Llibret premis mmiro13

Page 1

CURS 2012-2013

Organització:

FUNDACIÓ BOSCH I CARDELLACH

1


2


CURS 2012-2013

El treball de recerca, com la majoria sabem, és un treball d’investigació que ha de realitzar tot l’alumnat de batxillerat. Aquest treball: • És una petita investigació. • Pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinari. • Està dirigit per un professor/a tutor/a. • Equival a 2 crèdits i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat. • Es presenta per escrit i oralment. • S’avalua tenint en compte l’actuació durant la realització del treball, l’informe escrit i la presentació oral.

Amb la convocatòria d’aquesta dotzena edició del Premi Montserrat Miró i Marimon, la Fundació Bosch i Cardellach, l’Ajuntament de Sabadell i el Centre de Recursos Pedagògics Vallès Occidental 1 (Sabadell - Sant Quirze) volem potenciar els Treballs de Recerca del batxillerat, reconèixer l’esforç fet per l’alumnat i el professorat i projectar-los a la societat més propera. Es valorarà la relació dels treballs amb les ciències socials, les llengües, les arts, l’educació física, les ciències experimentals, el medi ambient, la tecnologia i les matemàtiques.

3


4


BASES PER PARTICIPAR-HI 1. Hi pot participar l’alumnat de 2n curs de batxillerat que hagi estat seleccionat prèviament pels centres de secundària on està matriculat, de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. 2. Els treballs presentats poden ser individuals o col·lectius, redactats en català, i corresponents al curs 2012-2013. 3. Cada centre docent pot presentar un màxim de tres treballs. 4. Els treballs es lliuraran en el format següent: a) S’han de presentar dues còpies en paper (a doble cara) i una en format digital (CD). Els annexos i tot aquell material que no formi part del cos del treball es presentarà únicament en format digital. El treball podrà anar acompanyades de diferents suports: maquetes, material informàtic, material visual, material audiovisual… Aquest material juntament amb una de les còpies en paper es retornarà un cop finalitzada la valoració dels treballs. La còpia en format digital quedarà en dipòsit a la biblioteca de la Fundació Bosch i Cardellach i la de paper a la biblioteca del Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental I. b) S’ha d’entregar en suport digital (CD) un resum del treball, on s’hi expliquin les motivacions i els resultats aconseguits. Ha de tenir una extensió màxima de 45 línies i cos 11 arial. S’hi adjuntarà una fotografia dels autors/es. c) Aquest resum juntament amb la fotografia es publicarà en el recull de treballs de recerca del curs.

5. Cada treball haurà d’anar signat únicament amb un pseudònim. Les dades dels autors i autores, les del professorat i del centre constaran en la fitxa de participació que s’haurà de lliurar, en un sobre tancat, juntament amb el treball. 6. El jurat estarà format per representants de la Fundació Bosch i Cardellach, de l’Ajuntament de Sabadell i del de Sant Quirze del Vallès, dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament al Vallès Occidental, del món universitari, del professorat dels Instituts, de la Companyia d’Aigües de Sabadell, d’un familiar de la senyora Montserrat Miró Marimon i d’un membre del CRP que actuarà com a secretari/ària. 7. Es concediran tres premis. En la seva concessió es tindran en compte els criteris següents: correcció científica en el tractament dels temes (claredat en el plantejament inicial de la hipòtesi o objectius inicials del treball, claredat en l’exposició de les conclusions i correspondència entre el plantejament inicial i les conclusions). Presentació del treball (estructura, presentació correcta, ús adequat de la llengua). Capacitats desenvolupades per l’alumnat en l’elaboració del treball (capacitat de síntesi, valoració crítica, creativitat, idoneïtat de les fonts d’informació i capacitat d’extreure dades significatives per al desenvolupament del treball).

5


8. La data límit de lliurament dels treballs serà el dimecres 20 de març de 2013 a les 2 del migdia. Tots els treballs s’han de lliurar al Centre de Recursos Pedagògics de Sabadell, carrer Mare de les Aigües, núm. 35, cantonada Lusitània, de Sabadell. 9. Els autors i autores dels treballs guanyadors faran una exposició oral en el desenvolupament de l’acte públic convocat a aquest efecte, on també es lliuraran els premis i els diplomes corresponents. Hi assistiran el jurat, el tutor o tutora del treball i totes les persones interessades. 10. El fet de participar en aquest premi pressuposa l’acceptació d’aquestes bases. Qualsevol circumstància no prevista serà resolta pel jurat.

PREMIS Es farà una publicació amb el resum dels tres treballs guanyadors i una fitxa de cadascun dels treballs presentats i, a més, es contemplen els següents premis: Premis per a l’alumnat Primer premi Beca de matrícula d’estudis de 700 €. Segon premi Beca de matrícula d’estudis de 450 €. Tercer premi Beca de matrícula d’estudis de 300 €. Tots els premis seran dotats econòmicament per la Fundació Bosch i Cardellach. Així mateix, a l’acte de lliurament de premis es farà menció específica dels treballs finalistes i es lliurarà un obsequi als seus autors. (Llibreria PAES) Premis als Centres

INFORMACIÓ Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu del Vallès Occidental I C. de la Mare de les Aigües, 35 (cantonada amb c. de Lusitània) 08206 Sabadell Tel. 93 727 76 99 a/e crp-sabadell@xtec.cat web: http://www.xtec.cat/crp-sabadell/ 6

Els centres docents als quals pertanyin els alumnes premiats rebran un premi de la Fundació Grup CASSA (Companyia d’Aigües de Sabadell, SA), el qual s’haurà d’aplicar a la compra de material educatiu pel centre.


VEREDICTE REUNIT EL JURAT Sra. Pilar García. Fundació Bosch i Cardellach Sr. Cristòfol Torra. Fill de la Sra. Montserrat Miró Sra. Eulàlia Picas. Departament d’Educació. Inspecció Sra. Maria Dalmases. ICE - UAB Sra. M. Cruz Santos. Professora de Secundària Sra. Montserrat Fons. Ex-directora CRP Sra. Noemí Ruiz. Professora de Secundària Sra. M. Pilar Pérez. Professora de Secundària Sra. Estefania Cónsul. Professora de Secundària Sra. Annabel Lozano. Professora de Secundària Sra. Isabel Gómez. Companyia d’Aigües de Sabadell Sra. Joana Melero. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Sra. Carme Pallès. Ajuntament de Sabadell President: Sr. Manuel Sabés. Fundació Bosch i Cardellach Secretària: Sra. M. Teresa Alastuey. Centre de Recursos Pedagògics de Sabadell Sr. Ramon Nasarre. Centre de Recursos Pedagògics de Sabadell

El dia 10 de juny de 2013, a les 4 de la tarda, al Centre de Recursos Pedagògics de Sabadell, havent llegit els treballs prèviament i després d’una llarga discussió i deliberació s’arriba al següent:

7


VEREDICTE FINALISTES

TERCER PREMI

Cristian Jiménez Rodríguez Eduard Madaula Izquierdo Bernat López de Mántaras Aurés Pel treball: La duresa de l’aigua Tutor: Fermí Güell Pons de l’INS Pau Vila

Albert Rico Andrés Pel treball: Allez, allez! Un fugitiu d’Argelers Tutor: Roc Casagran de l’Escola Sant Nicolau

Àlex Cabrera Colón Jordi Amezcua Martínez Pel treball: Elaboració d’un programa de ràdio: “L’esmorzar del dissabte” Tutor: Victor Verdú de l’INS Arraona Enrique Morral Santoyo Víctor Peña Rosado Pel treball: Tren de levitació electromagnética Tutor: Marcel Torras Bajona de Jaume Viladoms Clara Camps Rocabert Pel treball: La vida quotidiana dels romans Tutor: Hèctor Zacarias de l’Escola Pia

SEGON PREMI Maria Torres Vila Pel treball: Estudi del riu Ripoll Tutor: Joaquim Arandes de l’Escola Sant Nicolau

PRIMER PREMI Pau Balat García Javier Piñeiro Rosel Víctor Vila Navazo Pel treball: Disseny i construcció d’un submarí radio-controlat Tutor: Albert Saurina de l’INS Sant Quirze

A les 6 de la tarda el president aixeca la sessió, de la qual com a secretària estenc aquesta acta. Vist-i-plau M. Teresa Alastuey Prat Secretària

8

Manel Sabés Xamaní President


PREMIS DE RECERCA MONTSERRAT MIRÓ I MARIMON

9


10


PRIMER PREMI Títol:

Disseny i construcció d’un submarí RC Autors: Pau Balat García, Javier Piñeiro Rosel i Víctor Vila Navazo

Tutor: Albert Saurina Centre: Institut Sant Quirze

OBJECTIUS El nostre projecte consisteix en el disseny i construcció d’un submarí radio-controlat (RC) reproduint en una maqueta els principis essencials d’un submarí real. Aquest treball de recerca consta d’una part teòrica on mostrem una àmplia informació del món del submarí i una part pràctica referent al procés de construcció on s’explica pas a pas com hem creat la nostra pròpia maqueta. L’objectiu del nostre projecte és dissenyar i construir d’un submarí RC des de zero reproduint el funcionament d’un submarí real. Més enllà de l’elaboració del submarí, també com a objectiu familiaritzar-nos amb la manyeria i l’electrònica creant una maqueta pròpia amb iniciativa, creativitat i empenta.

INTRODUCCIÓ És ben conegut que l’ésser humà se sent atret per allò que és difícil d’aconseguir, pel prohibit, pel desconegut... Descobrir que és el que oculta el fons marí és un d’aquests objectius que aparentment són impossibles ja que la natura no ens ha dotat de les qualitats naturals suficients per poder-ho fer. Des del començament de la història els éssers humans han volgut descobrir que és el que s’amaga en la profunditat dels oceans o volar per les altures. L’origen i el desenvolupament d’aquest desig s’ha de buscar en la contemplació de la naturalesa on els peixos i els ocells són el nostre model. Com veurem més endavant, els submarins utilitzen tècniques emprades per diferents animals marins. Un submarí és, doncs, una nau capaç de navegar per sota l’aigua i per la seva superfície gràcies al seu sistema de flotabilitat i “joc de densitats”. Els submarins floten o es submergeixen en l’aigua segons augmenta o disminueix el seu pes, sense alterar el seu volum. Aquest pes es modifica fàcilment injectant aigua a l’interior del buc perquè la seva densitat augmenti i sigui major que la densitat de l’aigua i així es submergeixi. 11


En l’emersió succeeix el procés invers:el submarí expulsa l’aigua del buc per tal de disminuir la seva densitat fins a ser menor que la de l’aigua i retornar a la superfície. PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ En aquest apartat del treball explicarem el procés de construcció, és a dir, cada pas que hem seguit per fer el nostre propi submarí: - Construcció del casc - Regulació del pes - Regulació dels moments - Bancades - Bloc funcional (hèlix, timó, sistema d’immersió i emersió, il·luminació) - Proves de seguretat i de regulació - Components electrònics i connexions - Estètica: la pintura CONCLUSIONS L’objectiu del nostre projecte era construir un submarí radio-controlat des de zero que reproduís el funcionament d’un submarí real. Ara que ja l’hem finalitzat, podem afirmar que hem superat les nostres expectatives. Està clar que no hem pogut plasmar la realitat estètica, però sí funcional. Per això podem establir relacions i similituds entre el nostre submarí i un de real. Per reproduir el funcionament real d’un submarí és imprescindible imitar el sistema d’immersió i emersió, un sistema crític degut al perill que hi ha que l’aigua entri dins l’estructura de la nau. Teòricament, per enfonsar el submarí s’omplen els tancs de llast d’aigua obrint les comportes d’aquests grans dipòsits. Per tornar a la superfície s’expulsa amb aire comprimit aquesta mateixa aigua. El nostre sistema es basa en la bomba peristàltica que omple i buida una bossa de sèrum. Aquesta bossa és el nostre tanc de llast i la bom12

ba faria la funció de fer o entrar o sortir l’aigua com fan les comportes i l’aire comprimit en un submarí real. Durant tot el treball hem seguit els càlculs fisicomatemàtics que s’han de tenir en compte a l’hora de construir un submarí real. És cert que no els haurem aplicat tots degut a la relativa senzilla del nostre buc respecte als submarins reals, però sí que hem tingut en compte els bàsics, com el càlcul de moments o el principi d’Arquímedes. Englobant totes les similituds i diferències amb un submarí real, concloem amb èxit la construcció del submarí. Hem pogut imitar el sistema d’immersió i emersió, la propulsió, l’estructura amb hèlix i el timó i el sistema de regulació per garantir l’estabilitat, basant-nos en les lleis físiques. Com a conclusió final, estem d’acord en afirmar que més enllà d’haver après com construir un submarí, aquest projecte ens ha introduït en el món de la mecànica, de l’electrònica i de la mecanització. Per exemple, durant la construcció del submarí, ens hem familiaritzat amb tot tipus d’eines, connexions elèctriques i electròniques i el radio-control. Per acabar, ens agradaria afegir que si en un principi ens haguessin dit que nosaltres construiríem amb les nostres mans un submarí, no ens ho haguéssim cregut pas. Si et marques un objectiu amb voluntat i valentia serà difícil aturar-te. Si es vol es pot; només es necessita una simple idea per començar. El treball acaba aquí, però això no és la fi del nostre projecte. Nosaltres seguim navegant.


