Issuu on Google+

2n Quatrimestre de 2013 EDITORIAL,3 CAL ..., 3 D'ON SOM?, 4 QUADERN DE BITÀCOLA, 6 DEDICA'T A TU, 7

TAQUES? NO, GRÀCIES.

EL RACÓ DEL PORC, 8 LA SALUT, 7

LA SALUT EN L'ÀMBIT PRIVAT

EMPRENEDORS, 10

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA

MOVIMENT CREATIU, 12 VIVÈNCIES, 14 DIARI D'UN NÒMADA, 15 UNA RUTA PEL NORD DE SARDENYA

INFORMATICÀLIA, 23

QUÈ ÉS GMAIL?

LO BROC DEL SILLÓ, 24 NATURALMENT, 24 EL COR SALUDABLE AMB PLANTES

REPORTATGE, 26

11 SETEMBRE 17:14

ES RODA..., 29 ON MENJAR?, 31 RESTAURANT LAS TORRES

I... QUÈ MÉS?, 33

C

V

al

idrié


E

L

S

CAL... R

E

N

O

M

S

Cal Vidrié és una de les cases més antigues d'Agramunt, situada al bell mig del poble, a tocar de l'ajuntament i l'església. En Francisco Miralles Rubies, casat amb la Bepeta Tarragona, em reben a casa de la seva filla Josefina, on viuen des de fa uns anys. Damunt de la taula un quadre amb l'arbre genealògic de Cal Vidrié, fruit de molta recerca i dedicació per part de la seva néta Anna, que els hi va regalar amb motiu del cinquantè aniversari de noces. La recerca de l'Anna arriba fins al 1791, segons les dades tretes del registre de la parròquia d'Agramunt. Més enrere, no hi consta res escrit. Cal Vidrié ha estat sempre de la mateixa família, i durant set generacions ha passat d'hereus i pubilles fins als nostres dies. L'origen del renom és incert. Com que fa referència a un ofici (vidrier), res fa dubtar que el seu origen no sigui la dedicació a aquest, però no s'ha trobat cap vestigi que corrobori aquesta obvietat. Les successives generacions de Cal Vidrié han estat sempre vinculades a la pagesia. De fet, sota la porxada hi ha els trulls.

G

E

EDITORIAL N

E

R

R

O

M

E

U

En aquesta ocasió vull parlar de passions. De les coses que ens apassionen a les persones. De les persones apassionades. Arrel de la secció Moviment creatiu d'aquest número, he descobert un home que no vaig tenir ocasió de conèixer en persona. Tampoc sabia del paper que tenia en les nostres terres a nivell artístic i cultural ni del carisma personal que feia moure i implicar tanta gent per aconseguir fites, a vegades grans, d'altres petites... però que sempre eren fruit de la seva passió per l'arquitectura popular, l'art i literatura. Un home apassionat amb el que fa, és un home que no te barreres.

Cal Vidrié ha suportat bé durant el pas del temps i ha sortit il·lesa de les capritxoses guerres que ha patit Agramunt durant els últims gairebé tres-cents anys. No s'ha trobat cap fita amb l'any de construcció, però cal esmentar que els arcs de la porxada van ser declarats d'interès nacional, amb la qual cosa gaudeixen d’una especial protecció com a patrimoni arquitectònic. La casa ha patit les reformes necessàries que, amb els temps, han anat millorant la seva habitabilitat.

Allò que fem amb ganes, amb estimació, ens dóna tanta satisfacció i benestar que res pot substituir. En un moment on el temps és tant preuat, aquelles persones que donen el seu temps vital a un projecte comú, de manera altruista, per la senzilla raó de disfrutar d'allò que fan, es converteixen en persones realment excepcionals. I són un model i referent per la resta de ciutadans.

*La vida està plena de casualitats, que fan que una persona, un lloc, un fet, sigui memorable per sempre o caigui en l'oblit. Vet aquí el resultat d'una recerca per les nostres futures generacions, perquè no oblidin la història, la seva història, aquella que no està escrita en cap llibre.

A la memòria d'en Josep Mora i a les persones que viuen i es mouen amb passió pel que fan, dedico aquest editorial.

(*) Text extret del quadre amb l'arbre genealògic de Cal Vidrié escrit per Anna Pijuan Miralles.

Gener Romeu

Dipòsit legal L-213-99

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com

2

Direcció: Gener Romeu Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Redacció: Begoña Giménez Publicitat: Núria Chana Col·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals.

3


E

L

S

CAL... R

E

N

O

M

S

Cal Vidrié és una de les cases més antigues d'Agramunt, situada al bell mig del poble, a tocar de l'ajuntament i l'església. En Francisco Miralles Rubies, casat amb la Bepeta Tarragona, em reben a casa de la seva filla Josefina, on viuen des de fa uns anys. Damunt de la taula un quadre amb l'arbre genealògic de Cal Vidrié, fruit de molta recerca i dedicació per part de la seva néta Anna, que els hi va regalar amb motiu del cinquantè aniversari de noces. La recerca de l'Anna arriba fins al 1791, segons les dades tretes del registre de la parròquia d'Agramunt. Més enrere, no hi consta res escrit. Cal Vidrié ha estat sempre de la mateixa família, i durant set generacions ha passat d'hereus i pubilles fins als nostres dies. L'origen del renom és incert. Com que fa referència a un ofici (vidrier), res fa dubtar que el seu origen no sigui la dedicació a aquest, però no s'ha trobat cap vestigi que corrobori aquesta obvietat. Les successives generacions de Cal Vidrié han estat sempre vinculades a la pagesia. De fet, sota la porxada hi ha els trulls.

G

E

EDITORIAL N

E

R

R

O

M

E

U

En aquesta ocasió vull parlar de passions. De les coses que ens apassionen a les persones. De les persones apassionades. Arrel de la secció Moviment creatiu d'aquest número, he descobert un home que no vaig tenir ocasió de conèixer en persona. Tampoc sabia del paper que tenia en les nostres terres a nivell artístic i cultural ni del carisma personal que feia moure i implicar tanta gent per aconseguir fites, a vegades grans, d'altres petites... però que sempre eren fruit de la seva passió per l'arquitectura popular, l'art i literatura. Un home apassionat amb el que fa, és un home que no te barreres.

Cal Vidrié ha suportat bé durant el pas del temps i ha sortit il·lesa de les capritxoses guerres que ha patit Agramunt durant els últims gairebé tres-cents anys. No s'ha trobat cap fita amb l'any de construcció, però cal esmentar que els arcs de la porxada van ser declarats d'interès nacional, amb la qual cosa gaudeixen d’una especial protecció com a patrimoni arquitectònic. La casa ha patit les reformes necessàries que, amb els temps, han anat millorant la seva habitabilitat.

Allò que fem amb ganes, amb estimació, ens dóna tanta satisfacció i benestar que res pot substituir. En un moment on el temps és tant preuat, aquelles persones que donen el seu temps vital a un projecte comú, de manera altruista, per la senzilla raó de disfrutar d'allò que fan, es converteixen en persones realment excepcionals. I són un model i referent per la resta de ciutadans.

*La vida està plena de casualitats, que fan que una persona, un lloc, un fet, sigui memorable per sempre o caigui en l'oblit. Vet aquí el resultat d'una recerca per les nostres futures generacions, perquè no oblidin la història, la seva història, aquella que no està escrita en cap llibre.

A la memòria d'en Josep Mora i a les persones que viuen i es mouen amb passió pel que fan, dedico aquest editorial.

(*) Text extret del quadre amb l'arbre genealògic de Cal Vidrié escrit per Anna Pijuan Miralles.

Gener Romeu

Dipòsit legal L-213-99

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com

2

Direcció: Gener Romeu Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Redacció: Begoña Giménez Publicitat: Núria Chana Col·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals.

3


L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

Salleras Instalaciones Ganaderas

Tot l'equip de treballadors de Salleras, instalaciones Ganaderas.

Fa més de 25 anys que Rotecna i la família Salleras treballen junts oferint als productors i grangers d’Aragó els millors productes i solucions a mida. José Salleras és l'actual gerent de l’empresa i el que més valora de Rotecna és la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats del client: "Valorem la seva atenció personalitzada i el seu servei. També destaquem la seva capacitat d’investigació i innovació dels productes del sector". I és que justament és per la seva recerca de millora continuada que destaca la feina de Salleras Instalaciones Ganaderas, amb més de 900 projectes instal·lats a diferents indrets de Catalunya i l’Aragó. Es dediquen a les granges en totes les seves fases: desenvolupament del projecte, construcció i instal·lació interior de granges de maternitat, gestació, deslletament i engreix o esquer, així com a granges de pollastres i vedells. Aquesta empresa de marcada estructura familiar va néixer al febrer de 1963 a iniciativa de dos germans: Jorge i José Salleras Clarió. Al principi, es dedicaven a treballs mecanitzats, fabricant per altres empreses especialitzades en maquinària agrícola. Un parell d’anys després es van incorporar dos germans més i això va suposar també una ampliació en la gamma dels seus productes amb la incorporació del disseny i distribució d’espirals transportadores hidràuliques per a la indústria i granges. És així com mica en mica l’empresa es va anar especialitzant en tot el procés de manteniment de granges, donant servei des de Fraga a tota la comarca del Baix Cinca. L’activitat de l’empresa ha anat creixent amb el pas dels anys i ha guanyat pes en tot l’Aragó, essent un referent en el seu sector gràcies als valors de l'empresa: “qualitat, professionalitat i guanyar-nos la confiança del client”. 4

Les instal·lacions de Salleras situades a Fraga.

L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

La Franja de Ponent, terra fronterera

Benavarri

L’empresa va arrencar amb una única nau de 700 m2, els germans com a socis i dos treballadors. Actualment són 37 treballadors i una flota de 14 vehicles industrials. El creixement de l’empresa és en part degut a la bona feina realitzada i per altra banda, la capacitat per adaptar-se als nou temps i necessitats dels clients. "Cada vegada és major la demanda d’energies renovables. Comptem amb un servei d’assessorament i disposem de tot tipus de materials relacionats amb l’obtenció d’energia per alimentar els sistemes aïllats de les granges. Fent ús de l’energia solar, eòlica, biomassa i baixant els consums podem anar reduint despeses i millorant la competitivitat de la granja".

la Franja de Ponent és una regió diversa i amb moltes diferències d’uns indrets amb uns altres amb un únic denominador comú, una manera d’expressar-se, en una llengua que ara es diu Lapao molt similar al català.

A més, Salleras Instalaciones Ganaderas ha incorporat un nou disseny d’elevadors per a cases particulars, el muntatge de sistemes d’alimentació electrònica i el sistema de transport de pinso controlat informàticament. Un veritable esperit emprenedor per resistir a una crisi que està afectant, sobretot, en l’impagament d’alguns clients i la manca de recursos d'aquests per impulsar millores a les seves granges. El que hem fet ha sigut buscar nous clients més professionalitzats i amb major poder adquisitiu. A més, d'aplicar noves polítiques de cobrament: pagament per avançat i marges més reduïts.

La Franja de Ponent està formada per poblacions integrades a cinc comarques diferents de les tres províncies aragoneses: l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera d’Osca, el Baix Cinca de Saragossa i el Matarranya de la província de Terol. En total, la Franja són 62 municipis d’Aragó, dels quals més de la meitat es troben a Osca. En total, parlem de 47.686 habitants l’any 2007. Segons una enquesta de l’Institut Aragonès d’Estadística, el 47,1% de la població usa el català com a llengua habitual, percentatge que s’apuja fins el 73,6% segons una enquesta realitzada per la Generalitat de Catalunya.

Tot aquest esforç es veu sempre recompensat pel reconeixement dels propis clients i també amb els premis i certificacions obtinguts. Són especialment destacats els referents a innovacions tecnològiques com els aconseguits a MercoEquip (Fraga), a la Fira de Sant Miquel (Lleida), a Femoga (Sariñena), a la fira de Mollerussa o a ExpoCaspe. A banda d’aquests premis, el Govern d’Aragó també els ha distingit per l’esforç empresarial.

Fem turisme

Al Baix Cinca ens aturem a Fraga, un dels majors termes municipals d’Espanya per la seva extensió, més de 437Km2. Podem visitar diverses esglésies gòtiques i romàniques com la de Sant Miquel, transformada en castell durant les guerres carlines, o la de Sant Pedro, del segle XII aixecada sobre una mesquita. El Palau de Montcada és una bona mostra d’art civil de finals del segle XVII i no podrem marxar d’aquesta població sense contemplar el Monument a la Dona de Faldetes. La faldeta és el vestit típic de la zona i aquesta escultura és coneguda popularment com La Fragatina, obra de l’escultor fragatí José Arellano.

Iniciem el recorregut per Bonansa, petita població de la comarca Ribagorçana, situat a la conca del riu Noguera Ribagorçana. Limita amb Pont de Suert, situat a més de 1200 metres sobre el mar amb una població de 96 habitants. És una bona zona per fer rutes de senderisme i BTT. Els amants

Acabarem el recorregut a Mequinensa, població saragossana, molt coneguda pel seu embassament que va immortalitzar Jesús Moncada a la seva novel·la “Camí de Sirga”. És conegut com el Mar d’Aragó i és escenari de diverses competicions esportives.

No és fins l’època de la República que se li comença a donar un nom comú a totes aquestes poblacions: Marques de Ponent o Marques d’Aragó entre d’altres. En realitat, aquest neix com un concepte català per denominar aquestes poblacions que tot i ser aragoneses parlen català; des d’Aragó, aquesta zona és la regió oriental i punt.

dels ocells poden fer turisme ornitològic per la senda traçada del Bosc de Pegà. La nostra següent parada és a Benavarri. És l’antiga capital del Comtat de Ribagorça. Destaca el seu centre, amb l’estructura medieval dels seus carrers que giren entorn al castell del segle XI que corona la seva part més alta. A poc més de mitja hora, ens arribem fins la comarca de la Llitera on podem visitar gran quantitat d’aljubs, dipòsits tallats a la penya, herència de la cultura àrab. Hi trobem bons exemples a Albelda, Tamarit o Sant Esteve de Llitera.

5


L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

Salleras Instalaciones Ganaderas

Tot l'equip de treballadors de Salleras, instalaciones Ganaderas.

Fa més de 25 anys que Rotecna i la família Salleras treballen junts oferint als productors i grangers d’Aragó els millors productes i solucions a mida. José Salleras és l'actual gerent de l’empresa i el que més valora de Rotecna és la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats del client: "Valorem la seva atenció personalitzada i el seu servei. També destaquem la seva capacitat d’investigació i innovació dels productes del sector". I és que justament és per la seva recerca de millora continuada que destaca la feina de Salleras Instalaciones Ganaderas, amb més de 900 projectes instal·lats a diferents indrets de Catalunya i l’Aragó. Es dediquen a les granges en totes les seves fases: desenvolupament del projecte, construcció i instal·lació interior de granges de maternitat, gestació, deslletament i engreix o esquer, així com a granges de pollastres i vedells. Aquesta empresa de marcada estructura familiar va néixer al febrer de 1963 a iniciativa de dos germans: Jorge i José Salleras Clarió. Al principi, es dedicaven a treballs mecanitzats, fabricant per altres empreses especialitzades en maquinària agrícola. Un parell d’anys després es van incorporar dos germans més i això va suposar també una ampliació en la gamma dels seus productes amb la incorporació del disseny i distribució d’espirals transportadores hidràuliques per a la indústria i granges. És així com mica en mica l’empresa es va anar especialitzant en tot el procés de manteniment de granges, donant servei des de Fraga a tota la comarca del Baix Cinca. L’activitat de l’empresa ha anat creixent amb el pas dels anys i ha guanyat pes en tot l’Aragó, essent un referent en el seu sector gràcies als valors de l'empresa: “qualitat, professionalitat i guanyar-nos la confiança del client”. 4

Les instal·lacions de Salleras situades a Fraga.

L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

La Franja de Ponent, terra fronterera

Benavarri

L’empresa va arrencar amb una única nau de 700 m2, els germans com a socis i dos treballadors. Actualment són 37 treballadors i una flota de 14 vehicles industrials. El creixement de l’empresa és en part degut a la bona feina realitzada i per altra banda, la capacitat per adaptar-se als nou temps i necessitats dels clients. "Cada vegada és major la demanda d’energies renovables. Comptem amb un servei d’assessorament i disposem de tot tipus de materials relacionats amb l’obtenció d’energia per alimentar els sistemes aïllats de les granges. Fent ús de l’energia solar, eòlica, biomassa i baixant els consums podem anar reduint despeses i millorant la competitivitat de la granja".

la Franja de Ponent és una regió diversa i amb moltes diferències d’uns indrets amb uns altres amb un únic denominador comú, una manera d’expressar-se, en una llengua que ara es diu Lapao molt similar al català.

