateneu

de pisos de Castelló, projectada per l’arquitecte Montesinos per a la família Viñals, en la mateixa plaça de la Pau, cantó amb el carrer Major, la façana de la qual encara perdura. Família aquesta,

construcció i/o ampliació del port i la seua activitat pesquera i comercial.

com ara infraestructures i normatives, tramitacions administratives o formació, adaptant el teixit empresarial de Castelló als nous temps.

En aquelles primeres dècades també es procedeix a la reforma integral de l’edifici —anteriorment mansió dels Tirado— propietat de la ja aleshores centenària societat Casino Antic de Castelló, projecte elaborat per l’arquitecte Maristany. Després de la remodelació, que converteix l’edifici del centre sociocultural en autèntic patrimoni local, l’activitat de la institució recreativa esdevé un referent i espai predilecte i privilegiat de l’alta societat castellonenca.

L’Institut d’Ensenyances Mitjanes, que dècades més tard adquiria el nom de Francisco Ribalta, desenvolupava una important tasca pedagògica en tota la província, acollint en les seues instal·lacions, a més de la formació per a l’obtenció del títol de batxiller per a hòmens i dones, la de mestria industrial, antecedent del que hui coneixem com a formació professional. Però entre les seues parets també es desenvolupaven accions purament culturals: conferències, concerts o la mateixa biblioteca pública de la ciutat.

Com recordàvem en l’expansió urbanística, en el solar del Teatre Vell sorgeix l’esplèndida primera casa de pisos de Castelló, amb projecte de l’arquitecte Montesinos, la casa Viñals, però l’activitat teatral no desapareix, sinó que es multiplica amb la construcció i posada en marxa del Nou Teatre, al carrer de la Vieta, i el Teatre Principal de l’arquitecte Ros d’Ursinos, que, a més de representacions i estrenes, va albergar les primeres sessions de cine a la ciutat.

Després d’aquella primera experiència al Principal, el cine arriba amb força en estes primeres dècades del segle XX, amb la construcció d’espais com el Royal, ubicat al carrer Enmig, dissenyat per l’arquitecte Francisco Tomás Traver, que també projectà el Doré, en el lloc del cine la Pau (el de la tragèdia de 1918) i posteriorment anomenat Rialto, ubicat a la cantonada dels actuals carrers d’Herrero i Moyano.

En este ambient de noves infraestructures socioculturals sorgeix

un esperit associatiu cultural, reflectit, entre altres, en la fundació, l’any 1919, de la Societat Castellonenca de Cultura, que, amb un important planter de personalitats com Àngel Sánchez Gozalbo, Manuel Betí, Joan Baptista Porcar, Lluís Revest i Corzo, Vicent Sos Baynat, Salvador Guinot Vilar (primer president), Carlos GonzálezEspresati Sánchez de Brugada, Casimiro Melià, Ricardo Carreras Balado i Carbó Doménech, es dedica a l’estudi i difusió del patrimoni provincial, publicant el seu famós Butlletí.

José Vilaplana Mercader lidera un xicotet grup d’interessats per la música, convençuts del seu important valor cultural, i que, amb l’actuació del Trio de Barcelona (violí, violoncel i piano), inauguren l’activitat de la Societat Filharmònica de Castelló l’any 1923. Actualment, ha desenvolupat, en la seua activitat centenària, quasi mil cinc-cents concerts.

Finalment, la inquietud de la joventut il·lustrada de la nostra població, amb

l’ajuda i la participació de membres de la Castellonenca de Cultura, crea l’any 1925 l’Ateneu de Castelló, que, en la commemoració del seu centenari i gràcies a la invitació de la Gaiata Sequiol, relatem amb més detall. I ho farem amb alguns fragments de diversos autors directament vinculats a la institució cultural —indicant-ne la procedència bibliogràfica—, que reconstrueixen la història de l’Ateneu de Castelló.

Els ateneus, des de la seua aparició en l’Espanya del segle XIX, han exercit un paper de divulgació i abast culturals. La seua influència arriba tant al medi sociopolític com a l’artístic i literari, en uns temps en què la tertúlia, la reunió i el café anaven indissolublement units al fet literari i al debat. Novel·les com La Regenta, La colmena o Del noviciado al Ateneo, de R. Otero Pedrayo, entre altres, en són una mostra.

El terme Ateneu prové del grec Athenaion En la capital grega, el temple dedicat a la deessa Atenea —la Minerva dels romans— era el lloc on els poetes i creadors llegien les seues obres. Se la identificava, així mateix, com a protectora de les arts i els oficis. A Roma, cap a l’any 135, Adrià instituí l’Ateneu per a auspiciar i promocionar les lletres. Els precedents històrics dels ateneus els podem situar en el segle XVIII, cultivador de la raó i de la creació d’institucions que promovien la uniformitat de pensament, el centralisme polític i el bon gust en l’art. Cobren gran importància les acadèmies, societats econòmiques, instituts d’ensenyament, tertúlies i escoles. Ja en el segle anterior s’havien donat mostres d’això: Baltasar Gracián trobava acollida en el cenacle de V. Juan de Lastanosa, a Osca.

Estos salons literaris eren freqüents en el segle XVIII. Així, el palau de madame Rambouillet, a París, en el segle XVII, serví de model a l’Acadèmia del Bon Gust, en

el regnat de Ferran VI, i a la tertúlia de la Fonda de San Sebastián, sota Carles III, a Madrid. En esta no es parlava més que «de teatre, de bous, d’amors o de versos». La Revolució Francesa ressuscita els ateneus i és a través de la revista anglesa Athenaeum (1828) com este vocable s’expandí per Europa per a denominar institucions de tipus científic, literari i de cultura popular. El setmanari anglés The Athenaeum aglutinà un grup d’estudiants anglesos en qüestions religioses i polítiques, denominat «els Apòstols», per estar limitat a dotze membres, i que promogué una campanya a favor dels emigrats espanyols, els quals trobaren en l’Ateneu Espanyol ensenyament gratuït. Entre els segles XVIII i XIX es fundaren a França l’Athénée de Paris (1785) i l’Athénée des Arts (1792), entre altres.

Com escrigué Joaquín Casalduero en la seua Vida y obra de Galdós (1843-1920): «Era assidu concurrent de l’Ateneu, la institució cultural més

important que ha tingut Espanya fins a temps recents… La gran influència de l’Ateneu en la vida espanyola no es devia exclusivament a la seua biblioteca i a brindar un lloc recollit on poder conversar, sinó a l’esperit de tolerància i respecte per les idees i les persones: en este sentit, la seua transcendència educadora és incalculable. Els jóvens es mesclen amb els vells, els estudiants amb els professors, els conservadors amb els liberals, els religiosos amb els lliurepensadors, i la calor del diàleg, íntim i públic, no impedia mai la màxima consideració mútua. Galdós pensava que l’Ateneu va ser per a la revolució espanyola del 68 el que havia sigut l’Enciclopèdia per a la Revolució Francesa. En Prim el descriu amb afecte» (1974, pp. 16-17).

Les seues relacions amb la Institució Lliure d’Ensenyament (1876), on es conegueren i es formaren les personalitats més rellevants de les lletres, les ciències i les arts de principis del segle XX, ho evidencien. Un dels seus fundadors, Francisco Giner de los Ríos, va ser un dels ateneistes més assidus.

L’Ateneu de Sevilla està unit indissolublement a la història de la literatura espanyola: el desembre de 1927, un conjunt d’escriptors i intel·lectuals s’hi reuniren per a commemorar el tercer centenari de la mort de Luis de Góngora i Argote. La fotografia d’esta trobada

ha quedat com a testimoni de l’acte fundacional del grup poètic del 27.

Tenim, a més, constància escrita de l’existència a Barcelona de l’Ateneu Castellonenc, a la plaça del Teatre, 2, 1r1a. Inaugurat l’11 de desembre de 1927, amb motiu de la Magdalena de 1928, M. Montañés, el seu secretari, dedica amb una fotografia esta dedicatòria: «A l’Ateneu de Castelló, el de Barcelona, com a record de la primera festa magdalenera celebrada per la colònia castellonenca a la ciutat comtal. Barcelona, 11-3-1928».

El 29 de setembre d’aquell any, el mateix M. Montañés escriu al president de l’Ateneu de Castelló, José Castelló i Tárrega: «Respecte a com va este Ateneu, he de dir-li que, per ara, seguix la seua vida normal fins que, acabat l’estiu, tornarem a la càrrega per a donar-li més vigor amb la renovació del seu Consell Directiu, al qual vindran elements nous que han provat amb la seua assiduïtat i desinterés el seu amor i patriotisme per este tros de la volguda pàtria xicoteta».

Vicente Sos Baynat. “L’Ateneu de Castelló. (Antecedents del seu origen)”, ATENEU DE CASTELLÓ, ANUARI, 1987-88. Nº 1. Novembre 1988, pp. 9-14.

Allà pel 1921, i anys següents, coincidien a Castelló diversos jóvens d’edats iguals o aproximades, amb els primers anys

universitaris i alguns ja llicenciats. Augmentaven el grup altres jóvens de la localitat dedicats a la indústria, comerç, existint entre tots una gran compenetració en inquietuds i ideologies dispars. Els punts de trobada eren el carrer mig i els salons baixos del Cercle Mercantil i Industrial. […] La idea de crear un Ateneu va ser una conseqüència de la mateixa vitalitat del grup d’amics; d’aquelles lectures i d’aquells intercanvis de pensaments. […] Per a dur-lo a efecte, foren dirigits els primers tantejos cap a la Societat Castellonenca de Cultura, visitant Sánchez Gozalbo, Guinot, Carreras, Revest, Carbó, per este orde. Més tard, Revest i Puig redactaren les primeres circulars de tipus general i, a continuació, els primers Estatuts.[…] Madurats els preparatius, el diumenge dia 15 de febrer de 1925 es celebrà una Assemblea en el Cine Royal, carrer Enmig, responent a una convocatòria que signaven de la Torre, Gea, Huguet, Carbó, Sos, Sales i Puig, quedant votat el primer consell. L’Ateneu acabava de nàixer oficialment. S’instal·là en un pis ampli en una casa enfront de la Farola, en la plaça de la Independència. Dies després se celebrà la inauguració oficial, amb una conferència de Ramiro de Maeztu, en el Saló d’actes de l’Institut d’ensenyament mitjà, hui “Francisco Ribalta”. Tractà de l’ensenyament a Anglaterra.[…] Aquella xicoteta tertúlia d’amics havia quedat superada en tots els sentits; s’havia convertit en una entitat d’importància per a la cultura del nostre poble.

Ramón Godes Bengoechea, “L’Ateneu de Castelló, de la Dictadura a la República”, ATENEU DE CASTELLÓ, ANUARI 1988-89. Nº 2. Octubre 1989, pp. 11-18.

“Malgrat que la sessió fundacional de l’Ateneu de Castelló (15.2.1925) tingué lloc a la seu municipal, sota la presidència d’Àngel Sánchez Gozalbo, que representava la corporació que regia els destins de la ciutat sota la dictadura

del general Primo de Rivera; malgrat que el mateix alcalde, president de la corporació, Salvador Guinot, posara “la Casa Capitular a disposició de l’Ateneu per a tot allò que no fora incompatible amb les necessitats i tasques oficials” […], apareix com a obvi que el tràngol no era, ni de bon tros, propici per al desenvolupament normal de la tasca de difusió cultural que aquells acabaven de carregar sobre els seus benintencionats muscles. […] Bosch Gimpera rebutjà cortesament pronunciar la conferència inaugural de les activitats del jove Ateneu, al·legant raons que no semblaven resultar massa convincents i, a través d’una gestió del bibliotecari Fernando Puig, s’acordà substituir-lo per Ramiro de Maeztu […]. Però, amb motiu d’haver-se anunciat poc després la celebració d’un altre acte en què intervenia Ángel Ossorio y Gallardo, abans d’obtindre la imprescindible autorització governativa per a dur-lo a terme, el governador civil imposà al president Vicente Gimeno Michavila una multa de vint-i-cinc pessetes. […] És, no obstant això, a partir de 1927, sota la molt activa presidència de José Castelló i Tárrega, quan apareixen amb més claredat les primeres dificultats de caràcter ideològic. […] Tant és així que, fins i tot, el mateix Ateneu, sempre tan reticent a adoptar posicionaments polítics ocasionals, no té inconvenient a fer públiques les seues discrepàncies a través de la “Memòria d’activitats” corresponent al curs 19291930 […], el text de la qual és presumible atribuir al secretari en exercici, Francisco Betoret: “perquè poques coses assenyala l’activitat de l’Ateneu en el curs que ara finalitza, i encara estes poques han sigut possibles mercé a les gestions de la presidència del Consell Directiu, que hagué de salvar els innumerables esculls que amenaçaven de fer-les naufragar: les circumstàncies gens propícies en un ambient de manifesta hostilitat política… […]”

Abans cal recordar que, una vegada celebrada la Junta General de Socis del 25.5.1931, de caràcter extraordinari, en

la qual es dugué a terme una reflexió col·lectiva sobre com havia de ser i funcionar l’Ateneu, resultà elegit president de l’entitat el ja il·lustre advocat i polític Manuel Breva Perales. […] Breva estava al capdavant d’un Consell Directiu en què figuraven José Morelló del Pozo, com a vicepresident primer; Vicente Fernández Cheza, vicepresident segon; Alfonso González Rubio, secretari; José Castelló-Tárrega Arroyo, vicesecretari; Vicente Renau Torrent, dipositari; José Sos Baynat, comptador; Agustín Soriano, bibliotecari, i, com a vocals, Rafael Huerta, Carlos Selma, Emilio González, Vicente Segarra Llanes i Francisco Badía. […]

En conjunt, estos documents fan l’efecte que l’Ajuntament, presidit per Manuel Peláez, tenia el propòsit d’implicar l’Ateneu de manera efectiva en el context de la vida ciutadana i que desitjava el seu suport i el seu consell per a la mateixa gestió. […] Una d’estes primeres comunicacions té un matís de particular significació, quan l’alcalde es dirigeix a l’Ateneu perquè este adorne i il·lumine la façana de la seua seu social amb motiu de la commemoració dels dies 7, 8 i 9 de juliol, “dates que recorden l’heroica defensa que de la llibertat féu Castelló contra les hosts de l’absolutisme” […],

i invita l’Ateneu perquè assistisca a la “manifestació cívica que el dia 8 del corrent eixirà d’esta Casa Capitular a les sis de la vesprada […] amb la finalitat de depositar en el pavelló de triomf, a l’efecte erigit, corones, en testimoni de carinyós record als herois de Castelló”. […] Res semblant no havia ocorregut respecte a l’Ateneu per iniciativa oficial durant el règim anterior. […]

Un altre aspecte de més significació correspon a l’Ateneu en una anomenada “Junta Magna” a celebrar a la capital de la República, que pretenia “estudiar el problema, cada dia més aguditzat, de la crisi per falta de treball, així com la situació econòmica del país” […], designant els socis d’esta entitat Vicente Sos Baynat i Manuel Sales Boli (residents a Madrid) perquè, en representació de l’Ateneu Científic i Literari d’esta capital, assistiren a les reunions de l’anunciada Assemblea Nacional de Forces Vives, que havia de celebrar-se a Madrid els dies 8, 9 i 10 del pròxim mes d’octubre.

És ben conegut que a l’Ateneu s’impartiren les primeres classes de valencià des d’una data molt pròxima a la seua fundació, a expenses de Gaetà Huguet i a càrrec, primer, de Fernando Puig i, posteriorment, de Lluís Revest Corzo. No ho és tant, no

obstant això, el fet que existira a la ciutat, amb anterioritat a setembre de 1923, un intent d’entitat política valencianista, el comité organitzador de la qual estava format per Joan B. Porcar, Emili Calduch i Francesc Esteve, i el desenvolupament de la qual es veié truncat per l’adveniment de la dictadura; tots tres s’incorporaren més tard, el 1925, a les activitats de l’Ateneu. […]

Per això, una comissió de l’Ajuntament de València […] viatjà a Castelló per a sol·licitar a les seues corporacions locals que col·laboraren en la redacció de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per a la regió valenciana. De la documentació de què hui disposem no es pot esbrinar si la representació de l’Ateneu arribà a exposar decididament la seua opinió favorable a l’Estatut en la reunió de les “forces vives”. […]

Ens queda deixar constància de l’última de les juntes directives de què es té notícia, elegida per la Junta General extraordinària celebrada el 26.6.1934 […]. Estava composta per Sebastián Carpi Gil, president; Rafael Huerta Román, vicepresident; Manuel Gimeno García, secretari; Francisco Badía Safont, vicesecretari; Agustín Soriano, bibliotecari; Pascual Albella, dipositari; Joaquim Nos Lavall, comptador, i, com a vocals, Carolina Ortega, Dolores Erdozaín i Antonio Martínez Castilla. […]

Però a partir de 1936 i, especialment, de 1938, el conflicte civil delmà les files ateneistes i posà fi al mateix Ateneu que, en renàixer de nou l’any 1964, hagué de partir de zero, sense haver pogut recuperar fins hui ni tan sols els seus llibres.

L’11 d’abril de 1925 tingué lloc a l’Institut d’ensenyament mitjà «Francisco Ribalta» la inauguració oficial. […] Per aleshores ja havia instal·lat la seua seu al pis principal esquerre de la casa número dos de la plaça de la Independència i s’havien redactat els estatuts. […] Uns setanta socis subscrigueren l’acta fundacional. En esta primera seu romangué l’Ateneu fins al mes de març de l’any 1927, quan es traslladà a la casa número u de la plaça d’Emilio Castelar, el propietari de la qual, Ezequiel Dávalos, llogà a l’Ateneu els pisos primer i segon per tres-centes pessetes mensuals. D’allí es tornà a traslladar, el mes de maig de 1931, al carrer de González Chermà.[…]  Malgrat el seu dinamisme, l’Ateneu no fou alié als esdeveniments polítics i, de la mateixa manera que la convivència amb la dictadura de Primo de Rivera, segons les fonts conservades d’estos primers anys, minà en certa manera la seua activitat, la contesa iniciada el 1936 la feu agonitzar; cap a 1938 es pot dir que acabà esta primera etapa de l’Ateneu i, amb ella, es perdé la major part de la documentació i tots els fons que, al llarg d’aquell extens i fructífer decenni, havia arribat a reunir.

L’any 1964, un altre grup d’intel·lectuals i artistes castellonencs […], sens dubte encoratjats per una certa obertura del règim polític vigent —com ocorregué en algunes altres localitats espanyoles—, inicià la segona etapa de l’Ateneu, la creació del qual fou aprovada per la Direcció General de Política Interior el 28 d’abril de 1965. Quasi un mes després, el 17 de maig, tingué lloc als salons de l’Ajuntament el solemne acte de constitució de l’entitat i d’elecció de la primera Junta Directiva, presidida pel guardonat pintor castellonenc Lluís Prades Perona.

Casa de la Cultura de Castelló, al número cent tres del carrer Major. L’any 1977 es veié obligat a efectuar un nou trasllat als locals, també compartits, de l’antiga Prefectura Provincial del Movimiento, ubicats a l’avinguda de Cernuda i Velasco. Finalment, el trasllat de la Casa de la Cultura a un antic i restaurat casalot, al número quatre del carrer d’Antonio Maura, suposà el canvi definitiu de seu de l’Ateneu. […]

Al llarg de quasi quatre dècades, el nou Ateneu de Castelló ha contribuït notablement a enriquir la vida cultural ciutadana mitjançant activitats de molt diversa índole, programades en relació amb les necessitats, els interessos i les demandes socials. […] L’Ateneu gaudeix d’un considerable grau de consolidació en la societat castellonenca, amb els problemes de la qual ha tractat d’identificar-se al llarg dels seus anys d’activitat. Així, es pot afirmar que fou pioner en l’interés pel coneixement i l’estudi de la llengua autòctona; […] gran part de les activitats versen sobre temes locals o provincials; viatja per a conéixer les seues terres, la seua gent i les seues institucions; contribueix a depurar i divulgar el folklore local i provincial, i esdevé una tribuna oberta a tots els castellonencs. […] Tot això sense perdre de vista la seua vocació universalista, present des de l’origen i al llarg de la història de la institució.

Maria Teresa Calderón, “L’Ateneu de Castelló: creació i consolidació” ATENEU DE CASTELLÓ. LXXV ANIVERSARI. 19252000, ANUARI 2001-2002, Nº 11, febrer 2002, pp. 25-28.

Esta segona etapa s’inicià amb la instal·lació de la seu en un local llogat situat al número vint-i-dos del carrer de l’Escultor Viciano, on romangué un parell d’anys. Posteriorment, passà a compartir amb altres entitats i associacions la

Ramón Godes Bengoechea. «En els albors del nostre Ateneu emergent». ATENEU DE CASTELLÓ. LXXV ANIVERSARI 1925-2000.  ANUARI 2001-2002, núm. 11, febrer, pp. 49-55.

Cal explicar, d’entrada, per què, després de la conquesta de Castelló per les tropes de Franco, el juny de 1938, quan tot semblava tendir cap a la normalitat, l’Ateneu de Castelló —amb mèrits sobrers per a ser acollit entre les institucions vigents d’aquell moment—

fou silenciat i hagué de romandre en l’ombra durant diversos lustres, fins a la primavera de 1965, quan un reduït grup d’intel·lectuals i artistes locals el feu renàixer en l’entorn de la vida ciutadana, en les circumstàncies que tractarem de descriure.

A l’Ateneu de 1925 no es podia formular justificadament cap retret pel que fa a la seua proclivitat cap a la revolució frontpopulista, atés que el seu propi president, el conegut advocat Manuel Breva Perales, fou una de les víctimes d’esta, executat el 27 d’agost de 1936 junt amb la resta dels reclosos al vaixell Ciudad de Menorca. […]

Quan l’any 1965 l’Ateneu de Castelló veié de nou la llum, el grup de promotors feia ja diversos anys que treballava per a dotarlo de tot el necessari per a la seua posada en marxa. Fins i tot la seua denominació havia sigut objecte de diverses propostes i discussions, i fou el delegat provincial d’Informació i Turisme, Lluís Algar Forcada, qui, seguint les pautes dels servicis centrals del seu departament, proposà la denominació «Ateneu de Castelló», acceptada per tots, encara sense ser conscients de com venia a unir-los amb la tradició ateneista de 1925. Per això s’incorporaren al nou Ateneu dos dels més conspicus ateneistes de la generació anterior: Manuel Rozalén Sales, metge i antic secretari de les Joventuts

Republicanes, i el doctor Francesc Esteve i Gálvez. […]

Seguint la prelació característica de l’època franquista, ens trobem en primer terme amb el poder militar. […] No consta cap actuació dels seus membres a favor o en contra de la naixent institució. […] Pel que fa a la Guàrdia Civil, es tingué constància de les indagacions que dugué a terme sobre els antecedents polítics i la idiosincràsia social dels promotors, sempre amb referència a les forces que s’enfrontaren durant els anys 1936-1939, sense tindre en compte que la majoria dels afectats no havien arribat encara a l’edat púber durant la contesa. Cal destacar l’absència de les autoritats castrenses —com el governador militar o el coronel cap del regiment— en qualsevol acte de l’Ateneu, malgrat que sempre se’ls remetia la corresponent invitació. […]

Uns anys més avant, esta reconciliació es feu palesa quan al general governador militar li bastà una simple explicació del president, en què li manifestava que el contingut de les dissertacions era responsabilitat exclusiva dels seus autors, en este cas Fernando Sánchez Dragó, recentment distingit amb el Premi Nacional de Literatura. En l’època del nacionalcatolicisme, un factor favorable per a l’Ateneu fou la circumstància que entre el grup promotor figurava un bon nombre de catòlics practicants, cosa que

atenuava el caràcter sospitós que, de per si, tenia l’entitat, a la qual —com veurem més avant— se solia titllar de republicana. […]

La Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS sorgí a Castelló després de la seua conquesta per les tropes nacionals el 14 de juny de 1938. […] Als efectes que ací interessen, es dividia en dues grans branques fonamentalment ideològiques: la constituïda pels elements del Front de Joventuts i la Secció Femenina, […] i la Falange més retrògrada, integrada pels pocs elements que encara restaven de l’anomenada «Vella Guàrdia», de la «Guardia de Franco», dels excombatents i de les restes de la Falange inicial «de segona línia». […] Els primers, amb les degudes excepcions —que també n’hi hagué—, mai rebutjaren les activitats ateneístiques; ans al contrari, demostraren en nombroses ocasions la seua inclinació cap a estes. […] L’altre sector del falangisme local […] hauria intentat fins i tot la seua desaparició, […] i, així mateix, ens arribaren rumors de l’actitud hostil que anaven generant en diferents ambients de la ciutat. […]

La primera conferència pronunciada pel professor Ramón Tamames, amic del president Lluís Prades des de feia diversos anys, […] estigué molt a prop de provocar un conflicte de certa entitat, […] i el comissari en cap de policia afegí que l’Ateneu també estava exhibint en vitrines del vestíbul obres de Miguel Hernández, de García Lorca i d’«un tal Herbert».

Quan recuperàrem les actes i la resta de documentació de l’Ateneu de 1925, poguérem comprovar una sèrie de coincidències que també s’havien produït en el nostre: una quasi literal igualtat dels estatuts, probablement perquè tant uns com altres havien sigut copiats, mutatis mutandis, dels de l’Ateneu de Madrid; dificultats semblants en la gestió ordinària de l’entitat; limitacions anàlogues en la recerca i acceptació de conferenciants, etc. […]

D’altra banda, el procés d’acceptació de l’Ateneu en el si de la societat castellonenca pot seguir-se a través de les diferents seus que ha tingut com a domicili social des del seu renaixement l’any 1965. En primer lloc, el local del carrer de l’Escultor Viciano, que ocupava una superfície aproximada de cinquanta metres quadrats i que havia de servir tant per a albergar les imprescindibles oficines de secretaria com la sala de conferències i la d’exposicions. […] Per este local es pagava una quota mensual de dues mil pessetes, íntegrament a càrrec del pressupost de l’entitat.

Del local de l’Escultor Viciano es passà a ocupar, gràcies al seu director Miquel Martínez Masegosa, la segona planta de la Casa de la Cultura del carrer Major, on es disposava d’un autèntic saló d’actes, mentre que les manifestacions plàstiques se celebraven al vestíbul, degudament condicionat. […] Però Martínez Masegosa, en la seua condició de funcionari públic, fou destinat fora de Castelló, i les relacions del precari Ateneu canviaren de caràcter.

Aleshores sorgí la possibilitat, facilitada per Josep Solernou, delegat de Cultura, d’ocupar un local a la desapareguda

Prefectura Provincial del Movimiento, a l’avinguda de la Mar. […] Esta situació extremadament precària coincidí amb l’adquisició, per part de la corporació municipal, de l’edifici de l’antic Col·legi de la Consolació, que es pretenia destinar a usos culturals. L’Ajuntament, presidit per Antonio Tirado —del qual posteriorment seria president de l’Ateneu Miquel Bellido Ribés—, cedí a l’entitat un local a la segona planta d’este edifici. […]

Quan fou alcalde de la ciutat el professor Gozalbo Bellés, conscient de les dificultats de l’Ateneu, li cedí l’espai de la primera planta del citat edifici del carrer d’Antonio Maura. […] Del local inicial del carrer de l’Escultor Viciano fins a l’actual s’ha produït, com s’ha dit, un evident progrés en la integració de

l’Ateneu de Castelló dins de la societat a la qual pretén servir. El saló d’actes, en homenatge a qui fou el seu anterior president, ha rebut la denominació d’«Aula Miquel Bellido».

Sis doctors universitaris de diverses facultats, a més d’altres personalitats distingides, constitueixen la seua Junta Directiva, i algú havia de deixar-ne constància, encara que puga interpretarse com una forma d’autoelogi.

Miguel Ángel Mulet i Taló. “Les belles arts i/o arts plàstiques a l’Ateneu de Castelló” L’ATENEU DE CASTELLÓ EN EL SEU CENTENARI (1925-2025), Ed. Diputació de Castelló 2025, pp.114-128

En el llibre “Elenco de fechas para la historia urbana de Castellón de la Plana”, del cronista de la ciutat José Sánchez Adell, trobem una referència a la creació del primer Ateneu Obrer de la nostra ciutat l’any 1880, amb un acte celebrat el 15 de febrer en el pati de l’Institut de Segona Ensenyança. Era una altra “història”, però són dades que queden per a la nostra Història.

Si ens remuntem a l’Ateneu fundat l’any 1925, trobem que la primera secció creada dins de la institució és la de Belles Arts, concretament el 19 de maig de 1925, sent esta coordinada pels vocals del Consell

Directiu Godofredo Buenosaires i José Felip, iniciant així la seua tasca didàctica, de debat i expositiva. “Durant eixe mateix curs, 1925-26, s’organitza un curset sobre Història General de l’Art impartit pel senyor Porcar, i en la primavera de 1927 l’Ateneu convoca una Exposició Provincial de Belles Arts”. També en aquell primer curs es convoca un concurs entre els socis de la Secció de Belles Arts per a triar un esbós del segell de l’Ateneu.

Ja l’any 1927 s’organitza, amb l’ajuda de la Diputació, l’Exposició Provincial de Belles Arts; les obres s’exposaren en els salons del Casino Antic. També, des de la Secció de Belles Arts, s’organitzen dues exposicions significatives: la primera sobre dibuix i pintura humorística, i la segona sobre fotografia. I així es va continuar fins a la finalització d’esta primera època, amb homenatges com el que es va fer al pintor Ribalta i exposicions de pintura, fotografia i humorisme.

Des del primer moment, i auspiciada per les Belles Arts, es recollien dues de les principals inquietuds dels artistes en particular i dels ateneistes en general: l’ampliació i actualització de la formació i la presentació pública de la seua obra, per mitjà de les exposicions.

La següent etapa de l’Ateneu s’inicia gràcies, en gran manera, als artistes, com ens relatà Luis Prades, pintor i president de l’entitat.

Com a pintor i davant l’inici de la segona etapa de la nostra institució cultural, em ve a la memòria aquell “Saló dels Rebutjats” (Salon des Refusés), que recollia Monet, Renoir, Degas, Cézanne, Pissarro o Sisley, que no eren acceptats en el “Saló de París”, en la selecció del qual primava l’“art oficial” o “art acadèmic”. Era la cerca d’alternatives dels artistes plàstics al marge dels plantejaments “oficials” en la segona meitat del segle XIX.

Aconteix l’any 1964 una important, encara que polèmica, exposició a Castelló, organitzada per l’Excel·lentíssima Diputació Provincial: el “I Saló de Pintura Contemporània”. Una comissió de deu pintors decidí els criteris per a la selecció d’obres d’aquest projecte expositiu, i fou tal el conflicte generat per la mateixa que els seus membres arribaren a patir no sols agressions verbals sinó també físiques. I diuen les cròniques: “…com a conseqüència d’unes infundades i absurdes acusacions, de les quals vingueren a salvar-se mitjançant l’oportuna i directa intervenció de l’aleshores director general de Belles Arts, don Gratiniano Nieto Gallo, assessorat convenientment pels crítics d’art don Manuel Sánchez Camargo, don Alberto del Castillo Yurita, don Cesáreo Rodríguez Aguilera, don Vicente Aguilera Cerni i el pintor don Juan Bautista Porcar Ripollés”

Aquells desafortunats incidents tingueren, com a contraprestació, la motivació per a suportar la idea de reactivació de l’antic Ateneu de Castelló, que acabà sent una realitat en la primavera de 1965. Tot un seguit de pintors que se sentiren “injustament tractats”, reunits en la Galeria Bernad, estigueren treballant per a trobar la fórmula que permetera esmenar l’“entuerto”, amb unes normes que foren del grat de tots. Don Luis Algar Forcada

facilità un esborrany d’estatuts del que podia ser l’Ateneu recuperable dels anys vint. Una vegada revisats i acceptats, es confirmà com la continuació d’aquella primera institució cultural. Així doncs, la important “reivindicació” dels artistes locals impulsà feliçment la recuperació de l’Ateneu de Castelló.

Dins d’aquesta renovada institució, els artistes iniciaren tot un seguit d’activitats com tallers d’“Educació Plàstica”, sessions de “Model Natural”, “Eixides al camp”, tertúlies que aprofundiren en el desenvolupament artístic dels nous temps, conferències i exposicions tant individuals com col·lectives.

S’engega l’activitat que afecta les “Arts” l’any 1965, coordinada per Ramón Godes Bengoechea, amb exposicions de pintura com la de Porcar, la de Pedro Cámara o les dels mateixos artistes de l’Ateneu. Continuant fins a finalitzar la dècada amb exposicions de Tomás Rivera, Joan Brotat, Beatriz Guttman, Juan Peña, Sanz Barreda, Josefina Muñiz, Manuel Vivo, Vidal Serrulla, Carmen Soler i, per descomptat, la col·lectiva anual d’“Artistes de l’Ateneu”.

La primera col·lectiva catalogada amb el núm. 10 d’Actes de l’Ateneu fou titulada “25 Pintors de l’Ateneu de Castelló”. Expliquen en el text del catàleg que és la primera de la “Secció d’Arts” i incideix que “…el present afany persegueix, amb la major sinceritat, el contrast de l’obra amb l’opinió i la crítica”. No foren vint-i-cinc sinó vint-i-set els pintors d’aquella primera exposició d’Artistes de l’Ateneu, per la seua importància i transcendència en el futur local de l’art. Adjunte la llista dels mateixos: Fernando Antolí Candela, José Borrás, Ramón Catalán, José Cotanda, Jacinto Chermá, José Devis Cucala, Carla Dichiasso, Joaquín Durbán Redolat, Antonio Hernández, Francisco Hernández Aguilella, Manuel Pérez Miralles, Sebastián Planchadell, Francisco Puig Vicent, Luis Prades, Tomás Ribera Roig, Rafael Ribes González, Antonio Romero Segura, Miguel

Royo Martí, José Sabat, Manuel Salomé, Juan José Salomón, Vicente Segarra Mut, Carmen Signes, Juan José Silvestre, Manuel G. Tolentino, Vidal Serrulla i, en un lloc d’excepció, per la gran consideració que se li donava entre tots els pintors, Juan Bautista Porcar Ripollés.

A títol personal i com a mera anècdota, es forja en aquesta època l’inici de la meua relació amb l’Ateneu, encara que només fora “d’oïdes” o com a “espectador” (estrenava l’adolescència reivindicativa), atés que mon pare, Miguel Mulet Ortiz, passa a ser vicepresident de l’entitat l’any 1969 (que deixaria per raons professionals, per a ser recuperat com a tal en els anys vuitanta), sent moltes les històries i anècdotes que ens relatava sobre l’Ateneu i la seua activitat, convidant-me a participar en aquestes.

Una època marcada fora de les nostres fronteres pel “maig francés ”universitari o la “Jesus Revolution” del moviment hippie americà, mentre a Espanya Emilio Romero estrenava la seua obra de teatre “Solo Dios puede juzgarme”, Terenci Moix publicava “El día que murió Marilyn” i Miguel Delibes satiritzava sobre la deshumanització produïda pel capitalisme i el comunisme en “La Parábola del náufrago”. Al Museu Espanyol d’Art Contemporani s’inaugurà l’exposició “50 años de pintura vasca (1885-1935)” i, auspiciat pel crític d’art Vicente Aguilera Cerni, es posava en marxa el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, amb el qual tan bona i intensa relació ha mantingut l’Ateneu des de la seua fundació fins als nostres dies.

L’any 1987 es comissiona, amb tots els drets de representació, al president Ramón Godes Bengoechea per a gestionar el trasllat de l’Ateneu des del Centre de Cultura del carrer Major a les instal·lacions municipals del carrer Antonio Maura.

A principis de la dècada finisecular es produí a l’Ajuntament un canvi de signe polític “liberal-conservador” que generà

importants dubtes en la Junta de l’Ateneu, solucionats amb el total acord entre les dues institucions. La primera mostra de la bona coordinació institucional fou que, ja “establits” en la nova seu del carrer Antonio Maura, en el denominat Centre Municipal de Cultura, la Sala d’Exposicions, que en un principi estava situada en la segona planta, es traslladà —suposant una extraordinària millora— a la planta baixa, dotant-se també d’una sala en altres dependències de l’edifici per al “Taller de pintura”, que, amb diferents noms i responsables (Porcar, Vidal Serrulla, Traver Griñó, Oliva o Correa), s’havia mantingut des dels orígens.

S’iniciava el segle XXI amb una important activitat de les arts plàstiques, amb conferències com la de José Miguel G. Cortés, que havia accedit a la direcció de l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, o el cicle “En torno de la Pintura”

Amb ponents com Rosina Gómez, responsable d’ARCO, o Ximo Michavila, reconegut artista castellonenc i membre del grup Parpalló, es donava bona mostra de l’alt nivell assolit. També es desenvolupaven en aquesta època, auspiciades per l’Ateneu, les “Visites comentades” a diferents exposicions de l’EACC.

En el camp de les exposicions, a més de la constant “Artistes de l’Ateneu”, trobem

la magna exposició desenvolupada amb motiu del 75é aniversari de la institució o exposicions commemoratives i d’homenatge, com l’Homenatge al Quixot (2005), el 75é aniversari de Tombatossals (2006) i la del VIII Centenari del Naixement de Jaume I.

En la “recta final” d’aquests cent anys d’activitat, la vocalia d’Arts Plàstiques ha patit d’una manera especial el desnonament de l’Ateneu de les dependències d’Antonio Maura, en quedar-nos sense Sala d’Exposicions. Després de ser acollits generosament pel Reial Casino Antic de Castelló, atés que en les seues dependències no disposen de sala d’exposicions, es dugueren a terme tota mena de gestions amb altres institucions que resultaren infructuoses fins que, gràcies a la Fundación Dávalos Fletcher, hem pogut programar en els últims tres anys l’exposició “Artistes de l’Ateneu”, amb una mitjana de cinquanta artistes per exposició.

Quant al “Taller d’Art”, de moment ha sigut impossible reubicar-lo; ara bé, sí que s’han desenvolupat anualment cicles de conferències sobre l’art, amb personalitats com el pintor i catedràtic Wences Rambla, la professora Patricia Mir, la directora del MACVAC Rosalía Torrent o sobre el disseny, impartides per dissenyadors de primer nivell com Vicent Martínez, Inmaculada Miralles, Mirentxu

Sardina i José Miguel Molines, i, finalment, d’homenatge, com la del “Any Porcar”, impartida pel professor d’art i cronista de la ciutat Antonio Gascó.

Com acabem de veure, en aquesta última època la nostra seu ha patit dos trasllats: del Centre Municipal de Cultura, situat al carrer Antonio Maura, on ens instal·làrem en la dècada dels vuitanta del segle passat, fórem desallotjats per obres de restauració en el mateix, trobant un nou lloc en el Reial Casino Antic (maig de 2021), on fórem molt ben rebuts i on desenvolupàrem les nostres activitats culturals amb el mateix interés que en tota la trajectòria de l’Ateneu.

I, en l’actualitat, des d’octubre de 2024, l’Ajuntament de Castelló, presidit per la senyora Begoña Carrasco, ens ha cedit un lloc adequat en l’edifici Menador, a la plaça Hort dels Corders, 4, primer pis, aula 108, on hem instal·lat les nostres oficines i biblioteca.

Per a finalitzar l’article, amb el plàcet del nostre actual president i sent conscient que és de tots sabut que l’èxit en l’activitat d’una associació, siga del tipus que siga, és obra dels seus socis i juntes directives, però també que es personalitza en els seus presidents, autèntics referents del nivell de la institució, passe el llistat dels presidents de l’Ateneu de Castelló:

1a Època

D. José de la Torre Rebullida

D. Vicente Gimeno Michavila

D. José Castelló Tàrrega

D. Ángel Sánchez Gozalbo

D. Manuel Breva Perales

2a Època

D. Luis Prades Perona

D. Ramón Godes Bengoechea

D. Miguel Bellido Ribés

D. Vicente Castell Alonso

D. Santiago Fortuño Llorens

Germandat dels Cavallers de la Conquesta

75 aniversari (1951-2026)

El 2026 és any de festa gran en el si de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Un any en què tirar la vista arrere per aprendre, recordar i alegrarse pels setanta-cinc anys de vida d’este col·lectiu que forme part inseparable i fonamental del nostre ser fester i la història del Castelló contemporani. Sense la Germandat no s’entenen les nostres festes de la Magdalena tal com les coneixem.

Tot naixement té un procés de gestació i uns gens que, com un segell propi, marquen l’ésser i la personalitat del nascut.

Podem dir que la matriu, la raó de ser de la Germandat, és la cavalcada del Pregó de les nostres festes fundacionals. Així ens ho conte la història que gràcies a l’enorme i acurada labor feta pel primer i més gran Cronista dels Cavallers, en Roberto Pérez de Heredia i Valle, podem tindre a l’abast com a font històrica fiable i detallada del naixement i creixement de la Germandat. La història recopilada i escrita pel nostre benvolgut Roberto (en pau descanse) no és només recull d’un temps i unes circumstàncies sobre una associació sinó història de la nostra festa i de la societat castellonenca d’aquells temps.

EL PREGÓ

Si la Romeria a l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell és l’essència i el fonament de les nostres festes, la cavalcada del Pregó és el gran anunci de la festa i amb eixa intenció i en eixe sentit es va crear.

Un grapat d’il·lustres i esforçats castellonencs integrats en la Corporació Municipal, en la Junta Central de Festes i en la societat civil castellonenca, van idear i donar vida a una gran cavalcada que, el primer dia de les festes i previ a la romeria, havia de servir per a pregonar

que ja havia arribat la nostra festa. Havia de ser un recorregut rigorós, colorista i alegre per la nostra història, pel nostre patrimoni cultural i antropològic.

Així va ser concebuda pel seu creador, el gran Manuel Segarra Ribés.

La cavalcada, creada i estrenada en el 1945 (primer any de la nova etapa de les festes) estava estructurada en diferents blocs que van anar modificant-se i adquirint diferents noms al llarg dels anys, però, fonamentalment, i sempre inamovibles, van ser fundació, província i ciutat i terme, per enflocar-la amb la declamació pública del Pregó pel sequier major.

En Manuel Segarra tenia clar que eixa primera part, la relativa a la fundació, havia d’estar dedicada a la memòria dels grans personatges de la gesta reconqueridora. Al Rei En Jaume I que, com a rei d’Aragó, conquereix estes terres per fundar un nou regne i restablir la fe Cristiana, romana i visigoda, sotmesa per la invasió islàmica i també per recordar als homes que, anys després i per concessió del mateix Rei Conqueridor, van fundar l’actual vila de Castelló.

Eixe trasllat del Castell Vell al pla, com un viatge a aquell 1252 i un homenatge a la memòria dels qui van intervenir, havia d’encapçalar la cavalcada anunciadora de la festa de la vila de Castelló.

Trasllat i fundació: Fites sobre les que graviten les nostres festes de la Magdalena i tots els seus símbols.

GUERRERS DEL PREGÓ

Des dels seus inicis eixe primer bloc històric de la cavalcada aniria rebent distints noms com Cavalcades, Conquesta, Crònica o Privilegis. De 1945 a 1949 el seguici medieval va estar compost per personal militar de reemplaçament, els joves reclutes d’arreu d’Espanya, que

es trobaven enquadrats en el Regimiento de Infantería Tetuán XIV prestant el seu servei militar.

L’ajuntament procurava el seu vestuari, guarnicioneria i resta d’elements (escuts, banderes, penons, llances i espases) tot llogat durant anys a la centenària empresa de vestuari Insa, de València.

Des del primer any, el seguici medieval que encapçalava la cavalcada va tindre una gran acollida entre els castellonencs i cada vegada més alguns joves de la ciutat, anaven interessant-se per formarne part.

Esta inquietud era molt ben rebuda pels responsables de les festes i per l’Ajuntament de la ciutat.

