Cadena perpètua 45 by Rovira Forns

Alex Aullé

Sergio Guzmán

Verónica Sánchez

i ic r a

o el

ír e am

Omar Alarcón

Andres almonte

RG JO

SA I LU

VA A L

Mireia Cano

Noemí Sueiro

Ju ni or

Al a

Sergi valverde

Karen Amaya

Cecilio Heredia

Anabel Martínez

Ivan silvano

Manel Valverde

Premis Sant Jordi 2009 1r Cicle 1r Premi: Living Rock—Raquel Sánchez 2n Premi: Lídia Garcia 3r Premi: Néstor Espinós Accèssit: Eva Manzaneda

2n Cicle 1r Premi: Coca—Débora Pérez 1r Premi:

Violeta Pazo

2n Premi: Dybbuk 6— Nerea Amo Accèssit: CLF— Coral Lozano

Batxillerat 3r Premi: Mónica de Haro 3r Premi: Arantxa Matos

És molt curt el meu poema i molt important el tema ja que són els drets humans un tractat fonamental És necessari per ser lliure i així poder viure tenir pensaments propis i expresar-los amb un somriure.

Sobre este tema puedo hablar en primera persona, ya que yo también he estado en esa situación. Yo me llamo Tracy y soy rumana gitana. Vine de mi país ilegalmente, con unos papeles falsos. Me dijeron que por si acaso me metiera debajo de un camión y que le teníamos que pagar una cantidad de dinero, si no llegaba a España solo cogerian la mitad. Me fui sin mis padres, sola a otro país. Al llegar a España me advirtieron de que no iría al colegio porque no había dinero ni porque no tenía papeles legales. Me podía levantar a la hora que quería, pero me dejaban en la plaza de España de Madrid para que yo robara carteras a las personas mayores y a los turistas. Un niño puede llegar a ganar mucho dinero. Al acabar el día nos recogen y a esperar al día siguiente.

Tenir dret a equivocar-te i que es faci un bon judici per a castigar-te. És trist que s’hagi de fer un tractat per viure bé, un tractat per tenir drets i que es respectin. Res més.

Raquel Sánchez 1r Premi 1r Cicle 2n ESO

Eva Manzaneda Accésit 1r Cicle 1r ESO

Al segle XVI, a Amèrica, quan els espanyols l’ocupaven i tractaven els indígenes com a esclaus per trobar or i per fer els treballs pesats, aquell dia, José Gonzalez capità de les flotes deixava anar a el seu fill Felip a fer un tom. El que ell no sabia és que el seu fill mentre anava passejant per la selva va trobar un nen indi assegut a terra jugant sol i ell va anar perquè ell tampoc tenia ningú amb qui jugar. Li va preguntar com es deia ell li va dir que ell no sabia si podia parlar amb ell. Felip li va dir que això era una bestiesa perquè tots tenim dret a ser tractats per igual. Li va dir que això era veritat però que si algú s’assabentava es podria enfadar. Llavors ell li va prometre que no li diria a ningú i podia parlar tranquil·lament amb ell i li va tornar a preguntar com es deia i li va respondre que es deia Dongu i ell li va dir el seu nom. Van estar jugant molta estona i Dongu li va explicar tot el que passava i perquè els tractaven així. I sense adonar-se’n es va fer fosc, van quedar al mateix lloc i a la mateixa hora. Quan va arribar a casa el seu pare es va enfadar perquè arribava tard i el va castigar, ja no podia sortir. L’endemà, després de dinar quan el seu pare se’n va anar, va agafar un tros de pa i xocolata i es va escapar per anar un altre cop amb en Dongu. Quan va arribar li va donar el pa i la xocolata. Desprès van anar caminant i sense voler van trobar una cova, van entrar-hi. En Dongu va veure una cosa rara en una de les roques i van descobrir que era or. Dongu va dir que haurien que donar l’or als espanyols però en Felip li va dir que el podia fer servir per comprar la seva llibertat i la dela seva família i així podrien ser amics. Llavors en Felip i en Dongu van anar a parlar amb el pare de Felip. Dongu amb l’ajuda de Felip va lluitar fins aconseguir comprar la seva llibertat, la de la seva família i la de molts indígenes. Llavors molts indígenes al cap d’un parell d’anys es van adonar del que deia en Felip que a tots ens han de tractar per igual sense discriminacions. Llavors es van enfrontar als espanyols i al final van acordar no tractar d’aquesta manera als indígenes i Felip i Dongu van continuar sen amics.

Lídia Garcia 2n Premi 1r Cicle 1r ESO

En l’arbre dels humans Tothom escrivia abans Però un dia es va cansar I els drets es van escapar. La felicitat i la llibertat de vacances van marxar I la discriminació i la desigualtat es van aprofitar I l’arbre molt enfadat ajuda va demanar I sense esperar les seves branques va agitar. Alguns drets van tornar I en una assemblea es van trobar I la declaració universal van declarar I tots ho van celebrar.

Néstor Espinós 3r Premi 1r Cicle 1r ESO

Es mira al mirall. En ell es reconeix: un noi castany, ulls marrons, alt, molt prim, el nas petit... Però el que ell intenta no es reconèixer-se físicament, sinó veure com és ell per dintre. Encara no ho té clar. Es segueix mirant i recorda el que ha passat aquest matí. No ha estat un dia gaire agradable. A la classe d'informàtica els han deixat 20 minuts lliure i ell s’ha ficat en un xat. No li agraden gens els xats, però últimament es connecta molt sovint, ja que fa un mes que xateja amb un noi que li agrada força. Sempre que parlen, se li dibuixa un somriure a la cara i aquell dia està més contestà desitjant tornar a casa per xatejar amb ell. Per això, a classe, el primer que ha fet es veure si estava connectat. Al veure que sí, el cor li ha començat a anar més de pressa. Després de parlar una estona, el noi li ha escrit : “Em penso que m’agrades”. Ell no s’ho podia creure. Li havia dit que li agradava! El noi en el qual ell tant pensava, sentia el mateix! Mai no havia estat tan content com en aquell moment. Era inexplicable. Van estar parlant de quedar, encara que els feia una mica de vergonya, perquè cap dels dos no havia fet mai un petó a un noi. Estava com en un núvol, amb la cara de ximplet enamorat, mirant la pantalla de l’ordinador. Era tan feliç! Però la felicitat li va durar molt poc. Es va adonar que darrere seu hi havia un company de classe que estava llegint la conversa. Llavors, el seu company va començar a cridar: “Mireu el que acabo de llegir. És marieta’!’ Tota la classe comença a riure, fins i tot alguns nanos l’insulten. Mai s’havia sentit humiliat. Va sortir de classe i va començar a córrer, mentre la professora anava darrere seu cridant-li que s’esperés un moment. Però ell no l’escoltava, de fet, no va escoltar ningú quan va saltar la reixa del patí. Sentia com els professors li ordenaven que tornés, que no es podia escapar de l'institut. Però a ell li era el mateix. Tant li feia que els pares li fotessin bronca o que l'expulsessin uns dies de l’institut. Només corria, sense parar, com si corrent escapés de la seva vida. Com més lluny, millor. Porta mitja hora mirant-se al mirall del lavabo de casa seva. Es mira fixament als ulls comença a sentir ràbia. Per què no pot ser un noi normal i corrent, com tothom? Per què no ha dissimulat quan li han vist la conversa? Podria haver-li dit alguna mentida, alguna cosa! S’enfada molt amb ell mateix.

Pensa que tot ha estat culpa seva. No pot parar de pensar en per què ha xatejat a l’institut. No s’ha parat a pensar que algú podria llegir-ho. I per deixar-se endur per l’emoció, mira el que ha passat! Que n’ha estat, de ximple! Tota la vida ha estat reprimit. Des ben petit, el pare li prohibia jugar amb joguines de la seva germana i li comprava cotxes de joguina, encara que ell sempre li deia que s’entimava més jugar amb nines. L’apuntava a futbol, on era el més “patós” de tot l’equip. Només se sentia bé de debò quan el pare treballava, i la mare jugava amb ell,deixant-lo jugar al que ell volgués. Però la mare mai no ha gosat dur la contrària al pare. “Tot això és culpa teva, per jugar amb ell a coses de nenes. Hem d’educar-lo perquè el dia de demà sigui tot un home’’. Així que, des de que era un marrec s’ha anat acostumant a amagar a tothom allò que de veritat li agrada, el que és ell en realitat. Ja fa una hora que s'està mirant al mirall. Una hora. I encara no sap qui és. Ja no està enfadat amb ell. Ha pogut comprendre que no s’ha de sentir culpable, ell no ha fet res de dolent. Li agradaria poder explicarli a algú tot el que pensa, els seus sentiments, les seves penes… Però no té cap persona de confiança. Malgrat que té amics amb els que s’ho passa molt bé, en moments com aquests se sent molt sol. Comença a plorar, a plorar com mai ho havia fet. Plora amb tant sentiment que sembla que se li’n vagi la vida. Ja no es mira al mirall, ara s’ha assegut a terra, en un racó del lavabo. Plora. No pot arribar a entendre per què a l’any 2009 encara hi ha gent que l’homosexualitat la veu estranya. Quina cara ha de posar demà quan arribi a classe? No té cap mena de dubte que a l’institut no li ho posaran gens fàcil. I el pare tampoc. Desprès de dues hores, encara segueix assegut la racó, però ja no plora. No perquè no vulgui, sinó perquè no pot. Ha plorat tant que és impossible que li caigui una llàgrima més. Potser tot això li afecta més perquè està a l'adolescència, una etapa en què ha madurat. Tant se val el motiu! El cas és que està molt trist... I no només per ella. Ara comença a entendre coses que abans no entenia...I li fa pena la mare. Ara no pot plorar pels ulls, però segueix plorant amb l’ànima.

