Cadena Perpètua 48 by Rovira Forns

Albert Perez

Luis Alas Sergio Montero

Roger Ballester

Antonbio Burgos

Cristian Ayala

Starling Valdez

Oscar Garcia

Carlos Catellon

Macarena Parra

Andreu Escobar Carlos NĂşĂąez 1



Quins

alumnes

han

guanyat

aquest

premi? L’Olaf Rorante, el Xavi Rubí, la Nuria Balanza i la Cristina Toledano. 

Què han guanyat?

Un val de 700 euros per comprar llibres en català. 

Quan temps han trigat a realitzar el treball?

Moltes hores de planificació, gravació, edició i revisió. Les hores exactes potser els autors les sabran. 

De què tractava el treball?

Un curtmetratge d’un tema de biologia molt original. 

Quin era el tema proposat?

La història de la penicil·lina. 

Per què es va decidir enviar aquest treball?

Per tal de promoure la feina ben feta i premiar la fidelitat lingüística. 

Ens vols comentar alguna cosa més de l’entrega de premis?

Va ser una festa molt bonica: jocs, música i pallassos per la mainada; l’acte d’entrega de premis molt emotiva i un dinar de germanor amb professors com el Josep Maria, la Carol Recou, la Fina Cordovà i jo mateixa, amb les respectives companyies, pares i els alumnes la mar d’ acollidors. 

Vols fer-nos algun comentari?

Convé fomentar la relació de l’ escola amb altres institucions socials, en aquest cas, la fundació Carulla ( de finalitats culturals ) i , per altra banda aplaudir, quan la feina està ben feta, i donar– la a conèixer. Cal dir que el treball era del tot original i funcional, la qual cosa impedia que quedés al calaix.

Òscar Garcia

Cristian Ayala

Jo passejant pel bosc estava, tota contenta, per allà anava voltant. Feia poc una gran nevada ho havia deixat tot blanc. De sobte la curiositat em va picar una cosa estranya vaig veure. Em vaig apropar per observar i una colometa pel costat vaig percebre. -Oh! Blanca colometa, què fas aquí sense volar? És ple jivern, boniqueta, és per l’Àfrica on hauries d’estar. -Tens raó, jove jouliu. Però m’he trencat l’ala i no puc dir ni ‘’piu’’, tot per culpa d’aquesta nevad. -No et preocupis, gentil dama, a casa meva et puc portar. I dins d’un cistell ple de llana tot l’hivern podràs pots passar. Des d’aquell hivernenc dia, la colometa em ve a veure. I jo amb molta alegria, li dic:’’Fins l’ny que ve i a reveure!’’ Marina corella

1r B

Aquelles Quatre sensacions que tens durant tot l’any. Aquella enyorança que sents de casa a l’estiu, Aquelles ganes boges de tomar a sentir l’escalforeta del foc a l’hivern, Aquell sentiment de tendresa, Que fabrica aquells somnis tan maravellosos, Aquells que al despertar un bon dia de tardor no vols olbidar, Aquella brisa que fa al darrere de la casa del fons del carrer, Aquella que no hi viu ningú. Aquella que al darrere si troben unes roses maravelloses, Com les d’un jardí de primavera.

Alba del Valle 1r A

Nit platejada, reflexos de lluna. Lluny, la llum d’un fanal il·lumina Amb suaus trets la cantonada.

Nit platejada, cavil·lacions d’estels Migjorn noctàmbul, bufa les fulles Del raïm a l’Alt Pendès.

Nit platejada, enrenou de constel·lacions Conversa de tres gats al cafè de l’estació.

Nit platejada, ombres d’ornamentació El tic tac del rellotger dóna les sis I la llum s’impacienta al l’horitzó.

Nit platejada, interval infinit, sembles una dona adormida a sobre del seu llit.

Nit platejada, blava i rosada, Ja no ets adient... Ves-te’n, ves-te’n amb els teus plaers I els teus reflexos de lluna I el teu somnífer abraçament.

Nerea Amo, 4t B

Unos pasos acuciados alteran en la villa, se dirigen hacia la terraza donde una anciana duerme sobre un sillón. Normalmente cuando dormimos nuestras caras adoptan una gran expresividad, en ocasiones entornamos los ojos y en otras farfullamos y nos movemos, pero ella tan solo sonríe. Los pasos penetran con premura en la habitación pero se frenan en seco al contemplar el letargo de la abuela, ella al instante entreabre los ojos. -Nonna ¿Qué ocurre?¿Porqué me has dicho que viniera a prisa?- La jovencita entre jadeos se deja caer sobre la silla contigua, el cojín amortigua la caída.

-Fue hace 81 años…

-¡Madre mía, pero qué vieja que eres, nonna!

¿Quieres escuchar la historia?- La jovencita baja la cabeza en modo de afirmación - Fue hace 81 años y todavía mi vetusto corazón se alborota al recordar a Danielle. El crack del 29 acababa de estallar y la mayor parte de la población se veía arruinada, los restantes habíamos nacido como ratas y moriríamos como ratas. No había prosperidad en las aldeas italianas, tan solo días a cuclillas recogiendo los frutos de la vida. Ese año llegaron unos forasteros al pueblo, unos potentados que se había negado a invertir. Ellos fueron toda una novedad, refinados franceses con carácter italiano, habían decidido instalarse en Pienza, fundar una funeraria y así enriquecerse por los suicidios de los inversores. De buenas a primeras suena cruel, pero a nuestra gente tan solo le importaba tener algo que llevarse a la boca después de la vendimia, y los Dessay nos lo garantizaban. El día de su llegada se mandaron descorchar las mejores botellas de Brunello y vimos aparecer por el destartalado camino un gran perro furioso metalizado que atronaba incluso a la alegría, nunca antes habíamos visto un coche. Al llegar, un elegante caballero abrió la puerta y una pomposa dama bajó del automóvil, seguida por el joven más apuesto y caballeroso que se pueda imaginar, y por último bajó la más hermosa de todas las ragazzas… Danielle.

-Espera, espera…- farfulló la jovencita mientras se incorporaba- ¿Te enamoraste de una mujer?- La anciana asintió– Nonna eres una pazza, pero no pares ¿Cómo era ella?

-Ella era el espíritu de la Toscana. Tenía el cabello tan claro como el trigo madurado al sol, el cuerpo curvilíneo toscana, ligera como brisa de primavera, tenía una piel tan suave como el melocotón. Pero creo que lo más me fascinaba de ella.

Transcurridos 278 días nuestros cuerpos se sentían como la prolongación de una sola persona. Los señores Dessay empezaron a sopesar que Danielle era lo suficientemente adulta para contraer matrimonio, engendrar unos pimpollos y complacer a un marido rico, en definitiva, una vida sin amor. Las tensiones familiares aumentaban vertiginosamente y sentíamos cómo nuestras vidas se precipitaban hacía el vacío de una vida consuetudinaria. Danielle, empezó a urdir lo que aparentemente sería una escapada a la isla de Elba, un viaje sin retorno. Lo planeamos todo meticulosamente, durante las noches trepaba por los canalones de su villa hasta llegar a su habitación y hablábamos hasta oír a Pepe gorjear. Al transcurrir un mes llegó el momento de poner en marcha el plan, Danielle robó todo el dinero que había en su villa y pactamos encontrarnos en la estación de tren. Nuestro tren partía a las 14:30, ella cogió el coche y yo robé un caballo, claramente el caballo estaba en desventaja oficial fascista se acercó y me dijo que una ragazza joven le había dicho que cuando me encontrara dijese que la Srta. Dessay me esperaba en la isla de Elba y me tendió un billete de tren pagado. Pasaron las horas y el tren no volvió a por mí. Cuando pregunté, me dijeron que Il Duce había mandado transportar armamento químico en el tren, una chispa de los raíles había dado con una fuga de dicho armamento y había desembocado en explosión. El tren nunca volvió a circular y Danielle nunca llegó a Elba. Debo admitir que nunca había hablando de Danielle con nadie, ni siquiera tengo un retrato suyo. Ahora solo existe en mí recuerdo – una lágrima vertió de los ojos de la anciana.– Después de 81 años todavía me pregunto: ¿por què no cogí ese tren?- La lágrima poco a poco fue muriendo, y su voz se fue consumiendo, hasta que no quedó nada.

Tranquilamente, Allerga se enderezó y se irguió, sacó sin premura su teléfono del bolsillo y marcó las teclas 1, 1, 8, se acercó el teléfono a la oreja y dijo:

Es una emergencia, manden una ambulancia a la calle Corso rosellino número 26, se trata de una anciana, vengan a prisa.– Presionó el telefonillo rojo y guardó el móvil en el bolsillo. Se acercó con lentitud a su abuela y mientras le cerraba los ojos dijo - te esperan en el andén nonna, ya puedes coger ese tren.

El sopor embriagó todo cuento encontró a su paso, la brisa dejó de circular, los gorriones y los jilgueros enmudecieron su canto, incluso el murmullo de aquel riachuelo quedó en la lejanía. Toda existencia quedó acallada para posar una sonrisa en aquel rostro de vida y como si de un puñado de arena se tratase el recuerdo se desplegó en la memoria. Nerea Amo, 4t B 9

Tinc una ànima cansada, que vaga sense cap direcció. Avorrida, sense sentir res de res. Si més no nostàlgia. Deu ser trist estar tancat dins d’un cos i aquest cos dintre de quatre parets. Aquatre parets dins de la quarta planta i, aquesta dintre d’un edifici que està plantat davant d’un parc, amb flors plantades, de tots colors imaginables. Colors que, només mirar-los fan sentir-te viu. Però jo, ja fa temps que per dins estic mort. Des de la finestra observo un color que crida l’atenció: és el verd, el color de l’esperança. Un verd que, sens dubte, mana sobre tots els colors. Destaca. Una gran taca, d’herba, verda. M’agraden els dies de pluja perquè, un cop aquesta ha cesat, obro la finestra i arriba al meu nas una encisadora olor, humitat, i el verd es trona més verd que mai. Aleshores, quan escampa, el cel obre pas al sol i es torna d’un blau que contrasta perfectament amb el meu verd. I encara fa olor d’humitat.M’encanta. Es llavors quan m’agradaria treure la meva anima a passejar,que voltés lliurament per la gespa.Que salti. que corri. que rigui. que faci tombarelles. Que... Que se jo! Que faci tot el que li vingui de gust, en aquest dia tan precios de primavera! Es un regal per als meus ulls,en canvi,per la meva anima es un castig perque, en dies com aquest,enyora encara mes la paraula llibertat.pero fa temps que la vaig perdre,no sé on.Mes que perdre,me la van pendre.una fastigosa malaltia,probablement incurable,es la culpable. Avui em ve de gust estirar-me a l’herba. verda. Ai com m’agrada,aquest color!Per desgràcia meva,avui,com sempre,estic estirat a un llit blanc. De fet,en aquest edifici gairebé tot és blanc.