Per fi, a la cavalcada del Pregó de 1950, quaranta-set joves castellonencs van acompanyar els soldats del Regiment participant en la desfilada integrats en el grup “Guerreros del Pregó”. El completaven assumint els papers dels personatges principals de la fundació (Ximén Perez d’Arenós, Ximén d’Urrea, Balasc d’Alagó, Zeït Abuzeit, Alonso d’Arrufat i altres).

La principal preocupació dels organitzadors era que els joves que prengueren part d’eixa part històrica fundacional ho feren amb responsabilitat i serietat i que, una vegada salvada la vergonya que poguera donar-los abillar-se amb aquelles robes i complements, no es convertirà la desfilada de dia de festa en una cosa còmica, esperpèntica o, com diem popularment, una xarlotada.

Així, aquell grapat de joves de Castelló, va respondre amb responsabilitat allò que d’ells s’esperava prenent-se la representació d’aquells personatges històrics, com va publicar el diari Mediterráneo l’endemà en la seua crònica, “con serio entusiasmo y no como una diversión pueril”.

D’ahí endavant eixe interés va anar creixent i així va començar a gestar-se la creació d’un col·lectiu que, format per joves castellonencs amants de la història i la festa, mamprenguera i sostinguera eixa responsabilitat en el Pregó.

Aquell grup de joves va resultar la llaor; el nucli dels vertaders precursors de la futura Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

FUNDACIÓ

El 28 de novembre de 1950 els components d’aquell grup són citats formalment per l’Ajuntament i per la comissió organitzadora del Pregó presidida per Gonzalo Puerto Mezquita, a una reunió en l’ermita de la Magdalena (prèvia missa i vino español) on -en presència de l’alcalde, Carlos Fabra Andrés- quede pactat l’encàrrec al grup “Guerreros del Pregó” de la seua organització per consolidar, perpetuar i donar esplendor a allò viscut en la cavalcada del Pregó d’aquell any.

És en gener de 1951 –el dia 15- en el Saló de Plens de la Casa de la Vila quan, ja redactat el primer text normatiu de la

Germandat en forma d’Ordenances, sota el patronatge de Sant Jaume i Sant Cristòfol i constituïda en les branques de Fadrins i Casats, naix la Hermandad de Cavallers de la Conquesta.

En eixa, la seua primera reunió constitutiva, amb un llistat de 83 afiliats, nomene als seus càrrecs de responsabilitat i Prohom Honorífic Perpetu a En Manuel Segarra Ribés “com fundador i forjador del Pregó que tanta esplendor està donant a les nostres Festes Magdaleneres”.

Havia nascut la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. L’Inici d’un camí ple d’històries i en constant creixement i evolució. La soca d’un vell tronc pairal del qual naixerien branques com el grup de teatre Fadrell, el grup de danses el Forcat,

els Moros d’Alqueria, la confraria de Santa Maria Magdalena, dos grups de tambors (el propi de la confraria i Desperta Ferro), la ja veterana secció interna de la Milícia Templària i la nova Ordre Bellatora.

69 Dames de la Germandat, 30 Prohoms, més de 300 dones com a Dones de Companya de Na Violant i una projecció provincial, regional, nacional i internacional.

Tres quarts de segle en els que els nostres músics, pintors i poetes han engrandit la Germandat...

Començava doncs en aquell gener de 1951 esta llarga història d’amor entre els Cavallers de la Conquesta, Castelló i la memòria dels seus grans patricis que camine, Déu volent, cap al centenari, amb

l’ànim que va descriure el Cronista en la nostra Marxa:

“Tots en un grapat empenyats farem la festa més gran, Cavallers!”

I amb la confiança dipositada, segons va cantar el poeta...

“Per Madonna Santa Maria, per Sant Jaume i Sant Cristòfol.

Per Fadrell, per Castelló... Vítol!!

AFANIAS Castelló, seixanta anys construint oportunitats, dignitat i futur

Héctor Redó Valles

President

Els orígens d’un compromís

AFANIAS Castelló naix el 3 de novembre de 1965 gràcies a la determinació d’un grup de famílies amb fills i filles amb discapacitat que desitjaven per a ells les mateixes oportunitats que per a qualsevol altra persona. En una època en què organitzarse era difícil, uniren forces i fundaren la primera associació de la província, inscrita amb el número 1 en el registre oficial.

Des del primer moment, AFANIAS es convertí en un espai d’acollida, suport i esperança. Entre 1965 i 1975, l’entitat centrà els seus esforços en la cura i l’educació d’aquells xiquets i xiquetes que no trobaven lloc en l’escola ordinària. Les primeres aules funcionaren en espais cedits o llogats: el soterrani de l’Hospital Provincial, xalets adaptats, locals de les Carmelites… sempre amb la voluntat de no deixar ningú enrere.

L’entitat fou declarada d’utilitat pública el 7 de juny de 2007 i és membre de Plena Inclusió Comunitat Valenciana (Confederació d’Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual)

Una trajectòria marcada pel progrés

a integrar-se en el sistema públic. Mentrestant, les primeres persones usuàries d’AFANIAS creixien i continuaven necessitant suport. L’entitat respongué adquirint uns terrenys a la carretera de l’Alcora, on s’obriren el Centre de Dia Ntra. Sra. de la Luz i el Centre Ocupacional Ntra. Sra. del Lledó.

A partir d’aquell moment, AFANIAS contractà personal professional, creà serveis de transport, menjador, activitats lúdiques i programes de respir familiar. Famílies i professionals formaren una gran comunitat que, amb esforç i estima, consolidà un projecte que anava molt més enllà de l’assistència: un projecte de vida.

abans i un després en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat. AFANIAS, sempre present en els moviments associatius valencians i estatals, contribuí activament a este canvi social.

Un present que mira al futur

L’any 2007 s’inaugurà el Complex Socioeducatiu AFANIAS Castelló, un espai modern i digne que reuneix els serveis existents i impulsa nous projectes. Paral·lelament, la societat evoluciona cap a un llenguatge i una mirada més respectuosa: de “discapacitats” a “persones amb discapacitat”, “diversitat funcional” o “capacitats diferents”.

Amb la Llei d’Educació de 1970 i la posterior LOGSE, l’atenció educativa de les persones amb discapacitat començà

La LISMI (1978) i la creació de la Conselleria de Benestar Social (1982) marcaren un

La missió d’AFANIAS continua intacta: “Promoure la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb suports i oportunitats, perquè puguen desenvolupar el seu projecte de vida com a ciutadania de ple dret en una societat justa i solidària.”

En 60 anys, l’entitat ha crescut en persones ateses, treballadores, sòcies, voluntàries i col·laboradores. Sense elles, AFANIAS no seria possible.

Una dècada de creixement

En els últims deu anys s’han ampliat places i serveis. Gràcies al conveni amb la Diputació, el Centre Ocupacional de Penyeta Roja compta hui amb 80 places. Açò permeté alliberar espai a les instal·lacions de la quadra Portolés, on hui hi ha:

∙ Residència per a 36 persones.

∙ Centre Ocupacional amb 20 persones

∙ 3 vivendes tutelades amb 21 residents

∙ Centre de Dia amb 40 persones

∙ 2 centres d’atenció primerenca que atenen 201 xiquets i xiquetes i les seues famílies

Una xarxa de serveis que reflecteix la diversitat i la complexitat de les necessitats actuals.

Mirada social i reptes pendents

La societat està hui més sensibilitzada i les persones amb discapacitat són més visibles en l’oci, la cultura i el treball. Però encara queda camí: cal impulsar la seua incorporació laboral i conscienciar les empreses perquè contracten talent divers.

Les administracions col·laboren mitjançant concerts, però la burocràcia i la insuficiència de recursos continuen sent reptes importants. És necessari que els preus concertats s’ajusten als costos reals i que es garantisquen increments anuals.

Celebrant seixanta anys d’història compartida

La celebració del 60 aniversari s’estén d’octubre de 2025 a octubre de 2026, amb actes com:

∙ El concert líric Aromes de Castelló a l’Auditori, celebrat el 31 d’octubre, amb una magnífica acollida.

∙ El 3 de novembre es descobrí una placa commemorativa del 60 aniversari, amb l’assistència de l’alcaldessa, representants de Plena Inclusió CV, la presidenta de FEAD, famílies, persones sòcies, altres associacions, personal treballador i persones usuàries.

Hi ha altres actes previstos per a la primavera de 2026: cicles de conferències, exposicions i un sopar solidari a finals d’octubre.

Un any per recordar, compartir i projectar el futur.

Projectes de futur

A curt termini, AFANIAS continuarà oferint atenció de qualitat a les persones usuàries i a les seues famílies, garantint la sostenibilitat dels serveis i el treball de les 150 persones que formen l’equip professional.

A llarg termini, l’entitat aspira a crear una Residència per a persones majors de seixanta-cinc anys amb discapacitat intel·lectual, un recurs inexistent hui en tota la Comunitat Valenciana i absolutament necessari.

Cinquanté Aniversari dels Moros d'Alqueria

Ernesto Tarragón Albella

Vicepresident de la Fundació Moros d'Alqueria

Moros d’Alqueria, en aquell Pregó de 1976 en què coincidí que la Reina de les Festes fou Pilar Gimeno Escrig, la Reina Infantil Maristela Albella Amigó i Na Violant

culturals que sempre han representat els nostres viatges ens han permés donar a conéixer a l’estranger les Festes de la Magdalena i, al mateix temps,

desfilàrem al ritme cadenciós que marquen els timbals; les mateixes marxes que ressonen per Castelló cada any en el Pregó anunciador de les nostres festes

i que, en este 2026, també sonaran a la desfilada extraordinària a la qual està convocada tota la ciutat. Un desfile que, amb motiu del 50 aniversari, reunirà un gran nombre de bandes i filàs convidades de tota la Comunitat.

Amb este desfile extraordinari es pretén no sols celebrar mig segle d’existència, sinó també difondre el millor de la nostra tradició andalusina; explicar per què ixen “moros” en la pràctica totalitat de les cavalcades de la Comunitat Valenciana; recordar que la nostra indústria principal, la ceràmica, té l’origen en les artesanes i artesans que habitaven estes terres abans de la conquesta de Jaume I d’Aragó; que la nostra agricultura ha estat regada per les séquies àrabs; que molts dels nostres cultius s’originaren en aquella etapa medieval; que molts dels nostres pobles conserven la toponímia andalusina tan característica; que els nostres castells, cristianats després de la Conquesta, foren originàriament àrabs; que tinguérem personatges il·lustres en aquella etapa històrica, alguns llegendaris com Mohàmmad ibn Mardanís, el mític Rei Llop, nascut a Peníscola el 1124. En definitiva, cal recordar que som hereves i hereus d’aquelles persones habitants de les alqueries que formaren el primigeni Castelló de la Plana.

La nostra manera d’entendre la festa està indissolublement unida a la gastronomia i a la música. Per això no és d’estranyar que els premis que anualment atorguen

els Moros d’Alqueria incloguen una beca per a la millor persona alumna d’aquell any del Conservatori de Castelló, entre l’alumnat d’instrument de banda, que tindrà l’oportunitat de demostrar el seu virtuosisme en l’acte d’entrega del guardó al Teatre Principal el divendres immediat anterior a l’inici de les festes. Un altre premi és la beca per distingir el millor alumne o alumna de l’Escola d’Hostaleria del Grau, que haja guanyat la prova cuinant un menú davant un jurat exigent que valora l’originalitat, la tècnica i el sabor dels plats elaborats amb ingredients de proximitat. I amb un tercer premi es pretén impulsar la dansa, tant clàssica com moderna, distingint la persona que millor haja ballat en la prova realitzada davant un jurat d’expertes i experts. Cal destacar que, llevat del premi de dansa —on fins ara només han sigut xiques les premiades—, en els premis de gastronomia i música les persones becades han sigut de tots els sexes.

Estos premis i beques anuals en les disciplines indicades suposen un esforç econòmic per a totes les persones membres de Moros d’Alqueria, quasi tan gran com la satisfacció que ens produeix reconéixer el mèrit de la nostra joventut i veure-la triomfar després del seu període de formació en la seua carrera professional.

Hi ha un altre premi de transcendència internacional del qual els Moros d’Alqueria ens sentim especialment orgullosos: el Premi Cultura i Festes Ciutat de Castelló, que, en homenatge al seu principal impulsor, bé mereixeria portar el subtítol Premi Sixto Barberá. Amb ell es pretén reconéixer aquelles ciutats que organitzen alguna festa de prestigi reconegut. N’hi ha prou de citar algunes de les ciutats premiades per identificar immediatament de quin tipus de gran festa parlem: el Carnaval de Venècia, l’Oktoberfest de Múnic o el San Fermín de Pamplona. Les persones representants d’estes ciutats vingueren a Castelló per conéixer-nos, participar en les nostres festes i rebre, de mans de la màxima autoritat municipal, el guardó, que és una rèplica de l’estàtua “Lo Árabe”, de l’escultora Maite Saura, situada a la rotonda del Caminàs.

En la referida rotonda, als peus de l’escultura que representa el Moro d’Alqueria, durant les Festes de la Magdalena les persones sòcies actives rendim homenatge a la que anomenem “quita Filà”, formada per aquelles persones mores que ja ens han deixat i formen en el cel, i que sempre romandran en els nostres cors.

En el nostre 50 aniversari, les persones membres de Moros d’Alqueria —una associació formada per la representació més diversa de la societat castellonenca— volem estendre la nostra alegria i manera de ser a “tot el món de la festa” i, en especial, amb tot l’afecte de qui viu intensament les festes i pregona el nostre “castellonerisme”, desitgem a la Gaiata 15, a les seues Madrines, dames, presidenta i a totes les persones Sequioleres que formen eixa exemplar Gaiata, les més felices festes de la Magdalena 2026.

35 anys d'Universitat Jaume I

Del somni a la realitat

He tingut el privilegi d’assistir en primera línia al seu naixement i l’honor d’haver sigut rector durant 9 anys. En este article resumisc alguna de les meues vivències i les dades que corroboren que l’UJI no és una universitat gran, però sí que és una gran universitat de la qual la societat castellonenca pot estar orgullosa perquè va lluitar per aconseguir-la.

D’una profunda crisi a una gran oportunitat

La Universitat Jaume I (UJI) celebra este any 35 anys des de la seua creació en 1991. En tres dècades i mitja, esta universitat pública s’ha consolidat com a actor clau en la formació de talent, la generació de coneixement, la innovació, la cultura, la cohesió social i el desenrotllament econòmic del territori. L’UJI és fruit d’una il·lusió col·lectiva i de l’esforç i el treball de milers de persones. Més enllà de les seues funcions acadèmiques, el seu impacte s’estén a l’economia local i regional, contribuint a transformar Castelló i el seu entorn en un ecosistema més dinàmic, competitiu i sostenible.

El Col·legi Universitari de Castelló (CUC), integrat a la Universitat de València, em

va contractar com a professor en 1985. En aquells anys, la universitat espanyola es trobava immersa en un profund procés de transformació després de l’aprovació de la Llei de Reforma Universitària (LRU) que va reorganitzar la docència i la investigació entorn dels departaments, en lloc dels centres, com havia ocorregut fins eixe moment.

L’aplicació de la LRU va tindre conseqüències molt negatives per al CUC. Es va passar de comptar amb una plantilla pròpia de professorat i un pressupost específic per a docència i investigació

a dependre de ni més ni menys que 69 departaments de la Universitat de València. Allí es decidia quina docència assignaven —i a qui— a Castelló.

Este nou model va provocar dos efectes greus. D’una banda, els recursos econòmics destinats als estudis universitaris a Castelló es van reduir al mínim. Per una altra banda, a l’inici de cada curs s’acumulaven de manera escandalosa les vacants de professorat, ja que la majoria dels qui impartien docència en el CUC no eren de Castelló i preferien, quan podien, fer classe a València. A més, el canvi era senzill: ja no era necessari concursar a una plaça en un altre centre, com ocorria abans de la LRU; n’hi havia prou amb assumir docència en les assignatures que el departament impartia a València.

Este panorama va desembocar en una crisi profunda, que va portar el CUC a plantejar una modificació dels estatuts de la Universitat de València per a crear

una divisió territorial a Castelló per a recuperar l’autonomia perduda després de la LRU. Mai vaig imaginar que, en incorporar-me al CUC, em veuria immers en un procés tan intens: assemblees multitudinàries de professorat i estudiants, manifestacions, tancaments nocturns, reunions amb el rector, tot això amb un únic objectiu: reclamar uns estudis universitaris de qualitat per a Castelló.

Després de llargues negociacions, la Universitat de València va rebutjar les reivindicacions. A més, el seu claustre va votar en contra de la creació dels estudis d’Empresarials en el Castelló. Les mobilitzacions es van intensificar. La direcció del CUC va dimitir de manera irrevocable i es van convocar eleccions, però ningú va presentar candidatura. Davant esta situació, el rector va nomenar una comissió gestora, presidida pel professor Salvador Cabedo, de la qual formaven part sis professors, un per cada titulació impartida a Castelló.

Va ser en eixe context quan un grup de professors vam plantejar obertament la necessitat de crear una universitat pròpia a Castelló. Va haver-hi reticències: alguns pensaven que una nova universitat mai seria prestigiosa i preferien continuar vinculats a la Universitat de València. No obstant això, eixes veus van quedar prompte superades per l’onada d’il·lusió col·lectiva que va recórrer la societat castellonenca en defensa de la seua universitat.

El director general d’Universitats de la Generalitat Valenciana, Antonio Clemente, va encarregar a una consultora un estudi —la còpia del qual encara conserve— que analitzava diferents escenaris i concloïa que una universitat a Castelló no seria viable fins, com a mínim, l’any 2001, per manca d’estudiants. A partir d’este informe, el director general es va posicionar contra la creació, i la situació es va tornar insostenible. El CUC no podia continuar en estes condicions. Les protestes es van intensificar novament,

esta vegada dirigides no contra la Universitat de València, sinó contra la Generalitat Valenciana que era qui podia crear la nova universitat.

El 15 de desembre de 1989, el president de la Generalitat, Joan Lerma, ens va convocar a la comissió gestora del CUC a la seu de la plaça de la Pau (encara no es trobava a la Casa dels Caragols).

No sabíem a què anàvem. Allí, fent-se ressò de la reivindicació de la societat castellonenca, ens va anunciar la seua voluntat ferma de crear una universitat a Castelló.

Antonio Clemente va assumir formalment esta decisió, però concebia la futura universitat no com una aposta estratègica de futur, sinó com una solució per tancar la crisi del CUC. Va arribar a declarar a la premsa que “l’UJI ha de ser el CUC i un 20% més”. Allò no era el que volíem. Continuarem lluitant perquè la memòria de creació assegurara les bases d’una

gran universitat, i finalment esta visió va ser assumida pel president Lerma.

El 13 de febrer del 1991, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat la creació de la Universitat Jaume I i esta data va marcar el futur de Castelló.

L’UJI: una universitat arrelada al seu entorn.

L’UJI va nàixer amb la vocació de donar resposta a una demanda social històrica: permetre que molts joves de la província de Castelló accediren a estudis superiors sense haver de desplaçar-se fora de la província. L’UJI es va projectar com una institució moderna, lligada a les necessitats formatives i socials de l’entorn, amb un campus centralitzat i accessible dissenyat per fomentar la convivència, la interdisciplinarietat i la implicació dels estudiants en el desenvolupament integral.

Tres elements distintius del campus són: la biblioteca centralitzada, que va ser la primera del país que va obrir a les nits en període d’exàmens; una gran àrea d’esports; i el paranimf en què es desenvolupa una àmplia oferta cultural. A més, l’UJI té presència al territori més enllà del campus. Va comprar i rehabilitar l’edifici de la Llotja del Cànem per tenir una seu a la capital, després de superar tensions amb la Generalitat que s’hi oposava. Allà s’hi ubica ara la SAUJI, Societat d’Antics Alumnes i Amics de l’UJI que té més de 5.300 afiliats. La universitat també té seus a diverses poblacions de Castelló i a Sagunt.

Des del seu naixement, l’UJI ha construït una oferta acadèmica àmplia i adaptada als temps, avui amb 35 graus i 42 màsters. Actualment, acull més de 14.000 estudiants i més de 2.400 professors, investigadors i personal tècnicoadministratiu, consolidant-se com un espai d’excel·lència educativa i científica en constant evolució. Cal destacar que un 10% dels estudiants prové de fora de la Comunitat Valenciana i que gairebé un 40% provenen de fora de la província de Castelló. Gràcies a l’UJI, molts estudiants no han d’abandonar la província per seguir els seus estudis i molts vénen aqui a estudiar des de fora.

L’aposta per la investigació també ha donat fruits. L’UJI va desplegar el passat curs 285 projectes de recerca, desenvolupament i innovació, R+D+i, captant més de 45 milions d’euros, i 1.002 contractes d’innovació i transferència de coneixement. Aquest creixement investigador no només es tradueix en finançament, sinó també en rellevància científica: l’UJI està ben posicionada en tots els rànquings internacionals que la situen entre les universitats amb més impacte de recerca a Espanya (QS World University Ranking, Times Higher Education, Academic Ranking for world universities, Center for World University Rankings).

La internacionalització de l’UJI també es constata amb els més de 700 estudiants que el curs passat es van acollir a programes d’intercanvi amb universitats estrangeres.

Impacte econòmic: xifres que parlen per si mateixes

L’impacte econòmic de la Universitat Jaume I supera amb molt el pressupost anual de més de 150 milions d’euros. Un informe elaborat sobre el sistema d’universitats públiques valencianes -del qual l’UJI en forma part- revela que per cada euro invertit a la universitat es generen al voltant de 3,1 euros de retorn social i econòmic per al territori. A més, la presència de titulats de l’UJI al mercat laboral contribueix a elevar el salari mitjà a la província de Castelló en aproximadament un 11%, incrementant la proporció d’ocupació altament qualificada.

