Programa Educatiu Publicació basada en el document aprovat per l'Assemblea Ordinària a Madrid, el 25 de novembre de 2017 Editat: Federació de Scouts - Exploradors de Espanya (ASDE) - 2018 Revisió: Servei d'Educació Scout David Navalón - Coordinador del Servei d'Educació Scout Sergio Alonso - Coordinador de l'Equip per a la reforma del Programa Educatiu Col·laboren: Matías Bandi - Scouts Balears Sara del Campo - Scouts de La Rioja Jennifer Castellano - Scouts-Exploradores de Canarias Cesar Medina Scouts de Castilla-La Mancha Ana Pérez - Exploradores de Madrid Marta del Pino - Exploradores de Madrid Pepo Salvador - Scouts de Aragón Inma Velasco - Scouts de Andalucía Disseny i maquetació: Oscar Calderón. Tècnic de comunicació de Scouts d’Espanya Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no es faça un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
Traducció al valencià: Miquel Àngel Martinez – Scouts Valencians - Aprovat en Assemblea Federal ord. el 3/12/2023
Llenguatge inclusiu
Scouts d'Espanya està incorporant la perspectiva de gènere en totes les publicacions, fent un ús del llenguatge no sexista i inclusiu, ja que valorem la importància d'aquest enfocament en la lluita per la conquesta definitiva de l'equitat de gènere. Al mateix temps, procurem mantindré el bon ús de la nostra gramàtica. Sobre les TICs Durant tota la publicació fem referències a altres documents citats en el text, als quals afegim enllaços de consulta. Internet és una eina dinàmica i mutable per la qual cosa és possible que aquests llocs webs i enllaços patisquen canvis i modificacions. Per això recordem que totes les nostres publicacions estan disponibles en la nostra web.
Índex 01. Antecedents
6
02. Definició i sentit del
10
03. Nivells de concreció del Programa Educatiu
12
04. Programa Educatiu de Scouts d’Espanya
22
Sistema de Programes Educatius
4.1 4.2 4.3 4.3.1 4.3.2 4.3.3 4.3.4 4.4 4.4.1 4.4.2
Elements del Programa Educatiu Compromisos educatius Mètode Educatiu Scout Estructura i distribució de les etapes educatives Concreció del mètode educatiu: Metodologia de secció Progressió personal Les celebracions scouts L’avaluació educativa Avaluació del procés educatiu Avaluació de la progressió personal
22 22 68 81 83 88 92 93 94 95
05. Implementació del Programa Educatiu
101
A.1 Annex I: “Better World Framework”
102
Programa Marc Món Millor de l’OMMS Reconeixement Scout del Món Programa mundial del Medi Ambient Missatgers de la Pau
102
103 106 110
A.2 Annex II: Escoltisme marí
112
A.3 Annex III: Escoltisme aeri
128
A.4 Annex IV: Grup rural autònom
130
06. Bibliografia
134
ANTECEDENTS Com es deia en el document aprovat en la nostra VII Conferència Scout Federal “Programes Educatius: nous reptes, noves respostes”, el Sistema de Programes ASDE´98 (d'ara en avant “SP ASDE´98” o “ASDE´98”) va marcar un abans i un després en la nostra manera de concebre els nostres Programes Educatius, l'educació com a base i principal característica del Moviment Scout. És moment de donar resposta als nous reptes, les noves necessitats de les seues scouts, les nostres noves reflexions i posicionaments..
AMB UN CLIC Nous reptes, noves respostes 14 anys després de la Conferència de 1998, va ser moment de donar resposta a nous reptes, noves necessitats dels i les educandes, noves reflexions i posicionaments.
Les propostes d'actuació que d'aquest document es desprenien foren les següents:
Sobre la implantació: •
Dissenyar un sistema d'avaluació de la implantació i de seguiment del Sistema de Programes ASDE´98, vàlid per a tots els nivells de concreció (federació, Organitzacions Federades (OOFF), grups i seccions).
•
Redacció d'un breu document destinat a scouters novells, d'introducció general al SP*, que proporcione un mínim coneixement en incorporar-se a un grup scout com scouter.
•
Unificació de la terminologia emprada en totes les OOFF sobre les eines del SP.
•
Simplificació dels documents del SP estudiant què se simplificarà i quin camp específic del SP.
Sobre la qualitat: Veure enllaç
6
Programa Educatiu
•
Creació d'eines dins del SP per a millorar la qualitat de les activitats en totes les fases del procés.
•
Formació específica en el SP per a les persones coordinadores de grup i coordinadores de secció.
•
Crear eines perquè els consells de grup supervisen la implantació i aplicació del SP ASDE’98 en les seues seccions i veure quines necessitats i problemes observen, i què es pot fer des de Scouts d'Espanya.
•
Creació de xarxes o fòrums per a scouters a nivell de les OOFF per a generar espais de debat.
•
Establir un mecanisme de comunicació que permeta el suport per part de la OF de la qualitat dels documents anuals i trianuals generats en els nivells III i IV.
•
Definir la figura de Responsable de Programes Educatius en els consells de grup i incloure-la en el “Catálogo de cargos y perfiles”.
Sobre l’eficàcia: •
Creació d'un equip tècnic per a la revisió del Programa Educatiu les tasques del qual seran, entre altres: •
Avaluació i actualització dels àmbits educatius, dels objectius, continguts i indicadors d'avaluació.
•
Possibilitat d'incorporar competències al Programa Educatiu.
•
Identificar els continguts que compartim amb l'educació formal.
•
Canviar l'àmbit “noves tecnologies i consum responsable” per “tecnologies de la informació i comunicació” i “consum responsable”.
•
Creació de xarxes de treball en les OOFF a nivell de secció educativa per a millorar la planificació i programació d'activitats.
•
Creació d'un sistema avaluador que comprove l'aplicació de la metodologia aprovada.
•
Afavorir la creació de plans estratègics a tres anys a nivell de grup concretats en PAGs*.
•
Afavorir/estimular la permanència de scouters un mínim de 2-3 rondes solars consecutives en la secció.
AMB UN CLIC EnREDando. El tema de treball d'enREDando fou reflexionar sobre la forma de treball en Scouts d'Espanya. La participació és la base de l'organització i en aquesta època va patir un declivi. Aquest document analitza la situació, les causes i les resolucions proposades..
Sobre la participació: •
Les OOFF han de promoure la participació activa del seu voluntariat adult en el desenvolupament i aplicació del SP.
•
Definició d'un perfil adequat per a la participació en les xarxes o equips de treball a tots els nivells del SP.
•
Creació de xarxes i equips de treball a nivell de OOFF segons el model federal creat en la ponència EnREDando de la VI Conferència.
•
Creació d'espais en les OOFF d'intercanvi per a educands anàlegs al Fòrum Jove.
•
Ús adequat d'un sistema de comunicació fluid en xarxa que empra les Tics..
Veure enllaç
Abreviatures OOFF - Organitzacions Federades SP - Sistema de Programes
PAG - Programació anual de grup FS - Formador de scouters
Scouts d’Espanya
7
AMB UN CLIC
Sèrie 200 Editada en 1999 és una sèrie de llibres que aborden la importància de programar per a desenvolupar una educació de qualitat i que les activitats tinguen èxit. Respondre a les necessitats i interessos dels xiquets/es, és essencial per a marcar la diferència entre educar i entretindre.
Sobre els materials educatius: •
Avaluar la Sèrie 200 posant l'accent principalment en els documents que incideixen directament en el nivell IV (secció) del SP.
•
Reservar un temps específic per a explicar les noves publicacions en les reunions de consell de les OOFF, consells de grups i equips de secció.
•
Crear una plataforma de comunicació interna més accessible per a scouters, amb facilitat per a trobar tots els continguts i amb possibilitat de treballar bidireccionalment, pujant documents a aquesta, sobre el SP.
•
Formació en els grups o a les escoles sobre la intranet de Scouts d'Espanya.
•
Estudi de noves fórmules atractives en la difusió en suport digital (aplicacions per a mòbils, etc.)
•
Assegurar la difusió i explicació dels materials del SP als grups scouts i scouters.
•
Elaborar els volums 214 (La evaluación en los grupos scouts), 215 (Cómo actualizar normas de organización y funcionamiento del grupo scout) i 216 (Manual de organización de campamento), per a poder finalitzar el nivell III de la Sèrie 200.
Sobre la formació: Veuer enllaç
8
Programa Educatiu
•
Disseny per part del Servei Federal de Persones Adultes i l'Equip Federal de Formació d'un esdeveniment de formació sobre el SP ASDE’98 homogeni quant a continguts i establint un mínim quant a duració.
•
Establir un perfil de persones que formen per al mòdul sobre el SP.
•
Incloure en el curs de FS una sessió sobre com explicar a scouters el SP.
•
Establir un termini màxim per a la realització d'aquest esdeveniment formatiu.
•
Crear la figura de Responsable de Formació en els consells de grup i incloure-la en el Catálogo de cargos y perfiles.
•
Formació específica sobre el SP ASDE’98 per a persones responsables de formació de grup.
ANTECEDENTS
AMB UN CLIC
Catálogo de cargos, perfiles y funciones. Aquest document pretén ajudar als diferents nivells de l'estructura de Scouts d'Espanya, a les Organitzacions Federades i grups scouts en la definició de les diferents responsabilitats o càrrecs existents, enunciant les funcions que li corresponen, que poden variar depenent de les OOFF, i el perfil ideal que s'estimen més apropiats, d'acord amb models consensuats en matèria de responsables dels àmbits d'Educació Scout, Voluntariat i Formació i Relacions Externes. Permetrà orientar els processos de captació i selecció cap a les persones candidates que millor complisquen el perfil. Això indubtablement millorarà la qualitat de la selecció i l'èxit del procés. A més, la candidata pot contrastar fàcilment el que s'espera d'ella i decidir si és capaç de comprometre's en la tasca encomanada.
Veure enllaç
Altres propostes: •
Buscar un nom amigable per al nou (en cas que es produïsca) SP.
•
Revisió dels arcs d'edats/seccions.
Una de les propostes que es va considerar fonamental en el seu moment va ser la creació d'un equip tècnic per a la revisió del Programa Educatiu. I així es va fer, aquest equip va començar la seua marxa en un primer moment al juny de 2013. Fins hui han participat en algun moment fins a 10 OOFF de la nostra federació en els treballs i deliberacions que s'han succeït.
Scouts d’Espanya
9
u
DEFINICIÓ I SENTIT
DEL Sistema de Programes Educatius
AMB UN CLIC
Sistema de Programes L'aprovació del Sistema de Programes ASDE’98, primer en la III Conferència Scout Federal de Mollina (Màlaga) al desembre de 1998 i la seua posterior aprovació per part de l'Assemblea Scout Federal a Albacete al març de 1999. Document històric.
És cert i és sabut que l'educació de xiquets, xiquetes i joves és la que ens dóna sentit, i com sabem de la seua dificultat i del repte que suposa, per això no podem prendre'l alegrement. Millorar la vivència dels valors scouts, oferir a totes les persones programes veritablement “progressius i atraients”, disposar de scouters amb capacitat, gestionar amb eficàcia els nostres recursos, reforçar el lloc del grup, l'associació i/o la federació en la comunitat... no són tasques que es puguen improvisar. Planificar és una tasca fonamental en la pràctica perquè d'aquesta depén l'èxit o no de la nostra intervenció en la realitat, és a dir, com afrontar una situació i millorar-la per mitjà d'una acció organitzada. Hem de saber exactament a on volem arribar, com fer-ho, quan i amb qui. Moltes vegades no comprenem el significat de planificar perquè es tendeix a assumir aquesta tasca com una “sort de tràmit amb el qual cal complir”. Des d'aquest enfocament, la planificació es transforma en una activitat més aviat mecànica.
Veure enllaç
No obstant això, planificar és una tasca fonamental per a la nostra pràctica educativa, ja que és el que possibilita pensar de manera coherent la seqüència d'actuacions que volem realitzar. La clau està a comprendre la planificació com un “model previ”, que ens permet pensar en la pràctica docent que ens ve de l'experiència d'anys anteriors, a fi de millorar-la en futures oportunitats, i no com una imposició.
10
Programa Educatiu
La importància de planificar radica en la necessitat d'organitzar de manera coherent el que es vol aconseguir, això implica prendre decisions prèvies a la pràctica sobre què és el que s'ha de fer, per a què es farà i com es pot aconseguir de la millor manera, pensar en la finalitat del que estem fent i finalment, s'ha de considerar també la forma més adequada per a treballar i organitzar-se. I això és aplicable a totes les estructures organitzatives de les quals ens hem dotat: a cada grup scout, com a comunitat educativa fonamental de l'Escoltisme, a les Organitzacions Federades i a Scouts d'Espanya. A través d'aquest projecte compartit, el grup, l'associació i la federació recorren el camí que va des de la situació en què es troba fins a la situació en què es desitja estar en el futur.
Per tant, anomenem Sistema de Programes Educatius scouts al conjunt de documents i estratègies educatives, funcionals i organitzatives interrelacionades que, dins de la federació i en funció de la distribució de competències, estan contínuament articulant-se per a assegurar els millors resultats, i la fi última dels quals és orientar i facilitar la labor educativa de les seues scouters per a obtindre una millor qualitat en els nostres Programes Educatius.
Scouts d’Espanya
11
u
NIVELLS DE CONCRECIÓ DEL Programa Educatiu
El primer plantejament que en l'equip es va produir va ser la necessitat de fixar un Programa Educatiu amb els mínims comuns a tots els grups scouts de totes les Organitzacions Federades de Scouts d'Espanya, allò que ens unirà a totes les persones dins de la nostra organització, la qual cosa podríem entendre com el nostre senyal d'identitat educativa.
AMB UN CLIC
Misión, visión y valores. Aquest document
En el segon nivell de concreció, cada OF pot triar, en funció de la seua realitat, complementar aquest Programa Educatiu mitjançant la concreció o introducció d'elements al programa. En cap cas pot reduir-se perquè des de Scouts d'Espanya ja es va elaborar una base mínima. En el tercer i quart nivell de concreció els grups scout i les seccions tanquen i concreten el Programa Educatiu. D'aquesta manera ho ajusten a la seua realitat, però han de mantindre la base establida en els nivells anteriors.
NIVELL
NIVELL
Veure enllaç
NIVELL
NIVELL
va reflectir l'anàlisi de la realitat de Scouts d'Espanya en els seus aspectes filosòfics més significatius, una renovada definició de la federació, la nostra missió com a eix central del nostre treball, la nostra visió com la situació ideal a la qual vam voler portar a la nostra federació.
Des de Scouts d'Espanya s'elabora un Programa Educatiu que pren com a referència el document Misión, visión y valores. Aquest seria el primer nivell de concreció. Aquest document estableix els mínims que tots els grups scouts pertanyents a Scouts d'Espanya haurien de treballar en cadascuna de les seccions.
12
Programa Educatiu
SCOUTS D’ESPANYA
El Sistema de Programes Educatius en cadascun dels seus tres primers nivells (federació, Organització Federada i grup scout) estableix els següents documents complementaris, seqüencials i interdependents:
És el document que reflecteix la idiosincràsia, particularitats, principis, valors, metes educatives, model d'educació… pròpies de la federació, l'Organització Federada o el grup, expressant així la seua identitat i explicitant el seu model educatiu. És la seua “Constitució”.
UNA BASE TÈCNICA/PEDAGÒGICA El Programa Educatiu És el document pedagògic-didàctic que permet aconseguir les finalitats de Misión, visión y valores o del Projecte Educatiu de l'Organització Federada o del grup mitjançant la planificació d'objectius adequats a cada etapa, dels continguts seqüenciats, dels recursos, de la metodologia i de l'avaluació.
UNA BASE FUNCIONAL
És el document que dissenya les estructures de funcionament i recull la manera concreta de gestionar-les. Són això: normes de i per a totes les persones vinculades a l'Organització Federada o grup scout.
Scouts d’Espanya
13
03. Els documents anteriors es plantegen a mitjà termini, però necessiten ser concretats ronda a ronda, any a any, legislatura a legislatura, en plans d'acció continuats. Per a això comptem amb:
Són els documents de planificació de cada ronda solar per al grup scout, o de diverses rondes o de la legislatura per a la OF o la federació, que contenen la previsió de tasques i activitats a realitzar, les persones i òrgans responsables de dur-les a terme, els recursos disponibles, els temps estimats i els mecanismes per al seu seguiment i avaluació.
I UNA BASE AVALUADORA
Són els documents de balanç reflexiu i crític que contenen l'avaluació sorgida del seguiment de tots els documents anteriors, l'anàlisi de les dificultats i els desajustaments trobats, i les propostes de solucions convenients.
La vigència temporal d'aquests documents és la següent: • Misión, visión y valores o Projecte Educatiu de l'Organització Federada o del grup, el Programa Educatiu i les normes d'organització tenen un caràcter estable i una duració a migllarg termini. • Els plans estratègics responen a les intencions a cobrir durant una legislatura i posseeixen una duració a mitjà termini. • Els plans anuals i les memòries apunten cap al nivell de gestió, són de caràcter periòdic i la seua duració es fixa a curt termini.
14
Programa Educatiu
NIVELLS DE CONCRECIÓ
NIVELL I-FEDERAL El primer nivell del Sistema de Programes correspon a l'esfera de la federació i el conformen els següents documents: •
Misión, visión y valores de Scouts d'Espanya: expressa la nostra identitat comuna, la nostra opció educativa, els nostres compromisos, els nostres pilars bàsics per a l'educació en valors i aquella informació útil per a definir i caracteritzar per complet a Scouts d'Espanya.
•
El Programa Educatiu de Scouts d'Espanya: recull i ofereix a les Organitzacions Federades els mínims comuns a treballar respecte als compromisos educatius: objectius educatius a aconseguir, els continguts educatius a treballar, la metodologia scout a seguir i unes tècniques/pautes/criteris d'avaluació de tots els elements implicats.
•
AMB UN CLIC
Memòries Informes amb els resultats de les activitats dutes a terme per Scouts d'Espanya anualment.
Les normes d'organització i funcionament queden reflectides a través de diversos documents, principalment els nostres estatuts, així com les reglamentacions sobre el funcionament intern de tota la federació, les relacions que en ella s'estableixen, la representativitat, etc. •
Els plans estratègics i anuals. Els plans estratègics recullen les prioritats i els objectius estratègics i organitzatius que ha de posar en marxa la federació durant diverses rondes o una legislatura. Planifica, gestiona, desenvolupa i avalua les estratègies que la federació es planteja en el marc de les seues competències. Els plans estratègics han de ser concretats cada any en plans anuals que defineixen les metes que es volen aconseguir a curt termini, és a dir, any a any.
•
Les memòries aborden la valoració dels plans estratègics o els plans anuals una vegada finalitzats. Aquesta revisió afecta a tots els aspectes que es van plasmar en aquells (tant en el seu contingut, com en el seu desenvolupament i resultats), amb la finalitat d'identificar les claus i actuacions que servisquen de base per a l'elaboració dels pròxims plans.
Veure enllaç
AMB UN CLIC
Estatuts de Scouts d’Espanya
Veure enllaç
Scouts d’Espanya
15
03. AMB UN CLIC
Projecte Educatiu Recull les bases per a crear un Projecte Educatiu: qui som, què volem, una anàlisi dels valors scouts i com ens organitzem. És la carta d'identitat i presentació del nostre grup scout i l'encarregat de definir tant les grans finalitats del grup, com la manera d'organitzar-se.
NIVELL II -
ORGANITZACIÓ FEDERADA El segon nivell correspon a l'esfera de les Organitzacions Federades i s'integren en ell els següents documents: •
El Projecte Educatiu de l'Organització Federada. Recull la identitat d'aquesta i la resposta a les necessitats educatives de la comunitat autònoma a la qual pertany, prenent com a referent el document de Missió, visió i valors de la VII Conferència Scout, així com aquella informació útil per a definir i caracteritzar per complet l'Organització Federada. En definitiva, respondria als interrogants: Qui som? Què volem?
•
El Programa Educatiu de l'Organització Federada. Recull les reformulacions dels objectius que apareixen en el Programa Educatiu de Scouts d'Espanya, així com aquells altres que la OF considere adequats per a l'assoliment dels seus fins, els continguts educatius a treballar en les seccions mitjançant les activitats, la metodologia i les concrecions metodològiques existents en ella, així com unes tècniques, pautes, criteris d'avaluació dels objectius i de la progressió personal.
•
Les normes d'organització i funcionament queden reflectides a través de diversos documents, principalment els nostres estatuts, així com les reglamentacions sobre el funcionament intern de tota la federació, les relacions que en ella s'estableixen, la representativitat, etc.
•
Els plans estratègics i anuals. Els plans estratègics recullen les prioritats i els objectius estratègics i organitzatius que ha de posar en marxa la OF durant diverses rondes o una legislatura. Planifica, gestiona, desenvolupa i avalua les estratègies que la OF es planteja en el marc de les seues competències. Els plans estratègics poden ser concretats cada any en plans anuals que defineixen les fites que es volen aconseguir a curt termini és a dir, any rere any.
•
Les memòries aborden la valoració dels plans estratègics o els plans anuals una vegada finalitzats. Aquesta revisió afecta a tots els aspectes que es van plasmar en aquells (tant en el seu contingut, com en el seu desenvolupament i resultats), amb la finalitat d'identificar les claus i actuacions que servisquen de base per a l'elaboració dels pròxims plans.
Veure enllaç
16
Programa Educatiu
NIVELLS DE CONCRECIÓ
NIVELL III -
GRUP SCOUT
En aquest nivell es genera una documentació que concreta i adapta l'oferta educativa federal i/o de la OF a la realitat del grup scout. És un oferiment a les persones responsables adultes perquè dissenyen la seua proposta d'acció educativa ajustada a les característiques de l'entorn on se situa el grup i els seus membres. Per a això, al costat dels documents que ja hem esmentat, els departaments i serveis d'animació/ programes de les Organitzacions Federades i la pròpia federació de Scouts d'Espanya es comprometen a proveir-los d'eines i materials que faciliten la seua labor.
Normes d’organització i funcionament Pla anual i els anàlisis Memòries
Els tres primers documents (projecte, programa i normes) es plantegen a mig/llarg termini i són una adaptació, que realitza l'equip de scouters del grup, dels del primer i segon nivell, sobre la base de la seua realitat concreta. EL PROJECTE EDUCATIU DE GRUP
És la carta d'identitat i presentació del grup scout que planteja qui som, què volem i com ens organitzem. No és més que l'anàlisi de la nostra realitat i dels recursos humans, materials i educatius amb els quals comptem, la constatació del que pretenem realitzar, i la descripció de les grans línies d'organització interna. És un document estable i avaluable, plantejat a mig/llarg termini (diversos anys), que ha de donar-se a conéixer a les famílies del grup, així com a altres col·lectius amb els quals es relaciona el grup (associacions veïnals, junta municipal, organitzacions col·laboradores, patrocinis, parròquia, etc.). El Projecte Educatiu de grup consta dels següents apartats: 1. Anàlisi de la realitat. És l'anàlisi de les característiques del grup, el seu context i de les seues necessitats (ubicació del grup, situació socioeconòmica i cultural, característiques de la joventut, història, entitats col·laboradores o patrocinadores, concrecions espirituals, etc.)
AMB UN CLIC Anàlisi de la realitat L'anàlisi de la realitat del grup scout consisteix a prendre consciència de la situació del mateix i el seu entorn en un moment determinat, per a detectar les seues necessitats i, tenint-les presents, actuar en conseqüència mitjançant el desenvolupament i posada en pràctica del nostre Sistema de Programes.
Veure enllaç
Scouts d’Espanya
17
03. AMB UN CLIC
Programa Educatiu T'ajudarà a elaborar i posar en pràctica el segon dels documents del Sistema de Programes a nivell del Grup: el Programa Educatiu. El seu últim capítol recull un model de Programa de Grup resumit i basat en el Programa Educatiu.
2. Presa de valors del nostre mètode. Consisteix en el coneixement i anàlisi del document de Missió, visió i valors i Programa Educatiu de la federació, així com del projecte i Programa Educatiu de l'Organització Federada. Entenem que després de l'anàlisi de la realitat del grup és el moment de conéixer-los i assumir-los i/o adaptar-los. No consisteix a dissenyar o redactar; simplement a conéixer el plantejament educatiu de la OF. 3. Posicions educatives bàsiques. És l'adaptació de Missió, visió i valors de Scouts d'Espanya, Projecte Educatiu de la OF a la realitat i entorn del grup. S'estableixen uns objectius generals/metes i unes línies d'actitud o compromís social de tota la comunitat educativa que és el grup scout. En definitiva, consisteix a establir el què volem: a la persona que volem formar. 4. Estructura del grup scout. Constitueixen els principis sobre els quals basa la seua estructura i funcionament, paper de la família, scouters i scouts, així com el nivell de comunicació entre les persones, maneres de relacionar-se amb les institucions, etc.
Veure enllaç
EL PROGRAMA EDUCATIU DE GRUP Estableix els objectius educatius de secció, el quin, com i quan educar i avaluar, tenint presents les diferents edats dels educands. Pretén detallar, concretar, seqüenciar i organitzar les nostres intencions educatives a mig/llarg termini. Explica com durem a terme aqueixa tasca educativa i com l'avaluarem.
Per a l'elaboració del Programa Educatiu, el grup, partint dels objectius o intencions que apareixen en el Projecte Educatiu de grup, recull del Programa Educatiu de l'Organització Federada, els objectius i continguts proposats per seccions i els adapta a la seua realitat. Com? Donant prioritat a uns, afegint uns altres, d'acord amb les necessitats del seu entorn. En el Programa Educatiu apareixen: • Objectius educatius de cada secció recollits en els compromisos educatius. • Continguts educatius de cada secció organitzadues en els compromisos educatius. • Estratègies i elements metodològics bàsics de la secció. • Indicadors d'avaluació i progressió de cada secció per etapes (integració, participació i animació) i materials i instruments que faciliten el seguiment de la progressió. 18
Programa Educatiu
NIVELLS DE CONCRECIÓ NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT (NOF) Les NOF expliciten, mitjançant un reglament o un conjunt normatiu menys estructurat, totes les qüestions referents al funcionament pràctic del grup: 1. L'organització: determinació i funcionament dels suports i serveis que incideixen en el grup. 2. La gestió: articulació eficaç de les operacions i actuacions dels òrgans de direcció i administració del grup, dins d'una estructura que busca l'homogeneïtat de mètodes i estratègies. 3. Els recursos: ordenament de possibilitats i planificació de la utilització d'instal·lacions, mitjans, equipaments, material, etc. 4. La participació: regulació de les normes i llits de col·laboracions i aportacions, així com de les estratègies d'animació, considerant al grup com un lloc de trobada de totes les persones que el componen. 5. La convivència: normalització d'actituds i comportaments específics que l'experiència ha demostrat la seua conveniència per a la bona marxa de les relacions comunitàries i el treball en grup. 6. La informació i la comunicació: vertebració que garanteix el sistema de comunicacions en regular els mètodes, continguts, etc., de l'acció informativa. 7. Les relacions: sistematització de les estructures de coordinació i vinculació del grup amb la comunitat del seu entorn, així com amb les institucions, les ONGs, col·lectius socials, etc. que compartisquen els nostres valors i els nostres objectius. EL PLA ANUAL DEL GRUP
En el Pla Anual es recullen prioritats i estratègies per a posar en marxa en els mesos pròxims. Planifica, gestiona, desenvolupa i avalua els elements que el Programa Educatiu planteja per a cada any. El Pla Anual de grup recollirà els objectius educatius del grup scout per a una ronda a partir del Projecte Educatiu i del Programa Educatiu (documents amb una orientació més a llarg termini), així com els objectius estratègics i organitzatius, les tasques per a la seua obtenció, responsables de realitzar-les, recursos precisos, temporalització, etc. Es proposen els següents camps pedagògics i de gestió per a desenvolupar-lo:
AMB UN CLIC
Pla anual de grup Document en el qual planifiquem, desenvolupem i avaluem tots els objectius, tasques i responsabilitats del nostre grup scout per a la ronda solar, sobre la base del projecte i Programa Educatiu de grup.
• Projecte Educatiu: identitat i metes del grup scout. Ací es recolliran les revisions del projecte, l'anàlisi de la realitat del grup. • Programa Educatiu: intencions del grup scout per a una ronda. Es realitzarà ací la revisió del programa, la selecció de continguts a treballar aqueix any.
Veure enllaç
Scouts d’Espanya
19
03. •
Objectius, projectes i activitats que es plantegen per a aqueix any. Calendari. Organització espacial. Temporalització.
•
Estructures i organització per a aqueix any (cens, assemblea, consell, comité, equips de secció, equip de responsables del grup, comissions especials, necessitat de revisió de les normes d'organització i funcionament, etc.).
•
Relacions externes del grup scout.
•
Recursos humans.
•
Recursos materials i espacials.
•
Recursos econòmics.
•
Avaluació: moments i criteris.
•
Altres camps que formen part de la vida del grup scout.
LA MEMÒRIA ANUAL: La memòria anual aborda l'anàlisi i la valoració del Pla Anual una vegada finalitzat. Aquesta revisió afecta a tots els aspectes que es van plasmar en aquell -punt en el seu contingut, com en el seu desenvolupament i resultats-, amb la finalitat d'identificar les claus i actuacions que servisquen de base per a l'elaboració del pròxim Pla Anual. En aquest sentit, la memòria és també un instrument eficaç per a actualitzar i adequar permanentment els altres documents del grup a la realitat.
L'elaboració dels tres primers documents (projecte, programa i normes), encara que suposa un esforç important per als grups, són especialment útils per al treball en els mateixos i la seua existència es considera indispensable. Un primer pas per a la posada en marxa d'aquest Sistema de Programes pot consistir a assumir els documents del primer i segon nivell amb vista a adaptarlos per a atendre les necessitats del seu propi context. Respecte al pla anual i les memòries, es considera del tot imprescindible la seua elaboració per tots els grups scouts, ja que garanteix una acció avaluada del grup, des d'una perspectiva global.
20
Programa Educatiu
NIVELLS DE CONCRECIÓ
NIVELL IV - SECCIÓ El quart i últim nivell en què es concreta el Sistema de Programes se centra totalment en la secció i està integrat per la programació anual de la secció. Aquest document parteix de l'expressat en el Programa Educatiu de grup/OF/federació i el Pla Anual de grup, i recull els objectius, continguts educatius, indicadors d'avaluació, activitats i calendari operatiu que regirà l'acció educativa de la secció al llarg de l'any. La Programació anual de secció constitueix l'adaptació/adequació del Programa Educatiu del grup/OF/federació a les necessitats, característiques, interessos i realitat de les seues scouts de la secció per a cada any. És l'últim nivell de concreció sense el qual els anteriors manquen de sentit, ja que és el que definitivament preveu a compte l'acció educativa dels equips de scouters de secció. Enllaça el plantejament pedagògic de la federació, la OF i el grup amb la pràctica educativa mitjançant l'aplicació de la metodologia scout.
La Programació anual de secció, que s'elabora a principis de cada ronda, ha de recollir els objectius educatius de la secció, comptant els objectius comuns per a tot el grup. Així com els continguts, activitats, calendari i indicadors d'avaluació.
AMB UN CLIC
Programació anual de la secció Document que facilita l'elaboració i posada en pràctica de la programació de secció, document sense el qual tots els anteriors de la sèrie 200 manquen de sentit, ja que representa el vertader “previndre abans”.
Veure enllaç
A aquesta programació es van adjuntant gradualment, a mesura que avança la ronda els diferents projectes i activitats que es realitzen. Aquests desenvolupen tant els objectius del curs, com els sobrevinguts després d'una convenient avaluació.
En desenvolupar cadascun d'aquests projectes i activitats hem de recollir per separat els centres d'interés manifestats, les necessitats educatives, els objectius i continguts seleccionats, les activitats desenvolupades, els recursos, el calendari, els indicadors d'avaluació, etc. D'aquesta manera el Sistema de Programa Educatiu de Scouts d'Espanya es configura com un tot flexible, (fàcilment adaptable a les situacions particulars de les OF, grups i seccions), i obert (permet l'ús de documents creats per scouters o adaptar aquells que estan dissenyats en els nivells anteriors: Organització Federada o federació).
Scouts d’Espanya
21
Programa Educatiu DE SCOUTS D’ESPANYA
Les finalitats educatives que d'aqueix document s'extrauen es concreten en diversos punts: la nostra opció educativa, el nostre compromís social, la nostra actitud cap al Medi Ambient, el nostre compromís amb la salut i la nostra actitud espiritual.
AMB UN CLIC
Compromís Federatiu Concreció de les línies marcades en la Constitució Scout Mundial i que són assumides íntegrament per aquesta federació.
Veure enllaç
4.1 ELEMENTS DEL PROGRAMA EDUCATIU Els elements del Programa Educatiu de Scouts de Espanya són:
Compromisos educatius de cada etapa educativa: objectius competencials, continguts i indicadors d'avaluació.
Mètode. Metodologia. Progressió Personal.
L’avaluació: indicadors d’avaluació de la progressió personal.
El punt de partida del nostre disseny educatiu es troba en el document de Misión, visión y valores de Scouts d'Espanya, del qual sorgeixen els valors educatius sobre els quals dissenyar el Programa Educatiu. 4.2 COMPROMISOS EDUCATIUS Així, els elements del Programa Educatiu seran: compromisos, objectius, continguts i indicadors d'avaluació. Mantenim les denominacions anteriors perquè són clares i accessibles. Un canvi de denominacions pot generar amb- fusió en molts grups que ja treballen bé d'aquesta manera. Definim cadascun d'ells com:
22
Programa Educatiu
Per a simplificar el Programa Educatiu i fer-lo accessible a una majoria de scouters s'han pres diverses decisions. •
En lloc de 7 àmbits simplificarem treballant a partir dels 4 compromisos del “Compromís Federatiu”.
•
Desvincular els compromisos (anteriorment àmbits) com a únic element a avaluar de la progressió personal, ja que són qüestions diferents i perquè genera un volum de continguts i criteris d'avaluació excessivament gran.
•
Suprimir la diferenciació explícita de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals. Ho deixem com a continguts, integrant en la seua redacció els tres tipus.
Scouts d’Espanya
23
DEFINICIÓ DE COMPROMÍS EDUCATIU Els compromisos educatius són les agrupacions d'objectius a aconseguir i continguts educatius a transmetre i desenvolupar a través del nostre mètode educatiu. S'agrupen en quatre grans camps: Compromís social. Compromís ambiental. Compromís amb la salut. Compromís espiritual.