A més, Salleras Instalaciones Ganaderas ha incorporat un nou disseny d’elevadors per a cases particulars, el muntatge de sistemes d’alimentació electrònica i el sistema de transport de pinso controlat informàticament. Un veritable esperit emprenedor per resistir a una crisi que està afectant, sobretot, en l’impagament d’alguns clients i la manca de recursos d'aquests per impulsar millores a les seves granges. El que hem fet ha sigut buscar nous clients més professionalitzats i amb major poder adquisitiu. A més, d'aplicar noves polítiques de cobrament: pagament per avançat i marges més reduïts.

La Franja de Ponent està formada per poblacions integrades a cinc comarques diferents de les tres províncies aragoneses: l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera d’Osca, el Baix Cinca de Saragossa i el Matarranya de la província de Terol. En total, la Franja són 62 municipis d’Aragó, dels quals més de la meitat es troben a Osca. En total, parlem de 47.686 habitants l’any 2007. Segons una enquesta de l’Institut Aragonès d’Estadística, el 47,1% de la població usa el català com a llengua habitual, percentatge que s’apuja fins el 73,6% segons una enquesta realitzada per la Generalitat de Catalunya.

Tot aquest esforç es veu sempre recompensat pel reconeixement dels propis clients i també amb els premis i certificacions obtinguts. Són especialment destacats els referents a innovacions tecnològiques com els aconseguits a MercoEquip (Fraga), a la Fira de Sant Miquel (Lleida), a Femoga (Sariñena), a la fira de Mollerussa o a ExpoCaspe. A banda d’aquests premis, el Govern d’Aragó també els ha distingit per l’esforç empresarial.

Fem turisme

Al Baix Cinca ens aturem a Fraga, un dels majors termes municipals d’Espanya per la seva extensió, més de 437Km2. Podem visitar diverses esglésies gòtiques i romàniques com la de Sant Miquel, transformada en castell durant les guerres carlines, o la de Sant Pedro, del segle XII aixecada sobre una mesquita. El Palau de Montcada és una bona mostra d’art civil de finals del segle XVII i no podrem marxar d’aquesta població sense contemplar el Monument a la Dona de Faldetes. La faldeta és el vestit típic de la zona i aquesta escultura és coneguda popularment com La Fragatina, obra de l’escultor fragatí José Arellano.

Iniciem el recorregut per Bonansa, petita població de la comarca Ribagorçana, situat a la conca del riu Noguera Ribagorçana. Limita amb Pont de Suert, situat a més de 1200 metres sobre el mar amb una població de 96 habitants. És una bona zona per fer rutes de senderisme i BTT. Els amants

Acabarem el recorregut a Mequinensa, població saragossana, molt coneguda pel seu embassament que va immortalitzar Jesús Moncada a la seva novel·la “Camí de Sirga”. És conegut com el Mar d’Aragó i és escenari de diverses competicions esportives.

No és fins l’època de la República que se li comença a donar un nom comú a totes aquestes poblacions: Marques de Ponent o Marques d’Aragó entre d’altres. En realitat, aquest neix com un concepte català per denominar aquestes poblacions que tot i ser aragoneses parlen català; des d’Aragó, aquesta zona és la regió oriental i punt.

dels ocells poden fer turisme ornitològic per la senda traçada del Bosc de Pegà. La nostra següent parada és a Benavarri. És l’antiga capital del Comtat de Ribagorça. Destaca el seu centre, amb l’estructura medieval dels seus carrers que giren entorn al castell del segle XI que corona la seva part més alta. A poc més de mitja hora, ens arribem fins la comarca de la Llitera on podem visitar gran quantitat d’aljubs, dipòsits tallats a la penya, herència de la cultura àrab. Hi trobem bons exemples a Albelda, Tamarit o Sant Esteve de Llitera.

5


C

QUADERN DE BITÀCOLA O

M

E

R

C

I

A

L

S

A

L

M

Ó

DEDICA'T A TU

N

B

Mèxic és molt més que tequila

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Taques? No, gràcies. Durant l'estiu amb l'exposició solar aconseguim que la pell lluexi un to més fosc però també es manifesten altres efectes que lluny de ser estètiques, són una alerta de la mala salut cutània (les taques). Un excés de sol, altes temperatures, el clor de les piscines, l'aigua del mar o un canvi d'hàbits alimentaris poden provocar en la nostra pell: envelliment prematur, deshidratació, arrugues, flacidesa i taques.

Radiofreqüència: retrassa l'envelliment. L'Alirio Barrios és el nostre comercial internacional, responsable de l'àrea de Llatinoamèrica. En aquesta ocasió ens apropa a un dels països més agermanats culturalment, encara que a cops no ho sembli: Mèxic.

Una de les coses bones d’aquests tipus de treball, és tot allò que s'aprèn i el bagatge cultural que s'adquireix, fruit de tantes vivències. Em considero una persona molt receptiva a nous costums i hàbits d'altres cultures. Sóc molt adaptable en aquest sentit... o me n'he tornat. Si no fos així, seria impossible dedicar-me a la meva feina, sens dubte! Quan baixo d'un avió, penso en gaudir de tot allò que m'oferiran. En escriure això em ve al cap aquella refrany castellà que diu: “allá donde fueres, haz lo que vieres”. Doncs això!

Propera parada: Mèxic Ser un "cuate” (amic) dels clients no sempre és fàcil. A Mèxic la companyonia és molt important a l’hora de fer negocis, per la qual cosa els mexicans comparteixen amb tu els seus costums més arrelats com un gest d'acceptació i hospitalitat; no pots resultar desagraït i acceptes sempre amb alegria... A cops, no resulta fàcil. Mèxic és terra de contrastos, pintoresc i alegre, i així ho reflecteix la seva cuina. La cuina mexicana és força coneguda, i potser un dels màxims exponents d'aquest contrast de sabors sigui el pollastre amb xocolata (menjar que surt a la 6

pel·lícula “Com aigua per a xocolata”). La beguda, però, no desmereix. A Mèxic la calor és asfixiant, amb la qual cosa la necessitat de beure constantment és imperiosa. En una ocasió ens trobàvem viatjant amb uns clients per una zona semidesèrtica i vam aturar-nos per beure. Va cridar-me l'atenció una beguda autòctona que semblava estar feta amb diferents ingredients que s'assolaven al fons de l'ampolla. La veritat és que era exquisida però quan, amb els glops, van anar-se barrejant... la rabiosa picor va fer-se present a la gola per quedar-se. Déu meu! Ja no sé si la meva vermellor era de la calor o del picant. Fos com fos, el cas és que vaig sadollar la set mentre els ulls em lluïen plens de llàgrimes. No volia parpallejar per evitar que llisquessin galtes avall, mentre mirava de fit a fit al meu client, que esperava amb mitja rialla la meva aprovació.

La radiofreqüència és el tractament conegut com el lifting sense cirurgia. Aquesta tecnologia incideix també en les capes més profundes de la pell, mitjançant la radiofreqüència multipolar i els estímuls magnètics. Quins objectius aconseguim amb la Radiofreqüència? • • • •

Reducció d'arrugues per cara, coll i cos. Reafirmació de la pell. Reducció de cel·lulitis. Remodelació corporal sense cirurgia.

La combinació de la fototeràpia i la radiofreqüència resulta una teràpia de xoc per a tornar la vitalitat a la teva pell. A més, és una teràpia molt beneficiosa per reduïr els efectes de l'envelliment: les taques, fines arrugues..., ja que estimula tots els agents de l'epidermis que causen els signes propis de l'edat.

Fototeràpia i Fotoporació Què és la fototeràpia? Mitjançant la llum visible dels LED conseguim un efecte de fototeràpia afavorint el metabolisme cel·lular i produïnt l'esti-

mulació del ATP (principal mol·lècula energética de la cel· lula). Tot aquest procès esdevé un augment del metabolisme reparador de les cèl·lules i millora l'estat de la pell en general. Què és la Fotoporació? Consisteix en l'efecte d'obertura de microporos transitoris de la capa externa de la pell i la membrana cel·lutlar per efecte de la llum LED. Això permet un adeqüat transit dels productes actius que s'apliquen damunt de la pell amb la màscara de gel fotoconductora. Està indicat indicat en el tractament per a la flacidesa, arrugues i linies d'expressió, pigmentacions, hidratació cutànea i acné.

Quantes sessions es necessiten? • Per tractament facial: 6 sessions. • Per tractament corporal: 8 a 10 sessions. • Freqüència de les sessions : 1 per setmana.

Mentre aquí la cervesa es combina amb llimonada o gasosa (fet curiós, digne d'un estudi sociològic), allà no és estrany combinar-la amb suc de tomàquet, xili i diverses espècies. Fins i tot, he vist com a dins de la copa de cervesa hi posen cloïsses (?), com si fossin trossets de gel. No es pot marxar de Mèxic sense beure tequila i cantar ranxeres. Això sí que no! Per sort, això de cantar m'apassiona, així que les meves estades a Mèxic sempre han estat un plaer, i he estat ben acollit. 7


C

QUADERN DE BITÀCOLA O

M

E

R

C

I

A

L

S

A

L

M

Ó

DEDICA'T A TU

N

B

Mèxic és molt més que tequila

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Taques? No, gràcies. Durant l'estiu amb l'exposició solar aconseguim que la pell lluexi un to més fosc però també es manifesten altres efectes que lluny de ser estètiques, són una alerta de la mala salut cutània (les taques). Un excés de sol, altes temperatures, el clor de les piscines, l'aigua del mar o un canvi d'hàbits alimentaris poden provocar en la nostra pell: envelliment prematur, deshidratació, arrugues, flacidesa i taques.

Radiofreqüència: retrassa l'envelliment. L'Alirio Barrios és el nostre comercial internacional, responsable de l'àrea de Llatinoamèrica. En aquesta ocasió ens apropa a un dels països més agermanats culturalment, encara que a cops no ho sembli: Mèxic.

Una de les coses bones d’aquests tipus de treball, és tot allò que s'aprèn i el bagatge cultural que s'adquireix, fruit de tantes vivències. Em considero una persona molt receptiva a nous costums i hàbits d'altres cultures. Sóc molt adaptable en aquest sentit... o me n'he tornat. Si no fos així, seria impossible dedicar-me a la meva feina, sens dubte! Quan baixo d'un avió, penso en gaudir de tot allò que m'oferiran. En escriure això em ve al cap aquella refrany castellà que diu: “allá donde fueres, haz lo que vieres”. Doncs això!

Propera parada: Mèxic Ser un "cuate” (amic) dels clients no sempre és fàcil. A Mèxic la companyonia és molt important a l’hora de fer negocis, per la qual cosa els mexicans comparteixen amb tu els seus costums més arrelats com un gest d'acceptació i hospitalitat; no pots resultar desagraït i acceptes sempre amb alegria... A cops, no resulta fàcil. Mèxic és terra de contrastos, pintoresc i alegre, i així ho reflecteix la seva cuina. La cuina mexicana és força coneguda, i potser un dels màxims exponents d'aquest contrast de sabors sigui el pollastre amb xocolata (menjar que surt a la 6

pel·lícula “Com aigua per a xocolata”). La beguda, però, no desmereix. A Mèxic la calor és asfixiant, amb la qual cosa la necessitat de beure constantment és imperiosa. En una ocasió ens trobàvem viatjant amb uns clients per una zona semidesèrtica i vam aturar-nos per beure. Va cridar-me l'atenció una beguda autòctona que semblava estar feta amb diferents ingredients que s'assolaven al fons de l'ampolla. La veritat és que era exquisida però quan, amb els glops, van anar-se barrejant... la rabiosa picor va fer-se present a la gola per quedar-se. Déu meu! Ja no sé si la meva vermellor era de la calor o del picant. Fos com fos, el cas és que vaig sadollar la set mentre els ulls em lluïen plens de llàgrimes. No volia parpallejar per evitar que llisquessin galtes avall, mentre mirava de fit a fit al meu client, que esperava amb mitja rialla la meva aprovació.

La radiofreqüència és el tractament conegut com el lifting sense cirurgia. Aquesta tecnologia incideix també en les capes més profundes de la pell, mitjançant la radiofreqüència multipolar i els estímuls magnètics. Quins objectius aconseguim amb la Radiofreqüència? • • • •

Reducció d'arrugues per cara, coll i cos. Reafirmació de la pell. Reducció de cel·lulitis. Remodelació corporal sense cirurgia.

La combinació de la fototeràpia i la radiofreqüència resulta una teràpia de xoc per a tornar la vitalitat a la teva pell. A més, és una teràpia molt beneficiosa per reduïr els efectes de l'envelliment: les taques, fines arrugues..., ja que estimula tots els agents de l'epidermis que causen els signes propis de l'edat.

Fototeràpia i Fotoporació Què és la fototeràpia? Mitjançant la llum visible dels LED conseguim un efecte de fototeràpia afavorint el metabolisme cel·lular i produïnt l'esti-

mulació del ATP (principal mol·lècula energética de la cel· lula). Tot aquest procès esdevé un augment del metabolisme reparador de les cèl·lules i millora l'estat de la pell en general. Què és la Fotoporació? Consisteix en l'efecte d'obertura de microporos transitoris de la capa externa de la pell i la membrana cel·lutlar per efecte de la llum LED. Això permet un adeqüat transit dels productes actius que s'apliquen damunt de la pell amb la màscara de gel fotoconductora. Està indicat indicat en el tractament per a la flacidesa, arrugues i linies d'expressió, pigmentacions, hidratació cutànea i acné.

Quantes sessions es necessiten? • Per tractament facial: 6 sessions. • Per tractament corporal: 8 a 10 sessions. • Freqüència de les sessions : 1 per setmana.

Mentre aquí la cervesa es combina amb llimonada o gasosa (fet curiós, digne d'un estudi sociològic), allà no és estrany combinar-la amb suc de tomàquet, xili i diverses espècies. Fins i tot, he vist com a dins de la copa de cervesa hi posen cloïsses (?), com si fossin trossets de gel. No es pot marxar de Mèxic sense beure tequila i cantar ranxeres. Això sí que no! Per sort, això de cantar m'apassiona, així que les meves estades a Mèxic sempre han estat un plaer, i he estat ben acollit. 7


D

E

EL RACÓ L

P

O

R

LA

C

C

Art a la pell del porc

O

S

A

SALUT D

E

T

O

T

S

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

La salut en l'àmbit privat Des de l’inici de la humanitat, el cuir ha estat usat com abric i com element decoratiu. El cuir és la pell de l’animal preparada químicament para produir un material robust, flexible i resistent a la putrefacció. Quasi tota la producció mundial del cuir procedeix de pells de bestiar vaquí, cabrú i bestiar de llana. Però també s’empren d’altres pells com la de cavall, cangur i porc. La pell de porc té la particularitat que el seu cuir és porós, però fort i suau. Un cop industrialitzat guanya resistència i és molt durador. L’estructura de la pell reflecteix els hàbits d’aquests animals, especialment evident al porc domèstic, que té una protecció pròpia donada per una capa de greix ubicada exactament a sota de la pell superficial, presenta molt poc pèl i la seva pell mostra un teixit relativament compacte i resistent, amb gran acumulació de greix alimentari. El pèl del porc és relativament rígid, implantat en grups petits i el bulb capil·lar està situat molt a prop de la superfície interior de la pell; en conseqüència, els cuirs de garrí són porosos, amb orificis abundants degut als fol·licles capil·lars. La pell de porc s’utilitza generalment amb la seva tonalitat natural, que agafa una bonica pàtina. El cuir procedent del porc és molt estimat en moltes indústries, especialment en la marroquineria. Per la seva duració i bellesa s’utilitza molt per a la fabricació de calçat, però també per bosses, maletes, cinturons o billeteres. Les tres varietats que es poden comercialitzar són: El porc senglar, el garrí i el pècari. Catalunya té una important tradició en el treball de la pell com es pot comprovar a les seves adoberes històriques, constituïdes actualment en una xarxa l’objectiu de la qual 8

és fer difusió i manteniment del patrimoni. A Tàrrega, per exemple, es pot visitar El Molí del Codina on podrem observar totes les estructures vinculades al treball de la pell i fer un seguiment del procés de l’adob, des del remull fins el tintat de les pells, passant pels calciners. A Vic, on el treball de la pell ha estat una de les activitats principals d’aquesta ciutat durant segles, podem visitar el Museu d’Art de la Pell, amb interessants exposicions permanents i itinerants així com activitats pedagògiques pels més menuts. La visita a aquest museu permet admirar veritables obres d’art fetes amb pell de diferents estils i realitzats amb diferents tècniques (mudèjar, renaixentista, etc.).

Pell tatuada Si amb pell es poden fer obres d’art amb tècniques de marroquineria, l’artista belga Wim Delvoye ha fet l’art directament a la pell d’aquests animals fent-los tatautges personalitzats. Cap a l’any 2008, aquest excèntric artista va llogar una granja a la Xina per tatuar els porquets i mantenir-los en bones condicions fins que moren de manera natural. Llavors, la pell del porc es retallada i convertida ella mateixa en peça de museu que pot arribar fins els 125.000 euros la peça. Consell pràctic: Per mantenir l’aspecte ters de la pell de porc i treure-li les taques, es recomana preparar la següent barreja: 2/3 de alcohol de 9O ºC 1/3 de glicerina. Passar pel cuir un drap impregnat amb la mescla, deixar assecar i enllustrar posteriorment amb un drap net i sec.

