El 155 en vinyetes

155

SEMPRE ENS QUEDARÀ L’HUMOR Amb vinyetes de Miquel Ferreres, Anthony Garner, Manel Fontdevila, Juanjo Sáez i Jordi Duró

FEM-NE HUMOR, MALGRAT TOT Amb la investidura de Quim Torra cau, set mesos després, la intervenció de l’Estat a Catalunya a través de l’article 155. Han estat set mesos sense autogovern, set mesos que han tingut unes conseqüències nefastes per al funcionament del país.

En aquest dossier, fem un repàs dels moments claus d’aquest període però, tal i com ja vam fer amb el dossier ‘Riure, malgrat tot’ sobre el Procés i l’1 d’octubre, ho fem a través de l’humor, que és sempre una eina útil per a disseccionar les realitats més crues. Les vinyetes que s’inclouen en aquest recull són fetes pels il·lustradors de l’ARA Miquel Ferreres, Anthony Garner, Manel Fontdevila, Jordi Duró i Juanjo Sáez. Próximament podreu rebre totes les seves vinyetes subscrivint-vos a la newsletter sobre humor gràfic de l’ARA.

Vull rebre les vinyetes al meu correu

Edició del dossier digital: Anna Moyà, Estel Galí Textos: Sergi Berlanga Disseny i maquetació del dossier digital: Àlex Pascual ARA c/Diputació, 119 08015 Barcelona · Telèfon 932 029 595

5

1

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5 15 5

15 5

55 15 5

15 5 15 5

15 5

15 5 15

15 5

5

55 15

15 5

5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15

15

5

5

5

5

5

5

15

15

15

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

15

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

5

5

5

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

5

5

55

15

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

5

5

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

5

5

5

15

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

5

5

55

15

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

5

5

5

15

15

15

15

15

15

15

15

15

5

5

5

5

5

5

5

5

5

15 5 5 15 5 15 15 5 15 5 15 5 5 15 15 15 5 15 5 15 5 5 15 5 15 15 5 15 5 15 5 15 5 5 15 15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

55

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anuncia les primeres mesures del 155, un cop aprovat al Senat: “Cessament del president de la Generalitat de Catalunya i cessament del vicepresident de la Generalitat de Catalunya i de la resta de consellers del govern autonòmic”. També es preveu la supressió de les delegacions a l’exterior, el Diplocat i el Consell Assessor per a la Transició Nacional i el cessament del director general dels Mossos. Finalment, Rajoy anuncia la convocatòria d’eleccions per al 21 de desembre.

5

15 5

5

15

15 5

5

15

5

15

15 5

5

15

15 5

15 5

15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 1

LES PRIMERES MESURES 21 d’octubre del 2017

5

5

5

5

5

5

5

5

5

15

55

3

15

15

5

5

15

15 5

L’A

d’on se se estret am metadona se a la pla lenci del Per la seva tablir les i franquism amb la con i del Parla n to tenenons tute votar adife fav pot. No té naris a seq nar supor blics.

En l del qual vo s’inscriuen ològicam en qualsev que aques sentit del tarà mese dignitat in tà en risc e que garant bél’admini la dign de potpro tra laNo seva tat. Perpr la sempre seva. Vos públic el q més. que ells est junt dels c aquesta d freds, però plena de se sentit de dignitat in De la ma ís està ple d E vist lluitar seus avis o D q mateixos p rar les ins s’enfronten ticle 155, qu togovern d a tots l’apr sió seria Aquests di timent. A l policia a l’e pero, a la so de Jordi S xart. La s ment. En u ponsable, l ria de ser la l’aprovaran celebraran és un fracà l’estat espa talunya, pe del règim d cop més la i de negocia sense arras

T p en

E

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

ANTHONY GARNER

15 5

15 5

15 5

15 5

15

5

15

5

15

5

15

5

15 5

15 15 5

15 5

15 5 15 5

15 5

5

15

15

5

15

5

15

5

15

5

15 15 5

15 5 15 5

15 5

15 5

5

15

15

5

15

5

15

5

15 5

15 15 5

15 5 15 5

15 5

15

5

15

5

15

5

15

5

15 5

15 15 5 15 5

5

15

5

15

15

5

15

5

15

5

15

5

15

15 5 15 5

15 5

15 5

5

15

5

15

5

15

5

15

5

15 5

15 15 5

15 5 15 5

15 5

15

5

15

5

15

5

15

5

15 5

15 15 5 15 5

5

15

5

15

5

15

5

15

5 15

15 5 15 5

15 5

la Gener

4 passades

15 5 5 15 5 15 15 5 15 5 15 5 5 15 15 15 5 15 5 15 5 5 15 5 15 15 5 15 5 15 5 15 5 5 15 15 5

5 5

15

5

5

5

15

5

ANTHONY GARNER

15

5

5

15

5

15

5

15

5 15

5

15

15

15

5

5

5

5

5

L’escola és de tots, i no es toca

15

5 15

5

15

5

15

5 15 5

15 5

15 15 5 15 5

15

5 5

15 5

15

5 15 5

15

15 5

15 5

L’EDITORIAL

els hi perdonarien. I, segurament, ells mateixos tampoc.

i hi ha una cosa de la qual la Però és que, a més de la qüestió lin- de l’activació de l’article 155 de la societat catalana se sent or- güística, l’escola catalana ha fet una Constitució. Es veu que, per combatre gullosa és de l’escola. El mo- feinada i ha sigut un model de referèn- el Procés, tot s’hi val: a més de la redel creat després de la mort cia en inclusió en termes de diversitat pressió judicial i policial, a més de la del dictador genera un am- cultural: és un exemple de respecte a generació d’inestabilitat econòmica, plíssim consens entre mestres, famíli- la pluralitat. I ha estat a l’avantguar- també toca atacar un dels pilars de la es i experts, aquí i a fora. La immersió da en innovació i investigació pedagò- convivència a Catalunya. Estàvem avilingüística com a via d’integració i co- gica. Per tant, estan absolutament fo- sats: ja ho havia anunciat fa uns anys hesió social ha sigut un autèntic èxit: ra de lloc les acusacions d’adoctrina- l’exministre d’Educació José Ignacio ha contribuït decisivament a Wert, amb el seu indissimula normalització del català i lat propòsit “d’espanyolitzar L’escola no ha adoctrinat ningú, ha fet que molts fills d’immiels nens catalans”. grants vinguts de la restat de Doncs no. La societat caal contrari: ha sigut un espai de l’Estat o, en les últimes dècatalana no permetrà que es tolerància, integració i llibertat des, de l’estranger hagin potrenqui aquesta història gut accedir a la llengua pròpia d’èxit. Perquè l’escola cataladel país. I això s’ha fet amb respecte ment. Res més lluny de la realitat i de na no ha adoctrinat ningú, al contrari: absolut al castellà, en un exemplar cli- la veritat. Són fruit d’un intent into- ha sigut un espai de tolerància, d’intema de convivència lingüística. La lerable d’intoxicació de l’opinió públi- gració i de llibertat, un espai de pedaguerra de llengües que amb insistèn- ca espanyola, perquè de la catalana ho gogia activa i d’igualtat d’oportunicia i males arts han volgut provocar tenen difícil. I són una manera barro- tats, que si alguna cosa necessita no partits com Cs i el PP no ha trobat cap era de preparar la intervenció políti- són polèmiques malèvoles i injustes, base social. L’escola, amb el suport de ca de la conselleria d’Ensenyament sinó més suport, més reconeixement mestres i pares, ha deixat fora de joc amb la presa de poder de la Generali- de la feina feta, més atenció pressuaquests atacs injustos. tat que avui anunciarà Rajoy a través postària i més confiança.

Anthony Garner

5 15

5 15 5

15

15 5

15 5

15

5 15

5 15

5

15

55

55

55

S

TC, pel PP. Així, Rajoy ha matat dos pardals d’un tret: es carrega l’autogo-

15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 1

55

15

5 15

5 15

55

5

15

5

El seguidisme acrític que està fent el PSOE de les polítiques recentralit-

ES D

1

15 5 5

15 5

15 5 5

15 5

15 5 5

15

5

15 5 5

15 5

15 5 5

15

5

15 5 5

15

5

15 5 5

15 5

15 5 5

15

5

15 5 5

15 5

5

15

5

15 5

55

Anthony Garner

Puigdemont, la força del silenci

5

15

5

15

5

15 5

15 5

15

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5

15

5

15

5

15 5

15

15 5

15 5

15 5

15 5

15 5 5 15 5 15 15 5 15 5 15 5 5 15 15 15 5 15 5 15 5 5 15 5 15 15 5 15 5 15 5 15 5 5 15 15 5

5

5

15

5

15

5

15

5

15

5

15

15 5

15 5

15

5

5

15

5

15

5

15

5

15

15 5

15 5

15

5

15

5

15

5

15

5

15

5

15 5

15 5

15

5

5

15

5

15

5

15

5

15

5

15

15 5

15 5

15

5

15

5

5

15

5

15

5

15

5

15

15 5

15 5

15 5

15

5

15

5

5

15

5

15

5

15

5

5

15 5

15

15 5

15 5

12,2%

8,2%

15

5

15

15 5

15 5

15 5

21,1%

15

5

5

15

5

15

5

15

5

15 5

Canals més vistos divendres

15 5

15 5

15 5

TV3 20.00

15 5

LA SEXTA 20.00

15

5

15

5

15

5

15

5

15

15 5

15 5

TV3+3/24 21.00

TV3 17.30

15

5

15

5

15

5

15

15 5

TV3+3/24 14.00

15 5

15 5

15

5

15

5

15

5

15

5

15 5

15 5

15 5

15

5

15

5

15

5

15

5

15 5

15 5

ST A

PO

15 5

15 5

SO

55

RT I

DA

15 5

15 5

15

55

15

5

15

5

15 h

Generalitat per la porta del darrere, es dre el control absolut de l’autogovern re 5 ranta anys per Tarradellas, una conqu del catalanisme que sens dubte ara el so narà a defensar pacíficament i tossud màxima u ara més q d’aquesta siva, cal tant en e com en el Davan agressió, d embat a l el Parlam té tota la l responsa hi front. I no pot re represent rèndum d tra ha d’ev que la Gen en mans d nimitzar i qui no res ta la volu de Catalu vol convo cions auto ta vigilàn cions així ANTHONY GARNER rables. P vern, m debat de com fer el gest d’una declara dència que corre el perill de ser neu l’anunciada i absolutament rebutjab l’article 155 de la Constitució, ha de pl sibilitat de convocar unes eleccions ex defensa pròpia –en defensa del país, cions i de la democràcia–, a les quals s nar de nou caràcter plebiscitari, i que lidar, en millors condicions i de cara internacional, el resultat de l’1-O. Ara ra de l’audàcia i la serenitat, l’hora del tots els demòcrates catalans amb la lli seves institucions i amb el seu govern no renunciarem.

15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 15 5 1

55

5

15

5

15

5

15

DEMÀ 08 h

5

5

15

5

15

55

15

5

15

15

5

5

15

5

15

5

15

D

15

55

5

15

5

ció de tot el Govern, i el buidatge de contingut del Parlament.

Ni les institucions ni el poble de Catalunya no uell llunyà 1977, i malgrat els constants poden acceptar aquesta brutal agressió, aquest ivendres a la nit TV3 va imposat per Rajoy en aplicació de conformar amb discursos de centralització, s’ha consolidat poder d’estat suposadament reacancel·larun l’emissió de la cop de l’article 155. Mentrestant, pe- doslegalista, minuts? Fa setque mesosen aproxiTV movie Pau, la força del rò, al Telenotícies sí que ens in- madament que Vicent Sanchis és s’han conssilenci sobre els anys d’exili de formaven que es feia efectiu el director de TV3 i en aquest ts sòlides al Pau Casals a Prada de Conflent. cessament de Trapero i que Fer- temps li ha fet dues entrevistes benestar La declaració d’independència ran López agafava el relleu al a Puigdemont, una de les quals obligava a renunciar a la ficció capdavant dels Mossos. juntament amb el vicepresident m l’escola en per mantenir-nos pendents de Als catalans, tots, se’ns acu- Junqueras. ema sanital’actualitat amb el Més 3/24. mulen dubtes, incerteses i inquiEn aquests dies de clímax poRecapitulem. Dijous, després etuds. A nivell televisiu, la pre- lític d’altíssima intensitat, l’intepròpia, els Dilluns, 30 d’un dia carregat d’inrès dels espectadors ha omunicació certeses i rumors, quedat demostrat amb ealitats àmPuigdemont va sortir els índexs d’audiència a les cinc de la tarda de tots els especials inacceptades, per renunciar a la conformatius. Potser estacohesionat vocatòria d’eleccions. ria bé que en comptes Després va anar al de tanta tertúlia amb I de cop, tot Parlament però no va gent de tota mena fent na a estar en parlar. Divendres es hipòtesis, elucubrant i eu perill. Asva declarar la Repúblisentenciant, hi hagués ca. Però el president algun moment en què ac més greu no va intervenir. A les es tornés a fer servir la t les instituescales del Parlament, televisió per explicar a davant dels alcaldes, tots els ciutadans en alunya i, per Puigdemont i Junquequin punt som, tenint ts democràras sí que van fer un en compte que en tots ciutadans breu discurs apel·lant els discursos als ciuta17º 20º 9º 19º al civisme, la calma i la concòrdans se’ns demanen tantes coís, des de la 12º 21º dia. Dissabte vam tenir un misses. Què ha passat aquests dies?

