Cadena Perpètua 44

I NDEX CADENAPERPÈTUA Núm 44 Repor t er sdel s egont r i mes t r e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 J or nadadepor t esober t es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 Lamev aex per i ènc i ac om “ az af at o”. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 Lamev apr i mer af ei na. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 L’ anyDar wi n. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 Cal endar i del ’ hor t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 Es por t i s t esf amos os. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 El bi l l ar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 Laf ór mul a1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 Lesar t smar c i al s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 Nat ac i ó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 T al l erder es t aur ac i ó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Bai l esur banos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 El Duque. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 Haz e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 Hi pHop. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27 Lesdr ogues. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 Gr af f i t t i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29 Pi r c i ng. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 El st i gr es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 El ss edent ar i s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 L’ ei x ampl edeBar c el ona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 El sav enç ost ec nol ògi c s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37 Mal t r ac t ament s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 8demar ç. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41 Par aul esdedona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 Mer c èRodor eda Bi ogr af i a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 L’ ex i l i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 Lesal t r esar t s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49 Ex pos i c i ópi c t òr i c a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 Lapr i mer anar r at i v a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 El sc ont es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52 El l l egat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53 LaFundac i ó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54 Pr emi l i t er ar i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55 Rut al i t er ar i a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 Ones t i c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 Poemas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59 El r ec òmat emàt i c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Gemma & Laura Sergio R. & Francesc

Fanny, Mariaq & Inma

Héctor & Carlos

Sergio L. & Toni

Cristian

Els Rauls

Juan Antonio

Lau & Clau

1

J ORN ADA DE P ORTES OBERTES M ARC 2009 El passat dissabte 21 de març vam celebrar la jornada de P ortes Obertes, amb un gran èxit d’assistència. Ens van visitar més de 400 persones entre pares i mares de futurs alumnes i els seus fills i filles, antic alumnat, pares i mares dels nostre actual alumnat, famílies dels nostres professors i professores, personal no docent, representants de l’Ajuntament, etc.

La jornada va transcórrer amb tota normalitat i entre els visitants fou motiu de comentari el bon tracte rebut i la bona acollida de que varen gaudir per part de tots aquells alumnes i professors que estaven col·laborant en la jornada.

Ara ens toca fer un esforç mes i mantenir el centre en les millors condicions possibles, per tal que els futurs alumnes que vinguin al nostre centre se’l trobin en les mateixes condicions en que a nosaltres ens ha agradat gaudir­lo fins el dia d’avui.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració, que un cop més s’ha demostrat eficaç i generosa.

J ordi M onsó Director

2

La meva experiència d‛“Azafato” per un dia Aquell dia em vaig aixecar a dos quarts de vuit del matí, mitja hora més que de costum. M’havia de preparar molt bé, ensenyaria l’insti’t moltes vegades i m’havia d’acabar de repassar el que havia de dir. Quan vaig sortir de casa preparat i arreglat eren dos quarts de nou. Vaig arribar a l’institut a tres quarts. No hi havia ningú a la entrada, desprès van anar arribant els altres “azafats”.Tots estàvem molt nerviosos, i si no ens recordàvem de res i ens en blanc en mig d’una explicació?I si venia molta gent i no podem atendre a tothom i fos

un

desastre?Preguntes

com

aquestes se’ns passaven pel cap. A les nou en punt vam entrar a dintre de l’institut i vam deixar les jaquetes a una aula.

A continuació vam

acabar de retocar les aules (pujar les persianes, baixar cadires, buidar papereres que s’avien quedat amb algun paperet…).Vam tenir bastant feina. Després de tot això varem fer les fotografies (que no van ser poques).Van tocar les deu i una persona estava esperant, era una dona rossa. Vam decidir abans de que entrés qui li feia la visita. Li va tocar al meu company Adrià. A mi no em va trigar gaire a tocar ensenyar, però, les persones, venien a rebre informació sobre el batxillerat, per mi significava que no havia d’ensenyar­los el centre. Més tard ja tenia contades dues visites que venien pel batxillerat i dues que volien veure l’institut (desprès vaig perdre el compte).

3

Ara hi havia moments que nomes hi havia tres azfats i vegades que estàvem quasi tots. Poc després vam anar a esmorzar dos. El que hi havia per esmorzar era: un cacaolat, una pasta de xocolata i una aigua que ens la podrem anar bevent per torns quan hi hagués poca gent.

Jo estava una mica nerviós i em vaig recordar de l’estructura de la visita.

Els visitants veien la planta baixa i, després els enviàvem a la segona planta. De la segona planta passaven a la planta soterrani, i d’allà al pati i a la cantina on menjaven el “pica­pica” i se’n anaven.

La gent va començar a venir de veritat i vam omplir un munt de fulls amb signatures. Jo no podia parar ni un minut entre visita i visita. Vaig haver de anar a veure aigua moltes vegades. Vaig perdre la noció del temps, ja no controlava les hores.

Hi havia molts professors que havien vingut amb els seus fills perquè veiessin l’institut. Cap a dos quarts dues, vam començar a baixar persianes i tancar les aules. Quan va estar tot tancat vam anar a agafar les nostres coses i l’aigua, també podíem agafar alguna revista de la cantina. Fet això, vam anar a la cantina ens van servir un aperitiu de:Patates, truita, fuet, olives, pa amb tomàquet…També hi havia per veure:Taronjada, Coca­cola i aigua.

Beró abans de començar, el director ens va donar les gràcies per col·laborar amb ells. Desprès va començar a menjar, el menjar no va trigar gaire a acabar­se, això té una explicació: estava tot boníssim. Quan vam acabar ens van reposar una mica més de menjar però també es va acabar el menjar. Ja eren les dues, me’n havia d’anar, vaig acomiadar­me fins dilluns i, així, es va acabar per mi el dia en que vaig ser azafat, al menys a l’institut…

Adán Sevilla 1rA

4

Era un dimecres qualsevol a l'hora d'Optativa i la Mª José ens va preguntar a mi i a uns quants companys més si volíem anar de “azafatos i azafatas” a ensenyar l'institut a la gent que vingués el dia de portes obertes. Jo sense pensar­m’ho dos cops vaig dir que sí perquè a mi aquestes coses m’agraden molt i hi aniria encara que els meus pares em diguessin que no, però després vaig pensar i em vaig espantar perquè si anem de “azafatos” hauríem de portar uniforme d'aquells amb botons i aquell típic “gorrito” que porten les “azafatas” del avions que per cert els queda fatal...

Faltaven encara dues setmanes per al dia de portes obertes i jo ja estava cagat però no com les meves amigues Lidia i la Judit que havien de portar faldilla i a elles no els agrada portar­la. Això era bo perquè mentre elles es lamentaven jo em reia d'elles i per riure em vaig emportar més d'una i de dos osti..., i el que segueix.

Estava molt nerviós, però els nervis van desaparèixer quan la MªJosé ens va dir la roba que havíem de portar, una samarreta negra, uns texans i unes sabates, els nois. Una samarreta negra, una faldilla texana, legins i unes manoletines, les noies.

Era el dia anterior i els nervis van tornar, però no només per mi sinó per a tots perquè tots estàvem estudiant a corre­cuita. Bé tots no, jo estava assegut davant de la porta i només havia de dir tres frases i com és evident em reia dels altres que havien de memoritzar tres fulls per davant i per darrera i un altre cop em van deixar la cara vermella, tenia les marques de les mans marcades i... encara em fa mal.

Arriba el dia del judici final, tots a la porta de l'institut súper puntuals i vestits iguals, semblàvem un exèrcit.

Quan la MªJosé va arribar, va tocar fer les fotos perquè els professors poguessin dir: “Ai, que maco estaves el dia de portes obertes tot pentinadet i polit”.

Faltaven cinc minuts per a les deu, tots estàvem nerviosíssims perquè ja hi havia gent esperant a fora. Les deu PUM!..., entra una senyora i venia cap a mi, ai quins nervis!!!

Ja està?... Ja és la una i mitja?... S'ha acabat?... El temps ha passat volant,després una mica de pica­pica i cap a casa!!!

Semblava que estiguessin ansiosos perquè marxéssim. Aquelles sabates del casament dels meus pares m'estaven matant!... Prefereixo mil vegades les sandàlies de tota la vida!!!

Arnau Guerrero 1A

5

Generalitat de Catalunya I E S Rovira­Forns Tierno Galvan, 77 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel i Fax (93) 560 42 51 Email: iesrovira­forns@xtec.net a8053236@xtec.net

L’ANY DARW I N A l llarg del 2009, coincidint amb el bicentenari del seu naixement i els 150 anys de la publicació del seu llibre “ The origin of species” arreu del món se celebraran una infinitat d’actes en homenatge de Charles R Darw in. Qui va ser i que que va aportar a la ciència Charles Darw in?

LA VI DA DE CHARLES ROBERT DARW I N Charles Robert Darwin neix el 1809 a la localitat de Shrewsbury (Gran Bretanya)en les dates en les quals el seu país s’enfrontava a Napoleó I, emperador de França.

Anglaterra no havia entrat del tot en el ple procés de la Revolució Industrial, i era un país eminentment agrari. Tanmateix, la mecanització i la industrialització de Gran Bretanya vindrien ràpidament. Quan va néixer Darwin tan sols hi havia al Regne Unit tres ciutats amb més de 50.000 habitants i no molts anys després, el 1831, podien comptar­se més de 30 ciutats que ultrapassessin aquesta xifra. Entre aquestes dues dates, i al llarg de poc de més de vint anys, havia transcorregut la infantesa i l’adolescència de Darwin, paral·lelament als esdeveniments i al desenvolupament industrial d’Anglaterra.

Darwin comença els seus estudis als 8 anys i després d’assistir a l’escola primària de la Comunitat Unitària de Shrewsbury, dirigida pel capellà G. Case i, més tard, a l’internat del Dr. Butler, inicia el 1825 els estudis de medicina a la Universitat d’Edimburg. Durant aquests anys, es consolida la seva afecció per les ciències naturals i el col·leccionisme d’animals, plantes i minerals, a la vegada que coneix a Edimburg les teories evolucionistes de Lamarck i va a classes de zoologia. El 1831 abandona els seus estudis de medicina i comença a Cambridge la carrera de Teologia, aprovant aquest mateix any l’examen de Llicenciat en Arts, i rebent el corresponent títol, Lúnic que tindria.

Aquell mateix any, a instàncies del seu amic i professor John Stevens Henslow, té l’oportunitat d’embarcar en el vaixell Beagle que es proposa realitzar un viatge al voltant del món amb la intenció d’efectuar treballs planimètrics i estudis de tota mena. Aquesta expedició s’emmarca en la gran inquietud per conèixer i explorar nous territoris, destinats a convertir­se en mercats per a la creixent expansió industrial anglesa, a la vegada que proporcionaven les matèries primeres que mancaven a la metròpoli. Darwin se’n va el 27 de desembre del 1831 i no torna a Gran Bretanya fins 5 anys després, per l’octubre del 1836.

Des que torna, es dedicarà fins al final de la seva vida a la recopilació, ordenació, anàlisi i estudi de la informació recollida al llarg del seu viatge al voltant del món com a naturalista. Primer viu a Londres i, posteriorment, després del seu casament amb Emma Wedgwood, es trasllada a una casa que compra a la petita localitat de Downe. Aquí madurarà els resultats dels seus estudis, fonamentalment, sobre zoologia i geologia. Tanmateix, dues de les seves obres, independentment de l’abundosa llista de publicacions que la seva tasca ens donarà, donen idea de la 6

Generalitat de Catalunya I E S Rovira­Forns Tierno Galvan, 77 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel i Fax (93) 560 42 51 Email: iesrovira­forns@xtec.net a8053236@xtec.net

gran talla d’investigador que posseí aquest home:L’origen de les espècies, a través de la selecció natural (publicat el 1859), els 1250 exemplars de la qual s’exhauriren en 24 hores, i L’origen de l’home i la selecció sexual, publicat el 1871.

Les teories evolucionistes de Darwin causaren un fort impacte en els medis científics de tot el món, provocant fortes polèmiques. Els sectors més conservadors de la societat, entre els quals hi havia un bon nombre de teòlegs, convençuts de que Darwin havia esbotzat les tesis creacionistes, atacaren la seva obra amb violència, a la vegada que aquesta era objecte d’atenció per part d’alguns il·lustres investigadors. Amb el pas dels anys, els seguidors de les seves teories esdevenen una munió i, a hores d’ara, són acceptades per tota la comunitat científica.

El 26 d’abril del 1882, morí Charles Robert Darwin a la localitat de Down. Fou enterrat a l’abadia de Westminster, panteó dels homes més il·lustres de la Gran Bretanya.

EL VI ATGE DE DARW I N AMB EL BEA GLE 1831­1836 El bergantí “Beagle” fou fet a la mar per l’Almirallat Britànic amb la fi de fer precisions cartogràfiques a l’hemisferi Sud. Darwin embarcà com a naturalista de l’expedició que durà 5 anys, durant els quals el científic tingué ocasió de fer nombroses excursions a l’interior del continent sud­americà, visir¡tar Oceania i alguns ports africans.

Darwin era una persona religiosa la intenció de la qual, al marxar, no fou mai la de contradir els continguts bíblics o desmentir el creacionisme aleshores tan en voga. Tot i amb això, la gran varietat i riquesa de la vida que pogué contemplar de prop en el bosc tropical del Brasil on eren tan evidents les escenes de lluita per la vida; la troballa de restes d’animals fòssils extingits sorprenentment semblants a la fauna actual de la Patagònia i l’existència de terrasses amb petxines marines a gran altura, a les muntanyes dels Andes o a algunes illes d’origen volcànic, el feren reflexionar sobre la realitat d’una creació del món en sis dies.

Testimoni d’excepció del terratrèmol de Xile de 1834 comprovà, efectivament, tal i com havia llegit a les obres de Lyell, la influència del qual fou tan gran en les obres de Darwin, que els moviments sísmics andins tenien un origen volcànic els mecanismes del qual intentà de demontrar.

La visita a les illes Galàpagos fou molt important ja que a cada illa havia espècies animals diferenciades de les illes veïnes, molt semblants entre elles i a les del continent; com per exemple els famosos pinsans de Darwin els becs dels quals són diferents segons el seu règim alimentari.

De tornada, els esculls coral·lins del Pacífic l’intrigaren fins que arribà a elaborar una teoria sobre l’origen d’aquestes formacions, considerada com a vàlida durant molt de temps.

7

Generalitat de Catalunya I E S Rovira­Forns Tierno Galvan, 77 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel i Fax (93) 560 42 51 Email: iesrovira­forns@xtec.net a8053236@xtec.net

Les particularitats desenvolupades per l’aïllament a les Galàpagos junt amb les altres observacions del viatge i una casual lectura de Malthus, ja a Anglaterra, el conduïren a elaborar la Teoria de la selecció natural, amb la que explicava el fenomen de l’evolució com un mecanisme complex en el qual el medi selecciona el més apte, eliminant els mancats de condicions per a subsistir.

COM EXP LI CA DARW I N L’EVOLUCI Ó DE LES ESP ÈCI ES Darwin va fonamentar la seva teoria en una sèrie de raonaments i fets que podem resumir de la següent manera: ·

Qualsevol espècie coneguda té més descendents que els que es poden sostenir amb els recursos naturals de l’ecosistema del que forma part.

·

Els recursos disponibles, encara que variïn, són bàsicament els mateixos al llarg del temps. També les poblacions poden variar a mida que ho fan els recursos, però resten bàsicament constants.

·

La tendència de les poblacions a créixer per damunt de les seves possibilitats està contrarestada per totes les causes de mortalitat que impedeixen als individus arribar a l’edat reproductora i deixar descendents (depredadors, malalties, manca de recursos alimentaris, mal aprofitament d’aquests, etc.)

·

Una de les característiques que més criden l’atenció dels individus és la seva variabilitat. Tots són semblants però presenten algunes diferències entre si (existeixen individus més o menys ràpids, altres resisteixen millor la manca d’aigua, les malalties o la desnutrició, alguns es camuflen millor, etc.). La variabilitat entre els individus d’una mateixa espècie és pràcticament inesgotable

·

Considerant el que hem dit fins ara, neix la conclusió que aquells individus que siguin portadors de característiques que augmentin les seves probabilitats de supervivència, tindran més possibilitats de deixar descendents. Si les seves característiques són heretables, es transmetran a la descendència

·

D’aquesta manera surt un mecanisme natural que afavoreix els individus capaços d’acumular petits avantatges. Al llarg de generacions, els organismes es van modificant al acumular característiques avantatjoses o adaptatives i es van eliminant els individus que presenten característiques desfavorables ja que no deixen tanta descendència.