Dèbora Pérez

L’aigua del brollador jugava amb la llum del sol i llençava llampecs brillants que ballaven rajolí avall. Sota l’aigua de la bassa les meves carpes feien cercles, lluint el roig metàl.lic d’aquelles salpicades taques que trencaven el blanc immaculat de les seves escates. El sol lluïa esplèndid aquell migdia de primavera. La brisa era fresca, i m’acariciava els cavells, negres com l’atzabeja. M’entretenia mirant com coquetejaven ls papallones, fent gala de les seves magnifiques ales, mentre les movien a gran velocitat entres les acolorides flors per crear un magnific efecte òptic. -Suzuko. Vaig girar el cap lentament. Era el pare. -Què desitgeu, pare? -El senyor Koiichi ha vingut, i et vol veure. Per fi les nostres sospites s’han convertit en certes. Et vol demanar la mà. -Avui? Tan aviat, pare? -Però filla meva, quan abans millor. El semyor Koiichi és fill d’un empresari ric, i ara està fent contractes amb empresaris de l’estranger. L’empresa del seu clan familiar està progresant molt, i molt probablement és un dels homes més rics de tot Tokio. No em diràs que no és un bon partit.

-Pero… a mi no m’agraden aquells estrangers, són molt bruscos en el tracte. Em fan una mica de por. A més, el Koiichi-San és 25 anys major que jo.

-Està decidit, no hi ha res a parlar. Ja li he concedit la teva mà. Ja que té el detall de comunicar-t’ho personal ment, almenas sigues agraïda. No siguis tan egoísta, pensa quin futur més pròsper ens espera si establim un lligam amb el clan Momotsuki.

No hi havia res a fer. No és que em desgradés la companyia del senyor Koiichi, de fet era un home força afable, però el fet de que fos més gran que jo em feia una mica d’angúnia, al cap i a la fi, ell tenia 43 anys i jo només en tenia 18. De tota manera. El contracte ja estava fet, es podria dir que el meupare ja m’havia Venus a un bon postor, i com que jo no estava enamorada de ningú, tan se me’n feia.

-Anem, doncs, Shizuko

-Pare, mira les papallones. Oi que són precioses? Fixa’t com baten les ales i fan brillar cada fil del maravellós brodat de les seves ales. Ho deuen fer per atraure alguna altra? Com és primavera…

-Filla meva, la vida de les papallones es molt efímera. Precisament per això són tan belles, però també per això són dèvils i moren. Amb aquest lloc de colors només poden atreure altres papallones, sinó insectes depredadors que le poden aniquilar. No aprenguis de la vanitat d’uns éssers tan fràgils. Ens vam aixecar i ens vam dirigir a la meva cambra. El senyor Koiichi esperava a la sala principal, prenent un te verd. Les serventes em van avillar amb el millor dels meus kimonos, un de color de préssec confeccionat amb fils de seda i guarnit amb un brodats deurats que simulaven banques de cirerer. Quan vaig estar maquillada i pentinada vaig surtir a rebre al senyor Koiichi em vaig inclinar i vaig dir suau ment:

-Koiichi-san, és un honor rebre’l a la nostra humil llar. Estic profundament complaguda amb la seva visita. No vam creuar gaires paraules. El senyor koiichi era més aviat reservat, em va demanar la mà i proa. Jo òbiament vaig accedir, tot i que la meva opinió ja havia estat triada pel meu pare i el que jo havia de dir ja estava planejat per tothom. Això era el que em molestava d’estar amb el snyor Koiichi. TOt era molt superficial, molt establert. Tot havia de ser tan perfecte i havia estat tan preparat que havia perdut qualsevol genuïnitat. Inclús el mateix Koiichi-san: estar amb ell no era desagradable però la nostra relació no era sincera, les seves paraules, serenes, eren només un estereotip preestablert.

-Aneu tots dos a admirar els cirerers. Tot just acaba de flirir. Us plau l’oferiment, Koiichi-san?- Va fer el pare amb tota reverència. Òbviament ell va accedir acomodant els músculs facials a aquell somriure esteriotipat que feia sempre per complaure.

Vam passejar pels jardins de la seva mansió, que eren tres vegades més grans que els nostres , una diferència que el pare esperava eliminar amb el meu comprimís i posterior matrimoni. Jo anava cavil.lant en aquestes coses mentre admirava l’estany de nenúfars blancs que flotaven sobre l’aigua. A mi, tot i el que m’havia dit el pare, les papallones em semblaven fascinants, lluint tot el seu encant. Vaig decidit posar a prova el senyor Koiichi per veure si era capaç de expresar alguna Mena de sentiment sincer, i vaig fingir que una pineta del pentinat m’havia caigut a l’’aigua de la bassa.

D’aquesta manera vaig deixar via lliure a un fil de cabells, que va caure ingràvid sobre las meva esquena, tan provocativament descoberta per l’escot del kimono. Potser en realitat ho vaig fer per a sentir-me maca, o per comprovar si era capaç, jo mateixa, de sentir alguna cosa per ell. Buscava de manera desesperada alguna reacció sincera entre nosaltres dos.

LLò no moho vaig imaginar. De sobte Koiichi-san em va abraçar. A partir d’aquell moment no sé ben bé que va passar. Les seves mans es van esmunyir veloçment per entre les capes del meu kimono, i ràpidament el seu pesat cos em va immobilitzar. Jo feia força per deslliurar-me’n, sense entendre ben bé què era el que estava passant, i mentre, sentia sense remei com la seda xiulava esixordadorament, a l’hora que quia cos avall. El jardí era solitari, no hi havia ningú. Ni tan sols em sortia la veu per a poder cridar, o si més no, gemegar com a símbol de protesta. El senyor koiichi, furiós com no l’havia vist mai, s’abalançava sobre mi i em besava amb pació el coll amb els seus llavis calents. Era aquesta paqssió que buscava en ell? No, no d’aquesta manera. Vaig mirar a totes bandes biscant la presència d’algú que em pogues ajudar. No hi havia ni una ànima. Fins i tot les papallones havien fugit de cop i voltam, i només els nenúfars eren testimonis, silenciosos i despietats, d’aquell terrible moment. I desopte vaig veure el pare. Era al fons del caminet, molt lluny, immòbil. Vaig intentar cridar el seu nom, vaig mirar-lo amb la més gran desesperació, però va restar immòbil. No va moure un múscul, com si fos mort. Mirava amb satisfacció com jo queia a les mans d’aquell vell podrit de diners. Ara el meu pare ja tenia la certesa de que ell em desitjava, i que la seva filla li tenia asegurat un futur radiant. Intervenir en aquell moment podria haver significat la ruptura entre dues familias, i a ell ja li anava bé Aixa. De sobte es girà lentament i marxà.

Va surtir la lluna. Ja feia 5 hores des que Koiichi-san havia mort a les meves mans. En un intent desesperat de salvar-me, li havia clavat la pineta amagada, que tenia un extrema força punxant. Li havia volgut ser vanitosa com la papallona i , com una d’elles, havia perdut la meva glòria efímera en un instant. Un predador més foro que jo m’havia aniquilat. Ara no podia tornat a casa,no podia tornar a casa, no podia anar enlloc. Què em passaria quan el pare i tot el clan Momotsuki i tot Tokio i tots els empresaris estrangers ho sabessin? No tenia escapatoria. Em feia molta ràbia, que el pare m’agués tractat com una moneda de canvi. No podia queixar-me de res, ni tan sols m’havia pogut defensar dels braços de Koiichi-san. Què era jo? Vaig mirar fixament els nenúfars, tan pàl.lids tan blancs tan platejats tan lluents, a la trista llum de la lluna, com la meva pròpia pell. Vaig abraçar les papallones, vaig abraçar eñs nenúfars, vaig abraçar l’aigua i la foscor de l’estany.

Lucas Serrano 2n Batxillerat A

Victor Martinez i Daniel Puerta

Victor Garcia i Raul Coca 1.Nom del taller. Jocs informatics 2.Professors que fan el taller. Nacho 3.Com us dieu? Victor i Raul 4.Aques era el taller que havieu escollit? V:No i R: Si 5.T’agrada aquest taller? V i R: Si 6.Que feu? V: Jugar a l’ordinador R: Estem jugant al Book Worn i Caainz-z 7.El recomanes per l’any que vé? V:Si i R: No

1.Nom del taller. V-D: Picalletres. 2.Professors que fan el taller. Fina Córdoba 3.Com us dieu? Victor Martinez(2c) i Daniel Puerta (2b) 4.Aquest era el taller que havieu escollit? V-D: No. 5.T’agrada aquest taller? V: NO i D: Sí. 6.Que feu? V i D: Lletrejar paraules. 7.El recomanes per l’any que vé?

