Sa Sella 176

Centre Cultural de Sencelles_ Número 176_ Gener / Març 2023_ 4€

Noticiari

Kukeri

Dones Pavia

Del món fins a Sencelles

Noticiari

Agència de Selleters

2ona quinzena Desembre

Dia 16. Inauguració. D’una exposició col·lectiva, titulada Pacem, al Casal de can Garau. També inauguració del betlem de Miquel Àngel Moncade a l’Església de Sencelles

Dia 17. Jornada de neteja. Al conjunt arqueològic de les Talaies de Can Xim amb visita guiada organitzada per la Ruta Arqueològica Sencelles - Costitx.

Dia 18. Minut de silenci. Convocat pel Moviment Feminista de Sencelles per recordar les víctime de la violència

Dia 19. Exposició de l’artista naïf sencellers Joan Guerra, a la galeria Miguel Echauri de Pamplona.

Dia 20. Visita. Els grups del Taller de Memòria dels pobles de Consell, Alaró i Binissalem venguéren a Sencelles a visitar els betlems de la Parròquia de Sant Pere i els feren d’amfitrions els grups dels amics dels majors de Sencelles i de Biniali.

Dia 21. Conferència. Sobre la història i la tradició dels betlems a Mallorca a càrrec del cronista oficial Jordi Llabrés, al Casal de can Garau.

Dia 22. Segona edició. Del Club de Lectura de la Biblioteca de Sencelles amb anàlisi del llibre After Dark de l’autor japonès Haruki Murakami.

Dia 23. Concert de Nadal. De la Coral Sor Francinaina amb la participació de la Coral de l’Hospital de Son Espases.

Dia 23. Pintades incíviques. Apareixen més pintades des i d’apologia del nazisme

Dia 24. Matines. En aquesta ocasió les dues parròquies del terme, Sant Pere de Sencelles i Sant Cristòfol de Biniali, varen compartir sibil·la (Catalina Ramon Oliver), sermó de la Calenda (Antoni Zuazaga Morro) i Àngel (Carme Vallés Cirer).

Dia 29. Festa de les Neules. Arriba a la tercera edició amb la presentació d’un llibre de Tomàs Martínez dedicat al món de les neules.

Dia 30. 17 dones assassinades. Durant el mes de desembre, el que suposa un increment brutal de les dades anuals, criticat àmpliament pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 31. Festa de cap d’any. Amb sopar de gala a la tercera edat de Sencelles amb actuació estel·lar de Romina Power i Al Bano.

Gener 2023

Dia 5. Arribada. De ses majestats els Reis d’Orient a Biniali i a Sencelles carregats de regals per a totes les persones de bona voluntat.

Dia 7. Excursió. Organitzada per la Regidoria de Participació i Medi Ambient per donar a conèixer les rutes penjades a VisitSencelles. com.

Dia 11. Caminada saludable. Dirigida per Llorenç Ramis per la zona del camí de la Màniga.

Dia 11. Arreglats. Els retxats que filtren l’aigua de pluja al principi del carrer Jaume Sard, de Sencelles, que feien renou quan un vehicle els trepitjava.

patró dels animals, Sant Antoni, a la plaça de la Vila organitzades per la parròquia de Sant Pere.

Dia 14. Excursió. De Caimari a Lluc per part dels integrants del grup de gimnàstica del Club de les Persones Majors de Biniali.

Dia 15. Trobada. A la plaça de les Escoles dels partidaris de la sobirania alimentària amb intercanvi de llavors i planters.

Dia 15. Tanca un altre negoci. El quiosc - merceria del carrer de Sor Francinaina Cirer número 5, un establiment pràcticament centenari, ha tancat les seves portes coincidint amb el principi d’any. Na Magdalena Ramis s’ha pre-jubilat.

Dia 16. Fogueró a Biniali per celebrar la revetla de Sant Antoni.

Dia 17. Padró de població. Al municipi de Sencelles, segons dades oficials consolidades de l’INE, hi havia l’any passat 3.659 habitants. El número va pujant un poc cada any: el 2021 eren 3.542, el 2020 eren 3.370, el 2019 eren 3.290 i l’any 2018 hi havia 3.195 sencellers.

Dia 13. Caminada saludable

Per la zona de Ruberts i la Comuna de Lloret amb recollida de fems situats als costats de les voreres dels camins municipals.

Dia 14. Beneïdes. En honor al

Dia 20. Missa per una difunta. Sor Maria Bauçà (de nom religiós, sor Maria de la Caritat), monja del convent que va fer molts d’anys escola i també va ser la fundadora del taller de brodats que donà ofici a moltes al·lotes de la vila a partir

dels anys 60, va ser la protagonista d’una missa en el seu sufragi.

Dia 22. Visita pastoral del Bisbe. Coincidint amb la visita de Sebastià Taltavull, es varen celebrar confirmacions a la parròquia de Sant Pere de Sencelles.

Dia 25. Candidatura municipal del PSOE. La rubertera María José Cosano va ser elegida candidata a la batlia de Sencelles per l’agrupació socialista.

a animar la precampanya a les eleccions locals, al poliesportiu es va celebrar un dinar per 2 euros amb recaptació solidària a favor de Caritas.

Dia 29. Concentració de rebuig pels 10 assassinats de dones, convocada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 29. Creu des Rafal. Un vehicle que voltava cap al carrer des Bons Aires no va tenir prou espai i va topar i esmotxar tres escalons de la base de la creu. Hi ha foto

Dia 27. Mor Bartomeu Pons Oliver. Fou un dels principals promotors de l’Associació Cultural per al Desenvolupament de les Arts Audiovisuals Pou de Judí (ACDAA), entitat que va gestionar Televisió de Sencelles (TVS) des de finals dels anys 80 fins devers l’any 2005.

Dia 27. Candidatura municipal del PP. Toni Ferragut va ser elegit cap de llista de la candidatura del PP per a les pròximes eleccions locals.

Dia 29. Dinar del PI. Per començar

Dia 30. Excursió. Fins a la Cova de Lourdes de Santa Eugènia, per part del grup de Gimnàstica de la Tercera Edat de Biniali.

Febrer 2023

Dia 1. El nou rocòdrom, instal·lat al Poliesportiu Municipal, celebrà un dia de portes obertes.

Dia 1. Presentació de la publicació El Llibre de la Neu per part dels seus autors: el senceller Bartomeu Bonet, el muntanyer Lluís Vallcaneras i meteoròleg d’IB3 Miquel Salamanca.

Dia 3. Exposició fotogràfica. Sacrificis, de Jaume Perelló, amb textos de Joan Miquel Chacón al Casal de can Grau.

Dia 4. Revetla de santa Àgueda. Amb animació infantil al mercat artesanal, ball dels gegants, fogueró, torrada, glosada, ballada animada pels grups Qanarusa i Sedaç, etc.

Dia 5. Festa patronal d’hivern. Amb homenatge a la sencellera més jove i més gran, concurs de carrosses i comparses, i ximbombada.

Dia 6. Malentès animalista

Davant les crítiques que havia rebut l’entitat animalista sencellera Quina Animalada, varen haver d’emetre un comunicat que negava que fos aquesta associació la que hagués reclamat que no es fes el correfoc la revetla de Santa Àgueda.

Dia 8. Caminada saludable.

Cap al camí de Ses Síquies, Son Campaner i Son Roig.

DIa 10. Caminada saludable. Amb recorregut circular cap al camí de Morelló. Laiar, Inferns i Son Boi.

Dia 13. Excursió. Del grup de caminadors de l’Associació de la Gent Gran de Biniali a Santa Eugènia, Ses Coves i el Monument del Puig d’en Marron.

Dia 17. Presentació literària. A l’església de Sant Cristòfol de Biniali del darrer llibre del pare Josep Amengual i Batle titulat ‘La història de Mallorca i les religions del llibre’, organitzat per l’editorial de Palma, Llibres Ramon Llull.

Dia 17. Presentació literària. Presentació del recull poètic Permanència, de l’autora Castillo Suárez organitzat per l’Obra Cultural Balear al Casal de can Garau.

Dia 19. Excursió guiada.Per l’erudit Tomàs Vibot amb un recorregut dels presents a www. visitsencelles.com amb el títol de Entre l’aigua i el vent’.

Dia 19. Motlo amb la forma de la Beata. Serveix per fer les galletes, els crespellets o els senyorets que es reparteixen el 27 de febrer. S’estrena amb una jornada de feina i amb presència del seu autor, el mestre llauner de Porreres, Biel Cortès.

Dia 21. Carnestoltes. El club de gent gran de Biniali i el de Sencelles varen anar d’excursió a Alcúdia i després a un dinar de Carnaval a Son Sant Martí.

Dia 21. Curs de teatre. Centrat en el tema feminista i de la dona, s’ha celebrat al casal del Quarter, cada dimarts.

Dia 21. Contaminació. El PP de Sencelles i Biniali demana una solució “immediata i definitiva” als

abocaments contaminants que una bugaderia industrial radicada a Consell fa des de fa dècades al torrent de Solleric, just quan entra al terme de Sencelles.

Dia 22. Caminades saludables

setmanals. Dimecres a la zona del Pou Major i cova del Camp del Bisbe, i divendres a Son Fred, camí de Montuïri i el Gorg d’en Canyes.

Dia 22. Caparrots. Visita dels caparrots de l’Estol de la Tia Xiroia als escolars del municipi per convidar-los a la festa de la Beata.

Dia 23. Exposició. Visita a l’exposició sobre el taller dels pintors López al Museu d’Art Sacre de Mallorca. Dues de les peces exposades han estat cedides per la parròquia de Sencelles: el retaule de la Mare de Déu del Roser (Sencelles) i el retaule de la Circumcisió (Ruberts).

Dia 24. Excursió. A Sóller, Bunyola i Biniaraix per part dels caminadors del Club de Persones

Majors de Biniali.

Dia 24. Primàries al PI. Es varen celebrar entre els dos candidats presentats per ser cap de llista: Joan Miquel Mulet i Joan Carles Verd. Finalment només va presentar-s’hi l’actual batle, ja que l’altre candidat espera formar una llista dins l’escissió anomenada X Balears.

Dia 26. Ballada popular. Amb el grup Música Nostra, a la revetla de la festa de la Beata.

Dia 27. Festa de Sor Francinaina. L’ofrena floral es va haver de suspendre pel mal temps provocat per la borrasca Juliette

Imatges d’ahir

Joan Florit i Horrach

Coses d’en Martí

Martí Cirer de can Garrit

Armància és es nom d’un personatge de sa novel·la homònima de s’escriptor francès conegut com a Stendhal (17831842), autor d’’El roig i el negre’ i de ‘La cartoixa de Parma’, entre d’altres molts relats. En aquest cas és una narració típicament romàntica que recrea es amors entre Octave de Malivert i s’heroîna ja citada. Octave és fill d’un d’aquells marquesos que varen haver de fugir de París per posarse fora de perill de Madame La Guillotine, perdent amb aquesta fuga tota sa seva fortuna.