Débora Pérez 1r Premi 2n Cicle 4t ESO 6

El balanci es movia al ritme de la meva respiració, lenta i pausada. Una noia de 16 anys esperava amb mirada impacient que comencés a parlar, duia un quadern i amb el llapis començava a dibuixar les fines línies del títol: la història de la meva àvia. -Estimada, com pots voler que t’expliqui tota la meva vida en tres pàgines? Filla meva una llarga vida t’espera allà fora i tu estàs malgastant el temps amb la teva arrugada àvia... -Àvia, ja comences a dir tonteries! Jo tinc tota una vida per endavant, però tan sols una hora per escriure la teva! -Jove impacient... A la teva edat era com tu.. I gràcies a la meva impaciència vaig cometre el pitjor error de la meva vida. Era l’any 1935, jo tenia 15 anys. Era una jove molt bonica, molts homes van intentar conquistar-me però en aquell temps el meu cor pertanyia a un sol home, al teu avi André. Vam començar a sortir aquella primavera. Es podria dir que els teus besavis van acceptar la decisió gràcies a que ell era de bona família. Per mi era l’home mes romàntic del planeta. L’any 1936 va començar la guerra civil i van demanar que l’André hi anés. Jo no volia separar-me d’ell però... Però la política era cosa d’homes i jo no podia fer res per parar-li les seves ànsies de defensar la seva pàtria. Tan sols li vaig fer una sola petició i va ser que es casés amb mi abans d’anarse’n. No podia suportar la idea que no tornés mai i sentia que si ens casàvem un llaç ens uniria i on ell es trobés, una part de mi l'acompanyaria. Van passar tres llargs anys fins que va tornar l’André pel camí del poble. Quan se n’havia anat era un nen i quan va tornar era un cos buit. Vaig córrer cap a ell i el vaig abraçar, ell va inclinar el seu cap i em va xiuxiuejar tan sols una paraula: menjar. Ràpidament el vaig conduir a la nostra casa i li vaig posar una sopa i una mica de pa per acompanyar-la. S’ho va menjar tor en dos minuts i va demanar-ne una mica mes. Semblava que al meu marit li agradava la meva manera de cuinar.

Amb gust, li vaig servir un altre vol per sopa. Però va durar poc la meva alegria ja que en veure un nen de quasi tres anys travessar la cuina, es va posar furiós i va pronunciar una paraula que prefereixo no dir. Un segon després vaig sentir escalfor a la galta, el meu cos es va tambalejar i vaig caure a terra. Ell seguia amb la mà estirada, aquella mateixa mà que havia causat aquella escalfor a la meva galta. Com podia pensar que l’havia enganyat? Que aquell nen que era fill meu no era d’ell? Nombroses vegades vaig haver de suportar que em maltractés. El meu fill, és a dir, el teu pare va ser qui em va animar a sortir d’aquella misèria en la que s'havia transformat la meva vida. Després de dos anys, un dia em trobava rentant la roba. L’André va aparèixer pel camí de tornada a casa. Com sempre l’olor de l’alcohol es notava des de dos kilòmetres més enllà, i com aquell que sent la tempesta jo sabia que alguna cosa terribles havia de succeir. Es va apropar amb lentitud, era com si sabés que amb cada passa que donava el meu cor s’accelerava cada vegada més. Disfrutava del meu pànic, era com un gat jugant amb un ratolí. Jo seguia asseguda a prop del riu i va agafar amb força el meu cabell i el va estirar cap amunt. Em va aixecar amb un ràpid i va estrènyer la seva cintura amb la meva. Jo ja el que ell es proposava. Moltes noies dels voltants havien patit aquell mateix tracte per part d’un home, si és que encara es podia anomenar així. Però un ràpid pensament va caure e¡el meu cap, i és que la meva consciència em deia: Tu no seràs una d’aquestes noies, corre! Marxa! Desgraciadament em vaig posar nerviosa i vaig relliscar amb la primera pedra que vaig trobar. L’André posseït per la ràbia va aprofitar la caiguda per aixecar enlaire la seva mà una vegada més. Jo, per la meva part vaig tancat el ulls, una llàgrima va brotar esperant l’inevitable.. Però no va passar-me res.

En canvi, va arribar a les meves oïdes un crit brutal. A l’André li sagnava el globus ocular, el teu pare era la raó. Es trobava amagat entre els arbustos amb un tiraxines a la mà i la cara vermella de plorar. Abans que l’André es girés jo ja tenia agafada la pedra amb la qual havia caigut. Aquesta vegada no seria un obstacle al meu camí, i pensant això el vaig colpejar amb la pedra al cap. Va caure de seguida. Ràpidament vaig agafar el teu pare, el vaig ficar a casa, vaig fer la maleta i vaig decidir anar a viure amb la meva família de Barcelona. La idea d’una nova vida em donava l’esperança que em faltava des que el teu avi havia tornat de la guerra. El forner del poble es va oferir per portar-nos fins a l’estació de tren i des d'allà em vaig encaminar fins a Barcelona. Em va acollir la meva tieta durant dos anys, vaig treballar com a mestra. No tenia títol però amb un diploma fals i una mica d’enginy aconseguiria que la meva vida i la del meu fill continuessin cap endavant. Vaig conèixer el meu marit donant classes, només veure’l me’n vaig enamorar. No vaig voler cometre el mateix error així que em vaig prendre el meu temps per conèixer-lo. Dos anys com a parella i quaranta com a casats fins que va morir d’un càncer de pulmó. Vaig obrir els ulls i li vaig dedicar una nostàlgica mirada a la foto de casats, aquella instantània em mostrava com una dolça jove i el vidre de la vitrina va reflectir la meva imatge, la d’una vídua que seguia cap a endavant. Vaig dibuixar un somriure als llavis. La meva neta em mirava astorada, el més probable és que el seu pare mai li hagués contat aquella història. -Nena has apuntat tot el que he dit? -És clar que sí àvia– va empassar saliva.– Òndia, i que va passar amb aquell cretí d’André? -No ho sé, i prefereixo que sigui així. Potser quan llegeixes això a la facultat totes les persones pensaran, pobra àvia, la teva. Però estigues atenta perquè ara et diré el que vull que li responguis: la meva àvia diu que la seva vida no ha estat en absolut desafortunada, que d’aquell terrible home

va néixer el seu tresor més preuat, que armar-se de coratge la va ajudar a sortit d’aquell calvari, va conèixer molta gent en la seva fugida que al falsificar el seu diploma va trobar l’amor de la seva vida i creieu-me que si ara mateix morís, no hi hauria tristesa a la seva cara, sinó un somriure als seus, llavis per haver viscut, viure i seguir vivint i no buscar els tres peus al gat- vaig concloure amb un somriure, la meva neta es va apropar per abraçar-me. -Ai, àvia, potser un dia arribi a ser com tu, això fa pinta d’excel·lent! - va dir mirant el rellotge.– Òndia! La classe començarà en trenta minuts, he d’anarme’n– vaig dir donant-li un petó ràpid a la galta. La porta es va tancar. I vaig pensar en què havia estat d’André... Una petita mentida vaig dir-li a la meva neta, és clar que sabia on es troba aquell home, i com no l’havia de recordar? Si va ser amb la mateixa pedra amb la que vaig relliscar, amb la qual el vaig matar. I que més vols que et digui... Tan sols sé que va ser accidental. Nerea Amo 2n Premi 2n Cicle

Mi nombre es Atul y nací en un pueblo de India cercano a Calcuta. Recuerdo cuando tenia 9 años, y la verdad es que no sabía realmente dónde estaba y no conocía nada mas allá de mi pueblo. Vivía con mi madre Madhubala, y mis 3 hermanos: Chaman de 15 años, Satish de 11 y la pequeña Neela de 5 años. No tengo padre, murió cuando yo tenía 6 años, y mi madre me contó que falleció en una guerra luchando por algo relacionado con nuestra religión. Todavía le recuerdo y añoro su olor y su presencia cerca de mí. Aún recuerdo su mirada su voz y su sonrisa, añoro ver a mis padres abrazándose. Y no logro entender porqué un día, de repente nos dejó sin decir adiós. Mi madre siempre me explicaba que mi padre nos cuida y nos ayuda desde algún lugar, pero yo creo que me habría ayudado mas estando cerca de mi. No nos veíamos mucho, por que el trabajaba día i noche, aun así jugaba conmigo y me enseñaba muchas lecciones sobre la vida. Durante todo el año, trabajaba en un taller textil. Allí tenia muchos compañeros aunque no hablábamos mucho. Todos éramos niños de 5 a 16 años porque teníamos las manos mas finas y pequeñas para poder coser mejor. Me levantaba cuando amanecía, comía algo y me iba con Chaman y Shatish hacia el taller; madre y Neela se quedaban en casa. Me acostaba al anochecer, y comía en el taller. Madre decía que teníamos suerte de tener trabajo y poder ayudar a la familia y que había muchas familias que se morían de hambre, por suerte nosotros no pasábamos tanta hambre. Y me sentía orgulloso de ello. Toda mi vida había sido así, hasta que un día madre se puso enferma. Satish y yo fuimos en busca de alguna planta al mercado de la ciudad. No solíamos ir mucho por allí porque madre nos decía que era peligroso, pero éste era un caso especial. Cogimos un carro con los ahorros de Satish y fuimos a la gran ciudad. Allí buscamos ayuda para poder encontrar el mercado. Todo estaba rodeado de casas y edificios mucho mas altos y grandes que los había visto hasta ahora, las calles estaban saturadas de gente, impregnadas de puestos y tiendas y hasta que pude ver unos cuantos carros de dos ruedas y un manillar. Satish y yo estábamos sorprendidos de aquellas calles tan extrañas, nunca habíamos visto nada lejos del pueblo.

