Page 1

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu s d e C a ta núm. 198 rs io n is te 016 u 2 c Ç x R E A ts M d ’E n ti ta GENER F e d e ra c ió

4,00 €


SUMARI ACTIVITATS Director: Ramon Regí

24 HORES A MUNTANYA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA 7a VOLTA PELS VOLCANS LA GASTROTRAIL

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Gerard Millan Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

secció MUNTANYA

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

INFORMACIONS

5 6 8 30

10

secció 13

LA SALA BIBLIOTECA I ARXIU HISTÒRIC

15 15

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

MOTS ENCREUATS

Impressió: Impremta Aubert

16

SOLUCIÓ

35

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

secció MAINADA

Dipòsit legal: GI-1453-94

COL·LABORACIONS

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d’aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l’autor.

Has visitat la nostra web?

CAÇADORS DE NEU UN CAP DE SETMANA A LA SELVA DE IRATI

26 28

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE.

32

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

17

Foto de la portada: Voltant el Pedraforca de Pep Badosa.

23ena ETAPA

35


A C T I V I TAT

Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

S

24 HORES A MUNTANYA 34ena EDICIÓ

2016

El cap de setmana 23 i 24 de gener, tornem a organitzar les 24 HORES DE MUNTANYA en la seva 34 edició. Tornem a marxar d’Olot per fer la sortida i arribada a la població veïna de RIUDAURA . L'itinerari, a falta de confirmar horaris de les etapes, que quan surti el butlletí ja estaran penjats en la web del Centre, recorrerà els següents municipis: Riudaura-Vallfogona, passant pel Puig Estela, on hi haurà un berenar de pa amb tomàquet i embotits. Vallfogona-Ogassa, travessant el nucli de Sant Joan de les Abadesses. Els del restaurant de Can Costa ens faran uns macarrons. Ogassa-Sant Pau de Segúries. Passarem per Sant Miquel de Cavallera on farem un ressopó, i una xocolata calenta a Sant Pau. Sant Pau de Segúries-Hostalnou de Bianya. Resseguirem. I a Bianya ens donaran una mica de berenar. Bianya-Ridaura. Passant per Sant Valentí, Sant Andreu del Coll, Sant Miquel del Mont Es calcula que el recorregut tindrà uns 75 Km . Les diferents etapes tenen una durada entre 3 i 4 hores, tret de l’etapa d’Ogassa a Sant Pau de Segúries que pot durar unes 6 h però hi haurà una aturada - avituallament entremig. Hi haurà un servei d’autocars des www.ceolot. cat

de Riudaura, amb aturada a la rotonda de l’Hospital d’Olot, que traslladaran els participants que vulguin començar cada etapa i s’emportaran els que vulguin plegar. Els que acabin a Riudaura, en l’última etapa cal que hi deixin el cotxe allí perquè no hi haurà transport fins a Olot. Els horaris es fixaran mes endavant i es donaran a conèixer per la web del Centre. La sortida és a les 2 de la tarda del dissabte, 23 de gener. Sortirem puntuals i els que arribin tard a la sortida hauran d’esperar-se fins a la següent etapa. Les inscripcions es poden fer per Internet, a la web del Centre que ho haurà habilitat des del 28 de desembre. També es podran fer inscripcions presencials en el centre els últim dies i en el mateix punt de sortida. Recordem que la caminada és en règim d’acompanyament ja que l’itinerari no està marcat i que cal seguir els guies. Per corregir algunes deficiències de l’any passat intentarem tenir més acompanyants que puguin resoldre problemes i evitar l’endarreriment del grup a cada etapa. Recordem que cal anar amb l’equipament necessari segons el temps que fa per aquestes dades de l’any , i més , aquest any que potser passarem per una zona que té una certa alçada i acostuma a tenir episodis de vent fred (sobre Sant Pau de Segúries) a més de la previsió d’impermeable o protecció per a la pluja. També recordar la necessitat d’ una llanterna o llum frontal

amb les piles carregades. Els avituallaments no són abundosos perquè els ajuntaments col·laboren fins on poden, que és molt, pel que es recomana portar els complements que cregueu necessaris. Igual com cada any donem les gràcies per avançat als ajuntaments i col· laboradors que ens ajudaran a realitzar les 24 Hores d’enguany. Esperem tenir una bona lluna plena de gener i que puguem gaudir de les diferents.•

CONCURS FOTOGRÀFIC #24hmuntanya Comparteix les teves fotografies de les 24 Hores a Muntanya a les nostres xarxes socials amb el hashtag #24HMuntanya i etiqueta'ns com a @ceolot (twitter, instagram o facebook). També pots enviar-nos-les a ceolot@gmail.com abans del 10 de febrer. Un jurat del ceolot escollirà la millor fotografia i el seu autor/a guanyarà la inscripció de l'edició 24 Hores a Muntanya 2017! 5


A C T I V I TAT

S

TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA Crònica

La Trepitja Garrotxa Solidària es consolida amb més de 300 participants Oix es va transformar per un cap de setmana en la capital del trailrunning de Catalunya; la vila va ser punt de sortida i arribada de la segona edició de la Trepitja Garrotxa Solidària organitzada pel Centre Excursionista d’Olot patrocinada per Noel Alimentària en benefici de la Fundació Albert Bosch. Les novetats presentades enguany han portat a la consolidació d’aquest esdeveniment com una data important per a tot amant de les curses de muntanya; més quilòmetres de trail, la facilitat d’obtenir punts per a la UTMB 2016, la inclusió de l'Ultra Trail al calendari de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) o la presentació d’una cursa de 25 km assequible per a molts corredors. El recorregut de l'Ultra Trepitja Garrotxa Solidària de 112 km i 5400 metres de desnivell va cobrir bona part del territori de l’Alta Garrotxa, una molt bona ocasió per donar-la a conèixer; alguns dels participants asseguraven que havien vingut a córrer la Trepitja perquè desconeixien la zona i admetien que el paisatge era espectacular, una cursa dura amb un terreny variable però sobretot pedregós i molt “trencacames”. En categoria masculina els guanyadors van ser Alejandro Martínez, del Club Ultra KL Runners, i Robert Masó, del Club TRC Aresta, van entrar junts a meta i es van proclamar campions de l’Ultra, aturant el cronòmetre en 13 hores i 52 minuts. A poc més de 3 minuts va arribat el tercer classificat, Ismael Vila, també del Club TRC Aresta. Mentre que Patricia Torres, del Club Trailrunning, va ser la guanyadora en categoria femenina, amb un temps de 19 hores i 12 minuts. Laura Boix, del Club TRC Aresta, va ser segona, a 42 minuts, i Montserrat Sisteré, del Centre Excursionista d’Olot, tercera. Per altra banda l’opció de 63km i 2900 de desnivell positiu, que va comptar amb més d’un centenar de participants, va ser guanyada per l’olotí Jordi Roura del CNO 6

Foto: Guillem Casanova

amb 7 hores seguit d’Eduard Baquer del TRCAresta amb 7 hores 07 minuts i Jordi Casadellà també del TRCAresta amb 7 hores 16 minuts. En categoria femenina Alba Segura del Matxacuca amb 8 hores 57 minuts, Lídia Vergés del TRCAresta amb 9 hores 24 minuts i Chunzi Li del CAOlot Terra de Volcans amb 9 hores 36 minuts. Finalment diumenge es va celebrar la primera edició del recorregut de 25 quilòmetres i 1100 metres de desnivell que va comptar amb 128 participants empesos per les ganes de córrer per La Garrotxa i per la solidaritat de la Trepitja. En aquesta cursa s’han endut les primeres posicions Josep Mª Rey Carreras del Team Calella Triathlon, Gerard Martínez del Centre Excursionista Olot i Juli Casabó del CES. La classificació femenina ha estat liderada per Montse Corominas, Laura Serra i Anna Ventura. Un any més el Centre Excursionista d’Olot aconsegueix reunir corredors amants de la muntanya motivats per una causa solidària ja que la Trepitja Garrotxa és, gràcies al patrocini de Noel Alimentària, una activitat completament solidària que destina tots els seus beneficis a la Fundació Albert Bosch que treballa en la investigació del càncer infantil a l’Hospital de la Vall d’Hebron. En els propers mesos es procedirà a fer l’entrega dels beneficis a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Des de l'organització de la Trepitja Garrotxa volem agrair

molt sincerament a totes les persones, entitats i empreses que ens han fet costat i han fet possible aquest esdeveniment. La data de la tercera edició de la Trepitja Garrotxa serà el 22 i 23 d’octubre de 2016, fins l’any vinent!• Facebook.com/trepitjagarrotxa Twitter: @TGarrotxa Instagram: @trepitjagarrotxa

