LOS AGRICULTORES. Recolectar y/o Manipular by semadacosta

ELS AGRICULTORS Recol·lectar i/o manipular

Un projecte de Sant Andreu Contemporani a cura de Sema D’Acosta

Recol·lectors Andrea Canepa Gerard Cuartero Miguel Ángel Fúnez David Mayo Alberto Salván Sara Tur

Manipuladors Ángela Cuadra Andrés Galeano Cristina Garrido Marc Larré Julia Mariscal Ian Waelder

p. 03

Els agricultors. Recol·lectar i/o manipular

p. 05

Los agricultores. Recolectar y/o manipular

p. 07

p. 17

Recol·lectors | Recolectores Andrea Canepa Gerard Cuartero Miguel Ángel Fúnez David Mayo Alberto Salván Sara Tur Manipuladors | Manipuladores Ángela Cuadra Andrés Galeano Cristina Garrido Marc Larré Julia Mariscal Ian Waelder

p. 30

Fitxes tècniques | Fichas técnicas

p. 35

Crèdits | Créditos

ELS AGRICULTORS Recol·lectar i/o manipular Sema D’Acosta

El projecte expositiu Els agricultors. Recol·lectar i/o manipular pretén reflexionar sobre l’estatus d’una obra fotogràfica avui, plantejant una bifurcació cap a dos territoris diferents però complementaris: un que és origen (Postfotografia) i un altre que és arribada (Fotograficitat), els quals han acaparat gran part de l’interès dels discursos emergents del mitjà en l’últim lustre, diguem que des de 2010 fins ara. Aquestes divergències lingüístiques i expressives que qüestionen la integritat d’una imatge fotogràfica i fan trontollar els fonaments tradicionals que van mantenir ferma la seva integritat durant el segle xx, són en els nostres dies les fronteres que més atractiu desperten per als estudiosos i investigadors, sobretot tenint en compte que, com que deixen en evidència la seva solidesa ontològica com a disciplina autònoma, ens posem de ple en una etapa impredictible, a la vegada transició i deriva, cap a un estadi nou encara no estabilitzat. La mostra reuneix dotze artistes que treballen amb la fotografia, no com a caçadors pendents de l’instant, tal com passava amb els preceptes analògics habituals de fa unes dècades, sinó com a agricultors pacients que a partir d’una imatge designada, bé sigui presa com a objecte físic o com un arxiu digital extret d’Internet o de qualsevol altra font accessible, construeixen un discurs propi amb codis inèdits abans no explorats. Aquest creixent terreny cultivable que no pot ser jutjat amb les regles prèvies que manejaven els qui afrontaven la realitat càmera en mà i atents al que succeïa al seu entorn, fuig de qualsevol enfrontament amb el passat de la fotografia; sobretot perquè el seu bagatge com a fet documental o determinades problemàtiques associades a la autenticació que han caracteritzat molts dels seus arguments precedents, o deixen indiferents a aquests joves autors o els influeixen menys que les oportunitats que ofereix la tecnologia, veritable camp de batalla dels temptejos de futur que de veritat els inquieten i senten que els afecten. Fins i tot la sintaxi de la pintura, l’escultura o la instal·lació espacial cobren cada vegada més importància dins dels seus procediments creatius, una actitud sense prejudicis que no valora les barreres ni compartiments d’abans, sinó que es desenvolupa amb naturalitat combinant i remesclant disciplines, materials o fonts sense importar la seva procedència ni el seu grau de proximitat amb models preexistents.

Recol·lectors Alberto Salván Miguel Ángel Fúnez Andrea Canepa David Mayo Gerard Cuartero Sara Tur Manipuladors Cristina Garrido Andrés Galeano Ángela Cuadra Marc Larré Julia Mariscal Ian Waelder