SEGON PREMI Títol:

Estudi del riu Ripoll Autora: Marta Torres Vila Tutor: Joaquim Arandes Centre: Sant Nicolau

INTRODUCCIÓ Aquest treball de recerca que teniu entre les mans està dut a terme per una alumna de l’àmbit científic de segon de batxillerat, que ha volgut centrar el seu treball en l’estudi del Riu Ripoll. Com la gran majoria dels alumnes podran afirmar, escollir el tema del treball que es farà és una part molt important però alhora molt difícil, ja que serà un tema al qual hi hauràs de dedicar moltes hores buscant informació i investigant, per tant, no es pot escollir així com així. Ha de ser un treball que t’atregui, que tinguis ganes de fer. Jo hi vaig estar donant moltes voltes, molta gent em va estar donant propostes, i gràcies a aquesta gent, en va sorgir una. Aquesta estava relacionada amb l’aigua, però no era exactament la part que em captava l’atenció, la que a mi m’agradava era la de treballar en un laboratori fent analítiques. Això era una cosa que tenia molt clara, bàsicament l’única, no sabia cap a on volia dirigir el meu treball a excepció d’això, havia d’estar relacionat en realitzar tasques en un laboratori. Aquest gran interès respecte al laboratori és degut a que per una banda, sempre m’havia fet il·lusió imaginar-me amb una bata blanca remenant tots aquells estris,

i en aquests moments he pogut fer que aquesta gran il·lusió es converteixi en una bona part pràctica del meu treball. Per altra banda, vinc d’una família científica, la meva iaia paterna, el meu pare i la meva mare, són farmacèutics, i ells ja saben com funciona un laboratori, per tant, em podrien ajudar facilitant-me alguns aparells o materials o bé compartint els seus coneixements amb mi. La part positiva que la família estigui relacionada amb el meu treball, no només és per aquest fet, sinó que a més ells han viscut envoltats en aquest àmbit, per tant, tenen coneguts com ara el cap de laboratori del Col·legi de farmacèutics de Barcelona, Gabriel Pastor, o bé la cap de les aigües de Manresa, Cristina Mauri, que m’han pogut ajudar molt. La primera idea d’aquest treball es basava en una anàlisi física, química i biològica de les aigües de les fonts del parc natural de Sant Llorenç del Munt i Obac, però aquest treball va anar canviant de mica en mica a l’anar parlant amb les persones que estaven relacionades amb aquest àmbit i que m’envoltaven, ja que haver de localitzar totes les fonts d’aquest parc, saber-ne l’origen, d’on provenien i com es movien per l’interior de la terra, ens va semblar un treball difícil i ampli. Així que vaig de13


cidir que escollir un riu i seguir-ne el seu recorregut també seria interessant i continuaria podent dur a terme pràctiques al laboratori. I així va ser, vaig canviar una mica el treball i en lloc d’analitzar fonts, analitzaria trams d’un mateix riu, el Ripoll. La veritat és que escollir el riu que analitzaria no va ser una tasca que em comportés gaire temps, ja que va sorgir en el mateix instant en que vaig decidir fer aquest canvi en el treball. Ho vaig estar ruminat durant uns minuts, però no va ser un temps gaire llarg, ja que tenia molts punts a favor. Era un riu proper al meu municipi, cosa que m’afavoria ja que volia recorre’l jo mateixa, poder-lo conèixer i agafar-hi les mostres sense dificultat. Per una altra banda passava per Sabadell, la ciutat on estudiava i per tant on duia a terme aquest treball, i així que, podria trobar-hi informació més fàcilment. I d’aquí es d’on va sorgir aquest treball, al qual més endavant vaig anomenar: “Estudi del riu Ripoll: Evolució de la qualitat biològica i fisicoquímica de l’aigua del riu Ripoll des del naixement fins a la desembocadura al riu Besos i el seu pas per Sabadell.” Tot i ser una mica llarg, era un títol clar, precís i significatiu, ja que definia exactament el tema sobre el qual aquest tractava.

14

OBJECTIUS Els objectius que vull aconseguir d’aquest treball són saber-me moure per un laboratori, conèixer els estris i aparells d’aquest, saber dur a terme anàlisis bàsiques, conèixer la qualitat biològica i fisicoquímica de les aigües del Ripoll i veure com la població de Sabadell i les indústries interfereixen en aquesta qualitat. A part de tots aquests objectius relacionats amb el tema del treball, també espero treure’n experiència, per si més endavant n’hagués de fer un altre, saber com moure’m, per on començar i quines pautes utilitzar, què fer, com fer-ho i un seguit de preguntes i dubtes que m’han anat sorgint al llarg del treball i que els he anat resolent gràcies al meu tutor i als familiars i coneguts que m’han anat ajudant. Així doncs, aquest és un treball de recerca on la major part és pràctica degut a la quantitat d’anàlisis realitzades al laboratori, però tot i així també hi ha una gran part teòrica que és la que us presentaré a continuació, que són els mètodes que he fet servir per realitzar la part pràctica i obtenir els seus resultats. METODOLOGIA Un cop triat el tema del treball vaig realitzar un esbós d’índex per orientar-me. Primer de tot em vaig decidir per fer visites i localitzar a totes aquelles persones conegudes que creia que em podrien ajudar. Els hi vaig explicar el que faria per veure què els hi semblava, a tots ells els hi va semblar bé i em van oferir recolzament i ajuda si en necessitava. Després vaig decidir dividir aquest treball en dues parts:


PART TEÒRICA Primerament vaig fer una petita introducció de les característiques del riu, ja que l’estaria treballant durant un bon temps. En primer lloc, l’estudi fisicoquímic (clorurs, conductivitat, matèries en suspensió, nitrats, oxidabilitat al permanganat, pH, oxigen dissolt, duresa, temperatura, cabal) i a continuació, l’estudi biològic (bacteris coliformes, Escherichia coli, enterococs, Clostridium perfringens i bacteris aerobis a 22 oC) tot i que aquests últims vaig acabar decidint que només els utilitzaria pel primer punt de mostreig. PART PRÀCTICA Per dur a terme les anàlisis citades anteriorment, havien d’existir uns punts de mostreig on poder agafar les mostres d’aigua, per tant un dia vaig anar a fer una recerca pel riu. Mentre anava completant la part dels mètodes que és la més voluminosa del treball, me’n vaig adonar que tot i tenir un petit laboratori muntat a casa, hi havia material i reactius als quals no podia accedir-hi, material que només es trobava a laboratoris grans. Així que em vaig haver de posar en contacte amb aquestes persones que m’havien ofert ajuda, i d’aquesta manera, vaig poder anar a fer les anàlisis al laboratori. Una altre fase molt important de la part pràctica és el dia de la recollida d’aigües, que no només constava d’anar a buscar les mostres d’aigua, sinó que s’havien de fer part d’alguna anàlisi a peu de riu, a la vegada que calia mesurar la temperatura, i el cabal. A continuació vaig fer l’anàlisi dels paràmetres fisicoquímics, que vaig dur a terme al laboratori del Centre de l’Aigua de Can Font, que és una Fundació que pertany a Aigües de Manresa.

Més endavant, vaig fer les anàlisis biològiques. Aquestes estaven dividides en dues parts, les de microinvertebrats i les de macroinvertebrats. La determinació d’aquests últims els vaig fer amb l’ajuda d’unes fitxes i una lupa directament en el riu. Vaig prendre mostres i amb l’ajuda d’un microscopi els vaig acabar de classificar. Amb la part de microinvertebrats vaig tenir una sèrie de problemes, ja que no estava capacitada per accedir al material necessari per realitzar les anàlisis, així que em vaig decantar per portar les aigües a en Gabriel Pastor, que es va oferir per analitzar-les i per explicar-me el procediment per fer-ho. Per últim, vaig anar introduint tots aquells resultats que havia obtingut, alguns directament, altres mitjançant càlculs estequiomètrics o fórmules, afegint gràfiques, imatges i taules, fins arribar a unes conclusions que finalment em permetrien acabar el treball.

15


CONCLUSIÓ Els meus objectius s’han complert, al fer aquest treball he après moltes coses, entre elles a determinar la qualitat de l’aigua. He tingut una petita discordança dels resultats amb els dos indicadors emprats degut a les baixes temperatures a l’hora de fer el mostreig per analitzar els macroinvertebrats. Si tenim en compte els paràmetres fisicoquímics la qualitat de l’aigua ha sortit més bona del que era d’esperar. M’ha agradat molt valorar-la també depenent de les espècies que hi viuen, i no m’esperava trobar tanta varietat d’organismes vius. He après també a moure’m per un laboratori, a fer anàlisis i interpretar-les, a saber buscar informació i organitzar-la. Ara valoraré més la feina que fa la gent que es dedica a estudiar i preservar el medi, perquè he vist que és molt important tot el què voluntàriament o inconscientment va a parar a l’aigua del riu, ja que en modifica la qualitat. Com he dit al començament, sí, he complert amb els meus objectius ja que he pogut realitzar un treball prou ampli que m’ha satisfet i motivat des del principi fins al final, i he arribat allà on volia gràcies també al suport de molta gent.

16


TERCER PREMI Títol:

Allez, allez ! Autor: Alberto Rico Andrés Tutora: Roc Casagran Centre: Sant Nicolau

INTRODUCCIÓ A totes les famílies hi ha avis que expliquen “batalletes” de la guerra; quan un és petit no en fa cas, però si més endavant es planteja seriosament que són històries reals viscudes per gent molt propera, se les acaba escoltant. Quan sentia explicar que el meu besavi, Albert Andrés Masachs, havia estat internat en un camp de concentració francès i que se n’havia escapat, m’imaginava una pel·lícula d’aventures, tipus La gran evasió. Vaig començar a fer preguntes per saberne detalls, però mai fins ara no havia tingut el temps ni la iniciativa per investigarho a fons. El Treball de Recerca, doncs, em semblà una molt bona “excusa” per seguirne la pista, conèixer, gairebé de segona mà (a través dels meus avis), els camps de concentració francesos, la guerra civil, la repressió franquista i sobretot, la fuga del camp, la tornada a Sabadell i com el besavi va esquivar la guàrdia civil. Tenia quatre nocions d’aquests aspectes històrics relacionats amb Argelers perquè a quart d’ESO vaig fer el treball de síntesi sobre la Maternitat d’Elna, però quan m’he encarat a una recerca seriosa he vist que en coneixia ben poca cosa i que m’hauria de documentar força.

Aquest treball consta, a l’engròs, de dues parts: una de més procedimental, que consisteix a entrevistar els meus avis i cosir-los a preguntes, recopilar fotografies, documents, objectes personals i dates de fets, resseguir el camí de l’exili des del Coll dels Belitres fins a Argelers i fotografiarlo, consultar arxius...; i una altra de més bibliogràfica, consistent a recopilar dades històriques, reconstruir breument la guerra civil espanyola i els anys següents, així com l’exili. En resum, recaptar informació que em podia ser útil per al treball. Les principals fonts han estat llibres recomanats per especialistes, pàgines d’Internet, museus, qüestions puntuals a especialistes i, sobretot, la memòria dels meus avis. BREU CONTEXT HISTÒRIC: LA GUERRA CIVIL La guerra posà també en relleu no ja l’existència de dues Catalunyes, la dels rojos i la dels franquistes, sinó la de tres; la tercera era d’una majoria que, havent estat de la República i de l’Estatut, ja no era ni de l’una ni de l’altra, com aquell català que respongué, a la pregunta de quin havia estat el dia més feliç de la seva vida, <<el 25 de gener de 1939 [recordant que 17


els franquistes ocuparen Barcelona el 26 d’aquest mes], quan uns se n’havien anat i els altres encara no havien entrat>> Resulta molt difícil resumir aquests tres anys en poques línies. De fet, s’han escrit aproximadament 15.000 llibres que tracten d’aquest tema, una quantitat equiparable a la bibliografia sobre la Segona Guerra Mundial, segons Paul Preston a La guerra civil española. Una historia concisa. I la raó que se n’hagi escrit tant és que és un període encara avui molt interessant, sobretot perquè es pot analitzar des de molts punts de vista diversos; per exemple, la guerra té molts factors desencadenants, i cadascuna d’aquestes causes esdevé una òptica diferent. Durant aquests anys, des de l’estranger la guerra es veia com un conflicte entre el comunisme i el feixisme, dues mentalitats enfrontades arreu del món. Segons Paul Preston, Espanya era un “gran campo de batalla internacional entre el fascismo y el comunismo”. Tal com diu també Preston, George Orwell, autor de llibres tan emblemàtics, profunds i alguns fins i tot angoixants, com La revolta dels animals, 1984 o Homenatge a Catalunya (aquest últim, inspirat en la estada que va fer al nostre país lluitant per la República durant la guerra, precisament) ho veia de la següent manera: “de inmediato reconocí que aquél era un estado de cosas por el que valía la pena luchar”

18

CONCLUSIÓ: PERSEGUINT UN FANTASMA He hagut d’acabar el treball, o de tenir-lo gairebé enllestit, en menys de dos mesos perquè durant el curs he de compaginar els estudis amb la pràctica intensiva de l’esport. L’objectiu inicial del treball era resseguir el camí de tornada que va seguir el meu besavi després de la fugida d’Argelers; però això ha estat impossible, perquè l’única font d’informació era el poc que en sabia el meu avi, que aleshores tenia mesos. Albert no va voler parlar mai de la guerra, i per tant el meu avi no va saber dir-me per on van passar. A més, hi ha hagut canvis a la majoria de carreteres i camins de tot Catalunya i per tant és molt difícil saber amb exactitud el recorregut de tornada. Però, a falta de poder reconstruir la tornada del meu besavi, vaig veure que la guerra civil, l’exili i els camps de concentració eren temes prou interessants. M’he hagut de centrar, doncs, en els documents que s’han conservat (la majoria van ser cremats per por als franquistes, un cop acabada la guerra) i intentar reconstruir la història a partir d’aquí. La part del treball que més interessant i amena m’ha resultat és reconstruir la història del meu besavi en particular. És a dir, entrevistar els meus avis, escoltar històries dels seus pares i tiets, remuntar-me breument en el meu arbre genealògic i conèi-


xer besavis i rebesavis; així com l’estudi de camp a Argelers i trobar filats de l’època (pensar que estava tocant un objecte que havia estat testimoni de tot el que va passar als camps em va fer especial il·lusió). D’altra banda, em va decebre el fet que a l’Arxiu Departamental de Perpinyà no constés la fitxa del meu besavi i constatar que es va perdre, si és que mai va arribar a existir. Resumint, he reconstruït una història quasi anònima d’entre centenars de milers que van ocórrer als camps, una vida d’entre totes les que van començar, resistir o acabar en aquella època. Una vida la memòria de la qual s’acabarà esborrant irremeiablement, però que no ha estat en va; penso sincerament que tot l’horror que van patir els republicans per uns ideals tard o d’hora acabarà sent compensat. He trobat uns fragments que ho expressen exactament. Jordi Soler, un escriptor mexicà nét de republicans exiliats, parla del seu avi i reconstrueix la retirada republicana: [...] como muchos de los que huían a Francia en aquel camión, era un soldado accidental, [...] un hombre normal, ni valiente ni cobarde, sin mucho talento para la aventura, medianamente fuerte y con una resistencia para el dolor y la desgracia que había ido descubriendo en el transcurso de la guerra. [...] Aunque su objetivo

no estaba lejos, la circulación por carreteras era imposible, había un atasco permanente donde convivían automóviles, camiones, autobuses, carretas tiradas por caballos o por bueyes, gente con su casa a cuestas tratando de irse de España con sus hijos y sus animales. I, quan viatja a Argelers, convidat per una associació de descendents de republicans exiliats, reflexiona sobre aquell mateix itinerari –en aquest cas, la ruta que passa per La Jonquera: Había conducido [desde Barcelona] hasta Argelès-sur-Mer; había hecho en dos horas la misma ruta que a mi abuelo, y a gran parte del éxodo republicano, le había tomado semanas completar en 1939. Las huellas de aquel exilio han quedado sepultadas debajo de una autopista de peaje por la que puede conducirse a ciento cuarenta kilómetros por hora y de una turbamulta de turistas que untados de cremas se exponen, en la larga playa de Argelès-sur-Mer, sus cuerpos al sol. Lo que puede hacerse contra el olvido es muy poco, pero es imperativo hacerlo, de otra forma nos quedaremos sin cimientos y sin perspectiva.

19


PREMIS DE RECERCA

TÍTOL

PSEUDÒNIM ÀREA

Màrqueting 2.0 (Màrqueting del “Projecte Linux Sophia”)

Apeiron

Tecnologia

Negació de l’embaràs i embaràs psicològic

Stela

Psicologia

El so de les emocions

Uggy Productions

Art

La Segona Guerra Mundial i l’economia alemanya de Hitler a Merkel

Caterina Albert

Història - Economia

Tren de Levitació electromagnética

Trainfly

Tecnologia Física

Viure al límit. Elaboració d’un documental sobre la crisi econòmica i social a Sabadell

Jusimaro

Socials

L’autisme

Mar

Psicologia

Elaboració d’un programa de ràdio: “L’esmorzar del dissabte”

Dos iguals

Català

Música sense oïda. Estudi de la relació entre els Godima instruments de corda i les freqüències de les seves notes

Física

La vida quotidiana dels romans

Invictus

Humanitats

“No val pas un bon menhir!”

Caius Bonus

Socials - Art

Astèrix, una aproximació a l’art

Thelma and Louise

Sociologia

Retrat d’un barri: Can Puiggener

La Veu

Llengua

La veu de les escriptores catalanes de la postguerra

Mairmosa

Ciències salut

Càncer: una malaltia que ens afecta a tots Gluten? No, gràcies

Pingüins

Biologia

Salubritat dels parcs infantils de Sabadell

DJ Coco

Biologia

20


MONTSERRAT MIRÓ I MARIMON

AUTORS/ES

TUTOR/A CENTRE

Xavi Marlasca Roig

Flora García

Escola Pia

Marta Ordóñez García, Ainoa Torrado Sánchez

Anna Casablancas

INS Agustí Serra

Joel Oliveras Lorente, Alba Serrano Ortiz, Adrià Vilanova Perelló, Guillem Antoni Cots

Ricardo Miranda Blázquez

INS Sant Quirze

Sergio Fernández Rodríguez, Martí Carrillo Risueño, Daniel Cardona Díaz

Encarna Rabadán Sotos

Jaume Viladoms

Enrique Morral Santoyo, Víctor Peña Rosado

Marcel Torras Bajona

Jaume Viladoms

Estefania Serrano Lora, Patricia Pérez Bertrán, Mireia Muñoz Cervantes

Joan Albert Vicens

INS Sabadell

Alba Montes Olivera, Míriam Nebrera Carreras, Raquel Gómez Moreno

Beatriu Vàzquez Vàzquez

INS Sabadell

Àlex Cabrera Colón, Jordi Amezcua Martínez

Victor Verdú

INS Arraona

Laura Arnaldo Orts

Maite Pujol

INS Arraona

Clara Camps Rocabert

Hèctor Zacarias

Escola Pia

Anna Pescador Martí

Marià Paredes

INS Pau Vila

Júlia Perarnau Moles, Clara Borrell Vilanova

Purificación Lázaro

INS Pau Vila

Maria Real Tortosa, Júlia Costa Truqué, Joaquim Ripoll Miralda

Teresa Martínez

INS Escola Industrial

Marta Moriana Sánchez, Irene Sánchez Oliva

Dolors Alcántara

INS Les Termes

Meritxell Forcen Arenas, Laura Díez Comas

Maria Sánchez

INS Les Termes

Judith Mateos Correa, Daniela Parra Cotrino

Maria Sánchez

INS Les Termes 21


TÍTOL

PSEUDÒNIM ÀREA

Efectes de l’exercici en rosegadors de laboratori amb patologies associades a l’envelliment

Les Sams

Neurociència

Epigenètica i càncer

Les epigenètiques

Biomedicina

Construint un nou punt de vista

Nike

Tecnologia

Disseny i construcció d’un submarí radiocontrolat

JPV

Tecnologia

Violència infantil

Arena

Humanitats

Una geologia didàctica i casolana, que a primer d’ESO és aplicada

Larvinkita

Geologia

Defectes de l’ull des del punt de vista òptic. Estudi de la presbícia

Estel

Física,òptica

Estudi del riu Ripoll

Oligoqueta

Química

Detecció de malalties genètiques: SPW

Uri

Biologia

Turisme i català: existeix aquest vincle d’unió

La República

Socials

La duresa de l’aigua

Inversament proporciona

Química

Cèl·lules mare. La medicina del futur

Stem Cells

Biomedicina

Allez, allez! Un fugitiu d’Argelers

Filferro

Història

La Síndrome de Down

Els Trisomis

Biologia

El món oblidat dels somnis. Com ens afecten. Sigmund Freud

Dreamers

Psicologia

Malalties neurodegeneratives: Alzheimer i Creutzfeldt-Jakob

Amics de la Neurologia

Biologia

22


AUTORS/ES

TUTOR/A CENTRE

Alba Guillem Llobet, Rita Bernaus Gumí

Mireia Panadés

INS Escola Industrial

Eva Crespo García, Raquel Madrona Bonastre

Jorge Roldán

INS Sant Quirze

Paula Arrebola Oya, Guiem Franc Lopera, Oriol Pegueroles Fernández, Juan Manuel Piñol González

Francesc Saurí

INS Vallès

Pau Balat García, Javier Piñeiro Rosel, Víctor Vila Navazo

Albert Saurina

INS Sant Quirze

Ainoa García Belmonte

Sandra Soto Lara

INS Jonqueres

Roser Ossorio Puyuelo

Montserrat Prats Sandiu-INS Jonqueres menge

Queralt Palomas Franquesa

Lourdes Cornellà Mas S. Nicolau

Maria Torres Vila

Joaquim Arandes

S. Nicolau

Marc Montoya Rodes

Montserrat Estrada

INS Miquel Crusafont

Samantha Vovanzi

M. Teresa Farré

INS Agustí Serra

Cristian Jiménez Rodríguez, Eduard Madaula Izquierdo, Bernat López de Mántaras Aurés

Fermí Güell Pons

INS Pau Vila

Marta Riba Vidal, Joan Puig Sallés, Roc Farriol Duran

Mireia Panadés

INS Escola Industrial

Albert Rico Andrés

Roc Casagran

S. Nicolau

Érika Fuentes Molina, Andrea Ambite Martín, Rocío Rodríguez Domínguez, Daniel Perarnau Yélano

Virgínia Fargas

INS Joan Oliver

Andrea Pastor Castro, Marta Larrosa Expósito, Helena García-Pulgar Rielves, Cristina Cano Molero

Vanessa Díaz

INS Joan Oliver

Andrés Baltanás Jiménez, Iris Bernal Araque, Andrea Rodríguez Espada, Alberto Mengíbar Guerra

Virgínia Fargas

INS Joan Oliver

23


TREBALLS DE RECERCA

24


Títol:

Màrqueting 2.0 (Màrqueting del “Projecte Linux Sophia”) Autor: Xavi Marlasca Roig Tutora: Flora García Centre: Escola Pia En primer lloc, cal remarcar que el treball de recerca ha de servir per desenvolupar més com a persones els estudiants. Per aquest motiu, tenint en compte que vull estudiar administració i direcció d’empreses, em vaig decantar per posarme a la pell d’un professional del màrqueting, ja que abans d’iniciar el projecte no hi havia pogut aprofundir i la passió que sentia per aquest món era immesurable. Una vegada decidit que el treball s’orientaria al màrqueting, calia buscar un producte per promocionar, ja que personalment tenia clar que havia de tenir una important vessant pràctica per ésser útil a la societat. Aleshores va ser quan se’m va plantejar la idea de fer el màrqueting d’un producte nou: el “Projecte Linux Sophia”, que faria un company del batxillerat científico-tecnològic també com a treball de recerca. Aquest producte estava íntimament relacionat amb la meva escola, la qual m’ha vist créixer des dels tres anys i m’hi sento fortament agraït. Així doncs, impulsat pels meus sentiments, vaig decidir encaminar el projecte a fer el màrqueting d’un producte per al centre educatiu que m’ha format i que mereixia ser el protagonista del meu treball de recerca així com també per

ajudar-me a decidir la carrera universitària cap on enfocar el meu futur. Finalment, el tema del treball ha estat el màrqueting aplicat a les noves oportunitats que presenta Internet: els webs 2.0, que agrupen per exemple les xarxes socials, els blogs i els wikis. Cal destacar que al llarg d’aquest procés de promoció hem presentat el projecte al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental, a la Fundació Trams i a la Central de les Escoles Pies de Catalunya. La nostra idea ha estat molt ben valorada per tothom i estem molt satisfets del resultat final del treball. Per a més informació cerqueu a Internet “projecte linux sophia”, podreu accedir a enllaços que hi estan relacionats com el web del LINKAT de la Generalitat de Catalunya: http://linkat.xtec.cat/portal/index.php?m odule=news&func=display&sid=114 En conclusió, estic molt satisfet dels resultats aconseguits tant pel projecte en sí com personalment. Aquest projecte m’ha servit per ratificar que vull dedicar el meu futur a estudiar administració i direcció d’empreses especialitzant-me en temes de màrqueting.

25


Títol:

Negació de l’embaràs i embaràs psicològic Autora: Marta Ordóñez García Tutora: Anna Casablancas Centre: Institut Agustí Serra Des d’un principi volíem enfocar la nostra investigació a l’àmbit de la psicologia i la relació entre ment i cos. D’altra banda, ens vam assabentar d’un cas de negació de l’embaràs i vam decidir fer una entrevista a l’afectada per aprofundir en la situació viscuda, tot i que finalment va resultar ser més oportú parlar amb la seva família. Tot documentant-nos amb diversos llibres i pàgines d’informació en línia especialitzades en el tema, vam trobar la patologia contrària: pseudociesi, la qual decidírem introduir en el treball, a partir d’un cas trobat a Internet, per contrastar ambdós fenòmens. Vam consultar bibliografia sobre diferents teories psicològiques i vam establir com a marc teòric la psicoanàlisi, la vessant de la psicologia que més s’avé amb els nostres objectius per l’èmfasi en la repressió sexual, el seu estudi dels mecanismes de defensa i, finalment, l’anàlisi dels diferents graus de consciència. Seguidament, vam consultar professionals relacionats amb el tema. Primer van ser dos psicòlegs. Per tal de contrastar les seves respostes amb una visió científica o biològica, vam fer una entrevista amb una ginecòloga. En comprovar que els dos enfocaments estaven molt allunyats, vam

26

creure convenient realitzar una nova entrevista amb una psiquiatra, ja que aquesta estudia processos biològics relacionats amb la ment. Així doncs, el treball està estructurat en un important apartat teòric a partir del qual hem pogut desenvolupar l’apartat pràctic, clau en el nostre treball d’investigació. Amb el desenvolupament d’ambdós apartats, hem pogut corroborar les preguntes que ens vam plantejar inicialment pel que fa a les causes d’aquestes patologies, el paper que hi juga l’educació i la cultura, i també la confusió entre els aspectes psicològics i biològics en el cos i la ment de les afectades. Hem obtingut dos tipus de conclusions: les més concretes -que expliquen els casos pràctics estudiats- i unes altres de més generals sobre les patologies tractades. Pel que fa al cas de negació de l’embaràs, hem pogut comprovar que la causa principal en el cas concret analitzat és la por exacerbada al fet que aquest embaràs pogués suposar la ruptura en l’harmonia familiar. Cal tenir present l’educació estricta i severa que ha rebut, que juga un paper realment essencial en el desenvolupament de tal cas. D’aquesta manera, els símptomes propis de l’embaràs no es


van fer visibles. Quant al cas de pseudociesi, la causa principal d’aquest cas és el desig incontrolable d’esdevenir mare, fins al punt de posar en marxa mecanismes de defensa que han dut l’afectada a oblidar fets importants de la seva vida, com l’esterilització que se li va haver d’aplicar posteriorment al naixement del seu tercer fill. D’aquesta manera, començà a manifestar símptomes propis de l’embaràs, com ara un augment de pes, de ventre i de les glàndules mamàries. Les conclusions generals que hem extret són, primerament, que hi ha un gran contrast entre la visió científica i la psicològica. A més, vam corroborar que la visió psiquiàtrica és intermèdia, tot i que s’acosta més a la psicològica. D’altra banda, hem observat que s’han realitzat escassos estudis de la negació de l’embaràs, fet que ha dificultat en gran mesura el desenvolupament del treball pel que fa a aquesta patologia. Finalment, val a dir que són situacions molt excepcionals i per això no existeixen protocols clars sobre el seu tractament; malgrat això, en moltes ocasions és necessària la combinació entre teràpia psicològica i psiquiàtrica, depenent dels casos.

27


Títol: El so de les emocions Autors: Joel Oliveras Lorente,

Alba Serrano Ortiz, Adrià Vilanova Perelló, Guillem Antoni Cots

Tutor: Ricardo Miranda Centre: Institut Sant Quirze

A cavall entre la música i el cinema, el So de les Emocions neix d’un neguit. Un neguit per esbrinar què és el que realment ens emociona, quin és el paper d’aquella música cinematogràfica que milions de persones senten però, en canvi, sempre passa desapercebuda. Un projecte que suposarà un enfrontament amb dos nous mons que encararem plantejant-nos una senzilla pregunta, què és més emotiu: el diàleg o la música? En una sola frase: una recerca sobre com sonen les emocions... Si alguna cosa diferencia aquest projecte és el seu caràcter, la seva personalitat especial, palpitant la seva part més teòrica. En aquest cas el nostre punt de partida no es basava directament en cap font d’informació externa, la teoria que es veurà reflectida en la part practica procedeix de la nostra pròpia experiència, del nostre tractament. Causa d’això fou que la primera part del So de les Emocions consistí en fer una minuciosa anàlisi de les composicions musicals d’una pel·lícula concreta: The Artist. Aquesta peça de cinema mut servirà de model musical per analitzar tant les funcions i emocions que pot produir la música com els aspectes instrumentals i rítmics que s’han d’esdevenir per produir-les.

