CURES - número Novembre

CURES Any I  Número 1  Novembre 2019

R E V I S TA D E L S P RO F E S S I O N A L S C ATA L A N S D ’ I N F E R M E R I A I F I S I OT E R À P I A

Més de 660 mil persones reclamen la regulació de ràtios d’infermeria

Infermeres a la Model: coneix com treballaven a la històrica presó

Prescripció: aprovat el procediment per acreditar-se a Catalunya

SATSE

Sindicat d’Infermeria

Sumario

Novembre 2019

Catalunya

EDITA

Sindicat d’Infermeria de Catalunya CONSELL EDITORIAL

Montse Peña Arenas David Carbajales Caterina Ródenas José Luis Giménez

4

CAP DE REDACCIÓ

Rosa Gisbert Díaz REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ

Pelai 40, 1º 1ª 08001 Barcelona Tel.: 93 318 64 66

L’ENTREVISTA Parlem amb Mª Rosa Ricart de Vall d’Hebron creadora d’una sala on els usuaris poden desconnectar de la realitat hospitalària.

REIVINDICACIONS Finalment entreguem les signatures que donen suport al nostre projecte de Llei de Seguretat del Pacient, amb un suport massiu de la ciutadania.

6

ADREÇA WEB

http://catalunya.satse.es E-MAIL

catalunya@satse.es DISSENY I MAQUETACIÓ

Pie de Página

8

FORMACIÓ Et presentem les opcions formatives que et dona SATSE per a aconseguir plaça en una convocatòria pública d’oposicions.

IMPRESIÓ

Prisma Artes Gráficas, S.L. ISSN:

2696-1571 DEPÓSITO LEGAL

B-24707-2019

PROTECCIÓ DE DADES A l’efecte del Reglament Europeu de Protecció de Dades, l’informem que SATSE, en la seva condició d’editor de mitjans impresos i electrònics, així com les empreses que col·laboren en les labors d’edició, publicació i distribució, tracten dades personals amb la finalitat de divulgar informació d’interès per a la professió infermera i els seus afiliats/as. CURES i els butlletins digitals s’editen, publiquen i distribueixen en l’àmbit de les activitats legítimes de SATSE. Els titulars de dades personals poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, revocació del consentiment, així com la resta de drets en la següent adreça electrònica: equipdpd@satse.es Alternativament, pot dirigir-se al delegat de protecció de dades de SATSE a través de privacitat-dpd@ satse.es Més informació sobre la nostra política de protecció de dades en www.satse.es/aviso/politica-de-proteccion-de-datos-de-satse.

MÓN INFERMER Dues professionals que van treballar a la Model durant dècades, expliquen les seves vivències dins l’indret històric.

12

Canviar la perspectiva: una necessitat per infermeria AQUEST QUE TENS a les mans és el primer número de Vall d’Hebron que ha muntat una sala de desconnexió CURES, una revista que esperem tingui un llarg recorper als seus pacients. Volem que trobis les novetats de regut. Abans de fullejar les seves pàgines i llegir els seus la professió que t’interessen, com és el nou procediment articles, voldria explicar-te el perquè d’aquesta publicad’acreditació per a indicar medicaments o la inclusió de ció, el nostre objectiu en fer-la. tots els conceptes salarials en les nòmines. Seccions com Tot i que hi ha diverses capçaleres dedicades a la inara la de coaching, estan pensades per a que trobis a fermeria, totes s’encabeixen dins de dues categories.

CURES recursos per a millorar el teu dia a dia. Per suD’una banda les revistes científiques, que fan una labor posat t’informarem de tot el que està reivindicant SATmolt important publicant articles d’investigació i doSE en aquests moments i quines son les accions que esnant veu a la recerca. D’altra banda les publicacions estem portant a terme. En aquest número destaca una de trictament corporatives, on Sindicats, Col·legis i associles iniciatives més ambicioses del Sindicat: la proposta acions difonen l’actualitat de l’entitat que representen. d’una llei per a que es reguli el ràtio d’infermera/pacient.

Vam veure que entre aquests dos esquemes de publiEl Sindicat ha presentat aquesta proposta a través cació hi faltava una tercera opció: una capçalera que pardel procediment de la iniciativa legislativa popular (ILP) lés d’infermeres, del que fem, de com som i del que ens el que ha significat sortir al carrer i buscar el suport de interessa. També un espai que constituís una plataforma més de 500 000 persones. Un suport que hem rebut i per al nostre col·lectiu, per a deixar que ens demostra que el canvi de veure tot el que la infermeria està perspectiva, de mirada, de la societat fent avui en dia i plasmés l’evolució cap a infermeria està passant. Cada «La revista CURES que ha viscut la nostra professió. cop més els pacients reconeixen la vol ser la plataforma Per això volem incloure entrenostra labor i això és una fita a la vistes en profunditat amb infermeque hem arribat amb l’esforç de tots: on plasmar l’evolució res que han innovat o que tenen un amb el dia a dia de la feina i amb de la infermeria projecte amb especial empenta. En projectes i iniciatives, com la revista catalana» aquest número, parlem amb la Mª que tens a les mans, que ens han doRosa Ricart, una professional del nat veu.