Explicacions s un atac a21ºla 14º satge institucional de PuigdePer què Puigdemont va passar ¿No seria lògica una 15º 22º mont, fet des de Girona, on ens de pensar a convocar eleccions a democràcia 16º 20º entrevista institucional en demanava que desobeíssim detirar endavant amb la DUI? Què ament fa 12º es20º l’estrena d’una república? mocràticament el 155 i que fóspassarà a partir d’ara? Com ens estat de dret, sim bons minyons. En cap moafectarà el 155? Com conviuran ment va parlar d’estat indepengunta és clara: ¿on és l’entrevista les dues realitats legislatives? Si vulnera els dent ni de República.

Però la cainstitucional al president? ¿No aquesta entrevista institucional divendres us s essencials reta d’entrada i el rètol de seria lògica en l’estrena d’una Re- no arriba, la força del silenci avipresentació especificaven que el pública i el naixement d’un nou at pesarà massa. Altrament, democràtic missatge el feia el president de la país? ¿No hi hauria d’haver una ¿haurem de veure a TV3 una ennstitucions Generalitat. Tant la televisió pú- mica de pressa per convocar-la trevista institucional a Soraya Anthony sufragi lliublica com Puigdemont desobeï- donades les amenaces que circu- Garner Sáenz de Santamaría com a preen així, clarament, el cessament len? ¿O els ciutadans ens haurem sidenta de la Generalitat? t i fent abús aradrets fonamentals. És impropi d’un esAmb fermesa, serenitat i audàcia, a la castanyaesca.

XXI membre de la Unió Europea.

ARA QUE NO NINGÚ unitat, ara és l’hora deS’OFENGUI la màxima l camí empès per una majoria política LESAUDIÈNCIES l’hora d’estar al costat de les de 135 al cap a l’estat prode demà.

La Parlament– seau. a ha topat amb la intransigència i l’auinstitucions pròpies, l’hora de la més vistos divendres de l’estat espanyol, Programes incapaç d’acceptar democràcia i la llibertat ESPECTADORS ‘SHARE’ lans puguin decidir –com reclama un 01 Telenotícies migdia oblació– elhseu futur a través d’un refe00.44 h 14.58 810.000 38,9% Telenotícies vespre il·legítitat. La resposta ha02 sigut brutal, litat és una ocupació il·legítima, que violenta no 718.000 26,8% més decebedora. 03 EnLa Sexta llocnoticias d’abordar el només les lleis catalanes sinó també les espanyoc des de la política i el diàleg, en389.000 lloc de les, fins i tot la mateixa Constitució. Amb aquest 18,0% Especial informatiu s idees amb idees,04les criminalitza; en gest autoritari, el govern de Mariano Rajoy, amb 382.000 17,3% ar seduir Catalunya perquè faci seva la el suport entusiasta de Cs i el seguidisme vergo05 Especial informatiu espanyola, l’Estat ha optat per la renyós del PSOE, també amenaça de facto l’estat de 339.000 19,8%

15 5

institucions ent per sobre, pròpies. Va semblar, llavors, panya acceptava la realitat nacional de amuntana i es rd del Pirineu. l fet diferencial, que se’n deia aleshores.

7,9%

5,7%

5,0%

1

15 5 5

15 5

15 5 5

15 5

15 5 5

15

5

15 5 5

15 5

5

15

5

15 5 5

15

5

15 5 5

15 5

15 5 5

15

5

15 5 5

15 5

5

15

5

15 5

55

15 5

JUANJO SÁEZ Juanjo Sáez

4,3%

6

31 d’octubre del 2017

PUIGDEMONT, A L’EXILI Puigdemont reapareix a Brussel·les acompanyat de diversos consellers. Des de primera hora del matí del dia abans hi havia la incògnita sobre on era. El president havia penjat una fotografia al seu Instagram de l’interior del Palau de la Generalitat, però no s’havia confirmat que hi fos.

lesdevia claus delA ladia influir. tarda se sabia que

demà i divendres estan citats a decla-

toritzades, el delicte de rebel·lió va clarament associat a violència i, per

L’EDITORIAL

S’

dibuixa prou tensa per si sola, encara pot pujar més de to.

Catalunya i Espanya: realitats paral·leles

ANTHONY GARNER

havia parlat molt de la va comparèixer al migdia per recla- democràtica, que està clarament del distància que separava mar a la ciutadania que practiqui costat català, i una altra la capacitat Barcelona de Madrid, una “oposició democràtica al 155”, coercitiva per imposar un marc legal. molt superior als 600 va subratllar la necessitat de manteEn aquest sentit, demà es presenquilòmetres físics, pe- nir l’actitud “cívica i pacífica” i va re- tarà una querella contra Puigdemont, rò les últimes hores el que hi ha sobre cordar-li a Rajoy que només el Par- el Govern i els membres de la mesa la taula són autèntiques realitats pa- lament el pot destituir. Després, el del Parlament que van facilitar la ral·leles. D’una República proclama- president va rebre un bany de mas- DUI, en què es demanarà la mesura da a una autonomia suspesa. De bon ses a Girona, on va poder comprovar cautelar de presó per al president, el matí, el BOE informava que vicepresident Junqueras i la el president espanyol, Mapresidenta de la cambra, El moviment pacífic i no-violent riano Rajoy, delegava en la Carme Forcadell. Culminavicepresidenta Soraya Sácatalà s’ha convertit en la principal rà així l’ofensiva de l’Estat enz de Santamaría les funcicontra els representants leamenaça per al règim del 78 ons de la presidència de la gítims de Catalunya i els líGeneralitat que Madrid ha ders socials del sobiranisme. assumit en virtut de l’aplicació de l’escalf de la gent en la prèvia d’uns Els pròxims dies seran decisius i call’article 155 de la Constitució. Els dies que es preveuen d’alt voltatge. drà actuar amb el cap fred i avaluant cessaments van començar a fer-se La primera incògnita es comença- tots els escenaris per protegir les insefectius en àmbits sensibles com el rà a resoldre demà, quan els conse- titucions. La duresa de l’estat espadels Mossos d’Esquadra. El major Jo- llers hauran de decidir si acudeixen nyol, expressada en el crit d’“A por sep Lluís Trapero va ser substituït als seus despatxos oficials tot i haver ellos!”, demostra fins a quin punt un pel comissari Ferran López. sigut destituïts. En el pols psicològic moviment pacífic i no-violent com el Per la seva banda, el president de i pel relatAnthony que s’ha obert entre els dos català s’ha convertit en una amenaGarner la Generalitat, Carles Puigdemont, executius, una cosa és la legitimitat ça per al règim del 78.

ANTHONY GARNER

fistes con

7 acusats de en ple esta LES CA

per rebel·l olència l’h de l’Estat o Una part d sel·les men fora de l’a es mouen vant la im treballado defensat sentit del dècades. D bilització Amb l’arc elsdenta ciutada es parència de Santamaríi ança en l’E de presidenta cal restabl presentant d’u interna pe aconseguir el sant amb eleccions del 2 proposta tració fins al d2 caraimprovisa visible de en un mo contra l’Estat com el que

Sáenz de

ES D

Oussa

El direc robòtica l’ARA les seve cions sobre el robots. Khati autòmata: un i androides tre sense destrui tent. Ha crea els ulls i les m fons de l’oceà

Joan

Va ser la fa en un espanyol: el ve blo. Intrèpida aconseguir fe famosos com lau Robert acu arnés. A contr l’obra de la pr de l’Estat. P. 50 Anthony Garner

E

malversació de fons públics contra panyola. Al mateix temps, la perma- acompanyat d’interrogants que de en quèi es-nència a Barcelona del vicepresidentUna certeses, data que noperò s’oblida.

Vaen ser qualsevol el dia tots els membres decumstàncies l’executiu català que, cas, tem, convé que recordem de la primera manifestació gegantina contra els membresper sobiranistes de la Oriol Junqueres i de la meitat del Gopermet al president català destituït què hem arribat on –de les d’un milió i mig de persones– mesa del Parlament, i una fiança de vern deixa el flanc interior obert, i evi-al passeig pel govern espanyol guanyar temps i som.

Segons les enquesde Gràcia, on es va reclamar 6,2 milions so- ta la sensació completa d’abandona-“Llibertat, protagonisme.

La partida política estesque que haurien s’han anatd’assumir fent, els partidaris amnistia i Estatut d’Autolidàriament entre els 20 querellats. tà oberta. de la independència de Catalunyament. Un flanc on, a més, el sobiranis-nomia”.

La bandera que vaig jurar, al han passat de ser menys del 15% cap al 2005 a superar el 48% actual en diversos moments. ¿Han embogit els catalans? Qualsevol persona una mica informada que s’ho miri des de fora no té dubtes en la resposta: no, és la reacció a l’actitud de l’estat espanyol.

Fins que Aznar, en el seu segon mandat presidencial, no va activar una agressiva política recentralitzadora i explícitament anticatalana, el percentatge era força més baix. Malgrat tres coses: la primera, l’atac frontal a l’autonomia catalana que va representar el cafè per a tothom, que va aigualir l’especificitat catalana en la Constitució; la segona, el cop d’estat de Tejero del 23-F del 1981, que era exclusivament anticatalà; i la tercera, que una bona part de la intenció anticatalana es va concretar en la tristament famosa Loapa; el Tribunal Constitucional de l’època va laminar els elements més antiautonomistes de la llei i va permetre que el pacte constitucional del 1978 es mantingués certament debilitat en els consensos però intacte en els textos i en la jurisprudència.

Ara hem de recordar constantment la importància d’aquell pacte constitucional. Res del que està passant a Catalunya i res del clam independentista s’entén sense recordar el punt de partida. Algunes de les excel·lents firmes no catalanes que escriuen en aquest diari han recordat repetides vegades el caràcter prejurídic (previ a la Constitució) d’aquell pacte entre territoris, que va quedar revalidat amb la Constitució i amb el referèndum d’aprovació de la Constitució. Sabem que l’exèrcit va vetllar

ALBERT CARRERAS CATEDRÀTIC DE LA UPF

activament per inscriure la unitat d’Espanya en la Constitució, però el text constitucional era prou obert per poder esperar un bon encaix de Catalunya, que fes justícia a la seva especificitat. La solució no era òbvia. Les primeres eleccions democràtiques van permetre que afloressin totes les sensibilitats catalanes i les republicanes. De fet, aquestes ho van tenir més difícil. Recordem que ERC va continuar prohibida més temps que el PCE i el PSUC. Heribert Barrera no es va poder presentar a les primeres eleccions al Congrés de Diputats –les del 1977– per ERC perquè aquesta formació no estava legalitzada. La llibertat va fer aflorar el sentiment més prohibit durant el franquisme: l’independentisme, que desafiava frontalment el principi de “la unidad de España”.

Que l’ambient abans i després de les eleccions del juny del 1977 estava en canvi accelerat ho recordem tots els que el vam viure. Una anècdota personal ho il·lustrarà a la perfecció i potser evocarà aquells moments a molts lectors. Vaig “jurar la bandera”

La Constitució va aconseguir que més del 90% Anthony Garner dels catalans la votéssim.

