Page 1

C

1r Trimestre de 2012 EDITORIAL,3 CAL..., 3

a

D’ON SOM, 4

PERÚ: FRANCESCO PACUSSICH

ON ANEM, 6 QUÈ FEM?, 7 EL RACÓ DEL PORC, 8 CUÍDA EL TEU CAP, 9

LA QUERATINA

ENTREVISTA A..., 10

ROBERT IBARZ

L'ESPORT, 12

DAKAR: EL GRAN DESAFIAMENT

CANÇONER POPULAR, 14 DIARI D'UN NÒMADA, 15

LITUÀNIA

NATURAL TERAPEUTIC, 23

REFLEXOTERÀPIA PODAL

EMPRENEDORS, 24

ÀNGEL VELASCO. TORRONS VICENS

VIVÈNCIES D'EN BESORA, 26 REPORTATGE, 27

XARXES SOCIALS

ES RODA..., 29 ON MENJAR?, 31 I... QUÈ MÉS?, 33

l'

E

nraní


2


E

L

S

CAL... R

E

N

O

M

S

Dins el nucli antic de la Vil·la hi ha la façana més controvertida de les que són anomenades en els escrits històrics. Són alguns els que a l'antiga Casa Anyés identifiquen erròniament com la de Ca l'Amball (l'Impuls 1 de 2011) que se situa uns metres més avall de la Plaça. Són dues les cases a què s'accedeixen des d'aquesta façana porxada que data de 1804: Cal Fraret i Ca l'Enraní. Curiós és l'origen de la façana doncs és fruit de l'acord dels dos veïns (fet especialment poc habitual) en cobrir conjuntament amb uns porxos i galeria el terreny del davant. En aquest número retem homenatge a Ca l'Enraní que malgrat no conèixer l'origen del renom, la casa té molta història. Història que es manté viva en la memòria del centenari Sr. Joan Fa Fauria (1912), amb qui parlem. Ca l'Enraní (plaça l'Amball, 19) és el renom de l'antiga casa Anyés, que ocupa 3 dels 4 arcs de la porxada. La casa pairal data de 1701, tal i com hi figura inscrit en una llinda de l'interior. La seva grandària, la quantitat i dimensions dels trulls i altres espais adherits a la mateixa propietat ens diuen de la rellevància social i econòmica dels que la van construir. La seva estructura encara és l'originària, inclús els desperfectes ocasionats durant la Guerra Civil per una bomba que va entrar per la boca d'un trull ple de blat, van ser reconstruïts amb les mateixes pedres. Amb en Joan mantenim una animada i àgil conversa i amb l'ajuda de la seva neboda Cecília, anem detallant els fets que es descriuen. La família Anyés va posar la casa pairal en venda cap el 1903 per poder acabar el terrat de les escoles de les monges, donat que la filla única dels Anyés, Coloma Anyés, va ser priora del col·legi durant els últims anys de la seva vida. El pare d'en Joan, Geroni Fa Pla, va comprar la casa i va ser llavors quan la casa va esdevindre Ca l'Enraní fins als nostres dies. Més de 100 anys.

G

E

EDITORIAL N

E

R

R

O

M

E

U

Iniciar un nou any pot ser com començar una llibreta nova, una pàgina en blanc on tot està per escriure. Saber que tot està per fer, per dir, per imaginar... és com si la vida ens donés una nova oportunitat. Ara cal saber aprofitar-la... i això és el més complicat. A Rotecna, entrem en el nostre 21è any, i en general, encetem un nou any més nou encara que en d’altres ocasions: tenim un nou govern, un president nou, uns nous ministres, unes noves lleis, unes noves retallades... però tot això no ens ha d’allunyar dels nostres propis objectius, de la nostra pàgina en blanc, del nostre futur per construir. No ens ha de fer por enfrontar-nos als reptes; aquesta és una actitud a la vida que tots hauríem de plantejar-nos seguir. A vegades són petits reptes o fer front a certes pors com aprendre anglès, estar més en contacte amb la natura, escriure, visitar més sovint els pares... En d’altres ocasions es tracta d’emprendre un nou projecte professional... Fer front a aquest gran repte requereix molta energia, molta empenta, molta valentia. Tenim alguns exemples aquí mateix a Agramunt. Per exemple Robert Ibarz, una persona atrevida i humil a l’hora, entre boig i geni del motor, que s’ha anat a córrer el ral·li més difícil del món, el Dakar. És un exemple a seguir entre el jovent perquè tot i no haver pogut acabar la carrera, el resultat ha estat formidable. És l'actitud d'un campió. Destaco també, en aquest cas en l’àmbit empresarial, la feina feta per l’Àngel Velasco, propietari i timoner de Torrons Vicens. Ha sabut modernitzar una empresa molt arrelada a la tradició, sense per això perdre la seva essència. Ha convertit la marca Torrons Vicens en un referent, impulsant també l’ensenya “Torrons d’Agramunt”. Tot just ara acaben d’inaugurar un museu, el del Torró que, estic segur, dinamitzarà el sector i situarà el torró en el lloc gastronòmic i cultural que es mereix.

Dipòsit legal L-213-99

Gener Romeu

Edita ROTECNA,SA Pol. Industrial, nau 3, 25310 AGRAMUNT · Tel.: 973391267 · Fax: 973391232 · E-mail: marketing@rotecna.com Direcció: Gener Romeu · Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero · Redacció: Begoña Giménez Publicitat: Núria Chana · Col·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3


L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

Perú: Francesco Pacussich

Francesco Pacussich, és distribuidor de Rotecna a Perú.

Instal·lacions de Rotecna Perú.

Si hi ha una plaça a Amèrica del Sud on Rotecna es troba en plena expansió, aquesta es troba al Perú, un país on el sector porcí té uns creixements del 20% anuals i on les granges estan immerses en un important procés de tecnificació. En aquest país es troba Francesco Pacussich, distribuïdor i gerent de l’empresa Rotecna Perú.

en aquella època tot era molt diferent a les granges de porc del Perú. “Els primers10 anys l’equipament porcí en el Perú era impensable ja que el sector era molt petit però a mesura que han anat passant els anys el creixement a les vendes d’equipament porcí han fet que Perú sigui una plaça important per a Rotecna. I la nostra relació molt més estreta”. Tant és així que fa 5 anys van decidir crear Rotecna Perú i ara s’ha convertit en una empresa mitjana, líder en equipament porcí al seu país. Hi ha una comunicació molt fluïda amb la seu d’Agramunt, amb els treballadors de la qual fins i tot mantenen una “relació d’amistat”, en part perquè han de treballar dia a dia colze amb colze: “Sempre estan quan se’ls necessita, tenint respostes i solucions immediates a qualsevol problema que pugui presentar-se”, afirma Francesco Pacussich.

Amb seu a Lima, la capital del país, Rotecna Perú atén el 100% dels productors a nivell nacional, ja que es dediquen única i exclusivament a la venda i serveis de Rotecna. Realitzen una tasca molt important, ja que al Perú està molt estesa la criança particular i no controlada del porc i mica en mica el país està transformant el seu sector porcí, començant per la generació de demanda interna (és un dels països de la regió amb un consum més baix de carn de porc), passant per la professionalització del sector i també l’augment de les exportacions. Hi ha molta feina per fer encara i això és el que fa que Rotecna Perú hagi crescut un 40% aquests darrers 5 anys. Degut a la situació del sector porcí que hem descrit, la feina de Rotecna Perú ha estat molt dura des de l’inici, ja fa uns 16 anys. Va ser el pare de Francesco Pacussich qui va iniciar els primers contactes amb Rotecna. “La relació es va iniciar a la FIMA de Saragossa, l’any 1996. El meu pare es dedicava llavors al sector avícola i va ser en un viatge de negocis que va conèixer Rotecna i vam quedar impactats per la innovació dels seus productes”, explica Pacussich fill. Així van començar a treballar en la distribució dels productes de Rotecna al país andí, però 4

El Perú és un país que s’ha enlairat econòmicament durant aquests darrers 10 anys amb taxes de creixement econòmic del 9% impulsat per la mineria, la pesca, els tractats de lliure comerç i el turisme. “Ara per ara som, juntament amb Xile, un dels països més atractius per invertir”, confirma Paccusich. Pel que fa al sector porcí concretament, ara mateix compta amb unes 50.000 mares tecnificades però s’ha de continuar treballant per eliminar els productors informals. Al Perú, la criança del porc sense garanties sanitàries i amb granges sense tecnificar i poc eficients està massa estesa. El govern treballa per controlar més tot això i també per impulsar el consum fent bona publicitat i propiciant un boom gastronòmic. Tot això fa pensar que el creixement del sector porcí al Perú està assegurat i per tant, la molta feina que podrà fer-hi Rotecna.


L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

Perú: historia i exuberant natura

L'estampa més coneguda del Perú. La regió de Cuzco on es troba el MachuPicchu.

