Sa Sella 174

Noticiari

Agència de Selleters

Maig

Dia 2. Presentades 500 al·legacions. Al projecte d’obertura d’un vial des de carrer Jaume Sard fins a la carretera de Costitx sota l’auspici d’en Joan Carbonell de can Feril.

Dia 3. Nova bibliotecària Estela Romero, de Santa Maria del Camí, és la nova persona encarregada de la biblioteca municipal.

Dia 4. Donació de sang. Al local de la Llar dels Padrins amb la unitat mòbil de la Fundació Banc de Sang.

Dia 5. Projecte de nou vial. L’ajuntament de Sencelles anuncia que, davant de les al·legacions presentades, el projecte del nou vial de la carretera de Costitx queda apartat i ara els esforços quedaran centrats en aconseguir un camp de futbol i el traçat de la via de ronda nord que enllaci les carreteres d’Inca i Palma.

Dia 6. Comunicat de premsa. Del PP de Sencelles celebrant que s’hagi rectificat en el tema del nou vial de Jaume Sard i criticant el batle per prendre decisions de manera unilateral.

Dia 7. Fira. Comencen els actes festius organitzats amb motiu de la fira del tercer diumenge de maig a Sencelles, amb una sessió de jazz.

Dia 8. Romeria. La romera des de sa Casa Blanca fins a Sencelles arriba a la XXXIV edició. Un grup de sencellers i de binialers també va fer el camí de venguda.

Dia 8. Concentració feminista. Convocada pel Moviment Feminista de Sencelles en rebuig per un nou assassinat.

Dia 10. Nou centenari a

Sencelles. En Pedro Rotger Llabrés de ca n’Estela va celebrar els seus primers 100 anys envoltat de salut i la seva família.

Dia 13. Bonificacions a l’impost de plusvàlues. L’ajuntament de Sencelles aprovà una bonificació de fins al 95% en determinades circumstàncies.

Dia 14. Assemblea de Premsa Forana. Celebrada a Montuïri, coincidint amb el 70è aniversari de la revista local Bona Pau.

Dia 14. Acte de reconeixement al personal laboral de la Residència Sor Francinaina.

Dia 15. Fira. Amb paradetes, concert de la Coral i Dones amb Cor, exposicions, demostracions de tosa, tast de productes agroalimentaris, animació infantil, etc.

Dia 18. Comerç local. Aprovada la campanya per impulsar el comerç local proposada pel PP.

Dia 19. Beata. 400 alumnes de diverses escoles regentades per les Germanes de la Caritat pelegrinaren fins a Sencelles per visitar la Beata.

DIa 19. Trobada d’Entitats de la

Tercera Edat. Va tenir lloc a Lluc, després de dos any de no celebrarse per l’emergència sanitària, amb participació de l’Associació de Biniali.

Dia 19. Gent gran. Xerrada organitzada per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) al local de la tercera edat de Sencelles sobre el Servei de Promoció de l’Autonomia per a la gent gran.

Dia 20. Dia de tosa. A la finca de cas Elois, amb molta participació i moltes ganes de passar-ho bé.

Dia 24. Temporal. Caiguda d’uns 60 litres en molt poc temps, amb el resultat d’esbaldrecs, parets caigudes, terra arrossegada, etc.

Dia 25. Can Bril. Reunió per decidir els usos de les sales del Casal d’Entitats de can Bril, convocada per la regidoria de Participació i en vistes a la reforma que s’hi ha de fer.

Dia 29. Concentració de rebuig contra els darrers feminicidis, convocada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 28. Gent gran. Visita de membres de l’Associació de Gent Gran de Biniali al Centre Rafel Nadal de Manacor, amb dinar al Restaurant Sa Creu de Petra.

Juny

Dia 1. Procés participatiu. Segona sessió del procés participatiu per decidir el futur del Casal d’Entitats de can Bril.

l’Ajuntament i la irresponsabilitat dels infractors que abandonen bagatge onsevulla.

Dia 7. Nota de premsa. Del PP de Sencelles denunciant irregularitats urbanístiques del nou aparcament municipal del final del carrer des Rafal.

Dia 9. Jornades d’emprenedoria a Sencelles amb activitats festives i la presentació dels continguts de rutes del nou web www. visitsencelles.com

Dia 9. Nou servei de llibreria. Cada dimecres, a partir de les 20 hores, s’instal·larà la furgoneta de la Llibreria Univers Literari d’Inca a la plaça de la Vila per espai d’uns 35 minuts.

Dia 10. Romanent de tresoreria. L’ajuntament de Sencelles anuncia que és de més de 1.8 milions d’euros i que això permetrà fer projectes de reforma de les instal·lacions esportives, reparacions al CEIP can Bril i ajudes al comerç local, entre d’altres projectes.

Dia 4. Marxa nòrdica. Al celler Ca sa Padrina, organitzada per la DO Binissalem-Mallorca dins del programa dels Wine Days 2022.

Dia 4. Fira a Biniali. Enguany les activitats es concentren en dissabte amb concerts, visita guiada i campionat de tir de fona.

Dia 5. Nova concentració de protesta, organitzada pel Moviment Feminista de Sencelles contra els darrers assassinats de dones.

Dia 6. Denuncien la brutor dels camins. L’entitat ecologista GADMA (Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient) ha denunciat la brutor de restes d’obra que s’acumula a determinats camins municipals davant la deixadesa de

Dia 11. Assemblea feminista. Organitzada pel Moviment Feminista de Sencelles, a la piscina per programar futures accions.

DIa 11. Tast de vi i mindfulness. Al celler Santa Caterina, dins del programa dels Wine Days organitzats per la DO BinissalemMallorca.

Dia 12. Estrena de les rutes naturalistes. Amb una sortida dirigida per Malén Bibiloni, l’autora de les visites centrades en la naturalesa del web visitsencelles.

Dia 12. Concert de jazz. Al jaciment de la Cova del Camp del Bisbe, com una activitat més del llançament del web visitsencelles.

Dia 14. Excursió. Per celebrar el fi de curs del taller de memòria de les associacions de majors de

Sencelles i de Biniali. Anaren de visita a la possessió des Calderers i després a dinar.

Dia 15. Pedrissos de can Huguet. S’han posat a les obres de la plaça. Amb la jardineria col·locada i els nous pedrissos, agafa ja la forma definitiva.

de l’escola de ball de l’Agrupació Es Jonc amb una ballada a la plaça de can Bril.

Dia 26. Concentració de rebuig contra els assassinats masclistes, organitzada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 28. Berenada organitzada al bar Centro Parroquial de Biniali per a tothom que va ajudar a fer la la celebració de la revetla de Sant Joan, patró de Sonarrossa.

Dia 29. Festa de Sant Pere. Titular de la parròquia de Sencelles.

Dia 23. Revetla de Sant Joan, celebrada pels veïnats de la zona del llogaret de Sonarrossa.

Dia 24. Festa del Sagrat Cor, celebrada a la parròquia de Sencelles amb catequesi de la solemnitat.

Dia 25. Ball de bot. Final de curs

Dia 18. Festa del Corpus a les dues parròquies del nostre municipi.

Juliol

Dia 1. Inici de les festes de Biniali. En honor al patró Sant Cristòfol.

Dia 3. Protesta per l’exclusió del català. MÉS per Sencelles i Biniali protesta perquè, en el cinema a la fresca de les festes de Biniali. només s’han programat pel·lícules en castellà.

Dia 9. Exposició d’escultura de l’artista Lucio Sants, titulada Dualismo Ontológico a l’establiment de Turisme d’Interior Can Maví al carrer d’Antoni Maura de Sencelles.

Dia 10. Festa de Sant Cristòfol. Biniali va celebrar les seves festes d’estiu. La missa en honor del patró la va presidir el Bisbe de Mallorca.

aquesta situació.

Dia 27. Retorn polític. El grup independent Acord per Sencelles i Biniali (AXSB) s’ha reincorporat a l’estructura d’EL PI i dona per finalitzat un distanciament de dos anys.

Dia 16. Festa de Ruberts. En honor a la Mare de Déu del Carme.

Dia 23. Contacontes. Al mercat del dissabte, amb l’espectacle Senalla de contes.

Dia 25. Tancament parcial de l’aparcament del carrer Bons Aires. Només es pot usar per aparcar la zona delimitada com a urbana i la resta, segons la normativa urbanística és rústica i no s’hi pot aparcar. El PP emet un comunicat protestant per

Dia 27. Habitatges de protecció oficial. Se signa un conveni entre l’Ajuntament i la Conselleria de Mobilitat i Habitatge per estudiar la construcció, l’any 2023, de 10 habitatges de protecció oficial, en règim de lloguer, al solar municipal del carrer dels Molins

Dia 29. Pista de pàdel il·legalitzable. La polèmica instal·lació esportiva construïda sense llicència per un particular a la zona urbana protegida de Binali (carrer d’en Fiol) no pot ser legalitzada i per tant hauria de ser llevada per mor del seu alt impacte.

Dia 30. Festes. Comencen els actes de les festes de la Mare de Déu d’Agost, patrona de Sencelles, com per exemple la Marató Fotogràfica. La festa de les quintades va ser molt celebrada, però l’estat en què quedà la plaça va generar polèmica.

Dia 31. Nova concentració antimasclista, en protesta pels darrers assassinats, organitzada pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 31. Teatre prehistòric. Organitzat per la Ruta Arqueològica, al jaciment del talaiot de Son Fred es representa el muntatge Foners.

Agost

Dia 1. Projecció. Del documental d’IB3 sobre el cas de l’assassinat a Sencelles l’any 1936 de Pilar Sánchez Llabrés amb intervenció del seu director, Pedro de Echave, al Casal de can Garau.

Dia 4. Taller d’autodefensa. Per aprendre a protegir-se d’agressions masclistes amb la tècnica oriental Wen-do. Organitzat pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 4. Torneig de Truc. En el marc de les festes de la Mare de Déu d’Agost amb organització de Sa Sella. La tarella guanyadora va ser la formada per Joan Ferrer de ca na Sorda i Joan Verd de cas Veroler.

Dia 7. Festa de l’Embala’t. Amb molta participació després de dos anys sense poder-se celebrar.

Dia 8. Passejada cultural. Organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver amb visita a Sonarrossa, Son Santjoan, Morelló Nou, etc.

Dia 8. Variant descartada. S’anuncia la intenció del departament de Carreteres del Consell de Mallroca de descartar definitivament el model proposat pel projecte de variant de Sencelles.

Dia 9. Inauguració. De l’exposició sobre violència masclista a Can Garau.

Dia 9. Disconformitat. De l’Ajuntament de Sencelles sobre

l’ajornament del projecte de variant sense oferir alternatives. El batle anuncia mitjançant una nota de premsa que ha demanat una entrevista amb Iván Sevillano del Consell de Mallorca per protestar.

Dia 10. Comunicat del PP. Demanant al batle que rompi el pacte amb Volem i el PSIB-PSOE.

Dia 10. Comunicat de MÉS.

Demanant al batle que proposi un traçat alternatiu per a la variant.

DIa 11. Primera Nit de l’Art de Sencelles. Amb molta de participació i animació.

Dia 12. Campiona d’Europa. De la modalitat scrath es va proclamar la ciclista noruega afincada a Sencelles Anita Yvonne Sternberg a les proves celebrades a Alemanya.

Dia 12. Desfilada. De models amb roba antiga de drap organitzada per Es Jonc i amb la direcció de Xisco Dopico.

Dia 13. Taller de picar marès. Al mercat del dissabte amb la participació del mestre artesà.

Dia 14. Mesures especials antivandalisme. A les revetles de les festes comunicades a través d’una nota de premsa anunciant multes de fins a 12.000 euros per conductes incíviques.

Setembre

Dia 3. Lliurament premi literari Vila de Sencelles. A la Placeta de l’Obra amb l’actuació de Marcel Cranc. Va resultar guanyadora l’obra Trenant Vides de l’escritora llucmajorera Bel Mut.

Dia 8. Gravació. A Jornets d’un episodi d’un nou programa d’IB3 TV, dedicat als municipis del Pla amb el títol d’Emplatats, i amb la

Dia 15. Festa de la Mare de Déu d’Agost. Amb les tradicionals celebracions a Sencelles per festejar la patrona.

participació dels balls d’Es Jonc i dels xeremiers d’Es Capoll Llarg.

Dia 9. Passejada nocturna. Per la zona de Biniali amb el guiatge de Tomàs Vibot creador de rutes de www.visitsencelles.com.

Dia 10. Sopars de carrer. Reactivats una vegada passada la pandèmia. S’han animat a tornar fer festa al seu carrer els veïnats de les vies de Son Arrom - Serra, Jardins i Rosari, entre d’altres.

Dia 14. Nota de premsa. Del PP de Sencelles i Biniali per presentar la seva proposta de l’Ajuntament de Sencelles pagui el transport escolar de l’alumnat que estudia batxiller a l’IES de Sineu

Associacions de Sencelles

La Unió Republicana Federal (I)

Unió Republicana Federal és el nom d’una associació, creada al mes de maig de 1931, que va depositar la seva documentació al Registre d’Associacions del Govern Civil i que ara està guardat a l’Arxiu del Regne de Mallorca. En concret al Registre hi ha tres documents:

- El certificat de la seva constitució de dia 09/05/1931, essent el president Antoni Rosselló Nadal, conegut a la vila per ser el practicant de l’apotecaria.

- El document acreditatiu d’haver fet la presentació del reglament de l’entitat amb data de 24/04/1931.

- El Reglament de la Societat Unió Republicana Federal (URF) de Sencelles de 25/04/1931, amb domicili al carrer des Rafal n. 5 (local propietat del manescal Rafel Vich i Cladera i on hi havia instal·lat als baixos el cafè de ca na Polla). L’acta de constitució amb data de 09/05/1931 manifesta que la seva Junta Directiva estava integrada de la següent manera: com a president: Antoni Rosselló Nadal, el practicant de l’apotecaria; vicepresident: Joan Roig Gelabert, de can Negret; secretari: Rafel Vich Cladera, manescal; vicesecretari: Antoni Cirer Ferragut; depositaricomptador: Francesc Horrach Mulet; i vocals: Sebastià Bergas Munar, Miquel Noguera Grau, Miquel Arrom Cirer i Josep Ferrer Torrens.

El Comitè estava format per un secretari, Llorenç Maria Duran Coli (el director de l’escola), i vuit vocals: Antoni Bibiloni Pons (de can Guixa), Josep Socias Llabrés (de cas Mostatxet, saig de l’ajuntament), Antoni Verd Bibiloni (de can Rabassa, secretari de l’ajuntament), Miquel Pujadas Colom (de sa Tenda), Andreu Roig Gelabert (de can Negret), Guillem Ferrer Torrens, Jordi Zuazaga

Llabrés i Miquel Ferragut Llabrés.

L’article 1 del Reglament expressa que: “La sociedad constituida en este pueblo con el nombre de Unión Republicana Federal, tiene por objeto el fomento de la cultura de los socios, recreo y propaganda política”.

Els militants, en pagar les quotes, tenien dret a uns vals que permetien fer consumicions al cafè, seu de l’entitat. Aquest en concret era d’Antoni Verd Bibiloni i el va guardar el seu fill Antoni Verd Rubí.

La Unió Republicana Federal de Sencelles seria per tant una entitat dins l’òrbita del Partit Republicà Federal de Mallorca (PRFM), vendria a ser la delegació local al nostre municipi d’aquest partit.

A la Gran Enciclopèdia de Mallorca hi trobam qu el Partit Republicà Federal de Mallorca (PRFM) es va formar a Palma el mes de juliol de 1930 i a les eleccions municipals i legislatives de l’any 31 va anar en coalició amb els socialistes. El seu principal dirigent, Francesc Julià Perelló, fou elegit diputat a Corts i president de la Diputació Provincial de les Balears. Pel gener de 1932 s’adherí al Partit Republicà Radical que liderava Alejandro Lerroux i això motivà que el sector més esquerrà abandonàs el partit i constituís Acció Republicana de Mallorca .

Joan Florit i Ho rrach

Temps de figues a Sencelles

Entrevista a Guillem Ferrer de Cascanar

Joan Miquel Cha cón i Nicolau

D’on te ve aquesta gran passió per les figueres i els tipus de figueres?

Jo crec que, en general, tot em ve de les meves arrels pageses. És a dir, aquesta “passió”, com tu dius, es circumscriu dins la “passió” per tot el que representa el món rural: els cultius tradicionals, les races autòctones, les tasques del camp, la natura, la nostra flora i fauna...

Quan vares a començar a interessar-te pel seu conreu i per la situació dels figuerals a Mallorca i a Sencelles, en particular?

En el meu cas, una vegada arribat a l’edat adulta, va ser quan vaig començar a conèixer tot el món de la figuera; a partir d’aquí, i a poc a poc, necessites ordenar un poc tota la informació que has anat recercant i recopilant: les distintes varietats, els orígens de cada una... però també la collita de les figues, el món de les figueraleres, les casetes de sequer, els estris i ormejos que s’usaven, les gloses i cançons pròpies de la tasca...

Quines castes de figues podíem trobar a Sencelles i quines podem trobar actualment?

El que cal considerar en primer lloc és que Sencelles era un dels municipis amb més extensió de figueral. Concretament, l’any 1866, segons consta al Die Balearen, el cultiu de la figuera en relació a l’extensió total del terreny productiu era del 18’86%. Aquesta ràtio situa Sencelles, en aquells anys, com a tercer municipi de Mallorca a nivell percentual. En valors absoluts, ocupava el cinquè lloc, amb una extensió de 699,48 has. cultivades.

Segons la mateixa font, les tres

possessions on més figueral hi havia eren: Son Saletes, Son Sega de Can Raió i Can Grau. Apart d’això, no hem d’oblidar una gran quantitat de figuerals més reduïts, familiars... així com que molts de corrals dels nuclis tenien la seva figuera o figueres.

Respecte de les varietats, en aquell temps es feia una classificació molt genèrica: xerraven de figues de taula, figues de sequer i figues per al bestiar. Així i tot, l’any 1910, Pedro Estelrich publica un llibre, “La higuera y su cultivo en España”, on fa una enumeració i descripció de cinquanta varietats pròpies de les Illes Balears. D’aquestes cinquanta, moltes d’elles eren conreades a Sencelles:

Algerines, alacantines, roges, albacors, coll de dama, verdals, paratjals, martinenques, hivernenques, cucurelles, ull de perdiu, marededéus, de la caseta, de la roca, llimonenques, calderones, redona de gra, bordissots, miralla...

Malauradament, aquesta gran diversitat s’ha vist molt restringida, de vegades per malaltia dels arbres, i de vegades per deixadesa i abandonament. Tot i que encara podem trobar qualque exemplar centenari, la riquesa varietal ha minvat dràsticament. Avui només és fàcil trobar-ne d’algerines, paratjals, albacors, roges, coll de dama, bordissot... I parlam, moltes vegades, de pocs exemplars de cada una...

Hi ha sencellers que encara tenen cura d’aquest tipus de conreu i de quines castes de figues en concret? On les podríem trobar?

Aquí és obligat citar en Miquel Bennasar, de Can Llabrés, que fa

uns anys plantà el figueral de Can Bruno, de cent figueres. Aquests cent arbres són de quaranta varietats diferents. Apart de les que ja hem esmentat, sé que en té una de cucurella, la branca de la qual li aconseguí mon pare. Fins allà on jo sé, crec que és l´única de tot el terme municipal. Potser havíem de fer bona la coneguda glosa: “Figues roges, cucurelles, Paratjals i albacors. D’aquestes en menjareu vós Si vos casau a Sencelles”.

Ell possiblement sigui el darrer senceller que ha plantat un figueral. Evidentment, hi ha altres persones que han plantat una petita sèrie de figueres (entre sis i deu, usualment) de diferents varietats a les seves finques.

Tenim una casta específica de figa sencellera? on la podem trobar i quines característiques té?

Una figuera originària de Sencelles, citada per Pedro Estelrich a la seva obra que abans hem esmentat, és l’anomenada “redona de gra”. Transcric seguidament la seva descripció: “Originaria de Sansellas. Esta variedad de fruto negro, que alcanza mediano desarrollo, tiene algun interés porque madura el fruto tarde y, siendo este de buen sabor, es un gran recurso para la alimentación del cerdo de cebo, cuando la mayor parte de variedades de la higuera común han terminado la madurez de sus frutos.

Este higo se come verde y es muy apetecido por el ganado de cerda, pero no apropiado para la desecación.

Es de forma esférica con las siguientes dimensiones: Ancho, 4 centímetros.

Alto, con el cabillo coriáceo, 4 centímetros.

La hoja trilobada mide 23 centímetros, desde el cabillo al ápice, o sea el extremo opuesto; y su anchura es de 16 a 17 centímetros. La apariencia de la hoja es elegante.

Esta variedad no tiende a aumentar su cultivo.”

Segons Montserrat Pons i Boscana, autor de “Les figueres a les Illes Balears” i propietari i promotor del Camp d’experimentació de Son Mut Nou (Llucmajor), aquesta figuera ja s’hauria exhaurit.

Per altra banda, i ja que anomenam Montserrat Pons, amb seguretat el màxim investigador i coneixedor de les nostres figueres a l’actualitat, hem de dir que a Son Mut Nou hi té una figuera, la branca de la qual procedeix del figueral de Jornets, anomenada “albacor de molla de

meló”. No se’n pot garantir el seu origen senceller, però sí la troballa.

Per acabar, hem d’esmentar que a les figueres de Cas Manescal, al Camí de la Màniga, en tenien una de casta desconeguda, fins que Montserrat Pons la identificà com “calderona”. Tot i que a la seva obra apareix com originària de Felanitx, teories posteriors apunten la possibilitat d’un origen senceller, estès després cap a Felanitx.

L’ús de les figues a la ramaderia és tan antic, que la paraula fetge (hígado en castellà, foie en francès...) prové de l’adjectiu llatí “ficatum”, a la seva expressió “jecur ficatum”, fetge alimentat amb figues... És a dir, donaven

Quin ús tenen les figues a la ramaderia i quin impacte podem trobar sobre la gastronomia?

Figuera roja localitzada al Pou Nou (Cascanar)

aquesta denominació als fetges dels animals que alimentaven amb figues... Coromines ho explica perfectament al Breu Diccionari Etimològic.

A partir d’aquí, les figues han estat un ingredient essencial per a l’engreix del porc, que era, en aquell temps, el sustent anual d’una família. Les fulles de la figuera eren excel·lents per al bestiar oví, i la fusta s’emprava per al solatge dels carros.

Recordem també aquella dita que deia que la figa era “el pa dels pobres i el postre dels rics”.

Avui en dia, a la gastronomia actual, trobam, des d’elaboracions tradicionals, com les figues seques, el pa de figa, la confitura de figa...

a creacions més innovadores com cafè de figa, mostassa de figa, licor de figa (per cert, molt bo...)

Per on passaria el futur de les figues a Sencelles? Quines expectatives tenim actualment al nostre poble?

Qualsevol futur passa per l’escola. Ningú estima el que no coneix i, per tant, els adults tenim la obligació de donar a conèixer i transmetre tot aquest món que envolta el cultiu de la figuera. Vull destacar la tasca d’ARCUFI, l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, que té la seva seu a Lloret, i a la qual pertany. Recordem la Fira del Sequer d’aquest poble veïnat, el primer diumenge de setembre...

Des de les institucions, com és el

cas dels Ajuntaments, en algunes zones verdes públiques podrien plantar-se figueres, adequadament identificades, perquè la seva funció d’arbres d’ombra és pròpia de la Mediterrània al llarg dels segles... De vegades, cercam en espècies de fora el que tenim tan a prop...

Per acabar, voldria reproduir part de la presentació que ARCUFI fa sobre els seus objectius...

“L’interès de les persones que integram ARCUFI se mou entre la idea romàntica de qui constata que el cultiu de la figuera a Mallorca és una realitat traspassada i caduca i qui creu que, en una economia i un món globalitzat, preservar les varietats locals (la biodiversitat cultivada) i treballar per a la sobirania alimentària són reptes pels quals s’ho paga dedicar-hi esforços.