Si ho volem resumir en poques paraules diríem: Tots els individus d’una espècie són diferents, per tant aquells que tenen més èxit biològic deixen més descendents i les seves característiques predominen en les generacions següents.

Atenció: tenir més èxit biològic no significa necessàriament ser més fort, més ràpid o més guapo. El que compta és la capacitat de deixar descendents!

8

Tomate: Se siembra en cama caliente.

Zanahoria: Se siembra en las regiones muy cálidas para la producción de primi­ cias.

Apio: En las regiones meridionales se siembra en cama caliente.

Ajo: Cavas y escardas para la cosecha primaveral.

Apio­nabo: Se cosecha el producto sembrado en marzo.

Berenjena: En la regiones meridiona­ les se siembra en cama caliente.

Cardo: Se siembra y se cosecha.

Ajo: Se doblan y se atan los tallos antes de la cosecha de marzo

Col­repollo: Se siembra en cama ca­ liente.

Apio: En la regiones meridionales se siembra en cama caliente

Col rizada: Se siembra i se cosecha.

Apio­nabo: En la regiones meridionales se siembra en cama caliente

Coliflor: Se cosechan las variedades tardías.

Berenjena: En la regiones meridionales se siembra en cama caliente

Espárrago: Escarda y riegos en el se­ millero; tratamiento en el esparragal.

Cardo: Se cosecha

Espinaca: Se siembra i se cosecha el producto sembrado en abril.

Cebolla: Se siembran las variedades inver­ nales para conservar

Escarola: Se cosecha.

Col repollo: Se siembra y se cosecha

Fresa: Se preparan los estolones.

Col rizada: Se siembra y se cosecha Coliflor: Se cosechan las variedades tardías

Hinojo: Se siembra en las zonas muy cálidas.

Escarola: Se siembra

Lechuga: Se siembra en cama calien­

te.

Nabo: Se cosecha el producto sembrado en septiembre.

P uerro: Se siembra en cama ca­ liente.

Espárrago: Se siembra en cama caliente pa­ ra obtener garras que se plantarán, en el lu­ gar definitivo, al cabo de un año. A finales de mes se inician las labores de preparación del esparragal.

Espinaca: Se siembra.

Hinojo: se siembra.

Lechuga: Se siembra en cama caliente.

Rabanito: Se cosecha el producto sem­ brado en diciembre.

9

P atata: Se siembran en las regiones cáli­ das.

Espárrago: Se siembra para obtener gar­ ras a plantar a pleno campo el cabo de un año. Hacia finales de mes se inician las la­ bores de preparación del esparragal.

Rabanito: Se siembra.

Remolacha de mesa: Se siembra en el semillero.

Espinaca: Se siembra y se cosecha el producto sembrado en agosto.

Tomate: Se siembran cama caliente.

Fresa: Se cosecha.

Zanahoria: Se siembra en regiones muy cálidas.

Guisante: Se siembra.

Haba: Se siembra.

J udía: Se inicia la siembra en las regiones meridionales.

Lechuga: Se siembra.

Nabo: Se siembra.

P atata: Se siembra.

Acelga: Se siembra en semillero.

P erejil: Se siembra.

Albahaca: Se siembran en cama caliente.

P imiento: Se siembra.

Ajo: Se siembran las variedades invernales para conservar; se doblan y atan los tallos de la cosecha de abril; se cava i escarda.

P uerro: Se trasplanta las plantitas sem­ bradas en enero; se cosecha el producto sembrado en junio; se siembra.

Apio: Se siembra.

Rabanito: Se siembra y se cosecha

Apio­nabo: Se siembra.

Berenjena: Se siembra.

Remolacha de mesa: Se siembra en se­ millero o a pleno campo, según las regio­ nes.

Calabaza: Se siembra.

Romero: Se siembra.

Cardo: Se siembra.

Salvia: Se seimbra.

Cebolla: Se siembran las variedades inver­ nales para conservar.

Tupinambo: Se siembra.

Valeriana de huerta: Se siembra

Col repollo: Se siembra y se cosecha.

Zanahoria: Se siembra.

Col rizada: Se siembra y se cosecha.

Coliflor: Se cosechan las variedades tardí­ as.

Escorzonera: Se siembra.

10

Guisante: Se siembr a J udía: Se siembr a en las regiones mer i­ dionales.

Acelga: Se siembra en semillero.

Lechuga: Se siembr a.

Ajo: Se siembra el ajo invernal de conserva; se recoje el ajo de primavera de Sumsumo.

Lenteja: Se siembr a.

Consumo en fresco: se doblan y atan los tallos para la cosecha de mayo.

Alcachofa: Plantación de alcachoferas; co­ secha de las plantaciones otoñales.

Melón: Se siembr a.

Nabo: Se siembr a.

Patata: Se siembr a.

Pepino: Se siembr a.

Achicoria: Se siembra.

Per ejil: Se siembr a.

Achicoria belga: Se siembra.

Pimiento: Se tr ansplanta.

Apio: Se siembra.

Calabacín: Se siembra.

Puer r o: Se tr anplantan las plantitas sembr adas en ener o y se recogen los productos sembr ados en junio.

Cardo: Se siembra.

Rabanito: Se siembr a i se cosecha.

Cebolla: Se cosecha las variedades prima­ verales de consumo fresco.

Remolacha: Se siembr a a pleno campo.

Col repollo: Se siembra y se cosecha.

Romer o: Se siembr a.

Col rizada: Se siembra y se cosecha

Salvia: Se siembr a.

Col de Bruselas: Se siembra.

Sandia: Se siembr a.

Achicoria belga: Se siembra.

Tomate: Se tr ansplanta.

Calabaza: Se siembra.

Escorzonera: Se siembra.

Tupinambo: Se siembr a.

Espárrago: Escardas y riegos en el semille­ ro; preparación del esparragal; abonado anual, cosecha.

Valer iana de jar dín: Se siembr a.

Zanahor ia: Se siembr a.

Espinaca: Se siembra y se recoge el pro­ ducto de la siembra de agosto septiembre.

Fresa: Se siembra, se planta, se cosecha.

Garbanzo: Se siembra.

11

Rafael Nadal Parera nebot de Miquel Àngel Nadal (exjugador de futbol), va néixer a Manacor el 3 de juny de 1986. Tot i que de petit va començar practi­ cant altres esports (futbol, bàsquet...) es va decidir el tennis, i a l’edat de 5 anys va començar a jugar a Manacor, el seu poble natal, amb el seu oncle com a entrenador. Malgrat la seva joventut, ja està entre els millors jugadors del món. A finals de 2006 estava nú­ mero 2 del món segons el rànquing ATP i ja havia guanyat 18 títols com a professional, d'entre ells una Copa Davis (2004) i 2 Roland Garros (2005 i 2006).

Tot i que de petit va començar practicant altres es­ ports (futbol, bàsquet...) es va decantar cap al ten­ nis. Actualment els seus companys d'entrenaments són Carles Moyà i Tomeu Salvà.

Té una gran fortalesa física i l’aprofita pel seu joc, pe­ gant grans cops quan arriba forçat a la pilota.

La majoria dels títols aconseguits són so­ bre terra batuda, superfície sobre la que té el rècord de victòries consecutives ba­ tent l’anterior record històric de Guiller­ mo Vilas el 29 de maig de 2006.

Usain Bolt és un atleta jamaicà que va néixer a Trelawny (Jamaica), el dia 21 d'Agost del 1986 i que es considerat per molts com l'home més veloç de tots els temps.

Va estudiar en William Knibb High School. Ala 15 anys va guanyar una medalla d'or i altra de plata en els Campio­ nats del Món Junior de 2002, el que li va fer rebre multi­ tud d'ofertes d'universitats nord­americanes. Ja amb aquesta edat era capaç de córrer els 100 metres en 10'20 segons. Va guanyar una altra medalla d'or en els Campionats del Món de la Joventut del 2003, corrent els 200 metres en 20,40 segons.

12

Té l'actual rècord del món tant en els 100, 200 metres llisos i dels 4x100 metres llisos amb Nesta Carter, Mic­ hael Frater i Asafa Powell , gràcies a les marques de 9.69, 19.30 i 37,10 segons respectivament que va fer als Jocs Olímpics de Pequin del 2008 i que va guanyar tres medalles d'or. A més, va ser el primer atleta en aconseguir aquesta proesa (guanyar l'or en els 100, 200 i 4x100 metres llisos) després que ho fes Carl Le­ wis als Jocs Olímpics de los Angeles al 1984 .El velocis­ ta, a qui anomenen "the Lightning Bolt" ("Llampec Bolt"), també té el rècord del món junior en 200 me­ tres llisos (19.93 segons).

Michael Fred Phelps va néixer el 30 juny de 1985 a Baltimore, Maryland. És un nedador nord­americà que te els rècords mundials en diferents proves.

Quan era adolescent, Phelps es va entrenà a North Baltimore Aquatic Club, entrenat per Bob Bowman. A l'edat de quinze anys, Phelps va competir als Jocs Olímpics d’estiu al 2000 a Sydney, va ser el nedador americà més jove a uns Jocs Olímpics en 68 anys. No va guanyar cap medalla.

Phelps va guanyar vuit medalles (sis d'or, dues de bron­ ze) als Jocs Olímpics d’estiu 2004 a Atenes, i va igualar el rècord de més medalles a unes Olimpíades, un rècord fet per Alexander Dityatin el 1980. Els títols internacio­ nals del nedador, amb els seus rècords mundials, han tingut com a resultat ser nomenat Nedador del Món de l'Any, durant els anys 2003, 2004, 2006, 2007 i Nedador Americà de l'Any, durant els anys 2001, 2002, 2003, 2004, 2006 i 2007.

Phelps ha guanyat vuit proves de natació als Jocs Olímpicsd’estiu de 2008 a Pequín, i ha superat el rècord de Mark Spitz de set medalles d'or a unes Olimpíades. El 13 d’agost de 2008, Phelps havia guanyat quatre medalles d'or a Pequín, fixant nous rècords mundials en les quatre proves.

Sergio Romero Cortiles Francesc Terés Rodríguez

13

El billar és un joc que es practica amb un pal que serveix per picar una bola de color blanc que fa que piqui unes altres boles que s’han de ficar dins d’ una tronera. Qui fiqui les boles que tinguin més punts a la tronera és qui guanya.

Fem un viatge en el temps fins els temps dels grecs. Diuen que en aquells temps ja jugaven tot i que els francesos sostenen que el va inventar un anglès

El billar amaericà és un format de billar, practicat sobre una taula rectangular de fusta, entapissada de verd, de 2,54 m sobre 1,27 m (internacionalment dit 9ft), consistent a moure diverses boles de vori, que el jugador impulsa mitjançant un tac, per introduir­les a l'interior de la taula a través dels orificis de reglament .

Es juga amb 16 boles:

· · · ·

una de blanca dita bola de xoc, bola de tir, o simplement blanca; · 15 boles numerades d'1 a 15: les boles 1 a 7 són acolorides completament (i són anomenades «baixes» de manera comuna, «plenes» o «petites»), la bola 8 és acolorida completament en negre, les boles 9 a 15 presenten només una petita banda de color (anomenades «altes», «obstaculitzades», «envoltades», «grosses», «estriades» o «ratllades»).

Existeix diversos jocs diferents, que obeeixen tots a certes regles comunes al billar ame­ ricà.

El Campionat del M ón de billar a tres ban­ des (oficialment anomenat UMB World Three­ cushion Championship) és un torneig profes­ sional de billar a tres bandes, organitzat anualment per la Unió Mundials de Billar.

Els premis per als campions l'any 2007 han estat d'un total de 35.200 € (49.600 US$), amb un premi pel primer classificat de 4.800€ (6.750$)..

14

El campionat mundial de Fórmula 1 es va iniciar oficialment l'any 1950, any en què Giuseppe Farna va guanyar el primer títol. Anteriorment a aquest any, es van desenvolupar nombroses carreres internacionals. Alguns dels pi­ lots més destacats va ser Felice Nazza­ ro (1881­1940), un pilot atrevit, d’enorme coratge i força física. L'italià va ser pilot de Fiat i fou consagrat tàci­ tament com el millor pilot del món, per aquell llavors.

Després de la guerra, Itàlia consolida el seu perfil com a productor dels millors cotxes de carrera, i l’Alfa Romeo es constitueix com l'equip més exitós, guanyant infinitat de proves. Així, no és estrany que Antonio Ascari i Giusep­ pe Campari es convertissin en dos dels més capaços i admirats pilots de carre­ ra.

Rudi Caracciolo, pilot alemany, nascut el 1901 es va mantenir en activitat du­ rant gairebé tres dècades. Va obtenir un gran nombre de victòries en dife­ rents tipus d'automòbil. Era el pilot im­ batible en la pluja, precís i constant, no va cometre excessos ni errors.

Un altre pilot destacat d'aquesta època Pre Fórmula 1, va ser Tazio Nuvolari.

Aquest talentós italià va establir un au­ daç estil de conducció. Abans d'arribar a un revolt, apuntava la corda, sense desaccelerar. Llavors, en arribar a la mateixa, donava un cop de volant, aconseguint posar­se de costat i sobre les quatre rodes es llisca sobre la corba amb l'accelerador a fons. Així, el cotxe es redreça respecte de la següent recta molt abans que els altres, i podia sortir com més aviat millor, guanyant un temps preciós. Aquesta tècnica del "Derrape controlat" es va fer famosa.

Els italians d'avui ho segueixen consi­ derant com el millor pilot peninsular de tots els temps.

Després d'aquesta breu introducció, arriba el campionat oficial de Fórmula 1, que es crea l'any 1950. Giuseppe Farina va guanyar el primer títol amb un Alfa Romeo 158.

La següent temporada va ser dominada per un dels més grans campions de la Fórmula 1, Juan Manuel Fangio. Les estadístiques el mostren com el pilot més proper a la perfec­ ció.

Aquest pilot argentí va començar corrent a Europa als 37 anys d'edat, una edat una mica madura però amb una excel·lent condició físi­ ca. Fangio va guanyar cinc títols: 1951, 1954, 1955, 1956 i 1957. Va córrer 51 cur­ ses, va guanyar 24, va obtenir 28 poles posi­ tons i 23 records de voltes. Fangio va triom­ far amb Alfa Romeo, Ferrari, Mercedes i Ma­ seratti.

Per a la temporada del 58, Juan Manuel es va retirar de la F1, i el jove Mike Hawhtorn va aconseguir el títol amb una Ferrari 246.

Jack Brabham fou campió tres vegades, el 1959 i 1960, amb un Cooper­climax, i l'any 1966 assolí una cosa que mai ningú va poder fer fins al moment, va guanyar el títol amb un cotxe de la seva pròpia construcció, l'Bra­ bham BT19/20 ­Répce.

15

Els seus primers dos títols amb el Coo­ per­climax van marcar una nova era per a la Fórmula 1. Jack va ser el primer pi­ lot que va guanyar un campionat del món amb un cotxe impulsat per motor d a r r e r e .

La temporada del 61 va ser dominada per Wolfang Von Trips, a bord d'una Fer­ rari 156. L'alemany es podia convertir en el primer pilot a donar­li la corona a la seva pàtria, però malauradament es va morir en un accident mortal en ocasió del Gran Premi d'Itàlia. Von Trips li va deixar el títol servit al seu coequiper, Phil Hill, que irònicament es va convertir en el primer nord­americà campió del món, amb un altre Ferrari 156.

Stewart significà la frontissa entre dues maneres d'entendre la con­ ducció de Grand Prix. Amb ell s’acabava els diletants, la bohèmia, i neix un pilot autèntic professio­ nals. Així Jackie va entendre les curses incorporant un segell propi, l'obsessió per incorporar el coneixe­ ment tècnic a la conducció esporti­ va. La seva associació amb Ken Tyrrell i Ford Cosworth va resultar brillant. Jackie va córrer 99 curses, assolint 27 triomfs, 17 poles i 15 records de tornada.

L'any 1962 l'anglès, Graham Hill li va do­ nar el primer títol a BRM amb xassís i motor propi.

L'any 1963 el campionat va quedar en poder d'un dels pilots de més talent i precís del món, l'anomenat "Arcàngel de la velocitat", Jim Clark.

Les temporades del 72 i 74 van ser dominades per un pilot súper veloç, capaç de superar i vèncer el mateix Jackie Stewart, Emerson Fittipaldi.

Per això, aquest jove brasiler va aconseguir pilotant el Lotus 72 el campionat superant Stewart. La ri­ valitat entre ambdós pilots va ser altíssima. Fittipaldi va tornar a vèn­ cer al 74, en aquest cas amb un Mclaren, però ja sense Stewart.

