Sa Sella 175

Noticiari

Agència de Selleters

2ona quinzena Setembre

Dia 15. Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Festa al Convent de les germanes de la Caritat de Sencelles.

Dia 15. Guillem Mut entrevistat. Al portal de notícies Comunicació21, com a director de la revista, ja que Sa Sella complirà 40 anys al proper mes de gener.

Dia 16. Visita a les terrasses de la Seu. Guiada per Jordi Llabrés amb 23 persones de l’Associació de Persones Majors de Sencelles.

Dia 17. Taller de malabars. Al mercat artesà dels dissabtes de matí com a animació per millorar l’afluència de visitants.

Dia 18. Concentració. Feminista de rebuig a un altre assassinat organitzada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 18. Gelatada. Per als associats a la llar de la Gent Gran de Biniali.

Dia 18. En Martí Garrit. Protagonista del programa d’entrevistes d’IB3 Ràdio, Aire!, amb la seva trajectòria vital i la relació amb l’empresa de maquinària agrícola OSCA.

Dia 19. Aigua no potable. Un article publicat a un diari de Palma va aixecar temors al nostre municipi sobre les condicions de l’aigua subministrada. L’ajuntament va emetre un comunicat informant que “TOT EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA al municipi de Sencelles ÉS APTE pel consum humà i compleix tots els requisits de potabilitat, exceptuant el subministrament de l’empresa Aigües de Sencelles als polígons 2, 3 i part del 4” a la zona de Jornets.

Dia 21. Taula rodona. Sobre la crisi energètica, a la UIB amb intervenció del regidor de Medi

Ambient de Sencelles, Joan Rigo.

Dia 22. Reunió. De fundadors i redactors de la revista Sa Sella per organitzar actes en torn al 40è aniversari de la publicació que serà pel mes de gener de 2023.

Dia 25. Concentració. Amb minut de silenci contra el darrer assassinat masclista convocada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 27. Festa de Sant Vicenç de Paül. Titular del Convent de les germanes de la Caritat de Sencelles que ho celebraren.

Octubre

Dia 1. Ronda. El plenari de l’ajuntament de Sencelles va demanar la inclusió de l’obra de la ronda de Sencelles dins del Pla de Carreteres del Consell.

Dia 1. Calendari de la Beata 2023. Editat pel Convent de la Caritat, amb una imatge d’en Josep Bergas de l’antic refectori, amb 3 euros de preu que serveix com a donatiu per ajudar els projectes solidaris que té la congregació al Perú, Hondures i el Burundi.

Dia 2. Concentració. De rebuig per tres assassinats masclistes, convocada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 3. Circumval·lació. Mës per Mallorca donarà suport a la ronda sempre que sigui respectuosa amb el medi ambient, manifestà el candidat al Consell, Jaume Alzamora en una visita amb el afiliats de Sencelles.

Dia 6. Conferència. Amb el tema del racisme i el títol Jo no som racista però..., organitzat per la regidoria de participació i medi ambient.

Dia 7. Tres exposicions de fotografia. Varen ser inaugurades

al Casal de Cultura de Can Grau.

DIa 7. Ball de bot. Inici de les classes de ball tradicional d’Es Jonc amb diversos horaris i nivells.

Dia 8. Premis Premsa Forana. A la trobada de les revistes de l’Associació Premsa Forana celebrada a Sant Joan es va fer lliurament dels XXI premis de l’entitat. La revista Sa Sella va quedar finalista a les categories d’entrevista, fotografia i portada.

Dia 12. Festa de la Quintada de 1949. Celebrada amb un dinar a Algaida on hi participaren 27 persones de Biniali i de Sencelles.

Dia 13. Proposta per la ronda. Presentada pel grup El PI al plenari del Consell de Mallorca que acceptà incloure les futures rondes periurbanes de Biniali i de Sencelles en el proper conveni de carreteres.

Dia 13. Reflexologia podal. Inici del curs que s’imparteix al Club de la Tercera Edat de Sencelles cada dijous. També s’hi ha fan activitats de papiroflexia.

Dia 14. Festa de la Quintada de 1971. Celebrada amb un sopar a Sa Cabaneta.

Casal d’Entitats de can Bril, amb conferència-presentació del projecte La Utòpica.

Dia 15. Processó del Carro Triomfal. Un autocar va dur, i tornar, a Ciutat tots els que volgueren acudir, vestits a l’ample, a la festa de Santa Catalina Tomàs.

Dia 16. Festa d’aniversari. Del club dels majors de Sencelles amb celebracions, dinar i música en viu.

Dia 16. Abocaments il·legals. Varen ser impedits per la Policia Local de Sencelles, a la zona de la carretera d’Algaida, gràcies a la col·laboració ciutadana.

Dia 20. Grup de gimnàstica. Al club de la tercera edat de Biniali.

Dia 21. Video feminista. El

Dia 15. Excursió. Guiada pels afores de Sencelles amb la biòloga Malén Bibiloni presentant els continguts turístics del web www.sencelles.cat Entrelllaçant paisatges.

Dia 15. Mercadet d’intercanvi. Arriba a la segona edició, al

Moviment Feminista de Sencelles demana ajuda per celebrar el dia contra la violència masclista 25N amb un vídeo col·laboratiu.

Dia 22. Cap de setmana a Canyamel. Per part d’associats al club de la gent gran de Sencelles que també va incloure una visita a les Coves d’Artà.

Dia 22. Torneig de truc. A Biniali, a la plaça de la Puríssima, a partir de les 19 hores.

Dia 23. Líder del campionat de Moto2. El senceller Augusto Fernández, nascut i criat a Sencelles, encara que ara té el domicili a Pina, està a punt de proclamar-se campió després de quedar líder a manca d’una sola carrera.

Dia 24. Visites escolars. Als jaciments de la Ruta Arqueològica Sencelles - Costitx comencen

enguany amb una excursió organitzada pel col·legi Santa Magdalena Sofia de Palma.

Dia 25. Inici de les Caminades Saludables. Amb una conferència sobre el projecte al Casal de la Gent Gran de Sencelles.

Dia 25. Homenatge a Pilar Sánchez. Per part de la Federació Socialista de Mallorca, encapçalada per la seva secretària general Catalina Cladera, i l’Agrupació Socialista de Sencelles al Casal de can Grau amb la projecció del documental ‘Assassinat d’una dona desconeguda’. L’acte comptà amb la presència de familiars de la militant socialista represaliada l’any 1936.

Dia 26. Xerrada. Sobre sobirania alimentària a càrrec de l’entitat Amics de la Terra.

Dia 30. Concentració. De rebuig contra el darrer assassinat per violència masclista organitzada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 31. Actes per als difunts. Organitzats per la parròquia de Sant Pere de Sencelles.

Novembre

Dia 2. Donació de sang. Visita a Sencelles, al club de les persones majors, de la unitat mòbil del Banc de Sang.

Dia 5. Mercat artesà. Amb demostració d’oficis artesans, en aquest cas, ceràmica popular amb n’Elionor Amengual i en Biel Cloquell de l’Olleria can Bernadí de Pòrtol.

Dia 5. Pamboliada. Celebrada amb el membres del Club de la Gent Gran de Biniali.

Dia 6. Romeria de Binissalem. Fins a Sencelles per honorar la Beata Francinaina amb dinar de pa i taleca a la caseta de Sarissal.

Dia 6. Augusto Fernández. Pilot de motociclisme de Sencelles, es proclama campió del món de Moto2 al circuit de Xest i ho celebra amb la bandera de l’Embala`t de la grada plena de companys seus sencellers.

Dia 11. Inauguració. D’una exposició col·lectiva de pintura al casal de can Garau.

Dia 12. Homenatge municipal. Al pilot senceller Augusto Fernández per haver conquerit el campionat mundial de Moto2 amb rebuda institucional al Casal de can Garau.

Dia 13. Concentració. De rebuig davant de nous assassinats masclistes organitzada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 16. Comunicat de premsa del Partit Popular de Sencelles protestant contra la pujada del sou del batle un 1.5%.

Dia 17. Premi Vila de Sencelles. Presentació a la llibreria Lluna (Palma) del llibre Trenant vides de l’autora Bel Mut, guanyadora del primer Premi Vila de Sencelles.

Dia 18. Assemblea de batles. Organitzada pel Consell de Mallorca per presentar-los els pressuposts per a l’any 2023. L’acte comptà amb la presència de representació sencellera a càrrec del primer tinent de batle, Tomeu Morro.

Dia 18. Comitè local d’El Pi. El president de la formació, Tolo Gili, va assistir a una reunió del comitè de Sencelles i Biniali, en què es va elegir una nova presidenta local, Margalida Ferrer.

Dia 21. Millor esportista masculí. Aquest és el premi que va guanyar el pilot senceller Augusto Fernández a la 12a edició dels Premis Esports Illes Balears corresponent a l’any 2022.

Dia 22. Emplatam. El programa televisiu dedicat als pobles del Pla de Mallorca emeté el seu capítol dedicat a Sencelles.

Dia 23. Presentació del darrer llibre escrit pel missioner dels Sagrats Cors, de Biniali, pare Josep Amengual i Batle, a la sala capitular del monestir de La Real.