Arribar al Perú vol dir trepitjar una terra amb més de 10.000 anys d’història, i això es percep a cada instant a qualsevol indret d’aquest magnífic país. Mil·lenàries civilitzacions es van assentar en aquesta regió, deixant superbes marques, com les Línies de Nasca, al mig del desert de la costa peruana, molt abans que l’Imperi Inca marquès per sempre la història i la cultura d’aquest país. Del 1200 al 1500 d.C. els inques s’estenen per tot el territori peruà i fins i tot arriben a d’altres països com Xile, Bolívia i l’Equador. La cultura inca es basa en la terra, el sol i uns forts vincles familiars. El monument més representatiu de la cultura inca és el Machu Picchu, conegut com la ciutat eterna, el santuari històric, situat a la muntanya a la regió de Cuzco, al sud del país. Va ser construït a mitjans del segle XV, tot i que giren moltes versions sobre la seva construcció, funcions i també sobre la data de creació. Aquest conjunt arquitectònic suposa tota una obra d’enginyeria hidràulica i del terra que sorprèn encara ara, ja que fins i tot l’orientació de les construccions segueix criteris astronòmics. Les zones edificades ocupen una superfície d’uns 110km2 amb 172 recintes, dividits en dues grans àrees: l’agrícola i la urbana. La ciutat es troba rodejada d’una immensa selva i només és accessible per l’antic camí inca o bé per tren, fins a l’estació d’Aguas Calientes. L’accés és limitat a 2.000 persones diàries i té un cost aproximadament d’uns 80 dòlars. Perú és un país fortament lligat a Espanya. Francisco Pizarro va iniciar la conquista del Perú el 1532 i es va establir el Virregnat espanyol, fusionant-se, per sempre, la cultura andina i l’espanyola.

L'accès a la selva amazònica exposa la riquesa i diversitat natural del país.

El millor testimoni d’aquest període el trobem a la capital, Lima, que destaca per la seva arquitectura colonial, conjunt considerat Patrimoni Cultural de la Humanitat. El lligam amb Espanya perdura fins el s.XVIII, quan s’inicien les primeres revoltes indígenes i la separació culmina el 1821, amb la declaració del Perú com Estat independent. Perú és un país d’una gran riquesa mediambiental, un territori compost de diferents paisatges. La serralada dels Andes divideix el país en tres regions geogràfiques: costa, serra i selva. La costa es troba banyada per l’Oceà Pacífic, amb àrees desèrtiques, precioses platges i fèrtils valls. La serra és la zona muntanyosa dominada pels Andes amb una alçada màxima de 6.768m. Pel que fa a la selva, és una zona de vegetació tropical a la conca del riu Amazones on trobem les més grans reserves naturals del món. Tot un paradís pels amants de la natura i pel turisme d’aventures. Diuen els experts viatgers que no es coneix del tot un país si no es tasta el seu menjar. És per això que ens fixem també en la gastronomia del Perú, basada en un receptari ric i divers que prové del mestissatge de les seves cultures. Alguns dels seus plats més internacionals són el ceviche, recepta a base de peix cru marinat; la pachamanca, carn prèviament macerada, cuita a la pedra, acompanyada de productes andins com la iuca, el moniato o les papas; entre les postres, destaca l’ametllat, el que en castellà es coneix com “alfajor”; i finalment, entre les begudes, cal una menció especial el pisco, un aiguardent de vi típic d’algunes poblacions de la costa peruana. 5


ON ANEM?

F I R E S

I

C O N G R E S S O S

Formació Continuada

El Departament comercial de Rotecna, te la tasca d'estar continuament assabentat de tot el que es mou en el sector.

Simpòsium Anaporc, un referent del sector La cita anual d’Anaporc, l’Associació Nacional de Porcicultura Científica va tenir lloc l'any passat a Toledo els dies 25, 26 i 27 d’octubre i com ja és habitual, una delegació de Rotecna hi va assistir. El simpòsium, que va celebrar la seva XXXII edició, és un referent tècnic internacional i un punt de trobada dels professionals del sector porcí. Compta amb el patrocini d’empreses i institucions molt representatives del sector com per exemple, Pfizer, Esteve, Novartis o el Col·legi Oficial de Veterinaris de Toledo. Els professionals van debatre sobre diversos temes com ara la situació econòmica i productiva mundial, el control d’algunes malalties o la situació del mercat de les matèries primeres. Assistir a aquesta mena de jornades és molt important per a Rotecna, per mantenir els seus professionals informats de les novetats del sector i poder oferir així un valor afegit als seus clients. “Sempre s’aprèn coses sobre pinsos, 6

vacunes, sistemes d’alimentació... i tot això ens ajuda en la nostra feina”, explica Xavier Beneria, de l’equip comercial de Rotecna.

El benestar porcí es debat a Alcarràs Una de les altres cites interessant del darrer trimestre de 2011 ha estat el Seminari Estatal del Porcí del COAG, al qual també va assistir una representació de Rotecna. Durant la jornada es van tractar diverses qüestions relacionades amb el benestar animal, les patologies específiques i la situació que viu el sector, sobretot pel que fa als costos de producció. En aquest sentit, el sector porcí està preocupat per la nova normativa de benestar animal, que obliga a tenir adaptades totes les granges a partir de l'1 de gener de l’any 2013 i serà vigent en tota la Unió Europea. Els ramaders asseguren que veuen difícil adaptar-se a les exigències de la normativa sense finançament. De tota manera, els experts presents en aquest seminari van encoratjar els productors a posar-se a treballar-hi en el tema.


L A

QUÈ FEM? N O S T R A

G E N T

Premis el més popular és...

Els representants de cadascun dels premiats esperen el premi especial de la mà del famós i mundialment conegut Jordi Romeu per gaudir de la Suite "Margarita Bonita".

El President Gener Romeu entregant el premi especial al cap d'expedicions en representació de la guanyadora Assun Martín.

“The Pig Brother”

productivitat. D’altra banda, Amable Izquierdo, gerent de Rotecna, va destacar també el treball de l’equip humà de l’empresa i de l’esforç conjunt per superar la crisi.

L’inici dels Nadals i el tancament de l’any arriben a Rotecna acompanyats d’un esdeveniment molt especial: el lliurament dels premis “El més popular”. Aspectes com el treball en equip, l’entusiasme, l’esforç o la solidaritat són reconeguts pels treballadors de Rotecna, els quals voten els seus companys perquè siguin candidats al premi. S’atorga un per cada departament i enguany els guardonats han estat Harouna Adama Sarr, a la secció de muntatge; Ebrima Jobarteh, a la secció d’Injecció; i Asun Martín, de la secció d’Expedicions. Els premis van estar recollits pels respectius caps de seccions. El premi consisteix en una nit d’hotel i l’entrada al Balneari de Caldea per a dues persones. Enguany s’ha introduït una novetat. D’entre tots els premiats es realitza un sorteig d’una nit a la Suite Margarita Bonita de l’Hotel Llegendes de Girona Catedral. Enguany la gran sort va recaure en l'Assun Martín que juntament amb el seu marit en Manolo podran gaudir (possiblement per primera vegada) d'orgasmes còsmics. I es clar! tindre l’oportunitat de passar una nit, sens dubte, inoblidable a la Suite Margarita Bonita i tornar a la feina amb el millor dels somriures provocarà l’enveja dels seus companys. Els premis es donen en el tradicional comiat abans de Nadal dia que es reuneixen tots els treballadors de Rotecna. Del discurs de Gener Romeu, president de l’empresa, destacar l'optimisme amb el que afronta el 2012, ja que sembla que les perspectives són bones. L’empresa té diversos productes nous a punt de veure la llum i s’han fet millores per optimitzar millor la

Suite Margarita Bonita a l’hotel Llegendes de Girona Catedral La Suite Margarita Bonita és una habitació especialment pensada per fer escapades romàntiques. La Suite està equipada amb una Movement Bed - l’únic llit del món que es mou al ritme del cos quan es fa l’amor- i un Neotantra Sofa, un magnífic sofà les formes del qual ajuden a realitzar totes les postures inimaginables. La decoració destaca per unes cortines que s’il·luminen i que permeten graduar la intensitat i el color de la llum i un joc de miralls, entre d’altres detalls. A banda del mobiliari, la Suite ofereix als seus hostes un pack eròtic de benvinguda format per dos Love Pillows (coixins per fer més còmoda qualsevol postura), un plumeret, antifaç i cintes de ras. Tot perquè sigui una nit perfecta per compartir amb la parella. (www.margaritabonita.com)

Hotel Paris d’Encamp i Balneari de Caldea (Andorra) És un petit i encantador hotel de muntanya recentment renovat situat a la parròquia d’Encamp.Destacar un restaurant conegut a la zona per la seva qualitat. Ofereix una excel·lent cuina casolana i un extens celler.El Balneari a Caldea és un impressionant centre termal que ofereix un recorregut per diferents instal·lacions, per gaudir dels efectes beneficiosos de l’aigua en tots els seus estats: des del vapor fins el gel. A la llacuna principal trobarem llits de bombolles, Géisers, jacuzzi i solàrium... i molt més. 7


D

E

EL RACÓ L

P

O

R

C

Mangalica, el porc ovella

Actualment, existeixen quasi bé 100 races porcines domèstiques reconegudes, i el doble de varietats no reconegudes com a races, que deriven d’alguna altra raça salvatge. De totes elles, si n’hi ha una que destaca especialment per la seva raresa, aquesta és la del porc Mangalica, un garrí amb pèl d’ovella. D’origen hongarès, el porc Magalica o Mangalitza, es caracteritza pel seu pèl gros i llarg a l’hivern, molt semblant a la llana d’ovella, tot i que a l’estiu, aquest pèl es converteix en unes cerres arrissades i brillants. Segons el color del seu pèl es distingeixen quatre tipus: el vermell, el ros, el golondrino i el negre, extingit en l'actualitat. De fet, tota l’espècie es troba en perill d’extinció, ja que el 1990 no quedaven més que 200 exemplars a Hongria.