Té mèrit. Podria no haver estat en absolut així DE FIT A FIT

explicaran decisió de m 8esperen ma ternaciona tuació de la que els acus SEBASTIÀ ALZ campament militar de Sant Climent ció i malver Sescebes, era l’espanyola. Però aquell Els conta ESCRIPTO mateix matí, al barracó on estàvem tits explor allotjats els qui anàvem a jurar la band’una llista un estat t dera, en vam jurar, solemnement, una ✒ Quan no tens ANTHONY GARNER la posició d altres coses, i una d’elles és altra: la senyera. La vam jurar amb davant la tar-te. Que el camí serà llarm més passió i convicció que la bandera nista.Puigde “La ll va dir el president espanyola. I, com tantes coses catalasel·les, però lasetmana veritat indisc nes, en una barreja de secret davant de pa cés, sobre la independència les autoritats, però amb complet cond’un dels ac bre la República Catalana sens intern. Catalunya en estat pur. deixat feridé La Constitució va aconseguir que sar la ciutadania ara fa un m amb respe més del 90% dels catalans la votéssim. sant les urnes i els vots con d’unitat pel de J Té mèrit. Podria no haver estat en abla violència ordenada Sànchez solut així. De fet, els bascos es van absAra és aquestdimateix gove gir(amb de guió tenir majoritàriament. La lleialtat a eleccions, i toca una Rv primer dia l’Espanya democràtica i reconeixedoda, però purament nomina ra de les nacionalitats s’havia de constiva) tornar aministració les urnes per truir. La Constitució va convèncer tat exercida l’1-O. El goverq geriments prou. Entre l’11 de setembre del 1977 el seu estat alció darrere, conv estigui i el 6 de desembre del 1978 van pascions condicionat per Euro “l’entengui sar moltes coses, entre les quals, molt cordem que en les mesures ment el de especialment, el retorn del president sell de ministres peridesple ciutadans Tarradellas i el restabliment de la Geque les eleccions s’havienhd unanormalitz nova fi neralitat republicana. La Constitució situació s’hagués sembre, qus va ser prou consistent amb el reconeiconsiderés que l’ocupació xement especial de Catalunya. Certaquan el sobiranisme polític per recuper

ment, ho hauria pogut ser més, com van aconseguir els bascos.

Que lluny que queda ara, tot això!

Portem disset anys de política anticatalana amb l’únic interval tebi del govern del PSOE, que no va impedir, però, els escàndols de repetides manipulacions al Tribunal Constitucional per forçar una sentència contrària a l’Estatut d’Autonomia del 2006.

Aquests disset anys han destrossat la confiança d’una meitat, com a mínim, de catalans en l’actitud de l’Estat respecte a Catalunya. El resultat està a la vista: van fabricant cada cop més independentistes.

tadana haguessin estat desa mitigats. Si després han can passat a convocar-les amb e cara tan calents és perquè a niment que ells els ha dut a sivitat del pla inicial (tamp gut els mitjans públics ni ha cit, per exemple) i a resigna per després d’unes eleccion dra perquè saben que les po EST

DI

✒ I les perdran, a condició

dependentista i republicà mai, més encara que el 27-S cionalisme espanyol ja hi e i aniran tots a votar amb un tre: no s’ha d’esperar abse banda, acomodats en la dol destituït el govern legítim d aniran a beneir amb el seu que no consisteix només a per posar-ne uns altres, com eleccions normals, sinó a su país per imposar-ne una d ritarisme i la uniformitz acomplir un vell somni, un panya al qual no s’ha renun arà mai. Els catalanoparlan munitats on el PP ha gove va la cosa, i quatre anys am i el PP a la Generalitat no mentar la força de l’indepen causar una destrossa en àm etat catalana que després ria a tornar a reparar així c

✒ Per això no hi ha temps

res. Els partits que donen s ca han de designar al més nes persones es presentar amb quin discurs i de quin fer-ho. I s’ha de fer una gran present que l’estat espan seva justícia) jugarà tan br sible durant les properes s passat és molt important passar ho és més encara.

Jordi Duró

9

2 de novembre del 2017

PRESÓ SENSE FIANÇA PER ALS CONSELLERS Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Carles Mundó: la llista s’amplia després dels empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

ahir és una injustícia, és una vergonya, 04 és una indignitat. Hi ha nou persones la presó que en cap altre país demolesacràtic claus delentre diareixes. Nou políestarien tics democràtics empresonats per les seves idees. El seu delicte: haver defen-

cop s’assembla més a una presó. I la justícia a un estament arbitrari, sense garanties. El delicte de rebel·lió de què s’acusa els membres del govern Puigdemont és de dubtosa aplicació, igual que ho és el de sedició per als líders de

só és impropi d’un estat de dret. La democràcia espanyola està sota mínims.

Què farà Europa? ¿No intervindrà si es pretenen coartar les opcions polítiques independentistes encara que siguin pacífiques?

L’EDITORIAL

E

Unitat més enllà i més ençà de les llistes

ANTHONY GARNER

l moment que viu Catalu- hi ha líders polítics i civils de l’inde- màxim de transversal, amb generosinya –i Espanya– és de pendentisme, tots ells pacífics i radi- tat i pragmatisme per totes bandes. profunda crisi democràti- calment democràtics, empresonats. Una llista que només tindrà sentit si es ca. L’estat espanyol, amb Són presos polítics. Davant d’aquesta fa amb convenciment, amb la conscila seva visceral resposta a situació excepcional, davant d’unes ència que cal evitar com sigui una vicl’independentisme, ha optat per sa- eleccions al Parlament convocades des tòria de l’unionisme que ha propiciat crificar les garanties mínimes que d’una Generalitat en mans de la Mon- actuar amb violència contra els vohauria de tenir tot estat de dret. Ha cloa (una operació avalada per PP, Cs tants, posar polítics a la presó, posar en usat la Constitució, la fiscalia i la poli- i PSOE), la resta de partits tenen l’obli- perill l’economia i enverinar la convicia com a armes d’atac, no vència ciutadana convertint com a garants de drets i lliuna legítima disputa demoEl bloc sobiranista té l’obligació de bertats. Per salvar la unitat cràtica en una fractura social. d’Espanya, tot s’hi val, inclòs Però la manca de temps per guanyar el 21-D per alliberar els violentar i deslegitimar l’arunir voluntats, les tensions presos polítics i la Generalitat quitectura democràtica sorinternes dins l’independengida el 1978, d’altra banda, ja tisme i el sobiranisme, i les diprou afeblida els últims anys amb la gació de coordinar esforços per plan- ficultats per pactar un full de ruta per descoberta d’una corrupció estructu- tejar les urnes com un plebiscit a favor a l’endemà del 21-D no ho posen fàcil. ral infiltrada al cor mateix del sistema. de la llibertat dels presos, a favor Cal intentar-ho. I en tot cas cal que, siCatalunya veu com l’Estat, incapaç d’avortar l’aplicació de l’article 155 de gui quina la sigui la solució que s’adopd’acceptar el repte polític i democràtic la Constitució i a favor de la sobirania ti, hi hagi un programa de mínims coque planteja el sobiranisme, ha segres- del Parlament català. Atès el moment mú i clar en defensa de la llibertat i la tat la seva institució d’autogovern i ha tan delicat, seria desitjable que aquest democràcia. I una gran mobilització. empresonat o forçat l’exili del mateix bloc democràtic i sobiranista Anthony Garner es po- Catalunya viu una situació d’emergèngovern de la Generalitat. Ara mateix, gués presentar unit, en una llista al cia democràtica.

ANTHONY GARNER

ritable natu

10violenta coN DIUMENGE, 5 DE

protegien u L’estrat provocar delLES carrer CA quan és m mai mante tar noves m que servei arrasar la data de ca dubtar que jarien veu rers de les mantenir, calma que cepte amb L’únic ins El porta visme.

Esp ment ba dehidesemb “No ha cap dea va abocar formació va el sentim espanyols del la necessit sí que va fer e futur dign “un llindar m Mentresta mocràtica” q guiCatalun amb la amb ti el que de 155 i els empr el 21-D, vo només si li

Jose

EST D

B

L’escrip en la ca tra l’assetjam bé apel·la als ïn actituds m a ocupar l’esp toquin –recla de dones que cul al transp l’escriptora, molts tipus d

Paco

Anthony Garner

El dava ahir per es dianes que l’equip davan Nou passat p amb 70.723 e ries. L’equip andalusos i m testable a la L va als seus riv

à el fred

PO

ST A

ntorn de

08.34 h

xov, va adreçar als interlocutors dria sense que gairebé ens n’adocent. Una caracterització impecasió, que recordàvem XAVIER com a duetROIG a la història es repeteix i el convenamericans l’any 1989, l’URSS Sorprès par aquest atac ble. La il·luminació contribuïa,quan la sèrie Doctor Caparrós, on feien ciment que sinéssim. el Mestre fos viu, “Usprofarem de el nebot pitjori infermera els vaig preguntar si la inmolts cops,s’esmicolava: a una semblança d’en Capri. hauria tornatd’eufòria, el seu silenci.

ENGINYER I ESCRIPTOR dels serveis: us privarem d’un enedependència tindria lloc al matí o mic”. Però tampoc serà així. El PP, a la tarda, ja que no volia que un esno ens enganyem, no és l’únic ene- l’objectivitat. Tirar pel dret no és deveniment tan transcendental mic. Tot el sistema espanyol de la unaARA bonaQUE solució, com ha quedatNINGÚ m’agafés al vàter. Evidentment, a NO S’OFENGUI Transició, partits inclosos, s’ha àmpliament demostrat.

Si el que es molts d’aquells comensals no els LESAUDIÈNCIES convertit en el nostre enemic. Les pretenia era proclamar la indepen- caic simpàtics des de llavors. Com disposicions judicials d’ahir ens ho dència des del Parlament, eren mi- deien els nostres pares, els vaig aiconfirmen. La passivitat de la po- llor unes eleccions convocades el 2 xafar la guitarra. Però m’hi reafirProgrames més vistos divendres blació espanyola, també. d’octubre. Amb una proposta clara, mo. S’ha venut que el dret a exercir PerESPECTADORS deixar ‘SHARE’ clara la posició per exemple, com la de declarar la la independència es guanyaria avid’aquest columnista, repetiré el independència el dia mateix de la at i en una batalla. I no serà així.

01 Telenotícies vespre que em sembla haver manifestat en constitució de la cambra.

Just acabem de finalitzar la primeTV3+3/24 21.00 el passat:616.000 només23,5% crec en la proclaAltre cop es va presentar l’opció ra. Per ara anem empatats perquè 02 Telenotícies migdia mació de la independència de Ca- d’eleccions. Dijous de la setmana aquesta batalla, diguem-ho així, no TV3+3/24 14.30 524.000 28,5% talunya si els catalans ho han de- passada. I no va ser analitzada amb l’ha guanyada ningú. Els partidaris 03 Cinema: Pau, la força d’un silenci cidit en un referèndum. Fins ara no detall i profunditat. Tal com des- del sobiranisme hem avançat posiTV3 22.08he volgut 403.000 15,7% bastons a les mai posar criu l’article del senyor Mas-Colell cions, segur. Però potser aquestes 04 Telenotícies comarques rodes al nostre Parlament, però no de dissabte passat, es va descartar posicions no estaven prou ben deproclamacions d’inde- amb l’estómac. Es tractava de no fensades pels altres...

TV3 13.55 crec en les 360.000 21,1% pendència si no són fruit d’un refe- ser titllat de “traïdor”. D’aquest tiQui no estigui disposat a assumir 05 Està passant Qualsevol pus d’actituds n’hem de prescindir la lluita com un procés llarg i del TV3 20.19rèndum.331.000 16,0% altra solució em sembla enganyosa. El Parla- en el futur. El Procés ha estat mas- qual només estem finalitzant el ment escocès tenia majoria inde- sa condicionat per elements que principi, va malament. Caldrà tenapendentista clara l’any 2014, quan han lligat les seves dèries a un full citat i capacitat de resistència. Les Canals més vistos divendres es va celebrar el referèndum. Tan- de ruta, per després condicionar, eleccions del 21 de desembre mateix, la independència va ser re- amb aquest full, la ruta mateixa. El s’aparten del full de ruta d’alguns, butjada pel 55,3%18,5% dels escocesos. senyor Josep Maria Espinàs ho va certament. Per a més deshonra, les El Parlament de Westminster era descriure bé en una frase que, si fa convoquen uns tardofranquistes 10,7% majoritàriament (podríem dir que no fa, diu: “Hi ha dues menes d’ai- que, a causa de la nostra manca de per sobre del 75%) partidari de ro- res perjudicials: els massa contami- perícia, han aprofitat l’ocasió per 10,2% mandre a la Unió Europea. En can- nats i els massa purs”. En aquest abillar-se de demòcrates davant del vi, el 51,9% Procés hi ha massa gent que s’ha món. Però el 21-D forma part del 8,6% dels britànics van optar per marxar. Crec que les lliçons es- atorgat la categoria de pur. El pro- camp de batalla. Sense pretendre6,0% i britànica són suficients i cocesa ho ens ho estan posant en safata de prou representatives per prendreplata. Aprofitem-ho. Els empreso4,0% les en consideració. nats mereixen la nostra resposta El 21-D forma part democràtica. Els ho diré de manera 3,1% El nostre cas, especial, necessita JUANJO SÁEZ del camp de batalla. una estratègia específica. Cert. Hem més crua. El 21-D no ens garantirà Juanjo Sáez intentat un referèndum i no ens han la independència –penso que ho he Sense pretendre-ho ens deixat celebrar-lo amb normalitat. raonat–. Però si el 21-D no guanya ho estan posant en safata No obstant, aquesta anomalia no l’independentisme, voldrà dir que de plata. Aprofitem-ho hauria de fer-nos perdre el nord. Ni no ens la mereixem.