Com es pot apreciar en el context actual de recessió econòmica i retallada de prestacions públiques, les entitats privades poden oferir molt a aquells col·lectius que tenen una cobertura més deficitària (autònoms) o aquells amb una major preocupació en la prestació mèdica i l'accés a ella.

• Assistència mèdica de caire privat, entitats mutuals i asseguradores privades fora d'aquests àmbits, i funcionaris adscrits a MUFACE/ ISFAS.

Què es fa a les empreses privades de serveis sanitaris?

En definitiva, en tots aquells aspectes en els quals no té competències el sistema públic de la Seguretat Social o està desenvolupada una legislació específica, o també en el cas de subcontractació per manca d'especificitat.

Podem esmentar, a grans trets, els següents àmbits: • Accidents laborals i malalties professionals, per a tots els treballadors per compte aliè (contractats) i autònoms que tinguin contractada aquesta prestació (en la cotització bàsica no està compresa). • Accidents de trànsit per als ocupants i/o conductor en accidents amb contraris (pel conveni UNESPA de companyies privades) i en els accidents sense contraris segons les cobertures de la pòlissa. • Accidents esportius, a través de cada federació. Revisions laborals, esportives i de caire tècnic (carnet de conduir, armes i animals perillosos), o altres certificats amb acreditació específica de l'Administració. • Estudi biològic, d'investigació i estadístic relacionat amb els anteriors. Medicina Familia Ginecologia Traumatologia Oftalmologia Radiografies

• Transport de malalts, serveis superespecialitzats, ...

Què més es pot oferir des dels serveis sanitaris privats? Arran d'un estudi de les deficiències actuals en la sanitat pública s'ha ideat un servei mèdic que, des de l'àmbit privat, vol oferir serveis especialitzats d'una manera fàcil i ràpida:
medicina de família amb cobertures bàsiques
(radiografies i ecografia bàsica). Amb aquest servei es vol superar els tòpics que assenyalen que aquestes especialitats de no estar a l'abast de tothom. La dotació amb aquests serveis en nuclis rurals com Agramunt, resulta un avantatge per al pacient/usuari, que pot accedir a ells de manera ràpida i propera. La sanitat privada, així com la concertada, són part del sistema sanitari, i en molts casos complementàries amb la pública, tot depèn del seu ús. Fisioterapia Osteopatia Ones Xoc Revisions esport Revisions Carnet

9


D

E

EL RACÓ L

P

O

R

LA

C

C

Art a la pell del porc

O

S

A

SALUT D

E

T

O

T

S

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

La salut en l'àmbit privat Des de l’inici de la humanitat, el cuir ha estat usat com abric i com element decoratiu. El cuir és la pell de l’animal preparada químicament para produir un material robust, flexible i resistent a la putrefacció. Quasi tota la producció mundial del cuir procedeix de pells de bestiar vaquí, cabrú i bestiar de llana. Però també s’empren d’altres pells com la de cavall, cangur i porc. La pell de porc té la particularitat que el seu cuir és porós, però fort i suau. Un cop industrialitzat guanya resistència i és molt durador. L’estructura de la pell reflecteix els hàbits d’aquests animals, especialment evident al porc domèstic, que té una protecció pròpia donada per una capa de greix ubicada exactament a sota de la pell superficial, presenta molt poc pèl i la seva pell mostra un teixit relativament compacte i resistent, amb gran acumulació de greix alimentari. El pèl del porc és relativament rígid, implantat en grups petits i el bulb capil·lar està situat molt a prop de la superfície interior de la pell; en conseqüència, els cuirs de garrí són porosos, amb orificis abundants degut als fol·licles capil·lars. La pell de porc s’utilitza generalment amb la seva tonalitat natural, que agafa una bonica pàtina. El cuir procedent del porc és molt estimat en moltes indústries, especialment en la marroquineria. Per la seva duració i bellesa s’utilitza molt per a la fabricació de calçat, però també per bosses, maletes, cinturons o billeteres. Les tres varietats que es poden comercialitzar són: El porc senglar, el garrí i el pècari. Catalunya té una important tradició en el treball de la pell com es pot comprovar a les seves adoberes històriques, constituïdes actualment en una xarxa l’objectiu de la qual 8

és fer difusió i manteniment del patrimoni. A Tàrrega, per exemple, es pot visitar El Molí del Codina on podrem observar totes les estructures vinculades al treball de la pell i fer un seguiment del procés de l’adob, des del remull fins el tintat de les pells, passant pels calciners. A Vic, on el treball de la pell ha estat una de les activitats principals d’aquesta ciutat durant segles, podem visitar el Museu d’Art de la Pell, amb interessants exposicions permanents i itinerants així com activitats pedagògiques pels més menuts. La visita a aquest museu permet admirar veritables obres d’art fetes amb pell de diferents estils i realitzats amb diferents tècniques (mudèjar, renaixentista, etc.).

Pell tatuada Si amb pell es poden fer obres d’art amb tècniques de marroquineria, l’artista belga Wim Delvoye ha fet l’art directament a la pell d’aquests animals fent-los tatautges personalitzats. Cap a l’any 2008, aquest excèntric artista va llogar una granja a la Xina per tatuar els porquets i mantenir-los en bones condicions fins que moren de manera natural. Llavors, la pell del porc es retallada i convertida ella mateixa en peça de museu que pot arribar fins els 125.000 euros la peça. Consell pràctic: Per mantenir l’aspecte ters de la pell de porc i treure-li les taques, es recomana preparar la següent barreja: 2/3 de alcohol de 9O ºC 1/3 de glicerina. Passar pel cuir un drap impregnat amb la mescla, deixar assecar i enllustrar posteriorment amb un drap net i sec.

Com es pot apreciar en el context actual de recessió econòmica i retallada de prestacions públiques, les entitats privades poden oferir molt a aquells col·lectius que tenen una cobertura més deficitària (autònoms) o aquells amb una major preocupació en la prestació mèdica i l'accés a ella.

• Assistència mèdica de caire privat, entitats mutuals i asseguradores privades fora d'aquests àmbits, i funcionaris adscrits a MUFACE/ ISFAS.

Què es fa a les empreses privades de serveis sanitaris?

En definitiva, en tots aquells aspectes en els quals no té competències el sistema públic de la Seguretat Social o està desenvolupada una legislació específica, o també en el cas de subcontractació per manca d'especificitat.

Podem esmentar, a grans trets, els següents àmbits: • Accidents laborals i malalties professionals, per a tots els treballadors per compte aliè (contractats) i autònoms que tinguin contractada aquesta prestació (en la cotització bàsica no està compresa). • Accidents de trànsit per als ocupants i/o conductor en accidents amb contraris (pel conveni UNESPA de companyies privades) i en els accidents sense contraris segons les cobertures de la pòlissa. • Accidents esportius, a través de cada federació. Revisions laborals, esportives i de caire tècnic (carnet de conduir, armes i animals perillosos), o altres certificats amb acreditació específica de l'Administració. • Estudi biològic, d'investigació i estadístic relacionat amb els anteriors. Medicina Familia Ginecologia Traumatologia Oftalmologia Radiografies

• Transport de malalts, serveis superespecialitzats, ...

Què més es pot oferir des dels serveis sanitaris privats? Arran d'un estudi de les deficiències actuals en la sanitat pública s'ha ideat un servei mèdic que, des de l'àmbit privat, vol oferir serveis especialitzats d'una manera fàcil i ràpida:
medicina de família amb cobertures bàsiques
(radiografies i ecografia bàsica). Amb aquest servei es vol superar els tòpics que assenyalen que aquestes especialitats de no estar a l'abast de tothom. La dotació amb aquests serveis en nuclis rurals com Agramunt, resulta un avantatge per al pacient/usuari, que pot accedir a ells de manera ràpida i propera. La sanitat privada, així com la concertada, són part del sistema sanitari, i en molts casos complementàries amb la pública, tot depèn del seu ús. Fisioterapia Osteopatia Ones Xoc Revisions esport Revisions Carnet

9


Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA Sí, una promoció que es va fer a Boí i Taüll, amb altres inversionistes. Vam haver de deixar-ho per desavinences amb els altres socis, sortint-ne molt marcats d’aquella experiència. De què us sentiu més orgullosos? Ens sentim orgullosos de pràcticament cada obra que hem realitzat, ja que cadascuna d’elles té la seva peculiaritat. Hem intentat construir blocs en llocs emblemàtics de la població, amb una construcció que prima la qualitat enfront de la quantitat, com la Barretina, la Casa Verda, Cal Pairada i de les últimes actuacions, un Centre mèdic a Vilagrassa. També ens sentim orgullosos de la plantilla que forma part de l’empresa, ja que la majoria de treballadors hi són des de la constitució de l’empresa amb la incorporació d’alguns joves fa uns anys.

Salvador Blanco i Tomàs Rovira, cunyats i fundadors-administradors de Construccions Blanco-Rovira, s.a. “Ens considerem treballadors abans que empresaris” En Salvador Blanco, l'Anna Viladrich, l'Ariadna Rovira i en Tomàs Rovira a les portes de l'oficina de GIA.

Fa 38 anys vàreu fundar l’empresa. Què us va motivar? Els dos ja treballàvem com assalariats al món de la construcció i en clausurar l’empresa on treballàvem, vam decidir de quedarnos-la, amb la sort de comptar amb el recolzament incondicional de les nostres dones. La motivació era la il·lusió per treballar per nosaltres mateixos amb els nostres propis projectes, tot i que érem conscients de que el repte era difícil i dels mals de caps que podia suposar. Com era en els inicis, el sector de la construcció? Era molt diferent. No disposàvem de pràcticament maquinària i es feia tot a mà. Per obrir una rasa calia fer-ho a pic i pala, els materials els pujàvem amb corriola, els sacs de ciment es descarregaven un a un . Abans es requeria d’un gran esforç físic però per altra banda, avui en dia es requereix de molta burocràcia per tramitar una obra. Et poden arribar a avorrir per tota la paperassa que es demana per complir la normativa actual. Com ha evolucionat l’empresa al llarg dels anys? Creiem que l’evolució de l’empresa és satisfactòria. Fa uns 8 anys vam obrir les portes d’una nova empresa, GIA, SL, amb la finalitat que realitzés la promoció immobiliària dels immobles que construïm. La idea inicial era treure l’oficina del domicili particular però a còpia dels anys GIA s’ha convertit en una empresa independent que ofereix un ventall molt més ampli de serveis, com l’administració de comunitats, assegurances, lloguers, apart de l’immobiliari. Actualment compta amb dos treballadores que s’han format per poder garantir una bona gestió de les dues 10

empreses. I així es dues empreses treballen conjuntament i amb complementació. Quins obstacles heu anat trobant? En el moment de la constitució de l’empresa, va ser difícil trobar finançament per iniciar l’activitat, eren altres temps i era difícil que confiessin en nosaltres ja que no teníem res per avalar. La primera promoció que es va realitzar no va ser rentable. El que s’obtenia de beneficis s’utilitzava íntegrament per pagar els salaris dels treballadors. Ho recordem com un inici molt dur, però poc a poc i a base d’experiències es va poder anar ampliant la plantilla i tirar el negoci endavant. Us considereu emprenedors? Sí, ara i abans, ens hem anat adaptant a la demanda del mercat en cada moment, encara que sempre hem mantingut més o menys la mateixa línia de treball. La vostra filosofia de treball? Intentem fer les coses el millor possible, amb constància, perseverança i esforç. Els dos estem treballant a l’obra al peu de canó des de fa molt anys, primer ens considerem treballadors abans que empresaris. Com és la relació amb els clients? Sempre hem intentat que sigui cordial i molt propera. Algun fracàs d’aquells que et fan aprendre la lliçó?

Treballeu per entitats públiques? Anys enrere havíem realitzat força obres públiques a Agramunt, com l’Espai Guinovart, la plaça Mercadal, acabar el poliesportiu, l’ampliació del Casal Agramuntí, la segona fase del parc de bombers. En altres poblacions, una plaça de Puigverd, el Centre Mèdic de Pallargues, la circumval·lació d’Almenara, entre altres. Actualment l’oferta d’obres públiques potser no és tan àmplia i no treballem tan per les administracions. Com esteu vivint la crisi? Amb quins problemes us trobeu? Aquests últims anys han sigut difícils pràcticament per tothom, la feina s’ha vist considerablement reduïda. Quan disposes de gent al teu càrrec, la principal preocupació és poder continuar mantenint la plantilla, que hi hagi la feina suficient per tots. La gran sort ha sigut poder autofinançar-nos i no haver de recórrer als bancs per demanar grans capitals. Sembla que poc a poc la situació va millorant o així ho esperem. Quina opinió teniu dels desnonaments? La formalització d’un contracte genera obligacions per ambdues parts i creiem que aquestes s'han de complir. Sap molt greu arribar a aquest extrem però tampoc considerem just que el propietari deixi de percebre la renda pactada durant tant temps. Per l’experiència viscuda durant aquest anys al mercat d’Agramunt, poques vegades s’arriba al desnonament, ja que l’arrendatari acaba deixant l’immoble abans de la sentència executòria. Aquest procediment és extremadament lent i creiem que la legislació hauria de millorar aquest aspecte. Com veieu el futur del vostre sector? I la vostra empresa? Creiem que encara passaran anys abans que la situació es normalitzi i que segurament no tornarem a viure aquells anys on tot

Vista virtual de la propera promoció de cases al carrer dels Horts d'Agramunt.

el que es construïa es venia, però es pot anar fent a base de rehabilitacions, obres particulars i públiques. El mercat tan sols permetrà que les empreses consolidades i serioses siguin les que puguin tirar endavant. Nosaltres considerem que hem de continuar treballant com fins ara amb els mateixos criteris. Esperem tenir bones perspectives per continuar. Les lleis d’eficiència energètica, la necessitat del certificat per poder llogar el pis els hi són favorables? És un tràmit més que cal realitzar. Creiem que els propietaris estan una mica cansats d’haver d’invertir en els seus immobles però també és cert que ofereix informació important a qui ha de fer ús de l'immoble. A nivell immobiliari aquests tràmits ens beneficien, ja que als propietaris se’ls hi fa difícil complir amb tots els requisits que actualment es requereixen, com canvis de titularitat de subministres, cèdules d’habitabilitat, dipòsit de la fiança a Incasòl, butlletins d'instal·lacions,... i es veuen obligats a recórrer a un professional per la seva gestió. Estan contents amb la política municipal en l’àmbit urbanístic d’Agramunt? Veiem que es van realitzant diferents millores al poble, tot i que encara en queden moltes per fer, s'entén que degut al moment econòmic que viu el país, no es poden fer immediatament. Quins objectius us plantegeu? A nivell constructiu, una promoció nova de casetes i pisos a la plaça del pou. En funció de com evolucioni el mercat es buscaran noves promocions o bé es potenciaran les reformes i rehabilitacions d’immobles. 11


Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA Sí, una promoció que es va fer a Boí i Taüll, amb altres inversionistes. Vam haver de deixar-ho per desavinences amb els altres socis, sortint-ne molt marcats d’aquella experiència. De què us sentiu més orgullosos? Ens sentim orgullosos de pràcticament cada obra que hem realitzat, ja que cadascuna d’elles té la seva peculiaritat. Hem intentat construir blocs en llocs emblemàtics de la població, amb una construcció que prima la qualitat enfront de la quantitat, com la Barretina, la Casa Verda, Cal Pairada i de les últimes actuacions, un Centre mèdic a Vilagrassa. També ens sentim orgullosos de la plantilla que forma part de l’empresa, ja que la majoria de treballadors hi són des de la constitució de l’empresa amb la incorporació d’alguns joves fa uns anys.

Salvador Blanco i Tomàs Rovira, cunyats i fundadors-administradors de Construccions Blanco-Rovira, s.a. “Ens considerem treballadors abans que empresaris” En Salvador Blanco, l'Anna Viladrich, l'Ariadna Rovira i en Tomàs Rovira a les portes de l'oficina de GIA.