Dia 24. Club de Lectura. Ha començat a la Biblioteca Municipal de Sencelles, amb programació fins al mes de juny. La primera obra ha estat Trenant vides (Ma mare), original de Bel Mut, guanyadora del premi Vila de Sencelles.

Dia 25. Dia contra la Violència Masclista. Se celebra a Sencelles amb manifestació des del poliesportiu fina a la plaça, una lectura d’un manifest, un homenatge a les dones víctimes i la interpretació d’una cançó reivindicativa.

Dia 26. Grup de Consum. El Grup de Consum de Sencelles organitza una jornada de portes obertes amb activitats tot el dia al Casal d’Entitats de can Bril.

Dia 26. Presentació del llibre de Joan Ciria i Maimó Bartomeu Vich i Bennàssar. Una vida dedicada a la música, sobre la vida de l’intèrpret senceller, amb aportació musical per part de l’organista

Bartomeu Mut. Té lloc a l’església, organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver, en el dia de la celebració de Santa Cecília, patrona de la música.

Dia 27. Nadal. S’ha publicat el calendari de celebracions de la parròquia de Sant Pere de Sencelles fins passat els Reis.

Dia 28. Pla d’Actuació Municipal. Se celebra als locals del Convent de Biniali una primera reunió per recollir propostes ciutadanes i poder elaborar-lo.

Dia 29. Cens d’animals. Prorrogada la campanya municipal perquè els propietaris de cans i moixos els inscriguin al cens municipal d’animals de companyia.

1ª quinzena de desembre

Dia 1. Segona sessió participativa. Per recollir propostes pel Pla d’Actuació Municipal, celebrada a can Garau amb la temàtica de la sostenibilitat.

Dia 2. Tanca. El negoci SenceBici, dedicat a la reparació de bicicletes, que estava instal·lat al carrer de Sor Francinaina 11.

Dia 3. Paella. De germanor entre els associats a la tercera edat de Biniali.

Dia 26. Bunyolada per a totes les persones associades al club de majors de Sencelles.

Dia 5. Premi Bartomeu Oliver. Atorgat per l’Obra Cultural Balear amb el nom de mossèn Bartomeu de cas Capità enguany és per a FIET, la fira de teatre infantil i juvenil

que es fa anualment a Vilafranca de Bonany.

Dia 6. Excursió. Guiada per l’historiador Tomàs Vibot, amb el nom Llegendes i tradicions de l’orient senceller dins el marc de les sortides anunciades a www. visitsencelles.com

Dia 7. La Puríssima. Celebracions a la parròquia de sant Pere de Sencelles i aniversari de la fundació del Convent de la Caritat.

Dia 9. Mercat nadalenc. A les noves instal·lacions del celler Santa Catarina a Son Eloi.

Dia 10. Música en directe. Amb la participació de dues bandes, Fire Brothers i Wïld Crüe, al mercat artesà de dissabte.

Dia 10. Marxa cicloturista solidària. Organitzada per la Penya Ciclista de Sencelles i amb l’associació contra la malaltia ELA a Balears de protagonista.

Dia 13. Visita a Palma. Dels

Redacció:

Joan Florit i Horrach

Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés

Col·laboradors:

Bartomeu Adrover i Vich

Pep Aguilar i Aguiló Xisca Alomar Associació Fotogràfica de Sencelles Associció de Premsa Forana de Mallorca

Na Barramota

Pere Bergas i Llabrés

Marti Cirer i Ramis

Joan Miquel Chacón i Nicolau

Gabriel Ensenyat Pujol

Jaume Perelló i Llabrés

Jane Frances Sutcliffe Toni Vallés i Perelló

Rafel Puigserver i Pou Guillem Zuazaga i Llabrés

associats als clubs de majors de Sencelles i de Biniali, patrocinada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sencelles, amb ruta per betlems i per la rebosteria nadalenca.

Dia 14. Tercera sessió participativa. Per recollir propostes pel Pla d’Actuació

Edita:

Centre Cultural de Sencelles. Coberta: Celebració campionat del món de moto 2 d’Augusto Fernández.

Contraportada: Foto Sicco Brand @siccobrand a Instagram Depòsit legal: PM-400-89

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Municipal, celebrada a can Garau amb la temàtica de l’economia.

Dia 15. Quarta sessió participativa. Per recollir propostes pel Pla d’Actuació Municipal, celebrada a can Garau amb la temàtica de la comunitat

Pàgina web: www.sasella.org

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Associacions de Sencelles

La Unió Republicana Federal (II)

Joan Florit i Horrach

Continua de l’anterior número.

L’entitat Unió Republicana Federal a Sencelles es va formar a l’aviada entre les eleccions municipals del 12 d’abril (les que propiciaren la proclamació de la Segona

de l’anul·lació de les eleccions, quedà sense efecte la constitució del nou consistori sorgit d’aquells primers comicis i el governador civil nomenà una comissió gestora que ocupà el poder entretemps. Aquesta comissió gestora de maig de l’any 1931 va estar formada per tres membres d’aquesta flamant nova organització política.

A les primeres eleccions només s’hi presentaren els vells dos partits de sempre: els liberals (popularment coneguts ara com a verguistes, seguidors del ric empresari Joan March Ordinas) que aconseguiren 6 regidors; i els regionalistes (de talant conservador) que en sortiren 5, d’elegits.

la novetat de la presentació de dos candidats independents. Partit Republicà de Centre (PRC) és la denominació que adoptà a Mallorca el Partit Liberal després de la proclamació de la II República, va ser un partit fortament vinculat a Joan March Ordinas i Lluís Alemany Pujol.

Partit Regionalista de Mallorca (PRM) va ser un partit polític d’àmbit mallorquí fundat el desembre de 1930 per antics mauristes.

En aquesta repetició dels comicis dia 31 de maig de 1931, dels 11 regidors a elegir, en sortiren triats 3 de republicans federals, 4 del Partit Republicà de Centre i 4 regionalistes. Als comicis hi votaren 624 electors dels 775 possibles el que dona una participació del 80.52%.

República) i la seva repetició dia 31 de maig de 1931 a aquells municipis on hi havia hagut sospita d’irregularitats, cas del de Sencelles. Com a conseqüència

A les eleccions locals repetides a finals de maig de 1931, hi hagué 14 candidats per 11 regidories a repartir. Els antics liberals es presentaren ara com a Partit Republicà de Centre (PRC) però perderen pel camí el batle i candidat Antoni Bibiloni (de can Guixa) que es presentà pel recent creat PRFM (URF de Sencelles). Els regionalistes (Partit Regionalista de Mallorca - PRM) continuaren igual i a més hi hagué

A les eleccions s’hi presentaren 14 candidats que obtingueren vots: 4 eren del PRFM, 4 PRC, 4 PRM i 2 d’independents.

Al Districte Primer, que podia triar 6 regidors, hi havia al cens 426 electors i efectivament hi votaren 355 persones el que suposa un 83.33% de participació. Resultaren elegits regidors 3 candidats dels PRC, 2 del PRM i 1 del PRFM.

Al Districte Segon, que podia triar 5 regidors, hi havia al cens electoral 349 electors i hi votaren 269 persones el que suposa un 77.08% de participació. Resultaren elegits regidors: 1 candidat del PRC, 2 del PRM i 2 del PRFM.

Els partits que formaren una majoria de govern a l’ajuntament foren els verguistes del PRC (4 regidories) amb els republicans del PRFM (3) continuant com a batle Antoni Bibiloni (de can Guixa), que fou el candidat més votat. Els regionalistes conservadors del PRM (4) quedaren com a oposició. S’ha de qualificar de complet l’èxit polític d’aquesta associació que havia estat creada dins del mateix mes de la rèplica dels comicis.

Continuarà al número següent.

Caput

Pareix que humor i mort són dos conceptes llunyans, quasi antagònics, i fins i tot que és de mal gust juntar-los. Però no sempre és i ha esta així.

A vegades, inclús per iniciativa del propi afectat, és un mecanisme de defensa per enfrontar-se al dolor de la separació.

Realment humor i mort són oposts?

Hi ha una película interessant. “Mi vida sin mí”, dirigida per Isabel Coixet. A una escena el metge informa a la malalta que sols li queden dos mesos de vida i li sugereix que pot demanar una segona opinió. La malalta contesta: per qué? Per qué me diguin el mateix però mirant-me als ulls?

A una revista anterior vaig escriure damunt epitafis que vaig trobar graciosos i que són mostra de que fins i tot a les làpides una breu resenya ens mostra com era aquella persona en vida i com vol que se la recordi. L’escriptora nord-americana Dorothy Parker va fer escriure a la seva làpida: “Aquí hi ha les cendres de Dorothy Parker, disculpau la pols”.

Llevant la pols de la Revista L’Ignorància de día 1 de novembre de 1.879 vaig trobar una joia d’epitafis antics que són una bona mostra de que humor i mort poden anar de la mà. Els he copiat tal qual:

Aquí jau un mallorquí Qua noranta añys arribá, Y vuytanta nou s´emprá En menjá, fumá y dormí.