EN PRIMERA PERSONA Apropa’t a nosaltres i coneix els objectius i prioritats de la nova responsable de Salut Laboral de SATSE Catalunya, Cristina Murillo.

INFERMERIA DIGITAL Coneix l’aplicació catalana finalista als premis ED, BeEnergy. Valorem FUDEN Box, una de les apps més completes per infermeria.

14

10

Editorial Montse Peña, secretària general de SATSE Catalunya

13

NOTÍCIES T’expliquem les últimes novetats: l’arribada de la prescripció a Catalunya i els canvis a la nòmina de vacances.  Professionals de Vall d’Hebron signen la petició de SATSE per una llei reguladora dels ràtios infermera/pacient

CURES  3

L’entrevista

Una sala de desconnexió per pacients i familiars a l'Hospital La infermera Mª Rosa Ricart ha creat una sala a la Vall d’Hebron on malalts i acompanyants poden evadir-se de la realitat del centre hospitalari. Un àrea amb llibres, jocs i televisió, que té un impacte molt positiu en la seva salut SEGONS LA LITERATURA científica l’hospital és un estressant de tipus físic, social, cultural i personal tant pel pacient com pels familiars.

Un entorn estrany, la manca d’intimitat i el canvi d’horaris poden contribuir a augmentar l’estress, l’angoixa i la tristesa que acompanyen a una malaltia. Va ser una experiència personal el que va fer que la Mª Rosa Ricart, infermera de l’Hospital Vall d’Hebron, decidís muntar un espai per poder desconnectar del que ella anomena “la crua realitat d’un ingrés hospitalari”.

“D’això ja fa onze anys, quan vaig començar a forjar l’idea de crear aquesta sala de desconnexió absoluta per a tot tipus de pacients” explica Maria Rosa. El projecte es va iniciar aconseguint la cessió d’una sala a la quarta planta de l’Hospital, una estanteria per uns quants llibres que va portar ella mateixa de casa, una taula i unes cadires. Un inici modest que ràpidament va anar creixent i que avui en dia ja compta amb uns 1200 llibres, jocs de taula, tele, bici estàtica... tot sorgit de donacions de treballadors, pacients, visitants o associacions.

re’l tot ple de tubs. Li vaig suggerir que els rebés a la sala, on va poder passar temps amb ells llegint contes. Quan vaig veure que els nens ni van preguntar a l’avi pels tubs, em vaig adonar que la meva iniciativa tenia sentit” explica.

Projecte amb cost zero

Enfocament holístic

 Maria Rosa Ricart durant un moment de l’entrevista al seu lloc de treball a l’Hospital Vall d’Hebrón

4  CURES

La idea és senzilla però efectiva i té una incidència molt positiva en l’ànim de les persones ingressades. Maria Rosa explica que va veure que el seu projecte funcionava el dia que un dels seus pacients va mostrar neguit per la visita dels seus nets. “Ell estava preocupat perquè no s’espantessin al veu-

oteca, que fan que qualsevol trobi alguna cosa per distreure’s i poder llegir. Al ser un hospital de primer nivell sovint hi ha pacients estrangers i Maria Rosa recorda casos com el d’un senyor coreà o una pacient israelita que, sense parlar cap altre idioma, van trobar un llibre que podien llegir i que els va fer sentir una mica més com a casa.

“Un malalt no deixa de ser un ser biopsicosocial, amb tres bases.

Aquest espai cobreix la part psicològica de desconnexió, però també la part social” raona la infermera.

També ressalta la varietat de llibres i idiomes que hi ha a la seva bibli-

“He tingut la sort d’enganxar a molta gent en aquest projecte, som una espècie d’ONG de la desconnexió” diu orgullosa aquesta infermera, que apunta que la iniciativa és única a tot l’Estat i que es pot fer “amb un cost zero”.

Destaca la quantitat de llibres donats i autografiats pels seus propis autors. També les donacions d’associacions de pacients, com AIRE, que van donar un aparell d’aire acondicionat per la sala. Toni Bailo, integrant de l’associació explica que la sala cobreix “el tema més humà dels pacients que estem aquí. No has d’estar entre quatre parets sense poder-te moure, tens un lloc on et pots relaxar, amb la família, sense estar a l’habitació. Sortir-te una mica de l’entorn de l’estada a l’hospital que de vegades, es pot fer molt llarga”.

Tot i que la Maria Rosa ha estat el motor d’aquesta sala, ella recalca que l’espai és possible gràcies a totes les col·laboracions rebudes i que funciona amb molta autonomia. Tot i així, cal reconèixer l’empenta i capacitat de lideratge d’aquesta infermera imparable.

CURES  5

Reivindicacions

Presentada la ILP per regular ràtios d’Infermeria SATSE ha recollit 660 mil signatures per portar al Congrés una llei que estableixi un número màxim de pacients per infermera als centres AQUEST ANY EL Sindicat d’Infermeria SATSE s’ha plantejat un repte molt ambiciós: aconseguir que s’aprovi una llei que garanteixi un número màxim de pacients per infermera a tots els centres sanitaris d’Espanya. El Novembre passat l’organització va començar a recollir les 500.000 signatures necessàries per a presentar el projecte al Congrés, a través del procediment de la Iniciativa Legislativa Popular. Finalment han recolzat la iniciativa més de 660.564 persones, de les quals a Catalunya s'ha recollit un percentatge equivalent a la població.

La iniciativa es basa en la realitat, ja plasmada en diversos estudis científics, de que el nombre d’infermeres influeix directament en la salut poblacional i en la morbimortalitat. Per exemple, un estudi de Robert L. Kane del 2007, va comprovar que a partir dels 7 pacients, cada

 Usuaris i estudiants signen la petició a les portes de l’hospital Materno-Infantil de la Vall d’Hebron

persona més que ha d’atendre la infermera, augmenta el risc de mortalitat en un 4%. Altres investigadors, com ara Y.L. Sakyr al 2015, apunten que quan es supera el ràtio de 2.5 pacients per infermera a la UCI, el risc de mort incrementa 3,5 vegades.

També està provat que l’augment de malalts per infermera incrementa significativament les infeccions, les extubacions no planificades i els reingressos. D’altra banda, es detecten més deficiències als registres i atenció a la família en Urgències, mentre que en Atenció Primària incrementen els pacients crònics, grans i diabètics mal controlats. En definitiva, un ràtio baix d’infermera pacient empitjora la salut poblacional fent que les despeses sanitàries siguin més altes, perquè les malalties es compliquen, es generen més reingressos i les estades hospitalàries son més llargues.

Situació a Catalunya

Ja tenim la complicitat dels usuaris “El fet de presentar la proposta no significa que ja tinguem la Llei de Seguretat del Pacient, però sí significa que hem rebut el suport i la complicitat de més de mig milió de persones” expliquen des de SATSE Catalunya. Entre anècdotes i frases de suport, els signants ressaltaven la labor d’infermeria i agraïen als professionals el seu treball. Sortir al carrer també ha servit per donar a conèixer la realitat de la infradotació de personal a totes aquelles persones que desconeixien la situació o no la valoraven com un problema greu que els hi afecta directament.

“Creus que cinc infermeres poden cuidar a mil persones? Nosaltres tampoc” ha estat l’eslogan de la campanya, una frase impactant que

6  CURES

resumeix la gravetat de la qüestió.

“D’una manera senzilla i directe es veu l’enormitat de la sobrecàrrega que patim” explica un dels delegats de SATSE. Entre els signants hi ha ciutadans de diferents edats i profes-

sions, però també molts treballadors sanitaris. Han donat suport la iniciativa infermeres i altres membres de l’equip multidisciplinar, que saben que els ràtios d’infermeria afecten la seva feina i els resultats de salut.

Aquesta realitat s’uneix al fet de que Espanya és un dels 28 països europeus amb menys infermeres, sent la mitjana europea de 8,8 infermeres per 1000 habitants, mentre que a Espanya només hi ha 5,3. És a dir, al rànquing de països només hi ha quatre (Bulgària, Xipre, Grècia i Letònia) que tenen unes plantilles d’infermeria més reduïdes. Catalunya està una mica per sota de la mitjana espanyola i havent-hi una gran diferència entre centres, zones geogràfiques i torns.

Aquesta situació feia imprescindible una regulació que identifiqués uns mínims obligatoris i aplicables a tots els centres. És per això que SATSE, després d’estudiar el tema, ha plantejat el text de la “Llei de Seguretat del pacient”, que amb el suport dels ciutadans ara ha arribat al Congrés.

 Dues infermeres a una UCI pediàtrica, comparteixen informació [© Àngel García i Ariadna Creus, Banc

d’Imatges Infermeres]

Infermeria treballarà 8 dies “de franc” durant l’any El solapament suma setanta hores de feina no reconeguda SATSE CATALUNYA HA posat de relleu la necessitat d’una normativa comú a tot el sector concertat (SISCAT) que obligui a les empreses a reconèixer el temps que infermeria dedica, un cop finalitzada la seva jornada, a passar informació sobre els pacients als professionals del proper torn. El Sindicat ha calculat que a finals d’aquest any 2019, les infermeres d’hospital del SISCAT, hauran invertit 4.050 minuts en fer aquest canvi de torn, el que significa 67,5 hores de feina no reconeguda.