Fa 38 anys vàreu fundar l’empresa. Què us va motivar? Els dos ja treballàvem com assalariats al món de la construcció i en clausurar l’empresa on treballàvem, vam decidir de quedarnos-la, amb la sort de comptar amb el recolzament incondicional de les nostres dones. La motivació era la il·lusió per treballar per nosaltres mateixos amb els nostres propis projectes, tot i que érem conscients de que el repte era difícil i dels mals de caps que podia suposar. Com era en els inicis, el sector de la construcció? Era molt diferent. No disposàvem de pràcticament maquinària i es feia tot a mà. Per obrir una rasa calia fer-ho a pic i pala, els materials els pujàvem amb corriola, els sacs de ciment es descarregaven un a un . Abans es requeria d’un gran esforç físic però per altra banda, avui en dia es requereix de molta burocràcia per tramitar una obra. Et poden arribar a avorrir per tota la paperassa que es demana per complir la normativa actual. Com ha evolucionat l’empresa al llarg dels anys? Creiem que l’evolució de l’empresa és satisfactòria. Fa uns 8 anys vam obrir les portes d’una nova empresa, GIA, SL, amb la finalitat que realitzés la promoció immobiliària dels immobles que construïm. La idea inicial era treure l’oficina del domicili particular però a còpia dels anys GIA s’ha convertit en una empresa independent que ofereix un ventall molt més ampli de serveis, com l’administració de comunitats, assegurances, lloguers, apart de l’immobiliari. Actualment compta amb dos treballadores que s’han format per poder garantir una bona gestió de les dues 10

empreses. I així es dues empreses treballen conjuntament i amb complementació. Quins obstacles heu anat trobant? En el moment de la constitució de l’empresa, va ser difícil trobar finançament per iniciar l’activitat, eren altres temps i era difícil que confiessin en nosaltres ja que no teníem res per avalar. La primera promoció que es va realitzar no va ser rentable. El que s’obtenia de beneficis s’utilitzava íntegrament per pagar els salaris dels treballadors. Ho recordem com un inici molt dur, però poc a poc i a base d’experiències es va poder anar ampliant la plantilla i tirar el negoci endavant. Us considereu emprenedors? Sí, ara i abans, ens hem anat adaptant a la demanda del mercat en cada moment, encara que sempre hem mantingut més o menys la mateixa línia de treball. La vostra filosofia de treball? Intentem fer les coses el millor possible, amb constància, perseverança i esforç. Els dos estem treballant a l’obra al peu de canó des de fa molt anys, primer ens considerem treballadors abans que empresaris. Com és la relació amb els clients? Sempre hem intentat que sigui cordial i molt propera. Algun fracàs d’aquells que et fan aprendre la lliçó?

Treballeu per entitats públiques? Anys enrere havíem realitzat força obres públiques a Agramunt, com l’Espai Guinovart, la plaça Mercadal, acabar el poliesportiu, l’ampliació del Casal Agramuntí, la segona fase del parc de bombers. En altres poblacions, una plaça de Puigverd, el Centre Mèdic de Pallargues, la circumval·lació d’Almenara, entre altres. Actualment l’oferta d’obres públiques potser no és tan àmplia i no treballem tan per les administracions. Com esteu vivint la crisi? Amb quins problemes us trobeu? Aquests últims anys han sigut difícils pràcticament per tothom, la feina s’ha vist considerablement reduïda. Quan disposes de gent al teu càrrec, la principal preocupació és poder continuar mantenint la plantilla, que hi hagi la feina suficient per tots. La gran sort ha sigut poder autofinançar-nos i no haver de recórrer als bancs per demanar grans capitals. Sembla que poc a poc la situació va millorant o així ho esperem. Quina opinió teniu dels desnonaments? La formalització d’un contracte genera obligacions per ambdues parts i creiem que aquestes s'han de complir. Sap molt greu arribar a aquest extrem però tampoc considerem just que el propietari deixi de percebre la renda pactada durant tant temps. Per l’experiència viscuda durant aquest anys al mercat d’Agramunt, poques vegades s’arriba al desnonament, ja que l’arrendatari acaba deixant l’immoble abans de la sentència executòria. Aquest procediment és extremadament lent i creiem que la legislació hauria de millorar aquest aspecte. Com veieu el futur del vostre sector? I la vostra empresa? Creiem que encara passaran anys abans que la situació es normalitzi i que segurament no tornarem a viure aquells anys on tot

Vista virtual de la propera promoció de cases al carrer dels Horts d'Agramunt.

el que es construïa es venia, però es pot anar fent a base de rehabilitacions, obres particulars i públiques. El mercat tan sols permetrà que les empreses consolidades i serioses siguin les que puguin tirar endavant. Nosaltres considerem que hem de continuar treballant com fins ara amb els mateixos criteris. Esperem tenir bones perspectives per continuar. Les lleis d’eficiència energètica, la necessitat del certificat per poder llogar el pis els hi són favorables? És un tràmit més que cal realitzar. Creiem que els propietaris estan una mica cansats d’haver d’invertir en els seus immobles però també és cert que ofereix informació important a qui ha de fer ús de l'immoble. A nivell immobiliari aquests tràmits ens beneficien, ja que als propietaris se’ls hi fa difícil complir amb tots els requisits que actualment es requereixen, com canvis de titularitat de subministres, cèdules d’habitabilitat, dipòsit de la fiança a Incasòl, butlletins d'instal·lacions,... i es veuen obligats a recórrer a un professional per la seva gestió. Estan contents amb la política municipal en l’àmbit urbanístic d’Agramunt? Veiem que es van realitzant diferents millores al poble, tot i que encara en queden moltes per fer, s'entén que degut al moment econòmic que viu el país, no es poden fer immediatament. Quins objectius us plantegeu? A nivell constructiu, una promoció nova de casetes i pisos a la plaça del pou. En funció de com evolucioni el mercat es buscaran noves promocions o bé es potenciaran les reformes i rehabilitacions d’immobles. 11


E

L

S

MOVIMENT CREATIU A

R

T

I

S

T

E

S

D

A

G

R

A

M

U

N

T

JOSEP MORA. L'ACTIVISTA CULTURAL DE LES NOSTRES TERRES

E

L

S

MOVIMENT CREATIU A

R

T

I

S

T

E

S

D

A

G

R

A

M

U

N

T

JOSEP MORA. L'ACTIVISTA CULTURAL DE LES NOSTRES TERRES

“Tu ja no hi ets però perdures en les coses i en nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-te absent per sempre”. Aquests versos de Miquel Martí i Pol em vénen al cap mentre poso en ordre les notes que he anat arreplegant aquests darrers mesos amb el testimoni dels amics i companys de Josep Mora i rellegeixo els apunts de totes les activitats que s’estan portant a terme en aquest any commemoratiu. El seu record impregna com un aroma suau i tendre totes les activitats, el seu llegat és present a cadascuna de les trobades. Tot es va posar en marxa pocs mesos després de la seva mort, al juliol de 2012. Ell, en Josep Mora, l’activista cultural, l’entusiasta, l’engrescador, ja no hi seria però, havien tantes coses per fer, algunes que s’havien quedat a mitges, d’altres que senzillament requerien una continuïtat... i potser per sentir-se més units en la pèrdua, per ajudar-se els uns als altres en l’absència, van decidir dedicar aquest 2013 a la seva persona. “En part jo sento que li dec aquesta continuïtat, ell havia fet tant pel paisatge, pel territori, per tot...”, explica Assumpta Vilaseca, amiga d’en Mora des de la infantesa i companya de professió. L’acte d’inici de l’Any Josep Mora va tenir lloc el 20 de juliol a la Pleta de Montroig amb una emotiva lectura de poemes i peces musicals en el seu record. Allà es descobreix també l’escultura dissenyada per l’artista Àngel Eroles amb la col·laboració de Roser Sàrries, companya a les Trobades d’Artistes a les Pallargues, una de les moltes activitats que Josep Mora va impulsar al territori. Va ser un acte íntim que va permetre als assistents recordar la persona del Josep Mora. Nascut a les Pallargues el 18 de novembre de 1957, en Josep era arquitecte de professió i també per devoció. Com a arquitecte molts el podem recordar també per la seva intervenció en els projectes de restauració de diversos monuments a Agramunt, com els que va portar a terme a l’Església de Santa Maria, cap a l’any 2008 o als Safareigs. “El Josep estimava les pedres antigues i s’hi apropava de 12

forma reverencial, no tan sols com a arquitecte sinó com aquell historiador de l’art apassionat que d’alguna manera també portava dins”. Són paraules que li dedica María Garganté Llanes, a l’article Pedres de Dol, publicat originalment a la revista Segarra. Va posar en marxa l’Associació “Amics de l’arquitectura popular” fent una aposta ben activa per la defensa d’un patrimoni –el “popular”- que sempre ha estat més desprotegit i que en conseqüència, també és el més fràgil. Per aconseguir-ho, ens expliquen qui el van conèixer, es va plantejar una dedicació gairebé absoluta en el poc temps lliure que li deixava la seva professió, adquirint un saber fer, un indiscutible lideratge, sense moure gens de soroll, sense voler destacar mai per damunt dels seus col·laboradors, ni acaparar un protagonisme que rebutjava, però demostrant una gran capacitat per organitzar cadascuna de les activitats que va promocionar. D’aquests primers anys de l’Associació va néixer la relació entre Josep Mora i Vicent Loscos, amant també de l’arquitectura popular. Va ser precisament a Cervera, gràcies a un altre professor que en Vicent Loscos va conèixer Josep Mora. “Jo havia escrit un article sobre arquitectura popular i em van recomanar parlar amb ell, amb en Josep, perquè compartíem el mateix interès per la pedra.”

Els hereus “culturals” de Josep Mora prenen el relleu amb total implicació.

Assistents al quart curset d'Arquitectura popular.

Mica en mica en Mora va anar arreplegant persones amb la mateixa dèria per la pedra. “Tot i el seu lideratge innat, era una persona molt senzilla. Mai es va posar la samarreta de líder però el cert és que ens mobilitzava a tots”, explica Loscos. Per compartir coneixements i interessos va impulsar, l’any 2000 els cursets d’Arquitectura Popular que enguany han arribat a la 14ena edició amb un monogràfic dedicat a la calç. Moltes edicions per un tema tan concret, podríem pensar qui no coneixem gaire el tema. “Enganxa” afirma rotund Loscos. “Son dos dies molt intensos on tots aprenem moltíssim”, afegeix. Un aspecte molt interessant d’aquests cursos és que aplega a gent de tota mena, no només arquitectes, sinó gent de diferents carreres i àmbits. L’Assumpció Vilaseca ha estat una de les persones que ha pres el relleu en l’organització d’aquests cursets, juntament amb Carles Labèrnia i David i Marina Porta. “Cal destacar d’aquests cursos el bon ambient que s’hi estableix. Són dues jornades que duren tot el dia, no és un simple curs”. Com és costum, el curset s’ha desenvolupat a través de diverses poblacions: Cervera (el seu punt d’inici tradicional), Seròs-Convent Trinitari d’Avinganya, Vallbona de les Monges, Anya i Tàrrega (punt d’acabada també tradicional). Com una forma més d’homenatge, a partir d’enguany els cursos portaran el nom de Josep Mora, que els va programar i coordinar fins la passada edició. Amb ànim pedagògic va impulsar les Trobades d’Artistes de Les Pallargues, que possibilitaven no tan sols que la gent dedicada a l’Art en les nostres terres es coneguessin entre ells i es posessin en contacte amb el treball de cadascú, sinó que es podessin relacionar amb artistes consagrats i connectats amb la zona, com Guillem Viladot, la família Trepat, Joan Hernández Pijuan

o Josep Guinovart. “Aquestes trobades ens omplien moltíssim i també ens esgotaven”, explica amb un somriure enyorat en Vicent Loscos. “Les vivíem amb una certa eufòria que es combinava amb l’intimisme de poder estar, per exemple, tots asseguts els uns al costat dels altres, sense importar si un era més o menys conegut, si ja tenia carrera reconeguda...allà hi estàvem tots per compartir el moment amb una gran senzillesa”. Maria Garganté també destaca d’aquestes trobades la capacitat de Josep Mora per atraure gent i encarregar-se’n de tot: “De vegades pensava com en podia fer-ne tantes, de coses, i no perdre el cap ni l’oremus. Capaç d’implicar a personatges de la talla de Josep Guinovart, entre d’altres”. Prendre el relleu d���en Mora no deu resultar gens fàcil, en el sentit que ell, activista cultural de mena, organitzava i remenava personalment quasi sense ajuda totes les accions i projectes en què estava implicat. Una altra activitat que agradava molt al Josep Mora i que també tindrà el seu espai en aquest any commemoratiu són les sortides per visitar altres localitats i descobrir allà aquells monuments de l’arquitectura popular que tant s’estimava. El passat 29 de setembre va tenir lloc la sortida a Torrebesses per visitar a elements interessants en pedra seca del terme, guiats per Mateu Esquerda i Josep Preixens. Al novembre es farà la inauguració del curs acadèmic a Cervera on també hi haurà un espai pel record del Mora professor. “Era igual d’entusiasta en les seves activitats de lleure que a la feina o amb els seus alumnes”, explica Clara Claramunt, també amiga de l’arquitectura popular. Era una persona molt propera i molt treballadora però si un aspecte han volgut destacar cadascun de les persones entrevistades ha estat la humanitat de Josep Mora. “Estava per tots i per a tot. Igual que et demanava la teva implicació, ell hi va estar al cent per cent fins al final, malgrat la malaltia”. 13


E

L

S

MOVIMENT CREATIU A

R

T

I

S

T

E

S

D

A

G

R

A

M

U

N

T

JOSEP MORA. L'ACTIVISTA CULTURAL DE LES NOSTRES TERRES

E

L

S

MOVIMENT CREATIU A

R

T

I

S

T

E

S

D

A

G

R

A

M

U

N

T

JOSEP MORA. L'ACTIVISTA CULTURAL DE LES NOSTRES TERRES

“Tu ja no hi ets però perdures en les coses i en nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-te absent per sempre”. Aquests versos de Miquel Martí i Pol em vénen al cap mentre poso en ordre les notes que he anat arreplegant aquests darrers mesos amb el testimoni dels amics i companys de Josep Mora i rellegeixo els apunts de totes les activitats que s’estan portant a terme en aquest any commemoratiu. El seu record impregna com un aroma suau i tendre totes les activitats, el seu llegat és present a cadascuna de les trobades. Tot es va posar en marxa pocs mesos després de la seva mort, al juliol de 2012. Ell, en Josep Mora, l’activista cultural, l’entusiasta, l’engrescador, ja no hi seria però, havien tantes coses per fer, algunes que s’havien quedat a mitges, d’altres que senzillament requerien una continuïtat... i potser per sentir-se més units en la pèrdua, per ajudar-se els uns als altres en l’absència, van decidir dedicar aquest 2013 a la seva persona. “En part jo sento que li dec aquesta continuïtat, ell havia fet tant pel paisatge, pel territori, per tot...”, explica Assumpta Vilaseca, amiga d’en Mora des de la infantesa i companya de professió. L’acte d’inici de l’Any Josep Mora va tenir lloc el 20 de juliol a la Pleta de Montroig amb una emotiva lectura de poemes i peces musicals en el seu record. Allà es descobreix també l’escultura dissenyada per l’artista Àngel Eroles amb la col·laboració de Roser Sàrries, companya a les Trobades d’Artistes a les Pallargues, una de les moltes activitats que Josep Mora va impulsar al territori. Va ser un acte íntim que va permetre als assistents recordar la persona del Josep Mora. Nascut a les Pallargues el 18 de novembre de 1957, en Josep era arquitecte de professió i també per devoció. Com a arquitecte molts el podem recordar també per la seva intervenció en els projectes de restauració de diversos monuments a Agramunt, com els que va portar a terme a l’Església de Santa Maria, cap a l’any 2008 o als Safareigs. “El Josep estimava les pedres antigues i s’hi apropava de 12

forma reverencial, no tan sols com a arquitecte sinó com aquell historiador de l’art apassionat que d’alguna manera també portava dins”. Són paraules que li dedica María Garganté Llanes, a l’article Pedres de Dol, publicat originalment a la revista Segarra. Va posar en marxa l’Associació “Amics de l’arquitectura popular” fent una aposta ben activa per la defensa d’un patrimoni –el “popular”- que sempre ha estat més desprotegit i que en conseqüència, també és el més fràgil. Per aconseguir-ho, ens expliquen qui el van conèixer, es va plantejar una dedicació gairebé absoluta en el poc temps lliure que li deixava la seva professió, adquirint un saber fer, un indiscutible lideratge, sense moure gens de soroll, sense voler destacar mai per damunt dels seus col·laboradors, ni acaparar un protagonisme que rebutjava, però demostrant una gran capacitat per organitzar cadascuna de les activitats que va promocionar. D’aquests primers anys de l’Associació va néixer la relació entre Josep Mora i Vicent Loscos, amant també de l’arquitectura popular. Va ser precisament a Cervera, gràcies a un altre professor que en Vicent Loscos va conèixer Josep Mora. “Jo havia escrit un article sobre arquitectura popular i em van recomanar parlar amb ell, amb en Josep, perquè compartíem el mateix interès per la pedra.”

Els hereus “culturals” de Josep Mora prenen el relleu amb total implicació.

Assistents al quart curset d'Arquitectura popular.