En aquesta diversitat d’interessos, allò que promovem des d’ARCUFI és la creació de xarxes amb totes aquelles persones, entitats o institucions que tenen interès i voluntat d’apropar-se al món de les figueres a Mallorca. Per això, en aquesta iniciativa, hi caben els que estimen l’agricultura i estan disposats a plantar figueres, intercanviar brots i mudes, aprendre a exsecallar o reconèixer les varietats; els que volen aprendre a conservar els fruits, assecar figues, o qualsevol altra elaboració d’aquesta saborosa fruita. Hi caben també, tots aquells que tenguin interès en el patrimoni ficari, siguin les manifestacions de cultura material que se feien servir a l’entorn del cultiu de la figuera, la recol·lecció i conservació de les figues, les casetes de sequer, etc. però també els costums, les tradicions, el cançoner, el ball, l’etnobotànica o la gastronomia de la figuera i la figa. Hi caben també totes aquelles persones que estimen la festa del Sequer i volen col·laborar per mantenir-la i, si és possible, millorar-la”

Figuera centenària de la casta coll de dama blanca ( Son Company)

Origen i sentit de la Flama del Canigó XXIV Festa de la Llengua 2022

Sara Martínez i Moll Delegació de l’OCB de Sencelles

La Delegació de l’OCB de Sencelles també hi ha ser representada a Alaró. Proposta de la nostra delegació per l’any que ve: per la revitalització de la llengua al nostre municipi, i del sopar Santjoaner a Sonarrossa, amb l’encesa d’una Foguera amb la Flama del Canigó per la Llengua.

L’origen de la festa de la flama del Canigó es remunta a l’any 1955, quan un grup d’excursionistes enamorats d’aquest cim dels Pirineus i amb la inspiració del poema èpic, de Jacint Verdaguer, van tenir la iniciativa d’encendre els focs de la Nit de Sant Joan d’alt d’aquesta muntanya. Al 1963 aquests impulsors de les fogueres de Sant Joan a la Catalunya Nord, van començar el costum, que amb el temps ha arribat a tots els territoris dels Països Catalans, d’estendre la Flama del Canigó, lligant-la a la celebració mil·lenària del solstici d’estiu, tan vinculada al foc i al seu significat col·lectiu, així com a la festa de Sant Joan patró comú dels PPCC.

Malgrat la dictadura franquista i la clandestinitat, aquesta tradició es va escampar ràpidament per tot el País, com a símbol de la pervivència de la cultura i la llengua catalana. Actualment hi ha desenes d’entitats que celebren la festa repartint per tot el territori espurnes de la mateixa flama, que s’encén aquest bell cim a finals de juny, i que es conserva encesa tot l’any en el Castellet de Perpinyà, (ciutat actualment de l’estat francès) que a l’edat mitjanava ser la capital continental del Regne de Mallorca.

Perquè aquest ritual sigui possible el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones,

representants de totes les contrades, es troben a l’Aplec del Canigó per distribuir-se les feines de mirar com fer-la arribar a tot el territori. Després de Perpinyà la flama arriba a Barcelona, on es rep a la plaça Sant Jaume amb l’àliga i els gegants de la ciutat, d’allà s’estén fins Alacant i travessa el mar, fins al municipi del Raiguer Mallorquí d’Alaró, que dia 23 de juny d’enguany va acollir la 24à Festa de la Flama de la Llengua, l’origen de la qual es remunta a l’any 1907, quan l’alaroner Joan Rosselló de Son Forteza, va organitzar dalt del cim del Castell d’Alaró, una encesa de fogueres per enllaçar Mallorca, amb els cims germans del Canigó i Montserrat.

Ara fa sis anys que la Flama del Canigó desembarca a Alaró, quan el que aleshores era el seu batle, Guillem Balboa, va anar a recollir-la per primera vegada al Parlament de Catalunya, i en fa quatre, que la Delegació de l’Obra Cultural Balear (OCB) d’Alaró continua aquesta iniciativa, per que des d’aquí arribi a través de les altres Delegacions de l’OCB i d’altres entitats com, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, entre altres, a les fogueres de Sant Joan de molts d’indrets de l’Illa, en diferents actes o celebracions. Enguany amb els representants de l’OCB d’Alaró, va anar a Barcelona a rebre el fanal amb l’espurna de la Flama que ens ha arribat a Mallorca, la vicepresidenta de la nova junta de l’OCB Lena Serra i jo he estat, juntament amb el meu home Tomeu Ramon Oliver, els encarregats de la Delegació de l’OCB de Sencelles, de dur-la al nostre municipi.

A la plaça de la Vila d’Alaró, es va

rebre la Flama del Canigó, duta des del Parlament de Catalunya, amb els Dimonis d’Alaró i xeremiers. Al pati de l’Ajuntament hi va haver: musica interpretada per l’eivissenc Victorí Planells i la glossadora Cati Eva Canyelles, una lectura del manifest comú, que enguany ha anat a càrrec de l’activista i editor del País Valencià (PV) Eliseu Climent, que va molt encertadament adaptar a la nostra realitat sociolingüística, el poeta Biel Mesquida i que va llegir juntament amb algun dels seus poemes. Hi va haver un breu parlament per part del nou president de l’OCB Joan Miralles i va acabar l’acte lliurantse, una espurna de la Flama, al fanalet de cada Delegació de l’OCB i a les associacions, o els Ajuntaments que no hi van voler faltar, es va tancar la recepció de la Fama del Canigó a Mallorca, amb el cant de La Balanguera. Després cada poble ha anat fet la seva celebració de l’arribada de la Flama al seu municipi, de la manera que li ha semblat. A Alaró, per exemple, es va desplaçar la festa a d’alt del Castell, amb els valents que hi van voler pujar a peu per encendre una foguera de Sant Joan, tot fent una tremponada.

Noltros vam dur la Flama fins a

Sencelles i vam anar, com cada any, a la tremponada de Sonarrossa. Després hem proposat a la Delegació de l’OCB, que confia tenir el suport del batle pedani de Biniali i el de l’Ajuntament de Sencelles, d’aprofitar la crida als veïnats del municipi, perquè acudeixi a celebrar col·lectivament el solstici d’estiu, a aquesta contrada binialera i així l’any que

Sau, Ja t’ho diré, La Trinca, etc. Per mirar de donar-li un necessari impuls revitalitzador, així com al nostrat sopar popular, que dona l’inici de les festes estiuenques del municipi.

Que com deia l’himne Una veu per un món, del II Congres de la Llengua Catalana de 1986. Els catalanoparlants de tots els

ve, poder dur-hi la Flama per encendre una Foganya de Sant Joan, amb la Flama de la Llengua del Canigó, tenint en compte a l’hora de contractar el grup musical, que sempre l’amenitza, que també contempli dins del seu repertori temes en la nostra llengua: com de Tomeu Penya,

PPCC, lluny de ser una mentalitat tancada i auto claustrofòbica, som i haurem de tornar a ser, acollidors amb tants de nouvinguts d’arreu del món, de totes les edats, que arriben al municipi, cada dia, i cada dia més: Obrim serens, la nostra parla, als mils parlars, del món amic. Oberts a tots, viure i conviure!

Actualitat de Sencelles

Guillem Zuazaga i Llabrés

Entrevista a Ma. Agnès Cirer i Florit

més m’han aportat, en Josep Roig me va fer entendre lo que significava es futbol quan era molt petita,només vaig poder gaudir des gran nivell tècnic d’en Jaume Garcies però dos anys molts importants per acabar de polir d’entendre tot un poc més, i per darrer, en Joan Gomez, que ha estat es que més ha donat per jo i el que ha cregut sempre, gràcies a ell, hem aconseguit pujar a Primera Nacional, on amb ell he passat es millors anys dins es futbol.

amb en Jaume a l’interplà, en Joan Gomez me va oferir tornar a entrenar-me, amb l’algaida, quan no tenia cotxo, anava i tornava amb en Joan Gomez, avui amb dia hi vaig amb el meu cotxe.

Quins han estat els teus referents en el món del futbol?

Quan vares començar a jugar i sentir passió per aquest esport?

Vaig començar a jugar al Sencelles, quan tenia 3 anys a s’escoleta.

On hi has jugat aquests anys?

El club que més anys he jugat ha estat a l’interplà, tant masculí com femení.

Quins han estat els teus entrenadors i en què t’han Influenciat?

Doncs de tots els que he tengut, hi ha 3 que han estat els que

Quin és el model que més t’ha agradat i què esperes quan siguis entrenadora?

Diria jo que haver pogut fer les temporades que hem fet amb tant diversitat d’estils futbolistics. Llavors dels entrenadors, que a dia d’avui son nous i mai els he tengut, esper que m’ensenyin un poc més del joc, que me facin millorar com a jugadora i que complequin els objectius proposats, on tot sigui millorar.

Seguiràs entrenant o jugant?

O ambdues coses? Abans d’acabar sa segona temporada

Mon pare ha estat el meu referent futbolísticament, tot allò que jo volia aprendre, ho feia per no ser menys que ell, per aprendre i entendre per arribar a saber de futbol tant com ell, però obviament no crec que arribi a n’aquest nivell

Quins són els camins per fer feina ara?

Que a dia d’avui poguem tenir equip un pic més es lo millor que hem fet, tota la vida haver d’anar a jugar a fora es vergonyós, s’hauria de fer una crida per posar-hi solució, aquest poble te un gran potencial, que tristement, van fora. No podré tornar a jugar, simplement perque no hi haurà femení, per falta de jugadores i de club.

Quins són els teus reptes de futur?

El meu repte de futur es entrar dins sa nova lliga, agafar avió cada setmana si setmana no, provar el nivell de fora de mallorca i donar es nivell

Te dedicarà s a entrenar quan deixis de jugar algun dia?

Quan acabi sa meva etapa, segur que entrenaré, per seguir gaudint del que més m’agrada, el futbol

Joan Miquel Chacón i Nicolau

Notícies fresques

Trob que això de fer reunions amb ses associacions per enflocar-los es mort de decidir quina ha de quedar defora de ses escoles i no tenir local està molt bé. Te fan sa feina de gratis i a més quedes bé. Així es polítics se poden rentar ses mans i donar sa culpa de que t’haguin tret a n’els altres grups... després, quan passi, ja voreu com dieun: ‘això és cosa des tècnics’! Com si no sabéssim qui els paga i a qui creven...

M’han dit que diuen que es nostro batle cada any se passetja per devers Fitur a Madrid, sa fira de turisme, com que hi té tanta relació amb es turisme per Sencecity.... diuen, diuen que li paguen es viatge i s’estada... i després això se diu una mà rentar s’altra... jo te convid i tu me fas qualque favoret.... com xerra sa gent!

Envalentonat per s’èxit de sa recollida de firmes contra s’expropiació d’un tros de corral, s’ha format un nou grup que pensa presentar-se a ses eleccions locals de l’any que ve. Ja tenim aquí FERIL, o lo que és lo mateix: sa Federació d’Entitats Reformistes, Insulars i Liberals. Seguiré informant de ses passes d’aquesta nova opció política...

I és que també ja van remoguts són es de VOX que ja també fa un temps que s’organitzen a la vila... prietas las filas!

Sa publicació trimestral, més o manco, tampoc no mirarem tan prim... que treu s’ajuntament cada punt trob que té es nom mal triat. Enlloc de ser ‘Ajuntament Informa’ hauria de ser ‘Equip de Govern Informa?... no hi he vist res mai de l’oposició....

Per devers Twitter s’han queixat que s’Ajuntament de Sencelles “invisibilitza la llengua pròpia en un context d’emergència lingüística

malgrat que la LNL obliga els poders públics a retolar en català” i contra sa normativa des propi ajuntament.... com es pot veure als cartells que hi ha a sa carretera de Sencelles - Algaida devers es principi des Camí de cas Cabo.

I ja sabeu que a la revista de maig hi va sortir que per devers Binifuell hi havia polèmica per si un veïnat s’havia fet seu o no un franja de terra que era comunal. A Facebook, quan va sortir l’anunci de sa festa de Sant Joan, també hi va haver comentaris sobre si un veïnat s’havia apropiat de un tros de plaça...

Per ses festes de la Mare de Déu vaig trobar a falta es trull des Pou Major, es Solpost m’agradava... quina pena...