“La suma és impactant. Estem regalant-li a l’empresa vuit dies sencers, ja que no és un fet puntual sinó que és una pràctica diària i necessària per a mantenir la continuïtat assistencial dels pacients” explica la representant de SATSE a la xarxa concertada SISCAT, Xesca Martín. La infermera recalca que el solapament de torns és prioritari

per garantir la seguretat assistencial ja que “no treballem amb màquines, sinó amb persones malaltes”.

Reconeixement obligatori Segons Martín, “als serveis on es treballa per torns és imprescindible dedicar un temps de comunicació entre els que marxen i els que entren”. La delegada afirma que les empreses “saben que els professionals sanitaris posem la seguretat del pacient per endavant de qualsevol cosa i d’això se’n aprofiten”. La proposta de SATSE Catalunya és simple, demanen que sigui obligatori a totes les empreses sanitàries de Catalunya que els torns d’infermeria es reconegui el temps de solapament. “Cal que les empreses tinguin aquesta obligació en negre sobre blanc, i que els nostres horaris s’adaptin a aquest solapament de torns” explica Martín.

CURES  7

Formació

L’oferta de cursos de SATSE per les oposicions és única A més de preparar per la prova de concurs oposició, el Sindicat dona suport als que necessiten superar el català o es presenten a promoció interna ELS DARRERS ANYS l’oferta d’ocupació pública s’ha començat a reactivar. El resultat? Un allau d’acadèmies, editorials i centres de preparació que ofereixen cursos i temaris per a infermeres i fisioterapeutes. Però existeixen convocatòries minoritàries, com la darrera de promoció interna, o requisits administratius com la prova de català, per als que és difícil trobar maneres de preparar-se. A més de la formació dirigida a tots els opositors, SATSE està realitzant cursos específics per donar resposta a necessitats més concretes. Una formació que és única a Catalunya.

SATSE ja havia recuperat la seva oferta de preparació per a oposicions d’infermeria, llevadora i fisioteràpia amb els cursos per a les oposicions del 2015, les primeres que convocava l’Institut Català de la Salut (ICS) en un lustre. L’any següent, l’entitat va decidir obrir un procés de promoció interna amb un número de places molt més re-

8  CURES

duït i la oferta formativa era inexistent.

“No hi havia cap organització, ni cap acadèmia privada que oferís un curs preparatori, perquè consideraven que no hi havia suficient gent interessada” explica Marta Rúbies, delegada de SATSE al Vall d’Hebron i promotora del curs presencial que el Sindicat va realitzar al centre. “La situació ens va empoderar encara més: havíem de deixar de banda a les infermeres perquè no hi ha mercat? Aquí és on s’ha de veure la vàlua d’un sindicat” assegura la professional.

Requisits de llengua Un altre cas és la preparació de la prova de català per a les persones que no tenen un certificat del nivell C1. Aquells que no han estat escolaritzats en català, ja siguin d’altres

parts d’Espanya o d’Europa, solen presentar-se als exàmens per obtenir l’acreditació prèviament a les convocatòries d’oposicions. Però hi ha infermeres que no ho han fet i s’han de presentar a una prova de llengua dins del procés de selecció. “És un nivell semblant al C1, però no és el mateix” explica Sara Marugan, professora de català, “és assequible, ja que és una prova adaptada i tampoc pot ser molt complexa, és un requisit de l’administració”.

La diferència entre l’examen de llengua dins el procés selectiu i el que portaria a l’obtenció del certificat C1 és, bàsicament, que la prova escrita està dirigida a temàtiques de la professió. “Altres col·lectius, com els metges o els mossos d’esquadra, tenen proves similars” apunta Marugan, “però no hi ha cursos específics com aquest i s’han de prepa-

rar amb professors particulars o en acadèmies on es prepara per obtenir el certificat C1”.

Objectiu: treure plaça Al Sindicat d’Infermeria asseguren que aquestes formacions tenen com a objectiu únic i prioritari que els alumnes treguin plaça, per això gran part de la metodologia es centra en aprendre a fer front a la prova. Marugan explica que durant el curs de català s’ha treballat molt amb exemples de proves i en especial l’exercici d’expressió escrita, practicant el desenvolupament dels temes sobre els que se’ls hi pot demanar redactar.

En el cas del curs per a les infermeres de promoció interna, s’ha

seguit un mètode que ha funcionat en altres iniciatives formatives de SATSE i que explica l’alt percentatge d’aprovats amb plaça dels alumnes del Sindicat. “La clau del nostre èxit és tenir els millors docents en cada àrea, però també comptar amb un expert en exàmens, que ensenya als alumnes a enfrontar-se a la prova amb èxit” comenta Marta Rúbies, que destaca la necessitat d’aprendre a opositar.

