3 minute read

Zacharias Vamvaokousis

Entrevista Entrevista Zacharias Vamvaokousis

creador de l’EyeHarp

Advertisement

Avui li faré una entrevista el meu professor de música, que es diu Zacharias Vamvaokousis. És un noi grec que l’any 2010 va venir a Barcelona a estudiar informàtica a la universitat Pompeu Fabra. Fa poc se'n va anar a Grècia a viure amb la seva parella i la seva filla. És el creador de l’EyeHarp, un programa informàtic que permet interpretar música amb el moviment dels ulls. Joel Bueno, 2n ESO

«La meva missió és millorar la qualitat de vida dels discapacitats»

Com vas crear l’EyeHarp?

L’EyeHarp és un programa escrit en el llenguatge de programació c++. Els meus estudis són d'informàtica i de música. Vaig obtenir el meu títol d'informàtica a la Universitat d'Atenes el 2008 i un màster en tecnologia musical a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el 2011. Després vaig seguir un doctorat amb el títol "Nous Instruments musicals digitals per a persones amb discapacitat motriu". El desenvolupament de l'EyeHarp va començar com a part de la meva tesi del màster, va seguir com a part del meu doctorat des del 2018, segueix com a part de l'Associació EyeHarp, una entitat sense ànim de lucre que com a missió té fer música i arribar a més persones amb discapacitat.

Per què vas decidir crear l'EyeHarp?

Per oferir la possibilitat de tocar música amb la mirada per primer cop a persones amb discapacitats motrius. Els beneficis de tocar música en el desenvolupament cognitiu afavoreix l'autoestima i la vida social. L'EyeHarp és el primer instrument musical que es toca amb la mirada, i així, per primera vegada, permet tocar música a cinquanta milions de persones amb tetraplègia a tot el món. La idea va néixer quan un amic músic va tenir un accident amb la moto, amb una ferida a l'esquena. Al principi no estava clar si tornaria a moure els braços.

Em podries explicar cinc virtuts de l'EyeHarp per a persones amb mobilitat reduïda?

1. Memòria 2. Concentració 3. Ritme 4. Autoestima 5. Inclusió social

Què és per a tu l'EyeHarp?

És la creació més important de la meva vida. Una manera de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

T'ha canviat molt la vida des de que vas crear l'EyeHarp?

Sí. Tinc una missió per complir: fer música i que els seus beneficis puguin arribar a més persones amb discapacitat, provocant una millora en la qualitat de la seva vida. Això dóna sentit a la meva vida i a la meva feina. Avui tinc dotze alumnes de música amb discapacitat.

Quines aficions tens?

Jugo a bàsquet i m'agrada córrer, nedar, fer bicicleta i caminar a les muntanyes. A més, toco l'acordió i la guitarra. Formo part de grups de música. I des de fa dos anys la meva afició principal és ser pare!

Per què vas decidir venir a Barcelona?

Per fer un màster en tecnologia musical, i perquè quan vaig visitar la ciutat em va agradar molt.

T'agradaria tornar a Barcelona? Per què?

Si marxo de Grècia una altra vegada, la meva primera opció sempre serà Barcelona. No és només que m'agrada la ciutat, també hi tinc amics molt bons, que els trobo a faltar. Un és en Joel, els seus pares i els seus germans.

Com és el teu dia a dia a Creta?

Treballo des de casa. Visc a Heraklion, una ciutat de 140.000 persones que és a l’illa de Creta, a Grècia. La ciutat m'agrada i tinc amics i cosins aquí. M'agrada molt el menjar i la natura de Creta. Cada cap de setmana fem excursions amb la meva dona i la meva filla de dos anys.

Fer classes amb videotrucada és dificultós per a tu?

Preferiria fer classes de música en persona. Res no es pot comparar amb la sensació de tocar música de prop amb algú. A més, la relació personal i tota l'experiència és diferent. Però fer les classes online té l'avantatge que tinc alumnes de tot el món. Si la connexió d'internet és bona, puc tocar en directe música amb els meus alumnes utilitzant programari especial per a assajos de música per internet.

A banda de fer classes d'EyeHarp fas altres coses?

Els darrers dos anys m’he dedicat exclusivament al desenvolupament i difusió de l'EyeHarp.

«Res no es pot comparar amb la sensació de tocar música de prop amb algú»

This article is from: