Revista QQ, nº4, Maig 2010

maig 2010

NUM.4

MAMA, QUAN DIUS QUE VA COMENÇAR LA PRIMAVERA?

JA TINC 16 ANYS

Ja tinc 16 anys i estic acabant l’ESO. I ara què? Aquí comencen una quantitat infinita de preguntes: Vull seguir estudiant? O bé preferiria incorporar-me al món laboral? Tinc mandra d’estudiar però si deixo els estudis què serà de mi? A on puc anar? Què puc fer ? Estic preparat/da per assumir un batxillerat, de cara a una carrera a la uni?

O bé prefereixo mirar quins mòduls tinc a l’abast per anar-me preparant per al món laboral?.... Ben mirat, potser que segueixi formant-me, perquè tal i com estan les coses, començar a treballar amb aquesta edat és com trobar una agulla en cinc pallers junts.

Tot això suposant que em van bé les notes i espero treure-m’ho tot. Però si no aprovo l’ESO també tinc altres possibilitats de seguir estudiant abans de començar a treballar, com per exemple els programes de qualificació professional inicial coneguts com PQPI, o les escoles d’adults. Però aquests 16 anys sovint no em deixen parar-me a pensar amb tranquil·litat sobre quin futur vull per a mi.

Segurament no ho he de centrar tot amb les notes, sinó també amb el meu entorn més proper i amb els meus interessos i habilitats. Ara arriba el moment, final de curs, i ara és quan haig de decidir-me per allò que vull. Per tot això el meu institut i el meu ajuntament em poden ajudar a orientarme. Sovint tinc la sensació que aquesta orientació és un “menjatarros”, però sempre hi ha algunes coses que no sabia i que poden ser importants a l’hora de prendre una decisió, perquè cada any hi ha novetats.

Ara que encara em queden neurones per estudiar ho he d’aprofitar per crèixer, fent allò que m’agrada o que en un futur proper m’agradaria fer.

INFORMA’T PER DECIDIR MILLOR !!!

d’ara Segur que a horesament ja teniu pràctic r les ara pensat com prepxilles per ot maletes o m uí. marxar fora d’aq ols Si mes no...v lls o se n alguns co ns a recomanacio pte tenir en com r el abans d’inicia teu viatge?

Ja tens clar amb qui, com si perquè marxe de vacances?

A EL GRAN DILETM DE RIAR Si vols viatjar amb altres persones (amics, companys...) assegura’t de la vostra afinitat de gustos i aficions. Haureu de compartir moltes hores junts, experiències i situacions de tota mena. D’això pot dependre l’èxit o fracàs d’un viatge.

ó que t’agradi. ortant triar una destinaci imp lt mo és at any mp aco que incidirà negativament Tant si viatges sol com vocar una actitud negativa pro pot ció tina des la de Una imposició viatge. en el desenvolupament del -Per poder triar bé un país o indret, t’has d’informar d’aspectes generals com la història, climatologia, geografia, nivell de vida, religió... Has de tenir clar abans de sortir que la destinació escollida té el perfil que estàs cercant.

Hauràs de definir l’objectiu principal del viatge: àmplia oferta lúdica, tranquil·litat, naturalesa, cultura, aventura...

-Finalment hauràs de triar com vols fer el viatge.

Decidir si vols anar-hi pel teu compte o de manera organitzada i quin sistema de transport i allotjament usaràs segons les teves preferències o el teu pressupost.

g següent

Continua a la pà

QUILÒMETRES . Tant si viatges dins el teu país com a l’estranger, és

aconsellable portar una petita farmaciola. Si estàs seguint algun tractament mèdic abans de sortir, emporta’t suficients dosis de medicaments ja que, en determinats països, pot ser complicat trobar el mateix medicament o el seu equivalent.

Porta-ho tot a l’equipatge de mà.

. Si viatges dins el teu país,

o

L'EXPENEDOR D’IDEES

Victor Alfonso Salas

nir informació bte t u r no

emporta’t la targeta sanitària individual (TSI) del CatSalut.

També és recomanable que t’emportis la cartilla de l’INSS ja que hi ha alguna comunitat autònoma que no ha adoptat el nou model d’acreditació del dret d’assistència basat en la TSI.