Tota la formatció de SATSE Catalunya compta amb suport online. “En aquest curs hem mantingut una plataforma on l’alumne podia trobar exercicis, exemples de proves, resums, esquemes... Així pot anar estudiant al seu ritme i només ve un cop per setmana, per resoldre dubtes” explica la professora de català, Sara Marugan. El curs s’adapta més a l’horari de les infermeres i, a més, permet dedicar-li el temps que l’alumne consideri necessari.

T’ajudem a millorar els teus mèrits Una de les preocupacions de l’opositor és aconseguir mèrits.

Per suposat, el temps treballat compta molt però cal pensar en els cursos, jornades, certificats i publicacions que ens poden ajudar a augmentar la nostra puntuació. “Molta gent no s’ho pensa fins que no hi ha una convocatòria, però adquirir mèrits és una cosa que s’hauria de fer paulatinament” recomanen des de SATSE Catalunya. Conscients d’això, el Sindicat d’Infermeria organitza moltes activitats formatives pels afiliats que en la seva majoria son gratuïtes. Per exemple els cursos on-line amb una oferta que es renova cada tres mesos.

SATSE també ha organitzat preparacions pel certificat ACTIC o per superar la prova C2 de català. A Catalunya es realitza de forma biennal un congrés d’investigació que dona als professionals l’oportunitat de presentar treballs o pòsters, però també existeixen opcions on-line, com el Congrés SATSE Granada en el que es pot participar a distància. “El millor que té la nostra oferta formativa és que l’adaptem a allò que els hi és útil als professionals, tant pel que fa al contingut com en la modalitat de cursar-la” expliquen.

CURES  9

Món infermer

PARLA EL PACIENT

«La presó Model era especial, tenia una humanitat que no es veu en altres»

Malalties que no es veuen Sempre dic que tinc una malaltia invisible però que això no em fa insensible, per tant, quan noto que alguna persona dubta de la meva paraula em fa mal, i molt. Perquè hauria de mentir sobre una cosa tan seria? Tinc la malaltia de Crohn i sóc portadora d’una ileostomia des de fa mes de 10 anys, actualment en tinc 30.

Moltes persones patim patologies que no es veuen a primer cop de vista, la gent et cataloga com a persona “normal” i quan tu els hi vols fer entendre que tens unes necessitats especials posen cara estranya, d´incomprensió, inclús poden arribar a ser desagradables. Això passa perquè estem acostumats a jutjar els demés amb més facilitat de la que tenim per respirar.

Parlem amb Queralt Guixé i Montse Torrella, dues infermeres que van treballar al mític penitenciari durant tres dècades AL BELL MIG de Barcelona, l’edifici de La Model ens adverteix constantment de que hi ha persones, vides i històries a les que la societat dona l’esquena. Fa dos anys que darrere dels seus murs ja no hi ha interns però CURES ha volgut tirar la vista enrere per conèixer amb detall la vida i la feina dels sanitaris a un centre que des de la seva construcció ha estat testimoni de fets històrics, estandard d’anys de repressió i escenari de fugues de pel· lícula.

La Queralt recorda que va rebre la notícia del tancament de la Model amb incredulitat, era la nit de cap d’any i estava de guàrdia quan li ho van dir. Ella i els seus companys portaven tota la vida sentint que els traslladarien, així que va continuar fent la seva feina com si res.

Però aquest cop anava de debò i el 8 de juny del 2017 el centre tancava les seves portes després de 113 anys i un dia.

“La Model té alguna cosa d’especial. Potser perquè és tant antiga, no és tant gran com d’altres o perquè és una presó de preventius, però té una humanitat que no he viscut en altres centres” explica la Queralt Guixé , que treballa com infermera de presons des dels 20 anys. El seu primer dia va ser l’any 89, abans d’acabar la carrera, treballant com auxiliar a la Model. “Jo sentia com les reixes anaven tancant-se rere meu però no tenia por perquè veia molta gent de manteniment, fins 10  CURES

que el funcionari em va explicar que eren tots... senyors delinqüents” diu entre riures la infermera.

Anys difícils La Montse Torrella va arribar uns anys abans, enganxant l’inici d’una malaltia que marcaria les properes dècades: la SIDA. La infermera recorda l’angoixa dels primers casos i la rapidesa amb la que es deterioraven els pacients per culpa de les infeccions oportunistes. “Ho vam viure molt malament, anàvem molt perduts perquè eren els primers casos i teníem molt poca informació. Estàvem en contacte constant amb l’Hospital Clínic però no teníem mitjans, encara no hi havia medicines” assegura la professional. Al nou virus se li va sumar l’auge de

El consum generalitzat d’heroïna i l’inici de la SIDA van marcar la dècada dels anys 80 entre reixes substàncies com l’heroïna, que els presos s’injectaven amb xeringues improvisades fetes amb bolígrafs.

