Sa Sella 177

Noticiari

Agència de Selleters

Març

Dia 2. Inauguració de l’Aula de Formació. Que s’ha condicionat al Casal d’Entitats de can Bril. Després de la reforma, s’ha acreditat com a centre de formació ocupacional del SOIB i en els propers mesos es posaran en marxa dues formacions de Certificats de Professionalitat. A l’acte hi assistí la directora del SOIB, Pilar Ortiz, acompanyada de la presidenta de la Mancomunitat des Pla de Mallorca, Joana Maria Pascual, el gerent, Joan Cifre, i el batle de Sencelles, Joan Carles Verd.

Martínez PAVIA que quedarà instal·lada al local d’Es Quarter amb el títol Dones PAVIA.

Dia 7. Visita guiada. A l’exposició permanent Dones PAVIA per als participants de l’Universitat Oberta per als Majors (UOM), i els grups del Curs de Memòria del Club de la Gent Gran de Sencelels i de Biniali.

Dia 12. Convocat. Un concurs de dibuix per celebrar la festa de Sant Jordi, diada del llibre, a Sencelles.

Dia 13. Nou mural. El muralista Joan Aguiló ha començat el procés

Dia 5. Passejada solidària. Entre Sencelles i la caseta de Sarissal que va haver de posposar-se pel mal temps.

Dia 6. Inauguració. De la mostra permanent de l’artista Pere

de disseny de la nova pintura encomanada per l’ajuntament per a una paret del poliesportiu municipal.

Dia 14. Convocat un premi literari. La segona edició del premi Vila de Sencelles, de l’Ajuntament i la Fundació Bartomeu Oliver.

Dia 15. Curs gratuït. De formació per a l’utilització del web Canva, a la Biblioteca, organitzat per Mallorca Activa.

Dia 16. Presentació. Del llibre a sobre Dones viatgeres a Mallorca, per part de l’autor el llucmajorer Jaume-Bernat Adrover.

Dia 17. Contacontes. A la Biblioteca amb ‘Conta’m un conte’ per a infants de 0 a 3 anys.

Dia 18. Darrers actes. Per celebrar el 8M amb un bingo amb recaptació solidària destinada al Casal Petit, entitat que es dedica a la reinserció de dones prostitutes i una exposició sobre històries de dones de Sencelles.

Dia 17. Restauració d’obres religioses. La Comissió Mixta formada pel Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca va celebrar la seva reunió anual per tractar les ajudes en matèria de patrimoni. Es va aprovar iniciar l’estudi previ per a la restauració de tres pintures a l’oli sobre llenç pertanyents a la parròquia de Sencelles.

Dia 18. Ruta guiada. Amb un recorregut de la visita naturalista present del web visitsencelles. com, ‘L’amabilitat de les plantes’, dirigida per la biòloga Malén Bibiloni.

Dia 19. Festa de Sant Josep. Patró de Jornets celebrat amb missa, refresc popular i torrada a càrrec de l’Ajuntament.

Dia 20. Taller gratuït sobre emprenedoria. Al Casal de can Garau, organitzat pel Consell de Mallorca.

Dia 22. Caminades saludables. Aquesta setmana les sortides varen esser dimecres 22 al camí de la Màniga i al Pou Major; i divendres 24 a Sonarrossa i Aireflor.

Dia 24. Candidatura de MÉS. Per a les eleccions municipals tornarà a ser encapçalada per Joan Miquel Chacón Nicolau, que presenta una candidatura que ell qualificà ‘d’esquerres i feminista’.

Dia 25. Desè aniversari de la Ruta Arqueològica. Celebrada amb una caminada fins als talaiots de can Xim, a Cascanar, i la seva visita guiada.

Dia 25. Assemblea general de l’associació de la gent gran de Sencelles. Va acabar amb un concert de la Coral Sor Francinaina i un refresc.

Dia 26. Vandalisme. El cartell municipal que condemna la violència masclista, situat al carrer Donants de Sang, ha tornat a patir la retxada de la paraula masclista.

Dia 27. Accident de trànsit. Una estudiant que havia baixat del bus de l’IES Sineu, va quedar engrunada entre la paret i el vehicle, al carrer de Sor Francinaina, just abans de la placeta de Son Morei. Suposadament el conductor anava begut i va fugir.

Dia 27. Polèmiques en el PP. Unes declaracions titllades de racistes del candidat a batle, Toni Ferragut, i un dinar secret, a una finca de Jornets, de la candidata a presidenta, Marga Prohens, amb el condemnat per corrupció José María Rodríguez, han envoltat de polèmica el Partit Popular aquesta setmana.

Dia 29. Caminades saludables. Aquesta setmana, a Binialmara, dimecres, i a Costitx, divendres.

Dia 29. Inventari de cases santes. Un estudi i inventari sobre cases santes a Mallorca, editat pel Consell, va ser presentat a Sencelles pels seus autors.

Dia 31. Compromís electoral. El PP de Sencelles i Biniali, en una nota de premsa, es compromet a la construcció de la ronda per a treure el trànsit del centre del poble ja que considera aquesta obra vital per evitar accidents.

Dia 31. Mural del poliesportiu. El muralista Joan Aguiló, ha començat a pintar la cara nord del pavelló cobert del poliesportiu, amb un mural que enllaça tradició rural i Embala’t.

Dia 31. Exposició d’arts plàstiques. Inauguració a can Garau de l’exposició col·lectiva titulada Un llibre, dues vides organitzada per Sencelles Difusió Cultural.

Abril

Dia 1. Representació teatral. De la passió de Crist a càrrec de l’Escola de Ball L’Assumpció de Son Espanyolet, a la parròquia de Sencelles.

Dia 2. Diumenge del Ram. Celebrat tant a la parròquia de Sant Cristòfol de Biniali com a la de Sant Pere de Sencelles.

Dia 4. Donació de sang. Al dispensari sanitari de Sencelles amb la visita de la unitat mòbil del Banc de Sang.

Dia 5. Processons de Setmana

Santa. Celebrades a Sencelles i a Biniali. Hi ha fotos de Biniali

Dia 6. Presentació de Més Unides x Sencelles. La coalició electoral per concórrer als comicis locals es presentà en públic a la Plaça de la Vila amb presència de les direccions de les dues entitats.

a candidat a batle per aquesta candidatura envoltat de molts dels dirigents del partit.

Dia 14. Mural acabat. Per part de l’artista Joan Aguíló, pintat a la paret sud del poliesportiu cobert.

Dia 16. Pancaritats. A Sencelles, a la caseta de Sarissal, amb paella, organitzat per l’entitat Tia Xiroia. A Biniali, al poliesportiu de Sa Sort de don Macià, amb frit de xot, organitzat per l’Associació de Persones Majors que hi celebrà la seva assemblea general ordinària.

Dia 15. Excursió dels senderistes de la Gent Gran de Biniali de Deià a Sóller.

Dia 13. Canvi de partit. La número 5 de la llista d’El Pi i regidora de Festes, Joana Oliver, passa al PP per ocupar el segon lloc d’aquesta candidatura. Va ser destituida del càrrec pel Batle i passà el darrer mes com a regidora no adscrita a cap grup.

Dia 17. Disputa a Binifuell sobre unes terres comunals i la placeta de sa Quintana. L’informe encarregat per l’ajuntament de Sencelles a l’historiador Gaspar Valera aconsella recuperar la titularitat pública dels terrenys en litigi.

DIa 19. SenceCotxe. És el nom del grup de WhatsApp creat per l’Ajuntament per facilitar les gestions per compartir trajectes de cotxe entre els habitants del nostre municipi.

Dia 21. Premi per a en Pere Bergas. Va guanyar el premi Ploma de Ferro de narrativa breu, convocat per l’ajuntament de Capdepera, en la seva 30a edició, amb el relat “La incapacitat”.

Dia 13. Presentació d’El Pi. Joan Carles Verd va ser presentat com

Dia 21. Reobertura de supermercat. El que primer es va dir Coaliment, que després fou Suma, i que més endavant canvià per Coaliment i tancà pel febrer, ara tornarà ser Suma.

Dia 22. Festa de Sant Jordi amb venda de llibres al mercat artesanal dels dissabtes i activitats organitzades per la Biblioteca Municipal. Els quintos també hi participaren. S’hi presentà el llibre sobre les figures festives (caparrots,

gegants, ...) de Sencelles.

Dia 22. Presentació de Volem. L’agrupació d’electors va elegir el pati del Casal de Can Bril per fer la presentació pública i mostrar que torna a tenir candidatura per al municipi.

Dia 26. Publicades les candidatures que es presentaran a les eleccions municipals del 28 de maig. A Sencelles sis llistes opten a ocupar les 11 regidories: El Pi, PP, Volem, MÉS-EU, PSIBPSOE i Vox.

Dia 26. Ruta guiada. El Cronista Oficial de la vila, Jordi Llabrés, va guiar els integrants del Taller de Memòria dels majors d’Artà i de la Colònia de Sant Pere pel nucli antic de Sencelles.

Dia 28, Reunió sobre mobilitat. Primera assemblea per a la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de l’Ajuntament de Sencelles al Casal d’Entitats de can Bril. La segona reunió va ser el dia següent, al mercat artesà de la Plaça de la Vila.

Dia 28. Un altre premi per a en Pere Bergas. Pere Bergas va resultar guanyador del primer premi de la segona edició del certamen literari Gabriel FloritVila de Sineu amb el poemari “La dansa de les flòbies” que veurà publicat i que va obtenir el guardó valorat amb 1.000 euros . Hi ha foto.

Dia 29. Presentació de MÉS Unides. La coalició formada per MÉS per Sencelles i Biniali i Esquerra Unida de les Illes Balears es va presentar davant del seus simpatitzants en un acte al Casal de Can Garau amb presència del candidat al Govern, Lluís Apesteguia.

Dia 28. Exposició. Nova exposició col·lectiva, organitzada per l’entitat Art Sencelles, al Casal de can Garau.