Els seus dos campionats els va guanyar amb un Lotus, models 25 i 33. Jim sem­ pre es va mantenir fidel a Lotus. La tàc­ tica de Clark era fer les dues primeres voltes ràpides i després treure un segon per volta a les restants. Per Jim el seu primer accident greu va ser l'últim de la seva curta vida. Es despistà fatalment en una cursa de Fórmula 2, a Hockenheim.

Assolí dos campionats mundials, va par­ ticipar en 72 curses, va vèncer a 24, as­ soliment 33 poles i 28 records de torna­ da. Va guanyar les 500 milles d'Indiana­ polis al 65 i la copa Tasmània entre l'any 67 i 68.

T e m p s d e s p r é s E m e r s o n s’allunyaria de la F1, per profundes diferències amb la categoria.

A partir dels anys setanta la Fórmu­ la 1 començava a mostrar una línia professional, emparentada amb el màrqueting que feia presa de la ca­ tegoria màxima.

Després de l'era Clark, va arribar un al­ tre Escocès volador, Jackie Stewart.

L'escocès es va adjudicar tres títols mundials: 69, 71 i 73, mentre que al 70 la corona va quedar en mans de Jochen Rindt, l’únic campió post­morten de la F1.

16

Niki Lauda va ser el primer pilot que paga per po­ der ocupar una butaca. Les virtuts d'aquest austrí­ ac eren diverses: analític, fred i extremadament batallador. Aquestes virtuts van ser preses en compte per Ferrari, qui el contracte. Niki no els va defraudar. Guanyà els títols del 75 i 77. L'any 76 Lauda va patir un accident brutal en Nurburgring, greument cremat va tornar a les pistes el mateix any. El campionat del 76 se li escapà, però en el 77 es va prendre revenja i va guanyar el títol amb la Ferrari 312 T2. D'aquesta manera demostro Fe­ rrari, qui havia posat en dubte la seva recuperacio, que les seves condicions estaven intactes.

El 1984 li va guanyar la corona, en una lluita Epi­ ca, al seu jove coequiper Alain Prost a bord de sengles Mclaren. La diferència va ser de només mig punt. Sens dubte que Niki Lauda, al costat del inoblidable Gilles Villenuve, van ser dels pilots més valents de la F1.

El titulo del 76 que va perdre Lauda, quedà a les magistrals nines de l'anglès James Hunt.

Només un any va trigar a donar­li la corona a McLaren, mantenint sempre el seu estil, tant dins com fora de la pista, amb un estil de maneig innat no après, dotat per naturalesa sense cap tipus d’anàlisi fent el que el seu enginy li indicava.

Les temporades del 78 al 82 van ser guanyades per cinc pilots diferents. El 78 va quedar en mans de Mario Andretti amb el meravellós Lotus 79 Ford Cosworth, una interlocutòria tecnològicament superior a la resta, sumada a l'habilitat del petit Ma­ rio, formar una combinació letal.

17

Les arts marcials són sistemes de com­ bat. Hi ha moltes escoles i estils d'arts marcials, totes comparteixen un objec­ tiu: la defensa personal Algunes arts marcials, com el tai txi txuan també po­ den ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi. No totes les arts marcials van néixer a Àsia. El sava­ te, va sorgir a França i els moviments atlètics de la capoeira vénen del Brasil.

Moltes arts marcials inclouen cops de puny (boxa, karat), puntades de peu (taekwondo, kickboxing, karate), agafa­ des (judo, jujutsu, lluita), armes (iaijutsu, kendo, kenjutsu, naginatado, foto, esgrima) o alguna combinació dels elements abans esmentats (diversos es­ tils de jujutsu).

Les arts marcials es divideixen en dos grans grups: les anomenades "arts mar­ cials dures" com el karate i el kickbo­ xing, que emfatitzen l'atac per derrotar el contrincant i les "arts marcials suaus" com el judo i l'aikido, que aborden l'opo­ nent de manera menys agressiva, va­ lent­se fins i tot de la força d'aquest úl­ tim per sotmetre'l.

Les arts marcials són les arts de la guer­ ra .

La història de les arts marcials és exten­ sa. El desenvolupament dels sistemes de combat data de quan l'home va ser ca­ paç de transmetre el coneixement, jun­ tament amb les estratègies de guerra.

Part del material escrit més antic sobre el tema data del segle XV a Europa i l'autoria correspon a mestres notables, com Hans Talhoffer i George Silver.

Raúl García Cruz Raúl Martínez Padilla Juan Antonio Sánchez García

18

Les arts marcials es defineixen més o menys així: a través de la història, al sol­ dat en el camp de batalla l'única cosa que li importa és derrotar el contrincant que se li enfronta. Que un estil sigui suau o dur o quants punts s'aconsegueixen amb un cop són detalls i temes de discussió que sorgeixen en temps de pau, quan es tracta d'un combat cos a cos.

Els artistes marcials difereixen respecte a l'assumpte de les competències.

En els últims anys, s'han portat a terme intents per reviure certes arts marcials considerades històriques. Exemples d'a­ questa reconstrucció històrica de les arts marcials són el pankration i l'escola Shao Lin, que no posseeix una tradició contínua.

La natació és el mètode pel qual els és­ sers vius es desplacen a través de l'aigua en un mètode que no implica simplement el caminar pel fons. La natació és una ac­ tivitat recreacional popular i un esport competitiu. És una activitat física molt re­ comanable per a la majoria de les perso­ nes, però que requereix unes precaucions bàsiques.

Crol o estil lliure és l'estil que un braç es desplaça per fora l’aigua disposat a entrar a l’aigua davant del cap, mentre l’altre braç avança per sota l’aigua, fins els malucs, per tornar a sortir. Els peus es mo­ uen d’una manera oscil·lant, alternativamentt, amb els peus cap a dins i els dits en punta Per cada ci­ cle de braços es poden fer de dos a vuit patades.

Papallona Variació de la braça en què els dos braços es porten junts fins davant del cap per tornar al mateix temps. Aquest moviment de braços va acompanyat d’un moviment ondular de malucs. Els peus seguei­ xen junts un moviment brusc descendent i descen­ dent.

Esquena En l'esquena la seqüència de moviments és alternativa.

Quan un braç està a l'exterior, amb el palmell de la mà mirant cap a fora, sortint del costat de la cama, l'altre braç impulsa el cos dins l'aigua. En l'esquena, igual que al crol, es fa servir el moviment de peus oscil·lants.

La natació és un esport olímpic, amb pro­ ves per als dos sexes. Comprèn quatre estils bàsics: el crol, la braça, l'esquena i la papallona. Al crol el nedador mou els braços alternativament formant un moli­ net. És la modalitat més ràpida. L'esquena és el matexi estil però el nedador no mira a l'aigua. La braça consisteix a impulsar­ se movent els braços de forma horitzon­ tal, en paral·lel a la superfície de la pisci­ na, formant cercles. La papallona és un molinet però els dos braços es mouen al­ hora, formant cercles perpendiculars a l'aigua (és el més exigent físicament).

Per fer natació, normalment s'utilitza un vestit de bany. El vestit de bany masculí acostuma a ser en forma de calçotets i els de dona poden ser el bikini o d'una sola peça. En les competicions esportives els banyadors més utilitzats són els banya­ dors speedo. Una altre peça és les ulleres que serveixen per veure­hi més a sota l'aigua. Finalment hi ha la gorra de nata­ ció que serveix per mantenir el cabell sec i protegir­lo del clor i protegir les orelles.

L'esquena presenta l’avantatge de no tenir complicaci­ ons amb la respiració, ja que el cap es manté sempre per sobre la superfície de l'aigua. És l'únic estil on els nadadors surten des de dins de l'aigua Braça La braça es nada amb els braços apuntant al davant.

Els braços que estan estesos s'obren cap endarrere fins que queden alineats amb les espatlles; tot seguit s'en­ congeixen les cames per aproximar­les al cos, per des­ prés estirar­les amb impuls, al mateix temps que els braços tornen al punt d'inici.

La braça és l'estil més lent de tots, arribant a una velo­ citat màxima de 1,67m per segon.

Aquest és l’únic estil en el que el braços no surten fora de l’aigua.

El moviment dels braços és simultani. L’execució de l’estil comença per la fase d’extensió on es parteix de la posició de braços estirats, seguidament sobrin fins a l’atura dels muscles amb els colzes mitjanament flexio­ nats i les palmes de les mans mirant cap a nosaltres, aquesta serà la fase de propulsió.

19

Hector Saavedra Martin

20

21

22

danza hip-hop o street dance La danza Hip­Hop llamada en términos genéri­ cos,”street dance” o “danza urbana”, se refiere a los diferentes estilos de danza de la calle bailado sobre todo con música Hip­Hop. La primera danza original asociada es el “breakdance”que apareció en Nueva York durante los 70 y se convirtió en un elemento base de la cul­ tura del Hip­Hop, todos estos estilos de bailes están ahora considerados como estilos “old School” (vieja escuela), a principios de los 90 empezaron a apare­ cer nuevos estilos como el “ New Style”o “Hype” de la nueva escuela.

En los años 90, la evolución de la música Hip­Hop tomó nuevas formas y nuevos estilos de danza.

Hoy, la danza Hip­Hop o Street dance se está des­ arrollando en muchas direcciones distintas, influen­ ciándose principalmente por la evolución de la mú­ sica Hip­Hop y de la influencia masiva de los me­ dios de comunicación como la televisión y la pren­ sa.

Los estilos “Comercial dance” y “House dance” se pueden considerar como ejemplos de los estilos de­ rivados más recientes.

house dance La danza house dance es un estilo de danza callejera bailado sobre la música house que ha sido desarrolla­ da en la costa del este de Estados Unidos se caracteri­ za por la improvisación y los complejos de trabajos de pies combinados con fluidos y rítmicos del torso.

El estilo House Dance es en realidad más antiguo que el estilo musical que empezó a desarrollarse al final de los años 70 durante el fin de la música disco en las fa­ mosas discotecas “Gays”.

Algunos de sus pasos proceden de varios bailes en ge­ neral.

La danza house también comparte algunos movimien­ tos Hip­Hop pero se diferencian en el ritmo lógicamen­ te, en el House se acentúan los pasos en la mayoría de canciones con un compás formados en bloques de 8 a 8 y cambiando los ritmos o melodías en cada 16, es un estilo muy libre en el cual se alargan mas pasos y se tiende a marcar los pasos con el pecho y los hom­ bros hacia arriba, en cambio en el Hip­Hop son em­ pleados con música rap y la emergía se tiende a mar­ car hacia abajo en los ritmos de 4 a 4 compases.

23

claudia salvatierra l.

`

Tiene su origen en los cargos tardorromanos y bizantinos del latín dux, plural "duces" (la pro­ nunciación en el latín eclesiástico, de c por ch, da como resultado la palabra duche). En latín, dux denotaba el rango militar de general (palabra que, a su vez, deriva su semántica pro­ bablemente del infinitivo "duco": guiar desde el frente, en oposición a "ago": guiar desde atrás.

De esta manera, "el que guía desde el frente" denotaría originalmente a un guía militar o cau­ dillo. Eventualmente, a raíz de la práctica de conceder tierras a los generales victoriosos, di­ cho título se utilizó como una referencia nobilia­ ria que designa a un miembro de la clase alta.

Durante siglos se usaría esa misma forma latina en Venecia, para designar al jefe de la república adriática.

Posteriormente, con la Capitular de Quier­ zy se convirtió en hereditario, trasmitién­ dose de padres a hijos.

Con la abolición de los derechos señoriales en el siglo XIX perdieron su autoridad y poder, aunque en muchos países se con­ servó el título por herencia de forma honorífica y a veces su riqueza e influen­ cia.

Conforme se fueron desarrollando los reinos germánicos tras la caída del Imperio romano, el título fue usado por altos cargos, gobernadores, caudillos, etc. En el sistema social y político lla­ mado feudalismo, que Carlomagno fundó al divi­ dir sus dominios en condados, los duques ocu­ paban el nivel más alto en la escala nobiliaria.

Hoy en día, como cualquier otro título no­ biliario no tiene más valor que el simbóli­ co.

Nota: El apelativo "il Duce" utilizado por el dictador Benito Mussolini es una deriva­ ción de la voz dux. El equivalente germa­ no “Führer” (guía o líder) es una traduc­ ción del mismo término. El "caudillo", títu­ lo que se concedió el general Franco (si bien proveniente del latín capitellum), es una equivalencia de estos términos, todos ellos originados en el concepto dux (duque), “el que guía desde al frente”.

FannY & klau 24

Sergio López es un joven sevillano. Haze, su alter ego, es un cronista visceral que rima una rea­ lidad dolorosa desde el barrio de Los Pajaritos, enSevilla.

Flamenco en la sangre y rap en la calle. Es Haze desde 1992 y asume con perplejidad y cierto temor la expectación generada. Se expresa mejor con música y sólo puede hacerlo con el cora­ zón en sus manos. El Fenómeno Haze comenzó el año pasado, cuando sus maquetas pasaron de mano en mano hasta llegar a posicionarse en el Top Manta.

Nunca antes había ocurrido algo así. Es tímido, refle­ xivo y sincero. Le gusta el deporte y la vida sana.

Sergio da una nueva vuelta de tuerca a la música ur­ bana. ¿El secreto? Flamenco, bases y una voz inconfundible.

Sinceridad en cada párrafo, historias reales tan cru­ das que, parecen imaginadas. El Bola existe y perma­ nece recluido en un centro de menores. Y El Case; y El Peluca, y el alemán... Contador de historias inenar­ rables, poeta de la verdad más despreciada; amigo de los miserables, esa especie denostada que vive siempre a las afueras de la belleza, en los arrabales de lo socialmente correcto.

Es valiente decir no y aconsejar lo mismo, sin salir del barrio, cuando su familia reside, con grandes dificultades, en una vivienda de unos pocos metros cuadrados como otras tantas. Y más valiente aún cantarlo y mostrar al mundo la cara más amarga del siglo veintiuno, en un barrio marginal de Sevilla.

Desprecia el prestigio de la sangre derramada y lo dice en voz alta, sin temor. Clama al cielo por las penurias ajenas y lo canta; arma sus letras y derrama su ser para demostrar a sus colegas que el camino no es la droga ni la delincuencia; que el dolor sólo engendra dolor y hay otras for­ mas más valientes de hacerse valer, de demostrar quién es cada uno. Y lo hace con el corazón en la mano, preso del mismo dolor de quien le escucha, compartiendo su infierno llama a llama.

Crónicas del Barrio es su testimonio sonoro. 2004 su año. El disco está producido por Killer B. Javier Li­ món, experto consagrado en la producción de fla­ menco (Lágrimas Negras) participa asesorando en varios temas del disco.

En 2006, Haze presenta El precio de la fama, con el objetivo de confirmarse entre uno de los grandes de la música urbana en España.

Encontraremos de nuevos temas que mezclan Rap con Flamenco, las canciones tratan de temáticas du­ ras, de la vida real: educación, no­violencia, inmi­ gración, pero también de amor y de esperanza.

Como su nombre indica, 3r Round es el tercer disco de Haze, que salió a la venta el 3 de junio de 2008. El primer single de este disco se llama “Te estoy amando” e incluye elementos musica­ les del tema “Te estoy amando locamente” de Las Grecas.

25

HAZE ­ EL BOLA (CRÓNICAS DEL BARRIO) *Porque siempre estas robando tu no com­ Mi segundo episodio er bola su arma una california una tueda levantá y un cocacola ya con 13 ¿k? duro prendes k eso no es bueno pa despue comé de ven en cuando le kitaba un porro ahi k tu solito te estas metiendo en un in­ a su hermano Manuel k ¿k? k ya empesó a tangarse fierno porque no despiertas y deja a un lao del vistoria 10 vendia las marias er jamon der dia kon el sufriento. mucho sabé k ya no iba ar colegio k con 15 años ya tomaba rayas con su ermano er sergio 1 año despué *Porque tu no t das cuenta k esta vida du­ ar luis sernuda fue a caé tan solo 3 semanas para no ra muy poko y k la malgasta asiendo daño volvéy empiesa ya er peligro x las noches con su her­ pokito a poko k entre 4 paredes ahi com­ mano er chato y la varilla ya se han echo un coche y prañero k vuelven loko. en las curvas abusando er freno mano con derroche todo era diversion si, pero x la mañanita a descansá Esperate q aun keda pasion k en tu mente solo abita la codisia del dinero a su espalda en er punto 0 otro marron k junto al chato el 5 d enero vuelven ar butron y donde fue? motos ro­ chelambert despues del palo t agarraron y al megan kieto joder kisiste escapár y a po­ kos metros a ostias con el despues d un rato se t presentaron varios fallos en el megan con el motor ensendio pisaste a fondo pero fue pa ná tu d aki no escapas t esposaron y golpearon y kedaste custodia­ do x el kapa pobre viejo le pego dos tortas y salio x patas deskerida mas d 50 kausas y cientos d piras a k aspiras? asta los vein­ titantos presos? x k suspiras? bola k no es un juego esbila k viene el marco tras leyen­ da en un barrio suicida. *Porque siempre estas robando tu no comprendes k eso no es bueno ahi k tu solito te estas metiendo en un infierno por­ que no despiertas y deja a un lao el sufriento.