. La targeta sanitària europea t’ofereix cobertura sanitària a la sanitat pública dels països de la unió Europea a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa, tant en cas de malaltia com d’accident. Per obtenirla has d’anar a l’oficina de l’INSS més propera amb la cartilla de l’INSS i el DNI.

. També s’han establert altres convenis bilaterals amb diversos països fora de la Unió Europea.

Informa-te’n a la delegació de la Seguretat Social més propera.

. Si viatges a països exòtics, informa’t de les mesures preventives que has de prendre (vacunes, pastilles...). Fes-ho amb temps, ja que algunes medicacions triguen algunes setmanes a ser efectives. És recomanable

SALUDABLES

L’amor... Un sentiment, una emoció, un estat d’empatia amb una altra persona.Això és el que diem quan, entre amics o família, ens preguntem que és l’amor. Però després hi pensem i arribem a la conclusió que allò més bonic de l’amor, el que ens accelera el cor, és el no saber ben bé què ens passa quan estem enamorats, no saber els símptomes que produeix l’enamorament. I d’aquí es treu una altra pregunta: Com saber quan s’està enamorat?

Quines raons ens porten a deduir que ens hem enamorat d’algú? El no tenir aquesta informació, el no saber-ho tot, és el bonic d’estar enamorat. Si l’amor fos concret, predecible, definit ... No seria amor.

Així doncs l’amor no és un concepte que precisi una definició. Establir un vincle emocional amb una persona, un vincle que implica compromís, comprensió, voluntat ... El fet

de trobar la felicitat fent feliç a una altra persona amb la teva presència... Això és amor. Que la nostra persona ideal tregui el millor de la nostra persona, que sàpiga perdonar, que estigui al teu costat en els bons moments... I en els més difícils...

Això és amor.

Això és el que aflora en els pensaments de la majoria de persones enamorades. Encara que jo m’atreveixo a escurçar considerablement les afirmacions anteriors: Amor és confiança. No hi ha relació que funcioni si no hi ha confiança. És digne de menció que el més bonic de l’amor és potser el procés en el que s’arriba a aquest estat de confiança total amb la parella. Pensar que potser ets l’única persona d’aquest món que manté una cosa així amb aquesta persona, que tu i només tu tens aquest meravellós privilegi amb

aquesta persona en concret.

Aquesta sensació de sentir-nos la persona més afortunada del món, d’obrir el cor a la persona estimada. El bonic de l’amor és que aflora en tots nosaltres pensaments, actes, sentiments que potser d’altra manera mai hauríem arribat a tenir o sentir.

Tot i així pocs dolors superen el veure com es trenca aquest vincle emocional, aquest estat de confiança. Lliurar el cor a algú que te’l torna partit.

Despertar d’aquest somni en el qual comparteixes la teva vida amb la teva ànima bessona. “Desamor” és el terme que acostumem a emprar...

Un terme potser cent vegades més complex que l’amor, perquè com es possible que aquell o aquella que va decidir fer de la teva vida la seva, decideixi deixar de fer-ho? Dit així sembla impossible però passa ... Però això ja és un altre tema...

? ica íst

Entrevista

CONCERTS BARCELONA ENTREVISTA LOQUILLO 2010 tokio

TANGERINE DREAM Dissabte 27 març 20 10 Sant Jordi Club La banda europea nominad a set vegades als Grammy, és un fenomen singular. Una banda instrum ental que utilitza només gamma d’alta tecnologia moderna, envolta da alhora d'una forta identitat de "Ro ck N Roll".

Enguany es presenten al San t Jordi Club amb el seu darrer treb all "Rocking Moon & Rolling Stars".

Preus: 50€, 43€, 35€ Entrades numerades

VIOLADORES DEL VERSO Divendres 16 abril 2010 Sant Jordi Club El grup de hip-hop espanyol comença l'any amb una gira de concerts que entre d'altres ciutats el portaran a Barcelona per a presentar el seu darrer treball "Gira 06-07-Presente" Preu 16.00€

10 divendres, 9 d’abril 20 b Clu Sant Jordi

hotel

constànLoquillo és un artista amb canó, cia que segueix al peu del s seu dels ts par tarà que presen ns a la treballs, amb aproximacio compapoesia, trobades amb altres çons can s seve les i nys de professió 30 anys inèdites. Arribar a complir ar en de carrera musical i continu fàcil. En una posició dominant no és són stes arti ests aqu os, païs altres pel ts era ven i sics considerats clàs públic i la critica.