Cada compromís es presentarà en una taula com la que segueix de manera que es veja la relació entre els elements. Considerem que la relació entre els uns i els altres pot ajudar als equips de scouters a forjar-se una idea de quin és el plantejament del compromís per a la secció.
Amb aquesta presentació s'aclareix bastant el què cal treballar en cada compromís de manera que qualsevol scouter serà capaç d'entendre-ho i fer-se una idea global clara del què treballar amb la seua secció i també es redueixen ostensiblement el gran nombre de taules amb les quals hem treballat.
24
Programa Educatiu
Programa Educatiu Vinculació entre els àmbits del Sistema de Programes ASDE´98 i els compromisos A continuació en l'esquema queden reflectits els compromisos que es proposen i com quedarien inclosos els antics àmbits en cadascun dels compromisos, podent observar que alguns d'ells queden desglossats en diferents compromisos.
ESPIRITUAL
Educació per a la pau
Educació ambiental
i el desenvolupament: voluntariat,
Tècniques scouts
cooperació, servei,
ambientals
drets humans
Educació per a la salut: addiccions, alimentació, educació sexual, activitat física, prevenció d'abusos, primers auxilis
Consum Educació per a la
responsable
igualtat
(sostenibilitat)
Educació espiritual: creences personals.
Vida en la secció
d'oportunitats Educació viària (coneixement i
Educació viària (prevenció d'accidents)
respecte de normes) Orientació sòciolaboral (només seccions majors)
Consum responsable (les addiccions)
Consum responsable (modes i RRSS)
Habilitats socials, comunicatives
Scouts d’Espanya
25
COMPROMÍS SOCIAL Tradicionalment, l'ésser humà ha sigut considerat, i és, un ser social que té per necessitat primordial relacionar-se amb quantes persones li envolten per a poder viure. Basant-nos en això, entenem que cada scout ha d'adoptar un fort compromís per tot quant li envolta potenciant l'externalització i l'acció social com a agents de canvi. D'aquesta manera, entenem com a “compromís social’’ el comportament de servei que utilitzem per a canviar uns certs elements que generen una millora en la societat o en la vida de les persones. Per tant, és la prolongació d'intervenció social entenent-se com qualsevol acció que repercutisca en qualsevol altra persona dins i fora del seu entorn social de manera altruista.
26
El compromís social abasta: • Normes cíviques, socials i de
convivència.
• Voluntariat i cooperació. • Autonomia, iniciativa i
responsabilitat personal.
• Habilitats socials. • Educació viària. • Educació per a la igualtat
d'oportunitats. • Orientació acadèmica i inserció laboral. • Tecnologies de la informació i la comunicació.
• Coneix a les persones que componen la família i mostra respecte cap a elles.
• Ajudar i compartir.
• Identifica les persones d'una unitat familiar diversa.
• Coneixement, identificació i respecte dels diferents tipus de família i les persones que componen la unitat familiar.
• Acceptar les orientacions • Valoració de la importància de les d'adults, apreciant els valors de normes en la colònia i en altres contextos socials pròxims. l'Escoltisme.
• Es relaciona de manera constructiva amb iguals i persones adultes.
• Assumir com a pròpies les normes socials i convivència.
• Utilitza formes de relació amb iguals i persones adultes.
• La generositat: compartir
• Conéixer els Drets de la • Aplicació de formes, normes i gestos • Té una actitud solidària de respecte i elementals de relació i convivència amb tolerància. Infància. tota mena de persones sense diferenciació. • Coneixement dels Drets de la Infància
• Participa en l'establiment i respecta les normes i decisions de la colònia
• Iniciació en la Convenció dels Drets de la Infància
• Comparteix amb els seus iguals les seues coses • Coneix l'existència de la Convenció dels Drets de la Infància
• Col·laborar en les necessitats • Col·laboració en l'entorn ateses de la colònia mitjançant una les necessitats. de pautes marcades VOLUNTARIAT I sèrie COOPERACIÓ inicialment per persones • La bona acció com a eina de adultes. servei.
AUTONOMIA, INICIATIVA I RESPONSABILIT AT PERSONAL
• Detecta i col·labora amb les necessitats de la colònia. • Utilitza la bona acció en la seua vida.
• Desembolicar-se en situacions quotidianes amb autonomia atenent pautes concretes i senzilles.
• Organització i cura del seu material.
• Fer-se valdre de manera autònoma.
• Coneixement de les seues • Coneix les seues capacitats, capacitats, potencialitats i limitacions. potencialitats i limitacions.
• Col·loca el seu material i participa en la preparació i recollida de material de la colònia.
• Assumpció i interés per petites tasques.
• Fa petites tasques amb les quals es compromet o se li encomanen.
• Finalització de les tasques que ha començat.
• Pren la iniciativa davant les rutines.
• Iniciativa pròpia davant les rutines diàries.
HABILITATS SOCIALS
• Expressar les seues opinions amb ordre i claredat.
• Utilització del cos com a mitjà d'expressió i comunicació.
• Respectar els torns de paraula i les opinions de les altres persones.
• Exposició de les seues pròpies idees i • Existeix concordança entre el que expressa verbalment i el que opinions. comunica amb el seu cos.
• Emprar el diàleg com a solució • Actitud d'escolta a la resta de la de conflictes. colònia.
• Exposa les seues idees a la resta de la colònia.
• Escolta a la resta de persones quan estan parlant.
COLÒNIA
NORMES CÍVIQUES, SOCIALS, CONVIVÈNCIA
• Conéixer i relacionar-se de • Coneixement, identificació i respecte manera constructiva amb adults dels diferents tipus de família i les més pròxims i amb els seus persones que componen la unitat iguals. familiar.
COMPROMÍS SOCIAL
COMPROMÍS SOCIAL: COLÒNIA
COMPROMÍS SOCIAL COLÒNIA
• Ús del torn de paraula. HABILITATS SOCIALS
• Demana i respecta el torn de paraula.
• Valoració del diàleg per a la • Resol conflictes mitjançant l'ús de la solució de conflictes i rebuig de la paraula i rebutja la violència. violència. • Conéixer i respectar les • Interpretació i respecte als • Coneix el significat del semàfor i normes bàsiques de ciutat per semàfors, agents de circulació i els senyals d'agents de circulació i els principals senyals verticals. a la circulació a peu i vehicles principals senyals. sense motor. • Elecció dels moments i vies més • Circula per la via pública en els moments i espais adequats. adequats per a circular. • Diferenciació dels mitjans de • Segueix les normes de circulació transport i les vies públiques per les concorde al vehicle amb el qual es quals circulen. desplaça.
EDUCACIÓ VIÀRIA
• Ús adequat de patins, monopatins, patinets i bicicleta en la via pública
• Rebutja inadequats.
comportaments
• Critica l'ús incorrecte de la via pública. • Participar amb independència de les diferències individuals.
• Anàlisi dels estereotips de gènere • Té un comportament no vinculats amb els colors, els joguets discriminatori davant persones amb i els oficis. diversitat sensorial, cognitiva i motriu, d'una altra cultura o d'un altre sexe. • L'aspecte físic i les diferències entre • Juga amb jocs, colors i oficis amb independència dels rols unes persones i altres tradicionals de gènere.
EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
• Possibilitats i limitacions corporals: • Juga amb totes les persones. cognitives i motrius. • Tracte igualitari a totes les • Coneix costums de la seua persones amb independència de les cultura i d'altres cultures. diferències externes. • Coneixement d'altres cultures i els seus costums •
Conéixer els diferents
ORIENTACIÓ oficis i les seues principals ACADÈMICA I funcions. INSERCIÓ LABORAL
• Coneixement i representació de • Mostra una actitud oberta i sap representar els diferents oficis. cadascun dels oficis. • Té una actitud participativa en els òrgans de decisió de la colònia.
• Iniciar-se en l'ús • Les hores i la lectura del rellotge • Coneix les hores de rellotge. responsable dels mitjans analògic i digital. d'informació i comunicació. • Identificació dels principals mitjans • Diferència uns mitjans de TECNOLOGIES DE de comunicació. comunicació d'uns altres. LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
• Ús elemental d'aparells tecnològics propers: telèfon, televisió, ordinador, tauletes, càmeres digitals i videoconsoles.
• Sap utilitzar a nivell bàsic elements tecnològics al seu abast: telèfon, televisió, ordinador, tauletes, càmeres digitals i vídeo-consoles.
•
Respecte amb els acords i decisions presos en el grup i aconseguits través del diàleg entre totes les persones implicades.
• Analitzar i comportar-se conforme les normes de convivència i els valors de l'Escoltisme en les relacions amb altres persones (família, col·legi, etc.).
• Mantindre una actitud oberta • La pau i els comportaments pacífics
•
Aprofundir en el coneixement dels Drets de la Infància.
NORMES CÍVIQUES, SOCIALS, CONVIVÈNCIA
• El conflicte i l'autonomia en la resolució de problemàtiques.
situacions
• Utilització de les regles per a l'organització de col·lectives del joc.
•
Detecció insolidàries.
de
situacions
situacions
• Els drets de la infància. • Coneixement dels Drets de la
Respecta les decisions preses democràticament per les altres persones i les normes.
• Es comporta de manera positiva i pacífica davant la resta de l'Estol.
• Intenta donar solucions als conflictes de l'Estol.
• Utilitza les regles per a l'organització del joc
•
Soluciona problemes manera autònoma
de
• Té major coneixement sobre els Drets de la Infància i vela pel seu compliment
Infància i disposició per a exigir el seu compliment
• Ajudar en l'entorn social • Ajuda en l'entorn social guiada VOLUNTARIAT COOPERACIÓ
mitjançant una sèrie de pautes per persones adultes I marcades inicialment per persones adultes •La bona acció com a eina de servei
•
Desenvolupar
tasques
de • Organització adequada del seu
AUTONOMIA, manera autònoma en la seua temps i les seues tasques INICIATIVA I vida diària, amb el seguiment de RESPONSABILITAT persones adultes • Compromís amb allò que és capaç PERSONAL
de realitzar
•
Ajuda en l'entorn social mitjançant les pautes que li marquen persones adultes
• Utilitza la bona acció en la seua vida
• És responsable amb les activitats que es compromet
• És puntual en l'arribada a les activitats
•Assumir AUTONOMIA, INICIATIVA I RESPONSABILITAT PERSONAL
responsabilitats • Responsabilitat i constància amb els • Planifica el seu temps en funció de individuals adequades a la seua compromisos adquirits les coses que ha de realitzar edat
• Desenvolupament de tasques de manera autònoma en la seua vida diària
•
Desenvolupa tasques de manera autònoma en la seua vida diària
•
Assumpció de responsabilitats • Assumeix responsabilitats individuals adequades a la seua edat individuals adequades a la seua edat
• Expressar les opinions amb
• Participació en les activitats amb la • Es relaciona correctament amb totes
coherència
resta de l'Estol
les persones de la rajada
• Escolta activa
• Escolta atentament i comprén les
• Respectar paraula
HABILITATS SOCIALS
torns
de
idees de les altres persones
• Escoltar la resta de l’Estol
• Expressió de les seues pròpies idees • Explica i argumenta les seues idees
• Desenvolupar l'empatia
• Respecte dels torns de paraula en • És capaç de respectar el torn de paraula converses col·lectives
i opinions aportant arguments per a les mateixes
• Desenvolupar habilitats en la • Atenció a les opinions de les altres • Expressa les opinions amb coherència resolució de conflictes
persones
• Empatia
• Mostra una actitud empàtica adequada a la seua edat
• Habilitats per a la resolució de • Resol els conflictes de manera pacífica conflictes
i assertiva
29
ESTOL
i de col·laboració cap a les en el tracte amb les altres persones. persones i el seu entorn.
•
COMPROMÍS SOCIAL
COMPROMÍS SOCIAL: ESTOL
COMPROMÍS SOCIAL
EDUCACIÓ VIAL
• Identificar els vehicles prioritaris, vehicles públics i privats
• Identificació dels vehicles • Identifica els vehicles prioritaris, prioritaris, vehicles públics i privats vehicles públics i privats
• Aplicar les normes de circulació a peu i en vehicles sense motor en entorns urbans i periurbans (rutes en carretera)
• Coneix i respecta els principals • Respecta els senyals durant la circulació a peu i en mitjans de transport senyals de perill i obligació sense motor • Ús del transport públic i respecte de • És prudent durant la circulació a peu, amb vehicles sense motor i en rutes la resta d'usuaris/as • Cautela i respecte en l'ús de vehicles • Respecta a la resta de persones que sense motor transiten la via i usen els transports
ESTOL
• Coneixement i aplicació de les principals normes de circulació durant la realització de rutes • Reconéixer i respectar la diversitat cultural, de gènere, familiar i de capacitats en les relacions que estableix dins de l'Estol i entorns pròxims EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
públics
• Ruptura dels estereotips de • Rebutja estereotips de gènere gènere vinculats als jocs, esports, vinculats a la roba, esports, aficions i les tasques de casa i de l'Estol aficions, etc. • Detecció de situacions de discriminació per gènere, cultura o diversitat sensorial, cognitiva o motriu
• Identifica situacions de discriminació cap a la seua persona o cap a altres persones
• Coneixement d'altres cultures.
• Coneix altres cultures
• Tracte respectuós i educat a persones d'un altre sexe, cultura o amb diversitat sensorial, cognitiva o motriu
• Es relaciona correctament amb totes les persones sense importar les diferències
• Identificar característiques i • Identificació de les peculiaritats • Manté una actitud oberta enfront de cada ofici a grans trets de la diversitat d'oficis
ORIENTACIÓ peculiaritats de cadascun dels ACADÈMICA I oficis INSERCIÓ LABORAL
• Usar de manera responsable els mitjans de comunicació i informació
TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
• Mostra una actitud participativa en els òrgans de decisió de l'Estol • Característiques del llenguatge publicitari
• Dona un ús adequat a les TIC que estan al seu abast
• Responsabilitat en d’ordinadors i videoconsoles.
• Coneix i utilitza internet per a buscar informació i de manera eficaç
l’ús
• Ús d'elements tecnològics • Usa de manera educativa els pròxims: calculadora, ordinador, jocs per a ordinador i telèfon intel·ligent, càmeres de videoconsola fotografia i videojocs • Ús correcte d'internet i eines • Utilitza els elements bàsiques: correu electrònic i tecnològics pròxims cercador
INDICADORS D’AVALUACIÓ •
Analitzar les actituds, costums i normes de convivència dels contextos pròxims (família, col·legi, grup)
•
Anàlisi d'actituds de convivència i cooperació dins de la patrulla
• Col·labora dins de la patrulla i de la
• Mostrar una actitud de
•
•
• Adoptar una actitud crítica NORMES CÍVIQUES, SOCIALS, CONVIVÈNCIA
cap a les diferents expressions de violència en el món
Respecte a les normes comunament acceptades en els diversos ambients en els quals viu, sent receptiu davant les orientacions de les altres persones
Respecta les normes comunament acceptades
•
Acceptació de normes de • Participa activament i amb comportament a les quals ha d'ajustar- responsabilitat en la presa de se: disculpar-se, escoltar, atendre decisions de la secció altres persones, respectar un ordre, demanar les coses, saber cedir...
• Comportar-se conforme als • El procés de presa de decisions, la
• Respecta les decisions preses, encara
valors de l'Escoltisme
democràcia i el consens
que no siguen proposades per la pròpia persona
• Conéixer els Drets Humans
• La guerra i altres situacions de conflicte • Demostra companyonia amb totes armat
les persones scouts
•
Les formes de violència: homofòbia, assetjament escolar, xenofòbia, física, psicològica
•
• Marc simbòlic: Llei i Promesa
•
• Els drets humans, els Drets de la
• Coneix què són els drets humans
Analitza situacions s'incompleixen els seus drets
on
Analitza i s'interessa en les situacions de violència i guerra en el seu entorn més pròxim
Infància i les situacions d'incompliment dels mateixos
• Posar al servei de les seues iguals capacitats i destreses personals
VOLUNTARIAT I COOPERACIÓ
•
Distinció del desenvolupament
concepte
de
desenvolupament
• Analitzar les causes i
• Anàlisi de causes i conseqüències
• Coneix la situació de les persones
conseqüències d'un Món desigualment desenvolupat
d'un món desenvolupat
als països en desenvolupament
desigualment
•
AUTONOMIA, INICIATIVA I RESPONSABILITAT PERSONAL
• Distingeix el concepte de
vies
de
Treballar l'ajuda i • La bona acció com a eina companyonia sobre la base de de servei les capacitats de cadascú
• Utilitza la bona acció en la seua
•
• Reconeix les seues habilitats
Assumir i desenvolupar • Execució responsable i responsabilitats personals i voluntària davant tasques de la grupals dins de la patrulla, de patrulla o de l'aventura l'aventura o del seu entorn, • Organització autònoma i mostrant confiança en la seua responsable dels seus temps, persona tasques i el seu material
vida diària i en la seua vida scout
• Executa el seu càrrec dins de la patrulla
• Coneixement de les seues fortaleses • Executa tasques per a l'aventura o la i interessos posant-los al servei de la secció de principi a fi secció en les especialitats
• Servei de la secció scout en les • Mostra ordre i compte amb el seu especialitats material • Desenvolupa especialitats i les posa al servei de la secció
31
SECCIÓ SCOUT
respecte i col·laboració amb els seus iguals
secció scout
COMPROMÍS SOCIAL
COMPROMÍS SOCIAL: SECCIÓ SCOUT
OBJECTIU
CONTINGUT
INDICADORES DE EVALUACIÓN
•
Mostrar empatia cap a les altres persones i respecte quan existeixen diferències d'opinió
Actitud d'obertura a les altres • persones
• Mostra habilitats socials i de comunicació en les seues relacions amb les altres persones
•
Participar en debats i activitats de grup/ associatives
• L'empatia, la comprensió i el respecte per les idees i creences de les altres persones
• Utilitza el dialogue per a resoldre conflictes i problemes de convivència
• Valoració de la responsabilitat i el diàleg per a solucionar problemes de convivència
• Accepta les normes de comportament a les quals ha d'ajustar-se
• Acceptació de normes de comportament a les quals ha d'ajustar-se: disculpar-se, escoltar, atendre altres persones, respectar un ordre, demanar les coses, saber cedir..
• Es relaciona amb scouts aliens al seu grup
HABILITATS SOCIALS
SECCIÓ SCOUT
COMPROMÍS SOCIAL
BLOCS
• Participació en activitats de grup i associatives •
Conéixer les normes de circulació i de seguretat viària bàsiques de vehicles tenint-les en compte a l'hora de circular a peu, amb bicicleta i durant rutes
EDUCACIÓ VIAL
•
Mostrar acceptació per les diferències entre els seus iguals i rebuig cap a les actituds discriminatòries
EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS
ORIENTACIÓ PER A LA INSERCIÓ LABORAL
•
Reconéixer la importància de la formació per al seu futur laboral
• Elecció i ús del mitjà de transport més adequat per a cada desplaçament
• Dissenya el recorregut més adequat utilitzant diversos mitjans de transport
• Comprensió dels missatges dels senyals de trànsit
• Reconeix els senyals de trànsit més bàsics
• Discriminació i rebuig de situacions i actituds que puguen provocar accidents
• Reconeix actituds que comporten perill
• Coneixement dels passos a seguir en un accident de trànsit
• Coneix el protocol PAS
• Posada en marxa de les pautes i normes de circulació durant una ruta en carretera
• Sap com senyalitzar i circular en una marxa en carretera i ho posa en pràctica
• Elements d'orientació en rutes: fites, senyalització de GR i PR
• Coneix i sap utilitzar els elements de senyalització de rutes de senderisme
• Valoració de la diversitat com a enriquiment i rebuig de les actituds violentes o de discriminació
• Identifica i rebutja actituds de discriminació: sexisme, racisme, etc.
• Coneixement i anàlisis vinculades amb la igualtat d'oportunitats: diversitat sensorial, cognitiva o motriu, interculturalitat, orientació sexual, sexe, gènere, ètnia, prejudicis, estereotips
• Utilitza un llenguatge adequat sense discriminació de cap mena
• Diferenciació i anàlisi dels comportaments i actituds adequades o inadequades tant a nivell individual com grupal
• Aprecia a les altres persones i accepta les seues diferències
• Respecte a les altres persones sense tindre en compte els estereotips
• Coneix els requisits educatius per a les principals ocupacions
• El valor de l'estudi com a implicació/ participació en la societat
• És responsable en la seua formació acadèmica
• Ús de la informació relativa a estudis i professions
• Manifesta les seues ambicions més pròximes
32
(protegir, avisar, socórrer)
32
•
•
Estratègies de planificació i desenvolupament de petits projectes
•
•
És capaç de realitzar estratègies de planificació i desenvolupament de petits projectes
Anàlisis del llenguatge publicitari i dels mitjans de comunicació
•
Sap utilitzar eines d'internet: xarxes socials, blogs, xats, jocs en línia, YouTube
•
Ús d'eines d'internet: xarxes socials, blogs, xats, jocs en línia, YouTube
•
Realitza documents amb eines ofimàtiques
•
Utilització de programes d'ofimàtica per a la realització de les seues tasques
•
Localitza informació en internet que li serveix per a una tasca donada
•
Cerca eficaç d'informació a través d'internet
•
Utilitza el mòbil quan és necessari
•
Ús responsable del telèfon intel·ligent, tauleta, ordinador i vídeo consoles i rebuig d'actituds dependents Respecte en l'ús d'imatges i vídeos que es pengen en internet
•
Mostra respecte amb les altres persones en la xarxa, rebutjant especialment l'assetjament en la xarxa
•
•
Cura del llenguatge
SECCIÓ SCOUT
TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
Reflexionar sobre les maneres i hàbits de consum i desenvolupar enfront d'aquests una capacitat crítica basada en els valors de l'Escoltisme
Coneixement dels interessos, les aptituds i els assoliments personals
COMPROMÍS SOCIAL
ORIENTACIÓ PER A LA INSERCIÓ LABORAL
•
UNITAT ESCOLTA
COMPROMÍS SOCIAL
COMPROMÍS SOCIAL: UNITAT ESCOLTA •
Desenvolupar una actitud crítica en el compliment de les normes socials, cíviques i ètiques.
• Crítica i compromís davant situacions d'intolerància, immigració, violència (homofòbia, xenofòbia, violència de gènere, prostitució, assetjament escolar, etc.)
•
És crític davant situacions d'intolerància, immigració i violència
•
Conéixer les institucions i documents que regeixen els valors de la nostra societat
•
Les lleis i els drets humans: la Constitució, l'Estatut d'autonomia.
•
Coneix lleis, la Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució i Estatut d'Autonomia
•
Mostrar interés per la convivència amb les altres persones i la resolució pacífica de conflictes
• Institucions socials de l'entorn: finalitats, serveis que ofereixen, activitats, i persones que treballen en elles
•
Coneix i distingeix diferents institucions socials de l'entorn
•
Valoració del diàleg i l'intercanvi d'opinions com a eina més important en la solució de problemes de convivència
•
Valora l'intercanvi d'opinions com a eina més important en la solució de problemes de convivència
•
Anàlisi a través dels mitjans de comunicació de les situacions de conflicte armat a tot el món
• Coneix i es manifesta davant el tema de situacions de conflicte armat del terrorisme i altres moviments no pacifistes
•
La Llei i la Promesa com a forma de vida
•
Es compromet en la construcció de la pau en la seua vida diària
•
Participació democràtica en els òrgans decisoris de la unitat
•
Valora críticament les informacions rebudes en els mitjans de comunicació
•
El terrorisme i els moviments no pacífics armats
•
Participa democràticament en els òrgans decisoris de la unitat
•
Coneix la llei i és fidel a la seua promesa en el seu dia a dia
•
Mostra actituds de servei i suport en el seu entorn pròxim i en la societat
NORMES CÍVIQUES, SOCIALS, CONVIVÈNCIA
• Els sistemes econòmics presents en la societat actual i altres formes d'economia alternativa i solidària • Deute extern i les seues Conseqüències
VOLUNTARIAT I COOPERACIÓ
•
Crítica d'informacions rebudes a través dels diferents mitjans de comunicació
• Desenvolupar actituds de servei i suport a les altres persones mostrant interés pel desenvolupament personal i social
•
Disposició personal de servei i suport positiva davant les necessitats existents en el seu entorn pròxim i societat
•
•
Interés pels diversos ritmes de • desenvolupament entre els països
Conéixer les diferents organitzacions internacionals
S'interessa pel progrés social de països desenvolupats, en vies de desenvolupament i subdesenvolupats
• Interés per les institucions de servei social i els seus membres
• S'implica en matèria de solidaritat, ONG i desenvolupament
•
•
Coneix i mostra interés per les grans organitzacions internacionals: ONU, UNESCO, FAO, UNICEF
•
Analitza el treball de les ONGs
Coneixement i interés per les grans organitzacions internacionals: ONU, UNESCO, FAO, UNICEF
• Planificació del temps personal (descans, oci, estudi, relació amb les altres persones) de manera autònoma
•
Es planifica el seu dia a dia
•
Assumir voluntàriament, desenvolupar i finalitzar responsabilitats, compromisos i tasques dins de la unitat
•
Responsabilitat davant els compromisos personals, públics o privats
•
Es compromet davant aquelles responsabilitats que assumeix
•
Proposar-se i aconseguir reptes personals
•
Lideratge comissiones de projectes.
•
Assumeix responsabilitats que és capaç de complir
•
Adquirir noves competències
•
Consecució progressiva de reptes personals i competències
•
Lidera projectes
•
Acceptar positivament les seues possibilitats i les seues limitacions
•
Acceptació de les pròpies possibilitats i limitacions
•
Accepta les seues pròpies possibilitats i limitacions
•
Es proposa i planteja reptes de progressió personal
•
Mostra interés per millorar el seu coneixement personal
•
Analitzar les opinions de les altres persones, mostrant empatia, assertivitat i coherència a l'hora de plantejar les pròpies
HABILITATS SOCIALS
EDUCACIÓ VIAL
•
La comunicació i l'assertivitat.
•
Mostra assertivitat i es comunica amb els seus iguals de la unitat
•
Desenvolupament de Habilitats Socials que permeten integrar-se socialment i viure en grup
•
Desenvolupa habilitats socials per a integrar-se socialment
•
Exposició de les pròpies idees amb llenguatge clar, coherent i fluid
•
Manifesta lliure i argumenta les seues opinions
•
Posada en pràctica d'actituds cooperatives per al funcionament de la unitat: proposar idees, escolta activa, empatia, assertivitat, responsabilitat, coordinació i ajuda
•
Mostra actituds per a la cooperació dins de la unitat
•
El lideratge i la direcció de grups
•
Modera debats donant torns de paraula
•
Implicació en els diferents projectes
• S'implica en el desenvolupament de projectes
•
Adoptar una actitud crítica davant les conductes imprudents en relació a la circulació viària, especialment de motos i ciclomotors
•
Distinció de les prioritats de senyalització
•
Coneix els diferents tipus de senyalització i la seua ordre de prioritat
•
Conéixer les principals formes d'auxili en carretera i accidents
•
Conducció de la moto i vehicles sense motor de manera responsable i respectuosa per la via
•
Té coneixements bàsics de les normes de seguretat i protocols d'actuació en un accident
•
Anàlisi de situacions de risc com a persona que condueix o acompanyant d'una moto i altres vehicles
•
Rebutja aquelles situacions que puguen comportar un risc propi i aliè
•
Predisposició a la col·laboració en cas d'accident
•
Rebutja el consum d'alcohol i altres drogues previ a la conducció d'un vehicle
•
Primers auxilis aplicats a la intervenció en accidents: PAS, PLS, RCP (veure compromís amb la salut)
•
Coneix el comportament adequat de la persona que condueix i el posa en pràctica
UNITAT ESCOLTA
Planificar de manera autònoma el temps personal
COMPROMÍS SOCIAL
AUTONOMIA, INICIATIVA I RESPONSABILITAT PERSONAL
•
Mostra interés en les diferents pràctiques de primers auxilis i presenta predisposició a col·laborar sempre que siga necessari, tinga domini del tema i les autoritats sanitàries estiguen avisades
Anàlisi de les diferents creences i confessions religioses i la seua vinculació amb la cultura
•
Analitza diferents creences i religions tenint en compte la cultura
• Coneixement de la importància de la identitat sexual i anàlisi dels estereotips presents en la societat en relació al cos i l'orientació sexual
•
Coneix la importància de la identitat sexual i l'orientació sexual
•
Sensibilitat davant les discriminacions racials, sexuals, religioses, socials, personals i les basades en prejudicis
•
Es posiciona críticament davant els estereotips i models socials
•
Actitud crítica davant els estereotips i models socials
•
Mostra interés per intervindre en l'eliminació d'estereotips i situacions de discriminació
•
Interés per intervindre per a l'eliminació d'estereotips i situacions de discriminació
•
Té un comportament no discriminatori.
EDUCACIÓ VIAL
•
UNITAT ESCOLTA
COMPROMÍS SOCIAL
•
Analitzar críticament els estereotips socials en relació a la cultura, gènere, orientació sexual, classe social o diversitat sensorial, cognitiva o motriu intervenint en la seua prevenció
ED. PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITAT S
•
• Coneix i està obert davant la realitat dels diferents col·lectius institucionalitzats i altres col·lectius desfavorits. •
•
ORIENTACIÓ PER A LA INSERCIÓ LABORAL
Preocupar-se i interessarse per les diferents opcions acadèmiques i laborals que es plantegen
Sap reconéixer les barreres arquitectòniques i té disposició a la seua eliminació en el seu entorn immediat S'interessa per descobrir i analitzar les informacions sobre el treball, respectant tot tipus d'ocupacions
•
Respecte i valoració de les diferents ocupacions, independentment de la seua rendibilitat material
•
•
Actitud positiva davant el treball i de l'estudi
•
És responsable en la pròpia autoformació
•
Raons del per què la gent treballa i les fonts de satisfacció i descontentament en el treball
•
Té una posició activa respecte al seu futur tant acadèmic com professional
•
Llocs d'informació sobre estudis i • professions
Té coneixement sobre els drets laborals
•
Ús adequat de les Tics aplicades a l'accés al mercat laboral i a l'estudi
•
Drets laborals
És capaç de realitzar estratègies de planificació i desenvolupament de petits projectes
•
Estratègies de planificació i desenvolupament de petits projectes
•
Coneixement i interés per la iniciativa emprenedora
•
BLOCS
•
Raonar els problemes • associats a la dependència de les Tics
•
Aplicar protocols de seguretat i privacitat de les seues xarxes socials
•
Anàlisis dels problemes associats • a la dependència de les Tics
•
Elaborar documents, presentacions a través d'eines informàtiques
•
Aplicació de protocols de seguretat i privacitat de les seues xarxes socials
•
Utilitzar internet de manera • eficaç
•
•
Anàlisi crítica de la informació • dels mitjans de comunicació i de la publicitat
Critica i analitza la informació dels mitjans de comunicació i la publicitat
Crítica amb l'ús irrespectuós d'imatges i enregistraments
Rebutja actituds irrespectuoses en l'ús d'imatges i vídeos
•
•
Coneix els problemes associats a l'ús abusiu de xarxes socials i del telèfon intel·ligent Coneix estratègies per a mantindre les seues dades segures en internet
Elaboració de documents, • Organitza informació a través de presentacions i fulls de càlcul a documents, presentacions i fulls de través d'eines informàtiques càlcul Cerca eficaç d'informació a través d'internet
• Localitza la informació que busca amb agilitat a través d'internet
UNITAT ESCOLTA
Analitzar de manera crítica la informació dels mitjans de comunicació i de la publicitat
COMPROMÍS SOCIAL
TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
•
COMPROMÍS SOCIAL
COMPROMÍS SOCIAL: ROVERS BLOCS
OBJECTIU • Viure conforme als principis i actituds èticcívics que regeixen la vida i la convivència en una societat plural (respecte a persones i coses, solidaritat, justícia, pau, llibertat...
•
Analitzar críticament el seu entorn conforme als valors recollits en l'Escoltisme i el nostre compromís social
•
CLAN
•
NORMES CÍVIQUES, SOCIALS, CONVIVÈNCIA
•
VOLUNTARIAT I COOPERACIÓ
AUTONOMIA, INICIATIVA I RESPONSABILITAT PERSONAL
CONTINGUT
Manifestar una actitud d'obertura, respecte i ajuda a la societat posant tots els coneixements, habilitats i valors personals al seu servei
• Proposar i responsabilitzar-se del desenvolupament de projectes, activitats o funcions, de forma totalment autònoma, en el Compromís personal i de clan
Anàlisi del que pot suposar la participació ciutadana en un sistema democràtic com el nostre, més enllà del vot
Crítica i rebuig davant conductes violentes que es presenten
INDICADORS D’AVALUACIÓ • És capaç d'analitzar críticament i amb sensibilitat les notícies sobre la realitat mundial
• Presa consciencia dels grups i organitzacions que actuen en contra del benestar de la majoria i dels quals lluiten per la igualtat de drets de les persones
•
Valoració de la responsabilitat i diàleg per a solucionar problemes de convivència
• Rebutja i és crític davant actituds i comportaments violents de qualsevol índole
•
Reconeixement i sensibilitat davant els problemes del nostre entorn posant especial interés en el fenomen migratori, refugi i exili
• Reconeix les diferents situacions de refugi, immigració, violència i exili, sent sensible a elles
•
Crítica i responsabilitat davant el seu paper i participació en un sistema democràtic
•
Distinció i anàlisi del fenomen de Nacionalisme i les seues diferents manifestacions
•
Anàlisis del moviment pacifista: líders i manifestacions
•
Anàlisis del que suposen els diferents sistemes econòmics i polítiques
•
Anàlisis del compliment dels Drets Humans en el món
•
Col·laboració amb ONG relacionades amb els compromisos que té com scout
•
Participació en la societat civil
•
Interés pels programes de cooperació internacional
•
El servei a les altres persones i a la societat
•
Realització d'un projecte del Reconeixement Scout del Món
• Aconsegueix el Reconeixement Scout del Món
•
Desenvolupament i avaluació de projectes personals, pla d'avanç individual o plans de vida
•
Anàlisi de les seues fortaleses i febleses per al desenvolupament de projectes personals
• Elabora el seu projecte personal, pla d'avanç, etc. en funció de les seues febleses i fortaleses
• És capaç de solucionar conflictes de manera no violenta • Participa democràticament en l'assemblea de clan i en el grup • És capaç de decidir i jugar un paper de participació en el sistema democràtic • Mostra una actitud crítica davant les situacions de vulneració dels Drets Humans • Coneix i distingeix diferents sistemes polítics econòmics • Col·labora amb ONG o col·lectius relacionats amb els valors scout • Participa de manera activa en la societat • Mostra interés pels programes de cooperació internacional • Mostra una actitud de servei a les altres persones dins i fora del grup
• Avalua els seus projectes i realitza propostes de millora
•
Analitzar críticament les opinions de les altres persones expressant les pròpies de manera coherent, argumentada, amb empatia, assertivitat i buscant punts de vista diferents
•
Organitza i lidera projectes del clan
•
Lideratge de projectes i comissions de projecte
•
És responsable i conseqüent amb els seus actes
•
Posada en marxa d'actituds assertives a partir dels seus diferents components (saber dir no, fer peticions assertives i fer crítiques constructives)
•
Escolta l'opinió de les altres persones i mostra la seua amb assertivitat
Tipologies de lideratge i tècniques de comunicació per a liderar projectes del clan • Presa de decisions en grup i individualment a través de diferents tècniques i estructures de debat i decisió
•
Coneix i aplica estils de lideratge
•
Utilitza diverses tècniques per a debatre i prendre decisions en grup
•
•
Desenvolupa un tema als seus iguals amb claredat i aportant informació variada i constatada
•
Treballa en equip amb totes les persones del clan
•
Evita aquells comportaments que puguen derivar en accidents de circulació
•
Exposició elaborada de temes d'interés tenint en compte diversos punts de vista
• Cooperació amb la resta de persones del clan com a estratègia de desenvolupament de projectes • Anàlisis, avaluació i interpretació de rols diferents dins d'un equip de treball, identificant amb clau les necessitats d'aquest •
Conèixer i fer respectar les normes de circulació a peu, bicicleta, moto i en ruta mostrant rebuig a les actituds imprudents
EDUCACIÓ VIÀRIA
•
EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
Superar els prejudicis i les discriminacions culturals, de gènere, d'orientació sexual, classe social o diversitat sensorial, cognitiva o motriu, posicionant-se clarament enfront d'ells i potenciant la igualtat entre els col·lectius socials
•
Coneixement de comportaments que no suposen riscos i deriven en accidents de circulació
•
• Coneixement de la influència de l'alcohol, altres drogues i medicaments en la conducció i les seues conseqüències
Coneix la influència de l'alcohol i altres drogues en la conducció i les seues conseqüències
•
Obligacions de col·laboració i ajuda en casos d'accidents
•
Coneix les seues obligacions de col·laboració i ajuda en cas d'accident
•
Pautes d'actuació davant un accident
•
Coneix el que s'ha de fer i el que no en un accident i el posa en pràctica
•
Circulació responsable davant qualsevol vehicle sense motor i a motor
•
Circula de manera responsable amb el vehicle
• Posicionament crític i actuació davant les situacions de migració, reconversió, assimilació cultural, exclusió social, xenofòbia, etc.
