Page 1

IMAGINA T A T U I C A N U E U Q S É M

octubre’09


//04

més

//07 //10 //14 - 15

//05 //08 //11

//06 //09 //12


EL PARC DE LA MITJANA CONSERVA EN MOLT BON ESTAT ECOSISTEMES REPRESENTATIUS DEL BOSC DE RIBERA DE LA TERRA BAIXA MEDITERRÀNIA //04

UN PROJECTE D’INTEGRACIÓ DEL MEDI NATURAL A LA NOSTRA CIUTAT

AL AMBIENT AGENDA JANA DE LA MIT HIVERN bar aus hiverPodeu tro els corb marins. nants com A PRIMAVER orenetes! s le n e ib Arr finals ESTIU barzer, i a Floreix l’esels fruits, les d’estiu fa mores! TARDOR s aus estivals. Marxen le

El Parc Municipal de la Mitjana és un espai natural situat a l’entrada de la ciutat de Lleida, que conserva en molt bon estat ecosistemes representatius del bosc de ribera de la terra baixa mediterrània. Des de l’any 1992, l’Ajuntament de Lleida ha ordenat i gestionat el parc amb la finalitat de compatibilitzar l’ús públic de l’espai natural amb els valors ecològics que conté. Les 90 hectàrees de superfície han permès una ordenació de l’espai amb itineraris senyalitzats, equipaments per a l’observació i el gaudi de la natura i

l’organització d’activitats d’educació ambiental i restauració ecològica, que han convertit el Parc de la Mitjana en un indret emblemàtic per als ciutadans. L’origen del nom Mitjana té a veure amb les mitjanes del riu, que són illes fluvials que es formen quan el riu es divideix en diferents braços. Això és típic del curs baix dels rius madurs, on l’aigua flueix més lentament perquè hi ha poc pendent, i és freqüent que es produeixin acumulacions de graves al mig del riu que després són colonitzades per la vegetació de ribera.


//05 LLEIDA OFEREIX UN AMPLI VENTALL D’OFERTA TURÍSTICA La ciutat de Lleida ha realitzat una gran inversió en la seva oferta turística per tal de poder atreure un ampli ventall de públic, que pugui gaudir dels plaers que gaudeix. Com deia l’alcalde: “Ho tenim tot preparat per fer que la seva estada a Lleida sigui divertida i plena de

detalls. Visitarem edificis monumentals esplèndids, recorrerem museus, anirem al teatre i a concerts, etc. Anirem de festa i de compres, gaudirem de la singular gastronomia de la fruita, practicarem els nostres esports preferits i ens perdrem per uns entorns naturals magnífics.”

Et proposem unes noves rutes per descobrir i conèixer a fons la ciutat, des dels monuments més importants, fins als elements més quotidians que mostren la Lleida viva i cultural: façanes, carrers, cantonades, racons...

TENIM PROPOSTES ENTRE SETMANA PER A GRUPS, AIXÍ COM EL JA CONEGUT “GUIA’T A LA CARTA” PER ALS QUI VULGUIN UNA VISITA FETA A MIDA.


EL NOU CENTRE ESTÀ UBICAT A LA LLOTJA DE MERCOLLEIDA.

//06

LLEIDA S’HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERÈNCIA PER L’AGRICULTURA ECOLÒGICA AMB LA CREACIÓ DEL CENTRE DE PROMOCIÓ DE PRODUCTES AGROPEQUARIS ECOLÒGICS

El projecte compta amb un pressupost total de 916.031€ dels quals 494.957 han sigut aportats pels dotze socis que formen part de la iniciativa i 421.074€ han sigut financiats amb els fons europeus FEDER. El president del Consorci de Promoció Econòmica de Lleida, Josep María Reig, ha explicat que “l’objetiu

principal d’aquesta iniciativa és promoure l’agricultura ecològica com una alternativa viable a l’agricultura tradicional que sigui respectuosa amb el Medio Ambiente i ajudi a fixar als productors al territori’’. Reig ha afegit que “es tracta d’un projecte interregional amb l’área de Perpinyà que ha de permetre difondre l’agricultura

HA ESTAT FINANCIAT A TRAVÉS D’UN PROJECTE DE LA UNIÓ EUROPEA.

ecològica en tots els sectores de l’activitat implicats, promoure la comercialització d’aquests productes, crear activitat econòmica transfronterera i facilitar l’intercanvi d’experiències en tecnologia, formació i cooperació’’. La Llotja de Mercolleida, servirà de punt de referència per la difusió d’aquest tipus de productes.


MBIENTAL AGENDA A JANA DE LA MIT

om

HIVERN bar aus hivernants c Podeu tro arins. els corb m A PRIMAVER orenetes! s le n e ib rr A

stiu

finals d’e ESTIU barzer, i a Floreix l’ess, les mores! fa els fruit TARDOR s aus estivals. Marxen le

LA REVITALITZACIÓ DELS BARRIS I LA MODERNITZACIÓ DELS EDIFICIS SÓN ELS DOS EIXOS DE DESENVOLUPAMENT

L’EDIFICI DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL ÉS EL PRINCIPAL EXPONENT D’UNA NOVA SENSIBILITAT URBANÍSTICA.

L’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) de Lleida va augmentar un 22% el pressupost del 2009, passant dels 79,8 milions d’euros del 2008 als 94,7 el 2009, el que va suposar un increment de quinze milions. Segons la presidenta de l’EMU, Marta Camps, aquesta xifra és tot un ‘récord’ en inversió en obra pública perquè ‘és el que toca en època de crisi’. Camps ha destacat la construcció de més de cent habitatges de protecció oficial, trenta dels quals

s’ubicaran, per primera vegada, al barri de Ciutat Jardí. Aquest increment pressupostari es deu en gran mesura a un augment de deu milions d’euros en l’endeutament. Tot i això, Camps ha assegurat que l’EMU preveu tancar el 2009 amb beneficis, com el 2008. L’objectiu és aconseguir un urbanisme més humà i proper al ciutadà i que entrellaci el pragmatisme amb una acurada consciència ecològica.

//07


LLEIDA EXERCEIX UNA CAPITALITAT COMERCIAL FRUIT DE LA GRAN TRADICIÓ DE VENDA AL DETALL QUE HA PROPICIAT QUE EL COMERÇ ARRIBI AL MÀXIM EXPONENT GRÀCIES A GENERACIONS DE COMERCIANTS PROFESSIONALS QUE HAN ANAT ADAPTANT ELS SEUS ESTABLIMENTS A LES EXIGÈNCIES DEL MERCAT.

//08

LA ZONA DE COMERÇ PEATONAL MÉS LLARGA DE TOTA ESPANYA L’Eix Comercial de Lleida és a l’aire lliure i està situat al centre de la ciutat. Hi ha més de 400 comerços, per la continuïtat dels quals es creen fluxos de vianants que van de punta a punta de l’Eix; és la zona comercial amb més atracció de compra de tota la demarcació de Lleida. És la zona comercial amb més atracció de compra de tota la demarcació de Lleida, aproximadament el visiten unes 15.000 persones diàries, tot i que en períodes més comercials aquesta xifra augmenta

considerablement (fins a 25.000), els clients són tant de Lleida capital com de poblacions de comarques properes (Franja d’Osca, Garrigues, Segrià, Noguera, Urgell...) i el poder adquisitiu del comprador de l’Eix Comercial de Lleida és mitjà – alt.

NTS AL MONUME L’EIX LLARG DE

ANG IA DE LA S • ESGLÈS ORERA • CASA M E OSPITAL D • ANTIC H TA MARIA SAN T JOAN IA DE SAN • ESGLÈS CIAL IÓ PROVIN • DIPUTAC RÓ • CASA BA UT E JUVENT A • CASA D AN IC L B U P E R AL NOVA D E • CAT R UCES • CASA SA ELCIOR • CASA M


AMB EL CAMPUS DE CAPPONT, LA UdL S’AMPLIA AMB UNES INSTAL·LACIONS MODERNES I DE QUALITAT. El Campus de Cappont, obra dels arquitectes Richard Ros-Casemore i Ana Ordas, revitalitza el marge esquerra del riu Segre. La direcció “ecològica” de la universitat consisteix en la consideració global, en la qual tots els elements que la constitueixen s’interrelacionen entre ells. L’ampliació d’estudis impartits a la Universitat de Lleida responen a un creixement de la demanda educacional de la ciutat, que ofereix una oferta moderna i de qualitat.