L’UJI no sols genera riquesa a través de la seua activitat pròpia, sinó també mitjançant la transferència de coneixement i de tecnologia al teixit productiu. Un exemple viu són la Fundació Universitat Jaume I-Empresa i el Parc Científic i Tecnològic Espaitec, que agrupa 47 empreses i, el 2025, va registrar una facturació agregada de més de 111 milions d’euros. Este parc tecnològic no només impulsa emprenedoria i innovació, sinó que també utilitza 446 treballadors, dels quals 120 són titulats de l’UJI.

Esta dada subratlla la capacitat de la universitat per retenir talent qualificat al territori, impulsant l’ocupació i l’activitat econòmica més enllà de les fronteres estrictament acadèmiques.

Una universitat innovadora

L’UJI va ser una de les primeres universitats a instaurar la Universitat de Majors, un èxit que compta amb més de 1.200 estudiants matriculats i que li ha donat una gran connectivitat social.

També va ser la primera espanyola a aprovar que totes les seues titulacions disposaren de pràctiques en empreses com a element obligatori de la formació dels seus estudiants, cosa que el porta a tenir més de 1.000 convenis per fer-les possible.

I una dada per a la història: el 1992, quan només hi havia 78 servidors web al món, un era a Espanya, concretament a l’UJI.

Quan vaig entrar al CUC el 1985 mai no vaig imaginar que viuria en primera persona la lluita per aconseguir una universitat a Castelló i encara menys que tindria l’honor de ser rector de la Universitat Jaume I. Sent rector em vaig trobar en una sala d’embarcament de l’aeroport de Barajas a

Antonio Clemente, el director general que s’oposava a la creació de l’UJI, i em va dir: teníeu raó reivindicant una universitat a Castelló; va ser un encert; aquell estudi que vaig encarregar estava equivocat.

I tant que ho estava: l’UJI és més que una universitat, és un actiu estratègic per a Castelló i per a la Comunitat Valenciana.

COCINAS Y BAÑOS

Carrer Amalio Gimeno, 12 - Castelló

Un any en Sequiol

2025

Gener 2025

02.01.2025

BERENAR

La vesprada del 2 de gener de 2025, la nostra Madrina Infantil, Natalia, va assistir a la invitació i va gaudir d’un berenar deliciós i de moltes activitats a la sala de jocs del Centre

Comercial Estepark de Castelló, Kidom, on no van faltar les rialles ni la diversió.

05.01.2025

CAVALCADA DE REIS MAGS

Donem inici a un nou any i, en finalitzar les vacances nadalenques, arriba l’esperada Nit de Reis, una nit en què la il·lusió de tothom ix a la llum. Per això, a la nostra ciutat, Castelló, s’organitza la tradicional Cavalcada de Reis Mags, on SSMM els Reis Mags d’Orient desembarquen per fer arribar, amb la seua màgia, els regals encarregats.

05.01.2025

REIS D’ORIENT AL SEQUIOL

Ja asseguts als seus trons reials , los Reis d’Orient van anar lliurant els regals que portaven al su equipatge, entre la sorpresa y la incredulitat a inocencia dels més menuts i el somriure compartit de totes les famílies. Un any més, els Reis d’Orient van fer les delícies de tothom en una celebració plena de màgia i emoció, que posà el punt final a les festes nadalenques amb l’encant inconfusible d’aquesta vetlada única

12.01.2025

VISITA AL QUARTER DE SERVEIS

D’EMERGENCIA

El diumenge 12 de gener, la nostra Madrina Claudia, acompanyada pel sequiolo Javier, va assistir a una visita organitzada per la Gestora de Gaiates al Quarter de Serveis d’Emergència de Castelló, tant de la Policia com dels Bombers. Va ser un matí diferent i divertit, però sobretot d’aprenentatge

16.01.2025

POLSERA MAGDALENERA

Les representants de la Magdalena 2025, Natalia i Claudia, ja llueixen la tradicional polsera magdalenera, símbol de la seua vinculació amb les festes. També la presidenta, Elisabeth, ha rebut aquest distintiu. L’acte va adquirir un moment especial quan la Regina de les Festes va proclamar el crit de “Festa Plena”, recordant que resten tan sols dos mesos per a l’arribada de la nostra gran setmana festiva.

18.01.2025

EXALTACIÓ FALLA DE LES ARTS

Com ja és tradició al Sequiol, les Madrines van acompanyar enguany les Falleres Majors de la Falla de les Arts de València. Rosa i Miriam, les màximes representants de la comissió, van protagonitzar una vetlada que va resultar inoblidable i que romandrà per sempre en el record. L’acte d’exaltació va comptar amb la presència i el suport del Sequiol, que agraeix haver pogut formar part d’una celebració tan especial

25.01.2025

FITUR

Com cada any, els representants del Sequiol van acudir a la Fira Internacional de Turisme de Madrid, FITUR. La nostra madrina Claudia, juntament amb les seues companyes de les diferents associacions, no sols van gaudir de l’activitat firal, sinó que també van compartir una vetlada madrilenya plena de rialles i bons moments. Una experiència que reforça els llaços entre comissions i que deixa constància de la presència del Sequiol en un dels esdeveniments turístics més destacats del calendari.

26.01.2025

PRESENTACIÓ FOGUERA MAISONNAVE

En aquesta ocasió, la madrina infantil del Sequiol, Natalia Espín, va acompanyar les màximes representants alacantines, Alba i Rocío, Belleses de la Foguera Maisonnave, en el seu dia especial. La presència de la nostra comissió va contribuir a una vetlada emotiva i plena de germanor, que quedarà en el record com una nit tan bonica com significativa.

PRESENTACIÓ CAVALLERS

Claudia Llopis, acompanyada per Javier Villarroya, va tindre l’honor d’assistir a la proclamació de Marta Felip com a Na Violant, un acte solemne que va tindre lloc al Teatre Principal. Posteriorment, van participar en el Vi d’Honor al qual foren convidats, celebrat a l’Hotel Jaume I, on es va viure un ambient de germanor i reconeixement institucional.

ANIMACIÓ MARATÓ DE CASTELLÓ

Les madrines del Sequiol, acompanyades per membres de la Comissió i de la Comissió Infantil, van participar activament en la jornada de la Marató de Castelló. Al llarg del recorregut, els carrers de la ciutat es van transformar en un autèntic escenari festiu, on l’animació, les rialles i els ànims dels veïns van donar suport als corredors que formaven part de la prova esportiva. La presència del Sequiol va contribuir a reforçar l’esperit de germanor i a convertir la Marató en una festa compartida per tota la ciutat.

Especial Sequiol

Presentació del Llibret del Sequiol

20.02.2025

A tan sols trenta dies de l’inici de la Magdalena 2025, la Gaiata 15 Sequiol presentà el seu tradicional llibret de festes. L’acte tingué lloc en l’incomparable marc del saló de plens de la Diputació de Castelló, on les madrines de la comissió, Claudia Llopis i Natalia Espín, juntament amb la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, donaren la benvinguda a les persones col·laboradores i convidades. Entre elles destacà la presència d’una àmplia representació de les diferents comissions de sector de la ciutat, que volgueren acompanyar Sequiol en la posada de llarg de la seua publicació anual.

Sota la direcció d’Adriana Llopis, la vetlada començà amb el lliurament dels primers exemplars del llibret a les madrines. A continuació, es va obsequiar amb un exemplar totes les persones que han contribuït a la seua elaboració, un gest que simbolitzà el reconeixement a l’esforç col·lectiu.

L’acte conclogué amb un reportatge fotogràfic que reuní totes les persones protagonistes i que posà el brotxe d’or a una vetlada de marcat caràcter literari i festiu

Especial Sequiol

Homenatge

22.02.2025

El 22 de febrer, Castelló va retre homenatge a les Comissions dels sectors festers en un acte celebrat al Palau de la Festa. La cita, carregada de màgia i il·lusió, va reconéixer el paper fonamental que aquestes comissions exerceixen en el manteniment i l’impuls de les festes de la ciutat.

Les comissions són molt més que grups de persones organitzant esdeveniments: representen l’ànima que uneix la ciutadania en les celebracions, els garants de la preservació de les tradicions i els qui fan créixer l’orgull per la nostra terra. Amb el seu esforç i dedicació, aconsegueixen que cada moment festiu es convertisca en una experiència compartida plena d’alegria.

A més, són les encarregades de mantindre viva la llum de la festa i de transmetre a les generacions futures els valors de la unitat, l’esforç col·lectiu i l’amor per Castelló.

En aquest acte, la ciutat va expressar el seu profund agraïment pel compromís i la passió de les comissions, per cada gest, activitat i moment compartit que fan possible. Sense elles, les festes de Castelló no serien les mateixes, i el seu treball continua sent indispensable per al present i el futur de la nostra història festiva.

Especial Sequiol

Homenatge infantil

23.02.2025

El Palau de la Festa es va vestir de gala per retre homenatge als menuts de la Magdalena 2025. Els xiquets i xiquetes, fidels al seu paper protagonista, van brillar amb la seua presència i entusiasme.

Castelló va reconéixer així el valor de les comissions infantils, que amb la seua energia, creativitat i esforç reflecteixen el vertader esperit de la tradició. La seua alegria en la preparació dels monuments, les disfresses i les activitats és la mostra d’una passió que traspassa generacions.

Amb la seua innocència i entusiasme, els menuts donen vida a les festes magdaleneres, omplint-les de color i emoció. Gràcies a ells, les festes creixen i es fan cada vegada més grans i especials. Són, sens dubte, el futur de la nostra festa.

28.02.2025

SOPAR DE GALA DE LA REINA DE LES FESTES 2025, PAULA TORRES

El mes de febrer va concloure amb el tradicional sopar de gala oferit per la Reina de les Festes 2025, Paula Torres Claramonte, al conjunt del Món de la Festa. En representació de la Gaiata 15 Sequiol va assistir la seua madrina, Claudia Llopis, acompanyada per la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, qui compartiren la vetlada amb la resta de representants festius.

02.03.2025

BERENAR AMB LA REINA INFANTIL

Al Moll de Costa es va celebrar el berenar amb la Reina Infantil, Carla Ibáñez, les Madrines Infantils van compartir una vesprada especial, entre elles la nostra Natalia Espín. Després del berenar i d’unes paraules de la Reina,van gaudir d’un espectacle de màgia, tancant una jornada plena d’il·lusió.

03.03.2025

CARNAVAL

Cada any, durant el cap de setmana anterior a l’inici de la Quaresma, els carrers del Grau s’omplin de música, disfresses, carrosses i una alegria desbordant amb motiu del Carnaval La celebració, coneguda pel seu ambient festiu i participatiu, comptà amb la presència de les nostres madrines, Natalia i Claudia, que, juntament amb la resta de madrines dels diferents sectors, van desfilar disfressades de domadores.

Especial Sequiol

Galania. Compte enrere per a la Magdalena 2025!

08.03.2025

La nit del 8 de març de 2025 va quedar gravada en la memòria festera de Castelló. El Palau de la Festa es va omplir d’una expectació especial, aquella que només acompanya els moments grans, perquè arribava l’acte de la Galania, la cerimònia que, any rere any, eleva la Reina de les Festes fins al seu lloc d’honor. En esta ocasió, el protagonisme era per a Paula Torres Claramonte, la nostra Reina de la Magdalena 2025, que vivía el seu somni amb una emoció que contagiava a tots els presents.

L’escenari il·luminat va anar rebent Madrines, Dames de la Ciutat i representants del món de la Festa. Entre totes elles destacava la nostra Claudia, madrina del Sequiol, que va avançar amb un somriure tan càlid com lluminós, capaç d’endolcir la solemnitat de l’acte. Aquell somriure, que mai l’abandona, va ser el detall que molts recordaran d’aquella nit: sincer, net, ple d’il·lusió.

Les projeccions dedicades als diferents sectors, la música en directe, l’ambient majestuós… tot contribuïa a crear la sensació que Castelló s’unia al complet per retre homenatge als seus símbols més estimats: el Fadrí, la Gaiata i la Mare de Déu del Lledó. Cada element reforçava la idea que la tradició continua viva i que la ciutat sap cuidar allò que l’identifica.

I aleshores va arribar un dels moments més emocionants: l’entrada de Paula. El públic es va alçar per rebre-la, i ella, elegant i emocionada, va ocupar el seu tro reial. La vetlada va assolir el seu punt més tendre quan son pare, vestit de castelloner, va aparéixer com a coixiner reial, un gest carregat d’afecte que va fer brillar els ulls de la nostra Reina i de molts altres presents.

La Galania en forma de paraules va posar veu a l’admiració i l’estima que la ciutat sent per Paula. Van ser minuts intensos, d’aquells que fan respirar més a poc a poc i que deixen un silenci curiós, ple de respecte i emoció.

Finalment, el cant de la “Verge Bressolera”, interpretat amb una delicadesa quasi celestial, va omplir el Palau i va posar un punt final inoblidable a una nit que, més que un acte, va ser una vivència compartida.

I així, entre aplaudiments i mirades brillants, Castelló va activar la compta arrere. La Magdalena 2025 ja s’intuïa molt a prop, a la volta de la cantó, preparada per fer-nos vibrar una vegada més. Per al Sequiol, per a Claudia i per a Paula, aquella nit va ser la primera passa d’un camí que tot just començava… i que quedarà per sempre en el record.

Les melodies de l’agrupació Xarançaina, van posar la banda sonora perfecta per a una nit que respirava tradició. També es va retre homenatge als grans símbols de Castelló: el Fadrí, la Gaiata i la Mare de Déu del Lledó, emblemes de la nostra identitat.

El moment més màgic de la nit —i el que Paula va guardar per sempre en la memòria— va arribar quan son pare, vestit de castelloner, va aparéixer com a

coixiner reial. Un instant ple de tendresa i orgull que va emocionar tot el públic.

Amb aquella Galania, Castelló va donar el tret d’eixida a una Magdalena 2025 que ja forma part del record.

Paula, va ser un honor viure-la amb tu!

08.03.2025

PRESENTACIÓ OFICIAL DELS PREGONERS

Va tindre lloc la presentació oficial dels pregoners de les Festes de la Magdalena, un acte organitzat per la Junta de Festes en què es van donar a conéixer els pregoners major i infantil. Per als nostres càrrecs, assistir a este acte va ser una experiència especial, ja que va marcar simbòlicament l’inici del camí cap a la Magdalena

ESPECIALIDADES AL AST

Pollo

Costillas asadas

Muslos de pollo

Costilla de cerdo

Conejo y cochinillo

Alitas de pollo

Secreto de cerdo

Paletilla de cordero

Carrillera de cerdo

TEléfono:

964 250 108

Avenida valencia 57 (castellón)

horario

lunes a domingo

9.00 h a 15.00h

Especial Sequiol

La il·lusió de la Galania Infantil 2025

09.03.2025

El 9 de març de 2025, Castelló va viure una vesprada plena de màgia amb la celebració de la Galania Infantil, l’acte que la ciutat dedica a la seua Reina Infantil de les Festes de la Magdalena, Carla Ibáñez, qui va rebre l’afecte del públic en un Palau de la Festa engalanat per a l’ocasió. La temàtica, inspirada en pel·lícules infantils, va transformar l’escenari en un espai on la fantasia i la tradició caminaven de la mà.

Entre totes les Madrines i Presidents Infantils que van desfilar cap a l’escenari, destacava la nostra xicoteta del Sequiol, Natalia Espín, que lluïa la seua dolçor innata i un somriure ple d’il·lusió en una vesprada que, de segur, no oblidarà mai.

La Galania Infantil 2025 va quedar així com un record entranyable, una celebració que unia innocència, festa i tradició, i que anunciava que la Magdalena ja començava a bategar també en els cors dels més menuts.

LLIBRE DE LA FESTA

Les nostres madrines, Claudia i Natalia, acompanyades de la presidenta Elisabeth, van assistir a la presentació del Llibret de la Festa, una publicació que, un any més, arreplega l’essència de la nostra festa més emblemàtica, este llibret dona veu a vivències compartides, records del passat i mirades cap al futur, mantenint viva la memòria festera.

PREMI A L’US DEL VALENCIÀ EN ELS

LLIBRETS DE LA MAGDALENA 2025

El lliurament de premis a l’ús del valencià en els llibrets de les Festes de la Magdalena és una distinció que reconeix l’esforç de les gaiates per fomentar i promocionar la nostra llengua Enguany, el nostre llibret ha estat reconegut amb el 5é premi, un guardó que posa en valor el treball, la dedicació i la cura de tot l’equip. Un reconeixement que ens ompli d’orgull i que reforça el compromís del Sequiol amb la llengua i la cultura. Enhorabona, Equip Llibret! 10.03.2025

Especial Sequiol

XXII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates

13.03.2025

El 13 de març de 2025 va tindre lloc el XXII Concurs

Escolar de Maquetes de Gaiates Ciutat de Castelló, organitzat per la Gaiata 15 Sequiol. En esta edició van participar 320 escolars de 11 col·legis de la ciutat, amb un total de 138 maquetes presentades, una mostra del gran interés i implicació del món escolar en la festa.

La guanyadora del certamen va ser Lucía Segarra, del col·legi Madre Vedruna, amb la seua maqueta titulada Llumeneta de Magdalena. El segon lloc va ser per Lledó Pérez, amb Arrel de la Il·lusió, i el tercer lloc va ser compartit per Sergio Tirado i Eva Piriz amb la seua proposta Junts per la Festa.

Un any més, el concurs va demostrar que la creativitat i la passió per la Magdalena també bateguen amb força entre els més joves.

Especial Sequiol

Inauguració de l’exposició de Maquetes escolars

Premi Lorenzo Ramírez

15.03.2025

El 15 de març de 2025 va tindre lloc la inauguració de l’Exposició de Maquetes Escolars al Museu Etnològic de Castelló, un espai que es convertí en punt de trobada per a la creativitat escolar vinculada a la festa. L’acte va comptar amb la presència de les Regines de les Festes, Paula Torres i Carla Ibáñez, així com de les nostres representants, Claudia i Natalia, acompanyades en esta ocasió per Elisabeth Breva, presidenta de la nostra Gaiata.

Una inauguració que posà en valor el talent dels més joves i la importància de mantindre viva la tradició a través de la mirada infantil.

Bautisme de les nostres Gaiates

16.03.2025

Tal com recullen les Normes generals per a projectar i executar les Gaiates en els sectors de la ciutat i celebrar les seues festes particulars de 1945 —i, en concret, la seua quinta disposició, que establix que “cada gaiata rebrà un nom adequat a la mateixa”—, un dels moments més emotius dels dies previs a l’inici de les festes és el tradicional bautisme de les Gaiates. Este acte, que explica també la figura de la Madrina com a màxima representant de cada comissió, inclou la benedicció simbòlica mitjançant la trencada d’una ampolla de cava, seguint el ritual de les botadures dels vaixells.

En esta ocasió, les nostres Gaiates reberen oficialment els seus noms: “Llum de primavera”, en el cas de la infantil, i “Esclat”, per a la major. Les madrines, Claudia Lopis i Natalia Espín, acompanyades per la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, i pel Sequioler de l’Any 2025, Benjamín Garcés, protagonitzaren el bautisme amb cava. Va ser aleshores quan els dos monuments començaren a desplegar tot el seu esplendor lumínic, mentre la comissió celebrava el moment amb una ovació tan sonora com emotiva.

18.03.2025

L’OFRENA A LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS

El 18 de març de 2025, sota una pluja persistent, va tindre lloc l’Ofrena de Flors de les Falles 2025. Centenars de falleres i fallers van recórrer els carrers de València fins a la plaça de la Mare de Déu per oferir els seus rams a la Mare de Déu dels

Desemparats, omplint la ciutat de color, devoció i sentiment. A l’acte també van participar les nostres madrines per a la Magdalena 2025, Claudia Llopis i Natalia Espín.

19.03.2025

OFRENA A LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA A BORRIANA

L’Ofrena de Flors de Borriana és un dels actes més destacats de les Falles, un moment en què falleres, fallers i veïnat reten homenatge a la Mare de Déu de la Misericòrdia. A l’acte també van estar presents les nostres representants, Claudia Llopis i Natalia Espín, acompanyades en esta ocasió per Elisabeth Breva, presidenta de l’associació, compartint una vesprada de tradició, sentiment i germanor amb el poble de Borriana.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Pregó

DISSABTE 22.03.2025

El 22 de març de 2025 va començar oficialment la Magdalena amb la recepció institucional a l’Ajuntament, on el Sequiol va estar representat per les madrines Natalia Espín i Claudia Llopis, acompanyades per la presidenta Elisabeth Breva

La mascletà va anunciar l’inici de les festes i, ja a la vesprada, la Cavalcada del Pregó va omplir els carrers de tradició i simbolisme, amb més de 3.400 figurants i la participació de més de 50 municipis.

El Sequiol va desfilar en l’apartat de Ciutat i terme de Castelló, precedint el pregoner Vicent Marzà i la carrossa de la Reina de les Festes, Paula Torres, amb la seua Cort d’Honor, entre les quals es trobava Claudia Llopis.

La jornada es va tancar amb el trasllat dels monuments gaiaters fins al carrer Sant Roc, posant punt final a un primer dia carregat d’emoció i identitat festera.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Romeria de les Canyes

DIUMENGE 23.03.2025

El diumenge 23 de març de 2025, Castelló va celebrar el dia gran de la Magdalena amb la tradicional Romeria de les Canyes, declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial. Des de primera hora, milers de romers van iniciar el camí cap a l’ermita de la Magdalena després de la Missa de Romers, superant enguany els 165.000 participants, en una edició especialment significativa pel 650 aniversari de la romeria.

Les nostres madrines, Claudia Llopis i Natalia Espín, acompanyades de la presidenta Elisabeth Breva, van formar part de la comitiva oficial, complint amb una de les tradicions més arrelades i estimades de les festes. Després de les parades habituals i l’arribada al Castell Vell, es va repartir el típic rotllo magdalener, símbol de germanor i tradició.

A la vesprada, la Tornà va donar pas a l’acte de les Tres Caigudes i a la Desfilada de les Gaiates, on el Sequiol va lluir els seus monuments, major i infantil, acompanyats per les seues comissions, omplint els carrers de llum, festa i tradició.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Pregó Infantil

DILLUNS

24.03.2025

El dilluns 24 de març de 2025 va començar amb el protagonisme dels més xicotets gràcies a la Cavalcada del Pregó Infantil, on la nostra Madrina Infantil, Natalia Espín, va desfilar al costat de la Reina Infantil, Carla Ibáñez, en una desfilada plena de color, alegria i il·lusió.