•
Entén i enjudicia alguns dels fets significatius de la realitat d'Espanya (atur, marginació, migracions, reconversió...)
•
• Mostra una actitud oberta, tolerant i respectuosa cap a les diferents orientacions i vivències de la sexualitat, les persones amb diversitat sensorial, cognitiva o motriu o les diferents manifestacions culturals i religioses
Respecte i igualtat en les relacions interpersonals, independentment del sexe, identitat i orientació sexual de les persones
CLAN
HABILITATS SOCIALS
• Reconeixement dels assoliments personals i grupals
COMPROMISO SOCIAL
AUTONOMIA, INICIATIVA I RESPONSABILITAT PERSONAL
COMPROMÍS SOCIAL CLAN
EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
•
Reflexionar sobre les seues possibilitats acadèmiques i laborals conforme als seus interessos i els seus objectius a llarg termini
ORIENTACIÓ PER A LA INSERCIÓ LABORAL
TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
•
Anàlisi crítica de les desigualtats socials i els col·lectius
•
Presa consciencia dels grups i organitzacions que actuen a favor del benestar i dels quals lluiten per la igualtat dels drets de les persones
•
Desenvolupament d'accions encaminades a la integració social en el grup
•
És capaç de realitzar un programa d'integració social
•
Anàlisi i intervenció per a la millora dels problemes i barreres existents en la integració de col·lectius amb diversitat sensorial, cognitiva o motriu
•
Oferta de Temps Lliure en el nostre entorn
•
Coneix i sap buscar l'oferta de temps lliure en el seu entorn
•
L'estudi i/o treball com a implicació en la societat.
•
Coneix la legislació actual sobre contractes
•
Punts d'informació sobre l'oferta pública i privada d'ocupació
•
Identifica recursos privats i públics en els diferents àmbits de la vida (oci, estudis voluntariat i ocupació...)
•
Coneixement dels recursos de l'entorn relacionats amb l'ocupació, oci i voluntariat
•
Mostra una actitud crítica davant la competitivitat en l'estudi i accés al mercat laboral
•
Actitud de responsabilitat en els • estudis i/o treball
•
Diferents formes d'ocupació: autoocupació, cooperativisme
Recull dades sobre les ofertes d'oci i educació present en la societat, incloent-hi l'Escoltisme
•
Elaborar informació a través de diferents tipus de mitjans
•
Elaboració d'informació utilitzant diferents tipus de mitjans (periòdic, còmic, guió radiofònic, muntatges audiovisuals, etc.)
•
Analitza críticament i amb sensibilitat les notícies sobre la realitat mundial
•
Analitzar la dependència de les Tics i les seues conseqüències
• Anàlisis de la dependència de les TIC i les seues conseqüències
•
Usa les TIC sense fer un abús d'elles i sense deixar de costat altre tipus d'activitats
• Conéixer la protecció de • dades i la legislació vinculada
La protecció de dades i la legislació vinculada
•
Posicionament i actuació davant les notícies, els mitjans de comunicació i la publicitat
Desenvolupar una actitud crítica davant els mitjans de comunicació
•
40
Per això, el següent compromís es divideix en tres grans blocs: • Coneixement de l'entorn que ens envolta i els elements que formen part d'ell. • Educació ambiental, generant actituds de respecte, cura i protecció de l'entorn, promovent un acostament afectiu a aquest. • Tècniques scout que es realitzen a l'aire lliure com campisme, cordam, construccions, etc. com a model d'integració amb la naturalesa.
Un dels pilars essencials del Mètode Scout és la vida en la naturalesa. Un mitjà privilegiat que serveix per al desenvolupament de les nostres activitats i la integritat de les quals es compromet a respectar cada scout en realitzar la seua Promesa. Encara que aquest compromís no fa referència exclusivament al Medi Ambient, és important treballar també objectius i continguts relacionats amb el coneixement, cura i respecte del nostre entorn mentre apliquem les tècniques scouts.
La vida a l'aire lliure és el vertader objectiu de l'Escoltisme i la clau per al seu èxit Baden Powell 41
•
• Descobrir l'entorn a través dels sentits i les experiències viscudes en • ell
La flora i fauna del seu entorn pròxim i els seus cicles vitals
•
Coneix el procés de creixement de la vegetació
Experimentació de l'entorn natural a través dels sentits
•
Respecta les plantes
•
Respecta l'hàbitat de la fauna pròxima
•
Utilitza diferents sentits per a explorar el seu entorn amb diferents finalitats
•
Mostra interés i curiositat per l'entorn que li envolta
CONEIXEMENT DE L'ENTORN
•
COLÒNIA
COMPROMÍS AMBIENTAL
COMPROMÍS AMBIENTAL: COLÒNIA
Gaudir de la Naturalesa descobrint en ella la necessitat de protegir-la i cuidar-la
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
•
El contacte amb la naturalesa mitjançant el seu gaudi, cura i protecció
•
Gaudeix en les activitats que desenvolupa en contacte amb la naturalesa
•
Tipus de contaminació i l'impacte ambiental que produeixen
•
Mostra una actitud de cura cap a la naturalesa
•
Les tres R: reduir, reciclar i reutilitzar
•
S'interessa per l'impacte ambiental que produïm en les nostres accions diàries
•
Els tipus d'envasos i les seues funcions
•
Distingeix tipus de contaminació
•
Els objectius del Programa Mundial del Medi Ambient
•
Separa els residus segons els contenidors dels quals disposa
• Evita la despesa innecessària d'aigua, llum, envasos, etc. • Dona un segon ús a objectes de la vida quotidiana
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
•
Aconsegueix completar el Programa Mundial del Medi Ambient
• Desenvolupar l'autonomia respecte al material bàsic d'acampada
•
Cura del material (roba, motxilla…)
•
Sap quina roba porta en la seua motxilla i el lloc adequat per a posar-la
•
•
Tècniques de pionerisme: Cordam: nusos bàsics comuns, Construccions scout, Tenda de campanya, Senderisme
•
Es preocupa per tindre el seu material ordenat
•
Participa en el doblegat del seu sac, amb ajuda
•
Té interés per l'aprenentatge de nusos i la seua utilitat
•
Mostra autonomia en el lligat de sabates
•
Col·labora en les construccions i aparcel·lament de la seua zona d'acampada
Familiaritzar-se amb les tècniques bàsiques de campisme
• Utilitza de manera correcta i amb respecte les construccions del campament •
Participa en el muntatge de la seua tenda de campanya
•
Segueix senyals bàsics en un itinerari de senderisme
•
Gaudeix del recorregut en ruta
• CONEIXEMENT DE L'ENTORN
•
•
Flora i fauna autòctona de l'entorn en què es troba
•
Distingeix animals i plantes de la regió en la qual realitza activitats
•
Interacció amb l'entorn a través dels sentits
•
Utilitza els seus sentits per a desembolicar-se en l'entorn amb habilitat
Descobrir, a través de les seues experiències, la importància del Medi Ambient participant en la seua conservació
•
El gaudi, cura i protecció de la naturalesa
•
Gaudeix de les activitats que desenvolupa en contacte amb la naturalesa
•
Les 3Rs: reduir, reciclar i reutilitzar
•
Duu a terme accions de cura i protecció en el seu entorn natural pròxim
•
L'impacte i la contaminació ambiental que produeixen les seues accions
•
Separa per iniciativa pròpia els residus segons els contenidors dels quals disposa
•
Els objectius del Programa Mundial del Medi Ambient
• Evita la despesa innecessària d'aigua, llum, envasos, etc. per iniciativa pròpia •
Aprofita els materials en les activitats sense malgastar-los
•
Utilitza diferents mètodes per a reutilitzar materials
•
Identifica accions que produeixen contaminació
•
Reconeix i/o evita accions que provoquen impacte ambiental
• Aconsegueix completar el Programa Mundial del Medi Ambient Conéixer tècniques • Tècniques de pionerisme: • Realitza diferents tipus de nusos bàsiques de campisme Cordam: nusos simples. La • Integra els nusos apresos en i vida en la naturalesa motxilla. Tenda de campanya i diferents tasques quotidianes material d'acampada. Construccions scout. Orientació: • Prepara amb autonomia la seua motxilla col·locant el material on punts cardinals, plans. correspon Senderisme: tècniques de marcatge de senderes. • Munta la seua tenda de campanya Comunicacions: codis (Morse, amb ajuda de les seues scouters pistes). • Cuida i utilitza de manera correcta el material d'acampada
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
•
Participa amb l'Estol en la realització de caus
•
Realitza amb l'ajuda de les seues scouters construccions senzilles: tanques, motxiller, elements d'ambientació…
•
Coneix els punts cardinals i sap orientar-se en un pla donat Genera un pla a partir d'un recorregut realitzat o un entorn conegut S'orienta mitjançant la lectura dels elements naturals
•
• • •
Identifica marques de senyalització en senderes Interpreta codis senzills: Morse, pistes…
E S T O L
MANADA
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
Conéixer l'entorn mitjançant els sentits
COMPROMÍS AMBIENTAL
COMPROMÍS AMBIENTAL: ESTOL
BLOCS
OBJECTIU •
CONEIXEMENT DE L'ENTORN
•
SECCIÓ SCOUT
COMPROMÍS AMBIENTAL
COMPROMÍS AMBIENTAL: SECCIÓ SCOUT Conéixer tots els elements del seu entorn natural pròxim
Gaudir del Medi Ambient, valorant la importància de dur a terme accions per a la seua protecció, conservació i enriquiment
CONTINGUT
INDICADORS D’AVALUACIÓ
•
Característiques de la flora i fauna autòctona de l'entorn en què es troba
•
Investiga sobre la fauna i flora del lloc en el qual realitza activitats
•
Eines d'investigació del medi natural
•
Identifica diferents accidents geogràfics sobre el terreny
•
Accidents geogràfics, reserves i espais naturals
•
El reciclatge i la protecció de la naturalesa
• Facilita a altres persones la separació de desaprofitaments i el reciclatge (creant contenidors de reciclatge, ajudant a les persones més menudes, animant als seus iguals…)
•
Tècniques i instruments de protecció de la flora i la fauna
• Posa en pràctica tècniques de protecció de flora i fauna (confecció de menjadores per a ocells, caixes niu, participa en una reforestació, etc.)
•
Els efectes de la contaminació sobre l'entorn natural i social
•
Analitza les repercussions de la contaminació ambiental en els entorns natural i social
•
Evita i/o denuncia accions que generen impacte en l'entorn
•
Desenvolupament sostenible i ús dels recursos naturals (aire, aigua, energia…) com a béns preuats i escassos
•
Evita i/o denuncia accions que generen impacte en l'entorn
•
Els objectius del Programa Mundial del Medi Ambient
•
Realitza accions que protegeixen, conserven i/o enriqueixen el Medi Ambient
•
Adopta una actitud de cura i respecte cap als recursos naturals (estalvi d'aigua, llum...) procurant conscienciar d'això en el seu entorn
•
Identifica els efectes positius d'un desenvolupament sostenible
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
• Planifica activitats d'oci de manera sostenible i responsable des de la perspectiva ambiental •
•
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
Desenvolupar les habilitats i destreses pròpies de les tècniques scouts
Aconsegueix completar el Programa Mundial del Medi Ambient
• Aprenentatge de l'ús, funció i realització de nusos i amarraments
• Usa diferents nusos i amarraments de manera efectiva
•
La tenda de campanya i material d'acampada
•
•
Construccions scout i eines bàsiques de campisme
• Distingeix els elements de la tenda de campanya i les normes bàsiques de muntatge: direcció de la porta, tensors, angle de piquetes...
•
Orientació en la naturalesa (mapes, plans, brúixola, estreles…)
Munta amb la seua patrulla la tenda de campanya de manera correcta i autònoma
• Cuida el seu material personal i utilitza de manera correcta el material d'acampada
Transmissió de missatges a través de codis
• Prepara la seua motxilla col·locant el material on correspon i regula els ancoratges per a carregar el pes en el maluc
•
Nocions bàsiques de cuina paranyera i Control segur dels utensilis
• Dissenya i executa construccions (porta, plater, tanca, sabater, banc, gronxador…) Usa i cuida correctament les eines de construcció bàsiques sota la supervisió de les seues scouters
•
Genera un pla amb un cert grau de detall
•
S'orienta amb un mapa o pla en una zona desconeguda
•
Utilitza la brúixola
•
S'orienta amb referents naturals (ossa major, nord-molsa dels arbres, sol, lluna…) i distingeix l'estrela polar
•
Se serveix de tècniques de senyalització de ruta (símbols i colors de GR i PR, fites…)
•
Interpreta i reprodueix codis (Morse, banderes, codis secrets, ...)
•
Sap utilitzar els utensilis de cuina amb seguretat i supervisió de persones adultes (paella, bombones de càmping gas…)
•
Elabora cuina campera
SECCIÓ SCOUT
•
COMPROMÍS AMBIENTAL
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
•
UNITAT ESCOLTA
COMPROMÍS AMBIENTAL
COMPROMÍS AMBIENTAL: UNITAT ESCOLTA •
Ser persones actives coneixedores de l'entorn mediambiental per a arribar a ser agents de canvi
CONEIXEMENT DE L'ENTORN
•
Flora i fauna de la CCAA
•
Diferència plantes i animals autòctons de la seua CCAA
•
Tècniques de recollida, classificació, arxiu i consulta de dades, imatges i sons de l'entorn
•
Mostra una actitud de respecte cap a totes les formes de vida
• Xarxa de comunicacions de la CCAA i llocs d'acampada propis per a fer marxes
•
Realitza un vídeo d'almenys una de les activitats de la ronda solar
•
Coneixement de l'actualitat mediambiental pels diversos mitjans de comunicació
•
Cerca informació sobre dades mediambientals: zones d'acampada, rutes/tracks, flora/ fauna…
•
Interpretació dels indicadors i els successos atmosfèrics
•
Coneix els llocs d'acampada de la seua CC.AA. i la manera d'accedir a ells
•
Demostra que té informació en temes d'actualitat mediambiental • Associa els indicadors meteorològics (temperatura, humitat...) i els interpreta
•
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
Apreciar i gaudir de la naturalesa participant en la protecció i millora del Medi Ambient
•
El canvi climàtic i altres formes de destrucció de l'equilibri mediambiental
•
Analitza críticament les causes i conseqüències del canvi climàtic
•
Ús adequat d'energies renovables en la seua vida quotidiana
•
Combat la destrucció del Medi Ambient a través de diferents accions col·lectives (prevenció de la destrucció del sòl, recuperació de la flora i fauna…)
•
Campament sostenible. Utilització adequada de l'energia
•
Promou el coneixement i ús de les energies renovables, en la mesura que siga possible, en la seua vida quotidiana
•
Gust per conéixer les possibilitats d'ús dels materials i substàncies presents en l'entorn
•
És conscient de la necessitat del consum auster de les energies
•
Protecció i cura de l'entorn (risc mediambiental)
• Utilitza els materials i substàncies de l'entorn en determinades situacions (tècniques scouts, campaments...) •
Coneix quines actituds generen contaminació en les activitats scouts i redueix o elimina el seu impacte
•
Analitza críticament situacions de risc mediambiental o que puguen suposar un impacte negatiu per al Medi Ambient
•
Posa en pràctica accions de reciclatge, reutilització i de reducció habitualment • Participa en projectes de conscienciació sobre les tres Rs
•
Aplicar les habilitats i destreses pròpies de les tècniques scouts
Els objectius del Programa Mundial del Medi Ambient
• Aconsegueix completar el Programa Mundial del Medi Ambient
•
Tècniques de pionerisme: Ús d’eines, Material d'acampada, Cordam: nusos, amarraments, Muntatge infraestructures campament, Construccions scouts, Normes seguretat i cura Medi Ambient, Legislació matèria acampada de la regió, Cuina campera.
•
Usa les eines de manera adequada i segura per a l'activitat que realitzarà
•
Tria el material adequat d'acampada i el manté en bon estat
•
Realitza construccions amb les tècniques pròpies de pionerisme com ara una taula, un masteler, una talaia, un bivac de supervivència...
• Participa en el muntatge d'infraestructures de campament amb ajuda dels seus iguals
TÉCNICAS SCOUTS AMBIENTALES
•
Transmissió de missatges a través de codis
•
Col·labora en la realització i manteniment de les construccions del campament general i de la seua zona d'acampada
•
Tècniques d'orientació: Diferents tipus de mapes i escales, Ús de brúixola, orientació per senyals naturals, GPS…, Planificació d'itineraris utilitzant diversos instruments
•
Integra les construccions del campament en l'entorn en el qual es troba
• Coneix les normes bàsiques d'acampada (orientació de la tenda, lloc, ús de sabó, desaprofitaments, pernocta, foc...) •
Coneix l'existència de la llei d'acampades de la seua comunitat autònoma
•
Aplica les tècniques de cuina paranyera en les activitats de secció
•
Interpreta i reprodueix codis (Morse, missatges...) en activitats pròpies de la secció
•
Interpreta i explica el mapa d'una travessia
•
Utilitza tècniques d'orientació en l'entorn natural útils tant per al dia com per a la nit
•
Es guia mitjançant brúixola i/o GPS en un espai marcat
•
Realitza una guia d'una travessia (recorregut, desnivells, punts conflictius...)
UNITAT ESCOLTA
•
COMPROMÍS AMBIENTAL
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
COMPROMÍS AMBIENTAL ROVERS
COMPROMÍS AMBIENTAL: ROVERS •
Ser persones actives promovent la cura de l'entorn mediambiental per a arribar a ser agents de canvi
•
Coneixement de la vegetació, fauna, entorn de la CCAA
•
Identifica exemplars diversos d'animals, plantes, roques, minerals i fòssils amb l'ajuda de claus o guies
•
Coneixement i col·laboració amb entitats mediambientals del seu entorn
•
Promou una actitud de respecte cap a totes les formes de vida
•
Reconeix i localitza els trets físics més significatius (clima, relleu, vegetació i aigües) a l'entorn d'una marxa
•
Reconeix les transformacions en el paisatge geogràfic produïdes per l'acció humana
•
Coneix quines són les entitats que treballen per a la conservació i cura del Medi Ambient del seu entorn
•
Planeja accions de col·laboració amb entitats mediambientals
CONEIXEMENT DE L'ENTORN
•
Apreciar i respectar la naturalesa, vetlant per la seua conservació, millora i desenvolupament sostenible
•
Ús racional dels recursos i la promoció d'energies alternatives
•
Estableix alternatives i pautes d'actuació, individuals i col·lectives, per a promoure un ús més racional dels recursos i energies
•
Les estratègies per al consum sostenible
•
Promou la necessitat del consum auster de les energies
•
Actitud crítica i activa cap als factors que atempten contra el Medi Ambient (desaprofitaments en entorns cerc., abocadors ileg., desforestació, incendis prov., explotacions massives de recur., etc.) i la seua actuació davant el mal mediambiental
•
És conscient de les estratègies de consum ecològic, just i sostenible (horts urbans, grups de consum, etc.)
•
Participa i/o dissenya campanyes per a la protecció i cura de l'entorn natural
Els objectius del Programa Mundial del Medi Ambient
•
Coneix els mecanismes de denúncia de les situacions de risc mediambiental
•
Denúncia situacions de risc o impacte mediambiental negatiu
•
Denúncia situacions de risc o impacte mediambiental negatiu
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
•
• TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
Es mou amb desimboltura en un mitjà desconegut usant tècniques scout ambientals
•
Tècniques d'Orientació: La xarxa • de comunicació rural d'aquells llocs útils per a acampar o fer rutes, Marxes i rutes del clan
Es mou de manera autònoma en un medi natural usant diferents eines: elements naturals, mapa, brúixola, pàgines web, apps, etc.
Tècniques de pionerisme: Supervivència, Cordam, Construccions scouts, Material d'acampada, Legislació en matèria d'acampada de la regió
•
Sap usar un GPS: presa de coordenades i seguiment de coordenades, elaboració de tracks…
•
Planifica una ruta de manera precisa (itinerari, horaris, parades, etc.)
• Guia en una ruta a altres persones amb claredat Pernocta en un medi natural aplicant les tècniques adquirides
•
Aplica correctament els diferents tipus de corda segons l'activitat
•
Construeix correctament i manté les construccions generals del campament
•
És responsable en el manteniment i autogestió del material d'acampada
• S'ajusta a la llei d'acampades de la comunitat autònoma on acampe
ROVERS
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
•
COMPROMÍS AMBIENTAL
•
G
Partint de la definició de salut que l'OMS (Organització Mundial de la Salut) planteja: “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties” entenem est com un compromís amb la salut que ha de treballar tots els seus aspectes si realment volem aconseguir una educació completa i integral, sent el Mètode Scout un mitjà ideal a través del que desenvolupar aspectes de la salut que en altres àmbits es treballen a menor nivell, com per exemple: • L'aprenentatge de recursos i el desenvolupament d'actituds que permeten mantindre un equilibri mental i aconseguir la gestió adequada de les emocions i sentiments. • El desenvolupament d'una autoestima i un auto-concepte saludables alhora que realistes, així com una sèrie d'actituds que reduïsquen la influència negativa de factors externs en la salut física i mental del xiquet i que li permeten promoure en el seu entorn pròxim una bona salut afectiva i social.
•
La promoció d'activitats saludables amb les quals ocupar el seu temps lliure i el desenvolupament de l'autonomia en ambients menys coneguts amb seguretat.
•
L'adquisició d'hàbits d'higiene i alimentació saludable que es treballen de manera estable al llarg dels anys.
Al seu torn aquesta visió àmplia de la salut, com podem comprovar, ens porta a plantejar-nos-la des del punt de vista tant de la prevenció i promoció de la salut com de la millora de la qualitat de vida, tractant-se tots aquests enfocaments a nivell individual com a millora personal i a nivell social com un dels grans àmbits en els quals incidim com a agents de canvi del nostre entorn.
•
Desenvolupar una psicomotricitat que repercutisca positivament en les situacions quotidianes
MOTRICITAT I ACTIVITAT FÍSICA
•
Desenvolupar la creativitat i la capacitat de lliure expressió
EXPRESSIÓ I CREATIVITAT
•
•
•
Adquirir uns hàbits de cura i higiene autònoms, mantindre i cuidar l'ordre de les coses col·laborant amb les altres persones
HIGIENE
•
Desenvolupar l'interés i el gust per menjar de tot de manera correcta i autònoma
•
Es vesteix i desvesteix correctament de manera autònoma
• Esforç per millorar la motricitat corporal gruixuda (córrer, saltar, reptar, llançar, rebre, girar…) i la motricitat fina (retallar, acolorir…)
•
Menja sense ajuda i de manera correcta
Imitació de formes organitzades de moviment de manera natural (danses, jocs, ritmes…)
•
Progressa en la realització d'activitats, jocs i manualitats
•
Es mou i balla coordinadament segons diferents tipus de jocs o música
Anàlisis i descripció d'objectes i situacions després de conéixerlos mitjançant els sentits
•
Descriu objectes i llocs de manera adequada
• Utilització del cos com a instrument expressiu de manera espontània i desinhibida
•
Interpreta situacions amb naturalitat
Exposició de les seues idees, opinions i gustos personals de manera clara i desinhibida
•
Demostra naturalitat i espontaneïtat en el seu comportament
•
Participa en vetlades, danses, etc. i interacciona en petits i grans grups
•
Expressa les seues opinions i els seus gustos
•
Neteja de coberts i altres estris de dinars
•
Renta el plat, got/tassa i coberts després de cada menjar
•
Adquisició d'hàbits de neteja i higiene diària autònoms (cura de la roba i els objectes personals, neteja de dents, dutxar-se i anar al bany sense ajuda…)
•
S'endreça i dutxa sense ajuda
•
Participació en les tasques de neteja i ordre quotidianes
•
Es renta les dents després de cada menjar
•
Es renta les mans abans i havent dinat
•
Empra adequadament estris de neteja
•
Manté net el seu entorn pròxim (ordena la tenda, recull la seua zona, neta les restes després d'un taller…)
•
Interés per conéixer tot tipus • d'aliments valorant si els agrada o no després de provar-los
•
Posada en pràctica d'hàbits saludables en menjar (menjar a poc a poc, mastegar bé el menjar…)
•
Prova tot tipus d'aliments i s'esforça a menjar de tot, inclòs el que no li agrada Menja de manera adequada: sense presses, mastegant, sense jugar amb el menjar, sense alçar-se de la taula...
COLÒNIA
•
ALIMENTACIÓ
• Autonomia per a vestirse, desvestir-se, menjar, etc. de manera adequada
COMPROMÍS AMB LA SALUT
COMPROMÍS AMB LA SALUT: COLÒNIA
CÒLONIA
COMPROMÍS AMB LA SALUT
•
Adquirir hàbits bàsics de prevenció d'accidents i interioritzar models d'actuació davant els mateixos
PRIMERS AUXILIS
• Valorar els beneficis i els perjudicis d'una decisió i saber prendrela sense la influència de les altres persones
PREVENCIÓ A ADDICCIONS
•
Familiaritzar-se amb les parts del cos humà
EDUCACIÓ AFECTIVA-SEXUAL
EDUCACIÓ EMOCIONAL
AUTOESTIMA
•
Manteniment de la calma davant petits accidents i coneixement del protocol d'actuació davant un accident
•
Es mostra tranquil davant una petita ferida
•
Hàbits i normes bàsiques de prevenció d'accidents
•
Avisa, en cas d'accident, a la persona responsable en aquest moment
•
Diferència entre un terreny segur i no segur a l'hora de jugar
•
Compleix normes bàsiques de seguretat en jugar
•
Capacitat de prendre petites decisions en funció del que vol i no del que trien les altres persones
•
Sap prendre una decisió sense deixar-se portar pels seus iguals o persones adultes
•
Exploració i interés davant el coneixement del propi cos i el de les altres persones
•
S'interessa per conéixer el seu cos i el de les altres persones, les seues parts, funcionament, qui pot accedir al seu cos, etc.
•
Reconeixement de les pròpies emocions i les causes que les provoquen
•
Identifica les diferències externes entre sexes
• Conviu i interacciona de manera igualitària amb els seus iguals de tots dos sexes
•
Familiaritza amb les emocions bàsiques
•
Reconeixement de les pròpies emocions i les causes que les provoquen
•
•
Adoptar una actitud positiva i d'autosuperació de les seues metes intentant millorar de manera contínua
•
Seguretat i capacitat de dormir fora de casa
•
És capaç de dormir fora de la seua casa
•
Actitud d'autosuperació i valoració positiva dels seus assoliments com a font per a crear una bona autoestima
•
S'esforça per millorar
•
• autoavaluar les pròpies accions i la interacció amb els seus iguals
•
Valora positivament els assoliments que aconsegueix
•
Avalua el comportament, manera d'actuar, manera de resoldre un conflicte i progressió personal propi i dels seus iguals
Reconeix en si mateix les emocions bàsiques i raona les causes que les provoquen
BLOCS •
MOTRICITAT I ACTIVITAT FÍSICA
•
CONTINGUT
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Millorar la psicomotricitat i desenvolupar el gust per diferents activitats físiques
• Millora de la motricitat general a través de jocs, dinàmiques, tallers, danses… grupals i individuals
• Es mou adequadament en diferents activitats grupals i individuals (jocs, dinàmiques, tallers, danses...)
• Gust per participar en diferents activitats físiques (esports, activitats en la naturalesa, jocs…)
• Gaudeix participant en diferents tipus d'activitats físiques
Desenvolupar la creativitat i la capacitat de lliure expressió, familiaritzant-se amb diferents recursos artísticexpressius per a aconseguir-ho
• Interés per conéixer, emprar i compartir les danses com a forma d'expressió
• S'interessa per aprendre noves danses, posar-les en pràctica i ensenyar-li-les a altres persones
• Ús creatiu de diferents recursos artístic-expressius (dibuix, construcció, ball…)
• Usa diferents recursos artísticexpressius (un dibuix, una construcció, un ball...) de manera creativa
• Superació de la por de mostrar les seues creacions a les altres persones
• Mostra les seues creacions a les altres persones
• Interés per mantindre una bona neteja de coberts i altres utensilis de menjada
• Manté els seus coberts i altres utensilis de menjar nets per iniciativa pròpia
• Consolidació d'hàbits de cura i higiene i posada en pràctica amb autonomia i iniciativa pròpia (cura de la roba i els objectes personals, neteja de dents, dutxar-se i endreçarse, cuidat de peus en les rutes, protecció solar…)
• Ordena i cuida la seua roba i objectes personals adequadament i per iniciativa pròpia
Mantindre uns hàbits de neteja, cura i higiene amb autonomia i iniciativa pròpia
HIGIENE
•
ALIMENTACIÓ
Posar en pràctica i valorar la importància d'una alimentació equilibrada sabent identificar els diferents tipus d'aliments prenentlos en el moment adequat
• És independent en anar al bany, endreçar-se, pentinarse, llavar-se les dents...i ho fa per iniciativa pròpia
• Iniciativa pròpia en les tasques de neteja quotidianes
• Es preocupa per mantindre una cura adequada tant de roba i calçat com de neteja personal, especialment en les rutes, canviant-se de calcetins, evitant la humitat o l'exposició al sol, rutines d'higiene…
• Identificació del grup al qual pertanyen els diferents aliments que menja en acampades i eixides
• És capaç d'expressar a quin grup d'aliments pertany el plat que es menjarà
• Interés per portar una alimentació equilibrada i posada en pràctica en el seu dia a dia
• Analitza la dieta que ha seguit durant diversos dies (un cap de setmana d'acampada, una setmana de campament...) interessant-se per veure si està equilibrada
• Valoració de la importància d'hidratar-se en realitzar diferents activitats (marxes, jocs…) i posada en pràctica adequada
• Elabora un senzill menú de diversos dies (alguna convivència, acampada...) que resulte equilibrat
• Expressa el per què és important hidratar-nos adequadament en realitzar diferents activitats i es preocupa de posar-ho en pràctica adequadament (beure cada cert temps, en una marxa racionar l'aigua...)
ESTOL
EXPRESSIÓ I CREATIVITAT
OBJECTIU
COMPROMÍS AMB LA SALUT
COMPROMÍS AMB LA SALUT: ESTOL
COMPROMÍS AMB LA SALUT ESTOL
•
Desenvolupar el sentit crític i analític en relació amb la seguretat posant-lo en pràctica a l'hora de jugar
•
Prevenció de situacions de joc perilloses analitzant les zones de joc, les seues conductes i les de les altres persones en jugar
•
Tria de forma raonada zones de joc segures i utilitza objectes en qualsevol activitat de manera responsable parant atenció a la seguretat (tirar pedres, escalar...)
•
Prendre petites decisions quotidianes sense la influència de les altres persones
•
Capacitat de prendre petites decisions amb convicció en funció de les seues idees i preferències
•
Pren les seues pròpies decisions en jocs, tallers, etc. sense deixar-se arrossegar pel que facen les altres persones, dient NO davant les pressions
•
Acceptar la seua identitat sexual i de gènere i la de les altres persones
•
Acceptació i vivència de la seua pròpia identitat sexual i de gènere i la de les altres persones
•
Assumeix amb naturalitat la seua identitat sexual i de gènere i respecta la de les altres persones
• Desenvolupar una actitud de respecte de la intimitat de les altres persones
•
Respecte a la intimitat de les altres persones
•
Mostra respecte cap a la intimitat de les altres persones (quan es canvien, estan en el bany, etc.)
