Revista La Salut de Gràcia núm.19

#19 juny 2022 Revista semestral del barri de La Salut Exemplar gratuït

REVISTA NÚM. 19

JUNY DE 2022 Equip de redacció i gestió Salutem - Pla comunitari de La Salut: Marta Ruiz Jadraque, Teresa Roig, Rosalia Conesa Sans, Pepa de la Rocha, Georgina Rosell Bellot.

Revisió i correcció Rosalia Conesa Sans i Pepa de la Rocha.

Col·laboracions Cesca Sancho (veïna i membre de l’Associació de veïns i veïnes del Park Güell La Salut - Sanllehy), Comissió de Diversitat i Biblioteca de l’AFA Baldiri Reixac, AFA Turó del Cargol, Laura Garcia i Ollé (Pediatra del CAP Larrard), Daya Cortés (Psicòloga i professora de Feldenkrais), Luis P. de la Cortina, Cristina Brugaroles Capdevila, Liz Castro (impulsora del col·lectiu Eskocells i fundadora i membre d’Aixeta), Rosa Griñó Segarra, Laura Viñas Alcoz, Jaume Flo Bonnín, Gèner-ant el barri.

Disseny i maquetació de la Revista Irene Rodríguez - CARÁMBAte estudio.

Portada Cartell de la Mostra d’Entitats de La Salut 2022. Disseny: Clara Sáez.

La Revista LA SALUT DE GRÀCIA és possible gràcies a les veïnes, entitats i serveis que hi participem, per tal de millorar la comunicació i la vida comunitària del nostre barri.

Vols

paTIcIpAr a La revIsta del BarrI? Pots contactar amb nosaltres: salutem@salutem.cat 608 64 53 26

2

punts de distribució de la revista 1

Mercat de Lesseps Carrer de Verdi, 200

2

AP Larrard C Travessera de Dalt, 79

3

entre de Serveis Socials C de La Salut, el Coll, Vallcarca i Els Penitents. Carrer Sargelet, 2

8

ula ambiental A Bosc Turull Passeig de Turull, 2

9

pelta restaurant S Carrer de Maignon, 11

10

Quiosc – Estanc Carrer Verdi 220

4

asal Cardener C Carrer Cardener, 45

11

moble antic Lo Mare de Deu de Montserrat, 8

5

Casal La Miranda Avinguda Coll del Portell, 74

12

F armàcia Cristina Pararols Valldaura Avinguda Coll del Portell, 55

6

Font del carbó Carrer Marianao, 2

13

F loristeria Jacaranda Travessera de Dalt, 21

7

iblioteca Jaume Fuster B Plaça de Lesseps, 20 8

5

12

3

6

10

9 1

7 13

11

2

4

3

SOM VEÏNES

editorial

Un viatge pel barri de La Salut “Viatjar ens obre portes, dins i fora de nosaltres mateixes. Viatjar ens permet veure amb altres ulls el món que ens envolta i al que pertanyem. Viatjar desdibuixa els límits, la distància i ens empeny a descobrir noves realitats, nova gent. Però no tots els viatges són fora o lluny. Com aquest, el que farem juntes.”

A

ixí comença la presentació de l’exposició Som Veïnes que va estar a la Biblioteca Jaume Fuster del 24 de març al 5 de maig. Una exposició realitzada col·lectivament per les persones que formen part de “Gèner-ant el barri”.

Hem volgut recuperar aquestes paraules per la Revista La Salut de Gràcia, perquè també a cada número us convidem a viatjar pel barri de La Salut. Un viatge que volem que us faci descobrir el camí amb el que hem fomentat l’auto-organització, hem creat una xarxa capaç de fer florir espais oberts i vius per gaudir-los col·lectivament i que, també, ens permet crear aquestes pàgines que teniu a les vostres mans. I sempre acompanyades de les persones que fem i participem de la història del barri.

Així doncs, en aquest número et tornem a obrir les portes del nostre barri i de la nostra comunitat perquè coneguis que a La Salut hi ha molta vida per compartir. Gràcies per acompanyar-nos i… Benvingudes!

4

sumari

Editorial Un viatge pel barri de La Salut··························································································· 4

El noticiari sobre el barri···························································································· 7 Espais amb nom de dona La calçotada del barri Exposició Som Veïnes La mostra d’entitats de La Salut

El Barri El Park Güell d’avui···································································································································· 10

Els Taxis de Rambla Mercedes i Mobilitat···································································· 12

Cases del barri Villa Conchita····························································································································14

Projectes El Bibliopati del Baldiri··········································································································16 La petanca intergeneracional························································································· 17

Salut S’esgotarà la resiliència dels nostres infants?························································ 18

¿Qué es Feldenkaris?············································································································22

Records que no s’esvaeixen L’estimat barri de La Salut································································································· 24

Cuina Pizza de coliflor·······················································································································26

Sostenibilitat Compost: l’or negre··············································································································28 La Salut és un barri turístic. El turisme i l’Economia Social i Solidària····· 29

Espai de creació Microrelats sobre La Salut································································································· 32

Salvació········································································································································· 34

Retrats de veïnes Pepi·················································································································································· 36

Passatemps Endevinalles sobre el barri······························································································· 39

La Salut Today····················································································································· 40

5

A La Salut, No estem soles.

Veïnes per Veïnes a La Salut Xarxa de suport mutu, acompanyament i de trobada entre dones del barri

Retrats de veïnes Fotografies per visibilitzar les històries de vida de les dones del barri i per crear més vincles i xarxa entre nosaltres

Punt d'informació Lila Punt d'informació sobre recursos per a dones i sobre les entitats de La Salut. És mòbil per diversos espais del barri.

Formacions, Tallers i Cursos Actes per sensibilitzar el barri per tal de combatre la violència masclista des de la comunitat. Formacions, tallers i cursos d'autodefensa feminista.

Gèner-ant el barri Grup de veïnes i associacions organitzades per fer accions comunitàries amb perspectiva de gènere a La Salut Salutem - Accions comunitàries de La Salut: Associació de veïns Park Güell - La Salut - Sanllehy, Ciberdona, La Miranda, Casal Cardener, AFA Turó del Cargol, AFA Baldiri Reixac, ASPB, PIAD Gràcia, Districte de Gràcia, CSS, CAP Larrard.

contacte: salutem@salutem.cat / 608 645 326

6

el noticiari del barri

el Noticiari del Barri Espais amb nom de dona

D

urant el darrer mes de febrer hem continuat al barri la tasca de donar noms de dona a espais que no el tenien, ja que s’ha plantejat el nomenclàtor de la ciutat per millorar la xifra del 8 % que hi ha actualment. L’any passat varem posar la placa a la casa de la Dolors Aleu primera metgessa de l’Estat, a la casa on va viure al carrer Molist i enguany hem començat canviant el de Ramiro de Maeztu pel d’Ana María Matute, veïna durant molts anys del

La Mostra d'entitats de La Salut

E

l dissabte 7 de maig va arribar “La Salut a la Plaça”, la 4a mostra d’entitats del barri. Aquesta jornada és un espai de trobada entre els veïns i veïnes de La Salut, per tal de donar a conèixer les entitats del barri, a la vegada que recuperem un espai públic cada

nostre barri. També hem donat nom a una placeta que no en tenia, un espai sota La Miranda que hem anomenat placeta de Montserrat Riera Moreno, directora durant anys de l’escola Turó del Cargol que va ser la cara visible de l’equip de mestres, pares i mares que van portar l’escola Heidi de Cooperativa a Escola Pública catalana amb el nom actual —topònim de l’espai que ocupa ara— i que durant anys va tenir l’edifici de parvulari justament a la Miranda.

vegada més concorregut per turistes i menys per les veïnes: la Plaça de la Natura del Park Güell. Durant el dia es va viure un espectacle de ràdio en directe acompanyat per la Brigitta Lamoure, actuacions del Gràcia Gimnastic Club, el country del Casal Cardener i Bollywood per part de la Ratna, un dinar a càrrec del Menjador de Ca la Rosa, un concert de Salutem Band, una entrega de premis a persones del barri a qui voliem fer un reconeixement perquè ho donen tot, i la diada castellera, amb els castellers de la Vila de Gràcia, de Sagrada Família i de Molins de Rei.

7

el noticiari del barri

La calçotada del barri E

l diumenge 13 de març es va fer la calçotada popular del barri a Rambla Mercedes impulsada per Quirhort. I no només això! Sinó que molts veïns i veïnes també van poder gaudir d’un bingo musical ben divertit. Un dia molt bonic que molts veïns i veïnes van viure amb un gran somriure, per veure la vida que es crea a l’espai públic del barri.

8

el noticiari del barri

Exposició 'Som veïnes'

D

el 24 de març al 5 de maig es va fer l’exposició de fotografies “Som Veïnes” a la Biblioteca Jaume Fuster. Una exposició organitzada per les veïnes de la Salut (“Gèner-ant el barri”) amb la voluntat d'organitzar accions amb perspectiva de gènere. El dia de la inauguració va ser tot un

èxit amb més de 50 veïnes compartint una trobada molt emotiva. La voluntat de l’exposició és un viatge pel barri de La Salut per tal de donar a conèixer grans referents de vida, les veïnes, i les accions que fem juntes per viure en barri i en un món millor.

9

el barri

El Park Güell d'avui

V

àrem venir a viure al barri l’any 1975, fa quatre dies. Un dels motius principals era que sempre seriem prop del Park Güell, que sempre escric amb “k”, perquè és com l’escriu Gaudí, per la idea que tenia de fer una urbanització del tipus anglès, amb zona de desencotxament per carros i cotxes de cavalls. Eren principis del segle xx, cases pels senyors de Barcelona que volien pujar a la part alta de la ciutat.

Però el temps corre massa ràpid, i les tendències del moment van anar canviant. Els senyors ben aviat van decidir viure a l’eixample, doncs no hi havia prou transport per arribar aquí dalt. I el Park Güell va ser

adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, pels seus habitants.

Van anar passant els anys i Barcelona creixia en habitants i, naturalment en edificis, a tots els barris més allunyats del centre. Cap a finals del segle xx arriben les Olimpiades i la ciutat va entrar en ebullició i de ple als mapes mundials. La gent tenia més temps lliure i els viatges van començar a baixar de preu. Moltes persones podien anar d’una banda a l’altra del món per pocs diners.

el Park Güell és el pulmó del nostre barri I, al Park Güell, que des de 1984 és Patrimoni Mundial de la Unesco. I on abans hi havia caderneres, rossinyols i molts altres éssers vius, natura en estat força salvatge, ara hi trobem murmuri de gent, perquè d’aquesta data ençà, al Park Güell sempre hi ha força xivarri.

Bé, sempre sempre, no; va arribar la primavera del 2.020, la maleïda pandèmia.

I quan vam poder sortir al carrer, el 20 de Maig es va obrir el Park i va tornar a ser pel veïnat de la ciutat. Som molts els que vam recuperar el costum de passejar i gaudir de la tranquil·litat, que amb les presses i la gran quantitat de gent s’havia anat perdent.

Segons dades de l’Ajuntament, el Park ha passat de 9 milions de turistes de l’any 2019,

10

el barri

a 4,5 milions, La zona de pagament, que al principi era només la “monumental” ara seria tot l’entorn (12 hectàrees). La concentració queda així més diluida.

També hi ha franges horàries exclusives pels residents de Barcelona. Pel matí de 7:00h a 9:30h i tarda de 20:00 fins les 22:00 (en horari d’estiu).

Però pels que vivim al seu voltant, el Park Güell és el pulmó del nostre barri, al centre geogràfic de la ciutat, un lloc on llegir, escoltar ocells, veure la gran diversitat de verd, especialment a primavera, buscant raconets tranquils que encara s’hi troben.

Cesca Sancho Veïna de La Salut Membre de l’Avv Park Güell - La Salut - Sanllehy

11

el barri

Parada de taxis a La Salut Un problema que només es mou i no es soluciona

A

la part del barri de La Salut, a tocar a l’entrada més famosa del Park Güell, fa anys que els veïns patim un seriós problema de mobilitat, seguretat viària i incivisme per part del sector del taxi.

Tot va començar quan l’Ajuntament va atorgar a aquest col·lectiu habilitar, just davant de la porta del Park, una parada per tal de donar servei al turisme que visita, aquest emblemàtic espai, considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hem de dir, que aquesta part del nostre barri, té una “orografia” pròpia com a barri de muntanya (com la resta de barris als volts del Park Güell), amb la característica afegida que en molt poc espai (superfície compresa entre els carrers Escorial/Marianao i Sant Josep de la Muntanya) s’hi troben: 5

12

escoles d’etapa primària, 2 centres sociosanitaris, 1 Hospital, 1 CUAP i 1 Mútua. A més, tant sols hi ha una via d’accés (única: Carrer Escorial) i, un altre de sortida (única també: Carrer Larrard). La resta de carrers transversals a aquests dos, són culs de sac.

La parada de taxis s’ha reubicat 5 vegades en els últims 6 anys... Ha estat al carrer Olot, al carrer Marianao (només va estar allà 6 mesos i es va haver de reubicar de nou, pels problemes que generava), 2 vegades al carrer Larrard en diferents ubicacions i per últim; ara s’hi troba ubicada a Rambla de Mercedes, des de el 06/09/2019...

5 ubicacions diferents en menys de 400 mts a la rodona, en tant sols 6 anys, però generant els mateixos problemes, sense solució per part de l’Administració actual.

el barri

Els problemes sempre es repeteixen constantement i són els que han motivat les diferents reubicacions d’aquesta parada: INCIVISME VIARI PER PART D’AQUEST COL·LECTIU

Constantment, ocupen guals particulars quan la parada està plena, “desencotxen i encotxen” a qualsevol lloc, sense respectar passos de vianants, o el propi accés dels veïns i resta de serveis públics de transport. No respecten la zona “pacificada” d’accés restringit a veïns i serveis; i aprofiten el pas del Bus del Barri i cotxes de veïns per colar-se a la zona restringida, amb total impunitat.

MOBILITAT

El col·lapse que provoquen als carrers al voltant de la parada (hi passen més de 250 taxis/hora per Rambla de Mercedes, diàriament, considerant l’època post-pandèmia), dificulta molt la mobilitat, en un barri que per característiques pròpies no pot absorbir aquest volum de trànsit (hauríem d’afegir veïns, escoles, serveis i turisme). Inclús, el Bus del Barri ha de patir constantment aquests problemes, sense poder accedir de forma normalitzada als diferents carrers.