DE FIT A FIT

11

SEBASTIÀ AL

ESCRIPT

✒ Si algú prova d’ensinis

tades, apallissant-lo cad passant dues coses: que mesell i acoti el cap només que es torni rabiós i ataq tratègia de l’estat espany dissenyada per a la ciutad sisteixi exactament en aix ta por que s’imposin la hu ció, o bé causar tanta ind produint algun brot de v justificar l’acció dels coss lutament no degradar-n dues opcions. Si els vaixel mateixos policies que va l’1-O són encara als ports caprici ni per descuit, i els deien “A por ellos, oé” i “Q segueixen tant o més vig mes. No ens hem de rebai la resposta que desitgen; intel·ligència. El pacifism la senya d’identitat del mo què és també el motiu de cita en els demòcrates d’a

✒ L’altra opció, rendir-s sidera. Tornem a dir-ho: ís va superar el llindar de l’1-O, i cada nou atac a la com aquest d’ara amb l’em representants electes, ha un compromís renovat de Recordem que el que de el mateix que han demana el Quebec i Escòcia, i que obtenir una contestació d da a un estat de dret. Això demanat aquí, i la respost tat espanyol (Corona, go al) és democràticament i

✒ Cada nou atac a Catalu

crement del suport electo bablement a Cs. Hi ha mo de veure els Jordis i els p presó: això és un fet i l’he no per indignar-nos enca element d’anàlisi del com i el seu govern. En qualse alguns havíem cregut) q aconseguit imposar-los u més suau del que en princ ha tornat a quedar desme tensió fins més enllà de qu ra que sigui al preu de torn com una anomalia indesi internacional. La UE s’ha la seva cançó sobre un af que només certifica la sev a terme el projecte per al q cebuda, un espai de pau i llibertats ciutadanes. Ta endavant i aconseguir po que ells volen a les preso que tenim, però és més po cecació. S’assemblen com al franquisme desesperat dictadura: un sistema co perdedor.

Jordi Duró

terna, qualsevol moviment sotmès a repressió s’ensorra. L’independentisme necessita abocar tots els esforços a l’alliberament dels presos polítics i a la recuperació de la democràcia i les llibertats civils.

E L G R A N C A R N A V A L

llarg i de desgast, l’independentisme ha de posar el creixement al centre de la seva estratègia DE FIT A FIT

agressions de l’Estat amb indiferència o, fins i tot, complicitat. Però ara més que mai, precisament per això, cal intensificar els esforços per mantenir espais de diàleg i normalitat de la vida ciutadana.

diplomàtics de plantar cara, i d

12

✒ Però no ha com ara podem aparentment e jugada que enc que no tenim (o donant sentit estratègia que la DUI. D’una b voca a eleccion d’aquí un mes i table i totalmen judicial que, com intensa pudor donar la veu a la més absolut d’un ampli fron

L’ASSETJAMENT ÉS INCULTUR Toni Vall

5 DE NOVEMBRE

2017

F

a uns anys, no gaires, un col·legi professional de Barcelona em va proposar participar en un cinefòrum a l’auditori de la seva seu. Es tractava de presentar la pel·lícula escollida i comentar-la amb el públic després de la projecció.

Abans de començar l’acte em vaig reunir amb dos o tres alts càrrecs del col·legi.

Recordo que vaig parlar poc i escoltar molt. Van treure el nas dos o tres acudits sexuals, unes al·lusions a la feminitat francament desafortunades, fora de lloc. Em va estranyar que, davant d’algú amb qui no tenien cap mena de confiança, deixessin anar aquests comentaris. No és que fossin altament ofensius, ells els devien considerar fins i tot divertits, però la qüestió no és aquesta. No serem tan hipòcrites per esquinçar-

nos les vestidures davant d’actituds que, en altres contextos més propers i familiars, nosaltres mateixos –siguem homes o dones– podem haver tingut. La qüestió, i cap aquí voldria transitar, és que l’important del sexisme, més enllà d’un, dos, tres o vint comentaris més o menys afortunats que senten una, dues, tres o vint persones, és l’actitud que hi ha al darrere, la manera de ser i de comportar-se.

Aquests dies ronda incessantment per l’agenda de l’opinió pública el cas del productor de cinema Harvey Weinstein, que al capdavant de la seva empresa Miramax ha aixecat alguns dels films americans més importants de les últimes dues dècades. Unes quantes actrius han anat denunciant progressivament l’assetjament sexual al qual Weinstein les va sotmetre. Assetjament físic o verbal, comentaris, insinuacions, acostaments indeguts, petons forçats i vexacions. A Weinstein li devem, per exemple, haver produït bona part de la filmografia de Quentin Tarantino. El 2007 plegats van bastir Death proof, l’energètica història d’un grup d’amigues que xerren, xerren, xerren i xerren sobre la vida, sobre sexe, sobre els homes i sobre tot el que els passa pels ovaris. Quan entra en esce-

Jordi Duró N O A T O T

Manel Fontdevila

✒ Potser els c anuncien, pots el votant no só tenen una bala ho tot. Contra la força de les n els nouvinguts, els minoritaris manifestacion a les seves, pod Passi el que pa eloqüents i exe fan civilitzats. I lliures, votem e volem ser. La fo i persuadint; la camí empreson

13

5 de novembre del 2017

L’ADMINISTRACIÓ ES PARALITZA El 155, que busca una gestió tècnica sense grans canvis, i el període electoral, en què l’acció del Govern es redueix, paralitzen l’administració. Montoro ja controlava les finances de la Generalitat des del setembre amb l’argument d’evitar el finançament del referèndum. L’Estat ha d’autoritzar tots els pagaments i s’han bloquejat totes les operacions que no estiguessin ja adjudicades. Només estan garantides les partides de nòmines, ajuntaments, educació, sanitat i serveis socials.

hi havia estan una explicació econòmica toxicòmans sortint dels equipaquepúblics justifiqués una deserciócom tan la noments de venipunció, En els pràcticament quatre Salatable.

Baluard, al mateix Raval, i estan anys queen s’ha trigat a aconseguir una consumint pisos ocupats per narbaixada racional de l’IVA,narcopiel consum cotraficants, els anomenats cultura hahan recuperat sos,de que tanta únicament alarma social proun 10% d’aquella espectacular caiguda. Amb l’IVA al 10% (tret del cinema, dissortadament) i sense tornar a modificar els preus, tot feia pensar que assistiríem a una recuperació més ràpida, però els esdeveniments que vivim en aquests moments a Catalunya l’han tornat a frenar i fins i tot a retreure. En el cas de l’IVA, el factor determinant d’aquelles modificacions en els hàbits de consum cultural era, sens dubte, el discurs d’afecció o desafecció que la política transmetia respecte de la cultura. En el cas del Procés el problema rau, just al contrari, en la manca de discurs envers la cultura. És obvi que les preocupacions que afecten els ciutadans en aquests moments són de naturalesa política i no és senzill pressuposar que hom pot dissociar les seves pulsions emotives anant a una manifestació a les vuit i al teatre mitja hora més tard, o viure amb tranquil·litat els dubtes que li genera el futur dels seus estalvis. El discurs polític, d’uns i altres, està farcit de negativi-

Que la cultura, el pensament i l’art diguin la seva en aquest procés duríssim és imprescindible

Aquest panorama recorda massa la ECONOMISTA devastació que van provocar les drogues als anys 80 i 90, i cal tallar-lo tats, potser perquè la manca d’un d’arrel.

Tot i que les dades de l’Ajunconsens suficient de tament mostren queen noqualsevol hi ha un augles posicions queel s’enfronten obliment del consum, fet que sigui caga, a falta d’una racional voluntat de diàleg, a demonitzar el contrari.

La cultura és una víctima immediata d’aquest procés. Per més que els seus agents es pronunciïn, encara que siguin herois d’una banda o l’altra, el pensament dels nostres escriptors, els guions dels nostres cineastes o les peces dramàtiques que veiem als teatres no han aconseguit determinar el guió dels esdeveniments. Estem davant una revolta amb poca banda sonora, amb limitada dimensió intel·lectual i amb escassa estructura cultural. Ja sortirà, penso, perquè de talent i capacitat n’hi ha, però el sector cultural abans haurà de lliurar-se d’una excessiva organicitat i d’unes visibles i poc edificants servituds amb uns i altres protagonistes del discurs polític.

Que la cultura, el pensament i l’art hi diguin la seva en aquest procés duríssim és imprescindible. Ha estat així en aquells moments de la història en què els canvis han significat una transformació valuosa de la societat, i no únicament una senzilla modificació dels privilegis del poder. Per això sorprèn la poquíssima referència dels polítics al manteniment dels hàbits culturals dels catalans.

No es tracta únicament de mantenir elsAnthony estàndardsGarner de consum, tot i que cal recordar que cada entrada que es perd al teatre, al cinema o als

DE FIT A FIT

hem amb Miller o Brecht, s’ha recordat d’estudiar i fer pedagogia entre que hemL’obligació llegit amb Bukowski, els veïns. de l’administraGrinsberg, Kerouac o Marcuse, quedel ció és donar una resposta als veïns van liderar Malraux Havel i eltoxicòque Raval, i vetllar per laosalut dels tenen dir-nos arabaula centenars de jomans,aque són la feble del gran ves creadors als quals massa sovint negoci del narcotràfic. deixem sense veu és irrecuperable si no tenen l’oportunitat de convertir-ho en un producte cultural.

D’aquesta revolta que vivim a CaANTHONY GARNER talunya en pot sortir qualsevol cosa, però n’hi ha una que ens hauria de conjurar a tots plegats, i és salvaguardar la cultura. Dissortadament, crear públics i encertar-la en els camins complexos que generen compromís social envers l’art i l’espectacle és molt difícil. Perdre’ls és molt senzill i ràpid i recuperar-los lentíssim.

Les empreses que es domicilien fiscalment fora de Catalunya tornaran o no, però les seves botigues i les oficines que presten serveis seguiran a casa nostra. La pèrdua d’activitat cultural pròpia, en canvi, és substituïda ràpidament per un producte global que espera a la porta per conquerir nous mercats. És un signe dels temps i una mostra evident de la brutal competitivitat que afecta el món de la cultura. Protegim-la entre tots dels desacords perquè és la darrera taula del diàleg.

Crear públics i camins de compromís envers l’art és molt difícil, perdre’ls és molt senzill, i recuperar-los lentíssim

mentSEBA i bene 14de despeses perquè Mon ció de crèd Vàndals d ✒ disponibili trema dreta qS supostats. manifestava o una ordra PP,lant, Cs i,els ohban so atacar natsaquest a bloqu a Jacint Verda Govern i to Folgueroles. i no pagarL fa uns dies tingui elvar vis fava contra ció o delsl’e llés, també al s empreses. tàtua D’aques d’Estellé monument ia len les tran fertreta pintades del as i amb el núme ment i la re tos propis i els funci ✒ zaNaturalm ases per la lite qualsevol lligat amb l’exla col·lapsa lans, una atro també es p excitació i un p ma finance I tampoc ve d’a particulars poetes, com od a la Genera veure la c xenamb nomb llesa, siguin d Montoro pe ellsencara els que va no s sónlaencara caixa. ell que les seves r dament sepult víctimes de la nya. Però si, a s’expressen i objectiu semp cil·litat i de la els és encara cordar queEST si D compten amb amb el suport diuen defensa cia i l’ordre co

✒ En aquest s

la se singular món que fa pi Constitució d rent un fiscal g incapaços de ll cita perquè hi sió i humiliac veuen això pe l’han aplicat e per als quals t sulta ben aclar ro 155 amb dib què d’aquesta perit i la idea cusa jurídica: fet sempre els ta en el respec cia i suprimir

✒ De manera lin amb la fran sentants polít es diverteixen cinisme i l’emb discursets. Ser flar el pit, en ad catalans el ma guer o d’Estell Eduardo Aute Jordi Duró

política de repressió i per s’està imposant amb un format de característiques molt catalanes.