•
Reconéixer les seues pròpies emocions i les de les altres persones i a identificar les possibles causes que les provoquen
•
Reconeixement de les emocions pròpies i de les altres persones i les causes que les provoquen
•
Reconeix les seues pròpies emocions, les de les altres persones (a través del comportament que mostren) i raona les causes que les provoquen
•
Acceptar i analitzar de manera adequada les crítiques constructives i intentar millorar assumint les seues limitacions
•
Anàlisi realista de les seues pròpies capacitats i actitud d'autosuperació
• Analitza les seues pròpies capacitats sent realista i esforçant-se per autosuperar-se
•
Adquisició d'hàbits positius d'interacció amb les altres persones
•
Expressa les seues idees sense fer mal a les altres persones (assertivitat)
•
Acceptació de crítiques constructives per part de les altres persones com a mitjà d'automillora i manteniment d'un equilibri emocional saludable
•
Accepta les crítiques constructives que li fan les altres persones i les té en compte per a millorar
•
Formar un autoconcepte propi tant de la seua personalitat com de les seues pròpies acciones
•
Mostra capacitat d'exteriorització de la seua pròpia imatge personal i realitza una descripció pròpia i de les persones que hi ha en el seu entorn
PRIMERS AUXILIS
PREVENCIÓ A ADDICCIONS
EDUCACIÓ AFECTIVA-SEXUAL
EDUCACIÓ EMOCIONAL
AUTOESTIMA
•
Interessar-se per la millora de la psicomotricitat a través de diferents tipus d'activitats físiques, una actitud d'autosuperació i el raonament dels efectes en la salut de diferents factors
•
EXPRESSIÓ I CREATIVITAT
•
HIGIENE
•
ALIMENTACIÓ
Anàlisis i valoració dels efectes de diferents factors que incideixen en la salut (descans, exercici físic regular, soroll…)
•
• Interés per conéixer, participar i ensenyar als seus iguals noves activitats físiques, tant individuals com en grup
Analitza i valora els efectes que tenen en la salut un bon descans, fer exercici regularment, una adequada alimentació, uns nivells de soroll controlats, etc. • S'interessa per conéixer, participar i ensenyar als seus iguals diferents tipus d'activitats físiques
•
Valoració de la competitivitat sana i positiva i promoció de la mateixa en participar en diferents tipus de competicions
•
Valora la necessitat d'una competitivitat sana i positiva, esforçant-se en participar en diferents tipus d'activitats perquè així siga
•
Esforç per millorar motriument en situacions molt variades (individuals i grupals, d'equilibri, punteria, velocitat…)
•
S'esforça per millorar les seues habilitats motrius en situacions molt variades
•
Desinhibició i espontaneïtat en expressar-se
•
Valoració i esforç per expressar les seues idees, emocions, etc. obertament sense por al rebuig
•
Valora la importància d'expressar-se obertament sense por al rebuig, esforçant-se per fer-lo
•
Ús creatiu dels recursos i estratègies a la seua disposició en diferents tipus de jocs i activitats
•
Mostra creativitat en participar en diferents tipus de jocs i activitats
Mantindre la seua higiene personal i cuidar l'entorn que els envolta
•
Manteniment d'una bona higiene personal
•
Manté una bona higiene personal
•
Esforç per mantindre el seu entorn en unes condicions adequades quant a la salut
•
Manté el seu entorn (local, tenda, zona, etc.) en unes condicions adequades (net i ordenat, ben ventilat, etc.)
Conéixer diferents riscos relacionats amb l'alimentació i desenvolupar hàbits d'actuació amb els quals mantindre una alimentació saludable
•
Interés per seguir una alimentació saludable en el seu dia a dia
Desenvolupar la creativitat i la capacitat de lliure expressió i aplicació en diferents contextos (debats, jocs, tallers, etc.)
• Mostra desinhibició i espontaneïtat en expressar-se
• S'interessa per portar una alimentació saludable i variada, posant aquestes idees en pràctica en el seu dia a dia
• Coneixement dels riscos de malalties metabòliques, diabetis, al·lèrgies alimentàries i altres trastorns (obesitat, colesterol, anorèxia…) i mesures bàsiques per a fer-los front en activitats quotidianes
•
Coneix diferents malalties relacionades amb l'alimentació, els riscos que suposen per a la salut i les repercussions que tenen en l'estil de vida
•
•
Coneix i prevé problemes derivats d'intoleràncies i al·lèrgies alimentàries en les seues activitats quotidianes (celiaquia, intolerància a la lactosa, etc.)
Anàlisis i valoració d'aliments pel seu valor nutricional (quantitat i tipus de nutrients, calories buides)
SECCIÓN SCOUT
MOTRICITAT I ACTIVITAT FÍSICA
•
COMPROMÍS AMB LA SALUT
COMPROMÍS AMB LA SALUT: SECCIÓ SCOUT
SECCIÓ SCOUT
COMPROMÍS AMB LA SALUT
BLOCS
OBJECTIU
CONTINGUT
INDICADORS D’AVALUACIÓ •
ALIMENTACIÓ
• És capaç d'analitzar el valor nutricional dels aliments, valora aquells que consumeix per aquests factors i no sols per estètica, gustos, etc., adoptant una actitud crítica amb els aliments amb grans quantitats de calories buides •
Familiaritzar-se amb tècniques i protocols bàsics de primers auxilis
•
Tècniques i protocols d'actuació bàsics en primers auxilis
•
S'interessa per aprendre tècniques i protocols bàsics de primers auxilis (anàlisis de consciència, verificació de respiració, posició lateral de seguretat, formes de contacte amb el centre mèdic, realització de cures bàsiques, etc.)
•
Conéixer i analitzar diferents aspectes del consum de drogues i els efectes que tenen per a la salut adquirint nocions de consum responsable
• Anàlisis de les principals causes que propicien el consum de drogues i nocions bàsiques de consum responsable i les seues conseqüències a curt i llarg termini
•
Analitza i raona les principals causes que propicien el consum de drogues
•
Entén les nocions bàsiques de consum responsable
•
•
Coneix diferents tipus de drogues i els efectes que produeixen en l'organisme (cafè, tabac, alcohol, etc.). Raona els riscos que suposen per a la seua salut i la de les altres persones el consum de drogues
PRIMERS AUXILIS
PREVENCIÓ A ADDICCIONS
•
EDUCACIÓ AFECTIU-SEXUAL
Coneix i prevé problemes derivats d'intoleràncies i al·lèrgies alimentàries en les seues activitats quotidianes (celiaquia, intolerància a la lactosa, etc.)
Coneixement de diferents tipus de drogues i els seus efectes en l'organisme i raonament dels riscos que suposen per a la salut
• Desenvolupament d'una opinió pròpia i crítica respecte a les drogues, mostrant coherència en les seues actuacions • Anàlisi crítica de les repercussions del consum d'alcohol i altres drogues en diferents aspectes de la vida quotidiana (accidents de trànsit, relacions socials, laborals…) • Anàlisis i acceptació dels canvis de la pubertat com una cosa natural
Familiaritzar-se amb la sexualitat humana, els canvis que implica la pubertat i les nocions de • Acceptació i vivència de la sexe segur, mostrant seua pròpia identitat sexual i de respecte i naturalitat gènere i respecte a la de les altres persones •
• Té una opinió pròpia i crítica respecte a les drogues i actua coherentment d'acord amb aquesta •
Analitza i raona les repercussions del consum de diferents drogues en els aspectes de la seua vida quotidiana
•
Analitza els canvis propis de la pubertat i els accepta com una cosa natural
• Accepta la seua pròpia identitat sexual i de gènere vivint-la sense por i respecta les de les altres persones
Respecte a la intimitat de les altres persones
•
Mostra respecte amb la intimitat de les altres persones (quan es canvien, estan en el bany, etc.)
• Familiarització amb la funció reproductiva i el desenvolupament sexual del cos humà
•
Entén els processos de desenvolupament sexuals i el procés reproductiu humà
• Raona les conseqüències de diferents situacions associades a les relacions sexuals de risc (embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual) i les repercussions que tenen en la seua qualitat de vida.
•
Coneixement de diferents mecanismes de prevenció d'embarassos no desitjats i d'infeccions de transmissió sexual (ITS).
•
Coneix diferents mecanismes vàlids de prevenció d'embarassos no desitjats i d'infeccions de transmissió sexual (ITS).
• Comprendre i tindre en compte en les seues interaccions socials la influència de les emocions i estats d'ànim en la manera d'actuar de les persones.
•
Influència bàsica de les emocions i els estats d'ànim en la manera d'actuar de les persones.
•
És conscient de la influència que tenen les emocions i els estats d'ànim en la seua manera d'actuar i en la de les altres persones, tenint això en compte en les seues interaccions socials.
• Analitzar de manera realista les seues pròpies capacitats, acceptant-les i esforçant-se per millorar en la mesura del possible.
•
Anàlisi realista de les seues pròpies capacitats.
•
Analitza les seues pròpies capacitats sent realista, les accepta i intenta millorar en totes aquelles en què és possible.
• Valorar la importància de mesurar a les persones per la seua manera de ser i actuar en lloc de per factors que no pot canviar.
•
Acceptació de les qualitats que no pot canviar (atributs físics…) i esforç per millorar personalment aquelles que sí.
•
Valora a les altres persones per les seues accions no per la seua aparença.
•
•
Valoració de les altres persones en funció dels atributs i qualitats que depenen de la persona (manera d'actuar, valors que demostra…).
•
Identifica i analitza processos de pressió grupal, mostrant-se crític i aplicant tècniques per a fer-los front.
•
Anàlisi crítica dels processos de pressió grupal i coneixement de tècniques per a fer-los front.
•
Tracta de ser una persona constructiva en interactuar amb les altres persones.
•
Actitud constructiva en la seua interacció amb les altres persones
EDUCACIÓ AFECTIU-SEXUAL
EDUCACIÓ EMOCIONAL
AUTOESTIMA
Desenvolupar el sentit crític quant a les interaccions socials, aprenent a actuar de manera positiva.
SECCIÓ SCOUT
Raonament de les conseqüències de diferents situacions associades a les relacions sexuals de risc i les repercussions que tenen en la seua qualitat de vida.
COMPROMÍS AMB LA SALUT
•
UNITAT ESCOLTA
COMPROMÍS A M B LA SALUT
COMPROMÍS AMB LA SALUT: UNITAT ESCOLTA •
MOTRICITAT I ACTIVITAT FÍSICA
•
EXPRESIÓ I CREATIVITAT
•
Interés per participar en diferents activitats físiques i conéixer noves
•
Participa en diferents activitats físiques i mostra interés per conéixer noves
•
Valoració de les activitats físiques com a forma saludable de gaudi i ús actiu del temps d'oci
•
Analitza i valora els beneficis que aporten les activitats físiques en la seua qualitat de vida
Valorar la importància d'exterioritzar els seus sentiments i problemes adequadament, d'expressar-se obertament amb naturalitat i de manera assertiva i d'actuar conforme a aquestes idees en el seu dia a dia
•
Valoració i esforç per donar la seua opinió obertament i d'expressar-se de manera assertiva
•
Valora la necessitat d'opinar obertament i expressar-se assertivament, esforçant-se per fer-ho en el seu dia a dia
•
Valoració de la importància d'exterioritzar els seus sentiments i problemes de manera saludable i actuació en conseqüència
• Valora la importància d'exterioritzar els seus sentiments i problemes de manera saludable i s'esforça per actuar conforme a aquestes idees
• Naturalitat en la seua relació amb les altres persones sense deixar-se influir per les pressions grupals
•
Es mostra natural en relacionar-se amb les altres persones sense deixar-se influir per les pressions grupals
•
Promoure hàbits de salut i d'organització en el seu entorn més pròxim
•
Promoció en el seu entorn pròxim d'hàbits saludables d'higiene i d'organització
•
Promociona hàbits saludables d'higiene i d'organització en el seu entorn
•
Desenvolupar una actitud crítica, responsable i autònoma en relació amb l'alimentació
•
Crea el seu propi menú saludable parant atenció a les quantitats i la presència adequada dels diferents tipus d'aliments
•
Familiaritzar-se amb els diferents trastorns de l'alimentació i aprendre a atallar-los en el seu entorn més pròxim
• Creació d'un menú saludable (amb tipus d'aliments i les seues quantitats aproximades) i interés per portar-ho a la pràctica • Anàlisi dels riscos i problemes d'una dieta desequilibrada • Coneixement de diferents tipus de trastorns alimentosos, consciència de les pressions estètiques i comercials que les promouen i opinió crítica davant això
•
S'esforça per portar a la pràctica una dieta saludable que prèviament ha creat
•
Analitza els riscos i problemes que comporta una dieta poc saludable (rendiment escolar, esportiu, emocional, etc.)
•
•
Coneix diferents tipus de trastorns alimentosos i mostra una opinió crítica davant ells
•
És conscient de les pressions estètiques i comercials que influeixen en l'aparició de diferents trastorns alimentosos i mostra una opinió crítica davant ells
•
Coneix la finalitat i la forma d'ús de diferents recursos de la seua comunitat que poden ajudar a superar un trastorn alimentós
HIGIENE
ALIMENTACIÓ
Valorar l'activitat física com una opció saludable en la qual invertir el temps d'oci, desenvolupant el gust per participar en una àmplia varietat d'elles tant conegudes com noves
Familiarització amb els recursos de la comunitat amb els quals fer front als trastorns alimentosos
•
Coneixement de diferents tipus de medicaments bàsics i precaució davant l'abús d'aquests
•
Coneix les característiques i usos de diferents medicaments presents en una farmaciola bàsica i raona la necessitat de no abusar d'ells
•
Adquirir patrons d'actuació adequats davant diferents tipus d'accidents
•
Coneixement de les normes bàsiques de seguretat i familiarització amb els protocols d'actuació enfront d'un accident (domèstic, de trànsit, en el camp, etc.)
•
Coneix les normes bàsiques de seguretat i és capaç d'aplicar els protocols d'actuació enfront de diferents tipus d'accidents (domèstics, de trànsit, en el camp, etc.)
•
Conéixer i analitzar amb maduresa diferents aspectes del consum de drogues i els efectes que tenen per a la salut adquirint nocions de consum responsable
• Anàlisi de les principals causes que propicien el consum de drogues i nocions bàsiques de consum responsable
•
Raona les principals causes que propicien el consum de drogues i assumeix nocions bàsiques de consum responsable
• Coneixement de diferents tipus de drogues i els seus efectes en l'organisme i raonament dels riscos que suposen per a la salut
•
Coneix diferents tipus de drogues i els seus efectes en l'organisme, raonant els riscos que suposen per a la salut
•
Desenvolupament d'una opinió pròpia i crítica respecte a les drogues, mostrant coherència en les seues actuacions
•
Demostra tindre una opinió pròpia i crítica respecte a les drogues, actuant coherentment amb aquesta
•
Anàlisi crítica de les repercussions del consum d'alcohol i altres drogues en diferents aspectes de la vida quotidiana (accidents de trànsit, relacions socials, laborals…)
•
Raona les repercussions del consum de diferents drogues (tabac, alcohol, etc.) en diferents aspectes del seu dia a dia
PREVENCIÓ A ADICCIONS
EDUCACIÓ AFECTIU-SEXUAL
•
Acceptar els canvis de la pubertat com una cosa natural i necessari
• Anàlisis de les principals causes que propicien el consum de drogues i nocions bàsiques de consum responsable
•
Raona les principals causes que propicien el consum de drogues i assumeix nocions bàsiques de consum responsable
•
Coneix la finalitat i la forma d'ús de diferents recursos de la seua comunitat que poden ajudar a superar un trastorn alimentós
• Coneixement de diferents tipus de drogues i els seus efectes en l'organisme i raonament dels riscos que suposen per a la salut • Acceptació i vivència de la pròpia sexualitat de manera sana, lliure, natural i responsable
•
Coneix diferents tipus de drogues i els seus efectes en l'organisme, raonant els riscos que suposen per a la salut
•
Accepta la sexualitat com una cosa natural i la viu de manera sana, responsable i lliure
•
Coneixement i respecte pels diferents tipus d'identitats i orientacions sexuals
•
Coneixement de la terminologia relacionada amb el sexe i els aparells genitals així com de les pràctiques i mites sexuals promoguts per la societat (p. ex. marxa arrere)
•
Actitud crítica i de rebuig davant relacions tòxiques que es poden donar en diferents tipus de relacions
• Coneix diferents tipus d'identitats i orientacions sexuals i mostra respecte per totes elles •
Controla les seues emocions de manera adequada i saludable sense negar-les ni deixar-se arrossegar per elles
UNITAT ESCOLTA
Conéixer tipus de medicaments bàsics aprenent a no abusar d'ells i usar-los racionalment
COMPROMÍS AMB LA SALUT
PRIMERS AUXILIS
•
COMPROMÍS A M B LA SALUT UNITAT ESCOLTA
•
EDUCACIÓ EMOCIONAL
AUTOESTIMA
Controlar les seues emocions de manera saludable i intel·ligent a nivell personal i social
•
Control de les emocions de manera intel·ligent
•
Controla les seues emocions de manera adequada i saludable sense negar-les ni deixar-se arrossegar per elles
•
Analitza la influència de les emocions de les altres persones en els comportaments que mostren i els té en compte en les seues interaccions en el grup
• Adquirir el costum de ser autocrític, acceptar de manera constructiva les capacitats que no pot canviar i esforçar-se per millorar aquelles que sí que
• Anàlisi realista de les seues capacitats, qualitats, atributs… acceptació i valoració constructiva de les mateixes i esforç per millorar en la mesura del possible
•
Analitza de manera realista les seues capacitats, qualitats, atributs, etc. acceptant-los i valorant-los constructivament i esforçant-se per millorar en la mesura del possible
•
•
Valoració de la importància de tindre una bona autoestima i esforç per millorar la de les persones a la seua al voltant
•
•
Anàlisi i actitud crítica davant les imatges corporals irreals de TV, cinema, anuncis…
•
Comprén i valora la importància de tindre una bona autoestima i s'esforça per millorar la de les persones del seu entorn Mostra una actitud crítica en analitzar les imatges i estereotips corporals irreals presents en la TV, el cinema, els anuncis, etc.
•
Valoració del seu cos en funció de criteris de salut per damunt de criteris estètics
•
Valorar la importància que té l'autoestima en la salut emocional, comprendre les repercussions de diferents factors en la formació d'una bona autoestima i adquirir hàbits que permeten desenvolupar una adequada autoestima
Valora el seu cos a través de criteris de salut abans que mitjançant criteris simplement estètics
Adquirir major interés per promoure l'activitat física saludable en el seu entorn
•
•
Desenvolupar l'interés per promoure en les seues relacions socials l'exteriorització adequada de sentiments i problemes i l'expressió lliure, assertiva, natural i creativa
• Valoració i esforç per donar la seua opinió obertament, expressar-se de manera assertiva i promoure aquestes idees en les seues interaccions socials
EXPRESSIÓ I CREATIVITAT
•
Promou l'activitat física saludable en el seu entorn a través de diferents tipus d'activitats
• Valora la necessitat d'opinar obertament i expressar-se assertivament, esforçant-se per fer-ho i promoure aquesta dinàmica en el seu entorn
•
• Valoració de la importància d'exterioritzar els sentiments i problemes de manera saludable i esforç per actuar en conseqüència i promoure aquesta dinàmica en les seues interaccions socials
•
Naturalitat en la seua relació amb les altres persones sense deixar-se influenciar per la pressió grupal i social
Valora la importància d'exterioritzar els sentiments i problemes de manera saludable, esforçant-se per actuar conforme a aquestes idees i promoure aquesta dinàmica en el seu entorn
• Es mostra natural en relacionarse amb les altres persones sense deixar-se influenciar per la pressió grupal i social • Promociona hàbits saludables d'higiene i d'organització en el seu entorn
•
Promoure hàbits saludables d'higiene i d'organització en el seu entorn
•
Promoció d'hàbits saludables d'higiene i d'organització en el seu entorn
•
Adaptar al seu estil de vida uns hàbits d'alimentació saludable
•
Adequació de l'alimentació al seu estil de vida, buscant que siga saludable i coherent amb la resta dels seus valors
•
•
Valoració dels productes alimentaris pel seu valor nutricional i opinió crítica davant els mites alimentaris presents en la publicitat i en la pràctica diària de les persones
• Mostra una actitud crítica davant els diferents productes alimentaris i els valora pel seu valor nutricional a més de per el seu sabor, aparença, etc. interessant-se a més per desmitificar falses creences socials sobre alimentació
•
Coneixement dels diferents recursos sanitaris del seu entorn i ús dels mateixos de manera racional
•
Coneix els diferents recursos sanitaris del seu entorn i és capaç de fer ús d'ells de manera racional
• Conscienciació de les persones pròximes en relació al consum de drogues i promoció de models de consum responsable
•
Consciència al seu entorn pròxim sobre les drogues i promociona models de consum responsable
• Desenvolupament d'una opinió pròpia i crítica respecte a les drogues, mostrant coherència en les seues actuacions
•
Mostra una opinió crítica pròpia respecte a les drogues actuant coherentment amb aquestes
HIGIENE
ALIMENTACIÓ
•
Utilitzar tant els serveis i recursos sanitaris com els medicaments de manera racional i responsable
•
Conscienciar a les altres persones i promoure un consum responsable de drogues desenvolupant una opinió crítica respecte a aquestes
PRIMERS AUXILIS
PREVENCIÓ A ADICCIONS
Promoció de l'activitat física saludable en el seu entorn a través de diferents tipus d'activitats
Adapta la seua alimentació al seu estil de vida de manera realista, preocupant-se perquè siga saludable i sostenible
ROVERS
• MOTRICITAT I ACTIVITAT FÍSICA
COMPROMÍS AMB LA SALUT
COMPROMÍS AMB LA SALUT: ROVERS
COMPROMÍS AMB LA SALUT
• Acceptar la seua pròpia sexualitat vivint-la de manera sana, lliure, natural i responsable
•
Promoure en el seu entorn valores de respecte i responsabilitat en relació amb temes afectiu-sexuals
•
EDUCACIÓ AFECTIU-SEXUAL
Acceptació i vivència de la pròpia sexualitat de manera sana, lliure, natural i responsable
•
Accepta la sexualitat com una cosa natural i la viu de manera sana, responsable i lliure
•
Promoció en el seu entorn de l'ús de diferents mecanismes de prevenció d'embarassos no desitjats i d'infeccions de transmissió sexual (ITS)
•
Promociona en el seu entorn l'ús de diferents mecanismes vàlids de prevenció d'embarassos no desitjats i d'infeccions de transmissió sexual (ITS)
•
Foment en el seu entorn de valors de respecte en relació als tipus d'orientació sexual
•
Fomenta en el seu entorn valors de respecte en relació als diferents tipus d'orientació sexual Analitza la influència de les emocions de les altres persones en els comportaments que mostren i els té en compte en les seues interaccions amb elles i s'esforça per promocionar en el seu entorn aquesta dinàmica d'actuació
•
ROVERS
•
EDUCACIÓ EMOCIONAL
AUTOESTIMA
• Millorar el maneig de les emocions de manera saludable i intel·ligent a nivell personal i social fomentant alhora aquestes dinàmiques d'actuació en el seu entorn • Adquirir l'hàbit d'analitzar regularment el seu estil de vida en relació a la salut buscant millorar-lo, acceptant crítiques constructives
•
Control de les emocions de manera intel·ligent i foment en el seu entorn de conductes positives
•
•
Reflexió crítica sobre el seu estil de vida en relació amb la salut (sedentarisme, alimentació, higiene…) i actitud de millora
•
•
•
Anàlisi i actitud crítica davant les imatges corporals irreals de TV, cinema, anuncis… i promoció de models saludables i realistes en el seu entorn proper
•
Desenvolupar una actitud crítica i raonada enfront dels models corporals irreals, promovent models saludables en el seu entorn
•
Controla les seues emocions de manera adequada i saludable sense negar-les ni deixar-se arrossegar per elles i s'esforça per promocionar en el seu entorn aquesta dinàmica d'actuació Reflexiona sobre el seu estil de vida en relació a la salut (vida activa, tipus d'alimentació, higiene, etc.) tenint una actitud crítica i buscant millorar Mostra una actitud crítica en analitzar les imatges i estereotips corporals irreals presents en la TV, el cinema, els anuncis, etc. i es preocupa de promocionar models saludables i realistes en el seu entorn pròxim
Tal com ve reflectit en la V Conferència Scout Federal de Scouts d'Espanya, en el seu document “Un Escoltisme en plural” concep a la persona «com un ser dotat d'una dimensió espiritual.». Entenent que pot manifestar-se tant a través de «principis ètics i morals com de les creences religioses. Sense prendre opció com a federació per cap d'elles però manifestant un profund respecte per totes les confessions religioses no destructives.».
El compromís espiritual que ací ve detallat està subdividit en tres blocs transversals a les cinc seccions educatives:
Dins d'aquest compromís espiritual preval l'educació en valors, sent els seus màxims exponents la Promesa i la Llei Scout.
63
•
El bloc “Persona”, que abasta aquells objectius, continguts i criteris relacionats amb la construcció de la pròpia personalitat.
•
El bloc “Valors” comprén tots aquells vectors axiològics fonamentals que subjauen en la vivència de l'Escoltisme.
•
El bloc “Entorn i creences” on s'engloben els elements religiosos, ètics, cívics i humanistes presents en el nostre context sociocultural.
COMPROMÍS ESPIRITUAL
COMPROMÍS ESPIRITUAL: COLÒNIA • PERSONA
•
COLÒNIA
VALORS
• ENTORN I CREENCES
Desenvolupar l'autoregulació emocional a partir de la percepció i coneixement dels seus sentiments i emocions
•
Diferenciació del corporal i l'espiritual (sentiments, emocions, etc.)
•
La meditació i la reflexió
Interioritzar valors que afavorisquen les relacions interpersonals en l'entorn pròxim (família, amics, escola…)
•
El valor de la generositat
•
Diu sempre la veritat
•
La veritat
•
Valora les conseqüències de dir la veritat
•
Actitud crítica davant el bo i el dolent
•
Distingeix entre el bo i el dolent
•
Els valors que subjauen en la Llei i la Promesa de la colònia, els consells de Malak
•
Comparteix les seues coses amb les altres persones
Observar amb curiositat l'entorn (familiar, sociocultural i natural), reconeixent en ell pistes per a potenciar les primeres creences
•
La curiositat davant el món i la vida
•
S'interessa per l'origen de la vida i l'assumeix en la mesura de les seues possibilitats
•
Contemplació de la naturalesa
•
Gaudeix de l'observació de la naturalesa en diferents situacions
•
Reflexiona amb frases i textos senzills
COMPROMÍS ESPIRITUAL: ESTOL BLOCS
OBJECTIU •
ESTOL
PERSONA
VALORES
•
Mostra coherència amb cada estat d'ànim i l'emoció que expressa físicament
• Reconéixer les emocions en • la seua pròpia persona i en els seus iguals • Aprofundir en els valors • que afavoreixen les relacions interpersonals en el seu entorn pròxim, • posant l'accent en el grup d'iguals •
Relacionar les emocions amb cada estat d'ànim existent en les persones
•
Estableix vincles d'amistat amb la resta de l'Estol
El valor de l'amistat
•
Mostra una actitud coherent amb els seus valors i principis personals
El perdó
•
Reconeix diferents valors i qualitats personals
La bona acció
•
Estableix vincles d'amistat amb la resta de l'Estol
•
Els valors que subjauen en la Llei i la Promesa de l'Estol, les Màximes de Baloo
•
Demana perdó i sap perdonar
•
Practica habitualment la bona acció
Establir vincles d'amistat amb el seu grup d'iguals
Conéixer, analitzar i respectar les creences i diferents punts de vista espirituals del seu entorn
•
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Establir el valor de l'amistat
•
ENTORNO I CREENCES
CONTINGUT
•
Actitud crítica davant el bo i el mal
•
Ajuda a les altres persones
•
Societat, cultura i creences
•
Coneix i distingeix diferents tipus de celebracions
•
Celebracions religioses, socials i culturals
•
S'interessa per les creences i religions que es desenvolupen en el seu entorn
•
Simbologia i formes d'expressió pròpia de les religions i moviments socials que es desenvolupen en el seu entorn
• Coneix i identifica diferents signes i símbols religiosos i socials del seu entorn més pròxim •
Mostra respecte davant les diferents manifestacions religioses, culturals, socials i filosòfiques
• Persona
•
•
ENTORN I CREENCES
Comprendre i assumir els valors transcendents que es desprenen dels elements bàsics de l'Escoltisme
Descobrir els sentiments, actituds religioses i/o creences basats en els diferents fets i institucions presents en el seu entorn familiar i sociocultural
•
Les creences en l'espai personal
•
•
Anàlisi dels valors rebuts
• Medita i reflexiona sobre diferents maneres de viure
•
Escala de valors pròpia
• Comença a desenvolupar la seua pròpia escala de valors
•
Valors que subjauen de la Promesa i la Llei Scout
•
•
Virtuts: lleialtat, abnegació i puresa
Entén els valors que subjauen de la Promesa, Llei i virtuts scouts i els posa en pràctica
•
Els principis scouts
•
Posa en pràctica els principis scouts
•
Les creences a l'espai social
• Comenta amb el seu entorn el significat que tenen les creences espirituals en la seua vida
•
Simbologia i formes d'expressió pròpia de les religions i moviments socials que es desenvolupen en el seu entorn, així com de la seua transcendència
•
S'interessa i estableix relacions de respecte entre les seues pròpies creences espirituals i les del seu entorn
•
Els valors positius que transmeten els líders espirituals i socials
•
Coneix, distingeix i respecta les diferents formes d'expressió social i religiosa que es desenvolupen en el seu entorn
•
Anàlisis de la importància que tenen les creences en la nostra societat i cultura
•
Coneix i s'interessa pels valors que transmeten els seus diferents líders espirituals i socials
•
Reconeix i valora la importància de creences en la nostra societat i cultura
Reflexiona sobre els valors rebuts
SECCIÓ SCOUT
VALORS
Iniciar l'establiment d'una escala de valors personal a partir de l'anàlisi crítica dels valors i creences familiars i socials rebudes
COMPROMÍS ESPIRITUAL
COMPROMÍS ESPIRITUAL: SECCIÓ SCOUT
UNITAT ESCOLTA
COMPROMÍS ESPIRITUAL
COMPROMÍS ESPIRITUAL: UNITAT ESCOLTA •
Afermar l'escala personal de valors des d'una anàlisi crítica i la influència de l'entorn sociocultural
•
Compromís i elecció espiritual
•
Mostra sensibilitat per la reflexió i interiorització
•
Comprometre's a viure en conseqüència amb les creences espirituals/religioses que ha assumit
•
Creences en l'espai personal
•
Personalitza i interioritza les seues pròpies creences de manera coherent
•
Dimensió espiritual de la persona
•
Assumeix positivament i compleix les normes morals basades en els valors de les seues creences personals
•
Qüestionament personal
• Mostra una actitud de superació personal davant els problemes de la vida quotidiana
•
El desenvolupament autònom de valors
• Mostra actitud crítica amb les seues creences personals i és capaç d'analitzar si aquestes poden arribar a coartar la manera de viure la vida d'altres persones • Es preocupa per l'autoconeixement • Interioritza i comparteix les experiències viscudes, sent protagonista del seu propi desenvolupament com a persona
•
Actitud de servei a les altres persones
•
Té disposició de lliurament cap a les altres persones
•
Sentiment de pertinença en el grup d'iguals: la unitat
•
Interioritza i comparteix les experiències viscudes amb el seu grup d'iguals
•
Ètica i moral
•
•
Valors que subjauen de la Promesa, la Llei Scout, els principis scouts i les virtuts scouts
S'interessa i es planteja qüestions d'ètica i moral en relació amb la seua vida
•
Expressions comunitàries (espirituals o religioses)
•
Evita prejudicis davant manifestacions diferents de les seues
•
Personatges històrics que han • viscut i promogut la unitat entre les persones
•
Creença en l'espai social
PERSONAL
•
Analitzar l'ètica i la moral com a conjunt de valors que s'estableixen en la persona i en la societat
VALORS
•
ENTORN I CREENCES
Reflexionar sobre les diferents creences i fets religiosos (en l'entorn i en la història), respectant-los i dialogant sobre els diferents sentiments i opinions que d'aquests sorgisquen
Coneix diferents expressions culturals, religioses i espirituals; mostra interés per elles
•
Comparteix amb les altres persones les seues pròpies creences amb una actitud tolerant i oberta
•
Participa activament en les trobades i celebracions de la seua Comunitat de pertinença
•
Coneix, distingeix i té una actitud crítica davant el fenomen de les sectes
•
Analitza els valors presents en la Declaració dels Drets Humans
•
•
•
El sentit de la vida: preguntes i respostes
•
• Analitzar els interrogants profunds de l'ésser humà i buscar respostes romanent obert/a les diferents creences
•
El sentit de la vida i la seua concreció en un pla vital La soledat i la meditació com a moments de recerca
• Creences personals: existència de Déu, agnosticisme i ateisme • Pla de vida i valors fonamentals
•
Té consciència de la importància de la vivència espiritual i de les seues implicacions i manifestacions
•
Assumeix com a pròpia la responsabilitat de prendre una postura personal davant l'existència o no d'una realitat transcendent superior (Déu)
•
Cerca respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida
•
Interpreta i cerca enquadrar les seues accions dins d'un pla de vida basat en una reflexió profunda i transcendent
• Assumeix la seua responsabilitat com a eix principal de la seua vida •
VALORS
•
ENTORN I CREENCES
Ser conscient del grau d'identificació amb els sistemes de valors inherents a la religió i/o creences personals, valorant i dialogant amb els diferents enfocaments ètic-morals, sistemes de creences i confessions
Viure conforme als principis i actituds èticcívics que regeixen la vida i la convivència en la societat pluralista (respecte a persones i coses, solidaritat, justícia, pau, llibertat…)
•
Valors universals que subjauen en els textos espirituals
•
Mostra interés pels textos espirituals més rellevants i els valors universals que subjauen
•
Dilemes ètics de la vida (pena de mort, drogues, avortament, eutanàsia, suïcidi, etc.)
•
Resol els conflictes de valors de manera reflexiva, identificant aquells que són la base de les seues creences
•
El compromís
•
•
El servei
Viu com a valors fonamentals del roverisme el compromís i el servei
•
Valors que subjauen de la Promesa, la Llei Scout, els principis scouts i les virtuts scouts
•
La moral individual i social
•
Defensa un espai de llibertat en el qual tenen cabuda totes les persones i les seues respectives creences
•
La llibertat de culte i elecció personal
•
•
La defensa dels Drets Humans
Defensa els Drets Humans en el seu entorn, denunciant les injustícies i privacions de drets fonamentals de les persones
ROVERS
PERSONAL
Acceptar reflexivament i aplicar de manera objectiva en la vida quotidiana les opcions que millor afavorisquen el propi pla vital
COMPROMÍS ESPÍRITUAL
COMPROMÍS ESPIRITUAL: ROVERS
04. AMB UN CLIC
Constitució de l'Organització Mundial del Moviment Scout La present Constitució regeix el funcionament de l'Organització Mundial del Moviment Scout, dins d'un esperit de cooperació, amistat i fraternitat mundials.