La salvació del Mangalica

Tot va començar l’any 1990 quan la companyia buscava per tot el món varietats porcines per elaborar pernils de curació lenta. Juan Vicente Olmos, de Jamones Segovia explica que van arribar a Hongria per conèixer una altra raça i per casualitat va veure el que ell es pensava era una ovella amb cara de porc. “Els meus amfitrions van treure importància a l’exemplar i fins i tot s’avergonyien d’ell, com animal anacrònic i sense futur.” Olmos, però, els va convèncer per sacrificar l’animal i comprovar la seva carn. Va quedar tant content amb el resultat que va muntar allà mateix una explotació la qual té ara mateix, més de 500 mares pures de la raça Mangalica amb Monte Nevado, l’empresa productora.

Les mateixes raons que van provocar el risc d’extinció del porc Mangalica són les que el faran reviure. Donat que cada vegada és més difícil trobar porcs greixos per a la fabricació de pernil curat, Jamones Segovia es va decidir per la cria i comercialització d’aquesta raça.

Aquest passat mes de desembre, la Mancomunitat de Segovia Centre ha atorgat a l’empresa Jamones Segovia el “Premi Empresa” per la seva innovació i emprenedoria, volent destacar especialment la tasca realitzada en la recuperació d’una nova espècie porcina, la del Mangalica.

Aquesta raça va gaudir d’una gran popularitat entre mitjans del segle XIX i la primera meitat del segle XX gràcies a la seva elevada proporció de greixos i cansalada. A partir de la II Guerra Mundial i coincidint amb el canvi d’hàbits alimentaris, el seu consum es va començar a deixar de banda progressivament.

8

Segons explica J.M.Peláez, expert en pernils, del porc mangalica s’obtenen uns pernils semblats als ibèrics: “petits, amb una cobertura i una veta interior de greix molt alt, un procés d’elaboració similar i una llarga curació”. Tot i que el gust del pernil no és el mateix que el d’un ibèric, el del porc mangalica és molt agradable. “Li manca el matís de la gla tant al gust, com a la textura i la potència”, segons Peláez. Tot i això suposa una bona alternativa al mercat ja que el seu preu costa aproximadament la meitat que un pernil de gla, tot i que la seva qualitat no és tant diferent, segons afirmen algunes veus autoritzades del sector.


CUÍDA EL TEU CAP Q U E

N O

S E R V E I X

N O M É S

P E R

P E N S A R

secció patrocinada per: Perruqueria Pels pêls

La Queratina, protector natural dels cabells El cabell està format en el seu 91% per una proteïna fibrosa anomenada queratina. La seva funció principal és protegir-lo enfront de tots els factors externs que el van deteriorant al llarg del temps. Els nostres cabells quant més sotmesos estan a aquests agents externs es van fent més fràgils, porosos, sense vitalitat i lluentor, i aquest aspecte és el símptoma que han perdut part de la protecció natural que els manté sans. Són diversos els factors que dia a dia deterioren el nostre cabell: els factors ambientals com el sol, el fred o la contaminació; els aparells elèctrics com les planxes i els assecadors; i els productes químics que s’utilitzen, per exemple, per desarrissar o fer permanents.

Cabells més llisos i sans amb queratina Des de fa uns anys s'ha anat desenvolupant la investigació cosmètica per aquest problema. És el tractament de queratina. El tractament de queratina sense formol és un reestructurant de la fibra capil·lar que fa que el cabell rejoveneixi i tingui un aspecte més sa i brillant. Alhora, es redueix en un 90% el cabell cresp. És molt important que la queratina sigui sense formol, substància permesa en alguns països de Sud Amèrica però totalment il·legal a Espanya, per ser un component tòxic i perillós per a la salut, que provoca irritació als ulls i a les mucoses en molt poc temps d’exposició. El tractament de queratina es realitza en un sol dia, amb una durada d’unes tres hores, depenen del tipus de cabell i de la seva llargària. El procés es divideix en tres parts:

Rentat. S’aplica un xampú sense sulfats. Important que no en continguin, ja que el sulfat obre la cutícula i això impedeix la bona penetració de la queratina. Aplicació de la queratina pura (exposició d’uns 20 o 30 minuts). Sellat. Finalment, es segella la queratina amb la planxa. Aquesta és la part més tècnica i laboriosa. Per millorar els resultats i per a què perdurin els efectes del tractament, es recomana un senzill manteniment a casa. Per rentar-lo utilitzar un xampú sense sulfats i hidratar-lo amb una mascareta que contingui hidrolitzat de queratina. Els resultats del tractament són immediats i poden durar entre tres o quatre mesos. Amb la queratina el cabell obté més hidratació, més suavitat, més brillantor, menys encrespament... està més saludable. A la pràctica, això vol dir un pentinat diari fàcil, ràpid i molt còmode.

9


L

'

ENTREVISTA A... A

V

E

N

T

U

R

E

R

Robert Ibarz: “He complert el somni de ma vida” Mai Agramunt havia estat tant pendent del Ral·li Dakar com enguany. Tothom al poble seguia dia a dia el desenvolupament de la cursa i les gestes d'en Robert Ibarz, un agramuntí, amant del motor, i el seu copilot Marc de Pablo.

L'equip Polaris que ha parcitipat al Dakar 2012, abans de marxar. El Robert Ibarz amb el seu copilot en Marc de Pablo.

Després de 10 anys recorrent deserts i fent tota mena de ral·lis i raids, per fi ha arribat el gran moment de Robert Ibarz. Només fa uns dies que ha arribat del Perú i tot i que van ser desqualificats a la novena etapa per excedir el temps màxim permès per superar l'etapa, ell i el seu company han estat rebuts com a veritables campions. Has complert el teu somni? Sí, i tant. Només el fet d’anar-hi ja ha estat genial. Tot i que vam haver d’abandonar el 10è dia, jo ja he complert el somni de la meva vida. Ha estat una bogeria? En part sí, però pel fet que el buggy pertany a la categoria dels cotxes, sortíem els últims i darrere nostre els camions. Ja el primer dia ens va passar un camió a una velocitat de 150 km/h tant a prop que ens va arrencar el retrovisor. En aquell moment ens vam adonar que el més important era la nostra seguretat i les nostres vides. Com ha estat l'experiència? Han sigut uns dies de moltes emocions i molt fortes. Jo estava preparat, em sentia molt valent i abandonar va ser molt difícil, se’m queien les llàgrimes. És una experiència inoblidable. Has participat amb un tipus de vehicle que mai s'havia vist al Dakar, una nova categoria, la del bugy. Què tal ha respost? Perfecte, ha funcionat molt bé i no hem patit cap avaria seriosa. 10

Com va començar aquesta aventura del Dakar? Fa uns set o vuit anys vam començar a fer certs trams de l'antic Dakar, el que passava per Marroc i Senegal i sempre pensàvem “i si el féssim de veritat”. I així, poc a poc, ens ho vam anar plantejant. Perquè vas escollir el bugy per a competir, tenint en compte que mai abans s'havia vist al Dakar, aquest tipus de vehicle? Sempre havíem competit amb quad però vam decidir passar-nos al bugy perquè és un tipus de vehicle per a dues persones, on no vas sol, fas equip i comparteixes tasques i responsabilitats. En la nostra categoria competeixen 20 vehicles i només n’han acabat el Dakar tres. Aquesta nova categoria alguns diuen que és el futur. Es troba entre el quad i una moto. Ara està molt de moda i donarà un bon espectacle. Què has de fer per participar al Dakar? Nosaltres vam crear l'equip Polaris Spain Team, vam fer la inscripció i vam pagar. No ets acceptat d'immediat. Et fan una avaluació telefònica d'uns tres quarts d'hora i també valoren el teu currículum, les proves puntuables que n'hagis fet, etc. El juny de 2011 ens va arribar la carta amb l'aprovació de la inscripció. Llavors ja no hi ha marxa enrere. Qui forma l'equip Polaris? Està format per tres bugies. Nosaltres, és a dir, el meu copilot, en Marc de Pablo i jo i dos parelles més: Isidre Loan i Carles Bigordà, tots dos andorrans i Andreu Cachafeiro i Jaume Gramona, el primer andorrà i l'altre català.


