TEOLOGIA I SOCIETAT JOSEP MIQUEL BAUSSET
L’abat Garcias de Cisneros gran, tant a través de la lectura d’aquesta obra com també indirectament, per mitjà dels Exercicis espirituals de sant Ignasi de Loiola, el qual rebé la influència cisneriana, a través del Compendio breve de ejercicios espirituales, escrit per un monjo anònim, poc després de la mort de Cisneros. L’abat Garcias de Cisneros va escriure, a més del seu famós Exercitatorio de la vida espiritual, (que s’estengué per tot Europa) el Directorio de las Horas Canónicas, les Ordinacions de la Confraria de Montserrat, El Costumari i Cerimonial de Montserrat, les Ordinacions dels Escolans, les Constitucions dels Capellans, les dels ermitans i les dels Monjos. Tot això, com remarcava el pare abat Josep Mª Soler, «forma part del testament espiritual que ens ha deixat l’abat Garcias de Cisneros», quan 500 anys després de la seua mort el recordem per «la seua obra de govern tan encertada, per la manera com incrementà la vivència espiritual de Montserrat i en féu un centre difusor per mitjà de la impremta que va instal·lar al nostre monestir». Governà el cenobi dèsset anys, fins a la seua mort, el 27 de novembre de 1510. Com escrigué el cardenal i monjo Anselm Albareda, el nom de Cisneros ha quedat «inscrit en el catàleg de prelats i monjos il·lustres» per la seua qualitat espiritual i la dimensió cultural. •
13
Renovà també els edificis del monestir i en construí de nous, amplià la biblioteca i muntà la impremta, perquè els monjos tingueren els llibres necessaris. A més, potencià l’acolliment dels pelegrins i expandí la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. L’abat Garcias de Cisneros tenia un interés particular perquè els monjos, i sobretot els novicis, tingueren una comprensió bàsica dels salms i així l’ofici diví «fos realment un espai de pregària personal, que enriquira la vida espiritual», com ha destacat l’abat Josep Mª. Per això, cada monjo tenia a la cel·la una biblioteca bàsica amb la Regla de sant Benet, les obres de sant Bonaventura, sant Bernat i sant Agustí, les Col·lacions de Cassià, l’Escala del Paradís de Joan Clímac o el Comentari al llibre de Job de sant Gregori el Gran. L’abat Cisneros no pretenia conduir els monjos per camins difícils, sinó fer atraient el treball espiritual i facilitar el progrés cap a la perfecció i l’amor de Déu, a partir de l’experiència que havia fet de la Devotio moderna. Així, l’oració mental (segons ensenya ell mateix en el seu Exercitatorio) feia avançar el monjo fins a la caritat perfecta. El seu objectiu era «juntar el ánima con Dios» , per arribar a la «contemplación por don de amor». Amb el seu abadiat, Montserrat assolí el cim de la seua intensitat espiritual. Per això la seua influència en l’Església (sobretot a partir del seu Exercitatorio) va ser molt
SAÓ 355
Garcias de Cisneros va ser un dels abats més eminents de la història de Montserrat, ja que en el seu abadiat, el monestir va viure una transformació profunda i esdevingué lloc d’irradiació espiritual i cultural. Garcias de Cisneros va ser un dels 14 monjos que el 1493 vingueren a Montserrat des del monestir de San Benito el Real de Valladolid, per aplicar (a petició dels reis Ferran d’Aragó i Isabel de Castella) la reforma que s’havia iniciat en aquell cenobi castellà. Una vegada a Montserrat, va ser elegit prior i, més tard, abat. La seua intelligència i el seu sentit pràctic el van portar a no aplicar de manera estricta els principis uniformadors de la congregació de Valladolid, de la qual va passar a dependre el nostre monestir a finals del segle XV. Cisneros va saber fer-se càrrec de la realitat de Montserrat i va adaptar l’esperit de la reforma a les característiques d’aquest lloc i a les peculiaritats de Catalunya, fins a tal punt que en els últims anys del seu abadiat arribà a distanciar-se de la congregació de Valladolid per protegir el nostre monestir. L’abat Garcias de Cisneros va ser un «home d’intensa vida espiritual, equilibrat, profund, ben dotat per al govern, d’una gran cultura, bon diplomàtic i bon gestor», com l’ha definit l’abat Josep Mª Soler. Va imprimir un impuls renovador als preveres seculars que vivien a Montserrat, als donats que atenien l’acolliment material del santuari, als escolans i als ermitans de la muntanya.