Dilluns, 5 d’abril 2010 Palau Sant Jordi Sala Principal El quartet alemany Tokio Hotel presentarà el seu tercer àlbum "Humanoid" al Palau Sant Jordi per a demostrar que el seu èxit no ha estat fruit de la casualitat.

Preus des de 35 a 45 €

MIKA

10 Diumenge 18 abril 20 Palau Sant Jordi Sala Principal que El joveníssim artista anglès sical mu ena l'esc ar va revolucion fa un parell d'anys torna ara recent per presentar-nos el seu o segon treball "The Boy Wh est Knew Too Much". En aqu amb darrer treball, ens delecta seva cançons que confirmen la de os ar-n deix no per at capacit t, sorprendre mai i, en concer del gaudirem de l'espectacle seu directe.

€ Numerades: 40€ i 35 € 30 Genral:

Preus 28 €

ALEJANDRO SANZ 10 Dimecres 12 maig 20 Palau Sant Jordi Sala Principal

el mes Alejandro Sanz començarà gira de da era esp tan de maig la seva yarà pan om L'ac a. any Esp per concerts gida diri una banda de nou músics nt per Mike Ciro i un impressiona Per a fia. gra eno esc i s llum disseny de cepte con aquesta ocasió, s'ha creat un teix ver con es que d'escenari dinàmic a da pta ada viva ura en una estruct es. tem dels un cadasc VIP: 200€ * Paraíso pista: 90€ Numerada 48€; General pista: 38€ General 300: 30€ zona reservada centrada a l'escenari de peu)

*

Que significa per vosaltres el hip hop?

Per nosaltres el hip-hop és més que un moviment artístic. Molta gent et dirà que és una cultura, és cert, però nosaltres ho veiem com una forma de pensar, d’actuar, de veure la vida des d’un altre punt de vista on sempre busquem la superació, la satisfacció personal.

Quan veu començar a interessar-vos per aquest tipus de música?

Varem començar quan teníem 10 anys, però realment en serio va ser entre als 13 –14 anys.

Creieu que la vostre afició cap al món del hip hop influeix en la teva vida? Si hi influeix, de quina manera hi influeix?

Sí, és una mica com la primera pregunta, algú que senti realment el hip-hop li afectarà en la seva forma de pensar i de veure la vida.

Com es diu el vostre grup de música?

El nostre grup és diu Disturbio Verbal o DBV i esta format per el Sancho, l’Andi, el Kelar i el Jutas.

Per què veu triar aquest nom?

Estàvem pensant quin nom triar, quan el Jutas se li va ocórrer aquest nom i tots nosaltres varem creure que era el més adient per el gènere de música.

Tots els que formeu el grup us coneixíeu des de petits, os heu conegut fa poc, a través de la música ..?

Els MC’s (Kelar, Andi i sancho) des de petits que ens coneixem, ja que anavam al purificació junts, però el Jutas el vam conèixer fa 4 anys, al venir a l’institut.

El vostre grup és per distracció o penseu que és el vostre futur?

De moment és una distracció, però tots sabem que poc a poc això anirà creixent, de manera que no podrem sortirhi i acabarem dedicant-nos’hi professionalment. En aquesta societat es la única manera que tenim d’expressar-nos i enriquir-nos com a persona.

Heu tocat per algun particular o entitat?

Si és que sí, heu cobrat per tocar?

Si hem pogut tocar, però no hem cobrat, ho varem fer per passar-ho bé, simplement.

HIP HOP

BY KATY Com us sentiu quan esteu cantant?

Quan estem cantant tenim la sensació de que és l’únic instant que som lliures, que no estem controlats pel sistema ni per la societat. És la manera que tenim de “volar”.

Fareu alguna actuació properament? Si és on?

Sí. Actuarem al 26 de Març a la patronal de Sant Quirze per un event de hip-hop.