Cada part catalana convindria acció política genera unaelectorals reacció senque els programes timental, cada acció política contunnogenera fossin maximalistes dent una reacció sentimental contundent. En tenim molts exemples, com la ràbia que generen els editorials madrilenys quan menystenen les manifestacions independentistes o l’horror que va generar la tempesta de porres de l’1 d’octubre. Val la pena destacar que el principi d’acció-reacció també regeix els no independentistes: és sabut que també tenim cor i sentiments. Quan es va anunciar el lema de la Diada del 2017, “La festa del sí”, alguns ho vam viure com un intent de fer-nos fora de la Diada de tots. Quan es va aprovar la llei de transitorietat al Parlament, molts ens vam sentir atropellats, i quan el Parlament va declarar la independència unilateralment, molts ens vam sentir menyspreats políticament.

Dia a dia podem observar com, a mesura que avança la nostra monumental crisi política, creixen les passions i se solidifiquen els sentiments.

Al nostre voltant, en molts casos l’animositat pren control sobre el que moltes persones pensen i diuen.

Així doncs, el 8 i el 29 d’octubre moltes persones, massa, cridaven “¡Puigdemont a prisión!” També hem llegit com es descriu el govern català com una “organización criminal” (24-O); com s’anomena Gran Timoner (Mao Zedong) el llavors president Puigdemont (17-O). Veiem com es diu “neofatxa” i “cínic corrupte” al president de la Comissió Europea

tant aquesta proporció és l’estadística sobre la qual als s’han centrarreels (21-O) i “porcs” tresdemàxims esforços de la campanya electoral del presentants de la UE (21-O). Per a un 21 de desembre, i de l’acció govern opinador, el conseller Vila ésde una “raitales campanyes futures.

Feu-vos, traïdora” (6-O); per a un altre, elsislíder del PSC és part de “la dirección de fuerzas coloniales”. Aquest sistema DE FIT A es FIT d’acció-reacció també veu i es veurà de forma caïnita entre l’independentisme. Així més i més, amb excés d’ús dels termes feixista, colpista, franquista, manipulador, mentider, abduït, adoctrinat, fals, desvariat, dement, fanàtic, covard, aprofitat, traïdor, botifler, borbònic i subvencionat. És una dinàmica terrible, perquè quan augmenten les sensacions de ràbia, injustícia i ofensa augmenten els decibels, els xocs i les enemistats.

A cada acció, una reacció, i a cada reacció, una acció més, i així sense parar. Una roda que gira i gira.

L’efecte d’això sobre la raó i el pensament és devastador, perquè no només es perd la capacitat d’empatitzar sinó que les emocions passen a dominar les idees. Els sentiments tenen una enorme influència en el pensament: “La raó és i només pot ser l’esclava de les passions” (David Hume).

En contra del que diu la intuïció, la racionalitat molt sovint serveix per jus-

Hem d’evitar els missatges que menystenen i degraden. Perquè, més Jordi Duró enllà d’estimular els propis, quin sentit tenen?

DE FIT A FIT

m’omple d’inquietud. lles que així no es millora el present ni es prepara el futur.

Al contrari: així es El juny del 1968 De Gaulle trenquen les societats, larven els va guanyar peresmajoria odis, es generen dinàmiques en què absoluta l’única prioritat és guanyar el contrincant. Si volem construir una societat millor haurem de reduir els enfrontaments, els crits i les passions.

Haurem de crear estats menys excitats. Si som capaços de fer-ho, el futur serà nostre; no és per res que el poeta va escriure: “Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant tothom el perd, [...] teva és la Terra i tot el que ella conté” (Rudyard Kipling).

O mantenim el cap fred o ens endinsarem en el desastre. És i serà responsabilitat de tots rebaixar les emocions i la tensió, exiliar l’odi, rebutjar els incitadors i avergonyir la justícia de les turbes. Aquesta responsabilitat cau necessàriament amb més pes a sobre dels que són persones públiques.

Hem d’evitar els missatges que acusen, menystenen i degraden. Perquè, més enllà d’estimular els propis, quin sentit tenen? Què es pot aconseguir? La resposta ens la donava Lluís Llach, en una època en què era més dolç. Primer preguntava tronant amb aquella veu magnífica: “Qui va vèncer? Pots dir-m’ho tu?”, i de seguida contestava amb melancolia: “Saps que ningú. Tots hem perdut, tots som vençuts”. O entre tots rebaixem la contundència dels missatges, refredem els ànims, ens esforcem a ser més empàtics, o en un futur lamentarem les conseqüències, i, com deia Lluís Llach, tots serem vençuts.

15

prendr

Pe L’inte ✒✒

Darrer vier Garc ja vold lunya Ràd d’ingèn nifestació que la teix Albio elssap seuscap fi i manifes Ara ja bàsics (b enmig més in ta la maj quals es seria du onisme d’ fractur delentran tot ala vetar “del’ac ve na agafar fins a l suspendr na i l’Uru ✒ Fe El Port de majori ductius nistad– nya: perju una na sols agred tivada lans, zasinó la ll espanyola 21-D e nó en Gür nomolt pateixc ment d ren qun Rajoy ✒els cat portància dardecidir a “la m mer bl redundàn unitsno p tàncies un refe eleccions sevol en u onisme, ✒ Fea pitjar ga el tot pe Europ dels seus i bonin Jun ries i amb manca). P suport de talà i espa males prà n’hi ha pr ons estigu liol: encar fins a prop cens glob ho. A les B cials que a nes reside sones mor crúpol ni tindran m

✒ No és

mil vegad nó que ta sigui. No per a una litza els s el PP i Cs n dependen que una a convertit d’atac que tre que no nitzin els ca. Ni tam clar. Les s però tamb prendre’s

Jordi Duró

16

30 de novembre del 2017

EL PRIMER MEMORIAL DE GREUGES Entitats socials, culturals i sindicats denuncien els efectes de l’article 155 i fan un memorial de greuges que s’estan produint arran de la intervenció de la Generalitat. Consideren que el govern espanyol s’ha agafat el 155 com un “xec en blanc” i denuncia la “indefensió” de l’administració pública. Destaquen la “incertesa” que provoca l’aturada de la finances, que ja ha comportat paralitzacions de projectes culturals amb què s’estava treballant i situacions de perill per a entitats que no saben si podran sostenir-se econòmicament sense les subvencions.

no excloïa que s’haguessin de retan xò protegides per la llei del patrimoduir costos perquè TV3 era molt cani de Catalunya. Per al ministre, no hi ra i no hi havia diners.

Va insistir ha cap marge per litigar contra la jus-en la Toca idea que no hiihavia que tícia. obeir-la, punt.diners, I toca fer TV3, i també la Generalitat, s’haviveure que la decisió no té res a veure en les sevespolític. despeses i que amben unpassat posicionament el seu dèficit era insostenible.

Havent gestionat personalment aquests pressupostos i seguint l’execució pressupostària, puc donar fe que el temps del desequilibri del pressupost de la Generalitat s’ha acabat completament. Hi va haver una època –justament la darrera etapa de gestió socialista a Economia– que les finances de la Generalitat van quedar completament desequilibrades. La duríssima crisi econòmica i financera del 2008 va confluir amb el desplegament de polítiques anticícliques –a Espanya i a Catalunya– sense disposar de sobirania monetària. El resultat va ser que la Generalitat no disposava d’un de cada tres euros que gastava. En aquest context els ajustos pressupostaris van ser inevitables. Encara ho van ser més quan l’esclat de la crisi del deute sobirà als estats de la perifèria de la zona euro (Grècia, Irlanda, Portugal, Itàlia) va acabar impossibilitant l’endeutament de la Generalitat. Aleshores es van haver de fer totes les retallades necessàries per aturar un dèficit que no es podia finançar.

En aquells moments –2011 i 2012– el govern de la Generalitat no va trobar cap comprensió del PSC. També TV3 va haver de fer ajustos dolorosos amb reduccions de despeses, tant pressupostàries com d’ingressos de mercat, molt dures.

El govern de l’Estat tampoc va aju-

Ara Méndez de Vigo trenca a Cultura CATEDRÀTIC DEtema LA UPF aquesta discreció en un molt simbòlic i sensible. Caldrà veure, però, si vol arribar fins al final o si tan sols es dar, ni quan elseva PSOE ni tracta d’un gestgovernava de cara a la galequan governava el PP. Uns i altres ria i, en tot cas, per decantar el litigi. van aprofitar l’avinentesa per culpabilitzar les comunitats autònomes, i la Generalitat en particular, del que era un problema d’abast molt més general. El govern de l’Estat va centrifugar el seu dèficit cap a les comunitats i va endurir la distribució dels objectius de dèficit que s’hi aplicaven per guanyar marge de despesa per al govern central tot forçant les comunitats a fer els ajustos més durs.

Ara ja fa anys que tot això s’ha acabat. El creixement econòmic, que ha aportat un increment de la recaptació fiscal des del 2014, ha permès recuperar els nivells d’ingressos de la Generalitat anteriors a la crisi. Tot i que el ministeri d’Hisenda ha mirat de quedar-se sempre una porció d’aquesta recuperació mitjançant el mecanisme de les bestretes, a la baixa, del model de finançament, i escandalitzar-se després davant les autoritats europees que les liquidacions fetes, dos anys més tard, fossin tan altes que els causaven desviacions de dèficit (un cinisme escandalós), el cert és que des de

Per a alguns polítics, i per a alguns partits, Anthony Garner el que menys importa és el benestar dels ciutadans de Catalunya DE FIT A FIT

quan, dealtres mica demandes en mica, esde van recumoltes devolució perar els programes de despesa. que podrien generar problemes a les La institucions intervenció museístiques del ministeri grans de la d’Hisenda del setembre capital de l’Estat. Seria passat, obrir laque caixa ha representat el control de a dels trons. Caldrà seguirabsolut ben atents les finances de la Generalitat i una aquest nou gir del litigi de Sixena. radical retenció de crèdits (retallada de despesa), no es va fer per mala gestió econòmica –que, ben al contrari, era excel·lent– sinó per afany de control amb l’excusa d’imANTHONY GARNER pedir despeses per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Aquest any 2017 la Generalitat acabarà en equilibri pressupostari o lleuger superàvit; esclar, impedint despeses legalment previstes, i aportant així més de mil milions d’euros al ministre Montoro, que complirà amb la Comissió Europea sense haver hagut de fer ell els ajustos que li tocaven, i forçant els catalans a fer-los en lloc d’ell. Tot és d’un cinisme extrem.

Que ara vingui el Sr. Iceta i comenci a justificar unes noves retallades amb l’excusa que no hi ha diners és d’una falsedat clamorosa.

Deixa ben clar que per a alguns polítics, i per a alguns partits, el que menys importa és el benestar dels ciutadans de Catalunya. Desconfiem tots de l’amenaça de retallades amb l’excusa que no hi ha diners perquè els independentistes els han gestionat malament. La gestió econòmica del govern de Junts pel Sí ha estat molt escrupolosa –com ho va ser la del govern anterior–. La que és catastròfica i contrària als interessos de Catalunya és la gestió del govern de l’Estat. Esperem i desitgem que el Sr. Iceta no caigui en aquest parany.

17

SEBA

Susa és ✒ Pillatge

persones ins Els oafec com a més conseqü res militar. És ex va esperança elCAR-T, PP aprofita que va gran victòr blancs.

L’equ cle contra ga 155 pediàtrica catalanes. n’ an de Déu,I va ció de les obre començat a a fet ministre po a l’Estat gràci Vigo, i la recl iniciativa am l’àmbit dé, quede va la moc l’IVA de les su teriors exerci creatiu minist a grans defrau ser inconstitu emetre una se delicte ja havi

✒ Aplicar un qualsevol cos tes Mariano R que un fet com de la Segona quin episodi d L’encar que es referia Barça, que a Espanya durant els ma conflicte, el d sell i Bartom govern estave per marxar a seva victòria m febrer. Desp consistir bàsic tructuració d sió ferotge co seva figura ja contra la cultu organigrama Ja que és el m dedicació ple aquesta refer 1945), l’analog ser anys de per sa sense cap g motius estrict això els sona. descomptat.