28

Aquets coneixements analítics sostindran la segona part del treball, una segona part purament viva i dinàmica, que fluirà per la seva pròpia inèrcia. El desenvolupament de la segona part es dividí en dos grans blocs: el bloc artístic i de creació cinematogràfica, i el bloc d’estudi i anàlisi estadístic. La part artística consistia a crear un curt cinematogràfic en blanc i negre amb dues versions diferents, una amb música i totalment muda, i una altra amb so ambiental i diàlegs, el que seria Un dia més. Per fer-ho utilitzàrem motius musicals extrets de l’anàlisi de The Artist, conformant cinc temàtiques concretes, per idear i estructurar la nostra producció. D’aquesta manera, vam poder posar a prova la nostra hipòtesi fent notòria la diferència d’emocions provocades quan hi ha música o quan hi ha silencis, sons i diàlegs. El procés de creació va ser llarg però agradablement intens i vam passar els mals de cap a la fase de preparació, els moments d’ estrès de la fase de rodatge i les llargues estones d’encastament davant el programa d’edició. Un cop finalitzada la creació del curt, era hora de dur a terme l’estudi estadístic. Per fer-ho vam fer una enquesta, vam elaborar una mostra i la vam dividir en dos grups, reproduint les dues versions del curt se-


guint un ordre diferent en cadascun. Així, s’aconseguí una riquesa d’informació molt determinant en l’última etapa d’anàlisi i resultats. Els 258 alumnes enquestats actuaren d’espectadors i les seves respostes eren el reflex del so de les emocions. Però tot el procés d’elaboració, tot l’estudi estadístic va prendre sentit en el moment que els nens, sumits en el seu característic estat d’indiferència, quedaven simplement parats davant dels esporuguits ulls de la protagonista del curt, tement per la seva vida... Després de tot el llarg procés vam arribar a la conclusió que la nostra hipòtesi no era sinó una exageració. La veritable resposta no era cap de les dues opcions sinó la combinació d’ambdues. En canvi, allò que realment interioritzàrem i ens emportàrem és com fer una bona combinació. Haver esbrinat tots els enigmes que viuen darrere del codi cinematogràfic per tal de ser capaços d’emocionar l’espectador a cada moment, ja sigui mitjançant la música, el so o fins i tot la imatge. Un projecte que naixent com a recerca acadèmica i artística va transcendir a un altre nivell i va esdevenir una experiència única de recerca personal. El So de les Emocions no és un treball qualsevol, és un petit tros de vida, un vincle entre l’art, l’educació, l’esforç, l’existència i els sentiments d’un simple grup de persones. 29


Títol: La Segona Guerra

Mundial i l’economia alemanya de Hitler a Merkel Autors: Sergio Fernández

Rodríguez, Martí Carrillo Risueño, Daniel Cardona Díaz Tutora: Encarna Rabadán Centre: Jaume Viladoms El següent treball tractarà de la Segona Guerra Mundial, des de les causes que la provocaren fins a les tràgiques conseqüències, explicant el camí cap a la guerra dels països més importants i les seves situacions abans de l’inici, els pactes més destacables, la divisió dels dos bàndols principals, les fases de la guerra i les conferències de pau. A més, tractarem amb l’economia d’Alemanya, un dels països que ocupà un dels papers més importants en aquesta guerra mundial. Comprovarem si l’economia va poder tenir relació amb l’inici del conflicte, si un cop més el poder és la principal causa d’una lluita. Afegirem un posterior seguiment econòmic a aquest país al llarg de la guerra freda (on Alemanya va estar dividida en dues parts: la República Federal d’Alemanya i la República Democràtica) i actualment, per a veure si hi ha hagut o encara hi ha residus de la Segona Guerra Mundial i com un país devastat per la derrota a la guerra és actualment una de les principals potències del món. Hem escollit la Segona Guerra Mundial per al treball de recerca perquè creiem que, a més de ser molt interessant, és un tema del qual tot i ser infinitament tractat, sempre s’aprenen coses noves. En gairebé

30

un any que dura la nostra recerca podem treure a relluir informació poc tractada i extreure conclusions de certs temes. Un altre motiu d’aquesta tria és respondre a una qüestió filosòfica tradicional: “És l’home realment bo per naturalesa”, pregunta que a partir de les conseqüències de la guerra es podrà respondre fàcilment. Un tercer factor important que ens ha empès a escollir aquest tema ha estat intentar esbrinar com el conflicte armat es va globalitzar i com va anar evolucionant amb els mesos, amb els diferents avanços i tornades enrere territorials de tots bàndols, ja que fou una guerra “molt moguda”, tot el contrari de la primera guerra mundial, analitzant també algunes de les estratègies de guerra que facilitaran arribar a l’objectiu fixat. Com a conseqüència de la nostra investigació hem establert diverses deduccions. D’una banda, pel que fa a la part teòrica, hem extret la conclusió que la guerra no va suposar només la victòria dels aliats, sinó del conjunt de la societat ja que una victòria del bàndol feixista hagués tingut unes conseqüències incalculables tant en economia, demografia, política, moral o per qualsevol altre àmbit.


D’altra banda, pel que fa a la part pràctica podem dir que a partir de l’estudi realitzat sobre l’evolució econòmica d’Alemanya podem extreure que tot i fracassar en les seves ambicions i veure’s abatuts, es van saber recuperar molt ràpidament gràcies a les decisions polítiques presses pel govern, fins al punt de ser avui dia la primera potència econòmica d’Europa i una de les primeres del món. La nostra valoració final sobre aquest treball és molt positiva. Pel que fa a la part teòrica del treball, un dels aspectes que més ens ha sorprès ha estat la manca d’humanitat que pot mostrar l’ésser humà, així com la poca consciència socioeconòmica que hem observat en fer l’anàlisi a partir dels indicadors macroeconòmics. A més, amb aquesta anàlisi de l’economia de l’Estat Alemany hem pogut posar a la pràctica conceptes apressos en els nostres estudis de batxillerat. Finalment, apuntant noves línies d’investigació futures, podem determinar que es pot dur a terme un treball com el nostre en els pròxims deu anys i així observar si Alemanya continua com a capdavantera o no.

31


Títol:

Tren de levitació electromagnètica Autors: Enrique Morral Santoyo, Víctor Peña Rosado Tutor: Marcel Torras Bajona Centre: Jaume Viladoms

Tots dos sentíem interès pels camps magnètics i electromagnètics. Ens semblava un tema prou atractiu, però no teníem clar des de quina perspectiva presentarlo. Amb el temps, buscant informació, vam començar a interessar-nos pel tren bala de Japó, un tren de levitació electromagnètica que, tot i ser econòmicament més car, presta diferents beneficis respecte d’un tren convencional. Aquest va ser el nostre model a seguir. Vam començar el treball documentantnos sobre el tema, fent alhora el que seria la nostra part teòrica del treball. Un cop informats vam fer la part pràctica, intentant que quedés com més clar millor tot el que anàvem fent en cada moment per poder seguir el fil del treball. Hem elaborat una plataforma on hem fet unes proves per comprovar, mitjançant uns càlculs, quin material és el més adient per fer servir com a nucli en els electroimants que

32

formaran part de la via i posteriorment hem procedit a dissenyar i construir la nostra pròpia maqueta del tren de levitació superant els diferents obstacles que anaven sorgint a mesura que avançava el projecte. El treball, a grans trets, consta d’una part teòrica, on s’inclou una informació detallada sobre tot el que és necessari saber per entendre’l, i una part pràctica, formada per quatre parts: la construcció de la plataforma on es fan les diferents proves amb els electroimants, la construcció de la via, el disseny del tren i la disposició dels interruptors. Finalment, després de l’estudi dels diferents materials del nucli dels electroimants, malgrat algun entrebanc, hem aconseguit muntar la maqueta i jugar amb els camps electromagnètics, tal com ens havíem proposat, per fer avançar el tren.


Títol: Viure al límit. Elaboració

d’un documental sobre la crisi econòmica i social a Sabadell

Autors: Estefania Serrano Lora, Patrícia Pérez Bertrán, Mireia Muñoz Cervantes Tutor: Joan Albert Vicens Centre: Institut Sabadell

De situacions difícils, en trobem moltes, massa; només cal mirar el nostre passat històric, però també el nostre present. Estem vivint un dels moments més complicats de la nostra època: una crisi mundial que afecta la majoria de països d’una forma o d’altra. Des d’un primer moment ens vam adonar d’aquesta situació, vam veure necessari involucrar-nos a fons per comprendre al màxim com afectava realment a les persones. No vam trigar gens a adonar-nos que només es pot comprendre les persones afectades escoltant-les; fent que t’expliquin les seves vivències personals, els seus esforços per tirar endavant, les seves preocupacions, pors i inseguretats, la seva lluita i com les seves esperances d’aconseguir sortir de la situació és la seva única motivació. Per això, vam decidir muntar un vídeo que reflectís el que nosaltres i les persones afectades sentim davant la crisi a què ens enfrontem. Volíem reflectir la realitat al màxim, fent que les persones afectades parlessin i tinguessin la possibilitat d’expressar totes les preocupacions i tensions en les que dia a dia es veuen involucrats. Aquest vídeo, doncs, és una espècie de documental que busca mostrar a la gent els efectes de la crisi sobre les persones, demostrar que va molt més enllà del que es pensa i del que els mitjans de comunicació mostren. Per aconseguir els nostres objectius vam parlar amb diverses persones de diferents

edats i sectors. Vam començar el recorregut parlant amb algunes entitats de Serveis Socials (com ara Càritas) i també vam tenir el plaer de parlar amb els nostres primers testimonis, que van ser els que ens van obrir els ulls davant la situació actual. Poc després ens vam posar en contacte amb una altre col·lectiu que actualment està oferint ajuda a les persones que estan perdent els seus habitatges: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAH). En visitar aquesta plataforma hem pogut conèixer els efectes més durs de la crisi que també vam decidir incloure’ls al documental. Per no quedar-nos només amb les impressions subjectives sobre els efectes de la crisi, vam decidir parlar amb algunes persones del sector sanitari, educatiu i amb un exministre d’enginyeria i indústria, en Joan Majó. Després d’haver fet tot l’estudi vam poder concloure que l’avarícia d’uns quants ens ha portat a aquesta situació, ja que molt gent preveia que podríem arribar a aquesta crisi i no van fer res per evitar-ho. Ara tots som afectats de manera directa o indirecta, ja que tots en patim les conseqüències. També vam concloure que podrem sortir de la situació econòmica en la qual ens trobem; el camí serà difícil i llarg, però ens en sortirem, tot i que sembla que mai podrem arribar a assolir el nivell de vida que teníem anys enrere. 33


Títol: L’autisme Autores: Alba Montes Olivera, Míriam Nebrera Carreras, Raquel Gómez Moreno

Tutora: Beatriu Vàzquez Vàzquez Centre: Institut Sabadell

“Quin nen més mal educat, no té respecte per ningú. No para de cridar, els pares el podrien fer callar, no? I, a sobre, no para quiet”. Aquestes crítiques, paraules i males mirades que fan mal, són les reaccions d’altres persones que els pares i les mares amb fills autistes han de suportar diàriament. El fet de tenir un conegut que pateix aquest trastorn ens havia apropat a aquesta situació i, per això, va ser un element de motivació bastant gran. Un altre dels motius pels quals vam triar l’autisme és que vam comprovar que, socialment, no és un tema gaire conegut. Per això, amb la nostra humil aportació, voldríem aconseguir que la gent corrent conegui aquest trastorn de més a prop, que pugui aprendre coses sobre l’autisme i contribuir que, de mica en mica, la societat tingui una idea més realista del que és. Partint d’aquesta motivació, vam fer entrevistes per englobar els tres àmbits amb els quals tenen relació les persones autistes: educació, família i professionals de la psicologia, i així, veure-ho des de la perspectiva de cadascun d’aquests factors. Hem hagut de ser fortes de cara als pares i mares, perquè moltes vegades la realitat

34

costa d’afrontar i s’emocionaven amb determinades preguntes. Aquesta, per tant, ha estat una de les dificultats que hem hagut de superar. Tot i que el major problema que se’ns ha presentat ha estat posarnos a la pell d’un infant autista, ja que és impossible saber com se senten realment: pots intentar experimentar durant un temps limitat el que suposa ser una persona amb alguna discapacitat física (ceguesa, anar en cadira de rodes...), però no pots fer que capacitats de la teva ment deixin de funcionar o ho facin de forma diferent. També teníem la idea que aquest trastorn no té cura ni una causa coneguda. Per tant, vam voler investigar si hi havia algun tipus de tractament o teràpia que, com a mínim, ajudés a evolucionar a l’infant afectat i pogués tenir alguna millora. Respecte aquest àmbit vam poder arribar a la conclusió que hi ha moltes hipòtesis sobre quina podria ser la causa i que a cada individu afectat li prové de diferent manera. I, efectivament, hem sabut que de moment no té cura. L’estudi sobre l’autisme que hem realitzat està compost per diversos punts: definició del trastorn, història, característiques i Educació entre d’altres, tal com es pot comprovar a l’índex que l’introdueix.


Finalment, hem comprés que la vida d’un infant autista és més difícil que la de qualsevol altre infant. És una vida una mica abstracta, plena de rutines i, per tant, s’ha d’esforçar més per aprendre i millorar diàriament. Però, també ens hem adonat que igualment pot arribar a ser feliç i que l’únic que necessita és més ajut per part dels altres i l’amor incondicional de les persones que l’envolten. Hem comprés que la vida d’uns pares i unes mares d’ un infant autista no és simple, ni senzilla: han de sacrificar-se més pel seu fill o filla. Per últim, gràcies a la col·laboració de la mare de l’infant autista que coneixem, que ens va redactar una carta sobre els seus sentiments cap al seu fill, hem après que la vida no és fàcil i que molta gent lluita diàriament per tal que els seus fills i filles puguin tenir un futur millor i puguin ser més independents. Tothom hauríem de sentir una mica d’empatia i, sobretot, tothom hauríem d’intentar ser feliços malgrat els obstacles que se’ns presenten a la nostra vida.

35


Títol:Elaboració d’un programa

de ràdio: “L’esmorzar del dissabte” Autors: Àlex Cabrera Colón, Jordi Amezcua Martínez Tutor: Víctor Verdú Centre: Institut Arraona

Principalment, com amants de la ràdio que som, ens hem decantat per aquest tema ja que és tota una oportunitat per a nosaltres fer veure la nostra passió per la ràdio. Hem escollit fer un projecte per elaborar un programa de ràdio d’una hora tenint en compte tot el que explicarem a continuació. La pregunta bàsica que hem arrossegat al llarg de l’elaboració del treball és la següent: “Som capaços de fer un programa de ràdio aplicant tots els coneixement apresos?”. La nostra devoció per la ràdio va començar fa uns anys. Des de ben joves hem tingut clara la professió del futur: periodistes. Gràcies al projecte “RadiOna” del nostre institut, l’INS Arraona, vam tenir l’oportunitat de començar aquesta aventura i conèixer què és una ràdio. L’elaboració dels guions, la serietat en determinats moments, improvisar quan toca..., són alguns dels trets que hem après amb aquest projecte. Arran d’aquesta oportunitat, a tots dos se’ns va obrir una altra porta: poder treballar a Ràdio Sabadell, la ràdio de la ciutat. Aquí és on realment vam veure com funcionava una ràdio. Saber apreciar el temps, anar sempre a contrarellotge, perfeccionar els guions, estar sempre alerta amb les notícies d’última hora. Cada cop teníem més confiança en nosaltres mateixos. Arribat aquest punt i gràcies a les dues oportunitats radiofòniques, se’ns va ocórrer la 36

idea de fer el treball de recerca sobre tot l’aprés. Cuidar els modals al directe i dur a terme tota la feina que correspon a un programa de ràdio ha estat el més important a l’hora de gravar el nostre programa de ràdio. Posar en pràctica els nostres coneixements ha estat la nostra preferència, el nostre objectiu. L’estructura del treball de recerca s’ha basat en dues parts essencials: la recerca d’informació per tal d’augmentar el nostre coneixement sobre el mitjà i la part de creació del nostre propi programa. Hem cercat informació sobre com s’organitza una ràdio, quins elements la composen, de quina manera es treballa i quines tècniques trobem per tal de millorar davant el micròfon. També hem considerat necessari incorporar un apartat sobre la història de la ràdio, ja que d’aquesta manera tenim una base i un cert coneixement de com i quan va sorgir. L’altra part ha estat molt més elaborada i tractada per nosaltres mateixos, tenint en compte que ho hem hagut de fer tot nosaltres sols. Pensar les plantilles dels guions o pensar i buscar les millors sintonies pel programa ha estat feina nostra. El nostre treball de recerca es basa en un projecte i no pas en una hipòtesi. Amb això volem dir que no hem afirmat ni refutar res. Nosaltres el que hem volgut constatar és si estem capacitats per fer un programa de ràdio amb tot el que això comporta.