INSEGURETAT VIÀRIA

Excedeixen sense cap contemplació la velocitat per poder “desencotxar” i tornar a agafar clients. Col·lapsen el carrer creant doble fila de taxis i sense deixar espai perquè la gent pugui creuar amb total seguretat.

A banda, d’aquests problemes ens hi trobem amb els greus problemes de convivència que generen a tot el veïnat: baralles contínues entre ells, perquè ni tant sols entre ells es respecten; clàxons sonant constantment; motors encesos emetent fums i soroll sense sentit. A l’estiu, encesos i finestres baixades.

A l’hivern, encesos i els conductors petant la xerrada al carrer..., esbroncades als propis veïns, per part dels taxistes quan fan accions incíviques.

Ja portem massa anys patint aquests problemes sense cap resposta definitiva per part de l’administració! I; sempre fent costat al sector del taxi. Prioritzant sempre a aquest sector i deixant de banda a tot un veïnat, en un enclavament únic, Patrimoni de la Humanitat. On la mobilitat i seguretat viària han de ser prioritats donat l’alta densitat de persones i d’equipaments que hi ha.

Maria Solanas

13

cases de barri

Villa Conchita

Villa Conchita,

14

1930

cases de barri

Arran del gran interès suscitat pel reportatge que vam fer sobre la impressionant i misteriosa casa de Rambla Mercedes, 1 (publicat en l’anterior número de la Revista), vam decidir tibar del fil per descobrir i compartir una mica més de la seva història. Esperem que us agradi!

I

nvestigant a partir de la pista que ens va donar l’actual propietari, sobre un descendent d’antics amos, vaig aconseguir contactar amb Jorge Iñesta Jordà, nét de Félix Antonio Enrique Iñesta Saurí, un comerciant que es dedicava a l’elaboració de vins amb la denominació Destilería Saurí, tot i que el negoci no estava situat a la casa en qüestió.

Resulta que el que ells anomenaven familiarment “la torre” es diu Villa Conchita en honor a l’esposa del seu avi, o sigui la seva àvia, a qui qualsevol pot deduir que estimava molt. L’home va batejar-la així després d’adquirir-la, en algun moment de l’any 1928. En Jorge ens explica que recorda que es va construir aproximadament l’any 1870, però que en desconeix l’arquitecte, encara que li consta que havia fet altres cases pel barri també.

Sembla que la seva família hi va viure amb els fills fins l’any 1936, que van tornar a Mèxic, d’on era en Félix Antonio Enrique. Afirma el seu nét, de memòria, que la casa tenia una superfície de 1.950 metres en total, 495 dels quals construïts com a habitatge. També li sona haver escoltat que van passar allà els primers dies de la Guerra, que no sortien a l’exterior, ja que tenien prou espai i eren autosuficients gràcies a l’hort i al corral dels que disposaven a la finca mateix.

Continuarà (?)...

Article escrit per Teresa Roig Fotografies realitzades per Marta Ruiz Jadraque, Albert i Frank Jimenez

15

projectes

El bibliopati del Baldiri Una biblioteca amb rodes nascuda per a fomentar l’amor per la lectura i aproximar el valor de la diferència i la diversitat al pati de l’Escola.

D

es de la Comissió de Diversitat i Biblioteca de l’AFA de l’escola Baldiri Reixac finalment s’ha aconseguit engegar un projecte molt esperat per tota la comunitat des d’abans de la pandèmia: una biblioteca amb rodes plena de llibres escollits amb molta cura que baixa cada dia a l’Àgora, el petit centre cultural del pati on, a l’estil de l’Antiga Grècia, es reuneixen totes les criatures que durant l’estona d’esbarjo volen gaudir de la lectura.

La idea sorgeix amb la intenció de continuar fomentant el respecte i l’amor pels llibres en la mateixa línia de l’escola. La lectura millora les habilitats lingüístiques de les criatures, desperta la seva imaginació, fomenta la curiositat i suscita l’empatia. Però sobretot, amb la lectura, la canalla descobreix la diversitat del món i la normalitza mitjançant les veus de les protagonistes de les seves històries per a que tothom que llegeixi la visqui amb naturalitat i de manera inclusiva.

Durant l’estona que gaudeixen del bibliopati, la lectura s’escull de manera lliure i autònoma i la responsabilitat, la cura i l’ordre de l’espai es fa de manera col·lectiva entre totes les lectores. Els infants de diferents cursos coincideixen en aquest espai compartint moments únics on petits i grans llegeixen plegats.

Comissió de Diversitat i Biblioteca de l’AFA Baldiri Reixac Fotos extretes de @escbaldirireixac

16

projectes

La petanca intergeneracional

L’

Escola el Turó del Cargol aquest curs ha iniciat una col·laboració amb el Club de Petanca Amics de Gràcia. Un dia a la setmana, cada quinze dies, l’alumnat de 4t, 5è i 6è de primària dedica la classe d’educació física a aprendre aquest esport a les pistes de petanca, als Jardins de Menéndez Pelayo.

La iniciativa va ser idea del centre educatiu i les encarregades de fer les classes de petanca són el grup de dones del Club de Petanca Amics de Gràcia, que han vist en aquest projecte una oportunitat per donar continuïtat a aquest esport al barri.

Des de l’entitat esperen que aquesta iniciativa es vagi ampliant amb la participació d’altres escoles, ja que pot significar el relleu del club on hi ha molta gent gran, tot i que en actiu.

Durant el curs l’alumnat aprèn les bases per començar a jugar a petanca, a agafar bé la bola i a fer llançaments. De fet, des de l’escola van trobar que era un bon esport per practicar la precisió, punteria, equilibri i competitivitat amb un esport que no es practica habitualment i a la vegada que es relacionin infants i gent gran. Per Sandra Garibaldi, la mestra especialista en educació física del Turó del Cargol “es tracta d’interaccionar amb el barri i amb el col·lectiu de gent gran; es crea una relació molt bonica entre nens i gent gran”.

Al club ja estan pensant en la possibilitat de crear una secció infantil i de convidar-los a participar en alguns torneigs.

AFA Turó del Cargol

17

salut

S'esgotarà la resiliència dels nostres infants?

L

a resposta és NO. Els nostres infants ens fan patir i molt. Fa més de dos anys que estan vivint una situació anòmala que ha alterat, en alguns moments, molt, la seva vida i la seva rutina. I ara que la pandèmia anava de baixa, s'han hagut de topar amb la realitat de viure i veure directe o indirectament una guerra injusta i salvatge.

Sort tenen de la seva capacitat de resiliència, aquella capacitat que té l'ésser humà d'afrontar les dificultats, els problemes i les adversitats de la vida, superant-les i transformant-les en una experiència positiva. I els adults ens preguntarem com podem nosaltres ajudar a desenvolupar la resiliència en els nostres infants? Doncs són vàries les accions que podem fer. Un punt cabdal és l'educació que donem als nostres infants, els podem ensenyar a ser resilients per mitjà de la nostra conducta, del nostre control dels pensaments i de les nostres actituds així ells poden aprendre amb l'exemple. A banda de l'educació que els adults els transmetem, els infants requereixen altres punts importants per desplegar la resiliència, un dels més importants són les relacions personals, aquestes són cabdals, han de saber fer amics i tenir amics perquè aquests els proporcionen una sensació d'emparament i d'acceptació, sigui l'entorn que sigui, a l'escola, a l'hospital, en un camp de refugiats, on sigui. Tenir amistats els proporciona benestar i enfortiment de la seva autoestima i personalitat.