Mica en mica en Mora va anar arreplegant persones amb la mateixa dèria per la pedra. “Tot i el seu lideratge innat, era una persona molt senzilla. Mai es va posar la samarreta de líder però el cert és que ens mobilitzava a tots”, explica Loscos. Per compartir coneixements i interessos va impulsar, l’any 2000 els cursets d’Arquitectura Popular que enguany han arribat a la 14ena edició amb un monogràfic dedicat a la calç. Moltes edicions per un tema tan concret, podríem pensar qui no coneixem gaire el tema. “Enganxa” afirma rotund Loscos. “Son dos dies molt intensos on tots aprenem moltíssim”, afegeix. Un aspecte molt interessant d’aquests cursos és que aplega a gent de tota mena, no només arquitectes, sinó gent de diferents carreres i àmbits. L’Assumpció Vilaseca ha estat una de les persones que ha pres el relleu en l’organització d’aquests cursets, juntament amb Carles Labèrnia i David i Marina Porta. “Cal destacar d’aquests cursos el bon ambient que s’hi estableix. Són dues jornades que duren tot el dia, no és un simple curs”. Com és costum, el curset s’ha desenvolupat a través de diverses poblacions: Cervera (el seu punt d’inici tradicional), Seròs-Convent Trinitari d’Avinganya, Vallbona de les Monges, Anya i Tàrrega (punt d’acabada també tradicional). Com una forma més d’homenatge, a partir d’enguany els cursos portaran el nom de Josep Mora, que els va programar i coordinar fins la passada edició. Amb ànim pedagògic va impulsar les Trobades d’Artistes de Les Pallargues, que possibilitaven no tan sols que la gent dedicada a l’Art en les nostres terres es coneguessin entre ells i es posessin en contacte amb el treball de cadascú, sinó que es podessin relacionar amb artistes consagrats i connectats amb la zona, com Guillem Viladot, la família Trepat, Joan Hernández Pijuan

o Josep Guinovart. “Aquestes trobades ens omplien moltíssim i també ens esgotaven”, explica amb un somriure enyorat en Vicent Loscos. “Les vivíem amb una certa eufòria que es combinava amb l’intimisme de poder estar, per exemple, tots asseguts els uns al costat dels altres, sense importar si un era més o menys conegut, si ja tenia carrera reconeguda...allà hi estàvem tots per compartir el moment amb una gran senzillesa”. Maria Garganté també destaca d’aquestes trobades la capacitat de Josep Mora per atraure gent i encarregar-se’n de tot: “De vegades pensava com en podia fer-ne tantes, de coses, i no perdre el cap ni l’oremus. Capaç d’implicar a personatges de la talla de Josep Guinovart, entre d’altres”. Prendre el relleu d’en Mora no deu resultar gens fàcil, en el sentit que ell, activista cultural de mena, organitzava i remenava personalment quasi sense ajuda totes les accions i projectes en què estava implicat. Una altra activitat que agradava molt al Josep Mora i que també tindrà el seu espai en aquest any commemoratiu són les sortides per visitar altres localitats i descobrir allà aquells monuments de l’arquitectura popular que tant s’estimava. El passat 29 de setembre va tenir lloc la sortida a Torrebesses per visitar a elements interessants en pedra seca del terme, guiats per Mateu Esquerda i Josep Preixens. Al novembre es farà la inauguració del curs acadèmic a Cervera on també hi haurà un espai pel record del Mora professor. “Era igual d’entusiasta en les seves activitats de lleure que a la feina o amb els seus alumnes”, explica Clara Claramunt, també amiga de l’arquitectura popular. Era una persona molt propera i molt treballadora però si un aspecte han volgut destacar cadascun de les persones entrevistades ha estat la humanitat de Josep Mora. “Estava per tots i per a tot. Igual que et demanava la teva implicació, ell hi va estar al cent per cent fins al final, malgrat la malaltia”. 13


D

Per Josep Farreny

VIVÈNCIES

E

N

B

E

S

O

R

DIARI D'UN NÒMADA

A

P

Dels meus amics, els meus admirats

E

R

C

O

N

È

I

X

E

R

M

Ó

N

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Carta a Pepa Llopis

(vídua de Joan Brossa)

En recordar la carta que vaig escriure fa temps a la Pepa Llopis, vídua de Joan Brossa (i que transcric en aquest mateix article) torno a fer-me conscient de la fortuna de la meva vida al poder dir que aquells a qui tant he admirat per la seva obra, per la seva genialitat, han estat també els meus amics. En aquest cas un especial record a quatre persones que han sigut molt importants en la meva vida, tant pel que els he admirat com artistes, com pel que els he estimat com a persones i amics: En Joan Brossa, en Leandre Cristòfol, Antoni Tàpies i en Josep Guinovart. De tots ells, els records es remunten de quan jo vaig fer el servei militat a Barcelona. Afamat de coneixement (tot aquell que no vaig adquirir de petit) vaig menjar-me a caixelades tot el bullici cultural i artístic que m'oferia la gran ciutat. Allà els vaig conèixer. Els he seguit la trajectoria de ven aprop (tot el que m'ha permés les circumstàncies de la vida) i sempre he rebut com a resposta una generosa i enriquidora conversa o dedicatòria. Alguns dels objectes testimonials que guardo com objectes personals de gran valor (fulletons d'exposicions, catàlegs, llibres d'artista, cartells, obra gràfica... tots amb la dedicatòria de l'autor), són un clar exemple de les trajectòries d'aquests grans artistes al llarg dels anys. I jo, afortunat de gaudir-ne per sempre, vaig voler-los exposar per a que tothom en poguès gaudir, durant la passada Festa Major d'Agramunt, però assumptes que aquí no venen al cas, no va poder ser.

He parlat amb Frank Kafka, Pepa. Mai li havia parlat al Joan d'en Kafka. Ara ho he fet. De fet, no sé si ho he somiat, en aquesta habitació on he passat cinc dies malalt, no sé si fruit del deliri. El cas és que estavem en Joan Brossa, en Frank Kafka i jo. En joan al Frank li va preguntar: I tu Frank que vares patir tant, ha valgut la pena, l'esforç, el patiment..., aguantant, soportant, tota la teva vida? En Kafka li respongué amb la mateixa pregunta. Silenci. Minuts més tard, jo vaig gosar dir: -Admirats i estimats Brossa i Kafka. Sou uns genis. Mai heu fet allò que el poble vol. Sempre heu fet allò que vosaltres heu volgut. I el mèrit de la vostra obra, se us ha reconegut a la fi. Sou immortals perquè ha estat abans la vostra obra que la vostra vida, quedant aquesta, humilment, en segon terme. Sou uns genis i us admiro. Vem parlar tots tres llargament. A la fi en Joan em diu: -Què fa la Pepa? -La Pepa, la teva companya, aquí treballa per tu, per la teva obra, cuidant-la com cal. -Dona-li una forta abraçada de la meva part. Em va dir.

Foto cedida per Anna Penella

Una ruta pel nord de Sardenya

L’aeroport de L’Alguer ens dóna la benvinguda amb el so de desenes d’orenetes i les primeres llums de l'alba. Iniciem amb il·lusió la nostra ruta pel nord de l'illa de Sardenya. Castelsardo és una població de les tres més boniques del nord de l’illa. Visitem la platja d’Isola Rossa que és senzillament, preciosa. La costa està esquitxada de roques de color vermellós i plena de caletes. Hi ha “macchia” per totes bandes (arbres inclinats per l’acció del vent que bufa per l’Estret de Bonifacio). Continuem ruta per la Costa Esmeralda (55 km de costa), coneguda per ser l’aixopluc de la jet set durant l’estiu, per les seves precioses platges i la proximitat amb l’Arxipèlag de la Magdalena (conjunt d’illes d’immensa bellesa on Garibaldi va passar gran part de la seva vida). Arzachena és la capital del comtat, situat dalt d’una muntanya. Es tracta d’un poble cent per cent sard. Marxant cap a Olbia fem un tram de costa que està orientat a la Isola di Tavolara, a pocs quilòmetres, on es troba una impressionant massa rocosa de gairebé 600m. d’altura. Ens dirigim cap el Golf d’Orosei. La carretera s’estreny i s’allunya de la costa. A Dorgali ens aturem en el restaurant “Colibrí” on ens recomanen de primer uns bolets recollits hores abans, faves a la menta i “Casu Caentau” (formatge escalfat), per acompanyar, el “Pane Carasau” i la cervesa de l’illa. De segon, Culurgiones (petites empanades de farina farcides de ver-

dures i carn) i “Porcetto arrosto“, és a dir, porc rostit. Com que no sóc jo sinó menjo alguna cosa dolça, abans de marxar, cauen un tiramisú casolà i una “desitjada”, espècie d’empanada fregida en oli d’oliva farcida de formatge i coberta de mel. Senyors !Una delícia! Per fer baixar tan increïbles aliments, fem cap a la “Grotta di Ispinigoli“ , cova de dos nivells on es troba una de les columnes d’estalactites i estalagmites més altes del món (38 metres). Per fer una capbussada, vam decidir anar a Cala Gonone on per arribar-hi cal creuar un túnel a la sortida del qual es contempla una sorprenent panoràmica: 500 metres de muntanya que cauen en picat al mar. Continuem ruta: Bosa, una petita ciutat medieval situada a la vora del riu Temo, el seu casc antic és excepcional i cada casa està pintada d’un color diferent, que crida molt l'atenció i li dóna un aspecte alegre. Al capdamunt de la vila es troba el castell de Malaspina dello Spino Secco. El camí entre l’Alguer i Bosa és espectacular. La carretera puja i baixa per un laberint de muntanyes oferint vistes dels abundants penya-segats. A la fi, la capital, Alguer és una ciutat de grandària mitjana a poca distància de magnífiques platges, amb port esportiu, passeig marítim i un casc antic que, de vegades, recorda al Barri Gòtic barceloní. En acabar el dia contemplem des de les muralles, les aigües del mar més platejades que mai hem vist i darrera nostre la catedral amb el seu campanar d’estil gòtic català.

Te la dono en la distància amiga meva, de la seva part. Josep Farreny.

Bé, amigues i amics, des d'aquí us dic que us estimo molt a tots. 14

15


D

Per Josep Farreny

VIVÈNCIES

E

N

B

E

S

O

R

DIARI D'UN NÒMADA

A

P

Dels meus amics, els meus admirats

E

R

C

O

N

È

I

X

E

R

M

Ó

N

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Carta a Pepa Llopis

(vídua de Joan Brossa)

En recordar la carta que vaig escriure fa temps a la Pepa Llopis, vídua de Joan Brossa (i que transcric en aquest mateix article) torno a fer-me conscient de la fortuna de la meva vida al poder dir que aquells a qui tant he admirat per la seva obra, per la seva genialitat, han estat també els meus amics. En aquest cas un especial record a quatre persones que han sigut molt importants en la meva vida, tant pel que els he admirat com artistes, com pel que els he estimat com a persones i amics: En Joan Brossa, en Leandre Cristòfol, Antoni Tàpies i en Josep Guinovart. De tots ells, els records es remunten de quan jo vaig fer el servei militat a Barcelona. Afamat de coneixement (tot aquell que no vaig adquirir de petit) vaig menjar-me a caixelades tot el bullici cultural i artístic que m'oferia la gran ciutat. Allà els vaig conèixer. Els he seguit la trajectoria de ven aprop (tot el que m'ha permés les circumstàncies de la vida) i sempre he rebut com a resposta una generosa i enriquidora conversa o dedicatòria. Alguns dels objectes testimonials que guardo com objectes personals de gran valor (fulletons d'exposicions, catàlegs, llibres d'artista, cartells, obra gràfica... tots amb la dedicatòria de l'autor), són un clar exemple de les trajectòries d'aquests grans artistes al llarg dels anys. I jo, afortunat de gaudir-ne per sempre, vaig voler-los exposar per a que tothom en poguès gaudir, durant la passada Festa Major d'Agramunt, però assumptes que aquí no venen al cas, no va poder ser.

He parlat amb Frank Kafka, Pepa. Mai li havia parlat al Joan d'en Kafka. Ara ho he fet. De fet, no sé si ho he somiat, en aquesta habitació on he passat cinc dies malalt, no sé si fruit del deliri. El cas és que estavem en Joan Brossa, en Frank Kafka i jo. En joan al Frank li va preguntar: I tu Frank que vares patir tant, ha valgut la pena, l'esforç, el patiment..., aguantant, soportant, tota la teva vida? En Kafka li respongué amb la mateixa pregunta. Silenci. Minuts més tard, jo vaig gosar dir: -Admirats i estimats Brossa i Kafka. Sou uns genis. Mai heu fet allò que el poble vol. Sempre heu fet allò que vosaltres heu volgut. I el mèrit de la vostra obra, se us ha reconegut a la fi. Sou immortals perquè ha estat abans la vostra obra que la vostra vida, quedant aquesta, humilment, en segon terme. Sou uns genis i us admiro. Vem parlar tots tres llargament. A la fi en Joan em diu: -Què fa la Pepa? -La Pepa, la teva companya, aquí treballa per tu, per la teva obra, cuidant-la com cal. -Dona-li una forta abraçada de la meva part. Em va dir.

Foto cedida per Anna Penella

Una ruta pel nord de Sardenya

L’aeroport de L’Alguer ens dóna la benvinguda amb el so de desenes d’orenetes i les primeres llums de l'alba. Iniciem amb il·lusió la nostra ruta pel nord de l'illa de Sardenya. Castelsardo és una població de les tres més boniques del nord de l’illa. Visitem la platja d’Isola Rossa que és senzillament, preciosa. La costa està esquitxada de roques de color vermellós i plena de caletes. Hi ha “macchia” per totes bandes (arbres inclinats per l’acció del vent que bufa per l’Estret de Bonifacio). Continuem ruta per la Costa Esmeralda (55 km de costa), coneguda per ser l’aixopluc de la jet set durant l’estiu, per les seves precioses platges i la proximitat amb l’Arxipèlag de la Magdalena (conjunt d’illes d’immensa bellesa on Garibaldi va passar gran part de la seva vida). Arzachena és la capital del comtat, situat dalt d’una muntanya. Es tracta d’un poble cent per cent sard. Marxant cap a Olbia fem un tram de costa que està orientat a la Isola di Tavolara, a pocs quilòmetres, on es troba una impressionant massa rocosa de gairebé 600m. d’altura. Ens dirigim cap el Golf d’Orosei. La carretera s’estreny i s’allunya de la costa. A Dorgali ens aturem en el restaurant “Colibrí” on ens recomanen de primer uns bolets recollits hores abans, faves a la menta i “Casu Caentau” (formatge escalfat), per acompanyar, el “Pane Carasau” i la cervesa de l’illa. De segon, Culurgiones (petites empanades de farina farcides de ver-

dures i carn) i “Porcetto arrosto“, és a dir, porc rostit. Com que no sóc jo sinó menjo alguna cosa dolça, abans de marxar, cauen un tiramisú casolà i una “desitjada”, espècie d’empanada fregida en oli d’oliva farcida de formatge i coberta de mel. Senyors !Una delícia! Per fer baixar tan increïbles aliments, fem cap a la “Grotta di Ispinigoli“ , cova de dos nivells on es troba una de les columnes d’estalactites i estalagmites més altes del món (38 metres). Per fer una capbussada, vam decidir anar a Cala Gonone on per arribar-hi cal creuar un túnel a la sortida del qual es contempla una sorprenent panoràmica: 500 metres de muntanya que cauen en picat al mar. Continuem ruta: Bosa, una petita ciutat medieval situada a la vora del riu Temo, el seu casc antic és excepcional i cada casa està pintada d’un color diferent, que crida molt l'atenció i li dóna un aspecte alegre. Al capdamunt de la vila es troba el castell de Malaspina dello Spino Secco. El camí entre l’Alguer i Bosa és espectacular. La carretera puja i baixa per un laberint de muntanyes oferint vistes dels abundants penya-segats. A la fi, la capital, Alguer és una ciutat de grandària mitjana a poca distància de magnífiques platges, amb port esportiu, passeig marítim i un casc antic que, de vegades, recorda al Barri Gòtic barceloní. En acabar el dia contemplem des de les muralles, les aigües del mar més platejades que mai hem vist i darrera nostre la catedral amb el seu campanar d’estil gòtic català.

Te la dono en la distància amiga meva, de la seva part. Josep Farreny.

Bé, amigues i amics, des d'aquí us dic que us estimo molt a tots. 14

15


INFORMATICÀLIA L A

T E C N O L O G I A

A

L ' A B A S T

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

¿Què és Gmail? Gmail és el servei de correu electrònic que ofereix l’empresa Google. És conegut per la gran capacitat d’emmagatzematge (unes 15GB, però creix cada minut) i pel seu sistema de recerca de missatges que permet l’usuari trobar molt ràpidament i fàcilment qualsevol correu. Gmail ofereix una gran tecnologia, comoditat i és gratuït!! Per a crear un compte sols cal entrar a gmail.com i registrar les dades que demanen. Ofereix un control molt efectiu sobre l’spam (correu brossa) ja que els bloqueja abans que arribin al teu correu. Entre tots els serveis de gmail hi ha el xat, youtube, maps, calendar, noticies, google +, traductor, llibres, fotos, shopping, alertes i Google Docs.