Aquestes noves pràctiques de representació prioritzen les tasques digitals amb l’ordinador, l’experimentació en el taller i els processos circulars, que s’eixamplen o retroalimenten fins a marges insospitats. De vegades ni és necessària la càmera, un artefacte obsolet davant la procacitat ubiqua dels smartphones o la versatilitat de les tablets. Tampoc viatjar és ja imprescindible, només cal saber manejar-se en una aplicació com Google Street View per arribar a confins llunyans sense moure’s d’una cadira. En aquests moments són els artistes els qui decideixen sobre el valor final d’una foto, que ha passat de ser un testimoni de veracitat i memòria a convertir-se en un signe semàntic complex i extremadament dúctil. Com bé comenta Joan Fontcuberta sobre aquests camins imprevistos del segle xxi que han difuminat les barreres entre allò públic i allò privat, l’accepció definitiva d’una imatge ara recau sobre aquell que prescriu el seu sentit i no tant sobre qui realitza la captura. És innegable que l’agricultura afavoreix la contemplació i facilita la capacitat d’abstracció. Fa deu mil anys, als començaments del Neolític, quan l’home abandona la vida nòmada i s’assenta en poblats estables capaç de dominar el cicle de les plantes, comencen a sorgir les primeres ciutats. Després apareixeran l’escriptura, la política, la filosofia o les ciències, un desenvolupament del pensament que va creixent parell a la independència que prenen aquestes comunitats incipients una vegada esmenades les qüestions de supervivència. Salvant les distàncies, en l’àmbit fotogràfic assistim a un canvi de període semblant. Estem immersos en la mutació d’una societat d’actius observadors expectants davant les situacions que generava el context... a una altra més sofisticada i introspectiva que, protegida en el seu estudi de les inclemències externes, reflexiona insistentment sobre la gramàtica del laboratori, auscultant o disseccionant les possibilitats d’una idea estètica fins a generar treballs cada vegada més conceptuals i menys retinians. Sense negar l’anterior ni excloure’l, simplement convivint amb un patrimoni comú infinit que no només col·loca al mateix nivell pintura, cinema, literatura o música, sinó que de manera obligada ha d’acudir a aquest patrimoni cultural per interpretar aquestes obres actuals que superen la tradició fotogràfica. Per als omnímodes creadors de l’era de la connectivitat tant és l’origen; si alguna cosa els convé i és útil als seus propòsits, val; aquesta és la màxima. No hi ha discrepàncies a priori. Al capdavall, habitem un món hipervisual capaç de fagocitar qualsevol cosa i transformar-la en imatge.

LOS AGRICULTORES Recolectar y/o manipular Sema D’Acosta

El proyecto expositivo Los agricultores. Recolectar y/o manipular pretende reflexionar sobre el estatus de una obra fotográfica hoy, planteando una bifurcación hacia dos territorios distintos pero complementarios: uno origen (Postfotografía) y otro llegada (Fotograficidad), que han acaparado gran parte del interés de los discursos emergentes del medio en el último lustro, digamos que desde 2010 hasta ahora. Estas divergencias lingüísticas y expresivas que cuestionan la integridad de una imagen fotográfica tambaleando los cimientos tradicionales que mantuvieron firme su integridad durante el siglo xx, son en nuestros días las fronteras que más atractivo despiertan para los estudiosos e investigadores, sobre todo teniendo en cuenta que al dejar en evidencia su solidez ontológica como disciplina autónoma, nos metemos de lleno en una etapa impredecible, al mismo tiempo transición y deriva, hacia un estadio novedoso todavía no estabilizado. La muestra reúne doce artistas que trabajan con la fotografía no como cazadores pendientes del instante tal como ocurría con los preceptos analógicos habituales de hace unas décadas, sino como agricultores pacientes que a partir de una imagen designada, bien sea tomada como objeto físico o como un archivo digital extraído de Internet o de cualquier otra fuente accesible, construyen un discurso propio con códigos inéditos antes no explorados. Este creciente terreno cultivable que no puede ser juzgado con las reglas previas que manejaban aquellos que afrontaban la realidad cámara en ristre y atentos a lo que sucedía en su entorno, huye de cualquier enfrentamiento con el pasado de la fotografía; sobre todo porque su bagaje como hecho documental o determinadas problemáticas asociadas a la autentificación que han caracterizado muchos de sus argumentos precedentes, o dejan indiferentes a estos jóvenes autores o les influyen menos que las oportunidades que ofrece la tecnología, verdadero campo de batalla de los tanteos de futuro que de verdad les inquietan y sienten que les conciernen. Incluso la sintaxis de la pintura, la escultura o la instalación espacial cobran cada vez más importancia dentro de sus procedimientos creativos, una actitud desprejuiciada que no valora las barreras ni compartimentos de antaño, sino que se desenvuelve con naturalidad combinando y remezclando disciplinas, materiales o fuentes sin importar su procedencia ni su grado de cercanía con modelos preexistentes.