I no només fer amics sinó també, ensenyar

18

Tenir amistats els proporciona benestar i enfortiment de la seva autoestima i personalitat als infants a ajudar a aquests amics i a totes les persones en general. Ajudar als altres els farà sentir a l'hora valorats i els ajuda a superar la sensació de no poder fer res. Els infants, tant en la vida diària com en situacions de canvi precisen una rutina diària, la necessiten, siguin on siguin. El respecte a la rutina els proporciona una sensació reconfortant, sobretot, als infants més petits.

Però tampoc s'han d'obsessionar amb ella, és important aconseguir propòsits diaris però també és important saber descansar i fer coses diferents. L'autocura dels infants s'ha de fomentar, han d'aprendre a cuidar-se, s'han d'estimar i cuidar d'ells mateixos, tenint cura del seu propi cos, alimentant-se correctament, fent esport, dormint les hores necessàries. La cura d'un mateix és cabdal per després tenir cura dels altres.

I els nens s'han de fixar objectius, proposar-se fites, això sí, assolibles, segons les seves capacitats i que els permetin gaudir de la joia d'haver-les aconseguit. Tenir petits desafiaments els enforteix i els fa sentir bé amb

salut

ells mateixos. I això ens porta que tinguin una autoestima positiva, fer-los veure que han pogut superar les dificultats del passat els ajuda a entendre que superaran les del futur. És important que confiïn en ells mateixos i que vegin que poden resoldre problemes i prendre decisions adequades.

Quan els infants acaben veient lo positiu, inclòs de les coses dolentes de la vida, és quan s‘assoleix la màxima capacitat de resiliència. Els hem d'ajudar superant situacions amb optimisme i positivisme i sobretot amb sentit de l'humor, si és possible. Pot semblar difícil, però es pot obtenir. Per això han d'acceptar que la vida comporta canvi i que alguns canvis poden ser terribles i que pot desdibuixar les fites marcades, això no obstant es poden marcar de noves, que poden ser tan bones o millors que les anteriors.

En resum, per desenvolupar una bona capacitat de resiliència en els nostres in-

fants, hem de tenir clar, en primer lloc, nosaltres i ells, que no és possible protegir-los dels alts i baixos de la vida. I a partir d'aquí ajudar-los a adquirir una bona capacitat de resiliència. Aquesta proporcionarà als infants les eines necessàries per respondre als reptes de l'adolescència i de l'inici de l'etapa adulta, i així poder viure aquesta última, de manera plena i satisfactòria. Hem de capacitar als nostres infants a prendre decisions, hem de felicitar-los en els seus èxits, però evitant falses felicitacions, hem de permetre

La cura d'un mateix és cabdal per després tenir cura dels altres

19

salut

que expressin totes les seves emocions. Hem d'ajudar-los a reconèixer-se a ells mateixos com a persones afectives, amb sentiments propis i necessaris. Han de saber contribuir al benestar d'altres persones i han de saber elaborar estratègies d'enfrontament que siguin efectives i positives. Finalment, per sobre de tot, han de saber i aprendre que la majoria de les coses que succeeixin en la seva vida són i seran fruit dels seus actes i decisions.

A banda d'ajudar als nostres infants a aconseguir una bona capacitat de resiliència, una preocupació dels adults és com respondre als dubtes i preguntes que poden plantejar als nens davant els conflictes bèl·lics en general i més concretament amb l'actual conflicte bèl·lic a Ucraïna. Els infants reben un munt d'imatges i missatges, generalment pels mitjans de comunicació, així com per les xarxes i els hem d'ajudar a gestionar-les i entendre-les. S'ha vist que

s'ha detectat un augment dels problemes de salut mental en la població pediàtrica

20

els infants de totes les edats reben aquests impactes visuals, però és a partir d'una edat que necessiten que explicacions sobre el que estan veient i escoltant. En alguns casos voldran informació i en d'altres no. Per tant, és important preguntar als nostres infants si han vist alguna cosa a la televisió o als diaris que els ha cridat l'atenció. Hi ha una sèrie de preguntes que ens poden ajudar a guiar la conversa amb ells, com per exemple, que creus que ha passat? quina imatge t'ha cridat l'atenció?, saps què és una guerra?, què penses de les guerres?, saps si ha passat prop o lluny de casa? Amb totes aquestes preguntes podrem avaluar la informació que té el nen i com l'ha interpretat, i a partir d'aquí podrem corregir i complementar la seva visió, evitant interpretacions errònies. Hem de respondre totes les inquietuds i comentaris que ens facin els nens, sempre amb un to tranquil·litzador, fent-los saber que sempre hi ha gent que els ajudarà. Però també hem de ser honestos amb les nostres paraules i no enganyar-los amb falses promeses. Responguem només allò que ens pregunten, no anem més enllà. Ells són els que es dosifiquen la informació, si no en volen més, aturem-nos. I si alguna pregunta és de difícil resposta, contestem que nosaltres tampoc ho entenem, és el més honest. Hem de tenir en compte una idea important, quan un nen té preguntes i no troba respostes, les respostes que es dóna ell sense l'ajuda d'un adult, poden ser amenaçadores i perilloses per a ell mateix.

Darrerament, és per tots sabut que s'ha detectat un augment dels problemes de salut mental en la població pediàtrica arrel de la

salut

pandèmia viscuda i, possiblement, també pel malestar del canvi climàtic, i ara pel conflicte bèl·lic que es viu a Ucraïna. S' estan fent autèntics esforços per donar ajuda i assistència a tots aquests casos des de diferents vessants assistencials, però hem de tenir en compte que fets dolents sempre succeiran en la vida dels nostres infants i que es poden minimitzar ajudant-los a desenvolupar una bona resiliència. Com a pediatra, sempre he

admirat la capacitat de resiliència dels meus pacients, i, per tant, per això tinc clara la resposta a la pregunta del títol de l escrit: NO, no s'esgotarà la resiliència dels nostres infants.

Dra. Laura Garcia i Ollé, Pediatra Cap Larrard - Parc Sanitari Pere Virgili Fotografia de Alejandro Martínez Vélez i Juan Pablo Serrano

21

salut

¿Qué es Feldenkrais? ¿Es como el Yoga o Pilates?

22

salut

E

scribir sobre Feldenkrais no es tarea fácil. Por eso, cuando alguien me pregunta qué es Feldenkrais le digo que venga a probar una clase y a través de la experiencia entienda mejor de qué trata.

Tanto el Yoga como el Pilates son técnicas dónde se realizan movimientos controlados y ahí es donde uno puede pensar que Feldenkrais es parecido, ya que también se realizan movimientos. La diferencia es que en Feldenkrais se exploran las relaciones entre diferentes partes del cuerpo al realizar estos movimientos simples y suaves. Por lo tanto, no es ejercicio físico, ni se trata de mantener posturas durante mucho tiempo.

El interés no está en lo que hago, sino en tomar consciencia de cómo lo hago. El foco está en la manera en que la persona se mueve en su conjunto en relación al entorno en el que se encuentra.