Un bon nombre d’aristòcrates, burgesos i eclesiàstics varen haver de refugiar-se a la ciutat de Toló,

Armància.

Any 1827

que de totes formes, també va caure a mans dels republicans. Ja en aquest port, centenars de fugitius evacuats s’embarcaren cap a Mallorca. Alguns s’hi arrelaren i quedaren aquí com a frares de la Trapa. Famílies com Garnier, Vergile, Gitard, Vernet, Croniat, Bonneau,...

Tornant as llibre, sembla ser que Octave, el jove marquès guarda es secret de sa neurosi i, molt enamorat d’Armància, s’estima més suïcidar-se que fer-la patir amb ses violències de sa seva malaltia. Pren una mescla d’opi i digital que el durà, inevitablement a sa tomba.

Poesia de na Maria Antònia Salvà de s’Allapassa, de Llucmajor Mirau aquestes floretes que llueixen amb claror,

En aquesta ocasió la imatge protagonista d’aquesta secció és una instantània d’un carretó, estirat per la somereta que tenien a ca s’Escola, que circula per la carretera de Costitx, poc abans d’arribar al torrent.

A damunt del carro de la fotografia, de les primeres dècades del segle passat, hi van colcant, de mà dreta a mà esquerra: na Margalida Bennàsar Llabrés de ca s’Escola i més coneguda com a n’Escolana. Una cosina seva que va emigrar a l’Argentina, anomenada Maria Llabrés de Mas, que era de cas Sastre (el ‘de Mas’ és perquè a Bones Aires quan es casaven agafaven com a segon llinatge el primer cognom del marit). La imatge es feu durant una visita que va fer a Mallorca per retrobar la família. La darrera persona que hi surt és na Margalida Llabrés de can Tòfol

quines color tan finetes, quin perfum, quina frescor, tenen miralls d’aigües netes i bell sol, les festegen papallones, per estones l’alegre rossinyol.

Però l’essència més pura que dins cada flor hi ha

ja mai a dins ella s’atura, sempre se’n va,

No li basta l’hermosura de sa flor ni de sa llum enamorada vol viure en niguls del sentiment d’aquest cor

cap enfora mos n’anam perfum de s’ànima en flor

volau molt amunt, volau.

Cançoneta mallorquina

Si vens a n’es figueral te convid a menjar figues te les donaré recollides i així no te faran mal

Foto amablement cedida per na Margalida Salas Bennàsar, de ca n’Escolana i de can Peret.

Actualitat de Sencelles

Guillem Zuazaga i Llabrés

Amb elles

Missatges sexistes als anuncis

Ens envolten imatges mirem on mirem: a la tele, revistes, al carrer, ordinadors, mòbils… milions d’imatges que veiem i no sempre miram. Tot i això, encara que només passin pels nostres ulls sense mirar-les, ens afecten. Segurament no d’una manera conscient, però acaben conformant com pensam que ha de ser la nostra realitat.

Si ens ve al cap qualsevol publicitat que tengui text segurament recordam els colors, les formes i, si tenia un bon eslògan, també recordarem les paraules. Però sobretot recordam les imatges.

Totes aquestes representacions estan plenes d’estereotips. Des que som infants consumim publicitat que ens diu com ha de ser la societat, per tant, com has de ser tu si vols encaixarhi. Es normalitzen unes actituds, paraules, colors que acabam creient que és el més comú. Però realment és així? Segur que a les nines els encanta sobretot jugar a cuidar, fer net i el color rosa? Ja vaig xerrar una vegada dels catàlegs de juguetes, però va molt bé pensar com eren abans i com han canviat (que tampoc han evolucionat tant): rosa per a les nines (sobretot els passadissos de les juguetes dels centres comercials), blau per als nins; cuidar i fer net per a elles, i jugar a fora i esports per a ells. Per això quan un nin juga a pepes ja sabem que és el que pensen d’ell i si una nina juga a futbol, tres quarts del mateix. És una llàstima, però les coses no han canviat tant en 40 anys.

Per tant, si des que som infants ja naixem amb tota aquesta publicitat estereotipada, i tenint en compte que un dels nostres objectius és que la societat ens accepti, és complicat rompre unes normes que fa segles que ens controlen.

A mesura que anam creixent i deixam de tenir interès per als anuncis de juguetes, començam a veure com han de ser els nostres cossos. Sobretot a veure que el nostre valor, el de les dones, està relacionat amb la nostra corporalitat i no amb el que som. El més important és ser guapa i tenir bon cos. Així és com podrem triomfar a la vida. La intel·ligència, les accions, els valors… són secundaris.

Ens envolten cossos impossibles, cares amb filtres que es volen fer passar per naturals, productes miraculosos per aprimar amb models que ja no tenen ni un gram de greix… Poder mirar aquesta publicitat de manera crítica sense que t’afecti no és fàcil. Com he dit abans, tothom vol que la societat t’accepti i, si totes les imatges que ens passen pels ulls són així, està clar que cada una de nosaltres ha d’intentar semblar-se el màxim possible a aquestes dones d’anunci. La societat, però, no és molt més diversa? No ens envolten dones de tot tipus? Per què hem de voler assolir uns cànons de bellesa que no reflecteixen la realitat? El capitalisme és la resposta. I com vaig llegir no record on, el matrimoni del capitalisme i el patriarcat és per a tota la vida, un amor vertader per fer que el nostre amor propi mai sigui suficient.

Deixam de banda els nostres cossos, però no del tot. Les representacions dels anuncis ens conformen una realitat, una normalitat que si analitzam és molt bèstia. No només perquè promou els trastorns alimentaris, sinó perquè també premia unes actituds que si no fos a través de les imatges segurament no les aprovaríem.

Tenim publicitats antigues que alimenten la violència cap a les dones d’una manera directa i evident. Però el pitjor és que en tenim en l’actualitat que les

Aina Mª Llabrés i Llabrés

normalitzen tot i no ser de manera tan clara.

Imatges

Aquí teniu tres imatges. La primera és antiga. Si ho miram, pensam que com pot ser que pegar la dona sortís a un anunci? Com aquestes n’he trobades moltes. Objectiu: la dona ha d’estar sotmesa als desitjos de l’home. Per tant si no volem que ens peguin hem d’actuar segons el seu criteri. I pitjor, n’hi ha d’altres que mostraven que encara que et peguin l’has de complaure. Un poc com El manual de la buena esposa del temps del franquisme.

Aquesta segona imatge, que no és tan antiga, té devers 15 anys, ens normalitza una violació. Quan la veiem potser no ho pensam, però que fa una dona enterra immobilitzada per un home amb tres més que sembla que esperen el seu torn? Acceptam manades, i no només surt al porno (que aquest tema el tractaré un altre dia), sinó que a la tele, xarxes i carrers volen regular que la dona només sigui un objecte de plaer per a l’home. Com diu aquest anunci de quan era més jove. Som objectes i som desitjables.

Ens envolten imatges violentes, per tant, assumim que aquesta societat exercirà damunt nosaltres

una violència estètica i física que se suposa que hem d’acceptar.

Qui idea aquests anuncis? Per a qui són? Quins missatges ens envien? No se suposa que hi ha un control de les propagandes? La resposta, com abans, és aquest matrimoni de fa segles, capitalisme i patriarcat.

Per sort, i encara que només sigui de tant en tant, tenim publicitat amb cossos diversos, els de Dove en són un exemple, o altres que s’activen sobretot per al 8 de març. Estaria bé, però que els anuncis reflectissin la realitat, però això no seria un bon negoci per aquest matrimoni que ens vol guiar les nostres vides.

El que ens queda, per ara, és analitzar més els anuncis que tenim davant i tenir una mirada crítica i sobretot que no ens afectin al nostre dia a dia. Perquè som més que un cos i, com deia una campanya del 8M de Feminisme a l’escola, no som objectes, som subjectes.

De llibre recoman Maldito estereotipo de Yolanda Domínguez i la seva pàgina web amb vídeos que ens fan pensar i molt de com posam en cullereta els estereotips als infants. De cançó, Antipatriarca d’Ana Tijoux.

Associacions de Sencelles

La Unió Republicana Federal (i III)

Joan Florit i Horrach

Continua de l’anterior número.

Segons dades de la tesi de l’historiador Arnau Company (‘La Segona República a Mallorca. Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública’), el truc de la qüestió varen ser els pre-acords abans de les votacions: l’estratègia de pactar va fer guanyar punts i possibilitats als membres d’URF de Sencelles. Així hi havia una coalició prèvia al Districte Primer “entre, d’una banda, els republicans de Centre coalitzats amb el republicans federals i, de l’altra, els regionalistes i els independents. En canvi, en el Districte Segon, els regionalistes i els centristes anaren en coalició contra els republicans federals”.

Més referències sobre l’existència de l’entitat URF de Sencelles les trobam en els actes celebrats a la vila per commemorar el primer aniversari de la proclamació de la Segona República, dia 14 d’abril de 1932, on el partit va aprofitar per tenir protagonisme (segons consta a l’article “De Sansellas”, publicat al diari La Almudaina de dimarts dia 19 d’abril de 1932). També hi hagué representants

de la delegació de Sencelles al multitudinari dinar que se celebrà a Palma per honorar la memòria dels vells i històrics republicans que refundaren el partit.

No tenim evidències de quin temps més durà aquesta URF lligada al PRFM però el que és segur, com a tot arreu, és que la formació política es va escindir en dues tendències a partir de 1932: una, que va quedar-se el nom, i que eren seguidors d’Alejandro Lerroux (Partit Republicà Radical); i una altra, la dels més acostats als postulats de Manuel Azaña i al mallorquinisme, va formar el nou partit Acció Republicana de Mallorca.

Més dades sobre aquesta associació les trobam pel mes de juny de 1932 quan es decideix que la recentment creada Biblioteca Municipal de Sencelles (segons el llibre de Macià Llabrés ‘Notes Històriques de Sencelles’ publicat l’any 2003) “funcionarà baix la direcció d’un organisme anomenat ‘Junta de la Biblioteca Municipal de Sencelles’ i estarà formada per (...). Els vocals seran: el president de la societat ‘Unió Republicana’, (...)”.

Un altre menció al partit de Sencelles al trobam a la festa d’afirmació republicana que diumenge, dia 2 d’octubre de 1932, el Centre Republicà Federal de Lloret de Vistalegre organitzà al poble, on hi participaren representacions de diferents pobles, entre els quals, Sencelles. També tengué una representació de la junta de Sencelles, l’assemblea provincial que el PRFM celebrà el 4 de desembre de 1932.

A les eleccions generals del 19 de novembre de 1933, els candidats del PRFM només obtingueren al nostre municipi un magre 4,91% dels vots emesos.