La inversió en educació també s’ha pogut veure en els estudis primaris on la modernització dels centres prepara joves talents per les necessitats del futur.

//09

Noves instal·lacions, nous equipaments tecnològics, però sobretot una revisió dels plans d’estudi, i de la conscienciació global de l’educació han estat les pedres centrals sobre les que s’ha desenvolupament la planificació del nou curs 2009-2010.

N

LA UdL ACABA DE PATENTAR UN SISTEMA QUE QUE UTILITZEN SISTEMES ÒPTICS COM ARA MIRALLS PER INCREMENTAR LA PRODUCCIÓ D’ELECTRICITAT A PARTIR DE LA LLUM DEL SOL.


//10 LA CIUTAT OFERTA UNA ÀMPLIA OFERTA D’ESPAIS PREAPARATS PER ACOLLIR ACTIVITATS JUVENILS. Els espais especialment habilitats per la pràctica de l’skateboard, com l’skatepark de Pardinyes, són només el reflex de la gran qualitat dels skaters de Lleida. Tots ells es troben anualment en el compionat puntuable pel circuit català, l’Xplosion Skate. “El Mercat” és un centre preparat per als assajos de nous grups de la ciutat. Es tracta d’un buc d’assaig musical que també pretèn assessorar els joves en els seus interessos musicals.

La ciutat té especial cura en el foment del desenvolupament cultural, la creació artística és un element fonamental en el procés de consolidació de les identitats juvenils. La pràctica i l’experimentació en les diferents disciplines de les arts obren un gran ventall de posiblitats, ja sigui en el temps del lleure com en el camp de la formació. La creació d’una agenda mensual posa al dia de totes les activitats a les que els joves s’hi poden acollir, des de tallers, fins estudis especialitzats. Una altra eina fundamental de contacte entre la societat juvenil i l’Administració, són els mitjans telemàtics. Un pràctic portal a internet (http://joventut.paeria.es), acompanyat d’una intensa comunicació en mitjans 2.0 pretenen assegurar la comunicació.

L’XPLOSION SKATE ÉS UN DELS CAMPIONATS MÉS IMPORTANTS DEL CIRCUIT CATALÀ D’SKATEBOARD QUE TAMBÉ INCLOU ACTIVITATS PARAL·LELES.


LLEIDA TÉ ALGUNES DE LES FESTES MÉS TRADICIONALS DE CATALUNYA En l’actualitat, l’Aplec és una gran festa coneguda arreu de l’Estat i d’Europa, agermanada amb altres festes. Una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a la fi de maig. L’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida

EL MARRACO ÉS UN DELS ELEMENTS FESTIUS MÉS SINGULARS I REPRESENTATIUS DE LA CIUTAT DE LLEIDA, QUE SURT EN PROCESSÓ EN DATES ASSENYALADA.

ha endegat un projecte que consisteix en la recuperació del Ball tradicional. L’objectiu d’aquesta iniciativa és incorporar aquest espectacle a la Festa Major de la ciutat i //11 aportar, d’aquesta manera, un nou element festiu que doti de, encara més contingut i lluïment, als actes més identificatius de la tradició festiva lleidatana.


L’ARRIBADA DE L’AVE A LA CIUTAT HA SUPOSAT UN IMPULS EXTRAORDINARI. //12

ELS SECTORS ECONÒMICS DE LLEIDA QUE MÉS RÀPIDAMENT NOTARAN ELS EFECTES POSITIUS DE L’AVE SÓN EL COMERÇ, L’HOSTALERIA I LA CONSTRUCCIÓ.