Además, en Feldenkrais existen dos modalidades de trabajo: Por un lado, están las clases grupales, donde dicto una secuencia de movimientos simples en configuraciones diversas. Y, por otro lado, las sesiones individuales, donde utilizo mis manos para mover a la persona.

Lo descubrí en mi época de bailarina, hace unos 12 años, en un taller de fin de semana y me cautivó por la profundidad del trabajo. Me impresionó que con mucho menos esfuerzo era más eficiente, es decir, obtenía mejores resultados en la práctica de la danza. Me sentía mucho más disponible para hacer aquello que quisiera hacer.

70. Se basa en la capacidad de aprendizaje del sistema nervioso y la toma de conciencia del cuerpo en movimiento para mejorar el bienestar integral de la persona.

Por lo tanto, no solo hay un cambio en el movimiento, sino también en el nivel de la sensación, la emoción y el pensamiento. ¿QUÉ PUEDES CONSEGUIR AL PRACTICAR FELDENKRAIS?

• • • • •

Recuperar movilidad.

Aumentar la vitalidad, creatividad y presencia.

Mejorar en la postura, flexibilidad, coordinación y relación espacial.

Reducir dolores crónicos y el estrés.

Mejorar la imagen que uno/a tiene de sí mismo/a y su autoestima.

Va dirigido a personas interesadas en el desarrollo de su bienestar personal; a personas que quieran mejorar y expandir su repertorio de movimientos (bailarines, deportistas, actores, músicos, etc.); y a personas que quieran reducir dolores o limitaciones en el movimiento.

Daya Cortés Profesora certificada del Método Feldenkrais Formada en Danza Contemporánea Licenciada en Psicología Consulta “Método Feldenkrais. Daya Cortés” Calle Maignon, 50 www.dayafeldenkrais.com @dayafeldenkrais

El método Feldenkrais fue creado por el Dr. Moshé Feldenkrais entre los años 50 y

23

records que no s'esvaeixen

L'estimat barri de La Salut

E

l barri de la Salut forma part de la meva infantesa per moltes raons familiars.

La meva mare, mestra del Col·legi Dames Apostòliques i el pare director del quadre escènic del Club de Tennis La Salut. Compaginaven art i esport.

Les famílies es reunien els diumenges i veien teatre i organitzaven “tardes de ball”.

Les conegudes famílies Torrens Fàbriques de Nines, la família Sedo, els Aute, Els Cuervo, els Ponsseti i al Carrer Larrard la vaqueria Arcarons eren addictes a tots els esdeveniments. Un dels esdeveniment: la Nit de Sant Pere que es convertia en una festa barcelonina.

Els carrers i la plaça Sanllehy van ser i són un encant, i la culminació del Parc Güell fan del barri un lloc molt visitat. Milions de turistes (abans de la pandèmia).

De petits eren unes quantes famílies.

S’imposava la solitud.

Els records t’acompanyen i fan el que el present sigui millor.

Marxaré i el barri de la salut seguirà endavant i formós.

Luis P. de la Cortina

Les persones que formem l’equip redactor volem agrair al Luis la seva inestimable col·laboració a la Revista, en la secció “Records que no s’esvaeixen”, que ens ha permès viatjar en l’espai temps a La Salut d’antuvi. I, per rendir-li homenatge, en aquest número publiquem el conte que va presentar al Concurs de Microrelats, perquè a través de les seves paraules, continuï al barri i entre nosaltres.

24

HOLA BARRI, FEM XARXA? Tens problemes de mobilitat i necessites ajuda per anar a fer la compra o al metge?

Has de moure alguna cosa que pesa molt i no pots tu sol/a?

Estàs sola i et ve de gust poder parlar una estona amb algun veï/na?

Vols descobrir els espais comunitaris del barri per així conèixer els teus veïns i veïnes?

TRUCA’NS al 937 372 874 xarxalasalutsolidaria@salutem.cat www.salutem.cat/xarxa-la-salut-solidaria

25

cuina

pizza de cOliflor sense gluten

Com cada dia a mitja tarda arriba la pregunta: “I avui que hi haurà per sopar?”

Quan la meva resposta va ser pizza no s’ho podien creure, portem 7 mesos menjant verdura i peix a la planxa!!!

Al cap d’una estona, com és habitual, l’Èlia torna a preguntar: i avui que hi haurà per sopar?

La meva segona resposta ja va fer arrufar el nas: ja t’ho he dit, pizza de coliflor!!!!

Doncs sí, he fet una pizza amb la base de coliflor que ha resultat molt bona i com acostuma a passar a casa meva es comença arrufant el nas i s’acaba demanant de repetir.

Feia molt temps que l’Arnau em deia que havia de fer aquesta pizza, però com que jo sóc de les que arrufa el nas amb la verdura no vaig fer-li molt cas, però ara que per culpa del sucre he de controlar el tema de les farines li he donat una oportunitat i segur que ho repetiré més vegades.

26

INGREDIENTS

1 col-i-flor petita 1 ou 30 gr de formatge Orenga

d’uns 600 gr

parmesà ratllat

Pebre negre Salsa de tomàque

t

Pel farcit, jo he po sat mozzarel·la, bacó, xampinyon s i olives.

cuina

PREPARACIÓ

1. Netejar bé la coliflor, treure el tronc central i deixar només els ramets.

2. Cal triturar-la, ho podeu fer amb una picadora, ratllar-la, o si teniu la thermomix programeu 30 segons a velocitat 5.

3. A continuació cal treure el màxim d’aigua perquè la base us quedi cruixent. Per això emboliqueu la coliflor triturada amb un drap prim i net i rebregueu tan fort com pugueu. Sembla mentida la quantitat d’aigua que surt!!!

4. Una vegada eliminada l’aigua li afegiu l’ou, el formatge parmesà, un pessic d’orenga, de sal, de pebre negre i remeneu. A la thermomix 30 segons a velocitat 5.

5. En una safata de forn poseu paper de fornejar, unteu-lo amb oli i repartiu la massa de col-i-flor donant la forma que vulgueu tot ajudant-vos amb les mans. És important que quedi una base fina.

6. Coure al forn, preescalfat a 180º, fins que quedi dauradeta, jo l’he tingut 30 minuts i amb 10 minuts més hauria quedat millor.

7. A continuació farciu-la amb una primera capa de salsa de tomàquet, una segona de mozzarella i els ingredient que més us agradin i per acabar un polsim d’orenga.

8. Tornar a fornejar 15 minuts i ja està llesta per servir. Jo l’he servit directament amb la safata del forn, ja que es trenca fàcilment.

Cristina Brugaroles Capdevila www.crijoarmael.cat

27

sostenibilitat

Compost: l'Or negre E

l cicle de la vida comença amb les plantes, que reben el que necessiten del sol i la pluja, i dels minerals que absorbeixen del sòl. D’elles ve el menjar per tots els éssers vius del planeta. El que no mengem —o que no es pot menjar (clofolles, parts no menjívoles) o que es fa malbé (restes)— s’acumula.

Quan es descomponen aquest residus, gràcies a l’activitat microbiològica de bacteris i fongs, s’alliberen els minerals que necessiten les plantes i els materials orgànics retornen a la terra. La descomposició aeròbica, o compostatge, és un sistema natural de petjada zero de carboni. Es fa combinant proporcions adequades de materials rics en carboni (poda triturada, paper i cartró, palla, fulles seques i altres), amb aigua i oxigen.