De la constància a Sencelles de la tendència republicana radical lerrouxista en tenim una mostra: immediatament després de la vaga general revolucionària del mes d’octubre de 1934 se succeïren a Mallorca els homenatges a la figura del President del Consell de Ministres, Alejandro Lerroux, com a artífex de la contenció de la revolta i de la tornada a l’ordre. Aquesta política de culte fou impulsada pel Partit Republicà Radical a nivell general i es traduí en elogis exultants a través d’articles de premsa, cartes personals als mitjans, editorials, discursos laudatoris, a part que la imatge del líder radical es feu omnipresent en retrats, segells, bustos i homenatges constants del partit i de les agrupacions locals. Sencelles no va ser una excepció i en la sessió plenària del 23 de novembre de 1934, l’Ajuntament de Sencelles acordà per aclamació nomenar ciutadà d’honor del municipi a Lerroux “como justo homenaje a las altas virtudes cívicas que encarna el ilustre patricio”.

La darrera referència és de 1935 i ja només utilitzen obertament la nomenclatura de Partit Republicà

Radical de Mallorca: el 19 de maig es reuniren, sota la presidència de Francesc Julià Perelló, 67 delegats de les entitats del PRRM entre les quals hi havia representació de Sencelles per elegir un nou Comitè Provincial.

Kukeri

«Tots units en el fracàs sinistre d’un sistema social sencer

que produeix una raça de gladiadors entrenats per tenir, posseir, destruir»

Pier Paolo Pasolini (extret de l’entrevista «Tots estam en perill»)

En una cotxeria, dues taules llargueres amb hule, a vessar d’accessoris de papereria i altres estris. Llapis, tisores, cartolines, pintura escolar de colors diversos, cinta adhesiva, tela de pelfa, fil de niló, pinzells, regles, filferro, pistoles per aplicar cola termofusible, cola de fuster. Diaris en terra. Tres estufes repartides pel local. I més coses. Hi fa una olor densa, massa dolça, massa fresca, de butà i d’adhesiu líquid. Al fons, al cap d’una de les taules, dues dones forren de paper encolat unes bufetes inflades. Vendran a ser cascs d’astronauta en haver-se eixugat. Fan via.

Més cap aquí, un estol de mares xerren animadament. Dibuixen, retallen, enganxen; escampen pintura sobre mitges esferes de porexpan perquè esdevenguin planetes llustrosos i llampants; fan tires amb paper de cel·lofana vermell i groc que simularan el foc que allibera el coet de la carrossa; enfilen boles de suro en unes varetes flexibles que encara no saben com fermaran en unes diademes. Els homes enramellen el remolc defora. Els

nins corren i criden, planegen estratègies, refan aliances, reclamen sa mare quan tenen gana, tenen set, tenen calor, tenen fred.

En primer terme, n’Ester i na Victòria conversen. Parlen petit. Donen unes quantes passades de gris a unes planxes de cartó. Cerquen aconseguir un efecte metal·litzat. S’escalfen devora una estufa. Na Victòria, mig divertida, mig incrèdula, li demana a n’Ester:

–Vols dir que no ens cridaran, als pares?

–No. En Guillem ha dit que dilluns parlaran amb ells i després ja veuran si ens convoquen a una tutoria a tots, mares i pares –respon n’Ester, amb un gest de mans indicatiu de vaguetat.

–Els deixen comandar massa, als nins. Es fa el que el mestre diu, i punt.

–Dona, jo trob que la classe ho va fer molt bé. Es varen organitzar i varen avisar que si no els escoltaven, es plantaven i no farien res.

–Mans creuades damunt la taula tot lo dia! Quina gràcia! –se’n riu na Victòria, emetent un lleu xiscle.

–I saps qui ho va proposar? Idò la meva, au! La revolucionària! –aixecant de bromes, n’Ester, el puny.

–Na Cristina!?

–Talment son pare i sa mare, eh? Jo que no me moc ni per...

–I només va a cinquè! …Què demanen, però?

–Poder seguir jugant a futbol durant l’esplai. Com que han sentit que volen alçar la clastra del pati per engrandir la zona d’enjardinat i el parc, i afegir-hi taules per berenar i seients per crear racons de l’amistat, ella i els seus no consenten deixar-hi de jugar a futbol.

Pere Bergas i Llabrés

Font: Georgid (pixabay)

–Bé, que hi juguin l’horabaixa. No hi juga ella, en un equip?

–És el que li deim. Però no en pot donar passada... Mira, jo també crec que els professors no ho estan pensant bé.

–Trobes, Ester? Jo en rebia moltes, de pilotades, quan era nina durant els recreos! En Lluïset meu, de vegades em diu que els grans...

–S’ha de vigilar, sí... Però tu pensa, aquesta jugadora del Barça, na... na... ara no sé què nom, ho va dir: si a ella li haguessin prohibit jugar a futbol durant el pati, hauria estat qui és?

–Idò que establesquin uns torns. Els dilluns, jocs populars, qui hi vulgui jugar; dimarts, vòlei; dimecres, futbol, i així...

–Supòs que en Guillem i la directora aniran per aquí...

–Ester, i què fan ara allà tots arremolinats?

–Ah! És na Cristina, que els mostra el seu kukeri.

–El què? –demana na Victòria amb una carussa de no haver-la entesa gens.

–Du aquesta curolla. Nosaltres no li hem amagat mai que és adoptada. De fet, si ella ho vol, un dia podrem visitar d’allà on ve, a Bulgària. Però que no sabem qui és son pare; sa mare, res, la pobra… i els parents que li quedaven, emigraren –i continua, n’Ester, adonant-se que s’està enrotllant–. I bé, cercant per internet, tota soleta ha descobert que al seu poble d’allà, la gent es vesteix de kukeri, una mena de carnaval. Es creu que espanten els mals esperits, aquests kukeri.

–El dimoni cucarell!

–No hi havia pensat, kukeri cucarell; deu venir d’allà mateix...

I tothom va disfressat de bubota, de kukeri!; no sé com explicar-ho... Cerca imatges per la xarxa, meam... I res, ella n’ha vist un, cobert de pèl, que l’ha entusiasmada, i ara es fabrica el seu kukeri. Anirà amb la cara pintada de negre, però serà com un ieti, tot blanquinós, banyut, amb el cap acabat en punta.

–I vol sortir així per les carrosses?

–No! A finals de febrer, el dia de l’ofrena floral!

–Però tots van de pageset!

–No t’ho dic jo, que és de pinyol vermell? Que ja ha anat de pagesa molts d’anys i que per honorar el monument com fa tothom, ella serà més autèntica amb el vestit típic del seu poble.

–El rector pensarà que en fa befa... Serà un escàndol! –afirma na Victòria animada.

–Idò n’està alabat! Són corda i poal. Ella li ha dit que si algú es regira, és que aquesta persona està avorrida de la vida. El rector ha rigut. Diu que no ha tengut una escolaneta millor. I vol fer la comunió també…

–La teva Cristina farà la comunió!?

–Te’n saps avenir, Victòria? Els padrins ballen d’un peu! ...Pensa, amb això del kukeri, els ha embolicat tots quatre: el meu sogre li està cercant unes esquelles que ha de dur fermades damunt el cul, les padrines li cusen munyocs de pèl sintètic en un mono negre, i mon pare està mirant d’aferrar unes banyes retorçades de xot a la cuculla del vestit de carepulla...

–Quin remenat, Ester, que du la teva filla! Quin coratge, sortir tota sola el dia de l’ofrena…

–Ca! Ja ha convençut n’Àgueda i tres amiguets més perquè es vesteixin amb ella!

–I les seves mares?

–A mort amb na Cristina! Si ho diu ella, cent per cent de suport! Després d’allò...

–Ostres! Com ha acabat? Va ser molt lleig que la insultassin, titona...

–Va estar uns dies cap piu, però ara la veig molt més serena. I més gran. De cada vegada té més clar què vol, i no té cap por.

–I vosaltres, com estau?

–En Bernat i jo? Volem que sigui qui vulgui ser, i que sigui feliç. No passam pena per ella. Passam pena pel que li puguin fer o dir el dia de demà.

–Com qualssevol pares.

–Però na Cristina no és una nina qualsevol. O sí. Bé, ja m’entens, Victòria.

–Hi ha nins dolents. De vegades és com si visquéssim en un circ, com els de Roma, on tots som gladiadors entrenats per tenir i destruir. Però no ens atrevim a demanar-nos per què feim mal als altres. D’humanitat en queda ben poca. Què ensenyam als nostres fills? De què parlam? Com els parlam quan hi parlam? De gent bona, Ester, ja no n’hi ha.

–No vull ser tan... A mi em fan por els grans. Els que actuam des d’una posició que no deixa fer als altres. Ni fer, ni ser. Aquesta sí que no és gent de bé.

–Tots estam en perill.

–Ens toca esperar i veure què feim en aquesta espera…

Queden en silenci. Cavil·len. Una nina fa una estona que les mira d’un tros lluny. Mastega un cantó de pa amb sobrassada. En adonar-se que n’Ester i na Victòria també l’observen, se’n va corrents

amb la resta d’infants.

–Seran uns anys interessants, els d’institut, per a na Cristina… –diu n’Ester, com alliberant un pensament en veu alta.

–Li passaran coses bones i no tan bones, com a tothom… I no t’atabalis per allò que segurament ni pas-sa-rà! –intenta confortar-la na Victòria, sacsant-li les espatlles amistosament.

–Sí, ja ho sé. Confii en ella …Hi ha dies que vol que li digui Hristo, «en Hristo». Que és «Cristina», pero en nin, dit en búlgar. Jo li dic que ho pensi...

–Tu saps que hi havia un jugador blaugrana dels noranta que nomia Hristo…?

–I tant, n’Stòtxkov! El 8! El dorsal preferit de na Cristina! I no t’ho perdis: el llinatge familiar de na Cristina era precisament «Stòtxkov». Veuràs quan ho sàpiga…

–La kukeri Stòtxkov!

Mostra permanent: Dones PAVIA

A la presentació de la -Mostra Permanent: Dones PAVIA- que a partir del març queda ubicada a les noves dependències municipals de Sencelles -Es Quarter- a part de el les autoritats locals, el president de la FELIB i el regidor de patrimoni de l’Ajuntament de Sóller. La vicerectora la Dra. en Art Magdalena Brotons, que va venir en representació oficial de la UIB, va dir unes paraules molt encertades i emotives sobre la figura de PAVIA, per establir ponts artístics entre el que era, Mallorca i fora Mallorca, i les avantguardes artístiques europees en un moment en que això era molt difícil de fer a la Mallorca del règim. Pere PAVIA ,Ciutadà i Mallorquí d’adopció des dels 14 anys, es recorda també, com a l’humanista, lluitador per les llibertats, MIM i pedagog teatral, que estableix una relació amb Biniali i el municipi de Sencelles, a rel del casament amb la llibretera

Sara Martínez i Moll Cisca Moll, fins a la seva mort. Dones PAVIA, ha estat preparada per la filla biògrafa del reconegut artista, Sara Martínez moll i la neta sencellera Elisabet Salom Martínez, a cura del Disseny gràfic, els dos QR i les pàgines web: perepavia. webador.es i pere-pavia.webador. es Seguint un fil conductor femení i agafant el testimoni pedagògic familiar, la mostra queda oberta al públic vestint les dues plantes de l’edifici -Es Quarter- a Sencelles, per a visites d’alumnes, docents, i en general, el turisme rural cultural de l’interior de Mallorca.