Foto: Corriols de Llum Pep Hubach


A C T I V I TAT

Podi-Cursa-femení

Podi-Cursa-masculí

Podi-Trail-masculí

Podi-Trail-femení

Podi-Ultra-masculí

Podi-Ultra-Femení

www.ceolot. cat

Foto: Guillem Casanova

Foto: Corriols de Llum Pep Hubach

S

7


S

TA PEL L O

D’OLO

El dia ens va acompanyar fins just acabar el lliurament de premis. A ¼ de 10 es va fer una cursa infantil organitzada pel Consell Esportiu de la Garrotxa; va fer un recorregut pels volts del Recinte Firal i el Passeig de Sant Roc. A les 10 h es donava la sortida a 218 corredors, 39 dones i 179 homes, de la setena edició de la Volta pels Volcans d’Olot amb un recorregut d’uns 13 Km pels paratges de Biseroques, la Garrinada, Montsacopa i Montolivet, amb sortida i arribada al Recinte Firal. Els primers corredors van arribar al cap de 53 minuts, probablement millorant els anteriors registres de les diferents edicions. Els guanyadors en les diferents categories van ser: • 1a femenina absoluta, Sofía García • 1a comarcal, Mila Duran • 1a fins 17 anys, Eva Barti • 1r masculí, Eduard Baquer • 1r Comarcal, Jordi Roure • 1r fins 17 anys, Ricard Bussoms. Vam tenir la satisfacció de la participació de la corredora de curses de muntanya Núria Picas, que encara que no va competir ''a tope'' per no tenir-ho previst perquè aprofità que estava en un Clínic

NS

27 de setembre de 2015

OL C A V S

V

7a VOLTA PELS VOLCANS

T

A C T I V I TAT

7a edició aquí a Olot, va quedar quarta i ens va comentar que li havia agradat el recorregut i que si podia ens tornaria a visitar el proper any. Agraïm la col·laboració dels membres del Centre Excursionista d’Olot que amb el suport de l’Ajuntament d’Olot i del Consell Esportiu de la Garrotxa han organitzat la cursa. També agraïm el patrocini de Restaurant i Càmping La Fageda, Consell Comarcal de la Garrotxa, Cooperativa la Fageda – Associacions de Veïns de Sant Roc, Les Fonts, Sant Miquel, Sant Francesc, Colla Garrotxa, Ben Bé d’Olot, Associació de placers de la Plaça Mercat d’Olot, ANETO, ARESTA, CAO Terra de volcans i La Caixa.• Fotos: Alba Danés

Part de la secció de Corredors de Muntanya. 8


A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

S

9


secció

A M U N TA N Y

GENER 2016 Dl

Dt

Dc

Dj

4 5 6 7 11 12 13 14 18 19 20 21 25 26 27 28

Dv

Ds

FEBRER 2016 Dg

1 2 3 8 9 10 15 16 17 22 23 24 29 30 31

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Dia 10 : Torronada a la Torre del Mir Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xanau, torre del Mir i tornada a coll d’Ares. Hores de marxa efectiva: 3 (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum. Coordina: Colla Garrotxa. Dificultat: baixa. A l’hora d’esmorzar hi haurà torrons i cava al preu de 4 euros.

 Dia 7: Col·laboració del CEO amb el GECA, el club Natació Olot i Terra de Volcans a la 2ª Run4Cáncer Curses o caminades de 10 i 5 Km. Inscripcions des d'1 hora abans de la sortida , al recinte Firal, o bé a www.oncolligagirona.cat Hi haurá esmorzar per a tots els participans.

 Dia 17: Passejada per l’Alta Garrotxa Itinerari: Collet de la Figuera, la Gurata, la Bora, serrat de l’Arnau, sant Sebastià de Monars, Masmitjà, costa Rasa i collet de la Figuera. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Coordinadors: Josep Genoer i Lluís Planagumá. Dificultat: baixa. Está previst dinar de costum en arribar als cotxes.  Dies 23 i 24: XXXIV 24 HORES A MUNTANYA Vegeu apartat corresponent (pàg. 5).  Dia 30: Travessia d'Ulldeter a Núria Itinerari: Ras del Puig dels Lladres, refugi d’Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria. Hores de marxa efectiva: 6. Es dinarà arribant a Núria. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Paco Gil. Cal portar obligatòriament roba d’abric d’alta muntanya , grampons posats a mida i piolet. Sortida amb autocar, places limitades. Dificultat: mitjana-alta.  Dia 31: Anada al Cap de Creus Itinerari: Far del cap de Creus, cala Culip, pla de Tudela, cala Agulles, platja de Narganta, cala Galladera, Rabassers de Baix, camí antic de Cadaqués al cap de Creus, cala Jugadora, cala Fredosa, cova de s’Infern i far de cap de Creus. Hores de marxa efectiva: 5. Cal portar dinar. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum, o bé a 2/4 de 9 del far de cap de Creus. Coordinador: Lluís Planagumá. Dificultat: mitjana.

 Dies 13 i 14: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (XIX i XX) Del coll d’Ares a Montfalcó i Estanya (Noguera-Baixa Ribagorça Oriental) Itinerari del dissabte: Coll d’Ares, serrat de Corona, grau de l’Onso, mas de Carlets, congost del Seguer, Montfalcó. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. Itinerari del diumenge: Montfalcó, Fet, collada de Sabinós, la Creu, pont de Penavera, els Estanys, Estanya. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Coordinadors: Ramon Feixas i Kim Agustí. Cloenda de la travessia en un restaurant de la rodalia. Atenció, cal inscripció anticipada.  Dia 14: Aplec de Sant Valentí Itinerari: Olot, sant Valentí, Olot. Hores de marxa efectiva: 2 i mitja (matinal). Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 9 del local del CEO, o a les 9 de l'aparcament de l'Aldi. Xocolatada per a tothom a partir de 2/4 de 10. Coordinador: CEO. Dificultat: baixa.  Dia 20: Sortida a la neu Itinerari: Al Gra de Fajol. Hores de marxa efectiva: 4 Hora i lloc de sortida : a les 7 hores de l'aparcament del Consum. Coordinador: Paco Gil. Cal portar roba d’abric d’alta muntanya , grampons i piolet. Dificultat: mitjana.

El Montcau i la Mola 22-XI-15 10

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29


secció

MARÇ 2016 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

A

MES DE MARÇ  Dia 21: Mont Capell (Vallespir) Itinerari: Sant Llorenç de Cerdans, puig Sec, la Cabana, serra i coll de Probedones, mont Capell, can Gratacós, el Bac i Sant Llorenç de Cerdans. Hores de marxa efectiva: 4 ( matinal). Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum, o bé a 2/4 de 9 a Sant Llorenç de Cerdans. Coordinador: Marisa Agont. Dificultat: baixa.  Dia 28: Montmajor i Montpetit Itinerari: Collet de Colldecarrera, coll de Toralloles, coll de Galtés, Montmajor, la Costa, collada de Toralles, Toralles, Montpetit, collada de Toralles, oratori de Sant Isidre, coll del Reverter, collet de Colldecarrera. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Hora i lloc de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Llucieta Güell. Dificultat: baixa.

 Dia 6: Anada a Sant Julià del Mont Itinerari: Sant Jaume de Llierca, torrent del Corral, coll de Palomers, coll Satrapa, Sant Julià del Mont, coll de can Nofre, coll Joell, santuari la Devesa i Sant Jaume de Llierca. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Hora i lloc de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Coordinador: Pere Rifà. Dificultat: baixa.  Dies 12 i 13: X Travessia de Banyoles a Olot Travessia nocturna. Itinerari: Banyoles (la Draga), veïnat de Santa Eugènia, Merlant, collet de Guixeres, la Cadamunt, Ventatjol, santuari del Collell, el Torn, el Sallent, can Batlle, carrer de can Mascou, les Forques, can Bastans, fageda d’en Jordà, Sant Cristòfol les Fonts, Olot. Hores de marxa efectiva: 8 i mitja. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 del vespre del dissabte de l’estació d’autobusos. Coordinadors: Narcís Puigvert, Quim Oliver i Kim Agustí. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles i els Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres Esmorzarem en un hostal del camí, per celebrar la desena edició de la travessia. Sortida ajornada per la pluja, farà un any; en aquesta ocasió, serà també el pròleg de la propera travessia per etapes, que encetarem la primavera vinent.  Dia 20: Marxa popular del barri del Morrot Sortida de la plaça del barri del Morrot a 2/4 de 8.

Refugi Estasen 1-XI-15

 Dia 25 Divendres Sant: Visita als molins Itinerari: Can Crispins, can Moner, can Gros, can Puig i can Crispins. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum o bé a ¼ de 9 al pavelló d’esports de Llagostera. Coordinador: Joan Sàbat. Dificultat: Baixa. Sortida conjunta amb el GECA i el Centre Excursionista de Llagostera. En acabar l’excursió, hi haurà dinar organitzat pels cuiners del grup de Llagostera; per tant, cal apuntar-se amb antelació al CEO i portar els estris per dinar.