L

'

ENTREVISTA A... A

V

E

N

T

U

R

E

R

Robert Ibarz: “He complert el somni de ma vida” Calen molts diners per participar al Dakar? Polaris va cedir els tres vehicles i 60.000 euros en recanvis. Cada vehicle val uns 30.000 euros. En total, es necessita un pressupost de 100.000 euros. Això inclou la inscripció del vehicle, la preparació, etc. I d'on heu tret aquest pressupost, amb patrocinadors? Nosaltres vam avançar els diners, ho hem fet a l'inrevés de com s'acostuma a fer, perquè del contrari potser mai podríem haver participat. Un cop pagat tot, ens vam posar a buscar esponsors, i vam aconseguir més del 30%. On heu buscat els diners? A Agramunt? Agramunt s'ha bolcat totalment d'una manera impressionant, el que per a mi suposa una increïble satisfacció personal. Jo que em considero una persona discreta, que la gent m'aturi pel carrer i em doni ànims, hem fa una barreja de vergonya i satisfacció i agraïment. Fins i tot ha vingut gent personalment a demanarme de quina manera podia col·laborar en el projecte, el poble m'ha ofert tot el seu suport. Això és també una gran responsabilitat. Penses “mira que si el primer dia falla el cotxe i s'acaba la carrera...” però no ha estat així. I fins i tot les institucions ens han ajudat. L'ajuntament m'ha ofert els seus contactes i la Diputació de Lleida també ha fet una aportació econòmica. La veritat és que tot és benvingut. El teu vehicle, un Polaris RZR-XP 900, ha participat de sèrie. Tot i això, com ha estat la preparació? La preparació dels vehicles és molt complicada. És el primer any que hi han participat així que vam comprovar que ni tan sols l'organització tenia massa clara la normativa. Nosaltres vam haver de pagar un inspector perquè vingués a Andorra a revisar els vehicles i ens confirmés que tot es trobava en ordre. Imaginat que arribem a Argentina i ens diuen que el vehicle no és correcte... Pel que fa això que dius que el Polaris ha estat al Dakar de sèrie, es important. Per una banda és una qüestió de pressupost, és clar, però també és per filosofia. Volíem que el vehicle participés tal com és, sense gaires modificacions. La marca i nosaltres confiàvem que així seria suficient. Robert, com et vas preparar per a aquesta prova tan complicada? A partir del gener de 2011 vaig començar a preparar-me amb una entrenadora física. Ella és Silvia Puigarnau. Jo m'entrenava tres o quatres dies sol i amb ella un més. M'anava donant indicacions.

Com ha estat el dia a dia en el Dakar? Com es suporta el calor, el fred, la gana, la set i la son? Cada dia sortíem cap a les 11 del matí i ens posàvem en marxa. No ens aturàvem fins arribar a meta i podien ser les 12 com les quatre de la matinada. Llavors ens dutxàvem, sopàvem, parlàvem amb els mecànics per posar a punt el vehicle i per fi te’n vas a descansar unes poques hores. Pel que fa a l’equipament, és especial. Tota la roba, inclòs el casc és ignífuga. Hi ha un lema al Dakar que és “Menja quan puguis, beu quan puguis, dorm quan puguis”. Aquesta és la prova més dura i la més important. No hi ha cap carrera com aquesta. Un dels aspectes que trobo més complicats és que no saps per on anirà exactament la carrera. Com es porta això? La ruta no te la pots preparar prèviament, sinó, ja hi seríem tots allà entrenant... cada dia t'entreguen el Roadbook, on surten les indicacions de la ruta de l'endemà. Com ho has portat psicològicament? Psicològicament em sentia molt preparat per aguantar. Sóc un pencaire de mena, des dels 14 anys al taller i al camp. Suporto la calor força bé, en aquestes terres, ja se sap... I amb totes les carreres que ja he fet, també m'han donat experiència. N'he viscut moltes i de molts colors. M'he vist en situacions certament complicades i tot i així, ens hem en sortit. Tenia molt clar on anàvem. Com va rebre la família la notícia que participaries al Dakar? La família pateix, és una prova molt dura que comporta tota mena de riscos, però era el meu somni i això ho han respectat i m'han donat el seu suport. Com han viscut ells el el ral·li? S’ho han passat malament, han patit molt. La meva dona quasi ni dormia, sempre esperant un missatge, un avís, una trucada que l’indiqués que tot seguia igual, bé, que continuàvem... El problema és que Internet no funcionava gaire bé i així és molt difícil la comunicació. Per a la família això és desesperant. Tornaràs l'any vinent, a participar al Dakar? La meva intenció no és fer de tot això la meva professió. Jo ja en tinc una, tinc el meu negoci i sé quin és el meu lloc, al meu poble, amb la meva família... tinc moltes responsabilitats que no penso eludir però el Dakar ha estat un gran repte que al menys una vegada en ma vida havia de fer. Si no és que aconsegueixo un patrocinador, l’any vinent no tornaré al Dakar. 11


A

L

L'ESPORT A

P

R

À

C

T

I

C

A

DAKAR: El gran desafiament

9.000 quilòmetres, 15 dies, un recorregut per tres països diferents, el traç d’una línia que recorre un continent des de l’Atlàntic fins el Pacífic...Competició, aventura i espectacle... tot això i molt més és el Dakar, la prova de ral·li raid considerada per molts com la més dura del món.

El Polaris RZR-XP 900 de sèrie amb el que el Robert Ibarz ha corregut el Dakar 2012.

De l’1 al 15 de gener s’ha celebrat una de les aventures més apassionants del món: El ral·li Dakar. Tot i que manté el nom de la capital del Senegal, Dakar, punt de destí de l’antic recorregut, aquesta cursa es celebra des del 2009 a l’Argentina i Xile i enguany, com a novetat, també al Perú. De manera genèrica, hi participen quatre categories diferents de vehicles: automòbils, camions, motocicletes i quadricicles. En aquest 2012, en què es celebra la seva 32ena edició, hi han participat exactament 465 pilots de 50 nacionalitats diferents, un 15% més que en l’edició anterior. Des d’Agramunt hem viscut amb emoció i patiment també perquè no reconèixer-lo-, la participació d’un dels nostres veïns, en Robert Ibarz com a pilot d’un bugy Polaris RZR-XP900, una nova modalitat de vehicle que s’ha estrenat aquest any. No hi anava sol. El seu copilot i amic de Terrassa, en Marc de Pablo ha compartit amb Ibarz aquest somni. Formen part de l’equip Polaris Spain Dakar integrat per d’altres dos Polaris més, el d’Isidre Loan i Carles Bigordà, tots dos andorrans i el d’Andreu Cachafeiro i Jaume Gramona, el primer andorrà i l’altre català. Robert Ibarz i Marc de Polo van aconseguir arribar fins a novena etapa, fins i tot acabar-la, però tard. Van superar el temps màxim permès per acabar la prova i van ser desqualificats. Tot i això, ha estat un bon resultat per uns corredors no professionals que hi participaven per primera vegada. Diferent sort ha tingut la resta de l’equip. El dorsal número 426, format pels andorrans van deixar la carrera a la tercera etapa. Andreu Cachafeiro i Jaume

12

Gramona, d’altra banda, es van haver de retirar ja el primer dia. I és que arribar a la meta al Dakar no és gens fàcil. La primera vegada que un espanyol aconsegueix guanyar el Dákar va ser l’any 2004. El català Nani Roma, en la categoria de motocicleta va estrenar el marcador amb la seva primera victòria en aquesta competició. A l’any següent es va passar a la categoria de vehicles i actualment condueix un Mini. En les edicions del 2009 i el 2011, va ser el torn d’un altre català Marc Coma, qui també en motocicleta, va quedar campió d’aquesta dificilíssima prova. Enguany, tots dos pilots han quedat en el segon lloc de la general cadascú en la seva categoria. En la categoria d’automòbil, l’any 2010 el pilot Carlos Sainz ens va donar l’alegria de guanyar la tan desitjada competició. Després de la seva retirada de la competició mundial, aquest mític corredor, campió del Món, va fitxar per Volkswagen l’any 2005, el que li va donar l’oportunitat de córrer el Dakar a l’edició del 2006. No va ser fins quatre anys més tard que assoleix la meta victoriós. En l’edició del 2012, no hi ha participat perquè el seu equip no hi ha anat, però segons ha explicat als mitjans de comunicació, és possible que torni l’any vinent.

La història El naixement del Dakar és en sí una terrible història amb final feliç. El 1977 el motociclista francès Thierry Sabine es va perdre als deserts de Líbia, mentre competia en una carrera. Mentre es trobava sol i esperant ser rescatat en la immensitat del desert, Sabine va idear un ral·li l’escenari del qual seria aquell mateix


A

L

L’ESPORT A

P

R

À

C

T

I

C

A

DAKAR: El gran desafiament paratge però que amb inici a Europa, agermanant així tots dos continents. La prova havia de mesurar l’habilitat del conductor i la qualitat de l’automòbil, però també la resistència psicològica i el treball en equip. Un ral·li en què podien participar els professionals i els amateurs. Així, dos anys més tard, la seva idea es feia realitat i el 1979 s’iniciava el primer Dakar.

El Dakar en números • • • •

465 pilots 50 nacionalitats 11 dones Un 15% més de vehicles que en edició anterior • 171 autos • 185 motos

Tot i que cada any és diferent i difícilment es pot preveure com anirà o qui guanyarà, aquesta competició ja té 33 anys. El nom original de la prova és Ral·li París – Dakar, ciutat d’origen i destí, la capital del Senegal. L’any 1992 la cursa arriba fins a Ciutat del Cabo i el 1995 es canvia París per Granada. I així es van anar produint canvis en les ciutats de sortida i arribada al continent africà fins que el 2008 s’anul·la per amenaça terrorista i l’any següent es trasllada al continent Sud americà, on tampoc s’han deixat de fer canvis ja que com sabeu, enguany, s’ha incorporat el Perú en aquest circuit.

15 dies d’infart Per a molts pilots, arribar sans i estalvis a la meta el darrer dia ja és tota una victòria i és que, com hem pogut comprovar qui hem seguit aquests dies el Dakar, no és gens fàcil sobreviure-hi. Les condicions són extremes: baixes temperatures de matinada i calor asfixiant durant el dia. Vent i sorra no són bons aliats. Els accidents es succeeixen, obstacles inesperats, el gps que falla, el mapa a vegades resulta impossible d’interpretar, la desorientació, el desànim, els nervis, discussions amb els companys d’equip, deshidratació, gana, cansament, son, preocupació. Fins i tot la mort hi és present, tot sovint. La competició de 2012 va començar, el mateix primer dia, lamentant-se de la mort del motociclista argentí Jorge Martínez Boero. Amb aquest, ja són 22 els pilots morts en competició, sense comptar les morts de periodistes, públic i nens. Aquesta no és una carrera de velocitat, és sobretot una prova de resistència física i psicològica que es succeeix al llarg de 15 esgotadors dies. Es tracta de 14 trams o etapes i un dia de descans, que els pilots i resta de l’equip aprofiten per agafar forces. La improvisació està a l’ordre del dia en el ral·li. Cada tarda, en acabar l’etapa, els copilots reben el road book (llibre de ruta) de l’endemà. La claredat de les indicacions és decisiva i una interpretació errònia ha portat a més d’un pilot a fer més voltes de les desitjades. L’esperit aventurer mou a bona part dels participants, a banda del seu amor pel motor. Si no fos així, qui s’atreviria amb aquest gran desafiament? Alguns pilots ho tornaran a intentar l’any vinent, d’altres, ja no hi tornaran viure aquesta aventura que de ben segur mai oblidaran. Nosaltres tampoc oblidarem l’any que Agramunt va estar present al Dakar. I ben orgullosos.

Representació espanyola al Dakar Motos:

Mar Coma i Joan Pedrero. Equip KTM. RESULTAT: SUBCAMPIÓ Jordi Viladoms i Gerard Farres. Equip Bordone – Ferrari. Joan Barreda. Equip Husqvarna. Marc Guash. Equip Gas Gas. Laia Sanz. Equip Gas Gas. Arcons. Equip Honda. Miguel Puertas. Rosa Romero i Pedro Pañete. Equip KH7 Fco. José Gómez. Equip Honda Jorge Gómez. Equip Husqvarna. Cotxes: David Serra. Equip Husqvarna. Nani Roma. RESULTAT: SUBCAMPIÓ Paco Martínez. Equip Honda Xavi Foj i Jordi Cervantes José López Iván Banaclocha i Rafa Tornabell Ignacio Corcuera Camions: Robert Ibarz i Marc de Polo Pep Vila i Moi Torrallardona Ferran Marco i Marc Torres Fina Román, Jordi Juvanteny i José Luis Criado. David Oliveras i els germans Camara Manuel i Jesús Borrero i Alberto Herrero Alex Aguirregaviria i Jordi Comallonga

13


CANÇONER

P O P U L A R

Per Joan Pedrós

En l’època en que a les feines agrícoles era indispensable l’ajuda de la tracció animal, s’usava de consuetud un tipus de cant molt expressiu i personal, el qual establia una forma de relació i d’estímul per a fer-lo treballar.

D ’ A G R A M U N T

Cançó de Batre lliure i flexibilitat en les notes llargues. Segurament en les repeticions utilitzava marges de variació a gust, com era de costum en aquests cants.

Així, tant en la feina de llaurar, segar i/o batre el cant hi era present. La comunicació de l’amo amb la bèstia era molt important, i el mateix cant establia un vincle, que segons molts testimonis servia per fer-los anar més lents o més ràpids en funció sobretot de si la veu era més greu o més aguda.

La cançó de batre agramuntina la va cantar Joan Ayné dit “el Flaresa”, i tot i que la llengua catalana n’era l’habitual, en aquest cas té la particularitat que és en llengua castellana. De fet, cal anotar que es tracta d’una música funcional en la qual el factor del text no hi tenia importància, o en tot cas molt relativa.

Aquests cants acostumaven a tenir unes característiques molt peculiars degut a la seva funció, i per tant cal saber-ho entendre. En el cas de la cançó recollida a Agramunt, és una interpretació d’una sola persona, que és tal com ho feia, a ritme

Per una qüestió pràctica reproduïm la partitura tal i com es va transcriure originalment. Va ser el 22 d’agost de 1929 a càrrec del músic Joan Tomàs, que acompanyava Joan Amades. Segons una nota d’Amades a la part literària, el “Flaresa” tenia uns 70 anys.

Cuatro soldados navarros, Cuatro del Aragon, y cuatro de Catalunya, Doce voluntarios son.

14


DIARI D'UN NÒMADA P

E

R

C

O

N

È

I

X

E

R

M

Ó

N

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

imatges cedides per: www.lituaniatur.com.

Lituània, una sorpresa al centre d’Europa

Diuen de Vilnius que és una de les ciutats més maques del Bàltic. I, sincerament, no els hi falta raó. L’entramat de carrerons del centre històric forma el casc antic barroc més gran de l’est d’Europa, reconegut Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. De fet, passejar pel centre de Vilnius és com fer un viatge al passat de les ciutats italianes. La Plaça de la Catedral de Sant Estanislau i Sant Vladislav custodiada per la Torre de la Campana, formen l’estampa més fotografiada de la ciutat. Des d’aquí és un bon punt per pujar al Castell i a la Torre de Gediminas a través del parc Serikiskiu. El centre històric de Vilnius es vertebra al voltant de dos carrers. D’una banda, el carrer Pilies que recorre de nord a sud el casc antic i per l’altra banda, l’artèria Gedimino Prospektas. Aquests carrers són els més turístics, en ells s'hi troben nombrosos restaurants, bars i botigues de regals en les quals podran comprar el preuat ambre lituà. En un carrer paral·lel està el Museu del Genocidi, anomenat també Museu del KGB, perquè aquí hi tenia la seu l’antiga organització soviètica. Si hi ha alguna cosa pel que destaca Vilnius, és per la gran quantitat d’esglésies que hi ha en el seu centre històric. De totes elles cal destacar l’església gòtica de Santa Ana i l’església de Sant Pere i Sant

Pau en la qual es troben en el seu interior més de 2.000 figures. “La República d'Uzupis” és un barri de Vilnius en el qual resideixen artistes i bohemis. Diuen d’ell que és una barreja entre el Montmartre parisenc i el barri de Christiania de Copenhaguen. Per provar la cuina típica de Lituània us recomano anar al “Cili Kaimas”, i desprès de copes al millor bar de Vilnius el “Sky Bar”, amb unes vistes impressionants de la ciutat. A menys de 30 km de Vilnius, es troba Trakai, ciutat d’obligada visita. Coneguda com la “ciutat sobre l’aigua”, fundada al segle XIV està emmarcada en un lloc oníric, envoltada completament pel llac Galve. Kaunas és una ciutat amb personalitat pròpia i en la qual es barregen les tradicions més antigues de Lituània amb la modernitat d’una ciutat que acull un museu únic al món, el Museu del Dimoni, on es pot veure una col·lecció de més de 3.000 obres dedicades al diable. Aquí hi podem trobar un dels millors restaurants del país “Restaurant Sadute”. La Península de Neringa amb el seu parc natural conegut també com la “Costa de l’Ambre”, és una raresa geogràfica amb un paisatge únic, un espai natural de característiques singulars, que reuneix la fauna i la flora pròpies de les dunes. És un dels llocs més sorprenents de tota Europa. Us convido a conèixer un país que no us pot decebre.

Teresa Duran

15


22


NATURAL TERAPÈUTIC C

O

M

P

L

E

M

E

N

T

S

M

È

D

I

C

S

secció patrocinada per: PEUSÀ

Reflexoteràpia Podal, una teràpia mil·lerària molt actual Sabeu que els peus són com un mirall de tot el cos on es reflecteixen cadascuna de les seves parts? Imaginem-nos un gratacels, amb la seva imponent façana, els seus pilars, les canonades de l’aigua, els fils elèctrics, els seus ascensors que només prement un botó s’activen, els seus pisos amb els mobles al seu interior....Un edifici tant enorme, com s’aguanta? Doncs amb uns fonaments resistents i sòlids. Imaginem-nos ara que aquest gran edifici és el nostre cos, amb els seus nervis, músculs, sang, pell, ossos, òrgans, energia, ment... I la seva base? Doncs en els nostres peus. En els peus existeixen infinites terminacions nervioses que connecten amb la resta del cos, les quals envien instruccions als diferents òrgans per activar el seu propi procés d’autocuració. En això es basa la reflexoteràpia: és una teràpia manual que estimula diferents punts del peu mitjançant pressions per tal que la informació arribi a zones concretes del cos per obtenir un efecte determinat. Aquests punts no s’escullen perquè sí. Existeixen uns mapes dels peus on s’hi representen totes aquestes estructures i que han estat creats gràcies a la pràctica i observació dels efectes que es produïen en estimular-los.

La reflexoteràpia no substitueix la medicina convencional, però sí pot ser una bona alternativa i complement en moltes malalties. És una teràpia natural que ajuda al cos a reequilibrar-se tant a nivell físic com energètic. La reflexoteràpia s’utilitza per curar, prevenir i donar benestar. Es pot aplicar en gairebé qualsevol tipus de malaltia i dóna especialment bons resultats en nombroses molèsties com dolors i tensions múscul-esquelètics, trastorns digestius, migranyes, trastorns menstruals, sinusitis, estrès, etc. Té molt poques contraindicacions, però cal anar amb compte en certs casos, com trasplantaments i pròtesis recents, pel risc de rebuig, inflamacions agudes dels sistema venós (trombosis), inflamacions agudes del sistema limfàtic i psicosis.

Els primers a utilitzar la reflexoteràpia van ser els xinesos, japonesos i egipcis fa aproximadament 5.000 anys. A Occident, es comença a utilitzar a principis dels segle XX de la mà del Dr. Fitzerald i a principis dels anys trenta va seguir els seus passos la infermera americana Eunice Ingham i als anys seixanta, la infermera alemana Hanne Marquardt, va crear diverses escoles arreu d’Europa, entre elles, a Catalunya.

Des de l’any 2004, l’Hospital San Joan de Déu de Barcelona realitza reflexoteràpia en nens ingressats amb càncer. Els ajuda a alleujar els efectes secundaris del tractament amb la quimioteràpia, entre d’altres. I és que, tot i que no existeixen suficients línies d’investigació en aquest camp per demostrar les virtuts curatives de la reflexoteràpia, el que és segur és que l’estimulació de les plantes dels peus té un efecte relaxant i beneficiós pel nostre cos.

23


Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

ANGEL VELASCO, UN EMPRENEDOR EN UN SECTOR TRADICIONAL

En tot cas d’èxit empresarial hi ha sempre una persona al darrere que l’ha fet possible. Algú com Àngel Velasco qui amb la seva visió de futur, amb emprenedoria i amb innovació ha convertit la marca Torrons Vicens en un referent en el sector i la denominació Torrons d’Agramunt en el lloc cultural i gastronòmic que es mereix. En l'inauguració del museu del Torró, d'esquerra a dreta: el Conseller d'Agricultura i Ramaderia, Josep Maria Pelegrí; el President de Torrons Vicens, Àngel Velasco; i l'Alcalde d'Agramunt, Bernat Solé.

La innovació no sempre va lligada necessàriament a un producte totalment nou al mercat i ser emprenedor no vol dir només muntar empreses des de zero. Àngel Velasco és una clara mostra d’empresari que, partint d’un producte molt tradicional com és el torró i d’una empresa ja existent com era Torrons Vicens, ha sabut aplicar els principis d’innovació, productivitat i eficiència per aconseguir, en només una dècada, situar el seu producte, la seva empresa i Agramunt com un referent gastronòmic. L’últim trimestre del 2011 és possible que hagi estat un dels millors en la trajectòria professional d’Àngel Velasco. Coincidint de ple amb la campanya de Nadal, dos esdeveniments molt importants van succeir entre els mesos d’octubre i desembre.

home qui ha estat capaç de donar-li la volta a l’empresa amb fortes dosis d’il·lusió i molt, molt de treball, l’única afició que se li coneix.

Recollint fruits

Ara farà 12 anys, durant un viatge per Israel, en Velasco va saber d’una fàbrica a Agramunt que es tancava per sempre més. Així l’atzar va voler que Velasco agafés les regnes de Torrons Vicens. L’atzar, la seva visió de futur i una mica de sentimentalisme, segons es desprèn de les pròpies paraules de Velasco: “Quan vaig arribar em vaig trobar una fàbrica tan gran i tan apagada, amb la gent desocupada, sense feina, que em va envair una sensació de tristor”. Mica en mica va anar desmantellant les línies de producció, els magatzems i els sistemes de treball per tornar-los a muntar de manera més

El passat 21 d’octubre es van celebrar a Lleida la Nit dels VI Premis Funde que atorga l’Associació d’empresàries, directives i professionals, i Torrons Vicens va ser premiada com l’empresa més innovadora. Tot i que en aquella ocasió el premi va ser recollit per l’Àngel Velasco fill i director comercial de Torrons Vicens, el guardó era un clar reconeixement a la labor i la trajectòria al pare, a l’Àngel Velasco, el seu propietari. “Sempre fa il·lusió que destaquin la teva feina”, confessa Velasco, un 24

Àngel Velasco és un home fet a ell mateix que va començar a treballar de ben jovenet en una de les pastisseries amb més renom a l’època, al cèntric Passeig de Gràcia de Barcelona. Allà va aprendre un ofici i va cultivar l’amor als dolços i a la rebosteria. Aviat va obrir la seva pròpia pastisseria i amb només 25 anys ja n’havia obert dues més, a les quals se sumaria una fàbrica de bombons que encara ara manté i on es fan unes trufes delicioses.


Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

ANGEL VELASCO, UN EMPRENEDOR EN UN SECTOR TRADICIONAL eficient i productiva sense deixar perdre mai de vista la tradició i la qualitat. I és així com aquest home es lleva cada dia a les 6 del mati, recorre en cotxe els 140 quilòmetres que hi ha de casa seva fins la fàbrica i les oficines de Torrons Vicens a Agramunt i es posa a treballar amb una energia que no se l’acaba i fins i tot l’encomana a tot el seu equip. El balanç de la campanya de Nadal no es fa gairebé fins el febrer però les previsions de l’empresa és que hi hagi un creixement constant respecte l’any passat. En part es deu a què “ningú deixarà de menjar torrons, és un producte que porta molts records, és molt emocional i n’hi ha per totes les butxaques” enraona Velasco. I és ben cert això, però darrere d’aquesta raó més senzilla o més humil, n’hi ha d’altres factors que han fet que Torrons Vicens no visqui la crisi i a més ocupi a 40 treballadors fixes durant l'any i a uns 90 treballadors en campanya nadalenca. L’empresa s’ha esforçat per presentar una major varietat de producte, innovant amb els gustos, les textures i les formes de presentació. El departament comercial ha augmentat les exportacions, que ja suposen el 20% de la producció, arribant a països com ara Israel, Austràlia, Mèxic o Argentina. També s’han obert diferents línies de comercialització que d’una banda han apropat el producte al client i per altra banda, l’han posicionat com un producte de qualitat, elaborat tradicionalment i d’alt nivell nutritiu. A Torrons Vicens es va apostar per la comercialització del producte en botiga pròpia on s’hi pot trobar una varietat de fins 200 productes diferents, tots propis de la marca. Prou coneguda és la d’Agramunt però és que no deixen d’obrir de noves com la que s’ha obert a finals de gener a l’encantador poble de Bossòst, a la Vall d’Aran. I és que hi ha un denominador comú en totes les seves botigues. Estan situades en llocs especialment turístics com la de Sitges, amb encant com la botiga de Sort o carismàtics com el carrer Petritxol de Barcelona. Amb aquestes botigues s’aconsegueix que la gent pugui comprar i consumir torró tot l’any; així la fàbrica pot funcionar tot l’any i d’altra banda, es diversifica el producte amb dolç i es dona sortida a d’altres productes, trencant així amb l’estacionalitat i especialitzant-se en el dolç de la gama que es coneix com a premium o gourmet. Finalment, amb aquestes botigues, Velasco ha aconseguit també fer pedagogia respecte el consum del torró de qualitat, ha mostrat al món el que són els torrons d’Agramunt i poc a poc està fent que la IGP, la Indicació Geogràfica Protegida d’Agramunt es situï en el lloc que li correspon.

Àngel Velasco, fill recull de mans de Joan Pau Perdices, vice president de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, el premi a "l'empresa més innovadora" en la gala dels VI Premis FUNDE, celebrat el passat 21 d'octubre a Lleida.