“Els invents que s’han arribat a fer aquí a la Model, són per escriure un llibre” assegura i explica que tot va

millorar quan es van començar a implantar els programes antidrogues i el departament de metadona, que oferia intercanvi de xeringues.

Infermera multidisciplinar Queden per a les hemeroteques i per a la memòria col·lectiva les vagues de sang, el segrest de funcionaris, els “kies i els delinqüents convertits en herois populars. “No són pelis, la Model era així” explica la Montse referint-se als seus primers anys al centre, quan encara quedaven romanents d’aquella època més descontrolada de la presó. “Crec que sempre he tingut un punt d’ inconsciència, de no pensar-m’ho massa. Si hi havia una

urgència hi anàvem sense pensar, perquè crec que si t’ho penses no hi vas” explica.

Tot i estar en un centre penitenciari el seu rol és molt diferent al dels funcionaris, el que fa que la seva relació amb els interns sigui un altra. “Et tenen molt de respecte i fan molt de cas del que els hi dius perquè saben que els ajudaràs. Els hi fas de tot, d’infermera, de psicòloga, de mare...” expliquen. Una barreja de tendresa i distància que els hi ha permès atendre als seus pacients dins d’un ambient on les històries personals i problemes poden arribar a calar fons en el professional. “Has d’anar com de col·lega, d’amiga, però posant una barrera i mai mai fent res que no puguis fer, perquè si

els hi dones fins aquí ells t’agafaran tota” emfatitza la Queralt.

Un dels atractius que té el treball en una presó és l’ampli ventall de l’assistència, ja que es realitzen funcions de primària (vacunació, educació sanitària, control de crònics), però també altres tasques que fora del centre penitenciari pertanyerien a un hospital com les malalties infeccioses i el seu tractament. Tot això a banda de les emergències de qualsevol índole que puguin sorgir, com explica Queralt: “no existeix la monotonia, tens les teves vacunes i activitat programada, però quan entres per la porta no saps el que passarà aquell dia, poden haver-hi sobredosi, apunyalaments, exaltats... cap dia és igual que l’anterior”.

És tan difícil demanar una mica d’empatia? Confiar en la paraula d’una persona sense necessitat de que t’ensenyi les seves ferides de guerra perquè tu la deixis seure al autobús o bé deixar-la passar per anar al servei?

No perdo l’esperança!

Tanit Tubau Escriptora i Pacient expert CURES  11

COACHING

Treballar la intel·ligència emocional per reduir l’estrès Les infermeres treballen al sector humà, tant l’extern (amb els usuaris), com l’intern (amb l’equip), el que fa que moltes situacions d’estrès es generin en la interacció conflictiva amb superiors, companys, pacients o familiars. El coaching ens dona diverses eines que ens poden ajudar a evitar la confrontació o a reaccionar d’una manera que no ens provoqui estrès.

Davant d’un conflicte tendim sempre a culpabilitzar els altres. Per això cal, primer de tot, posar-nos davant d’un mirall: què puc fer jo? què està a les meves mans? què estic disposat a fer per revertir aquesta situació? Arribats a aquest punt, hem de cultivar l’empatia intentant entendre els esquemes mentals de l’altre, els seus “perquès”. Així podrem valorar la situació des d’un altre prisma sense sentir-nos atacats.

Treballar la intel·ligència emocional és essencial, ja que pocs hem estat educats en aquest sentit. Cal acceptar i identificar els sentiments que ens provoquen els estímuls externs. Això ens permetrà gestionar-los d’una manera que no ens generi estrès.

Ens ho ha explicat Clara Granados, coach emocional i docent als tallers de gestió d’estrès de SATSE Catalunya.

12  CURES

En primera persona

Infermeria Digital

«Hem de millorar la conscienciació de les mateixes infermeres»

L’aplicació catalana BeEnergy és finalista als Premis ED

Cristina Murillo, responsable de Salut Laboral de SATSE Catalunya L’ANY PASSAT l’1 de Maig, dia del treballador, va ser quan la Cristina Murillo es va incorporar a l’estructura de SATSE Catalunya com a responsable de Salut Laboral. Després d’uns anys treballant com a administrativa a Inspecció Mèdica de l’Institut Català de la Salut, va graduar-se en infermeria i començà a treballar a primària. Els últims 20 anys els ha passat al CAP La Mina on es va interessar per l’estudi del benestar laboral.

Com definiries la Salut Laboral? És una disciplina que ho engloba tot. És una pedra angular del Sindicat, perquè les condicions laborals i la prevenció de riscos van de la mà. Unes bones condicions laborals afavoreixen la salut i disminueixen els accidents.

Quin és el teu objectiu al Sindicat?

Crec que hem de millorar la conscienciació de les mateixes infermeres. La percepció del risc és molt important en prevenció. Moltes vegades, després d’anys de treball, per-

dem la sensació de perill i anem agafant vicis (fins i tot posturals) i al final acabem fent-nos mal. Perdem la conscienciació de que ens hem de protegir, i això és el primer que s’hauria de recuperar.