Raü

✒ La reclama al Festival Tem tre Lliure, al M com la de l’IV talunya Ràdio la via fiscal de varen sentir q ment inicial d teixit cultural mitjans públi un dels trofeu me espanyol, la llengua cat aquest idioma ció (que consa front del deur que necessita donar-se per cisió minister més que una e no y mando ca ra que sigui al les obres en q visquem més c setmanes que molt llargues. data fiable sob Jordi Duró

18

1 de desembre del 2017

RAJOY DESMANTELLA LES DELEGACIONS A L’EXTERIOR El govern espanyol compleix l’amenaça de suprimir la política exterior del Govern i completa el desmantellament de les delegacions de la Generalitat a l’exterior amb l’acomiadament de 33 treballadors. La delegació de Brussel·les és l’única oficina catalana que es manté oberta.

Alhora, neix una nova plataforma de servidors públics per fer un inventari dels efectes del 155. L’informe de ServidorsCat identifica i enumera les persones i organismes afectats i la vulneració de drets fonamentals.

com la definició de quins han Les desenes de milers de països catalans de ser considerats paradisos fiscals. que han fet l’esforç de passar-se més Això és elaque es va anunciar ahir de 20 hores la carretera o s’han pa-en la reunió de l’Ecofin, amb un resulgat un bitllet d’avió per fer sentir la setat iclarament va veu traslladardecebedor. el seu escalf al preComencem, però, clarificant tersident Puigdemont i els consellers mes. El concepte paradís fiscal és àmpliament utilitzat però genera moltes controvèrsies. Jurídicament, un paradís fiscal ho és en primer lloc per la seva opacitat, és a dir, es tracta d’un país amb el qual o no hi ha intercanvi d’informació o es mantenen en secret els propietaris i els administradors de comptes i societats. Una segona raó per considerar un país com a paradís fiscal és el fet que tingui una tributació baixa o nul·la. Tot i això, no hi ha unanimitat respecte a la seva definició jurídica. Cada estat determina la llista de països considerats paradisos fiscals i el règim fiscal que aplicarà a les persones o societats que hi tinguin inversions, però ho fa segons els seus criteris, que moltes vegades responen més a raons diplomàtiques o polítiques que a una veritable voluntat d’acabar amb les pràctiques de frau i d’elusió fiscal.

La Comissió Europea es va proposar la creació d’una llista negra i per això va instar una sèrie de països a fer un seguit de reformes en matèria tributària i de transparència si volien sortir d’aquesta llista.

En la llista definitiva publicada ahir hi trobem tan sols 17 països, entre els quals no hi ha països de baixa tributació o que practiquen l’anomenat dúmping fiscal, com ara Irlanda o Luxemburg. Ni tampoc altres països que davant dels ulls de tothom participen d’aquestes pràctiques,

Perquè quina Europa es pot consDIRECTOR DEha CRISTIANISME JUSTÍCIA, truir quan hi estats que IempresoDE LA PLATAFORMA nenCOORDINADOR dirigents democràticament elePER UNA FISCALITAT JUSTA gits sota acusacions falses com la de l’ús de la violència? Quina Europa es com ara Suïssa, Gibraltar odos la pot permetre el Malta, luxe d’expulsar famosa illa britànica de Man. Oxfam Intermón ha considerat que haurien de ser 35 els països inclosos; el sindicat de tècnics d’hisenda Gestha en comptabilitza 130. Necessitàvem valentia de la Unió, amb una llista exigent i clara, que comportés l’aplicació de mesures sobretot per a aquells països que formen part de la mateixa UE. Però no ens fem il·lusions. Ja hem vist moltes vegades que Europa sembla determinada a jugar alhora el paper de víctima i botxí de tots els seus mals.

L’interès general per acabar amb els paradisos fiscals és evident, i qui se’n beneficia, també. L’economista de la Universitat de Berkeley Gabriel Zucman calcula que al món circulen 6,3 bilions de dòlars fora del control de les hisendes públiques, que equivalen al 10% del PIB mundial. En un estudi publicat recentment, Zucman estima –utilitzant les dades de les últimes filtracions de Suïssa o Panamà– que països com ara Suècia, Noruega i Dinamarca tenen un percentatge mitjà d’evasió fiscal situat en el 3%

La definició de paradís fiscal anunciada ahir en la Garner reunióAnthony de l’Ecofin en deixa fora Irlanda, Luxemburg, Gibraltar o l’illa de Man DE FIT A FIT

dana envers laeuropees classe política, cancelleries estaranque penapareix de nou com a titella d’unper dents de Catalunya la nit del 21-D, gran que respon alsque interesmoltteatre que Rajoy els digui ja ho té sos de pocs. tot sota control. El que es va veure Per continuarno remant endonar la di-cap ahir a Brussel·les permet recció d’una fiscalitat justa ens crèdit a l’optimisme de Rajoy. cal que ciutadania i societat civil no deixem de reclamar totes aquelles propostes que vagin en la línia de minimitzar l’impacte que els paradisos fiscals tenen en laANTHONY nostra ecoGARNER nomia. Des de reivindicar mesures cada cop més exigents de responsabilitat fiscal a les empreses en els criteris de compra pública, fins a demanar l’ordenació de nous delictes vinculats als serveis d’assessorament que faciliten la defraudació tributària, passant per defensar la imposició de taxes o aranzels equivalents a la pèrdua econòmica que genera l’intercanvi econòmic amb països considerats paradisos fiscals o el tan reclamat –i en aquests moments bloquejat a nivell europeu– impost a les transaccions financeres (ITF), capaç de dissuadir l’enorme flux especulatiu que es negocia des d’aquests països.

El repte és majúscul. Europa, per falta de valentia, ha tornat a deixar passar un tren que no havia de perdre. La més que evident ruptura del contracte social té en els paradisos fiscals una de les armes més potents per seguir reproduint l’egoisme i l’acumulació sense mesura de qui viu al costat privilegiat de la nostra societat. Europa, que hauria de ser el paradís de la solidaritat, ha acabat essent l’amagatall dels pitjors paradisos, els que no apareixen a la llista, els paradisos perduts.

tucional.

SEBA 19 dans conf

desmobili ció judicia però ahir país dem ✒ El amb l’extr (més proper tat de lluit ment) ara riaque d’aque és Turquia.

E tibles. 45. raules de la pe anar a Bru in desuport fa tot jus al p celona, va deci neralitat d’imaginar La seva Ju ve del Canadà, fe va clamar tics independ presos i afegir, a conti Van demo significaria la tes i que e bec i el col·lap fer-se sen por i que la iE ✒ Turquia citat nego haver estat do les cohes controvèrsia e desconcer possibilitat qu repressió p tres motius pe ració del dibilitat demo prés de la ha arribat a en centració ropeu, però E celona, ah resultats cone mostrar catalanes, els d d’un mov el seu doble pa de pas. anys va rescat (i, per tant, ca ció i ineficiènc ració de tots n mil milions d’e ració. I de l’alt si catalana, el evitar, per la m la UE, que en e EST a Catalunya.D E panya consist mateixa, i amb ta la cort d’eu deren que ja fa

✒ Ja que parl

rena se li ha acu de detenció co els consellers e pugui semblar sinó d’un perfe perpent en la q en la fullaraca lesa plurisubj treure-li argu mont i, sobret ga hagi d’acaba sa són una just la separació de de mantenir l Sànchez i Cuix tenta, són un i bilitat de qual trat Llarena ja l’Audiència N que és pitjor, p

✒ Rajoy avui

ri de la matei partit de pres molt més enllà Ell va prometr i no seran una ran exactamen que siguin, les

Jordi Duró

nt perdrà força uvolades més entral.

Diumenge, 10

DEMÀ 08 h

15 h

11º

17º

4º

17º

4º

16º

12º

18º

14º

19º

11º

17º

-1º

11º

dijous

res

U

visió amb un plantejament insòlit: el mateix programa s’emet a una tele pública (TV3) i a una plataforma de pagament (Movistar+). És This is art, presentat per l’entusiasta Ramon Gener, el mateix que ens va explicar òpera amb texans i que ara ens parla d’art amb sabates de colors. El programa (per a mi, més reeixit el segon episodi que el primer) evidencia una cura extrema per tots els aspectes televisius: des del contingut i l’estructura de guió, repassant qüestions artístiques de manera transversal, fins a aspectes més tècnics com la realització, la postproducció, la il·luminació, l’attrezzo i el so. “L’obra d’art ets tu!”, ens diu Gener a la careta del programa. Però, en realitat, la peça artística és el resultat televisiu en si mateix.

La divulgació cultural a la tele no és fàcil. Com més accessible es fa a l’audiència i més voluntat hi ha per fer-la entretinguda i apassionant, més risc hi ha de simplificar-la. És extremadament complex trobar l’equilibri i, segurament, depèn molt d’on col·loqui el llistó de l’exigència cada espectador. This is art manté un balanç força ajus-

nt i dispararà a itoral.

ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ

ST A

ELRÀNQUING

tele, i la divulgació popular.

Més enllà de quan es dirigeix diEl presentador, Ramon Ge- rectament a l’espectador (que ho DE FIT AfaFIT ner, intenta transmetre l’enardien l’idioma del país on s’emet), ment i la fogositat que tant en- Gener interactua amb la gent en ganxa, tot i que potser en algun català, castellà, anglès, italià, moment satura. No pots comu- francès... depenent del lloc del nicar passió sempre, durant tan- món on es troba, cosa que culturalment enriqueix el programa. Reforça el missatge global que té l’art. Ara bé, no deixa de ser significatiu que quan interactua en català amb la gent, l’idioma desapareix o es torna a gravar l’escena en castellà per a la versió per a Espanya. Per exemple, a TV3 el presentador interactua amb un grup de nens en català, i es torna a gravar en castellà per a la versió de Movistar+.

O en un muntatge on un seguit de responsables de recursos humans revisen el currículum de Da Vinci, en la Divulgació amb estil versió de Movistar+ s’elimina el El nou programa de Ramon noi que parla en català. El cataGener és una excel·lent dosi là a Espanya, ni poc ni subtitulat. de cultura a la televisió Sort que el programa és cultural.

This is art és meravellós. ta estona i en tot. Segurament el Tant, que fins i tot compleix la problema és d’omnipresència, característica de les obres mesvisual o auditiva. No calla ni a la tres: més enllà de la bellesa, recareta del programa, que pel que vela més coses del context social fa a imatge és deliciosa, però que en què s’ha concebut. Aquesta se suma a la dèria televisiva de Duró joia televisiva denota, fins i tot, Jordi moda dels monòlegs verborreics la manca de maduresa lingüístid’arrencada. ca a Espanya.

PO

SO

RT I

DA

orça moviment t actiu.

Art en texans

hàbits escassament internacionals ós. Una regió d’Espanya que reclal’aberració del 6 i del 8 de d’aquell que no necessita més. Per ma ser diferenciada tot i que, en gedesgràcia, no ens va caler allò que es desembre: som una societat neral, es comporta com ho fan la na excel·lent cul- països tat entre el missatge, un pèl més laboriosa This is art té una singularitat escassament van veure abocatsdosi a ferdealtres majoria d’espanyols. tura ha arribat a la tele- primmirat que l’habitual de la molt atractiva: la universalitat.

00.09 h 12.53 h

Aplicacions gratuïtes més descarregades a iTunes 01 Dunk Shot 02 YouTube 03 Amazon Móvil 04 Instagram 05 AliExpress Shopping 06 Fight List 07 WhatsApp 08 Netflix 09 Parchís STAR 10 Google

JUANJO SÁEZ Juanjo Sáez

✒

cerra só 20 grants p (és una una noia table, ta qui és vi cinc ene tídic, ai l ció. I que fensa de a prova tidiana fets, con tractat a omple e lacionad lla matin pèssim g

✒ Seria

que el p procede les. Però del 2016 guntes s cions co sió, són són sign estat fet vendre a bositat m com els manada Però ma víctima.

21

21 de desembre del 2017

MAJORIA ABSOLUTA INDEPENDENTISTA El bloc independentista aconsegueix una nova majoria absoluta (JxCat, ERC i la CUP sumen un total de 70 diputats) en les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy a través de l’article 155. El bloc del ‘no’, liderat per Ciutadans, no pot plantejar cap majoria alternativa, ni tan sols sumanthi Catalunya en Comú. Els comicis estan marcats per la polèmica al voltant de l’ús del color groc en solidaritat amb presos i exiliats.

partits pobaixcom quesielno deexistíssim. la resta deEls l’Estat.

Callítics no ens dirigeixen cap missatdria actuar amb determinació perquè ge, ningú intenta convèncer-nos, aquest doble atac a l’escola catalana, ningú ens interpel·la. que se sustenta en falsedats,En nodefinitiqualli. va, no som tractats com a ciutadans. Som “immigrants”.

Per què a les persones immigrades que vivim a Catalunya no se’ns permet votar? Per què malgrat que tenim totes les obligacions i els deures igual que els ciutadans, és a dir, paguem els impostos, cotitzem a la Seguretat Social, etcètera, no tenim els mateixos drets? Quina és la lògica que hi ha darrere d’obligar-nos a viure al marge, o més ben dit, en la marginalitat?

L’“ésser immigrant” és al límit de la retòrica universalista dels drets humans i és víctima de l’aplicació particular dels estats. Una categoria jurídica que despulla la persona immigrada dels drets bàsics de l’ésser humà. Però més enllà d’aquesta tensió entre els drets universals i la sobirania dels estats –el seu dret d’incloure i excloure es visualitza clarament en les fronteres externes–, l’“immigrant” una vegada és dins del territori europeu s’enfronta novament a la frontera, aquesta vegada interna.

L’“ésser immigrant” a Catalunya no és només una categoria jurídico-administrativa, sinó que, en primer lloc, és un estatus social que ve marcat per les dimensions socioculturals i econòmiques, però, sobretot, polítiques, que limiten el terreny on està ubicat el que s’anomena “immigrant”. Com diu Arendt: “Vivim de fet en un

EN DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA segons dades del 2015, les últimes disponibles). Ho diu, a més, fent constar món en el qual els éssers humans que malgrat aquesta rellevant mancom a tals han deixat d’existir ducança pressupostària, que atribueix al rant una bona estona, ja que la societat ha descobert en la discriminació la gran arma social amb què un pot matar homes sense vessament de sang, ja que els passaports o els certificats de naixement, i de vegades fins i tot els rebuts de l’impost sobre la renda, ja no són papers oficials sinó qüestions de distinció social”.

“Nosaltres, els immigrants”, a Catalunya –com també a Espanya– vivim l’estat d’excepció i la suspensió dels drets d’una manera permanent i estem regits per normes que només ens afecten a nosaltres, és a dir, normes jurídiques que només se’ns apliquen a nosaltres i no a les persones ciutadanes d’aquest país. Hi ha una diferència jurídica i administrativa que és una línia divisòria en matèria de drets que ens separa dels nacionals. Aquest estat d’excepció i la suspensió de drets que vivim són estructurals i normalitzats, són lleis aprovades “democràticament” per dretes i esquerres al Parlament i al Congrés de

Per què a les persones immigrades no se’ns Anthony Garner permet votar?

Quina és la lògica d’obligar-nos a viure en la marginalitat?

DE FIT A FIT

L’estat espanyol en pràctique no responen a laposa realitat, sinó que ca aquestes normes i lleis dila distorsionen, enverinantque irresponrectament o indirectament causen sablement la convivència en el si de la exclusió, segregació i violència. comunitat educativa.

Tot i ser normes de regulació que tenen forma i estructura legal i una suposada legitimitat política, aquestes pràctiques resulten particularment invasives ANTHONY i eloqüents GARNER per si mateixes. En nom de regular i ordenar el fet migratori es desenvolupen normatives que, en lloc de ser equiparatòries i igualitàries, són creadores de desigualtats. En definitiva, a “nosaltres, els immigrants”, ens són negats, legalment, drets que tenen els “autòctons”.

A “nosaltres, els immigrants”, no se’ns ha admès com a part del tot de ple dret, no pertanyem a la comunitat. Estem condemnats a la mort política pel tribunal de l’estat d’excepció, se’ns prohibeix la participació política, és a dir, no se’ns reconeix un fonament tan primordial com és la llibertat.

Aquesta mort política dictada pels professionals de la política ens situa en la desigualtat absoluta: estigmatització, persecució policial, rebuig, expulsió i sospita permanent. La mort política és una violència que s’exerceix sobre “nosaltres” i ens aboca als límits de la vida indigna.

“Nosaltres, els immigrants”, no volem ser uns convidats, no volem jugar el rol de víctimes ni volem paternalismes. Volem ser subjectes polítics, volem formar part de la societat on vivim, volem decidir.

Volem votar!

22

Mar dada ✒ Una

com avui és la L’actor gament dels celebra 15.000 policie na d’Els últim gona, amb la la saga de Sta agredir la ciut nada. Despré d’euros, que n nyat d’aquest bé, encara qu nim a la 7a pe l’1-O o algun la Força –hida fan tant riu tenia nide diàleg d’Espanya.

To gonisme i tor distingides sa làser delsem j lles setmanes i pudor de por da per ells ma amb uns esmo contribuir a l’ agents varen feina durant e

✒ L’episodi que sobrevola presència pol dora és un del cent de Catalu segurament la La pres litzar més, pe Marató durant molts després que l lar i la ineptitu Ramon Pellic gament ho van solitari. La dif ricatura, gràc s’ha immergi sonatges de di lalties infecci ta broma que des del setem res de normal altre paper en diu setge, i el protagonitza rant els estats aquest cas, es tar-los oficial

H. Gar

✒ Una altra c

si no com a no Cs i el PP men na. En aquest dar que Cs, la f omfadora del eleccions, va nent un tuit a mant un llaç nunciar l’ado públic català. imatge corres sa, i que els al amb motiu d’u infantil. Insis amb Cs des de públic, comen guint per qua aquesta forma en fakes, alter n’havíem dit t seva raó d’exi nió pública i l ens podem pe

✒ Ni això ni

presó i més d per les seves o que no som no aquestes elecc convoca. Per a

Jordi Duró

DESEMBRE DEL 2017 tent, sobretot tenint en compte dilluns dimartsde dimecres gueix depenent del lideratge la que va eldijous 21-D. Queda una setel resultat de JxCat i l’enigma de Junqueras. Marta Rovira no pot mana de la campanya mésquè volàtil passarà amb Puigdemont ocupar tot el seu espai, i l’impuls de totes. Tot pot canviar. després del 21-D. A més, tant TV3 com La Sexta van optar per connectar amb la seu de l’ANC, que no s’hi va posar

Toni Cruanyes va explicar: “És aquí es vol potenciar la imatge d’unitat dels independentistes si és que al final de la nit es fa un balanç positiu des del seu punt de vista”. A més, l’ANC duia a terme un recompte paral·lel i això tam-

L’OBSERVADORA

El consell Al punt de l’alba aquests dies Mercuri, Júpiter i Mart onserva- es poden veure alineats al cel. Busqueu-los a l’est.

fracàs de l’independentisme, i això creava expectativa. Però 23 veurem, en un futur, qui més sense participació directa a les urnes exigeix el dret a la seva quota mediàtica festivalera en properes nits electoral.

les

DIARI D’UNA CAMPANYA NO NORMAL

Resistents

ST

PO

DA

RT I

SO

’

A

A

SC

FO

T

NI

A

ST

PO

RT I

SO

AL

BA

DA

han sigut ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ Que no us sorprengui ers i que LESAUDIÈNCIES norma- La boira s’instal·larà alguns dies a Ponent. ProbableESTHER VERA ta. Arri- ment entre dimarts i dimecres el vent la farà aixecar.

DIRECTORA nacionaProgrames més vistos dijous rs desaESPECTADORS ‘SHARE’ lista que 01 E17: Els resultats 11.32 h 22.21 h grés, on 07.43 h 08.14 h 17.26 h 17.57 h TV3 + 3/24 20.31 1.283.000 40,7% a catala02 E17: Les reaccions TV3 + 3/24 22.44 1.143.000 41,4% V3, i miEuropa MÀX. MÍN. 03 E17: El compte enrere os cante- Madrid 12º 4º TV3 + 3/24 19.00 576.000 28,7% què cada Londres 11º 9º 04 Telenotícies migdia residen- París 10º 7º TV3 + 3/24 14.30 500.000 26,0% 10º 3º xò va oracle ser Berlín de l’opinió pública ha Els partits independentistes mantenen Puigdemont president. Carl 05 Telenotícies comarques 14º 5º E, en què Roma TV3 + 3/24 13.55 364.000 23,5% 11º 7º i cal escoltar-lo amb atenla majoria absoluta i el sistema parlamont ha capitalitzat el seu miss catalàparlat en Brussel·les Estocolm 9º -2º ció Amsterdam a Catalunya, Espanya i Euromentari nomena president sumant suports. i efectiu del retorn de les institucion cía Albi10º 8º . El pro7º 1º Canals més vistos dijous pa. Praga Escoltar-lo amb més atenció Per tant, el president sortiria de la llista de en contraposició al bloc del 155. La l 16º 8º u públic Lisboa queAtenes el 27-S del 2015 i treure’n les Junts per Catalunya, i Carles Puigdemont visada pel president sobre les cend 9º 6º ia li pas23,9% sdemana necessàries amb la màxima lucideestà determinat a tornar a Palau. La majoria vergència ha aconseguit uns resul 10,3% Qualitat de l’aire aentistes. possibles. Havent après les lliçons independentista és viable, però això no sigrats fa tan sols unes setmanes. La

3.

4.

7,4% e, sent conscient de les forces de canifica que sigui fàcil.

Si el 2015 els partits in5,4% b laésdeterminació que dona revalidependentistes sumaven 72 diputats ara rdia la 5,2% dos per damunt de la maa. Elen canria circumstàncies tan anòmales. n’han obtingut 70, mb el pin empresonats i mig Govern 5,2% últims anys i mesos tamandidats joria absoluta. Els at a la soMANEL ls esdeveniments dels últims anys i poc no han passat en va i les relacions s’han 2,8% FONTDEVILA cemaker esfavor i les angoixes dels últims mesos, tensat entre JxCat, ERC i la CUP. Les forces seu Manel Fontdevila xperiènhan transmès uns quants missatges independentistes hauran de demostrar que ctica per molt clara, que exigeixen una lectusón capaces de governar conjuntament, un dversos, at emprel’Estat. cop revisats objectius, calendaris i estratè-

1x1

n ell l’opa l’autorticipació exr una esnària.

La pardel cataona a les elecnça amb e la seva egitimitat inperò Icemalgrat les Eulàlia Reguant n els daren què s’ha fet enquesDESAFIADORA evat a. Sielelto2015 la i s’ha óes va ser del La cupaire va preguntar a ERC si estaven disposats a el catasadat ser del 82%, tornar a la via unilateral i sociesibilitats la qual qual- va afirmar que el diàleg “no porta enlloc” s als bar-hauria cràcia s bandeorgullosa.

La edeix juat dea rela jornanfia e revenet destacable nqueras, a tenim a la pendenls fets de l’1 conviure

A Catalunya així amb jories silencia vegada primides, ni Pablo Echenique a dintre BURLETA enades demont engaEl dirigent de Podem ntra Iceíders messiàva enriure’s d’Esquerra etc.

Totuna societat preguntant, amb vots pot e Is’expressa sornegueria, si el candidat ça. pottem unai en lli- és Junqueras o Rovira ament Rsocietat per sa- que ha revalidat la majoria ntista.

ans és el primer partit del Parlan vots i en escons. Inés Arrimadas zat el vot útil de l’unionisme. La fins ’oposició ha aconseguit incremenup en 12 escons (de 25 a 37) i ha decampanya que és una política deter-

Puigdemont dins del camp indep obre moltes incògnites sobre com p vestit, donada la seva situació judi nya. En el mateix sentit, els seus hauran de decidir tornar a Catalun JUANJO SÁEZ ciar al seu escó al Parlament.