S LES NOVE S IE DISTÀNC

ADRID: LLEIDA - Mh 45 2 SA: SARAGOS LLEIDA - h 20 1 A: ARCELON LLEIDA - Bh 05 1

L’arribada de l’AVE a Lleida ha canviat substancialment la fesomia de l’entorn de l’estació de RENFE. Sens dubte, l’estructura que ara passa a regnar tota aquesta zona és l’enorme marquesina que s’aixeca a l’estació i que protegeix les andanes. Molts dels moviments dels passatgers són per visitar les ciutats del recorregut de la línia per passar-hi, per exemple, un cap de setmana. El president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Jaume Marimon, va dir que la ciutat de Lleida, per ser la primera ciutat de la província que notarà els efectes positius de la posada en funcionament de la línia d’alta velocitat, ha d’apressar-se a construir el projectat Palau de Con-

gressos, que està previst que s’aixequi molt a prop de l’estació de RENFE de Lleida, on tindran parada els AVE. Una altra infraestructura que està previst construir arran de l’arribada de l’AVE és un aparcament subterrani a la mateixa estació, infraestructura que ara manca ja que els estacionaments són a l’aire lliure i queden insuficients per a l’allau d’usuaris que es preveu. A partir de dissabte 11 d’octubre, Lleida i Madrid tindran per la línia de l’AVE 10 trens diaris per sentit, 4 dels quals seran AVE i els altres 6 seran TALGO Altaria. Actualment l’oferta de serveis ferroviaris entre Madrid i Lleida és de 3 trens.


més

UNA NOVA IMATGE PER UNA LLEIDA QUE CREIX AMB LA BASE DEL PASSAT I ELS ULLS POSATS AL FUTUR.

//14

En els darrers anys Lleida ha patit l’evolució normal de qualsevol ciutat europea, intensificada encara més per la seva situació privilegiada. En el camí entre les dos principals ciutats de l’estat, Barcelona-Madrid, Lleida va aconseguir ser la primera ciutat catalana a la que va arribar l’AVE. Això sumat a la seva proximitat amb els Pirineus, ha provocat un desenvolupament accelerat en els darrers anys. Un desenvolupament que anirà a més amb la creació del nou aeroport a les afores de la ciutat. Per saber-se una ciutat de pas, Lleida és una ciutat oberta i canviant. Un dels seus grans èxits ha estat la capacidad d’haber-se sapigut treure el complex de “ciutat de segones” i acceptar els aspectes positiuos que suposa ser una “ciutat rural” sense renunciar a tots els beneficis d’una ciutat normal. La importància que estan adoptant les ciutats arreu del món, com a nucli bàsic social ha fet bàsica la creació d’una identitat pròpia que la diferenciÏ de les demés, però que a la vegada li serveixi per interrelacionar-se amb la resta de ciutats.

La ciutat de Lleida està creixent. Lloc de pas, a mig camí entre Barcelona i Madrid, la seva ubicació li ha permès disfrutar d’una sèrie de serveis que en altres circumstàncies no hagués gaudit. Així la recent arribada de l’AVE, unida a la seva pròxima situació als Pirineus i a la seva condició de “ciutat rural”, han provocat un creixement intens en els darrers anys. Aquest creixement han suposat canvis en el perfil urbà, social i econòmic de la ciutat, i aquests canvis han suposat la necessitat de redefinir i fixar la identitat de Lleida, tant pels seus habitants de sempre com pels nou vinguts.


LA IMPORTÀNCIA QUE ESTAN ADOPTANT LES CIUTATS ARREU DEL MÓN, COM A NUCLI BÀSIC SOCIAL HA FET BÀSICA LA CREACIÓ D’UNA IDENTITAT PRÒPIA. //15


EN EL PROPER NÚMERO: LA LLEIDA NOCTURNA, descobreix com at, la nit és l’hàbit , de treballadors ra,... activitats, cultu

més

MÉSxTU num.1  

this magazine was inside a academic communication project wich goal was create a corporate image to Lleida