Aquello era enorme, aturdidor y agobiante La gente no paraba de chillar i se veían vacas i otros animales por todas partes. La verdad es que estaba un poco asustado por todo aquello. Íbamos agarrados de la mano para no perdernos. Satish llevaba el dinero bien guardado y nos acercamos a un puesto. Una mujer nos preguntó que queríamos y le explicamos nuestra situación. Salimos de allí con unas plantas especiales y la bolsa del dinero mucho más ligera. Andamos por las perturbadas calles de Calcuta, y ya hacía rato que deambulábamos desorientados. De repente nos adentramos en un lugar totalmente diferente. Pudimos ver a gente vestida con trapos bien cosidos, carros llevando a personas sentadas en ellos, placas en los bordes de las calles, y una gran verja negra, donde detrás se encontraban niños y niñas jugando en un patio de tierra. Los dos nos quedamos mirando fascinados todo aquel mundo extraño y distinto. No entendíamos nada ¿Por qué aquellos niños no trabajaban? ¿Por qué iban tan bien vestidos y peinados y jugaban con pelotas que nosotros mismos cosíamos? No sabíamos ni comprendíamos absolutamente nada de todo eso, aquellos niños eran felices jugando, riendo y corriendo detrás de aquella pelota. Yo nunca había jugado con una igual, yo las cosía y por ello podía comer y mantener a la familia junto con mis 2 hermanos mayores. Me pareció agobiante el no conocer ni comprender nada de todo aquello. Yo vivía en un mundo paralelo a todo eso. Satish y yo nos quedamos embobados observando a aquellos niños hasta que salieron de aquella verja. Sentados en el suelo vimos cómo cada uno de ellos llevaba una bolsa en la espalda con libros. Sabía lo que era un libro porque mi padre tenía uno que guardaba con mucho cariño. Me parece que se lo cedió mi abuela al morir, y contaba en sus páginas historias de otros mundos. Estaba repleto de palabras, que yo no lograba comprender y que mi padre me leyó varias veces. Pero ese objeto que solo había visto una vez se encontraba en cantidades en todas y cada una de las bolsas de aquellos niños. Ellos se marchaban dispersándose hacia los callejones que dividían la ciudad. Y cuando ya no quedaba ni un niño decidimos levantarnos y buscar ayuda. Mi hermano me dijo que no sabía quién era esa gente y qué era lo que hacían allí, pero yo suponía que debía ser gente de los ricos. Yo no sabía que era ser rico, yo sabía lo que era lo que era yo, un niño normal

e igual que cualquier otro, haciendo lo que debía hacer y lo que me habían enseñado e inculcado siempre. Pero no entendía que aquellos niños no hicieran lo mismo que yo hacía y que por el contrario, jugaran con las pelotas a las que yo dedicaba horas de trabajo. Salimos de aquel barrio, y logramos encontrar la plaza del mercado, allí ocupamos un carro que nos dejó a las afueras del pueblo y con la bolsa del dinero completamente vacía. Me sentí mal por Satish, aquellos eran todos sus ahorros que fue recopilando de la parte que iba sobrando de su paga y lo que encontraba por el suelo y vendía. Después de una hora de camino llegamos a casa. Madre estaba acostada en la cama con Chaman sentado al lado. Neela estaba durmiendo. Me asusté al entrar, se respiraba un aire cargado de tristeza. Madre no era la misma, estaba pálida y apagada y Chaman estaba triste. Madre nos tranquilizó diciendo que no le pasaba nada, que sería una gripe leve o alguna enfermedad pasajera y que en pocos días estaría barriendo, trabajando y haciéndonos la comida. Yo no quería preocuparme, así que les di las plantas y me dirigí a la cama. Al día siguiente me levanté junto a mis hermanos, nos vestimos y fuimos al taller. Estaba cansado, tenía las manos secas y ásperas, me dolía la espalda y los brazos. Pero no podía parar de coser. De vez en cuando pasaba por allí un señor que nos decía cómo hacer las cosas, que nos mandaba caller y nos tiraba todo lo que hacíamos mal. De vez en cuando nos amenazaba con quitarnos la paga o echarnos, así que todos hacíamos lo que él y unos cuantos más nos decían. Por la tarde al volver a casa, nos encontramos a madre en la cama. Neela estaba a su lado haciendo la cena. Madre nos explicó a los cuatro qué debíamos hacer si ella algún día nos fallaba como madre. Su mirada era mustia y sofocada, nos hablaba como si el aliento que salía de su boca pesara como el mismo acero. No quería escuchar todo eso, no quería imaginar que madre nos fuese a dejar solos, a los cuatro. Pero ella decía que en todo caso, debíamos seguir trabajando y que Chaman tendría que casarse. Dijo que Satish, Neela y yo obedeceríamos a Chaman y a su mujer. Todo aquello era muy duro para mí, no podía escuchar nada más. Me levanté bruscamente y le dije a madre que se callara, que no nos iba a dejar como padre, chillé indignado y preguntándoles por qué nosotros no podíamos jugar y reír tanto como aquellos niños de la gran ciudad. Le dije que estaba harto de

todo aquello, que me pesaban los huesos y me dolían las manos. Les chillé que iba a volver a la gran ciudad para averiguar porqué aquellos niños vivían de esa manera tan distinta a la nuestra. Mi madre se entristecía con cada palabra que salía de mi boca, y Chaman se levantó y me abofeteó diciéndome que me callara. Los mofletes me ardían y noté como, lentamente, se me iban inundando los ojos. Me dirigí para la habitación. Por la mañana me desperté y vi a Neela llorando junto a madre. Le pregunté el porqué de su llanto, y me respondió que madre no le contestaba. Me entró un repentino escalofrío por la espalda y mientras movía el cuerpo de ni querida madre, chillaba su nombre esperando que su dulce voz saliera de esa boca pálida y seca. No pude escuchar nada. Desde aquél día ya no volví más a mi hogar. Me perdí entre las calles de Calcuta buscando una respuesta, aturdido por el miedo a la ignorancia, desconcertado por mi inquietante necesidad de descubrir ese mundo. Me perdí indignado y rodeado de rabia. Sin entender nada, un día desaparecí por esas calles que dividen la ciudad en mil mundos. Ahora soy mayor, no sé quien soy, aunque logro recordar vagamente la causa por la que no he vuelto nunca a mi hogar. Pero cada día me duermo en una calle distinta recapitulando cada instante de mi infancia, recordando las voces de mis padres, de mis hermanos, sus olores y sobretodo sus miradas. Recordando cada momento pasado en aquel infierno, sacrificando mis brazos y manos en aquellos balones. Pero sobre todo ahogando mi infancia en un mar de injusticias. Cada niños que veo trabajando me recuerda mi dolor, dolor que ahora comprendo..., es el dolor que debería sentir todo el mundo ante una realidad enferma, ciega y cruel, que no ve en una pelota nada más que diversión.

Violeta Pazo 1r.Premi 2n Cicle 3r ESO

Dret a viure Peter era home afortunat; els negocis li anaven bé, era molt feliç amb la seva família i vivia en una meravellosa casa al sud d’Arizona. L’estiu passat, però va succeir una cosa inesperada. El primer dissabte de juliol, la seva família i ell van anar a passar el dia al Parc Nacional del Gran Canó. El dia va transcorre sense cap irregularitat que pogués fer sospitar a la família el que aviat els passaria. A la nit, mentre la seva dona, Maggie acompanyava els seus fills al llit, Peter va sortir al jardí. Maggie al veure que el seu marit trigava massa, va sortir a fora a buscar-lo i el va trobar amb una arma a les mans. Aquest molt nerviós va agafar l’arma amb més força i la va accionar en direcció cap a la dona. Maggie va caure a terra uns segons després de l'impacte que va fer la bala sobre ella. Peter posteriorment es va dirigir cap a les habitacions dels seus fills i va repetir la mateixa operació. Degut a l’impacte que van causar aquests assassinats als mitjans de comunicació i la gran commoció entre els amics de la família, la policia va decidir exercir la pena de mort amb aquest home. El mètode que van utilitzar va ser el de la injecció letal, ocasionant d’aquesta manera la paralització del cor de Peter. A la gent però, aquest últim acte no els va causar tant d’impacte com l’altre, tractant-se igualment d’un assassinat, en cap dels casos es va respectar el Dret a la vida. Peter es podia haver equivocat matant la seva família, i la gent en comptes de posar-se en el seu lloc va actuar amb ell de la mateixa manera que ell ho havia fet amb la seva família. Els humans ens equivoquem i tenim dret a rectificar.

Avui dia per desgràcia hi ha molts llocs on es practica la pena de mort, i violen així uns dels drets humans més valuosos que tenim: el dret a la vida. Arantxa Matos 2n Batxillerat

POESIA DELS DRETS HUMANS Des de que vas marxar,

Han sigut molts moments junts,

no trobo un motiu per seguir vivint,

moltes estones compartides,

et trobo molt a faltar i,

però vols que et digui una cosa?

no sé quin camí escollir.

ja formes part de la meva vida.

Quan vam començar,

Tinc bons i mals records,

tot semblava ser molt bonic,

els bons els porto ala memoria

fins que em vas aixecar la mà

i els dolents,

i jo vaig estar patint.

al cor.

Jo sóc una dona,

No puc ser feliç sense tu,

i tu no ets ningú per tocar-me,

però amb aquest comportament

em vas fer molt mal,

amb mi,

intenta olvidar-me.

prefereixo haver-te perdut.