El compostatge fet d’aquesta manera atrau activitat microbiològica que accelera el procés, genera calor, i pot eliminar patògens i llavors no desitjades.

El retorn dels materials orgànics al sòl en forma de compost és una manera important de segrestar el carboni i per tant mitigar o revertir el canvi climàtic.

La descomposició anaeròbica —sense aire— en canvi és nociu. Quan llencem tots els residus junts, sense fer la selecció, és fàcil que els residus orgànics acabin als dipòsits. (A Catalunya actualment, només 49% dels residus es recullen selectivament, per tipus.) Si llences una poma al rebuig, no es descomposa de manera natural, es podreix, i quan es podreix, genera gas metà, un gas hivernacle 30 vegades més potent que el diòxid de carboni.

28

El compost a més a més és ‘or negre’ amb tot d’avantatges: proporciona minerals necessaris a les plantes, fa que el sól retingui millor l’aigua, desactiva patògens i llavors no desitjades, estimula el creixement de la biòtica del sól, protegeix contra l’erosió, és un ús ideal pels residus, elimina la necessitat i el cost d’adobs tòxics i cars, té petjada carboni zero i és gratuït.

Hi ha moltes maneres de fer compost a la ciutat: bokashi a la cuina, compost a petita escala al terrat amb restes de cuina i de l’hort (amb paper estripat fent de carboni), compost comunitari en un hort urbà o aula ambiental. Hi ha ciutats, com Seül o San Francisco, que compostegen la major part dels residus orgànics. Nosaltres també ho hauríem de fer.

Liz Castro Impulsora del col·lectiu de guerrilla verda Eskocells: t.me/Eskocells Fundadora i membre d’Aixeta, on comparteix les seves aventures i experiments amb l’hort urbà i el compost: gardensharing.aixeta.cat/ca

sostenibilitat

La Salut és un barri turístic El Turisme i l’Economia Social i Solidària

L

a presència del Park Güell fa que el nostre barri pateixi les conseqüències del turisme massiu (pujada de preus de lloguer d’habitatges i locals comercials, aparició de hostels, pisos turístics, hotels, habitacions llogades per particulars…) De fet hi ha tot un lèxic que descriu el fenomen (turismofò-

bia, gentrificació, massificació, sobreexplotació). Una de les paraules, “gentrificació”, parla molt clarament de com per al model hegemònic de turisme, les persones som un recurs per al capital; totes les persones, tant els visitants com els habitants.

29

sostenibilitat

Les dades mostren1 que les economies turismodepenents sobreexploten els ecosistemes i provoquen precarietat laboral. És el preu d’un model turístic de grans complexos, operadors internacionals i paquets “tot inclòs”.

El turisme causa tants impactes positius com negatius però quan és massificat el balanç global resulta clarament negatiu.

Als governs els interessa l’aportació d’entrada de divises, l’ocupació directa i indirecta, i l’aportació a les arques de l’Estat via impostos. Però el sector turístic no és estable; depèn de factors polítics i climàtics, de fenòmens naturals, del preu de l’energia… És possible un model turístic que no passi per la sobreexplotació de l’ecosistema local?

30

Hi ha qui diu que sí2. Que és possible des d’un altre model d’economia: l’Economia Social i Solidària (ESS). La principal característica que diferencia l’economia hegemònica dels plantejaments econòmics de l’ESS, és el lloc que ocupem les persones en l’equació (un recurs per al capital, versus l’economia al servei de les persones per tal de gestionar els recursos). Podem definir l’ESS com el

el balanç global resulta clarament negatiu

sostenibilitat

conjunt d’empreses i iniciatives socioeconòmiques que estan orientades pels principis i valors de la cooperació, solidaritat, equitat, gestió democràtica, sostenibilitat i compromís amb la comunitat. A l’economia tradicional la rendibilitat es mesura en beneficis, a l’ESS es mesura en millora en qualitat de vida de la comunitat.

No deixa de ser curiós que tots tinguem una idea clara del que vol dir “turisme” i les seves conseqüències, així com hem interioritzat que vivim a una ciutat turística l’economia de la qual és depenent d’aquest sector. En contrapartida quan parlem d’ESS a l’imaginari col·lectiu es dibuixa quelcom alternatiu, minoritari, poc visible. Però sorprèn com les dades -econòmiques- permeten veure una altra realitat. L’aportació real del turisme al PIB de Catalunya l’any 2019 va ser d’un 7%. A la ciutat de Barcelona (fortament tensionada en aquell moment pel turisme) va ser del 12%. L’impacte de les ESS sobre el PIB català segons dades del 2014, va ser del 12%. I sobre el PIB de la ciutat de Barcelona, l’any 2015, va ser del 7%3.

a l’ESS es mesura en millora en qualitat de vida de la comunitat Cal posar en valor el turisme a Barcelona com un sector estratègic i cal decantar la balança cap als aspectes positius que genera l’activitat turística per abordar el turisme des d’una dimensió de col·laboració público-privada-comunitària-cooperativa i amb la mirada de l’ESS. Text: Pepa de la Rocha (març 2022) Fotografia: Rosa Anguas

1950 es xifrava en 25 milions el nombre de turistes internacionals, 1185 milions al 2015; el 10% del PIB mundial, 1 de cada 11 llocs de treball.

1

Informe “TurismESS, cap a una nova cultura de turisme a Barcelona”, elaborat per calidoscoop dins del marc de l’estratègia de l’ESS a Bcn 2030 (ESSBCN2030), de l’Ajuntament de Bcn 2

Segons consta al web d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya (http://economia.gencat.cat/ca/ambitsactuacio/economia-catalana/trets/estructura-productiva/turisme/) l’any 2019 el turisme representava el 6,4% del PIB català. A la ciutat de Barcelona, segons el Consell Turisme i Ciutat aquest sector representa el 12% del PIB. 3

31

espai de creació

Microrelats de La Salut A l’anterior número, vam dedicar aquesta secció a les persones guanyadores del “Concurs de Microrelats de La Salut”. Tot i això, van agradar tant tots els microrelats presentats, que els anirem publicant a la Revista, perquè tothom els pugui gaudir.

El magraner

J

a fa catorze anys que viu al costat del Park Güell, a deu minuts per ser exactes, però en tot aquest temps només hi ha anat un parell de cops, que el carrer fa pujada, i les cames fan figa. Esclata la pandèmia, confinament, i sort que pot pujar al terrat des d’on veu les tres creus del turó, i pensa que un dia, quan els deixin sortir, hi pujarà. Ara ja fa uns mesos que cada setmana entra al parc, s’ha convertit en una necessitat, sobretot els diumenges a la tarda quan les hores

32

són més feixugues. Veu com canvia la vegetació, els ametllers florits a la primavera i aquelles flors taronges tan estranyes de les quals en desconeix el nom. Avui, fins i tot, ha descobert un magraner. Torna a casa i pensa que només espera que aquells de l’Ajuntament no els treguin als veïns la possibilitat de visitar-lo lliurement.

Laura Viñas Alcoz

espai de creació

Una crinera al vent

L’

animal no va sorgir d’un dia per l’altre.

Aparegué per la màgia d’un artista anònim que ocupà la caserna abandonada i veié la bellesa amagada en la paret anodina davant de la porta.