Dia 30. Dinar del PP. Amb la presentació de la candidatura local per al municipi de Sencelles amb presència de la candidata Margalida Prohens

Associacions de Sencelles

A partir de l’any 1932 la sencellera associació-partit Unió Republicana Federal (lligat al Partit Republicà Federal de Mallorca) es va escindir en dues tendències: una, que va quedar-se amb el nom, es feren partidaris d’Alejandro Lerroux (del Partit Republicà Radical espanyol); i una altra, la dels partidaris dels postulats de Manuel Azaña i del mallorquinisme, va formar una nova entitat anomenada Acció Republicana de Mallorca.

Al nostre municipi, l’escissió data de finals del mes d’abril de 1932, quan es constituí el consell municipal d’Acció Republicana a Sencelles.

Aquell comitè local d’Acció Republicana estava format per Llorenç Maria Duran Coli (futur director de l’escola graduada de can Bril) com a president, Antoni Verd Bibiloni (de can Rebassa, funcionari de l’ajuntament), com a secretari i els quatre vocals eren: el metge Joan Llabrés Campaner, el regidor Andreu Roig Gelabert (de can Negret), el manescal Rafel Vich Cladera i el propietari Rafel Ramis Martorell.

Aquest nou partit, Acció Republicana, va acabar convertintse a partir de 1934 en Esquerra Republicana Balear (ERB) a partir de la fusió amb una sèrie de partits anteriors com el Partit Republicà Radical Socialista Independent (PRRSI) i d’altres similars, per unir en una sola formació els republicans esquerrans i nacionalistes.

Al municipi de Sencelles encara que existia una delegació local d’Acció Republicana des de 1932, és estrany que formalment no es constituís una agrupació d’Esquerra Republicana fins al mes d’abril de 1936. Entre 1932 i 1936, però els simpatitzants d’Acció Republicana, a partir de 1934

convertits en ERB, continuaren amb la seva tasca política.

Per exemple sabem que hi hagué representació de Sencelles al banquet homenatge que oferí Acció Republicana al diputat a Corts i exgovernador civil Francesc Carreras i Reura a l’hotel Victòria de Palma el 23 d’abril de 1932. A la celebració de la Segona Assemblea Insular, dia 15 de gener de 1933, hi assistí una delegació del consell municipal del partit a Sencelles. També hi ha constància que diumenge dia

Acció Republicana

Joan Florit i Horrach

19 d’agost de 1934, organitzada per una delegació d’ERB d’un dels districtes de Palma, hi hagué una excursió a Felanitx on hi hagué representació de diverses agrupacions del partit, entre les quals hi havia la de Sencelles.

Sigui per la raó que fos, tanmateix aquesta entitat, a Sencelles, no fou oficialment creada fins a l’any 1936. Però la formació d’ERB a Sencelles ja serà tema d’un altre article quan cronològicament pertoqui.

L’Àgora de l’Obra Cultural Balear

Antoni Llabrés i Fuster UIB / OCB

Enguany es compleixen els quaranta anys de la declaració d’oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears. Efectivament, dia 25 de febrer de 1983, val a dir que en el furgó de coa, les Corts Generals aprovaven l’Estatut d’autonomia, i el primer dia del mes de març, amb la seva publicació, entrava en vigor. D’aleshores ençà disposam d’un règim jurídic lingüístic de doble oficialitat (més adient que cooficialitat, que sol reservar per al català una posició subalterna, tot distingit entre una llengua oficial, la de l’Estat, i una altra simplement cooficial, la pròpia), que si bé mostra evidències d’una clara asimetria a favor del castellà, ha permès innegables avanços en la recuperació i foment de la llengua catalana a través del que hem conegut, en general, com a procés de normalització lingüística.

Un dels àmbits en què s’ha fet més evident aquest progrés és en l’ús de la llengua catalana per part dels poders públics, el que se’n diuen els usos institucionals i administratius, especialment en el cas de les administracions autonòmica, insulars i locals. Ara bé, no d’una manera homogènia: la sanitat pública en representa una gravíssima anomalia.

Segons dades actualitzades de l’Oficina per a la defensa dels drets lingüístics de les Illes Balears, entre desembre de 2020 i gener de 2023, corresponen al Servei de Salut una tercera part de totes les reclamacions d’intervenció que els ciutadans hi han formulat per vulneracions de drets lingüístics. I si prenem com a referència el conjunt de casos relacionats amb l’Administració autonòmica, en representen dues terceres parts del total de reclamacions!

I és que seguit seguit apareixen notícies sobre conculcacions de drets lingüístics en l’àmbit sanitari en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Moltes d’elles es produeixen en les interaccions orals entre els pacients i el personal dels serveis sanitaris: no es tracta ja que el ciutadà no és atès en la seva llengua de preferència, sinó que fins i tot se l’impedeix expressar-se en català amb normalitat i es veu forçat a canviar de llengua i, per tant, a renunciar a l’exercici legítim dels seus drets. En el millor dels casos perquè el metge o l’infermer ni tan sols tenen la capacitat d’entendre la llengua pròpia del territori en què fan feina com a empleats públics (en el pitjor, que també n’hi ha hagut, perquè han decidit no voler-la entendre).

I és que un dels drets lingüístics més rellevants que es deriva del caràcter oficial d’una llengua és el de poder fer-ne ús davant de qualsevol administració pública. Es denomina dret d’opció lingüística i comprèn tant la possibilitat d’adreçar-nos a l’administració (vessant actiu) com la de rebre’n resposta (vessant passiu) en la llengua triada. I és ben bo d’entendre que sense una capacitació lingüística adequada dels treballadors de la sanitat pública aquest dret d’opció lingüística esdevé paper banyat.

Aquests darrers dies hem assistit a un autèntic despropòsit, que podria haver contribuït a agreujar considerablement aquesta situació si la societat civil organitzada no hagués forçat el Govern a rectificar. Efectivament, les convocatòries dels processos d’estabilització d’interins de l’IBSalut eximien els aspirants amb caràcter general, per a totes les

El català a la sanitat pública: una assignatura pendent

categories de metges i infermers, de l’acreditació de coneixements de llengua catalana (convertint en regla general una excepció legal prevista per a casos concrets d’insuficiència de professionals en determinades especialitats).

Això és, 2.283 sanitaris haurien esdevingut fixos sense demanarlos cap coneixement de català, ni en el moment d’accedir a la funció pública, ni aplicant-los una moratòria de dos anys, ni mai. Una exempció absolutament indiscriminada, que atemptava contra la legalitat vigent en la matèria.

Afortunadament, la ràpida reacció de l’Obra Cultural Balear i l’STEI, que interposaren recursos de reposició davant de l’Administració i anunciaren accions judicials si el procés continuava endavant, i d’una exitosa campanya a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació —hi podríem afegir el posicionament enèrgic, dins l’executiu, de Més per Mallorca, i de la Direcció General de Política Lingüística— forçaren el Govern a recular.

Redacció:

Joan Florit i Horrach

Jordi Llabrés i Sans

Guillem Mut i Llabrés

Col·laboradors:

Associació Fotogràfica de Sencelles

Bartomeu Adrover i Vich

Joan Bover i Serra

Martí Cirer i Ramis

Antoni Ferragut i Mayrata

Aina Mª Llabrés i Llabrés

Antoni Llabrés i Fuster

Miranda Miret i Mayrata

Jaume Perelló i Llabrés

Francina Roig i Pons

Antoni Vallés i Perelló

REVISTA SA SELLA

sasella@hotmail.com

C/. A. Llabrés Mudoi, 18

07140 Sencelles (Mallorca)

Cal confiar que la resolució favorable d’aquests incidents comporti un punt d’inflexió, principalment a través d’una modificació legislativa de la regulació de l’exempció de català perquè quedi restringida, de forma excepcionalíssima i ben motivada, a supòsits d’autèntica necessitat. I, evidentment, mai de forma vitalícia, com ara es pretenia, sinó a tot estirar, de manera temporal, a un termini raonable de dos anys.

Ara bé, no oblidem que una capacitació lingüística adequada del personal sanitari no és més un pressupost imprescindible perquè els ciutadans poguem fer un ús normal de la nostra llengua de preferència a l’àmbit de la sanitat pública. Cal molt més per impulsarne un ús efectiu, també per part del Servei de Salut, de manera proactiva, i el català arribi a assolir la posició que li correspon. I, a la propera legislatura, que comença d’aquí uns mesos, aquest haurà de ser un dels objectius principals de la política lingüística del nou Govern sortit de les urnes.

Edita:

Centre Cultural de Sencelles. Coberta: en Joan Aguiló just acabat el mural del poliesportiu. Foto Jaume Perelló i Llabrés.

Contraportada: fotomuntatge de la tabaquera. Foto Jaume Perelló i Llabrés.

Depòsit legal: PM-400-89

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Pàgina web:

www.sasella.org

Hemeroteca curiosa

Miranda Miret i Mayrata anomenada ‘España, geográfica, histórica, estadística y pintoresca’ original de Francisco de Paula Mellado, publicada a Madrid l’any 1845. La secció de Sencelles és sucosa: confonen Inca amb Ibiza,...

Avui tenim en aquesta secció una mica de bullit de notícies curtes diverses. Començam amb dos anuncis de l’ajuntament de Sencelles de mitjans del segle XIX aparegudes a la publicació ‘Gaceta de Madrid’ l’any 1867, que era el nom que tenia el butlletí oficial de l’estat en aquell moment. Són dos anuncis relatius a les vacants que hi havia d’apotecaria i de metge. Fixau-vos com el batle nomia Juan Perez, curíós no? posaria messions que és una errada i que a Madrid varen veure Pons, Peris o Petro i els linotipistes varen corregir per Perez...

El següent retall és de la publicació

El tercer retall és del llibre ‘Memoria de los pobladores de la isla de Mallorca’, de Joaquim Maria Bover editat a Palma l’any 1838 on es comenta d’on provendria el nom de la vila.

El darrer retall és del ‘Diccionario de España’ editat a Barcelona l’any 1882 on tenim la veu dedicada a Biniali

Imatges d’ahir

Joan Florit i Horrach

La primera imatge d’aquesta secció segur que l’heu vista moltes vegades. Mostra un moment en què la camiona recull passatgers i equipatges, a la Plaça de la Vila, just abans de partir cap

Antoni. Encara hi ha gent que recorda com el punt d’arribada era un cafè anomenat Ca s’Inquero i més endavant el Bar Kito o el Bar Corona, al començament del carrer d’Aragó, abans que finalment es traslladàs a l’esplanada de ses Estacions i ara a l’Estació subterrània Intermodal, prop de la Plaça d’Espanya.

La imatge és de la pàgina 58 del llibre ‘Lloret de Vistalegre. Imatges d’Ahir’ de Bartomeu Amengual, Guillem Fiol i Felip Munar, de 1996.

a Ciutat. Es tracta del servei de correu que unia la vila amb Ciutat. Aquest servei regular de viatgers, l’anomenada ‘exclusiva’ va ser durant molts d’anys dels germans Rafel i Bartomeu Amengual Crespí, taujans d’origen, que foren els fundadors de l’empresa de transport que posteriorment es fusionà amb els Autocars Coll, de can Matet. El servei arribava fins a la zona de la Porta de Sant

Durant la Guerra Civil, l’aviació republicana va bombardejar Palma diverses vegades. La zona de la Porta de Sant Antoni, tan cèntrica, va rebre un parell de vegades. Dia 24 de maig de 1937 aquesta zona va ser arrasada per un bombardeig dels Katiuskas de fabricació russa. De resultes d’aquest atac la camiona de l’exclusiva va quedar danyada. Podeu veure a la segona imatge com el vehicle PM-5.923, va quedar colgat de runa. Aquest automòbil estava matriculat des de dia 02-01-1934 a nom de Bartomeu Amengual Crespí, resident a Sencelles i la foto és de dia 24-05-1937, o sigui que l’aprofitaren poc temps. El vehicle és un Berliet PSA2 de l’any 1933 que després de la guerra, l’any 1946 va ser reconstruït i matriculat de nou amb el número PM-7.417.

La imatge del bombardeig és del grup de Facebook, Fotos Antiguas de Mallorca (FAM).

Un altre bombardeig que va afectar la barriada de la Porta de Sant Antoni i el carrer de la Ferreria va ser dia 7 de desembre de 1937. Diverses cases s’esfondraren per l’ona expansiva de les bombes. Un dels edificis que esclafaren els seus residents fou on hi tenia el despatx de farmàcia el senceller Antoni Bennàssar i Gelabert (de ca s’Apotecari), que tenia 62 anys i que va morir en l’atac

Aquesta és la sisena vegada que és presenta de cap de llista, no li troben relleu o és tan bo que no el volen deixar partir?

Aquests no són els motius . Estic disposat a seguir dedicant aportant la meva experiència, dedicació i l’esforç al meu poble. També compt amb el suport de la meva família, principals damnificats d’aquesta vocació sencellerista, com del nostre comité. Tenim un bon projecte i el balanç d’aquests anys és prou satisfactori. Així ens ho fa saber molta gent, que ens anima a continuar.

Després d’haver governat amb pacte durant els darrers 16 anys. Què no han pogut fer que en aquest proper mandat voldrien aconseguir?

Al poble hi ha moltes coses pendents, cada dia surten de noves. La feina no s’acaba mai. Crec que els objectius són clars: el Consell ens ha d’impulsar les rondes, hem d’aprovar les modificacions urbanístiques per ampliar el poliesportiu dins Son Company per poder-hi fer el camp de futbol i un nou pavelló. Al nostre programa electoral i hi trobareu el full de ruta.

Vostè s’ha presentat per UM, per Convergència x les Illes, El Pi, Acord x Sencelles i Biniali… ja no deuen quedar sigles lliures…

A les eleccions ens hem presentat amb 3 sigles diferents (UM , CxI i El Pi), fruit de l’evolució política del nostre espai polític. Res excepcional, MES encara ens guanya ja que ho ha fet amb 4 denominancions distintes (PSM-EN, PSIB-ISIB, MES-APIB i MES UNIDES). Al poble, el que importa és la confiança dels votants en les persones de les llistes.

Joan Carles Verd, cap de llista d’El PI

Som un municipi petit però l’any 2019 hi havia 6 candidatures i enguany igual. És bo tanta llista separada o creu que els pactes s’haurien de fer abans de les eleccions?

És un fet extraordinari i positiu, som un municipi plural que vol participar en política.

La seva llista ha incorporat, a llocs preferents, persones independents i/o procedents de la passada llista electoral de Ciutadans…

Incorporam gent molt diversa, que prioritzen el projecte comú al projecte polític personal. Tenim clar que això no va de pintar-la, sinó que implica molta vocació, sacrifici i esforç pel bé del municipi.

Ha esta sonada la partida d’una regidora i membres de la seva llista que s’han passat a la candidatura del PP…

El moment de fer les llistes sempre és complicat. No tothom entén que el que deia a la resposta anterior, potser es trobaran més còmodes en en opcions que encaixen més amb els seus valors.És una decisió que no compartesc i que crec que molta gent no ha entès.

Quins errors ha tengut l’actual pacte de govern amb Socialistes i Volem?

En podria dir alguns, més dels que m’agradaria, però cap de massa greu i que no hagi tengut remei. Qui fa, ja diuen que de vegades erra.

I quins encerts destacaria?

El principal ha estat l’estabilitat a una legislatura molt complicada i exigent. Hem tengut un equip fort i cohesionat que ha fet les coses

“El principal encert ha estat l’estabilitat de la legislatura”

Guillem Mut i Llabrés

Eleccions Municipals 2023

majoritàriament bé. Aquesta estabilitat ens ha permès fer molts de projectes i avançar en altres.

Quin seria el seu projecte estrella de la vostra candidatura?

Al programa duim projectes que molt importants, (rondes, instal·lacions esportives, compra de l’OSCA, centre de dia...). Cadascun té la seva importància i no volem renunciar a res.

Amb la polèmica de les obres de la Plaça de la Vila, va veure perillar la seva reelecció?

Reformar un espai tan emblemàtic era arriscat, sempre passa. Es fruit d’un procés col·lectiu de dos anys on hi participà tothom que va voler. Està clar que hi ha aspectes que són revisables, però estic convençut de que el resultat final millora el que teníem. Agrada a la majoria de la gent, encara que tots modificaríem una cosa o altra. En renovar la confiança, segur que la gent valorarà molts altres aspectes de la gestió. No tot és la plaça.

La Variant de Sencelles estava prevista començar-la l’any 2017, el trànsit intens per l’interior dels nuclis de Sencelles i de Biniali no sembla que tengui solució per ara…

La solució passa per a que el nou govern del Consell l’assumeixi com a prioritat. El Pi ho te clar i s’hi ha compromés, fora bo que els altres partits és comprometin com en Toni Salas.

Si fa 17 anys que no hi ha camp de futbol, perquè ara n’hem de tenir un?

És molt necessari, tenim dos clubs de futbol competint. També necessitam un pavelló nou per diversificar la pràctica esportiva. No hi ha solucions màgiques ni instantànies, primer hem d’acabar les modificacions urbanístiques a

Son Company, ja començades i a les que el PP i MES hi votaren en contra.

Basta de centralisme de Sen celles!, els llogarets també són el nostre municipi…

Els llogarets compten molt dins la gestió municipal (un exemple es la de Cascanar a la xarxa d’aigua). El fet de que estiguin ubicats dins sol rústic dificulta, pels entrebancs que moltes vegades posa l’actual equip del Consell, que s’hi puguin implantar més serveis. Exactament igual passa amb tota la gent que viu a disseminats.

Per què poques vegades els polítics assumeixen els seus errors?

A vegades a les persones, no no més en l’àmbit polític, ens falta hu militat. És una virtut que tots hau ríem de cultivar més sovint

La culpa és de l’herència rebu da, dels 16 anys anteriors de majories absolutes del PP?

Som responsables dels nos tres errors. També és cert que l’herència rebuda ens condicionà moltíssim. Fins al 2015 no pogué rem començar a funcionar amb una certa normalitat. L’esforç d’aquests darrers per solucionar les mancances és evident, malgrat algunes encara persisteixen.

Si el resultat és repartit, creu que podria repetir el pacte amb Volem i Socialistes?

Estam satisfets en línies generals de com ha funcionat el pacte. Ho res d’ara no elucubram amb uns resultats que encara s’han de pro duir. Tenim clar que el nostre pacte sempre ha estat amb els sencellers i binialers. Dia 28, ells ens diran dia 28 quina serà la nostra posició en el futur

Eleccions Municipals 2023

Aquesta és la primera vegada que es presenta de cap de llista, però ja ha estat regidor. Diuen que la política crema, sobretot a l’oposició, però no sembla que això passi a Sencelles…

No, a Sencelles per sort no ens crema. Ara bé, qualque vegada davant l’autoritarisme d’alguns ens encalentim, però no arribam a prendre, ja que és un honor ser la veu dels nostres veïnats a la Sala i això és el que ens fa seguir endavant.

Vostè és binialer, i el batle sempre solia ser senceller…

Biniali no és de Sencelles? Mu mare és de Biniali, mon pare és de Sencelles, i des de fa més de tres anys visc a Sencelles al carrer des Rosari, i per tant em considero més senceller que altres que no viuen el dia a dia del nostre poble, vulgueu dir: Cas Canar, Jornets, Ruberts, Biniali o Sencelles.

La seva llista incorpora persones que fins fa molt poc representaven altres sigles polítiques. Això crea desconfiança…

No, en absolut. Al contrari dona més confiança al nostre projecte, ja que incorpora joves preparats que per damunt de sigles han demostrat el seu compromís amb el poble. Per ventura, vos hauríeu de demanar com així han deixat aquestes altres sigles polítiques.

Som un municipi petit però l’any 2019 hi havia 6 candidatures i enguany igual. És bo tanta llista separada o creu que els pactes s’haurien de fer abans de les eleccions?

Sempre és bo que hi hagi plura-

lisme polític. Ara bé, per un poble com es nostre sa veritat es que sí, són moltes candidatures. Des del Partit Popular s’ha proposat en diverses ocasions que governi sa llista més votada, però la resta de partits no ho volen. En aquest sentit, personalment crec que seria bo que abans de les eleccions els votants sabessin els pactes que hi haurà.

Què necessita per damunt de tot el municipi de Sencelles?