Adrià Sànchez i Dani Martín

Nuria i Tania

1.Nom del taller. A i D: Escacs 2.Professors que fan el taller. A i D: Charo 3.Com us dieu? Adrià i Dani 4.Aques era el taller que havieu escollit? A i D: Si 5.T’agrada aquest taller? A i D: Si 6.Que feu? A i D: Un campionat d’ escacs. 7.El recomanes per l’any que vé? A: Si, per a qui sap jugar a escacs. D: No.

1.Nom del taller. N i T: Trivial matematic 2.Professors que fan el taller. N i T: Elias 3.Com us dieu? Nuria i Tania 4.Aques era el taller que havieu escollit? N i T: No 5.T’agrada aquest taller? N i T: No 6.Que feu? N i T: Matematicas mentalment 7.El recomanes per l’any que vé? N: noi T: Si

Luis i Marco 1.Nom del taller. L i M: Bocamoll 2.Professors que fan el taller. L i M: Marta 3.Com us dieu? Luis i Marco 4.Aquest era el taller que havieu escollit? L i M: Si 5.T’agrada aquest taller? L i M: No 6.Que feu? L i M: Jugar al bocamoll 7.El recomanes per l’any que vé? L i M: No 14

Elena Lozano i Sergio Guzman 1.Nom del taller. E i S: Joieria 2.Professors que fan el taller. Alicia i Berta. 3.Com us dieu? Elena i Sergio 4.Aquest era el taller que havieu escollit? E i S: Si 5.T’agrada aquest taller? E:Si i S: No. 6.Que feu? E i S: Retallar, fer pulseres,.. 7.El recomanes per l’any que vé? E: Si i S: No

Issam i Manolo 1.Nom del taller. Party buzz. 2.Professors que fan el taller. Ana 3.Com us dieu? Issam i Manolo 4.Aquest era el taller que havieu escollit? I i M: Si 5.T’agrada aquest taller? I i M: Si 6.Que feu? I i M: Jugar al Buzz de la play 2. 7.El recomanes per l’any que vé? I i M : No.

Eloi Martinez i Maribel Enamorado 1.Nom del taller. E i M: Biodiversitat 2.Professors que fan el taller. E i M: Josep Maria 3.Com us dieu? Eloi i Maribel 4.Aquest era el taller que havieu escollit? E: No i M:Sí 5.T’agrada aquest taller? E:No i M:Si 6.Que feu? E i M: Buscar coses sobre els animals en perill d’extinció 7.El recomanes per l’any que vé? E:No i M:Si

Xavi i Marc 1.Nom del taller. X i M: Biodiversitat 2.Professors que fan el taller. X i M: Joan,Carme, Rosa. 3.Com us dieu? Xavi i Marc 4.Aquest era el taller que havieu escollit? X:No i M: Si 5.T’agrada aquest taller? X i M: No 6.Que feu? X i M: Resumir el que és la biodiversitat i fer power points. 7.El recomanes per l’any que vé? X i M: No

El dimecres 19 de Maig, totes les classes de segon, vam anar a visitar la fàbrica COBEGA, on envasen els productes de Coca Cola. Començàrem la visita, en una sala, veient un vídeo, que mes o menys va durar una hora, perquè ens van posar un vídeos sobre la Coca Cola. Ens van deixar elegir, si volíem una Coca Cola, una Fanta, Nestea, etc... per esmorzar. Quan vam acabar d’esmorzar, vam començar a visitar la fabrica. Primer vam pujar per unes escales que hi havia per poder anar visitant la fabrica des d’un passadís que hi havia per a les visites. Quan vam acabar la visita, vam sortir de la fàbrica, ens van donar una gorra i un tub amb el que es fan les ampolles de 2 litres de plàstic.

Cristian Ayala

Excursió al museu d'Història de Catalunya Vam agafar l'autocar a les 09:30, aproximadament, i quan vam arribar a Barcelona vam anar una estona a la platja de la Barceloneta; vam esmorzar, ens vam fer una foto de grup i ens van deixar anar a mullar-nos els peus (bé, alguns es van mullar fins als genolls i més). Al cap d'una bona estona d'estar jugant a la platja o prenent el sol, perquè alguns es van estirar i no es van moure, vam anar caminant cap al museu. Pel camí ens vam aturar a comprar gelats (que no costessin més de un 1€). Quan vam arribar a les portes del museu, dos grups vam dinar i els altres dos grups van entrar al museu. Mentre dinàvem l’Hector i jo ens vam posar a ballar amb un platet al davant per veure si algún “guiri” ens donava alguna una moneda. La resta de companys no deixaven de riure. Al final unes senyores ens van estar mirant i ens van donar 1€. També vaig fer algunes fotos a els meus companys amb uns mariners de debò Quan vam entrar al museu ens van donar una enganxina que ens havíem de posar i vam guardar les motxilles en unes taquilles. Vam pujar a la primera planta i vam entrar a la primera sala, que mostrava la prehistòria, t'ensenyava les eines i vam poder fer servir com una mena de ganivet de la prehistòria. A la següent sala hi havia una replica d’una casa de l’edat dels metalls i uns molins ibers que es podien fer servir per fer farina. La següent sala mostrava els grecs i romans; hi havia una àmfora romana lligada a un pal que podíem aixecar entre dos (Pesava moltísim, quasi no podíem amb ella), hi havia la replica d'un atri, hi havia una balança i les formes de mesura dels romans i un vaixell romà que s'hi podia veure l'interior ple d’amfores. Després vam veure una sínia andalusina, que també es podia fer servir, que és un aparell que treu l'aigua dels pous i rega els camps de conreu, i altres coses que ens van portar els àrabs.

Vam arribar a les sales de l’Edat Mitjana. En una, hi havia unes figures que representaven a Guifré el Pelós ferit i a Carles el Calb amb l'escut groc i les quatre barres de sang. A la sala següent hi havia una representació de la cabana pagesa, un cavall de fusta on t'hi podies muntar (era molt alt i costava una mica baixar, però va ser divertit), el pis inferior de la torre d'un castell on podies entrar i l’armadura d'un cavaller que te la podies posar, alguns no es van atrevir, però jo si em vaig posar el cos i el casc. Era un sensació estranya però divertida (sobretot els que es van provar els braços que semblaven Eduardo Manostijeras). Després hi havia la maqueta d'una església romànica, la representació d'una tenda reial i la casa d'un sabater de l'edat mitjana. També hi havia unes figures que representaven la guerra dels segadors, una església gòtica... Vam pujar a la segona planta i vam veure una classe franquista i un altra republicana, un vídeo de gent refugiant-se al metro durant les bombes, un tramvia, una cuina, un cotxe i una TV dels anys 60, periòdics antics i vam escoltar cançons també dels any 70 (semblaven del “Cuentame”). Volíem trepitjar el mapa gegant de Catalunya que era molt divertit però l’havien tret per posar una exposició sobre el futur( he he, quin riure) de Catalunya. Després de 3 hores veient el Museu i omplint el dossier estàvem molt cansats (bé, alguns ja estaven cansats quan vam entrar i no feien més que seure per terra), vam sortir i sort que teníem l’autocar a la porta, sinó no hauríem aguantat (tot i que alguns preguntaven si tornàvem a la platja). Un dia cansat però vam aprendre moltes coses i ens ho vam passar bé. Irene Benito 2n B

passat

vint-i-dos

d’abril

vam

anar

les

instal·lacions de la Honda ubicades. en un polígon als afores

Santa

Perpètua

Mogoda.

Les

instal·lacions estaven formades per: un edifici, un pàrking molt gran, dos circuits de motocròs, un circuit per a les altres motos i un garatge molt ampli ple de ciclomotors bastants petits que devien de ser per fer les pràctiques als circuits i motos de més cilindrada.

finalitzar

trajecte

sortir

l’autobús ens van dur a una zona de descans i vam esmorzar. En acabar d’esmorzar, ens van guiar fins a una sala d’audiovisuals i ens van fer la introducció al món de les motos amb l’ajuda d’un Power Point. En concloure la introducció ens van separar en dos grups perquè mentre un grup anava al simulador l’altre feia un petit circuit amb un ciclomotor que no arribava als seixanta quilometres per hora. A mi, em va tocar primer fer el circuit i tot i que va ser la primera vegada que conduïa un ciclomotor m’ho vaig passar bé. Quan tot el meu grup va acabar el circuit ens van dirigir fins a la sala d’audiovisuals per fernos

una

altra

xerrada

que

tractava

sobre

conducció defensiva, la qual consisteix en preveure els moviments dels altres vehicles per prendre decisions. Aquesta part va ser més avorrida que l’altra però va ser entretinguda. Sergio Romero Cortiles 3r B

El dilluns 22 de març en arribar a l’institut vam haver d’esperar l’autocar per anar fins a la casa de colònies de Can Bosc. Els tutors van passar llista i

Després ens vam canviar de lloc, és a dir, els

cap a les 9:30 van arribar els autocars. A l’autocar

que anaven amb la Zuki vam baixar amb el

el temps va passar bastant ràpid però ens vam

Chaper i a l’inversa. Després vam dinar, vam fer una gravació

allunyar bastant de Sta. Perpètua de Mogoda, en

en un ordinador amb un micròfon fent com si

arribar ja eren les 10:20. Vam pujar per deixar les motxilles i, en

fóssim locutors. Vam anar a berenar i després

arribar als dormitoris cadascú va agafar-se un llit,

vam

continuar

fins

les

tarda.

vam deixar les motxilles i vam esmorzar en una

continuació ens van deixar temps lliure fins a les

sala. Després d’esmorzar ens vam presentar els

nou per poder decorar les coses per a la

monitors: Chaper i Zuki i ens van deixar temps

discoteca d’aquella nit.

