LA PRINCESA QUE ES QUEIXAVA
Hi havia una vegada una princesa que es queixava sempre. La princesa era molt rondinaire El seu germà, que es deia Toni, sempre li agafava les coses Ell era molt amable però de vegades li deia a la seva germana quan es queixava “ets una mentidera!!!”.
Un dia la princesa anava a una tenda de roba i anava amb el seu germà. Quan van arribar, van entrar a la tenda Va veure un vestit molt maco i li va preguntar al seu germà si se’l podia emprovar. El germà va dir que no molt fort.
- Ja n’hi ha prou -va dir el senyor de la botiga- marxeu! Princesa, marxeu d’aquí!!!
La princesa no li va fer cas i va robar el vestit sense pagar i va marxar corrents Al cap d'una estona, va trencar el vestit perquè era molt petit La gent va escoltar els crits i van trucar la policia.
Un dia la princesa li va tocar anar a l'escola Allà va aprendre a no queixar-se i quan anava a casa va dir que havia canviat, que no es queixaria mai més.
Raul
LA PRINCESA VALENTA
Hi havia una vegada una princesa molt valenta Vivia amb el seu pare (el rei) que era mandrós i el seu germà que era molt poruc. La princesa es deia Nani.
La princesa Nani des de petita volia entrenar per matar el drac. El seu germà sempre per les nits deia: “germana, què passa si el drac ens menja? Tinc molta por” Era com un cicle, ja que cada dia li repetia el mateix. Però després de molt temps, per la nit, es va escapar de casa seva. Va agafar l'espasa del seu pare i, just abans d'anar-se’n, la van trobar amb les mans a la massa
Quan estava venint el pare, el seu germà va sortir i el va distreure. El seu germà li havia fet un favor i li havia de tornar.
Va ser així com la Nani va anar a matar al drac. Va sortir una rosa del drac. El germà li va donar les gràcies, ara tenia una vida. Des d’aleshores viu tranquil la
Banana Master
LA PRINCESA ALEXIA
L’Alexia tenia dos germans. A un li agrada el bàsquet, a l’altre el volei i a l’Alexia el fútbol.
L’Alexia estava veient un partit de futbol a la tele. L’Alexia estava avorrida ja no volia veure el futbol, volia jugar. Al dia següent, va anar a provar a un equip li va encantar Quan van passar molts anys, la van fitxar a un equip, el Barça. Li va encantar,s’ho va passar genial, va ser el millor dia de la seva vida. Va fer molts amics i els seus germans estaven molt orgullosos d’ella
El seu equip van guanyar el partit. Els seus germans van continuar veien la telé però ara veient a la seva germana
Rosa
LA PRINCESA HANNA
Hi havia una vegada, un regne on vivia una princesa que es deia Hanna.
Tenia un germà petit que es deia Àlex i vivia amb els seus pares.
Hanna era una nena a la que no li agradaven els trons, les corones i res del que s'acostuma a agradar a les princeses. En canvi, li agradava jugar fora, i embrutar-se amb la sorra
Un dia, els seus pares van decidit que ja era hora de que ella fos la reina perquè ja era gran. La Hanna no volia, però els pares la van obligar a ser la reina Al dia següent, ella es va escapar del regne perquè no volia ser reina i va anar al poble a jugar amb la sorra perquè estava trista i a la vegada enfadada.
Quan els seus pares van despertar, van anar a la seva habitació Quan no la van veure enlloc, van anar al poble a buscar-la. La van trobar i li van dir, que al final no seria reina.
Al final ella es va posar molt contenta perquè ja no seria la reina del poble i va ser feliç durant tota la seva vida. Fi
Melyna
LA PRINCESA AMB LA MÀSCARA LLEGENDÀRIA DELS DRACS
Un dia la princesa Draquinia estava al bosc amb el seu pare el rei One dragon. La princesa Draquinia estava perduda i va caminar fins que va trobar una màscara misteriosa i se la va portar Va seguir caminant però no va trobar al seu pare.
- Per a què servirà aquesta màscara amb forma de drac vermell?
Se la va posar i “pom”, tenia un vestit d’un drac vermell i va saltar i ara saltava més de 50 metres. I podia veure-ho tot i va veure al seu pare.
- Pare! -va dir la princesa.
- Qui ets tu? - va dir el pare.
- Jo, la teva filla Draquinia.
- Un moment, aquesta màscara és la llegendària!!!
- Treu-te la màscara per veure si ets la meva filla.
- D’acord, me la trec.
- Filla!
- Tens molta sort de tenir la mascara llegendària
- Màscara llegendària, què és això?
- És una màscara poderosa, la més poderosa del món. Tens la força d'un bilió de dracs.
- Wow!
- Un gran poder comporta una gran una gran responsabilitat.