Què és Google docs? Google Docs és l’alternativa gratuïta a Microsoft office que t’ofereix Google perquè facis documents,  fulles de càlcul i presentacions i sense tenir cap software instal·lat al teu ordinador, accessible des de qualsevol lloc del món amb conexió a Internet. Aquests documents es troben al núvol i això permet la col· laboració en linea amb més persones del teu grup de treball. Per poder utilitzar Google docs només has de tenir una compte de gmail.

22

Què puc fer amb Google docs? • • •

Compartir documents i col·laborar en temps real, Guardar i organitzar el treball de forma segura, Controlar qui pot veure els meus documents.

Google docs també està disponible en dispositius mòbils com tablets i telèfons. Amb dispositius android hi ha l’aplicació googledocs que permet crear, compartir, esborrar… Igualment existeix per iphone i ipad. Google Drive és el magatzem de que disposes al nuvol i on pots tenir tot tipus d’arxius, documents, vídeos d’alta definició, imatges, encara que no tinguis el programa corresponent al teu ordinador, també manté actualitzats tots els elements automàticament, així que es pot realitzar modificacions i accedir a l'última versió des de qualsevol lloc.

23


INFORMATICÀLIA L A

T E C N O L O G I A

A

L ' A B A S T

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

¿Què és Gmail? Gmail és el servei de correu electrònic que ofereix l’empresa Google. És conegut per la gran capacitat d’emmagatzematge (unes 15GB, però creix cada minut) i pel seu sistema de recerca de missatges que permet l’usuari trobar molt ràpidament i fàcilment qualsevol correu. Gmail ofereix una gran tecnologia, comoditat i és gratuït!! Per a crear un compte sols cal entrar a gmail.com i registrar les dades que demanen. Ofereix un control molt efectiu sobre l’spam (correu brossa) ja que els bloqueja abans que arribin al teu correu. Entre tots els serveis de gmail hi ha el xat, youtube, maps, calendar, noticies, google +, traductor, llibres, fotos, shopping, alertes i Google Docs.

Què és Google docs? Google Docs és l’alternativa gratuïta a Microsoft office que t’ofereix Google perquè facis documents,  fulles de càlcul i presentacions i sense tenir cap software instal·lat al teu ordinador, accessible des de qualsevol lloc del món amb conexió a Internet. Aquests documents es troben al núvol i això permet la col· laboració en linea amb més persones del teu grup de treball. Per poder utilitzar Google docs només has de tenir una compte de gmail.

22

Què puc fer amb Google docs? • • •

Compartir documents i col·laborar en temps real, Guardar i organitzar el treball de forma segura, Controlar qui pot veure els meus documents.

Google docs també està disponible en dispositius mòbils com tablets i telèfons. Amb dispositius android hi ha l’aplicació googledocs que permet crear, compartir, esborrar… Igualment existeix per iphone i ipad. Google Drive és el magatzem de que disposes al nuvol i on pots tenir tot tipus d’arxius, documents, vídeos d’alta definició, imatges, encara que no tinguis el programa corresponent al teu ordinador, també manté actualitzats tots els elements automàticament, així que es pot realitzar modificacions i accedir a l'última versió des de qualsevol lloc.

23


LO BROC DEL SILLÓ

A S S O C I A C I Ó

Associació Cultural Tradi-Sió

C U L T U R A L

T R A D I - S I Ó

REINTRODUCCIÓ D'ELEMENTS FESTIUS A LA FESTA MAJOR D'AGRAMUNT (1) L'inici de tot el procés d'aportació d'elements populars i tradicionals a la festa gran agramuntina, s'atorga a l'Associació Cultural Grallers d'Agramunt que començà a caminar l'any 1985. El primer pas es dóna l'any 1989 a través de l'organització de la mostra de cercavila tradicional, en un context canviat de la cercavila de la vigília i que venia a omplir un espai dins dels actes dels dies oficials de Festa Major. L'èxit de la citada manifestació festiva, amb la intervenció de colles foranes que mostraven la gran diversitat en aquest àmbit (falcons, gegants, castellers, moixigangues, valencians, bastons, cercolets, pastorets...) donà peu a la creació d’una colla gegantera l’any 1990, de manera que a partir d'aquesta data els gegants d'Agramunt ja oferien el seu ball per la festa gran. Fins aleshores, les figures les menaven treballadors de l'ajuntament sense cap música ni coreografia definida. Amb la intenció de nodrir-se de melodies més pròpies, els grallers locals aprofiten materials editats i alguns arxius, els quals donen peu a la troballa de vàries informacions força detallades sobre l'anomenada dansa de Canuts, o dansa de Canuts i Rams. A banda d'incorporar la melodia al seu repertori es planteja recuperar l'esdeveniment. Les festes majors de 1993 i 1994 tornaran a reviure l'anomenada dansa en un format basat en la seva antiga manera de fer. A partir d'aquí el ball es continua fent, però a través d'una colla de balladors de la colla Estol-Espígol sense cap format específic, tot i que participant com un grup més de la mostra de cercavila tradicional. Aprofitant l'entusiasme en les recerques, es planteja la construcció de la figura d'una àliga, basant-se sobretot en la informació d'un programa de la Festa Major de 1862, on la processó del diumenge tarda la precedia la figura d'una àliga. També en feien esment alguns folkloristes però sense donar-ne cap detall prou significatiu. Així l'any 1995 es produí la presentació de la nova àliga d'Agramunt, amb ball i música nova. El mateix any 1995, es produeix un fet que esdevindrà el nucli del que més endavant serà la gran alternativa de reintroducció de nous elements a la festa. Es tracta de la consulta feta a l'arxiu de l'Obra del Cançoner popular, del qual s'extreu la melodia del ball de bastons en versió cantada, i sobretot els plecs de transcripcions de les llibertats d'orgue del temple de Santa Maria d'Agramunt.

NATURALMENT M

I

L

L

O

R

A

I

B

E

N

E

S

T

A

R

secció patrocinada per: NATURA I DIETÈTICA

Mantenir el nostre cor saludable amb plantes medicinals La cardiopatia o malaltia cardiovascular és un terme general que engloba diferents problemes del cor. El tipus més comú és la malaltia coronària: una afecció per la qual les artèries que subministren sang al cor es bloquegen per acumulació de placa. Això pot provocar un infart. En primer lloc s’ha de cuidar tots els factors de risc que afecten la salut del cor, com ara l’obesitat, colesterol, diabetis, l’estrès, el sedentarisme, etc. ja que poder provocar aquestes malalties cardiovasculars. Les plantes que ara presentem ens ajudaran a mantenir el nostre cor saludable.

L’espí blanc és la planta més relacionada amb la salut del cor i té propietats molt importants. La quantitat de flavonoides que porta, ajuda a tenir una bona circulació. Augmenta la força de contracció cardíaca al mateix temps que disminueix la excitabilitat del cor. 

L’all fa augmentar l’energia del cor més fàcilment i manté les parets dels vasos sanguinis evitant el colesterol; el seu efecte Rotecna montse.pdf 1 24/09/13 18:57 vasodilatador prevé l’artereoesclerosi, evitant especialment la formació de trombes.

L’Omega 3 la podem trobar en el peix blau, les llavors de llinosa, en algunes verdures com l’espinac, el cogombre, enciams i les nous. Redueix els nivells de greix fent que disminueixi, entre d’altres, la inflamació. És bona per prevenir arítmies. Molt sovint amb l'alimentació no es cobreixen les dosis mímimes requerides i necessitem prendre algun complement. A part de tots aquests complements alimentaris, són molt importants seguir uns hàbits de vida sana: fer exercici cada dia, evitar el tabac i l’alcohol, portar una dieta rica en fruita i verdura, cereals integrals i amb molt poc greix. Refredats fora de joc Per prevenir els refredats i grips ara és l'època per a prendre algun complement que ens ajudi a reforçar el sistema immunològic. Força conegut són el pròpolis (substància obtinguda de la gemma dels arbres per les abelles, la qual, un cop processada al rusc, es converteix en un potent antibiòtic), la Vitamina C (el bròquil o la col de Brussel·les són les verdures que més n’aporten) i l’esquinància (és un gran estimulant de les defenses naturals). Menys coneguts són els fongs d’origen asiàtic reishi i sitaki, les seves aplicacions són diverses també ajuden a superar problemes vírics i bacterians. Pels problemes d’al·lèrgia podem prendre l’helicriso o Sol d’Or, agrimònia i pi silvestre.

Després d'anar organitzant mostres de cercavila tradicional, amb l'afegit d'actes complementaris (cafè-concert, balls vuitcentistes, monogràfics...), l'any 2000 es fa la dotzena i darrera edició de les mostres, en la qual s'inicia l'acte anomenat "Los balls del poble" amb la Dansa de Canuts, el Ball de l'Àliga i el ball de gegants... (continuarà). 24

25


LO BROC DEL SILLÓ

A S S O C I A C I Ó

Associació Cultural Tradi-Sió

C U L T U R A L

T R A D I - S I Ó

REINTRODUCCIÓ D'ELEMENTS FESTIUS A LA FESTA MAJOR D'AGRAMUNT (1) L'inici de tot el procés d'aportació d'elements populars i tradicionals a la festa gran agramuntina, s'atorga a l'Associació Cultural Grallers d'Agramunt que començà a caminar l'any 1985. El primer pas es dóna l'any 1989 a través de l'organització de la mostra de cercavila tradicional, en un context canviat de la cercavila de la vigília i que venia a omplir un espai dins dels actes dels dies oficials de Festa Major. L'èxit de la citada manifestació festiva, amb la intervenció de colles foranes que mostraven la gran diversitat en aquest àmbit (falcons, gegants, castellers, moixigangues, valencians, bastons, cercolets, pastorets...) donà peu a la creació d’una colla gegantera l’any 1990, de manera que a partir d'aquesta data els gegants d'Agramunt ja oferien el seu ball per la festa gran. Fins aleshores, les figures les menaven treballadors de l'ajuntament sense cap música ni coreografia definida. Amb la intenció de nodrir-se de melodies més pròpies, els grallers locals aprofiten materials editats i alguns arxius, els quals donen peu a la troballa de vàries informacions força detallades sobre l'anomenada dansa de Canuts, o dansa de Canuts i Rams. A banda d'incorporar la melodia al seu repertori es planteja recuperar l'esdeveniment. Les festes majors de 1993 i 1994 tornaran a reviure l'anomenada dansa en un format basat en la seva antiga manera de fer. A partir d'aquí el ball es continua fent, però a través d'una colla de balladors de la colla Estol-Espígol sense cap format específic, tot i que participant com un grup més de la mostra de cercavila tradicional. Aprofitant l'entusiasme en les recerques, es planteja la construcció de la figura d'una àliga, basant-se sobretot en la informació d'un programa de la Festa Major de 1862, on la processó del diumenge tarda la precedia la figura d'una àliga. També en feien esment alguns folkloristes però sense donar-ne cap detall prou significatiu. Així l'any 1995 es produí la presentació de la nova àliga d'Agramunt, amb ball i música nova. El mateix any 1995, es produeix un fet que esdevindrà el nucli del que més endavant serà la gran alternativa de reintroducció de nous elements a la festa. Es tracta de la consulta feta a l'arxiu de l'Obra del Cançoner popular, del qual s'extreu la melodia del ball de bastons en versió cantada, i sobretot els plecs de transcripcions de les llibertats d'orgue del temple de Santa Maria d'Agramunt.

NATURALMENT M

I

L

L

O

R

A

I

B

E

N

E

S

T

A

R

secció patrocinada per: NATURA I DIETÈTICA

Mantenir el nostre cor saludable amb plantes medicinals La cardiopatia o malaltia cardiovascular és un terme general que engloba diferents problemes del cor. El tipus més comú és la malaltia coronària: una afecció per la qual les artèries que subministren sang al cor es bloquegen per acumulació de placa. Això pot provocar un infart. En primer lloc s’ha de cuidar tots els factors de risc que afecten la salut del cor, com ara l’obesitat, colesterol, diabetis, l’estrès, el sedentarisme, etc. ja que poder provocar aquestes malalties cardiovasculars. Les plantes que ara presentem ens ajudaran a mantenir el nostre cor saludable.

L’espí blanc és la planta més relacionada amb la salut del cor i té propietats molt importants. La quantitat de flavonoides que porta, ajuda a tenir una bona circulació. Augmenta la força de contracció cardíaca al mateix temps que disminueix la excitabilitat del cor. 

L’all fa augmentar l’energia del cor més fàcilment i manté les parets dels vasos sanguinis evitant el colesterol; el seu efecte Rotecna montse.pdf 1 24/09/13 18:57 vasodilatador prevé l’artereoesclerosi, evitant especialment la formació de trombes.

L’Omega 3 la podem trobar en el peix blau, les llavors de llinosa, en algunes verdures com l’espinac, el cogombre, enciams i les nous. Redueix els nivells de greix fent que disminueixi, entre d’altres, la inflamació. És bona per prevenir arítmies. Molt sovint amb l'alimentació no es cobreixen les dosis mímimes requerides i necessitem prendre algun complement. A part de tots aquests complements alimentaris, són molt importants seguir uns hàbits de vida sana: fer exercici cada dia, evitar el tabac i l’alcohol, portar una dieta rica en fruita i verdura, cereals integrals i amb molt poc greix. Refredats fora de joc Per prevenir els refredats i grips ara és l'època per a prendre algun complement que ens ajudi a reforçar el sistema immunològic. Força conegut són el pròpolis (substància obtinguda de la gemma dels arbres per les abelles, la qual, un cop processada al rusc, es converteix en un potent antibiòtic), la Vitamina C (el bròquil o la col de Brussel·les són les verdures que més n’aporten) i l’esquinància (és un gran estimulant de les defenses naturals). Menys coneguts són els fongs d’origen asiàtic reishi i sitaki, les seves aplicacions són diverses també ajuden a superar problemes vírics i bacterians. Pels problemes d’al·lèrgia podem prendre l’helicriso o Sol d’Or, agrimònia i pi silvestre.

Després d'anar organitzant mostres de cercavila tradicional, amb l'afegit d'actes complementaris (cafè-concert, balls vuitcentistes, monogràfics...), l'any 2000 es fa la dotzena i darrera edició de les mostres, en la qual s'inicia l'acte anomenat "Los balls del poble" amb la Dansa de Canuts, el Ball de l'Àliga i el ball de gegants... (continuarà). 24

25


D

'

REPORTATGE A

C

T

U

A

L

I

T

A

T

11 de setembre 17:14

D

'

REPORTATGE A

C

T

U

Via catalana internacional Des de l’1 d’agost fins el mateix 11 de setembre s’han establert cadenes humanes a centenars d’indrets de tot el món, especialment a les principals ciutats, com per exemple a Espanya a Bilbao, Medellín a Colombia, Los Angeles als Estats Units, a Londres, a Berlin, a Luxemburg, a Hong Kong, Bangok o Atenes entre d’altres molts indrets de tots cinc continents. En total, es van fer cadenes humanes a 116 ciutats i van participar fins a 10.000 persones en solidaritat a l’afer català.

El tram 184 1923, va ser una gran celebració de masses, amb actes celebrats arreu de Catalunya. A partir d’aquell moment, va esdevenir la demostració popular de la identitat catalana que és a hores d’ara.

La participació a la Via catalana es va vertebrar per trams d’un quilòmetre i mig aproximadament per tal de poder organitzar i unir a tots els participants des de El Partús fins Alcanar. La intenció de l’organització, l’Assemblea Nacional de Catalunya, era implicar a gent de qualsevol punt de Catalunya perquè s’apropés fins el tram que li hagués tocat. I així es va fer.

La celebració de la Diada va estar totalment prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco i vam haver d’esperar el 1976, un any després de la mort del dictador, per celebrar la primera gran manifestació multitudinària de la democràcia durant la Diada.

Al matí l’Ajuntament va haver d’avançar en un hora els actes previstos que tradicionalment es porten a terme a Agramunt per tal de fer-los compatibles amb l’assistència a la Via Catalana: una ofrena foral i lectura del manifest i després l’audició i ballada de sardanes amb la Cobla Jovenívola d’Agramunt.

El 1977 va tenir lloc una gran manifestació històrica: els mitjans de comunicació de l’època parlen d’un milió de persones; el lema de la convocatòria impulsada per l’Assemblea de Catalunya, i recordat encara ara pels catalans va ser “Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia”.

La gent d’Agramunt es va concentrar al tram 184, al quilòmetre 9 de la T-310 al seu pas per Montbrió del Camp. Es calcula que van assistir unes 300 persones, algunes es van traslladar fins el tram amb els dos autocars i el mini bus i la resta va anar amb vehicles privats. És difícil saber exactament quantes persones van anar finalment, ja que moltes es van inscriure pel seu compte, a títol totalment individual i d’altres no inscrites es van unir a última hora al tram. L’Assemblea Nacional d’Agramunt “Agramunt-Ribera del Sió per la Independència” va ser l’encarregada d’organitzar les inscripcions, els autocars i la venda de samarretes.

