Natxo's dossier

La transgressió d’un

ROSTRe Natxo Borredà Úbeda

La transgressió d’un

ROSTRe

Natxo Borredà Úbeda 2012/13 Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València.

La cara és l’espill de l’ànima.

Paul Ekman

índex

introducció pàg.9 - 11 rostres passats i presents pàg.12 - 27 El somriure de Duchenne pàg.28 - 41 traducció CASTELLÀ pàg.43 - 45 CURRÍCULUM VITAE

7

¿És l’expressió del rostre el reflex del nostre interior?

Quan ens mirem front a un espill, estem veient l’acció expressiva dels nostres músculs facials controlats pel nostre cervell. Podrírem dir que l’expressió del rostre és el reflex de l’estat emocional en el què ens trobem. Sols sabem nosaltres com ens sentim interiorment, però la gent té un reflex dels nostres sentiment a través de les nostres expressions facials exposades a l’exterior.

LA TRANSGRESIÓ D’UN ROSTRE és una sèrie d’imatges digitalitzades a priori que, amb posterioritat, han sigut intervingudes mitjançant un procés plàstic.

Totes elles han estat recopilades, principalment, de dues fonts: una primera part titulada “Rostres passats i presents”, la qual fa referència a imatges antigues digitalitzades d’una mateixa família, creant així una relació entre els rostres i les seues expressions; i una segona part titulada “El somriure de Duchenne”, on es mostren imatges extretes de l’experiment psicològic del metge i investigador francès del segle XIX Guillaume Duchenne de Bolougne, pioner en neurologia i fotografia mèdica.

D’aquesta manera s’utilitzen tres conceptes com a base a l’elaboració plàstica: transgressió, rostre i expressió. Com a Transgressió entenem que es refereix a tot allò subversiu, a la transformació, al canvi o a l’alteració. Rostre ens al·ludeix a la cara, un dels trets característics estètics que més identifica a cada individu i, per últim, expressió, que es refereix a l’acció de transmetre el que es pretén mostrar, de fer que l’obra ens invite a un diàleg entre ella i l’espectador.

La part “Rostres passats i presents” recopila un total de vint-i-cinc imatges de petit format transferides i tractades sobre taula. Totes elles constitueixen una obra conjunta on es mostren rostres que pertanyen a la mateixa família amb distintes expressions, alterant-los de manera plàstica per a emfatitzar i alterar els gestos. Es varen triar membres d’una mateixa família molt nombrosa, per a crear una connexió entre totes les expressions, donant coherència i unitat a l’obra. Cal fer esment també que part de les cares representades són de xiquetes o xiquets, fent al·lusió al pas del temps i a la transformació natural del rostre.

9

Pel que fa a la sèrie “El somriure de Duchenne”, cal explicar que ens mostra un total de cinc obres de distintes dimensions, les quals ens parlen de l’experiment realitzat pel metge i investigador francès Guillaume Duchenne de Boulogne (Boulogne 1806-París 1875). Fou pioner en utilitzar l’electricitat en la investigació sobre la fisonomia humana. D’aquesta manera, mitjançant petites descàrregues elèctriques, s’estimulaven el músculs de la cara. Gràcies a d’això va fer nombrosos avanços i descobriments referents a les expressions i emocions relacionades amb el cervell. D’ací que una malaltia i un tipus de somriure, que foren descobertes per ell, porten el seu nom. Aquestes són la distròfia de Duchenne i el somriure de Duchenne, donant-nos, aquesta última, el nom de la segona part del projecte.

Es varen usar diferents models, però el més emprat fou un home d’avançada edat, el qual patia una distròfia muscular en la cara, així mateix, les expressions eren fruit de l’estimulació elèctrica que se li aplicava. Per a l’obra s’han creat una sèrie d’imatges fruit de la combinació de les fotografies agafades pel doctor Duchenne que, mitjançant un tractament plàstic transgressor, no deixen indiferent, mostrant-nos expressions com ara enuig, fàstic, tristesa, por, sorpresa i felicitat.

Totes les obres estan tractades a partir d’una preparació plàstica prèvia, la transferència amb làtex. D’aquesta manera s’estableix un punt de partida cap al procés, utilitzant una tècnica mixta on es mesclen materials com oli, làtex, tinta, dissolvent, acetat, vidre o tela. A més a més, també s’utilitzen simultàniament la fotografia i la pintura.

En conclusió, LA TRANSGRESSIÓ D’UN ROSTRE és la voluntat de mostrar, d’una manera no convencional del retrat, una petita part del que ens identifica, les nostres mirades i expressions, creades pels nostres sentiments per allò que ens ocorre. Intentant que l’espectador es pare a mirar cada quadre, independentment de quin siga el seu tamany, i que d’alguna manera, reflexione al voltant dels seus gestos, de la seua manera d’expressar-se i de sentir, perquè, tal i com deia Paul Ekman, “la cara és l’espill de l’ànima”.