Porque tu no t das cuenta k esta vida dura muy poko y k la malgasta asiendo daño pokito a poko k entre 4 paredes ahi comprañero k vuelven loko.

Ayér parti en el barrio un ford y tengo visto un CBR antié sake de 5 bares 70 billetes verdes vamo al prika a compra un corta k me lo han kitao me dan 30 tale­ gos x un jog refrigarao y aver con lo poko k duraba la alegria ya planeaban el asalto a las mejores joyerias cuantos dolares eran para alimentár sus bocas? un carajo todo era pa ropa nike y coca en roca se escapo de 8 colegios de regimen semiabiarto y encerraron en carmona con todo un regimiento colegas d las 3000 el alemán y el quini todos rescataos al poko tiempo x la banda del pimiento despues te esca­ pae d un par d colegios mas primero con jesus jarrillo d jaen despues de cordoba t van na mas llegá a los juzgaos a ti y al chorla no vea la k abeis liao.

26

Inma Mesa

Biografia:DOBLE V A Saragossa es va fer la paraula, i Vio­ ladores del Verso la van elevar a l'enè­ sima categoria, per a convertir­la en rima. Arquitectes del verb i el ritme, edificant els fonaments pels quals creix i s'expandeix el Hip Hop en aquest pa­ ís. Convertint rimes en mecanismes de mil·limetrada precisió fent que els rit­ mes funcionin com el motor d'un Rolls Royce. "Licuando" el Jazz per a conver­ tir els temps en roques sòlides. L'ex­ pressió del Funk en produccions gros­ ses, amb uns baixos que sonen com bombes per a fer trontollar els fona­ ments de les muralles més altes. És l'única manera de fer­ho i ells ho han aconseguit. Els textos de Kase­O, Lírico i Sho Hai(Hate)eleven la imperfecció en genialitat, els defectes en virtuts i la virtut en el poder del seu missatge. R de Rumba factura Funk i Jazz menjo si fos una catifa daurada. Bases fosques, denses i crues per a donar forma a un so únic. Compacte i sòlid com una bar­ ra de gel. Barri de La Jota, Actur, Les Delícies i Romareda, brou de cultiu i pedrera del grup que estava cridat a remoure els fonaments del Hip Hop en castellà.

El 'hip hop' també canta en català

HIP HOP

Fins fa relativament pocs anys, el 'hip hop' era un fenomen musical pràcticament exclusivament cantat en anglès (i es­ cadusserament en espanyol). Tot amb tot, d'uns anys ençà hem assistit a l'emergència de grups que fan servir la nostra llengua per explorar les sonoritats del 'hip hop'. La darrera fornada d'aquest so és una formació que es diu At versa­ ris,amb un disc compacte que acaba de publicar la discogrà­ fica Propaganda pel Fet. At Versaris és una amalgama de components d'altres forma­ cions relacionades directament o indirectament amb el món del 'hip hop'. Son Rodrigo (Pirat´s Sound) Pau (La Pupil·la i Batzak) i Dj Bel. Segons que expliquen al llibret interior, les lletres de les seves cançons 'intenten, amb les nostres limi­ tacions i potencialitats, transmetre una col·lecció de projec­ tes i reflexos amb els quals ens sentim íntimament lligats, però no és això el que resumeix la nostra feina, que, de fet, no és més que una suma d'esforços d'amics i militants'. I és que les col·laboracions, d'una banda, i el missatge política­ ment i socialment compromés, de l'altra, són dues de les ca­ racterístiques que traspua ''Va amb nosaltres. I és que la in­ comprensió, com diuen, és el 'comú denominador' de les cançons, 'i molts són els motius que ens generen aquest blo­ queig intel·lectual del qui no entén gaires coses'.

27

El Hip­Hop és un moviment cultural que apareix a prin­ cipis dels anys 1970 en les comunitats hispanoamerica­ nes i afroamericanes dels barris del Bronx, Queens i Broklyn de Nova York.

La concepció clàssica del Hip hop es centra en la existència de quatre aspec­ tes o "pilars" de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), el Breakdancing (o BBoying), i elGraffiti

Hector Saavedra Martin

Droga: és tota substància mineral o animal que s'utilitza en la indústria o la medicina i que posseeix efectes estimu­ lants, depressors o narcòtics.

Qualsevol substància que introduïda en un organisme viu pugui modificar una o varies funcions.

Droga plantadora: És una classificació que no esta massa clara i cal dir que no és una classificació del tot correcta.

Des d'aquest punt de vista, l'alcohol, el tabac i el cànnabis son drogues blanes, mentre que la cocaïna, l'heroïna, les amfetamines i les pastilles es consideren drogues dures. Ei­ xama­te­li, l'alcohol i el tabac maten més persones cada any que l'heroïna o la coca.

Drogues sintètiques: també s'anomenen drogues de síntesi.

Es fabriquen en laboratoris secrets del qual Holanda és el principal país productor. Son molt abundants entre els jo­ ves, i els provoca taquicàrdia, arítmia, hipertensió, augment de la freqüència cardíaca, sequedat de boca, sudoració, contracció de la mandíbula, tambors, artigo, deshidratació, hipertèrmia i sobreestimeu­les­hi. També provoquen ansie­ tat, irritabilitat, sensació de d'eufòria, localitat, vivència d'e­ nergia física i emocional, millora de l'autoestima, emotivitat desinhibida i major facilitat per a les relacions socials.

Tolerància: Sobretot amb el tema del botelló, que es intole­ rant amb els veïns. Aquest concepte pot estar relacionat amb el de la despenalització de la droga, ja que si es legalit­ zarà, podries veure gent drogant­se pel carrer com avui veus gent fumant.

Síndrome d'abstinència: La síndrome d'abstinència son les síndromes sofries per l'edicte al suspendre la droga. Al sus­ pendre una droga o al retardar el seu ús, es senten les sín­ dromes d'abstinència. Aquest esta acompanyat de varius síndromes físics o mentals. Aquestos poden ser cancans, nerviosisme e increment de l'apetit. A més el fumador pot sentir escassa concentració o atenció a l'hora de realitzar algun treball.

Adició: ”Costum dels qui es deixen dominar pel consum d'estupefacients”. “Submissió de l'individu a un producte o a una conducta de la que no pot o no es capaç d'alliberar­se”.

28

Un grafit és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d’ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de portes, portes o monuments.

Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l’utilitzen moviments de joves. També n’hi ha que tenen motivacions artísti­ ques, o simplement d'afirmació perso­ nal, com en el cas de les firmes pinta­ des de forma repetida.

El grafit cada vegada va evolucionar més i més creant un veritable movi­ ment underground estès per tot el món. El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que són veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat.

El grafit té un vessant "legal", en el qual artistes de l'esprai són capaços de fer quadres i murals de gran es­ pectacularitat i tècnica, i un vessant il·legal, en la qual tot val: metro, tren, cartells, bombardeig pel carrer, etc. Ja no és qüestió de fer superproduccions en murs, és pintar en els llocs més di­ fícils, les peces més grans i on més es vegin.

En l'actualitat, els governs municipals critiquen els grafitis, veient­los una forma de vandalisme –incivisme– ciu­ tadà. En general, la seva pràctica en llocs no autoritzats està prohibida. Les autoritats municipals de moltes ciutats les sancionen amb multes als seus au­ tors

El grafit és un moviment que va sorgir en els anys setanta a nova york. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatu­ res en el metro (que després i fins avui es conei­ xerien com "tags") es van anar propagant i po­ sant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant el metros novay­ orkesos. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc les signa­ tures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'es­ tengué per tots els estats units. Quan les autori­ tats es van cansar i van començar a posar vigi­ lància, la cosa va sortir del metro i ja no sol s'a­ tacava això sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida. El grafit s'estengué pel món gràcies a un vídeo: Style Wars.

Hector Saavedra Martin

29

Avui dia els pírcings estan de moda. Però el seu origen va més enllà del que els jo­ ves volen creure. El seu inici s’originà du­ rant molts anys enrere, concretament en l’època de l’esclavitud de les tribus Mas­ sais, Mursi, les dones de Nova Guinea etc...

Aquest costum en cada tribu tenia un sig­ nificat, algun era un cas de valentia, al­ tres purament tradicionals i culturals.

Però els joves del segle XXI, als inicis de l’aparició del pírcing en els països nòrdics (Països primaris on es va fer l’aparició del pírcing a causa de la immigració de les tribus esmentades anteriorment) l’art de “foradar” s’entén com una rebel·lió. En un principi sí que era revelar­se, dur a terme alguna protesta sobre allò en el qual la societat no estes d’acord, però en el moment en el qual s’agrupa un nom­ bre de gent considerable disposat a reve­ lar­se,

la intenció en si desapareix i l'impacta social és molt menor; així que hem pas­ sat de portar la iniciativa per voler ser diferents dels altres i revelar­nos a dei­ xar­nos portar per la majoria de gent i no destacar en res.

Tan sols estar a la moda”. Si preguntem per què seguim aquesta moda, les res­ postes seran varies però majoritària­ ment la gent es fa un pírcing com a signe morbós, seductor, i de plaer.

Però, cal saber si els joves estem prou informats per saber decidir si perforar­ nos el cos, és tan sols un canvi en la te­ va naturalesa física que pot portar al­ gun risc per a la salut, o ens deixem portar per la ignorància i l'únic que ens importa és la il·lusió d’haver aconseguit el nostre propòsit.

30

“En primer lloc, quan tenim la intenció de fer­nos un pírcing hem de informar­nos so­ bre els locals legalitzats on ens poden garan­ tir una informació i seguretat hiQuan anem a un establiment per a fer­nos un pírcing, hem d’assegurar­nos que: ­Tot el material estigui esterilitzat o sigui d’un sol ús. Per reduir el risc de contagis, és millor fer servir una agulla nova en cada cas, que no pas amb pistola. ­ L’establiment tingui “autoclau”( màquina de vapor per esterilitzar a pressió els estris que no són d’un sol us) ­ La peça sigui: d’acer inoxidable, or o titani, ja que així es redueix el risc d’infeccions i al·lèrgies. Aquests materials també hauran d’estar esterilitzats. ­El professional ha de treballar amb guants de tipus quirúrgic. ­ La pell s’ha de netejar i desinfectar abans de perforar­la. T’han d’informar sobre quins tipus mètodes de desinfecció has de seguir i quants cops al dia ho has de fer fins que ci­ catritzi totalment. Si malgrat tot la ferida s’infecta, has d’anar al metge ràpidament

per evitar complicacions.

Laura Tellez i Gemma Monràs 31

Per tenir cura dels pírcings a la llen­ gua i la part interna del llavi. Cal se­ guir les següents indicacions: ­Renta’t cuidadosament les dents i la llengua, si és possible amb un raspall nou, és important, ja que el usat habi­ tualment podria tenir alguna bactèria i provocar la infecció de la perforació. ­Glopeja una solució bucal antibacteri­ ana. Cal que et rentis les dents des­ près de cada menjada, però si realit­ zes alguna menjada entre mig ( dol­ ços, beguda, un cigarret...), és neces­ sari que tornis a glopejar una solució bucal antibacteriana. Si és glopeja més de tres cops al dia, és te que re­ baixar la solució amb aigua, per tal de no cremar la zona de la perforació, ja que aquestes solucions són molt for­ tes. ­Evita el consum d’irritants (tabac, al­ cohol, drogues...), ja que això retar­ daria el procés de cicatrització. ­Xupa gel els primers dies, per desin­ flamar la zona, ja que hi ha vegades que s’inflama de manera excessiva i pot resultar molest i el fred et baixarà la inflamació. Però tens que procurar no parlar gaire i tenir la llengua en repòs, si ho creus oportú pren algun antiinflamatori oral, seguint les indica­ cions del prospecte.

Cal tenir en compte en tots els casos, que l’alcohol, el iode i l’aigua oxige­ nada són desinfectants molt bons, pe­ rò no és recomanen per la curació d’un pírcing, ja que aquesta pot durar mesos i tant de temps fent anar aquests desinfectants, et podria cre­ mar la zona.

La seva velocitat i rapidesa, do­ nen al tigre el títol de "màxim depredador", sobre el corpulent, però més lent, ós gris. El tigre és el felí més gran i vigorós de totes les espècies dels felins vivents. És un atleta equilibrat, i pot es­ calar (encara que no gaire bé) nedat, saltar grans distàncies i arrossegar pesos cinc vegades superiors als que pot arrossegar un home fort. Els tigres estan al mateix grup (gènere Panthera) que lleons, lleopards i jaguars.

Aquest quatre felins són els únics que poden rugir. El rugit del tigre no és tan sonor com el del lleó, sinó més aviat com una petita frase de paraules.

Els tigres mengen, sobretot, animals que s'alimenten de plantes, també anomenats herbívors, com ara ua­ pitís, cérvols, pocs salvatges i búfals. Com la majoria de felins, són caçadors solitaris, és a dir, que cacen sols. Quan un tigre descobreix la seva presa, mira de trobar una bona posició on es pugui amagar, mante­ nint­se ben arran del terra, i espera el moment ideal per precipitar­se i parar una emboscada a la seva presa. Però quan les preses escassegen, els tigres també cacen galls dindi.

Les persones que viuien en zones on els tigres caça­ ven han après a evitar els atacs dels tigres portant una màscara al clatell. Els tigres prefereixen acostar­ se a les preses pel darrera, i s'ho pensen dos cops abans de saltar quan veuen la cara. Per fortuna, rara­ ment ataquen els humans, a no ser que estiguin massa malalts per caçar les seves preses habituals.

Els tigres que ataquen humans són animenats menja­ homes. En Jim Corbett va ser un caçador famós que va matar diversos menjahomes a la Índia.

Com els altres grans felins, els tigres s'assemblen als petits gats domèstics que sovint tenim com a mascotes; però són molt més grans i vigorosos.

Els tigres, normalment, són de color taronja o taronja vermellós, amb ratlles negres desiguals i molt gruixudes, amb zones blanques al pit, alc coll, a la panxa i a la part interior de les cames. Les ratlles fan de camuflatge, fent que sigui difícil veure'ls quan són entre els arbres o arbustos de la jungla. Les ratlles poden variar en cada individu. Uns quants tigres, tots ells descendents de tigres que havien viscut a la India, són blancs amb ratlles negres. Aquesta variació no s'escampa a la natura ja que els és més difícil d'amagar­se per caçar les preses.

Un tigre acostuma a fer entre 1,6 metres i 2,5 metres. Un tigre molt gran podria arribar a fer 3 metres. L'alçada és d'aproximadament 91 centímetres. El seu pes varia entre els 160 i els 250 Kg. Els tigres tenen unes dents i unes mandíbules molt fortes. Les seves urpes són toves i molt protegides. També tenen un pelatge tou, curt i fi, i uns bigotis llargs i fins.

32

Els tigres viuen a boscos i prats de l'est i el sud­oest d'Àsia. Viuen en països com Banbladesh, Bhutan, Xina, Índia, Nepal, Cambodja, Laos, Malàisia, Tailàndia, Myan­ mar, Vietnam, Indonèsia (Sumatra) i l'extrem est de Rússia. El tigre de Bengala és l'animal nacional de l'Índia i Bangladesh

·

·

·

· ·

Les ratlles dels tigres són molt pro­ fundes. Si tinguessis la oportunitat d'esquilar un tigre, i en algun cas s'ha fet, veuries les ratlles fins i tot a la pell.

Els tigres són uns nedadors ex­ cel·lents, a diferència d'altres fe­ lins. Se sap que han abordat vaixells de pesca en les aigües on nedaven. Sovint neden perquè te­ nen ganes de refrescar­se.

No hi ha dos tigres que tinguin exactament el mateix patró de rat­ lles.

El tigre siberà és el felí més gran que es troba en llibertat.

Un cop es va mesurar un tigre de 4 metres de llarg.

Els tigres blancs no constitueixen una nova subspècie de tigres. Tampoc es poden considerar albins perquè tenen els ulls blaus i, per tant, tenen pigments. En realitat són una varietat rara del Tigre de Bengala, amb una coloració particular: tenen el pelatge de color blanc cremós i les ratlles són de color xocolata. Els tigres blancs provenen sempre de l'encreuament d'un mascle i una femella portadors de l'inusual gen que determina el color blanc. És poc freqüent trobar aquests tigres en estat salvatge a la natura. Actualment tots els tigres blancs que es coneixen es troben als zoològics.