Títol:Música sense oïda. Estudi de

la relació entre els instruments de corda i les freqüències de les seves notes Autora: Laura Arnaldo Orts Tutora: Maite Pujol Centre: Institut Arraona

Una de les coses per la qual sempre he tingut una gran passió ha estat la música. I aquesta passió em ve des de petita, degut a que sempre he estat envoltada d’ella molt directament, pel fet de que molts dels membres de la meva família toquen o han tocat algun instrument, i d’aquí que la consideri que ja forma part de la meva vida. A més, personalment l’utilitzo com un mètode per desconnectar de tot el món extern i per poder-me relaxar. Perquè la música no és només un so que ens arriba i que escoltem, sinó que és capaç de canviar el nostre estat d’ànim, és a dir, el que sentim. Ens pot transmetre alegria, tristesa, por, angúnia, pau..., només amb les característiques del seu so (si és ràpida, tranquil·la, festiva...), però també és capaç de transmetre una infinitat de sentiments i emocions, despertant els nostres records, anhels, esperances, desil·lusions i frustracions, ja que molts cops ens identifiquem amb les lletres de les cançons perquè plasmen alguna de les nostres vivències. Degut a això, he arribat a la conclusió de que sense aquesta no podria “viure”, ja que seria com si em traguessin una part de mi. Per això, vaig voler aprofitar aquest treball de recerca per poder aprofundir una mica més en aquest tema. Concretament, vaig realitzar un estudi de les ones del so de diversos instruments de corda amb

l’objectiu de trobar un patró matemàtic que caracteritzés a cada instrument i que, per tant, em permetés afirmar si es tractava d’un o de l’altre sense necessitat d’haver-los de sentir. Principalment, em vaig centrar en estudiar si hi havia alguna relació entre la freqüència de cadascun dels harmònics amb l’harmònic fonamental en diverses notes de cada instrument, ja que la meva hipòtesi era que aquesta relació podria ser igual entre les diverses notes d’un mateix instrument però diferent entre els diversos instruments. Finalment, després de realitzar l’estudi, vaig comprovar que no seguien cap patró matemàtic i, per tant, la meva hipòtesi quedava refutada. Tot i que la meva hipòtesi va ser refutada, gràcies a aquest treball, he pogut observar la gran complexitat dels sons, dels instruments... i això que només vaig realitzar l’estudi en les notes simples i, no pas en els acords, com en un principi també tenia pensat estudiar. Però, també em va permetre reflexionar sobre la gran complexitat de la nostra oïda o, millor dit, del sistema que formen l’oïda amb el cervell, el qual és capaç d’identificar cada instrument, cada so o cada nota, fins i tot, dins d’una mateixa cançó on es barregen diversos instruments... i amb la facilitat amb que ho fem.

37


Títol:

La vida quotidiana dels romans Autora: Clara Camps Rocabert Tutor: Hèctor Zacarias Centre: Escola Pia

El meu treball de recerca està centrat en la vida quotidiana dels romans en època clàssica. Inicialment em vaig plantejar molts aspectes a treballar d’aquest món però perfilant l’índex del meu treball, em vaig centrar en la religió romana, l’urbanisme, l’oci, els àpats, els complements, les classes socials i, finalment, amb l’educació romana. Per tant, l’objectiu central del treball es basa en l’aprofundiment d’aquests aspectes de l’època romana. A més, el treball per assolir aquest objectiu em va portar a fer un esforç de ficció de la vida quotidiana del món romà, i així va néixer la idea d’escriure una novel·la que reflectís els coneixements adquirits. Com a part conceptual vaig estudiar els diferents punts que m’havia marcat utilitzant diferents fonts: bibliografia i webs contrastades, i assistència a fires i mercats especialitzats en aquest àmbit. Aquesta part del treball em va portar a conèixer tot un món d’associacions i jornades dedicades al món romà que desconeixia per complet. La part pràctica va ser la part més complexa i va consistir en l’escriptura d’una novel·la que vaig decidir situar a l’època imperial romana a Arraona,

38

l’actual Sabadell, perquè vaig pensar que seria la millor manera de situar els coneixements adquirits a una realitat propera. Em vaig documentar estudiant les restes i jaciments que s’havien trobat a la nostra ciutat, i vaig trobar que antigament hi va haver una vil·la romana al Santuari de la Salut. Barrejant fets reals, com per exemple que la família de la novel·la es dedica al conreu vinicultor i en època romana la família que vivia a la vil·la també s’hi dedicava, amb fets fantàstics però sempre dins les particularitats de la societat romana d’aquella època, vaig redactar una novel·la. Escriure una novel·la em va permetre conèixer i treballar la part prèvia de l’escriptura, com la caracterització dels personatges, i veure que escriure una novel·la d’aquesta magnitud no és gens fàcil, perquè per molt que hagis treballat el tema, l’argument, en certs moment, et porta a aspectes que no saps i has de buscar i aprendre. Finalitzat el treball puc dir que els dos objectius proposats s’han aconseguit: he aprofundit en la matèria que m’interessava i he fet un estudi detallat dels principals àmbits de la vida quotidiana romana i sobretot he experimentat la dificultat que comporta escriure un llibre d’aquesta magnitud.


Títol:

“No val pas un bon menhir!” Astèrix, una aproximació a l’art Autora: Anna Pescador Martí Tutora: Marià Paredes Centre: Institut Pau Vila

“No val pas un bon menhir! Astèrix, una aproximació a l’art ” té com a objectiu la recopilació i anàlisi de les manifestacions artístiques que apareixen els àlbums d’Astèrix creats per Goscinny i Uderzo. Aquesta anàlisi busca, en primer lloc, validar una hipòtesi inicial: que l’art és present als Astèrix no només com un escenari requerit pel marc històric sinó que té altres finalitats o funcions. Es tracta, doncs, de detectar i analitzar aquesta diversitat de funcions. La metodologia del treball ha estat la següent: recopilar les referències a l’art del àlbums, documentar-ne les fonts i, a partir d’aquí, després de seleccionar-les i ordenar-les, descobrir la finalitat que els han donat els autors. Una reflexió global m’ha permès establir una tipologia de funcions de l’art en els Astèrix. A fi d’ordenar la recerca, el treball s’ha estructurat en dos grans blocs: el primer es centra en les arts plàstiques i el segon en l’arquitectura i l’urbanisme. En tots dos es presenten, visualment, les obres d’art més significatives (s’ha hagut limitar el nombre d’il·lustracions, però estan totes referenciades) seguint un ordre cronològic. Les conclusions són les següents: en primer lloc, s’ha validat la hipòtesi inicial, ja que l’art és sempre present en les aventures d’Astèrix i, d’una manera o d’una altra, contribueix a la funció del còmic que es proposaven els autors, que no dubten a

obeir el prodesse ac delectare horacià, és a dir, volen distreure amb la comicitat i la paròdia, però també construir un escenari fidel a la realitat i minuciós. En segon lloc, una reflexió sobre el conjunt, ha permès proposar les funcions que té l’art en els àlbums d’Astèrix: 1. Oferir un escenari realista, que faciliti l’apropament a la vida quotidiana o al moment històric en què transcorren les aventures. D’aquesta manera es tracta l’art romà, tant el de la Gàl·lia ocupada com el de Roma i les províncies conquerides i també l’art antic en general. És el més abundant en referències i també el menys parodiat, ja que, per la finalitat escenogràfica, es converteix en un decorat precís i detallista que contrasta amb uns personatges caricaturescos. Però en aquestes obres d’art antigues i en monuments que corresponen a èpoques posteriors al moment històric de les aventures, hi trobem, a més, dues funcions que no s’exclouen entre elles. 2. Funció identificadora o localitzadora. Quan els autors adapten i recreen pintures o escultures emblemàtics de l’indret que visiten Astèrix i Obèlix, faciliten al lector que les reconegui més bé. (Brueghel a Bèlgica, per exemple). La mateixa funció tindria la presència de monuments famosos (com la Torre de Londres) dibuixats com si fossin antics a fi d’aproximar-los a l’època dels gals. 39


3. Funció paròdica. Davant de les piràmides, Obèlix parla dels seus menhirs. També es tracta de relacionar els gals amb l’obra d’art, tal com ens ha arribat (Obèlix trenca el nas de l’esfinx). En aquestes dues últimes funcions, l’art comparteix la mateixa intencionalitat que altres elements a l’Astèrix: el Chauvinisme, fomentar la idea que els Gals (la France) són el centre del món. Però també hi trobem: 4. La imitació de l’art. A vegades no es reprodueix l’obra d’art, sinó que se’n fa una imitació a través de la composició de la vinyeta (El Rai de la Medusa) o de la postura d’un personatge (l’eclau com a Laocoont o com El pensador de Rodin o Astèrix amb la torxa de la llibertat). Resumint, es pot afirmar que els àlbums d’Astèrix són un veritable homenatge a l’art, ja que ofereixen un mostrari de manifestacions artístiques i arquitectòniques que, mentre ens entretenen, ens aproximen a l’art de totes les èpoques. És el prodesse et delectare de què parlàvem.

40


Títol:

Retrat d’un barri: Can Puiggener Autores: Júlia Perarnau Moles, Clara Borrell Vilanova Tutora: Purificación Lázaro Centre: Institut Pau Vila

El nostre treball de recerca es titula Retrat d’un barri: Can Puiggener i està basat en el fotoperiodisme. La idea va sorgir per les nostres inquietuds vers les desigualtats socials i perquè volíem tractar un tema actual, del qual poder fer un treball personal. A través d’un seguit d’entrevistes il·lustrades hem volgut donar cara i veu a un barri de Sabadell poc conegut i observar-ne les seves característiques. Volíem comprovar si Can Puiggener és un barri marginal o no i, en el cas que ho sigui, estudiar-ne breument les causes. Ho hem fet a partir del tracte amb els habitants del barri, ja que és al carrer on trobem l’essència de la societat i no en un estudi davant l’ordinador. El nostre treball s’inicia amb una introducció general sobre les desigualtats socials. A continuació hem explicat la història del barri, ja que és absolutament necessari conèixer-ne els orígens i la formació per poder copsar la realitat actual. Hem explicat també les característiques que hem observat i hi hem introduït l’opinió d’algunes persones que treballen en diversos sectors per intentar millorar les condicions del barri. La part principal del projecte és un reportatge periodístic format per deu testimonis de diferents edats, procedències i històries vitals, però amb un punt en

comú: tots viuen o treballen al barri. Les històries, explicades en primera persona, estan extretes d’entrevistes que vam enregistrar. D’aquesta manera volem dotar el treball d’aquest component humà que nosaltres trobem tan important. Volem deixar clar que aquests testimonis no pretenen ser una representació proporcional ni real dels habitants del barri. Simplement són una petita mostra, una tria personal realitzada per les coincidències i l’atzar que uneix totes aquestes persones en un reportatge. Un altre punt important és un audiovisual format per una selecció d’imatges del barri que sintetitza la part fotogràfica del treball. Gràcies a aquestes experiències hem pogut corroborar la nostra hipòtesi inicial. Can Puiggener és un barri segregat de la resta de la ciutat, que acull molts immigrants de diferents cultures amb un nivell de renda baix. Això crea problemàtiques difícils de resoldre i converteix Can Puiggener en un barri marginal, tot i que disposa de força recursos per fer front a les dificultats plantejades. Tot i això, no es pot generalitzar perquè al barri s’hi diferencien zones que tenen les seves característiques particulars. Després de la presentació oral del treball de recerca, hem fet una petita exposició del reportatge amb una selecció de les fotos a l’institut Pau Vila. 41


Títol:

La veu de les escriptores catalanes de la postguerra Autors: Maria Real Tortosa, Júlia Costa Truqué, Joaquim Ripoll Miralda Tutora: Teresa Martínez Centre: Institut Escola Industrial En un principi, els tres components del grup ens vam ajuntar perquè teníem bastant clar que volíem iniciar un treball de recerca sobre la història de la dona catalana. Però de mica en mica, vam anar filant prim i vam pensar que un tema molt interessant seria la manera de veure el món de la dona catalana durant la dictadura franquista i la seva manera d’expressar-se. És per això que vam decidir dur a terme aquest treball de recerca, ja que ens interessava saber què pensaven les dones d’aquell moment d’opressió i dictadura. Tots afirmem, però, que el que ens ha guiat més a dur a terme aquest treball de recerca ha estat el sentiment catalanista i feminista que perdura dins nostre i que ens fa recordar que la desigualtat de gènere no ha desaparegut i que encara és entre nosaltres, després de tants anys. El fet d’haver triat els 5 anys, des del 1976 fins al 1980, no és més que els diferents canvis de govern que van succeir a l’Estat espanyol; des de la fi de la dictadura franquista, fins a la instauració de la democràcia i la creació de la constitució espanyola. Aquest seguit de fets va provocar un revifament de l’ús del català i també, la reivindicació dels drets de les dones, fet que comportà un moviment social femení, moviment que intentem demostrar amb aquest treball de recerca.

42

El nostre treball tenia 3 objectius principals: • En primer lloc, volíem veure si tant l’opressió que hi va haver durant el franquisme cap a Catalunya, com l’opressió general cap a les dones, va influir en l’educació i en el seu pensament, les quals intentaven demostrar la seva força i el seu desacord (de totes les maneres) per poder veure en quina situació real es trobaven aquestes dones a través dels seus escrits, i no pas del que ens han explicat diàriament o a l’escola. • En segon lloc, vam fer aquesta recerca per poder demostrar si les nostres hipòtesis són certes. • I en tercer i últim lloc, poder aprendre. L’objectiu més important d’aquest treball de recerca. D’aquesta manera, el nostre treball, en tenir feta tota la recerca i haver extret les conclusions de cada apartat de recerca, ens faltava respondre globalment la pregunta que teníem des d’un principi: “Quines característiques, tant autodidàctiques com de pensament, tenen en comú les escriptores nascudes durant la postguerra i que publiquen al diari Avui entre els anys 1976-1980?”. En vam concloure que, encara que no hi ha un moviment oficial per demostra-ho, les escriptores catalanes nascudes després de la Guerra Civil i educades en la


postguerra i columnistes del diari Avui en el període 1976-1980 comparteixen un seguit de característiques plantejades en les hipòtesis d’aquest treball. Evidentment no totes les dones que escriuen en aquest diari les comparteixen, però sí les que més el freqüenten. Sorprenentment, aquestes escriptores no sols comparteixen una de les característiques, sinó que en comparteixen la majoria. El nostre objectiu principal era comprovar si el franquisme i l’opressió cap a les dones influïa a la hora d ‘escriure. Un cop acabat el treball, podem afirmar que les dones sí que van estar marcades a l’hora d’escriure per l’educació opressora que van rebre. Es nota això en el sentiment de llibertat dels seus articles, les ganes de poder alliberar-se del masclisme i de poder participar activament en el món de la política nacional catalana. En aquest treball, hem aconseguit els objectius proposats de manera satisfactòria, però també hem aconseguit els objectius més importants pels quals es fa el treball de recerca, que són aprendre a trobar fonts d’informació, sintetitzar, redactar i consolidar un treball, i tractar la informació degudament.