lliure per jugar. Després vam anar a dinar, el que

En acabar vam anar a sopar. A continuació

cadascú havia portat. Després del dinar vam tenir

vam anar a posar-nos guapos o això deien però

temps lliure fins les quatre i després vam veure un

en sortir ens van dir que les noies anirien a la

vídeo sobre la comunicació. Vam fer uns mots

discoteca en pijama. Vam anar a la discoteca,

encreuats

ells

vam estar fins les 2 de la matinada ballant i fins

els

les tres per anar a dormir definitivament. El dia

“plafons” ens van donar un entrepà de nocilla i ens

següent ens vam llevar a les 7 del matí i vam

van deixar un temps per berenar, i ens van dir que

fer la bossa perquè poguessin netejar l’habitació.

havíem de contestar uns fulls en els tres dies que

En acabar d’esmorzar vam anar a fer uns

estaríem de colònies, i en acabar d’explicar-nos

jocs com el tir amb arc i corregir els deures, vam

això en van donar temps lliure fins les 9 de la nit.

dinar i ens tornar cap a casa.

amb

anomenaven

Vam

unes

“plafons”.En

sopar,

cartolines acabar

menjar

que de

era

fer

que

esperàvem... Un grup de nois vam anar a la muntanya i ens vam amagar en la foscor, cada cop que passava algú li fèiem un ensurt. Els monitors Van dir de fer un joc de cançons a la muntanya. En acabar el joc vam anar a dormir però en el dormitori dels nois van començar a cantar i cridar i al final ens vam adormir a les 3:30 de la matinada. Al dia següent ens vam despertar a les 7 del matí per culpa dels companys que ja s’havien despertat i que estaven fent xivarri. A les nou del matí vam anar a esmorzar. Després d’esmorzar ens vam dividir en dos grups i cada grup va fer una cosa diferent: el grup de la Zuki vam anar a fer un vídeo

de coses que havien passat a la casa de

colònies i el grup del Chaper van anar a fer un periòdic amb les coses que havien passat el dia anterior. 21

Carlos Núñez

Per TONI MORENO, JENNIFER LARA I ESTELA LUNA de 2n BATXILLERAT

El feng shui és una ciència antiga provinent de la Xina. Diuen que es va desenvolupar a la vora del riu Groc, per protegir-se dels vents huracanats i les inundacions. De fet, la paraula feng shui significa “vent i aigua” i assegura que tot és possible si aprenem a viure amb harmonia i equilibri amb l’entorn. Aquesta pràctica creu que a l’atmosfera s’entrecreuen nombroses línies d’energia, unes beneficioses i d’ altres perjudicials. La clau està en activar l’energia positiva. Els beneficis s’ obtindran a partir de l’ aplicació de diverses tècniques de distribució i de decoració en l’ interior de les nostres vivendes o, fins i tot, en el nostre lloc de treball. Els experts en tècniques del feng shui afirmen que viure en una casa decorada amb bon feng shui suposa, a més de trobar-se a gust, gaudir de salut, diners i amor. Per el contrari, una casa amb un mal feng shui repercutirà negativament en tots els aspectes de la nostra vida. Així doncs ofereixen els següents consells per poder aconseguir un ambient feng shui. Les parets de la casa han de ser de colors suaus igual que les catifes, per poder-se barrejar amb els altres elements. Els llençols, fundes, mantes... han de ser de teles naturals i també colors suaus. S’han d’evitar colors forts com el vermell. Pel que fa a l’ orientació del llit ha d’estar col·locada de tal forma que el cap

o els peus mai estiguin mirant la porta. És important que el cap estigui en direcció al nord o l’est. Res pot penjar sobre el llit, ni tampoc haver-hi res a sota. No s’ha d’intentar dormir a sota de la finestra, però si no es pot evitar, s’ha de tapar amb una cortina opaca. És molt important que el dormitori només s’utilitzi per dormir o per fer l’amor. No ha d’haver-hi aparells elèctrics tipus TV o ordinador. Si no es poden retirar de l’habitació, s’han de cobrir amb una tela. Tampoc pot haver-hi res relacionat amb el treball ja que pot perjudicar el somni.

Si parlem de la decoració, no es poden col·locar dos miralls, un davant l’altre, perquè es crea energia negativa en l’espai. S’han d’evitar llums fortes, per tant, és aconsellable llums més tènues, les quals emeten pau i tranquil·litat. També substituir els quadres d’aigua, ja que segons la teoria Feng shui, l’aigua atreu problemes d’al·lèrgia, asma, i altres problemes respiratoris. Introduir elements senzills de la naturalesa també crea un bon ambient així com també els cristalls feng shui o les fonts. A més de tot això, l’habitació ha d’estar sempre ordenada, ventilada, i amb una temperatura normal. Com a conclusió, podem dir que el feng shui està tant de moda perquè cada cop tenim més contactes culturals. També és cert que en una societat tan estressada com la nostra cada cop són més habituals estratègies de relaxació o teràpies (com aromateràpia, musicoteràpia, cromoteràpia...) o exercicis com el taichí o el ioga. *Aquest és un exemple del feng shui aplicat a les llars:

Feng Shui Vols saber els significat dels colors DELS CRISTALLS FENG SHUI? Hi ha diferents cristalls. Segons els colors, diuen que obtindràs uns beneficis o uns altres. Encara que QUALSEVOL CRISTALL, per senzill que sigui, ja és un objecte molt especial . Si el penges de la finestra (d’ algun lloc de casa teva on és segur que entrarà directament la llum del sol) pots trobar-te amb l’ agradable sorpresa de veure la teva habitació plena de trossets de l’ arc de Sant Martí. Amb la llum del sol, el cristal actua com a prisma, redistribueix la llum i forma els set colors de l’ arc de Sant Martí.

Cada color té una influència sobre l’ ambient de la casa, així com sobre les persones:

 El BLAU color que transmet la calma i relaxació, convenient per a les persones nervioses.

 El DAURAT color que transmet força i determinació, prosperitat i acció, convenient per les persones que es senten desanimades.

 El color ROSA que transmet l’ harmonia en les relaciones de parella o d’ amistats, aconsellable en el lloc de la casa on es reuneix la família.

 El VERD que transmet la sanació i la força pacífica.Ideal per aquells que tinguin problemas de salut.  El VIOLETA ,color de la transformació , de la inspiració i intuició, és molt bo per a les persones creatives. El TRANSPARENT color aurora boreal, purifica els ambients i ajuda a tenir claretat en les decisions.

Durant tres anys (1936-1939) Espanya va haver de patir una guerra civil que marcaria per sempre la vida d’aquells que la van poder sobreviure. Aquest conficte anunciava el desastre que tot seguit s’escamparia per tot el món (Segona Guerra Mundial 1939-1945). La Guerra Civil Espanyola va fer que els espanyols visquessin l’enfrontament i la barbàrie dins de les seves ciutats i pobles, a vegades, fins i tot la guerra va enfrontar germans i families dels dos bàndols. L’avi de la nostra companya de 4t. C, Dámaris Jimenez , va viure aquella guerra. Anys més tard va voler deixar el seu testimoni i va dictar als seus tot allò que li va pasar en aquells tres anys de desgràcies que encara avui dia marquen la història d’Espanya. Els testimonis de la guerra són una eina molt valuosa, potser millor que els llibres, perque les actuals generacions no oblidin que fa setanta anys els espanyols mataven espanyols. Aquest testimoni és un bon exemple: “José García Martín, nació en Escúzar (Granada) el día 27 de junio en el año 1919. Hijo de Andres y Eduarda. Conoció la dictadura de Primo de Rivera, que empezó el año 1923, aunque era muy pequeño, lo recuerda, pues abuelos y padres, hablaban de ello. La dictadura finalizó el año 1928. También conoció la república que empezó el día 14 de abril, en 1931. A partir del día 18 de julio de 1936, empieza mi historia, pues en este año, empieza la “GUERRA CIVIL” española, provocada por el GENERAL FRANCO; asaltante del gobierno. Y a partir de este tiempo, contando que yo tenía 17 años, me incorporé al ejército de la república. Y a partir de este momento empecé a sufrir las penas de una guerra civil. El 12 de diciembre de 1936, los fascistas tomaron Málaga, nosotros los rojos, que así era como nos llamaban, corríamos, es decir huíamos del ejército franquista, que nos perseguían con ametralladoras, cañones y fusiles. Teníamos que atravesar todos los obstáculos que encontráramos, yo iba acompañado por mi padre mi madre y siete hermanos menores que yo. Al ser yo el mayor, los tenía que conducir y guiar, por donde yo creía más conveniente. Me acuerdo que tuvimos que atravesar un río (El río de Jayena), y yo los tuve que pasar a todos sobre mis hombros; a pesar de todo, logramos llegar a un cortijillo, que encontramos cercano a Nerja. En aquel cortijillo, los cañones de los barcos enemigos nos batían, por cierto el nombre de los barcos era Cervera y Cervantes. En aquel cortijo había por suerte un rebaño de cabras, su leche nuestro sustento. Uno de los muchos cañonazos, que no dejábamos de oir, cayó cerca del cortijo, yo me aterré, y salí corriendo. A los cinco minutos volví, y comuniqué a mis padres que había decidido abandonarles. Sin esperar respuesta alguna, eché a andar, mi hermano, uno de ellos, me seguía, ‘-¡¡No te vayas!!’ decía aterrado, llorando. Yo lo había pensado muy bien, no le hice ni chispa de caso. No a muchos metros de allí, cayó cerca de mí un disparo de cañón, me tiré a la cuneta y quedé enterrado entre tierra y metralla. Cuando se calmó la cosa me levanté, empecé a andar, por una vereda que conducía a una casa o cortijo, en el que había una cañada. Allí me encontré cuatro soldados de la república, llamados ‘milicianos’. Estos, estaban deshaciendo a uno de 25

