Page 1

Fundat l’any 1970 Adherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

NÚM. 180

BUTLLETÍ DEL CENTRE

JULIOL - SETEMBRE 2011


Salutació

El Centre us desitja un bon estiu i unes vacances plenes d'activitat!

Edita:

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT Director: Jaume Roqué Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Josep Mª Baburés Joan Blanch Josep Espuña Flora Masó Ramon Regí Enric Serrano Mònica Blazquez Dani Moreno 2

Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert

Amb el suport de: la Diputació de Girona Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

Segueix-nos! Centre Excursionista d'Olot


XXXIV embardissada Una altra recuperació ha estat portada a terme per la colla de l’Agustí Codina que s'han ocupat del camí carboner que ens va portar a Puig Morrell.

Beuda, set del matí; es dóna la sortida als 1127 participants i comença la XXXIV Embardissada; el dia és esplèndid i calorós; aquest any ens hem estalviat de patir pel temps. Després de dues hores i escaig arriba el primer participant, aplaudiments per al jove. Al cap d’una estona van arribant altres corredors i cap al migdia es quan arriba el gruix dels excursionistes, suats i contents.

La XXXIV Embardissada ha estat un èxit, un any més, gràcies a totes les persones que hi han col·laborat netejant camins, marcant l’itinerari, fent de controls, ajudant a aparcar els cotxes, per cert, aquest any hem trobat que ha disminuït una mica el nombre de cotxes, i com anava dient, gràcies també a tothom qui fa possible l’edició del llibret i a les persones que des de primeres ho-

Activitats

Aquest any, i no és el primer, l’organització ha hagut de rescatar algun gos i el seu propietari; cal recordar als participants que si porten algun animal de companyia procurin que estigui entrenat per la distància i la dificultat de l’excursió, ja que l’organització no es pot fer càrrec del rescat d’animals.

L’Embardissada d’aquest any ha estat més planera que d’altres; malgrat això s’ha pogut gaudir de vistes de la plana empordanesa i, en arribar al Pedró de Montosa de la nostra Garrotxa amb Lliurona en primer terme i al seu darrere els Pirineus. Com cada any, l’organització mira de recuperar algun camí perdut i, si es dóna el cas, alguna font també. La colla dels dissabtes, guiant-se amb informació facilitada per Marcel·lí Quintana, ha recuperat la FONT DE L’ABEURADA, font que estava soterrada per bardisses i branques. Ha valgut la pena tota la feina que ha portat tornar-la a fer funcionar. Els qui van fer l’Embardissada recordaran aquesta font amb dos obis que són dos troncs buidats per en Carrillo de Maià de Montcal, d’això ja fa uns quants dies.

res del matí estan present per ocupar-se de les inscripcions, del bar, de les comunicacions, etc. També donar les gràcies a totes les empreses, entitats i estaments oficials que hi han col·laborat. Ens retrobem el proper 22 d’abril de 2012. Enric Serrano Coordinador

3


Activitats

XXXIV EMBARDISSADA

La celebració de l’Embardissada no seria possible sense la feina, completament voluntària i desinteressada i sovint anònima, de nombrosos socis i col·laboradors del Centre, que dediquen una part dels seus dies de lleure a les tasques de neteja de camins, recuperació de fonts, redacció i edició de tota la documentació que serà tramesa o lliurada als participants, preparació dels aparcaments i senyalització de l’itinerari. Sense el seu treball aquesta gran obra col·lectiva que és l’Embardissada hauria desaparegut fa dècades. Una vegada més, hem de renovar i fer públic el nostre agraïment a totes persones, empreses i entitats col·laboradores.

XLII XAMPANYADA El bon temps va acompanyar els 51 participants en la XLII edició de l’Aplec del Pirineu, celebrat el passat 12 de juny a les Esquerdes de Rojà, a la comarca del Vallespir. Després d’una llarga tongada de pluges, vam gaudir d’un matí clar i assolellat i d’una temperatura molt agradable. Només ens va mancar una congesta on posar el cava en fresc. La boira va fer acte de presència quan els excursionistes ja baixàvem del coll del Pal cap a la collada Fonda, però molts encara van incloure el Costabona en el seu itinerari.

4


OBRES AL REFUGI DE TALAIXÀ

A tots moltes gràcies, tot esperant poder continuar comptant amb tothom per tal que la propera fase es pugui tirar endavant en bones condicions.

PRESENTACIÓ DEL QUADERN "L’ALTA GARROTXA"

Informacions

Han finalitzat les obres de la primera fase del futur refugi del Centre Excursionista Olot a Talaixà. Aquestes obres s’han pogut portar a terme gràcies a les aportacions dels nostres socis, als proveïdors i col·laboradors, i també a la família Racionero, que ens ha facilitat l’accés al lloc de les obres i l’aigua dels seus dipòsits, fet que ha simplificat enormement les tasques de reconstrucció.

El passat 3 de juny va ser presentat el llibre L’Alta Garrotxa, obra de Jordi Fernàndez i Grabolosa, editat per la Diputació de Girona i l’Obra Social “La Caixa”. El volum és el núm. 154 de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona i el núm. 67 de la seva sèrie Guies. L’acte va tenir lloc a l’Ajuntament de Montagut i Oix i va comptar amb la presència d’autoritats, editors i un nombrós públic, que va omplir la sala a vessar. L’obra, de lectura amena i ben documentada, és recomanada per a tots aquells que vulguin conèixer una mica més els paratges singulars de l’Alta Garrotxa.

SANT SEPULCRE DE PALERA

El passat dilluns de Pasqua se celebrà l’iniciï de les obres de restauració del Monestir del Sant Sepulcre de Palera. La pluja no va impedir que es duguessin a terme el actes programats, si bé la ballada de sardanes es va convertir en un concert a dins de l’església. El Centre Excursionista d’Olot, junt amb altres entitats vinculades a la comarca i al Sant Sepulcre, va ser convidat a participar en la càpsula del temps. Un gran bidó que va ser enterrat davant l’església i en el qual cada entitat va col·locar la documentació escrita o gràfica que va creure convenient. El nostre president, Jaume Roqué, hi va posar el llibret de l’Embardissada d’aquest any i un escrit on deixava palesa la vinculació a Beuda i a Palera tant de la nostra entitat com la seva personal i familiar.

C/ SANT RAFEL, 27 - TEL. 972 261 070 - OLOT

5


MOTS ENCREUATS per Teresa de Fortuny 1

2

3

Passatemps

1

4

5

6

• •

2 3 4 5 6 7

8

9 10 11 12

• •

13

7

• • • • •

14

9

10

11

12

13

• • •

• •

• •

14

Horitzontals

Verticals

1. Via antiga de comunicació que ha estat restaurada recentment (sis paraules que s'allarguen fins al quart quadret de la 14 vertical).

1. Nom amb què es coneixia la Xina a partir del segle XII a Europa. Del revés, el poble on es troba l'abadia benedictina de Sant Llorenç del Mont. Sense brillantor. 2. Del revés, ajunta una cosa a una altra per tal de complementar-la. Sigla de l'àcid ribonucleic. Paret. 3. Instrument musical d'una sola corda. Nàusea. Calci. 4. Iode. Olla petita amb una sola nansa. Del revés, continent unit a Europa. Mil. 5. Certa tècnica d'escalada. Sud. Qualsevol de les espècies d'un element químic, amb igual nombre de protons, però diferent nombre de neutrons. 6. Del revés, excel·lent escultor olotí. Oriunda de la Bretanya. 7. Del revés, coberta membranosa molt tènue. Sistema oficial de segregació racial. 8. Duo. Article femení. Abreviació de doctor. Conjunció copulativa. 9. Del revés, germani. D'una forma semblant. 10. Cim pirinenc, la pujada del qual està descrita en un butlletí anterior del CEO. Del revés, imposi un càstig. 11.Propens a la ira. Del revés, basament. 12. Nom del personatge femení de la novel·la més coneguda de Marià Vayreda. Causar coïssor, ardència. Urani. 13. Planta molt usada a la cuina. Decideix. La dotzena part de l'any. 14. Capital de la Garrotxa. La que nega l'existència de Déu. Fa un petó. 13. Corbàvem en forma d’arc. Iode. Arbre. 14. En plural, la peça gran d’una casa. Del revés, nom de color. Condicional.

2. Prolongació de la neurona que condueix l'impuls nerviós. Del revés, cau de conills. 3. Del revés, fill del fill. Preparació de xarcuteria amb fetge picat i cuit. Parlo de coses fútils. 4. Del revés, natural de Letònia (femení). Clou. Temperatura. 5. Fa entrar en l'ànim d'algú a base de freqüents repeticions i admonicions. Galeta nadalenca. 6. Del revés, treu aigua del pou. Fòsfor. Amniòtica. 7. Sofre. Rínxol. Del revés, eina de segar herba. El bruixot del Cavall Fort. 8. Del revés, petit cub que s'utilitza en diversos jocs d'atzar. Bramul. Prefix que significa prioritat. 9. Metall molt usat en joieria. Del revés, elecció. Població de l'Alt Penedès. 10. Del revés i en plural, l'acció de manifestar-se completament d'acord amb una idea, opinió. Joc de taula on s'usa el petit cub de la 8 horitzontal. 11. La que indica igualtat de temperatura. Bor. 12. Dos mil. Del revés, lletra grega. Molt gran. 13. Del revés, apèndix posterior dels animals. Dones d'aigua. Està. 14. Parany. Del revés, platí. Utilitza. 6

8


SECCIÓ DE MAINADA GRUP DELS MENUTS Bones a tothom!

Seccions

Els menuts estem amb una energia que no ens pot parar ningú! Aquest tercer trimestre hem fet unes colònies de bruixeria, una excursió a la Mare de Déu del Cos i una excursió al riu… i encara falten els campaments… quins nervis, no? L’excursió a la Mare de Déu del Cos va ser genial. Vàrem quedar a les 8 al cementiri i ens dirigírem cap a Oix. El temps ens va acompanyar com mai, de manera que vàrem gaudir de sol tot el dia. En aquesta sortida ens van acompanyar dues pre-monitòres molt trempades que ens ho van fer passar encara millor. Quan varem arribar a dalt, a l’església, firmàrem al llibre tots els menuts i vàrem escriure “Visca els menuts del CEO!”. Abans de dinar, poguésem apreciar les meravelloses vistes que hi havia, i ens vàrem entretenir dient els pobles de la Garrotxa que vèiem. De tan bon dia que ens va fer, poguérem veure, fins i tot el mar.

Havent dinat, vàrem jugar pels voltants de l’ermita i de seguida va ser hora de tornar cap al Parador, on els pares i les mares ens esperaven. Ara només falten els campaments de juny, on, com tots ja sabem, passa alguna cosa estranya amb les paraules i ho haurem d’investigar. Les monitores i el monitor de Menuts.

GRUP DELS PETITS Molt bones a tots i a totes!! Ufff quin trimestre més complet que hem tingut, oi? Vam començar aquest trimestre amb una magnífica sortida a Falgars, la qual vam emprendre des dels Hostalets, i ens vam proposar fer el cim, cosa que no només vam aconseguir de sobres, sinó que a més vam arribar a Sant Miquel de Castelló i des d’allà ens vam disposar a tornar als Hostalets on ens esperaven els pares. Per la següent, ens vam proposar pujar fins a Sant Iscle, i per sort el temps va acompanyar d’allò més, i vam poder gaudir d’una sortida plena de jocs i d’unes vistes impressionants. I de cop, ja va arribar el cap de setmana més esperat d’aquest trimestre, les colònies, les quals estaven centrades en la màgia, i d’allà ens vam proposar sortir convertits en uns magnífics mags. Va ser un cap de setmana intens, sense cap incident rellevant, i sobretot vam poder gaudir de la visita de diferents prestigiosos professors de màgia, i fins i tot vam poder tastar un beuratge que ens va fer una bruixa molt especial. Unes altres colònies de què hem pogut gaudir aquest trimestre han estat les d’Azimut, que tot i que vam ser poquets, ens ho vam passar pipa, i a més vam conèixer altres nens i nenes d’altres centres excursionistes de tot Catalunya. I abans de les colònies de juny... l'última excursió, on vam anar tots els grups junts fins a les gorgues del molí de Cogolls a refrescar-nos. Tot i que no feia gaire calor, hi van haver molts valents que es van atrevir i es van llançar a l’aigua sense pensar-s’ho ni un moment. Després vam arribar fins al poble on vam jugar una estona, i on ens esperaven els pares per tornar cap a Olot. I ara per ara, potser només queda dir...PERPAREU-VOS PER A LES COLÒNIES DE JUNY!! Les monitores i el monitor de Petits. 7


SECCIÓ DE MAINADA

Seccions

GRUP DELS MITJANS

Mitjans al Pic de les Bruixes

Com a cada sortida, vam quedar a l’aparcament i llavors uns quants pares ens van acompanyar fins a les basses de Monars, passant per poblets que alguns de nosaltres no havíem vist mai! Una cop allà, vam començar a fer cap al primer cim d'aquell dia (sí, sí, en vam fer més d’un!). Vorejant la carena de la muntanya i enfilant-nos una mica vam poder arribar dalt del puig de les Bruixes, on alguns dels nostres companys ens van explicar les múltiples llegendes sobre el nom del cim, cal dir que tothom hi va posar cullerada i va quedar una història ben extravagant!

CEO 05-2011:Mise en page 1

5/5/11

18:40

Després de gaudir de la panoràmica, vam posar-nos en camí del 2n cim, St. Marc, des d’on vèiem per un costat els pobles d’alguns de nosaltres i per l’altre tot el golf de Roses. Finalment, en baixar i tornar al prat on havíem esmorzat ens vam encantar una mica entre uns i altres i després de dinar, no vam tenir gaire temps ni de jugar ni de fer el tercer cim, el Comanegra, i, encara que sembli estrany, n’hi havia que no estaven cansats!

Page 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

8

Els monitors


SECCIÓ DE MAINADA GRUP DELS GRANS Grans i joves als Ports de Beseit: Travessa de Fredes a Xerta.

Per Setmana Santa els grups de grans i joves del centre excursionista vàrem decidir sortir de la garrotxa per anar a l'altra punta de Catalunya. El nostre objectiu era el parc natural dels Ports de Beseit, un massís calcari de clima suposadament molt calorós i sec on viuen moltes cabres salvatges i pins rojos.

Pel fet que finalment vàrem ser més nois/es dels que havíem estimat alguns, vam haver de dormir al terra del menjador, amb

Seccions

Bé, com ja sabeu, aquest curs s'està a punt d'acabar. Enrere deixem sortides de tota mena: amb fred, vent, boira, calor i també moltes hores compartides amb els companys i monitors on tots junts hem intercanviat opinions, sentiments i experiències. Ara l'estiu ja ha arribat, i és moment de recordar aquelles sortides que de ben segur que no hem oblidat.

Després del dinar, un simpàtic conductor d'autocar ens va portar fins a Fredes, un poble de la província de Castelló on vam començar la nostra travessia dels Ports, de sud a nord. En baixar de l'autocar ja ens vam adonar que el concepte que ens havíem fet dels ports era lleugerament desencaminat. A pesar del sol feia un fred que pelava!! Però bé, això no ens va impedir jugar una mica pel poblet i després començar a caminar. Aquest primer dia va ser curt, només vam haver de fer l'aproximació al refugi de font ferrera, que està just passada la frontera entre el país valencià i Catalunya. Es tracta d'un refugi molt idíl·lic al mig d'un bosc de pins, semblava la caseta de la Blanca neus.

Tots menys la Boira

Aquest era el concepte que teníem dels Ports abans que hi arribéssim, així que ben animats vàrem agafar el tren des de Girona fins a Tortosa, ah! la RENFE, especialistes en agilitzar tràmits, encara no tenien els bitllets preparats i va anar de poc que no perdéssim el tren! Però bé, després d'aquest petit contratemps ens vàrem disposar a ocupar descaradament dos vagons del tren amb les maletes i tots nosaltres fins que al cap de molt viatjar vam arribar a l'estació de Tortosa. Allà vam dinar. Pels que no ho sàpiguen el dinar de tots aquells dies, i el primer no en va ser una excepció, va ser el pa amb fuet, un deliciós àpat molt català que al cap de quatre dies de menjar-ne repetidament comences a avorrir ( tot i això no ens queixarem, que el pa amb fuet ens va salvar de morir desnodrits i menjats per algun voltor de tres metres d'ample que hi ha per allà).

matalassos que el guarda ens va deixar molt amablement. Aquella nit vam conèixer els que serien també els nostres companys de travessia. Un grup de gent gran de les comarques gironines a qui vam caure en gràcia des del primer moment, no paraven de venir i dir-nos oh! quins nens més educats que teniu! L'endemà teníem una bona caminada fins al següent refugi, el del Mon Caro així que vam sortir ben d'hora per poder fer camí tranquil·lament. Aquest dia no hi havia gaires pujades i baixades, almenys el primer tram; a mig camí vam trobar un prat molt bonic amb unes vistes increïbles dels espadats que hi havia sota nostre. Allí vam decidir menjar el nostre tradicional dinar. De cop i volta i ja amb la panxa plena ens vam adonar que el dia més o menys clar que havia fet fins llavors havia es-

9


SECCIÓ DE MAINADA

Seccions

GRUP DELS GRANS

Tots caminant

tat substituït per una densa boira que no ens deixava veure ni deu metres a la llunyania. Resulta que aquest estrany fenomen és molt típic dels ports i nosaltres que pensàvem que ens posaríem morenos... La boira i els núvols densos en general van ser els nostres grans companys de travessia, des d'aquell moment ja no ens van deixar ni tan sols mitja horeta.

ternacional que es diu "geocaching". A grans trets consisteix a amagar objectes dins un "tupper", penjar les coordenades a la web i altra gent els ha de trobar. Però un cop a dalt només vam trobar el tresor, perquè la boira amagava fins i tot l'antena, així que ens vam quedar amb les ganes de veure l'espectacular vista! Ja ben molls per la boira pixanera vam tornar al refugi per sopar. El tercer dia s'aixecava tan emboirat com quan havíem anat a dormir, però el que no sabíem és que la boira seria el tret més determinant de tot el dia. L'etapa transcorria en gran part per zones de prats i carenes pelades fins que s'iniciava la baixada al poble de Paüls per entremig del bosc. Va ser una etapa molt dura, no només perquè va ser la més llarga en distància, sinó pel vent que feia que la boira pixanera ens empapés de dalt a baix. Sovint el camí era perdedor perquè la visibilitat era gairebé nul·la i més d'un cop vam dubtar per on seguia. Tot i això, no ens vam perdre ni un sol cop, algun àngel ens protegia.

