Premis Sant Jordi 2011 INS Eugeni d'Ors

volava amb el vent, i els seus cabells, els seus cabells eren igual que aquella bola que havia trobat. Brillaven tènuement, i eren de color blanc, però no un blanc com el de les dones grans del poble, sinó un blanc pur i suau.

Quan em vaig acostar per parlar amb ella, es va espantar i es va quedar quieta mirant-me amb les mans davant el cos. Tenia els ulls blaus.

Vaig intentar preguntar-li com es deia o què feia allà només amb un vestit, si jo que portava dues capes a sobre, tenia fred, però no semblava entendre’m, així que vaig fer-la passar dins de casa perquè es pogués tapar.

Quan vam ser a dins, ella va començar a mirar cada racó d’aquella petita barraca a la qual jo anomenava casa. Em vaig quedar hipnotitzat mirant com anava agafant cada objecte, se’ls mirava des de tots els angles i els tornava a deixar exactament on eren. Quan va ser al costat del llit, es va apropar als meus estris de pesca i va agafar la bossa de cuir que hi havia a sobre de tot, i quan va ficar la mà a dins es va tallar el dit amb un am. Llavors, amb un drap relativament net que hi havia a sobre la taula li vaig tapar el dit, i ella simplement em va agafar el drap de la mà, es va apartar i va començar a netejar la casa. Va ser l’última cosa que em pensava que pogués fer, però no la vaig voler parar perquè no em molestava gens que em fes una neteja general, així que vaig anar a passejar una estona per meditar.

Quan vaig tornar a casa, no vaig poder passar de la porta perquè, principalment, no podia reconèixer la meva pròpia casa. A més a més, sobre la taula hi havia un sopar més que abundant.

La noia em va venir a rebre a l’entrada, em va acompanyar al costat de la taula i em va fer seure a l’única cadira que tenia un coixí a sobre. Jo estava paralitzat i anava passant els ulls de la taula a la noia i viceversa indecís, però ella insistia que mengés. Jo, per descomptat, no li vaig fer el lleig de no tocar el menjar i vaig començar a mirar què havia fet. Tot eren verdures, i crec que hi havia una espècie de sopa d’algues, però tenia tanta gana que vaig intentar oblidar què em menjava, i simplement vaig engolir-ho tot. Quan vaig haver acabat vaig veure que la noia m’havia estat mirant tota l’estona esperant una senyal d’aprovació, així que li vaig donar les gràcies i vaig dir-li que tot era molt bo. Ella simplement va somriure, va recollir-ho tot i ho va netejar.

A la nit li vaig deixar l’abric més gruixut que tenia i vaig improvisar-li un llit amb uns sacs. Semblava contenta del seu nou dormitori, així que es va posar a dormir directament, i jo vaig imitar-la.

Quan em vaig despertar l’endemà, vaig sentir com si el dia anterior hagués estat un somni, però quan vaig notar el fred que feia per no tenir el meu millor abric a sobre, vaig entendre que era real. Em vaig aixecar i vaig anar al menjador. Estava mirant per la finestra amb l’abric posat. Vaig preguntar-li què feia desperta tan aviat, però simplement em va mirar i va continuar mirant la finestra. Llavors vaig dir-li que anava a pescar, així que necessitava