tantos muertos, de cartucheras, las cuales me dieron a mí. Seguí mi camino con ellos, por la sierra, yo con las cartucheras de un muerto, hasta que llegamos a la ‘Herradura’, Granada. Ya por la noche me abandonaron. Yo cansado, en una curva de la carretera, donde había un grupo de hombres tendidos en el suelo descansando, me tendí en el suelo para descansar. A los pocos minutos oí llorar a una pequeña, la cual tendría siete u ocho meses, estaba abrazada a su madre, la bebé, le quería mamar, pero como era de noche, la madre estaba dormida y no se enteraba. Me acerqué más y comprendí que la madre estaba muerta. Al mismo tiempo se oyeron una voces ‘- ¡Que vienen, que vienen los fascistas, corran, corran!’. Toda la gente empezó a correr, yo intenté despertar a la mujer, con los nervios, no me acordaba que había muerto, lo que hice fue coger a la niña, y me la llevé por la carretera; a esto que pasaba una mula, con una mujer encima. Le dije a la mujer que si podía cuidar de la niña, pues su madre, se había quedado en la curva de la carretera dormida para toda la vida, es decir muerta. La mujer, se emocionó y llorando tomó a la niña en sus brazos y siguió su camino. No la volví a ver, el resto de toda mi vida. Al haber hecho esto, me fui tranquilo. (…) En Arjona estuvimos tres meses, en Arjona, busqué una mujer para que me lavara la ropa. Y encontré una familia que vivía al lado de la iglesia, me dijo la mujer, que le llevara a sus hijas la ropa, que ellas me la lavarían, una de las muchas veces que fui vi a un hombre que se paseaba por el pasillo, de una habitación a otra. Un día le pregunte a Pepa, pues la curiosidad me había llegado a los límites, Pepa era una de las hijas, ella me dijo, que me lo diría, si le prometía que no se lo diría a nadie. Era un cura, su tío (a los curas en aquellos tiempos los fusilaban). Me destinaron a las trincheras, cada 15 días venían ella y su madre a traerme la ropa limpia y algo de comida. Siempre me advertían que no dijera nada a nadie. Al acabarse la guerra me fui a Arjona, con todos los armamentos, conducido por los fascistas. Al entrar al pueblo, lo primero que me encontré fue, las dos hermanas con el brazalete, de los falangistas, me entró un temor, que ni me dejaba andar. Ellas se dirigieron hacia mí, me dijeron que me fuera con ellas al ayuntamiento. El armamento que llevaba lo dejé en la plaza. Nos fuimos a la casa, cuando llegamos salió el hombre que yo había visto, vestido de cura. Me dio mucho miedo. Lo primero que hizo el cura, fue abrazarme. Me dio las gracias, por lo que había hecho, me dijo que no tuviera miedo, que no me harían nada, mientras estuviera con él. En la casa me estuve tres días. Pero yo no podía estar allí, pensaba que me tenían sujeto, para luego prestarme al ayuntamiento de los fascistas. Una tarde les dije que me iba a buscar a un amigo, me fui y no volví más. (…) Llegamos a Granada, los soldados que iban conmigo en el camión se pararon en su cuartel, el teniente le dijo al conductor que me llevara a donde salían los tranvías dirección: MI PUEBLO. Y por casualidad, por pura suerte, al llegar había un tranvía dirección Escúzar, el soldado-conductor, le dijo al cobrador, que no me cobrara, pues venía de la zona roja, en el tranvía me encontré con un hombre, el cual vivía en mi pueblo, al llegar al final de destino del tranvía, nos bajamos y seguimos el camino andando, fuimos todo el camino juntos; al final llegamos a ESCUZAR, todas las eras del pueblo 26

estaban llenas de fascistas, que al ver que llegaban los rojos, coreaban la siguiente melodía: ‘Con tanta carne que habéis comido, que poco os habéis lucido’… Al vernos una mujer del pueblo, que me conocía, salió corriendo, y fue a mi casa, para avisar a mi madre, de que estaba vivo y que venía para mi casa. Mi madre salió corriendo y me abrazó, estaba llorando y…aquella alegría fue tan inmensa, que no se cómo, se quedó en mis brazos muerta, se desmayó. A la media hora, vinieron dos guardas, mi madre ya se encontraba bien, aquellos guardas le dijeron a mi madre que me tenían que llevar al ayuntamiento. Mi madre, empezó a llorar otra vez, se puso muy nerviosa, dijo que no, mi hijo no se mueve de mi lado. Yo muy nervioso, me acordé de la nota que me había dado el hijo de la abuela, se la dio a los guardas, y me dijeron que me fuera a mi casa. En mi casa, me lavé , me vestí, y acompañado por mi madre fui al ayuntamiento del pueblo, allí estaba el alcalde y el mayor capitalista del pueblo. En el pueblo me quedé, trabajando con los demás. Al poco tiempo los fascistas de nuestra edad, nos cogieron rabia y querían que nos cortaran el pelo, para que hiciéramos el ridículo y ellos reírse de nosotros. Pasó un poco de tiempo, y nos llamaron del ayuntamiento (a todos los rojos). Nos llamaron para que con unas tijeras de esquilar a los burros nos peláramos unos a otros. Las mujeres, hombres, y chiquillos del pueblo, estaban el la plaza del ayuntamiento esperando el desfile, al ir bajando los pelados, con grandes escalones, o , rapados, se reían y reían… Al anunciarme a mí, es decir, al llamarme para que bajara a la plaza, como el guardia estaba hablando con una mujer, pasé por detrás suyo y me fui corriendo a casa de un familiar mío. Cerré la puerta y le dije a la mujer que me cortara ella el pelo todo igualado. Carmen la de Femiano, que así se llamaba la mujer, me emparejó el pelo. Le di las gracias y me fui a mi casa. Allí en mi casa estaba mi novia, y mucha gente. Mi novia, la que hoy es mi mujer, al verme tan rapado, fue a buscar una gorra para que me la pusiera. Pasó el tiempo, hasta que un día nos llamaron los del Ayuntamiento, y nos dijeron que nos teníamos que presentar en Granada para incorporarnos en el ejército, y en vez de incorporarnos en el ejército, por haber estado en la zona roja, nos llevaron al ‘Batallón de Trabajadores Penados’. Y a partir del día 15 de diciembre salimos de Granada para Madrid. Allí empezamos a sufrir y para colmo Madrid estaba nevado, más de 30 cm de nieve. Con nieve incorporada nos quedamos 3 días en Madrid. Para no tener frío lo único que teníamos, ¡dar pasos ligeros!, estábamos encerrados en un patio, cercano al cuartel de Unamuno. A los ocho días partimos para Zaragoza, donde tomamos el primer alimento, si así se le puede denominar a un pobre café, es decir un cazo de agua caliente y un poco negra. ¡Ah! también nos dieron 100grs de pan para compartirlo, es decir, para dos.” José García Martín Departament de Ciències Socials IES Rovira i Forns.

LES ALTRES LLENGÜES D’ESPANYA 1. LES UNES A Espanya no només es parlen les cinc llengües oficials. És oficial arreu l’espanyol o castellà. Les altres quatre (català o valencià, gallec, basc i aranès) només ho són a algunes comunitats autònomes1. D’aquestes, dues també es parlen a llocs on no tenen l’estatus d’oficial: el català a una part d’Aragó i a una altra de Múrcia2, i el gallec a una part oriental d’Astúries, al Bierzo (Lleó)3, i a Porto, Pías i Lubión (Zamora). Quant a l’aranès (subdialecte del dialecte gascó, llengua occitana), encara que no ho sembli, és oficial a tot Catalunya. Al següent punt veurem, que, a més de les llengües de primera, segona o tercera categoria, les “unes”, n’hi ha de quarta, cinquena, sisena, etc.: són les “altres”. 2. LES ALTRES Són, d’una banda, les tradicionals, però no reconegudes com a oficials, i ignorades, oblidades, menyspreades, eliminades... De l’altra, les no tradicionals (per ser estrangeres); que amb el temps siguin tradicionals depèn d’això, del temps (i de moltes altres circumstàncies). 2.1. LES ROMÀNIQUES a) La llengua gallegoportuguesa4 no sols es parla (com a gallec) on hem vist, sinó també, com a portuguès, a Hermisende (Zamora), Alamedilla (Salamanca), Herrera i Valencia de Alcántara (Càceres), la Codosera, Cedillo i Olivença5 (Badajoz). El gallegoportuguès dels Tres Lugares de Càceres6 (anomenat “a fala”), és “bé d’interès cultural”. b) L’asturlleonès està fragmentat en dialectes massa diferents i és difícil fer-ne un estàndard. A Astúries es diu asturià7. A la resta de llocs pot desaparèixer en poc temps, perquè no gaudeix de suport oficial i molt poc social. A Lleó és el lleonès8 i a Cantàbria el càntabre o muntanyès. A Extremadura, al nord de Càceres, l’extremeny o altoextremeny9. c) L’aragonès se sent als Pirineus d’Osca.

El català a Catalunya, les Illes Balears, i el País Valencià; el gallec a Galícia; el basc al País Basc i a una part de Navarra, i l’aranès a Catalunya. 2 www.franja.tk (lo català a la Franja), www.carxe.blogspot.com (el Carxe). 3 www.amesa.org (Mesa prá Defensa del Galego de Asturias e da Cultura da Comarca), www.ciberirmandade.org/falaceive (Fala Ceive, o galego no Bierzo). 4 Quan ens referim a l’Edat Mitjana parlem del “galaicoportuguès”. 5 www.alemguadiana.com (Além Guadiana, língua e cultura portuguesas em Olivença). El portuguès d’Olivença (subdialecte del portuguès de l’Alentejo) desapareixerà durant aquest segle. És possible, però, que el portuguès en general sigui aquí declarat “bé d’interès cultural” pel govern autònom. 6 www.sierradegata.org/Cultura/fala.asp (Asociación Fala i Cultura). 7 www.exunta.org/spip (Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana), www.asturies.com (diariu dixital), www.radiosele.net (Radio Sele). 8 A alguns llocs de l’antiga regió de Lleó i de Cantàbria. www.paislliones.com/traductor.php (traductor español-llionés). 9 http://ext.wikipedia.org/wiki/Luenga_estreme%C3%B1a (luenga estremeña). Cal no confondre l’asturlleonès (dit així o amb els altres noms) amb els dialectes lleonès i extremeny, entenent ara l’espanyol parlat a Lleó o a Extremadura. Cas a part és el del mirandès, de la Terra de Miranda (Bragança), que és la segona llengua oficial de Portugal: http://mirandes.no.sapo.pt.