Descansa aquí un empleat Que may se vé à está cansat.

Sepultura d’En Paolu. Revolucionari etèrn: No’l volgueren à l’infern

Per pò de que armàs renou Descansa aquí D. Libòri

Que quatre pichs se casá Y dret à n’el cèl pujá Sense passá purgatori.

San Pere, de bat en bat Ses portes del cél li obria. Perque el pobre ja tenía Pagat per adelantat.

Aquí está enterrat en Pleta. Gran jugad´r de tresillo: Jugant una voltereta. La mort li doná codillo.

D’es llibertí Jaume Antòni. Això es es sepulcre séu: Va doná ets òssos a Déu Y sa carn à n’el Dimoni.

Aquí están, frets i gelats. Es restos de na Riteta. Que perdía sa xaveta Derrera ets enamorats.

May tengué es séu coret buyt: Y morí d’una rabiada Que la va havé abandonada Es que feia vint y vuit. Aquí jau D. Llop Alòu. Un oradó de gran talla. ¡Gracies á Deu que ara calla! Passau, no fasseu renou.

Reposa aquí un mentidé Que a s’instant que badayava. “som mort! Som mort! esclamava: Y ningú, ningú el cregué. Quan ja estava amortayat. Deya un, tot boca badada; Es sa primera vegada Qu’ha dita una veritat!

I per acabar un missatge telegràfic publicat també a l’Ignorància el 12 de juliol del mateix any:

The cable telegraphical of Mallorca at Ibiza continued in statu quo, on parlant in mallorquinhis, sta in la, cam sa jaya Miquela. The temps is money.

Antoni Vallés i Perelló

Entrevista a Tomeu Amengual

Joan Miquel Chacón i Nicolau

En Tomeu Amengual juga actualment a la tercera divisió de la RFEF amb el CE Mercadal. Aquesta és la seva tercera temporada. També és estudiant d’Educació Social a la UIB.

On començares a jugar i a quina edat?

Vaig començar amb tots es meus amics des poble en el Sencelles, amb 4 anys.

Quin és el club on has estat més anys i en què t’ha Influenciat en la teva formació?

Diria que el Constància ha estat s’equip on he estat més anys, a més, durant ses categories on ja hi ha un canvi i nivell competitiu (cadet-juvenil). Crec que durant aquells anys me va tocar estar amb grups on mos agradava sa mateixa idea de fútbol, tenir sa pilota. Per això sé que vaig disfrutar tant i vaig fer grans amistats.

Quins són els entrenadors que t’han deixat petjada a nivell humà i tècnic? Per què?

Jo crec que tots els entrenadors que he tengut m'han aportat, pero si que és vera que sempre record a en Mateu Alorda, en es meus inicis del Sencelles i en Miquel Grimalt en el Constància.

Amb lo petits que erem, en Mateu me va ilusionar molt i me va fer treure sa meva competivitat dins es futbol. Amb en Miquel em quedo sobretot amb sa seva manera d’entendre es futbol i tot lo que me va ensenyar tacticament.

Què és allò que valores més dels companys que has tengut i tens actualment? I dels entrenadors, què esperes d’ells, tu, com a jugador?

Dels companys el que valor més es el companyerisme mentre compartim vestuari, així com sa persona i relació que hi queda quan acabam sa temporada. Seguir en contacte i tenir sa relació d’amics que tenc amb excompanys del Constància o Lloseta és impresionant. Sa relació amb els del Sencelles no els cont aquí perque són els amics de tota sa vida hahahahahaha!

Dels meus entrenadors a nivell futbolístic m’agrada que siguin molt competitius, pero a la vegada és primordial que un entrenador sigui un dinamitzador de grup i entengui que, sobretot a futbol base, que l’objectiu és aprendre i disfrutar.

Com va ser la teva etapa com a jugador al Constància? I a Lloseta? Per què ha durat tan poc la teva etapa al Sant Jordi? Quines varen ser les experiències que més te varen marcar?

Com he dit anteriorment, la meva etapa en el Constància va ser d’uns 4-5 anys. Diría que va ser on vaig aprendre més i vaig disfrutar d’aquelles categories on ja jugues f-11.

Lloseta va ser aquesta temporada passada 21-22, després d’estar la meva darrera temporada en el At. Villacarlos juvenil divisió d’honor a Menorca, on vaig gaudir moltíssim, i primer any de tercera divisió en el Platges de Calvià.

En el Lloseta, durant la meva segona temporada Amateur, varem fer un equip on podiem arribar molt enfora, i així va ser, aconseguirem fer playoff a 2Rfef, pero ses coses allà no varen sortir com esperavem.

Enguany com bé dius vaig començar amb el Sant Jordi, pero quan duiem 3 partits me va telefonar es mister Lluís Vidal, que vaig tenir ja de Juvenil a Menorca i me va ilusionar sa proposta que varen fer el Mercadal per aquesta temporada. El Sant Jordi es va portar molt bé i em varen deixar partir.

Què és allò que més valores actualment de jugar al Mercadal? Quines són les fites que vos heu marcat?

Aquesta és sa tercera temporada que faig a tercera divisió i en el Mercadal han apostat molt per fer una plantilla molt jove i amb ganes de pegar es bot, això és el que trob més interessant i que me va agradar més. Com a objectiu, tot i no començar la temporada de la forma que esperavem, és enganxar-nos a la zona d’adalt i lluitar fins el darrer partit, per no quedar a sa zona avorrida de sa clasificació.

Com valores la refundació de l’actual CE Sencelles? Algun dia hi tornaràs amb els amics a jugar al teu poble?

Molt content de veure com hi torna a haver un equip amateur amb es nom des poble i més amb tots es jugadors que són d’aqui i que sa majoria surt des grup d’amics.

M’enrecord que fa dos estius mos sortien unes rialles xerrant de que haviem de fer un equip com quan erem petits i tornar a juntar-nos, pero jo realment ho veia molt enfora i no creia que s’arribàs a fer jajajajaj i mira ara, només falta es camp de futbol en es terme de Sencelles perque sigui s’escenari ideal.

Si hi tornaré? Sense dubte. Ho xerram moltíssim es grup d’amics i sabem ben cert que qualque día mos juntarem de nou per jugar amb s’equip des nostre poble.

Quins són

els teus reptes de futur?

Els meus reptes de futur futbolísticament és tan clar com seguir lluitant any rere any i arribar al màxim que ses meves capacitats me permetin. Aquest ha estat el meu somni desde que vaig començar amb 4 anys i de moment, tot i seguir amb els estudis aquests anys d’universitat, tenc dins el cap seguir fent el que més m’agrada amb aquest objectiu.

Quan acabis la teva etapa de jugador, t’hi veus d’entrenador?

Ha estat una pregunta que m’hagi fet mai. Pero clar, amb lo que m’agrada a jo es futbol, qui sap si en acabar s’etapa de jugador me pugui arribar a atrevir i provar-ho.

L’Associació de Premsa Forana

L’Associació de Premsa Forana de Mallorca va celebrar una trobada amb totes les revistes associades el passat dia 8 d’octubre de 2022. L’acte es va realitzar a la seu de l’entitat a Sant Joan amb una triple intenció: el mateix acte de germanor (com n’és tradició), la XXI convocatòria dels premis periodístics i la presentació de la campanya per impulsar de nou la marca de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. A l’acte hi ha assistit el director insular de Política Lingüística Lluís Segura.

En primer lloc, es va presentar la renovació de la pàgina web premsaforana.cat. El nou disseny web, encarregat a l’empresa mallorquina Absentaweb, té un format adaptatiu i proporcionarà a l’usuari una correcta visualització d’una pàgina web, facilitant una navegació agradable i positiva, sigui quin sigui el dispositiu que s’utilitzi per a això: telèfons intel·ligents, tauletes, etc. Cada vegada més, els internautes naveguen per les xarxes des de diferents dispositius, sent els dispositius mòbils els que estan experimentant un major creixement.

Igualment, s’ha de fer un redisseny de continguts, amb actualització de qualsevol notícia relacionada amb la premsa forana mallorquina associada o de la mateixa associació, per tal que les mateixes associacions s’hi sentin representades i identificades, a la vegada que qualsevol periodista o mitjà de comunicació més enllà dels associats puguin estar a l’aguait de les novetats i del nostre valor, com també qualsevol persona que estigui interessada en les notícies o publicacions de premsa forana.

També es va presentar tot el material de marxandatge i de la campanya que en els pròxims dies inundarà les xarxes socials. «Jo llegesc premsa forana». El lema de la campanya vol reivindicar l’orgull de ser i llegir revistes de la part forana. El disseny dels adhesius, bosses i xarxes socials s’ha encomanat a l’empresa mallorquina Melicotó.

Per tal de difondre la nostra tasca a fires, festes, mercats i a qualsevol indret, s’han dissenyat bosses i adhesius, a més de bolígrafs i penjolls, per donar a conèixer la nostra entitat i les publicacions. També es distribuiran els dissenys per les xarxes socials per contribuir a la lectura de les nostres publicacions i es demana a les revistes que l’emprin i fomentin la campanya a les seves publicacions i xarxes socials amb l’etriqueta #jollegescpremsaforana.