A la vesprada, al Sequiol, s’inaugurava la Tasca Gaiatera, punt de trobada imprescindible durant la setmana festiva. La jornada es va tancar amb la tradicional encesa de les Gaiates, amb Esclat i Llum de Primavera il·luminant l’avinguda del Rei.

Les nostres madrines, Claudia i Natalia, junt amb la presidenta Elisabeth Breva, van rebre l’alcaldessa i les Reines de les Festes abans d’acompanyar els monuments fins al seu emplaçament definitiu, marcant un final de dia carregat de simbolisme i emoció.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Jumping Park Sequiol

DIMARTS

25.03.2025

El dimarts 25 de març de 2025, el Sequiol va dedicar una jornada especial als xiquets i xiquetes del sector amb la instal·lació del Jumping Park Sequiol, un parc infantil obert durant tot el dia per als associats i el veïnat, amb accés mitjançant polsera identificativa.

Al matí va tindre lloc la primera jornada de degustacions, gràcies a la col·laboració de la Carnisseria-Xarcuteria Prades, que va contribuir a crear un ambient de convivència i germanor.

A la vesprada, la comissió del Sequiol es va desplaçar fins a la plaça Major per assistir al lliurament de premis del Patronat Municipal de Festes. Tot i que una intensa pluja va obligar a ajornar l’acte durant unes hores, finalment es van donar a conéixer els veredictes.

Pel que fa als resultats, el Sequiol va aconseguir el primer premi de Gaiates infantils, mentre que en la categoria de Gaiates grans va obtindre el segon premi. A més, la Gaiata Esclat va ser reconeguda amb el tercer premi a la millor il·luminació, patrocinat per À Punt, un èxit que reflecteix l’esforç i la dedicació de tota la comissió.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Yunke, Gaiater de l’Any

DIMECRES

26.03.2025

El 26 de març de 2025, el Sequiol va viure un autèntic dia de màgia amb la visita del castellonenc Salvador Vicent, Mago Yunke, acompanyat per la Gestora de Gaiates. Les nostres madrines, Natalia Espín i Claudia Llopis, junt amb la presidenta Elisabeth Breva, li van mostrar tots els detalls de les nostres Gaiates i van immortalitzar el moment amb la signatura en el llibre d’honor i diverses fotografies amb tota la comissió.

A mig matí va tindre lloc la Degustació del Sequiol, a càrrec del Bar Fernando, que va oferir la seua tradicional truita de creïlla, tot un clàssic de la setmana festiva.

Al migdia, la Federació Gestora de Gaiates va lliurar a Yunke la distinció de Gaiater de l’Any 2025, un reconeixement que posa en valor la seua trajectòria i el seu vincle amb la ciutat.

La jornada es va tancar amb un ball de disfresses amenitzat per DJ Xavi, on els xiquets van lluir temàtiques de superherois i circ, mentre que la comissió major va recrear un animat encierro de Sant Fermín. La Magdalena 2025 arribava així al seu equador, mantenint intacta la il·lusió i l’esperit festiu.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Confeti per a gaudir

DIJOUS 27.03.2025

Una jornada de visites, tant rebudes com realitzades; però anem a pams.

Iniciàvem el dia rebent la visita del grup municipal Compromís, realitzada pel seu portaveu, Ignasi García i per Pau Sancho. Tots dos van departir amb les nostres Madrines, Claudia i Natalia, i amb la nostra presidenta Elisabeth, interessant-se per infinitat de detalls de nostres Gaiates.

Sobre migdia, rebíem al Molt Honorable President de la Generalitat qui rendia visita a les Gaiates guanyadores del concurs convocat pel Patronat Municipal de Festes i que, per tant, reben el premi President de la Generalitat. A més a més dels màxims representants del Sequiol, Natalia, Claudia i Elisabeth, també era present una àmplia representació de la Corporació Municipal, amb

l’Alcaldessa al capdavant; les Reines de les Festes, Paula i Carla, així com la Presidenta de la Diputació Provincial. Una visita no exempta de polèmica per les irades protestes d’alguns espectadors que van posar punt final a la visita.

Finalment, vam rebre als representants de Creu Roja Castelló que feien lliurament, a Sequiol, d’un diploma d’agraïment en reconeixement de la col·laboració rebuda de la nostra associació, sobretot en el Sorteig de l’Or.

Mentrestant, en la Tasca Gaiatera, seguien les Degustacions al Sequiol, en aquesta ocasió a càrrec de Bocatería - Cafeteria Antic.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Un dia en què els més xicotets del sector participen en el concurs Pinta el teu Gaiata. Tots els guanyadors van rebre els detalls de mans de les nostres Madrines.

Cos Multicolor. Quilos i quilos de confeti van prendre l’avinguda del Rei per a goig i gaudi de quants van participar en ell. La carrossa del Sequiol, amb les

AF_llibrets_A5_A6.pdf 1 16/1/26 13:03

Especial Sequiol Magdalena 2025

Visita de les Reines

DIVENDRES

28.03.2025

El divendres va començar ben prompte amb la preparació del tradicional esmorzar del chuletón, cuinat per Nino, Nacho i Víctor per a comissionats i amics. Al mateix temps, el Sequiol es va transformar en un parc infantil, amb activitats obertes als xiquets i xiquetes del sector i al públic en general.

A mig matí, a la Tasca Gaiatera, va tindre lloc l’última jornada de degustacions, protagonitzada pels esperats ous fregits patrocinats per Huevos Sales, una cita que mai falla en l’agenda festera.

A la vesprada, tota la comissió, amb les madrines Claudia Llopis i Natalia Espín, i la presidenta Elisabeth Breva, va rebre Paula Torres i Carla Ibáñez, les Reines de les Festes, a peu dels monuments. Durant la visita es van lliurar els Fadrí d’Or i d’Argent, destacant Claudia Llopis, guardonada amb el Fadrí d’Or, i es van imposar els corbatins als estendards del Sequiol.

La jornada va tancar-se amb el tardeo per als joves Sequiol@s i l’actuació de Dulce Obsesión, tribut a La Oreja de Van Gogh, que va omplir els carrers de música i festa, posant el punt final perfecte a un divendres inoblidable.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó

DISSABTE

29.03.2025

El segon dissabte de Magdalena, la nostra comissió va participar en l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó. La comitiva, que va eixir des de la plaça Major, va recórrer els carrers durant gairebé quatre hores, portant els seus rams fins a l’esplanada de la Basílica, on els vestidors van formar un preciós mantell de clavells blancs al voltant de la patrona. Entre ells es trobava el Sequiolo Nino Turch, col·laborant en esta tasca tan especial.

El Sequiol va ser una de les comissions més nombroses, amb la participació de veïns i amics vinguts de València, la Vall d’Uixó i Alacant, i amb les nostres madrines Natalia Espín i Claudia Llopis tancant la representació.

A la Basílica, la presidenta Elisabeth Breva es va unir a la comitiva, mostrant devoció davant de la Mareta amb el manto verd i la banda de Regina del Cel.

A la nit, la festa es va traslladar al sector Sequiol amb la tradicional Grupestra Centauro, que, per vint-i-cinc anys consecutius, ha omplit de música i alegria els carrers, atraient públic de tota la ciutat i de la província i convertint-se en un autèntic referent del tancament musical de la Magdalena.

Especial Sequiol Magdalena 2025

Magdalena 2025 Vitol! Fins l’any que ve

DIUMENGE 30.03.2025

Un dia amb intens sabor a paella, tal com el Sequiol té marcat en la seua programació des dels seus inicis. A migdia es dona el pistoletet d’eixida a esta cita gastronòmica tan esperada.

A mesura que avançava la jornada, i partint del Cau Gaiater, tots els Sequiolers i Sequioleres, carregats amb els estendards dels premis aconseguits i animats per la música de la charanga, iniciaven el seu recorregut per donar pas al més animat i divertit dels actes: el Desfile Final

Balls, coreografies extravagants, càntics… diversió i més diversió van acompanyar els Sequiolers fins a la plaça Major. Grans i menuts van ballar i riure, seguint el ritme d’unes madrines divertidíssimes, Clau i Nat, que van gaudir del moment com mai.

En arribar davant l’Ajuntament, els nostres màxims representants van ser rebuts per la primera autoritat municipal sota els porxos de la casa consistorial.

Tota la comitiva —formada per les Madrines, les Dames de la Ciutat i les Reines, junt amb la Corporació Municipal— es va desplaçar fins a la porta del Fadrí per repetir el ritual de llançar al vent, una vegada més, el crit de MAGDALENA… FESTA PLENA!. Un gest que simbolitza la continuïtat: la Magdalena 2025 ja és història, però en aquell mateix instant la Magdalena 2026 començava a prendre forma.

04.04.2025

LA GAIATA CONQUISTA GAVÀ

Les Festes de la Magdalena s’incorporen per primera vegada a les festivitats que organitza la Casa de València al municipi català de Gavà, una localitat amb una forta vinculació a les tradicions valencianes. Fa 35 anys que celebra les Falles i 25 anys que acull la tradicional festa de Moros i Cristians. A més, per a l’ocasió, també es va desplaçar Llum de Primavera, la Gaiata Infantil del Sequiol, guanyadora del primer premi de la Magdalena 2025 i, per tant, designada com a Gaiata de la Ciutat per a la Magdalena 2026

Especial Sequiol

Lliurament de premis del XXII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutrat

de Castelló”

10.04.2025

El passat dijous 10 d’abril, el Teatre del Raval – Rafa Lloret va acollir la cerimònia de lliurament de premis de la vint-i-dosena edició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló – Premi Lorenzo Ramírez”, organitzat per l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol

En esta edició han participat 138 treballs elaborats per 320 escolars de 11 centres educatius de Castelló, consolidant el certamen com a referent en l’àmbit escolar i festiu de la ciutat.

L’acte va estar presidit per la Regina Infantil de les Festes, Carla Ibáñez, juntament amb les regidores Noelia Selma i María España, a més de representants institucionals, patrocinadors i comissions de sector. La presidenta de Sequiol, Elisabeth Breva, va destacar la importància del concurs en l’obtenció del Bé d’Interés Cultural Immaterial per al Desfile de Gaiates.

PREMIS PRINCIPALS

1r Premi absolut

“Llumeneta de Magdalena”, de Lucía Segarra (Col·legi Mare Vedruna)

Diploma + ordinador personal.

2n Premi absolut

“Arrel de la il·lusió”, de Lledó Pérez (Col·legi Mare Vedruna)

Diploma + tauleta.

3r Premi absolut

“Junts per la Festa”, de Sergio Tirado i Eva Piriz (CEIP Fadrell)

Diploma + rellotge intel·ligent.

Premi a la classe guanyadora

6é B del Col·legi Mare Vedruna – Sagrat Cor - Jornada a l’Escola de Natura i Colònia Seidia (Benasal).

La regidora d’Educació i Cultura, María España, va subratllar que “estos premis formen part del futur de la Festa, perquè educar també en la tradició és fonamental”.

L’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol va anunciar la convocatòria de la XXIII edició del concurs, reafirmant el seu compromís amb la difusió de la cultura festiva i la cantera escolar de Castelló.

Especial Sequiol

Sopar de Gala del Sequiol

12.04.2025

Amb els ecos de les recents festes de la Magdalena encara presents en la memòria col·lectiva, la gran família Sequiola es va tornar a reunir, atenent la invitació de les famílies Llopis–Pascual i Espín–Solano, que van voler agrair a tota la comissió el treball i la dedicació que han fet possible que 2025 siga un any inoblidable per a Claudia i Natalia, madrines Sequioles.

Després del sopar, va arribar el moment dels detalls. En primer lloc, les madrines oferiren un obsequi a les famílies que conformen la comissió. Tot seguit, la pròpia comissió, de mans de la seua presidenta Elisabeth Breva, va correspondre a Claudia i Natalia amb el regal institucional que distingeix a qui ostenta el títol de madrina Sequiola. L’acte es va cloure amb un detall floral dedicat a les mares i pares de les nostres màximes representants: Carmen, Juan Carlos, Eva i José

16.04.2025

CANTATE MARIAE EN HONOR A LA LLEDONERA

La Banda Municipal de Castelló va celebrar el concert Cantate Mariae dins del XVII Cicle de Música Mariana, en col·laboració amb la Reial Confraria de Nostra Senyora del Lledó, en honor a la Patrona de la ciutat. La madrina del Sequiol, Claudia Llopis, junt amb la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva —qui també forma part de la Reial Confraria com a Camarera de la Lledonera—, van immortalitzar el moment fotografiantse al costat de la Imatge Pelegrina.

26.04.2025

ESCALA A CASTELLÓ

Les nostres madrines Claudia i Natalia, acompanyades per la presidenta Elisabeth, van visitar l’exposició dedicada a la màgia de la navegació històrica dins de la 8a edició d’Escala a Castelló, un festival únic que ompli el port de vida i patrimoni marítim, al Grao de Castelló, van poder contemplar impressionants rèpliques de vaixells històrics i gaudir de recreacions i espectacles que transporten el públic a altres èpoques, convertint Escala a Castelló en una cita ineludible per als amants de la cultura i la mar.

18.04.2025

FERVOR I FE EN LA SOLEMNE PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

Les castellonenques i els castellonencs van viure amb emoció, fervor i fe la solemne Processó del Sant Enterrament, acte per excel·lència de la Setmana Santa a la capital de la Plana. La processó va comptar amb una àmplia participació, entre elles van destacar la madrina sequiolera Claudia Llopis i la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva —també Camarera de la Lledonera—.

30.04.2025

CONCURS DE MASCLETAES

Pirotècnia Focs Artificials del Mediterrani guanya el XXIX Concurs de Mascletaes Ciutat de Castelló

Una cita que va comptar amb nombrosíssim públic entre els quals destacava l’àmplia representació del món de la festa. I com no podia ser d’una altra forma, Sequiol va estar representada per la Madrina, Claudia Llopis, acompanyada de la nostra Presidenta, Elisabeth Breva, qui no van perdre l’oportunitat d’immortalitzar el moment, fotografiant-se amb el representant de la pirotècnia guanyadora, Antonio García Juan.

DEL LLEDÓ

La Serenata a la Mare de Déu del Lledó va omplir la plaça Major de Castelló d’emoció i devoció en una edició especialment significativa, anualment organitza la Reial Confraria de Nostra Senyora del Lledó, se celebra habitualment a l’esplanada de la Basílica. Enguany, però, amb motiu del III Any Marià del Lledó i la celebració de l’Any Jubilar, la Nostra Mareta es trobava visitant la ciutat, fet que va traslladar l’acte al cor de Castelló.

El Pregonet és un dels actes més estimats de les festes en honor a la Mare de Déu del Lledó, declarades d’Interés Turístic Autonòmic. Es tracta d’un acte organitzat per la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, que estava previst per a l’últim dissabte d’abril. No obstant això, els seus responsables, amb molt bon criteri, van decidir posposar-lo arran de la recent defunció del Papa Francesc. Tot i això, el Pregonet va acabar omplint els carrers de música, alegria i tradició

03.05.2025

EL PREGONET OMPLI LA CIUTAT D’ALEGRIA I MÚSICA

El Pregonet és un dels actes més estimats de les festes en honor a la Mare de Déu del Lledó, declarades d’Interés Turístic Autonòmic. Es tracta d’un acte organitzat per la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, que estava previst per a l’últim dissabte d’abril. No obstant això, els seus responsables, amb molt bon criteri, van decidir posposar-lo arran de la recent defunció del Papa Francesc. Tot i això, el Pregonet va acabar omplint els carrers de música, alegria i tradició.

09.05.2025

EL FESTIVAL DE DANSES DE L’ANTIGA CORONA D’ARAGÓ CELEBRA LA SEUA 40ª EDICIÓ

El Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, que enguany celebrava la seua quaranta edició, va reunir a Castelló diverses agrupacions de dansa tradicional procedents dels territoris que van formar part de l’antiga Corona d’Aragó.

La plaça Major va acollir prop d’un mil·ler d’espectadors, i, com no podia ser d’altra manera, la Gaiata 15 Sequiol va voler donar suport a aquest esdeveniment les nostres madrines

Natalia Espín i Claudia Llopis, junt amb la presidenta

Elisabeth Breva, van disfrutar intensament de la vetlada, al costat de la resta de representants del món de la festa

04.05.2025

SOLEMNITAT I DEVOCIÓ AMB LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ

La jornada del diumenge 4 començava amb el tradicional vol de l’Alba, un volteig de campanes des del Fadrí que anunciava la solemnitat del dia i despertava la ciutat amb un to profundament emotiu. Un nombrosíssim públic va abarrotar el centre de la ciutat per veure processionar la Patrona i, posteriorment, acompanyar-la fins a la seua Basílica, on el cant dels Goigs i la Salve van posar el punt final a quatre frenètics dies de celebració

17.05.2025

XVI EDICIÓ DEL BALL PERDUT

La plaça Major de Castelló es va convertir, en l’epicentre de la tradició, la cultura popular i el folklore amb la celebració de la XVI edició del Ball Perdut, Sequiol va estar present amb un destacat cos de ball format per Claudia Llopis, Natalia Espín, Balma Doumere, Teresa Doumere, Eva Solano i Elisabeth Breva, que van aportar elegància, energia i passió a una jornada que reivindica les arrels i la dansa tradicional valenciana.

17.05.2025

MAIG DE CREUS FLORALS A BORRIANA

La ciutat de Borriana es va omplir, un any més, de l’aroma de la flor natural, especialment del clavell, amb la instal·lació de les tradicionals Creus de Maig. Sequiol va voler acompanyar els integrants de la Falla Barri de València en el muntatge de les seues creus de maig. Les nostres madrines Claudia Llopis i Natalia Espín van gaudir intensament, compartint moments entranyables mentre ultimaven els detalls de les composicions florals.

25.05.2025

MISSA DE LA LLEDONERETA

La Basílica de Lledó va acollir aquest passat diumenge la celebració de la Missa de la Lledonereta, un homenatge infantil a la Mare de Déu del Lledó. La cerimònia, concebuda com una missa simfònica per a orquestra i veus blanques, s’emmarca dins dels actes commemoratius del III Any Marià de Castelló i va ser promoguda per la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó. Del Sequiol, la nostra Madrina Infantil, Natalia Espín Solano, va participar activament en la celebració Va ser una jornada molt emotiva i especial també per a la nostra Madrina Claudia Llopis i el seu oncle, Carlos Pascual.

24.05.2025

COMIAT A “ELS LLAURADORS”: UN ADÉU CARREGAT D’HISTÒRIA I EMOCIÓ

“Ins ací hem arribat.” Amb aquestes paraules es posava punt final a la trajectòria d’Els Llauradors, referent indiscutible de la música de festa castellonera. La plaça Major de la capital de la Plana va acollir l’últim concert d’aquest grup llegendari de música tradicional, envoltat d’amics, companys i del seu públic més fidel.

L’ovació final, intensa i prolongada, va ser el reflex del reconeixement i l’estima que Castelló professa a una formació que ha deixat una empremta inesborrable en la història musical i festiva de la ciutat.

31.05.2025

CONCURS AMATEUR DE FOTOGRAFIA “LA TEUA FOTO DE LLEDÓ 2025” I XVII CERTAMEN “VINE A PINTAR A LLEDÓ”

L’últim dissabte del mes de maig va tindre lloc el lliurament de premis dels concursos de fotografia amateur i pintura infantil, organitzats per la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó

En l’apartat de fotografia, el segon premi va ser atorgat al sequioler Lauren Benedito pel seu treball titulat Dolça Mare. En l’apartat de pintura, les sequioles Paula i Marina Bueno també van resultar guardonades amb una de les distincions del certamen.

Així, el passat dissabte 14 de juny, i per unanimitat, la Junta Directiva del Sequiol va elegir la senyoreta María Collados Marzá com a Madrina per a la Magdalena 2026. Igualment, la xiqueta Vega Peraire Sousa va ser designada com a Madrina Infantil per a la mateixa edició.

15.06.2025

PRESENTACIÓ DE LES FESTERES I CLAVARIESA EN HONOR A LA MARE DE DÉU DEL CARME – GRAU DE CASTELLÓ

El passat diumenge 15 de juny, al districte marítim del Grau de Castelló, es va celebrar la presentació de les festeres i la clavariesa que protagonitzaran les festes en honor a la Verge del Carme. En representació del Sequiol, va estar present la Madrina Claudia Llopis, acompanyada per la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva

21.06.2025

PRESENTACIÓ DE LES REINES DE SANT PERE DEL GRAU

El Grau de Castelló es va vestir de gala la nit del dissabte 21 de juny per a celebrar l’acte de presentació de María Guzmán, Martina Valeriano i Pablo Valeriano, que ostentaran els màxims càrrecs representatius de les festes de Sant Pere 2025. En representació del Sequiol, van assistir la Madrina d’Honor María Collados i la Madrina d’Honor Infantil Vega Peraire, acompanyades pel membre de la Junta Directiva Manolo Doumere.

A la llum de les fogueres...

24.06.2025

El diumenge 22 va estar reservat per al Sequiol per a l’ofrena a la seua patrona, la Mare de Déu del Remei, compartida amb la comissió de la Foguera de Maisonnave. Abans, a les dues en punt, com marca la tradició, la plaça de Los Luceros va vibrar amb la mascletà disparada per Focs Artificials del Mediterráneo, considerada la millor de les festes. L’espectacular tret va alçar de terra als assistents i va obtindre una puntuació de 9,8 per part dels experts del balcó de Nieves, recordant que la mateixa empresa ja havia guanyat el concurs de mascletaes de la Magdalena 2025.

Les màximes representants del Sequiol, la Madrina Claudia Llopis i la Madrina Infantil Natalia Espín, acompanyades per la presidenta Elisabeth Breva, van iniciar la seua desfilada amb somriures i elegància, tot i l’elevada temperatura que superava els trenta-cinc graus.