11

rostres passats i presents

13

14

Rostres passats i presents I

Rostres passats i presents II

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

Rostres passats i presents III

Rostres passats i presents IV

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

15

16

Rostres passats i presents V

Rostres passats i presents VI

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

Rostres passats i presents VII

Rostres passats i presents VIII

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

17

18

Rostres passats i presents IX

Rostres passats i presents X

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

Rostres passats i presents XI

Rostres passats i presents XII

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

19

20

Rostres passats i presents XIII

Rostres passats i presents XIV

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

Rostres passats i presents XV

Rostres passats i presents XVI

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

21

22

Rostres passats i presents XVII

Rostres passats i presents XVIII

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

Rostres passats i presents XIX

Rostres passats i presents XX

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

23

24

Rostres passats i presents XXI

Rostres passats i presents XXII

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

Rostres passats i presents XXIII

Rostres passats i presents XXIV

Mixta sobre taula

Mixta sobre taula

11 x 9 cm

11 x 9 cm

2013

2013

25

Rostres passats i presents XXV Mixta sobre taula 11 x 9 cm 2013

26

27

El somriure de Duchenne

29

El somriure de Duchenne Mixta sobre taula 15 x 20 cm 2013

31

Detalls

32

El somriure de Duchenne Mixta sobre taula 120 x 80 cm 2013

33

El somriure de Duchenne Mixta sobre taula 84 x 60 cm 2013

35

El somriure de Duchenne Mixta sobre taula 84 x 60 cm 2013

37

El somriure de Duchenne I Mixta sobre taula 11 x 11 cm 2013

El somriure de Duchenne II Mixta sobre taula 11 x 11 cm 2013

38

El somriure de Duchenne III Mixta sobre taula 11 x 11 cm 2013

El somriure de Duchenne IV Mixta sobre taula 11 x 11 cm 2013

39

El somriure de Duchenne V Mixta sobre taula, 2013 11 x 11 cm.

El somriure de Duchenne Mixta sobre taula, 2013 11 x 11 cm.

40

41

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

¿Es la expresión del rostro el reflejo de nuestro interior?

Cuando nos miramos frente a un espejo, estamos viendo la acción expresiva de nuestros músculos faciales controlados por nuestro cerebro. Podríamos decir que la expresión del rostro es el reflejo del estado emocional en el que nos encontramos. Solo sabemos nosotros cómo nos sentimos interiormente, pero la gente tiene un reflejo de nuestros sentimientos, a través de nuestras expresiones faciales expuestas al exterior.

LA TRANSGRESIÓN DE UN ROSTRO es una serie de imágenes digitalizadas a priori que, posteriormente, han sido intervenidas mediante un proceso plástico.

Todas ellas han sido recopiladas, principalmente, de dos fuentes: una parte titulada “Rostros pasados y presentes”, la cual hace referencia a imágenes antiguas digitalizadas de una misma familia, creando así una relación entre los rostros y sus expresiones; y una segunda parte titulada “La sonrisa de Duchenne” en la que se muestran imágenes extraídas del experimento psicológico del médico investigador francés del siglo XIX, Guillaume Duchenne de Bolougne, pionero en neurología i fotografía médica.

De este modo se utilizan tres conceptos como base a la elaboración plástica: transgresión, rostro y expresión. Como Transgresión entendemos que se refiere a lo subversivo, a la transformación, al cambio o a la alteración. Rostro nos alude a la cara, una de las características estéticas que más identifica a cada individuo y, por último, Expresión, que se refiere a la acción de transmitir lo que se pretende mostrar, de hacer que la obra nos invite a un dialogo entre ella y el espectador.

La parte “Rostros pasados y presentes” recopila un total de veinticinco imágenes de pequeño formato transferidas y tratadas sobre tabla. Todas ellas constituyen una obra conjunta en la que se muestran rostros pertenecientes a la misma familia con distintas expresiones, alterándolos plásticamente para enfatizar y alterar los gestos. Se eligieron miembros de una misma familia muy numerosa, para crear así una conexión entre todas las expresiones, dándole coherencia y unidad a la obra. Además, parte de las caras representadas son de niñas o niños, haciendo alusión al paso del tiempo y a la transformación natural del rostro.

43

En cuanto a la serie “La sonrisa de Duchenne” hay que explicar que nos muestra un total de siete obras de distintas dimensiones, las cuales nos hablan del experimento llevado a cabo por el médico investigador francés Guillaume Duchenne de Boulogne (Boulogne 1806 – París 1875). Pionero en utilizar la electricidad en la investigación sobre la fisionomía humana, de este modo, mediante pequeñas descargas eléctricas, se estimulaban los músculos de la cara. Gracias a ello hizo numerosos avances y descubrimientos referentes a las expresiones y emociones relacionadas con el cerebro. De ahí que una enfermedad y un tipo de sonrisa fueron descubiertas por él, y, por tanto, llevan su nombre: la distrofia de Duchenne y la sonrisa de Duchenne, dándonos, esta última, el nombre de la segunda parte del proyecto.

Se usaron diferentes modelos, pero el más empleado fue un hombre de avanzada edad el cual sufría una distrofia muscular en la cara. Así mismo, las expresiones eran fruto de la estimulación eléctrica que se le aplicaba. Para la obra se han creado una serie de imágenes fruto de la combinación de las fotografías tomadas por el doctor Duchenne que, mediante un tratamiento plástico transgresor no dejan indiferente, mostrándonos expresiones como enfado, asco, tristeza, miedo, sorpresa, y felicidad.

Todas las obras están tratadas a partir de una previa preparación plástica, la transferencia con látex. De este modo se establece un punto de partida hacia el proceso, empleando una técnica mixta en la que se mezclan materiales como óleo, látex, tinta, disolvente, acetato, vidrio o tela. Además también se emplean simultáneamente la fotografía y la pintura.

En conclusión, LA TRANSGRESIÓN DE UN ROSTRO es la voluntad de mostrar de un modo no convencional del retrato, una pequeña parte de lo que nos identifica, nuestras miradas y expresiones, creadas por nuestros sentimientos, a raíz de lo que nos ocurre. Intentando que el espectador se pare a mirar cada cuadro, independientemente de cual sea su tamaño y que, de alguna manera, reflexione en torno a sus gestos, a su modo de expresarse y de sentir, pues ya lo decía Paul Ekman, “la cara es el espejo del alma”.

45