El president de l’entitat, Rafel Puigserver va recordar que «la nostra voluntat era reforçar la nostra marca, de potenciar la presència de la Premsa Forana a les xarxes socials i en el món digital, sense deixar de banda el paper, com també de facilitar l’intercanvi de material entre les publicacions associades com es feia en els inicis de l’entitat. Per això, s’han tornat a enviar articles que poden ser d’interès per a totes les publicacions». També és intenció de la junta directiva de potenciar l’ús de la seu a Sant Joan realitzant-hi almenys una trobada a l’any i fent-hi formacions per tal de facilitar la subsistència a les revistes noves i donar l’impuls a les que vulguin sorgir.

A l’acte també s’han lliurat els XXI Premis Periodístics de Premsa

Estrena nou web i la campanya “Jo llegesc Premsa Forana” on es reivindica l’orgull i la tasca de les publicacions

Forana corresponents a treballs de l’any 2020-2021. S’hi han presentat 29 propostes. La Junta Directiva designà els components del jurat, que enguany han estat na Magda Cortès d’Ib3 ràdio, en Manel Ferrera del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears i na Joana Solivelles, periodista de ràdio Alcúdia i ara a Ib3 ràdio. A continuació teniu la llista de premiats

Reportatge

● Guanyador: Fent Carrerany. - Especial Món Sanitari. COVID 19. - Num. 405 – maig 2020

● Finalistes:

○ Dies i Coses - Carabiners –Josep Estelrich Vadell – núm. 204 - setembre octubre 2021

○ Arròs amb salsetaMorneta s’ofereix al poble – núm. 285 - març 2021

Entrevista

● Guanyador: Bona Pau –El matrimoni més vell del poble –Maria Antònia Rigo – núm 819 –maig 2021.

● Finalistes:

○ Sa Sella – Del Món fins a Sencelles – Jane Frances Sutcliffe – Entrevista a Julia Alexis Anchundia – num 164 – gener març 2020

○ Dies i Coses – Gabriel Mesquida Barceló, un mecànic artista – Rafel Gelabert – Núm. 202 – maig juny 2021

Fotografia

● Guanyador: Bona Pau –Portada núm 821 – juliol 2021 –Magdalena Cerdà

● Finalistes:

○ Sa Sella – Portada núm

167 – Xisca Alomar – novembre desembre 2020

○ Fent Carrerany – Camps de cereals a Maria – Portada núm 406 – juny 2020

Opinió

● Guanyador: Llucmajor –Quaderns de fum major. En fase – Miquel Cardell - Núm 430 - abril maig juny 2020

● Finalistes:

○ Fent Carrerany – Editorial: La tempesta – núm. 402 – febrer 2020

○ Dies i Coses – La llengua catalana té una mala salut de ferro – Cosme Aguiló – núm 200 – gener febrer 2021

Disseny de pàgina

● Guanyador: N’Ali – 25 anys del Parc Natural de Sa Dragonera – Antoni Canuto – núm 214 –setembre 2020

● Finalistes:

○ Veu de Sóller – Coronavirus un any després – núm 1662 – 12 març 2021

○ Sa Sella – Portada núm. 169 – abril maig 2021 – disseny Guillem Mut i foto Jaume Perelló (“Recordant Sor Miquela en època de vacunació” nom foto)

Del món fins a Sencelles

Mariana Marcela Pitteri Balle

Na Mariana Marcela Pitteri Balle va néixer a General San Martín, província El Chaco, l’Argentina.

Viu a Mallorca des de 2004 i fa 7 anys que va obrir un pizzeriarestaurant a Sencelles.

Després dels anys, quan era aquí i quan ella va venir, va intentar a parlar el seu mallorquí antic de llavors, li feia vergonya perquè no era exactament el mateix d’anys enrere el 1942. Va trobar que havia canviat molt des de llavors. Per això ella va continuar parlant en espanyol.

Ta mare et solia parlar en mallorquí de petita?

Jane F. Sutcliffe

Som filla d’immigrants, vaig venir aquí des de l’Argentina. Primerament els meus padrins paterns se’n van anar d’Itàlia cap allà. I la meva mare juntament amb tota la seva família partiren de Son Sardina el 1942. Agafaren l’últim vaixell que sortia cap allà. Els meus padrins materns tenien una botiga al carrer Passatemps de Son Sardina, i encara continua allà amb el mateix nom, es diu Can Clar. En aquella època les coses eren difícils respecte a la política i tot allò, aleshores van decidir marxar cap a l’Argentina, els meus padrins amb els seus cinc fills. Allà van començar de zero. Ma mare aleshores tenia sis anys i com a resultat la seva manera de ser i de parlar va ser més argentina que una altra cosa. Tot i això, tota la família entre ells parlaven mallorquí.

No, però la meva padrina em cantava, me’n record de les cançons: coqueta coqueta, oliet oliet…

Jo escoltava el mallorquí però mai no ho vaig aprendre, tampoc el parlaven tan sovint. Més que res, ho feien entre ells quan volien dir coses d’amagat! I res, aquell va ser una mica l’origen de l’origen. Jo venc de família d’immigrants. I la meva padrina vivia a l’Argentina però a la seva ment només era recordar Mallorca. Varen anar a viure a una zona que era força hostil, un poble pioner que començava. La veritat és que eren temps de vida dura. Jo tenia molt bona relació amb la meva padrina i em va explicar coses de Mallorca, fins i tot rebíem postals de l’illa, felicitacions de Nadal. Jo veia les platges i escoltava les històries i es va transformar en un somni. Havia de conèixer Mallorca!

Aleshores vares fer un viatge per descobrir-ho?

Vaig venir quan vaig tenir l’oportunitat. Vaig haver de prendre un parell de determinacions, eren anys quan les coses eren molt complicades. Els anys 2000-2004 hi havia moltíssima inseguretat. Amb les coses així com funcionaven no hi havia perspectiva ni futur. Jo treballava com a professora d’infantil. Hi va haver diversos episodis d’inseguretat, assalts i robatori a mà armada i tot això va ser molt traumàtic, tant per a mi com per

als meus fills. Allí em vaig separar i vaig prendre la determinació de venir a conèixer Mallorca. Vaig venir el 2004 el dia de Sant Joan, m’ha quedat gravada la data. Vaig arribar directament a Sencelles per un tema laboral, perquè ja venia amb una possibilitat i allà va començar tot. Al principi no va ser gens fàcil, els principis són sempre durs. Record el fet de poder dormir tranquil·la sense estar vigilant que no entressin a robar, era la primera sensació de benestar per a mi. Perquè abans a l’Argentina vivia amb por, era un gran contrast. Com que treballava molt, i seguesc fent-ho, m’havia d’organitzar molt bé. Per exemple, com que no era a casa quan venia el butaner havia de deixar els doblers en un sobre davall la bombona, ell me’n deixava una de plena i quan tornava a casa encara hi era! Per mi, tot això era meravellós.

Aleshores realment ets professora?

Quan em vaig mudar aquí amb els meus dos fills, havia de treballar molt. No em sobrava temps per poder convalidar la meva titulació. A més, no em va anar massa bé el tema del català, som dolentíssima, i quan vaig intentar estudiar no em va resultar fàcil. Tampoc no tenia temps ni espai per dedicar-m’hi.

Encara hi ets a temps!

Sí que hi som a temps, és clar que sí!

Aleshores treballaves a Sencelles?

Quan vaig arribar aquí la persona que em va ajudar, que va ser com un àngel per a mi, era n’Àngela Ramón de l’Elèctrica Coll i continua sent molt generosa. Em va ajudar a trobar un habitatge i després a través d’ella, vaig aconseguir la feina a la benzinera on hi vaig estar durant nou anys. Em vaig sentir integrada amb els companys

i els caps es portaven molt bé amb mi. Van ser 9 anys de molta estabilitat, així podia enfocar-me amb els meus fills, perquè seguien estudiant.

I després vàreu obrir Can Clar?

Sí, un cop vaig acabar el meu cicle a la benzinera, vàrem decidir obrir Can Clar el 2015, emprant aquest nom en honor a la meva padrina de Son Sardina. El meu fill gran va estudiar cuina, de forner (pa i pastissos) i la meva parella també és cuiner. Aquí hi ha una foto d’on era Can Clar, on ara hi ha el veterinari. Era molt petit, només hi havia quatre taules però hi havia molta d’il·lusió!

L’any següent, volíem tenir més lloc, aleshores vàrem parlar amb na Cati i va sorgir la mudança del restaurant a Can Pep i quan vam decidir mudar-nos allà ens va semblar correcte que el nom es canviàs a Can Pep. I no volia treureli el nom, que té tanta d’història al poble, tants anys, que vàrem cedir el nostre perquè pogués continuar anomenant-se Can Pep. El negoci a Sineu que ara ocupa el lloc de “s’Indic” també es diu Can Pep.

Sempre ho construïm en família, parlam i decidim i som molt crítics entre nosaltres, ho debatem tot molt. L’important és el procés, no voler cercar sinó gaudir dels processos i dels canvis. I intentar fer-ho tan bé com sigui possible.