Necessita un equip de govern que faci poble, escolti als veïnats per saber que Sencelles fa 16 anys que espera una ronda, fa 16 anys que espera un camp de futbol, fa 16 anys que espera una solució a la contaminació del torrent de Biniali, 16 anys que s’espera un pla que impulsi el comerç i el producte local, més aparcaments públics, etc.

I què li sobra al municipi?

No sobra res. Al contrari hi falten moltes inversions i ganes de ferles.

La variant / ronda estava prevista començar-la l'any 2017…

Si és així, però per sa falta de voluntat política i per falta d’enteniment entre els membres del pacte, tant del Consell de Mallorca tant del de l’Ajuntament de Sencelles, s’han tirat a sa basura 5,4 milions d’euros, que el Partit Popular va deixar per fer la ronda de Sencelles. Davant aquesta inactivitat, el Partit Popular de Sencelles ho ha denunciat amb diverses ocasions. El que hem vist ha estat una falta d’interès absoluta i pareix que aquest tema només preocupa cada 4 anys.

Si fa 17 anys que no hi ha camp

Antoni Ferragut Mayrata, cap de llista del PP

“Fa falta un projecte de futur per al nostre municipi”

Joan Florit i Horrach

Eleccions Municipals 2023

de futbol, perquè tanta pressa ara en tenir-ne un?

Crec que aquesta pregunta no és a jo que me l’hauríeu de fer, sinó al batle que fa 16 anys que governa i ha estat incapaç de fer-ho. Però ja que me la feis, dir que és una vergonya que després de 16 anys no s’hagi fet es camp de futbol tenint els terrenys. Aprofito per recordar-vos que en el darrer Ple, la proposta de l’equip de govern va ser llevar els 16.000m2 que el Partit Popular de Sencelles va deixar destinats per fer-hi el camp de futbol o equipament esportiu.

L’any 2015 hi havia 2 dones cap de llista, el 2019 només una i enguany també. És normal només 1 de 6 llistes?

El Partit Popular de Sencelles, des de l’any 2007 fins al 2019 ha presentat dones de cap de llista, de totes formes el nostre partit presenta qui considera millor en cada moment, sense impediments ni diferències.

El PP va governar 16 anys a Sencelles amb majories absolutes i ara duim 16 anys de pactes. Ha arribat el moment d'un canvi?

Si, el canvi és ara. Per higiene democràtica es govern de Sencelles necessita renovació, ganes, joventut, il·lusió, empenta i sobretot necessita canvi.

Si la majoria de la població del nostre municipi no viu al nucli de Sencelles…

es fa més difícil que els serveis municipals hi arribin, per això, una de les nostres propostes consisteix en fer una zona de creixement perquè el jovent pugui quedar a viure a Sencelles, i que el municipi creixi a nivell econòmic i es converteixi en un poble viu i dinàmic.

Basta de centralisme de Sencelles!, els llogarets també són

municipi…

com ja he dit al principi d’aquesta entrevista, tots els llogarets són Sencelles. Ara bé, això s’ha de fer palès a l’hora de fer infraestructures i fer inversions als llogarets com es fan al poble de Sencelles. Per començar, unes normes subsidiàries per dur el clavegueram i l’aigua a Jornets, entre altres inversions que duim en el nostre programa de govern.

Quins errors ha tengut l'actual pacte de govern?

A part del que és evident, com la reforma de sa Plaça, la falta d’inversions, la falta d’un projecte de futur pel nostre municipi. Però sobretot, l’error més greu ha estat el menyspreu i la falta de transparència del pacte de govern. Vull recordar que tots els regidors de l’oposició tenim prohibit l’accés al registre d’entrada i sortida, les factures, entre altre informació que com a regidors tenim dret a tenir però per ordre directe del batle se’ns prohibeix i se’ns amaga, cosa que és totalment il·legal. De què tenen por? Què amaguen?

Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura?

El projecte estrella del nostre programa de govern és apostar pel futur de Sencelles, executant totes aquelles inversions que manquen al nostre poble. A més del que he mencionat anteriorment, tenim una aposta clara per la cultura i per la promoció turística per fer de Sencelles una passada de poble i no un poble de passada.

Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar?

El nostre equip no posa línies vermelles a cap projecte, prioritza per damunt idees polítiques, el bé i es futur de Sencelles, i amb això crec que ens podríem entendre amb qualsevol partit polític

Vostè és la primera vegada que encapçala la candidatura socialista després de 4 eleccions en què era en Tomeu Morro el candidat. Ha arribat el moment del relleu?

Sí, primer de tot vull agrair a en Tomeu Morro la feina feta al capdavant de la nostra candidatura durant 16 anys. La política evoluciona, la gent evoluciona i un canvi de vegades és positiu.

Vostè és rubertera i dona, i el batle sempre ha estat senceller i home…

Rubertera i dona, així rompríem dos estereotips alhora. Ruberts és Sencelles i Sencelles és Ruberts. No crec que això em doni cap avantatge i ni que sigui un inconvenient, m’agradaria pensar que els temps han canviat i això ja no importa.

Què li sobra al nostre municipi?

Pens que una de les coses que sobra és el tràfic intens que cada dia passa pel nostre nucli. Els carrers haurien d’estar més pensants per a les persones.

I què li falta?

Falten més serveis sociosanitaris per a la gent gran com per exemple un centre de dia perquè les persones majors no hagin d’anar a altres municipis. També falten activitats per als nins d’entre deu i catorze anys ja que no hi ha massa activitats per aquesta franja d’edat.

La Variant de Sencelles estava prevista començar-la l’any 2017 i el tema del trànsit intens per l’interior dels nuclis de Sencelles i de Biniali no sembla

que tengui solució per ara…

La variant és una demanda de tots els sencellers i cada vegada hi ha més trànsit dins el poble. L’Ajuntament de Sencelles va aprovar per unanimitat, inclòs el nostre vot, una proposta de variant. És una qüestió que no depèn de l’Ajuntament però exigirem al Consell de Mallorca que aprovi i executi el que va aprovar l’Ajuntament.

Si fa 17 anys que no hi ha camp de futbol, perquè tanta pressa ara en tenir-ne un?

La necessitat sorgeix de que cada vegada hi ha més nins del futbol base que s’han de desplaçar a Santa Eugènia. A més, recentment s’ha tornat a fundar el club amateur de l’Atlètic Sencelles i per això hi ha més pressa, perquè més gent ho veu com una mancança. També hem de dir que quan el PP va llevar el camp de futbol ja vam avisar que això passaria però no ens van voler escoltar.

Si la majoria de la població del nostre municipi no viu al nucli de Sencelles…

És una problema per a la prestació de serveis i alhora una virtut ja que tenim molts de llogarets i això dona una riquesa cultural que molts altres municipis no tenen. També hi ha molts de disseminats i és necessari fer un major esforç perquè tenguin un serveis més adaptats a les seves necessitats.

Basta de centralisme de Sencelles!, els llogarets també són el nostre municipi…

Aquest és un dels punts forts de la meva candidatura ja que inclou

“Hem modernitzat el consistori, les festes i els equipaments municipals”

María José Cosano Hernández, cap de llista del PSIB-PSOE

Guillem Mut i Llabrés

Eleccions Municipals 2023

a molta gent que no viu al nucli de Sencelles i som més sensibles a les necessitats que tenen els llogarets com ara la falta de netedat, manteniment, vigilància, etc. No podem recordar els llogarets els dies de festa i quan s’acosten les eleccions, els llogarets són els 365 dies de l’any.

Per què poques vegades els polítics assumeixen els seus errors?

La culpa és fadrina i els polítics són un reflex de la societat però no em cauran els anells en demanar perdó si m’equivoc.

Quin seria el projecte estrella del teu mandat?

La nostra proposta és millorar l’atenció que es dona a les persones del nostre municipi: augmentar l’atenció sociosanitària perquè els nostres majors puguin decidir on i com volen ser atesos, intentar igualar els serveis que es donen al nucli de Sencelles amb els llogarets. Una altra proposta és millorar la conciliació familiar de les famílies mitjançant la gratuïtat de l’escola matinera. Crec que les petites propostes són les que poden millorar la vida dels ciutadans.

Què voldria haver aconseguit en acabar els propers quatre anys de mandat?

Ens agradaria haver complit o tenir embastades la majoria de les propostes que tenim al programa electoral i que això hagi repercutit en una millora en la condició de vida de les persones.

La culpa sempre és de l’herència rebuda, dels 16 anys anteriors de majories absolutes del PP?

Els primers anys varen ser molt complicats degut a una sèrie de herències com ara els adossats de Ruberts i el descontrol econòmic

de l’ajuntament. Avui en dia encara arrossegam el tema del camp de futbol, que és evident, que si no s’hagués llevat no se n’hauria de fer un de nou. En sortir nosaltres deixarem una herència que esperem que sigui millor que la que vam rebre nosaltres.

Quin balanç final fa d’haver governat des de l’any 2007 amb un pacte?

Pens que el balanç és positiu pel nostre municipi. Si miram com estava el poble l’any 2007 i com està ara s’han fet importants avanços en molts de temes com ara la modernització del consistori, les festes i els equipaments municipals. Com a punt negatiu pens que de vegades el fet de ser el germà petit del pacte ens ha fet perdre força i protagonisme i no s’han visualitzat les coses que fèiem.

Després de governar 16 anys, què poden fer vostès ara que no hagin pogut fer al passat?

Podem fer moltes coses perquè els problemes van canviant i en sorgeixen de nous. A més, tot i que el meu partit ha governat durant aquests anys jo no he estat mai regidora i crec que puc aportar idees noves.

De les 6 candidatures que es presenten, amb quines veu més possibilitats d’entesa?

Ideològicament, com a partit d’esquerres, tenim unes línies vermelles que no podem creuar. Els pactes aniran en funció que es puguin atendre una sèrie de propostes que nosaltres posarem com a requisit per fer un pacte .

Eleccions Municipals 2023

Joan Miquel Chacón i Nicolau, cap de llista de MÉS UNIDES

Aquesta és la tercera vegada que és presenta de cap de llista, no li ha bastat amb dues legislatures d’estar a l’oposició?