Creieu que sou bons i que teniu molts fans ? És important tenir la autoestima alta, és un aspecte que als bboys no ens falla, si penséssim que no som bons, no serviria de res el que fem, però això no vol dir que no ens falti molt per aprendre i per millorar. Els nostres fans acostumen a ser amics que ens recolzen i la gent que ens anima sempre, també hi ha el típic exemple de gelós que fa el possible perquè no arribis lluny.

Creieu que en un futur podeu tenir la possibilitat de tocar en locals importants?

Potser sí, no podem descartar mai aquesta possibilitat, hem d’optar a qualsevol oportunitat que se’ns presenti.

DISTURBIO VERBAL

desafecció

Avui en dia el terme “política” és un terme cancerós. A ell hi relacionem tots els abusos que les institucions realitzen, totes aquelles mai promeses electorals que les es tot es, plid com at est han hi des agu ció trames de corrup erit esp d fun pro un i er hav per es les demagog per part de tot (tant s àrie ent lam par ns posicio ). res uer dretes com esq I certament no se que esQuart . Eficiència i inforant pera la classe dirigent don mació alhora d’utilitzar els reespresil’exemple que donen. Lo s ró cursos econòmics disponibles. on l’h , cap Ara fa 7 anys à vi en s mentat anteriorment no és en Sembla que tota aquesta colla ó, bé dent Jose María Aznar da. Poexageració ni cap invenci tja si de gent cregui que el capital de no litat a una guerra a, st ju in ho sap tothom, és una rea o a que utilitzen per a dur a terretot dria haver estat just sol un vigent i característica sob e qu me les seves accions governade t fe en- però el simple s on ci la del nostre sistema parlam re r mentals surti dels arbres. No t de- home decideixi, pe s i postari. Diuen: “El poble sen ue iq senyor. Aquests diners surten àt om es d’amistats dipl vi en rs safecció política”, p erò no io er de la suor dels nostres fronts, i itat sibles privilegis post , amb ra dignen a saber perquè la me er gu si bé dediquen una amplia part la a casa ar a una nació s le m de la població es queda a co s de tots aquests diners en asdret raons tan hipòcrite gegarenlloc de manifestar el en r pe segurar un estat del benestar és r, les que van dona prou, fins aquí universal del sufragi el dia de digne (com ha de ser), gasten dir eixen se un tret i passar eleccions. A mi se m’acud va és ingents quantitats de diners en pr es D ent s hem arribat. or pl en alguns exemples, probablem er t cotxes oficials, publicitat parar, i to . el que va pass similars als de molts lectors tidista o estudis ben estúpids, es ts a Madrid. vo Primer. Prou de mentid de a em st entre molts d’altres. s. Els Tercer. El si r llistes, peri promeses incomplerte Per finalitzar, i és un dels pe ar de no hauria d’an t és un partit programes electorals han punts que a mi personalment cien d’allò què tant inefi persona inepte ser realment un reflex em molesten més és la dea un me, de inepte, com s ca l que el partit ha de dur a ter A it. rt magògia barata i fastigosa que pa gia i que dirigeix un Foment Magd’acord amb la seva ideolo s’empra alhora de fer oposició. de a dels ia. la ex ministr nc rè fe amb una previsió realista re ig La oposició més fàcil, la del ez fa que dalena Álvar ts de vosaltres recursos econòmics dels insult, la de la divisió, la por, la ol m t tits sSeguramen ue aq an es disposarà. Que els par qu més sensacionalista, enlloc de però e del ja ho sabreu, rèixer pa puguin passar-se pel folr sa de l’oposició de l’alternativa, de va proble ta senyora si vi r que no sona el seu propi de po l’acció conjunta consensuada i de ecte de la cúpula n encasquetar grama electoral es un def la de la coherència. va la ució al PSOE, de base, perquè la constit llista per a les Sembla que avui en dia els de a er rc te plir a com ora que nostres polítics actuïn guiats lh no obliga als partits a com A . es pe ro e per eleccions Eu m els candidats los, i això els dona via lliur per l’inusitada necessitat de ve ració age l’ex nosaltres votà en se raricitat per penjar-se una medalla que no ntu ave bl pu em bí re fàcil dels quals dels seus projectes o en el servir, aquells uesta dona europees, aq guda per per a servir, i dic secs s mé le a làci a fal· la de urs represenrec ne per triat co han els nt qui te pe tan incom que ía rt la demopa torial. eixi bene es Déu s. nt tar-lo “a i el seu famós ia recolzament Segon. El partit polític ma polític siste r millo el a, gu cràci se on ltar doblá”, ac nt ho sàpil’equip de govern ha d’esco que molta ge , per la existent. el qui e és ns que se le, pob al ir obe i s formes ema. gues. De tote a les posa a la cúspide del sist anar a votar gent que va a... pe ro Eu la Unió eleccions de