28.06.2025

UNA CAVALCADA DE LA MAR DE TRADICIÓ I FESTA

La Cavalcada es va convertir en un autèntic aparador de tradició i festa al Grau de Castelló. Entre les formacions més actives va destacar la Filà d’en Trilles, una associació dinàmica que va comptar amb un nodrit grup de Sequiolos entre els seus integrants: Nacho Collados, Manolo Doumere i Miguel Sáez, junt amb Paco Torres, Sequioler de l’Any 20202023.

A més, altres Sequiol@s van participar en les diferents filades, com María Collados, Balma Doumere, Alejandra Sáez, Teresa Doumere, Helena Solano i Agustín Mon, reforçant la presència de la comissió.

30.06.2025

TORRÀ DE SARDINA

La jornada de la Torrà de la Sardina va arrancar amb la desfilada de l’entrada del bou, on les madrines majors van lluir vestits de pirates i les infantils, de hawaianes. En representació del Sequiol, les Madrines Claudia Llopis i Natalia Espín, acompanyades per la presidenta Elisabeth Breva, van participar amb entusiasme en aquest acte tan tradicional. Després del preceptiu canvi de vestuari, es van sumar activament a l’esdeveniment principal del dia: la Torrà de la Sardina

29.06.2025

DIA DE SANT PERE

El dia gran de les festes de Sant Pere es va dedicar, com marca la tradició, a honrar el patró del Grau amb l’ofrena floral i la processó marítima. Un acte que va comptar amb la presència de les comissions de sector de la ciutat, en representació del Sequiol, van fer efectiva l’ofrena les màximes representants de la comissió, Natalia Espín i Claudia Llopis, acompanyades per la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva.

11.07.2025

SANT CRISTÒFOL 2025 – CONCERT

Sant Cristòfol és un dels patrons de la ciutat, junt amb Sant Vicent Ferrer, Sant Blai i la Mare de Déu del Lledó. Com a tal, el Patronat Municipal de Festes, en col·laboració amb la Federació Gestora de Gaiates, prepara cada any un programa amé que es desenvolupa el segon cap de setmana de juliol.

L’edició de 2025 va començar amb força gràcies al tradicional concert de la Banda Municipal de Castelló, celebrat a la plaça Major. Sota el lema “Viatjant per Espanya”

Especial Sequiol

Sant Cristòfol Sopar de Pa i Porta

Sense pausa però amb un canvi de vestuari ben notori, les comissions de la ciutat es van donar cita al Palau de la Festa per viure el tradicional sopar de pa i porta i l’espectacular final de les festes en homenatge al patró, Sant Cristòfol.

La nit va arrancar amb l’actuació de les comissions infantils, que van oferir una magnífica interpretació. Entre elles, van destacar els joves Sequiol@s Claudia García, Vega Peraire i Clinton Vicent Sanahuja, amb menció especial per a la Madrina Infantil Natalia Espín, que va brillar amb la seua actuació. A mesura que avançava l’espectacle, les coreografies protagonitzades per les Madrines de les Gaiates van donar continuïtat a la vetlada. En el cos de ball també hi hagué representació sequiola amb Balma Doumere

El tercer grup va portar l’energia roquera de la Madrina Claudia Llopis, que va oferir una posada en escena potent i vibrant, carregada de ritme. La sorpresa de la nit va arribar amb una actuació dels Presidents i

Presidentes de Gaiata amb la cançó “Gasolina” de Daddy Yankee. Entre ells va destacar la Sequiola Elisabeth Breva, que va posar el colofó a una vetlada plena de música, color i germanor.

12.07.2025

SANT CRISTÒFOL 2025 – MISSA I BENEDICCIÓ DE VEHICLES

Dins del marc de les celebracions en honor al patró Sant Cristòfol, al migdia va tindre lloc la tradicional missa a la Concatedral de Santa Maria. La cerimònia va estar ambientada amb les melodies de la rondalla Vora Séquia i acompanyada pel volteig general de campanes al Fadrí, símbol sonor de festa i devoció per a la ciutat. En finalitzar la missa, es va procedir a la benedicció de vehicles

Acte de Nomenament de les Madrines del Sequiol per la Magdalena 2026

19.07.2025

L’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol va iniciar els actes preparatoris de les festes de la Magdalena 2026 amb la celebració del solemne nomenament de les seues màximes representants, el passat dissabte 19 de juliol. En esta emotiva cerimònia, la xiqueta Vega Peraire Sousa i la senyoreta María Collados Marzá reberen els pergamins que les acrediten com a representants oficials de l’entitat per al pròxim exercici festiu.

L’escenografia

L’equip del Sequiol preparà un escenari de gran bellesa estètica, on destacaven els detalls, en acer inoxidable, amb la imatge de l’ermita de la Magdalena, l’escut de la ciutat, La Panderola i els noms de les noves madrines.

La presentació de l’acte estigué a càrrec d’una figura molt especial per a la nostra comissió: Alejandra Sáez Sisamón, Sequiola que ostentà el títol de Reina Infantil en la Magdalena 2023.

L’inici d’un somni

La cerimònia començà amb la invitació a l’escenari de les madrines eixints de la Magdalena 2025: la xiqueta Natalia Espín Solano i la senyoreta Claudia Llopis

Pascual. Tot seguit, foren cridades les noves madrines per a la Magdalena 2026, Vega Peraire Sousa i María

Collados Marzá, qui ocuparen el seu lloc d’honor.

Amb totes elles presents, la membre de la junta directiva, Eva Usó, procedí a la lectura solemne de l’acta de nomenament.

Nomenament i imposició de la Panderola d’Or

Honorífica

Després de l’aplaudiment del públic, la presidenta Elisabeth Breva imposà la Panderola d’Or Honorífica a les noves representants i els lliurà els pergamins oficials. Per la seua banda, Natalia i Claudia reberen una rèplica en miniatura dels estendards del Sequiol, en reconeixement a la tasca exercida amb il·lusió i dedicació.

Galania Floral

L’acte continuà amb la tradicional ofrena floral. María i Vega reberen els seus rams de mans de la presidenta, mentre que el membre de la comissió Javier Villarroya feu el mateix amb Natalia i Claudia.

També hi hagué flors per a les persones que, des de l’ombra, fan possible que tot estiga perfecte i a punt: les famílies de les nostres màximes representants. En primer lloc, per a Lidón i Nacho, progenitors de María Collados Marzá; i per a Laura i Carlos, progenitors de Vega Peraire Sousa. També tingueren el seu detall floral Carmen i Juan Carlos, de Claudia Llopis Pascual; i Eva i José Antonio, progenitors de Natalia Espín Solano.

La Panderola en el cor dels i les Sequiol@s

Durant l’acte s’imposaren les insígnies de La Panderola als membres de la comissió:

∙ Insígnia de color (a les noves incorporacions)

∙ Insígnia d’Argent (per tres edicions magdaleneres)

∙ Panderola d’Or Honorífica amb una distinció Gaiata (per deu anys de comissió)

∙ Panderola d’Or Honorífica amb tres distincions Gaiata (per trenta anys)

∙ Panderola d’Or Honorífica amb quatre distincions Gaiata (per quaranta anys)

Cort d’honor de les madrines

Es presentà la cort d’honor que acompanyaran les madrines durant el seu any festiu. Cada integrant rebé un obsequi de mans de la presidenta i posà en la primera foto oficial al costat de les seues madrines. En primer lloc, la cort de Vega, tot seguit, les dames i acompanyants que donaran suport a María en el seu any fantàstic.

Galania de la paraula

La presentadora Alejandra Sáez cedí la paraula a la presidenta Elisabeth Breva, qui s’adreçà per primera vegada a les noves madrines, María i Vega, i també dedicà unes emotives paraules a les madrines eixints, Claudia i Natalia.

“Un any un poc avorrit, només 139 actes… Quina estressant! Un no parar.

Claudia, amb les ganes que tenies que arribara el teu any… i ja veus, tot passa. Hui toca passar el testimoni a María. Això ja ho visquéreu de menudes, ho recordes?

Natalia, sé que has gaudit d’un gran any, com a colofó d’una extensa vida Sequiolera. Una xiqueta aparentment tímida, però… no vos cregueu res! És molt divertida.”

A les noves madrines els expressà:

“Ja ha arribat el vostre moment, María i Vega. Sou les Sequioles que representaran la nostra associació en la Magdalena 2026. Així ho manifesta la insígnia que porteu al pit i el pergamí que vos hem lliurat.”

Finalment, agraí a tota la comissió i a les famílies per la seua dedicació:

“Sou genials. Sense el vostre treball, sense els equips que formeu, sense la precisió amb què executeu les vostres tasques, els èxits del Sequiol no serien possibles. Nacho, Lidón, Carlos i Laura, gràcies per permetre que les vostres filles ens representen durant la Magdalena 2026.”

Finalitzà el seu parlament desitjant sort a Claudia en la pròxima elecció de Reines i Dames. Amb la desfilada de comiat es donà per conclòs este primer acte protocol·lari del Sequiol per a la Magdalena 2026.

22.07.2025

FESTIVITAT DE SANTA MARIA MAGDALENA

Dimarts 22 de juliol, amb motiu de la festivitat de Santa Maria Magdalena, la Confraria que porta el seu nom, per iniciativa de la clavariesa Lourdes Nicolás, va cursar una cordial invitació a la Gaiata 15 Sequiol per a assistir a la Missa Solemne celebrada a l’emblemàtic ermitori del Castell Vell. Amb el capvespre com a teló de fons, les màximes representants del Sequiol, es van congregar a l’esplanada de la Magdalena.

CLAUDIA LLOPIS PASCUAL SERÀ DAMA DE LA CIUTAT EN 2026

La família sequiola torna a estar de celebració. En un ambient ple d’emoció i estima, Claudia Llopis Pascual, Madrina del Sequiol en 2025, ha estat proclamada Dama de la Ciutat per a l’any 2026. Les Madrines de la Magdalena 2026, María Collados i Vega Peraire, junt amb la presidenta Elisabeth Breva, van voler acompanyar Claudia en aquest moment tan especial.

REINES DE LES FESTES PER A LA MAGDALENA 2026

El final del mes de juliol a Castelló està tradicionalment vinculat a un esdeveniment carregat d’emoció i simbolisme: l’elecció de les Reines i Dames de la Ciutat per a les Festes de la Magdalena. En aquest context, la Madrina del Sequiol 2025, Claudia Llopis, ha sigut elegida Dama de la Ciutat 2026, un reconeixement que reforça la presència i el protagonisme de la Gaiata 15 en les festes majors de Castelló.

ANA I CLARA, REINES DE CASTELLÓ 2026

Les flamants Reines de les Festes, Ana i Clara, van rebre la tradicional pleitesia del Món de la Festa en un emotiu acte celebrat a les seues residències d’estiu. La cerimònia, carregada de simbolisme i germanor, va marcar l’inici del camí cap a les festes majors de la ciutat. El Sequiol va brillar per partida doble amb la presència de la presidenta Elisabeth Breva i la recentment proclamada Dama de la Ciutat, Claudia Llopis, que van voler acompanyar les noves Reines en aquest moment tan especial.

02.08.2025

PRESENTACIÓ DE LES REINES DE SAN AGUSTÍN I SAN MARCOS

El barri de San Agustín i San Marcos tornà a demostrar per què és un dels cors més vibrants del panorama festiu de Castelló. En una nit carregada d’emoció, orgull i tradició, es va celebrar l’esperada presentació de les seues Reines. Des de la Gaiata 15 Sequiol, les nostres Madrines Infantils Natalia Espín (2025) i Vega Peraire (2026), junt amb el comissionat Carlos Peraire, oferiren la seua pleitesia a les noves Reines.

14.08.2025

DEVOCIÓ, TRADICIÓ I MÚSICA SOTA LA LLUNA

D’AGOST

A SANT FRANCESC DE LA FONT

El passat dijous 14 d’agost, l’ermita de Sant Francesc de la Font es va omplir de tradició i devoció amb motiu de les festes en honor a la Mare de Déu del Lledó. Les madrines de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol, Vega Peraire i María Collados, acompanyades per la presidenta Elisabeth Breva, van participar en un acte emotiu organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta al Molí de la Font.

22.08.2025

TALES CORONA ELS SEUS REIS INFANTILS DESPRÉS D’UNA DÈCADA D’ESPERA

L’A.C. Gaiata 15 Sequiol es va desplaçar fins al municipi de Tales per a participar en la proclamació de la Reina Infantil, Anna Díaz Balaguer, i del Rei Infantil, Mario Ballester Pallares. La representació sequiola va estar encapçalada per la Madrina Infantil Vega Peraire, acompanyada per la Madrina María Collados i la presidenta Elisabeth Breva

Sequiol, segon premi en XI Concurs de Gaiates de mà

03.09.2025

En el marc de les celebracions pel 774 aniversari de la fundació de Castelló, la ciutat va acollir amb entusiasme l’XI Concurs de Gaiates de mà, una cita que exalta la tradició i l’art popular vinculat a les festes fundacionals de la Magdalena.

La comissió Sequiol va presentar una obra dissenyada per Javier Rodríguez, que va destacar pel seu disseny arriscat, pel meticulós treball de marqueteria i per un espectacular joc de llums. El jurat va reconéixer la qualitat de la proposta amb l’atorgament del segon premi

Les Madrines del Sequiol, María Collados i Vega Peraire, junt amb la presidenta de la comissió, Elisabeth Breva, van recollir el guardó amb gran alegria, en un acte que va posar de manifest l’orgull i la vitalitat de la tradició gaiatera.

SEQUIOL, PRESENT I PROTAGONISTA EN LES FESTES DE CASTELLÓ

La Gaiata 15 Sequiol va brillar amb llum pròpia en una jornada festiva que va conjugar tradició i emoció. Les seues madrines, María Collados i Vega Peraire, acompanyades per la presidenta Elisabeth Breva, van ocupar les primeres files, reflectint l’orgull d’una tradició que es viu amb passió.També van participar els sequiolos Alberto Navarro, en qualitat de Cavaller Templer, i Vicente Miralles, portant la Gaiata de mà del Sequiol 2024

SEQUIOL PARTICIPA EN L’HOMENATGE ALS ORÍGENS DE LA CIUTAT

Sequiol participa en l’homenatge al Rei Jaume I, en una emotiva jornada de record i celebració, la Gaiata 15 Sequiol, representada per la seua Madrina Infantil Vega Peraire i acompanyada per la comissionada Mari Carmen Benedito, va participar en l’homenatge organitzat per l’Associació Cultural Cavallers Templers de Castelló davant de l’estàtua del Rei Jaume I

FELICITATS, SEQUIOL! 44 ANYS D’HISTÒRIA I PASSIÓ FESTIVA

La Gaiata 15 Sequiol celebra el seu 44é aniversari amb orgull, emoció i un sentiment de pertinença que continua creixent any rere any. Al llarg de quasi mig segle, Sequiol s’ha consolidat com una de les associacions culturals més emblemàtiques de Castelló, un referent indiscutible dins del món de la festa. Fundada el 8 de setembre de 1981 —una data carregada de simbolisme en coincidir amb la signatura del Privilegi del Trasllat en 1251—, la comissió ha sigut sempre sinònim d’innovació, compromís i excel·lència.

CASTELLÓ PREMIA EL TALENT

Castelló va commemorar els seus 774 anys d’història amb una gala cultural inoblidable: el lliurament dels Premis Ciutat de Castelló. El Teatre Principal es va vestir de gala per acollir una cerimònia que va ser molt més que un lliurament de guardons. Música, dansa, cant i humor es van entrellaçar en una vetlada vibrant, amb actuacions de la Banda Municipal de Castelló, el Jove Ballet de Castelló, la veu de Dayan Soul i l’humor de Jajajers. La representació del Sequiol, amb la seua Madrina María Collados i la presidenta Elisabeth Breva

09.09.2025

COMIAT AMB EMOCIÓ: FI DEL CICLE FESTIU 2025

La Junta de Festes va retre tribut a aquelles persones que han encarnat l’esperit castelloner amb orgull i dedicació al llarg del temps. Entre elles, les representants de la Gaiata 15 Sequiol, Natalia Espín i Claudia Llopis, van viure els seus últims instants com a màximes figures del seu sector, tancant un capítol ple de vivències, emocions intenses i records inesborrables.

10.09.2025

LA CIUTAT DONA LA BENVINGUDA A LA MAGDALENA 2026

Tan sols vint-i-quatre hores després d’acomiadar la Magdalena 2025, el món de la festa responia a la crida de la Federació Gestora de Gaiates i es reunia de nou, esta vegada al saló de recepcions del Palau Provincial, per a rebre les persones que protagonitzaran la Magdalena 2026, acompanyant Clara Sanz i Ana Colón en el seu regnat.

L’edició de 2026 comptarà amb la distingida representació de la Gaiata 15 Sequiol, que estarà encapçalada per les seues elegants Madrines, María Collados i Vega Peraire. No seran les úniques Sequioles amb un paper destacat: entre les sis Dames de la Ciutat que acompanyaran Clara, figura Claudia Llopis, qui va ser Madrina del Sequiol en la Magdalena 2025.

L’acte, va ser conduïda per Lourdes Climent, Madrina del Sequiol 2020-2022 i Reina de les Festes 2024.

Especial Sequiol

Imposició de Bandes Infantil

12.09.2025

El Teatre Principal es va engalanar per a celebrar la tradicional cerimònia d’imposició de bandes a la Reina Infantil, Ana Colón Sastriques, i a tota la seua Cort d’Honor. Entre les homenatjades es trobava la representant infantil de la Gaiata 15, Vega Peraire Sousa, en qualitat de Madrina Infantil del Sequiol.

No va ser l’única presència destacada del Sequiol sobre l’escenari. L’encarregada de conduir l’acte va ser Alejandra Sáez Sisamón, Reina Infantil de 2023 i Madrina Infantil del Sequiol entre 2020 i 2022.

La cerimònia va començar amb un emotiu homenatge als Presidents Infantils de les diferents comissions de sector, tots ells van ser rebuts a l’escenari per l’Alcaldessa de la Ciutat, acompanyada pel President de la Junta de Festes i el President de la Federació Gestora de Gaiates

Tot seguit, va arribar el torn de les Madrines Infantils de les dinou Gaiates, que van pujar a l’escenari per a rebre la preuada banda blanca que les acredita com a integrants de la Cort d’Honor de la Reina. Sense interrupció, van accedir a l’escenari les sis xiquetes elegides com a Dames de la Ciutat Infantil 2026.

Tot estava preparat per a rebre la sobirana. Presidint l’escenari, com ja és tradició, el tron de l’àguila bicèfala, propietat de la família Mira de Orduña. Pel passadís central, van fer la seua entrada els Macers de l’Ajuntament, seguits per l’Esquadra de Gala de la Policia Local, escortant a una somrient Ana Colón, que avançava solemnement cap a la seua esperada banda maragda, al compàs de l’himne fester Rotllo i Canya

No van faltar a la cita la Fallera Major Infantil de València, Lucía García, ni la Bellea del Foc Infantil d’Alacant, Valentina Tárraga, que també van rebre el càlid aplaudiment del públic.

Va arribar el moment de la pleitesia en forma de paraula.

Des de l’atril, el President de la Junta de Festes, Raúl

Collazos —un fet que no ocorria des de 2016— va prendre la paraula, Raúl va destacar el paper fonamental de la infància en les festes: “Els xiquets i les xiquetes de Castelló són la metxa que encén la festa…”, i va citar a la pròpia Reina Infantil en el seu discurs de benvinguda: “… i com diu Ana, que gran és Castelló”.

L@s Sequiol@s vam acompanyar amb alegria i orgull la família Peraire-Sousa en una vetlada entranyable, en què Vega va complir el seu somni de representar a tots els xiquets i xiquetes del Sequiol.

Especial Sequiol

Imposició de Bandes

13.09.2025

Vint-i-quatre hores després, en el mateix escenari i amb un guió idèntic, però amb noves protagonistes, el Teatre Principal tornava a vestir-se de gala per acollir la presentació oficial de la Magdalena 2026 amb la Imposició de Bandes a la Reina Clara Sanz Sobrino i la seua Cort d’Honor.

En esta ocasió, la Gaiata 15 Sequiol estava doblement representada. D’una banda, la nostra Madrina de la Magdalena 2025, Claudia Llopis Pascual, elegida com una de les sis Dames de la Ciutat. D’altra, la flamant Madrina Sequiolera per a esta nova edició magdalenera, María Collados Marzá. Les dos, María i Claudia, radiants, van desbordar elegància, simpatia i gràcia en el seu passeig des del consistori fins al coliseu.

Després de la lectura de l’acta d’elecció, va arribar el moment d’imposar les bandes blanques a les Madrines

dels sectors gaiaters… de la Gaiata 15 Sequiol, María Collados; ….., María, visiblement emocionada i somrient, va rebre la seua esperada banda blanca de mans de l’Alcaldessa, mentre el president de la Junta de Festes li ofería un ram de flors i l@s Sequiol@s presents li rendien homenatge.

La sala del Principal es va omplir de llum festiva amb la majestuosa desfilada de Claudia cap a l’escenari, on l’Alcaldessa li va atorgar el nomenament com a Dama de la Ciutat 2026, entre els aplaudiments de l@s Sequiol@s.

Només faltava coronar l’últim esglaó de l’atalaya festiva. Clara va desfilar amb elegància cap a l’escenari per rebre la banda que l’acredita com la vuitantena Reina de les Festes de Castelló.

Adreçant-se a la nova Reina, l’Alcaldessa va afirmar: “La alegria que em van donar quan em van dir que anàvem a tindre una estudiant de Magisteri i futura mestra de Primària com a ambaixadora de les nostres festes. Així que no se m’ocorre ningú millor que una mestra de 20 primaveres, que ha fet del voluntariat la seua raó de ser i té una paciència a prova de bombes”.