Agramutins al tram 184.

Sota l’eslògan “Via Catalana cap a la independència”, 1.600.000 persones van unir les seves mans, segons fonts oficials del Govern de la Generalitat, el passat 11 de setembre. Arribats de totes les comarques i poblacions, en autobusos, tren o vehicles privats, gent gran i jove, menuts i famílies senceres, grups d’amics i associacions i entitats de tota mena s’han anat agrupant i fent filera al tram prèviament adscrit perquè a les 17:14 de la tarda es formés oficialment, la Via Catalana. L’hora prevista va ser triada per commemorar els 299 anys de la caiguda de Catalunya després de mesos de setge, durant la Guerra de Successió. Un any més Catalunya ha fet història en la celebració de la Diada. Tot inspirant-se en la cadena humana que va tenir lloc el 23 d’agost de 1989 i que va unir les mans de uns 1.800.000 independentistes estonians, letons i lituans, l’Assemblea Nacional de Catalunya ha aconseguit unir als catalans en un recorregut de 400 quilòmetres des de El Partús fins Alcanar.

Recordem que la celebració de la Diada es remunta l’any 1886 i commemora la derrota de Catalunya el 1714, fet que va suposar l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. Els actes de la diada no s’hi iniciaren fins passat més d’un segle i mig després i en principi només consistia en una oració fúnebre pels morts caiguts a la batalla a Santa Maria del Mar.

No va ser fins l’any passat que la Diada va tornar a aplegar en una mateixa manifestació més d’un milió de persones. Com feina 35 anys, catalans i catalanes de tota classe i condició van passejar pels carrers de Barcelona amb aire festiu i reivindicatiu alhora. Des d’Agramunt hi va viatjar força gent que va voler demostrar a la capital catalana el seu sentiment catalanista. Dos autocars sencers va anar-hi organitzats per l’Assemblea Nacional d’Agramunt més la gent que va viatjar en vehicle particular, ens explica Jordi Padullés, membre històric d’aquesta entitat.

Cap el 1894 es van fer les primeres ofrenes florals al monument a Rafael Casanova, instal·lat sis anys abans. El 1901, a partir d’una manifestació, la Diada va prendre un caire més reivindicatiu i, el

Enguany, calia fer un pas més i des de diferents entitats es va començar a plantejar diferents actes arreu del territori. L‘Òmnium Cultural ha estat l’entitat impulsora d’un gran nombre

Fets històrics

26

L

I

T

A

T

11 de setembre 17:14 d’iniciatives. Des de les marxes de torxes que il·luminen diverses poblacions el dia 10 a la nit fins al concert que aplega milers de persones a l’Arc de Triomf de Barcelona el vespre del dia 11. 

L'11 de setembre ha passat de ser una jornada commemorativa a una reivindicativa. Molts joves catalans descobreixen a través de la reivindicació, la narració d'uns fets històrics.

A

La concentració de sortida era a la una del migdia. Fer camí per arribar cap a les 3 al tram indicat en un ambient festiu i de germanor. La tònica de la jornada, la mateixa que a qualsevol punt de la via. Bromes per ací, cançons per allà, un ball improvisat d’unes joves que fan gresca, una família es fa fotos per immortalitzar el moment. Al punt indicat els hi esperen els organitzadors. Aviat està tot apunt per al gran moment. A les

17:14 tothom té les mans agafades del company o la companya del costat. La via catalana, la cadena humana ja està feta. ENTREVISTA A JORDI PADULLÉS, MEMBRE DE L’ASSEMBLEA TERRITORIAL D’AGRAMUNT: VALORACIÓ DE LA JORNADA Com es viu a Agramunt la Diada? Agramunt possiblement és del pobles que sempre a celebrat d’una manera mes reeixida la Diada de l’Onze de Setembre. Durant els primers anys de l’època democràtica gairebé sempre abans o desprès dels actes oficials es produïen també actes organitzats pels grups de l’oposició municipal o l’esquerra independentista. Darrerament la celebració ha esdevingut purament institucional amb una important participació a l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova per part de les diferents entitats, associacions i partits representats a la Vila. Des de fa uns anys, a la vigília s'organitza una caminada popular fins al Pilar d’Almenara on es dóna lectura a un manifest. Els darrers dos anys la redacció i lectura del manifest a anat a càrrec dels membres locals de l’Assemblea Nacional Catalana. Quina valoració en faries de la Diada d’enguany? Crec que l’èxit indiscutible de participació i organització. La Via Catalana no dóna lloc a gaires interpretacions. Sobre aquest èxit crec que és important fer una reflexió. Que els ciutadans s’apuntin dies i setmanes abans per formar part d’aquesta cadena, que s’esperin a que l’organització els assigni un lloc per participar, que alguns sol· licitin canviar-se de lloc quant ja en tenien un d’assignat per anar a omplir zones menys poblades i que semblava que hi podia quedar algun buit etc. demostra que això no es una febrada d’estiu tal i com alguns mitjans i representants polítics van manifestar en relació a la manifestació de l’any passat. Es tracta d’un moviment sorgit de la societat civil on hi trobem gent de dretes i d’esquerres, adinerada i mes humil, amb afiliació política i sense, jovent i gent gran, gent de mitjana edat que conformen famílies senceres que participen amb els seus fills de totes les edats. De fet veig aquest procés tant consolidat i amb tanta implicació ciutadana que ara si, això s’acaba amb la independència. -Llavors va sortir tot segons lo previst? No, no, de cap manera, a nivell nacional es van desbordar les millors previsions i això vol dir que a nivell de tots els municipis de Catalunya també. Agramunt no va ser menys. Les xifres oficials parlen d’1.600.000 persones i l’organització, donada la complexitat del recompte, ja la dóna com a bona, però ara que ja hi ha molts trams muntats de la gigafoto que es publicarà sembla que els indicis apunten a que potser érem mes de 2 milions. 27


D

'

REPORTATGE A

C

T

U

A

L

I

T

A

T

11 de setembre 17:14

D

'

REPORTATGE A

C

T

U

Via catalana internacional Des de l’1 d’agost fins el mateix 11 de setembre s’han establert cadenes humanes a centenars d’indrets de tot el món, especialment a les principals ciutats, com per exemple a Espanya a Bilbao, Medellín a Colombia, Los Angeles als Estats Units, a Londres, a Berlin, a Luxemburg, a Hong Kong, Bangok o Atenes entre d’altres molts indrets de tots cinc continents. En total, es van fer cadenes humanes a 116 ciutats i van participar fins a 10.000 persones en solidaritat a l’afer català.

El tram 184 1923, va ser una gran celebració de masses, amb actes celebrats arreu de Catalunya. A partir d’aquell moment, va esdevenir la demostració popular de la identitat catalana que és a hores d’ara.

La participació a la Via catalana es va vertebrar per trams d’un quilòmetre i mig aproximadament per tal de poder organitzar i unir a tots els participants des de El Partús fins Alcanar. La intenció de l’organització, l’Assemblea Nacional de Catalunya, era implicar a gent de qualsevol punt de Catalunya perquè s’apropés fins el tram que li hagués tocat. I així es va fer.

La celebració de la Diada va estar totalment prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco i vam haver d’esperar el 1976, un any després de la mort del dictador, per celebrar la primera gran manifestació multitudinària de la democràcia durant la Diada.

Al matí l’Ajuntament va haver d’avançar en un hora els actes previstos que tradicionalment es porten a terme a Agramunt per tal de fer-los compatibles amb l’assistència a la Via Catalana: una ofrena foral i lectura del manifest i després l’audició i ballada de sardanes amb la Cobla Jovenívola d’Agramunt.

El 1977 va tenir lloc una gran manifestació històrica: els mitjans de comunicació de l’època parlen d’un milió de persones; el lema de la convocatòria impulsada per l’Assemblea de Catalunya, i recordat encara ara pels catalans va ser “Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia”.

La gent d’Agramunt es va concentrar al tram 184, al quilòmetre 9 de la T-310 al seu pas per Montbrió del Camp. Es calcula que van assistir unes 300 persones, algunes es van traslladar fins el tram amb els dos autocars i el mini bus i la resta va anar amb vehicles privats. És difícil saber exactament quantes persones van anar finalment, ja que moltes es van inscriure pel seu compte, a títol totalment individual i d’altres no inscrites es van unir a última hora al tram. L’Assemblea Nacional d’Agramunt “Agramunt-Ribera del Sió per la Independència” va ser l’encarregada d’organitzar les inscripcions, els autocars i la venda de samarretes.

Agramutins al tram 184.

Sota l’eslògan “Via Catalana cap a la independència”, 1.600.000 persones van unir les seves mans, segons fonts oficials del Govern de la Generalitat, el passat 11 de setembre. Arribats de totes les comarques i poblacions, en autobusos, tren o vehicles privats, gent gran i jove, menuts i famílies senceres, grups d’amics i associacions i entitats de tota mena s’han anat agrupant i fent filera al tram prèviament adscrit perquè a les 17:14 de la tarda es formés oficialment, la Via Catalana. L’hora prevista va ser triada per commemorar els 299 anys de la caiguda de Catalunya després de mesos de setge, durant la Guerra de Successió. Un any més Catalunya ha fet història en la celebració de la Diada. Tot inspirant-se en la cadena humana que va tenir lloc el 23 d’agost de 1989 i que va unir les mans de uns 1.800.000 independentistes estonians, letons i lituans, l’Assemblea Nacional de Catalunya ha aconseguit unir als catalans en un recorregut de 400 quilòmetres des de El Partús fins Alcanar.

Recordem que la celebració de la Diada es remunta l’any 1886 i commemora la derrota de Catalunya el 1714, fet que va suposar l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. Els actes de la diada no s’hi iniciaren fins passat més d’un segle i mig després i en principi només consistia en una oració fúnebre pels morts caiguts a la batalla a Santa Maria del Mar.

No va ser fins l’any passat que la Diada va tornar a aplegar en una mateixa manifestació més d’un milió de persones. Com feina 35 anys, catalans i catalanes de tota classe i condició van passejar pels carrers de Barcelona amb aire festiu i reivindicatiu alhora. Des d’Agramunt hi va viatjar força gent que va voler demostrar a la capital catalana el seu sentiment catalanista. Dos autocars sencers va anar-hi organitzats per l’Assemblea Nacional d’Agramunt més la gent que va viatjar en vehicle particular, ens explica Jordi Padullés, membre històric d’aquesta entitat.

Cap el 1894 es van fer les primeres ofrenes florals al monument a Rafael Casanova, instal·lat sis anys abans. El 1901, a partir d’una manifestació, la Diada va prendre un caire més reivindicatiu i, el

Enguany, calia fer un pas més i des de diferents entitats es va començar a plantejar diferents actes arreu del territori. L‘Òmnium Cultural ha estat l’entitat impulsora d’un gran nombre

Fets històrics

26

L

I

T

A

T

11 de setembre 17:14 d’iniciatives. Des de les marxes de torxes que il·luminen diverses poblacions el dia 10 a la nit fins al concert que aplega milers de persones a l’Arc de Triomf de Barcelona el vespre del dia 11. 

L'11 de setembre ha passat de ser una jornada commemorativa a una reivindicativa. Molts joves catalans descobreixen a través de la reivindicació, la narració d'uns fets històrics.

A

La concentració de sortida era a la una del migdia. Fer camí per arribar cap a les 3 al tram indicat en un ambient festiu i de germanor. La tònica de la jornada, la mateixa que a qualsevol punt de la via. Bromes per ací, cançons per allà, un ball improvisat d’unes joves que fan gresca, una família es fa fotos per immortalitzar el moment. Al punt indicat els hi esperen els organitzadors. Aviat està tot apunt per al gran moment. A les

17:14 tothom té les mans agafades del company o la companya del costat. La via catalana, la cadena humana ja està feta. ENTREVISTA A JORDI PADULLÉS, MEMBRE DE L’ASSEMBLEA TERRITORIAL D’AGRAMUNT: VALORACIÓ DE LA JORNADA Com es viu a Agramunt la Diada? Agramunt possiblement és del pobles que sempre a celebrat d’una manera mes reeixida la Diada de l’Onze de Setembre. Durant els primers anys de l’època democràtica gairebé sempre abans o desprès dels actes oficials es produïen també actes organitzats pels grups de l’oposició municipal o l’esquerra independentista. Darrerament la celebració ha esdevingut purament institucional amb una important participació a l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova per part de les diferents entitats, associacions i partits representats a la Vila. Des de fa uns anys, a la vigília s'organitza una caminada popular fins al Pilar d’Almenara on es dóna lectura a un manifest. Els darrers dos anys la redacció i lectura del manifest a anat a càrrec dels membres locals de l’Assemblea Nacional Catalana. Quina valoració en faries de la Diada d’enguany? Crec que l’èxit indiscutible de participació i organització. La Via Catalana no dóna lloc a gaires interpretacions. Sobre aquest èxit crec que és important fer una reflexió. Que els ciutadans s’apuntin dies i setmanes abans per formar part d’aquesta cadena, que s’esperin a que l’organització els assigni un lloc per participar, que alguns sol· licitin canviar-se de lloc quant ja en tenien un d’assignat per anar a omplir zones menys poblades i que semblava que hi podia quedar algun buit etc. demostra que això no es una febrada d’estiu tal i com alguns mitjans i representants polítics van manifestar en relació a la manifestació de l’any passat. Es tracta d’un moviment sorgit de la societat civil on hi trobem gent de dretes i d’esquerres, adinerada i mes humil, amb afiliació política i sense, jovent i gent gran, gent de mitjana edat que conformen famílies senceres que participen amb els seus fills de totes les edats. De fet veig aquest procés tant consolidat i amb tanta implicació ciutadana que ara si, això s’acaba amb la independència. -Llavors va sortir tot segons lo previst? No, no, de cap manera, a nivell nacional es van desbordar les millors previsions i això vol dir que a nivell de tots els municipis de Catalunya també. Agramunt no va ser menys. Les xifres oficials parlen d’1.600.000 persones i l’organització, donada la complexitat del recompte, ja la dóna com a bona, però ara que ja hi ha molts trams muntats de la gigafoto que es publicarà sembla que els indicis apunten a que potser érem mes de 2 milions. 27


L

A

ES RODA... C

A

R

T

E

L

L

E

R

A

Properament EL CINQUÈ PODER (The fifth estate) Director: Bill Condon Estrena: 19 d’octubre de 2013

Director: Julio Martí Zahonero Estrena: 25 d’octubre de 2013

Es tracta d’un thriller dramàtic basat en els fets reals de les escoltes de Wikileaks. La història comença quan el fundador de WikiLeaks Julian Assange (Benedict Cumberbatch) i el seu company Daniel Domscheit-Berg (Daniel Brühl) s’alien i assumeixen el paper de guardians subterranis, vigilant als privilegiats i poderosos. Del no res creen una plataforma que permet denunciar anònimament i filtrar informació secreta, il·luminant els foscos racons dels secrets governamentals i crims corporatius.

En la freda i silenciosa foscor d’un apartat monestir al Nord d’Itàlia, La Hermandad, una branca de monjos benedictins amb normes molt estrictes s’encarreguen de tenir cura de Sara (Lydia Bosch), una famosa escriptora de novel·les de terror i misteri que acaba de sofrir un greu accident. Aviat començarà a percebre estranyes taques al sostre, plors infantils, una cripta amagada... Un fosc misteri hi ha a l’interior del monestir i està a punt de veure la llum.

UNA QÜESTIÓ DE TEMPS (About time)

TURBO

Director: Richard Curtis Estrena: 18 d’octubre de 2013 És una comèdia romàntica que parla de l’amor i dels viatges en el temps, ja que el seu protagonista, Tim Like, descobreix que a la seva família tots els homes tenen la capacitat de viatjar en el temps. Descobreix però que per gaudir de la vida, potser no calgui cap viatge, sinó apreciar el que tenim amb les coses bones i les dolentes.

28

LA HERMANDAD

Director: David Soren Estrena: 25 d’octubre de 2013 Dels realitzadors de Madagascar o Kung Fu Panda arriba aquesta divertida comèdia d’animació en 3D. La història gira en torn d’un desvalgut cargol els somnis del qual es posen en cursa quan de manera miraculosa aconsegueix el poder de la hipervelocitat. Acabarà coneixent als cargols de curses, uns simpàtics cargols amb qui farà una gran amistat. 29


L

A

ES RODA... C

A

R

T

E

L

L

E

R

A

Properament EL CINQUÈ PODER (The fifth estate) Director: Bill Condon Estrena: 19 d’octubre de 2013

Director: Julio Martí Zahonero Estrena: 25 d’octubre de 2013

Es tracta d’un thriller dramàtic basat en els fets reals de les escoltes de Wikileaks. La història comença quan el fundador de WikiLeaks Julian Assange (Benedict Cumberbatch) i el seu company Daniel Domscheit-Berg (Daniel Brühl) s’alien i assumeixen el paper de guardians subterranis, vigilant als privilegiats i poderosos. Del no res creen una plataforma que permet denunciar anònimament i filtrar informació secreta, il·luminant els foscos racons dels secrets governamentals i crims corporatius.