Un somni fet realitat Quan un parla i mira de prop la trajectòria de la companyia Vicens és fàcil adonar-se’n que per aquest empresari allò més important no sempre és el negoci, pur i dur, com a tal per fer diners. Un de seguida veu que hi ha una missió al darrere de l’empresa que va més enllà de tot això. El passat 22 de desembre es va culminar, en part, un somni que perseguia ja fa anys Àngel Velasco: la inauguració del Museu del Torró i la Xocolata, situat en un edifici annexe a la pròpia fàbrica de Torrons Vicens. Velasco, que és també el president de la IGP de Torró d’Agramunt i és una persona molt involucrada a la vida social i cultural d’Agramunt, pretén amb aquest museu “demostrar al món que aquí tenim el bressol del torró de Catalunya” a més de situar aquest dolç en el lloc gastronòmic que es mereix. Amb el temps, un dels objectius de Velasco és ampliar el museu fent-lo també escola de pastisseria per continuar la tradició torronaire entre els joves alhora que es manté el nivell d’innovació. Per una persona com Velasco això és essencial. Acabem de començar l’any i ell ja està rumiant tot el que farà els següents 12 mesos: d’una banda consolidar la línia de torrons biològics i sense sucre que ha afegit a la ja àmplia gamma de productes, gràcies a la participació en l’empresa Torrons Lluch; i d’altra banda, ja ha començat a treballar en una gran novetat al mercat, una línia de torrons salats, trencant així amb l’arrelat tòpic de la dolçor del torro. Està ben clar que no hi ha res que aturi un emprenedor. 25


D

Per Josep Farreny

VIVÈNCIES

E

N

B

E

S

O

R

A

Dretes? Esquerres?(a L'Arcadi Oliveres)

Qui ens ha merescut la confiança? Estimats lectors, preuats votants, heu donat el vot a qui heu cregut que afavoriria els vostres interessos, els dels vostres amics i parents? o pel contrari, heu votat a qui heu considerat que faria una bona política per a la majoria de la ciutadania?

No és menor la nostra responsabilitat de saber a qui votem que la dels nostres representants per a ser conseqüents i complir amb el que diuen que faran si els votem. Dic això perquè no són pocs els votants que en campanya electoral es deixen enganyar amb falses promeses fetes per guanyar vots de partits que no representen les seves conviccions. I després vénen les decepcions. És curiós però, sempre hi ha persones disposades a representarnos. Voluntat de servei públic o, accès a una classe privilegiada? Hi ha en aquest món de la política persones que passen d’un partit a un altre sense cap mirament, i la ciutadania resta indiferent. Actualment i sense cap mena de dubte, podem afirmar que la política viu les seves hores més baixes. “La política és bruta, no es pot anar amb el cor a la mà”. Això m’ho deia un comunista, i afegia: "els socialistes no fareu mai res, de res". Jo li vaig preguntar: - "perquè?", I va contestar: –"Per que sou massa bons". No tinc cap inconvenient en confessar que jo era d’un grup dins dels Socialistes que s’anomenava “Cristians pel socialisme”. D'aquest grup ara no hi canta ni gall ni gallina. De

Foto: Josep Farreny

Tots pensem que tenim drets i deures. Però, tenim tots els mateixos drets i els mateixos deures? L'ètica en els fets de tota persona, el comportament envers els altres, hauria de jutjar-se per tothom de la mateixa manera, sense privilegis per a ningú. Mirem aquestes coses tan fàcils i elementals, abans de donar el nostre vot a qualsevol persona o partit polític. Memòria històrica 1. 1946.

tota manera considero que tota persona ha de ser coherent en la vida i fidel als seus principis, encara que avui sigui considerat, en termes polítics, un ridícul. El materialisme ho està envaint tot. Ara tot va de pressa, massa de pressa segurament, no siguem d’aquells que deien: "el que no són pessetes, són punyetes!", i afegien també: "sense pessetes no es pot fer res". Jo crec que amb diners solament, tampoc no es pot fer res que valgui la pena. L’egoisme i la hipocresia estan a l’ordre del dia. l'un i l'altre són conseqüència de la por. La por a ésser perjudicats ens porta a mirar per cadascú, i pensar en que els altres s’espavilin. Tenim la creença que si un dia nosaltres tenim problemes, ningú ens ajudarà. Desterrem aquestes pors i confiem un xic en els altres. Hi ha sortosament, molta gent anònima que fa molt pels altres, a través d'associacions o voluntariats i que són autèntiques bones persones. Als pobles, per sort, tots ens coneixem i sabem qui són aquestes bones persones. Un vell com jo de 78 anys no pot dir ni res, així que: ”muts i a la gàbia" doncs, i de plantar cara, ni parlar-ne, naturalment. En els joves està el futur, aquesta és la veritat irrefutable que es diu ara. Cal que ells trobin un nou sistema, un sistema millor que aquesta "democràcia". Tota la societat està decepcionada de la classe política. Els indignats tenen raó. Amigues i amics no perdem l’esperança. Esperem que, amb seny i sentit comú, no s'estiri més el braç que la màniga. Esperem que en aquesta nova legislatura que s'inicia el 2012 els polítics ajudin realment els qui més ho necessiten.

26


D

'

REPORTATGE A

C

T

U

A

L

I

T

A

T

Xarxes socials, fem amics? Des de sempre, l'ésser humà s’ha relacionat mitjançant xarxes socials de qualsevol tipus: de les que es desenvolupen al mercat o a la plaça del poble, al cafè o al bar principal. D’algun temps ençà, però, les xarxes socials a Internet estan complementant (si no substituint) les del món real. S’han convertit també en una gran font d’informació i en un espai per compartir aficions, continguts i fins i tot fer amics. Xarxes com Twiter, Facebook o MySpace compten amb milions d’usuaris a tot el planeta. Empreses i institucions, convençudes de la importància de ser present en aquestes xarxes, han obert també les seves pròpies planes perquè els seus usuaris, seguidors o admiradors puguin estar al dia de totes les novetats, entre d’altres utilitats.

Una xarxa més interactiva Internet es troba en constant evolució, sempre millorant la manera de presentar continguts i nous serveis. S’ha passant de les pàgines estàtiques en què només es podia oferir informació, a les pàgines que es caracteritzen per la interactivitat, la interoperabilitat i la col·laboració entre usuaris. Aquestes últimes han proliferat gràcies a l’aparició de xarxes socials més enllà de les típiques pàgines web, on el vertader protagonista és el propi usuari i no a la inversa, com passava als inicis d’Internet. Les xarxes socials permeten la creació de pàgines on es poden compartir continguts, interactuar i conèixer-hi gent. N’hi ha moltes i cada vegada compten amb més usuaris. Si suméssim tots els usuaris de totes les xarxes socials en el món, ja l’any 2010 hi havien 940 milions de persones que tenien, al menys, un perfil en alguna xarxa social, segons un estudi de l’empresa InSites Consulting. El perfil d’usuari més estès és el dels joves, d’entre 14 i 30 anys però tot és qüestió de temps, i cada vegada són més les persones que s’animen a enxarxar-s’hi. A Catalunya, el 51% dels menors entre 8 i 14 anys participen en alguna xarxa social, el que significa que són potencials usuaris adults d’aquí pocs anys. De totes les xarxes, la més importants a Espanya és el Facebook. Té a tot el món 750 milions d’usuaris (és la més utilitzada del planeta) i a Espanya més de 16 milions a mitjans de 2011. Twitter és l’altra xarxa que mica en mica va guanyant adeptes, però actualment a Espanya, només el 7,3% dels usuaris de xarxes socials és un usuari de Twitter, mentre que el 85% sí que té perfil a Facebook.

Facebook va ser creat originalment per Mark Zuckerberg, un estudiant de la Universitat de Harvard, precisament per crear xarxes d’estudiants. Era el 2004 i els usuaris estaven obligats a proporcionar una adreça de correu electrònic vinculada a alguna institució educativa. Facebook s’ha anat posteriorment ampliant per incloure estudiants d’altres àmbits i professionals i finalment, a tots els usuaris. Al Facebook els seus usuaris fan públics els seus perfils a d’altres usuaris del lloc i existeixen diferents nivells de privacitat i intimitat. Registrar-se’n és molt senzill. Només cal introduir un nom d’usuari i un correu electrònic. A partir d’aquí, s’obre una pàgina personal on pots introduir les teves dades, gustos i preferències, penjar fotos i vídeos, participar en diferents fòrums i compartir tot allò que més t’interessi. Una altra característica que distingeix Facebook és que ofereix la possibilitat de crear aplicacions a desenvolupadors externs. Les aplicacions són com programes senzills per crear jocs o negocis. 27


28


L

A

ES RODA... C

A

R

T

E

L

L

E

R

A

PROPERAMENT TAN FUERTE, TAN CERCA (Extremely loud & incredibly close)

INDOMABLE (Haywire)

Director: Stephen Daldry Estrena: 17 de febrer de 2012

Director: Steven Soderbergh Estrena: 2 de març de 2012

“Tan fort, tan a prop” és l’adaptació al cinema de la novel·la de Jonathan Safran Foer, que ens explica la història d’Oskar Schell, un nen el pare del qual (l’actor Tom Hanks) mor als atemptats de l’11 de setembre de 2001. Entre els efectes personals del difunt es troba una clau que servirà perquè el noi descobreixi per què el seu progenitor es trobava a les Torres Bessones. És llavors quan s’inicia un viatge per la ciutat de Nova York per cercar persones, llocs i objectes relacionats amb aquesta clau.

L’argument d’aquesta pel·lícula ens parla d’una dona experta en arts marcials. Porta una vida força atzarosa i sense rumb fix, fins que un dia rep l’oportunitat d’utilitzar les seves habilitats per fer el bé. Es tracta d’una pel·lícula coral en què intervenen força actors coneguts com Michael Douglas, Dennis Quaid, Ewan McGregor i fins tot l’espanyol més internacional, Antonio Banderas.