Cim del Matagalls 11-X-15 www.ceolot. cat

11


secci贸

M U N TA N Y

A

Castell de Bassegoda 13- XII-15

Hostal de la Vall del Bac 7-X-15

Sant Maria de Freixe 15-XI-15 12

Engorjat del Tut de Maiols 4-X-15


CORREDORS DE MUNTANYA La Volta pels Volcans d'Olot del passat setembre va ser la primera cursa on va participar la nova secció de curses de muntanya del CEO seguida de la Trepitja Garrotxa a l'octubre on es va estrenar l'equipació. Durant aquests tres mesos una vintena de corredors han entrat a formar part del nou grup. Tot seguit us presentem un resum de les curses on han participat i les primeres experiències com a corredors del Centre Excursionista d'Olot. La setena edició de la Volta pels Volcans d'Olot celebrada el 27 de setembre a Olot va ser molt especial per als nostres corredors ja que van estrenar la secció corrent al costat de Núria Picas, corredora de muntanya campiona del Món d'Ultratrails. De la classificació general en Xavier Viñolas va quedar en 28ena posició, Xavier Diumé arribava 37é seguit de Daniel Revidiego en la posició 46a i Joel Sanchís en la 49a. Oscar Egido i Eduard Prada van seguir-se en 66a i 67a posició, mentre que Xevi Sala ho feia en 78a i Carlos Gomez en 104a posició. Malauradament van abandonar la cursa les corredores Mireia Darné i Tània Querol per males sensacions durant el recorregut. El 18 d'octubre van ser dos els corredors del CEO que van participar a la Marxa del Montseny a Sant Celoni: Montserrat Sisteré participava a La Maasaiada de 46 km i 2100 mD+ i Joan Blanch ho feia corrent la cursa de 14 km i 300 mD+. L'octubre però va ser el mes de la Trepitja Garrotxa, alguns dels corredors qui van ajudar a l'organització a fer el marcatge també van voler ser-ne part en el que més els agrada. Així vam tenir a Montserrat Sisteré a l'Ultra de 112 km finalitzant-la en tercera posició femenina i Eduard Prada que l'acabava amb 21 h 34 m. A la versió Trail de 63 km hi van participar Joel Sanchís, Carlos Gomez i Juanma Tavares que confirmà que “va ser una experiència inoblidable, per tornar a repetir, era la primera trail de més de 32 km que feia, l'any vinent segur que repetim imillorem marca. A la Cursa de 25 km hi corrien Gerard Martínez que feia podi com a segon classificat masculí, Xavier Diumé, Oscar Egido, Eudald Planella i Daniel Revidiego també van gaudir de la cursa. Finalment volem fer una especial menció i agraïment a David Barti i Albert Grabulosa que van fer de corredors escombra a la Trepitja Garrotxa amb la samarreta de la secció de muntanya del CEO. El novembre el van estrenar a la Cursa de Muntanya de Girona en la versió de 26 km Montserrat Badosa amb 3 h 34 m, Juanma Tavares amb 2 h 44 m i Joel Sanchís amb 3 h 14 m. També vàrem fer veure els colors del CEO a la cursa Aplec de Sant Martí on va participar Juanma Tavares que malgrat que arrossegava una lesió de l'última cursa va quedar en 16a posició amb un temps de 1 h 21 m. Montserrat Badosa també va participar a la cursa de Sant Martí on va quedar sisena en la classificació femenina amb 1 h 45 m, ella mateixa explica que va ser molt dura però molt divertida i ben organitzada. El 21 de novembre alguns dels nostres corredors van participar a l'exigent Centuria de 23 km que recorre part de la Via Annia sortint de Sant Pau de Segúries, Gerard Martínez va fer podi en 3a posició amb 2 h 14 m 49 s i Eudald Planella 19a posició amb 2 h 36 m 24 s, afirmen que és una cursa perfecta per gaudir dels paisatges de tardor prop de casa.• www.ceolot. cat

Fotos: Gemma Serra

Cursa de Muntanya a Girona. 13


Foto: Corriols de Llum Pep Hubach

RECORDEU AQUESTA DATA: 17 D'ABRIL DE 2016

XXXIX embardissada

14


I N FO R M A C

LA SALA

BIBLIOTECA I ARXIU HISTÒRIC El darrer mes de novembre es va crear l’Àrea de Documentació i Biblioteca del CEO amb els objectius d’establir una correcta gestió de la Biblioteca, crear l’Arxiu històric i implementar una gestió documental eficient. Aquest projecte, encapçalat per Mireia Montbardó Alberni, busca consolidar la Biblioteca com a servei d’informació de referència per als socis i sòcies i dinamitzar-ne el fons bibliogràfic excursionista. També es crearà l’Arxiu històric per tal de salvaguardar tot el patrimoni de l’entitat generat des de principis del segle XX. La preservació i conservació de la documentació històrica permetrà conèixer i difondre la nostra història i posar en valor l’activitat generada pel centre i per tots els seus socis al llarg dels anys. Finalment es dissenyarà una gestió documental interna de la informació que es genera i s’utilitza a l’entitat, buscant la mi-

IONS

De l'1 al 31 de gener Exposició de fotografies de Talaixà

de Jaume Puigmal + info www.ceolot.cat

llora de la presa de decisions i l’agilització de les activitats i els processos interns, tot garantir-ne la seva conservació en un futur. Esperem aportar-vos més informació ben aviat.•

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi revisant un dels butlletins del Centre Excursionista....

Adéu Tòfona, et trobarem a faltar.

www.ceolot. cat

15


MOTS TS ENCREUA 1 1

per Teresa de Fortuny

2

2 3

3

4

5

6

• • • •

5

7

• •

8 9 10

11 12 13 14

• •

8

9

10

11

• •

• • • • • •

4

6

7

• • •

• • • •

12

13

14

• •

• • • • • • • •

Nuclis de població de la Vall d'en Bas Horitzontals 1. Un nucli de població de la Vall d'en Bas (dues paraules que baixen fins al tercer quadrat de la 14 vertical). 2. Est. Oxigen. Sorral. Cinc en xifres romanes. Nitrogen. 3. Del revés, níquel. Amper. Usin el dret de veto. Nom de dona. 4. Anunci d'una cosa ocorreguda de fa poc. Fart. Est. 5. Del revés, la que està en estat ruïnós. Tots els hiverns, n'hi ha una de grip. 6. Del revés, intentat. Temperatura. Del revés, posa de costat per comparar. 7. Queixa. Batin els cereals. 8. Iode. Dic paraules gruixudes. Considerant. 9. Aquella a qui han tallat els cabells al zero. Del revés, símbol del laurenci. Pronom personal. 16

10. El segon nucli de població de la Vall d'en Bas (dues paraules). Símbol del camp elèctric. 11. Qui dicta la norma per a la llengua castellana. Mil. Del revés, tomàquet. Carboni. 12. Mal ús. Fòsfor. Adjectiu que indica identitat. 13. Transmeto coneixements, valors, etc. Litre. Del revés, es dirigeix. Est. 14. Del revés, el tercer nucli de població (tres paraules).

Verticals 1. I aquí tenim el quart (dues paraules). 2. Est. Noguera castellana. Lloeu. 3. El que porta càrrega elèctrica. Et pertany. Prefix que significa fals. 4. Nord. Del revés, bona correspondència entre persones. Del revés, punt principal d'un problema. 5. Preposició de lloc. Òrgan que fa circular la sang. Del revés, en música, disposició dels tons i semitons en una escala. Del revés, tecneci. 6. Del revés, trobem el cinquè nucli de població (dues paraules). Treu del subsòl. 7. Valora. Cap cosa. La teva. Nitrogen. 8. Del revés, prefix que significa déu. Que té ratlles com les d'un tigre. Conjunció que uneix.

9. Del revés, posseeixo. Del revés, el sisè (dues paraules). 10. I del revés també, el setè (dues paraules). Nom de consonant. Cinc en xifres romanes. 11. Fluor. Membre d'una casta tinguda per menyspreable a l'Índia. El resultat d'una suma. 12. Es conforma. I ara ve el vuitè (dues paraules). 13. Símbol de la resistència elèctrica. Planta paràsita de pins i avets usada en l'ornamentació de Nadal. Article determinat. Conjunció copulativa. 14. Vegeu 1 horitzontal. Parella d'asos. Del revés, sublim.•


secció

MAINADA FESTA DE MAINADA

Hola nens i nenes, pares i mares del CEO! Com esteu? Esperem que molt bé. Recordeu aquella primera sortida conjunta a Riudaura? Sí, sí, aquella que ens va agafar la pluja i vam acabar tots ben xops! Doncs bé, tot va començar un bon dissabte al matí que no parava de ploure i tot semblava apuntar que s’hauria d’anular

l’aplec. Però al cap d’una estona vam veure sortir el sol d’entre els núvols i vam decidir tirar endavant la festa. Així que nens i nenes, pares i mares, germans i germanes i també alguns tiets i avis, van anar arribant a la pista de Riudaura, on començava el gran dia. Allà vam ben esmorzar amb uns talls de coca i una xocolata desfeta bonís-

sima, que ens va donar moltes energies per començar a caminar, ja que ens esperava una bona excursió. Una excursió que va començar molt bé i amb un bon sol però que de cop, més o menys cap a la meitat del camí se’ns va posar a ploure i ja hi vam ser: capelines, jaquetes, paraigües i tot el que fos per protegir-nos de quedar ben xops. I tot i així, alguns vam acabar amb aigua fins a les orelles! Un cop arribats altre cop a la pista, semblava que els núvols ja marxaven i acabaria de fer un bon dia. Així que ens vam preparar per dinar tots junts al mig de la pista, però... llei de Murphy, quan ja estàvem ben apunt per menjar es va posar a ploure. I apa, altre cop a buscar aixopluc. Però després d’això ja vam poder (per fi!) dinar tranquils. Ja per últim, quan ja havíem ben paït, el grup Sra Karma es va posar a tocar. I ho van fer tan bé que els núvols van marxar i vam tenir sol la resta de la tarda. Així que vam poder cantar, ballar i saltar amb els músics tota la tarda i vam gaudir d’un concert molt divertit i entretingut.

minimenuts!

