Col·laboracions literàries

Rússia. Quinze mesos d´edat. Sense saber com començarà la meva vida. Sense cap rumb en un centre d’adopció, m’esperava un futur incert sense amor ni protecció i amb molts dubtes de què passarà amb mi. Novembre. Sense saber-ho jo, arriba la meva felicitat, la meva salvació, una parella d´enamorats joves i amb cara d’il·lusió d’uns trenta-cinc anys, eren els meus futurs pares. Des d’aquell moment sabia qual era el meu destí, un camí cap la felicitat i un món ple d’amor. Un rumb des del país més gran cap a Espanya, sense saber quin era aquell país i sense saber quanta gent m’aniria a rebre a l’aeroport, gent que jo no coneixia i sense saber que jo anava a formar part d´aquella família tan meravellosa. Els meus pares em van ensenyar el que era la felicitat, amor i respecte, em van educar, van ensenyar-me a parlar i a caminar, a fer amics, a ser bona persona. Tot allò era el que m’esperava a la meva vida perquè m’he adonat que gràcies a ells sé què és l´amor, ajudar i a aixecar-me quan m’he fet mal. Ells m´han ensenyat el camí correcte. Els estimo molt i sempre els estimaré. Nastia Navajas 1rC PIM

Una guerra. Una sobreviviente. Esa soy yo. Hay algo dentro que no me deja ser feliz. Una guerra sobre mí. Algo que no puedo controlar. Algo que me pesa en mi corazón. Algo que no me deja ser libre y volar. Otro obstáculo en mi camino tengo que saltar, levantarme y seguir adelante hasta llegar a la meta. Un año y medio. Cerré los ojos sin saber que pasará. Una guerra dentro de mi ocurrió, mi cabeza se liberó de dolor y sufrimiento. Pero estoy aquí en el mundo. Gracias a Dios lo superé. No tienes que rendirte, no tienes que llorar y sufrir, la meta te espera porque en la vida siempre hay obstáculos, nada te puede parar porque a los que les importas te animarán y siempre permanecerán a tu lado. Aquella guerra ya la superé y ahora soy mas fuerte que nunca. Ahora ya puedo ser libre, volar y disfrutar de la vida, porque lo importante es vivir. Nastia Navajas 1rC Pim