4.3 MÈTODE EDUCATIU SCOUT El Programa Educatiu de Scouts d'Espanya assumeix íntegrament el model educatiu recollit en la Constitució de l'Organització Mundial del Moviment Scout tradicionalment denominat Mètode Scout. El Mètode Scout és un sistema essencial per a aconseguir la proposta educativa del Moviment Scout. Es defineix com un sistema d'auto-educació progressiva. És un mètode basat en la interacció d'elements igualment importants que treballen junts com un sistema cohesiu, i la implementació d'aquests elements d'una manera combinada i equilibrada és el que fa que l'Escoltisme siga únic.
Veure Enllaç
Els huit elements que componen el Mètode Scout són: • La Llei i la Promesa Scout. L'educació en valors. • Una educació per l'acció i la pròpia experiència. • Programes progressius i atraients basats en els centres d'interés dels seus participants. • La vida en petits grups. • Marc simbòlic. • Vida en la naturalesa. • Participació de la comunitat a través del compromís i del servei. • Suport d'adults. Què és l“AUTO-EDUCACIÓ PROGRESSIVA”? El Moviment Scout es basa en el concepte d'autoeducació. Això implica que cada educand és considerat com una persona única que, des del principi, té el potencial de desenvolupar-se en totes les dimensions i assumir la responsabilitat del seu propi desenvolupament.
Implica que l'autoeducació és el fet que es basa en el concepte de “educació des d'endins”, en oposició a “instrucció des de fora”. Cada educand és l'eix principal en el procés educatiu, és a dir, la “persona que educa” de la joventut són principalment cada educand individualment.
68
Programa Educatiu
Programa Educatiu El Mètode Scout és el marc estructurat que està dissenyat per a guiar i animar a cada educand al llarg d'aquest camí de creixement personal. L'autoeducació també és progressiva. El Mètode Scout està destinat a ajudar cada educand a utilitzar i desenvolupar les capacitats, interessos i experiències de vida que ha obtingut fins al moment; a estimular el descobriment i el desenvolupament de noves capacitats i interessos; a ajudar-los a trobar formes constructives de satisfer les seues necessitats en diferents etapes de desenvolupament i a obrir portes a noves etapes al seu propi ritme individual. És important també dir que l'autoeducació pot ocórrer individualment o en grups. Què volem dir amb el Mètode Scout com a “SISTEMA”?
AMB UN CLIC
Conferència Scout Mundial 2017 Documents aprovats. Veure enllaç
El Mètode Scout es descriu com un sistema. Això implica que ha de ser concebut com un grup interdependent d'elements que formen un tot unificat i integrat. És per això que la paraula “mètode” s'usa en el singular, no en el plural. Si bé cadascun dels elements que ho componen pot considerar-se com un mètode per dret propi (i de fet ho consideren altres òrgans educatius), només podem parlar del Mètode Scout quan tots aquests elements es combinen en un sistema educatiu integrat. Cadascun dels elements té una funció educativa, és a dir, cada element està dissenyat per a contribuir al procés educatiu d'una manera específica; i cada element complementa l'impacte dels altres. Per tant, tots els elements són necessaris perquè el sistema en el seu conjunt funcione, i han de ser utilitzats d'una manera que siga consistent amb el propòsit i els principis del Moviment Scout. El Mètode Scout és un aspecte fonamental del Moviment Scout. Mentre que tots els elements del Mètode Scout, treballant com a part d'un sistema, estan constantment en joc en l'experiència scout com es viu dins del grup scout, no tots aquests elements seran evidents en primer pla en qualsevol moment en particular; alguns jugaran només un paper de fons. No obstant això, durant un període de temps - per exemple, en el transcurs de diverses reunions o un campament Scout tots els elements del Mètode Scout seran utilitzats activament. En altres paraules, una foto instantània de la vida en la unitat no sol capturar tots els elements del Mètode Scout en acció, però si ho farà un vídeo. La forma en què s'apliquen els elements ha de ser també adequada al nivell de maduresa de la infància i la joventut. La implementació del Mètode Scout pot fer-se d'una manera natural/intuïtiva, d'una manera intencional, o de totes dues maneres. Idealment, ha de fer-se de manera natural/intuïtiva (més que a través d'una experiència “guiada”). No obstant això, la manera apropiada d'implementació dependrà en última instància, de les necessitats de desenvolupament de cada persona.
Scouts d’Espanya
69
04. ELEMENTS DEL Mètode Scout Els elements del Mètode Scout poden ser il·lustrats de la següent manera:
La Llei i la Promesa Scout. Educació en valors
L'educació en valors, a través de la Promesa i la Llei Scout, és un compromís voluntari personal amb un conjunt de valors compartits, que és la base de tot el que cada scout fa i cada scout vol ser. La Promesa i la Llei són fonamentals per al Mètode Scout.
LA PROMESA SCOUT
La Promesa Scout és un compromís personal que també serveix per a unificar a cada membre del moviment. En fer la Promesa Scout, cada educand pren una decisió conscient i voluntària d'acceptar la Llei Scout i assumir la responsabilitat d'aqueixa decisió a través de l'esforç personal (“fent el millor”). El fet de fer la promesa enfront dels seus iguals no sols fa públic el compromís personal, sinó que també simbolitza un compromís social amb les altres persones del grup. Fer la promesa és així el primer símbol en el procés d'autoeducació. El que és encara més significatiu és que a tot el món, altres persones joves estan fent una promesa similar, que és un poderós recordatori per a cada educand de la unitat i l'abast del Moviment Scout. La Promesa Scout és una elecció lliure i personal. És un pas avant donat per les persones de manera conscient en la seua mesura. És la forma en la qual decideix comprometre's de manera personal envers el seu propi progrés, els seus iguals i la millora del seu entorn immediat. Un compromís de cada persona, d'esforçar-se a complir un codi de valors, unes expectatives. La Promesa Scout és intangible, no material, no hi ha res a posar, donar o llevar en la Promesa.
La Promesa Scout es fa, es realitza, se celebra, no es posseeix, es té, es guanya, es concedeix, ni es nega ni es posseeix. La promesa suposa compromís no ingrés en nivells especials ni superació d'escalons. No dona drets, sinó genera compromisos.
70
Programa Educatiu
Programa Educatiu LA LLEI SCOUT La Llei Scout és un codi de vida - per a cada scout individual i per a aquelles persones de la unitat col·lectivament - basat en els principis del Moviment Scout. A través de l'experiència pràctica d'un codi de vida aplicat a la vida quotidiana, la Llei Scout proporciona una manera concreta (és a dir, no abstracta) i pràctica perquè la joventut comprenguen els valors universals que el Moviment Scout proposa com a base de la seua vida. És una declaració ressonant que ens ajuda al llarg del viatge de la planificació, acció i avaluació dels projectes dins del programa.
Mitjançant del seu trajecte en el Moviment Scout, la comprensió de cada educand de la promesa i la llei evolucionarà i arribarà a significar més per a cada educand. Aquesta travessia d'aprenentatge és una part central del desenvolupament espiritual i emocional experimentat a través del Moviment Scout. La Promesa i la Llei Scout són considerades com un element perquè estan estretament vinculades. En la promesa es posen de manifest a més uns compromisos fonamentals que cada scout assumeix de manera personal i que són: • Un compromís social: que suposa participar en el desenvolupament de la societat, dins del respecte a la dignitat de la persona, el foment de la pau, la compressió i la cooperació entre els pobles a nivell local, nacional i internacional i el respecte a la integritat de la naturalesa. • Un compromís espiritual i ètic: que implica prendre consciència del vessant espiritual i ètica de la vida i de la seua aplicació pràctica en el seu dia a dia. • Un compromís personal: que suposa a convertir-se a ser artífex i protagonista del seu propi creixement, desenvolupant la capacitat crítica i un sentit personal de responsabilitat i autoexigència.
Scouts d’Espanya
71
04. UNA EDUCACIÓ PER L’ACCIÓ I LA PRÒPIA EXPERIÈNCIA
Per la seua naturalesa, el Moviment Scout ha de ser divertit i rellevant. L'educació per l'acció i la pròpia experiència es refereix a l'autodesenvolupament personal com a resultat de l'experiència de primera mà en oposició a la instrucció teòrica. Reflecteix la manera activa en la qual la joventut adquireix coneixements, destreses i actituds; reflecteix l'enfocament pràctic del Moviment Scout en l'educació, basat en l'aprenentatge a través de les oportunitats d'experiències que sorgeixen mentre persegueixen interessos i tracten amb la vida quotidiana. Es reemplaça: •
La norma imposada per la norma descoberta.
•
La disciplina exterior per la disciplina interior.
•
La passivitat per la proactivitat.
Les oportunitats d'aprenentatge estan orientades no sols a fer que cada scout tinga èxit, sinó també a cometre errors i no tindre èxit en alguns casos (el que al seu torn crea més oportunitats d'aprenentatge). Per tant, és una manera d'ajudar la joventut a desenvolupar-se en totes les dimensions de la personalitat mitjançant l'extracció del que és personalment significatiu de tot el que experimenten. Permet a cada scout experimentar el cicle complet del programa on planifiquen les seues activitats (en associació amb adults), dur a terme aqueixes activitats i, finalment, tenen l'oportunitat de revisar els diferents resultats i experiències generats per les activitats.
La Tècnica del Projecte constitueix una eina molt útil en el nostre tipus d'educació activa. Consisteix en el fet que cada scout reflexione, idee, present, trie, planifique, realitze, revise, avalue i recopile una gran activitat o projecte en comú juntament amb els seus scouters. Aquest tipus d'activitat propícia, d'una manera significativa, la seua pròpia autoformació, permetent adquirir les competències programades. Òbviament, l'aplicació d'aquesta tècnica de projectes varia molt entre unes edats i altres, per la qual cosa
72
Programa Educatiu
Programa Educatiu posseeix una significació i objectius diferents en cadascuna de les seccions educatives. L'educació per l'acció i la pròpia experiència és també un mitjà per a assegurar que les oportunitats d'aprenentatge en el Moviment Scout siguen divertides i rellevants. Això fomentarà el desig de cada educand de voler tindre més experiències i al seu torn d'aprendre més. Com va observar Baden Powell: “El mètode d'instrucció en el Moviment Scout és el de crear en cada educand el desig d'aprendre per si mateix”. En el context de hui, per descomptat, la intenció és animar a cada educand a reflexionar sobre les seues experiències i a construir sobre elles, en un viatge d'aprenentatge acte dirigit.
El joc, d'altra banda, optimitza les oportunitats d'experimentar, aventurar, imaginar, somiar, projectar, construir, crear i recrear la realitat. El joc és una ocasió per a aconseguir un aprenentatge significatiu. En el joc, cada educand exercirà papers diversos, descobrirà regles, s'associarà amb altres persones, assumirà responsabilitats, mesurarà forces, gaudirà triomfs, aprendrà a perdre, avaluarà els seus encerts i els seus errors.
PROGRAMES PROGRESSIUS I ATRAIENTS BASATS EN ELS CENTRES D’INTERÈS DELS SEUS PARTICIPANTS:
AMB UN CLIC
Elaboració de guies de progressió Document que podem utilitzar com a instrument d'avaluació del progrés d'educands i per tant, per a avaluar el nivell de consecució dels nostres objectius.
La progressió personal és l'element que s'ocupa d'ajudar cada educand a desenvolupar la motivació interior per a participar conscientment i activament en el desenvolupament de cada persona. Permet a cada educand progressar en el seu propi desenvolupament, a la seua manera i al seu propi ritme, en la direcció general dels objectius educatius propis de la secció d'edat corresponent. La progressió personal no sols s'aplica dins del Moviment Scout, sinó que també és rellevant per a cada educand fora del Moviment Scout, la qual cosa els permet establir objectius de vida i aprendre a ser una població activa mitjançant l'adquisició d'habilitats per a la vida i participar en activitats que satisfan les necessitats de la societat.
Veure enllaç
Scouts d’Espanya
73
04. La progressió personal ha de ser autònoma, és a dir, autodirigida, però facilitada per les persones adultes. Així, la joventut és potenciada, encoratjada i secundada apropiadament per a establir els seus propis desafiaments. Permet a cada scout exercir la llibertat d'elecció i participar en l'autoreflexió.
El reconeixement és un dels ingredients més freqüents d'una oportunitat d'aprenentatge i permet el descobriment de la singularitat individual de cada educand, ja que tracta amb els valors interns i es revela a través de les seues capacitats en acció. El reconeixement del progrés dels seus iguals i persones adultes ajuda cada educand a guanyar confiança i créixer. El mètode presenta un conjunt d'elements simbòlics que incorporen la riquesa dels signes creant un marc de referència propi. Aquests símbols motivadors estimulen la imaginació, cohesionen entorn dels objectius compartits, donen sentit de pertinença a un grup d'iguals i brinden paradigmes que s'ofereixen com a models a imitar. El marc simbòlic propi de la Secció Educativa s'adapta a la capacitat imaginativa i a les necessitats d'identificació de cada edat. La progressió personal de cada scout es destaca a través de diversos actes que commemoren la seua història personal i la tradició comuna, i que expressen l'alegria de la comunitat per l'avanç de cadascuna de les persones que l'integren. A través de les celebracions es renova el sentit del símbol, es reforça la unitat del grup i es crea l'ambient propici per a reflexionar sobre els valors. La vivència de la participació en diverses activitats, assumint responsabilitats individuals i amb el grup, ajuda a l'establiment d'un compromís personal lliurement acceptat, en el qual es basa l'èxit de l'equip. Cada scout participa en el seu propi procés de desenvolupament, formant part activa de les diferents etapes en les quals es concreta el Programa Educatiu Scout.
LA VIDA EN PETITS GRUPS L'ús de petits equips com una manera de participar en l'aprenentatge col·laboratiu, amb l'objectiu de desenvolupar un treball en equip eficaç, habilitats interpersonals, lideratge, així com la construcció d'un sentit de responsabilitat i pertinença. 74
Programa Educatiu
Programa Educatiu Un factor fonamental del mètode és la pertinença a petits grups de joves d'edat similar.
Aquests equips d'iguals acceleren la socialització, identifiquen als seus integrants amb els objectius comuns, ensenyen a establir vincles profunds amb altres persones, entreguen responsabilitats progressives, donen autoconfiança i creen un espai educatiu privilegiat per a créixer i desenvolupar-se. Cada petit grup, que normalment comprén de 6 a 8 joves, funciona com un equip que proporciona el seu propi lideratge. Dins de cada equip i de manera apropiada a les seues capacitats, el conjunt de joves organitza la seua vida com un grup, comparteixen responsabilitats, decideixen, organitzen, realitzen i avaluen les seues activitats. Un sistema de representació assegura que cada educand també participe en els processos de presa de decisió de la unitat. El sistema d'equip, basat en les tendències naturals de la joventut per a formar petits grups, canalitza la influència substancial que els iguals tenen entre si en una direcció constructiva. Permet a la joventut desenvolupar les seues capacitats personals i col·lectives a través de la posada en comú i la construcció de les seues habilitats individuals, talents i experiència i mitjançant el desenvolupament d'un esperit d'equip de suport mutu on els problemes es resolen col·lectivament. Proporciona a cada scout oportunitats de lideratge, suport i d'aprendre sobre la singularitat de cada individu, ajudant-los així a apreciar la diversitat. També permet desenvolupar relacions constructives amb més joves i persones adultes i aprendre a viure d'acord amb una forma democràtica d'autogovern.
MARC SIMBÒLIC
Un símbol pot ser descrit com una cosa familiar que representa una cosa més vasta o més abstracte (per exemple, una idea o un concepte). Els símbols s'usen sovint (per exemple, en la publicitat) per a ajudar les persones a comprendre i identificar-se amb els conceptes a través d'una crida a la imaginació. En el Moviment Scout, el marc simbòlic és un conjunt de símbols que representen la nostra proposta educativa per a un rang d'edat particular. El propòsit del marc simbòlic és desenvolupar la capacitat d'imaginació, aventura, creativitat i inventiva de la joventut d'una manera que estimule el seu desenvolupament, els ajude a identificar-se amb les direccions del desenvolupament i els valors subjacents al Moviment Scout i estimule la cohesió i la solidaritat dins del grup.
Scouts d’Espanya
75
04. AMB UN CLIC
Escoltisme per a xicons És un dels llibres més venuts del segle passat en el món i un dels més traduïts.
El mateix nom del moviment, “Escoltisme”, és un element d'un marc simbòlic adoptat per Baden-Powell quan va escriure “Escoltisme per a xicons”, destinat a inspirar a la joventut dels seus dies.
L'Escoltisme significa el treball i els atributs de les persones que sembren, les persones que exploren, les persones que cacen, les persones que treballen en la mar, les persones que treballen amb avions i persones de la frontera.” B.P.
L'Escoltisme representava l'aventura, els grups pròxims, els poders d'observació desenvolupats i la vida sana i senzilla aire lliure, totes les qualitats que Baden Powell promovia.
Veure enllaç
En la mesura en què el Moviment Scout es dirigeix ara a una gamma d'edats més àmplia que quan va ser creat, cada secció té un marc simbòlic diferent que correspon al nivell de maduresa del rang d'edat i se centra en una necessitat educativa específica que és característica de la pròpia secció en qüestió. El marc simbòlic reconeix la progressió personal del Programa Educatiu a través d'elements com a noms especials, insígnies, uniformes, etc.
VIDA EN LA NATURA
La natura es refereix a l'entorn natural -els boscos, les planes, la mar, les muntanyes, el desert- en contraposició als entorns artificialment creats, com el pati de l'escola, els llocs d'acampar de ciment i les ciutats abarrotades. La natural també es refereix al que Baden Powell va dir el “tot harmoniós” de l“infinit, l'històric i el microscòpic”, i del lloc de la humanitat en ella.
76
Programa Educatiu
Programa Educatiu A causa de les immenses possibilitats que el món natural ofereix per al desenvolupament dels potencials físics, intel·lectuals, emocionals, socials i espirituals de cada educand, l'entorn natural proporciona un escenari ideal en el qual es pot aplicar el Mètode Scout. No resta dir que també ofereix un sentit de l'aventura. De fet, la majoria de les oportunitats d'aprenentatge han de permetre als scouts estar en contacte directe amb el món natural en ambients urbans, rurals i salvatges.
No obstant això, l'ús de la naturalesa, com a element del Mètode Scout, implica més que activitats realitzades a l'aire lliure. Implica el desenvolupament d'un contacte constructiu amb la naturalesa, fent ple ús de totes les oportunitats d'aprenentatge proporcionades pel món natural per a contribuir al desenvolupament de la joventut. Malgrat referir-se al bosc, la visió de Baden Powell sobre la naturalesa com a eina educativa pot resumir-se així: “Per a aquelles persones que tenen ulls per a veure i oïdes per a sentir, el bosc és alhora un laboratori, un club i un temple”. En un món cada vegada més petit i interdependent, la naturalesa també es refereix a l'entorn en el qual vivim. Així, en ambients urbans amb espais verds limitats, aquest element del mètode encara pot expressarse a través d'activitats a l'aire lliure, per exemple: practicar pionerisme en pistes de bàsquet. Les activitats o projectes poden centrar-se en diferents temes, com les clàssiques aventures a l'aire lliure: senderisme o càmping, o en projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental o l'educació. En un món amb cada vegada menys recursos, el Moviment Scout està ben situat per a involucrar a la joventut i la comunitat en el foment de sostenibles. Això ajuda a ancorar a la joventut en el seu entorn i a ajudar-los a apreciar el seu paper en el món més ampli.
PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT MITJANÇANT DEL COMPROMÍS I DEL SERVEI
Exploració activa i compromís amb les comunitats i el món en general, fomentant una major estima i comprensió entre les persones.
El terme “comunitat” es refereix a una unitat social on les persones pertanyents tenen alguna cosa en comú. La comunitat de cada scout inclou a les persones dins del Moviment Scout (per exemple: unitat, districte, comtat / regió / estat) o fora d'ell (per exemple, família, escola i nació), podria ser de naturalesa local o internacional.
Scouts d’Espanya
77
04. L'èmfasi en la participació de la comunitat destaca: •
Els valors i principis compartits del Moviment Scout. L'aplicació del Mètode Scout ocorre principalment dins del context de la comunitat local, es converteix en un vehicle important per a augmentar la consciència sobre els reptes i iniciatives mundials, per a unir-se a l'acció global i per a assimilar / desenvolupar valors globals compartits.
•
La influència de la comunitat i les societats d'on prové cada scout en el seu procés de desenvolupament personal. Les activitats i el cicle d'acció i reflexió permeten que la joventut desenvolupe una comprensió més profunda a nivell personal, mentre que tenen una contribució significativa als objectius generals de la comunitat en la qual viuen.
El compromís de la comunitat permet igualment a cada scout experimentar i treballar amb persones de diferents diversitats. Per tant, treballar amb i dins de la comunitat permet a cada scout augmentar la seua comprensió intercultural, apreciar els temes intergeneracionals que entren en joc i participar més en la comunitat en altres àmbits de les seues vides. Com a expressió dels principis socials del moviment, el mètode propícia que els seus scouts assumisquen una actitud solidària, realitzen accions concretes de servei i s'integren progressivament en el desenvolupament de les seues comunitats, i tot adaptat al nivell i a l'edat de cada persona.
Per tant, cada oportunitat d'aprenentatge que en la qual cada scout presa parteix hauria d'estar vinculada en com aquesta podria beneficiar a la comunitat. Quan un scout aprén a realitzar un nou nus com l'as de guia, deu això relacionar-se en com podria ser aplicat a salvar una vida. Fins i tot quan un scout experimenta una oportunitat d'aprenentatge que pot semblar només per a beneficiar-se de manera individual (per exemple, una activitat esportiva), també això ha de reflectir com aquesta oportunitat d'aprenentatge podria beneficiar a la comunitat (per exemple: scouts en forma i saludables estan més disposats per a servir millor a la comunitat).
78
Programa Educatiu
Programa Educatiu La participació en la comunitat promou una major cohesió i reuneix cada membre de la comunitat al voltant del propòsit comú de transformar les seues comunitats per al millor. Exposa a més persones als valors i propòsits del Moviment Scout i les reuneix per a donar suport a la causa del Moviment Scout. Construir un Món Millor és un viatge que cada scout no pot prendre pel seu compte deixant arrere a la comunitat. Ha de ser un esforç col·lectiu independentment de la grandària de l'oportunitat d'aprenentatge en què els scouts s'involucren. El servei no sols ha de ser vist com fer coses per la resta, sinó que a través de la participació, sens dubte implicarà fer coses amb la resta de persones. L'element de participació comunitària ha de veure amb ajudar a tot el Moviment Scout a Construir un Món Millor. L'atenció se centra en la ciutadania activa i la responsabilitat de cada scout de conéixer el paper que poden exercir en la comunitat.
RECOLZAMENT ADULT
SCOUTER
Un dels principis bàsics del Moviment Scout és que és un moviment de joves, secundat per persones adultes; No és un moviment de joves gestionats només per persones adultes. Per tant, el Moviment Scout ofereix el potencial per a una comunitat d'aprenentatge de la joventut i persones adultes, treballant en una aliança d'entusiasme i experiència El missatge clau és que sempre que siga possible, la joventut pertanyent al Moviment Scout ha d'estar facultada per a prendre decisions i assumir rols de lideratge, i se'ls permeta cometre errors. En general, les persones adultes són allí per a ajudar la joventut a preparar-se, així com a secundar, guiar, orientar i facilitar les experiències d'aprenentatge. En essència, el paper de la persona adulta en el Moviment Scout és reforçar el lideratge juvenil donant suport a la naturalesa del programa. El suport a les persones adultes, en col·laboració amb la joventut, implica tres aspectes que corresponen als tres rols diferents que una persona adulta ha d'exercir dins d'una secció d'un grup scout: • La persona que educa: qui necessita secundar directament el procés d'autoeducació i assegurar que el que un educand experimenta té un impacte positiu en el desenvolupament dels coneixements, habilitats o actituds de cada educand. En altres paraules, com a persona que educa, ha de relacionar-se amb cada
Scouts d’Espanya
79
04. membre de manera individual, per a ajudar la joventut a identificar les seues necessitats de desenvolupament, ajudar cada educand a acceptar aqueixes necessitats i assegurar que se satisfacen adequadament a través del programa de joves. A més, és important que la persona adulta jugue un rol com a “model”, influint positivament a la joventut amb actituds i comportaments que reflectisquen els valors scouts (educació per exemple). • El suport de l'activitat: qui ha d'assegurar-se que cada oportunitat d'aprenentatge que el grup emprén es duu a terme amb èxit. Si bé no es pot esperar que cap persona adulta tinga totes les habilitats requerides per a totes les activitats, és la seua responsabilitat assegurar-se que el suport tècnic i l'experiència necessària estiguen disponibles per al grup quan i on siga necessari. Les persones adultes en aquest paper han de practicar les regles de mantindre a la joventut a resguard del perill. • La persona facilitadora de grup: basat en una associació voluntària entre persones adultes i la joventut, les persones adultes en aquest rol necessiten assegurar que les relacions dins del grup siguen positives i enriquidores per a cada educand i que el grup proveïsca un ambient atractiu i de suport per al creixement continu del grup com un tot. Això implica una rica associació d'aprenentatge entre joves i persones adultes, basada en el respecte mutu, la confiança i l'acceptació mútua com a persones.
Mentre que les persones adultes no necessiten ser presents en totes les activitats scouts, han d'assegurar-se que l'ambient en el qual es realitzen les activitats és segur (emocional i físicament) per a cada scout.
Cada educand ha de tindre el poder i la responsabilitat de jugar i mantindre un paper protagonista en cada activitat, i les persones adultes han d'estar disposats a assumir la responsabilitat que la joventut no és capaç de prendre en aquest moment.
80
Programa Educatiu
Programa Educatiu La persona adulta proporciona suport educatiu, emocional, informatiu i d'avaluació a la joventut: • El suport educatiu implica la provisió d'ajuda tangible i serveis que ajuden directament al desenvolupament autoeducatiu de la joventut. • El suport emocional s'associa amb compartir experiències de vida. Implica la provisió d'empatia, devoció, confiança i afecte. • El suport informatiu implica la provisió de consells, suggeriments i informació que cada educand pot usar per a resoldre problemes. • El suport a l'avaluació implica la provisió d'informació útil per a l'autoavaluació, que és: retroalimentació constructiva, afirmació de la personalitat i compliment dels valors de l'organització. També és essencial adonar-se que la naturalesa de l'associació entre la joventut i persones adultes en el Moviment Scout varia d'acord amb l'edat i les capacitats de cada educand implicat. Per tant, s'espera que una persona adulta que educa al ramat tinga més participació en el desenvolupament i planificació de programes i que siga més tradicionalment un estil de “lideratge de persona adulta”, en oposició, a una persona adulta que educa a un clan (format per persones adultes joves) normalment seria més assessor d'aquestes..
4.3.1. ESTRUCTURA I DISTRIBUCIÓ DE LES ETAPES EDUCATIVES
El Programa Educatiu de Scouts d'Espanya assumeix íntegrament el model educatiu recollit en la Constitució de l'Organització Mundial del Moviment Scout tradicionalment denominat Mètode Scout.
Un tema tan delicat i que tant pot influir en la configuració de les etapes educatives en els nostres grups scouts com poden ser els grups d'edat, ha sigut tema de molt de debat dins de les Organitzacions Federades participants dins de l'equip. Per a això s'han revisat diferents documents i opinions de persones expertes així com diferents models d'arcs d'edats d'altres organitzacions europees. Després d'un ampli debat, la decisió final sobre les edats s'ha realitzat tenint en compte les característiques psicoevolutives dels nostres xiquets, xiquetes i joves així com la idoneïtat del mètode educatiu que plantegem adequat a la totalitat de persones. Es decideix mantindre els arcs d'edat com estan en l'actualitat tenint en compte que en el clan cal donar una resposta a diferents realitats i inquietuds per la qual cosa serà fonamental el treball de les OOFF en el suport per a la creació de clans compartits, especialment es posarà l'accent en els clans d'aquells grups amb 5 o menys rovers.
Scouts d’Espanya
81
04. Amb això es podran conjuminar esforços i motivació en els nostres educands i es contribuirà de manera clara al fet que puguen completar la seua etapa al complet. Aquests clans compartits sempre estaran supervisats per scouters. Aquesta decisió dependrà directament dels grups, no sent obligatòria la creació d'aquests.
Per tant, el Programa Educatiu de Scouts d'Espanya va dirigit a xiquets, xiquetes i joves d'edats compreses entre sis i vint-i-un anys que es troben en etapes de desenvolupament diferents. Cadascuna d'aquestes etapes posseeix unes característiques psicopedagògiques diferents. Per a poder aplicar-se, el nostre Mètode Scout ha de ser adaptat a cadascuna d'elles, és a dir, a cadascuna de les branques del Moviment Scout. Aquesta adaptació és la que denominem METODOLOGIA DE SECCIÓ i recull, en coherència amb una política de mínims, els següents elements pedagògics i funcionals: • •
El grup scout és el nucli central de l'acció educativa de l'Escoltisme. Els trams d'edat en què és divideix l'acció educativa dins del grup scout són: SECCIÓ
TRAMS D’EDAT
Colònia
Nenes i nens de 6 a 8 anys
Estol
Nenes i nens de 8 a 11 anys
Scouts
Preadolescents d’11 a 14 anys
Escoltes
Adolescents de 14 a 17 anys
Rovers
Jóvens de 17 fins 21 anys
Com a mesura d'atenció a la diversitat*, aquests trams d'edat podran flexibilitzar-se. En aquestes decisions haurem de tindre en compte els períodes evolutius i els processos socials que viu cada persona dins de la secció i els prioritzarem sobre els trams cronològics.
* En cap cas aquestes mesures podran prendre's de forma generalitzada o com a mesura sancionadora o discriminatòria dins d'una secció, grup scout o Organització Federada.
82
Programa Educatiu
Programa Educatiu • Els elements bàsics de l'esperit scout són concordes amb la Constitució Scout Mundial i els Principis i fins del Moviment Scout. Fonamentalment la Llei i Promesa Scout. • La tècnica educativa bàsica per a totes les seccions, adaptada a les característiques personals dels membres de cada secció, és la tècnica del projecte. • Es determinarà l'estructura funcional de les diferents seccions educatives (colònia, ramat, secció scout, unitat i clan), així com el paper del seu scouter en cadascuna d'elles. • Les tres etapes de progressió personal dins de cada secció són: INTEGRACIÓ, PARTICIPACIÓ I ANIMACIÓ. Es determinarà el seu nom específic i simbologia per a cada secció.
INTEGRACIÓ
PARTICIPACIÓ
ANIMACIÓ AMB UN CLIC
Com a concreció dels punts anteriors es recull el següent esquema:
4.3.2. CONCRECIÓ DEL MÈTODE EDUCATIU: METODOLOGIA DE SECCIÓ Es recullen els principals elements metodològics en la taula que denominem concreció metodològica. Aquesta queda organitzada segons els pilars del Mètode Scout. D'aquesta manera resulta més senzill traslladar-los a la pràctica diària de les seccions i que alguns d'ells no queden oblidats.
Cada pilar del Mètode Scout està recollit en una fila de la taula que ajuda a aclarir la seua estructura. A partir de cadascun d'ells es desenvolupen les diferents especificacions dels elements del Mètode Scout per a la secció.
Scouts d’Espanya
83
El
MÈTODE SCOUT
ETAPES EDUCATIVES Amb edats que abasten:
CASTORS/ES de 6 a 8 anys
és un SISTEMA d’AUTOEDUCACIÓ PROGRESSIVA secuenciat en:
SCOUTS
LLOBATONS/ES de 8 a 11 anys
ESCOLTES
de 11 a 14 anys
de 14 a 17 anys
ROVERS
de 17 a 21 anys
Que trabeballa mitjançant l’EDUCACIÓ EN VALORS definits a: Jo promet fer el
Jo promet compartir la
meua tasca como castor o castora i
LA PROMESA
participar amb joia en la colònia.
millor per: ser amic/ga de totes les persones,
Jo promet / Promet pel meu honor i amb l’ajuda de (les meues creences | la meua consciència | la meua fe | Déu)
fer a l l ò q u e de mi depenga per complir e l s meus deures
/ ser amic/ga de Déu
amb la meua comunitat i (la meua fe | les meues creences) / amb la
/ complir amb les
resta / amb Déu i la meua comunitat (societat | país | estat | pàtria)
meues creences),
ajudar a l’altre en tota circumstància i
complir la Llei de
complir fidelment la Llei Scout.
l’Estol i fer cada dia una bona acció.
Suposen un compromís personal, que s'expressa i adapta a cada etapa..
Existeix la possibilitat d'afegir matisos i compromisos personals a la Promesa sense ometre els principis essencials
LA LLEI
El/la llobató/na El/la castor/a comparteix amb joia i juga amb tots i totes.
1
El/la scout xifra el seu honor en ser digne/a de confiança
2
El/la scout es lleial
3
El/la scout es útil i servicial
4
El/la scout es amic/ga de tots i germà/na de qualsevol altre scout
escolta i obeeix al
5
El/la scout es cortès i educat/da
vell llop i no
6
El/la scout estima i protegeix la natura
solament
7
El/la scout es responsable i no fa res a mitges
s’escolta a si
8
El/la scout es animós/a davant de perills i dificultats
9
El/la scout es treballador/a, auster/a i respecta el bé al i è
10
El/la scout es net/a i sa/na; pur en els seus pensaments,
mateix/a.
paraules i accions
EL LEMA
COMPARTIR
FAREM EL MILLOR
SEMPRE A PUNT
UNITAT
SERVIR
La bona acció diària
CONSELLS DE MALAK
Cada cosa té seu lloc
MÀXIMES DE BALOO
El/La Llobató/na:
Net/a i sa/na has de créixer Escoltant s’aprén
L’ESPERIT SCOUT
Tots i totes necessitem la teua ajuda, comparteixla
Lleialtat
...pensa primer en la
Abnegación
resta
Puresa
...té els seus ulls i oídes ben oberts
Vivim al bosc, cuidem-lo
ELEMENTS DE
VIRTUDES DESTACADAS
PRINCIPIS SCOUT
...es net/a i ordenat/da
El deure d’un/a scout comença a sa casa
...sempre està alegre
El/la scout està orgullós/a de les seues creences i les posa en pràctica
El/la scout és solidari/a amb la seua comunitat
...diu la veritat malgrat q u e li coste ...respecta les coses i té cura de la natura
Carta d’unitat
Carta de clan
Empresa 2
Descoberta 3 i intervenció 4
Que afavoreix l’EDUCACIÓ PeR L’ACCIÓ mitjançant: QUE ANOMENEM
LA PEDAGOGIA DEL PROJECTE ORGANITZAT EN VARIES FASES
S’UTILITZA COM A
ACTIVITATS PRÒPIES DE L’ETAPA EDUCATIVA
Construcció del dic
Cacera 1
IDEAR
PRESENTAR
ELEGIR
PLANIFICAR
REALIZAR
EVALUAR
RECOPILAR
CELEBRAR
1
2
3
4
5
6
7
8
Experiència amb la finalitat de socialitzarse i moure’s en el medi i progressar personalment
Es completarà en la revisió metodològica
Aventura
Necessitat d'acció, recerca en unió del gran grup (família feliç) i progressió personal
Cooperació entre patrulles i interacció amb l'entorn des del desafiament i progressió personal
La flor vermella
Activitats de patrulla Formació de guies i subguies
1. Cacera: conjuminem la terminologia anterior Caça, Cacera i Suprimim la de “Gran Joc” perquè dona peu a error per ser una tipologia de joc i perquè porta a dissenyar només grans jocs. 2. Empresa: unifiquem terminologia per a la pedagogia del projecte en Unitat, que generava confusions. 3. Descoberta com a projecte de Clan per al descobriment del mitjà social i cultural. 4. Intervenció com a projecte individual.
Cooperació activa i solidària en un esforç comú i progressió personal
Descobriment i transformació de la comunitat mitjançant del servei i progressió personal
Es completarà en la revisió metodològica
Jocs límit Acció individual Experiència de soledat (desert) Fòrum Rover
El
MÈTODE SCOUT
ETAPES EDUCATIVES Amb Edats que abasten:
CASTORS
de 6 a 8 anys
és un SISTEMA d’AUTOEDUCACIÓ PROGRESSIVA secuenciat en:
SCOUTS
LLOBATONS
de 8 a 11 anys
de 11 a 14 anys
ESCOLTES
de 14 a 17 anys
ROVERS
de 17 a 21 anys
Que s’integra en PROGRAMES PROGRESSIUS I ATRAIENTS basats en els centres d'interés mitjançant:
MARC SIMBÒLIC
SÍMBOLS
Treball en unitat
La vida en ruta
El Llibre de les Terres Verges
Sistema de patrulles
Es completarà en la revisió metodològica
Tòtem de l’Estol
Banderola de patrulla
Es completarà en la revisió metodològica
Forca, espasa, destral, etc.
BLAU CEL
GROC
VERD
MARRÓ
VERMELL
A desenvolupar 5
d’interessos ((podent definir un marc simbòlic específic))
(com a concepte que pot acompanyar-se d'un marc simbòlic específic)
PROPIS
COMPROMISOS
COMPROMÍS SOCIAL
SCOUTS
ETAPES DE
PROGRESSIÓ PERSONAL
Castor/a
ANOMENATS
Integració
COMPROMÍS ESPIRITUAL
Integració
Integració
Camí de la unitat
Rovers aspirants
(Integració)
(Integració)
Castor/a
Empremta Baloo
Participació
Participació
Senda del desafiament
Camí del bosc
Rovers en formació
Animació
Camí de la muntanya
Amb Paletes
OBJECTIUS PERSONALS
Empremta Akela
COMPROMÍS PARA LA SALUD
La Senda del compromís
Sense Paletes
(Participació)
FERRAMENTES 6 PER A DEFINIR ELS
COMPROMÍS AMBIENTAL
(Participació)
Castor/a Keeo
Empremta Bagheera
(Animació)
(Animació)
CUES
RASTRES 7
Participació
Senda de la col·laboració
Animació
Animació Rovers en acció
Es podrà donar noms simbòlics de les etapes de progressió definits per la secció
ESPECIALITATS
ESPECIALITZACIÓ
i/o objectius personals
PAI
Pla avanç individual 8
Que promou l’ASSUMPCIÓ GRADUAL DE RESPONSABILITATS: MITJANÇANT ELS
CÀRRECS
Asignación de cargos ocasionales 9
Asignación de cargos ocasionales 10
Cargos por patrullas
Cargos (individuales) y comisiones (grupales)
durante toda la ronda: guía, subguía y otros
Cuya permanencia en el tiempo es variable según las necesidades (permanentes en la ronda, rotativos, etc.)
(según necesidades)
Que desenvolupa programes d’educació mitjançant la PARTICIPACIÓ en la comunitat mitjançant el COMPROMÍS I EL SERVEI:
ACTIVITATS
Patrulla, secció, grup
Secció
Secció I grup
Grup i entorn social
ORIENTADES A LA:
Que s’organitza mitjançant la VIDA EN PETITS GRUPS QUE NOMENEM:
COLÒNIA
ESTOL
11
PATRULLA 4 o 5 patrulles de 6-7 integrants
12-15 participants
25-30 participants
LLOC DE TROBADA ES:
Lloriguera
Cau
Racó de patrulla
PODEN ORGANITZAR-SE EN:
Subgrups organitzatius12 i circunstancials 13
Sisenes organitzatives i circunstancials
Una Secció Scout on interactuen les patrulles
EL
(25-35 participants en el conjunt de la secció scout)
UNITAT
CLAN
15-20 participants
15-20 participants
Base escolta
Cova Rover
Comissions funcionals i/o estructurals14
Los ÓRGANOS DE DECISIÓN Y GESTIÓN son de carácter asambleario y se denominan: DINAMITZAT PER:
SCOUTER
ESTANY DE NENÚFARS
CONSELL DE ROCA
Grans Castors: Es completarà en la revisió metodològica
Suport molt alt
Vells Llops: Akela, Baloo, Bagheera, Kaa, Raksha...
ASSEMBLEA SCOUT + CONSELL DE GUIES Y SUBGUIES 15
ASSEMBLEA D’UNITAT + CONSELL D’UNITAT
ASSEMBLEA DE CLAN + CONSELL DE CLAN
Scouters de secció (altres noms que responguen a l’ambientació
específica de la sección)
Suport baix
Supervisió i assesorament
(referents positius)
Suport alt
Suport mitjà
Tot això en CONTACTE DIRECTE A MB LA NATURA i amb S UP O RT D’ADULTS 5. En l'actualitat cada OF utilitza un conte diferent i, encara que alguns estan molt estesos, tots tenen problemes en relació a l'adaptació a l'edat de la Colònia i cau en uns certs estereotips que cal eliminar. Es considera oportú que, partint dels materials que existeixen (La vida en l'Estany, Els Amics del bosc; El riu dels castors), es reelabore el conte per a donar solució a totes aquestes problemàtiques. 6. Es desenvoluparan en els manuals de cada secció. 7. Rastres: com a àmbits d'experiència, per a ampliar el ventall de les seues habilitats no per a especialitzar, tipus intel·ligències múltiples. Vincular rastres a personatges del llibre de les Terres Verges. 8. E l PAI recull projectes individuals (perquè el diferenciem dels projectes de tot el clan o part del clan que s'estructuren sobre la base de la pedagogia del projecte). 9. Càrrecs ocasionals: on la rotació de funcions dins de la colònia i el ramat permeta als xiquets i xiquetes explorar múltiples càrrecs i aprendre de tots ells. Evitem l'especialització primerenca. 10. Càrrecs ocasionals: on la rotació de funcions dins de la colònia i el ramat permeta als xiquets i xiquetes explorar múltiples càrrecs i aprendre de tots ells. Evitem l'especialització primerenca. 11. El petit grup s'entén com la vida en la secció, a excepció de la secció Scout on aqueixa vida de petit grup es viu fonamentalment en la patrulla. 12. Organitzatius: fa referència al fet que s'utilitzen amb finalitats molt específics que ajuden a gestionar algun aspecte concret de la secció, però no condicionen tota la vida de la secció (per exemple: una cadena de crides, l'organització de tendes en una acampada). 13. Circumstancials: remarca la idea de grups no estables per a la ronda amb la finalitat de no “copiar” metodologies d'altres seccions (habitualment es venia “copiant” el sistema de patrulles a l’estol, la idea és que són seccions diferents amb metodologies diferents). 14. Comissions funcionals i estructurals: les comissions i càrrecs tenen definides de manera concretes les tasques, amb una estructura més o menys estable (trimestral o anual). 15. Consell de guies i subguies: és un òrgan de coordinació entre patrulles, no ha d'utilitzar-se com a òrgan de decisió ni com una activitat excloent. Els/as guies i subguies són representants de les seues patrulles.
El
MÉTODO SCOUT ETAPAS EDUCATIVAS Cuyas edades abarcan:
CASTORES de 6 a 8 años
es un SISTEMA de AUTOEDUCACIÓN PROGRESIVA secuenciado en:
LOBATOS
de 8 a 11 años
SCOUTS
de 11 a 14 años
ESCULTAS
de 14 a 17 años
ROVERS
de 17 a 21 años
Que se integra en PROGRAMAS PROGRESIVOS Y ATRAYENTES basados en los centros de interés mediante:
MARCO SIMBÓLICO
SÍMBOLOS
El Libro de las Tierras Vírgenes
Sistema de patrullas
Se completará en la revisión metodológica
Tótem de la manada
AZUL CELESTE
AMARILLO
A desarrollar 5
Trabajo en unidad de intereses
La vida en ruta
(pudiendo definir un marco simbólico específico)
(como concepto que puede acompañarse de un marco simbólico específico)
Banderín de patrulla
Se completará en la revisión metodológica
Horquilla, espada, hacha, etc.
VERDE
MARRÓN
ROJO
PROPIOS
COMPROMISOS SCOUTS
Integración
Integración
Integración
(Integración)
La Senda del compromiso
Camino de la unidad
Rovers aspirantes
Castor/a Con Paletas
Huella Baloo
Participación
Participación
Participación
(Participación)
(Participación)
Senda del desafío
Camino del bosque
Rovers en formación
HERRAMIENTAS 6 PARA DEFINIR LOS
Castor/a Keeo
Huella Bagheera
OBJETIVOS
PERSO
NALES
ETAPAS DE
PROGRESIÓN PERSONAL
Castor/a Sin Paletas
Huella Akela
(Integración)
Animación
Animación
Animación
Senda de la colaboración
Camino de la montaña
Rovers en acción
(Animación)
(Animación)
DENOMINADOS
Se podrá dar nombres simbólicos de las etapas de progresión definidos por la sección
COLAS
RASTROS 7
COMPROMISO SOCIAL
ESPECIALIDADES
COMPROMISO AMBIENTAL
ESPEC
y/o obje
COMPROM PARA LA S
Que promueve la ASUNCIÓN PAULATINA DE RESPONSABILIDADES: El
MÉTODO SCOUT A TRAVÉS DE LOS
CARGOS
Cargos (individuales) y comisiones (grupales) Cargos por patrullas es un SISTEMA de AUTOEDUCACIÓN PROGRESIVA secuenciado en: Cuya permanencia en el tiempo es Asignación de cargos durante toda la ronda:
Asignación de cargos ocasionales 9
ocasionales 10
guía, subguía y otros (según necesidades)
variable según las necesidades (permanentes en la ronda, rotativos, etc.)
Que desarrolla programas de educación a través de la PARTICIPACIÓN en la comunidad a través del COMPROMISO Y DEL SERVICIO:
ACTIVIDADES
Patrulla, sección, grupo
Sección
Sección y grupo
Grupo y entorno social
ORIENTADAS A LA:
Que se organiza mediante la VIDA EN PEQUEÑOS GRUPOS QUE DENOMINAMOS:
COLONIA
MANADA
11
PATRULLA 4 o 5 patrullas de 6-7 integrantes
12-15 participantes
25-30 participantes
LUGAR DE ENCUENTRO ES:
Madriguera
Cubil
Rincón de patrulla
PUEDEN ORGANIZARSE EN:
Subgrupos organizativos12 y circunstanciales 13
Seisenas organizativas y circunstanciales
Una Sección Scout donde interactúan las patrullas
EL
(25-35 participantes en el conjunto de la sección scout)
UNIDAD
CLAN
15-20 participantes
15-20 participantes
Base esculta
Cueva Rover
Comisiones funcionales y/o estructurales14
Los ÓRGANOS DE DECISIÓN Y GESTIÓN son de carácter asambleario y se denominan: DINAMIZADO POR:
SCOUTER
ESTANQUE DE NENÚFARES
CONSEJO DE ROCA
Se completará en la revisión metodológica
Viejos Lobos: Akela, Baloo, Bagheera, Kaa, Raksha...
Apoyo muy alto
Apoyo alto
Grandes Castores:
ASAMBLEA SCOUT + CONSEJO DE GUÍAS Y SUBGUÍAS 15
ASAMBLEA DE UNIDAD + CONSEJO DE UNIDAD
ASAMBLEA DE CLAN + CONSEJO DE CLAN
Scouters de sección (u otros nombres que respondan a la ambientación específica de la sección)
(referentes positivos)
Apoyo medio
Apoyo bajo
Supervisión y asesoramiento
Todo ello en CONTACTO DIRECTO CON LA NATURALEZA y con APOYO DE ADULTOS 5. En la actualidad cada OF utiliza un cuento diferente y, aunque algunos están muy extendidos, todos tienen problemas en relación a la adaptación a la edad de la Colonia y cae en ciertos estereotipos que es preciso
eliminar. Se considera oportuno que, partiendo de los materiales que existen (La vida en el Estanque, Los Amigos del bosque; El río de los castores), se reelabor 6. Se desarrollarán en los manuales de cada sección. 7. Rastros: como ámbitos de experiencia, para ampliar el abanico de sus habilidades no para especializar, t libro de las Tierras Vírgenes. 8. El PAI recoge proyectos individuales (para que lo diferenciemos de los proyectos de todo el clan o parte del clan que se est ocasionales: donde la rotación de funciones dentro de la colonia y la manada permita a los niños y niñas explorar múltiples cargos y aprender de todos ellos. Evita donde la rotación de funciones dentro de la colonia y la manada permita a los niños y niñas explorar múltiples cargos y aprender de todos ellos. Evitamos la esp como la vida en la sección, a excepción de la sección Scout donde esa vida de pequeño grupo se vive fundamentalmente en la patrulla. 12. Organizativos: hace ayudan a gestionar algún aspecto concreto de la sección, pero no condicionan toda la vida de la sección (por ejemplo: una cadena de llamadas, la organización de la idea de grupos no estables para la ronda con el fin de no “copiar” metodologías de otras secciones (habitualmente se venía “copiando” el sistema de patrullas metodologías diferentes). 14. Comisiones funcionales y estructurales: las comisiones y cargos tienen definidas de manera concretas las tareas, con una estructur guías y subguías: es un órgano de coordinación entre patrullas, no debe utilizarse como órgano de decisión ni como una actividad excluyente. Los/as guías y sub
04. AMB UN CLIC
4.3.3. PROGRESIÓ PERSONAL
Un dels pilars del Mètode Scout són els programes progressius i atraients. Per a això, un aspecte bàsic de la nostra metodologia que respon a aquest pilar és el que coneixem com la progressió personal.
Veure enllaç
Sistema de Programes ASDE´98
En la III Conferència Scout (1998) quan es va establir el Programa Educatiu ASDE’98 la progressió personal quedava explicada de la següent manera:
La progressió personal dins del Mètode Scout és la manera de potenciar el desenvolupament de cada individu. Les etapes d'integració, participació i animació constitueixen les fases del procés natural de desenvolupament de la persona en la secció. En cadascuna de les etapes de progressió ens plantegem uns objectius educatius que corresponen amb els aprenentatges que cada scouter cree adequats per a les persones que educarà, d'acord amb el seu nivell evolutiu i context.
A més establia que es prenien com a referència els següents elements: objectius i continguts de la secció, els indicadors d'avaluació, les guies de progressió personal i les fitxes de seguiment de la progressió personal (III Conferència Scout, 1998). D'aquestes eines es van desenvolupar fonamentalment les guies de progressió personal. En aquestes guies es van establir continguts i indicadors d'avaluació per a cada àmbit educatiu en cadascuna de les etapes de cadascuna de les seccions. Això generava un Programa Educatiu i una eina per a la progressió personal molt llarga i pesada i que ha suposat moltes dificultats per a ser portada a la pràctica per les persones responsables. La pràctica en els grups scout ens ha mostrat que aquest procediment a partir de guies amb una quantitat tan elevada d'indicadors no s'ha portat al dia a dia de la secció perquè no és ni pràctic ni funcional i cada grup l'ha anat simplificant com ha pogut. A més recordem que aquesta manera de treballar la progressió no havia de ser l'única, a tenor de les eines que plantejava ASDE’98. 88
Programa Educatiu
Programa Educatiu Per totes aquestes qüestions plantegem que la progressió personal no estiga subjecta d'una manera rígida als objectius, continguts i indicadors d'avaluació de cada compromís i per a cada secció. Per a això plantejarem una eina d'avaluació més senzilla, amb menys referents i més flexible. De l'estructura de la progressió personal tal com es contemplava en ASDE’98, els grups scouts van aprofitar el treball en tres etapes de progressió per a realitzar el seguiment i visibilització de l'evolució de cada participant de la secció. Aquestes etapes quedaven definides de la següent manera: •
•
•
L'etapa d'integració que suposa la presa de contacte de les persones, la metodologia, simbologia, tradicions i les circumstàncies de la nova secció. L'etapa de participació que significa una major implicació en el progrés personal i col·lectiu. Els qui es troben en aquesta etapa juguen un paper més actiu en el grup, una vegada realitzats els aprenentatges previs i adquirits els coneixements bàsics. L'etapa d'animació que emfatitza la capacitat de la persona per a dinamitzar el grup, posant en pràctica els coneixements, actituds i aptituds adquirides en els nivells anteriors. En ella, cada persona pren una major iniciativa i amb la seua actitud de servei contribueix a la bona marxa de la secció. En aquesta etapa s'especialitza en aquelles habilitats per les quals se sent més atret.
Les característiques fonamentals de la progressió personal han de ser: • Protagonitzada per la pròpia persona: la joventut ha de ser qui s'avalue, sent les seues scouters els qui posen mitjans, suports i són guies en aquest procés. Per a això hem de fer partícips d'aquesta eina a cada jove. • Educativa (formativa): que ens servisca per a millorar, per a aprendre, per a conéixer com estem, per a definir cap a on volem anar, per a ajudar-nos a prendre decisions. Ha d'allunyar-se de comparacions entre els seus iguals, la meritocràcia, etc. • Individualitzada i flexible: ha d'acoblar-se a cadascuna de les persones de la secció, porten poc o molt temps en el grup, tinguen unes capacitats o altres. És per això que requerirà espais on es puguen posar objectius i indicadors personals (i així es recull en la metodologia de secció a través de les cues, els rastres, les especialitats, les especialitzacions i el PAI). • Atraient: com qualsevol altra activitat aquesta ha de ser motivant perquè d'una altra manera la nostra joventut no voldrà realitzar gens relacionat amb aquest tema que considerem un dels nostres pilars fonamentals. • Contínua: des que s'entra en la secció fins que s'ix, procurant la reflexió constant i gradual. Per a això hem de fer activitats, almenys, trimestralment on posem de manifest la progressió de totes les persones de la secció, encara que no hi haja canvis d'etapa.
Scouts d’Espanya
89
04. Per a organitzar aquestes qüestions i donar-los una estructura i continuïtat dins del Programa Educatiu plantegem la necessitat d'establir un esquema bàsic al qual atendre quan avaluem la progressió personal. Aquest esquema respon als pilars bàsics del Mètode Scout i aspectes clau de la progressió personal. Després, per a cada secció, especificaríem els objectius de procés que cada etapa de progressió ha de treballar de manera més concreta. • Relacions socials amb la secció: aspecte on tindre en compte el grau de coneixement i integració amb la resta de persones de la secció. • Marc simbòlic i les tradicions de la secció: aspecte per a valorar el grau de coneixement i participació en la vida de la secció. • Participació en el projecte de la secció (pedagogia del projecte): element en el qual tindre en compte el desenvolupament de la pedagogia del projecte. • Vida en la naturalesa: aspecte per a valorar un dels pilars del nostre Mètode Scout. • Objectius personals: element per a individualitzar i personalitzar la progressió personal, on cada persona (a través d'eines i metodologies pròpies de l'edat) puga establir metes personals a curt i mitjà termini. • Compromisos educatius: aspecte on integrar tot el procés vinculat a continguts educatius d'una manera àmplia i flexible perquè la progressió no depenga d'ells en exclusiva, però on es mantinga una relació de manera individual. • Elements molt específics de la secció: tots els elements molt específics de la secció (lema, estructura de la secció) o que responguen a demandes bàsiques de l'edat per procés evolutiu (per exemple l'autonomia personal en seccions petites). • Coneixement i vivència dels valors de l'Escoltisme (Llei, Promesa, Virtuts i Principis): element on recollim els valors de l'Escoltisme a través de cadascuna de les eines específiques de la secció que els reflecteixen.
90
Programa Educatiu
Programa Educatiu Cadascun d'ells s'ha traslladat de la següent manera a les seccions:
COLÒNIA
ESTOL
SECCIÓ SCOUT
UNITAT ESCOLTA
CLAN ROVER
Relació amb la resta de la colònia
Relacions socials amb la resta de l’estol
Relacions socials amb la resta de la patrulla i la secció scout
Relacions socials amb la resta de la unitat
Relacions socials amb la resta del clan
Marc simbòlic i les tradicions de la unitat
Coneixement i posada en pràctica del marc simbòlic i les tradicions de la secció i/o grup scout
Marc simbòlic i
Marc simbòlic i les
Marc simbòlic i les
tradicions de la
tradicions de l’Estol
tradicions de la
colònia
secció scout
Relacions socials amb el grup scout
Participació en el dic
Participació en la
Participació en
Participació en el
Participació en
(pedagogia del
cacera (pedagogia del
l'aventura (pedagogia
projecte de
el projecte de
projecte)
projecte)
del projecte)
l'empresa
clan (pedagogia
(pedagogia del
del projecte)
projecte) Vida en la natura
Objectius personals:
Objectius personals:
Objectius personals:
cues de castor
rastres
especialitats
Especialitzacions i/o objectius personals
Objectius personals:
(El terme especialització indica les habilitats que cada esculta tria desenvolupar per a posar al servei de la secció i el grup)
individual (PAI)
pla d'avanç
Compromisos educatius Autonomia personal Compartir
Farem el millor
Coneixement i vivència
Coneixement i vivència
de la llei de la colònia,
dels valors de la llei del
la promesa de la
ramat, la promesa
colònia i Els consells de
d’Estol i les
Malak
màximes de Baloo
Vida en la patrulla
Unitat
Servei
Sempre a punt
Unitat
Servir
Coneixement i vivència dels valors de l'Escoltisme (Llei Scout, Promesa Scout, virtuts, etc.)
Distintius d’etapa: La simbologia que acompanya a les etapes de progressió personal no té una concepció acumulativa, simplement reflecteixen el moment de la progressió en el qual es troba cada educand. Per això, no s'atorguen al final de l'etapa, com a premi; sinó a l'inici, destacant així el seu caràcter simbòlic d'identitat o pertinença, enfront del seu ús com a premi, condecoració o estatus. Marquen el començament d'un camí i no el final d'aquest.
Scouts d’Espanya
91
04. AMB UN CLIC
Explorando lo invisible Publicació que explora aqueixa part d“educació invisible” que fem contínuament a l'Escoltisme.
4.3.4. LES CELEBRACIONS SCOUTS
Les celebracions i els símbols estan molt presents en la pedagogia scout com a mitjans didàctics que reforcen l'aprenentatge progressiu.
Sentit de les celebracions com a part del mètode educatiu scout: Les celebracions ofereixen l'oportunitat de compartir moments importants en la vida del grup o la secció, com l'alegria de la comunitat scout pel progrés aconseguit per qualsevol dels seus membres. A través de símbols, s'expressen els valors de l'educació scout que compartim: servei, responsabilitat, autoformació, generositat...
Veure enllaç
Característiques de les celebracions: Les característiques que ha de recollir qualsevol celebració scout són: • Formatives per a totes les persones que participen en ella. Adaptant-se en la seua duració, símbols i textos al nivell de maduresa de les persones que participen. • Participatives en tots els seus moments. Prèviament, en ser preparades per les persones que en ella participen. Durant la seua realització, mitjançant cants, intervencions orals o escrites, reflexions dels participants, etc. i avaluació. • Personalitzades, adaptades individualment a les persones que intervenen en elles. • Scouts en els seus continguts i desenvolupament. Que reafirmen els valors i principis scouts en els quals creiem i eduquem. • Integrades en l'esdevenir normal de la secció, i en conseqüència, recollides en les programacions anuals. • Coherents amb el marc simbòlic característic de la secció i de l'Escoltisme en general..
92
Programa Educatiu
Programa Educatiu 4.4. L’AVALUACIÓ EDUCATIVA
Concepte d’avaluació educativa
L'avaluació és una etapa clau del procés educatiu, que té per finalitat millorar. Ens permet conéixer les febleses i fortaleses del procés d'aprenentatge, amb la possibilitat de fer canvis en la nostra activitat educativa. És una de les etapes més importants, que ha de ser contínua i constant, perquè no basta un control solament al final, si no abans, durant i després del procés educatiu, ja que això ens permetrà conéixer l'equip de persones que estem conduint, així com també podem prendre consciència dels encerts i errors que estem produint en el desenvolupament del quefer educatiu.
AMB UN CLIC
Avaluació de la progressió personal Serveix per a valorar el treball realitzat, destacant les fallades i encerts. I per a suggerir noves actuacions o modificacions per a millorar l'eficàcia del treball, sempre entenent l'avaluació de manera contínua..
D'acord amb els resultats de l'avaluació es faran els reajustaments o propostes de millora de tot el procés. Per tant, l'avaluació ens permet millorar la nostra actuació com a persones educadores.
Importància de l'avaluació en l'educació En el camp educatiu i com a activitat integrada dins del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'avaluació permet descobrir que els objectius plantejats s'han complit o no, el que servirà per a reprendre aquells que no van ser aconseguits, reforçar els èxits obtinguts i no incórrer en els mateixos errors en el futur, per a això serà convenient introduir el canvi d'estratègies pedagògiques per a millorar les mancances i millorar les accions futures.
Veure enllaç
Així també mitjançant l'avaluació constant podrem saber quines són les causes que entorpeixen la nostra marxa cap a la consecució dels objectius, una sèrie d'aspectes que ajudaran al fet que els seus responsables compten amb un mitjà important per a aconseguir l'èxit en les seues funcions d'orientació de l'activitat educativa i que beneficia d'igual forma a cada individu en el seu desenvolupament personal.
Scouts d’Espanya
93
04. El Programa Educatiu de Scouts d'Espanya recull dues orientacions de l'avaluació educativa: •
L'avaluació que aporta informació sobre el procés d'intervenció educativa (activitats, projectes...) per a perfeccionar-ho: avaluació del procés educatiu.
•
L'avaluació que proporciona informació sobre la situació de cada scout, amb la finalitat d'orientar-ho i prendre decisions sobre el seu pas d'etapa: avaluació de la progressió personal.
AMB UN CLIC
4.4.1. AVALUACIÓ DEL PROCÉS EDUCATIU
Avaluar scouters
Per a l'avaluació del procés educatiu deurem:
eines que tractaran d'ajudar els i les educadores a redirigir les seues avaluacions a criteris el més objectius possibles.
Avaluar el procés educatiu amb la secció: L'avaluació de les activitats i projectes sempre ha destacat en els grups scouts. Sabem que proporciona als xiquets, xiquetes i joves una oportunitat per a desenvolupar moltes destreses importants: habilitats de comunicació, debat, diàleg, reflexió, judici crític... i permet la millora de les futures activitats. Consisteix en la reflexió personal i grupal sobre els encerts, les fallades, els imprevistos sorgits, els èxits i les dificultats en l'organització, realització, etc. D'acord amb l'edat i la maduresa de cadascú, l'avaluació dels projectes i activitats tindrà major o menor profunditat.
Veure enllaç
A més, l'activitat de l'avaluació aporta a cada scouter dades interessants sobre el transcurs de les activitats que poden haver-se escapat a la seua observació i poden contribuir a millorar la seua tasca.
Avaluar el procés educatiu amb l'equip de scouters A més de l'avaluació amb el grup de scouts, l'equip de scouters de la secció educativa revisa periòdicament les activitats realitzades per a reflexionar sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge que estan conduint. Cada cert temps (cada trimestre o en finalitzar cada projecte), a més, l'equip fa una reflexió sobre la Programació anual de la secció. En el consell de grup es revisarà periòdicament el Pla anual, i almenys cada ronda, el Programa Educatiu i el Projecte Educatiu de grup. Aquesta anàlisi és molt útil perquè l'equip analitze i ajust la qualitat del Programa Educatiu, aclarisca les seues intencions i plantege amb major encert les pròximes programacions. 94
Programa Educatiu
Programa Educatiu 4.4.2. AVALUACIÓ DE LA PROGRESSIÓ PERSONAL
L'avaluació és una activitat integrada en el procés d'aprenentatge. L'avaluació educativa no deu únicament complir una funció de control dels resultats, sinó que ha de servir per a orientar i optimitzar les actuacions futures.
L'avaluació de la progressió personal ha de proporcionar informació sobre la situació de cada persona per a prendre decisions sobre el seu pas d'etapa, però la finalitat principal ha de ser l'orientació de la seua progressió. L'avaluació que no ajude a aprendre seria millor no practicarla.
Com avaluar la progressió amb la secció? A partir dels objectius de procés que cada etapa de progressió ha de treballar de manera més concreta esmentats anteriorment, establim els objectius bàsics de treball per a la progressió personal de cada etapa, els quals hem redactat tenint en compte els següents aspectes: • • •
•
•
Que siguen objectius de procés i no de producte: per a això deurien estar redactades en sentit positiu, han de marcar en què hem de treballar. Que impliquen i facen protagonista a cada scout: això suposa que hem de redactar-los en primera persona, amb un llenguatge adaptat a les diferents etapes. Que siguen flexibles: passar d'una etapa a una altra no hauria d'estar supeditat a “complir” tot el que es recull en una etapa, hi ha persones que tenen més dificultats en algun aspecte i això no hauria de ser limitant. A més, hem de deixar espai perquè cadascú es plantege els seus propis objectius o indicadors o que els realitzen de manera conjunta. Que puguen reflectir-se en un instrument representatiu, atraient i pràctic: és a dir, que puguem visualitzar i materialitzar el nostre estat d'alguna manera (més o menys representativa) que ens ajude a plasmar on estem i cap a on segueix el camí. A més, ha de ser pràctic en la línia de ser clar, senzill i manejable, és a dir, procurarem deixar de costat quaderns molt extensos, amb indicadors molt generals o instruments que no anem a poder manejar en una acampada.
Scouts d’Espanya
95
04.
COLÒNIA
PARTICIPACIÓ
INTEGRACIÓ Coneix a la resta de la
Juga amb totes les
RELACIONS SOCIALS AMB LA SECCIÓ
colònia i les seues scouters i
persones de la colònia i
assisteix amb regularitat
assisteix amb regularitat i
MARC SIMBÒLIC I LES TRADICIONS DE LA SECCIÓ
Coneix les tradicions de la
PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE DE LA SECCIÓ (PEDAGOGIA DEL PROJECTE)
VIDA EN LA NATURA
OBJECTIUS PERSONALS: CUES
COMPROMISOS EDUCATIUS
AUTONOMIA PERSONAL
COMPARTIR
CONEIXEMENT I VIVÈNCIA DELS VALORS DE L'Escoltisme (LLEI, CONSELLS DE MALAK)
Programa Educatiu
Acull a les persones noves de la colònia
alegria
colònia
S'interessa per la construcció del dic
Participa en les tradicions de
Explica a la resta les
la colònia
tradicions de la colònia
Participa en les
Realitza propostes per a
activitats de la
alguna de les fases o
construcció del dic
activitats de la construcció del dic
Mostra interés per
Gaudeix de les activitats en
Transmet a la resta de la
les activitats en la
la natura
colònia l'interés per les
natura
activitats en la natura
Coneix cadascuna de
Reconeix quals són les cues
Millora els objectius
les cues de castor
de castor en les quals ha de
relacionats amb les cues de
(el seu color i significat)
millorar
castor que més li costen
Mostra interés per les
Li agrada aprendre coses
Gaudeix ensenyant a la
activitats de la colònia
noves.
resta de la colònia el que ha aprés
Mostra interés per fer les
Duu a terme petites tasques
Ix avant en les seues tasques
coses de manera
de manera autònoma
diàries dins de la colònia.
autònoma Coneix el significat del
Comparteix amb la resta de la
Transmet el significat de
lema de la colònia:
colònia
“compartir” a la resta de la
compartir Coneix la Llei de la colònia i els consells de Malak
colònia Es compromet amb la
Explica a la resta de la
Colònia i s'esforça per
colònia el significat dels
complir els consells de
consells de Malak, la Llei de
Malak i la Llei de la
la colònia i la Promesa
colònia
96
ANIMACIÓ
Programa Educatiu
ESTOL RELACIONS SOCIALS AMB LA SECCIÓ
Coneix a la resta del ramat,
juga amb totes les persones
Acull i ajuda a les
els seus scouters i assisteix
del ramat i participa
persones noves de L’Estol
amb regularitat
activament en les seues activitats
MARC SIMBÒLIC I LES TRADICIONS DE LA SECCIÓ
Coneix les tradicions de l’Estol
Participa en les tradicions de l’Estol
Explica a la resta les tradicions de l’Estol
PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE DE LA SECCIÓ (PEDAGOGIA DEL PROJECTE)
Mostra interés per la
VIDA EN LA NATURA
Gaudeix i experimenta
Es mou amb autonomia
Transmet a la resta del
en el medi natural
en el medi natural
ramat el gust
cacera
Participa en les activitats i les fases de la cacera
Realitza propostes per a alguna de les fases o activitats de la cacera
l'experimentació i la vivència en el medi natural
OBJECTIUS PERSONALS: RASTRES COMPROMISOS EDUCATIUS
Reconeix quals són els
Desenvolupa habilitats
Millora en els rastres
rastres que domina i els que
dels rastres que més
en els quals no destaca
més li costen
domina
Mostra interés per les
Li agrada aprendre
Gaudeix ensenyant a la
activitats de l’Estol
coses noves de l’Estol
resta de l’Estol el que ha aprés
AUTONOMIA PERSONAL
Reconeix quines són les
Fa les seues tasques diàries
seues tasques diàries i les
per iniciativa pròpia
realitza amb una
Ajuda a la resta de l’Estol a dur a terme les tasques diàries
supervisió mínima/amb l'espenta del seu scouter
CONEIXEMENT I VIVÈNCIA DELS VALORS DE L'Escoltisme (LLEI, MÀXIMES DE BALOO)
Coneix la Llei del
Es compromet amb el
Explica a la resta de l’Estol el
ramat i les màximes
ramat i s'esforça per
significat les màximes de
de Baloo
complir les màximes de
Baloo, la Llei
Baloo i la Llei de l’Estol
i la Promesa
Scouts d’Espanya
97
04.
S. SCOUT RELACIONS SOCIALS AMB LA SECCIÓ
S'interessa per la resta de
Es relaciona amb totes les
Ajuda a integrar-se a la
persones de la patrulla i de
persones de la patrulla i de
resta de persones de la
la secció scout i per assistir
la secció scout i participa
patrulla i dinamitza les
a les seues activitats
activament en les seues
seues activitats
activitats
MARC SIMBÒLIC I LES TRADICIONS DE LA SECCIÓ
Coneix i assumeix les tradicions de la patrulla i la secció scout
PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE DE LA SECCIÓ (PEDAGOGIA DEL PROJECTE) VIDA EN LA NATURA
Coneix les fases de l'aventura
Coneix tècniques scout bàsiques
S'interessa per participar en les tradicions de la patrulla i la secció scout
Introdueix a la resta en les tradicions de la secció scout
Participa en cadascuna de les fases de l'aventura
Porta la iniciativa en alguna de les fases o comissions de l'aventura
Utilitza tècniques scout bàsiques
Ensenya a la resta de la patrulla tècniques scout senzilles
OBJECTIUS PERSONALS: ESPECIALITATS
Coneix les diferents especialitats que existeixen en la secció scout
S'especialitza en algun camp segons els seus interessos
Duu a terme activitats per
COMPROMISOS EDUCATIUS
Li interessa ampliar els seus coneixements
Posa en pràctica l'aprés
Ensenya i guia a les altres persones perquè aprenguen
VIDA EN LA PATRULLA
S'identifica amb la seua patrulla
Assumeix i compleix les responsabilitats dins de la patrulla (càrrec)
Contribueix a dinamitzar la seua patrulla
CONEIXEMENT I VIVÈNCIA DELS VALORS DE L'Escoltisme (LLEI, PROMESA, VIRTUTS)
Coneix els articles de la Llei i la Promesa Scout
Es compromet amb els valors de la Llei i la Promesa Scout
Explica a la resta de la secció
a la resta de la secció scout en relació a la seua especialitat
scout el significat de la Llei i la Promesa Scout en el seu dia a dia
98
Programa Educativo
Programa Educatiu
UNITAT RELACIONS SOCIALS AMB LA SECCIÓ
la unitat i per assistir a les
MARC SIMBÒLIC I LES TRADICIONS DE LA SECCIÓ
Es relaciona amb els seus iguals i participa activament en les seues activitats i reunions
Ajuda a integrar-se a la resta d’escoltes i dinamitza les seues activitats i reunions
Coneix i assumeix les tradicions de la unitat
S'interessa per participar en les tradicions de la unitat
Introdueix a la resta d’Escoltes en les tradicions de la unitat
PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE DE LA SECCIÓ (PEDAGOGIA DEL PROJECTE)
Coneix i participa en el procés d'elaboració de l'empresa
Participa en l'elaboració de l'empresa, assumint responsabilitats
Organitza l'elaboració de l'empresa de la unitat
VIDA EN LA NATURA
Coneix tècniques scout avançades
Utilitza tècniques scout avançades
Ensenya a la resta d’Escoltes tècniques scout avançades
OBJECTIUS PERSONALS
Analitza en quins aspectes pot millorar
s planteja objectius a curt i mitjà termini i s'interessa per complir-los
Avalua els seus assoliments en relació als objectius que es proposa
COMPROMISOS EDUCATIUS
Participa de manera activa en les activitats relacionades amb algun compromís educatiu
S'especialitza en algun compromís educatiu
Col·labora amb els seus scouters en la preparació d'alguna activitat relacionada amb els compromisos
UNITAT
Col·labora en activitats de la unitat
Coopera amb la unitat en l'assoliment d'objectius comuns
Valora la importància de la cooperació dins de la unitat
CONEIXEMENT I VIVÈNCIA DELS VALORS DE L'Escoltisme (LLEI, PROMESA, VIRTUTS)
Analitza els valors de l'Escoltisme
Reflexiona críticament sobre els valors de l'Escoltisme
Valora i assumeix els valors de l'Escoltisme
S'interessa per la resta de seues activitats i reunions
Scouts d’Espanya
99
Programa Educativo
ROVERS RELACIONS SOCIALS AMB LA SECCIÓ
S'interessa per la resta del clan i per assistir a les seues activitats i reunions
Es relaciona amb totes les persones del clan i participa activament en les seues activitats i reunions
Ajuda a integrar-se a la resta del clan i dinamitza les seues activitats i reunions
RELACIONS SOCIALS AMB EL GRUP SCOUT
S'interessa per conéixer a tot el grup
Coneix a la majoria del grup i les tradicions grupals
Participa en el manteniment de les tradicions de grup i reflexiona de manera crítica sobre aquestes
CONEIXEMENT I POSADA EN PRÀCTICA DEL MARC SIMBÒLIC I LES TRADICIONS DE LA SECCIÓ I/O GRUP SCOUT
Coneix i assumeix les tradicions del clan
S'interessa per participar en les tradicions del clan
Introdueix a la resta de rovers en les tradicions del clan
PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE DE LA SECCIÓ (PEDAGOGIA DEL PROJECTE)
Participa activament en cadascuna de les fases del projecte
Es responsabilitza d'alguna de les comissions del projecte
Coordina l'elaboració del projecte i reflexiona i/o anima que es finalitzen totes les etapes del projecte a més d'estar atent a possibles errors
VIDA EN LA NATURA
S'interessa per diferents maneres de participar en la cura de l'entorn
S'implica de manera activa en projectes i activitats que tinguen a veure amb la cura de l'entorn
Planifica i duu a terme les seues activitats en el medi natural tenint en compte criteris de sostenibilitat i impacte ambiental
OBJECTIUS PERSONALS: PAI
Coneix el que és el PAI i l'elabora
Posa en marxa el seu PAI avaluant la seua posada en pràctica
Redefineix el seu PAI en funció d'una avaluació i el posa en marxa
COMPROMISOS EDUCATIUS
Àmplia els coneixements i reflexions en algun dels compromisos educatius
Aprofundeix en els compromisos educatius
Prepara activitats o projectes en relació a algun dels compromisos
SERVEI
Coneix la idea de servei en el clan
Determina la seua idea de servei i la seua posada en pràctica
Posa en marxa la seua idea de servei a través del RS
CONEIXEMENT I VIVÈNCIA DELS VALORS DE L'Escoltisme (LLEI, PROMESA, VIRTUTS)
És exemple a seguir dels valors scout
Viu els valors scout dins i fora del grup
Viu els valors scout i els fomenta en els seus cercles pròxims
100
Programa Educativo
IMPLEMENTACIÓ
DEL PROGRAMA EDUCATIU DE SCOUTS D’ESPANYA Els grups scouts hauran d'incorporar el nou Sistema de Programes de Scouts d'Espanya de manera progressiva. Al llarg de les pròximes rondes solars, s'anirà concretant i definint en el procés de revisió metodològica, facilitant la formació i eines adequades des de Scouts d'Espanya i les Organitzacions Federades. En un termini no superior a dos anys des de l'aprovació del document, Scouts d'Espanya haurà de posar a la disposició dels grups scouts les guies metodològiques adaptades al nou sistema. En un termini no superior a tres anys des de la publicació de les guies metodològiques, els grups scouts hauran d'incorporar completament el nou Sistema de Programes. Els òrgans de formació de les Organitzacions Federades hauran de proporcionar formació a les persones associades durant la ronda solar 2017-2018 per a fer costat als grups scouts en la implementació.
Scouts d’Espanya
101
BETTER WORLD FRAMEWORK PROGRAMA MARC “MÓN MILLOR” DE L’OMMS
AMB UN CLIC
Antecedents Des de l'origen de l'Escoltisme, Baden Powell va voler crear una xarxa mundial de servei a la comunitat. El nostre lema: “Crear un Món Millor” passa per tindre una implicació directa en el canvi en totes les àrees de desenvolupament. El nostre Programa Educatiu està encaminat a forjar valors en cada jove per a formar agents actius de canvi, però en moltes ocasions sembla que les nostres accions són aïllades o apareixen com a accions efímeres.
Descarregat el Programa “Món Millor” Veure enllaç
Una bona part del nostre programa s'enfoca en el servei però ateses les enquestes que s'estan realitzant sobre imatge de l'Escoltisme, aquests serveis ens són percebuts per la societat. És possible que no estiguem generant, a nivell global, l'impacte en la societat que desitgem tenir o que no l'estem comunicant de manera correcta i una de les causes pot ser que no estem involucrant a les comunitats de manera correcta o suficient.
El programa “Marc Món Millor” pretén integrar a la comunitat/societat en els nostres projectes scouts perquè puga aparéixer un entorn de co-creació.
Abreviatures OMMS - Organització Mondial del Moviment Scout WOSM - World Organization of the Scout Movement PAI - Projecte d’Avanç Individual
SDM - Scouts del Món
102
Programa Educatiu
El vincle entre aquests tres programes és crear un món millor a través d'accions directes. Els tres programes scout mundials busquen motivar la ciutadania activa a l'interior de tota la joventut, i inspirar a l'acció, treballant conjuntament per a crear un món millor ja que: •
Generen un canvi positiu.
•
Promouen habilitats per a la vida, el resultat de la qual és una ciutadania activa/global.
•
Fomenten un treball integral pel Medi Ambient.
•
Consoliden el treball conjunt dels scouts i la comunitat.
Finalment, aquests tres programes són una eina mundial que, a més de tot el que s'ha dit, ens ajuda a treballar la dimensió internacional de l'Escoltisme d'una manera nova, per la qual cosa la inclusió d'aquests programes redundaria també en què els nostres educands se sentiren part d'un tot més gran i més partícips de la OMMS.
RECONEIXEMENT SCOUT DEL MÓN
- SWA (SDM)
Sabies que?
El Reconeixement Scout del Món anima a joves scouts i no scouts a pensar en problemes globals per a després actuar de manera local en les seues comunitats. És l'únic reconeixement per a joves que atorga l'Organització Scout Mundial. Com a part d'una experiència d'aprenentatge es poden adquirir competències necessàries per a solucionar problemes globals en el nivell local. A més, s'entra a formar part d'una xarxa que impulsa la inspiració d'uns altres perquè comencen les seues pròpies accions.
Ensenya Scouts of the World Award
D'altra banda, aquest programa vol reconéixer i promoure el voluntariat de servei de cada Rover. El reconeixement s'instaura a partir de l'acord signat entre Nacions Unides i la OMMS en 2004 pel qual els i les scouts ens comprometem a contribuir activament a la consecució dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides i a les actualitzacions dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
El programa es desenvolupa en 3 àrees diferents: • Desenvolupament social • Medi ambient • Cultura de la pau
Participants Aquest programa va dirigit a la branca rover.
Desenvolupament del Reconeixement Scouts del Món El programa es desenvolupa en diferents fases senzilles i flexibles on cada rover podrà triar el seu propi camí com a PAI. 1. Exploració: El primer lloc, cada rover haurà de posar-se en contacte amb la coordinació del reconeixement SDM, la qual l'ajudarà a explorar un o més dels desafiaments globals als quals ens enfrontem hui dia en els camps als quals fa referència el programa. Aquesta fase pot portar diversos dies i es realitzarà en una base de dades en línia i és secundada per més joves. En finalitzar aquesta etapa, haurà començat a desenvolupar l'esborrany del seu projecte per a abordar el problema o problemes triats en la comunitat en la qual es vulga desenvolupar.
Scouts d’Espanya
103
A.1 AMB UN CLIC
2. Voluntariat de servei: Després de completar la fase anterior, es farà lliurament a cada rover del passaport del reconeixement SDM perquè puga registrar el treball que realitzarà. Haurà de començar a realitzar el projecte que ha redactat durant la fase anterior. El projecte podrà evolucionar i canviar a mesura que s'executa. El projecte ha de durar un mínim de 80 hores de servei. 3. Avaluació: Una vegada s'acaba el projecte, haurà de ser avaluat per cada rover i posteriorment per la persona que tutoritze que li haurà sigut assignat des del programa i que li haurà seguit el projecte des del principi.
Passaport del reconeixement Scout del Món. Veure enllaç
4. Pertinença a la xarxa: Si l'experiència casa amb els criteris del reconeixement SDM, la persona responsable de la coordinació nacional del programa li proporcionarà la filiació a la Xarxa del Reconeixement SDM, on s'haurà de pujar un breu informe en scout.org i en la xarxa de Scouts d'Espanya. 5. Reconeixement: Finalment, cada rover rebrà la insígnia i el certificat del Reconeixement Scout del Món des de Scouts d'Espanya.
AMB UN CLIC
Espais físics El programa està pensat perquè existisquen una xarxa de llocs físics on els educands puguen acudir per a preparar els seus projectes i consultar a equips de persones joves voluntàries. Es treballaria per a formar a les OOFF i a cada rover que ja pertanguen a la xarxa per a poder ajudar a les noves incorporacions rovers interessades, d'aquesta manera, els locals dels grups o les seus de les Organitzacions Federades podrien funcionar com a bases del RSDM*. A més, s'aprofitaria la Xarxa de Centres Scouts per a donar formacions relacionades amb el programa a manera de seminaris temàtics cada cert temps.
Tot el que has de saber sobre el reconeixement. Veure enllaç
Necessitats per a la implementació Reconeixement Scouts del Món
del
Per a la implementació d'aquest programa, caldria crear algunes estructures en Scouts d'Espanya: • Base de dades: És el lloc on la fase descobriment tindria lloc on cada rover trobaria continu suport. Existeix una xarxa internacional de bases de dades pel que els nostres educands podrien realitzar servei en diverses comunitats i organitzar intercanvis d'experiències i projectes. • Espais físics: Es desenvoluparia informació perquè els grups scouts i les OOFF, a més dels centres scouts, tingueren 104
Programa Educatiu
Programa Educatiu informació adequada perquè cada rover poguera formar-se, assabentar-se del programa i que més rovers puguen ajudar a desenvolupar el seu projecte. •
Col·laboracions: Existeix una xarxa de persones col·laboradores desitjant ajudar altres organitzacions a implementar el programa. Cada OSN és lliure de buscar la col·laboració d'unes altres OSNs o altres ONGs perquè l'ajuden en el procés.
•
Traduccions: Caldrà traduir tots els documents referents al programa.
•
Equip del Reconeixement Scouts del Món: Caldria formar un equip que coordine la implementació i la posada en marxa del programa i que comence a tutoritzar a cada rover que desitge entrar a formar part d'aquest.
Abreviatures
OSN - Organització Scout Nacional OSNs - Organitzacions Scouts Nacionals RSDM - Reconeixement Scout del Món ONGs - Organitzacions No Governamentals
Suports i oportunitats per a la implementació del Reconeixement Scouts del Món •
Existeixen manuals sobre el programa que tan sols caldria traduir.
•
Existeix un manual d'implementació en el qual ens podem recolzar.
•
Existeix una xarxa de persones col·laboradores a nivell internacional que poden ajudar-nos en la implementació.
•
En aquests moments estem revisant la uniformitat per la qual cosa seria senzill l'introduir la nova insígnia i regular el seu ús.
•
La Xarxa de Centres Scouts es veuria reforçada amb aquest programa.
AMB UN CLIC
Xarxa de Centres Scouts de Scouts d’Espanya Veure enllaç
Scouts d’Espanya
105
A.1 AMB UN CLIC
PROGRAMA MUNDIAL DEL Medi Ambient WSEP (PMMA)
El Medi Ambient és un tema central en el nostre Programa Educatiu i és un element clau per a desenvolupar a una bona ciutadania del món. Des que l'Escoltisme va nàixer, els educands han estat connectats amb l'exterior, aprenent de la naturalesa i fent bones accions per al Medi Ambient local i global. Hi ha molts més desafiaments mediambientals hui que quan l'Escoltisme va començar, fent més important el mantindre el Medi Ambient com un eix central de l'Escoltisme per a aprofitar l'impuls ja establit i per a fer de l'Escoltisme una força activa pel canvi. Documents de la 37 Conferència Scout Mundial Veure enllaç
L'Escoltisme juga un rol important connectant a la joventut amb el món natural, especialment donada la separació de joves de la naturalesa. Amb més del 50% de la població mundial vivint en espais urbans, és important incorporar la “gran foto” del Medi Ambient, la qual inclou més que només plantes, animals i conservació. Ajudar a scouts a veure la relació entre les seues accions en un espai urbà i la repercussió en la naturalesa és un element clau de l'educació ambiental. El programa sorgeix arran de dues resolucions de la 37a Conferència Scout Mundial on es remarca la importància del Medi Ambient per als i les scouts. Aquest programa se centra en el Medi Ambient en un sentit ampli i anima a scouts a tindre una percepció global del món natural i com les seues accions diàries poden aconseguir un impacte en ell, per a aconseguir un creixent sentit de responsabilitat personal pel Medi Ambient. El programa ofereix eines, recursos i iniciatives per a ajudar a scouts de tot el món a treballar junts i juntes pel Medi Ambient local i global. El programa està dividit en 5 objectius en cadascuna de les etapes de participants i ofereix activitats marc per a cadascun d'ells..
Participants Aquest programa és per a scouts i està dividit en 3 etapes: menys d'11 anys, d'11 a 14 anys i més de 15 anys. S'adapta en el nostre programa a colònia i ramat, secció scout i unitat esculta i clan rover.
106
Programa Educatiu
Programa Educatiu Desenvolupament del Programa Mundial del Medi Ambient Aquest programa es desenvolupa en 3 fases: 1. EXPLORACIÓ Y REFLEXIÓ: Cal realitzar activitats basades en cadascun dels cinc objectius per a l'educació ambiental de l'Escoltisme.
LES I ELS SCOUTS REALITZEN ACCIONS PER UN MÓN ON:
Les persones i la biodiversitat tinguen aigua i aire nets.
Existisquen suficients hàbitats naturals per a promoure les espècies natives.
El risc de les substàncies nocives per a persones i Medi Ambient es reduïsquen al minimo.
S'implementen les pràctiques ambientals apropiades a l'entorn.
Les persones estiguen preparades per a respondre a riscos ambientals i desastres naturals.
2. “PRENDRE ACCIÓ”: Es realitza un projecte mediambiental relacionat amb el coneixement previ adquirit per al Medi Ambient local. Els requisits perquè l'acció puga ser reconeguda són definits per cada ASN, per la qual cosa caldria desenvolupar-los abans de la implementació. 3. RECONEIXEMENT: Les persones participants rebran el reconeixement des de Scouts d'Espanya.
Scouts d’Espanya
107
A.1 AMB UN CLIC
ESPAIS FÍSICS (SCENES: Scout Centres of Excellence for Nature and Environment)
Com a part del programa, podem trobar els centres de la Xarxa SCENES. Aquests centres són un poderós recurs per a involucrar als i les Scouts en l'aprenentatge sobre la cura de la naturalesa. Com Scouts d'Espanya, podem utilitzar la Xarxa de Centres Scouts per a oferir espais naturals on acampar i desenvolupar els aprenentatges i projectes. Els centres SCENES estan disponibles per a desenvolupar programes d'educació i gestió ambiental en centres scouts per a establir els nostres centres SCENES. Des de Scouts d'Espanya es faria costat a la Xarxa de Centres Scouts per a aconseguir la qualificació de centre SCENES d'un o més centres segons es decidisca més endavant.
Connexió amb el Reconeixement Scout del Món Scenes Guidelines Descarregat el programa.
L'objectiu del reconeixement Scout del Món són les seccions majors i està centrat en les àrees de desenvolupament social, medi ambient o cultura de la pau.
Veure enllaç
El programa mundial del Medi Ambient pot donar suport al desenvolupament del reconeixement de Scouts del Món. El programa Mundial del Medi Ambient completat per la secció major pot complementar els continguts educatius del Reconeixement Scouts del Món.
Necessitats per a la implementació Per a la implementació d'aquest programa, caldria crear algunes estructures en Scouts d'Espanya: Abreviaturas
MOP - Messengers of Peace (Missatgers de la Pau) MDP - Missatgers de la Pau PMMA - Programa Mundial del Medi Ambient
•
Base de dades: atés que cal crear una base de dades\ xarxa per al RSDM aquesta mateixa base de dades pot servir per a aquest programa i per a MOP.
•
Traduccions: caldrà traduir tots els documents referents al programa.
•
Equip del Programa Mundial del Medi Ambient: caldria formar un equip que coordine la implementació i la posada en marxa del programa i que comence a tutoritzar als primers educands.
RSDM - Reconeixement Scout del Món OMMS - Organització Mundial del Moviment Scout
Suports i oportunitats per a la implementació •
108
Programa Educatiu
Existeixen manuals sobre el programa que tan sols caldria traduir amb les activitats per a per a objectiu i etapa.
Programa Educatiu • Es pot demanar ajuda a la OMMS i existeixen moltes organitzacions mundials amb les quals es poden realitzar col·laboracions per al programa. • En aquests moments estem revisant la uniformitat per la qual cosa seria senzill l'introduir la nova insígnia i regular el seu ús. • La Xarxa de Centres Scouts es veuria reforçada amb aquest programa.
MISSATGERS DE LA PAU - MOP (MDP)
A tot el món, els scouts treballen per la pau en les seues comunitats de moltes maneres diferents. Totes les persones resolen conflictes a les escoles mitjançant la prevenció de la intimidació, establint vincles entre les comunitats dividides, liderant iniciatives d'educació en el seu entorn, creant solucions als problemes ambientals, i executant un sens fi d'altres projectes.
AMB UN CLIC Descobreix el programa complet.
La Xarxa Global de Missatgers de la Pau és l'eina per a la connexió d'aquest treball. Utilitzant els mitjans de comunicació social, la xarxa permetrà als scouts mostrar els seus projectes de servei i comunicar-se en línia per a compartir les seues idees, contar les seues històries i treballar junts per a construir la pau en les seues comunitats. Veure enllaç
La xarxa permetrà als scouts connectar-se a través de les fronteres nacionals d'una manera que abans només estava disponible en els jamborees i altres esdeveniments mundials. A través d'un major accés a idees, formació i suport, aquestes connexions intensificaran tot el Moviment Scout. El mosaic resultant de les històries i la cooperació serà la plataforma ideal per a demostrar l'impacte mundial del Moviment Scout al món.
El programa Missatgers de la Pau té un fons econòmic d'ajuda a projectes però es proposa no participar del mateix expressament en aquest document.
Participants Aquest programa va dirigit a totes les seccions.
Desenvolupament del programa Missatgers de la Pau Aquest programa contempla totes les activitats i projectes que estiguen encaminats a la consecució global de la pau. Per a fer aquestes tasques, és possible trobar aliances amb entitats i persones que no siguen scouts però els objectius de les quals siguen paral·lels a l'acció que es vulga realitzar.
Scouts d’Espanya
109
El programa es desenvolupa mitjançant la tècnica de projecte on es busquen els problemes en l'àmbit local. Després s'identifiquen les motivacions individuals i la capacitat de cara a triar un camp d'acció i es trien els camps en els quals caldrà formar-se per a desenvolupar l'acció. Es planeja i s'executa l'activitat o el projecte, a més d'avaluar l'assoliment dels objectius. Finalment, es comparteix l'experiència amb uns altres per a poder inspirar a scouts i no scouts per a Aconseguir un Món Millor.
Les hores de servei hauran de ser reportades en la web scout.org per a poder mesurar l'impacte global de les nostres accions. Per a això només caldrà registrar-se en la web i pujar cadascun dels projectes realitzats de manera senzilla. També es pujaran a l'espai de Scouts d'Espanya.
110
Programa Educatiu
Programa Educatiu
Una vegada s'ha pujat un mínim de dos projectes a la web i s'haja apadrinat a una altra persona al fet que entre en la Xarxa de Missatgers de la Pau, l'educand podrà sol·licitar la insígnia posant-se en contacte amb l'Àrea d'Educació Scout qui revisarà les accions i li enviarà el certificat i l’emsenya.
AMB UN CLIC
Missatgers de la Pau Descarrega't la guia per a inscriure's.
Necessitats per a la implementació del programa Missatgers de la Pau
No és necessari res en particular a l'ésser un programa que es desenvolupa en línia en la pàgina de la OMMS, tan sols caldrà traduir els manuals. En crear la base de dades per als altres dos programes es pot utilitzar per a aquest també.
Suports i oportunitats per a la implementació Veure enllaç
• Existeixen manuals sobre el programa que tan sols caldria traduir • Es crearia un equip de Missatgers de la Pau per a la revisió de les sol·licituds. • En aquests moments estem revisant la uniformitat per la qual cosa seria senzill l'introduir la nova insígnia i regular el seu ús. Caldria dissenyar una insígnia específica per a Scouts d'Espanya ja que l'actual no és oficial de l'Organització Mundial del Moviment Scout.
Scouts d’Espanya
111
Escoltisme MARÍ Sabies que?
ANTECEDENTS Espanya compta amb un total de quasi 8000 km de costa, al llarg de la qual existeix un gran nombre de poblacions que viuen mirant a la mar. Posseïm una llarga tradició marítima des de fa més de 500 anys a més de comptar amb la 3a major flota pesquera del món. En les poblacions marítimes, les inquietuds i aficions de gran part dels seus habitants, xiquets, xiquetes i joves entre elles, s'enfoquen a activitats relacionades amb la mar com a regates, windsurf, kitesurf, surf, natació, tub respirador, submarinisme, etc.
Ensenya actual dels Scouts Marins en Scouts d’Espanya
En un país com el nostre, crida l'atenció que existeixen molt pocs grups scouts marins i tal vegada és perquè no es coneix el mateix o el programa no està prou desenvolupat
L'Escoltisme marí és la forma més antiga d'Escoltisme especialitzat, fet i fet, va ser reconeguda en 1910, únicament tres anys després de l'inici de l'Escoltisme.
Actualment està molt estés a tot el món i fins i tot en països en els quals no hi ha mar i els scouts marins (coneguts en aquests països com scouts nàutics) fan activitats en rius i llacs. Les activitats nàutiques són un distintiu important, conjuntament amb uns continguts propis (mig ambientals, de tradicions, reparació d'embarcacions, etc.). En la majoria de països, els scouts marins tenen una imatge distintiva (la més comuna és un pol o camisa de color blau marí i una insígnia amb la flor de lis amb un ancora) i una nomenclatura diferenciada. En alguns països formen part de les mateixes associacions que la resta de grups scouts encara que amb els seus propis equips de treball però en molts altres països compten amb associacions pròpies de scouts marins. Encara que mundialment no hi ha un organisme que aglutine a tots els scouts marins, es fan periòdicament trobades, regates, seminaris i altres activitats que permeten compartir la metodologia. Per als scouts marins les activitats més característiques són les nàutiques, les relacionades amb el mitjà aquàtic i les tradicions marineres: les visites a vaixells, la reparació d'embarcacions, la pesca, la natació o els jocs en l'aigua. Com es recull en el document d'uniformitat i altres símbols, totes les persones membres de Scouts d'Espanya i les seues Organitzacions Federades utilitzaran el pol corresponent a la uniformitat de Scouts d'Espanya, de color blau acer. Els grups scouts de scouts marins portaran les insígnies de Scouts d'Espanya per a Escoltisme especialitzat segons s'explica en el manual. 112
Programa Educatiu
INTRODUCCIÓ L'Escoltisme marí va ser el primer Escoltisme especialitzat oficialment reconegut. Utilitza el món de la mar com mig educatiu per a treballar els valors de l'Escoltisme.
AMB UN CLIC Uniformitat i altres símbols de Scouts d’Espanya
L'Escoltisme marí de Scouts d'Espanya té una concreció metodològica pròpia que comença en l'etapa de colònia i arriba fins a l'etapa de clan. Els continguts propis de l'Escoltisme marí tenen tres eixos: 1. La tècnica de la navegació (nusos, rumbs, meteorologia, orientació...), reparació d'embarcacions i la seguretat en activitats nàutiques. 2. El coneixement i protecció del Medi Ambient aquàtic. 3. La tradició marinera i dels oficis i maneres de viure vinculats a l'aigua.
Veure enllaç
Entre les seues activitats destaquen aquelles de caràcter nàutic que permeten desenvolupar els continguts educatius marins (tant tècnics com d'ecosistema) complementant així el Programa Educatiu scout.
Per a realitzar aquest tipus d'activitats és convenient poder accedir amb facilitat a llocs com la mar, rius o llacs. Totes elles han de ser realitzades segons la normativa vigent quant al tipus d'activitat i a la formació de les seues scouters. Les diferències entre els Scouts Marins i els altres grups són: •
Les activitats: es relacionen amb el centre d'interés i pel fet de ser marines solen tindre un valor afegit d'innovació.
•
L'ambientació: es reflecteix en el local, les activitats i fins i tot en la nomenclatura que s'utilitza en les seccions.
•
Els continguts específics: és evident que per a fer algunes activitats marines s'ha de tindre una certa base tècnica.
•
Una xarxa de contactes: a més dels llaços associatius i d'articulació amb l'entorn local, com té qualsevol grup scout, un grup marí sol relacionar-se amb associacions i entitats que treballen en l'àmbit marí (centres de vela, confraries de pescadors, associacions a ajuda als mariners, etc.).
Scouts d’Espanya
113
A.2 HISTÒRIA DE L’Escoltisme MARÍ Henry Warington Smyth
.
Quan en 1907 va començar l'Escoltisme al Regne Unit, i després que el seu fundador Baden Powell publicara el seu llibre Escoltisme per a Xicons, alguns grups scouts van incloure en els seus programes activitats nàutiques. Fins i tot Baden Powell va escriure: “Quan era jove, jo vaig començar el meu Escoltisme com scout marí”. En la seua publicació trobem moltes altres referències dels scouts marins. El seu germà, Warington Baden Powell, autor de Sea Scouting and Seamanship for boys, fa aquesta important observació: “un scout marí ha de ser scout primer de tot (...). L'Escoltisme marí és solament una branca més de l'Escoltisme.” L'Escoltisme marí és reconegut en 1910 i es va expandir i va desenvolupar per diversos països, representant actualment una consolidada oferta educativa. L'Escoltisme marí a Espanya comença a Santander l'any 1915. Posteriorment serà el Grup 8 Gelabert de Centelles de Barcelona, el primer grup de scouts marins en l'època posterior a la Guerra Civil, i destacaria per crear un lloc de salvament l'any 1965. Posteriorment es crearien més grups de scouts marins per tot el territori espanyol (El Ferrol, Cadis, Tenerife, etc.). En 1989 es realitza en Port Irta (Castelló) un campament internacional de scouts marins, com a primer passe a construir un centre d'activitats nàutiques estable al nostre país. En aquest esdeveniment van participar scouts marins de Cadis i Barcelona. En el Seminari EuroSea (trobada de dirigents scouts marins de tota Europa) de 1994 a Londres (O.K.) va haver-hi participació de scouts marins, igual que anys més tard en el 2000 en Perkoz (Polònia), a Portugal en 2003, a Finlàndia en 2006 i a Irlanda en 2008. Durant la trobada de dirigents de scouts marins europeus (EuroSea), realitzat al juny de 2006 a Finlàndia, es va plantejar fer un projecte conjunt entre els scouts marins europeus amb l'objectiu de commemorar el centenari de l'Escoltisme (2007). Així va nàixer el projecte “Armada 2007”. Flotes de scouts marins del nord d'Europa i flotes del sud d'Europa es van trobar el 24 de juliol de 2007 en Ostend (Bèlgica) per a formar una gran flota internacional de scouts marins que va arribar al Jamboree del Centenari, comptant amb la participació de Acció Escorta de Catalunya. Gràcies a la participació activa del nostre Escoltisme marí tant en trobades com projectes internacionals, aquest s'està fent un lloc entre els països amb més tradició d'Escoltisme marí. En 2010 se celebra el centenari de l'Escoltisme marí i els grups marins tindran de nou l'oportunitat de participar en esdeveniments internacionals, compartir bones pràctiques i desenvolupar projectes conjunts.
114
Programa Educatiu
Escoltisme MARÍ CONCRECIÓ METODOLÒGICA La metodologia dels scouts marins és la concreció del Mètode Scout en cadascuna de les etapes psicoevolutives del desenvolupament, de la persona (seccions). A continuació veurem la concreció ales diferents seccions:
Sabies que? El primer campament de scouts marins fou en 1909.
COLÒNIA: El funcionament i ambientació de la colònia en l'Escoltisme marí és igual a la de l'Escoltisme en general però s'inclouen continguts educatius marins.
ESTOL: El funcionament i ambientació del ramat en l'Escoltisme marí és igual a la de l'Escoltisme en general però s'inclouen continguts educatius marins.
Portada del Sea Scouting for Boys. 1911
SECCIÓ SCOUT:
La secció scout en l'Escoltisme marí es denomina unitat de scouts marins o secció de scouts marins. La vida en els vaixells representa l'ambientació d'aquesta secció i els scouts es denominen mariners. Quant als òrgans de funcionament destacar que les patrulles són anomenades tripulacions, les quals adopten noms d'animals marins (dofins, gavines, foques, taurons, polps....) i estan compostes per 7 o 8 mariners i marineres. Cada tripulació té un o una guia (pilot) i el seu subguía que és copilot. L'assemblea de mariners i marineres és la reunió de tota la secció juntament amb les seues scouters. En elles es tracten temes importants de la secció així com temes de progressió personal de mariners i marineres. El consell de mariners i marineres és la reunió de pilots, copilots i scouters per a parlar de temes de funcionament, gestió i actituds de mariners i marineres. El consell de coberta és la reunió de tota la secció en la qual cada persona opina sobre les altres persones i sobre si mateixa. Principalment es tracten temes relacionats amb les actituds. El consell de la mar és la reunió d'aquells educands que comencen a treballar una nova etapa, faran la promesa o passaran a una nova secció i les seues scouters. Aquest consell es realitza (preferiblement al costat de la mar, riu o llac) la nit abans de la cerimònia. El projecte (aventura) en la secció de scouts marins és la travessia.