25.09.2025

PREGÓ I PROCLAMACIÓ DE LES REINES DE LES FESTES DEL CENTRE ARAGONÉS DE CASTELLÓ

El Centre Aragonés de Castelló, un dels referents culturals més emblemàtics de la nostra ciutat, va celebrar el passat dijous 25 de setembre la proclamació de les seues Reines per a les Festes del Pilar 2026: María Gual Cubillas i Paula Bonaque Pastor. Aquesta edició té un significat especial, ja que l’històrica entitat commemora 105 anys d’enriquidora aportació cultural a Castelló.

La Gaiata 15 Sequiol no va voler faltar a tan emotiva cita, acompanyant als nostres germans aragonesos amb la seua màxima representació: les Madrines Sequioles, María Collados i Vega Peraire, juntament amb la Presidenta Elisabeth Breva

Especial Sequiol

IV Torneig de Pàdel en benefici d’Afanias

27.09.2025

El passat dissabte 27 de setembre es va celebrar la quarta edició del Torneig de Pàdel Sequiol, una iniciativa solidària impulsada per la Gaiata 15 Sequiol, que va aconseguir recaptar 5.562 Euros destinats a Afanias Castellón, entitat compromesa amb millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seues famílies.

Enguany, el torneig va haver de ser reprogramat: inicialment previst per a maig, es va traslladar a setembre per motius organitzatius, coincidint amb el cicle de presentacions gaiateres. Tot i això, la jornada va ser tot un èxit.

Una cita esportiva amb ànima solidària

La jornada, de caràcter lúdic-esportiu, va reunir nombroses persones participants i assistents a les

instal·lacions de La Plana Sport, totes unides per una causa comuna. L’esdeveniment va comptar amb el suport d’entitats com l’Ajuntament de Castelló, Fundació Caixa Castelló, FACSA, Grup Cano Lopera, Maquiver, OCMIS, Folder Castelló i Mútua Levante Seguros, amés de quaranta empreses col·laboradores.

Des de primera hora, un entusiasta equip de joves Sequiolos i Sequioles, liderats per Estefanía Climent i Álvaro Voltes, va rebre les persones participants amb acreditacions i samarretes commemoratives. L’artista benicassuda Red Anana va aportar la seua creativitat al projecte, implicant-se de forma íntegra. Les madrines del Sequiol, Vega Peraire i María Collados, junt amb la presidenta Elisabeth Breva, van exercir d’amfitriones impecables. María i Elisabeth, a més a més, van participar activament en la competició.

Entre les persones assistents van destacar les regidores Noelia Selma (Festes) i Maica Hurtado (Esports), la Reina de les Festes, Clara Sanz —que fins i tot es va animar a jugar—, la Dama de la Ciutat Sequiola Claudia Llopis, i el diputat en les Corts Valencianes Rafa Simó, que va participar com a experimentat praticant de l’esport del pàdel.

El Món de la Festa també va estar present, amb representació de la Junta de Festes, diverses Gaiates (2 Fadrell, 6 Farola-Ravalet, 10 El Toll, 11 Forn del Pla i 12 Grau) i La Filà d’Entrilles, reforçant l’esperit festiu i la unió entre els diferentscol·lectius.

Competició, creativitat i sabor

Un total de 64 jugadors van competir en 8 grups, disputant fases classificatòries en dues categories: Or i Argent. Mentrestant, els més menuts van participar en un concurs de dibuix i pintura sota el lema “La gran aventura de Padelín”, amb l’objectiu de batejar la nova mascota del torneig.

En paral·lel, l’equip d’esdeveniments del Sequiol va preparar dues espectaculars paelles per a uns 200 comensals. Elsxefs Nacho, Víctor i Manolo, junt amb un nodrit grup de col·laboradors, es van encarregar que tot estiguera a punt i deliciós.

Abans del dinar, es va fer la tradicional foto de grup amb les samarretes commemoratives. El dinar de germanor va permetre a les persones finalistes recuperar forces i a la resta gaudir d’una estona agradable en bona companyia.

Fase final i lliurament de premis

Després de la sobretaula, es van disputar les fases finals de cada categoria. L’emoció i la competitivitat van marcar els encontres que van definir les parelles finalistes.

Un dels moments més esperats va ser la rifa solidària, amb més de cent regals donats per les empreses col·laboradores. Les madrines María i Vega van exercir de mans innocents, lliurant els premis als afortunats.

També es van lliurar els guardons del concurs infantil de dibuix i pintura a Alejandro Soler, Claudia García i Alejandro Valls.

Els resultats esportius van ser els següents:

Quadre Or

Campions: Daniel González Pavón i Rubén Simón Úbeda. Van rebre un premi de cinquanta euros, cadascun, de la tenda esportiva Padel Nuestro i un artístic trofeu amb la insígnia del Sequiol, confeccionat pels usuaris d’Afanias Castellón.

Subcampions: David Pérez i Iker Catalán. Van rebre un premi de treinta euros, cadascun, de Padel Nuestro i un artístic trofeu amb la insígnia del Sequiol, confeccionat pels usuaris d’Afanias Castellón

Quadre Argent

Campions: Jesús Redón Gallardo i Jorge Flecha Mora. Van rebre un premi de vint euros, cadascun, de Padel Nuestro i un artístic trofeu amb la insígnia del Sequiol, confeccionat pels usuaris d’Afanias Castellón.

Subcampiones: Carmen Molina Ramos i Paula Garcilopez Palau. Van rebre un val degustació de productes de Cellers Vidal i un artístic trofeu amb la insígnia del Sequiol, confeccionat pels usuaris d’Afanias Castellón.

Els premis van ser lliurats per les madrines del Sequiol, María Collados Marzá i Vega Peraire Sousa, junt amb la presidenta Elisabeth Breva i Elena Llopis Gimeno, representant de FACSA

Un tancament amb cor

Com a colofó final, el president d’Afanias Castellón, Héctor Redó, i el seu gerent, Francisco Gil, van rebre el xec per valor de 5.562 Euros, fruit de la solidaritat de totes les persones participants. Héctor Redó va agrair l’organització de l’esdeveniment i va destacar la importància d’aquest suport econòmic, animant a tots a continuar apostant per una cinquena edició.

Des de l’organització es va subratllar la rellevància d’aquesta cita, ja consolidada com un referent esportiu i solidari a la ciutat:

“Volem que la gent gaudisca d’un gran dia de pàdel i convivència, però sobretot que se senta part d’un projecte que té un impacte directe en les persones i famílies de la nostra terra. Ja queda menys per a la V Edició!!!”

ha sabut preservar el sabor tradicional de la convivència veïnal, que troba en les Festes de Carrer la seua expressió més autèntica i entranyable. Responent a la cordial invitació de l’associació cultural organitzadora, la Gaiata 15 Sequiol va participar en la processó i la missa dedicades al sant patró. Les nostres madrines, María Collados i Vega Peraire, acompanyades pel comissionat Vicente Javier Villarroya, van representar el Sequiol amb devoció i estima, compartint amb el veïnat una jornada marcada per la fe, la tradició i la germanor.

08.10.2025

9 D’OCTUBRE. DIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

La ciutat havia preparat una celebració del 9 d’Octubre plena de foc, música, història i folklore. En els primers minuts del dia gran de la Comunitat Valenciana, es va encendre la metxa del castell de focs, disparat per la Pirotècnia Hermanos Caballer, que va congregar un nombrós públic als voltants de l’Auditori de Castelló. També va ser molt destacada la presència de les dinou comissions de sector. María Collados i Vega Peraire, les Madrines del Sequiol, van gaudir intensament de l’espectacle, junt amb un bon grup de Sequiol@s, capitanejats per la nostra presidenta Elisabeth Breva

12.10.2025

FESTIVITAT DEL PILAR A CASTELLÓ

El Centre Aragonés de Castelló ha celebrat amb entusiasme el dia gran de la Mare de Déu del Pilar, patrona d’Espanya. L’església de la Trinitat va ser l’escenari principal dels actes, que van començar amb una desfilada fins a la parròquia com a preludi de la tradicional missa baturra, presidida pel bisbe de la Diòcesi de Sogorb-Castelló, Casimiro López. Durant la celebració, es va destacar especialment la participació sequiolera.

La representació del Sequiol va estar formada per les nostres Madrines, Vega Peraire i María Collados, acompanyades pel comissionat Vicente Javier Villarroya, que van honorar la festivitat amb la seua presència i estima cap a la Mare de Déu del Pilar.

La Gaiata 2 Fadrell ret homenatge a les seues Madrines en un escenari convertit en tauler d’escacs

18.10.2025

El Palau de la Festa es va transformar aquest cap de setmana en un espectacular tauler d’escacs per acollir la presentació de Núria García Falomir i Noa Martínez Bailén com a Madrines de la Gaiata 2 Fadrell, en un acte presidit per Rubén Llansola Rico i carregat d’estètica, simbolisme i elegància.

En l’apartat de les ofrenes, va destacar la participació de la Gaiata 15 Sequiol, que va actuar en representació de la Gestora de Gaiates. Aquesta mateixa comissió serà l’encarregada d’ocupar el mateix escenari el pròxim dissabte 25 d’octubre. Les Madrines del Sequiol, Vega Peraire i Maria Collados, van accedir a l’escenari escortades per la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, i precedides per l’estendard de la Gestora, portat pel sequioler Víctor López Porcar.

Durant l’acte, les representants sequioleres van fer entrega d’una rèplica de la insígnia de la Gestora de Gaiates, mentre des del palco Sequiolo de l’amfiteatre esclatava una intensa ovació que va acompanyar la seua desfilada.

En finalitzar la presentació, Maria i Vega, juntament amb Elisabeth, van lliurar les invitacions oficials a les Reines de les Festes, Ana i Clara, i a les seues respectives Corts d’Honor. Entre elles, la sequiolera Claudia Llopis va destacar amb el seu somriure, evocant moments plens d’emoció i orgull.

L’acte va concloure amb el lliurament d’invitacions a les divuit comissions restants, que també participaran en la màgica nit de la pròxima presentació oficial del Sequiol

Especial Sequiol

Presentació Oficial de la Gaiata 15 Sequiol

25.10.2025

El Palau de la Festa va lluir amb tot el seu esplendor per proclamar a María Collados Marzá i Vega Peraire Sousa com a representants del Sequiol per a les festes de la Magdalena 2026.

Preparatius plens d’il·lusió

Des de mitjan agost, l’equip d’esdeveniments del Sequiol va començar a preparar cada detall. Prop de 200 siluetes de l’ermita de la Magdalena, tallades en xapa galvanitzada, van ser doblegades, pintades de blanc i decorades amb pinyes, canyes i el tradicional rotllo. Tot il·luminat pel nostre símbol festiu per excel·lència: la llum de la Gaiata.

La setmana clau va arribar amb el muntatge al Palau de la Festa. L’escenari va prendre forma amb trenta tarimes col·locades estratègicament, cortinatges i un

espectacular adreç de castellonera, on la pinta i la joia ocupaven la zona central, i les sivelles i arracades, els laterals. Les agulles envoltaven els dos trons Sequiolos que esperaven les nostres madrines.

Mentrestant, la sala anava prenent forma. Més de cent taules es vestien per rebre més d’un miler de persones convidades Tot un engranatge coreogràfic, perfectament sincronitzat, perquè tot eixira perfecte i a temps. L’amfiteatre també requerí l’esforç de l’equip Sequiol, ja que acollia les comissions del sector que ens acompanyaven en aquesta nit tan especial, i que també mereixien una decoració a l’altura de l’ocasió

Els assajos generals i el muntatge tècnic van ocupar les hores prèvies, donada la complexitat de l’espectacle.

Una nit màgica

L’últim dissabte d’octubre, marcat pel canvi d’horari, també va ser el dia assenyalat per la comissió Sequiola per presentar les seues màximes representants de la Magdalena 2026: les nostres madrines, Vega Peraire i María Collados.

L’esplanada davant del Palau es va omplir de festa, amb batucada, carcasses i una cercavila que va marcar l’inici.

L’espectacle va començar amb puntualitat britànica. Sobre l’estrada, Carlos Pascual, músic castellonenc, va encarnar un DJ que va iniciar una sessió amb “Clocks” de Coldplay. Sobtadament, el ritme va canviar i s’hi va unir el quartet de corda València, creant una atmosfera única.

Després d’aquest inici espectacular, que va arrancar una forta ovació del públic, Rubén Gómez-Chamorro, presentador de l’acte, va donar la benvinguda amb paraules carregades d’emoció: “... viatjar a través dels sentiments i la il·lusió, perquè hui el futur fester del Sequiol se sent ací. Donem la benvinguda a una nit de passió, llum i festa.”

Desfilada de comissions

Sense pausa, el presentador va demanar la presència sobre l’escenari dels estendards de la comissió, seguits l’equip de col·laboració. Totes les persones precedien a la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva Almerich.

Tot seguit, va desfilar la comissió infantil, on la presidenta anava imposant la banda acreditativa de dama d’honor

De nou, la fusió musical inundava la sala del Palau.

L’acte continuava amb la desfilada de la comissió major. De la mateixa manera, la presidenta imposava la banda de dama d’honor mentre els acompanyants oferien un ram de flors Irene Simó Iserte i Vicente Javier Queral García

Era el moment de rebre sobre l’escenari a qui van ostentar la màxima representació en la Magdalena 2025. “En la festa, com en la vida, hi ha cicles que es tanquen per donar pas a la novetat. Però abans de mirar cap al demà, és de justícia retre homenatge a les que van fer gran la nostra Gaiata en l’exercici passat.” Van iniciar el seu desfilar reial cap a l’escenari Natalia Espín Solano, Madrina Infantil 2025, precedida per Claudia Llopis Pascual, Madrina 2025.

Nova actuació musical: “La llum de la nostra Gaiata inspira l’art, i aquesta nit, eixe art té quatre cordes i un DJ”. Les notes de “Hoy no me puedo levantar” de Mecano van inundar la sala.

El moment estel·lar de María i Vega

I arribava el moment més esperat de la nit. “I ara, el moment en què la llum es multiplica, en què l’elegància i la il·lusió es donen la mà. Els rostres més dolços de la nostra Gaiata”, proclamava el presentador per donar

pas a la madrina del Sequiol 2026, Vega Peraire Sousa, i a la madrina del Sequiol 2026, María Collados Marzá. El seu desfilar reial va estar acompanyat per una ovació clamorosa del públic dempeus.

Tota la comissió, sobre l’escenari, va rebre les seues madrines dempeus, mentre al centre les esperava la presidenta, Elisabeth Breva, per imposar la desitjada banda que les acreditava com a madrines del Sequiol per a la Magdalena 2026. I, per descomptat, flors per a María i Vega abans d’ocupar els seus reials trons Sequiolos, al centre de l’escenari.

“Enhorabona i benvingudes a aquest món màgic de somnis i il·lusions que ja serà per sempre la vostra Magdalena”, indicava el presentador, convidant-les a continuar gaudint de l’espectacle: “Imagineu que cada nota de violí és una llum que s’encén i cada ritme del DJ és el pols de Castelló. Junts creen la banda sonora de la nostra il·lusió festiva, connectant la modernitat amb la tradició i la passió amb el ritme”. De nou Mecano, aquesta vegada amb “Me colé en una fiesta”.

Reconeixements del Sequiol

Des de fa vint-i-dos anys, Sequiol organitza el Concurs

Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” –

Premi Lorenzo Ramírez. Va arribar el moment de lliurar el premi a la guanyadora de l’edició de 2025, Lucía Segarra Casal, junt amb la seua maqueta guanyadora, que l’equip del Sequiol ja ha reproduït a escala d’un metre. Hui presidia l’accés al Palau, acompanyada de les vint-i-una maquetes precedents. Tot un èxit que ja espera la vint-itresena edició.

En aquest punt, el presentador anunciava: “La Gaiata 15 Sequiol ha estat guardonada amb el premi NOTÍCIA DE L’ANY, en reconeixement de la promoció de la cultura a través d’aquest concurs escolar”

Tot seguit es lliurava la distinció de Sequiolera de l’Any 2026 a Xelo Pastor Verchili per, segons paraules del presentador, “una dona que, en silenci, ho ha donat tot per la nostra comissió”. Una emocionadíssima Xelo va pujar a l’escenari per rebre el seu reconeixement i la Panderola d’Or Honorífica que li va imposar la nostra presidenta.

Ofrenes a les madrines

Amb “Material Girl” de Madonna com a obertura, van començar les ofrenes, com a tancament d’aquest bloc, es va interpretar “Viva la Vida” de Coldplay.

Emoció continguda en el comiat de Claudia i Natalia, madrines de la Magdalena 2025

Després de la desfilada de tornada de les comissions, arribava un dels moments més emotius i intensos de la nit. Natalia i Claudia volien deixar constància del seu pas per la comissió amb un corbatí als nostres estendards, així com un detall per a tota la comissió, que va recollir la nostra presidenta.

Les imatges van aparéixer a la pantalla mentre la veu del cor de totes les persones Sequiol@s agraïa el magnífic any que Claudia i Natalia ens van fer viure. Cada record, cada paraula, cada instant elevava l’èxtasi a la sala, fins al punt d’emocionar sincerament Clau i Nat, que abraçades van gaudir de cada moment.

Una forta ovació va acompanyar Natalia i Claudia en el seu últim desfilar com a madrines de la Gaiata 15 Sequiol, de la Magdalena 2025. El pròxim, per a Claudia, ja serà com a Dama de la Ciutat de la Magdalena 2026.

Homenatge a les noves madrines del Sequiol

Abans del tancament estel·lar de la nit, la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, acompanyada per l’equip de col·laboració, va abandonar l’escenari; això sí, com ja és tradició, sota les notes de la “Marxa Imperial”.

Sobre l’escenari, María i Vega, somrients i emocionades, escoltaven les paraules del presentador que convidava a viure el moment culminant de l’espectacle:

“Castelló, hem arribat al moment culminant d’aquesta nit inoblidable. La Gaiata 15 Sequiol ja té les seues representants, ha retut homenatge a la seua gent i ha vibrat amb cada aplaudiment d’aquest Palau.”

De nou la fusió de ritmes inundava el Palau. “Mamma Mia” d’ABBA era la peça escollida per tancar la vetlada, però aquesta vegada s’hi afegia un cos de ball molt especial, capitanejat per Berta Montañés, amb qui la

nostra madrina María ha compartit tants moments festius.

L’acte protocol·lari finalitzava amb la desfilada de tornada de les flamants madrines del Sequiol, María Collados Marzá i Vega Peraire Sousa, escortades pels estendards de la comissió i sota una ovació clamorosa del públic.

Amb el tradicional Rotllo i Canya començava el ball; la nostra madrina María acompanyada pel primer tinent d’alcalde de la ciutat, Sergio Toledo, i la madrina infantil Vega amb el comissionat Carlos Peraire. La festa es va allargar fins a la matinada.

Especial Sequiol

Paella Sequiola d’agraïment

26.10.2025

Amb els records encara frescos de l’exitós acte de presentació oficial celebrat el dia anterior, i fidels a la tradició de la nostra comissió, les famílies de les nostres màximes representants de les edicions 2025 i 2026 van voler agrair al grup Sequiolo la magnífica tasca realitzada. I què millor manera de fer-ho que amb una saborosa paella?

Per a això, tota la comissió es va reunir a la seu social, on els xefs Sequiolos, Nacho i Manolo, al capdavant d’un nodrit grup d’ajudants, van preparar una espectacular paella per a més de huitanta comensals.

Durant la sobretaula, les Madrines de la Magdalena 2026, María Collados i Vega Peraire, van alçar les seues copes per brindar per unes festes espectaculars, plenes d’il·lusió i èxits. Per la seua part, Claudia Llopis i Natalia Espín, Madrines de la Magdalena 2025, van tancar el seu cicle festiu col·locant la seua placa en el mur de la història Sequiola.

Una distesa jornada, plena de rialles i bons moments, en què tots i totes els i les Sequiol@s van gaudir al màxim.

María Collados Marzá, acompanyada per la madrina infantil

Vega Peraire Sousa i per la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva.

Cartel anunciador de la Magdalena 2026

14.11.2025

El passat divendres 14 de novembre, el Menador va acollir el Món de la Festa per donar a conéixer el cartell guanyador que serà la imatge oficial de la Magdalena 2026

La lectura de l’acta del jurat va revelar que el cartell seleccionat portava per lema «Monumental».

En obrir la plica corresponent, es va conéixer l’autoria: Juan Diego Ingelmo, dissenyador gràfic i cartellista, qui ja havia obtingut aquest reconeixement en les edicions de 2009, 2011 i 2014

Especial Sequiol

La Notícia de l’Any de Castellón Información

20.11.2025

El mitjà Castellón Información va celebrar la gala dels premis La Noticia del Año, un reconeixement al millor periodisme objectiu i veraç. Dotze guardons van destacar dotze notícies il·lusionants dels darrers dotze mesos, en un acte que reuní més de 400 persones al saló de la Cambra de Comerç de Castelló.

Sota la direcció del periodista Alberto Suárez, la cerimònia s’inicià amb un emotiu homenatge a José Luis Serrano Fabregat, fundador de Castellón Información, traspassat a començaments d’any. El director del mitjà, Ximo Tirado, va presentar un vídeo amb centenars d’imatges dels esdeveniments que Serrano visqué en primera persona. No hi faltaren referències a les festes, a la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, a la Junta Central de Festejos i a la Junta de Festes, així com moments compartits amb la presidenta del Sequiol, Elisabeth Breva. Serrano fou, a més, un dels artífexs del naixement de la Gaiata 15 Sequiol

En l’apartat dels premis, la nostra associació va tindre motius de celebració. Dins de la categoria Cultura i Tradicions, el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló – Premi Lorenzo Ramírez, amb les seues 22 edicions, rebé la primera distinció de la nit.

Pujaren a l’escenari les màximes representants del Sequiol: les madrines María Collados i Vega Peraire, juntament amb la presidenta Elisabeth Breva, qui recolliren el guardó de mans de la CEO de Todojuguete, M.ª Carmen Miralles

L’acte conclogué amb les paraules de l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, qui oferí un entranyable discurs i convertí en portada d’un periòdic digital totes i cadascuna de les notícies premiades.