Boira i més boira!

Ja amb la nostra estimada boira vam continuar caminant, ara sí amb fortes pujades i baixades fins arribar al coll de pallers, un coll que no arribava mai. Finalment després d'això vam fer la baixada fins al refugi. Un cop allà n'hi va haver uns quants que no en van tenir prou i van decidir pujar corrents al mont Caro pel dret. A dalt ens esperava una formosa antena de telecomunicacions, unes vistes imaginàries del delta de l'Ebre i Tortosa i un tresor!! Ja fa temps que el grup juga a un joc d'abast in10

Al final de la baixada i abans d'arribar al poble de Paüls vam parar en una zona de pícnic amb roures i alzines molt grans. Aquell era el limit físic del Parc natural dels Ports. A partir de llavors, ja només ens quedava arribar fina a Xerta, a la riba del riu Ebre. Al poble de Paüls vam dormir en un alberg molt gran, on vam poderr veure el partit del Barça-Madrid d'aquell dia. Per mala sort el Barça va perdre i vam anar a dormir una mica moixos. Ja per acabar la travessia ens vam disposar a sortir de l'alberg en direcció al poble de Xerta. Aquesta etapa va ser força curta però divertida. A la meitat de l'etapa el camí desaparegué i en el seu lloc va arribar un petit canal d'aigua que vam seguir molt feliçment. A molts els va agradar la idea d'anar pel costat d'un


SECCIÓ DE MAINADA GRUP DELS GRANS puguem banyar!! Vist així, només són avantatges. Un cop nets vam disposar-nos a agafar un bus cap a Tortosa. Allà vam anar a un restaurant de categoria, on vam menjar una deliciosa pizza italiana. I llavors cap al tren un altre cop!! A travessar tot Catalunya!! Durant tot el viatge vam tenir molt temps per acomiadar-nos. Va ser una gran travessia on tots junts ens ho vam passar molt bé. Ja per acabar la temporada i amb l'excusa que a la travessia no vam veure ni una mica de sol vam decidir anar a la platja de Sant Feliu a fer caiac un dissabte. Ens van portar per racons de la Costa Brava molt bonics, i, tot i que ens vam fer un fart de remar i de bolcar kayacs, l'experiència va ser molt guai. Després ens vam quedar per la platja una bona estona, vam prendre el sol, ens vam banyar una mica, ens vam enterrar, tirar sorra, jugar a pales... bàsicament tot el que ens va venir de gust! Tot i això els canals poden presentar dos problemes; el primer: que de cop i volta et trobis sobre un pont penjat amb un tub on només hi ha lloc perquè passi l'aigua (amb això no ens hi vam trobar) i el segon: que el canal arribi a un mur molt gran on hi ha un túnel on només hi passa l'aigua (amb això sí que ens hi varem trobar) però bé, després d'escalar el mur el problema ja va estar solucionat. Ja per la carretera, vam arribar a Xerta. Allà, per celebrar el final de la nostra excursió, alguns ens vam banyar al riu Ebre. La gent es pensava que ens havíem tornat bojos, però la veritat és que l'aigua estava força calenta; esperem que no fos per la proximitat de la nuclear de Flix, ai les nuclears! No us queixareu, si fins i tot ens escalfen l'aigua del riu perquè ens hi

Seccions

canal, tenia molts entreteniments; des de tirar-hi pedres fins a arribar a organitzar campionats internacionals de curses de pinyes al canal”, sí sí, al cap de tants dies de caminar ja desvariejàvem una mica; però, i què, segur que a molts de vosaltres fer una cursa amb pinyes per un canal és una de les coses que encara us queda pendent de fer a la vida!

Pinyes a la línia de sortida

I tant que havíem trobat a faltar el sol... i un dia que anem a la platja i quedem cremats! És ben bé que no tenim mesura... Així s'acabava un any més la temporada dels grups de grans i joves, els monitors us volem donar les gràcies per donar-nos cada dia les ganes de seguir amb vosaltres, jugant, caminant i creixent. Sou nois i noies molt bonics i que valeu molt la pena, que tingueu molta sort amb els exàmens finals i que passeu molt bon estiu!! Ens tornem a veure la següent temporada! Els monitors!

Final al riu Ebre a Xerta

11


la petita i desconeguda història (I)

Col·laboració

En entrar a l'hostatgeria només es sentien crits i plors i pertot arreu hi havia corredisses de gent atabalada. Viat entengueren el que havia passat. Durant la tempesta, un llamp havia caigut al parallamp del santuari, havia seguit pel cable conductor, però en passar a la vora de la canal del teulat, havia seguit per aquesta i havia saltat dins la finestra oberta d'una cambra, on un capellà estava resant les seves oracions, deixant-lo mort instantàniament, amb el Breviari a les mans.

Puigdalí i la cinglera del Far

El 8 de setembre de 1925, un reduït grup de joves excursionistas olotins encapçalats per en Josep Mª Dou, aprofitant el dia festiu a Olot i les combinacions que oferia el tren, feien la travessa de St. Feliu de Pallerols a Les Planes, passant per La Salut, Coll de Condreu i El Far. El dia havia nascut serè, però, després de migdia, uns núvols negres ja tapaven el sol i tot feia presagiar que acabaria plovent. Poc després de passat el Coll de Condreu començaren a caure les primeres gotes i quan arribaven a la casa de Les Vinyes esclatà una forta tempesta. Des de darrere les finestres, els excursionistes contemplaven el formidable espectacle de llamps i trons, mentre els masovers de la casa no paraven de resar jaculatòries i posar espelmes enceses davant la imatge de sobre la calaixera. La tempesta fou tan forta com curta. Aviat s'esbargí, deixà de ploure i es començà a veure el sol entremig de la nuvolada. Amb l'esperit alegre i les cames lleugeres reemprengueren l'excursió. El camí estava ple de bassals d'aigua i un aire fresc i pur com mai feia més plaent la marxa. Un preciós arc de Sant Martí va aparèixer per la banda de Rupit. Res no feia pensar en el dramàtic quadre que es trobarien en arribar a El Far.

12

En el setmanari olotí “El Deber” (nº 1,491 del 12.09.25) va aparèixer la següent notícia: “En la tempesta, que es desencadenà el dia de la Mare de Déu del Tura, a la tarda, un llam (sic), que penetrà en el Santuari del Far, matà el capellà custodi, Rd. Jordi Más. Descansi en la pau del Senyor el virtuós sacerdot”. El capellà mort tan tràgicament no es deia Jordi Mas, sinó Jordi Coma Serrabou i havia nascut a Folgaroles deia 32 anys. Així consta a la “Necrologia” del bisbat a Vic. En canvi no està clar si era el capellà custodi, ja que el seu nom no és a la relació dels capellans de El far que Antoni Planadevall dóna en el seu magnífic llibre “El Santuari del Far” (Edit. Montblanc)- 1980), però en el qual tampoc no s'esmenta el dramàtic succés. La singularitat orogràfica de El Far propicia que hi caiguin llamps, però afortunadament sense conseqüències tan greus. A la tardor de l'any 1963 n'hi caigué un altre que va provocar grans destrosses a l'hostatgeria i a la casa del capellà, que hagueren de ser arranjades. Miquel Tresserras


3a Volta pels volcans d’olot

TA PEL L O

V

Cursa oberta a tothom que accepti i respecti les normes Trofeus individuals • Per als primers llocs de la general (masculí i femení) • Per als primers llocs comarcals (masculí i femení) Els premis individuals no seran acumulatius. Qui obtingui premi a la general, no podrà optar a la comarcal. Trofeus per equips • Els primers equips de la general Els equips poden ser mixtes. Formats per tres a cinc persones d’una mateixa empresa, entitat o família. En cas d’empat, puntuarà el quart; si cal, el cinquè. Per promocionar i estimular la participació, hi haurà un obsequi a sortejar entre els/les participants de més de 60 anys. Important: No es permet participar amb animals.

• El pitrall s’haurà de posar al davant, ben visible i sense arrugar o doblegar.

Activitats

REGLAMENT

D’OLO

Sortida: 10 del matí, del recinte de la Fira d’Olot.

T

Cursa de 13,5 km pels volcans més emblemàtics del municipi. Puntua per al CIRCUIT DE CURSES POPULARS PER MUNTANYA DE LA GARROTXA

NS

OL C A V S

DIUMENGE 25 DE SETEMBRE

• Hi haurà dos punts d’avituallament líquid, al km 5 i al km 10 aprox. • El control d’arribada es tancarà a les 2 hores d’iniciada la cursa. • El primer avituallament (5 km aprox.) es tancarà als 45 minuts d’haver donat la sortida. L’organització podrà modificar el recorregut per causes alienes i/o de força major. Pel sol fet de participar-hi s’accepta aquest reglament. Tot allò que no s’hi prevegi queda sota la decisió de l’organització. L’organització declina tota responsabilitat pel que fa a accidents o perjudicis que la participació a la cursa pugui ocasionar als/ les participants o tercers, abans, durant o després de la prova.

Informació: www.ceolot.cat Contacte: ceo@ceolot.cat

13


TOZAL DE GUARA

Col·laboració

EL SOSTRE DE LA SERRA DELS GRANS ENGORJATS

Nocito i el Tozal de Guara (30-VII-03)

El Tozal de Guara és el sostre d’una majestuosa serra aragonesa, declarada parc natural l’any 1990 i coneguda internacionalment pels seus extraordinaris engorjats. En aquesta ocasió la nostra fita no són aquests, sinó el dominant cim, de 2078 metres d’altitud. Hi accedirem pel seu vessant nord, més aspre i boscós i molt menys assolellat que la cara oposada, més propera en canvi a casa nostra. El poble de Nocito, bastit al centre d’una valleta molt aïllada, serà la base de l’ascensió. És a 355 quilòmetres d’Olot i des de 2009 la carretera que hi porta des d’Arguis per Belsué és asfaltada. El turisme l’ha tret de l’oblit i compta amb un cert nombre d’establiments dedicats a l’acolliment dels visitants. Nosaltres hi fem estada un divendres, dia 22 d’octubre, i ens allotgem a la Casa Ortas-Albas. Hi arribem a l’hora de sopar i després d’un àpat esplèndid anem a passejar pels desèrtics carrers. Aviat la son pot més que nosaltres i anem a dormir, el dissabte serà molt llarg. L’endemà sortim de Nocito amb automòbil en direcció a Used (1156 m), petit poble abandonat que és a mig camí de Bara. A tres quarts de deu del matí deixem els vehicles en un aparcament i encetem la caminada, seguint la drecera d’una carretera tancada al trànsit i sota un cel encalitjat però sense ni un núvol. Aviat tornem a la carretera, que puja mandrosament en

14

La colla al Tozal de Guara (23-X-10)


TOZAL DE GUARA

EL SOSTRE DE LA SERRA DELS GRANS ENGORJATS Bentué, de pretèrita gran importància, i baixem cap al cabalós Barranco de la Espàtula. Al capdavall anem a parar a la pista que voreja el Barranco de la Pillera, preciós engorjat recorregut per un sorollós corrent. El travessem repetides vegades i anem a trobar la carretera que ve de Nocito, que ressegueix el marge dret del modest riu Guatizalema. Deixem a l’esquerra el camí de Vadiello, que s’endinsa en un dels grans engorjats de la serra de Guara, i girem cap a la dreta. Passem a la vora de l’antic mesón de Nocito i ens acostem ràpidament al poble, ja sense sol però encara amb llum de dia. A tres quarts de set de la tarda arribem a Nocito (931 m) i donem per acabada la caminada.

El petit refugi és en bon estat i hom hi pot omplir les cantimplores. Aquí deixem la carretera, que segueix cap a los Fenales, i agafem un camí molt dreturer i ben fitat, que ens portarà a la carena després de travessar boscos esplèndids, prats i clapisses. Un cop al coll completem l’ascensió al Tozal pel corriol carener. A un quart de dues assolim la nostra fita.

Després de recollir els automòbils deixats a Used i de remullar el final de l’excursió amb unes cerveses, emprenem el retorn a casa. El viatge serà llarg, però ha valgut la pena!

Col·laboració

direcció ponent. El Tozal apareix davant nostre en arribar a un caire, lloc a on la pista gira cap a llevant. Deixem de costat la Pardina de Zamora i també els plans de Can de Used, sense visitar les restes de la seva església, d’origen romànic. Més enllà la carretera comença a pujar més decididament, però nosaltres escollim una drecera que s’enfila per la pinosa, més pendent i ben estassada. Quan tornem a la pista aquesta ha recuperat la direcció ponent; no la deixarem fins al refugi forestal (1400 m). Entretant gaudim de boniques perspectives dels cims de la serra, a la qual els arbres caducifolis donen una imatge plenament tardorenca.

El Tozal de Guara és un extraordinari mirador, però no hem escollit el millor dia per gaudir del panorama. La ciutat d’Osca és coberta d’un matalàs de núvols baixos, les boires juguen amb el Tozal de Cubilas i el Cabezo de Guara i la calitja ens amaga els Pirineus Centrals. Això sí, dinem a ple sol. En l’àpat no falta de res i compartim el menjador amb uns excursionistes de la capital alt aragonesa. A les tres de la tarda comencem el descens. El caire llevantí del Tozal és prou accidentat i hem de decantar cap a migdia, però deixant també de costat el dreturer caminot que davalla per la canal de Abadejo. Sempre per un corriol evident i polsós baixem fins a la cruïlla amb un bon camí, ben senyalitzat, que ens condueix a un collet. Seguim cap a un segon coll i baixem pel Raso de los Hongos fins a la Fuente del Chinebro. La collita de rovellons alenteix el nostre pas, materialment els trepitgem! Més enllà de la font superem un serradet i planegem cap al collado Petreñales o Puerto de Guara (1559 m). Allà fem una breu aturada, mentre esperem els que baixen més carregats de bolets.

Barranco de la Pillera (18-VII-92)

Kim Agustí

Horaris De l’aparcament d’Used a Can de Used, el refugi forestal i el Tozal de Guara ........................................................3h 01 min. Al coll deixem el camí d’Aguas, un dels grans itineraris que tramunta la serra de Guara, i també la carena de la punta del Corcurezo i el pico de las Canales de Fragineto. Nosaltres davallem pel vessant nord, travessant frondoses boscúries, sempre als peus de les cingleres i clapisses del Tozal, cap al Collado de Chermelosas o del Mallata de Ferrer (1367 m). Després de contemplar els voltors, que reposen a la cresta del penyal, seguim en ferm descens per l’obaga. Deixem a la dreta el camí de

Collado de Chermelosas (23-X-10)

Del Tozal al collado Petreñales, el barranco de la Pillera i Nocito ................................................................................3h 03 min. Trobareu dos itineraris més d’accés a aquest mateix cim en el butlletí núm. 85, del setembre de 1987. Cartografia Mapa Parque de la Sierra y Cañones de Guara. Escala 1:50.000. Gobierno de Aragón, 1998. 15


SECCIÓ DE MUNTANYA MES D’AGOST

Seccions

MES DE JULIOL 

Dia 3: Pic d’Eina i Torre d’Eina

Dies 12 a 15: Picos del Infierno i Garmo Negro

Itinerari: Núria, coll d’Eina, pic d’Eina, coll de Torre d’Eina, Torre d’Eina, coll de Nou Fonts, Núria.

- Dia 12: Olot – Baños de Panticosa (Casa de Piedra)

Hores de marxa efectiva: 5 i mitja

- Dia 13: Pico Occidental del Infierno (3073 mts)

Dia 10: Vall-llobre i vall de Carboner

Itinerari: Setcases, riu de Vall-llobre, la Rodonella, refugi forestal “Jaume Farré”, coll de la Balmeta, baga del Carboner, salt del cosí d’en Batlló, Setcases. Hores de marxa efectiva: 4 i mitja (matinal) 

Dia 24: Gra de Fajol

Itinerari: Pla de la Molina, coll de la coma de l'Orri, Gra de Fajol, coll de la Marrana, refugi d’Ulldeter, pla d'Hospitalets, pla de la Molina.

Itinerari: Casa de Piedra, embalse bajo de Bachimaña, ibones Azules, cuello del Infierno, pico Occidental del Infierno (3073 mts), Casa de Piedra Hores de marxa efectiva: 8 - Dia 14: Garmo Negro (3051 mts) Itinerari: Casa de Piedra, barranco de Argualas, cuello de Argualas, Garmo Negro (3051 mts), Casa de Piedra Hores de marxa efectiva: 7 i mitja - Dia 15: tornada a Olot.

Hores de marxa efectiva: 6

Ras de Cortalets (5-VI-11)

Cincreus (4-VI-11)

Camí de Banyuls (27-III-11)

16

Cala Pedrosa (22-IV-11)


SECCIÓ DE MUNTANYA MES D’OCTUBRE

MES DE SETEMBRE 

Dia 2: Aplec del CEO a Talaixà

Seccions

Dia 4: XXXIV Travessia Vallter-Núria

Organitza: Colla Garrotxa 

Dia 11: XIV Ruta de les Encies

Organitza: Comissió de Festes de les Encies 

Dia 18: Puig de Balandrau

Itinerari: Tregurà (Creu de Fusta), puig de Balandrau, Tres Pics, coll dels Tres Pics, puig de Font Lletera, Creu de Fusta. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja 

Dia 25: III Volta pels Volcans d’Olot

Organitza: CEO Cova del Bisbe (20-III-11)

Roc de Frausa (3-IV-11)

Santa Magdalena de Cambrils (8-V-11)

Bastiments (29-V-11)

Barnils (22-V-11)

17


TRAVESSIA D’OLOT AL PÈG DE BUGARACH

Activitats

D’ OLOT A PRADA DE CONFLENT

Hostal de la Vall del Bac (6-XI-10)