Trobes que el poble et va donar la benvinguda?

Per descomptat, a mi Sencelles m’ha donat la possibilitat de poder educar i criar els meus fills. Encara eren petits quan vàrem arribar, 9 i 11 anys. Si havien d’anar a casa d’un company per fer deures, estava tranquil·la perquè sabia on eren i em relacionava bé amb les mares dels companys.

Sents un llaç fort amb Mallorca?

És que jo estim Mallorca, per a mi és un lloc privilegiat al món. Pens que per això la gent tria aquest lloc, per visitar-lo i per gaudir-ne. Té de tot, muntanya, mar. Pel que fa a la construcció, veig que en tenen cura i està agrupat a les zones costaneres.

Arriba tanta gent de fora, no penses que està en perill de diluir-se l’essència de l’illa?

Pens que Mallorca té un nivell i una qualitat de vida gràcies al turisme. Però això no treu que les decisions polítiques, que ja no estan dins del nostre espai d’influència, tenen feina per equilibrar i controlar i evitar que la cosa no se’ls vagi de les mans. Per fer que l’espai continuï i millori. És cert que des del 2004 quan vaig arribar, hi ha un

deteriorament dels espais públics i de l’ordre, en general. És que la gent ve de molts llocs amb cultures i costums molt diferents i pens que això és el difícil, fer que totes les persones s’adaptin als nous costums. Jo per exemple, que vaig venir de l’Argentina parlant espanyol, també és diferent i em vaig haver d’adaptar i acostumar a coses noves, noves estructures. Si és per bé, benvingut sigui. Si veus que alguna cosa és millor, perquè et dóna millor qualitat de vida, fes-ho i cuida’l si no, no té sentit.

Hi ha un lloc al poble que t’agrada especialment?

Sí, és partir cap al camí del Pou Major i fer tota la volta. Per mi, és fer una teràpia! Abans ho feia amb el meu fill. És com desfogar-se i tornar a començar. És un paisatge encantador.

Hi ha coses que enyores d’Argentina?

Per descomptat, enyor la família, les meves amistats, alguns menjars típics com el locro [una espècie de guisat prehispanic a base de blat de les Índies que necessita una llarga preparació], l’autèntic gust de vedella i les ‘empanadas’ d’allà, i sobretot els espais oberts. Em vaig criar a un poble, vaig néixer a General San Martín [també anomenat El Zapallar] a la província del Chaco, situat al nord-est del país. Hi ha molta natura i agricultura. És el centre d’una zona que té trets productius únics a la província, on els principals cultius són el cotó, soja, tabac, blat de les Índies i gira-sol, i també és molt important la producció de bestiar boví. Hi ha molts de boscs amb arbres molt grans, la vegetació és molt verda i a les planes hi ha una carretera que segueix fins a l’horitzó. És immens i molt ampli, és molt diferent. També l’Argentina és part de les meves arrels, perquè jo vaig néixer allà i és clar que m’enyor. Allà sóm

‘l’espanyola’, i aquí ‘l’argentina’! Aleshores aquesta ambigüitat en una mateixa persona, és com si tengués dues vides diferents.

Tens curiositat per conèixer la zona d’Itàlia d’on prové ton pare?

Sí, l’origen de la família del meu pare és a Udine entre els Alps i la Mar Adriàtica, a 20 km de la frontera eslovena. Em queda pendent anar-hi per veure el seu lloc d’origen. Tenim a les xarxes socials un grup de la família Pitteri, i tots pugen fotos de les seves famílies, i molts ja hi han anat. Crec que a Itàlia la família Pitteri ha quedat molt reduïda però a Argentina n’hi ha molts! Allà hi ha moltíssims d’espanyols, italians, a l’escola tenia amigues de famílies també d’origen alemany o búlgar. És impressionant la quantitat d’immigrants i fills i néts d’immigrants que hi ha a l’Argentina.

A nosaltres de petits a l’escola ens ensenyaven que Espanya era la nostra mare pàtria. Sí, així com ho sents, això s’hi ensenya. Hi ha una vinculació i relació amb Espanya.

Creus que hi ha alguna cosa que es pogui millorar al poble?

Pens que el poble té la seva idiosincràsia i que està fent un esforç enorme per la integració de tots els qui venim de fora. El que es percep dels nascuts a Sencelles és que tenen un sentit de pertinença molt poderós i es percep com que els que venim de fora, som de fora.

Però arriba el moment, passat un temps, que t’acullen, no?

Totalment, n’hi ha que sí i n’hi ha que no, llavors això és l’espai on hi pot haver una mica més de feina. És part de la natura de l’ésser humà, de l’essència, del poble. A Sencelles, li dec molt com he esmentat abans, perquè em va donar espai de criar els meus fills i de desenvolupar-me

amb ells. La meva vida ha estat abocada a molta feina i tenc diversos temes pendents, com reprendre el piano, que tocava de més jove. M’encanta tota casta de música amb instruments purs, no emprant la tecnología. També hauria d’aprendre el català, que ja va sent hora…

No és tan difícil, ja ho tens a l’orella de tant escoltar!

Com es diu en espanyol, “allí donde fueres, haz lo que vieres”. L’espai vital de l’illa és propici a un benestar. Ja que aquest ens genera un bon nivell de vida, no abusar-ne ni dels sistemes ni les ajudes. Perquè la regió

t’està brindant una possibilitat de tenir una vida amb més qualitat, aleshores s’ha de cuidar molt

A Santes Creus, just baix des monestir, és un bon lloc per fer una calçotada, perquè ajunta art, gastronomia i elevació de s’esperit.

Es monjos cistercencs, procedents de l’abadia de Valldaura s’establiren a Santes Creus l’any 1168 com a abadia no subjecte a cap bisbat. Posteriorment, essent mitrat s’abat Oliver, que era botifler, varen haver d’abandonar s’abadia.

És un monestir que està molt vinculat a Mallorca. S’abat Calbó va rebre donacions des nobles que participaren a sa Conquesta de s’illa l’any 1229 i hi estan enterrats. S’hi pot llegir a ses làpides es seus noms i sa data de defunció.

Precisament es cardiòleg mallorquí Dr. Jaume Aguiló i sa seva esposa Maruja Riba-Cabanyes varen visitar es monestir. Aquest metge m’explicà una història que li havia contada un col·lega seu

Coses d’en Martí

Dones aventureres viatjant a Mallorca

(Pere Sarramalera Cosp, metge d’assistència pública domiciliària, aquells que durant sa meva infància cobraven ses ‘iguales’ o subscripcions mensuals des pacients): hi havia, per devers es anys 40, dos monjos as monestir que eren molt amics. Un d’ells va morir. S’altre anava cada dia, després de vespres, as cementeri per resar pes seu amic. De cop, va veure, que de sa tomba sortia un braç, que s’aixecava com si saludàs com un falangista. La visió es va repetir. El braç va ser traslladat al monestir femení de veïnat anomenat Vallbona de les Monges.

Pere Serramalera juntament amb s’historiador Eufemià Fort Cogul varen ser els creadors de s’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Aquesta entitat sorgí per devers l’any 1944 quan un grup de persones encapçalades per

Martí Cirer i Ramis de can Garrit

ells dos, als quals s’uniria amb entusiasme Mossèn Abdon Socias i Bové, s’adonaren de sa necessitat de crear un entitat que tengués cura i fomentàs sa investigació dels elements històrics, artístics i arqueològics a s’entorn des monestir cistercenc de Santes Creus i sa seva incidència en sa història de Catalunya.

Potser un dia et sorprengui!

Tendries un consell per a altres nouvinguts?

Hemeroteca curiosa

Miranda Miret i Mayrata

Abans de començar volia agrair la dedicació dels lectors d’aquesta secció que cada vegada té més admiradors: moltes gràcies pels comentaris que em fan arribar sobre com trobau d’interessants, curisosos, sorprenents, etc. el retalls de diaris que surten publicats aquí. Podeu continuar enviar comentaris, suggeriments o retalls que vosaltres tengueu a la meva adreça de correu electrònic: mmiretm@yahoo.es

Avui en aquesta secció tendrem dues notícies molt difernts. Començam per la simpàtica i positiva. Una crònica del diari “Correo de Mallorca. Diario católico” de dia 27 de juny de 1922 que informa sobre la celebració de la festa del Cor de Jesús.

Sección Informativa De Sansellas

A las diez, se celebraron divinos Oficios, ocupando la Sagrada Cátedra el referido P. Barceló.

Terminaron tan piadosos actos con la solemnísima procesión de las Cinco Visitas, que recorrió las principales calles de la población, en las que se habían levantado tres altares en cuyo adorno rivalizaron los vecinos.

Felicitamos a los celadores y las celadoras y demás que han cooperado a mayor esplendor de esta festividad.

Faltaríamos a un deber de gratitud si dejáramos de consignar el homenaje dedicado al Sagrado Corazón por nuestro buen amigo don Juan Verd y su piadosa señora doña Francisca Provenzal, entronizándolo en su morada.

Tuvo efecto la tierna ceremonia anteayer, sábado, a las seis de la tarde, siendo el celebrante nuestro celoso Párroco, don Guillermo Parera, bendiciendo un precioso cuadro que fué colocado, por el mismo señor Verd, en sitio preferente; luego el repetido Padre pronunció una sencilla y conmovedora plática.