Vos heu fixat que es supermercat de sa Plaça Nova s’anuncia amb dues marques diferents? tan de canviar per acabar sent lo mateix... embulla sa troca tot lo dia! .

Na Barramota

Que no us facin por, que us facin fàstic

Pere Bergas i Lla brés

A la memòria de Pilar Sánchez Llabrés

– [...] els que van sobreviure no eren les MILLORS persones, ni tampoc no van morir els pitjors. Va ser pur ATZAR!

dins MAUS d’Art Spiegelman

Em faríeu pena si no em féssiu tant de fàstic.

Em faríeu fàstic si no em féssiu tanta por.

dins Apunts per a la llacada, de Brigitte Vasallo

Asseu-te. Asseu-te devora jo al portal. S’hi està bé, a l’ombra... D’esquena a la carretera d’Inca, mira al fons quina faixa de muntanyes. Avui no s’hi veuen bellumes terroses ni estan només tacades de verd. S’hi retalla la tofa de cada arbre i s’hi endevinen fora esforç tots els senders. Els cims, pelats i bonyarruts, donen compte de les penyes gratelloses i d’algun degotís de rosseguera que es perd en la fondària dels espadats... Un blau així, fora cap nigul, no fa més baix el cel?

A mitjan setembre ha passat la xafogor, però tot ja s’ha perdut. Fixa’t en els parterres nous, quantes flors s’hi gronxen? Sort dels gira-sols, però, encesos i fidels a la llum encara, i de les dàlies, com rodelles taronges, roses, liles o grogues. Així mateix, les meves preferides són els pompons d’hortènsia verd-i-malva d’ara la tardor… Has provat mai de prendre cura d’un jardí? En aquesta primera esplanada del cementeri, el perfum colgat de lavanda i del romaní t’acompanya tot l’any. I passat l’hivern, les cales s’alçaran esveltes i turgents, es badaran com plomalls voluptuosos peònies rosades i confondrem la dansa de les papallones amb un eixam blanc-i-violat d’ales de flor

de gaura. De tot això, se’n cuiden tres al·lotes. Potser nomen Joana, Cati i Aina, que estotgen com un tresor la llavor del gladiol i del jacint, de la rosa mística i del cascall.

Jo no parava esment del jardinet que hi havia prop del meu trast, aleshores, quan venia a la plaça Major. Uns rosers i unes margalides era tot quant en coneixia. A mi m’agradava d’escoltar els parroquians, de dir les veritats a la cara, però qui les havia de sentir –les senyores amb tumbagues, els senyors amb ufana–, no hi venia a comprar. Jo puc dir «que no us facin por; que us facin oi», però així potser et privaré de tenir el teu propi jardí... Quan m’abandonaren aquí, no hi havia flors. Just record un sementer d’ametllers, amb la propietat en disputa entre la parròquia i un veïnat. Amb tot allò de la guerra, però, aquell setembre, el rector no s’oblidà de venir a aplegar les ametlles tanmateix. De ben segur que ningú no li va discutir si eren seves o no.

La meva filla anà a escola al convent de la barriada. Ens contava que hi havia una monja a qui deien Sor Xep-a-xep, però rèiem perquè no ens sabia explicar per què. Aqueixa monja capejava ulls clucs i mig somriure, em deia na Xisqueta, cada pic que hi anava el vicari –jo hauria volgut que tots els meus fills haguessin anat en una escola de l’Estat, però el meu home no era tant com jo, pobret, què li vaig fer passar...–. El vicari els deia que totes eren com a patatons dins un caixó. I que s’imaginassin que hi havia un finestró dalt de la paret del rebost per on entrava claror, de ben amunt, i que els patatons havien de treure uns bons ulls per enfilar-se cap a aqueixa llum. I les nines l’interrompien dient que al rebost no hi tenien cap finestró, o que guardaven les patates dins un sac, perquè no tenien caixó, i encara una, amb uns bons

llagrimots, no volia que els ulls li cresquessin enfora, no fos cosa li caiguessin. I Sor Xep-a-xep tornava vermella i les renyava. Vaig aclarir que li deien Sor Xep-a-xep perquè cada pic que aplegava una moixa que havia fet moixets, els hi prenia, posava aquella nierada dins un sac, i els esclafava amb una pedra o amb un garrot, copet va copet ve, xep-a-xep xep-a-xep, fins que allò no era més que una massa sanguinolent de tendrums. I l’enterrava a l’hort del ca, darrere el convent.

–Pareix que sa moixa ha tornat orada, com si els enyoràs...–deia la vella, i era així fins que la moixa tornava a anar remoguda i quedava prenyada.

El dia que em prengueren, la monja encalçava moixes per les teulades.

De venguda cap aquí on he romàs tot aquest temps, atropellàrem una llebre. Va ser passat Puntiró, prop de Son Ganyada, fosca negra. Abans de pujar-la al cotxe, un dels homes li pegà dos cops secs amb la mà plana darrere les orelles, mentre l’aguantava enlaire per les potes de darrere. Feu una revinclada i quedà mig estormeiada només, es veu,

perquè en llançar-me l’animal a la cara, em rapinyà. Un dels que anaven amb mi, asseguts darrere, la subjectà perquè l’altre li ficàs els dits als ulls, li mossegàs les orelles o li apagàs les llosques al front.

–Amollau-la! –els deia jo– Pensau si fos una filla o sa vostra dona! –i se’n reien, feien rots de vi i cantaven una cançó on desfilaven panteres, merda i tempestats.

Li feren un tall a la panxa i un altre a l’esquena, tot voltant voltant, suficient perquè amb una estirada seca, un pels peus, l’altre pels braços, la despullassin com qui lleva una camisola, crec-crec, amb força. L’altre, fumant, s’ho mirava:

–Buidem-li s’oli des cotxo! Calent passa millor… A un homo des Capdellà li feren beure oli brut de motor. Amb un embut, glec-glec, perquè no havia volgut enviar-se ricí. És viu, però cremat per dedins.

–Ara no veus, beneitarro, que aferrarem es motor!? –i buidaren el carregador de la pistola sobre el cos escorxat.

I encara li colpejaren el cap en terra, una vegada i una altra. Xepa-xep xep-a-xep... «Que no veus que l’haguéssim aferrat!» Fins

que la bestiola tornà un saquet vermellós de cucs i mosques vironeres. Qui sap quants n’hi havia com aquell, d’enterrats darrere del convent. En partir, fora mi, encara l’escridassaven:

–Oh banastre! S’oli des motor!?

Era divendres i començà a fer brusca.

«Oh germà, lo bon germà, tu em toques i no em fas mal, me mataren per la flor romanial...» A la guerra, s’hi mor per atzar. Però a casa, no. A mi em vengueren a cercar. Saber el que em varen fer és com beure’s una cisterna plena de garfis. Cal saber-ho per poder fer una ofrena digna. Però la ràbia no et pot cegar; deixa-la anar com una pell de serp. En dos dies s’haurà assecada. Què se n’ha fet dels assassins? Nomien Jaume, Xesc o Colau, qui ho sap, no me’n vull recordar. Són com jo ara, que vaig tornar prima com paper de fumar. Però a mi no m’han trobada, com una cabeça de ciclamen aperduada, com un patató que no ha brostat. «Que no us facin por...» Sents compassió per ells? Només la saba coneix on treuen els ulls cada primavera si vols cultivar el teu propi jardí i tenirm’hi present .

Fira de Sencelles 2022

Joan Bover i Serra

El passat mes de maig vàrem poder gaudir, a la fi, de la fira de Sencelles, després de dos anys de covids i altres (males) herbes. Hi va haver coses ben curioses que, sens dubte, ens avisen que la fi del món és a prop. El canvi climàtic, per exemple, comença a provocar autèntics desastres ecològics. Fixau-vos, si no, en aquest exemplar de ca eivissenc mutant, que vàrem poder veure a la plaça Nova, d’unes dimensions que espantarien el mateix Luke Skywalker. O la sinceritat de les olleries de Pòrtol, que ja tenen la data clara de la fi del món. Com a mínim, de la fi del fang.

Una de les coses que més ens va sorprendre va esser l’elaboració de vidre fenici púnic a càrrec de l’artesà Manuel Muñoz. Ho fa a 750° i sense oxigen, en comptes dels 1.100 o 1.200 habituals, amb la qual cosa li surten uns colors més naturals i un producte més acostat a l’original històric. El podeu veure fent feina en aquesta mateixa pàgina.

També ens vàrem assabentar del nou espai de treball compartit que hi ha a Sencelles. Hi participen na Llua Llum (ceràmica), Kala (cosmètica natural), L’Atelier

(espai creatiu per a infants), na Vero Gil (collage) i el Mercat Solidari.

Com altres vegades, vos proposam un joc. Heu d’endevinar què hi ha a les fotografies numerades de l’1 al 5. Teniu les solucions

capgirades, igual que Sencelles avui en dia, com no es cansa de dir na Barramota.

“De l’era a la festa”

De tots és sabut que la diada de la Mare de Déu d’Agost era la fita festiva que marcava el final de les feines més dures de l’estiu al camp del Pla de Mallorca. En el nostre terme de Sencelles, indret on tradicionalment s’hi han sembrat cereals i lleguminoses, les tasques més dures i tal vegada les que aquí tenien més protagonisme familiar, eren les del segar i batre. La festa de s’Embala’t, d’ençà de la seva creació l’any 2007, te la voluntat de ser una reminiscència de l’alegria i la disbauxa que regnava entre els nostres avantpassats en veure’s deslliurats de la feixuguesa d’aquelles messes estiuenques.

Secularment les festes de la Mare de Déu d’Agost s’han celebrat entorn als misteris de la Dormició de Maria i la seva Assumpció en cos i ànima al cel. Dins el ric repertori patrimonial i artístic de Sencelles diverses peces de molta vàlua ens remeten a aquests capítols de la història sagradamariana. Sens dubte els més representatius son el llit de la Mare

de Déu Morta que any rere any, per aquestes dates, es col·loca al bell mig de la nau de l’església parroquial i el conjunt escultòric que corona el retaule major i que commemora la pujada de Maria envoltada d’àngels i serafins.

En motiu de la primera Nit de l’Art de Sencelles, el passat dia 11 d’agost, la parròquia de Sant Pere s’afegí a aquesta iniciativa amb una aportació que posa en relleu el bagatge cultural i cultual sorgit entorn de la Mare de Déu d’Agost. Així, amb l’exposició de la figura jacent de Nostra Dona i la il·luminació artística d’altres elements, es pretenia un diàleg contemporani entre la història, el patrimoni, la tradició i la festa.

Els centenars de visitants que entraren a l’església per contemplar la instal·lació artística, es trobaren un espai, sense bancs ni altres elements que poguessin destorbar ni el pas ni la vista, completament sense llum. L’accés era pel Portal Major, a l’entrada unes fotografies antigues de la col·lecció de Josep Pons i Frau, on s’hi capturaren escenes pròpies de les tasques a l’era i del ball pagès de festa, donaven la benvinguda al visitant. Dins el primer tram de la nau, s’hi trobava la figura altiva d’un àngel que convida al silenci i anuncia la trama de la instal·lació. Al centre de l’espai s’hi disposà un tàlem fet amb bales de la palla que en dies anteriors havia estat batuda a les eres dels camps sencellers, element el més característic de la festa de “s’Embala’t”. Aquestes mateixes bales, el dissabte al cap de dos dies foren baixades a l’històric Cós de Sencelles per fer part de la disbauxa i la festa de les tradicionals corregudes i competicions en les que hi

Instal·lació contemporània del llit de la Mare de Déu d’agost

Miquel A. Moncadas i Batle / Jordi Llabrés i Sans

participen els pagesos de la nostra Vila. Tot, tenia voluntat de ser com una mena de ritual amb reminiscències pageses i antigues.

A sobre del dit tàlem, s’hi veia la figura jacent de la Mare de Déu, de so plaent i somrís pacífic. La rustiquesa de la palla era trencada per la nota fresca i festiva de talls de murtra escampada per tot el voltant. La il·luminació s’aconseguí pels ciris col·locats allà i ençà, els quals ens convidaven a contemplar tot el conjunt i, sobretot, la figura central, tal com la podien contemplar els nostres avantpassats. Cal apuntar que bona part dels ciris, eren atxes col·locades a les antigues atxeres que feien part dels túmuls funeraris muntats a la nostra església abans de la reforma conciliar i que foren recuperats i netejats per aquesta ocasió.

La instal·lació d’aquest particular llit de la Mare de Déu d’Agost, es completava amb una convidada a observar l’altre element patrimonial que fa part del conjunt propi d’aquesta festa: l’Assumpció que corona el retaule major de l’església parroquial de Sencelles. Fent ús dels avantatges visuals que ofereix el recurs de la projecció, aquest és l’únic element del conjunt retaulístic que es destacava. La seva contemplació ens connectava amb l’arribada de Maria al cel, envoltada d’àngels i rajos fulgurants, ben a tocar la volta celestial que en una nit com aquella d’estiu, era animada per una espectacular pluja d’estrelles.

La instal·lació mereixé la visita de centenars de persones, de la Directora Insular de Patrimoni, Sra. Kika Coll, de les autoritats locals i de la comissió de “s’Embala’t” de Sencelles

Noticiari parroquial

Jordi Llabrés i Sans,

Sencelles es reafirma com a lloc de peregrinació

Després de dos anys d’interrupció a causa de la Covid-19, es reprèn el segon diumenge de maig (enguany s’escau el dia 8) la romeria de devots de la Beata Francinaina procedents de Sa Casa Blanca, es Pla de Sant Jordi, Son Ferriol, s’Arenal i Llucmajor. L’organització comptabilitzà uns 600 participants que cobreixen el trajecte a peu, en bicicleta, carros, cavalls, tractors i altres vehicles. La seva arribada és anunciada amb repicar de campanes i música per la megafonia del campanar, i el poble de Sencelles no es fa esperar, penja domassos a les finestres i surt als carrers de Sor Francinaina, plaça de la Vila i d’Es Rafal, principalment, per donar-los la benvinguda. Son obligades les visites al Convent de la Caritat i a la Parròquia per a la celebració de l’Eucaristia. Llavors la majoria de participants i no pocs sencellers s’arremolinen en el poliesportiu per dinar plegats d’arròs sec.

sanitàries ho permeten. Aprofitant aquesta represa, el frontis del Convent de la Caritat lluïa una gran pancarta que dona la benvinguda als peregrins, sigui quina sigui la seva procedència. En aquesta, a més del rostre amatent de la nostra estimada “Mare Superiora”, hi podem veure un infant que escriu “aquesta serà una casa de refugi”. Aquest missatge te voluntat d’arribar a tothom i beu de la tradició que conta, com una vegada que Sor Francinaina i les seves companyes emblanquinaven la casa, dies abans de la inauguració del Convent, va comparèixer un àngel que havia pres la forma de nin, i amb un carbó, deixà escrit aquest missatge a la paret.

Aquesta popular Romeria, que enguany assoleix la XXXVI edició, marca el punt de partida de moltes altres peregrinacions col·lectives que arribaran a Sencelles un cop les restriccions

En dies successius van arribant altres peregrinacions com la dels alumnes d’infantil del col·legi Arcàngel Sant Rafel de Palma o la que dirigia el senyor Josep Francesc Borne. Dia 14 de maig es fan presents a Sencelles una trentena de membres de la Societat Arqueològica Lul·liana, presidits pel seu vici-president mossèn Santiago Cortès i per la Dra. en Història Maria Barceló, els quals es concentren en el Convent de la Caritat, visiten el sepulcre de la Beata i la casa i llavors segueixen la seva expedició visitant l’església parroquial, el jaciment arqueològic de la Cova del Camp del Bisbe i l’Arxiu Històric Municipal, tot dedicant un reconeixement al seu antic president Sr. Josep Ramis de Ayreflor i Sureda. Dia 19 les campanes de la Parròquia anunciaven a tot el poble l’arribada de prop de 500 alumnes del cicle de secundària de tots els col·legis de la Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Uns arribaren al nostre poble amb autocars, altres ho feren amb bicicleta o a peu. Es concentraren a la Caseta de la Beata on hi celebraren la missa i llavors seguiren el camí de pelegrinatge fins a Sencelles: benvinguda a

l’església parroquial, fotografia de família vora el monument, visita al Convent i dinar, escampant-se els grups per diversos punts del poble. Dia 2 de juny, arriben 200 alumnes més de quart d’ESO que aquest any s’acomiaden dels mateixos col·legis del carisma de les Germanes de la Caritat. Visiten el sepulcre de la Beata i fan un recorregut per les dependències del Convent, visiten la parròquia on hi celebren l’Eucaristia i retornen als seus llocs d’orígen...

Homenatge a la Residència Sor Francinaina Cirer

Dia 14 de maig, escaient-se el dissabte de la Fira de Sencelles, el Molt Il·lustre Ajuntament de Sencelles va retre homenatge a una de les institucions centenàries del nostre poble i que compte amb més reconeixement a nivell local i a fora poble. Parlam de la Fundació Hospital Sant Francesc d’Assís que gestiona la residència Sor Francinaina de Sencelles. L’acte institucional i solemne, que es celebrà davant el mateix edifici d’assistència geriàtrica, fou presidit pel batle de Sencelles, Sr. Joan Carles Verd, qui arribà al lloc acompanyat de la resta d’autoritats locals i d’una colla de xeremiers. La placeta de davant la residència s’omplí amb la presència dels mateixos residents, els familiars, la direcció i tot el personal d’atenció directe, i el patronat de la fundació. La Sra. Silvia Cardona en representació de tots els treballadors recollí el guardó Vila de Sencelles. Recordem que aquest és el segon cop que s’entrega i que

Final de Catequesis

El capvespre de 21 de maig, els jardins del Convent de la Caritat acolliren la trobada festiva d’una trentena de nins i nines, amb el seu equip de catequistes, per posar punt al curs de catequesis parroquial d’aquest any.

L’horabaixa va transcórrer entre activitats d’acollida i de pregària, una ginkana per la Pau en el món, fotografies a un photocol com a recordança del curs, berenada per tothom amb coques dolces, salades i gelat, i una simpàtica visita amb cants a la gruta de Lourdes del mateix jardí, en motiu del Mes de Maria. Tots els assistents se’n van emportar una figureta del Bon Pastor, que aquest any havien triat per patró del curs. Aquesta trobada marcà el punt de partida per els diversos torns de primeres comunions que s’han celebrat durant l’estiu a la nostra parròquia.

Solemnitat del Corpus

Després de dos anys d’interrupció a causa de la pandèmia, enguany hem pogut recuperar la solemnitat pròpia de la festa del Corpus Christi. Després de l’ofici celebrat a la parròquia i d’un breu moment de pregària eucarística, s’organitzà la processó solemne que ha recorregut els carrers de la nostra Vila, bellament ornats. Hi participà una considerable concurrència, totes les banderes de les confraries, congregacions i obreries parroquials, els nins i nines que enguany han pres la primera comunió amb els seus pares... la

Custòdia amb el Sagrament feu estació als tres altars aixecats durant el recorregut: el primer honor a la Immaculada Concepció (carrer Son Arrom), el segon al Nin Jesús (carrer del Rector Molinas) dedicat als combregadors d’aquest any, i el tercer al Sagrat Cor de Jesús (carrer de l’Església) en reconeixement a les obres eucarístiques de la nostra parròquia: Adoració Nocturna, Maries del Sagrari i Deixebles de Sant Joan. En el punt de la creu de s’Era d’en Pelat, com és costum, foren beneïts els punts cardinals del terme de Sencelles, tot demanant a Déu que proveeixi els nostres camps amb bones collites.

Festa del Cor de Jesús i d’altres titulars de capelles

Mantenint una lloable costum, cada cop que celebrem la festa litúrgica d’un sant que es titular d’alguna de les capelles de la nostra parroquia, un cop acabada la missa ens hi dirigim per honorarlo amb una visita espiritual. Així ho hem fet aquests mesos d’estiu entorn de les diades de Sant Joan Baptista, Sant Lluís, Santa Catalina Tomàs, la Mare de Déu del Carme i, amb especial relleu, per la solemnitat del Sagrat Cor

de Jesús. Per aquesta ocasió, durant el capvespre s’organitzà una trobada de diàleg i pregària per joves, que acabà amb una ofrena de llànties enceses. Cada una d’elles representava les angoixes i anhels que ells mateixos manifestaren i que van voler dipositar als peus de la imatge del Deífic Cor, tot demanant-li protecció i encert en les seves passes. El vespre, després de la missa, es donà la benedicció solemne amb el Santíssim des del mateix altar del Sagrat Cor. Aquest estava ornat de manera magnífica amb les flors procurades pel zel de la seva capellera i el parpelleig crepitant de les llumeneretes juvenils.

Festa de Sant Pere

Solemnitat major a la nostra parròquia, el dia 29 de juny, en celebrar la festa del gloriós titular. De bon matí la llotja de la rectoria ja era ben endiumenjada amb domassos i presidida amb una pintura del Príncep dels Apòstols. A les 12 del migdia una bona repicada de campanes anunciava la joia de la diada a tot el poble i convidava a participar de l’ofici solemne que havia de celebrar-se el capvespre del mateix dia. En aquest hi participaren els diversos grups que animen la pastoral parroquial. L’agrupació “Es Jonc” i els xeremiers de l’associació “Es Capoll Llarg” foren convidats per ballar l’oferta i per aportar la nota més festiva i popular. Al finalitzar, els membres del Consell Parroquial oferiren a tots els presents un refresc amb llimonada, vi dols i bon assortiment de galletes dolces.

Càritas

D’ençà del mes de juliol, el grup de Càritas ha vist interrompuda la seva escomesa de proveir a la quarantena de famílies del terme de Sencelles que, habitualment i durant més de deu anys ininterromputs, han acudit a la

nostra parròquia a cercar aliments, bolquers per a infants, material escolar, estris d’higiene personal i per a la casa. Això és deu a un innovador sistema que ha llançat la Mancomunitat del Pla de Mallorca i basat en unes targetes de crèdit limitat que s’entreguen als mateixos usuaris i que son supervisades en els diferents despatxos d’Assistència Social.

Així i tot, el grup de Càritas de Sencelles, fidel a la vocació solidària de l’Església Catòlica, es manté actiu i amb la voluntat de seguir oferint nous serveis a aquelles persones que amb diverses necessitats, toquen a les portes de la nostra parròquia.

Obres a les teulades de l’església

Durant la segona quinzena del mes d’agost es van dur a terme importants obres de manteniment a la teulada de l’església parroquial de Sencelles. Aquesta actuació es va centrar, principalment, en tapar les múltiples goteres que a poc a poc s’havien anat obrint a tota la coberta. La feina més àrdua es realitzà a damunt les capelles de les Ànimes, de la Mare de Déu del Carme i de Sant Joan, zona que havia quedat més malmesa arrel del darrer cap de fibló que sacsà el nostre poble. Per poder arribar a les zones més danyades i per tal de garantir seguretat als operaris, durant uns dies a la Plaça de la Vila s’hi instal·là una grua de gran tonatge amb braç i canastra, que superava amb escreix l’alçada de tot l’edifici. És important apuntar que als sencellers aquesta obra no ha suposat cap esforç econòmic, ja que el 100% s’ha pagat amb una part dels diners del Llegat Molinas (Can Garrover), un donatiu de 5000 euros que ha fet la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual i alguna altre aportació que persones concretes havien entregat al senyor rector amb aquesta finalitat.