Un reconeixement que els i les Sequiol@s agraïm profundament i que ens ompli d’energia per a continuar endavant amb aquest projecte de difusió del nostre símbol diferenciador entre els centres educatius de la ciutat. La XXIII edició ja està en marxa.

22.11.2025

PREMI GAIATA DE MÀ A CASA ABADIA

La Gaiata de mà del Sequiol presideix des d’avui l’Oficina de Turisme de Castelló, ubicada en l’emblemàtica Casa Abadia, després d’haver obtingut el segon premi en el concurs celebrat el passat mes de setembre.

En l’acte de lliurament de l’obra estigueren presents les màximes representants de l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol: les madrines María Collados Marzá i Vega Peraire Sousa, acompanyades per la presidenta Elisabeth Breva

05.12.2025

SOPAR DE LA PAJARITA AL MATADERO

L’últim mes de l’any s’inicià amb una de les celebracions més esperades: el tradicional Sopar de la Pajarita, on l’únic requisit per a participar és acudir amb una pajarita. El Chef Sequiolo, Víctor Orozco, junt amb el seu equip de col·laboradors — Tomás Miravet, Nino Turch i Paco Meliá— es posà mans a l’obra amb els preparatius. Al mateix temps, el mestre tallador de pernil del Sequiol, Nacho Collados, inicià l’art delicat del tall selecte de l’ibèric. Un any més, els Sequiolos del Matadero es conjuren per desitjar un Feliç Nadal i perquè l’any vinent siga, almenys, tan exitós com el present.

06.12.2025

CASTELLÓ CELEBRA EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ

Nombroses autoritats van estar presents en els actes de lectura de la Constitució i en el concert emotiu que va oferir la Banda Municipal de Castelló. El Sequiol també es va sumar a l’homenatge amb la participació de les seues madrines, María Collados i Vega Peraire, i de la presidenta Elisabeth Breva, que aprofitaren l’ocasió per immortalitzar el moment de la lectura.

Les notes de la Marxa de la Ciutat, de l’Himne de la Comunitat

Valenciana i de l’Himne d’Espanya posaren el colofó a un matí festiu que va unir tradició, música i civisme en la commemoració de la Carta Magna.

05.12.2025

CASTELLÓ ES VESTIX DE NADAL

La plaça Major va ser l’escenari de l’encesa de les llums nadalenques, que de manera simultània es van estendre pels carrers i places de tota la ciutat, donant la benvinguda oficial al Nadal 2025. L’espectacular posada en escena es va iniciar amb la pulsació del botó màgic a càrrec de l’alcaldessa de Castelló i de les Reines de les Festes, Clara Sanz i Ana Colón

El sector Sequiol va estar present en l’acte amb una destacada representació. Les seues madrines, María Collados i Vega Peraire, juntament amb la presidenta Elisabeth Breva, van compartir l’espectacle amb la resta de comissions de sector.

07.12.2025

LES

SEQUIOLES REBEN EL NADAL AMB EL SEU DIA DEL TOCAT

El col·lectiu de les Sequioles es va reunir per celebrar el tradicional Dia del Tocat, que en aquesta ocasió es va transformar en un animat dinar de germanor. Entre les assistents va destacar la presència de Xelo Pastor, recentment nomenada Sequiolera de l’Any 2026, la participació de la qual va aportar un aire de reconeixement i d’orgull a la trobada.

Una llarga i intensa vesprada festiva va posar el fermall d’or a aquesta celebració, que va combinar tradició, convivència i alegria en l’inici del temps de Nadal.

12.12.2025

JA ÉS NADAL A PORTCASTELLÓ

PortCastelló, la porta de la ciutat al mar i punt d’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, ja s’ha engalanat per a les festes amb l’encesa de la seua il·luminació nadalenca especial. L’acte, carregat de màgia i simbolisme, va comptar amb la presència de la Reina Infantil de les Festes, Ana Colón, acompanyada per les seues Dames de la Ciutat infantils i per les representants infantils de les dinou Gaiates

El Sequiol va estar magníficament representat per la seua Madrina Infantil, Vega Peraire, que va gaudir intensament d’una vesprada plena de llums, emoció i companyonia, compartint moments inoblidables amb les seues companyes i companys de somni magdalener

13.12.2025

EL CARTER REIAL VISITA CASTELLÓ

La persona enviada per Ses Majestats els Reis d’Orient va arribar a la plaça Major de Castelló desfilant en un elegant cotxe d’època, preparada per a recollir les cartes de totes les xiquetes i xiquets de la ciutat. El Món de la Festa va voler acompanyar l’enviat reial en aquest acte tan especial. Per la seua banda, la xicoteta Vega va viure un moment molt especial en entregar personalment la seua carta de desitjos a l’enviat de Ses Majestats, mantenint viva la tradició i la il·lusió que caracteritzen aquestes dates tan entranyables.

Especial Sequiol

Inauguración del Betlem del Sequiol

18.12.2025

Després de més d’un mes de treball, la seu social de la Gaiata 15 Sequiol va acollir la inauguració del seu tradicional Betlem.

El muntatge, de més de deu metres quadrats, recrea diverses escenes del naixement: el pessebre, la fugida, l’anunciació… Tot això amb un marcat caràcter local, en incloure l’ermita de la Magdalena o l’emblemàtica carpa del “Mesón del Vino”. Prop d’un centenar de figures, totes pintades a mà, donen vida a estampes acompanyades per cases, mercats, horts i fins i tot un riu amb aigua corrent que travessa bona part de la composició. Aquest any, a més a més, s’hi va incorporar una espectacular il·luminació que simula el cicle del dia i la nit sobre el Betlem.

Amb puntualitat exquisida, les madrines María Collados i Vega Peraire van tallar la cinta inaugural i van recórrer les diferents escenes del Betlem Sequiolo. Així mateix, van lliurar a totes les persones integrants de la família Sequiol@ presents la seua felicitació nadalenca, plena de bons desitjos i alegria compartida.

Un brindis amb cava va posar el colofó d’or a aquest tradicional esdeveniment del Sequiol, amb el qual cada any s’obre el període nadalenc. Un missatge de pau i felicitat que tots i totes les Sequiol@s volem fer extensiu al veïnat i a les nostres amistats.

Vint-i-quatre hores després, al saló de plens de l’Ajuntament, va tindre lloc el lliurament dels premis del XXV Concurs de Betlems. La nostra composició va participar en la categoria d’associacions i va ser distingida amb el premi a l’originalitat, guardó que va arreplegar la nostra madrina infantil, Vega Peraire, de mans de les Reines de les Festes.

19.12.2025

SOPAR DE LA PASQÜERA DE LA GESTORA DE GAIATES

Com ja és tradició en estes dates nadalenques, la Gestora de Gaiates convoca tot el Món de la Festa per a desitjar unes bones festes en el ja conegut com Sopar de la Pasqüera

Els salons del restaurant Àgora van reunir la Reina de les Festes, Clara Sanz, junt amb la seua cort d’honor, Sequiol va estar doblement representada. D’una banda, la nostra madrina, María Collados, va enlluernar amb la seua elegància; de l’altra, formant part del seguici de les sis dames de la ciutat, també va destacar Claudia Llopis. Ambdues van voler immortalitzar el moment posant junt amb la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, amb les seues respectives flors de Pasqua.

Especial Sequiol

El Emisari de Ses Majestats visita Sequiol

22.12.2025

El dia de la il·lusió per excel·lència va arribar amb el tradicional sorteig de la loteria de Nadal. Enguany, Sequiol va obtindre el reintegro, però el que realment va omplir d’emoció la infància sequiolera va ser la visita de l’emisari de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient.

L’enviat reial va acudir al nostre Cau per recollir unes cartes plenes de bons desitjos, esperances i tonelades d’il·lusió, en una vesprada que va deixar somriures, nervis i moments inoblidables entre els més menuts.

Programa de festes 06

Degustacions en Sequiol

MARÇ

12 MARÇ 10 MARÇ 13 MARÇ

Programa Magdalena 2026

del 07 al 15 de març

DISSABTE - 7 de març

La ciutat de Castelló dona inici als actes previs de les Festes amb una jornada plena d’activitat cultural i festiva. Una de les propostes destacades és l’exposició de les maquetes presentades al XXIII Concurs Escolar “Ciutat de Castelló” – Premi Lorenzo Ramírez, una iniciativa que impulsa la creativitat de l’alumnat i posa en valor la tradició gaiatera.

L’exposició, organitzada per l’A. C. Gaiata 15 Sequiol i patrocinada per per l’Ajuntament de Castelló, la Diputació de Castelló, la Fundació Caixa Castelló, MAQUIVER i la Conselleria d’Educació, es podrà visitar al Museu Etnològic de Castelló, al carrer Cavallers, del 15 al 30 de març L’entrada és lliure, una oportunitat magnífica per a descobrir el talent de les noves generacions.

“DE LA FESTA, LA VESPRA”

12.00 h. L’Anunci oficial de les Festes marcarà l’inici simbòlic de la celebració amb el llançament de carcasses commemoratives de la 79a edició i una espectacular mascletà al carrer Rosa Maria Molas, al costat de la plaça del Primer Molí.

16.00 h. La tradicional Cavalcada del Pregó recorrerà els carrers més emblemàtics de la ciutat: Sant Roc, Sanahuja, Maria Agustina, Major, plaça de la Pau, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i avinguda del Rei. Hi participarà tota la nostra comissió, que contribuirà a donar color i ambient festiu al recorregut.

23.50 h. La jornada culminarà amb la concentració al Cau Gaiater per a dirigir-se al magatzem de gaiates i traure les nostres gaiates que lluiran durant les Festes.

DIUMENGE - 8 de març

La jornada del diumenge es converteix en un dels moments més emblemàtics de la Magdalena, amb tradicions que connecten la ciutat amb els seus orígens i que reuneixen centenars de persones en un ambient de convivència i devoció popular.

08.00 h. La Cocatedral de Santa Maria acollirà la missa de romeres i romers, punt de partida de la tradicional Romeria de les Canyes. En acabar la celebració, la comitiva iniciarà el camí cap a l’ermitori de la Magdalena, en un recorregut carregat de simbolisme i participació ciutadana.

15.45 h. A mitja vesprada tindrà lloc la Tornà de la Romeria, que emprendrà el camí de retorn des de l’ermita de la Magdalena fins a la ciutat, completant així un dels actes més estimats de les Festes.

20.30 h. La nit s’omplirà de llum i color amb la Desfilada de les Gaiates i Gaiates Infantils. El recorregut començarà al carrer Sant Roc i continuarà pels carrers Sanahuja, plaça Maria Agustina, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i avinguda del Rei. Desfilada en què participarà la nostra gaiata infantil 2025, “Llum de Primavera”, com a Gaiata de la Ciutat Infantil 2026.

En finalitzar, es realitzarà el trasllat de les gaiates fins a l’institut de secundària Francisco Ribalta, on quedaran instal·lades perquè tota la ciutadania puga gaudir-ne durant l’espectacle de l’Encesa de l’endemà.

“MAGDALENA, FESTA PLENA”

DILLUNS - 9 de març

El dilluns de Magdalena es dedica especialment a les persones més menudes, que es converteixen en protagonistes d’una de les desfilades més entranyables i participatives de la setmana.

10.30 h. La Cavalcada Infantil omplirà els carrers de color i alegria amb la participació de la nostra comissió infantil. El recorregut començarà al carrer Sant Roc i continuarà pels carrers Sanahuja, plaça Maria Agustina, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i avinguda Rei en Jaume.

18.30 h. Obertura oficial de la nostra Tasca Gaiatera, situada al carrer Mestre Bretón, un punt de trobada festiu on compartir bons moments i gastronomia.

“ELS XIQUETS SOM POBLE JA…”

19.30 h. Visita oficial a les gaiates participants en l’Encesa, un acte que posa en valor el treball i la creativitat de totes les comissions.

20.15 h. Celebració de la XXXI Encesa les Gaiates a l’avinguda Rei en Jaume, un dels moments més simbòlics de la festa, amb l’exaltació del monument gaiater i l’esclat de llum que anuncia la màgia de la Magdalena.

23.00 h. Trasllat de la nostra gaiata i encesa al sector, perquè totes les persones del barri puguen gaudir-ne de prop.

DIMARTS - 10 de març

El dimarts de Magdalena està dedicat especialment a les persones més menudes del sector, que podran gaudir d’un dia ple d’activitats, jocs i música en un ambient festiu i participatiu.

11.30 h. Obertura del Parc Infantil al carrer Sequiol, un espai pensat perquè totes les xiquetes i tots els xiquets del sector disfruten del matí. El parc romandrà obert fins a les 13.00 h. (És imprescindible portar la polsera d’ACTIVITATS INFANTILS, vegeu la nota al peu.)

11.30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinada per Carnisseria Xarcuteria Prades, una oportunitat per a tastar productes tradicionals elaborats amb cura. (Vegeu la nota al peu.)

12.00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera, punt de trobada per a compartir gastronomia i ambient festiu.

16.30 h. Reobertura del Parc Infantil al carrer Sequiol, que continuarà oferint activitats fins a les 19.00 h. (Imprescindible polsera d’ACTIVITATS INFANTILS, vegeu la nota al peu.)

17.00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera per a continuar gaudint de la vesprada.

“DIA DE LES XIQUETES I ELS XIQUETS AL SEQUIOL”

18.30 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la música i l’animació de la xaranga Desmadrats, que omplirà el barri d’alegria i ritme.

20.00 h. La plaça Major acollirà el lliurament dels premis dels diferents concursos de llibrets i gaiates convocats per a la Magdalena 2026. És un dels moments més esperats de la setmana, on es reconeix l’esforç, la creativitat i la dedicació de totes les comissions.

Els i les Sequiol@s hi acudirem amb il·lusió, amb l’esperança de continuar sumant èxits i celebrant nous guardons per al nostre sector.

DIMECRES - 11 de març

El dimecres de Magdalena està dedicat a les persones joves del Sequiol, que viuen la festa amb energia, creativitat i un gran esperit de convivència. La jornada combina tradició, gastronomia i música perquè tothom puga gaudir-la al màxim.

10.30 h. Trobada al Cau Gaiater per a pujar als Carros Engalanats de la Federació de Colles. Els carros vindran a recollir-nos i ens acompanyaran fins a la mascletà. Pel camí, s’aniran sumant altres amistats gaiateres fins a arribar al Primer Molí, en un ambient festiu i compartit.

11.30 h. Degustació de truits de creïlla per a les persones associades, patrocinada per Bocateria – Cafeteria Antic. Una cita gastronòmica que ja és tota una tradició. (Vegeu la nota al peu.)

12.00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera, punt de trobada imprescindible per a continuar la festa.

12.30 h. Acte institucional amb el lliurament de la distinció de Gaiater de l’Any 2026 a l’associació Germandat dels Cavallers de la Conquesta, en reconeixement al seu 75é aniversari. L’acte se celebrarà als salons de la Diputació i comptarà amb la organització de la Federació Gestora de Gaiates.

“DIA DE LES I ELS JOVES DEL SEQUIOL”

18.00 h. Reobertura de la Tasca Gaiatera per a reprendre l’activitat festiva de la vesprada.

19.00 h. Inici del TardeoTapeo, organitzat per The Sequiol’s Youngs. La música i l’ambient correran a càrrec del grup “Los Indios”, que oferirà una posada en escena vibrant i plena d’energia.

DIJOUS - 12 de març

El dijous està dedicat a les tradicions més arrelades de Castelló, amb activitats que combinen cultura popular, creativitat infantil i música per a totes les edats.

11.30 h. Degustació de pizzes per a les persones associades, gentilesa del Telepizza (Vegeu la nota al peu.)

11.30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera, punt de trobada festiu i gastronòmic.

11.30 h. Inici del XXXVI Concurs de dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata”, que se celebrarà al voltant de les gaiates i convidarà les xiquetes i els xiquets a expressar la seua creativitat.

12.30 h. Lliurament dels premis del XXXVII Concurs de dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata”, reconeixent el talent i l’esforç de les persones participants.

17.00 h. Cos Multicolor, la tradicional desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit del bulevard Blasco Ibáñez, un espectacle ple de color, música i alegria.

“TRADICIONS DE CASTELLÓ”

19.30 h. Gran actuació musical del grup FIVE, que oferirà un viatge per la millor música dels anys 80 amb una posada en escena espectacular, a l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón.

DIVENDRES - 13 de març

El divendres està dedicat a reconéixer la trajectòria festera de les persones que formen part de la comissió, en una jornada que combina tradició, convivència i activitats per a totes les edats.

11.00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera, punt de trobada imprescindible per a començar el dia amb bon ambient.

11.30 h. Degustació per a les persones associades, gentilesa de Huevos Sales (Vegeu la nota al peu.)

11.30 h. Obertura del Parc Infantil al carrer Sequiol, destinat a totes les xiquetes i tots els xiquets del sector. Romandrà obert fins a les 13.00 h. (Imprescindible portar la polsera d’ACTIVITATS INFANTILS, vegeu la nota al peu.)

“DIA DELS FADRINS HONORÍFICS”

16.30 h. Reobertura del Parc Infantil al carrer Sequiol, que continuarà oferint activitats fins a les 19.00 h. (Imprescindible polsera d’ACTIVITATS INFANTILS, vegeu la nota al peu)

20:45 h. Visita de la Reina, la Reina Infantil i les seues Corts d’Honor al peu de les :gaiates. Durant l’acte, les Reines de les Festes faran l’entrega dels Fadrins d’Or i d’Argent, tant en categoria major com infantil, a les persones de la comissió que, per la seua dedicació i trajectòria festera, han sigut mereixedores d’aquestes distincions atorgades pel Patronat de Festes.

DISSABTE - 14 de març

El dissabte és un dels dies més emotius de la Magdalena, dedicat a la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló. Una jornada que combina devoció, convivència i festa per a totes les edats.

12.00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera, punt de trobada per a començar el dia amb bon ambient i gastronomia.

16.00 h. Concentració al Cau Gaiater per a participar en l’Ofrena de Flors a la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó. S’anima totes les veïnes i tots els veïns que ho desitgen a acompanyar-nos en aquest acte tan especial i sentit.

22.00 h. Sopar de “pa i porta” a l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón, un clàssic de la festa que reuneix amistats, famílies i comissió en un ambient de germanor.

23.30 h. Gran espectacle musical a càrrec de CENTAURO – La Grupestra, distingida com a Sequioler de l’Any 2015. Els Loren’s Boys tornaran a conquistar el públic amb una posada en escena vibrant i plena d’energia.

Una actuació que promet emocions fortes i que ningú del Sequiol es voldrà perdre.

“DIA DE LA NOSTRA MARETA”

DIUMENGE - 15 de març

El diumenge posa el punt final a una setmana intensa de festa, tradició i germanor. Una jornada plena d’actes emblemàtics que culminen amb el desig compartit de tornar a viure la Magdalena l’any vinent.

12.00 h. Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles.

12.30 h. Inici del XXXVIII Concurs de Paelles al carrer Sequiol, una de les activitats més participatives i esperades del sector.

14.30 h. Límit de presentació de les paelles davant del jurat.

16.00 h. Lliurament dels premis del XXXVIII Concurs de Paelles, reconeixent la creativitat, el sabor i la tradició culinària de les persones participants.

18.30 h. Cercavila pels carrers del sector, amenitzada per la xaranga Desmadrats, que posarà música i alegria a la vesprada.

19.30 h. Formació de la comitiva al voltant de les gaiates per a assistir a la Desfilada de Final de Festes.

20.30 h. Desfilada Final de Festes, des de l’avinguda del

“MAGDALENA, VÍTOL!!!”

Rei fins a la plaça Major, amb la participació de la nostra comissió. En finalitzar, la ciutat vibrarà amb la Gran Traca Final, que recorrerà els principals carrers fins al remat final i el tradicional crit de “Magdalena, Vítol!”

En acabar els actes oficials, tindrà lloc l’apagada de les nostres gaiates, un moment sempre emotiu que marca la cloenda de la festa.

VISCA LA MAGDALENA 2027!!!

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa encara de l’horari definitiu del programa oficial, per la qual cosa poden produir-se modificacions.

DEGUSTACIONS

De dimarts a divendres, davant de la Tasca Gaiatera. Per a participar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ració, disponible en la mateixa Tasca Gaiatera. Opcions:

1 ració + 1 beguda: donatiu de 4 €

Abonament per als quatre dies: donatiu de 12 €

(Aquestes aportacions contribueixen al manteniment dels actes populars i gratuïts de Magdalena al sector)

Les persones associades disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, segons la categoria d’associat/da.

concurs de paelles

Les persones participants hauran d’inscriure’s al Cau Gaiater fins a les 14.00 h del dijous 12 de març. La paella es cuinarà al carrer Sequiol amb els ingredients que cada participant trie i aporte lliurement, així com la llenya, el trípode, el paelló, etc. La gaiata facilitarà l’arròs.

Les paelles s’hauran de presentar davant del jurat abans de les 14.30 h. El jurat valorarà el sabor, la presentació final i el punt de cocció.

espectacles

Per a tots els espectacles programats, les persones no associades podran disposar del servei de taules i cadires amb el següent preu:

1 taula + 10 cadires: abonament/donatiu de 50 € per dia (Aportació destinada al manteniment dels actes populars i gratuïts de Magdalena al sector.)

Per a totes les persones associades, aquest servei serà gratuït, sempre que es realitze la reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectacle, al Cau Gaiater. Sense aquesta reserva prèvia, la disponibilitat dependrà de les existències.

espectacles infantils

Totes les xiquetes i els xiquets hauran de portar la polsera identificativa per a accedir al parc infantil i als tallers.

Polsera gratuïta per a les persones associades

Polsera per al públic general: donatiu de 3 €/dia (Aportació destinada al manteniment dels actes populars i gratuïts de la Magdalena al sector)

sopar de pa i porta

Els vals de beguda per a aquests sopars, entregats gratuïtament a les persones associades, s’hauran de canviar en el punt senyalitzat, exclusivament de 21.00 a 22.00 h

L’A.C. Gaiata 15 “Sequiol” es reserva el dret de modificar qualsevol informació d’aquest programa sense avís previ.