Suntuosos y brillantes, cual corresponde a la Divina Majestad, han resultado los cultos celebrados esos días en nuestra parroquia en honor al deífico Corazón de Jesús. Comenzaron el viernes con un solemne triduo, durante el cual han cantado las finezas del Sagrado Corazón el elocuente orador Padre Jaime Barceló, teatino.

Ayer, a las siete, el citado Padre celebró misa de comunión general, que se vio concurridísima; en este acto cantaron preciosos motetes nuestras jóvenes aficionadas.

Terminados los actos religiosos, los invitados, que llenaban por completo la espaciosa casa del señor Verd, fueron obsequiados con exquisito y abundante refresco.

Hacemos votos por que el Sagrado Corazón de Jesús colme de gracias espirituales y temporales a nuestro querido amigo y a su apreciable esposa, y que su ejemplo cunda entre los moradores de este religioso pueblo.

Sansellas, 26 de junio Corresponsal

I ara la negativa, no tot pot ser sempre agradable… les coses lletges també passen a vegades…

Una brega entre un home i una dona que acabà malament: violència de gènere l’u de març de l’any 1878 a Sencelles i se’n fa ressò un diari de Tarragona, en concret La Opinión

60 anys de la publicació del Diccionari Català Valencià Balear

Joan Melià (sociolingïsta i professor jubilat de la UIB)

L’any passat, el 2021, es varen fer més de sis milions de consultes a la versió en línia del DCVB. Quan Antoni M. Alcover, l’any 1901, va publicar la Lletra de convit en què cridava gent de tot el territori de la llengua catalana a col·laborar en l’elaboració d’un gran diccionari de la llengua, no es devia imaginar que l’obra que volia començar seria tan consultada, però tampoc que la tasca que volia emprendre s’estendria més enllà de la seva mort.

¿Quantes de grans obres i realitzacions no es deuen haver fet en la història de la humanitat que no s’haurien començat si els seus impulsors haguessin sabut l’abast temporal de la feina que es proposaven?

Si consideram que el DCVB s’inicia amb la Lletra de convit, podem veure que fins al 1926 (vint-i-cinc anys després) no va començar a publicar-se i que fins al 1962 (trenta-sis anys més tard) no es tancaria la publicació amb el desè volum. Entremig d’aquestes dates es va morir l’impulsor (1932), quan només se n’havien publicat els dos primers volums.

No hi ha dubte que l’obra no s’hauria duit a terme sense l’empenta inicial d’Alcover, que va mantenir fins a la mort, i la continuïtat que la perseverança de Francesc de B. Moll hi va aplicar. No és gratuït que s’anomeni igualment amb el nom de diccionari Alcover-Moll. Així i tot, s’ha de reconèixer que si va ser possible també va ser gràcies a la col·laboració de moltíssima gent d’arreu dels Països Catalans. Una col·laboració que es va iniciar amb l’extensa nòmina de col·laboradors voluntaris que des de l’inici va tenir, els quals li proporcionaren

molta d’informació que conforma una part important del contingut de les famoses calaixeres, amb els milenars de fitxes. Però també és de destacar el suport rebut dels qui es feren subscriptors de la publicació apareguda inicialment en fascicles,amb la finalitat de fer l’edició econòmicament viable.

El diccionari es constitueix com una obra única en molts d’aspectes. Vol contenir-ho tot; una missió impossible, evidentment, gràcies a aquest objectiu és una obra única. Al llarg dels deu volums, a més de les definicions pròpies d’un diccionari descriptiu, hi trobam etimologia, transcripció de les diverses pronúncies arreu del territori, variants gràfiques dels mots, tant històriques com dialectals, informació relacionada amb cultura popular, citacions d’autoritat, il·lustracions pròpies de les obres terminològiques, partitures musicals relacionades amb les paraules descrites, correspondència en castellà de molts de mots que hi apareixen, informacions toponímiques i antroponímiques, etc.

Cercar-hi una paraula o simplement fullejar l’edició en paper és una font de plaer i de sorpreses freqüents per les informacions que un hi troba. Interessa, a l’estudiós, a l’erudit, evidentment, però no pot decebre de cap manera a les altres persones per poca curiositat que tenguin amb relació al llenguatge en general o a la llengua catalana en particular. O amb aspectes molt concrets, relacionats amb el dialecte propi o amb formes antigues.

El valor que té per als especialistes s’evidencia en el fet que ha servit de base de molts de treballs

posteriors, des dels diccionaris normatius i de sinònims a treballs d’història de la llengua, de fraseologia, de fonètica, dialectals, de cultura popular, etc.

És una obra essencial que demostra la forta unitat de la llengua catalana, de lligams més o menys incògnits a través de formes comunes entre territoris no contigus geogràficament. Una obra que només pot servir al segregacionisme amb la manipulació del títol, de cap manera si es mira qualsevol altra part més enllà de la portada. Com indica el subtítol explicatiu és l’Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat de l’Alguer de Sardenya. El subtítol és llarg però prou transparent respecte al contingut i a l’abast de l’obra. Reproduir-lo paga la pena.

Problemes diversos, de tipus polític, però també d’enveges i de plantejaments diferents sobre com havia de ser el diccionari o el model unificat de llengua literària (estàndard, en termes actuals), varen fer que el diccionari travessàs per moments d’inestabilitats diverses durant el procés d’elaboració i de mecenatges amb interessos contraposats, que no es resolgueren de tot fins poc abans de la mort d’Alcover.

Avui dia, però, disposam, com ja hem dit d’una obra peculiar i impagable.

Entre el 2000 i el 2001 es van signar acords entre l’Editorial Moll, l’Institut d’Estudis Catalans, el Govern d’Andorra, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de fer-ne

la versió electrònica. Poc temps després ja va ser consultable en línia. L’èxit d’aquesta iniciativa es demostra amb els milions de consultes anuals que ha rebut des d’aquell moment. Com hem dit al principi, durant l’any 2021 es feren 6.088.906 consultes, la qual cosa vol dir, 507.409 cada mes, 16.682 cada dia o, si voleu, 695 cada hora (durant les 24 hores del dia). Les xifres soles demostren l’actualitat de l’obra.

L’accés electrònic a l’obra era una necessitat, com s’ha demostrat. Permet consultes ràpides i precises des de qualsevol terminal (mòbil, ordinador, tauleta...). La comunitat catalana no podria permetre’s el luxe de prescindir-ne. Ara bé, en l’edició en paper —a part de ser un regal incomparable— les consultes tenen l’incentiu, la riquesa, de dur-te a fer un viatge a través de la llengua.

Actualment, amb un acord entre l’IEC i la Institució Francesc de B. Moll, hi ha en projecte millorar l’edició digital, amb afegits com recursos sonors o ampliació de determinats aspectes. Pot ser positiu, evidentment, però sempre s’hauria de poder accedir a la versió inicial de l’obra, com va aparèixer ara fa 60 anys.

La commemoració és una bona excusa per, si encara no ho heu fet o si ja fa estona, per a capbussarvos-hi, per a viatjar-hi a l’atzar. És una experiència ben recomanable per als esperits curiosos

Flòbies

Pere Bergas i Llabrés

Travessam per un costat el pati de les escoles velles i davallam per Ramon Llull. Totes les façanes són d’un celet pàl·lid en aquestes hores, i el silenci es va clivellant amb la xiscladissa dels ocells o amb el ta-tac d’alguna persiana esbatanada, empesa amb massa força des de dins per una mà fugissera; o és el sotragueig metàl·lic del nostre remolc el que trenca la quietud, que s’accentua en haver trepitjat el retxat del clavegueram endret del supermercat o als Quatre Cantons. Enfilarem fins a la creu de Sa Creu pel carrer del Rafal i girarem en ser al capdamunt a l’esquerra. Can Quelino, l’antiga peixateria, on hi havia l’elèctrica, can Ramon, cas Pastoret, can Pou, can Cartutxo, la fusteria de can Rei, can Faril… Recorrerem els Bons Aires de cap a cap, i des de la Volta del Bisbe prendrem per la carretera de Costitx. Si anàssim fora remolc, en arribar al camí de Montuïri, hi voltaríem cap a mà esquerra i hauríem arribat a Can Garreta. Però com que en duim, encotxats, prenem pel camí d’abans, perquè fa més bon entrar al portell. Aquest camí, a casa li deim l’Embiaixat i mena fins a l’Erissal, i com sempre feim quan anam en aquesta finca, l’abandonam en un revolt cap a mà dreta, després de fer un quatre, per agafar, ara sí, el camí de Montuïri, el camí de la Fita, que en diuen a Costitx; la Raia, per als sencellers.

–Aina, davalla els meus guants també –em diu mon pare.