Recolectores Alberto Salván Miguel Ángel Fúnez Andrea Canepa David Mayo Gerard Cuartero Sara Tur Manipuladores Ángela Cuadra Andrés Galeano Cristina Garrido Marc Larré Julia Mariscal Ian Waelder

Estas nuevas prácticas de representación priorizan las labores digitales con el ordenador, la experimentación en el taller y los procesos circulares, que se ensanchan o retroalimentan hasta márgenes insospechados. En ocasiones ni es necesaria la cámara, un artilugio obsoleto ante la procacidad ubicua de los smartphones o la versatilidad de las tablets. Tampoco viajar es ya imprescindible, basta con saber manejarse en una aplicación como Google Street View para llegar a confines lejanos sin moverse de una silla. En estos momentos son los artistas los que deciden sobre el valor final de una foto, que ha pasado de ser un testimonio de veracidad y memoria a convertirse en un signo semántico complejo y extremadamente dúctil. Como bien precisa Joan Fontcuberta al referirse a estas sendas imprevistas del siglo xxi que han difuminado las barreras entre lo público y lo privado, la acepción definitiva de una imagen ahora recae sobre aquel que prescribe su sentido y no tanto sobre quien realiza la toma. Es innegable que la agricultura favorece la contemplación y facilita la capacidad de abstracción. Hace diez mil años, en los comienzos del Neolítico, cuando el hombre abandona la vida nómada y se asienta en poblados estables capaz de dominar el ciclo de las plantas, empiezan a surgir las primeras ciudades. Después aparecerán la escritura, la política, la filosofía o las ciencias, un desarrollo del pensamiento que va creciendo parejo a la independencia que toman estas comunidades incipientes una vez subsanadas las cuestiones de supervivencia. Salvando las distancias, a nivel fotográfico asistimos a un cambio de periodo parecido. Estamos inmersos en la mutación de una sociedad de activos ojeadores expectantes ante las situaciones que generaba el contexto… a otra más sofisticada e introspectiva que, protegida en su estudio de las inclemencias externas, reflexiona insistentemente sobre la gramática del laboratorio, auscultando o diseccionando las posibilidades de una idea estética hasta generar trabajos cada vez más conceptuales y menos retinianos. Sin negar lo anterior ni excluirlo, simplemente conviviendo con un acervo común infinito que no sólo coloca al mismo nivel pintura, cine, literatura o música, sino que de forma obligada debe acudir a este patrimonio cultural para interpretar estas obras actuales que superan la tradición fotográfica. Para los omnímodos creadores de la era de la conectividad da igual el origen; si algo le conviene y es útil a sus propósitos, vale; ésa es la máxima. No hay discrepancias a priori. A fin de cuentas, habitamos un mundo hipervisual capaz de fagocitar cualquier cosa y transformarla en imagen.

RECOLﾂｷLECTORS RECOLECTORES

p. 09

p. 10

p. 12

p. 13

p. 14

p. 16

Andrea Canepa Gerard Cuartero Miguel ﾃ］gel Fﾃｺnez David Mayo Alberto Salvﾃ｡n Sara Tur

Postfotografia Món virtual: Internet Ubiqüitat La pantalla Elaborar a través de l’ordinador Equipament hardware / software Arxius informàtics Referències tecnològiques Imatges realistes Indagar, cercar, comparar Processar de manera lenta Mirar el que ja existeix, macerar Reflexionar, aturar-se Establir relacions en xarxa

Postfotografía Mundo virtual: Internet Ubicuidad La pantalla Elaborar a través del ordenador Equipamiento hardware / software Archivos informáticos Referencias tecnológicas Imágenes realistas Indagar, buscar, comparar Procesar de modo lento Mirar lo que ya existe, macerar Recapacitar, detenerse Establecer relaciones en red

R: Andrea Canepa, Arquitectura de un futuro pasado (proceso)