Filla i neta, juntament amb la resta de la família PAVIA-Moll, agraeixen l’encertada ubicació, per l’obra cedida, proposta del batle de Sencelles Joan Carles verd, i de la confiança que han dipositat en les, ell mateix i el tècnic de cultura el cronista Jordi Llabrés

Del món fins a Sencelles

Diego Artemizo Crespillo Vega

Jane F. Sutcliffe

Va néixer a Ciutat de Mèxic el 13 de juliol de 1982.

Ens vols explicar com és que has arribat aquí?

La vida sempre m'ha posat a diferents llocs per aprendre diferents lliçons. És justament així que m'ha portat a Sencelles ja fa dos anys i mig i tenir l'experiència de ser pare. Fa uns tres anys, a Platja del Carme, Mèxic, on vaig residir durant molt de temps, vaig conèixer una bella dona, na Pascale. Justament teníem projectes similars de vida en aquell moment. Som professor de ioga de meditació i aleshores estava practicant amb un dels meus grans mestres a una escola de ioga molt bella que es diu Casa Ananda. Allà mateix ens vàrem conèixer.

Això era l'any 2019. Just després va començar la pandèmia, el 2020, i ens vàrem quedar confinats a una petita caseta a Playa del Carmen, a Riviera Maya. Podíem escapar-nos perquè estava a prop de la platja. Partíem a trenc d’alba per rebre el sol i quan sabíem que venia la policia, ens amagàvem i tornàrem a casa. Gaudírem d’una experiència molt bella de coneixement mutu sense saber la magnitud de la pandèmia. Precisament fou aleshores que la meva companya quedà embarassada i contribuí encara més a aquella explosió d’emocions. Com que la situació econòmicament era més aviat difícil a la zona on

estàvem, na Pascale va suggerir que el millor seria mudar-nos a Mallorca. Ella havia viscut molt de temps a Eivissa i també aquí, conexia l'illa perque els seus pares viuen a Sencelles des de fa molt de temps. Arribàrem el mes de juliol de 2020 quan tot estava tancat per causa de la pandèmia, tanta sort que vivíem al camp on la vida era molt tranquil·la.

A finals de 2020 nasqué la nostra filla, n’Alía Sri Narayani, al mig d'un hivern fred amb neu a les muntanyes. Així se'm va iniciar una altra època de la vida, la de ser pare. Ha estat una benedicció i al mateix temps un repte de força, de crear una nova vida i una connexió en una terra nova per a mi. Amb l'arribada de la petita, enyorava tenir a prop la meva família (ma mare, mon pare, el meu germà) però amb la pandèmia i el fet que el meu país és tan lluny, era impossible tenir-los aquí.

El que veig i el que m'agrada molt dels mallorquins, és que són molt familiars. Però l’enyorança dels meus pares i família a Mèxic perdura. És una experiència molt completa estar a Mallorca i sobretot aquí a Sencelles. Que de sobte dic, uau! Visc en un petit poble on tot és molt tranquil, on tot va al seu ritme i al qual m'he hagut d'adaptar. Aquesta experiència mallorquina em dóna la serenitat de dir que tot va bé.

Si fas el pas, els mallorquins vénen a la teva trobada, no?

Sí, és això. Tot i que al principi, era una mica difícil pot ser perquè no entenia gaire el mallorquí. Ara és una llengua que m’encanta. La gent de Sencelles m'ha obert el cor, m'han abraçat, m'han fet sentir com a casa. Conec també gent

d'altres països, que potser no tenen la capacitat de parlar el castellà i se senten una mica exclosos.

Amb el temps segurament entendràs més el mallorquí, si pots entendre l'idioma propi de la gent, encara es connecta més, no?

Sí, ja ho he començat a sentir, per exemple ara que la meva petita Alía va a l'escoleta, on la majoria dels nens són de família mallorquina, ja el comença a parlar. Per exemple, un dia que anava amunt i avall a casa, la meva filla em digué “papa, a poc a poc”. Aleshores em vaig emocionar i em va fer molta gràcia i em recordà el “ahorita” mexicà. La meva dona que és alemanya veu les coses més del punt de vista occidental, ràpid i immediat.

S'escolten moltes coses de Mèxic, de com és difícil la vida per culpa de la violència de les bandes organitzades.

Sí, exactament, és una experiència molt forta aquesta casta de violència. Les bandes organitzades són les que porten el país, són qui controla Mèxic i els polítics. Com que el meu padrí era anarquista, vaig créixer en un ambient amb l’idea que el poble té el poder, per tant som nosaltres mateixos que anam creant la nostra vida. No té gaire sentit donar el poder a governants que decideixin què és el bo per a nosaltres, quan la majoria dels polítics són lladres, són gent ficada en la delinqüència organitzada.

Tot i que hi ha violència i narcotràfic, també hi ha gent jove amb projectes i energia per canviar la consciència de la societat, del planeta.

Com és a Mèxic?, pots fer com-

paracions per l'estil de vida?

L'estil de vida és molt diferent. Aquí és molt més tranquil i relaxat. A Ciutat de Mèxic on vaig néixer i vaig créixer el ritme és accelerat i sempre hi ha coses a fer, que està molt bé. Però sempre has d'estar alerta dels teus voltants per mantenir-te protegit, on ficar-se, on anar o no anar. Pel que fa al menjar trob molt a faltar la tortilla. Però el millor és que aquí podem trobar el picant habanero, m'agrada tant el picant! Allà fa més calor i humitat. Sempre estàs suant, sempre hi ha suor i moscards.

Què enyores més de Mèxic?

La meva família i els amics. Afortunadament ma mare va poder venir al mes de gener a conèixer la seva petita neta per primera vegada i abraçar-la.

Com dus la teva experiència com a pare?

És viure coses noves cada dia, he d'estar molt més present, atent a allò que està succeint al voltant, en mi mateix i allò que succeeix en la petita. Així puc cultivar la presència d'amor, de compassió, de comprensió i d'alegria també. I quan venen mal dades, cercar com poder gestionar les emocions per dir: vaja!, hem de poder arreglar les coses de manera diferent!.

Hi ha similituds entre la cultura mallorquina i la mexicana?

El sentit de l’humor en certs aspectes és similar, vaig créixer en un barri baix de Ciutat de Mèxic, on sempre es fan servir diferents expressions per flastomar, cosa que també passa aquí, en moments de molta tensió la flastomia ajuda a dissipar-la. Evidentment hi ha diferències, allà es riu fins i tot de la mort! Se celebra la mort amb menjar, amb tequila i mariachis.

Aleshores estic molt content de ser aquí a Sencelles on a poc a

poc estam creant una nova vida. Li deia a na Joaquina, que m'ha donat l'oportunitat de treballar al Molico, que ha estat per a mi una obertura. Estar allà m'ha obert molt les portes per conèixer la majoria de la gent del poble, de l'Ajuntament, etc. Tot en un ambient molt controlat i molt respectuós amb música, ball, festa i rialles.

I tens plans de fer de professor de meditació?

És clar, és justament el que vaig començar a fer quan vaig arribar aquí. És el que he estudiat, tenc un mestratge en ioga. Són instruments i eines ancestrals. El ioga, la meditació, la respiració, el moviment, la quietud i la relaxació ajuden a connectar amb un mateix.

Des de petit tenia una forma molt emocional de veure la vida, sempre estava trist, decaigut o plorava per les coses que passaven. Era molt sensible i hi va haver un moment en el qual jo deia “Però per què tenc tanta sensibilitat?” No entenia el perquè, no podia expressar-ho. I justament quan vaig començar la pràctica del moviment del cos, amb dansa contemporània, la natació, l’atletisme, la connexió amb el moviment físic m’ajudà a gestionar millor aquella negativitat. L'any 2010, a Londres, em vaig topar amb el ioga, que em va fer fer un canvi molt fort. Vaig sentir una lleugeresa especial després d'una classe, amollar tanta càrrega emocional acumulada durant tant de temps. Després de la relaxació em vaig aixecar com si hagués descansat hores, anys, no sabia que estava passant i va ser quan vaig començar a enamorarme d’aquesta disciplina. La pràctica del ioga i la meditació m'han ajudat a poder connectar amb la consciència interna, amb aquesta veu interior, aquesta intuïció que m'ha guiat durant molt de temps. Podem desprogramar la nostra ment de molts patrons socials im-

posats i així poder trobar un espai fèrtil on ens puguem retrobar amb aquesta consciència interna.

[En aquest moment treu un corn de mar] Què és això?

El vaig trobar a Mèxic. Diuen aquestes tradicions que al moment de sonar el corn estam eliminant la ignorància de tots els sentits. És com de la Mare, de la Mare Divina, de la consciència que descarrega aquesta energia en el nostre ésser i a qualsevol que l'arribi a escoltar. Pujo a la terrassa i el buf molt fort, potser ho has sentit en alguna ocasió! El ioga també pot ajudar molt el jovent, és important que puguin connectar amb aquesta consciència perquè hi ha moltes distraccions, el camí fàcil de la droga i de l'alcohol. Han de tenir el goig de la vida sense arribar als extrems. He estat a diferents festivals de ioga a Alemanya i als Països Baixos. Afortunadament amb molt bons mestres, on també he pogut compartir la meva pròpia pràctica. A Mallorca estic connectant amb diferents estudis i centres de ioga

per compartir experiències. Aquí a Sencelles, al principi quan vaig arribar vaig fer classes. Estic a punt de reprendre-ho perquè hi ha gent que li interessa.

Com els pots captar perquè vagin cap a tu?

És el que cerc, tenc contacte amb els adolescents. Perquè al moment que els veig en la seva forma de gaudir de la vida, em recorda que vaig créixer igual a Ciutat de Mèxic. M’agrada acostar-m'hi, xopar-me d'aquesta part i alhora dir-los “vos donaré una classe, voleu venir?”. No m'he animat encara perquè he deixat les classes des de fa uns mesos, però la meva intenció és aquesta, que adolescents i també gent adulta, puguin venir a les classes a experimentar què és la respiració, la meditació i el moviment. Estic a Alaró compartint classes en un espai molt bonic, m'encantaria fer-ho a Sencelles. Vaig demanar a l'Ajuntament un espai, però sembla que encara no hi ha disponibilitat. Esper l'estiu començar les classes al costat de la piscina.

Has viatjat molt?