Avui, la varietat blanca de tigre que habitava en l'Índia, no­ més pot ser observada en els zoològics. Totes les subespe­ cies de tigres estan considerades com amenaçades, degut sobretot a la destrucció del seu hàbitat per a obtenir més terra dedicada al conreu. El tigre requereix d'un hàbitat amb cobertura vegetal densa i el suficient nombre de pre­ ses, en concret rumiantes, perquè la seva supervivència quedi garantida.

Sergio Romero Cortiles Francesc Terés Rodríguez

33

Exposició “sedentaris”

El dia 6 de Febrer tota la classe de 2nC vam anar a La Granja a veure l‛exposició ‘‛SEDENTARIS‛‛. Tot i que l‛espai on estava ubicada era petit, l‛exposició estava molt ben feta i era molt interessant.

L‛exposició tractava del Neolític a Catalunya.

Ens van ensenyar com havien evolucionat les eines des del Paleolític. Ens van deixar tocar dues destrals polides. Ens van informnar sobre el significat de les pintures a les parets, el que significava cada línia de pintura sobre les coves, on estaven situades i la més important d‛Espanya (que per cert és Altamira a Santillana del Mar).

També ens van ensenyar la ceràmica del neolític i com la coïen , com la decoraven, els tipus…

Vam observar com eren les cabanes on vivien , els animals amb els que convivien, com van sorgir la ramaderia i l‛agricultura.

El que més ens va sobtar va ser veure els enterraments d‛inhumació amb dos esquelets trobats a Sta Perpètua. També vam veure els diferents tipus de monuments megalítics.

Aquell dia vam observar objectes i vam aprendre moltes coses.

Lídia Moreno i Dessiré Aranda

34

SORTI DA P ER L'EI XAM P LE DE BARCELONA El passat gener, els alumnes de tercer d'ESO, junt amb els nostres professors Jordi Monsó, Assun Ferrer i Mònica Coma vam fer un itinerari pel barri de l'eixample de Barcelona.

Pel matí vam sortir de l'estació de trens de la Florida, on va haver­hi algun contratemps amb el bitllets. En arribar a Barcelona el professor ens va estar explicant el que faríem, el recorregut i una mica de la vida d' Ildefons Cerdà, l'enginyer que va dissenyar l'eixample barcelonès.

Vam iniciar el nostre itinerari situats al Passeig de Gràcia, entre els carrers Consell de Cent i Aragó.

Allà vam visitar la Casa Lleó Morera (1905) obra de Domènec i Montaner, tot seguit vam veure la Casa Mulleras (1906) d'Enric Sagnier. Entre activitats i explicacions, vam anar a parar a la famosa Casa Ametller (1900) de Puig i Cadafalch.

Al seu costat es trobava la Casa Batlló (1905­1907) d'Antoni Gaudí.

A mig matí, després d'esmorzar i uns minuts lliures, vam continuar el nostre itinerari.

La segona parada es va esdevenir al carrer València on estaba la Casa Elizalde fins arribar al carrer Roger de Llúria. En aquests dos carrers vam poder observar un seguit de vidrieres amb motius decoratius florals.

Baixant pel carrer de Llúria, a mà esquerra es trobava l'església de la concepció, una església gòtica que va ser edificada al 1293. Tot seguit, vam entrar amb un cura que ens va explicar una mica la història de aquesta església.

35

Continuárem pel Carrer de Llúria on hi havia les primeres cases dissenyades per Cerdà.

Finalitzant el carrer de Llúria trobàrem el Passatge Permanyer plé de cases grans i luxoses.

Tornar a travessar el carrer Consell de Cent vam dirigir­nos a l'última parada de l'itinerari, el passatge Mendez Vigo.

Ens ho vam passar bé i malgrat vam estar caminant tot el matí, va ser bastant interessant ja que preferim fer una sortida, que no pas haver de fer classe a l’aula. P erquè veure­ho amb els teus propis ulls, no es el mateix que observar una fotografia.

Violeta P azo i Cristina Toledano, 3er A

36

La història de la tecnologia és la història de la inven­ ció d'eines i tècniques amb un propòsit pràctic. La història moderna està relacionada íntimament amb la història de la ciència, ja que el descobriment de nous coneixements ha permès crear noves coses i, recípro­ cament, s'han pogut realitzar nous descobriments científics gràcies al desenvolupament de noves tecno­ logies, que han ampliat les possibilitats d'experimen­ t a c i ó i a d q u i s i c i ó d e l c o n e i x e m e n t .

Els artefactes tecnològics són productes d'una econo­ mia, una força del creixement econòmic i una bona part de la vida. Les innovacions tecnològiques afecten i estan afectades per les tradicions culturals de la so­ cietat. També són un mitjà d'obtenir poder militar.

Edat de Pedra Durant l'Edat de Pedra, els humans eren caçadors re­ col lectors, un estil de vida que comportava un ús d'eines i assentaments que afectava molt escassa­ ment als biòtops. Les primeres tecnologies d'im­ portància estaven associades a la supervivència, l'ob­ tenció d'aliments i la seva preparació. El foc, les eines de pedra, les armes i el vestit van ser desenvolupa­ ments tecnològics de gran importància d'aquest pe­ ríode. En aquest temps va aparèixer música. Algunes cultures desenvolupar canoes amb batangas capaços d'aventurar­se en l'oceà, el que va propiciar migra­ cions a través de l'arxipèlag Malai, travessant l'Oceà Índic fins a Madagascar i també creuant l'Oceà Pací­ fic, el que requeria conèixer les corrents oceàniques, els patrons del clima, navegació i cartes estel.lars. La fase inicial de predomini de l'economia caçadora­recol lectora s'anomena Paleolític i el final s'anomena epi­ paleolítico o mesolític; l'Edat de Pedra posterior, du­ rant la qual es van desenvolupar els rudiments de la tecnologia agrària, s'anomena període Neolítico.estas fur la bases de la tecnologia industrial moderna

Edats de Coure i Bronze L'Edat de Pedra va desembocar en l'Edat dels Metalls després de la Revolució Neolítica. Aquesta revolució va comportar canvis radicals en la tecnologia agrària, que van portar al desenvolupa­ ment de l'agricultura, la domesticació animal i els assentaments permanents. La combinació d'a­ quests factors va possibilitar el desenvolupament de la fosa de coure i més tard bronze. Aquest corrent tecnològica va començar en el Creixent fèrtil, des d'on es va difondre. Els descobriments no tenien, i encara no tenen caràcter universal. El sistema de les tres edats no descriu amb preci­ sió la història de la tecnologia dels grups aliens a Euràsia, i no es pot aplicar en algunes poblacions aïllades com els sentinelese, els Spinifex i certes tribus amazòniques, que encara fan servir la tec­ nologia de l'Edat de Pedra i no han desenvolupat tecnologies agràries ni metal.lúrgiques.

37

P rincipi de l'Edat M oderna El principi de l'edat moderna s'estén des de la Presa de Constantinoble pels turcs en 1453 fins a la Revolució Francesa el 1789, o sigui un període de 336 anys. Els turcs al 1300 conquisten Àsia Menor sota el comandament del sultà, Osman (d'aquí el nom otomà). El seu fill Orjàn aconsegueix armar un poderós exèrcit, com una mena de legió estrangera, i conquesta majors territoris a la zona dels Balcans. Molts catòlics d'aquests territoris es converteixen a l'islamisme. En 1389 els turcs vencen els serbis (catòlics) al Camp de mer­ les, com venjança per la mort del sultà en mans d'un terrorista serbi. Aquesta batalla és considerada sagrada pels serbis i encara avui la recorden. Tampoc no perdonen a les famí­ lies que en aquell moment es van convertir a la religió musulmana.

Com es va dir, en 1453 prenen Constantino­ ble, donant lloc a la caiguda definitiva de l'Imperi Romà d'Orient. Els historiadors con­ sideren aquest esdeveniment com la fi de la Història Antiga. L'Imperi otomà perdurarà fins al final de la Primera Guerra Mundial el 1918.

Revolució Industrial La revolució industrial és un període històric comprès entre la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX, en el qual el Regne Unit en primer lloc, i la resta de l'Europa con­ tinental després, pateixen el major conjunt de transformacions socioeconòmiques, tec­ nològiques i culturals de la Història de la humanitat, des del Neolític.

L'economia basada en el treball manual va ser reemplaçada per una altra dominada per la indústria i la manufactura. La Revolució va començar amb la mecanització de les indús­ tries tèxtils i el desenvolupament dels proces­ sos del ferro. L'expansió del comerç va ser afavorida per la millora de les rutes de trans­ port i posteriorment pel naixement del ferro­ carril. Les innovacions tecnològiques més im­ portants van ser la màquina de vapor i l'ano­ menada Spinning Jenny, una potent màquina relacionada amb la indústria tèxtil. Aquestes noves màquines van afavorir enormes incre­ ments en la capacitat de producció. La pro­ ducció i desenvolupament de nous models de maquinària en les dues primeres dècades del segle XIX va facilitar la manufactura en altres indústries i incrementar també la seva pro­ ducció.

Edats M itjana i M oderna Medievo La tecnologia de l'Edat Mitjana es pot descriu­ re com una simbiosi entre traditio et innova­ tio. Encara que la tecnologia medieval s'ha considerat durant molt de temps un pas enre­ re en l'evolució de la tecnologia occidental, en alguns casos en un intent d'alguns autors de denunciar a l'església com a antagonista del progrés científic (vegeu el mite de la terra pla­ na), una generació de medievalistes dels que Lynn White pot ser el seu cap més visible van posar èmfasi des de la dècada de 1940 en el caràcter innovador de moltes tècniques me­ dievals. Algunes contribucions medievals són per exemple els rellotges mecànics, les ulleres i els molins de vent. La gent de l'edat mitjana van inventar també alguns objectes més dis­ crets, com el botó o la marca d'aigua. En na­ vegació, els fonaments de l'Era dels Descobri­ ments s'assenten en la introducció (encara que no invenció) de l'astrolabi, la brúixola, la vela llatina i el timó de codaste.

També es van fer avenços d'importància en la tecnologia militar amb la invenció de l'arma­ dura de plaques, les ballestes d'acer, el fundí­ bulo i el canó, encara que potser es conegui més a l'Edat Mitjana pel seu llegat arquitectò­ nic: mentre la invenció de l'arc apuntat , la volta de nervadures auspiciat l'estil gòtic, les omnipresents fortificacions medievals van do­ nar a aquest temps el nom de «Edat dels Cas­ tells».

38

Segle XI X El segle XIX va produir grans avenços en les tecnologies de transport, construcció i comuni­ cacions. El motor a vapor, que havia existit en la seva forma moderna des del segle XVIII es va aplicar al vaixell de vapor i al ferrocarril. El telègraf també es va emprar per primera ve­ gada amb resultats pràctics en el segle XIX. Una altra tecnologia que va veure la llum en el segle XIX va ser la làmpada incandescent. En el astillero de Portsmouth va ser on, al fabricar politges per a embarcacions completament mitjançant màquines es va iniciar l'era de la producció en massa. Les màquines eines es van començar a emprar per fabricar noves màquines en la primera dècada del segle, i les seves principals investigadors van ser Richard Roberts i Joseph Whitworth. Els vaixells de va­ por finalment es van fabricar completament de metall i desempañaron un paper d'importància en l'obertura del comerç entre Japó, Xina i oc­ cident. Charles Babbage va concebre la com­ putació mecànica, però va aconseguir que do­ nés fruits. La Segona Revolució Industrial de finals del segle XIX va veure el ràpid desenvo­ lupament de les tecnologies química, elèctrica, petroliera i de l'acer i la seva connexió amb la investigació tecnològica altament vertebrada.

Segle XX La tecnologia del segle XX es va desenvolupar ràpidament. Les tecnologies de comunica­ cions, transport, la difusió de l'educació, l'ús del mètode científic i les inversions en recerca van contribuir a l'avanç de la ciència i la tec­ nologia modernes. Algunes tecnologies com la computació es van desenvolupar tan ràpid co­ m ho van fer en part degut a les guerres o l'amenaça d'elles, doncs hi va haver molts avenços científics associats a la recerca i el desenvolupament militars, com la computació electrònica. La ràdio, el radar i la gravació de so van ser tecnologies clau que aplanar el ca­ mí a la invenció del telèfon, el fax i l'emma­ gatzematge magnètic de dades. Les millores en les tecnologies energètica i de motors tam­ bé van ser enormes i inclouen l'aprofitament de l'energia nuclear, avanç resultat del Pro­ jecte Manhattan. Mitjançant l'ús de computa­ dors i laboratoris avançats els científics mo­ derns han recombina ADN.

Segle XXI En els pocs anys que han transcorregut del segle XXI la tecnologia ha avançat ràpida­ ment, progressant en gairebé tots els camps de la ciència. La taxa de desenvolupament dels ordinadors és un exemple de l'acceleració del progrés tecnològic, el que porta a alguns a pronosticar l'adveniment d'una singularitat tecnològica en aquest segle.

M esura del progrés tecnològic Molts sociòlegs i antropòlegs han creat teories socials concernents a l'evolució social i cultu­ ral. Alguns, com Lewis H. Morgan, Leslie White i Gerhard Lenski consideren al progrés tec­ nològic el factor principal de desenvolupament de les civilitzacions. La concepció de Morgan de tres etapes principals de l'evolució social (salvatgisme, barbàrie i civilització) pot dividir per certs fites tecnològics com el foc, l'arc i la terrisseria en el salvatgisme, la domesticació d'animals, l'agricultura i el treball amb metalls a la barbàrie i l'alfabet i l'escriptura en la civi­ lització.

En lloc d'innovacions específiques, White va decidir que la mesura per la qual jutjar l'evolu­ ció de la cultura era l'energia. Per White la funció principal de la cultura és «aprofitar i con­ trolar l'energia». Divideix el desenvolupament humà en cinc estats: En el primer, els homes utilitzen l'energia dels seus músculs. En el segon, utilitzen l'energia d'animals domesticats.

En el tercer utilitzen l'energia de les plantes (revolució agrícola). En el quart aprenen a utilit­ zar l'energia dels recursos naturals: carbó, petroli i gas. En el cinquè, aconsegueixen aprofi­ tar l'energia nuclear. White formula l'equació P = E * T, on E és una mesura de l'energia consumida, T és l'eficiència dels elements tecnològics que l'utilitzen. Va dir «la cultura evo­ luciona a mesura que s'incrementa l'energia aprofitada per càpita, oa mesura que incremen­ ti l'eficiència dels mètodes de transformació de l'energia en treball». L'astrònom rus Nikolai Kardashev extrapolar aquesta teoria en crear l'escala Kardashev, que categoritza l'energia usada per les civilitzacions avançades.

39

L'any passat, a Catalunya, 286 nens més petits de 6 anys van rebre maltractaments físics, 100 eren nadons de menys d'un any. La Direcció General d'Atenció a la Infància ha fet un estudi per identifi­ car els indicadors de risc per poder detectar aquests casos de forma ràpida. La majoria dels pa­ res que han maltractat els seus fills no reconeixen els fets i en la seva infantesa han rebut també maltractaments o han crescut en entorns amb mancança d'afecte.

L'estudi s'ha fet sobre 41 nens menors de 6 anys víctimes de maltractaments múltiples, com ara fractures òssies, cremades, hematomes i lesions cutànies. La majoria dels casos són denunciats pels professionals de la sanitat, que alhora viuen una situació d'estrès per la gravetat dels casos als quals s'han d'enfrontar. Els familiars directes del menor només denuncien les agressions en un 22% dels casos, i, si es parla dels progenitors, gairebé només les mares, el percentatge baixa fins al 4,8%.

I el fet de donar a conèixer els maltracta­ ments no garanteix que s'aturin, ja que gai­ rebé el 20% dels nens continuen patint agressions mentre estan ingressats en cen­ tres hospitalaris.

Només un 12% dels nens maltractats van tornar a casa seva, la resta es van quedar amb algun altre familiar i la majoria, en aco­ lliment preadoptiu.

L'estudi també analitza el perfil sociocultural i econòmic de les famílies i altres factors per poder establir uns indicadors del maltracta­ ment, poder intervenir precoçment i garantir el restabliment d'una vida emocional sana del menor.

L'informe apunta la figura del pare com el principal agressor d'aquestes vícti­ mes menors, seguit de la mare i de veïns, amics i parelles de la mare. Pel que fa a les agressions físiques, les denúncies també re­ cauen majoritàriament en el pare, i en el 20% dels casos, els agressors són ambdós progenitors. El pare és també qui més co­ met abús sexual contra els nens. D'altra banda, l'informe manifesta que els menors que pateixen qualsevol forma de maltracta­ ment presenten problemes psicològics asso­ ciats, com ansietat i por, i tenen problemes de rendiment escolar.