Alguns consideren, però, que el benasquès és una altra llengua10. d) El judeoespanyol és una llengua “sense terra”; té parlants a Ceuta i Melilla.

www.romaniaminor.net/mapes/peninsula.swf Les llengües romàniques de la península Ibèrica (Francesc González)

2. 4. LES NO ROMÀNIQUES L’àrab (llengua semítica) és tradicional a Ceuta. A Melilla el berber, que ve de l’antic egipci i també el parlaven els antics guanxes (Canàries)11. El romaní caló, llengua dels gitanos espanyols, és índica i “sense terra”12. 2. 5. LES DUBTOSES I LES “NOUVINGUDES” Dubtoses són l’andalús, el murcià i el judeoespanyol13: llengües o dialectes de l’espanyol? Es discuteix. “Nouvingudes” són llengües ara estrangeres que també poden ser, algun dia, anomenades “d’Espanya”: rus i altres eslaves, romanès, xinès (mandarí i cantonès), ameríndies, del centre d’Àfrica, etc. 3. BREU BIBLIOGRAFIA Pensant que encara n’hi ha que llegeixen llibres... FERNÁNDEZ, J. F., & REDONDO, G. (ed.), Llengües ignorades, Emboscall / Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Vic / Terrassa, 2006 GARGALLO, J. E., Les llengües romàniques, Empúries, Barcelona 19962 MORENO CABRERA, J. C., Lenguas del mundo, Visor, Madrid, 1990 WALTER, H., L’aventure des langues en Occident, R. Laffont, Paris 1994 [La aventura de las lenguas en Occidente, tr. M. A. Martí, Espasa, Madrid 1997] Manuel Sánchez msanc246@xtec.cat (març de 2010) 10

http://sites.google.com/site/sociedat (Sociedat de Lingüística Aragonesa). www.guayente.org:8080/jspWebDict/?lang=an_ES_Benasques (Dicsionari del benasqués). 11 www.arabismo.com/lengua.html (àrab), www.kasbahitran.com/kasbah_es/03cultura/03cultura.html (berber). Aquestes (i el portuguès) també poden cabre a l’apartat 2.6 si els parlants no són ciutadans espanyols i no viuen a les terres que hem vist. Es discuteix. 12 http://usuarios.multimania.es/calo (en castellà). 13 www.andalucia.cc/andalu (Zoziedá pal Ehtudio’el Andalú); www.llenguamaere.com (llengua murciana); http://lad.wikipedia.org/wiki/Lingua_Judeo-Espa%C3%B1ola (lingua judeoespañola).

2 29

Dilluns 14 de juny l’alumnat de 1r i 2n d’ESO van compartir la posada en comú de diferents activitats dutes a termes a l’IES durant el segon i el tercer trimestre. El Festival, presentat per en Dani Puerta i la Tania López, va començar amb els vídeos d’unes animacions fetes amb plastilina, els stop motion, fetes per l’alumnat de 2n d’ESO dins de l’àrea de Visual i Plàstica sota la direcció de la professora Mireia Marzal. Seguidament es van veure tres vídeos realitzats per l’alumnat de 1r ESO. Eren unes dramatitzacions d’un nou final per a la novel·la Coraline. L’alumnat de primer durant el segons trimestre ha estat participant en un projecte col·laboratiu promogut pel departament d’Educació sota el títol Els mons de Coraline. Fruit d’aquest treball treball han estat aquests vídeos i els wokies fets des de l’àrea de llengua anglesa amb l’ajuda de la Mònica López, professora de la matèria. El projecte col·laboratiu ha estat dur a terme des de l’àrea de llengua catalana, per les professores Marta Cruz i Roser Font. Finalment

fer

passi

fotografies on es podia veure l’alumnat de 1r d’ESO construint uns titelles, activitat duta a terme des de l’àrea de Tecnologia. Aquests titelles podien recrear personatges de Coraline o altres temes. L’acte va acabar amb unes paraules del director, Jordi Monsó, felicitant l’alumnat i el professorat per aquestes activitats. Les stop motion les podreu veure entrant a la pàgina web del centre. Roser Font

En quin equip jugues? Cf Badalona De que jugues? De davanter centre Quans gols portes? 29 En quina categoría esteu? Lliga nacional juvenil Has anat convocat a la selecció o hi estas actualment? Estic actualment Quan vas començar a jugar a futbol? En quin equip? Als 6 anys a la Damm En quins equips has jugat? Dos anys a la Damm, sis anys a l’Espanyol i ara mateix porto tres anys al Badalona. Quin és el gol que recordes , que t’agrada més o el mes important que has marcat? Contra la Reial Societat a vuitens de final en el torneig de Brunete, vam guanyar un a cero. Penses estudiar? El que? Sí, alguna cosa relacionada amb el món de l’esport. Quants dies entrenes? 4 dies a la setmana. Combines bé el futbol amb els estudis? Sí, almenos ho intento.

Òscar Garcia Luis Alas 34

Els Lakers, van començar amb el nom de Detroit

Gems, jugant en la NBL. Van disputar una

1997-98,

els

Lakers

van

de la franquícia, amb 11 victòries, i una balança final

causa del pobre resultats tan esportius com financer

de 61-21.

va fer que el 1947 Ben Benguer i Morris Chalfen

El 22 de Gener de 2006, Bryant va entrar en la

compressin els Gems per 15.000 dòlars i els

història de la NBA perquè anotar 81 punts en la

traslladassin a Mineapolis.

victòria davant de Toronto Raptors. En una hàbil

Els Gems es van passar anomenar Mineapolis

operació Kwame Brown, Javaris Crittenton i Aaron

Lakers l’any 1947.

McKie, a més dels drets sobre Marc Gasol i de dos

Mineapolis Lakers va ser l’equip més important de

eleccions de primera ronda per a el Draft, van ser

la recent fundada NBA. Es van convertir en la dinastia

temporada

aconseguir el millor inici de temporada de la història

temporada en la NBL sota el nom de Gems. A

primera

NBA,

guanyant

per a Memphis Grizzlies a canvi de Pau i una

cinc

elecció de segona ronda. La arribada de Gasol i un

campionats en sis anys (1949, 1950, 1952, 1953,

Bryant estel·lar van ser les claus per a que els

1954).

Lakers finalitzessin la temporada en el primer lloc de

En el 1960, s’anomenaria Los Angeles Lakers, que

la Conferencia Oest. En les Finals es van trobar

és l’actual nom. En 1972, van guanyar el seu primer

amb Boston Celtics, 21 anys després, i van jugar les

títol de la NBA.

seves primeres Finals des de 2004 i la 29ª en la

El 7 de novembre de 1991, Magic Johnson va

seva història. Desprès

commocionar al món anunciant que era portador del

de dues victòries dels

Celtics a Boston, la sèrie va ser per a Los Angeles

virus VIH i que es retirava immediatament. Malgrat

amb l’obligació dels Lakers de guanyar els tres

la seva retiradar, va ser seleccionat per disputar

partits per a continuar vius en la lluita per l’anell.

l’All-Star Game de 1992, on va ser nomenat MVP

Van guanyar el tercer i cinquè partit de la sèrie,

del partit. En 1992, 1993 i 1994 los Lakers van

perdent el quart al deixar escapar una diferència de

passar la seva particular travessia pel desert,

24 punts sobre els Celtics (major remuntada en la

només dos participacions en play-offs i van caure

història de les Finals). Ja en el sisè, els Celtics van

en 1ª ronda. Durant l’estiu de 1996, Jerry West va

sentenciar amb un clar 92-131.

aconseguir el fitxatge del pivot Shaquille O’Neal,

Cristian Ayala, 2n C

que va arribar com agent lliure procedent d’Orlando Magic. A més, va traspassar a Divac als Charlotte Hornets per els drets del jove de 18 anys Kobe Bryant.

Un onster Truck (en espanyol: camió o camioneta monstre) és un automòbil, típicament amb forma de pickups, modificats o construïts a propòsit amb rodes enormes i suspensió. Son sats per a competició en esports d’entreteniment i en alguns casos són inclosos en carreres de motocròs, carreres en llot (mud bugging), tires de tractor (tractor pull)s i robots «menja actuacions». Són populars als Estats Units i han arribat a un cert grau de popularitat a llatinoamèrica gràcies als esdeveniments de la American Monster Truck Association (AMTA) produïts en el 2008. Usualment, un esdeveniment de Monster Truck inclou que el mateix destrueixi vehicles petits amb les seves grans rodes. Aquests camions poden sobrepassar fàcilment la majoria de les barreres, per això són equipades amb switches remots, cridats «interruptor de ignició remota» (Remote Ignition Interuptor), per a prevenir accidents si el conductor perd el control en qualsevol moment. En alguns esdeveniments, solament un Monster Truck està en el curs alhora, encara que la majoria inclou dos conductors competint en pistes simètriques, amb el conductor perdedor sent eliminat com en els tornejos d’eliminació de singles. En els últims anys, moltes competicions de Monster Truck acaben amb un esdeveniment estil lliure (freestyle), els conductors són lliures de seleccionar el seu propi curs al voltant de la pista i els seus obstacles. Els conductors generalment intenten fer donas (donuts), wheelies i salts durant aquest segment. Ítems addicionals per als conductors són agregar objectes per a destruir com cases rodants, aquestes són freqüentment posades per a l’esdeveniment d’estil lliure. Altres obstacles de vegades posats en la pista són autobusos escolars i petits aeroplans

Estarlin Valdez Albert Pérez

Michael Schumacher [Alemania]

Fernando Alonso [España]

Títols mundial:7

Títols mundials:2

Any debut: 1991 GP debut: Bélgica GP disputats: 250 Victòries: 91 Punts: 1369

any debut: 2001 GP debut: Australia GP disputats: 140 Victòries: 21 Punts: 577

Jenson Button [Gran Bretaña]

Lewis Hamilton [Gran Bretaña]

Títols mundials:1

Títols mundials: 1

Any debut: 2000 GP debut: Australia GP disputats: 172 Victòries: 7 Punts: 327

Any debut: 2007 GP debut: Australia GP disputats: 52 Victòries: 11 Punts: 256 Estarlin Valdez i Roger Ballesté

En 2004, SFDK va decidir treure la seva propia discografia i segell (SFDK records), amb

Acción

Sànchez

com

principal

referència. En 2005, van editar el seu primer El

grup

SFDK,

esta

format

per

LP ”2005” sota el seu propi segell i

Zatu

( Saturnino Rey, Mc ) i Acción Sànchez

discografia.