R: Gerard Cuartero, Visitor information Work #3. The probability cannot be predicted

|10

|11

R: Miguel ﾃ］gel Fﾃｺnez, Cartoon Manipulation

|12

R: David Mayo, The New Neighbor

|13

R: Alberto Salvรกn, Serie [Uncommon Places]

|14

|15

R: Sara Tur, CatĂ leg Piscines Verdes

|16

|17

MANIPULADORS MANIPULADORES

p. 19

p. 20

p. 22

p. 24

p. 26

p. 28

ﾃ］gela Cuadra Andrﾃｩs Galeano Cristina Garrido Marc Larrﾃｩ Julia Mariscal Ian Waelder

|18

Fotograficitat Món real: el carrer, l’estudi Objectes físics, concrets La taula de treball, el set Operar amb les mans Procés artesanal, de taller Formes tangibles, materials Derivacions cap a la pintura, escultura Representacions abstractes Experimentar, provar, errar Combustions espontànies Produir sobre la marxa, generar Intuir, provocar canvis Projectar en l’espai

Fotograficidad Mundo real: la calle, el estudio Objetos físicos, concretos La mesa de trabajo, el set Operar con las manos Proceso artesanal, de taller Formas tangibles, materiales Derivaciones hacia la pintura, escultura Representaciones abstractas Experimentar, probar, errar Combustiones espontáneas Producir sobre la marcha, generar Intuir, provocar cambios Proyectar en el espacio

M: ﾃ］gela Cuadra, S/T

|19

M: AndrĂŠs Galeano, Unknown Photographers #164

|20

M: AndrĂŠs Galeano, Unknown Photographers #146

|21

M: Cristina Garrido, Veil of Invisibility

|22

|23

M: Marc Larré, Pirámides

|24

|25

M: Julia Mariscal, Neither running away with itself

|26

M: Julia Mariscal, Nor breaking down

|27

M: Ian Waelder, Sistema de apoyo

|28

M: Ian Waelder, Wallride #01

|29

|30

RECOL·LECTORS

RECOLECTORES

ANDREA CANEPA [pag. 09]

Arquitecturas del futuro pasado (proceso), 2014 Projecció de 20 diapositives

Arquitecturas del futuro pasado (proceso), 2014 Proyección de 20 diapositivas

L’artista ha seleccionat diferents fotogrames de pel·lícules del segle XX ambientades totes en el futur, una visió extemporània del que seria una ciutat del demà que ens serveix ara per reflexionar sobre les maneres en què pensem l’evolució de l’home i el seu context. L’arquitectura del cinema de ciència-ficció, representada per primer cop en Metròpolis (1927) de Fritz Lang, tendeix a imaginar de manera general un entorn urbà habitat per naus voladores i immensos gratacels deshumanitzats, una visió estereotipada que dista molt de la realitat que després ha resultat.

La artista ha seleccionado diferentes fotogramas de películas del siglo XX ambientadas todas en el futuro, una visión extemporánea de lo que sería una ciudad del mañana que nos sirve ahora para reflexionar sobre los modos en que pensamos la evolución del hombre y su contexto. La arquitectura del cine de ciencia-ficción, cuyo primer modelo pueda hallarse en Metrópolis (1927) de Fritz Lang, tiende a imaginar de manera general un entorno urbano habitado por naves voladoras e inmensos rascacielos deshumanizados, una visión estereotipada que dista mucho de la realidad que luego ha resultado.

GERARD CUARTERO [pag. 10] Visitor information Work #3. The probability cannot be predicted, 2014 400 diapositives en loop i text informatiu del Dia Art Foundation Text 21 x 29,7 cm

Com a resultat d’un rastreig a través del programa Google Earth, l’artista procura localitzar de forma virtual cadascun dels 400 pals metàl·lics que composen la instal·lació The Lightning Field (1977) de Walter De Maria, un camp de parallamps situat al desert de nou Mèxic que sens dubte és una de les obres més emblemàtiques del Land-Art. El projecte es basa en la informació que ofereix la pàgina web de la Dia Art Foundation, responsable de la seva custòdia. Un exercici de desplaçament ficcional -sense moure’s de casa- que pren com a guia les recomanacions que s’ofereixen als visitants reals.