40

M ANI FEST: CRI SI TOTAL AL SI STEMA P ATRI ARCAL És irònic que parlem d'una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi amb majúscules, constant: la del menjar diari, la de l'educació dels fills i filles, la de l'au­ toestima, la de l'abús de poder, la de les tasques repro­ ductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nos­ tres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualse­ vol continent.

I és per això que cada dia que passa, esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, co­ m a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.

A les boques desencaixades de les persones que pateixen les seves conse­ qüències resonen moltes preguntes: per que les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per que es permet l’oportunisme de les empreses, que aconsegueixen utilitzar aquesta crisi per realitzar els acomiadaments somiats; per que aquest suport incondicional dels Estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de Dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de Violència de Gènere, ni per assegurar l'accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindica­ ció del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social !

Ha d'haver­hi recursos per fer les coses que realment importen.

Fins a data d'avui la dona segueix sent la més pobre. Segueix sent mare i cui­ dadora fonamental de cadascuna de les societats. Segueix sent un mà d'obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A igual treball, igual salari!

Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la les­ bofòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora – que avui a l'Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!

Ens sentim identificades amb totes les dones que pateixen l’arma econòmica de la guerra i en aquests dies ens solidaritzem particularment amb les nostres germanes de Gaza, del Congo i del Nepal. No més violència contra les dones.

La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarie­ tats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat i aquesta crisi l’afrontem amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les pers­ pectives del neoliberalisme.

Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, considerem indefugible no només un canvi del model de producció i de consum, sinó també de societat.

Algú ha de posar el cervell a funcionar, o millor encara, el cos sencer. Per això us cridem a participar dels actes organitzats entorn d’aquest 8 de març de 2009: una assemblea de dones per que funcioni el cervell, una festa perquè funcioni el cos i una manifestació per fer­nos sentir.

41 Gina Bailén

xen agressions, ja siguin els crims en nom de l'honor o la mutilació genital, veurem que totes es basen en la idea que les dones OPTIMISME MADURESA DECISIÓ PRO­ no han de controlar la seva sexualitat.

GRÉS IGUALTAT INDEPENDÈNCIA CLA­ (Charlotte Bunch) REDAT UTOPIA CRÍTICA LLUITAFELICI­ TAT CERTESA REIVINDICACIÓ EMAN­ CIPACIÓ VEU ESPERANÇA LLIBERTAT FEMINISME INDIVIDUALITAT SOLIDA­ 7. El futur pertany als qui creuen en la RITAT ALLIBERAMENT SUPERACIÓ belle­ AFIRMACIÓ sa Escriu cada valor al lloc correspo­ dels nent somnis.

(Eleanor Roosvelt) 1. Objectivitat és el nom que es dóna en la societat patriarcal a la subjectivi­ tat masculina.

(Adrienne Rich) 8. Vull que els països on les dones estiguin se­ 2. gregades sexualment, com l'Afganistan L'ha­ i l'Aràbia Saudita, siguin països pàries; rem de la dona occidental és la talla vull que el final de l'apartheid de gène­ 38. res sigui una exigència política de tot grup polític i de tot país que reivindiqui una política de drets humans. Vull que l'infanticidi de nenes s'estigmatitzi i es consideri il·legal en la comunitat de na­ (Fatema Mernissi) cions; vull el mateix en el cas de la 3. Gaudir de la vida és el millor cosmè­ mutilació sexual femenina.

(Andrea Dworkin) tic per a una dona.

9. La femi­ nització de la pobresa és un fet. La 4. Cada vegada que una dona fa un manca d'oportunitats de feina d'acord pas, totes avancem. amb la formació, un altre. L'assetja­ ment i, quan cal, la violència, un altre encara. Tot això per a un col·lectiu l'ú­ nic defecte visible del qual sembla que (María Teresa Fernández de la Vega) és no haver tingut la previsió de néixer amb un altre sexe.

5. L'autèntica emancipació no comença (Ana Valcárcel) ni a les urnes ni als tribunals. Comença a l'ànima de la dona. L'emancipació 10. completa i autèntica acabarà d'una ve­ Du­ gada amb la ridícula pretensió que ser rant tots aquests segles, les dones han estimada, convertir­se en xicota i mare servit de miralls amb el poder de re­ és sinònim d'esclava o de subordinada. flectir la figura de l'home el doble de la (Emma mida real.

Gol­ (Virginia Wolf) dman) (Rosalind Russell)

42

6. Si analitzem perquè les dones patei­

11. Si la civilització vol dir progressar cap al futur, ha de ser a través de l'a­ juda de les dones, dones alliberades dels seus grillons polítics, dones amb plens poders per exercir la seva voluntat en el si de la societat.

(Emmeline Pankhurst)

tar cegues? Quin avantatge heu acon­ seguit de la revolució? Un menyspreu més marcat, un desdeny més visible.

Siguin quins siguin els obstacles que us posin, podeu superar­los; només heu de desitjar­ho!

(Olimpia de Gouges)

12. Aspiro, senyors, que reconegueu que la dona té un destí propi; que els seus primers deures són amb ella ma­ teixa, no relatius i dependents de l’entitat moral de la família que en el seu dia podrà constituir o no constituir; que la seva felicitat i dignitat personal han de ser l'objectiu essencial de la se­ va cultura.

(Emilia Pardo Bazán)

17. Jo no desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes.

(Mary Wollstonecraft)

18.

Ens oposem al vot dels homes... perquè són massa emocionals a l'hora de vo­ tar. Així ho revela la seva conducta en els partits de beisbol i en les convenci­ ons políti­ ques, mentre que la seva tendència innata a recórrer a la força els incapacita espe­ 13. Arrisca't! Arrisca't a tot! No et pre­ cialment per a la tasca de governar. ocupis del que pensin els altres, d'a­ (Alice Duer Miller) quelles veus. Fes les coses més difícils que et passin pel cap. Actua per tu ma­ 19. Ignorem la nostra veritable estatu­ teixa. Enfronta't amb la veritat. ra fins que ens aixequem.

(Katherine Mansfield) (Emily Dickinson)

14. La dona serà realment igual que 20. El l'home el dia en què es designi una do­ dia que l'home es va apoderar del llen­ na incompetent per a un lloc important. guatge, es va apoderar del llenguatge i (François Giraud) de la vida. En fer­ho, ens va silenciar...

Jo diria que la gran revolució d'aquest segle és que les dones recuperin la 15. veu.

Durant tots aquests segles, les dones (Marcela Serrano) han servit de miralls amb el poder de reflectir la figura de l’home el doble de la mida real.

(Virginia Wolf) 16.

Dona, desperta; el rumor de la raó es fa sen­ tir per tot l'univers; reconeix els teus drets. L'home esclau, un cop alliberat, ha estat injust amb la seva companya.

Oh dones! Dones! Quan deixareu d'es­ 43

21. En l’educació, en el matrimoni, en la religió, en tot, la decepció està re­ servada a les dones. La tasca de la me­ va vida serà aprofundir en aquesta de­ cepció dins el cor de cada dona fins que ja no es prostri.

(Lucy Stone)

22. La gent m'anomena feminista sem­ pre que expresso sentiments que em diferencien d'una estora o d'una prosti­ tuta.

(Rebecca West)

23. Si les dones són millors que els ho­ mes, no ho sé. Sí que sé que pitjors, sens dubte, no ho són.

(Golda Meier)

24. Que bonic és pensar que no ens cal esperar, que podem començar ara ma­ teix a canviar lentament el món!

(Anna Frank)

Solucions: 1. claredat, 2. critica, 3. feminisme, 4.solidaritat, 5. emancipa­ ció, 6. lluita, 7. utopia, 8.llibertat, 9. reivindicació, 10. progrés, 11. inde­ pendència. 12.individualitat, 13. alliberament, 14. igualtat, 15. superació, 16. decisió, 17.maduresa, 18. afirmació, 19. veu, 20. optimisme, 21. pis­ ta, 22. feminisme, 23. certesa, 24. esperança.

Laura Tellez Gemma Monràs 44

merçè rodoreda B i o g r a f i a Infància (1908­1921) Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer el 10 d'octubre de 1908 en una petita torre amb jardí del carrer de Sant Antoni, actualment carrer de Manuel Angelon, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona. El seus pares eren Andreu Rodo­ reda Sallent, que va ser un comptable d'una armeria, i Montserrat Gurguí Guàr­ dia; només la tingueren a ella i, per tant, era filla única. Els seus pares eren uns gran amants de la literatura i el teatre, fins a tal punt, que havien as­ sistit a classes de declamació a Escola d'Art Dramàtic, que esdevindria en l'Institut del Teatre, impartides per Adrià Gual. La seva mare també tenia un interès per la música.

Rodoreda només va rebre l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents; la primera, va ser al "Col·legi de Lourdes" del barri de Sarrià, i el segon, va ser un més proper a casa seva al carrer Pàdua a l'alçada del carrer Vallirana.

El seu avi matern, Pere Gurguí, era un admirador de Jacint Verdaguer —que havien estat amics— i havia col·laborat com a redactor a la revista La Renaixen­ sa i L'Arc de Sant Martí. La figura del seu avi la marcarà intensament, conver­ tint­se ell en el seu mestre. Li inculcà un profund sentiment catalanista, un amor a la llengua catalana i a les flors; que es veié reflectit al llarg de tota la literatura de Mercè Rodoreda. L'any 1910, el seu avi, fer aixecar un monument en memòria de Jacint Verdaguer al jardí de casa que duia un gravat amb les dues obres més importants de l'autor, Canigó i L'Atlàntida; aquell espai es con­ vertí en l'espai de festes i reunions de la família.

El 18 de maig de 1913, amb només cinc anys, va actuar per primer cop en un teatre en el paper de nena Kitty, de l'obra El misteriós Jimmy Samson, en el Teatre Torrent de les Flors; que anys més tard, es veuria reviscut en el conte El bany dins de l'obra Vint­i­dos contes.

Durant la seva infància va ser un amant de lectura, sobretot dels autors clàssics i moderns catalans com Jacint Verdaguer, Ramon Llull, Joan Maragall, Sagarra i Josep Carner, entre d'altres; segurament, influenciada per l'ambient bohemi que es respirava a la casa familiar.

El 30 de maig de 1920 participà en el drama Quince días de reinado al Col·legi Nuestra Señora de Lourdes. En el mateix acte, també recità el poema en català La negra.

El 1921, amb la mort del seu avi, Pere Gurguí, el seu oncle es va instal·lar a ca­ sa de la família canviant el rumb de vida de la familia, manant l'austeritat i l'ordre convenMercè

45

Carlos segura López i Cristian Abadin López.

Arribà a la capital francesa a finals de Fe­ brer; traslladant­se a principis d'abril a una localitat propera a l'est de la capital coneguda amb el nom de Roissy­en­Brie.

A Roissy­en­Brie s'instal·laren al castell de Roissy­en­Brie datat del segle XVIII, que s'oferí a refugiar escriptors. Compartí casa durant mesos amb intel·lectuals.A Roissy­en­Brie, sorgiren diverses relaci­ ons amoroses, En conseqüència, d’un adulteri es va dividir els exiliats catalans en dos bàndols contraposats. L'ambient d'estabilitat que oferia el castell va ser pertorbat per l'inici de la Segona Guerra Mundial. En aquell moment alguns deci­ deixen fugir cap a països d'hispanoameri­ ca i d'altres decidiren quedar­se a Fran­ ça; aquest últim destí fou l'escollit per Rodoreda i Obiols. En conseqüència, es traslladaren a la casa Villa Rosset, a la perifèria del poble.

El gener de 1939, pocs mesos abans de la desfeta els republicans, Mercè Rodoreda inicià el seu exili deixant el seu fill amb la seva mare pensant que seria durant un breu espai de temps. Encara que Mercè Rodoreda no havia participat mai en políti­ ca, va partir per recomanació de la seva mare per haver estat col·laborant durant els anys anteriors en publicacions en cata­ là i algunes revistes d'esquerres. Al costat d'altres i ntel·lectuals de l'època, partiren des de Barcelona fins a Girona amb un bi­ bliobús propietat de la Conselleria de Cul­ tura de la Generalitat de Catalunya, des­ prés seguiren el camí pel Mas Perxés, al municipi d'Agullana, fins a travessà la frontera pel Pertús; entrant a França el 30 de gener. Després de pernoctà al Voló, es dirigeix a Perpinyà; allí passaren tres dies i viatjaren fins a Tolosa de Llenguadoc amb tren.

L'any 1954, Mercè Rodoreda es tras­ lladà definitivament a un barri burgés en un apartament la ciutat de Ginebra, on viurà amb el seu company senti­ mental Obiols. Poc després, Obiols s'hagué de traslladà fins a Viena per qüestions de feina. Aquell mateix any, feu un viatge a Barcelona per assistí al casament del seu únic fill, Jordi Gurguí i Rodoreda.

Francesc Terés Rodríguez Sergio Romero Cortiles

46

L'any 1956, guanyà el Premi d’Assaig Joan Maragall amb Tres sonets i una cançó que serà publicat al suplement literari la Gaseta de Lletres de La Nova Revista. Així mateix fou premiada amb el Premi Joan Santamaria pel seu conte Carnaval que li fou entregat a Barcelona a l l l a r g d e l m a t e i x a n y .

L'any 1959, començà a escriure la seva novel·la possiblement més coneguda de la seva carrera sota el nom de la Colo­ meta, encara que l'any 1962 seria publi­ cada sota el nom de la La Plaça Del Dia­ mant per El Club Dels Novel·listes. El 1960, presentà la seva novel·la ambien­ tada al barri de Gràcia, Colometa, al Premi Sant Jordi de Novel·la que ante­ riorment se'l coneixia sota el nom de Premi Joanot Martorell, tanmateix, no guanyà sinó que s'alçà amb el premi En­ ric Masó Urgellés amb la seva novel·la Viure no és fàcil. A partir d'aquest mo­ ment, trobà en el Clib Editor, en què Sa­ les era co­fundador, un espai on volcà la seva obra literària.

El seu retorn a París es culminà el setembre de 1946 en què Rodoreda i Armands Obiols es traslla­ daren a la casa de Rafael Tasis i Marca a l'exili que es trobava al número 9 al carrer Coëtlogon. Poc temps després, la parella es traslladà a la sisena planta del número 21 del carrer Cherche­Midi, molt a prop de la zona residencial de Saint­Germain­ des­Prés que era un lloc de reunió per molts in­ tel·lectuals del moment. Aquesta serà la seva llar durant vuit anys de la seva vida, i no se'n deslligarà totalment fins l'any 1977.

Des de 1947 fins l'any 1953, Mercè Rodoreda no pogué cultivar una literatura d'una gran extensió, degut a què partí des de l'any 1945 començà a patí problemes de salut; juntament amb la reaparició d'una rara paràlisi del seu braç dret. Per aquesta raó, intensificà la seva creació poètica i trobà en Joseph Carner el seu mestre, amb qui mantingué una estreta relació per correspondència. L'any 1952, començà la seva recuperació al balneari de Chátel­Guyon. Durant els anys que estigué a París també començà dos novel·les que no menaren a bona fi.

Va guanyar dos flors naturals seguides, dels jocs Florals de la llengua catalana. Aquell mateix any visità Barcelona per primer cop després de l'exili.

L'any 1953, ell es traslladà definitivament fins a Gi­ nebra

“L’exili i el retorn” “L’exili quina importancia ha tingut en la teva obra?

L’exili? No sé. Com t’ho diré jo ara. Evidentment l’exili és sentir­se sense país. Però per a un escriptor, per a un artista, una vida difícil i èpoques dolentes és importantíssim et converteix en més humà. El viure malament t’humanitza i jo crec que això és important.

Però el fet d’estar apartada de la teva llengua, de la teva cultura, del teu paisatge…

No perquè, com et diré ara jo? Era imposible tornar a Espanya. Ara, la meva llengua, com que jo la duc amb mi… i en realitat jo sóc Catalunya encara que exageri. És com allò de la Cleopatra, que Antoni li va dir “Ets Egipte”. Jo sóc una part de Catalunya. Alesmores, el po­ der escriure en català, perquè jo no he escrit mai en castellà. Jo considero que un escriptor s’ha de produir en la seva llengua, comprens? Evidentment hi havia l’enyorament i la gran pena de ser fora del país, però des del punt de vista d’escriure, em penso que potser he es­ crit millor. Els anys de cultura francesa i de llegir francès em penso que m’han fet molt bé.

Quina impressió et va fer Catalunya quan vas tornar?

Una gran pena, que em penso que es reflecteix una mica a La plaça del diamant, quan ex­ plico allò que no hi havia res a les botigues, que als tramvies no hi havia vidres sinó tela metàl·lica. Es veia misèria i la gent trista. Els meus amics, en Riba, en Pous i Pagès, tots es­ taven deprimits i decaiguts que feia plorar.

M.Rodoreda, entrevistada per M.Vilaret per al programa de TVE “ESTA ES MI TIERRA” (1’ 15”) 47

“Cartes d’exili” “Lameva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses car­ tes. He fet bruses de confecció a nou francs i he pasta molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herènciad’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar·se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva enrgia ni la meva joventut , fins a ciquanta anys penso conservar un cert genre fregate. Encara donaré molt joc: no pas amb cartes. I, sobreto, vul escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tan de plaer, d’ença que soc al món, com un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca. Em sap greu no haver vingut amb vosaltres, m’hauria sentit més acompanyada, hauria treballat, em requen tots aquests anys inútils, desmoralit­ zadors, però m’en venjaré. Els fare útils, estimulants, que els meus enemics tremolin. A la més petita ocasió tornaré a fer una entrada de cavall sicilià. No hi haurà qui m’aturi. Adéu i petons i abraçades. T’envio una mica de fred. Estem a zero.”

M. Rodoreda i A. Murià es conexión des dels anys trenta i quan l’exili les separà, s’intercanviaren nombroses cartes Locució: C. Cervià (1’28”)

“Deixar Barcelona”

“Per què vaig deixar Barcelona? Perquè era fatal. El que s’ havia compromès una mica…, el sol fet d’haver col·laborat en revistes socialistas, comunistas i el fet importantíssim d’ escriure en català ey marcava de seguida. En surtir de Barcelona, vam creure que al cap de sis, set mesos, quan hauria pasta l’ onada de violencia podríem tornar tranquil·lament. Després, vam allargar­ho fins a dos anys i després, de mica en mica, van anar passant els anys.

Senties nostalgia de Catalunya? És natural. Jo tinc una tendència natural al romanticismo, al sentimentalisme i a la nostàlgia . Però jo procuro ofegar­ho perquè crec que són sentiments nega­ tius i alesmores quan venia la nostàlgia l’ ofegava tant com podia . I ho solucio­ nava treballant, ocupant­me, comprens?”

“M. Rodoreda, entrevistada per M. Vilaret per al programa de TVE “Esta es mi tierra” ( 1’53” ).”

48

Francesc Terés Rodríguez Sergio Romero Cortiles

Poesia

Pintur a

L'obra poètica de Mercè Rodoreda es con­ Mercè Rodoreda també cultivà la pintura durant centrà principalment entre els anys cin­ un període de temps de la seva vida que anà des quanta i els seixanta , fins que l'abandonà dels últims anys que residí a París fins que gua­ per a dedicar­se plenament en la creació nyà el Premi Víctor Català — l'any 1957 —, mo­ novel·lística. Aquesta creació poètica havia ment en el qual, decidí dedicar­se únicament a passat quasi desapercebuda, tot i haver re­ l'escriptura. Durant aquest període de cultivació, but diversos premis, i ha estat pòstuma­ Rodoreda intentà en dues ocasions fer una expo­ ment quan s'ha descobert aquest gruix im­ sició de les seves pintures, encara que en am­ portant de poemes que, segons els experts, bdós casos fou en va. El primer intent, fou a la són equiparables qualitativament amb d'al­ tardor de 1953 a la sala Mirador de Parísi el se­ tres poetes de l'època. Josep Carner fou gon, a la primavera de 1957; ja ha Bar­ com un mestre per a Rodo­ celona. Les seves principals influències reda, convertint­lo en una foren Joan Miró, Paul Klee, Jean Dubuffet figura clau en la creació i Pablo Picasso. poètica rodorediana, ja que Es calcula que Rodoreda arribà a pintar s'encarregà ocasionalment 150 quadres dels quals només una vinte­ de guiar, revisar i fins i tot, na, estan en possessió de la Fundació adoctrinar les creacions Mercè Rodoreda; i la resta, resten repar­ mètriques de la poeta. tits en particulars perquè es vengueren Mercè Rodoreda fou nome­ en una exposició que es féu l'any 1991 a nada Mestre en Gai Saber Calldetenes. Una seixantena d'aquestes en els Jocs Florals a l' exili, cent cinquanta obres les posseeix actual­ després de guanyar en els ment la família Borràs­Gras. anys1947,1948 i 1949. Ro­ L'estil plàstic és molt proper al de la seva doreda només veié publicats un cop en vida obra literària i es caracteritza per la senzillesa. un recull dels seus poemes a la revista lite­ Rodoreda digué que el més senzill és el més difí­ rària Els Marges que publicà un petit tast cil d'aconseguir, el més elaborat. Un altre pa­ dels sonets de l'autora. No fou fins a l'any ral·lelisme amb la seva narrativa, el trobem amb 2002, quasi vint anys després de la seva l'interès de Rodoreda pel moviment que s'entre­ mort, que aquells poemes foren rescatats i veurà també en alguns dels seus quadres. Es publicats en un recull titulat Agonia de perfila també un interès per omplir tot el quadre.

Llum. La publicació ofereix cent cinc poe­ La seva pintura és com la seva literatura: procés mes — 101 sonets i quatre cançons —, dels espiritual, experimentació ètica i estètica, un con­

“ Ahir , diumenge al matí,vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc estil i un món.

Els dos quadres primers em semblen sense cap mena de interès.

L’exposició serà d’ aquí a un parell de mesos a Mirador. Avui aniré a proveir de paper Kunson. Tots els meus quadres són a base d’ aquella figura que sembla una ampolla.

El que vaig fer ahi són dues figuretes, una de gran i una altra de més petita, posades de costat. Són gris fosc, i la cara i un sòcol que els fa de peus els vaig retallar d’ una pàgina d’Elle on hi havia, engrandida ,la moneda amb el retrat de la reina Elisabet. Els ulls i la boca els vaig fer vermells i els cabells, que semblen braços, són del mateix color del cos. Al cap els vaig posar un cabàs de color palla ple de boletes que figuren fruita, verdes i morades, el fons del quadre és de color verd groc molt suau. Espaterrant. El que faré avui seran les ma­ teixes figuretes amb una balança al cap i, en un plat de la balança, peixos vermells. I, per 49

Inma Mesa

Una mostra a Barcelona repassa l’obra pictòrica de l’escriptora catalana, influïda per Klee i Kandinski. L’exposició esta composta per una trentena d'aquarel·les,aiguades i colatges, la majo­ ria d’ells inedits,entre 1949 i 1957.

La majoria de les obres, sense firma i sense títol, són cares de dones (autorretrats), soldats, refugiats, unes extranyes figures que semblen microbis, i composicions abstractes. Destaquen, asi mateix, els ulls que perfila en sus personatges, grans, oberts, es­ pantats, però a la vegada valents. Para Ibarz, "els seus ulls es transformen en veus". Ibarz mante que Mercè Rodoreda, la escri­ tora catalana mes important del segle XX, es l’autora de una obra plàstica "relevant per si mateixa, que podria estar en mu­ seus com el MACBA o inclus el MNAC", a la vegada que pot ser un exemple de com estableixen les relacions entre les arts plàsti­ ques i la literatura, igual que passa en autores canónics com Henri Michaux.

La narradora barceloniste va començar a pintar a finals dels anys cuarenta, durant el sue exili en París, i va continuar fent­lo fins l’any 1957, cuant ja residia en Ginebra (Suïza). Mercè Ibarz indica que en 1957, cuant gana el premi Víctor Català amb Vint­i­dos contes, deixa de costat les acuareles i els colatges i decideix dedi­ car­se de plen a l’escritura perque veu que té posibilitats, al fin, de publicar regularmente en Cataluña. Aunque no exista constan­ cia, Ibarz no descarta que en sus últimos años en Romanyà de la Selva (Girona) la escritora, que al igual que Miró decía trabajar como una jardinera, continuara con esta afición.

Anteriormente, sólo se ha expuesto obra pictórica de Mercè Rodo­ reda, formada por unos 150 lienzos, desperdigados en diferentes colecciones privadas y ninguna en museos, en 1991 en Calldete­ nes (Barcelona). En aquella ocasión casi todas las pinturas ex­ puestas se vendieron, de aquí que su legado se encuentre disper­ so, en manos de familias como la Borràs­Gras o en el Institut d'Estudis Catalans (IEC), heredero de la obra de la escritora.

50

Sergio Romero Cortiles Francesc Terés Rodríguez

La primera cosa que vaig publicar seriosament va ser Aloma. Abans havia publicat un par de novel·les que havia publicat una persona que tenia una acadèmia d’idiomes, però eren monstruoses. Les renego totalment.

Quin any vas publicar Aloma?

L’Aloma la vaig tenir un parell d’anys tancada perquè em feia vergonya ensenyar­la. En donar­la per a llegir, tenia la sensació que em donava massa jo. La vaig escriure molt de pressa perquè jo tenia la convicció que una novel·la. Després jo escrivia cada dia perquè jo volia ser escrip­ tora i pensava que el dia que no escrivia jo no era escriptora.

Santa innocència!

<<Aloma no és solament el Premi Crexells del 1937. És per ella sola, la justificació i el premi d’haver creat el Premi Crexells. No és una novel·la més, ni menys encara una novel·la d’un novel·lista dona. És, i confesso la meva alegria de poder­ho pro­ clamar ben alt, la primera novel·la catalana per la qual si volgués em faria a bufeta­ des amb qui volgués discutir­la. És la novel·la que ens fa quedar millor a tots ple­ gats i que situa la nostra producció actual en un pla honorable al costat de les al­ tres literatures.

Obra sense ambició, es un producte equilibrat d’un propòsit, uns mitjans i un resul­ tat. Aloma no volia sinó ésser la novel·la d’una noia jove, << sense importància>>.

I la importància li ve d’això. Que Aloma és això. Tanmateix Mercè Rodoreda ha fet el que volia. I ho ha fet admirablement amb una naturalitat impressionant. Amb una justesa, amb una precisió, amb una contenció, amb una discreció detonants.

Ni ha descobert les illes Britàniques ni les illes Medes. Però ha encastat al catàleg de la novel·lística un mon: Aloma, que ha mai mes ningú traurà.

El que encara ens causa major alegria és que Aloma no és la descoberta d’una no­ vel·la sola, sinó d’una novel·lista. En Aloma hi veiem totes les novel·les que ens do­ narà el seu autor. Endevinem tota la producció d’un autor que ha engegat un doll.

Un doll que ja no s'estroncarà...>> <<Si admetem que el conjunt de l’obra narrativa de Mercè Rodoreda es mou en tres plans, que són la fantasia poètica, el realisme d’anàlisi psicològica i el mite.

Aloma pertany clarament al segon. Tot ho veié per mitja d’Aloma, una noia molt so­ la, molt única en el seu ambient, inexperta i antiga, trista abans de la tristesa i al capdavall heroica. Per ella una reflexió que no sembla que pugui correspondre a una noia <<lleugera>>: la joventut d’Aloma és, doncs, indubtable, i Aloma, novel·la, és un drama de joventut, però no e qualsevol joventut, sino la de la noia i especialment de la del nostre país. Perquè tot el que s’esdeve per a Aloma quan troba troba l’amor i el sexe, podia haver estat un somni, inacceptable fins i tot (o sobretot) com a somni, però ne realitat hauria estat la mateixa: una molt possible frustració total, però sense conflicte obert a la societat...>>

Gemma Monràs 51

Vint­i­dos contes . Barcelona: Selecta, 1958.

La meva Cristina i altres contes . Barcelona: Edicions 62, 1967.

Semblava de seda i altres contes . Barcelona: Edicions 62, 1978.

Tots els contes . Barcelona: Edicions 62, 1979.

Viatges i flors . Barcelona: Edicions 62, 1980.

Una campana de vidre. Antologia de contes . Barcelona: Destino: Edici­ ons 62, 1984.

Un cafè i altres narracions . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Fun­ dació Mercè Rodoreda, 1999.

La noieta daurada i altres contes . Barcelona: El conte és un gènere particularment important en el conjunt de la producció de Mercè Rodoreda, un gènere que sempre la va atreure, que sempre va conrear. De fet, el seu bateig literari es va produir al començament del anys 30 amb l’escriptura de contes i un conte, Un cafè, va cloure ven probable­ ment la seva producció, al començament dels vui­ tanta (l’autora va morir l’any 1.983); Son, doncs, cinquanta anys de producció progressivament mes afinada, mes personal. D’una banda, doncs, gracies al compte ­ i al periodisme­ , Mercè Rodoreda va connectar amb el mon literari català i, de l’altra, es va comprometre també amb el seu temps, amb el seu país. Inicialment els comptes que escriu son merament de ficció i, a traves d’ells, cerca una veu personal; llegir­los, des de al perspectiva de conei­ xedors de la producció rodorediana posterior, ens pot fer adonar del que hi ha de premonitori d’una de les obres mes riques i valorades, també interna­ cionalment, de la narrativa catalana. D’entrada po­ dem esmentar el relleu que hi assoleix el record i, alhora, la visió profundament desencisada de la vi­ da que s’hi emmiralla. Si pensem que l'època en que Mercè Rodoreda inicia la seva producció es d’innovació, de trencament, amb els noms cabdals de Joyce, de Proust o de Wolf, els seus primers contes no presenten una novetat destacada, però ja hi notem una tendència a endinsar­se en la inti­ mitat dels seus personatges, coincidint d’aquesta manera amb l’evolució de la narrativa moderna. Els seus models inicials son, ben probablement, la lite­ ratura rusa, una literatura que assolí molt de ressò i una gran influencia a Catalunya i, també, arreu d’Europa.

Aquests contes se centren en unes relacions amoroses que son, general­ ment, conflictives. L'epígraf d’un dels contes de guerra, els carrers blaus els de Txékhov, un mestre de la nar­ ració breu, la novetat del qual, però, encara a triga a assimilar Mercè Ro­ doreda.

Cal apuntar, també, la influencia d’un poeta llavors molt valorat, Josep Car­ ner. Tanmateix, el compromís perso­ nal s’imposa perquè els temps que van precedir la guerra civil van re­ presentar, de fet, la presa de consci­ encia de Rodoreda.

Carme Arnau (Laura Tellez i Gemma Monràs) 52

No sabem quins motius van portar Mercer Rodoreda a deixar la seva propietat Intel·lectual a l’ institut d’ es­ tudis catalans la data del seu testamen, setembre de l’ any 1975, ens permet treballar amb dues hipótesis: La primera, és que mantenia una cordial amistat amb Ramon Aramon i Serra, el senyor Aramon, com tots els coneixem, que era secretari general de l’ IEC. Es van coèixer aproximadament als anys cinquanta, quan ell visitava d’ altres exiliats catalans que vivien a París. Quan anys despres ella vivia a Ginebra i feia escapades a Barcelona, sobint es retrobava amb els amics. En una de les converses amb el senyor Ara­ mon, Mercè Rodoreda li va manifestar la seva inquie­ tud sobre què passaria amb els seus drets d’ autor quan ella no hi fos. I el senyor Aramon li va dir: “Deixa’ls a l’ IEC. Es van posar a riure i així va quedar la cosa.

I la segona, es que durant els anys seixanta també mantenia una gran a m i s t a t a m b e l s a l e s h o r e s col·laboradors d’ Edicions 62, Josep M.Castellet i Joaquim Molas, que també estava vinculat a l’ IEC. Ells li van propasar nous projectes edito­ rials de les seves obres, projectes que ella va considerar interessants perquè van començar a publicar amb Edicions 62. La meva Cristina (1967), i van continuar d’ altres projectes co­ m posar en marxa l’ edició de les se­ ves Obres Completes (1976­1984) i també fer una nova edició revisada d’ Aloma (1969).

L’ Arxiu Mercè Rodoreda es format per la documentació personal de l’ escriptora i bàsicament es format per documents com correspondia, fotografies , agendes, el que hi ha més i predomina, són les cartes de l’ escriptora el llegant fotogràfic. L’ arxiu que consulten els investigadors es complementat per una biblioteca que recull les obres originals de l’ autora, totes les traduccions i, le recepció crítica. Últimament,l’ inventari de l’ arxiu es a la pàgina web de l’ arxiu, la qual cosa facilita molt que co­ neguin abans de venir insitu de quina documentació estem parlant.

Laia Miret

53

La biblioteca de la Fundació Mercè Rodoreda està formada per: Les obres de l'autora.

Les traduccions que se n'han fet a diferents llengües.

Crítiques i comentaris del treball i la vida de Mercè Rodoreda.

Un recull de notícies aparegudes a la prem­ sa (diària o especialitzada).