Quin és el major risc a la feina d’una infermera?

El desgast emocional. Conviure amb la malaltia i el patiment. És difícil que el patiment d’altres no t’afecti perquè t’envolta sempre i al cap i a la fi nosaltres som persones.

També desgasta al professional les traves que de vegades ens posen per fer la nostra feina.

Què ha de fer una infermera que té un problema de salut laboral?

Tots els serveis estan adscrits a una UBP, unitat bàsica de prevenció. El primer pas és dirigir-se a l’equip, format per una infermera, metge i tècnic en salut laboral. També convé que la infermera es dirigeixi al delegat de prevenció de SATSE del seu centre o bé ens truqui directament a la delegació provincial.

La infermera i emprenedora, Anna Sort, lidera el projecte TORNEN ELS PREMIS Enfermeria en Desarrollo, un dels guardons d’infermeria més reconeguts d’Espanya. Entre els nominats catalans es troba Anna Sort, infermera i emprenedora digital, que ha creat una aplicació mòbil dedicada als pacients amb còlon irritable anomenada “BeEnergy”. La candidatura es presenta al Premi Vivesoy, que destaca el millor projecte de promoció de l’autocura i els hàbits de vida saludables.

“Tinc clara la meva missió, fer que estar saludable sigui divertit” assegura la professional, que ja s’ha convertit en la cara més visible de la gamificació en salut al nostre país. Després d’una experiència com a infermera del treball a l’empresa creadora del videojoc World of War Craft, Anna va veure clara la utilitat dels jocs com a transmissors d’informació de salut i com a via per a que els pacients incorporin hàbits saludables. Després de diferents projectes dins de l’àmbit digital que barrejaven salut i gamificació, l’any passat va fundar IndieHealth, una empresa especia-

litzada en aplicacions mòbils de salut (MHealth).

Un joc per aprendre BeEnergy és la primera aplicació de la nova empresa i està dirigida a que els pacients amb còlon irritable coneguin millor el seu problema i adoptin hàbits que millorin la seva qualitat de vida. L’aplicació planteja jocs, reptes i missions que a l’hora d’aportar informació sobre la malaltia suposen una activitat lúdica.

La mecànica del joc facilita l’aprenentatge i millora els resultats de salut perquè l’usuari de l’aplicació es diverteix.

La persona anirà aportant dades sobre el seu dia a dia, contestant a les preguntes que li planteja l’aplicació. Amb aquesta informació, l’eina va suggerint canvis que l’usuari pot incorporar a la seva rutina i valorar si li són positius o no. L’aplicació també permet que tota la informació introduïda es pugui compartir amb el professional de la salut, permetent així una monitorització de l’evolució de l’usuari.

FUDEN Box, una eina per infermeria Una App molt completa “HO VAIG VEURE clar un dia a l’Hospital quan anava carregat amb llibres, xuletes i plantilles” explica Álvaro Trampal, impulsor d’una de les APPs per infermeria més completes, FUDEN Box. Creada per FUDEN, l’eina inclou un gestor de plantilles, un consultor de fàrmacs amb calculadora de dosi, les taules de referència organitzades per especialitzats i una secció on es pot calcular la posició en el barem dels diferents serveis de salut autonòmics.

Eina en evolució

 Anna Sort, creadora de la aplicació BeEnergy

“La idea és aglutinar en una sola APP tots els recursos pel dia a dia infermer” explica Trampal. “La tecnologia mòbil no és el futur, és el present. Cal desterrar la idea de que ens ho hem de saber tot, perquè quan tenim aquestes eines de suport augmenta la seguretat clínica del pacient” assegura l’infermer.

Amb més de 34 mil descàrregues, ara és el moment d’evolucionar.

“Volem canviar la interfície, donar-li una volta i fer-la més senzilla i plàstica, incloure preguntes per preparar oposicions i continuar actualitzant continguts”.

CURES  13

Notícies

La prescripció infermera arriba a Catalunya S’ha establert el procediment per a que les infermeres s’acreditin per indicar medicaments i productes sanitaris d’ús humà “AMB AQUEST PAS, ens movem cap a un entorn més segur pel pacient i per la infermera, permetent que faci la seva feina amb cobertura legal” ha declarat el Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya en conèixer del Decret que estableix el procediment per a que les infermeres s’acreditin com a prescriptores.

L’acreditació només inclou un catàleg de productes i medicaments que no necessiten recepta, ja que el supòsits on es requereix encara estan pendents de que la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del SNS elabori els protocols i guies de pràctica clínica què emmarcaran el seu ús.