El pèg de Bugarach és el sostre de la serralada de les Corberes i fa partió entre les comarques occitanes del Rasès i el Perapertusès. Sovint l’hem contemplat des dels cims del Pirineus orientals i en més d’una ocasió us haurà cridat l’atenció el seu esvelt perfil, tot i els seus relativament modestos 1230 metres. La travessia que anem a començar serà prou llarga i engrescadora. Per arribar al pèg a peu des d’Olot ens caldrà travessar l’Alta Garrotxa, el Vallespir, el Conflent i la Fenolleda, per paratges molt atractius i poc visitats des de casa nostra Dissabte 6 de novembre de 2010. A les 8 del matí encetem la caminada a l’olotí barri de Sant Miquel. Som 35 de colla i ens espera un intens cap de setmana. Trepitgem els carrers de la ciutat fins a Creu Vermella i seguim per la carretera de les Feixes cap a la Canya. Un cop a la capella d’Esperança baixem a creuar la riera de Riudaura. Més enllà, el cop de riu del passat dia del Pilar ha posat al descobert l’enllosat del camí ral, testimoni de la seva pretèrita importància. Passem a la vora de can Serra i anem a Llocalou, veïnat construït a la vora del camí, al bell mig de la plana bianyenca. Travessem la carretera N-260 i seguim cap al Roquer. Deixem de costat l’oratori dedicat a Sant Josep i anem a creuar la riera de Bianya (330 m.). Som en el punt més baix de l’etapa, a partir d’ara ens tocarà pujar. Seguim per carretera cap a l’hostal de Capsec i voregem tot un seguit de masies, can Vilanova, can Brunyol, el Cós, la Tria, el Bugarà i la Fàbrega. La boira, que de bon matí cobria tota la plana, es va aixecant i aviat comencem a gaudir d’un dia molt assolellat, fins i tot calorós. Deixem de costat la carretera de Joncars i la vall del Bac i escollim la que porta a l’església de Sant Martí de Capsec, però a la vora de la Canova agafem el vell camí de ferradura, que s’enfila serrat amunt. El camí és molt savi, però nombroses dreceres han fet perdre part de les antigues marrades, sobretot en la part baixa del serrat. Deixem a l’esquerra el camí de Joncars i esmorzem a mitja pujada, als peus d’un bonic mirador sobre la vall de Bianya. Un cop tips, tornem cap amunt i anem a trobar una pista espatllada, oberta fa una trentena d’anys. La seguim cap a les migrades ruïnes de cal Camàlic i el coll de Passasserres (784 m.). Al coll agrupem la colla i comencem a baixar, ara per carretera. Deixem a la dreta la que ve de Castellar de la Muntanya i seguim cap al coll de les Barqueres i el collet de Colldecarrera, lloc de pas de la carretera de Castellfollit de la Roca a Sant Pau de Seguries. La trepitjarem fins a l’hostal de la Vall del Bac (570 m.).

18

L’hostal és tancat i barrat i recordem amb enyorança els esmorzars que hi havíem fet en anteriors travessies, camí de Pi, de la Presta i de Sant Martí del Canigó. Després de beure aigua a la font i de fer la fotografia de grup seguim cap a cal Ferrer i el molí de la Coromina. Més enllà enfilem l’estret del Bodelquer, per camí ample i ben estassat. Un cop al Picat comencem a veure el bonic poble de Pera, que sembla voler guiar les nostres passes. Una colossal esllavissada va enfonsar el camí per sota de la Miranda, fa una vintena d’anys, i ens hem d’enfilar a la font de la Solana del Saguer, completament eixuta, abans de tornar al traçat original. Aviat arribem al Saguer de Pera; hi fem una breu aturada abans d’encetar la darrera ascensió del dia. Ara per pista, ara pel camí vell, pugem al Cortal i seguim cap al coll Sagordi (786 m.). Asseguts a ple sol, o a l’ombra de les alzines, hi degustem un esplèndid dinar, a base de porc i vi negre, que s’allarga fins a un quart de cinc de la tarda. Des del coll baixem a trobar la carretera de Beget, però un cop a can Flassià la deixem i escollim un corriol que davalla pel serrat. Tornem a la carretera i la seguim cap a les Gavatxes, el pont del Bolacell, airosa construcció medieval, la Teuleria, el pont d’en Quelet, bastit sobre un sorollós engorjat, i el pont d’en Llobet. Arribem a Beget (540 m.) per la pista que ressegueix el marge esquerre de la riera. A Beget fem estada a l’hostal el Forn, establiment que ja ens ha acollit en anteriors ocasions i a on ens trobem com a casa. La Magda i en Xevi ens han portat roba de recanvi i aviat fem un pam de goig, l’ocasió ho requereix. El poble és en plena festa de la Divina Majestat i el sopar s’allarga amb una animada


TRAVESSIA D’OLOT AL PÈG DE BUGARACH D’ OLOT A PRADA DE CONFLENT

sessió de ball a la Rectoria. Molts anem a dormir a les dues de la matinada. L’endemà ens llevem amb cara de son, però amb els ulls prou oberts com per veure que els carrers són ben molls. Esmorzem a can Feliça i encetem la segona etapa de la travessia, a un quart de 10 del matí. No plou, però la boira amaga tots els cims de la rodalia. Som 46 de colla i enfilem el camí del Grau sense saber el que ens espera. Des del mirador encara podem contemplar Beget, però més amunt la boira ho cobreix tot. Fem una aturada als peus de l’oratori dedicat a Sant Antoni i del roure de can França i seguim cap al coll de Malrem (1131 m.). El temps no ha millorat i amb prou feines veiem el terme fronterer. Al coll deixem enrere l’Alta Garrotxa i entrem al Vallespir. Encetem la davallada per una preciosa fageda i anem al pla de la Coma. El cel cada cop és més negre i poc més enllà comença a ploure. Passem per ca l’Agafallops amb els impermeables posats i seguim cap a l’Empedriçada i el veïnat de Terre Roig. Arribem a la Menera (777 m.) trepitjant la carretera del Coral. El bar del poble és obert i aprofitem l’avinentesa per beure i picar alguna cosa, però la pluja va a més i aviat ens resignem a continuar i deixar-la caure. Enfilem el camí de la font de Dalt i seguim cap a les Estanoses. Més enllà de la casa podem veure, de forma fugissera, les torres de Cabrenç, que havien de ser la fita de l’etapa d’avui, però no para de ploure. Pugem al coll de les Estanoses i el coll Ballador (1200 m.) i fem una breu aturada. No sense recança, decidim deixar les torres de costat i començar el descens. Un altre dia serà. La boira no ens deixa contemplar el panorama, però la tardor ha vestit els boscos amb els colors de gala. Baixem a trobar la carretera forestal i seguim uns centenars de metres per sobre del seu marge. Més enllà la trepitgem fins a trobar un bon camí de drecera que ens porta directament al veïnat de Casa Minora i el poble de Serrallonga. Passem als peus de la capella de Sant Antoni de Can Mas, de mitjan segle XVIII, i anem al petit nucli urbà (699 m.). Són dos quarts de 5 de la tarda i la pluja comença a ser intermitent. Decidim dinar i ho fem a cobert, als safareigs públics. Sense visitar l’església parroquial dedicada a Santa Maria, edifici d’estil romànic dels segles XII-XIII, ni el conjurador, encetem el darrer tram de la jornada amb els minuts de llum comptats. Baixem per un bon camí a travessar el cabalós riu de la Menera (540 m.) i ens enfilem a la collada d’en Banat ( 645 m.) per una drecera que sembla abandonada. La fosca d’un

El Tec té el seu origen en unes fargues del segle XIV i fou bastit a la confluència del riu de la Comalada amb el propi Tec. El poble va patir com pocs els efectes de l’aiguat de 1940 i la seva església parroquial, dedicada a Santa Maria, fou enduta pel corrent del riu. Posteriorment seria reconstruïda en un punt més enlairat. Fins als anys trenta va veure el pas del tramvia d’Arles a Prats de Molló, suprimit com molts d’altres en aquella època.

Activitats

boirós capvespre, només trencada per la claror dels llamps, ens atrapa, però mentre dibuixem les llargues ziga-zagues d’un magnífic camí comencem a veure les llums del Tec. Baixem al raval del Carrer d’Avall i arribem al poble (520 m.) després de travessar el riu que li dóna nom. Ho fem amb els impermeables a les mans, però a un quart de 7 de la tarda el Cafè és tancat i al poble hi regna una tranquil·litat trencada de tant en tant pels automòbils de pas. Aviat pugem a l’autocar i tornem cap a casa.

Matí boirós a Beget (7-XI-10)

El Tec (20-II-11)

El 20 de febrer, de bon matí, a Olot hi plou i un matalàs de núvols baixos cobreix el Vallespir. Som 31 de colla, tot i els ruixats de la nit passada, i a un quart de nou sortim del poble del Tec. Enfilem un bon camí que puja per la falda de la muntanya coronada per la dominant torre de Cos, passem per Vilafort, masia bastida en una raconada feréstega, i seguim cap a la carena per la carretera que hi dóna accés. Un cop al coll deixem de costat el camí de la torre i esmorzem, ja a ple sol; gaudirem d’un dia esplèndid! Després de l’àpat continuem per la mateixa carretera, coberta de neu en els llocs més baguenys, cap el coll de la Rua (993 m.). Anem a trobar la carretera de Sant Guillem, molt estreta però asfaltada, i la seguim cap a l’esquerra, encetant un breu descens. Aviat arribem al veïnat de la Llau (892 m.), documentat l’any 1313. Hi fem una breu aturada, que aprofitem per comentar que aquest lloc de la falda del Canigó va rebre com cap altre les precipitacions de l’aiguat de 1940; van ser gairebé 2000 mm al llarg de quatre dies, quatre o cinc vegades més que no a la nostra ciutat. Aviat tornem cap amunt. Un magnífic camí, que conserva trams empedrats, s’enfila per la falda de la Comalada enmig d’un bosc caducifoli que, en aquesta època de l’any, ens permet de contemplar uns paratges prou abruptes. Travessem un parell de torrents, el primer als peus d’uns bonics salts, i anem a un bosc de coníferes de diferents espècies, plantades els anys cinquanta i malmeses en alguns punts per una monumen19


TRAVESSIA D’OLOT AL PÈG DE BUGARACH

Activitats

D’ OLOT A PRADA DE CONFLENT tal turbulència atmosfèrica. Aviat arribem a una caseta forestal construïda a la vora de la carretera de Sant Guillem, aquella mateixa que hem deixat de banda només sortir del coll de la Rua. Tot seguit ens enfilem a l’església (1325 m.).