No, no basta. Treballar per un canvi progressista a Sencelles és dificultós i llarg. Quan els partits suposadament d’esquerres validen el govern amb el còctel de dretes del Pi, necessitam més temps per construir una majoria progressista. El nostre objectiu sempre ha estat el de governar per transformar Sencelles i fer un canvi progressista. Tenc l’orgull que la nostra assemblea va confiar en la meva persona per tornar a encapçalar aquesta candidatura.

Què no ha pogut fer les altres dues vegades i que en aquesta voldria aconseguir?

La unitat d’acció de les forces progressistes. Necessitam un canvi progressista a Sencelles, i això només ho podem aconseguir treballant en la mateixa direcció i que l’esquerra sencellera comenci a veure’s com alternativa de govern i no com a crossa de la dreta menys dolenta. Existeix una majoria de vots progressistes per tenir un Ajuntament nítidament d’esquerres. Manca el lideratge, cosir afinitats i la determinació per aconseguir-ho. Nosaltres creiem que la coalició MÉS UNIDES per Sencelles és la primera passa cap aquest objectiu.

Enguany la seva candidatura és una coalició de MÉS i d’Esquerra Unida (EU). L’any 2015 MÉS no va voler seguir amb la coalició amb el PSOE, i ara…

Són situacions diferents. Amb els amics del PSOE vam tenir una dis-

crepància en la diagnosi del funcionament del Govern municipal i sobretot en cap on havíem d’anar a partir de 2015 i per aquest motiu vam trobar convenient seguir camins diferents. A més a més, es va generar una crisi de confiança amb el candidat que liderava la llista que dificultava la continuïtat de la coalició. Amb els companys d’Esquerra Unida compartim tant diagnosi de la situació actual com l’horitzó cap on volem caminar. Cal tenir en compte, que ja feia alguns anys que amb n’Albert Aguilera i na Xisca Vanrell, la gent d’Esquerra Unida, volíem ajuntar esforços i seguir fent feina per la gent del poble des d’una perspectiva d’esquerres.

Som un municipi petit però l’any 2019 hi havia 6 candidatures i enguany igual. És bo tanta llista separada o creu que els pactes s’haurien de fer abans de les eleccions?

Perquè existeixen moltes visions de com ha de ser Sencelles. Pensam, que la gent d’esquerres i sobiranista del poble que és crítica amb l’acció del Govern municipal, necessita una veu diferenciada. Els partits que porten governant junts des del 2015, no mostren la més mínima discrepància entre ells. Això ho hauran d’explicar al seu electorat.

Què necessita el municipi de Sencelles?

Nosaltres impulsarem una cooperativa d’habitatges per a que la gent de Sencelles pugui quedar a viure al poble. També, crearem una borsa de lloguers per donar seguretat als propietaris i preus assequibles als llogaters com han fet altres municipis com Deià. I per acabar, necessita un teatre muni-

“El nostre objectiu és liderar un govern nítidament d’esquerres”

Joan Florit i Horrach

Eleccions Municipals 2023

cipal per dinamitzar la vida cultural de Sencelles.

Què li sobra al municipi de Sencelles?

El masclisme, el racisme i tota ideologia que propugni l’odi cap a veïnats i veïnades del nostre poble.

La Variant de Sencelles estava prevista començar-la l’any 2017 i el tema del trànsit intens per l’interior dels nuclis de Sencelles i de Biniali no sembla que tengui solució per ara…

Al 2017 no estava previst començar cap variant a Sencelles, ja que no havia cap partida econòmica assignada. Una variant no soluciona el problema del trànsit interior d’un municipi. En canvi, les rondes sí que estan pensades per treure el trànsit del centre del poble. Però per fer això, fa falta modificar el Pla Director Sectorial de Carreteres i grafiar la nova reserva de terrenys, ja que a Sencelles una ronda 100% urbana no es possible. Ens consta que en aquests moments el Consell ja hi està fent feina.

Si fa 17 anys que no hi ha camp de futbol, perquè tanta pressa ara en tenir-ne un?

Això és el que ens demanam nosaltres també! Cal traslladar aquesta qüestió al batle perquè ha estat el responsable d’Urbanisme des del 2007. I encara, no ha fet les passes necessàries per fer un camp de futbol. La pressa li revé, ara, perquè tenim la immensa sort de tenir un equip de futbol i veu que no tenim camp. I venen eleccions… Nosaltres pensam que l’interès de generar expectatives fent creure que el construirà són falses. El batle no és honest. Són promeses electoralistes, no són reals. Nosaltres demanam que deixi d’enganyar al club i als jugadors. Que els digui la veritat i que es deixi de falses promeses.

Quins errors ha tengut l’actual

pacte de govern amb El Pi, Socialistes i Volem?

Només han projectat 5 habitatges públics en vuit anys per solucionar la manca d’accés a l’habitatge. Això sí, quan estiguin acabats, l’IBAVI les assignarà a cinc famílies d’arreu de Mallorca, sense prioritzar l’accés als sencellers, perquè la llei no ho permet amb aquest sistema. També, en plena crisi climàtica i amb previsions de sequera, seguim amb un 60% de fugues d’aigua a les canonades del poble. No han fet absolutament res en matèria de normalització lingüística.

I quins encerts?

Personalment, l’encert l’ha demostrat en Jordi Llabrés com a treballador a l’àrea de Cultura, fent una bona feina amb les Jornades d’Estudis Locals i la Nit de l’Art, entre d’altres.

Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura?

Fer un teatre municipal a l’antiga fàbrica de maquinària agrícola Osca. El nostre candidat al Consell, Jaume Alzamora, ja ha compromès una partida pressupostària per a realitzar la compra d’aquest espai. Necesitam donar més vida cultural al poble i oferir un espai d’assaig i cohesió als nostres artistes locals, la Coral, Es Jonc, Qanarusa, els xeremiers des Capoll Llarg, etc.

Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar?

Ens dirigirem de forma prioritària al PSOE i Volem. I amb el Pi, dependrà d’ells… Propostes i programa: nosaltres volem complir els compromisos amb la gent

MÉS UNIDES per Sencelles

Eleccions Municipals 2023 Joan

Rigo, cap de llista de

Aquesta és la segona vegada que es presenta de cap de llista, i semblava que el seu grup tenia la norma de permetre només 4 anys per persona electa?

Sí, segons aquell acord del 2015 ara només podria anar de segon. En aquell context sociopolític pensàrem que aquella era la millor manera per garantir la renovació política.

Després de quatre anys de rodatge i veient que mantenc la il·lusió i em continuen brollant les idees i les ganes de continuar fent propostes per millorar la vida al nostro municipi, el meu grup ha canviat l’acord i m’ha demanat que em torni a presentar.

I com que na Carme Reynés, l’anterior regidora, també s’ha engrescat, per anar de segona: farem un bon equip.

La seva agrupació d’electors ha governat amb pacte durant els darrers 8 anys. Que no han pogut fer que en aquest proper mandat voldrien aconseguir?

Desenvolupar el recent acord per fer un control ètic de les colònies de moixos urbanes i de fora vila amb el mètode científic CER (Captura Esterilització i Retorn).

Aquesta era l’única línia vermella pendent de travessar. A la fi, els nostros arguments i informes han convençut al batle i ja hem començat la campanya de castració amb les veïnades i veïnats.

La seva agrupació semblava l’hereva de l’antiga candidatura d’Esquerra Unida - Els Verds, però enguany Esquerra Unida

(EU) es presenta amb coalició amb MÉS. Hi ha una explicació?

Noltros no podem xerrar per EUBalears. Sí de la trajectòria comuna amb EU-Sencelles què vàrem decidir conjuntament constituir Volem Sencelles.

Durant el procés vàrem mantenir contacte amb totes les forces progressistes (també amb MÉS) per fer una candidatura única d’esquerres per a Sencelles.

Cal dir que, fa un parell d’anys, MÉS ens proposà la possibilitat de fer una coalició i noltros vàrem dir que estàvem oberts/es, però que ho havíem de xerrar amb temps.

Què necessita el municipi de Sencelles?

La ronda que ara és el Consell Insular qui ens farà la proposta, que trobam que ha de ser pel sud, perquè és l’única que lleva el trànsit de totes les carreteres.

Però com que no podem esperar, estem elaborant un Pla Participatiu de Mobilitat Urbana Sostenible per capgirar la piràmide de la mobilitat i posar a les persones primer… i amb una inversió assumible.

Volem fer els carrers residencials perquè els carrers siguin segurs, inclòs els principals, limitant la velocitat a 20, posant sistemes per pacificar el trànsit, elevacions del paviment als encreuaments i zones estretes, jardineres per evitar trams molt rectes i reductors de velocitat.

Volem un poble més viu i segur perquè totes les generacions gaudeixin dels nostros carrers amb tranquil·litat, fomentant la vida al carrer, el comerç i camins escolars segurs.

Volem

“Volem més freqüencies de bus a primera i última hora”

Guillem Mut i Llabrés

Eleccions Municipals 2023

També volem més freqüències de busos a primera i última hora, i una nova línia d’Inca-Sencelles-Estació Santa Maria, que passi a cercar els joves de l’institut de Sineu, amplii les freqüències d’Inca i potencii l’ús del tren.

A més a més, volem fer rènting col·lectiu de cotxes elèctrics per la gent que empra poc el cotxe i bicicletes elèctriques per millorar la mobilitat dels llogarets (gratuïtes pels sencellers/es però no pels turistes).

Què li sobra al municipi de Sencelles?

L’incivisme, la gent que llença fems pels camins i carrers, que no recull els excrements ni neteja els pixums dels cans, que pinta els senyals de Sencelles-Biniali no tolera la violència masclista: la gent que se’n fot del poble i trepitja als altres

Quins errors ha tengut l’actual pacte de govern de Volem Sencelles amb El Pi i Socialistes?

Hem fet la plaça de la Vila de forma participativa, però no prou. A part que el trispol és una gran errada, s’hauria d’haver fet participatiu el tram de carrer que xapa la plaça i fa que les pèrgoles l’estrenyen massa i quedi una plaça massa petita per fer totes les activitats que necessitam: el que canviaríem en canviar el trispol.

Recolzar encara més el Moviment Feminista de Sencelles, que fent xarxa amb les persones majors, l’escola i altres associacions han ajuntat més de 200 persones el 25N: el municipi ha d’entendre que feminisme no és femellisme, és igualtat.