Les escales que salvaven el desnivell de Sant Josep de la Muntanya, deixaren de ser, des de llavors, contenidor de xeringues plantades entre l’herba crescuda en les escletxes dels murs i els esglaons, per esdevenir prat encarat al mar on un cavall de tons grisos i blanquinosos sorprenia els vianants.

Una nit d’estiu d’uns anys abans, una explosió en el mateix indret va despertar els veïns que observaven com el replà es degradava. El cavall conservava tal vegada la memòria de l’espetec eixordador del que se’n feien ressò els diaris i en el seu galop, silenciós, ressonava la indignació per la deixadesa i la reivindicació de l’encant dels racons que, aparentment, semblen no tenir-ne.

Rosa Griñó Segarra

33

espai de creació

Salvació E

l comandant de la missió d’ajuda a la Terra esperava la comunicació del prescriptor enviat al planeta per informar sobre l’alarma de desaparició de la civilització humana que l’habitava.

Aquesta missió s’havia iniciat per l’anàlisi dels mitjans de comunicació que alertaven, ja feia dècades, sobre l’escalfament del planeta predint que si augmentava només 3º C, les inundacions, els terratrèmols, els huracans, els tsunamis i, d’altra banda, les sequeres a molts llocs ja semi-desèrtics, i l’escassetat dels aliments, posarien en greu perill la humanitat.

Les missions d’ajuda als mons en perill de desaparició promogudes per la Confederació dels Planetes de les Dues Galàxies, tenien la finalitat d’analitzar els factors principals que amenaçaven aquells planetes i ajudar a les societats a iniciar processos de Salvació.

Processos que, sense ser definitius, donaven als habitants la possibilitat de sobreviure a les amenaces, i un horitzó de progrés social, econòmic i científic, almenys durant 500 cicles planetaris més.

Mentre reflexionava sobre les possibilitats d’èxit de la seva missió, el Comandant Robb va rebre el senyal del Prescriptor Yman que demanava connexió videogràfica.

—Salut, Yman. Has acabat la teva anàlisi de la situació?

—Si, Comandant Robb. T’he enviat tot l’informe al teu espai de recepció. He procurat ser concís i ajustat a la realitat complexa de la Terra. He sotmès el meu escrit al sistema de

34

verificació d’anàlisi de la història del sistema, i resulta ser fidedigne en un 96 per cent.

—Benvingut al Sistema. Em llegiré amb molta atenció el teu informe. Em pots avançar quins són els problemes bàsics que afronta la humanitat? Per què sembla que es dirigeixen cap a la seva imparable decadència?

—És evident que el problema principal és l’escalfament del planeta, produït pels gasos d’efecte hivernacle, com el CO2 i el metà.

Aquest efecte, Comandant, ja l’hem resolt amb eficiència en altres planetes en perill, però és que en aquesta Terra hi he descobert molts altres problemes que afecten les societats que s’haurien de resoldre abans d’iniciar la gran operació sobre la emergència climàtica.

—Ja saps, Prescriptor Yman, que nosaltres només podem centrar la nostra ajuda al factor més decisiu per a la supervivència dels habitants del planeta. Quins són aquests altres problemes?

—En tens una anàlisi detallada a l’informe escrit, però el que et puc dir és que hi ha situacions d’emergència que afecten a zones concretes, o pandèmies que ataquen a tots els habitants. Tot i que els humans estan demostrant que les poden vèncer. Altra cosa són una sèrie de defectes socials, culturals i econòmics, que aquests humans fa molts

espai de creació

anys que promouen i pateixen, com són les guerres locals, i altres guerres més complexes, que no ens agrada com han començat.

De l’informe et puc resumir uns quants punts: • «Les desigualtats entre societats desenvolupades i riques i els països poc desenvolupats i pobres, i la fam. A molts llocs els nens moren per falta d’aliments i de malalties que es podrien erradicar fàcilment.A molts llocs del món les dones són considerades esclaves. En països lliures, hi ha un fenomen estrany per nosaltres: moltes dones moren en mans de les seves parelles quan elles es neguen a ser esclaves dels desitjos de l’home. També és un problema molt gran el tràfic de persones, nenes i dones principalment, amb la finalitat d’explotar-les sexualment».

• «Les drogues, tant sintètiques com naturals, han estat des de sempre una autèntica plaga, que mata milions de persones».

• «També hi ha bosses de terroristes que volen implantar règims de tipus radical, basats en una religió antiga, els postulats de la qual són atractius per persones joves captivades per la idea de matar infidels que no volen abjurar de les seves creences per adoptar les d’aquella religió».

• «La pobresa a molts països desenvolupats força als seus habitants a emigrar a llocs més rics, en viatges perillosos en els que, si arriben, es troben amb mons que no s’esperaven, i on són rebutjats per xenofòbia, una tara molt estesa entre els humans».

• «També hi ha conflictes amb l’acceptació de persones de diferents gèneres sexuals, que abans eren perseguits per una altra religió antiga i per les institucions

que regien als diferents països. Encara actualment hi ha llocs on són perseguits i condemnats, com també en grans zones geogràfiques on hi ha creixents règims polítics inspirats en moviments intolerants i antidemocràtics».

• «Actualment, tenen una crisi per les fonts d’energia. Encara depenen molt de combustibles que extreuen de la terra i d’energies nuclears primitives, doncs encara no han iniciat la producció d’energia de fusió nuclear. Hi ha una resistència estranya a les energies netes, com l’eòlica, entre la població poc informada».

• «Igualment, al món més desenvolupat, hi ha un problema amb la manca d’habitatge per a persones desfavorides. Hi ha un enfrontament entre la propietat dels habitatges, les persones que els ocupen il·legalment i la incapacitat dels governants per construir habitatge social».

• «Existeix, en algun punt del planeta, països en els que hi ha moviments d’independència de grans metròpolis, que són castigats molt durament per les forces policials dirigides per règims polítics intolerants...».

En aquest moment, hi ha una interrupció de la comunicació del Prescriptor Yman...

Jaume Flo Bonnín Amic lector, Aquest conte té la finalitat de fer una anàlisi d’una part dels problemes que té avui la humanitat.

Tots no es poden resoldre a l’hora. Si tu poguessis solucionar un sol dels problemes que patim —a part de l’emergència climàtica— quin triaries i què podries fer per resoldre’l. Pensa-hi i reflexionem tots plegats en com podem millorar el mon on vivim.

35

retrats de veïnes

La Pepi

retrats de veïnes

La Pepi és una veïna del Guinardó que ja fa 10 anys que participa a La Miranda, un espai comunitari i cultural del barri. Avui descobrirem una història de vida més d’una persona activa al nostre barri, a La Salut.

Ets del barri?

No, jo sóc del Guinardó. Però fa 10 anys que vaig començar a venir a La Miranda i em vaig sentir tant a gust amb l’espai i amb les persones que he continuat venint fins ara.

Com vas descobrir La Miranda?

La meva cosina sí que és veïna del barri, viu al carrer Verdi. I com és un carrer que queda molt a prop de La Miranda va començar a pujar-hi. Jo em porto molt bé amb la meva cosina i, per això, em va animar a anar-hi. I ja em van enredar per participar-hi activament! (riures).

Ha canviat alguna cosa des de que vas arribar a ara?