R. Salvat

Globalización del maltrato animal

PELEA DE GALLOS

La pelea de gallos no es un deporte contemporáneo, sino que existe desde hace siglos.

Hace 2 500 años ya se celebraban en China, Asia, y posiblemente también en la India. Más tarde esta práctica se adoptó en Europa, Julio César introdujo estas peleas en Roma y posteriormente en Inglaterra.

Finalmente llegó a América, donde hoy en día es más popular. Se cree que las peleas de gallos llegaron al continente americano en manos españolas en el momento del descubrimiento del nuevo mundo, en manos del conquistador Hernán Cortes, quien organizó la primera pelea de gallos para impresionar al emperador azteca Moctezuma, en Méjico.

No es extraño que hoy en día sea este país el mayor practicante de este mísero deporte.

Este denominado deporte tradicional trata de un combate entre dos gallos en un ring rodeado por personas que observan eufóricas como dos animales luchan hasta que uno de los dos pierde o muere. A los gallos se les cortan las plumas para que sean más ligeros y por tanto que sean más ágiles, y son llevados con el estó-

mago vació a la pelea para que sean más bravos y ataquen con más ferocidad.

Deporte de picos y espuelas (pelea de gallos) es más que un simple espectáculo donde gente enfermiza apuesta por un gallo u otro: estas peleas causan graves problemas a los animales, y no hace falta decir que sufren y acaban sus vidas con una desagradable muerte.

Los criadores argumentan que están en una continua lucha jerárquica y su instinto es matar al rival, pero el problema es que estos gallos son entrenados y puestos en un sitio específico con la finalidad de luchar entre ellos y proporcionar espectáculo con la pelea.Y lo más curioso es que esté legalizado en muchos lugares, como Puerto Rico, aunque en muchas ciudades se practica de forma clandestina.

MIRIAM STEINHERR ZAZO

un comba rodeado por personas que obser van eufóricas como dos animales luchan hasta que uno de los dos muere

cadèmia als de la A 14 de u n A is m Els pre t el dia al ha celebra “Goya” s’ 10 al Palau Municip s 0 2 la e e d d r febre Campo re so s d e l g n 0 o C e d Madrid.

Naciones,a ed ició d el s d e la X X IV rs ts: o d ya an E ls gu tat els següen (2010) han es Premis Goya ió, el millor direcc iu, pel·lícula, el 1- La millor otagonista, la millor actr pr ió adaptat, el millor actor r r, el millor gu el millor acto e i el millor só ha estat pe tg ta un m r millo elda 211.” sta la pel·lícula “C a millor actriu protagoni o a ul “Y íc la l·l cu pe 2- La la p el ·lí ca n çó p er i la m ill o r También.”

XXIV EDICIÓ

A Y O G S PREMI

2010

ordos” valo per “G 3- R aúl Aré r actor de repart. illo ha sigut el m e h an el ·lí cu le s q u Le s al tr es p À go ra , Tre s d ia s gu an ya t só n: El Secreto de sus a, con la famili zos rotos, Planet ra ab s Lo s, jo salvó o hombre que res el , bo o 51, Gar Fl , yo ime que el mundo; D de Ruanda

ula, Millor pel·líc cció, re di r illo el m r to el millor ac la a, ist on ag prot , el millor ac triu el millor ac tor, aptat, millor guió ad tatge i un m r illo el m estat ha só el millor ula íc l·l pe la r pe “Celda 211.”