I quins encerts?

A la fi tenim una plaça al nucli de Sencelles, on trobar-nos i fer poble!

Tenim un Ajuntament que treballa per ser més proper, per donar millors serveis…

Obert a les propostes de millora, a potenciar el benestar animal i el feminisme, la sostenibilitat (projectant un espai de segona oportunitat al punt verd, cedint totes les teulades municipals i projectant porxades amb plaques solars a l’escola a la plaça Nova…) o la cultura (negociant la compra d’Osca on fer un auditori).

Tenim El Pi al capdavant de l’equip de govern, que cerca l’entesa amb dos grups d’esquerra, perquè puguem dur a terme totes les nostres propostes. Inclús les del teixit associatiu, amb projectes com La Benzinera o per decidir els usos del Convent de Biniali o de Can Bril-Escoles Velles.

Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura?

Promocionar el patrimoni cultural i natural de Sencelles amb el visitsencelles.com, plafons i futurs quadernets, els restaurants, bars, cellers i allotjaments, perquè els/ les sencellers/es, les persones nouvingudes i els turistes, coneguin els nostros tresors amb les rutes circulars i temàtiques, culturals, naturalistes i arqueològiques i les noves rutes urbanes i de la Beata.

Si la majoria de la població del nostre municipi no viu al nucli de Sencelles…

Més de la meitat de la població de Sencelles viu al fora vila i la majoria viu en habitatges fora d’ordenació, però se’ls maltracta a tots per igual.

Volem lluitar perquè puguem donar serveis d’aigua, recollida de fems i permetre un mínim de reformes de salubritat i adaptació a l’emergència climàtica.

Per què creu que l’electorat ha

de confiar en la seva proposta?

Perquè noltros som gent fenera, amb ganes de continuar aportant la nostra mirada d’esquerres, feminista, ecologista i participativa, per posar les persones al centre, no per dividir el poble en bandos, sinó per cohesionar la comunitat: fer poble.

Voldria afegir res més?

Creiem que la societat ha d’avançar capgirant la piràmide de la democràcia per posar les persones primer i potenciar una democràcia municipalista, mancomunada.

Igual que les mancomunitats estan al servei dels municipis, ho haurien d’estar els consells insulars i governs, per facilitar i gestionar les polítiques dels ajuntaments: les institucions amb més proximitat amb la ciutadania, les de més capacitat democràtica.

D’aquesta manera descentralitzada podríem garantir la sobirania democràtica, econòmica i territorial, perquè podríem defugir la pressió dels lobbies econòmics i regular l’economia, per poder regular el consum i la producció, l’habitatge, el mercat laboral… per alliberar totalment la democràcia, perquè ara és una oligocràcia: la dictadura encoberta dels poders econòmics

Eleccions Municipals 2023

Bernardo Fuster Martorell, cap de llista de VOX

Aquesta és la primera vegada que és presenta de cap de llista, té experiència prèvia en política?

Sí, és la primera vegada que em present, no tenc experiència en política però tenc moltes de ganes de fer feina per al bé del poble.

Som un municipi petit però l’any 2019 hi havia 6 candidatures i enguany igual. És bo tanta llista separada o creu que els pactes s’haurien de fer abans de les eleccions?

Sí, crec que els pactes s’haurien de fer abans, per respecte cap als votants.

La seva llista incorpora persones amb poca vinculació amb el nostre municipi…

Són persones que encara que no estiguin censades aquí tenen sentiments positius i emocionals cap a Sencelles.

Quins errors ha tengut l’actual pacte de govern municipal d’El PI, Socialistes i Volem?

Crec que seria molt més fàcil comptar els encerts, acabaríem abans.

I quins encerts destacaria?

Encerts un, convocar eleccions.

Què necessita el municipi de Sencelles?

El municipi necessita moltes de coses. Habitatges socials per als joves residents a Sencelles, per exemple.

Què li sobra al municipi de Sencelles?

Sobrar? l’únic que sobra és l’actual equip de govern.

Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura?

El projecte que més ens il·lusiona és la construcció d’habitatges socials per als joves, de promoció privada, i millorar la infraestructura del Poliesportiu.

La Variant de Sencelles estava prevista començar-la l’any 2017 i el tema del trànsit intens per l’interior dels nuclis de Sencelles i de Biniali no sembla que tengui solució per ara…

La variant s’ha d’emprendre després d’un estudi seriós on es contempli el menor perjudici per als propietaris i la seva compensació.

Si fa 17 anys que no hi ha camp de futbol, perquè ara n’hem de tenir un?

És vergonyós que per falta d’un camp de futbol els nostres jugadors s’hagin de desplaçar a d’altres municipis.

Basta de centralisme de Sencelles!, els llogarets també són el nostre municipi…

S’ha d’intentar que tots els llogarets de Sencelles tenguin els mateixos drets i privilegis, dotantlos de tots els servicis necessaris.

Per què poques vegades els polítics assumeixen els seus errors?

Perquè els polítics professionals amb el temps i el poder es creuen impunes i superiors a la resta de ciutadans i en possessió de la Veritat.

Joan Florit i Horrach

La culpa sempre és de l’herència rebuda, dels 16 anys anteriors de majories absolutes del PP?

La culpa difícilment pot ser del PP ja que fa més de 12 anys que deixà la batlia de Sencelles, l’herència fatídica serà la que deixarà l’actual equip.

Si el resultat és repartit, amb qui creu que vostè podria pactar?

Amb el partit que més s’acosti al nostre programa i idees

“L’encert de l’equip de govern és convocar eleccions”

Amb elles

Històries de dones de Sencelles

El passat 18 de març, el Moviment Feminista de Sencelles va dur a terme els seus actes per commemorar el 8M, dia de la dona. Per això es varen fer dos actes que mostraven les diferents realitats de les dones i les posava en valor.

Per altra banda, també es va inaugurar l’exposició Històries de dones de Sencelles. Una exposició amb fotografies de les dones de memòria de Sencelles (fetes per en Pep Aguilar) amb les seves biografies (escrites per l’alumnat de 5è i 6è del CEIP Can Bril). Hi havia diferents objectius

Per començar, gràcies sempre a l’ajuda de la 3a edat, es va fer un bingo solidari per a Casal Petit, una entitat que fa feina amb dones en situació de prostitució que té diferents projectes socials per tal que es puguin integrar dins la societat. Dues educadores socials varen venir per donar suport en aquesta iniciativa.

És important donar visibilitat a una realitat amagada i desconeguda com és el món de la prostitució ja que tenim molts de prejudicis que hauríem de revisar i intentar entendre la situació dura d’aquestes dones.

amb aquesta exposició, però el més important va ser que els infants coneguessin millor les històries de vida de les dones de Sencelles i que hi hagués aquest apropament intergeneracional.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a molta feina de molta gent. Per començar, l’escola de can Bril, que sempre diu que sí als projectes que el Moviment Feminista de Sencelles els ha proposat. Varen preparar unes entrevistes per fer a les dones de memòria de Sencelles. Un dimarts varen anar a l’hora de memòria a entrevistarles i es varen poder conèixer i intercanviar experiències. Gràcies en aquestes dones de memòria i a la mestra, Joana, que també diuen sempre que sí a les iniciatives. És un gust estar amb elles i aprendre d’elles!

Aina Mª Llabrés i Llabrés

Després de l’encontre, l’escola va seguir fent feina i a partir de les entrevistes va preparar una petita biografia que es va posar devora la foto de les dones fotografiades.

Finalment, alguns dels infants que varen fer l’entrevista varen presentar les biografies de les dones que varen entrevistar. Va ser molt emotiu veure la implicació dels infants i de la gent gran.

Per acabar, donar les gràcies a na Rosa Cursach, directora insular d’igualtat del Consell de Mallorca, que sempre ens dona suport a totes les nostres iniciatives. D’altra banda, vàrem tornar a tenir l’absència del regidor d’igualtat (Joan Carles Verd), màxim responsable de l’Ajuntament en matèria d’igualtat.

Pens que un projecte que engloba educació (escola i 3a edat) i visibilització de la dona era prou important perquè des de les diferents regidories volguessin conèixer aquest projecte que ha estat tan enriquidor per totes les parts que hi han col·laborat.

Com sempre, recoman un llibre, aquesta vegada Sobre el perill dels tòpics de Chimamanda Ngozi Adichie i com a cançó Mamá de Rigoberta Bandini .

Noticiari parroquial

Jordi Llabrés i Sans,

Restauració de diverses pintures del patrimoni parroquial

Dia 13 de març en el Palau Episcopal es dugué a terme el signat del conveni entre el Bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca que permet la restauració anual de diverses peces del patrimoni religiós de la nostra illa. Així, enguany, la nostra Parròquia de Sencelles, que prèviament havia entregat la sol licitud per

projecte de restauració d’un llenç de la Mare de Déu del Roser i un de la Circumcisió de Jesús. Ambdós son del segle XVIII i feien part dels seus respectius retaules barrocs. També, una pintura absenta amb les seves magnífiques vases, que representa al Bon Pastor i la Perfecte Esclavitud, que podem datar dins el segle XVII. A hores d’ara seguint les indicacions de la Comissió de Patrimoni del Bisbat de Mallorca, aquestes obres son al taller Xicarandana on s’hi ha iniciat les dites tasques de reunió. Eren presents a la dita reunió, per part de l’Església el senyor Bisbe de Mallorca, el nostre rector en qualitat de Vicari General de la Diòcesis, el Vicari Episcopal de Patrimoni i l’Ecònom Diocesà. Per part del Consell, la consellera de Cultura i la directora insular de Patrimoni.

Festa de Sant Josep, titular de l’oratori de Jornets

poder restaurar tres pintures que es troben en un estat deplorable i a punt de desaparèixer, serà beneficiada amb aquest acord. A la reunió celebrada per l’anomenada Comissió Mixta, es va aprovar el

El dia de Sant Josep, 19 de març proppassat, el llogaret de Jornets es vestí de festa per celebrar al seu titular. Així l’oratori que és presidit per aquest sant s’obrí de pinta en ampla per dur-hi a terme la missa solemne que presidí mossèn Baltasar Amengual, pvre. Hi hagué cant i acompanyament d’harmònium. Hi era present tota la família Planas de Jornets, de la Casa Major, i el seu vecindari. Acabada la celebració de l’Eucaristia, a la plaça, la festa seguí de manera popular i ben animada.