( Oscar Sànchez, Dj ).

El 29 de Novembre de 2006 van treure el seu

Zatu i Acción Sànchez, es van coneixer en

maxi “Original Rap University” amb tres

l’institut a principis de la dècada dels 90, on

temes inèdits que no apareixeran en el seu

van decidir unir-se per formar un grup de hip

pròxim disc, a més de les instrumentals i d’un

hop, al qui van nombrar SFDK ( Siempre

remix del tema principal. Amb aquest maxi,

Fuertes De Konciencia ) amb el cual van

es van situar en el segon lloc de singles més

començar a gravar les seves primeres

venuts en la primera setmana de llançament.

maquetes entre 1993 i 1996.

El seu penúltim disc va sr “Los Veteranos” va

En 1997, Zona Bruta van voler apostar per

sortir a la venta el 21 de Març de 2007.

ells, amb l’edició (“Llamalo como quieras,

Discografia:

1997”), la seva referència professional, que

"Siempre

dos anys més tard van presentar el seu

"Desde los chiqueros" (Zona Bruta, 2000)

primer LP ( Siempre Fuertes, 1999 ). Malgrat

"2001 Odisea en el lodo" (Zona Bruta, 2003)

de les escasses ventes que va tenir, Zona

"2005"

Bruta li va donar més margen, permetin-los

"Los veteranos" (SFDK Records, 2007)

editar el seu segon LP (“Desde los chiqueros

Cristian Ayala, 2n C

2000”)que

tampoc

obtenir

gaires

respostes del públic en nombre de ventes (escasses 5.000 copies venudes), que els va permitir convertir-los en un dels referents del hip hop en espanyol, degut a la seva contundència del sue directe. En 2003, van editar el seu tercer LP (2001 Odisea en el lodo), la seva ultima referència amb Zona Bruta, amb el que van obtenir mes de 15.000 copies i van arribar a recórrer totes les capitals d’Espanya i alguns països extrangers:

Xile

(2003)

Estats

Units,

Califòrnia (2004).

fuertes"

(Zona

(SFDK

Bruta,

1999)

Records,2005)

Vino tinto

Estopa es va formar entre Cornellà de Llobregat i Zarzacapilla. Els dos components són David Muñoz i Jose Muñoz .Van començar a treballar com a cambrers al bar dels seus pares a Cornellà. Més tard van treballar en una empresa proveïdora de la Seat. Van començar a compondre cançons en les seves hores de treball per entretenir-se. Després de compondre moltes cançons van decidir treure un disc. Van invertir diners de la seva butxaca per fer una maqueta amb els seus amics i un dels amics li va donar la maqueta a una discogràfica i van decidir produir el disc. Estopa va començar com a grup el 1999, va ser numero 1 en vendes i va tenir diversos premis. Van vendre més de 1.200.000 còpies.

Hay pistolas... que descargadas se me disparan Todos los relojes me separan Y no me encuentro ya ni en la cama Amapolas….son los suspiros de tus escamas Que son los tiros que dan al alma Si quieres verme estoy en las ramas Fíjate un objetivo distinto, que soy como un vino tinto Que si me tomas en frío engaño, y con los años me hago mas listo Cariño Tómame calentito a tu ritmo, que soy como un vino añejo Hace ya tiempo me ando buscando, Y no me encuentro ni en el espejo Porque hoy hay olas En este mar que tu ves en calma Tu eres el pez que muerde mi cola Yo soy un pájaro y tu las ramas Si estamos a solas, tartartartartartamudeo y no son trolas Yo nunca miento por la mañana, ándate al loro a última hora Yo no soy malo, aunque me esconda entre la maleza A veces voy un poco del palo, tu eres mi puzzle, Y yo soy un pieza Pero tu cuerpo es un escándalo Hay un demonio que siempre me dice pruébalo Y un angelito que me dice quieto y reza A quien le hago caso de los dos? Fíjate un objetivo distinto, que soy como un vino tinto Que si me tomas en frío engaño, y con los años me hago mas listo cariño Tómame calentito a tu ritmo, que soy como un vino añejo Hace ya tiempo me ando buscando, Y no me encuentro ni en el espejo Recapacita, no vayamos a perder la cabeza Porque esta es nuestra primera cita Y yo ya llevo unas diez cervezas No sé si me incitas o me incito yo por naturaleza Niña lo que se da, no se quita Y lo que te quitas, ahí se queda morena Fíjate un objetivo distinto, que soy como un vino tinto Que si me tomas en frío engaño, y con los años me hago mas listo Cariño Tómame calentito a tu ritmo, que soy como un vino añejo Hace ya tiempo me ando buscando, Y no me encuentro ni en el espejo.

(David Muñoz/José Manuel Muñoz)

El divendres dia 2 d’abril del 2010 just el dia següent de l’arribada a França jo junt amb la meva família vam anar a la Cité de l’espace (ciutat de l’espai, un parc temàtic) a Tolosa. El viatge va ser bastant llarg unes 2 hores. En arribar després ens vam haver d’esperar des de la una i mitja del migdia fins les tres i mitja per poder comprar l’entrada. Vam aprofitar per anar a menjar al costat on hi havia un descampat amb taules per menjar i vam anar a menjar allà. Vam estar des de les duess fins a les tres menys quart. En acabar de menjar vam anar a recepció per agafar les entrades. Què hi ha en aquesta ciutat? 

Un jardí on hi ha diferents llocs que expliquen com és l’espai, també hi ha unes fotos en uns vidres on es veu el lloc on estàs tu i cada vegada l’allunyen deu quilòmetres cap a l’espai.



Una reproducció a escala real de la nau espacial

Soyouz i de l’estació espacial

Mir. 

Una pantalla gegant en 3D.



Una àrea de jocs per als nens.

 

Imax, planetari i estel·lar. Gyro-extreme: una atracció que serveix per entrenar els astronautes abans d’anar a l’espai.

Carlos Núñez 40

Illa Fantasía: Va ser l'any 1981, quan es va crear un "complex d'oci" que donava cabuda a un poliesportiu amb pistes de tennis i esquaix, una plaça de toros, restaurant, i una mínima atracció aquàtica. Davant la bona acollida d'aquesta idea inicial, es va ampliar amb més atraccions aquàtiques, una discoteca ubicada al que abans era el pavelló poliesportiu, i la plaça de toros es va convertir en l'actual auditori. Posteriorment Illa Fantasia va ampliar amb el que coneixem com a piscina d'onades, la zona pícnic, el llac, una sèrie de tobogans i el pàrquing.

Aquabrava: A Roses, una de les poblacions turístiques mes importants de la Costa Brava, trobareu el parc aquàtic AQUA BRAVA, per a gaudir en família o amb amics,del dia més sensacional i refrescant de l’ estiu. Us deixem la pagina web: http://www.aquabrava.com/ 18 sorprenents atraccions us hi esperen! Recargolats tobogans, inacabables baixades, piscines relaxants i rius cabalosos Tibidabo: Parc d’ Atraccions Tibidabo, S.A. (PATSA) és una societat participada cent per cent per l’ajuntament de Barcelona i gestionada per l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (B:SM). L'activitat de PATSA consisteix en dirigir l’explotació del Parc d’atraccions així com dels centres de restauració de les instal·lacions de Barcelona de Serveis Municipals al Zoo de Barcelona.

Catalunya en miniatura: Inaugurat el Maig de 1983, CATALUNYA EN MINIATURA és el complex turístic i cultural en miniatura més gran del món i l’únic a Espanya. La seva finalitat és donar a conèixer als visitants els monuments, els edificis i les realitzacions més representatives del Principat. Al mateix temps vol ser una mostra viva ¡ permanent que exterioritzi la realitat cultural i folklòrica de tota Catalunya a fi de donar a conèixer millor les peculiaritats dels seus pobles i les tradicions de la seva gent, enfortint els llaços d’amistat i d’esforç comú.

Zoo de Barcelona: El parc Zoològic de Barcelona obrí per primera vegada les seves portes el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l’any 1892.

Cim d’àligues: La sessió de vol i la visita guiada a la zona de les aus, són les dues activitats principals de Cim d’àligues Les aus disposen de gàbies adequades a les seves necessitats. El caràcter solitari de moltes d’elles, fa necessari que disposin d’un espai propi i no compartit amb altres aus, encara que siguin de la mateixa espècie. La visita guiada a la zona d’aus (els caps de setmana i festius pot ser en català si ho demanen als monitors) ens permet ens permet introduir conceptes generals sobre les aus rapinyaires, com el tipus d’alimentació, comportament, hàbitat, espècies, curiositats.