43


Títol: Càncer: una malaltia que

ens afecta a tots

Autores: Marta Moriana Sánchez, Irene Sánchez Oliva

Tutora: Dolors Alcántara Centre: Institut Les Termes El treball de recerca següent tracta de veure, cercar o trobar quines són les necessitats dels pacients de càncer que no estan cobertes avui en dia o, per contra, comprovar si realment totes estan satisfetes. Aquest tema ens interessa especialment, perquè totes dues estem estudiant el batxillerat científic i orientant el nostre futur universitari cap a les ciències de la salut. Inicialment ja estàvem interessades en temes mèdics i, a partir dels nostres coneixements de ciències biològiques vam pensar que la comprensió de la malaltia en la seva vessant física estava al nostre abast. Tot i així, no escollim el càncer només per la vessant mèdica, sinó especialment pel tracte i l’atenció humana que requereixen els pacients i perquè és una malaltia de la qual, a part de no tenir cura, ningú està exempt de patir-la. Això fa que sigui d’interès general i ens impliqui; a més, s’hi afegeix la curiositat que cap pacient la pateix exactament de la mateixa manera ja que no només implica un mal físic sinó també psicològic, emocional i social. Un altre motiu per escollir aquest tema és la quantitat de pacients que hi ha actualment amb càncer, dada que podreu llegir en el cos del treball.

44

Per fer el treball, primerament vam definir quatre objectius a partir dels quals anàvem treballant per tal de complir-los i obtenir els resultats finals. Aquests objectius són: • Conèixer què és el càncer i quines necessitats fisiològiques, emocionals, psicològiques i socials comporta. • Investigar els recursos que tenen a l’abast els malalts, tant en els centres de salut com l’hospital o a les associacions creades per a tal finalitat. • Conèixer l’opinió dels malalts, incorporar la seva veu a la investigació. • Desenvolupar la nostra recerca en l’àmbit de la nostra ciutat preferentment. Podem dir que hem aconseguit complir tots els nostres objectius. Hem investigat primerament què és el càncer i, en desenvolupar el tema, hem conegut quines són les necessitats que comporta per als malalts. Això enllaça amb la investigació dels recursos per a aquests, cosa que hem abordat amb informació de l’Hospital Taulí de Sabadell i de les associacions participants en aquest treball. Finalment hem donat la veu als malalts i, al llarg de tot el treball, hem donat preferència a la recerca en l’àmbit local de la nostra ciutat.


Vam formular també una hipòtesi, a partir de la qual amb tota la recerca hem intentat obtenir dades, informació i/o testimonis que ens la verifiquessin o bé que ens ajudessin a determinar que era errònia. La nostra hipòtesi és que les necessitats del pacient de càncer no estan cobertes en la seva totalitat avui. I, com veureu al final, hem pogut establir que és certa. Veureu també que ens hem centrat en les necessitats que sorgeixen a partir dels aspectes definits en el nostre primer objectiu, és a dir, en els aspectes físics, psicològics i emocionals i socials. Podreu llegir que en l’aspecte social és on el malalt troba més mancances, cosa per la qual ens hem permès fer una sèrie de recomanacions de caire general a tots els lectors del nostre treball per tal de millorar la situació dels malalts que pateixen una malaltia de la qual tots ens veurem afectats algun dia, ja sigui directament o indirectament.

45


Títol:

Gluten? No, gràcies Autores: Meritxell Forcen Arenas, Laura Díez Comas

Tutora: Maria Sánchez Centre: Institut Les Termes

És sabut que la celiaquia és, a dia d’avui, una malaltia minoritària present a la nostra societat. Per aquest motiu, les dues creadores d’aquest treball vam considerar que tractar-la, estudiar-la i poder explicarla al nostre entorn seria interessant i important. Així doncs, la nostra elecció es va basar principalment en el fet que totes dues volíem tractar un tema que es trobés relacionat amb les ciències de la salut, ja que la nostra intenció és dedicar-nos-hi en un futur. A més, també vam considerar clau que la celiaquia no fos tan coneguda com ho podrien ser altres patologies (càncer, Alzheimer, etc.). D’altra banda, un altre dels motius que ens va portar a fer aquesta tria va ser que cap de les dues no sabíem en què consistia i, per tant, pensàvem que, igual que nosaltres mateixes, hi hauria molta gent que potser no en tenia consciència. Un cop vam triar estudiar la malaltia celíaca, els nostres objectius varen ser diversos, però la majoria enfocats a la part pràctica de la nostra societat, per tal que en poguéssim treure unes conclusions crítiques. D’aquesta manera, vàrem investigar sobre l’epidemiologia de la celiaquia arreu del món i de les possibles causes, com també l’etiquetatge vigent dels productes sense gluten. Finalment, vàrem voler saber quin era el coneixement de

46

la celiaquia al nostre institut i quina era la situació de persones que patien aquesta intolerància que, com la majoria de celíacs, sentien que la societat no coneixia aquesta malaltia. Així vam concloure que, depenent de la zona geogràfica, la presència d’individus celíacs augmentava o disminuïa. Aquest factor el vam relacionar amb la dieta pròpia de cada regió. D’altra banda, vam arribar a la conclusió que, malgrat que la majoria de supermercats etiqueten correctament els productes, encara queda molta feina per fer. Per últim, vàrem estudiar els resultats de les enquestes fetes als alumnes del nostre institut i vam concloure que, com ja esperàvem, el desconeixement vers aquesta intolerància era molt elevat. I pel que fa als resultats del nostre treball, hem arribat a la conclusió que l’epidemiologia és variada i que pot ser deguda a la dieta que hi ha a cada regió. També vam concloure que el coneixement de la celiaquia és major que fa uns anys, però que les malalties minoritàries encara no han arribat completament a la ment dels ciutadans i, finalment, que hi ha empreses alimentàries que sí que tenen en compte als celíacs, però que els preus dels productes són més elevats.


Títol: Salubritat dels parcs

infantils de Sabadell

Autores: Judith Mateos Correa, Daniela Parra Cotrino

Tutora: Maria Sánchez Centre: Institut Les Termes

El treball de recerca que hem realitzat consisteix a estudiar i analitzar la sorra dels parcs infantils del la zona sud de Sabadell per esbrinar si pot ser una de les causes de les malalties intestinals dels nens, ja que aquesta pot ser un potencial focus d’infeccions. Ens vam interessar en aquest tema perquè és de caire científic i implica una part pràctica al laboratori per realitzar l’estudi. D’altra banda, aquest tema ens va cridar l’atenció perquè a totes dues ens interessa estudiar una carrera relacionada amb la salut de les persones i perquè creiem que és un tema que pot interessar en general a la societat. L’estructura del nostre treball presenta una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica està dividida en tres apartats. El primer és un petit recordatori, en forma d’esquema, dels diferents regnes d’éssers vius, centrant-nos especialment en els grups que es poden trobar al sòl i descartant els que no. En segon lloc, s’expliquen les normes sobre el manteniment i el control que s’haurien d’aplicar als sorrals dels parcs infantils, per tal de mantenir-los en bon estat, així com si aquestes normes s’apliquen avui a la nostra ciutat. A l’últim apartat d’aquesta part teòrica, s’expliquen els mètodes de separació dels organismes del sòl i es fa una tria d’aquell mètode més adient per a la recollida i separació

d’organismes del sòl. A l’últim apartat del nostre treball trobareu la part pràctica d’aquest, on es realitza una anàlisi individualitzada dels sorrals d’un total de nou parcs infantils del sud de Sabadell. En aquesta anàlisi individualitzada s’inclou la localització exacta de cada parc, la descripció de l’estat general de cadascun i una valoració qualitativa a partir dels organismes trobats a cada parc. Al final d’aquest apartat, trobareu un recull de tots els organismes que hem trobat en els diferents parcs analitzats, amb la seva respectiva fotografia i una breu explicació d’aquests. Una vegada finalitzat el nostre treball, hem arribat a dues conclusions: la primera és que a Sabadell hi ha una sèrie de recomanacions sobre el control sanitari i el manteniment dels sorrals dels parcs infantils. Actualment, però, no es fan aquests controls, excepte si hi ha una petició concreta. Tot i així, sí que es duu a terme un manteniment, encara que, personalment, creiem que no es realitza de manera periòdica com s’hauria de fer, ja que l’estat en què es trobaven els sorrals no era adequat. La segona conclusió extreta és que, tot i que hem trobat organismes a la sorra dels parcs infantils, no creiem que afectin la salut dels infants, perquè no representen

47


cap tipus de risc per als infants des del punt de vista patogènic. A partir d’aquestes dues conclusions podem deduir que l’estat de salubritat dels sorrals dels parcs infantils de Sabadell es bo i que, per tant, els sorrals no han de ser els causants de les malalties intestinals dels infants. També s’ha de dir que, tot i que no hem trobat organismes patògens als sorrals que hem analitzat dels parcs infantils de Sabadell, aquests sí que poden estar presents als sorrals dels parcs infantils. En general, tot el nostre treball ha estat molt satisfactori per a nosaltres i esperem que sigui interessant i profitós per a vosaltres.

48


Títol: Efectes de l’exercici

en rosegadors de laboratori amb patologies associades a l’envelliment Autores:Alba Guillem Llobet, Rita Bernaus Gumí Tutora:Mireia Panadés Centre:Institut Escola Industrial

El treball consta de la realització d’un experiment per comprovar els efectes de l’exercici en ratolins de laboratori prematurament envellits en col·laboració amb el grup de recerca “Salut mental i estils de vida” de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els ratolins utilitzats tenien patologies que s’associen a l’envelliment per poder observar així les millores que feien principalment en orientació espacial. Les proves mostrades en el nostre treball són només algunes de les que es van fer amb aquests ratolins, aquestes són el Morris Water Maze, que consisteix en un tanc d’aigua amb una plataforma que els ratolins han de trobar, es col·loquen quatre objectes al voltant del tanc i l’animal s’ha d’orientar a través d’ells per localitzar cada vegada més ràpidament la plataforma; i l’evitació passiva, que consisteix en una caixa amb dos compartiments, un fosc i un clar. Es col·loca el ratolí al comportament clar i s’encén un llum molt fort i, com que als ratolins no els agrada, corren cap al compartiment fosc on reben una petita descàrrega elèctrica. L’endemà es repeteix la mateixa prova i també una setmana després i es comprova el temps que triguen a entrar al compartiment fosc per saber així si recorden l’experiència negativa. Per fer l’experiment vam utilitzar dues soques de ratolins, els SAMR1, d’envelliment

normal, i els SAMP8, d’envelliment prematur. De cada tipus en vam fer dos grups, un amb exercici i un sense. Ens vam centrar en els resultats del Morris Water Maze i no van ser els esperats. Esperàvem veure diferències entre els grups amb exercici i els grups que no en feien però les úniques que vam poder apreciar van ser entre les dues soques. El paràmetre analitzat i comparat és principalment, en aquest tipus d’estudis, la latència d’escapada i aquest pot no dependre del grau d’orientació desenvolupat pels ratolins sinó que influeixen aspectes físics de l’animal ja que els SAMP8 en estar prematurament envellits també neden més a poc a poc. Tot i no haver obtingut els resultats que esperàvem va ser una experiència molt positiva per a nosaltres, ja que ens va permetre tenir accés a un programa experimental real en una universitat i vam millorar les nostres capacitats per a treballar en grup i organitzar-nos però també a realitzar feines individuals. Fent aquest treball ens ha estat necessària la capacitat de síntesi ja que teníem una gran quantitat de dades que havíem de sintetitzar. La nostra principal motivació per a fer aquest treball va ser el fet de tenir familiars amb malalties com l’Alzheimer i l’interès per la recerca i la investigació científiques, a més de la possibilitat d’accedir a una recerca d’aquestes dimensions. 49


Títol:

Epigenètica i càncer Autores:Eva Crespo García, Raquel Madrona Bonastre

Tutor:Jorge Roldán Centre:Institut Sant Quirze

L’epigenètica és un tema molt extens i amb un gran nombre d’estudis possibles, com ara estudis relacionats amb patologies del nostre cos, les quals comprenen des del desenvolupament d’un càncer fins a diferents síndromes com la de Rett o la de Prader-Willi. Aquest treball es centra en l’estudi del desenvolupament de càncer per causes epigenètiques, com podrien ser les metilacions, les modificacions d’histones, etc. La finalitat és verificar les nostres hipòtesis, alhora que pretenem mostrar les bases d’un tema que creiem que guanyarà importància en el camp de la medicina en un futur pròxim. La hipòtesi principal que valorarem és que l’addició d’un factor extern com l’àcid retinoic o el Tgf-β en un cultiu de cèl·lules implica fenòmens de plasticitat cel·lular, és a dir, canvis fenotípics de les cèl·lules sense canviar la seqüència de nucleòtids del DNA. Aquesta primera hipòtesi la verificarem a través de dos experiments, que també ens permetran demostrar el paper de les proteïnes Polycomb, l’efecte diferenciador de l’àcid retinoic i la conseqüència d’afegir Tgf-β a cèl·lules epitelials.

