Verge Maria dels Rius De la pell de coure cosida a cicatrius, l amant en fa constel·lacions cada cop que les besa, i les segueix a cegues com se segueixen els camins de guerra, cap on la mort ens obliga a entrar agafats de la mà del fosc desig. S enfonsa en les seves carns, es perd en el consol de respirar el seu sexe, subjectant-se ferm als malucs d aquesta Verge Maria indígena, nua igual que una aparició. Entre el verd fullam que neteja qualsevol pecat, agraeix als sants el camió que esquinçà la seva perfecció de nena i la convertí en refugi d astrònoms orbs. Verge nascuda dels sorollosos rius, que sostens el dolor de l home i tota la lluïssor del firmament.
49