Presentació d’un estudi històric sobre la tradició de les cases santes a Mallorca

El Consell de Mallorca, juntament amb la Universitat de les Illes Balears i el Bisbat de Mallorca, presentà a la parròquia de Sencelles dia 29 de març, els resultats del primer estudi sobre les cases santes a Mallorca. Aquest treball ha estat elaborat per Juan José Soler i

Maria Antònia Grimalt, ambdós alumnes del Master en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió, de la UIB, durant les pràctiques realitzades al Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. L’objecte d’aquest estudi és el de recollir i catalogar tots els elements relacionats amb el muntatge dels monuments eucarístics del Dijous Sant a Mallorca. Aquest acte es va realitzar a la nostra església, concretament a la capella del Roser i al davant de la casa santa de Sencelles, de la qual enguany i per aquesta ocasió, se’n havia avançat el muntatge. A més dels autors de la investigació eren presents a l’acte la sra. Bel Busquets, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura, mossèn Josep Adrover, vicari general i rector de Sencelles, mossèn Francesc Vicens, vicari episcopal de Patrimoni i la Dra. Tina Sabater, en representació de la UIB.

Via Crucis escenificat

A la nostra parròquia de Sencelles el dissabte del Ram, amb la participació de més de 80 actors procedents del barri i parròquia de l’Assumpció de Son Espanyolet. Tots ells van oferir una brillant actuació que despertà el sentiment del nombrós públic que assistí a la posada en escena. Els papers principals del Bon Jesús, la seva Mare Dolorosa, les dones que l’acompanyaven... foren interpretats de manera magistral. Les primeres estacions s’escenificaren a dins l’església, a partir de la tercera, voltant la Plaça de la Vila o a l’escalonada d’es Lloc Sagrat (explanada).

Setmana Santa i Pasqua

Les celebracions de la Setmana Santa i Pasqua s’han celebrat amb la mateixa solemnitat que els anys anteriors a la pandèmia de Covid-19. La participació també ha estat nombrosíssima.

Si les funcions de dins l’església brillaren per la seva litúrgia, totes les processons foren admirades per la pròpia dignitat i el silenci que hi regnava. Aquest any altre vegada celebràrem la vetlla pasqual de manera comunitària, les parròquies de Costitx, de Sencelles i Biniali, en aquesta darrera església. A més de tots els ritus que enriqueixen aquesta celebració, foren beneïts els tres ciris pasquals i renovada la font del baptisme amb aigua procedent dels tres pobles. Llavors aquesta fou distribuïda a les piles de cada un d’aquests llocs.

La celebració de la Pasqua d’enguany fou aprofitada per reposar aigua beneïda a les piques dels portals de l’església, per tal que la gent pugui anar restablint

l’antic i bon costum de senyarse en entrar. Hi fou retirada en motiu de la pandèmia i, seguint les normes estrictes de les autoritats sanitàries, es col·locaren al mateix lloc dispensadors de gel hidro-alcohòlic. Cal apuntar que pots dies després de Pasqua, l’Organització Mundial de la Salut declarava el final de l’emergència sanitària, podent-se recuperar la normalitat en tots els àmbits.

La importància del baptisme i de l’aigua beneïda

Des de la infància ens van ensenyar que, en entrar a l’església, ens hem de senyar amb aigua beneïda. És una manera de recordar el valor del nostre Baptisme i que som part de l’Església. En banyarnos amb aquesta aigua renovam la gràcia sacramental rebuda llavors, renaixent novament en el Senyor. No oblidem que el

Baptisme és el sagrament de la salvació, de la mateixa manera, ser banyat en aigua beneïda ens posa en contacte directe amb Jesús. Europa és el continent on més ha descendit en els darrers anys la pràctica sagramental i les xifres a Espanya van en la mateixa sintonia. Gràcies a Déu a la nostra parròquia el nombre de baptismes celebrats no ha davallat. En els darrers mesos n’hem celebrat 21. Les famílies que pensen que aquest sagrament és fonamental per a la vida, fan bé de pensar-ho. No van errades. A més cal tenir en compte el valor afegit de ser batejats en la pila baptismal de la nostra parròquia, la mateixa en la qual va renéixer a la vida de Crist la nostra Beata Francinaina i tantes generacions de sencellers que també foren veritables sants.

Sencelles, lloc de peregrinació

No minven les xifres que situen al poble de Sencelles com un dels llocs de peregrinació més importants de Mallorca. Així han seguit arribant grups de persones que s’han acostat al Convent de la Caritat per venerar el sepulcre de la Beata Francinaina. Alguns aprofiten l’ocasió per conèixer altres llocs cirerians com son la Parròquia de Sant Pere, el seu monument de la Plaça de la Vila o la Caseta de s’Ariçal. La crònica conventual, aquestes setmanes ha registrat un grup d’unes 30 components de l’associació diocesana de Maries dels Sagraris, 600 alumnes de primària i altres 300 de secundària dels col·legis de la Congregació de Germanes de la Caritat, uns 70 membres de l’associació de Persones Majors d’Artà i Colònia de Sant Pere, altres setanta de la Germandat de Mestres Jubilats de Mallorca, uns 40 membres del col·lectiu jove de la Comunitat Catòlica Xinesa de Mallorca i prop d’un centenar de persones de la parròquia i confraria de Sant Miquel de Ciutat .

Carta oberta a en Toni Ferragut Mayrata (PP)

Joan Bover i Serra

Quina pena que em feis, vós i el vostre partit. Això vaig pensar quan vaig veure la vostra piulada en què comparàveu el ramadà amb les execucions a la forca d’alguns països àrabs. Per començar, no sabeu distingir entre una religió i les directrius polítiques concretes d’un determinat estat. En segon lloc, ja que us agrada equiparar, podríeu veure que tan respectable és el ramadà musulmà com no menjar carn els divendres de la Quaresma cristiana. En tercer lloc, qui hauria de donar llum, dona fum: en comptes d’estimular una convivència sana, tolerant i pacífica, manipulau la informació per fer quedar tota la població musulmana com una colla de salvatges. No veig que us sàpiga el mateix greu que en els EUA, de religions majoritàriament cristianes, hi hagi hagut 233 morts per armes de foc només en 4 mesos i 2 tirotejos massius diaris com a mitjana a cadascun dels tres darrers anys. 50 persones són assassinades cada dia als EUA (1). Posats a comparar, bé que ho podríeu haver fet.

Valdria més que haguéssiu pres exemple del Sr. Bernat Riera Sureda, president de l’Associació de Confraries de Palma i molt més bon catòlic que vós, quan va afirmar: “Jo crec en l’entesa interconfessional. Hem de fer passes per-

què musulmans, catòlics i jueus ens entenguem i convisquem”(2).

El respecte cap a altres cultures, religions i maneres d’esser, sempre que aquestes siguin pacífiques, és el que us hauria de moure i no un afany electoralista grosser, tergiversador i demagògic. Si coneguéssiu el valor de la tolerància, no militaríeu en un partit com el PP, que es va oposar al matrimoni igualitari davant el Tribunal Constitucional… però que va celebrar amb una bona festa el matrimoni del seu afiliat Javier Maroto amb un altre home. D’això se’n diu hipocresia. Si fóssiu realment tolerant, no us desitjaria mai que tenguéssiu com a parella ningú de Vox, un altre partit basat en l’enfrontament entre cultures i en l’homofòbia: basta veure les declaracions de M. C. Ruiz Solàs dient que “existeix un alarmant augment de casos d’homosexualitat”(3).

Efectivament: us alarma, Sr. Ferragut Mayrata, tothom que no pensa o actua com vós. O més ben dit: tothom que no actua com vós. Perquè pensar, allò que se’n diu pensar, no ho feis gaire

1.- https://www.bbc.com/mundo/ noticias-internacional-65111865 i https://www.bbc.com/mundo/noticiasinternacional-65415920

2.- Diario de Mallorca, 2 d’abril del 2023

3.- El Español, 16 de febrer del 2023

Actualitat de Sencelles

Guillem Zuazaga i Lla-

brés

Llums i ombres de sa història de s’energia elèctrica

Considerada com una fita des desenvolupament industrial de Mallorca, la central tèrmica d’Alcanada ja és propietat del Consell de Mallorca. Aquesta institució va exercir es dret de tanteig i retracte per a sa finca que havia venut ENDESA i que havia quedat en mans d’un fons d’inversió estranger que tenia previst, entre d’altres projectes, fer-hi diversos blocs de pisos aprofitant aquesta parcel·la situada en un lloc estratègic, a primera línia de la mar. Se n’han pagat 300.000 euros. La central feia 40 anys que estava abandonada. Va ser l’any 1957 quan s’inaugurà aquesta central tèrmica que havia estat projectada perquè s’electricitat arribàs a bona part de s’illa de Mallorca. Sa central podia funcionar tant amb fuel-oil com amb lignits (carbó de mina). S’ha de recordar que per devers es anys 40, a molts de pobles de Mallorca, només hi arribava sa corrent de voltatge 125 i no de 220

Coses d’en Martí

Historieta d’un poc feiner

Es dilluns no vull fer feina es dimarts a passejar es dimecres vaig as cine i es dijous a festejar es divendres a passar comptes pes dissabte anar a cobrar i es diumenge que en faria no m’en deixen començar.

Martí Cirer de can Garrit

Festa de la Beata Francinaina 2023

Ni els avisos de temporal, ni les previsions de que venia el dia més fred en molts d’anys, ni el vent, ni l’aigua, ni la neu (que al capvespre també caigué a Sencelles ) van ser motius que impedissin dedicar a la Beata una festa amb tots els honors. Els sencellers i els devots de la “Mare Superiora” no renunciaren a acostar-se al seu monument per entapissar-lo de flors, tal com mana la tradició. De domassos i carreres enramellades se’n veren poques, però de persones que visitaren el Sepulcre de la Beata en el Convent de la Caritat, se’n comptabilitzaren a centenars. Processó en el carrer, tampoc n’hi hagué, però les campanes no aturaven de repicar, els Goigs es sentien

constantment per la megafonia del campanar i les colles locals de xeremiers no deixaren de sonar en diversos punts del poble (convent, parròquia, monument...), tot per anunciar que aquell, malgrat la inclemència del temps, era el dia de la festa gran de Sencelles.