La col·lecció d’animals que s'hi exhibien procedien de la col·lecció privada que en Lluís Martí i Codolar tenia en la seva finca d'Horta, anomenada la Granja Vella i que oferí a l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Manuel Porcar, el qual aprovà l’adquisició dels animals i la seva instal·lació en el recinte de propietat pública que havia quedat lliure després de l’exposició Universal de 1888 en el Parc de la Ciutadella.La concepció d’un Parc Zoològic ha anat evolucionant amb els temps, en un procés en què la dignificació de les condicions de vida dels animals ha esdevingut el primer dels Antonio Burgos, Carlos Castellón 41

El origami és un art japonès que es fa amb paper, on has de plegar-ho i fer formes, també se li pot dir papiroflèxia. Costa una mica de fer i has de tenir paciència i una mica de practica. Normalment es fan gualles, avions, ocells, gossos, etc. “Ori” significa plegat i “gami” significa paper. Algunes formes de paper: La grulla: La grulla és una de les més conegudes, i més fetes del món. Has de tenir una mica de pràctica. Una pàgina web per fer la grulla: http://hazlotusolito.blogspot.com/2009/12/papiroflexia-comohacer-una-grulla.html

El gos: El gos no es fa gaire sovint, però és conegut. Costa una mica de fer i has de tenir paciència. Una pàgina web per fer un gos: http://www.todointeresante.com/2008/10/origamicomo-hacer-un-perro-de-papel.html

La girafa: És una figura de les més fàcils, però has de tenir pràctica. Aquesta és una pagina web per fer una girafa: http://www.innatia.tv/videos/video--a-figura-jirafade-origami-151.html

El drac: És una de les figures mes difícils de fer, perquè has de fer les parts del drac a part. (Les potes i les mans son les parts que s’han de fer a part). Aquesta és una pagina web per fer-ho: http://www.youtube.com/watch?v=Jn57x2oZI5c

Antonio Burgos i Andreu Escobar

-Mario Strikers Charged Football:és un

joc on surten els personatges de Mario Bros jugant a futbol fantàstic amb xuts especials i un munt de personatges. És un equip de 4 persones amb un capità (un dels personatges principals Mario Bros). Es pot jugar amb 4 jugadors.

-Resident Evil 4: és un joc de aventures. El protagonista escenaris i vas matant zombis. comprar armes en el joc. A cada fent missions.

shooter i va pels Es poden nivell vas

New Super Mario Bros:és un joc de plataformes del Mario Bros. Es pot jugar amb 4 jugadors i els personatges són: Mario, Luigi, Toad (groc), Toad (blau). Hi ha 8 mons quan passes a l’últim món et surt un altre món. Hi ha objectes especials.

-Sonic Riders Zero Gravity: és un joc de curses on surten els personatges de Sonic. Hi ha un munt de personatges. Es pot jugar amb 4 jugadors. Es poden comprar vehicles nous i objectes. Hi ha 45 o més circuits.

-Super Smash Bros Brawl: és un joc de lluita, hi ha un munt de personatges. Per aconseguir els personatges has de passarte totes les missions i poden jugar 4 jugadors i es pot elegir el camp que vulguis, n’hi ha molts.

Antonio Burgos, Andreu Escobar i Carlos Castellón

War of the Monsters és un joc on pots elegir el monstre que més t’agradi o lluitar contra amics en funció dos jugadors, hi han 10 personatges que d’aquests 10 dos es tenen que desbloquejar, també és desbloquejen els tratges dels monstres. En el mode aventura es te que acabar amb la competència que els altres monstres et treuen i acabar amb ells en total hi han 9 missions.

Resident Evil 5 com tot el mon sap es un joc de zombies on l’objectiu es o matar tots els zombies o salvar a la gent... Aquest nou joc per a Play 3 te un mode online que es juguen dos persones. El mode historia no es molt llarg però si molt fàcil.

Uncharted 2 per a la Play Station 3 es un joc amb uns gràfic impressionants i una historia curta però entretinguda i apart te la opció de online que es molt semblant a la de Call of Duty. Es un excel·lent joc que es pot jugar tan en historia com en online perquè t’enganxa de les dues maneres.

El joc Call of Duty modern warfare 2 que està tenint tant èxit entre els joves es basa en una història de guerra amb algunes armes actuals. La historia es una mica llarga però es adictiva. El mode online es més entretingut perquè pots desafiar a amics en guerres en les que pots anar amb ell o contra ell.

Carlos Núñez Sergio Montero 44

Warhammer és un hobby, en els kits

en altres personatges i altres unitats

els ninots vénen desmuntats i sense

de major importància. Per exemple, en

pintar. Aquest joc té dues funcions:

una partida de 2000 punts, un exèrcit

Poden ser peces de col·leccionista i es

inclourà com a mínim un personatge,

pot jugar amb ells en un complex joc

podent incloure fins a 4. Com a mínim

de rol. Per a jugar una partida de

també

Warhammer primer cal fer dues coses:

bàsiques i si li queden punts podrà

triar exèrcits i punts de partida. Triar

posar 4 especials i 2 singulars. Aquests

exèrcits

personatges i unitats vénen indicats en

és

fàcil.

Normalment

haurà

d'incloure

cadascun

tres exèrcits en el seu haver, així que

expliquen cadascuna de les habilitats i

selecciona

regles

que

agradi.

els

p un t s

d'aquest

vegada tinguem creats els exèrcits

partida, com el temps que trigarà, la

podrem començar a jugar. Per a això

quantitat d'unitats que hi haurà en el

cal quedar i cal tenir una taula d'unes

camp de batalla o les possibilitats

dimensions certament grans. El millor

d'incloure personatges èpics o unitats

per

d'elit. Una partida pot ser de 1000,

180x120cm. Els oponents es disposen

2000, o 5000 punts, però normalment

un davant de altre en els costats llargs

es juguen a 2000, ja que permeten la

de la taula i, mitjançant les regles de

possibilitat d'incloure a un personatge

desplegament

èpic (comandant) i no sol tenir moltes

Warhammer, posen al seu exèrcit en el

unitats, així la partida no es fa llarga.

camp de batalla. Aquest és un dels

Una vegada determinat això, cadascun

millors moments del joc, veure els

dels jugadors ha de fer la llista per a

exèrcits desplegats a punt de lluitar i

jugar. Com a mínim ha de tenir un

és el moment en el qual els bons

personatge, que farà de general del

generals

seu exèrcit. També estarà obligat a

seves batalles.

posar un nombre d'unitats bàsiques

molt important.

el s

determinen

més

d'exèrcit

D e s p ré s

que

llibres

unitats

jugador de Warhammer té entre un i

dels

p u nt s ,

diverses

coses

dels

personatges

exèrcit

jugar

és

del

Carlos Núñez

sobrin podran ser emprats

Andreu Escobar 45

taula

Una

reglament

guanyar

les

desplegament és

determinades pels punts de la partida, i una vegada fet això, els punts que

unitats

concret.

una

comencen

Roger Ballesté

Això és un home que estan a punt d’afusellar, i li diuen: -Abans de m o r ir , demana un desig. -D’acord! Que dispari el DRENTHE!, que segur que falla

-Perdoni, és veritat que en aquesta zona un es pot trobar amb caníbals? -En absolut! Pot estar tranquil, el últim ens el vam menjar la setmana passada. _____________________

- Saps, jo no sóc tontu! - I com ho saps? - Ho compro tot al MEDIA MARKT! _____________________

Com es diu sogra en Rus? STORBA _____________________ Quants són 99 en xinès? Caxi Xen _____________________

____________________

Que li diu un Jaguar a un

- Quina diferència hi ha entre un arbre i un borratxo? Que l'arbre comença a terra i acaba a la copa; i el borratxo comença per la copa

La mare de Jaimito li diu a Jaimito: A veure, si et portes bé. Perquè cada vegada que fas una cosa dolenta em surt una cana. Ahhh, llavors tu hauries d'haver estat tremenda, perquè fixa't com aquesta l'àvia. ____________________

i acaba a terra _______________ Com es diu Hospital en Japonés? Otikuro otimato ___________________

Jaumet, perquè fas els nombres tan petits? - per que no es notin tan els errors ______________________

altre Jaguar? Jaguar you ....

____________________ Quin és el “colmo” d'un constructor? Que es digui: "Armando Paredes Icaza".

Macarena Parra

Aunque me veas con otro, no dudes de mi querer, que los caprichos se dan mil veces, pero el corazón una sola vez. El amor es algo que no se puede ocultar. Si no lo dices con los labios se delata al mirar. El amor verdadero no tiene final feliz. Porque simplemente no tiene final.

Quisiera ser marinero y navegar por tus venas , llegar a tu corazón y pedirte que me quieras.

Cuando busques el amor, no lo busques en la belleza. Búscalo en el corazón que es lo que realmente interesa.

Haré que mi amor no lo olvides, que mi nombre en tus recuerdos quede y si es verdad que el amor con el tiempo muere, haré que el tiempo detenido espere.

En todas partes te oigo, en todas partes te miro, no estas en todas partes, pero te llevo conmigo. El amor es una locura que el cura no lo cura y si el cura lo cura comete una gran locura Con lápiz escribí tu nombre, con pluma lo subraye y al ver que no me querías con lagrimas lo borre. Cuando me miras a los ojos me pongo nerviosa y cuando miras a otra me pongo celosa. Con la mano te digo adiós, con los ojos hasta luego, con la boca hasta pronto y con el corazón te quiero.

En la arena puse tu nombre después lo borre para que nadie supiera que de ti me enamore. En la vida todos tenemos un secreto inconfesable, un arrepentimiento irremediable, un sueño inalcanzable y un amor inolvidable.

Amaras a quien te No le des un libro a quien ignora e ignoraras a no sabe leer y no le des tu quien te ama. amor a quien no sepa querer.

EL RACÓ MATEMÀTIC

I ALESHORES, ES PRODUEIX UN MIRACLE

Riure és sa. Riure’s d’un mateix, saníssim. Malgrat que uns dels objectius d’aquesta secció és fer divulgació de les matemàtiques per desmitificar la fama que tenen d’avorrides, difícils i incomprensibles, trobo que de tant en tant buscar una mirada crítica també està bé, ni que sigui en forma d’acudit.

Som-hi doncs:

”Crec que hauria de ser més explícit aquí, en el segon pas”