Minimenuts al clot de l'infern. www.ceolot. cat

Ei, benvinguts! Ens presentem, som els Minimenuts, els més petits de la colla del CEO (bé… n’hi deu haver algun pel camí que ja s’hi esforça, però a collibè s’hi va molt bé! Oi?) Després de l’inici de temporada passat per aigua, els Minimenuts vam començar la temporada una mica més relaxats, sense presses però sense pausa... i vam començar per una sortida de descoberta i presa de contacte pel Parc de Pedra Tosca i Tossols. Vaja que vam fer una volta de ca l’ample! Vam sortir del trencall de la Pinya, quan encara hi havia boira i tot era molt misteriós, endinsant-nos pel tenebrós laberint de Pedratosca, descobrint camins i caminets i... Com no! Vam haver de recular alguna vegada... (els que anaven a davant emocionats... van acabar últims! jiji) De tornada vam travessar el riu pel pont 17


secció

MAINADA

i després d’una pista entre camps llaurats, vam arribar a Tossols, on algú va prendre un bany relaxant i fred, sort que la Carla és bona pescadora! (: Va fer un dia una mica fred, vam poder jugar molt, conèixer-nos els noms (feinades que tenim eeeh! Ja podeu estudiar Minimenuts!), descobrir la coïssor que fan les ortigues caient-hi de planxa, atrapar bitxos mig escorpins - mig grills femella (no ens vam acabar de posar d’acord!), cantar, cuinar plats deliciosos, dinar tots junts i... Recordeu amb qui es va trobar l’Aina? El galant cavaller amb bici? Jajjaja La següent sortida va ser a Sant Valentí de la Pinya, tots valents, vam sortir d’Olot a peu amb direcció la muntanya pelada, encara no havíem creuat el pont de Sant Roc i començat a pujar, que ja volíem esmorzar, fer pipí, estàvem cansaaats... Vaaa home, va! Amunt! En arribar a dalt, ja feia caloreta, i vèiem la inversió tèrmica: a dalt en màniga curta, a baix, la boira marcava una línia recta que s’anava diluint entre els edificis i volcans. Un gran espectacle que ens va meravellar. Resseguint la carena, vam trobar un lloc fantàstic on esmorzar i fer cabanyes, amb solet i molts pals, a més, també hi vam trobar escarlets, escarlots, carlots i fredolics o negritus, com en digui cadascú a casa seva... (:

Minimenuts pujant a Sant Valentí.

Va costar prou d’arrencar, però ho vam aconseguir i... després d’una pujadeta i arribar a Sant Valentí, vam tenir molta estona per fer jocs, enfilar-nos com micos, amagar-nos i... trobar una salamandreta amagada sota una capa de fulles d’alzina. La baixada a La Pinya, va ser un Pim, Pam, Pum! Sense adonar-nos-en ja hi érem! I a la plaça per fer temps vam aprofitar per jugar a pica paret. I vam descobrir, que... tant els Minimenuts com les seves monis són unes tramposes! Va fer-nos un dia esplèndid, amb molt sol i caloreta, però diuen que ja arribarà el fred...

Ai! Que quasi quasi ens en descuidàvem! I en Guillem? Qui se’n recorda d’en Guillem? Sí home, l’home que baixava amb un cistell enorme ple dels fredolics que anava a vendre a Olot! Ens vam quedar tots bocabadats amb ell. Una abraçada enorme de les Super Monis de Minimenuts! ;)

menuts LA PRIMERA EXCURSIÓ DE LA TEMPORADA! El passat dia 17 d’octubre com és de costum ens vam trobar tots i totes a les 8 del matí al pavelló firal . Allà ens vam organitzar per fer cotxes per tal que ens portessin a Can Xel des d’on començaríem la primera excursió de la temporada com a grup de Menuts! Des d’allà vam començar a enfilar-nos per la vesant oest del volcà santa Margarita. Tot i alguns comentaris de “tinc gana” els petits valents van acabar d’arribar fins a dalt mateix del volcà. En veure l’ermita al centre, ens va passar la gana i vam baixar quasi corrents per les escales que porten al cràter tot esquivant turistes barcelonins . I com de ràpid que vam baixar que en un tres i no res ja hi érem al bell mig. Vam treure els enormes entrepans que les mames i papes ens havien preparat i vam menjar a grans mossegades. Un cop vam tenir 18

les tripes plenes tocava conèixer-nos una mica entre tots. Amb uns quants jocs vam aprendre els noms del nous monitors i els dels nostres nous companys. Bufa, quants noms, serem capaços de recordar-los tots sense confondre'n cap? Un cop acabat, vam carregar les motxilles a l’esquena i vam baixar per l’altre costat del volcà. Entre rialles i nous amics el trajecte es va fer curt i abans d’adonar-nos-en ja havíem fet tota la baixada i començava a ser hora de dinar. Després d’haver escurat a fons la carmanyola hi ha qui va preferir fer un tren de massatges i d’altres que van preferir investigar l’entorn. I una vegada vistos tots els racons descoberts i totes les plantes analitzades tornem a carregar la motxilla i ens movem amb direcció Santa Pau per una carretera sinuosa que passa entre camps de blat de moro. Vam arribar un xic abans però per sort ens trobàvem al costat del camp de futbol del Santa Pau i casualment hi havia partit així que vam entrar a animar i fer xerinola fins que van arribar els pares que es van trobar amb la feina d’arrencar dels seus seients els nous petits fans.


2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat


Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

SERVEI A DOMICILI


www.ceolot. cat


Visites a hores concertades - Sense esperes! Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

Entra al web: www.viatgespirineus.cat i tria el teu hotel… et sorpendrà dels baixos preus!

bicistarres@telefonica.net

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat


secció

MAINADA

petits! Castell de Colltort

Menuts a Sant Miquel del Mont.

Menuts a Santa Margarita.

Hola guapos! Us en recordeu de la primera excursió de la temporada? I tant! A les vuit del matí ja estàvem tots llestos, amb molta il·lusió per començar una nova temporada amb una excursió a prop de casa. Els pares ens van portar fins al restaurant de Xenacs i des d'allà, després de fer uns quants jocs d'escalfament, vam anar carenejant tota la Serra del Corb fins arribar a un petit castell en ruïnes, el Castell de Colltort. Allà vam poder gaudir d'unes vistes magnífiques de tota la vall de Santa Pau, d'Olot, de l'Alta Garrotxa, del Pirineu... mentre dinàvem prenent l'agradable sol de tardor. Després d'un bona estona de fer cabanes i jugar pels voltants del castell ens vàrem tornar a posar les motxilles a l'esquena i vam acabar de baixar per una màgica fageda fins a l'església de la Cot. Vam ser tan puntuals que encara ens van sobrar uns deu minutets per jugar al Fan i el Huevolution.

SANT MIQUEL DEL MONT

La Salut

El dia 7 de novembre ens vam trobar a les 8 del matí al pavelló firal tots a punt per una nova excursió. Com que feia una mica de fred de seguida vam pujar als cotxes i els pares ens váren portar fins a l’Hostal del Sol que fou on vam començar a caminar. En haver arribat tots vam enfilar camí amunt que feia pujada i xino-xano tot explicat històries i caçant algun bolet, sense adonar-nos-en, ja havia arribat l’hora d’esmorzar. Així que vam parar-nos al costat d’una gran masia per menjar una mica i agafar forces. Havent esmorzat vam jugar una estoneta a investigar tots els racons de la zona i al cap de poc vam agafar les motxilles per continuar el camí que encara quedava una mica de tros. Déu n'hi do quina pujadeta que hi havia fins a arribar a dalt de Sant Miquel del Mont eh, sort que aquests Menuts sou uns valents i valentes!! Abans d’arribar a dalt de tot, vam fer una petita parada a Sant Andreu del Coll on vam jugar unes quantes vegades al pi. Finalment, en arribar a dalt el primer que vam fer va ser mirar les magnífiques vistes que es veien i alguns fins i tot vàreu veure casa vostra. Llavors, vàreu fer d’exploradors fins que vam anar a dinar. Després de menjar vam descansar una estona i alguns vàreu fer de saltimbanquis fent tombarelles i acrobàcies mentre altres construíeu el vostre refugi. I al cap d’una estona cap avall s’ha dit, amb l’energia que encara ens quedava la baixada va ser un moment i vam arribar altre cop a l’Hostal del Sol on ja ens esperaven els pares per anar cap a casa. Un cop més que bé que ens ho vam passar!