Em vas tractar malement, Sento haver-ho fet, Em vas fer sentir-me inferior però vull que entenguis, Però tot i això, que jo com a dona, Sé que sempre t’estimaré. tinc els meus drets. No sé que et va passar Que de cop vas canviar, Ho sento molt però, No m’ho vaig poder callar.

Mónica De Haro 2n Batx 13

Omar Alarcón Nieto Ivan Silvano Fara

Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com 'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió. Els Drets Humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats o violats. De forma legal, els Drets Humans queden recollits en l'ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els Drets Humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.

Qui va ser Sant Jordi? El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès. El més important és que Sant Jordi va ser un màrtir. Mot grec que significa testimoni,és a dir, la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d'algú, l'exactitud d'una declaració...com diu el diccionari Pompeu Fabra. Per això la paraula màrtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist. Arran d'aquests màrtirs es redactaren cròniques que eren llegides a reunions cristianes el dia de l'aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l'inici d'una vida eterna.

Sant Jordi, Patró de Catalunya. Entre els molts milers de màrtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d'armes. Això féu que l'escollissin per patró de la cavalleria i noblesa catalana. Per festivar el Sant, a Barcelona, la noblesa havia celebrat en el Born, torneigs, justes i altres jocs d'armes, que havien revestit gran solemnitat i donaven a la festa un to senyorívol i aristocràtic que n'allunyava el poble. Avui en dia, en el nostre país, la figura de Sant Jordi es troba en molts àmbits: pintures, escultures gravats,...segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, ceràmica, joies, miniatures... D'altra banda, pensem amb persones que coneguem i se'n diguin amb aquest nom. Tot plegat és prou significatiu com per creure que és una figura ben viva, i que ha deixat empremta en el record de la gent. Ha format part del nostre folklore. Paraula anglesa que significa la saviesa del poble.

Manel Valverde segura 15

Andres Benjamín Almonte

Pr e mi sPu nt sd el l i b r e ORI GI NALI TAT

1r . Ci cl e

ELABORACI Ó Dani elBer enguer 1r .A

h i l a r y h a h n

SI NNOMBRE Àf r i caHer nández 2n.C 2n.Ci cl e

ORI GI NALI TAT

CLARI SA

Cor alGonzál ez 3r .A

Al ber tVent eo 2n.BTX

ELABORACI Ó

CONPOKOMELOPUNTO 16

-Per què aneu a l’aula oberta? Perquè aquí ens costa menys aprendre. -Quines matèries feu a l’aula oberta? Instrumentals, Socials i Tallers -De tres a cinc, aneu a la Granja, quines activitats feu? Ara no anem a la Granja, anem a la Promotora i fem un taller de fotografia. -Creieu que és més fàcil l’aula oberta que les classes normals? Sí, una mica mes. -Quins professors hi ha? Alícia, Carme, Eugeni, Jordi Corellano i Sergi (però només per les tardes, es el monitor del taller de fotografia)

-Quins professors hi ha a la USEE? Javi, Cristina, Fran, Lídia i la Inma. -Quins alumnes hi ha? Dilan, David, Zouhir i Albert.

-Feu totes les assignatures, o també feu classe normal? També fem classe normal. -Quines activitats feu a la USEE? Fitxes, Matemàtiques, Català, Castellà exàmens.

Mireia i Anabel 17

Entrevista a: Andrea Díaz. -En què consistia el concurs de la Coca-cola? En fer un relat breu. -De què vas fer el relat? D’un científic que va descobrir la data de la fi del món. -Et va costar fer-lo? No, perquè ja ho havia pensat a casa meva, i en el concurs em sortia sol. -Què vas sentir quan van anunciar que eres la guanyadora? Em vaig emocionar molt, perquè no m’ho esperava.

-Amb quin premi t’han obsequiat? M’han donat quatre entrades per Port Aventura i allà faran una cerimònia i anunciaran que he guanyat.

-Amb qui compartiràs el premi? Amb la família.

-De l’institut qui més va participar? Yaiza Blanco, Gemma Monras, Nerea Barcos, Judith Martinez, i África Hernandez. -Participava més gent d’altres instituts? Sí,molta gent, estava ple. -Estàs contenta amb el premi? Sí, molt. -I per últim creus que és important haver guanyat aquest premi? Sí, perquè em motiva per escriure més històries. Anabel i Mireia

El dia 26/5/09 a les 9:00 del matí vam sortir del institut per anar al club nàutic de Badalona. Quan vam arribar allà ens vam treure la roba i ens quedàvem amb la roba de bany, després els monitors ens van separar per grups de 10 persones per fer les activitats següents: Caiac Wing-surf i vela. A l’activitat del caiac ens vam posar de 3 en 3, el de davant més o menys era el que manava el del mig no remava i l'últim ajudava al primer amb un altre rem i havíem de tenir coordinació sinó bolcàvem de la canoa. Una de les altres activitats com el windsurf t’ensenyaven a pujar la vela primer fora de l’aigua per practicar i després dins l’aigua i mantenir l’equilibri. I l’última activitat era la de vela que vam pujar tot el grup i ens van donar una passeig per l’aigua observant-ho tot. Quan vam acabar totes les activitats vam anar a dinar i després de menjar ens van deixar jugar a la platja i quan ja era l’hora de marxar vam recollir les coses i vam anar a canviarnos. Va venir l'autobús a buscar-nos per portar-nos a casa. Va ser un dia meravellós ens ho vam passar molt bé. Elena i Naiara

Dimecres, primer dia de les colònies. Els alumnes de 2n d’ESO vam anar els dies 18,19 i 20 de colònies a l’escola del Corredor. A les vuit del matí havíem d’estar a la porta de l’institut, estàvem molt nerviosos, perquè estaríem fora de casa tres dies i dues nits. Quan vam pujar a l’autocar tots els nens i nenes no callàvem, estàvem tota l’estona parlant, cridant i molt contents. A les 10:15h vam arribar a l’escola del Corredor. Quan vam arribar a la casa vam anar a deixar les motxilles en una caseta. Només ens vam emportar el menjar perquè estaríem casi tot el dia fora. Després d’un llarg passeig, un home ens va explicar el que faríem durant els tres dies d’estada a la casa

Dijous, segon dia de les colònies. Quan ens vam llevar algunes nenes es van anar a dutxar i altres es van vestir directament. Després d’esmorzar, vam anar a fer una activitat que ocupava tot el dia. Primer vam estudiar les plantes i els arbres. I després a la tarda vam analitzar totes les plantes i les vam dibuixar en un full per fer un petit esquema del que havíem vist.

Després de menjar ens van deixar una mica de temps lliure per passejar-nos jugar i fer el que volguéssim. I després de la estona lliure vam fer l’activitat d’estudiar les femtes de gat mesquer i les egagròpiless de les olives.

Divendres, últim dia de les colònies. Quan ens vam llevar vam començar a preparar les motxilles i deixar tot ben endreçat i després d’esmorzar els monitors ens van dividir en grups. Ens vam tornar a dividir en els grups del primer dia. Uns van anar a estudiar la bassa i els animals que havien agafat i l’altre grup va anar a estudiar les egagròpiles i els excrements del gat mesquer. Quan va ser l’hora de marxar de l’escola del Corredor l’autobús va arribar força tard i nosaltres vam arribar més tard del que teníem previst. Quan vam arribar a l’institut tots els postres pares ens estaven esperant. En fi que ha estat una experiència inoblidable i molt divertida i ens agradaria tornar-hi l’any que ve.

Anabel i Mireia 20

Entrevista a: Josep Maria Guiu

Entrevista a: Òscar Peris

-Ha estat difícil ll’estada amb els vostres alumnes a l’escola del Corredor? Ha estat molt fàcil perquè des del primer moment tothom va col·laborar.

-Ha estat difícil la vostra estada amb els vostres alumnes a l’escola del Corredor? No, el comportament ha estat molt bo i han après molt.

-La tornareu a fer l’any que ve? Doncs...no estic segur ,però a mi m’agradaria. No depèn de mi , només cal que el professorat que el curs que ve faci segon les vulgui fer. I si el treball de síntesi és intensiu les colònies haurien de ser de treball de síntesi i no de ciències.

-La tornareu a fer l’any que ve? Espero que sí.

-De totes les activitats quina t’ha agradat mes? L'anàlisi d’excrement de gat mesquer, perquè vaig veure que els nostres alumnes (alguns) tenien ganes d'investigar i tenien molta curiositat.

-De totes les activitats quina t’ha agradat més? A mi personalment m’ha agradat més l’estudi de la bassa,va ser el mes maco.

-En resum, t’ho has passat bé? Ho vam passar molt bé.

-En resum, t’ho has passat bé? M’ho he passat genial tot i que en algun moment vaig fer veure que m’enfadava per poder dormir.

Mireia i Anabel 21

Un dia aparentment normal, que semblava com qualsevol altre, vam anar a la Granja Soldevila a fer un taller sobre els ritus funeraris del neolític. Era dilluns i quan vam arribar ens va rebre un home. Semblava simpàtic i a més ho era, cosa que és difícil. Vam començar el taller amb unes diapositives, no es veien gaire bé perquè entrava molta llum a la sala, però alguna cosa vam poder veure. Eren diapositives de dibuixos on es veia com treballava la gent del neolític, com vestien, els ritus que feien, com era la seva cultura... Després vam seguir el taller amb alguns objectes del neolític i també de l’edat dels metalls, tot i que se suposava que anàvem a fer un estudi del ritus funeraris del neolític vam acabar repassant quasi tota la prehistòria. Just després el que faríem seria el taller en si, havíem de preparar l’aixovar d’un tallador i un caçador, entre d’altres, i muntar un esquelet, per fer això ens dividirem en grups. Ara molts pensareu: Què és un aixovar? Doncs eren les pertinències d’ algú, que quan es moria s’enterraven amb ell, o les seves cendres si era a l’ edat dels metalls, cosa que dóna molta informació als arqueòlegs sobre com era el mort. Aquest taller el vam fer bé, no el vam fer malament del tot millor dit. Vam acabar esmorzant i dient: “Fins divendres”. En general va ser... una sortida.