Sant Guillem de Combret (20-II-11)

Sant Guillem de Combret és una construcció d’estil romànic del segle X, reformada el XII i que ha patit pocs canvis posteriors en la seva estructura. Avui és tancada i el refugi annex també és buit, però podem llegir que s’hi fan romiatges a finals de maig i de juliol. El seu emplaçament és esplèndid i gaudim d’uns minuts de repòs tot contemplant el llunyà puig de Bassegoda. Un altre gran camí, senyalitzat en aquest cas amb les marques dels tours del Canigó i del Vallespir, ens permet de continuar la nostra ascensió. Aviat travessem una preciosa fageda, per tornar poc més endavant al regne dels pins. Creuem per segon cop el torrent del Rossinyol i comencem a dibuixar llargues ziga-zagues, cobertes de neu en els punts més baguenys. Finalment trobem el camí de roca Cuculera (1768 m.), sostre de l’etapa. Deixem de costat la Comalada, que llueix ben nevada sota un cel sense ni un núvol, i anem al coll de l’Estanyol (1667 m.). Hi arribem a l’hora de dinar. Mentre fem l’àpat contemplem un magnífic panorama, que abasta el Vallespir, el Rosselló, l’Alt Empordà i les muntanyes de la Garrotxa i el seu entorn. A les quatre de la tarda tornem al nostre itinerari, que a partir d’ara transcorre per un bac cobert per més de dos pams de neu nova. Ens tocarà obrir traça, cercant un camí prou ample però gairebé imperceptible; sortosament no el perdem en cap moment, tot i que el nostre ritme s’alenteix considerablement. Després de resseguir una llarguíssima ziga-zaga deixem a la Leca (4-VI-11)

dreta el camí de les Colletes, primer, i la pista del bac, poc després. Més avall arribem en un serradet que ja no és cobert de neu. Allà deixem, a l’esquerra, el camí del Faig, que seguirem en la propera etapa de la nostra travessia. Avui continuem en ferm descens cap al fons de la frondosa vall del Riuferrer. Finalment travessem el riu i arribem a Leca (901 m.), petit veïnat bastit al seu marge esquerre. Els nostres autocars ens recullen poc més enllà, a la carretera de Betera. De tornada fem una aturada al Cortal de Corsaví, per remullar el final d’una magnífica etapa. El dissabte 4 de juny tornem a la nostra travessia. Els meteoròlegs han anunciat un cap de setmana amb núvols i ruixats de tarda, però ja de bon matí els carrers d’Olot són ben molls. A les 8 tocades sortim de Leca i enfilem el camí que ja coneixem. Només som 17 de colla, pocs però ben avinguts. Aviat deixem de costat el camí del coll de l’Estanyol i poc més endavant fem el mateix amb el que puja de Leca per la torre d’en Glas. A la següent cruïlla deixem a l’esquerra un altre camí que ve de l’Estanyol, el senyalitzat amb les marques dels tours del Vallespir i del Canigó. Un cop arribem a la vora d’un torrent decidim esmorzar, però de seguida comença a ploure; acabem l’àpat sota la protecció de les capçades dels faigs. Els boscos de la fondalada de Leca són molt frondosos i la boira els dóna un aire fantasmagòric. Després de l’àpat seguim cap a la barraca vella del Faig (1525 m.) i travessem el cabalós Riuferrer per precàries passeres. Els bàlecs florits vesteixen la muntanya d’un groc intens. El camí planeja pel Grevolar del Faig i s’acosta a una careneta. Ha parat de plovisquejar i la boira sembla que s’aixeca; fem una breu aturada i decidim pujar als cims. Deixem el tour del Canigó i ens enfilem carena amunt, trepitjant corriols només freqüentats per les vaques i gaudint de fugisseres balconades sobre el veïnat de Leca. La pujada és prou llarga i ferma, però el nostre esforç no tindrà premi; poc abans d’assolir la serra tornem a la boira. Oblidem el puig de Gallinassa i donem per acabada l’ascensió al llom de Cincreus (2280 m.), que es converteix per aquest motiu en el sostre de tota la travessia. Només ens hi aturem el temps necessari per fer les fotografies de grup i encetem la davallada. Les roques del puig de Pèl de Ca ofereixen un recer que aprofitem per dinar, però la pluja ens arreplega amb els entrepans als dits. Tornem cap avall precipitadament i fem el cafè quan para de ploure, poc abans d’arribar al coll de la Cirera. Completem el descens a les mines de Betera sense pluja ni pressa; el mal temps ens ha fastiguejat panorames i sobretaules i arribem a la "gîte" a dos quarts de cinc de la tarda. La "gîte" de Betera (o Avetera, 1460 m.) ocupa una part de l’antic hotel de les Mines. Hi som molt ben acollits i ens hi espera una muda de roba eixuta, gràcies, una vegada més, a la Magda i en Xevi. L’estada és prou confortable i el sopar, francament, molt bo. Les mines de Betera o de les Índies varen ser les darreres explotades al massís del Canigó. Produïen entre noranta mil i cent quaranta mil tones de mineral de ferro anuals, transportades fins a Arles per mitjà d’un telefèric. Després d’una nit de tempesta i d’un primer esmorzar, el diumenge, a les 8 del matí, tornem al nostre itinerari. El cel és blau i el panorama immens; les muntanyes de la Garrotxa i l’Albera

20


TRAVESSIA D’OLOT AL PÈG DE BUGARACH D’ OLOT A PRADA DE CONFLENT

Al coll deixem el Vallespir per entrar en una altra comarca, el Conflent. El preciós camí del balcó del Canigó, vell conegut de les travessies del Centre, ens condueix per precioses boscúries, ornades pels nerets florits, cap al refugi de l’Estanyol (1479 m.), lloc on fem el segon esmorzar de la jornada, la barraca del Pinetell, reconstruïda fa pocs anys, el còrrec de la Congesta Grossa, origen de la cabalosa Lentilla, i el ras del Prat Cabrera. Més enllà seguim per la carretera que puja dels Masos, sempre enmig de la boira i sota un fi plugim, cap a les Colisses de Dalt i el ras dels Cortalets (2055 m.). Hi arribem a dos quarts de 2, una bona hora per dinar.

línia havia servit, en temps pretèrits, les mines de Taurinyà. Nosaltres tornarem al Conflent, amb autocar, d’aquí a uns mesos, per continuar la nostra travessia cap al pèg de Bugarach. Kim Agustí

Activitats

són davant nostre, el mar brilla per darrere de la torre del coll de la Porta i els puigs de Pèl de Ca i de Cincreus llueixen sota un sol radiant. Desfem camí fins al coll de la Cirera (1731 m.), però quan hi arribem la boira ho torna a tapar tot. Què hi farem!

Després de l’àpat encetem una ferma davallada per l’esplèndid bosc de Balaig. Un bon camí, molt ample i sàviament traçat, dibuixa llargues ziga-zagues per pinoses i avetoses. Al capdavall travessem la Llitera i anem a trobar la carretera de Fillols, just per sota del refugi forestal de Balaig. Més enllà seguim la carretera, oberta fa més d’un segle per donar accés al xalet dels Cortalets, al llarg d’un parell de quilòmetres. Travessem un serradet pel petit túnel de Roca Foradada i seguim cap al començament d’una inacabable successió de revolts. Un camí de drecera permet de retallar-los; ho fem amb els impermeables posats. Finalment tornem a la carretera i la seguim cap al coll de Milleres (842 m.). Voregem les instal·lacions del càmping les Sauterelles, desfilem per davant d’una peça d’artilleria i fem beguda al bell mig del coll. Un bon camí, senyalitzat amb les marques de diferents itineraris, ens permet continuar el descens cap a les mines de ferro del Salver i el bonic poble de Taurinyà (560 m.), de poc més de tres-cents habitants, construït al fons d’una vall verda i tranquil·la. El travessem pels seus estrets carrerons i donem un cop d’ull a l’església dedicada a Sant Fruitós, construcció d’estil romànic, força reformada, que conserva un interessant campanar de finals del segle XII. La carretera d’accés al poble serà la nostra guia fins al final de l’etapa. La seguim cap a Sant Miquel de Cuixà, abadia que en aquesta ocasió no visitem, el poble de Codalet i l’estació de Prada (350 m.). Hi arribem a tres quarts de 8 de la tarda i donem per acabada la caminada del cap de setmana.

La Lentilla (5-VI-11)

L’estació de Prada veu passar els trens des del 1877. Una altra

21


TRAVESSIA D’OLOT AL PÈG DE BUGARACH D’ OLOT A PRADA DE CONFLENT

Activitats

Horaris de la travessia

Bibliografia

D’Olot a Llocalou, la Canova de Capsec, 3h 12 min. Passasserres i la vall del Bac De l’hostal al Saguer de Pera, el coll Sagordi, les 2h 54 min Gavatxes, el pont del Bolacell i Beget

AGUSTÍ i BASSOLS, Joaquim. Excursions per l’Alta Garrotxa. Beget – Rocabruna. Olot, Llibres de Batet, 2008. RIBERA–MARINÉ, Ramon. Canigó – Tres Esteles – Costabona. Barcelona, Montblanc-Martín, 1994.