I tant, ja a Mèxic aprofitava per viatjar pel país sempre que les meves obligacions m’ho permetien. Viatjar em fa experimentar la vida d'una manera completament diferent i després d’estar aquells tres anys a Londres em vaig comprar un bitllet d'anada cap a Tailàndia. Em vaig acomiadar de les meves relacions d’allà. Després vingueren Cambodja, Vietnam, Laos i vaig estar una mica també a Bali. També cercava programes on jo pogués donar suport, fer alguna feina o voluntariat social. A Tailàndia que és molt a prop de Myanmar (Birmània), vaig col·laborar en un programa a prop de la frontera, un campament on hi havia molts refugiats de Birmània, on els donàvem classes d'anglès. Hi havia gent que els feia classes de drets hu-

mans perquè hi ha molt d’abús. N’hi ha a tot el món, també molta ignorància i molt abús de poder.

Quan tens un moment lliure sones el corn, toques més instruments?

Sí, toc una mica la guitarra, la derbouka i el djembé. També un harmoniet petit que es diu Shruti Box. Això ho faig quan arrib a casa i necessit desconnectar fent una mica de música per a què ho gaudeixi també la meva petita. I m'agrada cantar, cantar els mantres, aquesta tradició del ioga que ve del sànscrit. Aquestes pràctiques de tècniques ancestrals, fan que tota aquesta energia la puguem enfocar com una antena, i la anam connectant de manera meditativa, com per exemple"Om bhur bhuvaha svaha...".

La recitació de mantres, és una forma de meditació, d'aclarir i calmar la ment, que ens pugui ajudar a sortir d'una malaltia o d'un moment difícil a la vida.

També m'agrada la jardineria, ficar les mans a terra, tocar les pedres. Crec que el fet d'estar en contacte amb la natura de Mallorca és molt guaridor.

He sentit que jugues als escacs.

Sí, és cert. Jugava escacs fa temps amb mon pare i sempre em va cridar l’atenció. Després, arribant aquí vaig començar a jugar escacs amb en Mateu de Can Pep. Ell és una de les persones que m'ha acollit molt, i a part de ser-hi, m’ha connectat amb molta gent del poble. Tenim una nit d'escacs cada setmana. N'Andreu Alfaro és molt bo, només li he guanyat una vegada.

Quedareu aquí per sempre?

Idò de moment sí, encara que tenc l'anhel de tornar a Mèxic. Viure o viatjar-hi per una temporada llarga

amb la meva petita i mostrar-li on va començar tot, mostrar-li tots els llocs on he estat, que pugui gaudir ella d'això, sempre amb l'oportunitat de tornar aquí. Va néixer aquí a Inca, és mallorquina, una barreja d'una mare alemanya i un pare mexicà. Ho podem veure en la seva forma de ser.

Tens un lloc preferit al poble?

El Molico és el meu lloc favorit. M'encanten les vistes i el capvespre espectacular. Record la primera vegada que hi vaig estar treballant, estava posant una canya mentre pensava “quin lloc per posar una canya, això és una meravella!”. I em deien, ”Diego, apura't!”, i vaig respondre “això no va més ràpid, veient l’espectacle!”

Hi tens uns bons companys.

Sí, Joaquina és així. M'ha abraçat i ha fet de ma mare en molts aspectes. L'equip allà és molt internacional: italians, un búlgar que és en Nico, el seu menjar és deliciós. És un lloc de trobar gent de tota

mena, de tot arreu. M'encanta també el poliesportiu, el bar i jugar-hi al voltant, que és on trobes la sang mallorquina.

I hi ha alguna cosa que volies dir, per acabar l’entrevista, algun missatge que vulguis donar?

Agrair al poble de Sencelles per abraçar-me així, m'han fet sentir benvingut. Agrair a la gent de l'Ajuntament, a na Joaquina, a tothom, per simplement creuar una mirada, somriure i dir ‘bon dia’. Em sent abraçat, simplement, aquest és el missatge .

Jaume Perelló Llabrés, l’home que estimava els ametllers

Joan Miquel Chacón i Nicolau

El 3 de febrer d’enguany, al casal de Cultura de can Garau, Jaume Perelló inaugurava l’exposició de fotografia, escultura i poesia amb el títol “Sacrificis”. El projecte neixia amb l’objectiu de canalitzar a l’exterior el dolor que ens causa la deixadesa i l’abandonament de tot el context foravilà i de les conseqüències que aquesta tragègia està provocant en el bessó de la societat mallorquina. Ens ajuntàrem dos sencellers a qui el camp, la nostra foravila, ens marcà molt d’aprop des de la nostra infantesa. I és, aquesta vivència tan preciosa, la que ens ha perdurat tota la vida, la que ens ha modelat la nostra idiosincràsia, les emocions que han anat perfilant el nostre caràcter. Allò que sura i que heu pogut veure a l’obra exposada, és dolor, preocupació i tristesa. Però allò que hi trobareu en el fons de l’ànima d’aquest projecte, és una etnografia emocional de vida, i que he tingut el privilegi d’escriure i d’expressar a l’opuscle de deu poemes que formen part dels capítols del llibre editat.

Com diu en Jaume, un amic, el meu germà gran, hi ha una unió, tot i formar part de dues generacions de diferents quintades, però properes, que “les causes són evidents i aquest treball no és un assaig o estudi lletrut de les mateixes. És un lament, un crit de dolor de dues persones que s’identifiquen com a unes de tantes víctimes de la pèrdua de la identitat mallorquina”.

I en tota etnografia, sempre hi apareixen símbols. Elements que ens transmeten tot un allau de normes, d’emocions, de vivències. Sempre existeix un referent que desprèn cultura. I a la memòria del treball deixam ben clar que “calia aleshores trobar un protagonista que exemplifiqués el

lament, la tristor i la desesperança i, contràriament al que la intuició pugui dir, el personatge ha estat l’ametller”.

Ens relata en Jaume, a mode de justificació, de batiport d’entrada al seu projecte poetogràfic, que “les passejades pels camins del centre de Mallorca han esdevingut tristes en la darrera dècada. La percepció general és la degradació del camp tradicional mallorquí, al camp hi viu més gent que mai, però el conreu del mateix va minvant. També destaquen la multitud de finques abandonades, que amb el pas inexorable dels anys esdevenen revellars, envoltats de parets plenes de romeguers. Entre els arbusts veim guaitar casetes abandonades, porxos esbucats i les branques dels ametllers i figueres que fins no fa molt donaven el seu fruit. Aquests arbres eren cuidats amb esment per pagesos i pageses que els havien conreat amb il·lusió i un sentit de l’obligació ferms al llarg de la seva vida. Ara ja invàlids per la vellesa o el que és pitjor, havent abandonat el món dels vius, han deixat un testimoni que no recull ningú més. Les finques queden a l‘empar del que decideixin els hereus, que en uns casos ho vendran al millor postor, o ho deixaran córrer a l’espera de que un dia arribi un comprador que aboqui el dineral marcat per la inflació i especulació imperants”.

Però, qui és en Jaume Perelló Llabrés? Si feim una ullada a la seva infància, podrem esbrinar ben bé, que els contextos on es movia i vivenciava la seva infantesa, l’han condicionat, l’han marcat per sempre. Una vida senzilla, de poble, modesta, humil, pot arribar a tenir una força molt poderosa d’estima a aquells fets quotidians, que si van desapareixent amb el

pas del temps, et van provocant ferides mudes, en forma de nostàlgia o de dolor per allò que es va esfondrant i que tant de bé ens havia fet al fons ben interior de la nostra ànima:

On vares néixer i d’on te diuen?

Som senceller de sempre tot i que vaig néixer a l’antic hospital de sa Pobla.

Em diuen de Can Florit a Sencelles, a Costitx som de can Pereta. Ja de gran després d’haver muntat la ràdio independent de Sencelles amb en Joan Munar («Polit») , algú se li va ocórrer dir-me en Jaume Ràdio, o en Ràdio. A l’institut era en Jimmy i si li afegeixes l’anterior també em diuen Jimmy Ràdio. Mai m’ha agradat que em diguin Ràdio, però hom no tria els malnoms.

Quin era el teu barri de nin i quines vivències recordes?

Si se li pot dir així, sempre he estat al barri dels Bons Aires, i el que més record de nin és fer vida al carrer en l’estiu i els horabaixes en tornar de l’escola jugar amb els amics al que cada època de l’any marcava, futbol (era dolentíssim), carretons, baldufa… La infantesa sempre sol ser la més ben recordada, supòs que per mor de la innocència i la ingenuïtat pròpies de l’edat.

Quins personatges del poble marcaren la teva infància i adolescència?

Ningú en especial i tothom a l’hora. Era un pubill aviciat, amb una família per part de mare molt matriarcal, la padrina marcava el passar de les setmanes. Els meus referents sempre han estat gent major que jo, des dels meus pares fins als meus cosins, alguns d’ells autèntics germans.

Què era el que més t’agradava fer i jugar?

M’agradava jugar amb els amics,

però gaudia més quan jugava tot sol. Sempre amb al cap als núvols construint coses o dibuixant. Tenia un tente de fer cases i construïa de tot: avions, camions, telefèrics, naus espacials… de tot menys pel que estava dissenyat. Crec que ha estat la joguina amb la qual més he gaudit perquè em permetia desenvolupar la imaginació fins a l’extrem i el que és millor, fer-la realitat.

Quin eren els teus espais de joc preferits a Sencelles?

Com la majoria de gent de la meva edat n’hi havia un grapat: ses muntanyetes de devora Sa Creu d’en Pelat, el redol de sa portassa del que ara és local de la Gent Gran, on jugàvem a “qui marca passa”, es canyar de Can Sunyer, … però com he dit abans, el corral i el terrat de casa eren llocs especials on jo jugava tot sol.

Quan en Jaume em va arraconar a Can Coques i em va proposar el fet d’escriure nou peces per al seu llibre, per jo, va resultar un gran repte. A més, em va donar certa llibertat per a fer allò que més ens trasmetés la seva obra, la qual cosa, ho feia encara més complicat. Finalment varen ser deu peces, volgudament poètiques, un modest opuscle al capdavall. Em sent una persona sortada

per haver tingut la generositat d’en Jaume del fet de particiar en aquest meravellós treball.

Als versos, hi ha la clara intenció de dotar de vida pròpia i emocionitzar els ametllers, grans protagonistes d’aquest projecte, com podreu comprovar a l’exposició; però també, la deshumanització de la foravila mallorquina és estructura corporal bàsica en aquest opuscle, on he pogut canalitzar el dolor que em produeix aquest món perdut, en la majoria de casos i, en massa mesura, en descomposició, actualment. Als poemes, els ametllers i el camp, la terra, cobren vida, expressen emocions de nostàlgia i dolor, amor i desamor, ferides emocionals i crits de ràbia. El jo del poeta, no només fa una clara denúncia del trinxament de la terra i del menyspreu de la socioeconomia vinculada al treball del camp, també reflexiona sobre la responsabilitat i poca consciència civil dels humans, autèntics responsables de la mort en vida del camp mallorquí.

En acabar el poemari, vaig fer una espècie de poemograma, no només per analitzar les emocions que s’hi descriuen, sinó també per contar les paraules que més es repeteixen. I, sabeu quines són?: terra, escorça, humans, silenci.