Això que escric ara m’ha passat fa quatre escasses hores. Avui, divendres 12 de juny hem tornat a la granja per fer el taller de metal·lúrgia de l’edat dels metalls. Si haig de ser sincer, ara pregunto si puc.... sembla que sí, m’ha agradat molt més aquest taller que l’anterior. Ara passaré a explicar el que hem fet: Ens han tornat a passar unes diapositives, per tornar a veure com era aquesta època..., però aniré al gra: Hem fet unes puntes de fletxa amb plom. Que com ho hem fet? Doncs de la següent manera: Hem fet un motllo amb una espècie de fang i hem fet un forat d’un centímetre amb forma de fletxa, en teoria, amb uns instruments que ens han deixat. Sembla fàcil però és molt difícil, el fons és molt important perquè la fletxa sigui més o menys igual per totes les cares, hem trigat, jo diria, més de mitja hora. Després, peces reaprofitades de plom les escalfàvem i les foníem, en realitat les fonia el monitor aquell senyor tan simpàtic, i, de cinc en cinc, anàvem a portar el motllo, ell tirava el plom fos, es refredava, el trèiem i el políem amb una pedra a cops, ara sí que semblàvem de la prehistòria. Després alguns hem aprofitat el motllo per fer una segona punta de fletxa. Després hem esmorzat i aquest cop no hem dit res. Ha sigut una sortida molt divertida, per a mi la segona més divertida i és que, és cla,r hem de pensar en PortAventura.

Adán Sevilla 1er 22

El passat divendres dia 27 de març la classe de 2n-A va anar d’excursió a fer un taller a la granja de Santa Perpètua. A les 11’15h estàvem tots esperant l’arribada de la Mª Jose i en Josep Mª que eren els dos professors que ens acompanyaven. Un cop vam arribar a la granja, l’home que ens explicaria tot va dir que passéssim i seguéssim a les cadires que hi havia davant de la pantalla de projecció, on sortirien una sèrie de imatges referents a l’Edat Antiga. Quan vam acabar de veure la projecció, l’home ens va dir que féssim grups de quatre o cinc persones. Aquests grups ens vam servir per fer l’activitat que a continuació faríem. El joc era un joc de rol on cada persona tindria un personatge assignat i també la seva manera de pensar canviaria segons el personatge que tingués, l’activitat estava feta com si fos un parxís, hi havia cinc personatges: dos nobles, un pagès, un picapedrer i un eclesiàstic. Es començava en el lloc de sortida de cada color i segons anaves tirant anaves avançant i cada vegada que tiraves el teu contrincant et feia una pregunta, però tu havies de respondre la pregunta tal i com la respondria si fossis aquella persona de debò i depèn si contestaves bé o malament havies de pagar, retrocedir, morir o bé avançaves un lloc. El joc acabava quan un dels personatges arribava al final. A les 13’30 l’activitat ja era acabada i recollida i per tant les persones que haviem d’anar cap a l’ institut o que vivien per allà dalt haviem de pujar amb el Josep Mª i la resta marxaven tot sols. Yaiza Blanco

T a l l e rd ef o t o g r a f i a El t al l erdef ot ogr af i ac ons i s t ei xenf erf ot ogr af i es ,enc onèi x erl ahi s t òr i ai ev ol uc i ódel a f ot ogr af i ai enapr endr eel pr oc ésdel r ev el at . T ambéhem apr ésaut i l i t z arunami c ael Phot os hop. Lesf ot ogr af i esquef em podens erdenos al t r esmat ei x osodel snos t r esc ompany s , d’ obj ec t esi pai s at gesdel ’ ex t er i or .

El t al l erdef ot ogr af i am’ agr adamol t per quèav egadess or t i m al c ar r eraf er f ot os ,t ambéf em f ot ogr af i esdi nsl a c l as s edet al l eri quantf em l esf ot os anem aunas al aambt ot sel sl l ums apagat smeny sunabombet av er mel l a queesv eumol tpoci ambunapar el l i unsf ol i ses pec i al sr ev el em l esf ot os . T ar i kCal z ada

Al t al l erdef ot ogr af i ahem f etambunac ai x ade s abat esunac àmer af os c ai hem c onegutl es di f er ent sc àmer esdef ot osdet ot sel st emps , des del apr i mer aquev as or t i rf i nsal aúl t i ma quehaapar egutal mer c at .T ambéhem f et f ot osapai s at gesi anos al t r esmat ei x os .El que meny sm’ agr adaéses per arment r eesr ev el a l af ot ogr af i aper quèhof em enunl l ocmol tpet i t ambnomésunal l um pet i t ai v er mel l aper quèl a f ot ogr af i aagaf i mi l l orel sc ol or s .Perr ev el ar f em s er v i rt r esl í qui dsdi f er ent s :pr i mert r es mi nut sambel r ev el ador ,des pr ésunmi nuti mi gambel banyd’ at uri perúl t i mt r esmi nut s ambel f i x ador .Raquel Rec i o

El t al l erdef ot ogr af i am’ agr adamol t ,ésmol tdi v er t i t ! ! !Sor t i m af erf ot ogr af i espel c ar r er ,pel s c amps ,et c .El snos t r espr of es s or ss ónl ’ Eugeni i el pr of es s ordel t al l erqueesdi uSer gi . Fem f ot ogr af i esdenos al t r esmat ei x osi del sobj ec t esquet r obem pel sc ar r er s . Em di v er t ei x oambel sal umnesque m’ ac ompany eni m’ agr adael c ent r ec í v i c ,queés el l l oconf em el t al l erperl est ar des . Ami m’ agr adamol tf er mef ot osami mat ei x ai des pr ésr ev el ar l es .Es per oquel ’ anyquev ec ont i nuïal ’ aul aober t aperanaramést al l er s .Sar a Al l ou 24

El t al l erdef ot ogr af i aésmol tent r et i ngut,enc ar a quedev egadess i gui unami c aav or r i t . M’ agr adaper quès or t i m al c ar r eraf erf ot ogr af i es ambc àmer esdef ot osdi gi t al s . Av egadeses t em mol t aes t onaes per antal ’ aul a ment r eel sal t r esal umnesf anl esf ot os ,per òquanett oc aat uésent r et i ngut .J uanmaSànc hez

El quemésm´ agr adadel t al l erdef ot ogr af i aésf er nosf ot osanos al t r esen l l oc sboni c s .M’ agobi abas t antquan hem der ev el arl esf ot osenunahabi t ac i ópet i t aambl al l um apagadai una pet i t al l um v er mel l a.Nopucf er hi r esi hohedes upor t arper quès i el shi t oc a l al l um,l esf ot ogr af i ess ur t enf os ques . Raquel Si ma

El t al l erdef ot ogr af i aésmol tent r et i ngut :s or t i m al c ar r er af erf ot osi enshopas s em mol tbé! ! !Al pr i nc i pi del t al l erl esf ot oser enambunac ai x af os c ai ar aj af em f ot osambf oc us .Cadav egadaenss ur t enmi l l or !El pr oc ésder ev el atensc os t ac adadi ameny s .Abansl es f ot osl esf èi em enpet i t ,ar aj al esr ev el em enf or mat gr an.EnSer gi enshaens eny atmol t ,i al l òqueno s al t r esc r èi em queer af àc i l enshac os t atbas t ant .J o pens oqueel t er c ert r i mes t r es er àmi l l orper quèc omenç ar em aut i l i t z armésel phot os hopi ami ,per s onal ment ,m’ agr adamol t . Lav er i t atésquenoes t àgensmal amentaques tt al l eri des pr és ,quanac abem,t i ndr em l esf ot osc om unbon r ec or d.T ani aRodr í guez

Entrevista a: Carme Ferrer -Que et va agradar més de tot el que vau veure? Venècia

-A quines ciutats d'Itàlia veu anar? Pisa, Florència i Venècia -Com ha estat el comportament dels vostres alumnes? Estem molt contents

-És una sortida de relax o per després treballar a classe? Era mig, mig perquè era un viatge de fi de curs on anàvem a gaudir, a passarho bé però alhora també feien treball

-Va ser molt llarg el viatge en avió? No, el viatge en avió va ser d’una hora i mitja, però és molt pesat treure el bitllet i l’espera a l’aeroport.

-Van anar molts alumnes? No, molt pocs només quinze alumnes

-Hem sentit que heu anat a la discoteca no? Com ho veu passar? Vam anar dos dies perquè s’ho mereixien, i ho vam passar molt bé.

-Els vau deixar molta llibertat? Si,després de fer Florència i Venècia amb la visita guiada deixàvem temps lliure.

-Els vau deixar anar a dormir tard? Els dies que anàvem a la discoteca sí, però la resta dels dies no. -Que vau visitar? Moltes coses. De Pisa vam visitar tota la plaça on hi ha la torre. A Florència vam fer una ruta guiada per tot el casc antic, al pont “Vecchio” , la galeria dels Ufficci (l’exterior), catedral, Chiesa, Campanile... Venècia: Pisa San Marco que és on hi ha tots els monuments més importants de la ciutat. També vam fer la ruta guiada pel casc antic de la ciutat (Pont Rialto, pont dels Suspirs...).