Scouts d’Espanya
113
A.2 L'assemblea de travessia és la reunió de tota la secció per a triar i avaluar la travessia (aventura). Tenint en compte l'ambientació pròpia dels mariners i els objectius educatius que es pretenen aconseguir, el progrés personal de cada persona quedarà reflectit en tres etapes educatives: • Grumet: es correspon a l'etapa d'integració. • Remer: es correspon a l'etapa de participació. • Timoner: es correspon a l'etapa d'animació. En començar l'etapa de remer, el mariner podrà treballar també les especialitats que l'ajudaran a desenvolupar les seues aficions amb l'objectiu de fer servei als altres. A les especialitats tradicionals s'afegiran les específiques per a scouts marins com poden ser: • Oceanografia: estudia i coneix la flora i la fauna marina dels diferents oceans. • Fusteria naval: domina les tècniques de reparació de les embarcacions. • Patró/na de piragua: domina qualsevol petita embarcació a rem (piragües, canoes, caiacs), tant en el seu funcionament com en el seu manteniment. • Patró/na de vela lleugera: domina qualsevol petita embarcació de vela lleugera (vaurient, raquero, 420, etc) tant en el seu funcionament com en el seu manteniment. • Patró/na de motonàutica: domina qualsevol petita embarcació de motor tant en el seu funcionament com en el seu manteniment (de menys de quatre metres d'eslora i menys de 13 cv, segons estableix la normativa vigent de l'ordre del 17 de juny de 1997 per a regular les condicions per al govern d'embarcacions d'esbarjo, BOE Núm. 158). • Pesca: coneix diferents tècniques de pesca. El progrés educatiu es veurà reflectit en la guia de progressió i les insígnies identificatives de les etapes/promesa. Cada mariner elabora el seu quadern de bitàcola, diari personal de les seues vivències en la secció.
UNITAT ESCOLTA: La metodologia de l'Escoltisme marí és la concreció del Mètode Scout en cadascuna de les etapes psicoevolutives del desenvolupament de la persona (secció). A continuació veurem la concreció en la unitat esculta. La unitat de escoltes en l'Escoltisme marí es denomina unitat de escoltes marins. 116
Programa Educatiu
Escoltisme MARÍ Sabies que?
El poble viking, com a representació d'un poble d'intrèpids navegants i pioners en el descobriment de moltes regions, és l'ambientació d'aquesta unitat encara que es podrà triar una altra d'acord amb la zona litoral on se situe.
Valhala: en la mitologia nòrdica, és un majestuós saló situat a la ciutat de Asgard, que governa Odín, qui tria als morts en combat que viatjaran fins allí guiats per les valquiries, mentre que l'altra meitat van al Fólkvangr de la deessa Freyja.
Quant als òrgans de funcionament destacar que els equips són anomenats flotes, els quals adopten noms de parts d'una embarcació (com a babord, estribord, proa, popa...) i estan compostes per 5 o 6 escultas. Cada equip té un/a coordinador/a anomenat coordinador/a de flota. La assemblea vikinga és la reunió de la tota l’unittd escolta juntament amb els seus scouters. En elles es tracten temes importants de la secció així com temes de progressió personal de cada escolta.
Vikings: Nom donat als membres dels pobles nòrdics d'Escandinàvia, que van prendre fama per les seues violentes incursions a Europa durant l'Edat mitjana. Els seus oficis eren guerrer i mariners que es van dedicar a explorar i espoliar a altres pobles.
El consell de coordinació de flota és la reunió de les persones coordinadores i les seues scouters per a parlar de temes de funcionament, gestió i actituds de cada esculta. El consell d’Odín és la reunió de tota la unitat en la qual cada esculta opina sobre la resta i sobre si mateix, principalment es tracten temes relacionats amb les actituds. El consell de Valhala és la reunió de part de la unitat esculta que comença a treballar una nova etapa, faran la promesa o passaran a una nova secció i les seues scouters. Aquest consell es realitza (preferiblement al costat de la mar, riu o llac) la nit abans de la cerimònia. El projecte en la unitat esculta és l'expedició. L'assemblea d'expedició és la reunió de tota la unitat per a triar i avaluar l'empresa. Tenint en compte l'ambientació pròpia de la secció esculta i els objectius educatius que es pretenen aconseguir, el progrés personal quedara reflectit en tres etapes educatives: • Grumet: es correspon a l'etapa d'integració. • Remer: es correspon a l'etapa de participació. • Timoner: es correspon a l'etapa d'animació.
Odín: és el déu de la saviesa, la guerra i la mort. Resideix en Asgard, en el palau que va construir per a si i on es troba el seu tron, des d'on podia observar el que succeïa en cadascun dels nou mons. En la batalla brandava la seua llança i muntava el seu corser de huit potes.
En començar l'etapa de remer cada esculta podrà treballar també les especialitats que l'ajudaran a desenvolupar les seues aficions amb
Scouts d’Espanya
113
A.2 l’objectiu de fer servei als altres. A les especialitats tradicionals s'afegiran les específiques per a scouts marins com poden ser: • Oceanografia: estudia i coneix la flora i la fauna marina dels diferents oceans. • Fusteria naval: domina les tècniques de reparació de les embarcacions. • Patró/a de piragua: domina qualsevol petita embarcació a rem (piragües, canoes, kayacs), tant en el seu funcionament com en el seu manteniment.
AMB UN CLIC
Descarrega’t el BOE nº158 Veure enllaç
• Patró/a de vela lleugera: domina qualsevol petita embarcació de vela lleugera (vaurient, raquero, 420, etc) tant en el seu funcionament com en el seu manteniment. • Patró/a de moto nàutica: domina qualsevol petita embarcació de motor tant en el seu funcionament com en el seu manteniment (de menys de quatre metres d'eslora i menys de 13 cv, segons estableix la normativa vigent de l'ordre del 17 de juny de 1997 per a regular les condicions per al govern d'embarcacions d'esbarjo, BOE Núm. 158). • Pesca: coneix diferents tècniques de pesca. El progrés educatiu es veurà reflectit en el manual de progressió i les insígnies identificatives de les etapes/promesa.
ROVERS: La metodologia dels scouts marins és la concreció del Mètode Scout en cadascuna de les etapes psicoevolutives del desenvolupament de la persona (seccions). El servei en activitats nàutiques és l'eix principal d'aquesta unitat. Aquest servei pot encaminar-se cap a: •
l'especialització en algun aspecte nàutic o marí (monitor de vela, monitor de piragüisme, biòleg marí...) per a realitzar servei dins del grup scout. Aquest tipus d'especialització pot complementar-se amb cursos oficials i es considera òptim en l'etapa de participació.
•
altres entitats relacionades amb la mar (com per exemple, Creu Roja de la mar, confraries de pescadors, escoles de vela...). Aquest tipus de servei ja requereix una especialització prèvia per la qual cosa considerem que és òptim en l'etapa d'animació.
Tots els òrgans de funcionament de la secció, excepte els noms de les etapes educatives, tenen la mateixa denominació que en l'Escoltisme no especialitzat.
118
Programa Educatiu
Escoltisme MARÍ La progressió personal quedarà reflectida en tres etapes educatives: •
Grumet: es correspon a l'etapa d'integració.
•
Remer: es correspon a l'etapa de participació.
•
Timoner: es correspon a l'etapa d'animació.
CONCRECIÓ CERIMONIAL I D’AMBIENTACIÓ Quant a les tradicions destacar que les cerimònies de grup es realitzen en forma d'ancora, de la següent forma:
ESCOLTES ROVERS
SCOUTS
Per a reforçar l'ambientació marina, les tradicions són: • Xiulit de reunió: per a reunir les seccions en les excursions, els i les scouters utilitzaran un xiulet marí. • Cridada d'intendència: durant els campaments es tocarà una petita campana marinera per a avisar de l'hora del menjar. • Bandera de grup: La bandera de grup serà una mundial marina amb un ganxo en l'extrem superior del bordó i les cintes dels colors del grup scout. • Cançons marineres: s'animaran les celebracions i vetlades amb cançons marineres. • Bordons: els bordons de les tripulacions portaran en el seu extrem superior un ganxo. • Quadern d’abord: és el llibre d'or de la tripulació.
Es componde d'un tub estret que dirigeix l'aire sobre una esfera de metall amb forat en la part superior que serveix per a canviar el to.
Scouts d’Espanya
113
COMPROMISOS: COLÒNIA COMPROMÍS AMBIENTAL
• CONEIXEMENT DE L'ENTORN
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
•
Descobrir l'entorn Marí a • través dels sentits i les experiències viscudes en ell •
Flora i fauna de l'entorn marí
•
Experimentació de l'entorn marí a través dels sentits
•
Gaudir de la naturalesa descobrint en ella la necessitat de protegir-la i cuidar-la
El contacte amb el medi marí mitjançant el gaudi, la cura i la protecció
•
Diferència els fets que contaminen la mar i el que no
•
La simbologia del grup marí
•
Coneix el funcionament del grup marí i coneix cançons marineres
•
Hàbits i normes bàsiques de prevenció d'accidents en la mar
•
Utilitza les normes bàsiques de seguretat en la mar
•
Respecta els perills de la mar, llacs, piscines, etc.
•
No té por a l'aigua i sent seguretat en el mitjà respectant les seues regles Coneix de les embarcacions bàsiques i els principals elements de les platges i mitjans aquàtics
COMPROMÍS AMB LA SALUT
• VALORS
Interioritzar valors que afavorisquen les relacions interpersonals en l'entorn pròxim (família, amics, escola…)
COMPROMÍS ESPITITUAL
PRIMERS AUXILIS
• Adquirir hàbits bàsics de prevenció d'accidents i interioritzar models d'actuació davant aquestos
COMPROMISOS: ESTOL COMPROMÍS AMBIENTAL
•
Conéixer l'entorn marí mitjançant els sentit
CONEIXEMENT DE L’ENTORN
• EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
Gaudir del Medi Ambient valorant la importància de dur a terme accions per a la seua protecció, conservació i enriquiment
•
Flora i fauna de l'entorn marí pròxim
•
No té por a l'aigua i sent seguretat en el mitjà respectant les seues regles
•
Interacció amb entorn marí a través dels sentits
•
Coneix els animals i la flora marina principal de la regió en la qual realitza activitats
•
Funcionament d'una embarcació de vela lleugera i tècniques de navegació bàsica
•
Coneix les embarcacions bàsiques i els principals elements de les platges i mitjans aquàtics
•
Coneix les maniobres bàsiques en una embarcació tipus optimis
•
Els efectes de la contaminació en els entorns marins sobre la flora, la fauna i la societat
•
Tècniques i instruments d'exploració i protecció de flora i fauna marina
• Diferència els fets que contaminen la mar i els que no
COMPROMÍS AMB LA SALUT
• PRIMERS AUXILIS
Desenvolupar el sentit crític i analític en relació amb la seguretat posant-lo en pràctica a l'hora de jugar
•
Hàbits i normes de prevenció d'accidents en la mar
•
Utilitza les normes de seguretat en la mar.
•
Respecta els perills de la mar, llacs, piscines, etc i és capaç de transmetre'ls
COMPROMISOS: SECCIÓ SCOUT COMPROMÍS AMBIENTAL BLOCS EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
OBJECTIU
CONTINGUT
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Gaudir del Medi Ambient, valorant la importància de dur a terme accions per a la seua protecció, conservació i enriquiment
•
Els efectes de la contaminació en els entorns marins sobre la flora, la fauna i la societat
•
•
• Aprenentatge de les principals tècniques relacionades amb la navegació en embarcacions de vela (raquero, 4.2, laser…) i piragües.
•
És capaç d'assumir la responsabilitat de portar el timó
•
La pesca
• •
Actitud d'ajuda i col·laboració amb la tripulació
•
Reparació bàsica d'embarcacions
• Coneix les principals maniobres en la navegació a vela i és capaç de realitzar-les
Desenvolupar les habilitats i destreses pròpies de les tècniques relacionades amb la mar
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
•
És capaç de reflexionar sobre els problemes mediambientals i socials i formar una opinió crítica
•
És capaç d'aparellar i revisar l'embarcació de manera autònom
•
Sap situar-se correctament en l'embarcació en cada rum
•
Sap determinar la direcció del vent i cap a on ha de començar la navegació
•
Coneix els tipus de veles i com trimar-les
•
Sap desvolcar una embarcació
•
Coneix l'escala Beaufort
• Té coneixements bàsics sobre orientació en la mar
122
•
Coneix les tècniques elementals per a la manipulació de materials d'ús comú en la reparació d'embarcacions (fibra de vidre, etc...)
•
Coneix les tècniques bàsiques de pesca
COMPROMISOS: SECCIÓ SCOUT COMPROMÍS AMB LA SALUT BLOCS PRIMERS AUXILIS
OBJECTIU • Conéixer les normes de seguretat de la navegació
CONTINGUT Regles de seguretat a bord i en les principals maniobres
•
INDICADORS D’AVALUACIÓ Compleix i fa complir les regles de seguretat
•
COMPROMÍS ESPIRITUAL
BLOCS
OBJECTIU
CONTINGUT
INDICADORS D’AVALUACIÓ
•
Comprendre i assumir els valors transcendents que es desprenen dels elements bàsics de l'Escoltisme
•
L'Escoltisme marí i la seua història
•
Entén la formació del litoral i les platges
•
Conéixer tots els elements del seu entorn marí pròxim
•
Les costes i els ecosistemes marins
•
Entén la formació del litoral i les platges
•
Coneix els ecosistemes marins del nostre litoral costaner
•
Coneix les característiques naturals de l'entorn aquàtic de la comarca
VALORS
CONEIXEMENT DE L'ENTORN
123
COMPROMISOS: UNITAT ESCOLTA COMPROMÍS AMBIENTAL BLOCS
OBJECTIU •
Ser ciutadans actius coneixedors de l'entorn mediambiental per a arribar a ser agents de canvi
CONTINGUT •
Coneixement de les característiques dels diferents ecosistemes marins
•
Coneix les principals característiques dels diferents ecosistemes marins (diferents oceans i mars)
•
Les cartes de navegació i característiques naturals de l'entorn aquàtic del nostre país
•
Té interés per l'observació i estudi d'éssers vius
•
Oceanografia (topografia marina, dinàmica marina, les ones...)
•
Característiques de les costes del nostre paí
•
Utilització correcta dels instruments d'anàlisis del medi marí
•
Té capacitat d'anàlisi i conscienciació mediambiental
•
Anàlisi dels fets que contaminen el medi marí, alternatives ecològiques i participació en la millora i conservació del mig • Aprenentatge de les principals tècniques relacionades amb la navegació en embarcacions de vela embarcacions de vela (raqueros, 4’20, 4’70...) i piragüe
•
Té sensibilitat pels fets que contaminen el medi marí
•
Valora la navegació com a treball en equip i superació personal en fer front a situacions complicades
•
La pesca
•
Té cura amb el material nàutic
•
Reparació d’embarcacions
•
És responsable en les tasques de manteniment i reparació de les embarcacions i la base nàutica
•
Té interés per aprendre nova terminologia relacionada amb l'oceanografia, la meteorologia...
•
Té coneixements sobre meteorologia aplicada a la navegació
•
Sap orientar-se en la mar i coneix la utilització del GPS
•
Domina els nusos mariners
•
Coneix les tècniques de fabricació d'embarcacion
CONEIXEMENT DE L'ENTORN
• EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
•
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
Apreciar i gaudir de la naturalesa participant en la protecció i millora del Medi Ambient
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Desenvolupar les habilitats i destreses pròpies de les tècniques relacionades amb la mar
COMPROMISOS: UNITAT ESCOLTA COMPROMÍS AMBIENTAL
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
•
Coneix els mitjans de transmissió en la mar (emissores, ràdio telèfon...)
•
Diferència i utilitza correctament els diferents aparells de l'embarcació
•
Sap reparar embarcacions.
•
Coneix el correcte muntatge i desmuntatge de l'embarcació, cuidant els seus elements
•
Diferència els diferents vents i repercussió en l'embarcació
COMPROMÍS SOCIAL BLOCS •
Preocupar-se i interessarse per les diferents opcions acadèmiques i laborals que es plantegen
ORIENTACIÓ PER A LA INSERCIÓ LABORAL
•
El món de la mar: Pescadors, la llotja, la vida a bord dels mercants
•
Pobles mariners...
•
Les regates
• •
Funcionament i normes en els ports
•
Història de la navegació: diferents tipus de vaixells, diferents veles...
•
Mostra interés cap a la mar, els seus oficis, les seues tradicions i la vida marinera
COMPROMÍS ESPIRITUAL
• VALORS
Analitzar l'ètica i la moral com a conjunt de valors que s'estableixen en la persona i en la societat
•
L'Escoltisme marí i la seua història
COMPROMISOS: CLAN ROVER COMPROMÍS AMBIENTAL
•
Ser ciutadans actius promovent la cura de l'entorn mediambiental per arribar a ser agents de canvi
•
Té coneixements d'oceanografia i entorns naturals marins
•
Participa en la preparació i realització de dinàmiques sobre conceptes teòrics i pràctics de la navegació a vela
• Apreciar i respectar la naturalesa, vetlant per la seua conservació, millora i desenvolupament sostenible
•
Coneixement de les diferents entitats de protecció de l'entorn marí
•
Té una actitud activa en defensa del Medi Ambient, especialment de l'ecosistema marí
•
Aprenentatge de les principals tècniques relacionades amb la navegació en embarcacions d'esbarjo
•
Aconsegueix el títol de Patró d'Embarcacions d'Esbarjo (PER)
•
La pesca
•
Sap llegir cartes de navegació
•
Reparació d'embarcacion
•
Té coneixements amplis sobre meteorologia
•
Coneix les principals embarcacions de vela i els principals tipus de creuers
•
Sap reparar i fabricar embarcacions
•
Coneix les cartes de navegació i els rumbs
•
Coneix els diferents sistemes d'orientació en els vaixells (GPS, ...) i els fa servir
CONEIXEMENT DE L'ENTORN
EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT
TÈCNIQUES SCOUT AMBIENTALS
Moure’s amb habilitat en un mitjà desconegut usant tècniques scouts ambientals marines
Coneix les regates, les seues característiques i la seua normativa •
Té disposició personal a ensenyar els coneixements sobre el món marí que pose
•
Té una actitud responsable en una embarcació
•
Té una actitud oberta per a aprendre noves tècniques marines o coneixements sobre el món de la mar
• Col·labora amb els educadors scouts en les activitats nàutiques, facilitant el seu desenvolupament i vigilant possibles complicacions •
Cuida del material nàutic i repara del mateix si és necessari
COMPROMISOS: CLAN ROVER COMPROMÍS AMB LA SALUD
• PRIMERS AUXILIS
Aprendre a utilitzar tant els serveis i recursos sanitaris com els medicaments de manera racional i responsable
•
Socorrisme aquàtic
•
Té coneixements de socorrisme aquàtic
•
Seguretat en embarcacions
•
Es responsabilitza en activitats nàutiques i és capaç de responsabilitzar-se d'altres educan
COMPROMÍS SOCIAL
• Reflexionar sobre les seues possibilitats acadèmiques i ORIENTACIÓ PER A laborals conforme als LA INSERCIÓ seus interessos i els seus LABORA objectius a llarg termini
•
Les entitats relacionades amb el món de la mar i la seua conservació i millora
•
Funcionament i normes dels port
•
Mostra interés per les eixides laborals relacionades amb la mar
Reconeixement de l'Escoltisme marí
Promoció de l’escoltisme marí
Scouts de España té a gala tenir un únic Programa Educatiu que unifica l’organitzación alhora que li dóna una única coherència.
Scouts d'Espanya haurà de comprometre's a fomentar l'Escoltisme marí. Per a això haurà de crear sessions formatives i presentar-les en les assemblees de les Organitzacions Federades, cursos formatius,…
El programa pot ser adaptat a les realitats de cada Organització Federada i de cada grup ja que existeixen unes certes diferències que ho fa imprescindible. L'Escoltisme marí és una adaptació molt particular que respon a una realitat molt concreta però no ha de veure's només com una adaptació sinó com una manera de fer Escoltisme. És per això que aquesta adaptació ha de prendre's com una excepció i per això els grups que vulguen fer Escoltisme marí hauran de presentar el seu Programa Educatiu al Servei d'Educació Scout perquè aquest el valide. Aquesta mesura no afectarà els grups que hui dia tenen l'estatus de grup scout marí.
Tot grup que desitge sol·licitar ser reconegut com a grup scout marí tindrà suport directe des de Scouts d'Espanya, qui es comprometrà a buscar una persona que tutoritze perquè l'ajude en la redacció del programa i en les adaptacions que siguen necessàries. A més, Scouts d'Espanya es comprometrà a fomentar els esdeveniments europeus relacionats amb l'Escoltisme marí.
127
A.3
Escoltisme AERI
Sabies que? En Scouts d'Espanya tenim un grup scout aeri, el Grup Scout Quercus 610 d'Exploradores de Madrid.
ANTECEDENTS L'Escoltisme aeri va sorgir en els anys 30 encara que no es va arribar a consolidar fins a la Segona Guerra Mundial, moment en el qual va haver-hi una autèntica explosió en nombre de grups. L'Escoltisme aeri no és tan nombrós com el marí, però en alguns països com Gran Bretanya i els Estats Units el nombre de grups és bastant important. L'Escoltisme aeri té com a eix d'animació l'aviació i les seues activitats específiques (ala delta, paracaigudisme, aeromodelisme…). Per a això és recomanable tindre la possibilitat d'accedir a instal·lacions aèries i dotar al local scout d'una ambientació pròpia d'aquesta especialitat. Els Programes Educatius inclouran, a més dels continguts propis de l'Escoltisme, continguts específics per a aquesta variant. Tot això requerirà que els seus scouters tinguen una formació adequada (segons normativa vigent) al tipus d'activitats que es realitzen. L'Escoltisme aeri ofereix una ambientació i formes pròpies basades en l'aviació i les seues activitats específiques. Els fins de l'Escoltisme aeri són els mateixos que l'Escoltisme general, encara que les seues pràctiques, activitats i formació es desenvolupen en un ambient especial, la qual cosa inclou uns coneixements i habilitats addicionals, que s'exposen en els programes tècnics propis d'aquesta branca. Es tracta d'aprofitar l'afició a les coses de l'aviació per a fer Escoltisme en un camp nou d'acció. Els seus primers passos els han donats basant-se en manuals educatius utilitzats per grups scouts aeris de Scouts de Colòmbia i l'UK Scout Association (Scouts del Regne Unit), adaptant el mètode educatiu scout i el Sistema de Programes de Scouts d'Espanya a l'especialització aèria.
PROPOSTA Després de tot l'exposat amb anterioritat, és cert que no existeix una documentació tan desenvolupada com per a l'Escoltisme marí i no està unificada la proposta pedagògica des de Scouts d'Espanya. Per això, es proposa: Definir els continguts educatius relacionats amb l'adaptació denominada “Escoltisme aeri” per a concretar la proposta educativa de Scouts d'Espanya.
Per a això, es convocarà un grup d'experts en programa i representants dels grups que actualment estan funcionant dins de Scouts d'Espanya i que són denominats aeris. Aquesta comissió mixta haurà de definir les activitats típiques i els continguts que diferencien als grups aeris de la resta de grups.
TEMPORALITZACIÓ
En un termini de fins a 6 mesos, des de l'aprovació del Programa Educatiu es convocarà la comissió. Aquesta comissió tindrà un termini d'1 any per a concretar la proposta educativa. En cas que aquesta comissió no concloga el seu treball, el Servei d'Educació Scout podrà tornar a convocar la comissió, però deixarà de reconéixer temporalment l'Escoltisme aeri fins que existisca una proposta concreta.
RECONEIXEMENT DE L'Escoltisme AERI Scouts d'Espanya té a gal·la tindre un únic Programa Educatiu que unifica l'organització alhora que li dona una única coherència. El programa pot ser adaptat a les realitats de cada Organització Federada i de cada grup scout, ja que existeixen unes certes diferències que ho fa imprescindible. L'Escoltisme aeri és una adaptació molt particular que respon a una realitat molt concreta però no ha de veure's només com una adaptació sinó com una manera de fer Escoltisme. És per això que aquesta adaptació ha de prendre's com una excepció i per això els grups que vulguen fer Escoltisme aeri hauran de presentar el seu Programa Educatiu al Servei d'Educació Scout perquè aquest el valide. Aquesta presentació al servei haurà de ser posterior a la creació de l'adaptació metodològica comentada.
PROMOCIÓ DE L’ESCOLTISME AERI Scouts d'Espanya haurà de comprometre's a fomentar l'Escoltisme aeri. Per a això haurà de crear sessions formatives i presentar-les en assemblees d'Organitzacions Federades, cursos formatius,… Tot grup que desitge sol·licitar ser reconegut com a grup scout aeri tindrà suport directe des de Scouts d'Espanya, qui es comprometrà a buscar una persona que tutoritze perquè l'ajude en la redacció del programa i en les adaptacions que siguen necessàries. A més, Scouts d'Espanya es comprometrà a fomentar els esdeveniments
GRUP RURAL AUTÒNOM El nostre Programa Educatiu és realment ampli en el que a continguts es refereix. S'adapta a tota la població destinatària i a moltes realitats socials diferents, però existeixen encara reptes que no hem aconseguit superar. Existeix una gran diversitat de llocs on apareixen grups scouts però ens falta trencar una barrera per a arribar a la realitat de l'Escoltisme rural. Aquesta proposta, també va encaminada a donar una nova fórmula de creació i manteniment de grups scouts donant una nova adaptació al nostre mètode educatiu que, sense perdre l'essència, ens permeta arribar a més joves.
AMB UN CLIC
europeus relacionats amb l’Escoltisme aeri.
HISTÒRIA DEL NOSTRE Programa Educatiu Fins a 1990, en Scouts d'Espanya convivien dos sistemes educatius heretats de França (SdF) i d'Itàlia (ISOPERCO) a més d'una metodologia tradicional. En aquest any, en la II Conferència es decideix unificar les tres metodologies en una única donant lloc al primer Programa Educatiu propi, si bé en 1982 ja s'havia creat una metodologia refosa (HR82). Va ser en 1990 quan es van establir les 5 seccions que venien del sistema francés.
Sistema aprovat a l’Assemblea Scout de 1990. Veure enllaç
El sistema ISOPERCO provinent de AGESCI té instaurades només 3 seccions educatives: estol (8-12 anys), secció scout (12-14 anys) i clan (16-21 anys).
PROPOSTA Possibilitar la creació de tropes autònomes en zones rurals per a propiciar la implantació del nostre mètode en entorns amb poca quantitat de scouters i joves.
EXPLICACIÓ La proposta va encamineu a crear una tropa autònoma que puga funcionar amb un número baix de scouters i amb un petit nombre d'educands. L'experiència ens indica que els grups scouts naixen després de formar una secció scout i/o un ramat. Perquè aquestes seccions estiguen consolidades hauríem de tindre uns 24 educands en cada secció pel que el mínim legal de Scouters hauria de ser de 5. A més, quan el grup creix amb més seccions, necessita més scouters i no disposa del recanvi natural que sol vindre dels clans. L'Escoltisme mundial està molt fonamentat en les seccions i en
molts països aquestes són pràcticament autonomas. Cada secció fa el seu treball de manera aïllada i es potencia molt en contraposició al grup. A Espanya tenim un concepte més familiar de l'Escoltisme. La gran majoria d'acampades les executa el grup en el seu conjunt encara que les activitats siguen per seccions. Aquesta manera de veure l'Escoltisme ens beneficia a molts nivells però impossibilita la implantació del mètode en llocs on no hi ha recursos humans adults suficients, o els educands s'estudiaran a altres llocs quan arriba la majoria d'edat. La realitat de moltes Organitzacions Federades és que perden una gran quantitat d'educands en l'etapa rover pel simple fet que molts s'estudiaran a altres ciutats, la qual cosa dificulta el relleu dels seus scouters. En poblacions petites, és molt complicat crear un grup perquè el nostre mètode està molt compartimentat en etapes d'edat que obliga al fet que el volum general d'educands siga gran per a aconseguir tindre una vida de secció suficient.
La proposta s'encamina a formar una secció autònoma única que puga ser liderada per un número reduït de scouters i on tots els educands estigueren en la mateixa secció. Les edats dels educands estarien compreses entre els 12 i els 17 anys.
La secció funcionaria amb el sistema de patrulles on els majors ensenyen als petits i cadascun té la seua responsabilitat. Gràcies a l'ampliació de la diferència d'edat, els educands majors tindran una experiència vital suficient, uns coneixements sobre tècniques avançats i un sentit comú pròxim al d'un adult. En el model proposat, podríem tindre una secció de 20 educands amb 3 o 4 patrulles amb educands de totes les edats liderat per tan sols 2 scouters aconseguint una experiència escultista total i una possibilitat de recanvi natural de scouters. En el nostre model actual en una població petita, si tinguérem 20 educands, podríem tindre un grup de 10 scouts, 8 escultas i 2 rovers i una necessitat d'almenys 3 scouters (o organitzacions alternatives) el que dificultaria la vida plena de secció en molts casos. Evitant aquest: “divideix i venceràs”, aconseguiríem augmentar la força i estabilitat de grup a més de donar-li una major plenitud del nostre mètode a aqueixos educands. Les activitats es realitzarien de manera conjunta encara que també es podrien realitzar activitats més centrades en les etapes actuals del nostre sistema.
AUTORITZACIÓ D’UTILITZACIÓ La potència de Scouts d'Espanya resideix en la unitat d'uns certs criteris: uniformitat, Programa Educatiu i Sistema de Formació. Aquests pilars ens asseguren que tots els scouts del país fan el mateix amb una base d'idèntica qualitat. Evita que apareguen personalismes que vulguen emmotlar l'Escoltisme a les seues opinions i per tant allunya a persones que no vulguen fer Escoltisme realment. En aquest sentit, la proposta naix amb una intenció clara i és arribar on no s'arriba actualment. Per això entenem que les tropes autònomes han de ser excepcions dins del conjunt de l'Escoltisme de Scouts d'Espanya. Per a evitar personalismes, s'ha de controlar i autoritzar l'aparició d'aquestes noves tropes.
La persona o persones que vulguen posar en marxa la creació d'una tropa autònoma hauran de sol·licitar al Servei d'Educació Scout de Scouts d'Espanya l'autorització de la utilització d'aquesta adaptació del programa. Es podrà sol·licitar per a zones rurals on hi haja poca possibilitat de tindre scouters i educands i podrà utilitzar-se també com a estratègia de creixement en ciutats. En tots dos casos, s'haurà de renovar l'estatus de tropa autònoma cada 5 anys encara que es podrà passar al programa general de Scouts d'Espanya en un temps menor prèvia comunicació al Servei d'Educació Scout. En les zones rurals, les tropes autònomes podran continuar amb aqueix estatus de manera indefinida sempre que el servei l'autoritze però no podrà donar-se aquest cas en zones urbanes. Es considera que pot ser una bona estratègia per a posar un grup en marxa però si en 5 anys no s'ha aconseguit consolidar un grup scout comú és perquè tal vegada no és viable el projecte.
AJUST EN LES OOFF I SCOUTS DE ESPAÑA Les OOFF i Scouts d'Espanya tindran a aquestes tropes com un grup més tenint en compte les característiques de l'adaptació. A l'hora de realitzar activitats de OF o de Scouts d'Espanya, els educands participaran en aquelles seccions educatives que els correspondria per edat segons el programa comú de Scouts d’Espanya.
GRUP RURAL AUTÒNOM Entenem que l'objectiu principal d'aquestes activitats és la convivència entre grups scouts i entre els educands pel que entenem que és preferible “partir” a la tropa, sempre que siga possible per recursos en aquestes activitats on sempre poden estar secundats per altres grups o scouters.
CALENDARI PER A LA IMPLEMENTACIÓ Aquesta proposta ha de portar una profunda reflexió de com han de gestionar-se aquestes tropes. Per això, es crearia un grup d'experts que buscaria referències a nivell mundial per a, tenint com a punt de partida la nostra metodologia i programa, crear una adaptació viable.
BIBLIOGRAFIA AMB UN CLIC
Publicacions: Veure enllaç
Publicacions: Scouts d’Espanya Veure enllaç
Programa Educatiu
•
AA.VV. (1998) Programa Educativo ASDE´98. Madrid. España. Scouts de España.
•
AA.VV. (2009) Castores. Manual del Educador y Cuaderno de Construcciones. Madrid. España. Scouts de España.
•
AA.VV. (2009). Lobatos. Manual del Educador y Cuaderno de Caza. Madrid. España. Scouts de España.
•
AA.VV. (2009). Scouts. Manual del Educador y Cuaderno de Aventuras. Madrid. España. Scouts de España.
•
AA.VV. (2009). Escultas y Pioneros. Manual del Educador y Cuaderno de Campo. Madrid. España. Scouts de España.
•
AA.VV. (2009). Rovers y Compañeros. Manual del Educador y Cuaderno de Ruta. Madrid. España. Scouts de España.
•
World Scout Bureau Inc. (2015) Política Scout Mundial de Programa de Jóvenes. Kuala Lumpur. Malasia.
•
World Scout Bureau Inc. (2015). Política Scout Mundial de Participación Juvenil. Kuala Lumpur. Malasia.
•
World Scout Bureau Inc (2009). Scouts of the World Award Guidelines. Kuala Lumpur. Malasia.
•
Rodney Abson and Lucy Mace (2009) World scout environment programme activities & factsheets. World Scout Bureau. Ginebra. Suiza.
•
World Scout Bureau Inc (2013). Programa Scout Mundial de Medioambiente. Kuala Lumpur. Malasia.
•
World Scout Bureau Global Support Centre, Kuala Lumpur. (2015) Messengers of Peace Support Fund Guidelines. Kuala Lumpur. Malasia.
•
Comité Scout Mundial (2017). Documento 8 - Revisión del Método Scout 41ª Conferencia Scout Mundial - Azerbaiyán 2017. Kuala Lumpur. Malasia.
•
AA.VV.(2006). Rover Commissioner’s Resource Kit. World Organization of the Scout Movement – European Region. Ginebra. Suiza.
•
Programas Educativos. (2012) VII Conferencia Scout.
•
AA.VV. (2015). RAP - Renovación y Actualización del Programa. Movimiento Scout Católico. Barcelona, España.
•
Scouts de España (2012). Documento aprobado por el Plenario de la Conferencia Scout Federal: Las personas en ASDE VII Conferencia Scout Federal. Guadarrama. España.
•
Scouts de España (2012). Documento aprobado por el Plenario de la Conferencia Scout Federal. Programas Educativos: nuevos retos, nuevas respuestas VII Conferencia Scout Federal. Guadarrama. España.
•
Scouts de España (2012). Documento aprobado por el Plenario de la Conferencia Scout Federal: Misión, visión y valores de Scouts de España. VII Conferencia Scout Federal. Guadarrama. España.
•
Scouts de España (2006). Políticas y Directrices Federales: Un Escultismo en plural. Mollina. Málaga.
•
Oficina Scout Regional. Región Europea (2014). Creating a Safe Environment for Children and Young People in Youth Organizations. Bruselas. Bélgica.
Per favor, no imprimiu si no és necessari.