Terra, escorça, humans, silenci. Resumeixen massa bé, les claus del dol del poeta en aquest treball i que es veuen inmensament clarificades en aquesta exposició. Talment com si fos la cadència cíclica del recorregut vital, o mortal, de la nostra foravila, assanyalantne clarament, els responsables de la tragèdia.

Quan en Jaume em va proposar aquesta aventura, no sabia si seria capaç d’escriure a partir de fotografies que jo no havia pogut vivenciar, i per tant no havia pogut fer. Ho trobava súper difícil. Però un cop vaig començar a mirar-

les, vaig descobrir el talent que té. Les imatges que captura en Jaume, transmeten emocions, estableixen un diàleg constant i et condueixen a la reflexió. En Jaume ha fet un exercici absolut de coherència personal i civil: ha canalitzat a l’exterior el seu dolor interior, la seva ràbia, la seva desesperació davant un món que se’n va, que es va perdent. En Jaume, no ha perdut ni un bri de la seva identitat artística, de la seva consciència social i existencial i la responsabilitat que aquest fet implica. En Jaume ha volgut ser ell mateix.

Per això, per ser enormement polifacètic, en aquesta recerca interior d’un mateix, sense perdre la identitat pròpia, sense renunciar a les seves idees i valors, en Jaume, m’ha recordat moltíssim la figura de Damià Huguet, un poeta existencialista, que estimava les coses senzilles i quotidianes, que s’estimava la mar, les tenasses i les marines, la terra de call vermell, les pletes i els rostolls.

En Jaume i en Damià. Dues veus existencialistes denunciant un món que els humans estan fent desaparèixer. En Jaume, el poeta de la fotografia, de l’escultura: el poetògraf.

No se m’ocorre millor manera que donar pas a la seva intervenció que acabar parafrasejant el vers d’un poema que es diu Campos, apunt en blanc i negre, del poemari Esquena de Ganivet, de Damià Huguet, i que em recorda aquest amic senceller, aquesta bella persona: ha volgut esser en Jaume Perelló sempre, la resta és fotografia

Començam amb quatre retalls del parenòstic anomenat Pronostich Català on hi podem veure les festes de Sencelles: la festa d’hivern per Santa Àgueda, per la fira de maig (que es feia en dijous!) i la festa d’estiu per la Mare de Déu d’agost. És un llibre editat a Barcelona l’any 1860.

Continuam amb Diccionario geografico-estadistico de España y Portugal editat a Madrid l’any 1847

Hemeroteca curiosa

Miranda Miret i Mayrata

Noticiari parroquial

Jordi Llabrés i Sans,

Participació sencellera a la processó del Carro Triomfal de Santa Catalina Tomàs

Dia 15 d’octubre de 2022, la ciutat de Palma va viure una de les celebracions amb més tradició i acceptació popular, la que honora a Santa Catalina Tomàs i fa desfilar pels seus carrers, al Carro Triomfal. A les set del capvespre d’aquell dia, de la plaça de l’Hospital, sortí la colcada amb acompanyament de més de sis cents participants vestits amb la roba tradicional mallorquina. Si feren presents diverses agrupacions de ball mallorquí, bandes de música i colles de xeremiers, qui sense descans feien sonar una i una altre vegada la popularíssima tonada de “Sor Tomasseta”. Diversos municipis de Mallorca enviaren representació. Com no podria ser d’altra manera, Valldemossa, bressol de Santa Catalina. També Santa Margalida, vila on és venerada amb entusiasme i cada any li dedica, també, una processó amb carro triomfal, i Sencelles que, en aquesta ocasió feu desfilar una carrossa enramada a la manera antiga i estirada per una mula on s’hi representava la devoció de la beata sencellera Sor Francinaina Cirer a Santa Catalina Tomàs, ambdues, models per l’Església de Mallorca. Per a l’ocasió un autocar de seixanta places ben ple i diversos cotxes traslladaren al grup de sencellers que s’havien apuntat per participar en aquesta festa. Coloma Rosselló Cirer, de Can Ramis, interpretà el paper de Santa Catalina Tomàs per la tradició familiar d’una marcada devoció a aquesta santa i per la cura que tenen de la seva capella a la nostra Parròquia. Catalina Fiol Coll, de Cas Camión, es posà en el paper de la nostra Beata. Entre la nombrosa agrupació sencellera hi eren presents el batle de Sencelles, altres regidors i una

representació de les Germanes de la Caritat. Després del recorregut que passà per diversos punts amb gran força tomassiana: l’antiga Era de l’Hospital General, la Rambla, la plaça del Mercat, el carrer de Sant Jaume i el mateix monestir de Santa Magdalena, lloc on s’hi santificà Santa Catalina, es va concloure l’acte amb un acte institucional en reconeixement a Santa Catalina Tomàs, patrona menor de la Ciutat de Palma. En aquests moments, tots els sencellers visitaren el sepulcre de la santa valldemossina, cantaren els seus goigs, ofrenaren una canastra de flors i saludaren a la Mare Priora i Rvda. Comunitat del Monestir de Santa Magdalena.

Festa de Tots Sants i dia dels Fidels Difunts

Celebracions desenvolupades com de costum a les parròquies de Biniali i Sencelles. Dia 1 de novembre, molta de gent es congregà en els cementeris municipals per a les celebracions de l’Eucaristia. A Biniali fou a les 10:30 del matí i a Sencelles a les 16h. En ambdós llocs s’acabà beneint totes les tombes i amb l’oració de diversos responsos pels difunts. Dia 2, misses en sufragi de tots els nostres germans que ens han precedit en la mort, a les dues parròquies. En la de Sencelles, s’encengué un ciri per cada un dels 22 germans nostres que havien mort durant els darrers dotze mesos. Llavors son recollits pels seus familiars que els fan cremar davant les seves tombes dels seus éssers estimats, a casa seva o a la capella de les Ànimes del Purgatori.

Festa de Santa Cecília, patrona dels músics

En el marc de la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música, el 26 de novembre de 2022, la parròquia de Sant Pere de Sencelles acollí la presentació del llibre: Bartomeu

Vich i Bennàssar. Una vida dedicada a la música. Un treball integrat per més de 170 pàgines i amb més de mig centenar d’imatges (en gran mesura inèdites), editat per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, i escrit pel pianista i investigador Joan Círia Maimó (Felanitx, 1985).

Es tracta d’un llibre que estudia al detall la biografia i trajectòria professional de Bartomeu Vich i Bennàssar (Sencelles 1862 –Palma 1938). Músic i compositor, format com a tal a l’escolania del santuari de Nostra Senyora de Lluc. Entitat on, entre 1874 i 1887, exercí de professor de música, a banda d’organista de la seva església, a més de ser l’any 1884 un dels principals impulsors de la Coronació Pontifícia de la imatge de la Mare de Déu d’aquell temple. Un músic senceller que el 1887 passà a Felanitx, on complí com a organista fins l’any 1933, i on, endemés de formar-hi la seva família, hi manejà bona part de l’activitat musical del lloc.

A l’acte de presentació, a més de l’autor del treball, intervingueren: mossèn Josep Adrover, rector de la parròquia de Sencelles i president de l’entitat editora, i Jordi Llabrés, cronista oficial de Sencelles i prologuista de l’obra editada, els quals recalcaren la importància del llibre de Círia per a la història de l’escolania de Lluc i per a la historiografia dels municipis de Sencelles i Felanitx, atesa la quantitat d’informació que aporta. Tancà l’acte Bartomeu Mut, organista de la Catedral de Mallorca, i Francesc Crespí, flautista de bec, els quals interpretaren diverses obres de Bartomeu Vich, entre d’altres títols.

Solemnitat de la Puríssima

Celebrada a Sencelles com de costum. La vigília, missa solemne en el Convent de la Caritat tot rememorant el 171 aniversari de la

seva fundació per part de la Beata Francinaina. El dia de la seva festa, ofici a la Parròquia, on la capella de la Puríssima era bellament ornada de flors gràcies al zel de la seva capillera. A la parròquia de Biniali, que sempre s’ha declarat fervent devota del Misteri Concepcionista, també enramellaren la seva capella i li tributaren la solemnitat de la missa pròpia.

Inauguració del Betlem Parroquial i de l’exposició de betlems de retall

Amb motiu de les darreres festes de Nadal la parròquia de Sant Pere de Sencelles inaugurà l’esperat betlem mallorquí. Una vegada més Miquel Àngel Moncadas creà un desplegament dins tota la capella del Roser, que ens feia acostar al misteri del Naixement de Jesús. Aquest una vegada més, era ambientat dins el marc tradicional d’una Mallorca que a poc a poc va desapareixent. El milenar de persones que el visitaren durant totes les festes notaren la presència de tots els nostres oficis antics, l’escenificació de les nostres costums i festes, i la recreació del dia a dia dels nostres majors. Com sempre hi hagué la incorporació de noves peces al muntatge. El betlem fou obert el divendres dia 16 de desembre i beneït per part del senyor rector. Hi assistí un nombrós públic i tots els nins i nines de la Catequesis

Parroquial que després, a la capella del Convent de la Caritat i en un ambient pre-nadalenc celebraren l’Eucaristia.

El mateix dia, la Parròquia de Sencelles, en el marc de la seva proposta per promoure la cultura cristiana, fou inaugurada l’exposició titulada: “Un Nadal de paper. El betlem de retall a Mallorca”. A les vitrines de l’exposició s’hi podien contemplar peces que abracen una ampla cronologia: d’ençà del segle XVIII i fins als nostres dies. Si bé la primera part ens introdueix dins la modalitat dels naixements treballats en cartó o paper i la seva vigència actual als països d’Europa, la segona secció ens demostra com en el segle XIX aquests arribaren a la vila de Sencelles i hi feren fortuna. En aquest sentit hi ha diversos betlems de vitrina composts amb figures de paper i realitzats per monges de diversos monestirs de clausura. En els darrers expositors hi apareix una rica selecció de figures de retall procedents de les col·leccions del Dr. Joan Carulla, del Museu de Sóller, de Pere Terrassa, de la Dra. Elvira González, de l’antic Palau Olesa o del fons de la històrica Impremta Guasp. Totes, datades en els segles XVIII i XIX, conformen la

part més important de l’exposició i cal remarcar que, fins ara, eren totalment inèdites. Són pintades al guaix damunt cartó retallat, seguint procediments artesans. S’edità un petit catàleg per acompanyar aquesta mostra.

Dia 17, la mostra de betlems del terme de Sencelles, quedà completada amb la inauguració del que anualment munta el senyor Bartomeu Cabot en el convent de Biniali.

Nadal

La nit del 24 de desembre de 2022 les esglésies de Biniali i de Sencelles es vestien amb les seves millors gales per acollir una de les celebracions més importants de tot el calendari litúrgic, la del Naixement de Jesús. A ambdós llocs, Catalina Ramón Oliver cantà la Sibil·la i Antoni Zuàzaga Morro declamà el Sermó de la Calenda. A més, a les Matines de Sencelles, Carme Vallés Cirer cantà l’Anunci dels Àngels i la celebració acabà amb la benedicció de les figuretes del Bon Jesuset que la gent havia portat de casa seva i que llavors serien col·locades en els respectius betlems familiars.