De Beget al Grau, el coll de Malrem i la Menera 3h.

TORRAS, César August. Vallespir – Conflent - Canigó – Alberes. Barcelona, Companyia Espanyola d’Arts Gràfiques, 1919.

Del poble a les Estanoses, el coll Ballador, 3h 51min. Serrallonga, la collada d’en Banat i el Tec

Catalunya Romànica, volum XXV. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996.

Del Tec a Vilafort, el coll de la Rua i la Llau

Gran geografia comarcal de Catalunya, volum 15, 1985.

1h 51 min.

Del veïnat a Sant Guillem de Combret, roca 2h 54 min. Cuculera i el coll de l’Estanyol Del coll a Leca

1h 43 min.

Cartografia Mapa Massif du Canigou, escala 1:25.000. Institut Geographique National francès.

De Leca a la barraca del Faig i el cim de Cincreus 5h. De cim al coll de la Cirera i la gîte de Betera

1h 34 min.

De Betera al ras del Prat Cabrera i el ras dels 4h 52 min. Cortalets Del ras al coll de Milleres i Taurinyà.

3h 05 min.

Del poble a Cuixà, Codalet i l’estació de Prada 1h 10 min. de Conflent

(esquerra) Bosc de Balaig (5-VI-11)

CAIXES D’EMBALATGE DE CARTÓ ONDULAT MUNTADES, PLEGABLES I ENCUNYADES

EMPRESES ASSOCIADES Ondunova, S.A. Mediterráneo cartón, S.A. CORRESPONDÈNCIA: Apartat 37 - 17800 OLOT (Girona) FÀBRICA I ADREÇA FISCAL Ctra. d’Olot, 6 - 17178 LES PRESES (Girona) Tel. 972 69 30 40 - Fax 972 69 35 09

www.envasesuniversal.com - e-mail: envases@envasesuniversal.com

22


GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. CINQUENA ETAPA ORBANEJA DEL CASTILLO – PESQUERA DE EBRO

Per davant mateix de l’església surt una pista que porta de dret a Pesquera de Ebro, nosaltres per caminet que discorre entre camps de cultiu, i, quan aquests s’acaben, anem caminant acompanyats de carrasques i roures, tot avançant en

paral·lel a un barranc de roques molt llepades que presenten coves entapissades de vegetació. El camí fa un tomb de 90º a l’esquerra on trobem la font de “Ayón”, altra vegada amb ziga-zagues baixant fins al fons del barranc resseguint un torrent que desaigua a l’Ebre. Bones vistes sobre l’estret “Las Calzadas” i els molins eòlics de la carena de la serra. En aquest punt el camí és planer i voltats de conreus arribem al pont sobre l’Ebre on hi ha l’ermita de San Antonio per entrar ja a Pesquera de Ebro. L’inesperat i ben conservat conjunt urbà està ple de palaus i cases blasonades dels segles XVI, XVII i XVIII, que evoquen un noble passat. La primera notícia documentada de la població data de l’any 941, la zona fou repoblada per Alfonso III, rei asturià. Els blasons esculpits a les façanes solen estar acompanyats d’una descripció tot explicant la funció de la casa, potser la més curiosa és la que apunta: “lesus Maria. Esta es casa de placer i la gente de alegría. Abe María. Año 1712.

Col·laboració

Ens fem l’esmorzar del que ens han deixat, tanquem la casa rural, deixem la clau on hem acordat i comencem aquesta cinquena etapa a les 10 menys 10, el cel està encapotat. Per fer aquesta etapa de Orbaneja del Castillo a Pesquera de Ebro hi ha dues opcions, la que passa molt a tocar el curs fluvial d’uns 25 kilòmetres i que passa per Escalada, Quintana-Escalada, central hidroelèctrica “El Provenir”, Valdetejada, Cortiguera i Pesquera de Ebro; i l’altre, de 13,5 kilòmetres, que és la que hem decidit de fer. El camí comença pel carrer “Alta de Orbaneja del Castillo” fins a l’ermita de San Vicente i les cavitats de “Barbancho” i “del Níspero”, la pista força elevada del curs del riu té unes meravelloses vistes vers el “Cañón del Ebro”, les parets del Castillo i la població d’Orbaneja, als 20 minuts ens cal resguardar-nos en una cavitat de les moltes que tenim a la paret càrstica, perquè la pluja ha fet acte de presència. Amb les capelines posades continuem, ja no plou gairebé gens. Creuem un torrent i ens endinsem en pujada a un planell força erm, quasi sense vegetació d’on surt un camí a l’esquerra que ens portaria a Horca Menor, no cal seguir-lo, continuem per pista pedregosa; en aquestes contrades hi senyoreja el Volto tot volant per sobre dels nostres caps. En aquest lloc hi ha les ruïnes del que fou la “Venta de Orbaneja”, ara només queden d’empeus un parell de construccions, la que fou la casa d’hostes i unes quadres; a Horca Menor perdem les marques, ens cal recular una estona per retrobar-les. En aquest pla hi ha molts refugis de pastor en construccions rodones i alguna de quadrada aixecades mitjançant volta d’aproximació de filades. Seguim fins la carretera N-623, la travessem i per camí carreter delimitat per murs de pedra continuem, una pujadeta i tornem a gaudir de les vistes sobre el “Cañón del Ebro”, ara el camí amb ziga-zagues ens puja a “La Cerca”, lloc més enlairat de la zona (980 metres); ara per baixada fins a la població de “El Turzo” tot travessant un torrent. A El Turzo destaca l’església dedicada a “San Martín”; és una construcció del segle XIII, tal com es pot comprovar a la seva magnífica portalada romànica, a la part de l’Evangeli s’alça una capella del segle XVI coberta amb volta de vuit nervis amb estrella i amb creu flordelisada a la seva clau central. Aquesta població compta amb un taller-botiga d’espelmes i figures amb cera. També son curioses les inscripcions que figuren al dintell d’algunes portes.

Ens dirigim a l’hostalatge que tenim reservat “Casa Rural El Abuelo” Tel. 947 57 14 64, mengem del que portem i sortim a fer una volta per veure tot això dels blasons de les façanes, val la pena, està molt ben conservat i moltes tenen un panell amb explicació històrica de la casa. Fem el toc a l’únic bar-botiga que hi ha, apart de la Casa Rural, després de passejar una bona estona tornem a “El Abuelo” per sopar, mirar una mica la tele i a descansar. Jaume & Rosa

Pont i hermita de San Antonio

23


GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. CINQUENA ETAPA

Col·laboració

ORBANEJA DEL CASTILLO – PESQUERA DE EBRO

Exposició i Vendes Compositor Toldrà, 15 (Les Tries) Tel. i Fax +34 972 27 07 37 Reparacions Av. Jaume II, 86 (St. Miquel) 17800 OLOT (Girona) Tel. +34 972 26 06 36 E-mail: garatge.bosch@cmail.cat

24


GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. CINQUENA ETAPA ORBANEJA DEL CASTILLO – PESQUERA DE EBRO

Col·laboració

San Vicente

Heràldic i curiosa inscripcio

Sortida d'Orbaneja del Castilli Refugis de pastors

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com

25


GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. CINQUENA ETAPA

Col·laboració

ORBANEJA DEL CASTILLO – PESQUERA DE EBRO

Pesquera de Ebro

Casa a Pesquera de Ebr o

inscripció a El Turzo

Ja ens has trobat al

FACEBOOK?

Segueix-nos! Centre Excursionista d'Olot

26


GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. CINQUENA ETAPA ORBANEJA DEL CASTILLO – PESQUERA DE EBRO Refugis de Pastors

Col·laboració

Las Calzadas

El Turzo

Cañón del Ebro i Orbaneja

Reserves on-li www.viatgespirineu ne a s.cat

Visites a hores concertades. Sense esperes!

SERVEI A DOMICILI

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT

Tel. 972 26 98 00

27


Col·laboració

PENYAGOLOSA

La colla i Penyagolosa (text i fotos Kim Agustí)

Penyagolosa és un cim emblemàtic del País Valencià. El massís s’aixeca a la intersecció entre el Sistema Ibèric i les Serralades Costaneres, dista només 40 km del mar i mostra una marcada asimetria. El seu vessant sud és tallat a pic per una impressionant cinglera, l’entorn és aspre i la vegetació hi és més aviat pobra. Els relleus de la cara oposada són molt més suaus, amb llomes i plans coberts en bona part per extenses pinedes. En aquest vessant nord de la muntanya hi trobem la partió, administrativa i lingüística, entre les províncies de Castelló i Terol. Amb els seus 1814 m, Penyagolosa és el segon cim del País Valencià, només superat per l’Alto de las Barracas o Cerro Calderon, un estrep de la serra de Javalambre situat al Racó d’Ademús. El 27 de desembre, a les 6 del matí, sortim d’Olot en direcció a Penyagolosa. Som 13 excursionistes de la colla del dissabte. Esmorzem en una àrea de servei de l’autopista, comprem pa a Llucena, cap de la comarca de l’Alcalatén, i seguim cap al veïnat del mas de la Costa. A dos quarts d’1 del migdia deixem el nostre autocar i comencem a caminar, sota un cel ben blau. Un bon camí empedrat ens condueix a la font i a l’antiga escola del mas de la Costa (960 m.), construïda l’any 1934 pel govern de la República, tancada el 1968 i convertida en alberg pel Centre Excursionista de València. El seu emplaçament és molt panoràmic Més enllà del veïnat ens guia el sender de petit recorregut PR