Procediment per a l’acreditació El Decret català desenvolupa el Reial Decret 1302/2018, de 22 d’octubre, complint l’objectiu plantejat a les autonomies de crear un procediment per a l’acreditació de les infermeres. “Altres autonomies, com

 Una infermera prescriu pautes al seu pacient [© Àngel García i Ariadna Creus, Banc d’Imatges Infermeres]

ara la Comunitat Valenciana, Cantàbria o Andalusia, ja han publicat procediments similars, el que suposa que les Conselleries de sanitat veuen la importància de tenir aquest tema legislat com més aviat millor” expliquen des de SATSE. “Portem molts anys demanant aquest paraigües legal que ens protegeixi

Coneix el procediment per poder prescriure La sol·licitud l’ha de fer cada infermera personalment i per via telemàtica, però durant els primers quatre mesos a partir de l’entrada en vigor del Decret, els centres de treball del SISCAT faran la gestió amb consentiment previ i sense que la professional hagi de fer cap tràmit. El document acredita a la persona tot i que marxi a un altre centre.

Les infermeres del SISCAT que encara no tinguin dotze mesos d’experiència hauran de fer la sol·licitud pel procés ordinari quan compleixin l’any o hagin fet el curs.

14  CURES

En el seu cas l’empresa no serà qui gestioni l’acreditació.

De moment, el procés ordinari només afecta a les professionals que treballin en un centre privat o per compte aliè. Aquests professionals hauran de visitar el Canal Empresa del Gencat i introduir les seves dades, certificació de temps treballat o certificat de realització del curs.

L’administració té sis mesos per resoldre. La infermera rebrà un document d’acreditació amb un codi d’acreditació que especifica l’àmbit.

en unes tasques que fem de forma habitual” expliquen i ressalten que el procediment extraordinari per a l’acreditació que s’aplicarà als centres que donen servei públic és “un altre exemple de que l’administració ja està conscienciada de la necessitat de posar fil a l’agulla”.

Quant a les conseqüències de la

prescripció infermera, SATSE Catalunya explica que ofereix seguretat jurídica a la labor del professional i donarà agilitat al desenvolupament de la feina d’Infermeria i a la de tot l’equip de salut. Per als ciutadans, la prescripció infermera facilita un major apropament del professional i el pacient, i li ofereix una major seguretat, ja que hi ha un control més proper de l’evolució del tractament a seguir, es detecten millor possibles efectes adversos i es propicia un millor compliment terapèutic. Suposa, a més, una eina fonamental per garantir la continuïtat de les cures i agilitzar la presa de decisions.

Finalment, i pel que fa al Sistema Sanitari en el seu conjunt, la prescripció infermera comporta una racionalització i optimització de l’ús dels recursos disponibles; millora la qualitat assistencial, redueix els temps d’espera, evita la saturació en consultes i elimina gestions administratives.

Requisits per acreditar-te com prescriptora Els requisits per poder demanar l’acreditació en l’àmbit de cures generals són estar en possessió del títol de grau en infermeria, diplomatura en infermeria, ATS o equivalent i acreditar una experiència laboral mínima d’un any com a infermera o realitzar un curs d’adaptació gratuït. Si et vols acreditar en cures especialitzades, cal que tinguis el títol d’infermera especialista i acreditar una experiència mínima d’1 any com a infermera especialista en un lloc de treball reconegut com a tal per la pròpia empresa. En aquest cas, si no tens l’any d’experiència també pots realitzar el curs.

La nòmina de vacances inclou tots els conceptes salarials El Tribunal Suprem confirma que l’atenció continuada, plus dissabtes, diumenges i festius són conceptes regulars que es cobren mensualment

 Aquest any ha estat ple de reivindicacions al SISCAT, però també d’assoliments

EL TRIBUNAL SUPREM ha resolt en una sentència la inclusió de tots els conceptes salarials ordinaris dins del salari del mes de vacances.

Així, els treballadors dels centres concertats SISCAT, veuran reflectits a la nòmina corresponent a les seves vacances diversos complements salarials que fins ara no cobraven.

El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya va interposar una demanda (junt a altres sindicats) contra la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (AGES). La sentència del TS confirma una d’anterior fent que el plus de dissabte, diumenge i festiu, el complement d’atenció continuada i les guàrdies siguin part del salari a les vacances.

La sentència confirma que el plus de festius, dissabtes i diumenges són retribució ordinària, perquè no hi ha opcionalitat i existeix un calendari preestablert. Hi ha un “cànon de regularitat” que obliga a incloure’ls dins del concepte de jornada normal.

En canvi, els festius especials (que són els de Nadal i cap d’any) corresponen a una jornada no habitual. Els complements d’atenció continuada i les guàrdies, tenen una planificació, continuïtat i obligatorietat en el seu desenvolupament que les fa retribucions ordinàries. D'altra banda, no ho reconeix del complement de direcció per objectius (DPO’s) ja que el considera un incentiu variable i per tant no ha de ser part del salari de vacances.

CURES  15