III Festa de les Neules

La vila de Sencelles és convertí, altre vegada durant les festes de Nadal, en la capital mallorquina de les Neules. Així, el passat dia 29 de desembre de 2022, l’església parroquial de Sant Pere, bellament adornada amb milers d’aquestes oblees, acollia en tercera edició la ja consolidada Festa de les Neules com a punt de trobada de mestres, dissenyadors, col·leccionistes i aficionats a aquest art nadalenc i mallorquí.

La festa fou introduïda amb la intervenció de mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles i vicari general de la Diòcesis i el cant de diverses nadales a càrrec de la Coral Sor Francinaina. Llavors la

predicació del tradicional Sermó de la Calenda que sempre ens situa en el misteri del Naixement de Jesús que celebràvem aquells dies.

Després de la presentació del llibre “Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l’estudi d’una tradició secular”, de Tomàs Martínez i Miró, foren entregades les Neules Àurees, un petit guardó que la parròquia de Sencelles ha creat per premiar a aquelles persones que més s’han significat en promoure l’art de les neules en el poble. Així ho van rebre mestres i mestresses que cada any, amb delicada destresa, llavoren els milers de neules que adornen l’església, llocs públics, negocis i cases particulars. La paraula àurea, segons la R.A., prové del vocable llatí aureum i s’utilitza per qualificar allò que és d’or o que s’assembla a aquest metall. Aquestes neules daurades han estat treballades artísticament per les monges del monestir de Santa Magdalena de Palma, seguint la tradició monacal mallorquina tan destra en aquest afer de retallar neules. Cada tisorada o cada tall de bisturí va acompanyada d’una pregària que fan les canongesses regulars de Sant Agustí per la pau en el món i la felicitat de les persones que les reben.

La festa seguí amb el tradicional cant de la Sibil·la tan relacionat amb les neules mallorquines i que en bona part articula la nostra trobada. Aquest any fou interpretada per Catalina Ramon Oliver, del Cor Parroquial de Sencelles. Just quan acabà de cantar, amb un cop d’espasa, tallà la coa de fils que des de la trona s’escampaven per tot el temple i que sostenien centenars de neules de pa àzim. Aquestes, recollint una tradició que beu en les fonts medievals, van caure damunt el públic i la gent se’ls menjà. La

tercera Festa de les Neules acabà amb l’himne nadalenc Adeste Fideles cantant unànimement per tots els participants, amb la visita a diversos betlems i exposicions, l’entrega de nous models de neules creats per a l’ocasió per Miquel Àngel Moncadas i Batle i el ja tradicional tast de neules dolces.

Cap d’Any

Com de costum el dia 31 de desembre la comunitat cristiana de Sencelles es reuneix a la capella del Convent de la Caritat per celebrar la darrera missa de l’any, tot donant gràcies a Déu pels beneficis rebuts durant els darrers mesos i encomanant-li els que estaven a punt d’entrar. En aquest dia, pren un especial relleu que aquesta celebració es dugui a terme entorn del sepulcre de la Beata Francinaina tot declarant-la mediadora d’aquesta gràcia.

Al punt de mitja nit, quan el món estava immers en l’alegria que genera un canvi d’any i la nostra plaça de Sencelles era plena de gent que ho celebrava, les portes de la nostra església parroquial romanien obertes, com de costum, per facilitar que la gent que ho desitjava pogués fer la primera visita de l’any al Sagrari o als betlems. Per cert que en aquest moment, el Bon Jesuset del betlem de la Capella del Nom de Jesús, seguint l’antiquíssima tradició fou assegut al seu trono des d’on beneeix la humanitat i espera l’adoració dels Reis d’Orient.

Solemnitat dels Reis

Aquests arribaren a Sencelles la nit del 5 de gener i foren rebuts per una multitud de gent que els esperava a la Plaça de la Vila i en els carrers adjacents. Vingueren acompanyats d’un magnífic seguici de patges, patges d’honor, emissaris, majordoms, carrosses plenes de fantasia i les seves

sereníssimes esposes. Foren rebuts als peus de l’escalonada, per les autoritats civils i religioses del nostre poble i llavors passaren a la Rectoria per reposar i refer forces. Acte seguit tot el poble i Ses Majestats entraren a l’església on feren ofrena d’or, encens i mirra a un Déu que trobaren dins una humil menjadora i que a la vegada era Rei, Sacerdot i Home. Benvinguda per part d’un nin del poble, salutació del senyor Batle i discurs que enguany feu el Rei Baltasar. Llavors començà l’esperada recepció de tota la gent. Entorn de les 11 del vespre, quan Ses Majestats havien visitat els majors de la Residència Sor Francinaina, havien passat per les escoles de Sencelles i, resolts alguns negocis que tenien pendents amb uns nins de Sencelles, prosseguiren el seu itinerari en direcció a Santa Maria del Camí.

També feren aturada a Biniali, per visitar als usuaris del centre residencial Ses Garrigues d’Amunt (Fundació Patronat Joan XXIII), adorar al Nin Jesús de la Parròquia de Sant Cristòfol i repartir multitud de regals a la Plaça de la Puríssima.

Trobada dels col·laboradors de la Parròquia de Sencelles

Quasi un centenar de persones de Sencelles que col·laboren amb la Parròquia de Sant Pere, tot formant part dels diversos grups i entitats que la composen, es reuniren el

dia 7 de gener per felicitar-se el Nadal que acabàvem de celebrar i desitjar-se bons encerts per l’any que just encetàvem. Així hi eren representats l’equip de catequistes, el Cor Parroquial, l’Escolania, el grup de lectors i animadors de la litúrgia, els diferents grups que cuiden de la neteja i manteniment de l’església, l’equip de preveres, les Germanes de Caritat, Càritas Parroquial, la comissió d’economia, el grup sinodal, el Consell Parroquial i altres entitats que animen la vida de la nostra parròquia.

La trobada s’inicià amb la celebració de l’Eucaristia a l’església parroquial. En el moment de les pregàries dels fidels, cada grup presentà una petició en la que es demanava que el treball col·lectiu que realitzaven es projectés en benefici de la comunitat. Llavors tots els participants es traslladaren als locals de l’assoc. de Persones Majors de Sencelles, on s’hi serví una xocolatada amb ensaïmades. Coincidint aquell dia amb el vinti-setè aniversari de l’ordenació sacerdotal del rector mossèn Adrover, la gent volgué felicitarlo amb el cant “Ad multos annos vivas”. Llavors, ell correspongué amb paraules d’agraïment per la tasca realitzada i d’ànim a tots els participants per tal de mantenir una Església local viva, oberta i atenta als signes d’avui.

Dia 15 de gener el Santuari de Lluc va acollir un recés familiar amb el grup de joves de la Parròquia de Sencelles que es preparava per rebre la Confirmació. Aquesta trobada, de caiure formatiu i espiritual, es presentava com a culminació de tot el procés de preparació per aquest sagrament. Així els 21 confirmands i els seus pares, amb una caravana de més de 15 cotxes, de bon matí pujaren les muntanyes d’Escorca per retrobar-se amb la Mare de Déu i amb l’equip de pastoral del santuari a qui havien comanat

part de les dinàmiques del dia. Després de l’acollida en el pati de l’escolania, els joves i al·lotes per una part i el grup de pares per una part, van tenir els seus espais de treball i de convivència.

A les 11h del matí, convidats per les campanes del santuari, es retrobaren tots a la basílica per participar de la missa major que cada diumenge canten els Blauets de Lluc. Després una estona més de treball en grups, posada en comú i dinar compartit a les cuines dels pelegrins. Entorn a les 15h, el grup feu una visita a la Mare de Déu en el seu cambril, per oferirli l’alegria i els fruits de la jornada i acomiadar-se d’Ella amb càntics marians.

Festa de Sant Antoni

Celebrada a Sencelles el dissabte dia 14 gener, com cada any amb adornament del seu altar i concorregudes beneïdes d’animals a la Plaça de la Vila. Per a l’ocasió, com de costum es tragué la imatge de Sant Antoni i el penó de la seva capella. Foren repartits un centenar d’estampes i fulls de goigs. Dia 21, següent, tocà el torn a Biniali.

Visita Pastoral i Confirmació de 21 joves de Sencelles

Dia 22 de gener arribava a Sencelles per practicar-hi la Sta.

Visita Pastoral l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Mallorca. A les 10:15h l’esperaven a l’escalonada de l’església parroquial, la clerecia, autoritats civils i els vint-i-dos joves i al·lotes que aquest mateix dia havien de ser confirmats. L’església era ben plena de gent i la missa que es celebrà, resultà solemne. El moment més significatiu fou quan els confirmands renovaren les promeses baptismals i manifestaren públicament el seu compromís de ser cristians i donar testimoni de Jesús. Llavors, de mans de Monsenyor

Taltavull, reberen el sagrament pel qual s’havien estat preparant durant aquests darrers anys. Els acompanyaven els padrins de Confirmació, els seus catequistes i pares. La celebració acabà amb un refresc per tothom.

El dimarts dia 24 el Sr. Bisbe, després de visitar la Residència Sor Francinaina i de celebrarhi l’Eucaristia, visità també el Convent de la Caritat. En el primer lloc l’esperaven els residents, patronat de la Fundació Hospital Sant Francesc d’Assis, direcció i personal d’atenció directe. En el Convent hi eren presents la comunitat de Germanes de la Caritat, Consell Parroquial de Sencelles i ampla representació de la comunitat cristiana de Sencelles. Allà feu una estona de pregària davant el sepulcre de la Beata Francinaina, celebrà l’Eucaristia, saludà a tots els presents un per un, mantingué una reunió fraterna amb els membres del Consell Parroquial i donà per acabada la seva Visita Pastoral a la nostra Parròquia. La setmana següent prosseguiria el Sr. Bisbe, visitant

la Parròquia germana de Santa Maria de Costitx.

Festa de Sant Tomàs d’Aquino i Sant Blai

Que donen relleu a la capella on hi son venerats ambdós i que és la segona de la part de l’Epístola. Un cop més es presentava ben ornada de flors el dia de l’onomàstica del Sant Doctor de l’Església, patró dels estudiants, professors, mestres i de tots aquells que es dediquen a la Docència. En aquest mateix lloc de l’església de Sencelles, hi foren beneïts després de cada una de les misses del cap de setmana, els caramels, regalim, fruits i oli que la gent portava per guarir-se dels mals del coll i sol·licitar la intercessió del màrtir Sant Blai.

Solemnitat de Santa Àgueda, patrona de Sencelles

Dia 5 de febrer el poble de Sencelles celebrà de bell nou la seva festa patronal en honor de Santa Àgueda. Els orígens d’aquesta es remunten a un any imprecís del segle XIV o XV en que en el context d’una forta sequera que malmanava el camp i l’economia local que en depenia, es feu un vot de poble tot prometent que farien patró o patrona de la nostra Vila al sant o santa que els enviés una pluja assaonadora. Aquelles rogatives foren escoltades per Déu i la seva generositat es manifestà en forma d’aigua, el dia 5 de febrer que l’Església celebra a la verge i màrtir siciliana del segle tercer.