Ja hi som. Un cable d’acer fa de tanca. El destravam i sembla que s’arrufa d’una estrebada executada per una mà invisible que sempre estiri de l’altre cap. No ho paga posar-hi cap enreixat ni cap somier perquè faci de barrera. El padrí jove es ferma sobre els calçons els calçons protectors de fer llenya. Revisarà la cadena dentada del motoret de serrar, n’omplirà el dipòsit de benzina i afegirà un glopet d’oli al compartiment escaient. En

alenar, veim el baf que ens surt pel nas. Quan trenca l’alba sempre fa més fred que a negra nit. I jo dec aguantar el xerrac i una destral, una cosa suspesa amb cada mà. Hi hem anat a fer les voreres netes i a cremar. I a tomar cinc ametllers morts. Aquesta fusta, per dedins, té color de carn de cuixot i fa mengera i tot. De quan te’n llepes els dits.

«...I que fa neu?» Ca! Són flòbies de cendra que voleiant a l’entorn del fogueró me mosseguen el clatell. Mon pare ha calat foc en un no res a dos caramulls d’herba. Convendrà que m’abossi. Un gambuix de llengües enceses s’enfila per sobre de cada munt, ben bé l’altària d’una persona. L’herba verda fa pets, es recargolen les fulletes en ràbies incandescents i la calentor acaba per fer-me girar el rostre perquè no me’l bofegui. El joc de mans hipnòtic de les flames ja m’havia atrapat; els ulls em devien brillar d’una manera estranya. Hi acab abocant un vol d’aritja enorme. És lleuger i espinós, i l’empeny cap avall perquè prengui bé. Em dobleg tota sobre el foc. Tot s’inflama, sent la llenya que esbufega i un reguitzell d’espetecs i flamarades em llepa les sabates. Em piquen els ulls clucs. Ja duc els guants foradats.

Vaig servint troncs al padrí jove perquè els vagi serrant. La negror del fum del motoret m’entra per la mànega. Em perfuma els braços, les aixelles i el pit. És un alè de bèstia, calent i rabiós. Faré la mateixa olor que exhala un llenyer ben col·locat. I del meu cap, com un encenser, eixiran rolls de fum sagrat, densos i ufans. Me’n vaig un tros lluny per desembotonar-me davall una alzina. La sabonera marró del meu orí groc remou l’ocre daurat de la fullaca. M’he girat en sentir trencar un vidre. M’ho col·loc tot aviat per veure que tan sols ha estat un cop encertat de destral en un tronc sec d’ametller. N’han sortit dues estelles. Les mans només

em puden de fum i de suor. Els guants fan olor de mata.

Dins un cor esberlat d’ametller mort, un batec de formiguer viu. Ens l’endurem mig socarrat. Estic compungida d’haver assolat un niu de formigues. Els hem desbaratat el son, fetes una gleva. Són de les carnisseres, de les que dansen amb el cul en punta. Una m’ha mossegat al canell, i l’esborr fregant-m’hi amb ràbia l’altra mà. M’atur perquè em couen els dits. Tenc les ungles com a pètals de safrà.

Avui no hi ha pa ni sobrassada, no hem pensat en l’aigua ni a dur vi. Berenarem de glans torrats amb peus de rata i un rot agre per si res queda engavanyat. Ens miram què hi ha dins la caseta esbaldregada. Hi tenim un cel de teules esfondrat, un pi i un matalàs sollat. Deia la padrina que el campanar de Costitx se sentia de damunt el portal. Al lluny no veig més que capçades de verds diversos i el padrí enfilat damunt un pi que n’engronsa un altre que hi jeu. I el fa caure com cauen els pins: fent esclatar un buit com un qui xita i tothom ha de callar, esqueixant-se esqueixant l’aire que atupa les mates, un ullastre i els altres pins. Això va esser a sa Rota i m’asseguren que no fou cap rondalla com la de n’Arrebassapins. Ni mon pare ni el padrí jove saben com en davallà després; degué surar o tenia l’escala amagada, o fent un joc de mans. Acabam prest. Mon pare es lleva el jersei, es treu la camiseta i es desaferra el mariol·lo suat. El padrí jove se’n riu. Jo també. Pareix un home molt vell, mentre s’eixuga el pit amb la camiseta imperi. I es torna a vestir, acariciat per cent mans d’aire refredat.

Després de tornar a casa, encara surt a voltar amb la cussa. Escolt a tota pastilla Love will tear us apart dels Joy Division una vegada i una altra. No sé què hi trob en aquesta cançó. Puresa, supòs. I d’al-

tres coses. M’entretenc arreplegant glans de damunt una paret d’abans d’arribar al Puig Agut. Esmussen i són dolços a la seva manera. Fa uns dies ha estat Nadal i no em sent contenta ni estranya. Però m’enyor dels amics. Perquè tot és fràgil. Tot ho és, menys la vida, que sempre s’obre pas. Baldament s’arrossegui pel fang i que un perfecte ésser corgelat li esclafi el cap. L’esquelet bonyarrut d’una figuera m’inquieta de cop perquè una branqueta trencada li penja, com un dit lànguid que s’hi manté aferrat amb un filet. És com una arracada trista. O un home penjat. Voldria veure aquest arbre en flames, sols per no tenir la certesa que aquest ditet se’n desprendrà. Però justament és una fusta que només fuma. I pens en el lleu sondroll de les neules dins l’església. No fan gens de fressa. La primera flor d’ametller d’enguany em fa resistir. Al fons de tot sempre hi ha esperança, diuen. Però a la Grècia antiga, que també menjaven figues i ametlles com les nostres, no era cap conhort aquesta espera. Ens mereixem arbres de Nadal cremats, saturats de neules invertides, lluciferines, negres, que s’esmicolin de mirar-les, com de cendra o punta de misto consumit. No per seguir cap mena de ritual diabòlic sinó per mirar d’atènyer una cosa més fonda, molt vella, quelcom d’autèntic, potser

dansant frenèticament a l’estil d’Ian Curtis. Hi don voltes. Escric aquest poema que envii per WhatsApp als amics per felicitar-los per cap d’any –els dits no encerten quasi cap lletra; les hauríeu d’haver vistes mentre teclejava, com em tremolaven, les mans–:

DESPENJAU DELS ARBRES CREMATS

LES NEULES NEGRES QUE TOT L’ANY

HEU ANAT RETALLANT AMB PENA. NO SÓN MÉS QUE FÒBIES TRISTES

DELS DESITJOS ESGARRIATS.

L’ÚNIC QUE US MATARÀ ÉS LA VIDA. LÚNIC QUE ENS SEPARA ÉS L’AMOR.

I EL QUE ENS FA BÈSTIES, LA POR... NO SÓN ELS ANYS EL QUE ENS FA VELLS; ENS MARCEIXEN L’ORGULL, ENS CUREN, ENS ENSENYEN A FER-NOS GRANS. ELS ANYS NO ENS FAN VELLS, APRENGUEM-HO.

Foto: Xisca Alomar

Entrevista a Pere Pons Ramis de can Caló

En Pere és jugador del Binissalem, que actualment juga a la tercera divisió de la RFEF. És llicenciat en Educació Física per la Universitat de Lleida.

On començares a jugar i a quina edat?

Vaig començar a jugar aqui, amb el FC Sencelles, amb l’equip del poble. Si no record malament, vaig començar als 3 anys, a la categoria de ‘xupete’.

Quin és el club on has estat més anys i en què t’ha Influenciat en la teva formació?

El club on he estat més anys ha estat el FC Sencelles, ja que hi vaig estar jugant fins la categoria d'infantil. Després, he passat per altres clubs com el RCD Mallorca SAD, Lleida Esportiu, Atlètic Lleida i actualment el CE Binissalem. Cada club m'ha aportat diferents coses, no és el mateix tenir 8 anys que 20, per això, totes m’han influenciat d’una manera o una altra i estic agraït de tots és clubs i de ses persones que he conegut durant aquest camí.

Quins són els entrenadors que t’han deixat petjada a nivell humà i tècnic? Per què?

No m’agrada posar cap entrenador per damunt d’un altre, al final tots m’han ajudat a crèixer com a persona i com a jugador. No obstant, si que és cert, que hi ha entrenadors, com en Llorenç Gómez, que he tengut una relació especial i a dia d’avui seguesc tenint una bona relació d’amistat, tot això, gràcies al futbol.

Què és allò que valores més dels companys que has tengut i tens actualment?

I dels entrenadors, què esperes d’ells, tu, com a jugador?

Al final, lo millor des futbol són les persones que coneixes. Tant dels jugadors com dels entrenadors valor la bona relació que seguesc tenint després de molts d’anys. I que esper jo dels meus futurs entrenadors? Que segueixin ajudant a la meva formació, no només xerrant de futbol, sinó també com a persona.

Com va ser la teva etapa com a jugador a Lleida? Quines varen ser les experiències que més te varen marcar?

L’etapa a Lleida va ser curta però intensa. Vaig començar jugant amb el filial del Lleida Esportiu, però la lliga es va aturar degut a la pandèmia. L’any següent, vaig estar amb dinàmica del primer equip, i l’experiència que me va marcar més va ser el debut a l’antiga categoria de 2aB.

I el tercer i darrer any, vaig jugar a 1era Catalana amb l’Atlètic Lleida, també va ser un any espectacular on vaig conèixer grans persones.