Bon dia pel matí! Al pavelló firal els nens ja es comencen queixar del fred, però això no és excusa per agafar els cotxes i anar fins als Hostalets d'en Bas, on agafem el camí ral i xino-xano pugem fins la font de les Marrades, on edifiquem la presa d'aigua més sòlida i gran de tota la Garrotxa. Aprofitem per esmorzar-hi i, tot seguit, seguim el camí fins a la cova dels bandolers, misteriosa i preciosa! Un cop arribats a l'hostal del Grau, deixem de seguir el camí ral i ens posem a caminar en direcció a la Salut, passa una brisa fresca, el sol pica fort i no hi ha cap núvol al cel. Al cap d'una bona estona arribem a una clariana, on dinem i tot seguit explorem el territori i la flora. Al cap de poc arribem a

www.ceolot. cat

19


secció

MAINADA

la Salut, malauradament no hi podem estar gaire estona admirant les vistes perquè es fa tard i encara ens toca baixar fins a Sant Feliu. Decidim baixar pel dret, cosa que resulta ser la més divertida ja que està ple de fulles i ens engresca a jugar al joc del camuflatge diverses vegades. Abans de les 5 ja som a Sant Feliu, on els pares ja ens esperen per tornar al Pavelló firal, quin dia!

Petits a Colltort

menuts i minimenuts!

a Colltort

20

Les nostres primeres colònies van ser a Sant Iscle de Colltort, però van ser més que especials, diria jo... espacials! Doncs només d'arribar la Marcela de Cal Coix, va ser una mica esquerpa, semblava que alguna cosa la preocupés, només de començar la sortida, vam començar a sospitar... Mocs? Baba? Coses llefiscoses d'un color indeterminat entre blau, verd, fluorescent... Ningú sabia què era ni d'on venia, les interpretacions van ser varies... baba de cargol asiàtic, ungles de tritó, aliens, animals o arbres malalts... Un cop a la casa, després de desco-

brir uns quants missatges xifrats i realitzar investigacions diverses, vam arribar a la conclusió que un petit i entranyable extraterrestre havia tingut problemes amb la seva nau. Durant la nit es va despistar i havia fet un aterratge d'emergència justament a Colltort, i buscant les peces extraviades de la seva nau, es va perdre pel bosc. Per sort, nosaltres érem allà per ajudar-lo! Entre tots, col·laborant els uns amb els altres, vam aconseguir reconstruir la nau. Va ser llavors, a plena nit quan la lluna ja havia sortit, que vam conèixer el petit extraterrestre i amb la nostra ajuda va poder tornar a casa seva amb els seus!


secció

MAINADA

Van ser unes colònies molt intenses, amb aventures, imaginació, intriga, investigació, per alguns la primera nit fora, per altres una nit de marxa i "cachondeo", molt "cachondeo". Però tant monis com nenes ens ho hem passat fantàsticament bé! I tenim moltes ganes de repetiiir! Esperem que els missatges que vam enviar a l'univers arribin i els pugui llegir el nostre amic! I recordeu... sempre que vulgueu podreu enviar-li un missatge tot repetint "wikipanamà, wikipanamà, wikipanamà" i fent l'estrambòtic ball. Una abraçada i... fins la propera aventura! Les monitores i el monitor de minimenuts i menuts!!! Una abraçada!

www.ceolot. cat

21


secció

MAINADA

mitjans! Excursió 17/10/2015 al Salt del Sallent (Sant Privat) Primera cita de la temporada amb la Secció de Mainada del CEO, primera sortida dels mitjans de la temporada i primera aventura pels volts de la Garrotxa. El destí, ni més ni menys, el Salt del Sallent. Arribàrem al pàrquing de la vila de Sant Privat d'en Bas a quarts de 9 del matí amb una llum tènue de bon matí de tardor i una temperatura prou baixa. Els nens i nenes, alguns per primera vegada, esperaven amb ànsia aquest primer repte, sabent-se ja veterans alguns i amb ganes de xerinola excursionista. Després d'una roda de presentacions i fer un gros nus entrelligant-nos amb les mans agafades, va ser hora de fer camí carretera amunt cap als Pins i la vall del Sallent. Deixant la pista enrere i la tanca que delimita la zona transitable amb cotxe, vam aterrar, ara ja sí, al camí del Salt del Sallent. Vam decidir fer un cercle anant pels ''escalers'' i tornant pel camí dels matxos, així que no férem cas del desviament indicat cap a les Olletes i seguírem en direcció al riu. Vam esmorzar al costat de la riera amb l'agradable xipolleig d'algun salt d'aigua i algun gorg que ja ens anunciava paisatge de nivell. Tot i la boira, començàrem a enfilar pendent amunt tot resseguint la vall per la cara nord. El camí no tenia pèrdua, muntanya amunt que fa pujada, pas rere pas. Les

marques grogues ens portaven a agafar el camí més llarg i enfilat cap els darreres del Sallent. Vam arribar tan amunt, tan amunt, que contemplàvem, ja sense boira, l'altra banda de la vall per sota nostre. I aquí va ser quan, ai l'as, succeí aquell fet tant poc amable a la muntanya: caçadors. La pista que empalmava el camí de dalt de tot estava mig colonitzada per 3 o 4 armilles reflectants que clamaven al cel amb el soroll distant d'alguna trabucada. Res a fer, havíem de desfer i mirar de reenganxar el camí cap al Salt del Sallent, i l'hora avançava. I res, canviant el xip a les botes i a les cames, vam fer muntanya avall, baixant en una hora curta gran part del camí

que havíem fet. Si més no, el sol de primera tardor ens acompanyava i el bosc dens ens brindava un bon espai per anar conversant sense aturar el pas. L'hora de dinar ens va enganxar ja avall, quan la gana podia més que el caminar. Els monitors ho teníem clar: poc temps per a arribar al Salt, acabem de desfer la vall i ja hi tornarem un altre dia amb més temps i sense fer tanta marrada. Una retirada a temps és una victòria, l'entrenament ja l'hem fet. I sí sí, havent dinat vam tornar xino-xano cap a Sant Privat. Allí descansàrem una estona, i ens asseguèrem a jugar una mica. Molts mitjans i mitjanes van descobrir el “psicòleg” per primera vegada, un joc bastant secret. Ens vam fer un bon tip de riure! Puntualment, a quarts de 5, els pares van arribar. Una bona gestió de cotxes i cap a casa aviat. Una primera experiència mig agredolça a la butxaca. Això sí, nens, nenes i monitors ho vam ben aprofitar i gaudir igualment. La següent, més i millor.

Excursió 7/11/2015 a Cabrera des de Cantonigròs I la següent excursió de la temporada va arribar. Després de tres quarts d’hora de camí amb cotxe enmig d’un preciós bosc amb colors de tardor per fi vam arribar a Cantonigròs, punt de sortida. El dia començava amb bon peu: un cel blau sense cap núvol que ens pogués fer la guitza. De 22


secció

MAINADA

seguida ens vam posar a caminar tot seguint la pista que ens portava al camí cap a Cabrera. Al cap de ben poc els budells ja ens començaven a roncar, així que vam decidir fer una primera parada per agafar energia amb un bon esmorzar. Tots ben tips vam seguir camí amunt fins arribar a les escales de sota el santuari de Cabrera. Uff...quina pujada ens esperava! A mesura que ens anàvem enfilant les vistes eren

cada vegada més espectaculars. Un cop a dalt, vam fer un gran descobriment: un balconet on pujava l’aire cap amunt i tot el que llançàvem daltabaix tornava a pujar. Però aquesta teoria ens va fallar. Primer vam començar tirant mocadors de paper i fulles, però a un dels monitors se li va acudir llançar el “buff”. I què va passar? Com us podeu imaginar el buff va quedar atrapat en unes pedres, tot i que per sort vam po-

der-lo recuperar amb l’ajuda d’un pal i de tots els nens i nenes! Tot es va quedar en un ensurt. Després de fer-nos una foto tots junts amb unes fantàstiques vistes de fons vam descansar una mica i ens vam posar a dinar, els mitjans i mitjanes vàreu empipar una mica els monitors i vam tornar a desfer camí cap a Cantonigròs altre cop, on els pares i mares ens van venir a recollir. Va ser una sortida molt ben aprofitada!

dalt. Tota la garrotxa banyada per un mar de núvols. I puja que pujaràs, després de deixar-nos els bessons a l'última pujada del Pic de les Bruixes ja només ens quedava l'imponent Comanegra. Sí sí, aquell dia ens hi vam lluir, el Sant Marc, el Pic de les Bruixes, i per acabar-ho de rematar el sostre de la Garrotxa. Des d'allà ja ens vam llançar avall, seguint algun que altre parapentista, vam baixar fins a Beget, on els "papixulos" ens van recollir i així vam tancar un cap de setmana dur però bonic i animat. I a la tercera sortida vam fer el primer 2000 de la temporada pujant al Taga. Vam sortir de l'església de Sant Martí d'Ogassa, just abans de la pujada forta vam trobar un prat on agafar forces i esmorzar! Un cop estàvem tips i amb forces vam fer la pujada fins la Portella, on ens i esperava una bona clapa de neu que vam aprofitar per tirar-nos