50

La nostra segona hipòtesi és que la teoria de Lamarck no és completament errònia i la contrastarem a través de recerca. En primer lloc, podem dir que la nostra hipòtesi principal ha estat verificada amb èxit, ja que els resultats que vam obtenir dels experiments ens indiquen que hi ha canvis epigenètics que comporten canvis fenotípics. Tot i l’èxit d’aquesta primera hipòtesi, hem d’esmentar la dificultat que ha representat dur a terme aquests experiments, ja que requereixen laboratoris especialitzats i amb material professional i que, per tant, no es podien dur a terme a l’institut, sinó que els hem pogut fer gràcies a experts en el camp a qui estem profundament agraïdes. La nostra segona hipòtesi és que la teoria de Lamarck no és completament errònia i, per tant, hi ha certs aspectes que caldria reconsiderar en parlar de Lamarck com una heretgia a l’evolucionisme. Aquesta hipòtesi l’hem intentat contrastar mitjançant la recerca a Internet i també amb científics, als quals hem pogut entrevistar. Malauradament, pel que fa a aquesta segona hipòtesi no hem pogut arribar a cap conclusió clara, ja que tot i que hi ha experiments que demostren que Lamarck no


anava tan errat en dir que “els organismes són capaços de traslladar a la seva descendència les característiques adquirides al llarg de la seva vida”, no hi ha cap teoria que verifiqui completament la teoria Lamarckiana. Per tant, aquesta hipòtesi de moment l’hem de deixar com una incògnita que encara està per resoldre. A través de la recerca necessària per contrastar les nostres hipòtesis, el nostre treball de recerca ens ha permès aprofundir les nostres habilitats per construir un treball de zero i valorar els aspectes que havien d’aparèixer en el treball de manera indispensable. A més, la necessitat de fer una part pràctica ha fet que la nostra investigació sortís de casa i contactéssim amb experts del camp. D’altra banda, també volem que a través del nostre treball ens quedem amb la idea que tot allò que ens envolta, des de la dieta fins a la relació amb les altres persones, pot influir al nostre organisme a través de la epigenètica. Les dues noies dels extrems som nosaltres (les autores del treball), la dona del centre és la Inma Hernández, la científica que ens va ajudar molt amb la part pràctica.

51


Títol:

Construint un nou punt de vista Autors:Paula Arrebola Oya, Guiem Franc Lopera, Oriol Pegueroles Fernández, Juan Manuel Piñol González Tutor:Francesc Saurí Centre:Institut Vallès El nostre objectiu a l’hora d’encetar aquest projecte era ampliar els nostres coneixements en aspectes relacionats amb les enginyeries i el món de les ciències en general. Després d’haver sospesat diferents possibilitats, ens va agradar la idea que el nostre treball tractés sobre la nostra ciutat, concretament, sobre l’àmbit del riu Ripoll. Així doncs, vam decidir plantejar la construcció d’una infraestructura al Parc Fluvial del Ripoll. A continuació, vam determinar una sèrie de requisits que l’equipament hauria de complir: ser una plataforma multifuncional, sensibilitzar la població de la conservació de l’espai natural del riu Ripoll i respectar el medi ambient. Finalment, vam considerar que una construcció formada per un observatori d’aus, una sala d’actes, una recepció i uns serveis podria ajustarse a aquest conjunt de premisses.

52

En definitiva, el nostre projecte ha consistit en el disseny de la infraestructura, l’avaluació dels costos i l’estudi de les repercussions socials i ambientals. Cal destacar que hem volgut fer especial èmfasi en la minimització del impacte ambiental, atès que creiem que l’ecosostenibilitat és un aspecte fonamental a dia d’avui. L’interès a dissenyar l’equipament, la preocupació pel medi ambient i el desig de recuperar el maltractat espai del Ripoll ens han motivat i induït a desenvolupar aquest treball. Un cop culminat el nostre projecte, hem conclòs que s’ajusta als objectius proposats en l’àmbit social i ambiental. Ara bé, el nostre projecte només seria viable en unes condicions de bonança econòmica i, per tant, som conscients que en aquests moments no es podria portar a terme. Tot i això, creiem que seria factible en un futur.


Títol:

Violència infantil Autora:Ainoa García Belmonte Tutora:Sandra Soto Lara Centre:Institut Jonqueres

El meu treball tracta sobre la violència infantil. El motiu pel qual m’he llançat en aquesta recerca és principalment per la meva curiositat i emoció per aprendre i endinsar-me en aquest món tan complex i difícil. També pel meu interès per saber les situacions per les quals els nens es veuen envoltats i sobretot com se senten i què senten, ja que m’agradaria molt poder arribar a estudiar la carrera de psicologia i especialitzar-me en psicologia infantil. Quan vaig començar a trobar la informació necessària per arribar a la recerca definitiva, m’adonava cada cop més de la importància que s’ha de donar a l’educació, dedicació i afecte que han de rebre els nens al llarg del seu desenvolupament com a persona. Anava veient com la pobresa, l’estrès i la desesperació en les famílies davant situacions complicades i difícils de manejar, els pares a vegades de forma conscient i d’altres inconscient desfogaven les seves preocupacions en els seus fills amb violència, bé d’una forma o bé d’una altra. Em va resultar impactant la manera amb la que, en uns tipus concrets de violència infantil, els nens reben un maltractament tan dur que poden arribar fins i tot a un final escandalós.

D’altra banda, també vaig aprendre que es poden produir situacions en què trobar una solució resulta gairebé impossible. Parlo quan es porta a terme la negligència, quan els pares no disposen de prou diners per proporcionar als seus fills tot el necessari perquès tinguin accés i disposin del que qualsevol nen hauria de tenir indispensablement. Això és un tipus de violència que s’ha de tenir en compte i és precisament aquesta la que desenllaça el meu treball. En general, he volgut reflectir en el treball el tipus de violència intrafamiliar, perquè penso que està més relacionat amb la meva hipòtesi que va derivar en el següent: en els darrers anys, des de la recessió que estem vivint fins ara, poden haver augmentat els casos de violència infantil, ja que la pobresa i l’atur són factors de risc. El que jo em vaig preguntar davant aquesta afirmació va ser si el factor de crisi era pròpiament una de les causes de l’augment la violència envers els nens. Però es podria dir que hagués augmentat vertaderament? Sí era així, quines eren les causes i les conseqüències d’això? Quins tipus de violència infantil estaven més relacionats amb aquests factors de risc? I el més important, com se senten els nens quan pateixen maltractaments?

53


Al final de tota la recerca vaig poder concloure que efectivament hi ha una tendència a l’augment de la violència infantil, ja que davant situacions on fàcilment hi ha una pèrdua d’autocontrol pel fet de que aquestes impliquen inseguretat, estrès, frustració, desesperança i por davant l’enfrontament amb el futur... pot provocar, i en molts casos és així, un augment de l’agressivitat i que possiblement aquesta acabi generant violència. Sobretot en aquests casos es produeix la violència passiva, més que no pas la violència física, concretament la negligència. En les situacions de crisi també es veu el maltractament emocional, tal com una conducta per part dels pares com repudiaments, amenaces, humiliacions, menyspreus, crítiques, aïllament... Per tant, la crisi és un factor de risc per a la violència infantil, però no una causa.

54


Títol:

Una geologia didàctica i casolana, que a primer d’ESO és aplicada Autora:Roser Ossorio Puyuelo Tutora:Montserrat Prats Centre:Institut Jonqueres

Els motius pels quals vaig decidir fer un treball que tracta la didàctica aplicada a la geologia a primer d’ESO va ser intentar que els alumnes de primer d’ESO poguessin aprendre geologia d’una manera pràctica i que no els fos molt pesat. I també per poder comprovar la dificultat de la professió, ja que buscar activitats amenes i desenvolupar una fitxa i un qüestionari no és tan fàcil com sembla. El primer pas per fer el treball va consistir a estudiar les nocions necessàries de geologia per poder preparar les activitats. A continuació vaig mirar el llibre dels alumnes i, juntament amb la meva tutora de treball, vam decidir què explicaria a classe i els exercicis que farien. A continuació, vam introduir el tema amb una activitat engrescadora, fer un còmic o un conte a partir de dues imatges, una d’un còdol i l’altra d’un cairell, d’aquesta manera podíem saber els coneixements previs dels alumnes envers el tema, ja que havien tractat un tema similar en ciències socials. Seguidament vaig decidir, juntament amb la meva tutora, les pràctiques que podien fer els alumnes per consolidar els coneixements explicats, i comprovàvem la factibilitat d’aquestes al laboratori. A continuació, preparava els qüestionaris

en forma de formulari del Google Drive, així era més fàcil corregir-los. Les pràctiques que vaig fer respecte les roques sedimentàries van ser la fabricació d’una roca sedimentària detrítica, la fabricació d’un fòssil, la fabricació d’una roca evaporítica i, finalment, la formació del carbó. Per poder aprendre la formació de les roques magmàtiques vam estudiar l’interior i l’exterior d’un volcà. El primer volcà consistia en un muntatge a partir de sorra i de cera, en el qual els alumnes podien veure el “magma” i, per tant, com es formarien les roques magmàtiques intrusives. En el segon cas, una maqueta d’un volcà, podien apreciar la formació de les roques magmàtiques extrusives, ja que podien apreciar l’expulsió del “magma”. També van haver d’ identificar les roques magmàtiques, per comprovar si havien après en què es diferenciaven, igual que van fer amb les roques metamòrfiques. Com a última activitat per comprovar l’aprenentatge significatiu global de la unitat, alumnes voluntaris van fer un itinerari per l’avinguda Matadepera una tarda amb la meva tutora, Montse Prats, i amb mi. Per realitzar l’itinerari la meva tutora i jo havíem anat prèviament per l’avinguda Matadepera a identificar les roques dels

55


aparadors. Aleshores, vaig elaborar unes fitxes de les roques més significatives. També vaig fer un dossier per tal que els nens treballessin. L’itinerari no va resultar satisfactori del tot, ja que, en ser voluntari, alguns alumnes que hi van participar no es van implicar prou i els resultats van ser irregulars, ja que només van respondre les qüestions més senzilles que podien trobar en el full, i les més complicades que eren de relacionar o pensar, no les van respondre. Per tant, milloraria les fitxes i hi inclouria anècdotes sobre les roques, per tal que els alumnes es fixessin més en les roques comentades. També implicaria els comerciants del barri proposant-los de posar les fitxes de les roques en color als seus aparadors. En conclusió, puc donar per satisfactòria la meva hipòtesi, ja que a partir dels resultats he comprovat que els alumnes de primer d’ESO han après algunes nocions de geologia de forma didàctica, encara que durant el procés del treball m’he adonat d’aspectes que caldria millorar de les activitats i la necessitat de fer-ne d’altres per reforçar alguns conceptes i nomenclatures.

56


Títol:

Defectes de l’ull des del punt de vista òptic. Estudi de la presbícia Autora:Queralt Palomas Franquesa Tutora:Lourdes Cornellà Mas Centre:Sant Nicolau

L’objectiu del meu treball ha sigut informar-me sobre els tipus de defectes que pot tenir l’ull i la manera de corregir-los. A mesura que he anat fent el treball, però, he decidit investigar més a fons la presbícia ja que és una anomalia que tard o d’hora afecta totes les persones. El meu treball consta de dues parts: la part bibliogràfica i la part pràctica. A la part bibliogràfica he començat definint què és l’òptica, els diferents tipus i m’he decantat per l’òptica fisiològica, que és la branca que té com a objectiu l’estudi del procés visual des del punt de vista òptic. Relaciono tot el que és la llum amb la visió, les parts de l’ull i el funcionament del procés visual. També destaco la funció visual, especialment l’acomodació i l’agudesa visual, que són conceptes claus per poder dur a terme i entendre la part pràctica. Finalment explico alguns defectes òptics de l’ull i les seves correccions, deixant completament de banda altres defectes d’origen biològic o fisiològic que entrarien dins del camp mèdic. La part pràctica l’he dedicada a l’estudi de la presbícia i l’he dividida en tres parts: - Primerament he estudiat l’agudesa visual de persones emmetrops prèsbites a diferents edats. Per fer això he utilitzat uns tests anomenats optotips com el que teniu en el full adjunt. He triat 14 perso-

nes de diferents professions i agrupades de dues en dues per intervals d’edats. He obtingut uns resultats i n’he tret unes conclusions. - A continuació vaig aconseguir anar al laboratori de la FOOT i allà vaig poder experimentar la variació de la visió nítida segons l’amplitud d’acomodació simulant diferents edats, que vindria a ser una simulació teòrica de la presbícia. - Finalment vaig anar al centre òptic Cottet a informar-me sobre els tipus de lents que es necessitarien per corregir la presbícia segons la edat. He decidit fer aquest treball perquè des de petita he tingut problemes de visió i m’interessava informar-me’n. A més, els defectes de l’ull són un tema comú i present en moltes persones actualment. En pocs anys, han anat augmentant els problemes de visió a causa de les noves tecnologies i del mal ús i de l’abús que se’n fa. L’òptica, per tant, té un pes molt gran en la societat i trobo important investigar les causes del defectes visuals, per poder millorar i solucionar els problemes d’una gran part de la població. Cal dir, doncs, que aquest treball no l’he fet només per a mi, sinó també per a tots els que tinguin algun defecte com jo i sentin interès per entendre’n millor les causes i com es corregeix perquè puguem veure-hi bé.

57


Títol:

Detecció de malalties genètiques: SPW Autor:Marc Montoya Rodes Tutora:Montserrat Estrada Centre:Institut Miquel Crusafont

Constantment sentim a parlar de les malalties genètiques: són alteracions del DNA que es transmeten de pares a fills. Però la pregunta que m’he fet al llarg d’aquest treball no és pas què són i com afecten l’organisme que les pateix, sinó més aviat com s’arriba a saber si un pacient pateix alguna d’aquestes malalties. Per fer-ho he contactat amb diverses persones enteses en aquest tema, i és a elles a qui vull enviar un sincer agraïment per haver fet possible aquest treball. Gràcies a elles, a mesura que el treball avanci podré parlar dels mètodes actuals per diagnosticar de malalties hereditàries, recopilar informació sobre la malaltia. La Síndrome de Prader Willi no és ni de bon tros una malaltia coneguda. És precisament això el que m’ha dut a investigar-la a fons: volia conèixer una malaltia estranya, però que alhora tingués bona informació, tant al web com en llibres. Va ser quan la meva tutora del treball de recerca em va comunicar que al Taulí podria trobar ajuda que m’aniria molt bé per poder desenvolupar el treball que em vaig decidir per a aquesta. Gairebé tota la informació trobada prové d’Internet (de fonts fiables com l’Associació Espanyola de Síndrome de Prader-Willi), ja que vaig estar cercant llibres a la xarxa de biblioteques catalanes i a algunes llibreries (tant de Sabadell com de Barcelona) i no hi vaig trobar res. 58

Un altre dels temes que em van cridar molt l’atenció va ser la recerca dels gens humans que es pot fer actualment a Internet. És per això que hi ha un apartat en el qual explico la recerca als bancs de dades genètics dels gens que causen la Síndrome de Prader-Willi. No hi ha un únic motiu pel qual em vaig decidir a fer aquest treball de recerca, sinó més aviat un conjunt de factors que ho van possibilitar. Per començar, hi ha el fet que en un futur m’agradaria dedicar-me a un ofici relacionat amb la investigació clínica, per la qual cosa vaig tenir clar que havia d’estar relacionat amb les ciències de la vida. Partint d’aquesta base, tenia la intenció de tractar algun tema relacionat amb la medicina i la recerca biològica. No va ser fins que la meva tutora del treball de recerca em va dir que al Parc Taulí de Sabadell es feien proves diagnòstiques d’una malaltia desconeguda per mi (la Síndrome de Prader-Willi), que no vaig decidir fer-ho sobre aquest tema. Des d’un bon començament m’havia proposat que, si tractava una malaltia, no havia de ser gaire coneguda, per això vaig considerar que la SPW era la millor que podia fer. Quan ja tenia un tema clar, vam contactar amb la Míriam Guitart, que va accedir a ensenyar-me com es feia el diagnòstic de la malaltia, i amb l’Anna Ripoll, presidenta


de l’Associació Catalana de la Síndrome de Prader-Willi, que em va facilitar les entrevistes amb els pares de nens malalts gràcies als afiliats a l’entitat. És per això que considero que l’origen i les motivacions d’aquest treball és el desig de tractar un tema relacionat amb la investigació clínica i la possibilitat de tenir fonts d’informació fiables. És cert que en un principi em vaig proposar fer-ho de diverses malalties genètiques, per tal d’ampliar les possibilitats i descobrir si es detectaven de forma diferent, però la Míriam Guitart em va recomanar centrar-me només en una malaltia, perquè si no em quedaria un treball amb molts temes oberts però poc desenvolupats. Així doncs, finalment, vaig prendre una decisió: el treball tractaria sobre només una malaltia genètica, la Síndrome de Prader-Willi, i parlaria de la seva detecció, dels símptomes que presenta, de la recerca a bancs genètics d’Internet dels seus gens i, de la part social.