UNA AVENTURA EXTRAORDINARIA (Big miracle)

EL BULLI: COOKING IN PROGRESS

Director: Ken Kwapis Estrena: 24 de febrer de 2012

Director: Gereon Wetzel Estrena: 16 de març de 2012

Basada en un emocionant fet real que va captivar el món sencer a l’època de la Guerra Freda, la pel·lícula ”Una aventura extraordinària” conta la sorprenent història d’un periodista (John Krasinski) establert en una ciutat petita, i d’una voluntària de Greenpeace (Drew Barrymore), a qui s’uneixen nacions rivals per salvar una família de majestuoses balenes grises atrapades en el gel del Cercle Polar Àrtic.

Mentre esperem la pel· lícula made in Hollywood sobre Ferran Adrià, arriba a les nostres pantalles el documental alemany ”El Bulli: Cooking in progress”. Tot basant-se en l’aformisme de Jacques Maximin “creativitat és no copiar”, lema que mou el treball diari de Adrià i el seu equip al Bulli, la pel·lícula és una estreta mirada a aquesta recerca, des de l’experimentació inicial fins l’estrena del plat final.

29


30


R

E

ON MENJAR? S

T

A

U

R

A

N

T

RESTAURANT LO PONTS ARRÒS A LA CASSOLA DE CONFIT DE COSTELLA I BOTIFARRA AMB CEPS Elaboració:

Ingredients:

Confit de costella i botifarra 1.5 l. brou de carns i verdures 1 ceba del Coll de Nargó 2 alls, sal i pebre 50 gr. de ceps

500 gr. Arròs bomba del Delta de l'Ebre Oli d'oliva extra verge 2 ramells aromàtics (porro, farigola i romaní)

El Restaurant El Ponts va iniciar la seva carrera culinària el 1982, a punt, doncs, de complir els 30. Els pares de Ramon Gaspà i Jaume Gaspà, actuals xef i sommelier, respectivament, van obrir el camí del negoci familiar, encara que els germans poc van trigar a incorporar-s'hi fins a convertir-lo en un lloc per gaudir del producte autòcton. Basat en els plats tradicionals de sempre, El Ponts actual es defineix com un restaurant amb una cuina tradicional elaborada. Ramon Gaspà no vol grans receptes "sinó un molt bon producte". La carta de l'establiment és un cant al producte de la terra, amb l'objectiu que el comensal degusti el sabor de la comarca de la Noguera i la província de Lleida. Gràcies als productors locals que mimen el seu producte, Ramon ha configurat una carta que es guia per la intuïció, segons els fruits de cada temporada. Les hortalisses, d'un productor d'un petit poble proper, Tudela, el pollastre o el xai del Pallars, el conill de la localitat de Baldomar, mel de la Noguera... En funció del producte disponible en cada temporada, els plats de la carta s'encaixen com si d'un trencaclosques es tractés. La base de la carta la regeixen els arrossos, doncs Ramon ha volgut recuperar l'arròs

Per al confit, salpebrar amb sal gruixuda la costella i deixar reposar 3 dies a la nevera. Penjar la botifarra també durant 3 dies en un lloc fresc i sec. Fregir en oli d'oliva la costella i la botifarra, i posar en una cassola. Cobrir les carns amb oli d'oliva i col · locar un ram aromàtic. Confitar a foc lent o al forn fins que la costella estigui tendra (3-5 hores). Per al brou, preparar segons el procediment habitual: ossos, peu de porc i careta, botifarra de vedella i abundants vegetals (ceba, porro i pastanagues). Bullir durant 3 hores, reposar mitja hora i colar. L'arròs a la cassola s'inicia sofregint amb una mica d'oli del confit la ceba, els alls i el segon ramell aromàtic, a foc lent. Es finalitza el sofregit amb pebre vermell i s'afegeix l'arròs, que ofegarem durant un parell de minuts. Afegir les porcions del confit i mullar amb el brou bullint, afegir els bolets ofegats i posar a punt de sal. Coure a foc mitjà durant 16 minuts, remenant suaument. Deixar reposar abans de servir. El conjunt ha de quedar cremós.

Carretera de Calaf, 4 · Ponts · Lleida · Telf. 973-460 017

a la cassola, "ni paella ni risotto, sinó un arròs melós, amb personalitat", explica. Amb llamàntol, conill, porc..., qualsevol acompanyament pot ser un colofó ​​perfecte si el gra està al punt. També les seves coques, típiques de la zona, unides al bacallà i al peix diari de Tarragona, conformen la carta, al costat de les carns i els caragols, naturalment, que no poden faltar en qualsevol racó de Lleida. I com a bon maridatge a Ramon, el seu germà Jaume fa la seva personalitzada selecció del celler. Amb una sòlida formació, i dues vegades finalista del Nas d'Or, Jaume ha fet del celler de Lo Ponts altre càntic a la terra. Costers del Segre, principalment, però també d'altres zones de Catalunya i una petita representació de països com França, Austràlia i Xile. Encara que menys vinculat ara al restaurant, Jaume, que ha iniciat un projecte amb la seva pròpia enoteca, sap maridar molt bé els plats que el seu germà prepara amb els millors vins vitivinícoles. El Ponts busca el client que sàpiga valorar el seu producte, escollit minuciosament per la regla de la proximitat geogràfica i la qualitat. De tracte familiar, el restaurant buscava la seva pròpia personalitat i la va trobar. 31


32


E

I... QUE MÉS?

N

T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

SUDOKU

JEROGLÍFIC

Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap lí nea, columna o bloc.

Falta alguna beguda a la licorera?

6

BCDEF

4

9

GHIJKL

1

3 1

7 5

MNOPQ

7 4

8

9

6

9

1

7

2

4

RTUVXYZ

5

9

7

3

6

7

6

2

1

3 2

8

9 4

4 7

9

1 5

6

MOTS ENCREUATS Col·locar les definicions a les caselles en posicions verticals o horitzontals de manera que es creuen i comparteixen determinades lletres. 1 1 2 3 4 5 6

2

3

4

5

6

Horitzontals 1. Equivalent medieval del cotxe contemporani. 2. Insult que mai no articularia un ecologista. 3. Tants com mitja dotzena / En tinc coneixement. 4. Bosc d'oms / Nota modèlica o article ordinari. 5. Font capgirada. 6. Seduïa l'atenció. Verticals 1. Fet a casa. 2. Dotat de vida / Targeta temporament màgica. 4. Abans de migdia / Carrer francès. 5. Condiment capgirat / Interjecció vocàlica. 6. Melic de les Terres de Ponent.

33


Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES 112 Pavelló poliesportiu 973 392 272 EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061 Farmàcia Esteve 973 390 428 MOSSOS D'ESQUADRA 088 Farmàcia Viladot 973 390 087 BOMBERS 085 Funerària J.Torné 973 390 862 Foment Parroquial 973 390 239 Ajuntament 973 390 057 Llar d'Infants "Nins" 973 391 682 e-mail: ajuntament@agramunt.cat Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083 Policia Local 973 390 843 CEIP Macià Companys 973 390 668 Policia Local (Emergència) 670 234 394 IES Ribera del Sió 973 390 803 CAP 973 390 635 Biblioteca Municipal 973 392 583 CAP (Urgències) 973 392 020 e-mail: bibagramunt@svt.es 902 111 444 Servei Mun. Català CAP (Visites) 973 390 632 Bombers Agramunt 973 391 080 Escola Mun. Música 973 390 536 e-mail: bombersagra@gencat.cat Radio Sió 973 390 421 Creu Roja 973 390 880 e-mail: radiosio@radiosio.com Jutjat de Pau 973 392 465 Servei Inf. per empreses 973 391 700 Serveis Socials 973 390 193 Unió de botiguers i industrials 973 390 428 Oficina de Turisme 973 391 089 Museu etnològic 973 390 442 e-mail: turisme@agramunt.cat Fundació Guillem Viladot 973 390 718 Casal d’Avis 973 392 332 e-mail: lopardal@hotmail.com Residència “Mas Vell” 973 391 692 Fundació Espai Guinovart 973 390 904 Casal Agramuntí 973 390 064 e-mail: info@espai.guinovart.es Correus 973 390 081 IGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 Autobusos Alsina-graells 973 390 602 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SOLUCIONS

2

6

4

9

3

7

1

8

5

1

2

3

4

5

6

5

9

8

1

2

6

3

7

4

1

C

A

V

A

L

L

1

7

3

5

4

8

9

2

6

2

A

N

I

M A

L

6

8

5

4

9

1

7

3

2

3

S

I

S

S

E

3

4

2

8

7

5

6

9

1

4

O M A

R

9

1

7

3

6

2

4

5

8

7

5

6

2

1

3

8

4

9

5

A

U

E

D

8

3

9

6

5

4

2

1

7

6

A

E

I

A

4

2

1

7

8

9

5

6

3

JEROGLÍFICS NO HI HA ANÍS (No hi ha A ni S)

34

SUDOKU

MOTS ENCREUATS

T

R

I


35


IMPULS Ca l'Enraní  

La revista que impulsa l'activitat d'Agramunt

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you