L’essència de La Miranda no ha canviat, però La Miranda la fan realitat les persones veïnes i sòcies. En aquest sentit, si les persones canvien, la gestió, l’espai i les activitats també poden variar. Però sempre mantenint-nos com a espai comunitari i cultural.

Com descriuries La Miranda?

La Miranda és un lloc obert a tothom, perquè tot el barri el pugui gaudir. És un espai amable i tothom qui ve se sent a gust. Fem tallers, activitats, concerts… i, fins i tot, tenim horts.

és com si estiguéssim a la muntanya Quines complicacions existeixen en els espais comunitaris com aquest?

A vegades ens falta una participació més activa dels veïns i veïnes del barri. Seria ideal que més persones participessin en el dia a dia! Així, per exemple, podríem tenir un horari fix d’obertura de l’espai i que així més veïns i veïnes poguessin venir quan vulguis a passar l’estona, a fer un cafè…

Què t’aporta participar-hi activament?

A nivell personal m’aporta activitat, sentir que tinc un lloc on anar… perquè és un espai molt bonic, com si estiguessis al mig de la muntanya, que puc compartir amb les persones del barri que em trobo habitualment. I em fa sentir molt bé aportar el meu granet de sorra a la gestió de La Miranda, per fer-la possible.

37

retrats de veïnes

Ens podries explicar un record bonic que hagis viscut aquí?

No en tinc només un, en tinc varis. Per exemple, quan ens trobem tots i fem un dinar, compartim una paella, una barbacoa… Sobretot, sempre que ens trobem amb la gent del barri, els diumenges o el dia que sigui, perquè ens ho passem molt bé.

I davant de La Miranda, què estan construïnt?

Abans hi havia un convent, un espai molt bonic, amb jardí… que haurien d’haver conservat. Ja ho han tirat tot a terra i ara tenen quasi acabats uns pisos de luxe. Ens hauríem d’haver mogut abans com a barri, ja que

38

s’ha de conservar l’entorn i, si cal, fer habitatge social, no pas d’aquest nivell.

Què milloraries d’aquest barri?

Les pujades! Hi ha un munt. I, per aquest motiu, també milloraria el transport públic del barri, que nosaltres li diem “el busito” que passa de manera poc freqüent. I sobretot, per la gent gran, és un problema.

Què és el que més t’agrada del barri?

M’agrada molt del barri que és com estar a les afores de Barcelona, és com si estiguéssim a la muntanya.

Entrevista realitzada per Gèner-ant el barri Fotografies realitzades per Marta Ruiz Jadraque

endevinalles

passatemps

Com que sabem que us agraden molt les endevinalles i que gaudiu jugant en família, en aquest número de la revista us oferim una nova i divertida oportunitat per descobrir més coses del barri. A veure qui les encerta... I qui no!

Quin d’aquests noms de carrers és fals?

1

b) Carrer Espíria c) Pujada de la mort

a) Sala hipòstila b) Bingo

3

c) Pòrtic de la bugadera

En quin any diríeu que es va inaugurar el mercat de Lesseps? a) 1919

a) 23.675 b) 13.123 c) 8.934

Una d’aquestes associacions és inventada, però... Quina?

a) Passatge Napoleó

A veure si sabeu quina d’aquestes localitzacions no pertany al Park Güell...

Quants habitants creieu que té La Salut?

4

2

5

a) Associació protectora d’animals i turistes de Gràcia b) Associació de veïns i veïnes. Park Güell-La Salut-Sanllehy c) Associació de Gent Gran Pau Casals

6

D’on diríeu que ve el nom del nostre barri? a) Del bon estat d’ànim dels veïns i veïnes. b) La capella de la Mare de Déu de la Salut. c) Pels brindis amb les aigües medicinals.

b) 2001 Les respostes correctes són: c, b, c ,b, a, b

c) 1974

39

la salut today

La Salut Today Inspirats en el diari digital satíric El Mundo Today, estrenem nova secció de notícies sobre el barri des d'un punt de vista humorístic.

Podeu fer-nos arribar les vostres queixes o propostes si voleu participar-hi. Com diu el refrany: val més riure que plorar!"

Juguem?

Un altre dels entreteniments sense fi que l’administració procura als veïns i turistes és el misteri dels transports, una gimcana apta per a tots els públics, en format gratuït o de pagament, que inclou taxis, busos (grans o petits) i fins i tot, des de fa poc, bicitaxis (coneguts també com rickshaw, tricitaxi, pedicab, velotaxi o turisticicle). El joc, a l’estil dels trilers o el gat i el gos, consisteix en canviar de lloc parades i aparcaments, de tant en tant, amb l’objectiu de facilitar l’accés a uns i dificultar el pas a altres, però sempre amb la incògnita de qui és qui.

40

la salut today

La història interminable

Ara que ja s’acosta el bon temps, el barri es veu de nou alegrat per les visites dels estrangers que venen a deixar-se sorprendre per les punteres infraestructures de la ciutat, en especial les escales mecàniques d’accés al Park Güell. Els turistes fan cua per descobrir, meravellats, la inclinació geogràfica que caracteritza la zona i sortir de dubtes pel que fa a si estan o no en funcionament, com a part de l’aventura de pujar a la muntanya pelada, un periple que evoca la novel·la de Michael Ende. Els veïns de La Salut, sobretot la gent gran, pot gaudir amb orgull tot l’any d’aquest obra d’art tan representativa de la d’enginyeria moderna que, amb el vist i plau del consistori, manté en el temps la intriga sobre la seva moció. És en bona part gràcies a això que els locals reafirmen el seu estat físic i fan honor al topònim.

41

la salut today

Vine al Park

Després d’una època d’incertesa pel que fa a l’accés al Park Güell per part dels veïns i habitants de Gràcia (i Barcelona o rodalies) a causa de la crisi del collonavirus, l’Ajuntament i l’empresa gestora aposten per posar encara més facilitats. A partir d’ara, ja no s’hi val a fer servir el gos com a excusa, fer veure que es fa footing o ensenyar algun carnet; qui vulgui entrar a l’urbanització d’alt estànding que en Gaudí va projectar i que, després del fracàs, amb els anys s’ha convertit en un rendible jardí municipal, només cal que faci tres tombarelles endavant i dos salts mortals enrere, mentre recita (en català) la contrasenya de la setmana, una cita del cèlebre arquitecte escollida per un algoritme a les XXSS.

42

la salut today

Molt més que pedres

Amb l’esperit de fer un barri més humà, i millorar l’entorn del Park, s’ha prohibit l’aparcament en un dels laterals del carrer Coll del Portell. I no és pas per a permetre que els visitants estrangers puguin arribar còmodament a l’entrada en tropell—en especial els que ho fan en estat ebri, i així evitar-los topalls indesitjables—, ni tampoc oferir unes vistes diàfanes de la part boscana que tant agrada a certa fauna local—per deixar-hi les seves restes—, si no pensant en la gent que hi viu, amb la voluntat de facilitar que puguin apropar-se al mur exterior que en breu s’anomenarà de les lamentacions. Està previst que s’organitzin torns per tal d'alternar-ne l’ús entre els escaladors, la jovenalla que hi fa botellot i el veïnat que vulgui anar a fotre-s’hi de cops de cap.

43

Vols

paTIcIpAr a La revIsta del BarrI? Pots contactar amb nosaltres: salutem@salutem.cat 608 64 53 26