Cal remarcar que tota la teulada i l’estructura que la sosté, foren construïdes l’any 1919. Per tant tenen més de cent any. Durant tot aquest temps han estat habituals les reparacions motivades per diversos factors: en primer lloc que no disposa de cap tipus de recer que les ventades que venen de Tramuntana, sovint han estat molt inclements. Segon que els materials emprats llavors (teules, bigues i perllongues) han envellit com envelleix qualsevol cosa que te més de cent anys: per exemple les teules han quedat “rostides” a causa de la seva exposició constant al sol i a l’aigua, i la part de fusta, en part podrida a causa de les constants humitats. Tercer, que ha quedat obsolet el sistema d’anellatge original (les teules van fermades una amb l’altre amb fils de ferro ara totalment rovellats). Totes aquestes circumstàncies exigeixen la col·locació d’una nova teulada. Els arquitectes i altres pèrits que han visitat aquesta obra, han insistit molt en que aquesta tan sols és una actuació provisional que podrà aguantar fins a una nova ventada. La Parròquia, juntament amb el Bisbat de Mallorca està estudiant la viabilitat de l’obra major que es planteja. Els sencellers, si volem que es pugui mantenir en condicions òptimes la nostra església parroquial, ara admirada per propis i forans, ens hi haurem d’implicar i correspondre a les peticions de col·laboració que ben segur arribaran.

Festa de Sant Cristòfol, patró de Biniali

Dia 10 de juliol el poble de Biniali dedicà solemne festa al seu patró Sant Cristòfol. Si bé un extens programa d’activitats lúdiques i de lleure es va desenvolupar durant dies, prengué especial relleu el dia del sant. El matí, el llogaret quedà novament col·lapsat amb l’assistència de més de 500 vehicles de tota casta que amb els seus conductors al volant,

passaren a sol·licitar la protecció que ve de la preuada aigua beneïda. S’arribaren a repartir més de 700 estampes. Ja a l’horabaixa, amb l’església parroquial plena de gent, es celebrà l’ofici solemne que presidí el Rvdm. i Excm. Sr. Bisbe de Mallorca. Concelebraren, el senyor rector, el P. Josep Amengual M.SS.CC. fill del poble, i reverends Cirer i Vallés de Sencelles. La primera bancalada de cada banda era ocupada per les autoritats municipals. Acabada la celebració Monsenyor Sebastià Taltavull demanà fer-se una fotografia de família amb tots els presents.

Festa de la Mare de Déu del Carme

El mes de juliol seguí amb una altre festa, la de la Mare de Déu del Carme venerada com a patrona de Ruberts i titular de la seva església. Dia 16, tots els ruberters i ruberteres, com no podia ser d’altre manera, es vestiren de festa. L’oratori lluïa net, pintat de fresc i ben engalanat. A les 21h la celebració de la missa solemne fou motiu de veure’s la plaça del lloc replena de gent. Els llocs de preferència ocupats pels membres de l’Ajuntament i totes les famílies ruberteres ben representades. Es nota ja que queden enrere les restriccions

provocades per la pandèmia de la Covid-19 i altre vegada tornen a Ruberts, un dia com avui gent dels pobles del veïnat: Sencelles i Cascanar, Costitx, Sineu, Pina, Lloret... Presideix el senyor rector i l’acompanya mossèn Pere Cirer, ruberter per branca materna. La religiositat de la gent i el seu amor a Nostra Senyora del Carme, prenen relleu a l’hora de passar a venerar la seva santa figura. El cor parroquial de Sencelles, amb acompanyament d’orgue, canten els goigs i en acabar-los les tornen a començar, tan llarga és la gent que vol passar a besar mans a la Mare de Déu. Tothom s’emporta una estampa, aquest any impresa de nou als tallers gràfics, i hi corresponen omplint la bacina. Tot el que es recaptà, més l’import de diverses rifes que es realitzaren durant la vetllada, es destina al manteniment de l’oratori. La festa acaba amb sopar per tothom, ball i música pagesa.

Hissada de “Na Fideva”

Deixem enrere un estiu que hom recordarà com dels més calorosos i feixucs de molts anys. La pesadesa del temps no ha estat motiu per que el poble deixés de celebrar unes bones festes populars en honor de la Mare de Déu d’Agost. La nostra Parròquia

s’hi ha associat amb diverses col·laboracions i presències.

El dia 6 d’agost, un any més, donà suport al jovent del poble que es concentrava a la Plaça de la Vila per veure hissar en el campanar Na Fideva juntament amb la bandera de s’Embala’t. No hi mancà l’acostumada repicada de campanes i una bona sonada de xeremies. Amb aquest acte que forma part d’un ben establert protocol del Dia de sa Capta es donava el punt de partida a l’emblemàtica neo-festa sencellera.

Nit de l’Art

Dins el marc de la primera Nit de l’Art de Sencelles, el passat dia 11 d’agost, la parròquia de Sant Pere recolzà i es va voler afegir a aquesta iniciativa amb una aportació que posà en relleu el bagatge cultural i cultual sorgit entorn de Santa Maria Assumpta, en aquest mateix poble que la venera amb honors de patrona. Així, totes les persones que visitaren l’exposició muntada a l’església parroquial, van poder contemplar, posats en valor, els dos elements patrimonials més identificatius d’aquesta festa. Amb una instal·lació puntual de la figura jacent de la Mare de Déu d’Agost, inspirada amb l’actual festa popular de s’Embala’t, i la

il·luminació artística del conjunt monumental de l’Assumpció de Nostra Dona al Cel, que corona el retaule major de l’església, es va oferir un diàleg contemporani entre la història, el patrimoni, la tradició i la festa. Tingueren cura d’aquesta creació, l’acreditat gestor cultural Miquel Àngel Moncadas i Batle i Jordi Llabrés. Ambdós son coautors del llibre La Mare de Déu d’Agost a Sencelles: història, patrimoni i festa (Monografies de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, núm. 8. Any 2020).

Festa de la Mare de Déu d’Agost i presentació del nou vicari parroquial

Dia 15 d’agost, l’Assumpció de Maria. Un any més no mancà cap element per arrodonir la solemnitat pròpia d’aquesta festa històrica i colenda de Sencelles: el llit de la Mare de Déu “morta” al bell mig de l’església, tot envoltat d’alfabegueres i bellveures, el cor parroquial amb acompanyament de l’orgue, “canta qui canta” els goigs i altres peces del repertori musical, xeremiers i balladors animant l’Oferta, les bancalades de la nau ben plenes de gent i a les de davant els membres del Magnífic Consistori de Sencelles. L’altar major, ocupat per la clerecia i l’escolania. Enguany fou convidat a presidir l’ofici i a predicar mossèn Manuel Mena Jiménez, qui recentment ha rebut la consagració sacerdotal. Al final de la missa el senyor rector de Sencelles ens presentà al qui d’ara endavant serà vicari parroquial de Sencelles, Biniali i Costitx, mossèn Malaquies Ucheabuofu Igbokwe, prevere natural de Nigèria.

Festa de Sant Bartomeu

La diada de Sant Bartomeu, marca el final de les festes populars del terme de Sencelles. Aquest sant apòstol es venerat a Jornets i a Cas Canar. En ambdós llocs,

un any més l’han celebrat com a colend. En aquest darrer, tot el veïnat es concentrà a la plaça per celebrar l’Eucaristia. Un cop acabada aquesta algun cascaner va llançar la idea de dedicar una capelleta al sant patró i el que per alguns hauria pogut semblar un pensament volander, creiem que no va caure en sac foradat. Els que formaven aquella rotllada s’hi entusiasmaren i un es posà al davant de costejar la representació del sant que l’haurà de presidir, un altre de gestionar els permisos pertinents, un altre de regalar la creu de ferro forjat que coronarà els dos aiguavessos de teulat. En principi s’aixecaria seguint la tipologia rústica i senzilla dels padrons que hom pot trobar, per exemple a l’esplanada de l’ermita de Sant Honorat, a Randa, o en les diverses estacions de viacrucis que hi ha a les pujades als santuaris de Sant Salvador de Felanitx i Bonany de Petra.

La Mare de Déu de Sencelles

La Parròquia de Sencelles es disposa a prestar durant 14 mesos dues peces de gran vàlua al Museu d’Art Sacre de Mallorca (abans Museu Diocesà de Mallorca). Aquestes, son el

retaule de la Mare de Déu del Roser que presideix la sagristia i el retaule de la Circumcisió de Jesús que roman a l’església del Carme de Ruberts. Ambdues son obra dels López, o Llopis, reputats pintors d’origen valencià i que van tenir gran incidència a Sencelles, i a tot Mallorca, durant la segona part del segle XVI. Faran part d’una exposició que dita institució museística de l’Església de Mallorca vol dedicar a aquests autors.

Aquest préstec ha propiciat l’inici dels tràmits pertinents per poder realitzar una mena d’intercanvi patrimonial entre el referit museu i la nostra parròquia. Si bé nosaltres cedirem els retaules per el temps limitat que s’ha establert, el dia 8 de setembre, festa de la Nativitat de Nostra Senyora i de les “marededeus trobades”, el nostre rector mossèn Josep Adrover adreçà un escrit al reverend Mateu Tous, canonge de la Seu i director del MASM, per tal sol·licitar que pugui retornar temporalment a Sencelles la magnífica i antiquíssima talla gòtica de la Mare de Déu de Sencelles. Aquesta peça de gran vàlua històrica i artística, recentment ha estat estudiada per la Doctora en Història de l’Art Maria Magdalena Cerdà i pel que sembla fou el regal d’un rector de Sencelles al bisbe Pere Joan Campins quan organitzava el primer museu diocesà de Mallorca. Restem a l’espera que aquestes negociacions arribin a bon part i puguem gaudir durant uns mesos de la imatge de Santa Maria de Sencelles que altre temps veneraren tantes i tantes generacions d’avantpassats nostres.

Festa de la Mare de Déu dels Dolors

Dia 15 de setembre, la comunitat cristiana de Sencelles visqué amb molt de goig la festa de la Mare de Déu dels Dolors, titular

del convent de la Caritat que, l’any 1851 fundà Sor Francinaina Cirer. Així la capella conventual, que lluïa repintada de fresc, s’omplí de fidels i d’altres devots de la mateixa Beata, vinguts de diversos punts de Mallorca. Presidí la celebració mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles, concelebrant amb ell altres preveres del mateix poble. A més de la comunitat que porta vida religiosa en aquesta casa, també hi era present una representació de la confraria parroquial de Nostra Senyora dels Dolors que igualment celebrava la seva titular. En el moment de les pregàries i en el transcurs de tota la celebració es tingueren present a les monges i confrares difunts, a les mares que pateixen pels sofriments d’algun dels seus fills o porten dol per altres, pels malalts i per aquells que senten la mort a prop...

La nota més alegre de la celebració agafà relleu al final, quan la gent pogué passar a venerar les despulles de la Beata Francinaina sense cap tipus de limitació. Després d’aquests anys de pandèmia, ara han estat retirats els cordons que, per recomanació sanitària, impedien el contacte directe amb el sepulcre. També els fidels, passant per la capella del sagrari, fins ara tancada i a la que ja s’hi pot accedir, van desfilar per davant l’antiga pintura de la Dolorosa (atribuïda a Agustí Buades) que el comte de Santa Maria de Formiguera regalà a la Beata per que presidís el primitiu oratori conventual. Les Germanes de la Caritat obsequiaren a tots els presents amb una estampa que reprodueix fotogràficament aquesta obra.

El següent dia 17, la confraria de penitents de Biniali celebra festa votiva en honor de la mateixa advocació mariana, que veneren com a titular. Els confrares s’uneixen a la missa vespertina, preguen per tots els seus difunts, demanen a Déu continuïtat i es

Redacció:

Joan Florit i Horrach

Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés

Col·laboradors: Bartomeu Adrover i Vich Pep Aguilar i Aguiló Associació Fotogràfica de Sence lles Na Barramota

Pere Bergas i Llabrés Joan Bover i Serra Marti Cirer i Ramis Joan Miquel Chacón i Nicolau

Antoni Ferragut i Mayrata Aina Mª Llabrés i Llabrés Miquel A. Moncadas i Batle Jaume Perelló i Llabrés

Jane Frances Sutcliffe

Toni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

gent que la capella del convent quedà plena fins a la bandera. La imatge de Sant Vicenç col·locada a lloc de preferència i tota ornada de flors, rebé la veneració de les seves filles i els seus devots, els quals s’hi dirigiren una vegada més amb el popular himne “Apóstol de Caridad”. Llavors a la porteria del convent brufarem al sant amb assortiment de galletes i vi dolç per a tothom.

Represa d’activitats d’aquest nou curs 2022-2023

donen els “molts anys” amb un bon refresc que es compartí a la plaça de la Puríssima.