28

CV-79, camí de Llucena a Sant Joan de Penyagolosa, que puja mandrosament per un paratge aspre i prou atractiu. El riu de Llucena corre al fons d’una profunda barrancada, entre llomes de relleus més suaus però amb les vessants ratllades per petites cingleres i barrancs secundaris i poblades per un gran nombre de masos dispersos. Deixem de costat els camins del mas d’Olana i del mas del Sabater i anem a trobar una pista, però aviat la deixem per tornar al camí vell, que s’enfila per les Graes, escaler que aprofita sàviament un tall a la cinglera. La vegetació de tot l’entorn és força pobra i el panorama sempre esplèndid. Finalment arribem a la lloma Saltadora, lloc de pas d’un importantíssim camí ramader, el Pas Reial d’Aragó. Per primer cop al llarg de la caminada contemplem la nostra fita, Penyagolosa; la fotografia de grup hi és obligada. Més enllà seguim pel camí ramader, ampla carretera de terra en l’actualitat, cap al corral del Xurro, el Comptador i los Collados. Són dos quarts de tres de la tarda i dinem en un recer. Des del coll contemplem el barranc dels Frares amb el poble de Xodos al fons. Hi deu haver un itinerari directe per accedir-hi, però nosaltres no coneixem aquestes muntanyes i, amb les hores de llum comptades, ens hem de resignar a seguir els camins senyalitzats. Continuem per tant pel PR i al capdamunt d’unes marrades tornem a la carretera, que ens conduirà a la Banyadera, collada i important cruïlla d’itineraris. Hi fem una breu aturada i seguim per la carretera de la dreta, que ens porta


PENYAGOLOSA dorits, encetem la davallada. Desfem camí fins al Corralico i seguim pel corriol de la lloma del Conill, que ens porta a Sant Joan de Penyagolosa (1275 m.). L’Ermitori és tancat, però donem un cop d’ull als seus edificis i conversem breument amb una persona que hi fa estada. El nostre autocar, que ens espera al Peiró, creu monumental, ens tornarà a Xodos.

El poble de Xodos (1063 m.) fou bastit al cim d’un penyal molt panoràmic i és considerat un dels més bonics del País Valencià. Els seus 126 habitants viuen de l’agricultura i del turisme rural. Nosaltres fem estada a l’hostal Casa Anna, un establiment familiar i molt acollidor.

L’endemà ens acomiadem dels hostalers de Xodos i tornem a Sant Joan de Penyagolosa. Ens enfilem per una lloma força pelada, donant l’esquena al pic i seguint el PR CV-66. Anem al mas Roig, la bassa del Tío Alejandro, el mas de la torre del Mosquit i unes balmes aprofitades com a corral en temps pretèrits. Els masos són tots tancats o en procés de ruïna. Fem una queixalada poc més enllà, en un serrat des d’on contemplem bona part de l’itinerari.

L’endemà, esmorzem de bon matí, comprem mandarines i altres peces de fruita en una parada del mercat setmanal i ence-

Des del serrat anem a trobar una carretera que ve de Puertomingalvo; només la seguirem uns centenars de metres. Aviat agafem una altra pista a la dreta, que baixa al clot de la fuente de la Carrera, ja en terres de la província de Terol. Més enllà ens enfilem per un bon camí, que conserva notables trams empedrats, fins al mas de Juan, bastit en un collet. Tornem cap avall, per una pista i un corriol senyalitzats amb les marques del PR TE-31 i uns rètols de camí ramader, gaudim de boniques perspectives del poble i anem al fons del barranco de la Calera. Ara ens toca pujar fins al mas de Juanao, edificat en un altre collet. Per un terreny més planer seguim cap a la creu de terme i la fuente del Dornajo, que raja als peus del serrat on fou construït Puertomingalvo. Un magnífic camí, ample i enllosat, ens permet pujar còmodament al poble (1456 m.). tem la segona etapa de la nostra caminada. Tornem sobre les nostres passes cap al molí de Xodos i la font dels Posos, avui amb llum de dia!, i seguim de pujada cap al pla de la Creu. Més enllà continuem pel GR-33, dit sender de la Lluna Plena, que ve de Castelló. A partir del pla és senyalitzat per la pista que planeja cap al mas de Mor i baixa al barranc de l’Avellanar. Tornem al camí i ens endinsem en una pineda. Aviat arribem a un dels aparcaments de l’Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, però deixem la visita per a la tornada.

Col·laboració

a un xalet i al mas de Sanaüja i comença a baixar decididament. Ja es fa llostre quan arribem al pla de la Creu, lloc de pas del GR-33. El seguim cap a la dreta i baixem pel magnífic camí, molt ben cuidat, cap a la font dels Posos. Més enllà trepitgem una carretera fins arribar a Xodos, deixant de costat el sender que passa per sota del petit nucli urbà.

Mercat a Xodos.

Puertomingalvo (o El Puerto) és un municipi de 207 habitants de la comarca de Gúdar-Javalambre, de la província aragonesa de Terol. El petit nucli, coronat pel castell, és molt atractiu i compta amb els serveis bàsics. Després de visitar-lo en sortim pel Portal Alto i donem per acabada la travessia. Abans de mar-

Ha arribat l’hora d’encetar la pujada al pic. Un bon camí s’enfila per la preciosa pineda del barranc de la Pegunta. Nombrosos panells, que recorden pretèrites indústries d’aprofitament del bosc, fan encara més entretinguda l’ascensió. Passem per la font Nova i la font de la Pegunta i voregem un torrent completament glaçat. Al capdamunt d’aquest tram arribem al Corralico, planell creuat per una pista. Nosaltres tornem al camí, que a partir d’ara travessa un bosc cada cop més esclarissat. Nombroses ziga-zagues, que hom intenta conservar, esmorteeixen el fort pendent de la muntanya. Passem per una caseta i seguim cap als tres cims de la muntanya, mentre el panorama creix a cada pas. A la una del migdia assolim el pic de Penyagolosa (1814 m.), fita de la nostra caminada. Avui el cel és més enteranyinat, però llueix el sol i tenim gana. Dinem al bell cim, tot contemplant l’immens panorama que hom hi gaudeix, que abasta des del mar, les Terres de l’Ebre i la Plana de Castelló fins als altiplans i les serres de Terol. Identifiquem tot un seguit de pobles, entre ells Vistabella del Maestrat, Xodos, Villahermosa del Río i Puertomingalvo, i decidim que aquest darrer serà el final de la nostra travessia.

xar, dinem a l’entrada del poble. Enraonem amb alguns veïns, que van a buscar aigua a una font propera, i una senyora ens diu que el camí més bonic de la muntanya és el que baixa a Villahermosa del Río; un altre dia serà!

Després d’estar més d’una hora i mitja al cim, tips però enfre-

Aprofitem el llarg viatge de tornada per visitar Morella i per

Pic de Penyagolosa.

29


PENYAGOLOSA

Col·laboració

anar a sopar a Sant Carles de la Ràpita. En aquesta ocasió, en l’àpat no hi manquen el peix ni l’arròs. Camí d’Olot, esgotarem tot el nostre repertori de cançons! Colla del dissabte

Sant Joan de Penyagolosa.

Puertomingalvo

Horaris

Bibliografia

Del mas de la Costa a la lloma Saltadora, los 2h 49 min. Collados i la Banyadera De la Banyadera al pla de la Creu i Xodos

1h 39 min.

De Xodos al pla de la Creu i el Peiró de Sant 1h 50 min. Joan de Penyagolosa De Sant Joan al barranc de la Pegunta i Penya- 1h 35 min. golosa De Penyagolosa a la lloma del Conill i Sant Joan 1h 06 min. de Penyagolosa De Sant Joan al mas de la Torre del Mosquit, 3h. el mas de Juan, el mas de Juanao i Puertomingalvo Total

30

11h 59 min.

PLANAS, Ignasi. Penyagolosa. Revista Vèrtex, núm. 209, 2006. RONCERO, Enric. Penyagolosa. Icona del muntanyisme valencià. Revista Vèrtex, núm. 232, 2010 Cartografia Mapa Penyagolosa, de l’Editorial Alpina, escala 1:30.000, 1998. Mapa Vistabella del Maestrat, escala 1:25.000, 2010.


31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

A X E N N A • A R N • M U R

C A T A I • S U O S • M A T

2

1

3

M O N O C O R D • O I • C A

4

I • • T U P I • A I S A • M

5

R A P E L • S • I S O T O P

6

A R A L C • • B R E T O N A

7

L E T • A P A R T H E I D •

8

D U E T • • L A • D R • I •

9

E G • A N A L O G A M E N T

10

V I G N E M A L E • I N E P

11

I R A C U N D • L O C O S •

12

C O R A L I • P I C A R • U

13

A L L • A C O R D A • M E S

14

O L O T • A T E A • B E S A Solució

Passatemps

MOTS ENCREUATS


• • • •

• •

REVISTA DEL CENTRE EXCURSIONISTA Nº 180  

CENTRE EXCURSIONISTA D'OLOT, fundat l'any 1970, adherit a la Federacio d'Entitats Exursionistes de Catalunya.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you