Mireia i Anabel 26

El divendres 12 de juny de l’any 2009 es va celebrar la festa de comiat de 4t d’ESO. Va ser molt de l’estil de l’IES Rovira-Forns. A les 19h. Puntualment van començar a arribar els nois i noies de 4t empolainats/ades de manera visiblement elegant, juntament amb els pares, mares, parents i membres de l’AMPA. Ens acompanyaven el director, el cap d’estudis, els tutors i professors de quart. L’acte va ser presentat pel delegat de 4tA, Oriol Alonso. Primer va dir unes paraules el Jordi Monsó. Després, la Meritxell Sales, tutora del 4tA va pronunciar un discurs que havia d’interrompre contínuament per les riallades dels alumnes. Després d’un breu discurs sobre la necessitat de seguir caminant ben calçats, la tutora es va endinsar en l’esdevenir de les classes i sortien un per un, tots els alumnes del 4tA i del 4tB. Cadascú es mereixia una frase amb toc d’humor. A continuació, el tutor de 4tB, Víctor Ariño, i la Carme Ferrer havien preparat un vídeo amb les fotos d’Itàlia. Va ser molt divertit. En acabar, els tutors van repartir les orles amb els parlaments dels homenatjats i els regals que l’AMPA els havia preparat. Com a sorpresa estel·lar, els alumnes van fer un regal als professors i professores. Tot seguit vam passar a l’aperitiu que convidava l’AMPA. Quan les famílies van marxar, va tenir lloc el sopar a la cantina i després el ball a la discoteca que s’havia muntat a 4tA. És molt engrescador veure alumnes i professors ballant junts. La gresca va durar fins la una de la matinada. Tots trobarem a faltar als alumnes que el camí de la vida els allunya del centre. Bona sort a tothom. Meritxell Sales, tutora 4t

Hola nois com us anat el torneig de futbol? Be al principi va costar una mica però ens em posat les piles i em guanyat el torneig. Ha sigut difícil guanyar? Ens em tingut que esforçar però al final em tingut recompensa. Que equip ha sigut més difícil de guanyar? La semifinal amb segon b.

Contra qui heu jugat la final? Segon b. Com heu quedat en la final? Segon c 9-1 segon b Quina ha sigut la major golejada o victòria del torneig? 9-1 Com ha sigut la final? Molt fàcil i avorrida.

El més fàcil? Segon b a la final. Quina classe t’agradaria a part de la vostra que auges guanyat el torneig? Primer b Qui a sigut el jugador més bo del torneig? Ivan Silvano Fara.

Qui ha sigut el màxim golejador de l’equip? Ivan Silvano Fara Qui ha sigut el màxim golejador del torneig? Ivan Silvano Fara amb 11 gols en 4 partits.

Els equips participats en el torneig són: · 1r a · 1r b · 1r c ·2na ·2nb ·2nc

Manel Valverde segura 28

Andres Benjamín Almonte

El futbol club Barcelona va ser fundat com un club de futbol el 29 de novembre de 18899 per dotze joves futbolistes aficionats , liderats per el suis Hans Gamper. El futbol club Barcelona es conegut popularment com el Barça (abreviat de la pronunciació de ‘’Barcelona’’ en català central) y sus seguidors com ‘’culés’’ ( pronunciats del catalans cules. F.C Barcelona enn el seu carácter deportiu. A més de la seva secció principal , la de fútbol , el club conta amb altres quatre seccions profesionals , el FC Barcelona suma 28 copas d’Europa. A més de cinc seccions profesionals , el club comta amb seccions amaters en altres disciplinas deportivas: jockey sobra herba , atletismo , patinatge , hockey sobre gel , béisbol , voleibol , rugby y ciclismo. Las 10 disciplinas de esports de equip masculi senior hi han aportat al club 80 ly 108 copas de Espanya.n En 2006 els 150.000 socis , el que el converteix en el segon club de fútbol amb més asociats del mon ( el primer es el Benfica) , seguir del Bayern de Munich akemá. Aquet any el Futbol Club Barcelona ha fet una temporada fantàstica. Ha perdut molt pocs partits i ha guanyat les tres copes que hi ha la lliga, la copa del rei i la champions league. Es el primer equip Espanyol que fa triplet, també ha fet el record de punts de la lliga i record de estar mes temps sense perdre un partit de la lliga , de copa del rei i champions league. Ha jugat molts partits amb nois de la cantera i 7 0 8 jugadors porten en el Barça desde petits que s’han fet futbolistes i els que queden aquesta es la plantilla del Barça: Victor Valdés Arribas / José Martín Cáceres / Gerard Piqué Bernabeu / Rafael Márquez Álvarez / Carles Puyol Saforcada / Xavier Hernández Creus / Eidur Smari Gudjohnsen / Andrés Iniesta Luján / Samuel Eto’o Fils / Lionel Andrés Messi / Bojan Krkic Pérez / José Manuel Pinto Colorado / Thierry Hernry / Seydou Keita / Silvio Mendes Campos, Silvinho / Gabriel Alejandro Milito / Daniel Alves da Silva / Alexander Paulavic Hleb / Éric Abidal / Touré Yaya / Pedro Rodríguez Ledesma / Sergi Busquets Burgos / Victor / Sanchez Mata.

Manel Valverde Segura

Andres Benjamin Almonte

Què és estar en una final de champions? Al principi, com és normal abans d' arribar et sents molt nerviós però a la vegada content perquè allà a Roma hi ha molts llocs turístics que es poden visitar com: el Coliseu, el Vaticà, i aquells dies la copa davant de l’Arc Victòria. L’ambient era impressionant, ja que tothom era del F.C.Barcelona; italians, catalans, etc. Això també ajudava. Quan comença el partit és més o menys el mateix, però allà donant ànims i saber que ets en un lloc i en un moment històric... És diferent.

Oriol Hurtado (final de Roma, F.C.Barcelona vs Manchester United) 30

A la ciutat de Sligo, a l'oest de Dublín, tres nois decideixen formar un grup. Els seus noms: Shane Filan, Kian Egan i Mark Feehily. Tots entre els 18 i 19 anys. "Els tres estàvem en un grup de teatre i, durant els intermedis, sortíem a fer versions de temes pop", explica Shane. "Vam tenir tant d'èxit que vam decidir fer alguns concerts i gravar una maqueta que va vendre 200 còpies a les botigues de discos de la nostra ciutat. No era molt, però era un començament". Més tard una televisió local va emetre una actuació dels nois en un hospital infantil. Louis Walsh, mànager d'Boyzone, va veure el programa i es va intentar posar en contacte amb el grup, però se li va avançar la mare de Shane. Walsh fitxar Westlife, compartint les tasques de management amb Ronan Keating, que sempre va veure un diamant en brut a la banda. Poc després, Westlife estava actuant com a teloner de Backstreet Boys a Dublín el març de 1998.

Verónica Sánchez V. 2on A

El simple fet de sobreviure al dia a dia és on rau la inspiració d'un veritable artista. El multi facetes Akon no és una excepció a aquesta regla. El seu dinàmic àlbum de debut, Trouble, una col·lecció de commovedores cançons, reflecteix de la manera més creativa imaginable, els alts i baixos de les experiències d'aquest cantant, compositor i productor. Un grapat de creacions hip hop soul, Trouble és el primer tour-deforce de Akon. "Trouble va sorgir de la lluita per la qual he passat i del que vaig fer i encara faig per corregir aquestes coses", comenta Akon, que ha tingut els seus més i els seus menys amb els problemes de l'adolescència, tant en el pla legal com a l'educatiu, tal com es reflecteix en la seva cançó de redempció Trouble Nobody. "Tinc l'hàbit d'escriure sobre tot pel que passa", explica, "i aquest àlbum dóna una fidel imatge d'on sóc ara". Africà senegalès, Akon es va traslladar als Estats Units quan tenia set anys. El cap de família és el llegendari percussionista i músic de jazz Mor Thiam, la destresa per tocar el djembé, un tradicional tambor africà, ha estat qualificada com "sense rival". Akon ha crescut en un ambient que considera la música com un tresor i això es nota en el seu mestratge instrumental sense cap dubte. Va ser el profund amor i la passió per la música de Akon, inculcat des de nen, cosa que li va permetre canalitzar la seva vida, malgrat els seus problemes de jove resident a New Jersey. Akon va començar a tocar diversos instruments de percussió i per fi es va embarcar en la música i la cultura hip hop, malgrat el seu inicial rebuig a la mateixa. "Quan vaig escoltar per primera vegada el hip hop, vaig pensar que era escombraries perquè no entenia el concepte de la gent quan parlava de música", afirma Akon, "Però quan vaig començar a madurar, a viure una mica ja escoltar les lletres, em vaig adonar que jo estava passant per moltes de les coses de les que aquests rapers parlaven i que podia fer meves ".

Noemí Sueiro Guerrero 32

Cuando estoy por caer, Yo se que tu amor me volvera a socorrer, Vencere el temor Mientras sepa que tu sientes Dentro lo mismo que yo En el dolor el bien tu me supiste amar Y lo que soy es por ti sin dudar... Coro: Eres mi proteccion, mi sosten Frente a todo mi mejor opcion, Por siempre tu... Mi poder, mi valor, Mi luz mi cielo azul a travez de lo peor, Mi gran amor aun Por siempre tu... No hay ningun amanecer Que no me despierte sin saber Que te soĂąe, soy por ti muy feliz En mi alma para siempre Hay un sitio para ti No importe donde este Tu amor me encontrara Iluminando mi ser mi oscuridad Coro: Eres mi(eres mi) proteccion(proteccion), mi sosten Frente a todo mi mejor opcion,(frente a todo mi mejor opcion) Por siempre tu...(por siempre tu) Mi poder(mi poder), mi valor, a travez de lo peor, Mi gran amor aun Por siempre tu... Mi guardian sera refujio de tu querer, La fe que me ara creer que vale mi vida, Un hogar al cual por siempre volvere te amo Por siempre tu... Coro: Eres mi proteccion, mi sosten Frente a todo mi mejor opcion,(to mi mejor opcion) Por siempre tu...(por siempre tu) Mi poder(mi poder), mi valor, a travez de lo peor Mi luz, mi cielo azul (mi luz cielo azul) Mi gran amor aun (mi gran aun) Mi luz, mi cielo azul Mi gran amor aun Por siempre tu...

