Falla municipal: instrument al servei del govern o de la innovació? — Aitor Sánchez Collado Comissió d’Estudis Fallers de Torrent (COMFET) —
En les Falles de 2022 se celebrarà el 80é aniversari des que es cremara per primera vegada una falla a la plaça de l’Ajuntament amb consciència de ser el principal atractiu de la ciutat. En totes estes dècades els responsables de contractar dita falla l’han instrumentalitzada: en les primeres dècades amb cadafals costumistes, plens de sàtira i humor apologètic i folklorista sota el biaix franquista que donarà pas a una segona etapa centrada en el monumentalisme en plena època del “desarrollisme”. La tercera etapa s’enceta amb la Democràcia i els nous usos del cadafal com instrument participatiu on el disseny dotarà de funcionalitat al cadafal (amb activitats dins com concerts, visita a l’interior, etc.). Per donar pas a partir dels 90 i 2000 a la quarta etapa: la falla aparador, una mena de catàleg dels grans projectes municipals. Finalment, en els últims anys, amb el canvi de govern municipal i de les bases del concurs es vol recuperar la imatge trencadora de falles icòniques amb la col·laboració de grafiters, artistes gràfics i plàstics que donen una dimensió viral al cadafal de tots els valencians. En totes estes etapes els artistes fallers han deixat la seua empremta i alguns han sabut innovar i oferir noves possibilitats en l’art faller sense la pressió del palet. Però en quines ocasions la falla de la plaça de tots els valencians ha sigut un instrument al servei del disseny i de la innovació? 134