4 boles... cada cop ens acostàvem més al cim i cada cop trobàvem més neu, allà ja s'hi podia fer un àngel i tot. Un cop a dalt el vent bufava fort, vam fer unes fotos de record i vam començar a deixar el cim endarrere. Després de tota la baixada i creuar-nos amb un ramat d'ovelles vam dinar per descansar una mica i que el camí fins a l'església fos més amè.

grans! Que tal Grans, com prova aquest primer trimestre? Engrescats a fer alguna activitat de neu aquest hivern? Els monis, sí! Recordeu com ha anat aquests dos primers mesets? Han estat tant sols tres excursions, però quines unes oi? Vam començar posant el llistó ben alt pujant un dels cims més emblemàtics del Pirineu gironí, el Bastiments. Però a veure... feu memòria, no només vam pujar al Bastiments, de camí ens vam enfilar al Pic de la Dona, tot passant per la portella de Mantet i el coll de la Geganta! Ens va fer un temps d'allò més bo! Poques vegades ens tornarem a trobar un Vallter tan receptiu i calmat com el d'aquell dia. L'excursió es va fer dureta, però entre jocs i xerrades vam arribar en un tres i no res! Ja amb les piles carregades, després d'unes setmanes de descans, ens vam encarar a la primera ruta de la temporada, i tenint el refugi de Talaixà recentment restaurat, l'havíem d'aprofitar! Vam començar omplint les motxilles fins dalt de tot allà al camp de futbol d'Oix! I amb la motxilla plena de pans, fuets, carn, sucs i fruites, vam enfilar la pista cap a la vall d'Hormoier. A la Plantada vam recuperar energies fent un bon esmorzar, i tot seguit, amunt que fa pujada cap a Talaixà. Allà, després de dinar, mentre vosaltres us orientàveu per l'orografia de la zona, els monis vam recollir un bon cistellet de bolets, que ens vam menjar per sopar, acompanyant un bon pa amb botifarra i llom. I ben d'hora al matí, després d'haver dormit somiant en les innombrables estrelles que havíem vist la vesprada passada, ens vam despertar amb molt de ritme. I amb el ''ritmillu'' a les venes ens vam encaminar cap al Pic de Sant Marc... com pujava eeehhh... però que bonic que era des de www.ceolot. cat

23


secció

MAINADA

a Banyoles petits i mitjans! El Clar del Bosc Els valents i valentes del grups de petits i mitjans del Centre Excursionista d'Olot ens vam aixecar ben d'hora ben d'hora per estrenar les primeres colònies de la temporada. Després d'una tardor prou suau, sabíem que ara ja a finals de novembre el fred no perdonaria, de manera que ben equipats, vam fer carretera cap a Banyoles. A les 9 ja érem aparcats i benvinguts al Clar del Bosc, una casa espectacular, amagada al parc de la Draga, enfilant pels darreres de l'estany de Banyoles. No ens en sabíem avenir de com era de gran la finca, amb 2 porxos diferents, cuina i menjador apart, capella reformada, pistes de bàsquet, rocòdrom, piscina, etc. Un espai immens enmig del bac i del vessant de la petita serra fronterera amb la Garrotxa. Molt maco, però ara tocava caminar. Vam acomiadar els pares i mares (prou contents) i vam organitzar la canalla. Les colònies havien començat: els nens constituïts poble, una parella de joves medievals disposats a casar-se i un tirà feudal disposat a trencar els seus plans i escanyar a impostos els seus plebeus. Vam començar a caminar muntanya amunt, però vam recular aviat per un batuda de senglars (ai l'as). A la casa ens van animar a baixar fins a l'estany. I així

24

ho vam fer, pista i carretera avall vam anar desfent la pujada al Clar del Bosc i endinsant-nos al Pla de l'Estany vam fer la carretada de quilòmetres fins les aigües màgiques de l’estany de Banyoles (no sense abans enfangar-nos fent drecera pels aiguamolls ''porquerins''). Allà ens esperava l'espectacle d'un bon sol i la competició juvenil del rem a grup i individual. Un esport molt maco i practicat amb ganes pels equips de la ciutat. Així, vam dinar ben a gust. La tornada al Clar del Bosc la vam fer amb una certa pressa, perquè era lluny i la llum durava poc. Tot i que amb el bon pas que portàvem, la furgoneta del CEO va haver d'ajudar amb algun viatge, vam ser a la casa encara de dia. Vam ben descansar amb un berenar llarg i tranquil aprofitant les gotes de llum que quedaven i les magnífiques instal·lacions de la casa. El taller i els jocs del vespre van servir per guanyar aquells diners necessaris per pagar els àpats, tributs requerits pel malvat Senyor Roberto. Un fanal fet amb pots reciclats i paper de seda ens serviria per un joc de nit terrorífic. Les llanternes, de colors, molt maques, van acabar per ser petites llumetes que il·luminaven un parell de metres al voltant. Els nens i nenes, però, van passar la prova d'ajudar els pobres del bosc, van fer

tot el camí ple de temors, espants, màscares i capellans trastocats. Prova passada, bon descans assegurat. L'endemà, diumenge, va ser un dia plàcid. Aixecant-nos a poc a poc, fent un bon esmorzar i recollint les pistes necessàries per desafiar el tirà a un joc final, els petits i mitjans del CEO vam gaudir a tota màquina del Clar del Bosc. El senyor Roberto va ser finalment derrotat al joc del Cranc i no va poder casar-se amb la donzella, va ser desterrat pel poble. Ben contents, vam celebrar-ho tots amb un bon dinar de comiat, amb macarrons i botifarra amb patates a dojo, tan a dojo que els monitors ens en vam fer alguna carmanyola, perquè mai no se sap! A les 4, ben puntuals, pares, mares, nens i monitors vam tornar REBENTATS i MOLT FELIÇOS cap a la nostra pàtria olotina.


secció

MAINADA joves!

Joves a Matagalls.

Joves a Montseny.

Hola joves! Com va la nova temporada del CEO? Recordeu les sortides d’aquests dos primers mesos? Doncs bé, la primera sortida que vam fer, aprofitant la manca de neu, va ser cap al Pirineu. El nostre objectiu inicial era fer el Costabona però vam tenir un començament massa feixuc que ens va fer endarrerir. Vam sortir del Xalet i vam enfilar per una canal moooolt dreta, i clar, el ritme es va fer més lent i total que, morts de gana, esmorzàvem a les 12! Una vegada tips, vam continuar el nostre camí, que ens va portar pel Pastuira, amb unes vistes magnífiques tot i que una mica frustrades per la boira que ens perseguia. Vam continuar el caminant tot buscant un lloc arrecerat per dinar i un cop acabades les carmanyoles vam començar a tirar avall cap a Vall Ter, que diferent es veu l’estació d’esquí sense neu! La segona sortida ja va ser la ruta que vam fer al novembre, i va consistir en una ruta circular pel Montseny. Els pares ens van acompanyar per una carreterota que portava fins a Coll Formic. Des d’allà començava la nostra ruta, seria un dia dur, ja que ens esperaven més de 1500 m positius i quasi 2000 de negatius. Va resultar ser un dia profitós ja que d’una tirada vam fer tres cims: el Matagalls, el Turó de l’Home i les Agudes. Bé, de fet això dels 3 cims només ho van fer els joves més valents! Mentrestant els primers van optar per descansar www.ceolot. cat

Joves a Pastuira.

una mica mentre els altres feien els últims 50m fins al cim. El sol es va anar amagant i vam haver de treure els frontals, ja amb moltes ganes d’arribar al camping el ritme de baixada va ser estrepitós! Una vegada al càmping, una mica de berenar, muntar les tendes, instal·lar-nos i un súper sopar que es va posar d’allò més bé! L’endemà el dia es presentava més tranquil, així que ens vam aixecar amb la calma, vam desparar tendes i vam esmorzar encara una mica enfredorits. Amb tot això començàvem a caminar a quarts de 10! Vam passar per l’ermita de Sant Martí, per un parell de fonts i vam enfilar per un camí molt dret que ens va portar al Pla

de la Calma. Allà dalt, amb un solet de tardor molt agradable, vam dinar i descansar una miqueta. Al cap d’una estona després de molts esforços, ja només ens quedava l’última part de la ruta, que va ser bufar i fer ampolles. De seguida vam tornar a ser a Coll Formic, on tot havia començat i des d’on vam poder observar satisfets tot el recorregut que havíem fet! Molt rebé, joves! Monitors de joves•

25


sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP CAÇADORS DE NEU IMATGES D'UNA ALTRA ÈPOCA

26

Arxiu Marc Montañà


L'esquí és una activitat molt arrelada a la Garrotxa; els nostres avantpassats en van gaudir dècades abans de la vinguda al món dels esquiadors actuals. Observeu les darreres novetats en material i vestuari, que donaven als esportistes una elegància i distinció que avui dia resultaria insòlita. www.ceolot. cat

Fixeu-vos també en els remuntadors, tecnològicament els més avançats en aquella època (o sigui, a peu). I intenteu endevinar la localització de les pistes, alguna molt semblant al nostre Firal d'Olot.•

Fotos Arxiu Marc Montañà 27


sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per la Colla del dissabte

UN CAP DE SETMANA A LA SELVA DE IRATI La visita al nostre company Joan Ramon, resident des de fa uns anys al bonic poble navarrès d’Abaurrepea/Abaurrea Baja, situat a la vall d’Aezkoa, era una tasca pendent per a la nostra colla, però el temps fugia i el moment oportú semblava que no arribaria mai. Fins el passat 13 de novembre. Negra nit, després d’un viatge prou llarg i carregós, l’autocar ens va deixar a les portes de Sarigarri, confortable establiment de turisme rural, i allà la Núria i la Txell van fer mans i mànigues per fer-nos sentir com a casa. L’endemà tocava caminar. La Selva de Irati era la nostra segona fita i per accedir-hi ens calia desplaçar-nos fins a la veïna vall de Salazar. A Otsagabia/Ochagavía vam agafar la carretera que porta a Irati, que s’enfila, després d’un sinuós trajecte, al panoràmic paso Tapla, lloc de sortida de l’itinerari escollit. El dia era esplèndid i només la boira matinal cobria el fons de les valls. Una primera pujada ens va deixar al cim d’Idorrokia, coronat per un petit túmul, i vam seguir pel llom de la sierra de Abodi, en direcció llevant, fins al paso de las Alforjas. De camí vàrem visitar fins a tres dolmens més i les enormes dolines que donen nom al coll, però el que més ens va cridar l’atenció va ser el menhir de Arrizabala, que amb els seus cinc metres de llargada és tombat a terra. L’Orhi, el gegant de la contrada, ens dominava en tot moment.

Selva de Irati

Menhir de Arrizabala

Després de fer la fotografia de grup, tasca sempre prou llarga i complexa, vam encetar la davallada al fons de la majestuosa Selva. El camí, senyalitzat com a GR-T9, baixa decididament per esplèndides fagedes...despullades del seu fullatge per unes inoportunes ventades. Massa tard!, vàrem pensar en aquell precís moment, però prou aviat com per esquivar la nevada que va caure la setmana següent. El descens, deliciosa passejada, ens va acostar per primer cop a les Casas de Irati, però ens calia allargar la caminada. El sender SL-69 ens ho va posar fàcil. El seu trajecte, successió de clots i serrats, de curtes pujades i baixades, sempre pel marge esquerre del riu Urtxuria, ens va portar fins a la petita resclosa de Koixta. De camí vam haver d’escollir un bon lloc per dinar, tasca encara molt més difícil que no la de la fotografia; sortosament, després de superar les tensions generades per la gana, el vàrem encertar plenament. 28

El camí de tornada a Irati podria haver estat planer, però no ho és. Un cop tips, aviat ens tocaria pujar pel marge oposat cap al bonic mirador Akerreria, per un camí que travessa magnífiques boscúries, abans de baixar a la capella de la Virgen de las Nieves i les Iratiko Etxeak/Casas de Irati. Una beguda ben fresca ens va preparar per a la gairebé inacabable successió de revolts que separen Irati del poble d’Abaurrepea. El segon sopar va ser tan esplèndid com el primer. Hem de tornar a venir!, es va començar a escoltar aquí i allà, mentre algú col·leccionava les ampolles que tots plegats buidàvem sense mirament. El cim de l’Orhi/Ori (2017 m) era la darrera fita de la nostra estada a les valls d’Aezkoa i Salazar. Després de visitar l’església d’Abaurrepea, l’autocar ens va pujar al puerto de Larrau, partioner entre Navarra i Zuberoa, i allà vam agafar el concorregut corriol que careneja fins al cim, el més occidental dels Pirineus que supera els dos mil metres. El dia era assolellat i pràcticament no bufava el vent; el panorama era immens i abastava des del Balaitús fins al Cantàbric, amb tota la Selva de Irati als nostres peus. Després de fer una segona fotografia de grup, tasca novament prou complexa, hom desitjava gaudir a pleret del paisatge, però en aquell precís moment va fer acte de presència una vella companya de la colla, la pressa, només justificada en part pel llarg viatge que ens esperava després de dinar. Mentre algú encara jugava a endevinar cims, els altres ja eren un bon tros avall; això sí, pel camí de marrada, més còmode.


CO L · L A B O

RA C I Ó

Virgen de las Nieves

Orhi

De tornada al puerto de Larrau, vam haver d’esperar l’autocar i ens va sobrar temps per visitar el santuari de Muskilda i passejar pels bonics carrers d’Otsagabia, abans de gaudir d’un excel·lent menú de degustació. Algú va dir que caminar aprima? El podríem contradir amb proves fefaents. Els comiats van precedir el viatge de tornada a Olot, menys feixuc que el d’anada. Qui sap si els nostres amics Joan Ramon, Núria i Txell esperen amb deler una segona visita o varen respirar, alleujats, en veure’ns marxar. O potser les dues coses alhora. Érem 27 de colla, gairebé més que no els habitants del tranquil poble d’Abaurrepea.

Text i fotos: Kim Agustí

Cim de l'Orhi

Horaris de les excursions Del paso Tapla a la sierra de Abodi i el paso de 59 min las Alforjas

Selva de Irati www.ceolot. cat

Del coll a la cruïlla a les Casas de Irati

1 h 16 min

De la cruïlla a la resclosa de Koixta

1 h 32 min

De la resclosa al mirador Akerreria i les Casas de Irati

1 h 42 min

Del puerto de Larrau al cim de l’Orhi

1 h 06 min

Del cim al puerto de Larrau

38 min 29


A C T I V I TAT

S per Kim Agustí

LA GASTROTRAIL CRÒNICA D’UNA SORTIDA DIFERENT El projecte d’enllaçar en una sola excursió tres coneguts establiments de la comarca, en els quals hem gaudit mantes vegades de molt bons àpats, venia de lluny, però sempre tornava al calaix l’endemà del darrer sopar. Heus aquí, però, que en el curs d’una llarga vetllada de l’estiu passat hi vam posar data. Nom encara no, però la proliferació de trails de tota mena ens va donar la pista bona: la nostra sortida seria la GastroTrail, i com a tal va aparèixer al butlletí; ja no hi havia marxa enrere. Sant Julià del Mont.

Sant Cristòfol les Fonts.

Va arribar el 31 d’octubre i 18 excursionistes ens vam reunir a l’aparcament del Consum, a dos quarts de 7 del matí; una meitat, amb intenció de completar la GastroTrail, l’altra, de plegar després de dinar. Les primeres llums del dia ens van veure marxar per l’antic camí de Santa Pau cap a Sant Cristòfol les Fonts. Més enllà d’aquesta parròquia olotina vam seguir cap a la pujada del Gegant, la Fageda i l’àrea de can Serra, pràcticament buida a aquella hora, malgrat ser en plena tardor. A les 8 en punt vàrem arribar a la plaça Nova de Sacot; a can Bastans ens hi esperava la nostra primera taula. Un cop satisfets, necessitàvem un ferm itinerari per gaudir de la muntanya i refer la gana. Un sol esplèndid es va afegir a la colla, amb intenció d’il·luminar-nos fins a la següent aturada. Vam vorejar el Croscat i el pla de Massandell, abans d’enfilar-nos per un bon camí al coll de Palomeres i la panoràmica capella dedicada als sants Abdó i Senén. Més enllà vam seguir cap al coll de Boixeda i Sant Julià del Mont, sostre de la GastroTrail. En el curs Can Bastans. 30

de la visita a les venerables ruïnes vam fer la fotografia de grup. Abans de migdia vam encetar el llarg descens cap a coll Satrapa, Pruan i can Serra Grivera, dues masies que pateixen un accelerat i ja molt evident procés de ruïna. Sense deixar el fil de la carena seguírem cap al coll de Cabaià i el coll de Canyelles, lloc de pas del camí de la Miana. Una ferma davallada ens va portar a les vores del riu Ser i el bonic poble del Torn. L’aigua de la font de la seva plaça Major ens va apagar la set, just abans d’un tram de quatre quilòmetres de carretera asfaltada; sortosament, hi sovintejaven els trams ombrejats i la temperatura era força agradable. A les 3 de la tarda arribàvem a can Met de Mieres; la taula ja era parada i aviat endrapàvem amb molt bona gana!

Coll de Cabaià.

El segon àpat es va allargar força més que no el primer i fins gairebé tres quarts de 6 els 9 excursionistes disposats a completar la GastroTrail no vam sortir cap a l’Aulina i la Casica de l’Obrador. Allà vam haver d’encendre els frontals, abans de seguir, en ferma pujada, cap al pla de Paiés de Baix, la Palomera i el santuari de Finestres. Negra nit vam fer algunes fotografies a la porta de l’església, abans d’encetar la baixada cap a Sant Aniol. Més enllà del Raspat, el bon criteri d’un company es va imposar i vam completar la caminada per la carretera, a molt bon pas. A dos quarts de 10 de la nit arribàvem a can Tura i pocs segons més tard ja teníem una copa de cava ben fresc a les mans. Però la GastroTrail no havia acabat, ens calia degustar el generós menú de la casa, sense


A C T I V I TAT

S

El Torn.