- Filla, si entrenes et faràs més forta i desbloquejaràs més poders
I del no res va venir un malvat, DarkBlack, i va matar al seu pare per no entregar la màscara. I les últimes paraules del seu pare van ser:
- Filla corre, entrena, t'estimo molt.
I la filla va entrenar fins els 18 anys i va trobar a DarkBlack i es va enfrontar.
Va començar la baralla i la princesa es va posar la màscara amb el 100% de poder de la màscara i va dir:
-Puny dels 1 bilió de dracs!!!
I va guanyar. FI GOKU
LA DANIELA,I LES ESTÚPIDES
REGLES
Hi havia una vegada una princesa que es deia Daniela i era filla única. El palau dels seus pares, la reina Glinda i el rei Daniel, era enorme amb terrasses enoooormees amb moltes flors. Però la Daniela era molt diferent a les altres princeses. Voleu saber com és la seva història? Corre, anem !!
La Daniela era molt divertida i imaginativa. Des de que era molt petita somiava amb ser futbolista. Però havia una altra cosa que li agradava encara molt més, llegir. Tenia el seu calaix tot ple de llibres i històries diferents. Quan ja es va fer gran,tenia 16 o 17 anys, havia una cosa que li preocupava, LES ESTÚPIDES REGLES DEL REGNE!!! Ella sabia perfectament que quan fos l’hora, que fos major d’edat, les regles serien: 1. El Rei, és a dir el Daniel, triaria el marit de la princesa. 2. Es casarien tant si li agradava com si no. 3 I bla, bla, bla…Moltes regles més injustes.
El pare de la princesa, va obrir la porta de la seva habitació i la princesa estava llegint un libre que es titulava :NO HO EXPLIQUIS A NINGÚ: el pare Estranyat va dir:
- Com que tens el teu vestit rosa al calaix de llençar?
.-No m'agrada, m'agrada el vestit blau.
- Has vingut a criticar-me.
- No.-va dir el Pare- He vingut a dir-te que t’he conseguit un nou marit !!!
- No, gràcies.-va dir la Daniela.
- Doncs no pots retirar-te, està aquí mateix!!
La princesa tota frustrada va dir:
- Però jo no
I el Pare es va marxar abans de que digués res.
- Vesteix-te- va dir des del passadís.
La Daniela no li va fer cas, va sortir de la seva habitació amb el seu vestit blau i va veure un noi lleig, amb una armadura blava i un nas molt punxegut.
-Ji,ji,ji,ji,va riure la Princesa.
Li va començar a dir li coses lletges per que se n'anés. Endevineu què? Doncs sí, se’n va anar
La Princesa tota feliç i una mica enfadada li va dir al seu pare cridant:
-Com t’atreveixes a fer-me això!!.
Va agafar el llibre de les regles i va començar a arrencar les pàgines del llibre.
-Oh! no, no ho facis!! -Va dir la Reina Glinda, la mare de la Daniela.
El pare va riure i va dir:
-Estic orgullós de tu.
Resulta que el Pare ja ho tenia tot planejat, perquè ell també pensava que eren les regles més injustes.
La guineu de neu
LA PRINCESA CREGUDA
La història comença així. Havia una vegada una princesa que es deia Esmeralda i tenia un germà es deia Miquel. Els germans entre ells dos no es portaven gens bé L’Esmeralda tenia set anys i el seu germà tenia 9 anys .
Un dia, el germà de l’Esmeralda havia d'anar a jugar a futbol per jugar un partit molt important La princesa maldita era com molt creguda i sempre aconsegueix tot el que se li passava pel cap. També havia d'anar molt glamurosa. Però la seva mare volia que tot s’arreglés perquè ja no aguantava més Sempre tot era per a ella i ells no tenen gens glamour. La mare es va cansar de donar-li així que la nena es va quedar sense res .
Va passar molt de temps desde d’això i es van arreglar. Va aprendre a compartir i tot el que era per ella, era per als dos. Continuarà…
Creguda
La princesa exploradora
Hi havia una vegada una princesa que es deia Astric L’Astric s’ estava preparant per anar a dormir. Quan ja va acabar de preparar-se va anar al llit però
Va agafar el seu peluix per dormir però el seu peluix va agafar vida.
- Ahhh! - va cridar la princesa- Tu com ets que tens vida?
- No ho sé - va dir el peluix-. Però, mira per la finestra, aquella casa és la casa més alta del món.
- Podem anar? - va dir l’ Astric
- No ho sé- va dir el peluix- però en aquella casa passen coses molt estranyes
- Hem d'anar!!!- va diure l’Astric
Van anar i van veure peluixos atrapats. Llavors va aparèixer una persona i va agafar el peluix de l’Astric
Espantada, l’Astric va agafar la mà del seu peluix i va sortir corrents.
Ràpidament va anar a casa seva i es van salvar de la persona malvada
Raio poderoso Pika