GERARD CUARTERO [pag. 10] Visitor information Work #3. The probability cannot be predicted, 2014 400 diapositivas en loop y texto informativo del Dia Art Foundation Texto 21 x 29,7 cm

Como resultado de un rastreo a través del programa Google Earth, el artista procura localizar de forma virtual cada uno de los 400 mástiles metálicos que componen la instalación The Lightning Field (1977) de Walter De Maria, un campo de pararrayos situado en el desierto de Nuevo México que sin duda es una de las obras más emblemáticas del Land-Art. El proyecto se basa en la información que ofrece la página web de la Dia Art Foundation, responsable de su custodia. Un ejercicio de desplazamiento ficcional -sin moverse de casa- que toma como guía las recomendaciones que se ofrecen a los visitantes reales.

MIGUEL ÁNGEL FÚNEZ [pag. 12] Cartoon Manipulation, 2011 Impressió en tintes pigmentades sobre paper 117 x 41 cm c/u

MIGUEL ÁNGEL FÚNEZ [pag. 12] Cartoon Manipulation, 2011 Impresión en tintas pigmentadas sobre papel 117 x 41 cm c/u

A partir d’una barreja impossible entre dibuixos animats i instantànies d’animals salvatges, Fúnez A partir de una mezcla imposible entre dibujos aniconcep un oxímoron visual que fusiona de forma mados e instantáneas de animales salvajes, Fúnez paradoxal personatges irreals extrets de l’imaginari concibe un oxímoron visual que fusiona de forma

|31

infantil amb éssers vius en el seu medi natural. El resultat és d’una tendresa estranya i la seva lectura s’ha de fer en clau irònica. La seva idea és conscienciar sobre valors ecològics amb humor, acostant-nos de manera sui generis a la seva situació de fragilitat dins de l’ecosistema. Al mateix temps, revela des d’un original punt de vista la seva posició de debilitat davant les manipulacions humanes, siguin autèntiques o, com en aquest cas, figurades.

paradójica personajes irreales extraídos del imaginario infantil con seres vivos en su medio natural. El resultado es de una ternura extraña y su lectura debe hacerse en clave irónica. Su idea es concienciar sobre valores ecológicos con humor, acercándonos de modo sui géneris a su situación de fragilidad dentro del ecosistema. Al mismo tiempo, revela desde un original punto de vista su posición de debilidad ante las manipulaciones humanas, sean auténticas o, como en este caso, figuradas.

DAVID MAYO [pag. 13] Falling Angel, 2013-14 Collages digitals 40 x 80 cm The New Neighbor , 2013-14 Collages digitals 45 x 85 cm

Aquests collages digitals que barregen de manera forçada fantasia i realitat, es construeixen a partir de panoràmiques obtingudes amb la interfície Google Street View, una manera nova d’afrontar un paisatge que pren com a referència una versió hipotètica del món que, sense ser certa, assumim. En elles, a més d’aparèixer les coordenades del programa utilitzat com a empremta del procés, es representen intranscendents escenes metropolitanes d’Amèrica del Nord, espais llunyans i distants assentats a la nostra cultura per mediació del cinema, als quals ara podem accedir a través del web.

DAVID MAYO [pag. 13] Falling Angel, 2013-14 Collages digitales 40 x 80 cm The New Neighbor, 2013-14 Collages digitales 45 x 85 cm

Estos collages digitales que mezclan de manera forzada fantasía y realidad, se construyen a partir de panorámicas obtenidas con la interfaz Google Street View, un modo novedoso de afrontar un paisaje que toma como referencia una versión hipotética del mundo que, sin ser cierta, asumimos. En ellas, además de aparecer las coordenadas del programa usado como huella del proceso, se representan intrascendentes escenas metropolitanas de Norteamérica, espacios lejanos y distantes asentados en nuestra cultura por mediación del cine, a los que ahora podemos acceder a través de la web.