Enmig d’un programa d’actes, ludics, festius i culturals, hi pren relleu especial l’ofici solemne en el que hi assisteix tot el poble encapçalat per les autoritats municipals. Aquest any ha estat presidit per mossèn Josep Adrover, rector de la mateixa Parròquia i vicari general de la Diòcesis. Seguint la tradició multisecular, en el moment de

l’Ofertori de la missa, la reliquia de Santa Àgueda es traslladada per un dels capellans fills del poble, desde la capella on hi és guardada tot l’any fins a l’altar major, per rebre la veneració de tots els seus devots que havien omplit la nau de l’església. D’aquesta manera els sencellers referemen la promesa dels seus majors de servar el culte a Santa Àgueda.

Una vegada acabat l’ofici, les autoritats civils i religioses van retre homenatge, com cada any, a la sencellera de més edat i a la més joveneta, celebrant així que Santa Àgueda és la patrona de les dones cristianes. Aquest any han estat Esperança Ramis Serra amb 98 primeveres i n’Enma Roig Salas, d’un mes. També hi hagué un sentit reconeixement envers un nombrós grup de persones que essent naturals de Sorihuela del Guadalimar (Jaen) i Povedilla (Albacete), d’ençà de 1960 aprox. cada any celebren a Sencelles la festa de la que també és patrona dels seus respectius pobles. Tot va acabar amb un refresc popular davant la Casa de la Vila.

Festa de la Mare de Déu de Lourdes

Dia 11 de febrer el calendari cristià ve marcat amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes, devoció molt puixant en el nostre terme municipal de Sencelles. Aquest dia a Biniali, després de la missa sabatina fou cantada la Salve Regina a davant el seu altar. A Sencelles, acabada la celebració de l’Eucaristia, s’organitzà una processó amb torxes que recorregué l’àmbit de l’església i acabà a la capella que la Verge de Lourdes té en el Roser. En tot moment es cantaven i repetien les estrofes del popularíssim Ave Maria de Lourdes. Arribats a aquell punt, i animats per mossèn Josep Adrover s’anaren alternant els càntics d’avemaries amb les pregàries per tots els malalts de

Sencelles. Llavors tothom passà venerar les imatges de Maria i de Santa Bernadeta Sobirous. Cal apuntar que com en aquests darrers anys la capella era ornada amb profusió de flors i aquest any s’estrenaven uns passamans de ferro que facilitaven la pujada dels escalons del cambril, mentre altre vegades ressonava l’himne lourdetà.

El P. Josep Amengual presenta a Biniali el seu darrer treball d’investigació

El divendres dia 17 de gener capvespre, l’església de Sant Cristòfol de Biniali, acollí la presentació del primer volum de “La Història de Mallorca i les religions del Llibre”, àrdua tasca d’investigació del fill d’aquest poblet, el Pare Josep Amengual i Batle, Missioner dels Sagrats Cors, resident a la Real. El passat mes de novembre havia estat presentat a la Sala Capitular del mateix monestir. Aquest acte celebrat a Biniali, obria una ronda de presentacions que portarà el llibre a diversos indrets de Mallorca. L’obra ha estat editada per Llibres Ramon Llull. Hi eren presents el batle de Sencelles, els regidors binialers a l’Ajuntament de Sencelles, un bon nombre de familiars i vesins del llogaret. A la taula de presentació van intervenir el propi autor, l’editor de l’obra Àlex Volney i el cronista oficial de Sencelles.

Exposició en el MASM amb patrimoni senceller

El Museu d’Art Sacre de Mallorca (antic Museu Diocesà de Mallorca) va inaugurar el passat 23 de febrer, coincidint amb l’aniversari de la seva creació, la nova exposició temporal titulada “El taller dels López i la pintura religiosa del Renaixement a Mallorca”.

La mostra s’organitza en 4 sales on s’exposa el context polític, religiós

i artístic de Mallorca al segle XVI, l’arribada i el desenvolupament del taller dels López i la seva influència a la pintura mallorquina. El taller dels López va ser un dels tallers de pintura religiosa més importants de la Mallorca del segle XVI. Amb les seves obres, els López van normalitzar la iconografia religiosa a la llum de la Contrareforma, la qual cosa va marcar preferentment la manera de tractar les imatges per part de la resta de pintors mallorquins de l’època, i van consolidar l’estil del renaixement a l’Illa. Aquesta exposició ens convida a fer un recorregut per la producció d’aquests pintors, que sens dubte van deixar una empremta important en el panorama artístic mallorquí. Dues de les peces que s’hi exposen provenen de la nostra parròquia de Sencelles: la taula de la Mare de Déu del Roser que presideix la sagristia i la taula de la Circumcisió de Jesús que ara es conserva a l’oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts.

Aquesta exposició es troba a la primera planta del Museu i romandrà oberta fins al 31 d’octubre del 2024. Fins aleshores està prevista alguna visita guiada destinada als sencellers i que anirem anunciant convenientment.

Benedicció de l’orgue de tubs del Convent de la Caritat

Divendres dia 24 de febrer, la capella del Convent de la Caritat de Sencelles, acollí una celebració de l’Eucaristia, com a punt de partida del programa de festes que aquest poble dedica a la Beata Francinaina. A l’inici d’aquesta fou beneït un nou orgue de tubs que d’ara endavant acompanyarà les celebracions litúrgiques d’aquest important lloc de pelegrinatge. Els seus primers acords han estat per acompanyar l’Himne propi de la Quaresma.

L’orgue fou construit l’any 1985

per Pere Reinés, orguener, i sota l’encàrrec de D. Tomàs Colom i Pol (D.E.P.), qui havia estat organista del monestir jerònim de Santa Elisabet de Palma. Morí dia 3 de desembre de 2020 havent llegat aquest instrument a la Beata de Sencelles. Al ritus de benedicció i a la missa posterior en que s’encomenà a Déu l’ànima del benefactor, hi assistí la clerecia de Sencelles, el vicepostulador de la Causa de Canonització de Sor Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors, la Mare General de la Congregació de les Germanes de la Caritat, la comunitat de religioses de Sencelles, la família del donant i una ampla representació de la comunitat cristiana del mateix poble.

Després de l’Eucaristia el sr. Bartomeu Mut, organista titular de la Seu de Mallorca i de la Parròquia de Sencelles oferí un breu concert de peces adients per aquell instrument que fou molt aplaudit

Notícies fresques

Na Barramota

A sa revista de final d’any vaig advertir que no estava gaire fina, s’acosten ses eleccions, i havia decidit de descansar d’escriure durant un temps... però com que mala herba, mai mor... no he pogut estar de fer cosa per aquesta primera revista de s’any... Com que tenc bo per devers Roma, he demanat a n’en Paco I nostro que vos fes una làmina amb una beneïda a tots es selleters per celebrar es 40 aniversari.. i mirau que m’ha enviat... en anglès, abans tot lo que sortia des Vaticà però ara....

Redacció:

Joan Florit i Horrach

Jordi Llabrés i Sans

Guillem Mut i Llabrés

Col·laboradors:

Pep Aguilar

Associació Fotogràfica de Sencelles

Na Barramota

Pere Bergas i Llabrés

Joan Miquel Chacón i Nicolau

Martí Cirer

Aina Mª Llabrés Llabrés

Sara Martínez i Moll

Delegació OCB Sencelles

Jaume Perelló i Llabrés

Jane Frances Sutcliffe

Guillem Zuazaga i Llabrés

REVISTA SA SELLA

sasella@hotmail.com

C/. A. Llabrés Mudoi, 18

07140 Sencelles (Mallorca)

Edita:

Centre Cultural de Sencelles.

Coberta: Representació del dol per la mort de l’ametller, a càrrec dels balladors de la Riba. Foto Pep Aguilar.@pepaguilar

Contraportada: Baleàrica. Conmemoració del dia de les Illes Balears. Foto Pep Aguilar.@pepaguilar

Depòsit legal: PM-400-89

Impressió:

Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Pàgina web:

www.sasella.org

Presentació del poemari “Permanència”

El passat divendres 17 de febrer l’Obra Cultural Balear va presentar el poemari “Permanència” al Centre d’Art can Garau.

Publicat en la col·lecció 31 D - Magatzem Can Toni de Documenta Balear, ‘Permanència’ és un tractat poètic sobre la botànica de l’amor, amb espècies primitives i espècies invasores. El llibre és obra de la gran poeta euskaldun Castillo Suárez García qui era a Mallorca amb companyia de Jaume Gelabert González, traductor del llibre al català. El llibre també s, ha traduït al gallec i aviat es presentarà la versió castellana.

L’acte va ser una xerrada distreta entre ells dos i el públic assistent, on vam parlar del per què d’aquest poemari, de l’activisme per la llengua que no pot afluixar i de l’amor ( i dolor) que molts sentim per la nostra terra, paisatge i identitat.

Permanència es teixeix des d’una nostàlgia radicalment valenta amb la punyida delicada del floc de neu, des del traç d’algú que escriu amb una marca rosa al pit i que afirma el seu cos obert que estima: «perdre tant / porta irremissiblement la victòria», diu la veu poètica de

Castillo Suárez fregant el bell mig del camí que s’enfila per «Empelts», «Entramats Krainer», «Rescloses enderrocades» i «Pastors elèctrics».

Després de presentar el llibre a Ciutat, a can Alcover, partien cap a València i Barcelona per seguir amb la seva difusió.

Castillo Suárez García

És navarresa i escriu la seva obra en èuscar. És llicenciada en filologia basca i treballa com a tècnica d’èuscar en l’Administració local, actualment la més jove acadèmica de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca-Euskaltzaindia. Els darrers anys, a més de diversos volums de literatura infantil i articles d’opinió ha publicat un bon nombre de llibres de poesia, pels quals és reconeguda i ha guanyat diversos premis literaris. Actualment, governa el blog de literatura Iparraldeko neska (‘L’al·lota del País del Nord’). El seu darrer treball és el recull de poesia Elurra elurraren gainean (Egilea editore, 2021).

L’autora va obsequiar un llibre dedicat a la Biblioteca de Sencelles que està ja a la vostra disposició. I aquí teniu un dels seus poemes

Delegació OCB de Sencelles

com a mostra:

Saps que no tinc res entre els braços.

Tu ja saps el que hi ha entre els meus coàguls. No vull res millor. No vull altra cosa. Els fills no nats ens uneixen. Els dols infinits pels qui no vàrem conèixer.

Però tu i jo no som un nosaltres. Mai ho vàrem ser.

Dues parets dretes que va deixar l’incendi, res més.

D’ ençà que estic tallada en dues parts visc al tall errat. Volent saber quan comença un instant a tornar record.