Com a preàmbuls de la jornada s’havia celebrat una missa amb tots els grups de la Catequesis Parroquial, una multitudinària ballada popular davant el monument de la Beata que animaren els components de “Música Nostra” i una vetlla de pregària la nit anterior, que omplí la capella del Convent on s’hi venera el sepulcre. El dia de la festa s’inicià amb missa concelebrada a la Parròquia coincidint amb l’hora en que morí Sor Francinaina. Presidí mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles, concelebrant els preveres del poble i la comunitat del convent de la Missió de Palma. Quan quedà suspesa de manera oficial l’ofrena floral, s’anuncià un acte a l’església al qual la gent correspongué omplint fins a vessar. S’hi pogué escoltar el pregó que aquest any feu Catalina Cirer, el poema “l’Ofrena” d’Antelm Ferretjans declamat per na Maritxell Vilches i els balls de “s’Estol de la Tia Xiroia”. El colofó d’aquest acte fou el cant de la popular cançó “Xiroieta” amb acompanyament de totes les colles de xeremiers de Sencelles.

Llavors la gent tingué ocasió de visitar algunes capelles on s’hi escenificaven diversos capítols que posen en relleu la vida de la Beata. Cada un d’aquests quadres plàstics eren animats per gent del poble, que no escatimaren recursos ni esforços per aconseguir uns resultats que entusiasmaren a la gent i aconseguien “transportar” a tot allò que hem llegit o sentit contar de la vida de la nostra Mare Superiora.

Jordi Llabrés i Sans

Així la podíem contemplar, dins la capella de Sant Antoni, encara jove i treballant al camp mentre era temptada pel maligne.

També fou representada l’escena que apareix en un dels baixos relleus del monument de la Plaça de la Vila i que representa a la nostra Beata procurant la reconciliació entre un pare i un fill que es volien matar ben a prop de S’Hort dels Frares. Aquesta escenificació fou dins la capella de Sant Tomàs. Els testimonis directes de Sor Francinaina relataren com una nit, quan dormia, un santcrist que tenia dins la cambra la cridà per encomanarli aquella missió de pau. També son conegudes les estampes que representen a la Mare Superiora exercint la Caritat envers els més desvalguts. Així, dins la capella de Santa Catalina Tomàs la podíem contemplar repartint pa a uns dels pobres del poble que amb assiduïtat s’acostaven al Convent per proveir-se d’un aliment tant bàsic per a la subsistència familiar.

Sota la volta del cor, s’hi escenificà el popular “miracle” que segons relata la vida de la Beata, protagonitzaren uns mariners que enmig de la mar estaven a punt de naufragar a causa d’un ferest temporal i s’invocaren a ella. Llavors els mateixos, un dia van venir a Sencelles, per visitar-la en el Convent i demostrar-li la seva gratitud. Sens dubte una de les escenes més populars de la Beata és la que la representa ensenyant

la Doctrina Cristiana als nins i nines de Sencelles, tot recordant que ella tingué molta dedicació per aquest afer i ha estat proclamada Patrona dels Catequistes. Així, en aquest elenc de quadres plàstics no hi podia mancar la Catequesis la qual es podia contemplar dins la capella del Roser.

Tothom que acudí a l’acte popular en honor de la Beata i visità els quadres plàstics va ser obsequiat amb algunes “galetes de la Tia Xiroia” les quals reprodueixen els conillets i els peixets que antany les monges obsequiaven als nins del poble i als seus parents i benefactors. Aquestes enguany han estat enriquides amb un motlle nou amb la figura de la mateixa Mare Superiora creat pel mestre llauner de Porreres, Biel Cortès. L’associació Tia Xiroia enguany pastà 30 kg de farina, els quals es convertiren en unes 4000 galetes, les quals foren repartides en aquesta festa, entre els malalts i impedits de Sencelles, i entre les monges de les cases de repòs de la Congregació de Germanes de la Caritat. També es prepararen unes capsetes de cartró que contenien algunes d’aquestes galetes i motlles de llauna, que tot posat a la venta, es recolliren beneficis per destinar als projectes solidaris de la mateixa congregació.

Al capvespre l’església parroquial es tornà a obrir per tal que la gent que no ho havia pogut fer al matí, visités els quadres plàstics i a les 20h es celebrà la missa solemne

anunciada per aquest dia en honor de la Beata. En aquestes hores s’havia accentuat el mal temps, ja es començaven a tallar algunes carreteres a causa de la neu que les havia deixat impracticables i l’accés a la Serra de Tramuntana ja era impossible. Amb tot, l’església no s’omplí, però no mancà cap àpex de la solemnitat acostumada. Hi eren present les autoritats municipals i una representació del Consell General de les GG. de la Caritat. Altre vegada presidí el senyor rector i concelebraren els capellans del poble. Altres preveres, com era el cas de la comunitat franciscana de Llucmajor, per raons òbvies excusaren la seva presència. La Coral Sor Francinaina cuidà de la part musical, balladores de l’agrupació Es Jonc i el grup Qanarussa animaren l’Oferta. Acabada la celebració, es serví xocolata calenta a tothom, la qual, donades les baixes temperatures fou molt agraïda per tothom.

El dissabte 4 de març posarem punt i final a les festes de la Beata amb la passejada solidària fins a la Caseta de la Beata. Hi participà prop de dues centes persones. Tot el que es replegà és destinat als projectes solidaris de la Congregació de Germanes de la Caritat. Tots els presents foren obsequiats amb una bona berenada. Podem consignar que l’endemà d’haver-se acabat les festes, el pensament de moltes persones ja queda projectat envers les celebracions de l’any que ve

Vida i miracles d’una tabaquera damunt una fita

Antoni Vallés i Perelló o bé el vent dugueren una petita llavor de tabaquera que justament ve a caure a un d’aquells forats de la pedra freda i sense vida. Com a les rondalles: això era i no era, bon viatge faci la cadernera, per a tu un almud i per mi una tabaquera.

Quasi com la cançó un “senyor damunt un ruc” la tabaquera que sols Déu sap don vingué va créixer damunt la fita.

Tots aquells que l’any 2022 heu passat pel carrer Bons Aires haureu vist una planta molt curiosa que inexplicablement va néixer i va créixer lliteralment damunt una pedra, o més ben dit damunt una fita. En total va viure aproximadament cinc mesos.

A la composició fotogràfica que il·lustra aquest article veureu com en Jaume Perelló, artista de la fotografia, ha recollit de manera gràfica el naixement, creixement i accidents de la tabaquera que vengué a bé obrir-se camí a la vida damunt la fita que hi ha a la vorera de ca nostra al carrer Bons Aires. Aquesta fita es la que marcava els llindars de l’antiga finca de Son Pou.

Han estat sis mesos d’una aventura que com es deia a la pel·lícula Juràssic Park ens demostra que la vida sempre s’obri camí.

Com a les Rondalles heu de creure i pensar i creure que hi ha una pedra, simplement una roca compacta, impenetrable, amb petits forats. Quan un la veu pensa allò que deia Costa i Llobera del clapers o caramulls de pedres “on pareix que el temps ja no fa via”. Idò a mesura que girem les fulles del calendari un bon dia un ocell

Justament la pluja fa que aquella llavor caiguda per casualitat pugui néixer aprofitant una terra tan escassa que difícilment poguéssim pensar que pogués donar aliment a aquella llavor viatgera. Com deia la vida sempre existirà al nostre planeta, un altre tema és que els humans estiguem inclosos dins aquesta vida. Aquest fet me recorda el que l’escriptor nordamericà Damon Knight conta a una de les seves obres de ciència ficció quan arriba Déu a la terra el dia del judici final i els àngels li diuen que la vida a la terra ja no existeix. En poques paraules, el judici final per a la humanitat ja ha tingut lloc. Tot el que queda de la existència humana és un escrit que el darrer humà ha deixat per Déu: “Nosaltres érem aquí; on eres Tú?”.

Deixant de banda la transcendència tornem a la tabaquera. Durant els mesos en que s’ha manifestat amb tota la seva esponera he pogut constatar que encara hi ha gent que a la primera reconeixia la tabaquera com a tal i no com una herba sense nom.

Pensem que no fa tants d’anys era molt habitual tenir sembrades plantes de tabac al corral de casa. Ja fos per fumar, ensumar o mastegar les seves fulles. És una planta de la família del nicotiana tabacum que vingué d’Amèrica.

Curiosament el vocable tabac ja existia abans de la descoberta del nou continent. Segons diu Francesc de Borja Moll ve de l’àrab

del vocable “tabbak “ referint-se a diverses plantes medicinals, algunes d’elles somníferes.

Com deia la tabaquera ha viscut moments crítics. Al poc temps de néixer qualcú per allò de fer mal de manera gratuïta la va tallar i únicament quedaren un parell de fulles. Poc a poc va tornar a créixer. Jo la vaig fermar perquè anàs cap amunt i agafès tronc. Un bon dia també li arrabassaren pràcticament totes les fulles. Quedà com si hagués fet sa muda com segur que la va fer aquella cadernera que la va portar!!!!, però ella forta i altiva tornà a treure i a més sortí un altre ull, reivindicant el seu paper de planta que volia sobreviure a la gent que li volia fer mal.

Ja acabant l’any tragué flor i es preparava per donar llavor. Però vingué el vespre de cap d’any i qualcú, crec que ben abeurat, la va rompre i fer trossos. Tot un símbol de la planta que volgué acabar l’any i pensava que podia continuar el cicle màgic de la vida. Però no, malauradament els humans som dolents i no entenem que tots els essers vius tenen dret al seu cicle vital.

Acab amb el refrany que diu que “bon tabac fa bona cendra” i que no vol dir més que els bons principis produeixen bons efectes

La imatge que il·lustra aquest article és a la contraportada. Una composició feta per en Jaume Perelló que mostra el procés de creixement de la tabaquera en qüestió.

Procés artístic del mural de Joan Aguiló

Francina Roig i Pons