VerĂłnica SĂĄnchez y Noemi Sueiro 2do A & B 33

Isaac Albéniz (Camprodon, Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les-Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un gran compositor i intèrpret de piano. No solament es va dedicar a la música per a aquest instrument: també va escriure obres per a teatre, sis òperes (més una d’inacabada i tres d’esbotzades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra Una infància moguda El seu pare Àngel Albéniz era funcionari de duanes de l’estat destinat a Camprodon; la seva mare era Dolors Pascual, originària de Figueres. Va ser un nen prodigi que va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys, en un recital al teatre romea de Barcelona, on els seus pares havien passat a residir poc després d'haver nascut, interpretant una fantasia sobre les I vespri Siciliani de Verdi. El seu primer mestre de piano fou Narcís Oliveras i al cap de poc temps va intentar ingressar al conservatori de París, però no ho va aconseguir per tenir només set anys. El 1869, el seu pare és represaliat i va a parar a l'oficina de duanes del port d'Almeria, lloc que perd per les seves implicacions polítiques. La família torna cap a Barcelona, malgrat que Albéniz (que té vuit anys) és aleshores a Madrid, on sí que és acceptat malgrat l'edat. El mes de juliol, nou canvi de domicili, ara a Càceres. Va de Càceres a Madrid regularment fins que se li acaba el destí al seu pare, per tal d'assistir a les classes de solfeig de Feliciano Primo, i de piano per Manuel Mendizábal. Poc després, el pare torna ser destinat a Madrid, on es trasllada una altra vegada tota la família. Isaac es dona a conèixer amb recitals amb un ampli recorregut per Castella i dalusia. És en aquells moments, ja amb catorze anys, que la seva germana Blanca se suïcida al Parc del Retiro de Madrid, on era membre del cor del teatre de la Sarsuela. L'any següent, el 1875, el seu pare es nomenat "Interventor general de correus" a Puerto Rico i L’Havana , però novament tornarà a perdre aquest treball i tota la família haurà de retornar a Madrid al cap d'un any. Però per a Isaac totes aquestes circumstàncies no són res més que una genial manera de donar-se a conèixer i de visitar un nou país. Durant aquest període actuà a ciutats com San Juan de Puerto Rico , Santiago de Cuba, així com a locals diversos de L'Havana. 34

Els seus contactes teatrals a Londres van cridar l’atenció del poeta i dramaturg amateur i hereu d’una fortuna bancària de la cèlebre firma de Coutts and CO, Francis Burdett Money-Coutts, que havia comprat accions i el juliol de 1894 va adquirir el contracte que Albéniz tenia amb Lowenfeld. Coutts, el suport financer del qual permetria a Albéniz viure confortablement la resta de la seva vida, estava interessat en escriure llibrets. La seva col·laboració amb el compositor va produir Henry Clifford (estrenada al Liceu el 1895), Pepito Jimenez (també estrenada al Liceu el 1896), i Merlin (composta entre 1898i 1902 però no produïda en vida d'Albéniz), la primera òpera d’una proposada trilogia titulada King Arthur (Lancelot va quedar incompleta el 1903, i Genevre, no es va arribar a escriure). Per tant, durant aproximadament una dècada, Albéniz va dedicar tot el seu talent i energia a la creació i a la producció de música per a l’escenari. Durant aquest temps va estar trasplantant-se des de Londres a París. A causa de la nefritis que patia, el 1 d'abril de 1909, abandona París on aleshores vivia, i amb tota la família s'instal·la al balneari de Cambo-lesbains (als Pirineus Atlàntics francesos) en busca d'un clima més adequat. Un mes després va rebre una emotiva visita d'Enric Granados, el qual li va tocar la barcarola Mallorca, que era una petita peça concebuda durant un viatge fet per ells dos a les Balears, una mena de recordar sense dir res. Aquest dia que va transcórrer en companya de Granados va ser dels darrers que Albéniz es mantingué lúcid. Mori cap a les 8 de la tarda del dia 18 d'aquell mes de maig de 1909 quan faltaven pocs dies perquè complís 49 anys. Les restes d'Albéniz van partir cap a Barcelona, on arribaren en tren el dia 5 de juny a un quart de vuit del vespre a l'estació de França. La seva mort va ser molt sentida i se li tributà una solemne cerimònia de rebuda que es perllongà fins l'endemà. La banda municipal a barcelona tocà la marxa fúnebre d'El capvespre del deus de Wagner, l'Orfeó català cantà diversos passatges del Rèquiem de Fauré i la Marxa fúnebre de la sonata núm. 2 de Chopin. Després dels solemnes funerals, la comitiva recorregué els carrers engalanats amb banderes catalanes a mig pal i va fer una emocionant parada davant del Liceu. Centenars de persones s'uniren al condol. Més tard va ser enterrat al cementeri de Montjuit

Verónica Sánchez Vargas 2on A

Budin de Baileys

Pastís de galetes

xocolata

Ingredients per Budin de Baileys 1 got de Baileys 375 g farina 250 g de sucre 250 g de mantega 4 ous 1 sobre llevat 20 g de sucre Glaser Sal

amb

Primer barregem la mantega esto-ven amb el sucre fins aconseguir una textura cremosa. Poc a poc anem afegint els ous, sense deixar de batre, i després incorporem la farina, el llevat, una mica de sal i barregem tot amb ajuda d'una espàtula. Per últim afegim el got de Baileys i tornem a barrejar fins obtenir una massa homogènia. Posem un preescalfar el forn a 160 º. A banda, engreixat un motlle rodó amb mantega i tirem la massa. El Budin Introduïm al forn, no massa a prop del sostre del forn i ho deixem cuinar al voltant de 50 minuts. Passat aquest temps, el Budin traiem del forn i ho deixem refredar en el motlle al voltant de 15 minuts. Després ho Desemmotlleu i empolvorades amb sucre Glaser. El

Ingredients: mantega cafè amb llet Flam sucre xocolata galetes millor quadrades Com preparar: Barrejar la mantega amb el sucre, preparar el flam líquid, fondre la xocolata, es mullen les galetes amb el cafè amb llet, i es van col.locant en una safata, se li posa una capa de xocolata, una de galetes, una de flam, una de galetes, una de mantega amb sucre, una de galetes, i així fins a la part alta que la vulgui Per acabar, es cobreix tota de xocolata ficar al refrigerador i deixar refredar Verónica Sánchez Noemí Sueiro 36

Àries: Sort: és el teu any 2009 és l'any de capricornio i la sort estarà sempre del teu costat, per a totes les coses que vulguis fer front. Amor / Young: creativitat, sentir que l'amor serà l'aspecte de la teva vida que et donarà vitalitat, és per això que trobaràs diferents maneres d'expressar el teu amor, sent cada cop més creatiu. Negocis / Treball: Idees brillants, Serà l'any de la imaginació, tindràs curiositat i ganes d'aprendre i tracta de crear nous projectes, els quals seran molt beneficiosos. Salut: Estable Tot els anys passats d'ajustaments al voltant de la salut, passaran seu compte, i et brindarà un any molt estable i saludable Gèminis: Amor / parella: El 2009 serà un any ple d'amor i estabilitat, seràs el rei del teu castell i la teva llar estarà ple d'harmonia. Mantenir el romanç serà el secret que usaràs per sentir bé. Sort: Paciència La sort no ha estat el teu millor aliat en 2008 i aquest no és l'any perquè comenci a fer-ho. Has de tenir paciència i calma i les coses començaran a funcionar molt millor. Salut: Espatlla teu columna no us deixarà dormir còmodament, necessitaràs teràpies alternatives com ioga o tècniques de relaxació per eliminar l'estrès acumulat. Negocis / Treball: Responsabilitat Et sentiràs atabalat pel treball i per les obligacions que tens, hauràs de ser cautelós i trobar el punt d'equilibri. Si pots complir-, s'albira un gran futur. 37

Taure: Sort: Equilibri La sort posarà a prova el teu equilibri, i si saps com mantenir-lo, les coses milloraran molt millor i la sort es tornarà teva aliada. Salut: Dieta equilibrada Lluites contra els quilos de més però sents que ja no pots seguir. No et deixis vèncer, segueix una dieta equilibrada i veuràs que et donarà solucions. Amor / Young: Avenços Gran part de l'any l'amor es mantindrà estable, però l'octubre sentiràs que vius dins d'una relació perfecta, el que et donarà ales per pensar en augmentar la família o avançar amb la teva parella, mudances o matrimoni. Negocis / Treball: Productivitat superar la por de tenir les coses fora de control, i aprendràs a organitzar, conèixer les teves prioritats, cosa que farà que la teva productivitat augmenti considerablement Càncer: Salut: Estrès El treball, la família i la vida en general et mantindran amb un alt grau d'estrès. Procura sortir a córrer o caminar pels parcs per a no acabar destrossat. Amor / Parella: revitalitzat A la primera part de 2009, l'amor viurà una gran harmonia, a partir de juliol teu matrimoni o relació es veurà revitalitzada, per la gran força interna que estaràs tenint. En cas d'estar soltera / o, serà el moment ideal per trobar l'amor. Negocis / Treball: Millora professional Ets una persona hàbil i molt capaç, has de tractar d'estudiar el que et fa falta i millorar les teves destreses. Serà un any en el qual aprendràs sobre les teves capacitats i, sense dubtes, et servirà per construir el teu futur. Sort: llunyà no t'has portat bé, ho saps i la sort no vol ajudar, però el teu esforç serà recompensat i tindràs sort en els negocis que emprengui