ALBERTO SALVÁN [pag. 14] Serie [Uncommon Places], 2013-14 Negatius color 6x6, equip Hasselblad analògic, processats amb escàner HD. Captures pantalla TFT. Còpies Lambda (C-Print) en paper mat (luster) 65,5 x 52,3 cm c/u

Aquesta sèrie sorgeix a partir de la interpretació del llibre Uncommon Places de Stephen Shore, publicat el 1982. Es planteja com un viatge virtual a la recerca dels mateixos punts emblemàtics fotografiats per Shore fa més de tres dècades, ara amb la peculiaritat de fer-ho a través de l’entorn Google Maps, Street View. Una vegada realitzada la nova captura, a manera de rastre del procés es deixen alguns elements

ALBERTO SALVÁN [pag. 14] Serie [Uncommon Places], 2013-14 Negativos color 6x6, Hasselblad analógico, procesados con escáner HD. Tomas en pantalla TFT. Copias Lambda (C-Print) en papel mate (luster) 65,5 x 52,3 cm c/u

Esta serie surge a partir de la interpretación del libro Uncommon Places de Stephen Shore, publicado en 1982. Se plantea como un viaje virtual en busca de los mismos puntos emblemáticos fotografiados por Shore hace más de tres décadas, ahora con la peculiaridad de hacerlo a través del entorno Google Maps, Street View. Una vez realizada la nueva toma, a modo

|32

com la pols del negatiu que evidencien, al costat de de rastro del proceso se dejan algunos elementos la textura de la pantalla del monitor, el recorregut que como el polvo del negativo que evidencian, junto a la fa la imatge des d’un territori ubic fins a un altre real. textura de la pantalla del monitor, el recorrido que hace la imagen desde un territorio ubicuo hasta otro real. SARA TUR [pag. 16] Catàleg Piscines Verdes, 2014 SARA TUR [pag. 16] Impressió color sobre paper 100 x 70 cm

Amb aquest registre de piscines abandonades en temporada baixa obtingudes a través d’una exhaustiva batuda per Internet feta a Platja d’en Bossa (Eivissa), es proposa una radiografia reflexiva sobre la manera en què la indústria del turisme, en la seva ànsia per generar capital econòmic, altera sense miraments l’entorn. Així, a la costa espanyola trobem de forma abundant infraestructures artificials com aquestes que se situen no ja a prop, sinó directament a la platja, una desafecció territorial que destrueix els recursos naturals d’un paisatge cada vegada més distorsionat per l’especulació urbanística. MANIPULADORS

Catàleg Piscines Verdes, 2014 Impresión color sobre papel 100 x 70 cm

Con esta registro de piscinas abandonadas en temporada baja obtenidas a través de una exhaustiva batida por Internet hecha en Playa d’en Bossa (Ibiza), se propone una radiografía reflexiva sobre el modo en el que la industria del turismo, en su ansia por generar capital económico, altera sin miramientos el entorno. Así, en la costa española encontramos de forma abundante infraestructuras artificiales como éstas que se sitúan no ya cerca, sino directamente en la playa, una desafección territorial que destruye los recursos naturales de un paisaje cada vez más distorsionado por la especulación urbanística. MANIPULADORS

ÁNGELA CUADRA [pag. 19]

S/T, 2013 Collage sobre paper 30 x 40 cm c/u

S/T, 2013 Collage sobre papel 30 x 40 cm c/u

Realitzats amb retalls inconnexos, aquests collages funcionen com una composició tonal que contrapesa els seus equilibris a la manera d’una pintura, considerant especialment les relacions que estableixen formes, línies i masses de color. En ells, no hi ha un relat fotogràfic tradicional ni aspectes narratius que es derivin d’una imatge concreta, actuen com a generadors de sensacions indeterminades sense un fil conductor comú. D’alguna forma, es poden entendre com una metàfora de la manera fraccionada i intermitent a partir de la qual percebem avui la realitat.

Realizados con retales inconexos, estos collages funcionan como una composición tonal que contrapesa sus equilibrios al modo de una pintura, considerando especialmente las relaciones que establecen formas, líneas y masas de color. En ellos, no existe un relato fotográfico tradicional ni aspectos narrativos que se deriven de una imagen concreta, actúan como generadores de sensaciones indeterminadas sin un hilo conductor común. De alguna forma, pueden entenderse como una metáfora del modo fraccionado e intermitente en el que percibimos hoy la realidad.

ANDRÉS GALEANO [pag. 20]

Unknown Photographers #146,2013 Fotos trobades en foto àlbums, C-Prints 58 x 54 cm c/u

Unknown Photographers #146, 2013 Fotos encontradas en foto álbumes, C-Prints 58 x 54 cm c/u

|33

Un dels aspectes més suggerents dels recents usos de la fotografia al segle XXI és la utilització de positivats analògics d’àlbums familiars anònims comprats en mercats, una re-significació de la imatge trobada com a objecte artístic que partint de l’intranscendent aconsegueix crear un llenguatge iconogràfic propi. En les petites peces de Galeano, on subjau un estranyament entre surrealista i irònic, un detall minúscul, les variacions d’un color o qualsevol gest no desitjat poden ser el detonant que susciti una reverberació del paisatge, ressò convertit en ritme que atrapa de forma inevitable la nostra atenció.

Uno de los aspectos más sugerentes de los recientes usos de la fotografía en el siglo XXI es la utilización de positivados analógicos de álbumes familiares anónimos comprados en mercadillos, una re-significación de la imagen encontrada como objeto artístico que partiendo de lo intrascendente logra crear un lenguaje iconográfico propio. En las pequeñas piezas de Galeano, donde subyace un extrañamiento entre surrealista e irónico, un detalle minúsculo, las variaciones de un color o cualquier gesto indeseado pueden ser el detonante que suscite una reverberación del paisaje, eco convertido en ritmo que atrapa de forma inevitable nuestra atención.

CRISTINA GARRIDO [pag. 22]

Veil of Invisibility En procés des de 2011 Pintura acrílica sobre postals de museu, fusta 15 x 100 x 2 cm

Veil of Invisibility En proceso desde 2011 Pintura acrílica sobre postales de museo, madera 15 x 100 x 2 cm

A partir d’una selecció de postals comprades a galeries o museus internacionals dedicats a l’art contemporani, Garrido trastoca mitjançant una intervenció pictòrica el sentit original de cada imatge. Si en un primer moment aquests records es van pensar com a documents que al·ludien a un treball representatiu de cada lloc, ara aquest motiu principal s’anul·la i només podem albirar un contorn suggerit dins d’un espai descontextualitzat, indici que ens fa reflexionar sobre la manera en que les institucions desnaturalitzen la creació per sotmetre-la al seu control.

A partir de una selección de postales compradas en galerías o museos internacionales dedicados al arte contemporáneo, Garrido trastoca mediante una intervención pictórica el sentido original de cada imagen. Si en un primer momento estos recuerdos se pensaron como documentos que aludían a un trabajo representativo de cada lugar, ahora ese motivo principal se anula y sólo podemos vislumbrar un contorno sugerido dentro de un espacio descontextualizado, indicio que nos hace recapacitar sobre el modo en el que las instituciones desnaturalizan la creación para someterla a su control.

MARC LARRÉ [pag. 24]

Pirámides, 2012 Fotografia digital 40 x 50 cm c/u

Pirámides, 2012 Fotografía digital 40 x 50 cm c/u

Aquestes peces, que prenen com a punt de partida la imatge d’una piràmide, plantegen un exercici semiòtic que solapa continent i contingut fins a aconseguir tergiversar la percepció final del motiu inicial, precisament acudint a la seva pròpia representació. Així, seguint les línies triangulars d’aquesta figura geomètrica bàsica, es van superposant de manera gradual duplicats de menor grandària, una progressió tautològica que fa desaparèixer la forma del monument i transforma la seva lectura, només interpretable ara a través del paisatge on s’inscriu.

Estas piezas, que toman como punto de partida la imagen de una pirámide, plantean un ejercicio semiótico que solapa continente y contenido hasta lograr tergiversar la percepción final del motivo inicial, precisamente acudiendo a su propia representación. Así, siguiendo las líneas triangulares de esta figura geométrica básica, se van superponiendo de manera gradual duplicados de menor tamaño, una progresión tautológica que hace desaparecer la forma del monumento y transforma su lectura, sólo interpretable ahora a través del paisaje donde se inscribe.