59


Títol:

Turisme i català: existeix aquest vincle d’unió Autora:Samantha Vovanzi Tutora:M. Teresa Farré Centre:Institut Agustí Serra Només passejant per Barcelona ens adonarem de les múltiples activitats que es poden fer en aquesta ciutat: Bicing tour, walking tour, passejar amb twizzy o amb eBike i moltes altres coses més. No hi ha dubte, Barcelona és una ciutat cosmopolita i atractiva, que rep més de tres milions de turistes anuals. El turisme, com es fa evident, és un sector econòmic important. Però, en les últimes dècades, la ciutat de Barcelona s’ha vist implicada en un fenomen que afecta no només Barcelona, sinó tot el sector del turisme, parlo de la globalització. Però com podria afectar la globalització al turisme? Per contestar això cal saber que l’aplicació dels dogmes de la globalització al turisme es tradueix en el turisme de masses. I en què consisteix aquesta modalitat de turisme? Simplificaré la resposta i diré que consisteix en un tipus de turisme que busca estar a l’abast del màxim de gent possible. En el turisme de masses, per desgràcia per als qui valorem les singularitats culturals -els balls, les cançons, els costums i, sense dubte, la llengua d’una nació-, aquestes moltes vegades s’eliminen o es camuflen per destacar el que es considera més atractiu o més còmode per al turista.

60

En el meu treball analitzo detalladament aquests fenòmens i em centro en la llengua. L’objectiu del meu treball és saber si hi ha un llaç de contacte entre la llengua catalana i turisme. La curiositat per saber d’aquest tema em va sorgir fa sis mesos, durant un viatge de llarga durada que vaig fer a Alemanya. Allí em vaig trobar amb exturistes de zones catalanoparlants que no sabien de l’existència del català. Com podia ser? Alguna cosa fallava? I això és el que he investigat en el meu treball. Aquest treball tenia una dificultat afegida; no hi ha treballs previs que tractin aquest tema, per tant s’havia de començar de zero. La lectura de diferents treballs lingüístics, sociolingüístics, de turisme, etc. I l’enquesta realitzada i les interessants entrevistes han estat el conglomerat d’informació que m’ha servit per respondre la pregunta plantejada al principi del treball. Després de mesos d’investigació he pogut comprovar que el vincle existent entre la llengua catalana i el turisme és més aviat fluix o inexistent.


Títol: La duresa de l’aigua Autors:Cristian Jiménez Rodríguez,

Eduard Madaula Izquierdo, Bernat López de Mántaras Aurés

Tutor:Fermí Güell Pons Centre:Institut Pau Vila El treball que presentem en aquesta memòria pretén ser un estudi sobre la duresa de les aigües del nostre entorn. Es tracta d’un treball en l’àmbit de la química, que vam escollir ja que és aquesta una disciplina del nostre màxim interès. L’aigua és una substància essencial per a la nostra vida quotidiana, cosa que fa que el treball sigui proper a la nostra experiència i assequible als nostres coneixements. Un altre atractiu del treball és que ens ofereix la possibilitat de dur a terme una important tasca de caire experimental, ja que els materials i les eines per dur-lo a terme els tenim a l’abast. L’inici del treball va consistir en una recerca bibliogràfica sobre la duresa de l’aigua: què és?, d’on prové?, com es mesura?, quines conseqüències comporta? També ens vam interessar pels aspectes legislatius, que van resultar ser pràcticament inexistents, ja que els seus efectes sobre la salut són poc importants. La part pràctica es pot concretar en tres punts bàsics: • El desenvolupament i optimització del protocol d’anàlisi. Inicialment ens va costar força posar a punt el procediment, a causa de problemes amb la puresa, amb la qualitat dels reactius i amb el control del pH.

• L’anàlisi d’aigües del nostre entorn. Vam començar analitzant aigües de diferents procedències (pous, fonts, aigua marina...) i, per acabar, aigua corrent que ens arriba a l’aixeta. Segons els nostres resultats, podem dir que l’aigua de Sabadell és semidura, basant-nos en la classificació de l’escala Merck. Vam comprovar que els índexs de duresa presenten un marge de variació d’un dia per l’altra força important. • La reducció de la duresa. Vam trobar experimentalment el grau d’eficàcia de diferents mètodes que es descriuen a la bibliografia: ebullició, addició de Na2CO3 i Ca(OH)2, utilització de resines d’intercanvi iònic (que va resultar el mètode més eficaç) i, finalment, un sistema magnètic de reducció que es ven comercialment. En tots els casos s’ha procurat donar l’eficàcia del mètode expressant-la en forma de percentatge de reducció de duresa, i així poder comparar-los.

61


Títol:

Cèl·lules mare. La medicina del futur Autors:Marta Riba Vidal, Joan Puig Sallés, Roc Farriol Duran

Tutora:Mireia Panadés Centre:Institut Escola Industrial

Primer de tot, us voldríem donar la benvinguda al nostre treball realitzat entre gener i octubre de 2012. Durant aquests mesos ens hem endinsat en l’apassionant món de les cèl·lules mare i l’emergent camp d’investigació biomèdica de la medicina regenerativa amb l’objectiu de corroborar la nostra hipòtesi, la qual és que la medicina del futur es basarà en teràpies desenvolupades a partir de cèl·lules mare. La complexitat d’abordar aquest tema des d’un punt de vista general ens ha obert un gran ventall de continguts, per això ens hem centrat a estructurar i redactar curosament la informació per tal d’arribar a un conjunt ordenat i complet. A continuació us en presentarem la organització per tal de facilitar el seguiment lineal del treball. La primera part del nostre treball l’hem centrada a establir la base biològica de les cèl·lules mare per tal de donar un suport teòric a la resta del desenvolupament del treball. Aquesta part conté la informació necessària per entendre, en la mesura del possible, el coneixement actual que es té sobre les cèl·lules mare i com es relaciona estretament amb les aplicacions que ens porten a dir que les cèl·lules mare seran la base de la medicina del futur. La segona part del treball està dedicada a la investigació i les aplicacions de les cèl·lules mare. Primerament ens centrem a recopilar història i actualitat d’aquest 62

camp d’investigació biomèdica. Després exposem el concepte de les quatre vessants que considerem principals en la investigació d’aquest camp. Són: l’estudi del desenvolupament embrionari, l’estudi de models de malalties, el desenvolupament de nous fàrmacs i la substitució de cèl·lules danyades pel tractament de malalties i lesions. Finalment, com a eix central d’aquesta part, hem desenvolupat extensament el camp de la Medicina Regenerativa. Més endavant, a la tercera part del nostre treball, tractem el debat ètic, legislatiu i social que envolta tota investigació amb embrions humans amb l’objectiu d’establir en quin punt es troba la societat envers aquestes investigacions i de proposar vies per assolir una major difusió mitjançant exemples actuals, comparació de la situació en diferents països i hipòtesis de com establir ponts entre els laboratoris i el carrer. Finalment, la part pràctica ens ha servit per obtenir una demostració real que dóna credibilitat al contingut teòric presentat en les diferents parts del treball. Es compon de tres parts. Les dues primeres les hem realitzat amb l’ajuda de l’equip del Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona, emplaçat en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona del Parc de Recerca Biomèdica de la mateixa ciutat. Aquestes


són l’”Aïllament, identificació i caracterització de línies cel·lulars” i el “Manteniment de línies cel·lulars”. Ens han servit per veure de primera mà les característiques de les cèl·lules mare i com es treballa amb elles al laboratori. D’altra banda, la tercera part de la pràctica es compon d’una enquesta mitjançant la qual hem volgut conèixer el debat social que genera la investigació d’aquest camp. Per concloure, creiem que amb el contingut d’aquest treball hem aconseguit refutar el que ens plantejàvem amb la nostra hipòtesi tal com exposem en les nostres conclusions.

63


Títol: La Síndrome de Down Autors:Érika Fuentes Molina, Andrea

Ambite Martín, Rocío Rodríguez Domínguez, Daniel Perarnau Yélano

Tutora:Virgínia Fargas Centre:Institut Joan Oliver

La síndrome de Down era un tema del qual no sabíem pràcticament res. Tampoc teníem cap familiar que la tingués, però ens va semblar interessant i sobretot curiós. Els nostres objectius principals del treball eren, en part, aprendre sobre la síndrome de Down en l’àmbit científic, però també centrar una part del treball en el tracte directe amb persones amb síndrome de Down. Això ho vam poder aconseguir un cop vam descobrir que a Sabadell existia l’entitat Andi a la qual es pot participar com a voluntari en diverses activitats i projectes. Ens van rebre amb molt de gust, no només com a voluntaris, sinó com a companys i aquesta experiència ens va servir de molt sobretot en l’àmbit personal. Vam adonar-nos que tots tenim prejudicis, parlem del que no sabem i critiquem allò que desconeixem.

64

Però si alguna cosa hem après amb aquestes sessions és a no parlar sense conèixer, a no criticar sense mirar-nos abans a nosaltres i sobretot a respectar molt, perquè no som més que ningú, i realment tothom ens pot ensenyar cada dia una cosa diferent. Nosaltres no els considerem “discapacitats”, ni “síndromes de Down”, sinó amics. Des del primer moment ens van acollir com a un més del grup, es van obrir a nosaltres i, a poc a poc van fer-se part de la nostra vida. Aquest treball ens ha fet conscients de la realitat que viuen aquestes persones i del fet que, encara que tothom ho pinti tan bonic, moltes vegades la gent no els té en compte, i aquest és l’error més gran que pot cometre qualsevol. Són persones que, com tothom, podrien aportar moltíssimes coses a la societat, i una de les més importants és el respecte pels altres. Podrien ensenyar-nos sense cap mena de dubte a acceptar els altres amb les seves virtuts i defectes sense pensar més enllà del que realment són: persones.


Títol: El món oblidat del somnis.

Com ens afecten. Sigmund Freud

Autors:Andrea Pastor Castro, Marta

Larrosa Expósito, Helena García-Pulgar Rielves, Cristina Cano Molero Tutora:Vanessa Díaz Centre:Institut Joan Oliver

Vam decidir que el nostre treball tractés sobre els somnis i els trastorns que comporten, ja que és un tema bastant deixat de banda per la societat i que ens afecta a tots en la nostra vida diària, ja sigui directament o indirectament, el nostre objectiu va estar estudiar-ho tot a fons i descobrir tot el que els somnis comporten i el funcionament de la ment. Vam voler comprovar si les investigacions que s’han anat fent al llarg de la història són relativament diverses en opinions i en resultats, però vam arribar a la conclusió que el tema dels somnis és molt abstracte i per aquest motiu no hi ha teories 100% certes o falses en aquest àmbit.

A més de tot això, ens vam endinsar una mica en l’autor més destacat d’aquest àmbit, Sigmund Freud, juntament amb la seva teoria del psicoanàlisi i ens vam endinsar una mica en el món de la interpretació dels somnis. Una vegada fet aquest treball creiem que vam aconseguir assolir tots els nostres objectius i vam obtenir tota la informació necessària per defensar-ho amb èxit. La veritat és que totes quatre estem molt contentes d’haver agafat aquest tema per al nostre treball, perquè ha estat molt interessant fer-ho, cercar informació sobre un munt de coses que no sabíem, veure quins són els trastorns del somni més freqüents en la societat...

65


Títol: Malalties neurodegenerati-

ves: Alzheimer i Creutzfeldt-Jakob

Autors:Andrés Baltanás Jiménez, Iris

Bernal Araque, Andrea Rodríguez Espada, Alberto Mengíbar Guerra Tutora:Vírginia Fargas Centre:Institut Joan Oliver

La nostra visió sobre l’Alzheimer era, veient-ho des d’ara, superficial. Ara coneixem com actua fisiològicament, quins símptomes produeix exactament, etc, coses que abans no teníem gens clares. Ara entenem millor la seva gran presència a la societat, la seva gran incidència i problemàtica. L’Alzheimer ha passat a ser una malaltia molt important i de gran influència en qüestió de dècades. Un factor com l’envelliment de la població és clau per no dir el més rellevant en aquesta creixent influència. Encara que el panorama tingui un aspecte si més no preocupant per coses com la irreversibilitat, la gran quantitat de malalts i per la gran dependència d’aquests, es poden entreveure certes solucions que passen per la investigació que s’està executant. Experts en l’àmbit mundial i nacional cobreixen tots els diferents punts a través dels quals es podria controlar la malaltia. Després de fer recerca sobre el tema arribem a la idea que la solució a l’Alzheimer no es gaire lluny. Pel que fa a la malaltia de CreutzfeldtJakob vam iniciar la recerca sense cap coneixement previ. Ha resultat una elecció útil per aprendre coses de les quals no en sabíem ni l’existència, com per exemple

66

què és un prió. També ha sigut útil en el sentit que si haguéssim tractat l’Alzheimer sol no hauríem tingut res per comparar, de forma que ens marqués clarament les singularitats de cadascuna. Es tracta d’una malaltia amb poca incidència i d’estranya causa biològica, fets que expliquen que la investigació que s’està executant no tingui comparació amb la de l’Alzheimer; ni en mitjans utilitzats, ni en informació, ni en avenços en solucions. Després de conèixer la fatalitat, la ràpida degeneració que acaba resultant mortal i les nul·les solucions a l’abast, preferim quedar-nos amb la sensació d’estar contribuint, encara que sigui amb poc, en el fet que més persones en coneguin l’existència i gravetat. També alguns de nosaltres hem acabat de decidir que ens agradaria estudiar alguna àrea mèdica, en gran part gràcies a l’experiència adquirida al llarg d’aquest treball. Encara que alguna part s’hagi fet feixuga, d’altres ens han resultat real i profundament atractives. Ens hem adonat que ens ha agradat tractar temes que a altres els podrien resultar realment avorrits i això és, en definitiva, el que ens prova i aporta les ganes per a estudiar medicina.



Hi col路laboren:


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.