Joan Miquel Chacón i Nicolau

Què és allò que més valores actualment de jugar al Binissalem? Quines són les fites que vos heu marcat?

El Binissalem és un dels clubs amb més història de Mallorca, per jo és un orgull poder defensar es seus colors. El principal objectiu des d’inici de temporada és mantenir la categoria, i a partir d’aqui lluitar per acabar el més alt possible.

Com valores la refundació de l’actual CE Sencelles? Algun dia hi tornaràs amb els amics i amb el teu germà a jugar al teu poble?

Refundar el CE Sencelles era una cosa necessària, amb les ganes i l’afició que tenim aqui al poble, feia falta. Ara ja només falta el camp, el qual fa vergonya que siguem s’únic o des únics municipis de Mallorca que no tenguem camp

de futbol 11 i haguem d’anar a jugar a un poble veí.

Seguint amb la segona pregunta... Si, algun dia hi tornaré, aqui tenc tots els amics i me fa ganes tornarhi.

Quins són els teus reptes de futur?

Soc graduat en el Grau en Ciències de l’Activitat Física i Esportiva, i encara que ara mateix no tengui reptes molt definits, si que esper una vida dedicada a l’esport, ja sigui al futbol i/o a l’entrenament, podent ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones.

Quan acabis la teva etapa de jugador, t’hi veus d’entrenador?

Més que d’entrenador, com a preparador físic

Imatges d’ahir

Joan Florit i Horrach

En aquesta secció, en aquest ocasió hi tenim una imatge que hi escau ben bé a l’època: som a les festes de Nadal i a la imatge hi tenim una guarda d’indiots. La fotografia, de les primeres dècades del segle passat, està feta a la finca de can Guapo, a la zona de la carretera que va cap a Cascanar.

Els tres personatges que hi surten durant l’estiu, guardant els indiots, són, de mà esquerra a mà dreta: en Bartomeu Bennàsar Llabrés de ca s’Escolà, na Margalida Llabrés de can Tòfol i na Margalida Bennàsar Llabrés de ca s’Escola i més coneguda com a n’Escolana.

Foto amablement cedida per na Margalida Salas Bennàsar, de ca n’Escolana i de can Peret

Notícies fresques

Na Barramota

Heu de creure i pensar, i pensar i creure que hi ha gent que se pren molt en sèrio aquests desbarats que escrit per aquí. Idò, no vos creurereu com se va posar de mufat qualcú que va sortir anomenat sa darrera vegada. No sé com s’atreveixen a fer-me tan de cas... però no saben que, per dir tants de desbarats, m’han d’haver ‘donat somnifers, sodomitzada’?

Partint de sa base que aquesta secció que faig es de xafarderies, doiots i demés fauna rural... Partint de sa base que la vaig heredar des meu padrí que ja s’havia destacat durant molt d’anys per escriure coses tocades des boll... Partint de sa base que som una no-res.... Partint de sa base que es que duen sa revista endavant no tenen res a veure amb ses animalades que hi pos... vull demanar disculpes a l’Honorable Senyor Batle de l’I·lustre Ajuntament de Sencelles per si les meves paraules de la darrera revista li varen provocar agrura. Promet que no tornarà a succeir... no tenc cap prova, no tenc cap dato, no tenc cap número de res de res. Ara bé quan començ un escrit que diu... ‘M’han dit que diuen’... i continuu amb un ‘diuen diuen que’ i per rematar acab amb un ‘com xerra sa gent!’ ja vos podeu imaginar que tot és murmuració mal intencionada... i no hi ha per tant d’agafar-s’ho tant en sèrio! Venga una rialleta, que això són dos dies!

Aquestes peces des Moviment Feminista, me maten... comanen vídeo i si no els agrada lo que hi fan, pues ho canvien i ja està. No, i encara voldran que col·laboris una altra vegada.

Estic malalta i m`he de medicar, per ventura deixaré de sortir durant uns mesos, coses des tractament, l’any que ve hi ha eleccions i ja sabeu que si jo me mossec sa

llengo, m’enverineria jo mateixa...

Trob que ara que a Biniali tenen un pilot campió del món de motos, i que a Sencelles també... no sé que esperen a fer-mos un circuit. Jo ja ho veig ben clar: Circuit de Son Sales, enlloc d’un golf, quedaria bé un circuit. Bé, d’acord li posaríem Circuit Ventura Rubí.... n’hi ha cada un que agafaria una enravenada....

També va sorprendre molt de sa darrera revista lo que vos vaig mostrar sobre que se forma un grup de Vox. No sé que té d’estrany si a la vila hi viu un alt dirigent des partit de Palma, és ben normal que ara que venen eleccions vulgui animar es cotarro i facin un grup. Tenen dret, com tothom!

Ara bé, no m’estranyaria que fos com Ciutadans, que va ser vist i no vist, a sa pàgina web seva només hi varen ser a temps a penjar sa presentació des comitè local i sa presentació de sa llista...i nunca más se supo! Desconfiau d’aquells que només surten a rotlo quan hi ha sarau... i la resta des 4 anys... missings!

Ses masses enfurismades me topen pes carrer i me diuen que a la vila hi ha parts i quarts... i me tornen insistir tot lo dia. Jo per no sentir-les vos ho coment i ja està, a veure si me deixen tranquil·la un temps: Resulta que es veinats de s’Era d’en Pelat tenen per aparcar es solar municipal de davant es matadero i sa fincarra de darrera l’iglesi. Es de sa contrada des Rafal tenen un solar a n’es final des carrer, un altra a Bons Aires i es solar municipal des carrer des Molins. És de sa creu de sa Cometa tenen a banda i banda de Donants de Sang, sa plaça de ses Escoles i davant s’escola nova... i es de sa Creu de can Maví: jo vos ho diré, res de res!

En els quaranta anys de la revista Sa Sella

Aquest 2023 fa quaranta anys que el Centre Cultural de Sencelles vàreu emprendre l’aventura de fer una revista de poble. Ja feia temps que éreu ben actius en la dinamització cultural del poble. La revista era una passa més en aquesta tasca. I ha donat fruits.

En les vostres primeres pàgines ja avisàveu de la finalitat de la revista: «ser un mitjà d’unió de tots aquells que volen contribuir en fer un poble digne de la seva història i que els protagonismes personals quedin postergats en benefici del bé comú». En definitiva fer «un servei al poble».

Per aquestes pàgines que teniu a les mans hi hem pogut llegir notícies, reportatges i articles d’opinió sobre diferents temàtiques, algunes encara d’actualitat: ecologisme, patrimoni, urbanisme, debats polítics o memòria democràtica, imatges d’ahir i d’avui, etc… que han enriquit el debat sobre la vida del poble. I també notes de redacció per explicar el perquè d’algunes decisions editorials. Una aposta per la transparència informativa que només fa la premsa de proximitat, la que està arrelada al territori.

La gent passa gust de veure’s retratada a la revista, però també de poder llegir articles de divulgació històrica com els diversos números especials i monogràfics, que són cabdals per conèixer la història llunyana i recent de Sencelles. Entre aquests cal destacar el dedicat a mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, l’especial de la Segona República Espanyola a Sencelles, el 75è aniversari de les Escoles Graduades, i el publicat amb motiu del 150è aniversari de la mort de la Beata Francinaina Cirer l’any 2005, etc.

Sabem que, malauradament, hi

ha hagut moments en què no s’ha pogut publicar, però també que hi ha hagut canvis en la publicació fruit de la sortida i entrada de col·laboradors que li han donat noves forces. També en el seu format i edició, passant de les fotocòpies i el ciclostil a la impremta dels franciscans de Petra (sens dubte, una feina impagable per les revistes dels pobles) a la impremta Tirrena a Manacor.

Com la resta de revistes de premsa forana, sa Sella ha destacat per tenir una gran força de voluntat per mantenir el compromís de difondre informació de proximitat i acostar la nostra cultura a la ciutadania. I a més a més, fer-ho en la nostra llengua. També en els darrers anys, a través del vostre web i de les xarxes socials, ben actives, per cert, donant compte de tot allò que afecta Sencelles, els seus habitants i els seus redols.

Avui podeu dir amb satisfacció que la revista Sa Sella ja compta amb més de 175 números en els prestatges de les coses fetes i que es conserven col·leccions completes de la revista a moltes cases del poble. Tot un patrimoni periodístic, cultural i lingüístic que cal conservar, rellegir i consultar.

Per tot plegat en nom de l’Associació de la Premsa Forana us vull felicitar per aquests quaranta anys de Sa Sella i vull reivindicar l’orgull que sigueu part de les revistes de premsa forana, compromesos amb la llengua, la cultura i el nostre territori. Que molts d’anys més pugueu continuar amb el vostre compromís de ser una revista crítica, plural i oberta, que faci que tots els sencellers i les sencelleres puguin dir amb orgull «Jo llegesc Premsa Forana. Jo llegesc Sa Sella».

Rafel Puigserver Pou President de l’associació de Premsa Forana de Mallorca

De fet, les persones majors prefereixen guaitar al carrer on alguna cosa està passant, que a la verdor de fora vila que els pugui donar una tranquil·litat que no necessiten.

Simon Carmiggelt, Escriptor holandès