rs dolços, olo Caramels i i s essèncie de caprici, de ot un munt T . gustos.... m e b ri ar s en sensacions m en una e tr n e an qu botiguetes s d’aquelle i minadures on venen lla s n e n m o C xocolatines. el necessitem ts to ts ti e p re st o n l olcir e plaer d’end i gu si e u q cara paladar en ... tx ri per pur cap

a r a c els m

eu Però us h a t mai quin ta n u preg e u q t ta li era la fina aramel tenia un c an crear? quan es v s origen El misterió els neix fa m dels cara anys com més de mil uger i que a aliment lle stentació, servís de su uir aç de prod que fos cap r e p t, n ficie l’energia su s i cansats. rg lla s ge viat ó uesta funci A part d’aq t im en de manten ls els carame , ri ta n e alim al a rt o van ser la p u ent d’un no descobrim r se . Va gust: el dolç rs quan van vo lla e d des us a sortir no començar el, e d re tot m dolços, sob e d a lp o p é de però tamb s. al fruita y cere er ser el prim A Índia va el r za lit ti u lloc on es va rar-los. labo sucre per e produir va Allí es on vegada per primera . El nom de sucre sòlid deix erò, proce caramel, p

s i, r o ol prices a i c c e d ssèn os ... e ust ig

del descobrimen t de la canya de sucre, també coneguda com a canya de mel y actualm ent com a caramel .

Gràcies a aque st nou ingredient es va n poder desenvolupar no ves tècniques de re bosteria que van crear du rant molts segles pr oductes d’un luxe inasso lible per moltes pers ones.

D’aquesta èpoc a també són cone guts les dragees do lces, caramels recobe rts de sucre o de xoco lata i farcits de fruits secs, crocants, pans es... A més, també se ’ls afegia aromes di versos , com de maduixa, vi oleta o llimona, i se’ls donava diferents colors per cridar l’atenció del consumidor.

En 1850 va com ençar la producció indu strial de caramels en Es tats Units, però a Espanya, no va arribar fins 1930 .

Quins són el s dolços que més us at reuen, que més us ag raden, que més desi tgeu quan esteu en el cinema o a cl asse?

El xiclet és un clàssic de la família dels ca ramels.

Aquesta “gom a” va sorgir per la co stum de mastegar difere nts parts d’aliments, com per

exemple la sàvia d’avet.

Doncs, mastegar era un remei magnífic per calmar la set gràcies a l’excitació que produïa en les glàndules salivals.

La gran revolució de la fabricació de la “goma per mastegar” va ser quan en 1860 quan T.Adams va començar a utilitzar el xiclet importat del Yucatán o de Belice, per ferlo servir com a goma base. El èxit memorable d’aquest nova goma eren les seves propietats: l’elasticitat i la capacitat de retenir el gust. Des d’aquell moment es van llençar al mercat milers i milers de xiclets de gustos variats i colors exòtics.

A part del xiclet podem trobar altres dolços que agraden a més gen, com la regalèssia, la piruleta, llaminadures de tots colors i mides o el famós Chupa Chups.

En tot cas, són petites delícies que ens dibuixen un somriure a la cara.

Ingrid Anna

¿HO HAVEU VIST? Kevin Morales

mer a as me fui a co Hace unos dí caun encontré un bar donde és pu es D r. peculia marero muy e me qu a os ut in m de esperar 40 os una pa entablam so a un a er aj tr : conversación no? ra ho a - ¿Ya er e que nunca! rd ta le va - ¡Más le coy un pelo… - Oiga, aquí ha pa so la me en menté fijándo

sopa gorda, cabeza , lo p podido m habéis ¿ Por eje , s o o s rmo ? U otr ojos he r ese refrán te lo digo tra és demos claro: Al rev mbre, s á as. Ho d m n ie t aún n e es del ue me e lo dic s… para q m i s e qu ante yo creo acabaremos o h c e der

Y ES QUE...

el tipo que se inventó los refranes era demasiado inteligente.

Me explico, si él un día le daba por irse a correr por las mañanas decía: A quién madruga Dios le ayuda… ¿Qué tenía un día perezoso y pasaba de levantarse? No por mucho madrugar amanece más temprano… Lo mismo pasaba si un día necesitaba acostarse pronto: A las diez, en la cama estés. Ahora, que si quiere madrugar… Quien mucho duerme, poco vive… Vamos, que se lo s, montaba muy bien. rategia

ría! pelo hay aleg - ¡Dónde hay a sopa? Y si ev nu a un r ae tr e ed pu e - ¿M do… poco más rápi puede ser un acio que sp de e o, vístem - Bueno, buen ? tengo prisa… e con refranes derme siempr on sp y re o a id a - ¿V o, med mbre refraner - Ya sabe, ho fastidiando certero. , ya me está ce di ro te er - ¡Ja! C rdad… un poco la ve ajos come… ca - El que se pi

Desde ese día tengo los refranes que no los puedo ni oír… Y es que la gente que va diciendo refranes se cree que siempre lleva la razón, pero os voy a demostrar que no es así…

?

s est

u tenía s

o:

lanzad

¿Qué le habría hecho Dios para que lo pusiera de vuelta y media? También tuvo que molestarle algún zapatero en sus tiempos, porque para ellos también hay refranes dedicados: Zapatero amigo, las suelas quemadas y el hilo podrido. Zapatero, haz tus zapatos, y déjate de otros él como tratos. Se ve que no le gustaba e d lo ab h orqué eso de calzar zapatos… Zapatiuntareis ¿p jer?

Y os preg no una mu y re b m o h tos de charol ni para el agua ni n u a si fuer Mujer que no tiene en- para el sol. Zapato que aprieta, Pues a las pruebas me cantos, se queda para otro se lo meta. Y no solo tenía remito… Por ejempara los zapatos y zapateros sino vestir santos. ¡Mujer plo encontramos el que también guardaba algún sin seso, ahí queda refrán: El hombre y el refrán para los niños: El que eso! Y por si había aloso, cuanto más feo guna duda si a nuestro con niños se acuesta, mojado se más hermoso. Curefranero le gustaban levanta. Esto es como quitarle artada perfecta si no un caramelo a un niño. Quizás las mujeres… A las eres muy agraciado… no pasó una infancia muy agradmujeres y al papel, Y hablando de su able… hasta el culo le has aspecto no creo que Esta claro que leyendo el de ver… Ya me lo fuera muy bueno, entre el refrán anterior y imagino pidiendo a las refranero podemos describir a un tipo impresentable y que mujeres por la calle el de: Cabeza casposa, criticaba todo lo que tenía a su si les dejaba ver su poco piojosa… Pobre alrededor… Pero si se aburría trasero… hombre, lo que ha también tenía refranes sólo por Y después de hablar tenido que sufrir…. la rima, la mayor parte de ellos de lo que le gustaba Podemos seguir dedicados a los meses: En agosto al refranero pasamos descubriendo detalles frío al rostro, en abril aguas al otro lado de la sobre nuestro reframoneda, las cosas que mil. Pues si tiramos de esta nero, por ejemplo su no le gustaban… Una guisa cualquiera puede hacer un pasión por las mude ellas, nuestro señor refrán… Por ejemplo: En enero, jeres, no se conformaquí te espero. En Febrero canta Dios, al que le dedica aba con cualquiera, los siguientes refranes: primero… sino que debían tener Dios da legañas al que En fin… Que si te aburres un unas características rato puedes empezar a pensar no tiene ojos, Dios determinadas, y dejo en nuevos refranes, empieza con da mocos al que no dos refranes como los de los meses, que son más tiene pañuelos. Dios muestra de ello: sencillos. da nueces a quien no tiene muelas.

bién gar tam

ara li ría ir Pero p as, si que re bolla. no te c se dedecirle: r e an y ce c p a o h ig t s e Con podría ría dm e e u r q p i S na sie ara . algu tienes, tanto valolestenía arreglado p ases a.

Tanto s dos fr lir de march a t s e n a s Co a r ie quis cuando

Espai Canya Jove Ronda Arraona 29-31 08192. Sant Quirze del Vall猫s 93 722 74 44 / 607 545 784 espaicanyajove@sqvalles.org col路labora amb nosaltres: revistaqueque@gmail.com http://revistaqueque.blogspot.com

DISSENY | FENIXTHUY.NET