Santuari de Finestres.

Can Met

saltar-nos ni un sol plat! Tot un plaer; a la 1 de la matinada, sans i estalvis, encetàvem el camí de tornada a Olot...amb autocar. Per fer el camí a peu hauria calgut un quart àpat, i aquest ja podria constituir pecat de gola! Tal com deia el butlletí, la GastroTrail no va néixer amb vocació de convertir-se en una activitat anual; tot va sortir rodó i no cal repetir-la. Qui sap, però, si en una llarga vetllada de l’estiu que ve algú altre tindrà una bona pensada.•

Horaris de la GastroTrail D’Olot (aparcament del Consum) a Sant Cristòfol 1 h 24 min les Fonts i can Bastans De can Bastans a Sant Julià del Mont, el Torn i 5 h 19 min Mieres (can Met) De Mieres a Santa Maria de Finestres i Sant Aniol 3 h 43 min (can Tura) Total

10 h 26 min

Recorregut

42,7 km

www.ceolot. cat

Can Tura. 31


sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE BUÑUEL - GALLUR

Sortida de Buñuel.

Dijous, 26 d'abril de 2012. Avui anem carregats, ja que fins a Gallur ens cal portar tot el pes. Sortim de Tudela amb bus fins a Buñuel i allà continuem la caminada. Comencem a les 9,53 amb el cel encapotat, però no plou ni fa calor, vaja, de bon caminar. Ens cal refer una mica el final d'ahir fins a arribar a l'àrea de descans, ens encarem al riu, per un pas soterrat salvem la carretera NA-511, ara el camí està senyalitzat com a ruta de BTT, mates de tamarius ens acosten a la llera del riu i al "Enclave Natural Soto de la Mora", aquí abandonem el riu i per un camí acompanyats d'una filera de xiprers ens encaminem al "Caserío de Mora" tot sortejant la séquia "del Ombo" per un pont abans d'arribar al "Caserío", el camí retorna a l'Ebre tot resseguint el marge dret de la sèquia. Entrem en un tram sense conreus ni vegetació fins a la desembocadura de "río Huecha", aquest riu neix a la zona del Moncayo. Una passarel·la ens acosta a les instal·lacions de la zona esportiva de Novillas. Cal apuntar que tota l'estona hem estats vigilats pel Moncayo, la seva silueta ens acompanyà durant tot el recorregut. Aquí el camí ens encamina a un pont per passar la carretera NA-5221, aquest punt fins fa relativament poc temps tenia un pas de barca, ara aquelles instal·lacions estan ocupades per la caseta del club de piragüisme hi ha marcades les altures que ha assolit

L'Ebre i el riu Huecha. 32

VINT-I-TRESENA ETAPA

Caserio de Mora.

l'Ebre en diferents crescudes (veieu foto). També hi ha una àrea de pícnic. Aquí fem una parada, són les 11,40. La població queda un pèl apartada i no hi entrem; això que té força història i algun monument important. Seguim, creuem la séquia de "Bergal", deixem el camí i entrem en un altre que envoltats de canyissars i regalèssies ens porta a "La Mejana del Lobo" i per pista ens endinsem al lloc anomenat "El Soto", aquí també fem una parada d'un quart d'hora, perquè ja fa una estona que els núvols han desaparegut i comencem a patir un sol de justícia, ombres, poques (o cap) i una que hem vist ja des de molt lluny ens ha servit per reposar aquesta estona. Continuem, ara el camí ens mena a l'esquerra, avancem, travessem un terreny desforestat i una antiga zona de graveres, la vegetació és espesa, el "Soto" està ben conservat. A l'altra riba, un espès bosc "El Soto de la Medraza" i al riu una illeta també amb molta vegetació; entrem a la zona de "La Índia" i de "Los Hondos" per un camí agrícola enmig de camps de regadiu i en direcció Nord el camí avança entre mig de pollancres i ja entrem al terme de Gallur. Per aquesta zona trobem una ombra i un lloc, encara que molt precari; per fer parada i menjar quelcom, és un quart de tres, ens hi estem una hora. En continuar, a ple sol, el camí de "Los Hondos", ens fa passar

Marques on arribà l'aigua en diferents crescudes.


CO L · L A B O

RA C I Ó

Gallur.

Reposant sota una ombra.

pel costat d'una granja i una guarderia de gossos, seguim paral·lels al riu fins una caseta d'extracció d'aigües, tombem al Sud, ens allunyem de la ribera i entronquem amb una pista que ens acosta al "Canal Imperial de Aragón" i així entrem a Gallur, són tres quarts de cinc. Uns breus apunts de la història de Gallur: En el jaciment de "El Cabezuelo" s'han trobat les restes d'una vila rústica, formada per diverses edificacions, una de les quals potser fos un temple. Construïda al costat de la calçada romana de l'Ebre, la seva vida va transcórrer entre el canvi d'era i el segle IV dC, i no hi ha indicis de destrucció ni d'abandonament. A Gallur es van batre, en defensa de la fe cristiana, els màrtirs Sant Bacus i Sant Jaceto, que van morir

Entrada a Gallur. www.ceolot. cat

durant la persecució de Dioclecià. Durant la dominació musulmana, es va edificar un castell a Gallur, emplaçat a la zona on actualment hi ha l'església parroquial. Gallur va ser reconquerida el 1119 per Alfons I el Batallador, sent repoblada amb mossàrabs de Saragossa i Andalusia. La primera cita de Gallur a la documentació cristiana data de setembre de 1125. Des del segle XIII es constata l'existència d'un pont sobre l'Ebre, encara que sembla que va ser reemplaçat primer per un pas de barca i després per un pont de barques, fins que el 1902 es va construir el pont de ferro que perdura encara avui. Al segle XVI van començar les obres de la Séquia Imperial, després anomenat "Canal Imperial de Aragón", que va convertir Gallur en un important centre de transport de mercaderies i passatgers entre Saragossa i Tudela. En 1785 Gallur va adquirir la categoria de Vila. El 1899 es va fundar una important sucrera, i es va constituir el centre de transformació de la remolatxa produïda a la zona. A més de l'esmentada indústria, Gallur va veure al llarg del segle XX l'establiment de fàbriques d'oli, farineres i papereres. Va ser també un important nus ferroviari. Actualment compta amb uns 2.800 habitants. Bé, entrem a la població i ens dirigim al primer bar que trobem, descarreguem i prenem unes cerveses ben merescudes. Tenim reserva a l'alberg, un alberg nou i molt ben condicionat que està situat al costat de l'estació del tren, al cim de la població, per arribar-hi cal superar un pronunciat desnivell, o bé unes escales, també hi ha un ascensor però només per als veïns de la població, en acostar-nos a les escales, situades al costat de l'ascensor, un senyor molt amablement ens convidar a pujar amb ell, fent servir la seva targeta, un gest molt d'agrair. Al costat de l'església hi ha un monument a "los Danzantes". Arribem a l'alberg, anomenat "Alberge de Gallur", tel. 976 86 43 96, dos persones dos dies a mitja pensió 124 euros. Ens donen l'habitació, una habitació doble, normal com la de qualsevol hotel, amb bany individual, també disposen de dormitoris de grup. Una vegada refrescats i canviats anem a la terrassa de l'alberg i tornem a fer el toc per esperar l'hora de sopar, avui no tenim gaires ganes de voltar més. A l'alberg estem sols, però a la terrassa hi ha molt d'ambient. Avui hem caminat 23,400 quilòmetres amb un temps efectiu de 5,08 hores, la mitjana ha estat de 4,5 quilòmetres hora. El terreny totalment planer.• 33


sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Gallur monument a Los Danzantes.

Desnivell

Mapa

34

Panell del GR a Gallur.


La "Flo" que no fa estiu

Sabeu què?

...

Amb el caire que va agafant políticament tot plegat...

Aquest any passaré el Nadal aquí a la trinxera. Des d'aquí veuré si vénen els tancs... Fa temps que no els treuen i en tenen unes ganes!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

V E I N A T C I R E R A • •

E • N O G A L • A L A B E U

I O • T E V A • P S E U D O

N • A I N O M R A H • S U N

A • • C O R • E D O M • C T

T A V I R P T N A S • P O A

P R E A • • R E • T A • • N

O E T • • T I G R A T • • I

C N I T • • L O L L A M L E

A Y N I P A L • • E M A • V

F • • P A R I A • T O T A L

A V E • S A N T E S T E V E

R • V E S C • E L • • I • •

I N A • A A • S L E C X E •

SOLUCIÓ

35


ens veiem al facebook!

Centre Excursionista Olot núm. 198  

CENTRE EXCURSIONISTA D'OLOT, fundat l'any 1970, adherit a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Centre Excursionista Olot núm. 198  

CENTRE EXCURSIONISTA D'OLOT, fundat l'any 1970, adherit a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Advertisement