|34

JULIA MARISCAL [pag. 26]

neither running away with itself, 2014 Collage, vidre bufat 29,7 x 21 x 0,5 cm

neither running away with itself, 2014 Collage, cristal soplado 29,7 x 21 x 0,5 cm

nor breaking down, 2014 Collage, vidre bufat 21 x 29,7 x 1,5 cm

nor breaking down, 2014 Collage, cristal soplado 21 x 29,7 x 1,5 cm

La fotografia per a Mariscal suposa un element més amb el qual establir relacions espacials complexes, un ingredient sofisticat amb el qual crea amb les seves pròpies mans i de manera directa cuidats aliatges d’objectes singulars que combinen la fragilitat del vidre amb la incertesa de inintel·ligibles imatges seccionades. Els mecanismes plàstics que es posen en funcionament amb les seves composicions, en alguns casos més properes a l’escultura que a la representació bidimensional, mantenen en suspens un principi d’inquietud que es construeix per subtils capes superposades.

La fotografía para Mariscal supone un elemento más con el que establecer relaciones espaciales complejas, un ingrediente sofisticado con el que crea con sus manos y de manera directa cuidadas aleaciones de objetos singulares que combinan la fragilidad del cristal con la incertidumbre de ininteligibles imágenes seccionadas. Los mecanismos plásticos que se ponen en funcionamiento con sus composiciones, en algunos casos más cercanas a la escultura que a la representación bidimensional, mantienen en vilo un principio de inquietud que se construye por sutiles capas superpuestas.

IAN WAELDER [pag. 28]

Wallride #01, 2014 Wallride #01, 2014 Còpia de plànol, cinta americana i intervenció Copia de plano, cinta americana e intervención amb skate sobre paret con skate sobre pared Mesures variables Medidas variables Sistema de apoyo, 2014 Còpia de plànol, cinta americana i tros d’alumini 80 x 52 x 43 cm

Sistema de apoyo 2014 Copia de plano, cinta americana y trozo de aluminio 80 x 52 x 43 cm

El treball de Waelder entén la fotografia com un camp d’investigació en permanent qüestionament, un territori d’exploració i tempteig on la imatge forma part d’un projecte ampli d’experimentació amb l’entorn, sigui aquest el carrer o l’estudi. En aquestes aproximacions a la realitat a través de l’assaigerror, es poden prendre recursos pròxims del taller com la cinta americana o objectes trobats com un tros d’alumini. A més dels imprevistos que sorgeixen provocats o per atzar, en la seva obra cobren especial rellevància els processos analògics i les manipulacions que fa l’artista amb el paper.

El trabajo de Waelder entiende la fotografía como un campo de investigación en permanente cuestionamiento, un territorio de exploración y tanteo donde la imagen forma parte de un proyecto amplio de experimentación con el entorno, da igual si es la calle o el estudio. En estas aproximaciones a la realidad a través del ensayo-error, pueden tomarse recursos próximos del taller como la cinta americana u objetos hallados como un trozo de aluminio. Además de los imprevistos que surgen provocados o por azar, en su obra cobran especial relevancia los procesos analógicos y las manipulaciones que hace el artista con el papel.

EDITOR CONSELL DE PUBLICACIONS

A CÀRREC DE DISSENY GRÀFIC IMATGE PORTADA COORDINACIÓ

Ajuntament de Barcelona / Sant Andreu Contemporani Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola Sema D’Acosta Priscila Clementti David Mayo Pablo G. Polite, Alexandra Laudo, Jordi Pino

DISTRIBUCIÓ

Múltiplos

PRODUCCIÓ

Sant Andreu Contemporani

IMPRESSIÓ DIPÒSIT LEGAL ISBN EDICIÓ

Trama Tècnic B-49.825-2014 972-84-9850-631-0 400 exemplars www.bcn.cat/barcelonallibres CC BY-NC-SA 3.0 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ Aquesta publicació es troba sota una llicència Creative Commons Reconeixement-No-Comercial-CompartirIgual 3.0 Unported. És lliure de copiar, comunicar i distribuir públicament tot el contingut de la mateixa, sempre que es demani permís als seus editors, es reconegui l’autoria dels textos i no s’utilitzi amb finalitats comercials. Si altera, transforma o genera una obra derivada, haurà de ser distribuïda sota una llicència idéntica a aquesta.

972- 84- 9850- 631- 0