Material gràfic i audiovisual relacionat amb Mercè Rodoreda (pòsters, fullets, víde­ os, etc.)

Aquesta informació s'actualitza periodicàment i es troba en la biblioteca de la Fundació. El catàleg està disponible en una base de dades que pot ser consultada, utilitzant els següents arguments: autor o traducció, títol, any de publicació, editor, col·lecció, tema o gè­ nere. Completant aquesta cerca, es pot obte­ nir una llista de tots els detalls bibliogràfics de cada treball.

En aquestes pàgines trobareu informació de la Fundació Mercè Rodoreda, entitat que va ser constituïda per l'Institut d'Estudis Catalans, hereu de la propietat intel·lectual de l'autora, per acord del Ple del dia 16 de setembre de 1991.

La informació de la web està dividida en dos apartats ben diferenciats: d'una banda informa­ ció sobre l'autora i de l'altra sobre la Fundació.

En l'apartat de l'autora podreu trobar informa­ ció sobre: la biografia, la cronologia, l'obra, les traduccions i una galeria d'imatges. I en l'apar­ tat de la Fundació podreu trobar informació so­ bre: el patronat, l'espai, la biblioteca, l'arxiu, les publicacions, els premis i els ajuts i les acti­ vitats de la Fundació.

Us convidem a fer una passejada per les nos­ tres pàgines tot desitjant que aquesta visita virtual us permeti conèixer la figura de Mercè Rodoreda i la fundació que porta el seu nom.

La fundació està constituïda per un Patronat, format pels càrrecs i persones següents: P resident: President de l'IEC: Salvador Giner de San Julián Vicepresident: Vicepresident de l'IEC: Salva­ dor Alegret i Sanromà Secretari: Secretari General de l'IEC: Joan­ domènec Ros i Aragonès Tresorer: Vicepresident de l'IEC: Antoni Riera i Melis P atrons nats: Presidents de les seccions de l'IEC: Joan Martí i Castell, M. Teresa Ferrer i Mallol, Josep Vigo, David Serrat i Congost, Jo­ sep Gonzàlez­Agàpito; i Margarida Puig i Sala P atrons electius: M. Mercè Boronat i Blanch, Joaquim Molas i Batllori, Joan Triadú i Font, Joaquim Mallafrè i Gavaldà

FINALITATS Les finalitats de la fundació són: a) concedir premis a treballs d'investigació sobre la narrativa catalana del segle xx, titu­ lats «Premis Mercè Rodoreda» b) concedir ajuts de tot tipus per a estudis i treballs relacionats amb la narrativa catalana del segle xx i principalment amb l'estudi i la divulgació de l'obra de Mercè Rodoreda. c) la constitució d'una biblioteca que contingui tota l'obra de Mercè Rodoreda i també les se­ ves traduccions, i l'adquisició de tot tipus de material relatiu a l'autora per a la constitució de l'arxiu i biblioteca Mercè Rodoreda d) la custòdia dels documents de Mercè Rodo­ reda que siguin de la titularitat de la Fundació i els altres que li sigui confiats

La seu de la Fundació Mercè Rodoreda és a la seu de l'Ins­ titut d' Estudis Catalans, ubicat al Carrer del Carme, 47, 08001 de Barcelona. En aquest edifici hi ha l'espai dedicat a l'arxiu i biblioteca, la secretaria i el Jardí Mercè Rodoreda, que porta el seu nom en homenatge a l'escriptora.

54

Fundació Enciclopèdia Catalana.

Tota cultura necessita eines, camins, escenaris. Eines per a construir els continguts que corresponen al propi temps. Camins per a fer que aquests continguts arribin arreu: les paraules, les imatges, els sons. Escenaris per a mostrar la creació i la recerca, però també per intercanviar les visions del món.

La Fundació Enciclopèdia Catalana vol contribuir, fins allà on pugui i amb tot el seu entusiasme, a la creació d'eines, camins i escenaris per a la cultura catalana. En aquesta pàgina trobareu informacions i impressions sobre algu­ nes de les que us podem oferir: premis per a la creació, ajuts per a la recer­ ca, agenda d'activitats per a la difusió. I un apartat especial per a l'escola, perquè aquestes eines, aquests camins i aquests escenaris han de ser tam­ bé de futur.

Albert roca

1998

Galeries subterranes

Celia sanchez

1999

El tracte de l’atmella

Xavier gual

2000

Delirium tremens

Angel Burgas

2001

Adeu

Luis Muntada

2002

Canbo d’agulles

Joan Rende

2003

Una pedra a la sabata

Vicents pages

2004

El poeta i altres contes

Joan Escuiles

2005

Trailers

Borja bacunya

2006

Defensa Propia

Guilles frontera

2007

La mort i la pluja

55

Hector Saavedra Martin

Vine a descobrir el poble de Romanyà a través de La vall que des d'allà es veia era una exten­ la mirada de l'escriptora catalana més traduïda de sió de terra apedaçada de colors que morien tots els temps, Mercè Rodoreda (1908 ­ 1983). al peu de la muntanya arbrada. (...) Lluny es veien muntanyes i muntanyes; tota una I nici: escala de grisos i blaus. La pau de la terra Comença la ruta a la carretera de Santa Cristina respirava a mi voltant. d'Aro i segueix el carrer empedrat que et porta al nucli. "El poble és sensacional. Les cases estan Torna cap a El Senyal Vell i entra al jardí. bastant separades les unes de les altres, situades Allà podràs veure encara els arbres que al cim d'una muntanya lleugera des d'on es pot Manrubia i Rodoreda van fer plantar: "una veure amb una volta d'ulls el mar i la cresta blan­ olivera de tres branques, signe de pau, pre­ ca dels Pirineus ", va escriure Rodoreda evocant sideix l'entrada al costat de tres xiprers, sig­ Romanyà. ne de bon acolliment", tal com va escriure en "Viatges i flors"; o els tres cedres de Seguiment de la ruta: "Mirall trencat" (Mirall trencat) i el llorer Aviat veuràs, a la dreta, un carreró que acaba "amb les branques que el vent feia geme­ amb quatre graons que porten a la plaça de l'Es­ gar" i que "era més fosc; ple de braços, ple glésia. En aquest carrer, a mà esquerra, hi ha una de veus, amb un calfred de llum a cada fu­ casa imponent a la qual s'accedeix per una petita lla" . escala. És El Refugi, un antic hostal on Mercè Ro­ doreda havia fet estades. Avui la masia s'ha con­ L'any 1979 Rodoreda va estrenar una casa vertit en centre cultural i salsa d'exposicions. en un terreny que va adquirir just darrere del jardí, encara que actualment no es pot Arriba al fons del carrer i baixa a la plaça presidida visitar. Segons l'expressió que utilitza en per l'Església de Sant Martí. Des d'aquí gaudiràs una carta, vivia "com peix a l'aigua". El xalet d'una vista espectacular. Retrocedeix fins El Refugi és petit, perquè Rodoreda va triar Romanyà i pren el carrer girant a la dreta. Arribaràs a una per escriure. I com deia ella, escriure és es­ esplanada. Creuala i segueix els indicadors del tar sol.

Mirador de les Miranda.

Curiositats: Abans d'arribar al mirador, a mà esquerra, veuràs Mercè Rodoreda va arribar a Romanyà l'any una casa blanca amb el nom El Senyal Vell. És la 1972 des de l'exili a Ginebra i París. Les casa que l'any 1972 va acollir a Mercè Rodoreda. obres escrites a partir d'aquesta fita, "Mirall Aleshores era propietat de Carme Manrubia, una trencat", "Viatges i flors" i "Quanta quanta bona amiga de l'escriptora. Recordant la seva arri­ guerra ..." es van alimentar de la pau i els bada expressava: "Com per art d'encantament em paisatges d'aquest lloc, on va morir l'abril de vaig trobar al mig de moltes muntanyes d'alzines, 1983. dins d'un xalet situat a prop del dolmen de Roma­ nyà".

Observacions i recomanacions: A l'oficina de Turisme de Santa Cristina d'A­ De moment, pásal i segueix caminant fins al Mira­ ro et donaran un fullet amb informació sobre dor de les Miranda. La pròpia Rodoreda en el seu l'escriptora i la seva vinculació amb Roma­ llibre: "Quanta, quanta guerra" descrivia un espai nyà de la Selva. A més, en els llocs més que podria ser aquest: "el camí es va obrint per a destacats de la ruta trobaràs plafons amb desembocar en una placeta envoltada per una ba­ fragments d’obres de Rodoreda inspirats en rana de ferro. el lloc on estan instal·lats.

56

ON ESTIC No vaig conèixer el meu besavi, l’avi del meu pare. Tot i que no va sortir mai en els papers ni ocupa ara cap pàgina web, ell era un home extraordinari. Ho sé perquè m’ho van explicar d’aquella manera en que s’explica allò que és important per a un fill, amb el primer entusiasme i la primera emoció. Tots escoltàvem bocabadats les històries familiars i les vivíem com si fossin nostres i les patíem plens d’angoixa o rèiem com ho van fer ells en el seu moment. Poc a poc, sense deixar­me abandonat ni per un moment, aquelles xerrades al vespre, aquelles tertúlies dels grans, han anat seient al meu costat per dir­me qui soc i què faig a l’aula, al carrer, a la vora del mar, al camí, a la solitud d’aquest dia mig núvol, mig solejat.

Sé que de jove va heretar bones terres allà, a la seva Murcia natal. Les va regalar als seus amics i companys i directe com una il·lusió va venir a Barcelona per fer realitat aquell “mundo nuevo” que tots portaven a dins del cor. Un matí de juliol va cridar des de la porta de casa “¡Juan, baja que ha empezado la Revolución!” i va sortir amb el seu gendre, pistola en mà, cap a Saragossa. Més tard, la presó, les sentències a mort commutades, la pèrdua de la feina, la fam, la terrible tuberculosi que se’n va endur els seus, la sòrdida postguerra... Ell és una imatge greu, forta i digna que, per sobre de tot, estimava els seus . El seu net, el petit de la seva Ana aprenia amb ell a teixir xarxes i l’acompanyava al camp quan sortia a buscar menjar. Si hagués pogut, hauria estudiat, però amb dotze anys un ja podia treballar portant encàrrecs o com a aprenent en una serradora i a casa calien els diners. Abans d’això ja havia passat per més de mitja dotzena de col·legis. Quan s’acumulaven massa mesos sense pagar s’havia de buscar un de més barat. De vegades, quan no n’havien aconseguit cap, seia a sota d’una finestra de l’aula i escoltava la lliçó. L’avi li havia dit que això era important. Va ser durant la el servei militar que li va demanar a un company que li ensenyés a multiplicar. L’avi ja era un record. A la tornada es va trobar que la barraca feta de cartrons i caixes de fusta, on abans dormia amb el seu pare i el seu germà al terrat de la casa de l’àvia, ja no existia. Feia poc temps, aquesta dona, que li feia de mare perquè es va quedar orfe amb pocs anys, havia mort. La tieta es casava, feia falta espai... Va marxar a una pensió amb el seu germà petit i va buscar feina. Poc se’n va portar amb ell, però, a més dels quatre draps i alguna foto, no va voler deixar un dels seus bens més apreciats: sis volums de l’obra d’Eliseu Reclús “El Hombre y la Tierra”. Un autèntic perill en aquells temps. Al seu avi, que la tenia amagada, l’haurien pogut empresonar si l’haguessin trobat. Es tractava d’un text de geografia i història on no es parlava de Deu com a creador ni de nacions com “unidades de destino en lo universal”. Si alguna vegada la fullegeu us costarà trobar quelcom que sembli tendenciós o d’alguna manera subversiu. Senzillament es tractava de coneixement més o menys antiquat però lliure de prejudicis. Pot ser, algú es preguntarà per què una mica de cultura pot

57

inquietar tant. Puc respondre sense parlar d’història? Ho puc fer sense explicar evolució, matemàtiques o geologia?

Darrera l’ordinador, a sobre del prestatge veig els sis volums amb les cobertes de color marró i mig desfets pel temps. De quan en quan llegeixo i repasso el paper que va escriure el meu pare quan me la va donar: “A mi hijo Sergio con todo mi cariño: Esta obra, El Hombre y la Tierra de Eliseo Reclús, es lo único que pude conservar de mi abuelo materno. Su lectura fue la que mediatizó fuertemente mi comportamiento en el transcurso de mi vida.

Espero y deseo que la leas con atención y cariño y así, entre todos nosotros, haremos un pequeño homenaje a esa persona que no dudó ni un instante en arriesgar su propia vida y el bienestar de sus seres queridos marchando a luchar en la guerra civil española para defender sus ideales”.

Fa poc que estic en un altre centre. Moltes vegades em pregunten sobre la novetat, que si em sembla que estic millor o pitjor... Em sap greu separar­me dels companys i dels meus alumnes amb els que he compartit tants anys, però per lo demés poc ha canviat; continuo fent el mateix: ensenyar. Aquí o allà, física, química, tecnologia o naturals... És la mateixa il·lusió, la mateixa lluita que em faria vendre les terres i sortir a crear un nou món. Digueu­me il·lús si voleu, digueu­me insensat, sentimental... Probablement tindreu raó, però és que quan tinc un mal dia i m’he perdut entre passadissos, feines urgents i d’altres crits, m’ajuda recordar sempre la petita història del meu besavi que no hi era quan vaig néixer però que, amb la generositat dels que creuen en el record, em va somniar com un home lliure.

Sergi Guzman (A la memòria de Diego Gabaldón i de tots aquells que ens han regalat i ens regalen cada dia amb el coneixement una mica més de llibertat)

58

<­… ·`´·… ­>No Te eN aMoRes<­… ·`´·… ­> No te enamores nunca, no te enamores jamás, que tu sonrisa de niña se puede marchitar con lágrimas y suspiros que tardarán mucho en cerrar. Que el amor es una cosa que te puede dar la vida o te la puede quitar, que te puede dejar un gran vació que tardaras mucho en llenar y por mucho que te diga, sé que caso no me harás, sé que encontraras a alguien que será muy especial, y despacito y sin saberlo de él te enamoraras y tu corazón pequeñito poco a poco se abrirá, sentirás nuevas emociones que quizás no entenderas, y a todos tus amigos de él le hablarás todos tus libros y cuadernos con su nombre mancharás y en tu corazón muy fuerte su nombre garabaras, con letras con letrass que quizás nunca podras borrar, y un dia vendra s buscarte y os sentareis en un bar te besara muy despacito y tal vez te asustarás. El dia que esto ocurra tu mucho cambiarás, lo veras todo maravilloso en un mundo de cristal en el que solo vosotros dos podreis habitar, mires donde mires su rostro allí verás, pero un dia este mundo se derrumbará y quedarás alli sentada viendo como él se va, una lagrima dorada tu rostro mojará… lo veras con sus amigos y no lo querrás saludar, tus ojos con los suyos siempren se encontrarán y alcabo de un tiempo con la otra la verás, recordaras viejos tiempos y de nuevo llorarás, tus amigas te querrán ayudar y a otro te presentarán que sera muy especial, te gustaran sus cabellos y su forma de mirar, y despacito y sin saberlo… de él te enamorarás.

DECI R CON EL CORAZÓN Por primera vez escribo un poema, Un poema para una amiga, Lo que no puedo decirte de frente, Espero decirlo en esta poesía, Has sido, eres y serás para mi una amiga, Muchas veces algo mas que eso, Siempre firme cada vez que te necesité, te debo momentos inolvidables de mi vida, Las palabras son engañosas y se las lleva el viento, Por eso escribo esto directamente con el corazón, Te quiero mucho y te agradezco compañera mía, Todo lo que has hecho por mi en cada ocasión.

Gemma Monràs Laura Téllez 59

EL RACÓ MATEMÀTIC P UJ ADA DE LA MAREA. Malgrat que el transatlàntic estava atracat en el port, el senyor Palau es trobava tan marejat que no es va atrevir a sortir del seu camarot.

Ja al migdia, l’ull de bou situat al costat de la seva llitera es trobava exactament a 7 metres per sobre del nivell de l’aigua. En aquest instant, la marea pu­ java a raó de 1 metre per hora.

Suposant que la velocitat amb que puja la marea es dupliqui cada hora, quant trigarà l’aigua a cobrir l’ull de bou?

No deixeu de visitar el bloc de matemàtiques blocs.xtec.cat/eliesmates on hi trobareu arti­ cles relacionats amb aquesta meravellosa dis­ ciplina.

Nota: Aquest passatemps està adaptat d’un de sem­ blant estret de la pàgina de divulgació matemàtica www.divulgamat.net.

La marea mai arribarà a l’alçada de l’ull de bou, ja que el vaixell puja al mateix temps que ella.

SOLUCIÓ 60