Leo: Amor / Young: Harmonia L'amor es tornarà el protagonista de la teva vida a meitat d'any, en cas de tenir una parella, els llaços es reforçaran, assolint un període de gran harmonia. Si no tens, serà el moment idoni per trobar-la. Salut: Problemes respiratoris Les al al·lèrgies s'apoderen de les teves vies respiratòries i hauràs de passar gran part de l'any medicant-te per curar. Sort: Estabilitat Els canvis et beneficien i la sort ha tocat a la teva porta, la parella, el treball i la salut marxen bé. La sort també. Negocis / Treball: Reestructuracions Durant l'any aprendràs a no malgastar els diners, ni gastar en actituds inútils. És per això que podràs començar un nou negoci, que serà bastant exitós. Libra: Amor / Young: Passió i romanç El romanç, passió i energia ompliran aquest any les teves relacions sentimentals. Febrer serà el mes en què coneixeràs a algú especial o consolidar el teu amor, a través d'un viatge bastant apassionat. Negocis / Treball: Millora financera En el tema econòmic el 2009 serà un bon any, les finances milloraran considerablement, però has de tenir cura en extralimitarte amb les despeses. Salut: Serà l'any perfecte per construirte un nou "jo", i començar a trobar un significat a la teva vida. Hauràs d'enfrontar diferents situacions, però després va començar a renéixer. Sort: Nova filosofia Et sentiràs ple i la sort sap que és així. Una nova filosofia t'ajudarà a seguir endavant.

Virgo: Negocis / Treball: Exercicis mantenir actiu i realitzar molts exercicis et portaran grans recompenses i una salut favorable. Amor / Parella: Millorant L'any començarà amb alguns canvis en l'amor, buscaràs noves formes d'expressar però poc a poc anirà millorant, per tornar molt estable a finals d'any. Salut: Dolors musculars Molt exercici comença a passar el compte, els dolors musculars començaran a amenacen la columna, patiràs d'un lumbago intens. Sort: Energia L'energia positiva serà el teu millor aliat, que t'ajudarà i guiarà en el que busques. Escorpí: Salut: Dietes Durant tot l'any la salut serà un tema important en la teva vida, però a l'agost entendràs que depèn de tu, de les noves dietes i rutines que facis per millorar la teva salut Sort: Gradual Tindràs sort, però no tot el temps, serà gradual i hauràs d'aprendre a distribuir de la millor manera possible. Negocis / Treball: desajustos econòmics Els viatges, els canvis i modificacions, et podran portar problemes econòmics a final d'any. Hauràs de revisar el pressupost i fer petits ajustaments. Amor / Young: Gran suport La teva parella es transformarà en el teu company de vida, et donarà el seu suport i afecte incondicional. Serà fonamental en les decisions que prenguis.

Sagitari: Amor / Young: Intimitat teves relacions sentimentals et donaran la pauta de l'any, al començament hi haurà molta comunicació i intercanvi i a mesura que avança l'any veuràs que creix la confiança, al final serà un punt fort en la teva vida. Sort: Poca sort Tot depèn de tu, la sort no serà la teva aliada aquest any i per aconseguir el que necessites hauràs esforçar-te al màxim. Negocis / Treball: Reptes professionals L'èxit que aconsegueixi aquest any a nivell laboral, només dependrà de a tu. Has de confiar en les teves capacitats i portar-les a terme, si ho fas, sens dubte triomfar. Salut: Migranyes Les noves responsabilitats afectaran al teu cap i al teu humor, les migranyes no li deixaran dormir. Prengui un bon medicament i oblidi els problemes. 38

Aquari: Sort: Fortuna El 2009 ho començat amb bon peu, la sort i fortuna et seguirà acompanyant durant aquest any. Negocis / Treball: Nous horitzons Els primers mesos s'albiren inestables, però a partir d'abril s'activarà el teu camp laboral i trobaràs nous horitzons en viatges o en un curs que tant gaudeixes. Salut: Activitat Estaràs en constant recerca de nous mètodes per aprimar-se i mantenir-se en forma. Amor / Young: Decisions importants Les relacions amoroses es veuran influenciada per els canvis que has patit l'any, tindràs complicacions i serà una etapa de decisions. Si sobrepassar les dificultats, la unió serà més forta. Peixos: Amor / Parella: Fidel companyia Durant tot l'any la teva parella serà la millor companyia. En cas d'estar solter, el maig trobaràs a algú especial que t'ajudarà en el teu procés d'evolució. Sort: De menys a més Els canvis i vaivens de principis d'any aniran desapareixent a poc a poc i a partir de juliol la sort et somriurà i aconseguiràs un gran avenç en la teva vida. Negocis / Treball: Gran activitat Serà un any de la consolidació a la teva carrera, la teva capacitat intel.lectual donarà el seu màxim. Es vindran molts viatges i una constant activitat en el tema laboral. Salut: Medicines alternatives Gràcies a aquest tipus de medicines, podràs mantenir connectat el teu cos i ànima, assolint una consciència global i una gran comunicació amb els que t'envolten.

Noemi Sueiro Guerrero 39

Una mirada, dos pasos, tres palabras, cuatro caricias, cinco suspiros, seis emociones, siete besos, ocho sueños, nueve promesas...un amor. **** Te imagino en la distancia, llena de suspiros de amor y sosiego, con tu mirada perdida en la soledad y con un beso que desea escapar de tus labios hacia los míos.

Susúrrame un beso, un beso de placer, un placer con sabor, sabor a tus labios, labios de fuego, fuego en tus caricias, caricias que aman ...ámame. **** Miro en el espejo de tus ojos y solo encuentro amor, mis caricias encontraron tu cuerpo, y mis labios fueron directos a conocer tu boca, tu voz me sonó a música divina y caí en tu amor.

Ven, ven solo un minuto, ven con tu ilusión de niña adolescente y tu amor de ternura incrustada en tu belleza, ven que quiero decirte que te amo...ven que te daré mi amor. **** Quiero quererte y solo puedo amarte, quiero olvidarte pero vives en mi mente, quiero no oírte pero gritas en mi corazón.. quiero alejarme pero estás en mi.

Me miras, me sientes, me emocionas, me enamoras, te acaricio, te recorro, te rindes, te enamoras ... te amo. **** Un beso de tu boca significa mil recuerdos de felicidad, una caricia de tus ojos son cien sueños en ti, una palabra tuya de amor convertirá toda mi vida en sonrisas.

Coge mi mano y di que eres mi sueño hecho mujer, reconoce que eres mía y yo tuyo, siéntete mi amor, porque tú siempre fuiste el mío. **** Cuando te miro no imagino más belleza, más ternura o más deseo, cuando te miro abandono el mundo y mi voluntad te pertenece, cuando te miro te amo.

No puedo dejar de amarte, porque sólo tú eres tú, no podría dejar de amarte aunque no te hubiera conocido, porque fuiste mi sueño y ahora eres mi felicidad. **** Entrégame un beso, una mirada y una caricia, yo te devolveré mi mundo, mi amor y cada trozo de mi vida.

Verónica Sánchez V 2n A 40

Carme Ferrer

Oscar Peris

Ivan Silvano Omar Alarc贸n 41

Ivan Silvano Omar Alarc贸n 42

EL RACÓ MATEMÀTIC AWALÉ

Aquest és un joc d’estratègia i d’aritmètica d’origen africà. El camp de joc està dividit en dos territoris de 6 forats cada un. Al principi es reparteixen 48 llavors en els dotze forats (4 per forat). Els jugadors juguen un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar. El jugador agafa totes les llavors que hi ha en un dels forats del seu camp i les distribueix, una per forat, seguint el sentit invers al de les agulles del rellotge. Objectiu del joc: Consisteix en prendre més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que, abans de sembrar, contenia 1 o 2 llavors, el jugador captura les 2 o 3 llavors que queden després d’haver sembrat. La casella es deixa buida. Les llavors capturades es treuen del tauler o es recullen en el forat “casa” propi. Per tant, només podrem capturar la casella si, un cop hem sembrat, conté dues o tres llavors. Quan un jugador pren 2 o 3 llavors, si la casella immediatament anterior també conté dues o tres llavors, aquestes també es capturen, i així successivament. Només es poden capturar llavors en el camp de l’adversari. Si quan sembrem es dóna una volta completa al tauler, aleshores la casella de la qual partim s’haurà de saltar i, per tant, quedarà buida. Està prohibit anihilar l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedeixi que pugui jugar. Només es pot deixar a l’adversari sense llavors en cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que li proporcioni llavors. El joc s’acaba quan un jugador ja no té llavors en el seu territori i no pot jugar. Aleshores, l’adversari captura totes les llavors que resten al taulell. O el joc s’acaba quan es crea un bucle indefinit sense que s’efectuïn captures (es produeix la mateixa situació després d’un cert nombre de voltes), en aquest cas, cada jugador es queda amb les llavors que hi ha al seu camp. Hi ha taulers de molts tipus: de fusta com a la imatge, d’ivori, etc, però es poden construir taulers senzills amb una mica d’imaginació, com per exemple amb oueres de cartró com a tauler i cigrons com llavors.