Festa de Sant Vicenç de Paül

Que solemnitzaren el passat dia 27 de setembre, les Germanes de la Caritat de Sencelles, comptantlo com a patró de la seva Congregació. A les 20h, missa concelebrada que presidí el senyor rector i amb assistència de tanta

Edita:

Centre Cultural de Sencelles.

Coberta: Foto Josep Bergas i Lla brés. 1er. premi categoria lliure 1ª marató fotogràfica. Festes d’agost 2022. @jbergasllabres

Contraportada: Foto Pep Aguilar i Aguiló. 2n premi categoria Emba la’t. 1ª marató fotogràfica. Festes d’agost 2022. @pepaguilar

Depòsit legal: PM-400-89

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista ex pressen únicament l’opinió dels propis autors.

Acabada la celebració en honor de Sant Vicenç de Paül, en el mateix Convent de la Caritat, es reuneixen els membres que formen el Consell Parroquial per celebrar la primera reunió d’aquest nou curs, amb l’objectiu d’engegar els motors de les activitats pastorals: catequesis, pastoral dels malalts, economia, litúrgia i celebracions, comunicació, manteniment dels edificis parroquials... De tot això anirem informant puntualment

Pàgina web: www.sasella.org

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com

C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Som feminista i filòloga. En principi això no hauria de ser una contradicció, però quan tractam el tema del llenguatge no sexista, hi ha moltes sensibilitats diferents.

Què és, però, el llenguatge sexista? És el llenguatge que discrimina les dones. Aquesta discriminació es pot fer de diferents maneres i per això, anirem a poc a poc.

Segurament quan no sabem què significa una paraula la cercam per internet. Abans ho fèiem a un diccionari físic com pot ser el DIEC (en català) o la RAE (en castellà). Així, podem pensar que la definició que trobarem és ajustada i veraç. Però feis-ne la prova. Ho podeu fer per internet que és més fàcil. Cercau la paraula capell (barret) i sombrero i mirau si la definició és igual en català o castellà. Per si no ho voleu fer aquí teniu les definicions:

Capell/barret

1 1 m. [ED] [LC] Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet i una vora o ala tot al voltant. Barret tou, barret fort. Barret de palla, de castor. Posarse, ficar-se, el barret. Treure’s, llevar-se, el barret. Enfonsar-se el barret fins a les orelles. Botiga de barrets.

Sombrero

1. m. Prenda para cubrir la cabeza, que consta de copa y ala.

2. m. Prenda de adorno usada por las mujeres para cubrirse la cabeza.

Notau alguna cosa estranya? Si us fixau a capell diu que serveix per cobrir el cap. En canvi, en castellà,

Amb elles

El que no s’anomena no existeix

el capell per a una dona és una peça d’adorn… i per als homes no? És una peça essencial per vestir? A un home no li serveix per adornar?

Com aquest exemple n’hi ha una llarga llista i moltes de les paraules segur que les deim, sense ser-ne conscient del caire sexista que tenen. Per exemple i perdonau pel llenguatge barroer… Això és la polla i això és un conyàs! Una de les coses és positiva i l’altra negativa… La diferència entre ser una dona pública (prostituta) i un home públic (home d’èxit). Als diccionaris trobareu nimfòmanes (dones que tenen una exageració patològica de l’impuls sexual), però es veu que d’homes no n’hi ha d’insaciables.

Hi ha un llarg etcètera, però crec que amb aquests exemples ens en podem fer una idea. Per tant, com diu Teresa Meana, la llengua no és neutra, reflecteix qui té el poder. Jo afegiria que més que la llengua, l’ús que en fem.

Així doncs, veiem que les definicions varien segons qui les fa i que no són tan objectives com ens han fet creure.

Un altre punt important del llenguatge sexista és, entre altres, l’ús del masculí genèric. És a dir, utilitzar només la forma masculina per a referir-nos a un grup format per dones i homes. Per exemple, Els sencellers celebren les festes de la Mare de Déu. En aquesta oració és bastant evident que qui celebra les festes és tothom,

Aina Mª Llabrés i Llabrés

tant homes com dones. Però hi ha altres exemples que no estan tan clars. Com ara na Neus ha tengut dos fills. Aquí no sabem si és un nin i una nina o dos nins. O bé Els alumnes de l’escola de can Bril han guanyat el campionat de bàsquet. I les alumnes? Aquí per entendre bé l’oració necessitam saber si els equips són mixtes o només masculins. El problema és que quan utilitzam el masculí de vegades les dones hi estan incloses, però de vegades no. És aquí quan, tot i que moltes vegades no ens ho plantejam, la comunicació no és clara. Els homes mai no s’ho han de plantejar perquè sempre hi són inclosos, l’ambigüitat és per a les dones.

He començat dient que era feminista i filòloga i que podia semblar una contradicció. Des

de filologia se’ns ha ensenyat que aquest masculí genèric és així de manera inherent, quan sabem que va ser una decisió, més aviat recent, i presa, casualment, per homes.

Aquí teniu un decàleg que us pot servir per intentar no invisibilitzar les dones i optar per anomenarnos sempre que sigui necessari, és a dir, sempre que hi som!

En darrer terme, comentar que moltes vegades tenim per segur que un concepte o nom es refereix al masculí i només es refereix al femení si ho matisam.

El Barça no jugarà la final de la lliga de campions i després tenim el Barça femení jugarà la lliga de Campions després d’haver guanyat la lliga.

És a dir, donam per fet que hi ha el futbol i el futbol femení. Tot i això, crec que a poc a poc les coses estan canviant. Una solució seria sempre posar l’adjectiu masculí i femení i així seria més precís i clar saber de qui xerren. Podria posar molts exemples en què la llengua reflecteix comportaments masclistes, però potser en faré una segona part…

En definitiva, l’ús de la llengua també implica una elecció, per tant, estaria molt bé triar un llenguatge que no discrimini i que anomeni a tothom, dones i homes.

Per acabar us suggeresc un llibre que tracta el llenguatge inclusiu amb molt d’humor, Ni por favor ni por favora de María Martín. La cançó per ballar i reivindicar recoman Respect d’Aretha Franklin .

Coses d’en Martí

S’historiador de l’art JaumeBernat Adrover (Llucmajor 1990) descobreix a sa seva investigació publicada recentment sa identitat real de fins a 16 dones aventureres que, entre 1838 i 1936 relataren en es seus llibres, viatges fets a Mallorca, firmats molts d’ells amb pseudònims.

Cinc anys d’investigació que ara donen es seus fruits en una publicació que traça es perfil biogràfic de 16 dones que entre finals des segle XIX i principis des XX arribaren a s’illa per documentar i relatar ses seves aventures en llibres de viatges.

Es llibre té per títol ‘Dones viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX)’ i l’ha publicat s’editor Lleonard Muntaner.

Cançoneta mallorquina

A sa plaça des toros,

hi ha un guàrdia civil, que passetja sa pepa de na Susaina des Fil. Vet aquí 4 cèntims, comprarem macarrons, un i mig de mongetes, un i mig de ciurons .

Dones aventureres viatjant a Mallorca

Martí Cirer i Ramis de can Garrit

Premsa Forana celebrà la seva assemblea general a Montuïri

L’Associació de la premsa forana de Mallorca s’ha reunit aquest dissabte dia 14 de maig a Montuïri. Enguany la revista Bona Pau de Montuïri, una de les revistes associades més antigues, celebra els seus primers setanta anys de vida. Per aquest motiu, i d’acord amb la seva cordial invitació, vàrem voler celebrar la diada i l’assemblea general en aquest municipi.

La trobada fou a la Plaça Major i tot seguit vàrem poder gaudir d’una breu visita a l’església amb les explicacions de la historiadora de l’art Joana Maria Palou. Després partirem cap al barri del Molinar i durant el camí, els historiadors Francesc Canuto i Guillem Mas feren una explicació sobre els molins fariners de la zona. La Jornada va continuar amb la visita al Molí de Can Serra, on l’amo en Joan Mesquida «Serra» ens explicà com funcionava un molí fariner. En aquest mateix lloc, després d’un berenar per cortesia de la revista Bona Pau, va tenir lloc l’Assemblea General.

Durant l’assemblea el president de l’Associació Rafel Puigserver, acompanyat de la seva Junta directiva, va donar compte de les actuacions dutes a terme per l’entitat en aquest primer any de mandat.

Així es va detallar la participació del president o dels membres de la junta directiva en els diferents mitjans de comunicació o els articles que el president havia enviat a les revistes per commemorar diferents efemèrides de publicacions com Llucmajor de pinte en ample, Ressò de Campos, Campanet o la mateixa Bona Pau.

Igualment, es va informar de les diferents iniciatives que s’han dut a terme com ara la preparació de la propera participació dins propera Diada de la Premsa Comarcal, que se celebrarà els dies 18 i 19 de novembre a Barcelona amb altres entitats germanes a la nostra.

També es varen detallar l’estat de comptes i es va exposar les millores en algunes despeses com les de l’assegurança del casal. Així mateix, es va detallar la importància del pagament de les quotes, que es mantenien en les mateixes quantitats, i es va fer un detallat estat de comptes de l’entitat. Es farà un darrer intent perquè totes les revistes es posin al dia i si no és així, el president va anunciar que hauran de ser donades de baixa. De la mateixa manera analitzàrem que les revistes de premsa forana han aconseguit només el 32,13 % de les subvencions de les ajudes als mitjans de comunicació en català.

Finalment, es va exposar per part de la junta directiva dels plans que estan prevists fer amb la subvenció nominativa que se’ns ha concedit des del Consell de Mallorca:

4. Premis Premsa Forana: aquests premis que ja estan convocats en cinc modalitats (reportatge, entrevista, fotografia, opinió i disseny a la millor pàgina). El primer premi de cada modalitat estarà dotat amb 250 euros, i un diploma acreditatiu. Els dos finalistes de cada categoria tindran un diploma i un premi de 50 euros. El termini acaba el 30 de juny de 2022.

.

1. Creació d’una nova web de premsaforana.cat. Es farà un redisseny de continguts, amb actualització de qualsevol notícia relacionada amb la premsa forana així com una millora dels serveis de correu corporatiu. Per això es va demanar a les revistes que ens remetessin el seu logotip.

a la xarxa i catalogar part de les revistes associades a la Biblioteca Digital de les Illes Balears que gestiona la UIB. La digitalització dels que encara no tenim no els podríem incloure en aquest projecte i l’haurem de batallar.

2. Digitalització dels fons. Cal pujar

3. Trobada de revistes de premsa Forana: Enguany la previsió és ferla el setembre de 2022.

Imatges d’ahir

La imatge que protagonitza aquesta secció és una foto treta al banquet d’unes noces de 1959 que se celebraren a Can Garrover. Es tracta d’una taula de jovençans disfrutant de la festa.

Les persones que hi surten són, de part dreta a esquerra: en Bartomeu Arrom Aulet de can

Verda, na Maciana Ramis Ramis de cas Ferrerico, n’Antònia Faure Cirer de can Pansa, n’Aina Vicens Aloy de can Panada i en Jordi (els dos llinatges no s’han pogut esbrinar) de can Rateta de Costitx.

La imatge va ser cedida per Jaime Carbonell Vallés al web https:// fotosantiguas.diariodemallorca.es/ cena-amigos-1958/ i la informació de la identitat dels retratas l’ha proporcionada na Joana Maria Arrom Ramis de cas Ferrerico consultant a sa mare

Joan Florit i Horrach

En aquesta edició de la secció tenim una miscel·lània de notícies sobre Sencelles.

La primera va sortir publicada al Diario Constitucional de Mallorca dia 29 de juliol de 1851 i estava copiada d’una altra publicació anomenada Monitor Religioso. Segur que vos sona la notícia...

El segon retall és de la publicació que recull el treball de camp que desenvolupava mossèn Alcover quan es dedicava a recollir les rondalles pels diferents pobles de Mallorca. A la imatge podreu veure tres anotacions que va recollir a Sencelles: una d’una rondalla “Es ciurons que tornaren minyons” i dues gloses.

El darrer retall és del diari El Guardia Nacional. Eco de la razón i té la data de dia 24 d’abril de 1837. Hi ha un breu sobre l’actuació humanitària d’un vicari de Sencelles. El transcriurem ja que la imatge ha quedat distorsionada per l’enquadernació: “Sansellas. - El vicario presidente de esta parroquia ha dado una buena aplicacion á la semana de la cuaresma que predicó, pues que en las fiestas de resurreccion dió tres libras de carne y una libra de arroz á cada pobre del hospicio, practicando lo mismo con algunas familias pobres de fuera del propio hospital”.

Hemeroteca curiosa

Miranda Miret i Mayrata

La Capella del Roser

Jordi Llabrés i Sans

La capella del Roser de Sencelles te planta de creu llatina i queda coberta per diversos trams de volta. Tant la primera secció, que correspon a l’accés, com els cinc altars que hi trobem es cobreixen amb una volta de canó. Les dues seccions laterals del creuer apareixen amb sengles voltes d’aresta i a la part central s’hi alça una cúpula, sòlida i elegant per les seves línies clàssiques.

Aquesta capella correspon a un ampliació feta al nostre temple parroquial cap a finals del segle XIX, obrint l’espai que ocupava el retaule de la Mare de Déu del Rosari o del Roser, per afegir-hi el cos que actualment podem contemplar. Sempre s’ha dit que es trià aquesta forma de creuer allargassat per que servís de contrafort al mur de l’església que mira a Tramuntana. Fins a la reforma, la profunditat de la capella i la col·locació del retaule que la presidia, era ben igual que la de les seves col·laterals de la Puríssima, Sant Tomàs, Santa Àgueda, el Sant Crist de les Ànimes i la Mare de Déu del Carme. Aleshores estava ben estesa la moda de comptar a totes les esglésies amb una capella de més grandària on hi havia el sagrari. La funció d’aquestes era per distribuir-hi la comunió quan la gent, abans del Concili Vaticà II, combregava “extra misa”, és a dir quan havia conclòs la celebració de l’eucaristia.

La nostra església de Sencelles, des de la seva construcció iniciada l’any 1698, no comptà amb capella fonda fins que es construí l’antic baptisteri, a baix del cor. Aquest, datat de 1875, inicialment fou aixecat per destinar-lo a la reserva del sagrari i dedicar-lo a la Mare de Déu del Carme. Aleshores la font baptismal estava situada a l’inici de l’escala del cor. Poc temps després, s’iniciaren les obres de la gran ampliació de

l’església amb la construcció de l’actual capella fonda del Roser. Aquesta fou beneïda, enmig d’un gran desplegament de solemnitat, just deu anys després. Per a l’ocasió vingué a Sencelles dia 25 de juliol de 1885, festa de Sant Jaume patró de l’Obra parroquial de Sencelles, el vicari general de la Diòcesis mallorquina, mossèn Tomàs Rullan, acompanyat del canonge Magí Vidal i del senceller mossèn Bartomeu Molinas, catedràtic del Seminari Conciliar.

Els llibres d’obres ens parlen que les obres havien acabat just deu dies abans i que el dia 13 d’abril anterior s’havia tomat el mur antic de la capella per posar en comunicació l’església amb el nou tram construït. Aleshores el retaule barroc fou traslladat al seu nou i actual emplaçament. Les cròniques parlen que els resultats de la curiosa planta de la capella i de les obres que primerament la vestiren no van merèixer l’aprovació de persones enteses i resoltes en matèries d’art. Cal tenir en compte que aleshores encara no s’havien alçat els retaules de Lourdes, del Cor de Jesús, de Sant Lluis i de Sant Martí de Tours. Així, els altars laterals foren vestits amb la imatge de la Verge del Pirineu francès i sengles llenços del Cor de Maria i de Santa Margalida, patrocinats per la noble família Llabrés de Jornets.

El que si ja hi havia eren les pintures que ornen cada una de les petxines, les dues llunes frontals i el cimbori o tambor, de la cúpula central. A les quatre petxines damunt les quals hi arranca tota l’estructura de la cúpula hi foren pintats els quatre principals doctors de l’Església llatina o occidental: Sant Jeroni (340-420), Sant Gregori Magne (540-604), Sant Ambrosi de Milà (340-397) i Sant Agustí d’Hipona (354-430). La presència d’aquests sants Pares

de l’Església no és casual. Les seves doctrines son considerades en el sí del cristianisme testimonis de fe i ortodòxia. Ells, juntament amb els altres doctors de l’Església ortodoxa (Sant Gregori Nacianceno, Sant Atanassi d’Alexandria, Sant Joan Crisòstom i Sant Basili el Gran, cap d’ells representat en aquesta obra), manifesten la universalitat de la religió cristiana, completant i desenvolupant el testimoni aportat pels apòstols, els deixebles i els màrtirs.

Actualment aquestes quatre pintures estan en un deplorable estat de conservació, havent de lamentar quasi la seva absoluta desaparició. A hores d’ara no més es conserva bona part de la figura de Sant Agustí, la trompeta del Judici Final que identifica a Sant Jeroni, part de la vestidura i de la barba de Sant Ambrosi i petits detalls de la figura de Sant Gregori. Totes foren pintades per ser vistes des de una certa distància i des de baix.

El culte a aquests sants Doctors o Pares de l’Església, fou introduït a partir 1298 i gràcies al Papa Bonifaci VIII. Aquella, única aprovació pontifícia propicià una conjunta representació dels quatre, al llarg de tota l’Edat Mitjana i assolint el màxim apogeu entorn del segle XVI. A Mallorca un clar exemple d’això és la portalada-retaule manierista (acabat l’any 1601) de la façana principal de la Seu, que tot i esser un clar monument dedicat a la Immaculada Concepció, el seu promotor el bisbe Joan Vich i Manrique, volgué que en sengles fornícules laterals de la porta, les figures dels doctors reafirmessin que el Magisteri de l’Església ratificava la fe expressada per tot un poble i aquella doctrina de la Puritat de Maria manifestada en pedra.

Tornant a la nostra cúpula del Roser de Sencelles, voltant el

cimbori hi trobem quatre obertures que deixen entrar la llum i que alternen amb quatre arcades a mode de fornícules sense profunditat on hi podem veure les quatre figures hieràtiques dels sants Evangelistes: Marc, Mateu, Lluc i Joan. Aquestes podem dir que son més reconeixibles donat que no han perdut tanta part de la capa pictòrica. Totes son representades amb els atributs comuns dels Evangelistes: el seu corresponent Llibre de la Bíblia i la ploma. També, a la planta de cada figura hi veiem el símbol iconogràfic que els identifica particularment: el lleó, l’àngel, el bou i l’àguila de

manera respectiva. Aquestes representacions beuen de l’Apocalipsi que ens mostra a Déu ocupant el tron i envoltat dels quatre Vivents (Ap. 4, 6-8; cfr. 1, 5-14) i s’assignen en funció dels escrits de cada ú. Així el de Sant Mateu és un home o un àngel, per que insisteix en la humanitat de la segona persona de la Trinitat, començant el seu Evangeli amb la genealogia de Jesús. El de Sant Marc és el lleó ja que comença amb la predicació del Baptista, la veu del qual clama en el desert com la de l’animal del seu símbol.

L’emblema de Sant Lluc és el bou, animal dels sacrificis, donat que ell comença els seus escrits amb l’ofrena de Zacaries i destaca el caire de Jesús víctima. Finalment, Sant Joan és acompanyat per una àguila, per la força amb que s’eleva el seu pensament i per que en les seves profecies s’enfronta cara a cara amb la Divinitat, de la mateixa manera que aquest animal pot enfrontar-se amb el sol.

Els manuals d’iconografia ens diuen que quan es representen en conjunt, poden adoptar simplement la forma de la figura corresponent, denominant-se tetramorfs. Sovint, sostenint una filactèria o cartel·la amb el seu nom. En aquest sentit l’exemple més clar que tenim a Sencelles és el conjunt tetramorf de les quatre figures de plata que fan part de la custòdia major de la nostra església parroquial.

Cal tenir present que els Evangelis son els quatre llibres més importants de la Bíblia ja que ells ens relleven la part més principal de la vida, obres, predicació, mort i resurrecció de Jesús. No és estrany, per tant, que els que idearen la construcció de la cúpula del Roser, volguessin que hi tinguessin un lloc rellevant i elevat, les figures dels Evangelistes.

El conjunt es completa amb dos murals pintats en segles llunes

que trobem al damunt de l’altar del Sagrari i al front, quedant situada aquesta damunt el trànsit o accés a la mateixa capella del Roser. A la primera hi veiem un bona representació del Cenacle, la nit del Dijous Sant, amb el Sant Sopar. Jesús ocupa la part central d’una taula ben parada, amb tovalles i en la que s’hi distribueixen un calze d’or, dues botelles de vi i diverses safates amb carn d’anyell i les herbes aromàtiques, pròpies de la gastronomia pasqual jueva. El pa de la primera Consagració el sosté el mateix Jesús Sacerdot. Recolzant-se a Crist, hi veiem a Joan, “el deixeble que més estimava”. Llavors els altres onze apòstols. Curiosament, una filtració d’aigua a la part dreta ha fet que quasi s’hagi esborrat la figura del que més es mereixia aquesta dissort: el malèfic Judes representat amb la bossa de les 30 monedes amb les que va trair al Mestre.

L’altre lluneta mostra pintada una al·legoria de l’Eucaristia, representada pel místic Anyell Pasqual o Anyell de Déu, a sota d’un arc de triomf tot format de querubins. A banda i banda del motiu central, dos àngels s’hi acosten tot oferint un ram d’espigues de blat i ampul·losos raïms.

Sempre havíem atribuït tot aquest conjunt pictòric a Vicenç Matas i Guardiola (1828-1887), que ja havia decorat les voltes de l’església de Pina. Però ara, gràcies a les observacions fetes a la nostra capella del Roser pels estudiosos Andreu Veny i Miquel Àngel Cabrer, estem en condicions d’assegurar que s’hi distingeixen dues mans diferents. Si podem mantenir l’autoria de Matas per a les petxines i les dues grans llunetes eucarístiques, Veny i Cabrer suggereixen que els evangelistes es deguin al pinzell i als pigments d’un altre artista contemporani: Miquel Vadell

Projecte AINA: el futur de la llengua catalana a l’era digital

És un fet que les tecnologies del llenguatge, i en concret les tecnologies de la veu, són i seran cada vegada més presents a les nostres vides. No es tracta tan sols de poder disposar d’eines com els correctors o els traductors automàtics, ni de poder passar textos orals a escrits (o a la inversa) o de resumir o classificar textos. Ara ja podem donar instruccions amb la veu a les màquines, demanar-los que apaguin els llums de casa o que apuntin coses a la llista de la compra. També els demanam que ens diguin com arribar a un lloc o que ens expliquin com es cuina un plat, i qui sap quantes coses més ens permetran fer en un futur ben proper. Les llengües s’incorporen amb força a les tecnologies, a través dels assistents de veu, dels agents conversacionals, etc., i seran la via de comunicació principal entre les persones i els dispositius.

En aquesta nova era digital, que ja hem començat a viure, hem d’assegurar que el català hi sigui present. En aquest sentit, el Projecte AINA, impulsat per la Generalitat de Catalunya amb el suport del Govern de les Illes

Balears, cerca precisament generar els recursos necessaris i oferir-los en obert per garantir que la nostra llengua no perdi aquest tren. Per fer-ho possible, s’ha creat un corpus de llengua per entrenar els algoritmes d’intel·ligència artificial i poder generar models de llengua, de parla i de traducció. Aquest corpus s’alimenta d’una quantitat ingent de dades lingüístiques de fonts molt diverses, però també és essencial disposar de la col·laboració dels ciutadans, que cedeixin la seva veu per fer créixer el projecte. D’aquesta manera, la tecnologia entendrà la llengua en tota la seva diversitat.

Tu pots ajudar a incorporar la nostra llengua al món digital. Si vols que les màquines t’entenguin i et parlin en català, entra a projecteaina.cat i dona la teva veu.

PS: I, si a més, vols que quedi constància que ets de les Illes Balears, crea un compte per col·laborar-hi, que tot i que no és necessari ajuda a enriquir la informació. Les dades són tractades de forma totalment anònima .

Beatriu Defios Directora general de política lingüística Govern de les Illes Balears