En la freda i silenciosa foscor d’un apartat monestir al Nord d’Itàlia, La Hermandad, una branca de monjos benedictins amb normes molt estrictes s’encarreguen de tenir cura de Sara (Lydia Bosch), una famosa escriptora de novel·les de terror i misteri que acaba de sofrir un greu accident. Aviat començarà a percebre estranyes taques al sostre, plors infantils, una cripta amagada... Un fosc misteri hi ha a l’interior del monestir i està a punt de veure la llum.

UNA QÜESTIÓ DE TEMPS (About time)

TURBO

Director: Richard Curtis Estrena: 18 d’octubre de 2013 És una comèdia romàntica que parla de l’amor i dels viatges en el temps, ja que el seu protagonista, Tim Like, descobreix que a la seva família tots els homes tenen la capacitat de viatjar en el temps. Descobreix però que per gaudir de la vida, potser no calgui cap viatge, sinó apreciar el que tenim amb les coses bones i les dolentes.

28

LA HERMANDAD

Director: David Soren Estrena: 25 d’octubre de 2013 Dels realitzadors de Madagascar o Kung Fu Panda arriba aquesta divertida comèdia d’animació en 3D. La història gira en torn d’un desvalgut cargol els somnis del qual es posen en cursa quan de manera miraculosa aconsegueix el poder de la hipervelocitat. Acabarà coneixent als cargols de curses, uns simpàtics cargols amb qui farà una gran amistat. 29


R

E

Restaurant Las Torres

ON MENJAR? S

T

A

R

A

N

T

María Auxiliadora, 3 Huesca 974 22 82 13

El restaurant Les Torres va obrir el 6 de juny de 1989 de la mà dels germans Abadia : Fernando , Alfredo i Rafael. Després de 24 anys de camí, les Torres s'ha erigit entre els millors restaurants. Així ho avala l'Estrella Michelin que llueix des de fa 14 anys. A més de la cuina, el local es distingeix pel seu servei i la seva particular decoració. En el reduït vestíbul, una petita biblioteca convida a fullejar els llibres de cuina i de l'entorn aragonès. Alfredo i Rafael vàren convèncer a Fernando per obrir el seu propi restaurant. Experiència no els faltava i tampoc genètica, ja que són néts d'una coneguda "guisandera", com es diu a Aragó. Els germans Abadia van tenir clar des d'un principi que volien una cuina d'avantguarda, d'autor, de mercat. I aquí està les Torres, dirigida actualment per Rafael. Durant aquest camí d'il·lusió, treball i èxit, fa 7 anys Fernando els va deixar, l'ideòleg dels seus fogons. Just en entrar a la cuina, una foto seva en plena feina, els acompanya i recorda el camí que ell va traçar. Encara que ja no hi sigui, els agrada pensar que sempre va voltant per aquí. Després de la seva mort, Inma Martí, deixebla de Fernando des dels inicis, va esdevenir la xef i ha sabut seguir el seu deixant. "La cuina té la seva base" comenta Inma; "ell em va transmetre molta saviesa i ara estimo aquesta professió". La carta conserva alguns plats de Ferran (com les carxofes amb foie) i incorpora noves creacions sorgides de l'equip humà de les Torres. El restaurant Osca no mirava a l'exterior per elaborar els seus plats; "alguna tècnica i poca cosa més", diu Rafael. Prefereixen mirar cap a dins. Per això, la seva base està en el producte de temporada i la creativitat del seu equip jove, que aporta idees per als nous plats, que van modelant fins a trobar el punt perfecte. Creen des de zero i innoven els plats tradicionals. Un exemple, el mini salmorrejo que ens presenten, un plat típic aragonès que es menjava durant un llarg i dur dia de treball. De nova creació: el caneló de llengua de vedella amb calls o la senzillesa or ( patata picada , ou fregit i sobre tòfona ratllada al moment ). El nom ho diu tot. Per al gourmet que vulgui provar la carta , el menú de degustació és una bona elecció que impressiona: aperitius, dues tapes, quatre entrants, un peix, una carn i dues postres. El boca-orella els proporciona molts comensals que proven aquest menú de 60 euros.

30

U

MINI SALMORREJO

Ingredients: (4 persones) 1 lloganissa mitjana 1 morcilla mitjana 4 costelles de porc Cansalada

4 ous de codorniu Pa (del dia abans) Chireta, panís, farina i ous

Elaboració: (El plat està compost per una base de pa, sobre la qual reposa costella, cansalada, botifarra, llonganissa i pastís de chireta). Costella: S'adoben amb pebre vermell agredolç, all, sal i orenga durant un parell de dies es desossen una mica i es confiten en oli. Cansalada: Es sala durant un parell de dies i després es cou durant 4-5 hores al forn. Pastís de chireta: Es treu la panxa de la chireta (embotit amb menuts de xai i arròs), es tritura, s'afegeix nata i ous i es cou la mescla al bany maria, tipus flam. Botifarra: Es treu la carn, es fregeix a la paella amb farina i es prepara una massa de croqueta, que es cobreix amb blat de moro triturat i torrat. Llonganissa: S'esbudella un tros de llonganissa tendra i es prepara una bola i es fregeix. Coure els ous de guatlla. Per a la base es realitza una truita falsa: es talla pa finet, se li afegeixen ous, julivert, all i llet. S'estén la barreja i es cou al forn. Per a la salsa: s'enfarinen i es fregeixen el xoriço, llonganissa, llom, cansalada, ..., i es retiren. A l'oli se li afegeix pebre vermell, alls, tomàquet i brou fins lligar la salsa. Per acabar, es munta el plat i s'orna amb flors de borratja.

31


R

E

Restaurant Las Torres

ON MENJAR? S

T

A

R

A

N

T

María Auxiliadora, 3 Huesca 974 22 82 13

El restaurant Les Torres va obrir el 6 de juny de 1989 de la mà dels germans Abadia : Fernando , Alfredo i Rafael. Després de 24 anys de camí, les Torres s'ha erigit entre els millors restaurants. Així ho avala l'Estrella Michelin que llueix des de fa 14 anys. A més de la cuina, el local es distingeix pel seu servei i la seva particular decoració. En el reduït vestíbul, una petita biblioteca convida a fullejar els llibres de cuina i de l'entorn aragonès. Alfredo i Rafael vàren convèncer a Fernando per obrir el seu propi restaurant. Experiència no els faltava i tampoc genètica, ja que són néts d'una coneguda "guisandera", com es diu a Aragó. Els germans Abadia van tenir clar des d'un principi que volien una cuina d'avantguarda, d'autor, de mercat. I aquí està les Torres, dirigida actualment per Rafael. Durant aquest camí d'il·lusió, treball i èxit, fa 7 anys Fernando els va deixar, l'ideòleg dels seus fogons. Just en entrar a la cuina, una foto seva en plena feina, els acompanya i recorda el camí que ell va traçar. Encara que ja no hi sigui, els agrada pensar que sempre va voltant per aquí. Després de la seva mort, Inma Martí, deixebla de Fernando des dels inicis, va esdevenir la xef i ha sabut seguir el seu deixant. "La cuina té la seva base" comenta Inma; "ell em va transmetre molta saviesa i ara estimo aquesta professió". La carta conserva alguns plats de Ferran (com les carxofes amb foie) i incorpora noves creacions sorgides de l'equip humà de les Torres. El restaurant Osca no mirava a l'exterior per elaborar els seus plats; "alguna tècnica i poca cosa més", diu Rafael. Prefereixen mirar cap a dins. Per això, la seva base està en el producte de temporada i la creativitat del seu equip jove, que aporta idees per als nous plats, que van modelant fins a trobar el punt perfecte. Creen des de zero i innoven els plats tradicionals. Un exemple, el mini salmorrejo que ens presenten, un plat típic aragonès que es menjava durant un llarg i dur dia de treball. De nova creació: el caneló de llengua de vedella amb calls o la senzillesa or ( patata picada , ou fregit i sobre tòfona ratllada al moment ). El nom ho diu tot. Per al gourmet que vulgui provar la carta , el menú de degustació és una bona elecció que impressiona: aperitius, dues tapes, quatre entrants, un peix, una carn i dues postres. El boca-orella els proporciona molts comensals que proven aquest menú de 60 euros.

30

U

MINI SALMORREJO

Ingredients: (4 persones) 1 lloganissa mitjana 1 morcilla mitjana 4 costelles de porc Cansalada

4 ous de codorniu Pa (del dia abans) Chireta, panís, farina i ous

Elaboració: (El plat està compost per una base de pa, sobre la qual reposa costella, cansalada, botifarra, llonganissa i pastís de chireta). Costella: S'adoben amb pebre vermell agredolç, all, sal i orenga durant un parell de dies es desossen una mica i es confiten en oli. Cansalada: Es sala durant un parell de dies i després es cou durant 4-5 hores al forn. Pastís de chireta: Es treu la panxa de la chireta (embotit amb menuts de xai i arròs), es tritura, s'afegeix nata i ous i es cou la mescla al bany maria, tipus flam. Botifarra: Es treu la carn, es fregeix a la paella amb farina i es prepara una massa de croqueta, que es cobreix amb blat de moro triturat i torrat. Llonganissa: S'esbudella un tros de llonganissa tendra i es prepara una bola i es fregeix. Coure els ous de guatlla. Per a la base es realitza una truita falsa: es talla pa finet, se li afegeixen ous, julivert, all i llet. S'estén la barreja i es cou al forn. Per a la salsa: s'enfarinen i es fregeixen el xoriço, llonganissa, llom, cansalada, ..., i es retiren. A l'oli se li afegeix pebre vermell, alls, tomàquet i brou fins lligar la salsa. Per acabar, es munta el plat i s'orna amb flors de borratja.

31


E

S

N

I... QUE MÉS? T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

TRIVIAL

SUDOKU

L'AIGUA

Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Un glaçó de gel, flota en un got d'aigua. Per què? 1. Té menys densitat. 2. No es pot dissoldre al ser sòlid. 3. Pesa menys. 4. Per la tensió superficial de l'aigua.

B. Quin percentatge de tota l'aigua que existeix és dolça? 1. 50% 3. 80%

2. 3% 4. 20%

1 3

7

2

5

9

9 6

2

7

3

8 3

2

1

4

9

8

5

5

6

8

1 C. On es troba la major part d'aigua dolça del planeta? 1. En aigües subterrànies. 2. En rius i llacs. 3. En el mar. 4. En forma de gel en els pols.

L'ENIGMA MATEMÀTIC Un problema d’edats En Joan és més vell que en Juli. En Juli és més jove que la Roser i la Roser més jove que en Joan. Quin dels tres és el més vell? Quin dels tres és el més jove?

JEROGLÍFICS D'on és el Marçal?

D = DA 32

Una part del cos.

ANOMENATS 33


E

S

N

I... QUE MÉS? T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

TRIVIAL

SUDOKU

L'AIGUA

Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Un glaçó de gel, flota en un got d'aigua. Per què? 1. Té menys densitat. 2. No es pot dissoldre al ser sòlid. 3. Pesa menys. 4. Per la tensió superficial de l'aigua.

B. Quin percentatge de tota l'aigua que existeix és dolça? 1. 50% 3. 80%

2. 3% 4. 20%

1 3

7

2

5

9

9 6

2

7

3

8 3

2

1

4

9

8

5

5

6

8

1 C. On es troba la major part d'aigua dolça del planeta? 1. En aigües subterrànies. 2. En rius i llacs. 3. En el mar. 4. En forma de gel en els pols.

L'ENIGMA MATEMÀTIC Un problema d’edats En Joan és més vell que en Juli. En Juli és més jove que la Roser i la Roser més jove que en Joan. Quin dels tres és el més vell? Quin dels tres és el més jove?

JEROGLÍFICS D'on és el Marçal?

D = DA 32

Una part del cos.

ANOMENATS 33


Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES 112 Pavelló poliesportiu 973 392 272 EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061 Farmàcia Esteve 973 390 428 MOSSOS D'ESQUADRA 088 Farmàcia Viladot 973 390 087 BOMBERS 085 Funerària J.Torné 973 390 862 Foment Parroquial 973 390 239 Ajuntament 973 390 057 Llar d'Infants "Nins" 973 391 682 e-mail: ajuntament@agramunt.cat Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083 Policia Local 973 390 843 CEIP Macià Companys 973 390 668 Policia Local (Emergència) 670 234 394 IES Ribera del Sió 973 390 803 CAP 973 390 635 Biblioteca Municipal 973 392 583 CAP (Urgències) 973 392 020 e-mail: bibagramunt@svt.es 902 111 444 Servei Mun. Català CAP (Visites) 973 390 632 Bombers Agramunt 973 391 080 Escola Mun. Música 973 390 536 e-mail: bombersagra@gencat.cat Radio Sió 973 390 421 Creu Roja 973 390 880 e-mail: radiosio@radiosio.com Jutjat de Pau 973 392 465 Servei Inf. per empreses 973 391 700 Serveis Socials 973 390 193 Unió de botiguers i industrials 973 390 428 Oficina de Turisme 973 391 089 Museu etnològic 973 390 442 e-mail: turisme@agramunt.cat Fundació Guillem Viladot 973 390 718 Casal d’Avis 973 392 332 e-mail: lopardal@hotmail.com Residència “Mas Vell” 973 391 692 Fundació Espai Guinovart 973 390 904 Casal Agramuntí 973 390 064 e-mail: info@espai.guinovart.es Correus 973 390 081 IGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 Autobusos Alsina-graells 973 390 602 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SUDOKU

SOLUCIONS L'ENIGMA MATEMÀTIC JEROGLÍFICS DITS (dits) D'IGUALADO (D igual a DA)

En Joan és el més vell, després ve la Roser i el més petit és el Juli.

TRIVIAL A-1

34

B-2

9

2

4

8

5

7

6

1

3

3

7

8

2

1

6

9

4

5

1

5

6

9

3

4

8

2

7

4

9

2

7

8

1

5

3

6

6

3

1

5

2

9

7

8

4

5

8

7

6

4

3

1

9

2

7

6

3

4

9

8

2

5

1

2

4

9

1

7

5

3

6

8

8

1

5

3

6

2

4

7

9

C-4 35


Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES 112 Pavelló poliesportiu 973 392 272 EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061 Farmàcia Esteve 973 390 428 MOSSOS D'ESQUADRA 088 Farmàcia Viladot 973 390 087 BOMBERS 085 Funerària J.Torné 973 390 862 Foment Parroquial 973 390 239 Ajuntament 973 390 057 Llar d'Infants "Nins" 973 391 682 e-mail: ajuntament@agramunt.cat Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083 Policia Local 973 390 843 CEIP Macià Companys 973 390 668 Policia Local (Emergència) 670 234 394 IES Ribera del Sió 973 390 803 CAP 973 390 635 Biblioteca Municipal 973 392 583 CAP (Urgències) 973 392 020 e-mail: bibagramunt@svt.es 902 111 444 Servei Mun. Català CAP (Visites) 973 390 632 Bombers Agramunt 973 391 080 Escola Mun. Música 973 390 536 e-mail: bombersagra@gencat.cat Radio Sió 973 390 421 Creu Roja 973 390 880 e-mail: radiosio@radiosio.com Jutjat de Pau 973 392 465 Servei Inf. per empreses 973 391 700 Serveis Socials 973 390 193 Unió de botiguers i industrials 973 390 428 Oficina de Turisme 973 391 089 Museu etnològic 973 390 442 e-mail: turisme@agramunt.cat Fundació Guillem Viladot 973 390 718 Casal d’Avis 973 392 332 e-mail: lopardal@hotmail.com Residència “Mas Vell” 973 391 692 Fundació Espai Guinovart 973 390 904 Casal Agramuntí 973 390 064 e-mail: info@espai.guinovart.es Correus 973 390 081 IGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 Autobusos Alsina-graells 973 390 602 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SUDOKU

SOLUCIONS L'ENIGMA MATEMÀTIC JEROGLÍFICS DITS (dits) D'IGUALADO (D igual a DA)

En Joan és el més vell, després ve la Roser i el més petit és el Juli.

TRIVIAL A-1

34

B-2

9

2

4

8

5

7

6

1

3

3

7

8

2

1

6

9

4

5

1

5

6

9

3

4

8

2

7

4

9

2

7

8

1

5

3

6

6

3

1

5

2

9

7

8

4

5

8

7

6

4

3

1

9

2

7

6

3

4

9

8

2

5

1

2

4

9

1

7

5

3

6

8

8

1

5

3

6

2

4

7

9

C-4 35



L'IMPULS Cal Vidrié