Juanjo Sáez

La voluntat del restablimen 5.titucions legítimes s’ha imp ANTHONY GARNER

M.D. de Cospedal IRRESPECTUOSA

La ministra de Defensa va titllar de “boig” Puigdemont per dir que els catalans podrien votar si volen seguir a la UE

Jordi Turull CONSOLIDAT

El conseller està agafant força a la campanya de JxCat després de sortir de la presó, i representarà el Garner Anthony partit al debat de TV3

gies que a hores d’ara no coincideixen. ¿Seran capaces d’ampliar la base de suport a un programa polític conjunt que apliqui un mínim comú denominador d’urgència? Cal garantir immediatament el retorn de les institucions, aconseguir l’alliberament dels presos i un bon govern. Els resultats electorals mostren un mandat per recuperar la Generalitat i governar, però no per imple-

ment al rela ¿Reconeixera tats electoral sors de la inte la Generalitat ves finances?

bloc 6.Dos L’indepe

no és un suflé. ment de fons disposat a dei cer. Els dos blo dat establerts sòlida i les for sa han sortit de la polarit campanya.

algú 7.Siclaramen

ons és Marian seu candidat obtingut els sultats de la d a Catalunya. Rajoy s’ha implica ment en la campanya i també ho h ya Sáenz de Santamaría, la respon política a Catalunya. La derrota é ble i hauria de tenir repercussió tègia que ha defensat fins ara. E han decidit que l’interlocutor de un fugit de la justícia i uns quants polítics. Els resultats electorals n

24

9 de març del 2018

EL JUTGE IMPEDEIX LA INVESTIDURA DE SÀNCHEZ La renúncia provisional de Carles Puigdemont situa Jordi Sànchez com a candidat a la presidència. Després de la creació del Consell de la República i de reconèixer Puigdemont com a candidat “legítim” del Parlament, amb majoria per ser reelegit, Torrent engega una ronda de contactes que és frustrada per la negativa del jutge Pablo Llarena a autoritzar Sànchez a sortir de la presó.

25

11.3.2018

FERRERES

A LA CONTRA

Miquel Ferreres

DEMÀ

TONI SOLER

FORA DE TEST

14.3.2018

A LA CONTRA

ESCÀNDOL. Només es parla d’això.

En Lluís Salvadó, en una conversa privada, diu que trobar dones per a càrrecs públics és molt complicat i que, a males, millor triar la que tingui les mamelles més grosses. Diu algunes bajanades més de to masclista. L’estupor, especialment entre les dones d’ERC, ha estat notori i immediat. Els partits de l’oposició li demanen que dimiteixi.

Marta Rovira l’ha criticat i ha defensat el feminisme del seu partit. No em sorprendria que, quan aquestes línies vegin la llum, Salvadó ja hagi plegat.

Quan ho faci, el feminisme haurà obtingut una victòria moral, perquè haurà aconseguit que cert llenguatge que fa uns anys era acceptat amb condescendència, avui dia ens escandalitzi.

A tots.

Però em sento en l’obligació de dir que, si les clavegueres de l’Estat divulguessin converses que jo he mantingut en privat, trobarien material de sobres per a la meva lapidació pública. He fet bromes i comentaris del tot inapropiats o de mal gust, sobre dones, homes, malalties, tendències sexuals, races i religions, ideologies, accidents, morts i catàstrofes naturals. M’agrada fer-ho justament quan estic en privat, amb amics i amigues amb qui comparteixo certs codis, perquè no m’agrada ofendre gratuïtament en públic. Em poso a mi mateix com a exemple, però crec que això val per a molts dels que em llegeixen ara, per a molts dels que critiquen Salvadó. Les converses privades,

FERRERES

No em dona la gana

duals estava per damunt de l’ètica del puritanisme ideològic, això també ens hauria escandalitzat.

Miquel Lluís Salvadó, secretari general adjuntFerreres d’ERC, en una imatge d’arxiu. MANOLO GARCIA de vegades, serveixen per dir coses que no es pensen, almenys que no es pensen seriosament. Es diuen coses per fer riure o per escandalitzar o, senzillament, perquè a qui les diu li resulta còmic i estimulant passar-se de la ratlla, quan la seva dimensió pública l’obliga a la contenció i a la correcció política.

APUNTS AL NATURAL

1. REGATEJAR. Diu Roberto Saviano que “a Itàlia va guanyar el malestar i no l’esperança”. I té raó: és el que està passant a tot Europa, malestar sense expectativa. La ciutadania sent que els que governen no tenen res a oferir, acomodats en el “no hi ha alternativa”.

I això és molt perillós. En algun moment es podia pensar que Catalunya era una excepció, perquè el malestar

Carme Colomina

El dia que decidim que tot el que diem en privat ha de poder ser enregistrat i reproduït en públic, em sembla que lleparem molts. I a més haurem acabat amb un dret fonamental, que és el dret a la intimitat, que empara tothom, fins i tot els polítics. Fa només uns anys, quan l’ètica dels drets indivi-

El carrer canvia

DRETS. Que les clavegueres de l’Estat, que ja han imputat Salvadó pel referèndum, enregistrin i filtrin una conversa privada és un atac als drets individuals.

Especialment quan la conversa no té res a veure amb els presumptes delictes que s’imputen a Salvadó. Que la filtració es produeixi just després del 8 de març, és una maniobra de manipulació tan vulgar que hauria d’ofendre qualsevol feminista. Que el programa Espejo público divulgui disciplinadament aquest contingut, sense preguntar-se per què existeix i per què li arriba, és la constatació que l’ètica periodística és una broma. Però el pitjor de tot és que, mentre estem tan ocupats en la conversa mamelluda d’en Salvadó, ningú no es preocupa de denunciar que hi ha una policia política que es dedica a espiar i a destruir adversaris polítics, furgant en els seus punts febles, com habitualment ho feia la Brigada Político-Social, o la Gestapo, o la Stasi, o la CIA. És un tentacle de la mateixa bèstia que ens va apallissar l’1 d’octubre, que manté els Jordis en presó preventiva des de fa 146 diDEMÀ Natza Farré es, que pretén empresonar Valtonyc per unes lletres fora de to. Els sicaris d’aquesta bèstia, que no comptin amb mi ni per acció ni per omissió. Mai amb ells, ni d’acord amb ells. O sigui que, encara que podria dir “i malgrat això la conversa de Lluís Salvadó em sembla un escàndol”, doncs avui no em dona la gana de dir-ho.

JOSEP RAMONEDA

i àmbit de recepció. Moltes dones que s’ho miraven a distància s’han sentit concernides i han perdut la por, com a conseqüència que s’hagi començat a visualitzar la violència masclista subterrània i s’hagi plantejat frontalment la qüestió de la desigualtat entre dones i homes, objectivada amb diferencials de salari ben eloqüents.

26

15 de març del 2018

DESTITUÏT UN ALTRE SECRETARI DEL GOVERN La Moncloa continua utilitzant la intervenció de l’autonomia per destituir alts càrrecs de la Generalitat. El consell de ministres acorda el cessament del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, detingut poc abans. Segons l’executiu espanyol, s’ha destituït Molons perquè se li ha perdut la confiança ja que “està immers en un procés judicial”. El secretari de Difusió del Govern va ser detingut i posat en llibertat hores després per la Guàrdia Civil, que va escorcollar casa seva a Sant Joan Despí i el seu despatx al Palau de la Generalitat en una operació per investigar si el Govern va finançar la publicitat de l’1-O a través d’Òmnium Cultural.

04 baixar l’atur amb contractes precaris

és una solució curtterminista que acales ba claus del dia tenint efectes perversos. I, tanmateix, és el model en el qual en bona mesura s’ha instal·lat l’economia ca-

permet portar una vida digna: 1.171 euros (el càlcul es fa seguint el criteri de la Carta Social Europea: l’equivalent al 60% del salari mitjà mensual).

Aquestes dades són fruit de l’estudi

poc remunerades abans de no tenir res. Cal trencar aquest cercle viciós i no hi ha miracles: cal créixer i crear ocupació de qualitat per a uns treballadors cada vegada més qualificats.

L’EDITORIAL

A

21-D: tot obert

ANTHONY GARNER

rribem a la recta final de dies i no sempre coincident –és difícil cisiu per decantar el resultat. Caldrà les eleccions catalanes ponderar el record de vot o preveure veure fins on arriba el despertar de més excepcionals des de on se situarà la participació–, dibui- l’unionisme i si realment l’indepela Transició: han estat xa un panorama amb les grans incòg- dentisme va massivament a les urnes. convocades pel president nites en l’aire.

I caldrà veure si tot plegat serveix per espanyol després de dissoldre el ParNo està clar si l’independentisme formar un govern estable, cosa gens lament i el Govern per decret, se ce- repetirà la majoria absoluta i sembla clara. Si Cs quedés primer, per primer lebren amb candidats a l’exili i la pre- difícil que assoleixi el 50% dels vots, cop s’imposaria un partit de fora de la só, sota una constant pressió judicial però no és impossible. Tampoc queda tradició catalanista, cosa que tindria i amb la Generalitat intervinguda. clar quin serà el partit més votat: en un significat o un altre en funció de si Costa de creure que en altres l’independentisme aconsedemocràcies de l’entorn això gueix o no la majoria absoluAra mateix no està garantit que pugui arribar a passar. Però ta. Si, en canvi, ERC s’impola nit del 21-D malauradasés, i a més es mantingués o el resultat dels comicis sigui ment tot això no comptarà. consolidés la suma amb acceptat per un dels dos blocs Ni l’escandalosa falta d’igualJxCat i la CUP, el repte del tat de condicions amb què nou país tornaria a agafar foruns (l’independentisme) i altres aquest cas sembla que la competència ça, tot i que seguiria topant tant amb (l’unionisme) hi concorren ni els pre- final és un frec a frec entre Cs i ERC. la justícia com amb la intransigència cedents que han envoltat la cita seran Per la cua, es manté el dubte de si PP política d’un Estat que ja ha advertit tinguts en compte. Per molt atípic que o la CUP quedaran en última posició. que està disposat a mantenir la intersigui tot plegat, en qualsevol contesa I en les posicions intermèdies, sembla venció de la Generalitat, cosa que diu al final el que compta és el resultat. I a que JxCat supera el PSC, i el PSC els molt del seu tarannà democràtic. hores d’ara tot està molt obert, tot és Comuns, els únics que estan al mar- Perquè, en efecte, ara mateix res no molt incert. Tot és possible. ge dels dos blocs. EnGarner tot cas, el nivell garanteix que el resultat dels comicis Anthony La demoscòpia, abundosa aquests de mobilització de cada bloc serà de- sigui acceptat per un dels dos blocs.

ANTHONY GARNER

DIUMENGE, 17 DE

27

Martí

LES CA

El pres dation, Barcelona, és model de coor ments hospit nic, que ha e d’èxit català i i trasplantam han format perquè imple del en un cen

Sáenz d

La vice espany d’haver “esca que tenen el l’exili, i va de tinuar “liquid me. Com pot mana a Espa curs d’odi i re la població de

Luis d

El mini ahir qu l’economia ca xer per sobre ell, s’haurà to normalitat. D de la por que pressió a les e ment, en plen deixa enrere

Sebas

El con Kurz se després d’ar l’extrema dre bertat. Aques ter antieurop tindrà les car gers, Interior tres. Àustria país de l’Euro tranacionalis

Nujee

Anthony Garner

La Nu 1999) h per ser la ima nya de Nadal ria de supera anys de Síria ribar a Alem “A casa eren hi estava d’a Barça era mil

28

22 de març del 2018

TURULL ACTIVA EL RELLOTGE DE LA POLÍTICA CATALANA Turull se sotmet a la investidura i no supera la primera votació. L’endemà, Llarena el torna a empresonar i ja no es pot sotmetre a la segona volta. Amb la votació s’activa el rellotge de la política catalana: si abans del 22 de maig no hi hagués president, Rajoy dissoldria el Parlament i convocaria per al 15 de juliol les cinquenes eleccions en vuit anys.

29

dia

DIUMENGE, 25 22.3.2018

FERRERES

A LA CONTRA

L’EDITORIAL

mantindrem dignes, pacífics i demòcra

t la brutal arbitrarietat i parcialitat i emfàticament pacífic. S’ha alçat tossudament en què està actuant la justícia espa- peu de pau, s’ha adreçat a tothom amb raons i argua per combatre el repte democràtic ments, s’ha esforçat a incloure totes les sensibilitats à, avui obrim el diari amb els versos ideològiques democràtiques, de totes les procedènals i finals del poema Inici de càn- cies i cultures. Ha fugit dels discursos identitaris, Salvador Espriu, musicat i popula- s’ha esforçat per superar el nacionalisme clàssic, per . Va ser escrit a mitjans dels 60, en bastir un marc de discussió participatiu. Ha sigut erò també en ple desvetllament de exemplar. Altra cosa ha sigut l’estratègia seguida. a: naixia la Nova Cançó, naixia ÒmEn tot cas, en aquests moments tan greus, tan ndicat CCOO, es fundaven escoles dramàtics, per difícil que sigui, així ha de seguir en partits d’oposició, el moviment sent. Malgrat la duresa i laFerreres profunda incomprensió Miquel penta... Era l’eclosió de l’antifran- exercides també tots aquests anys des dels nuclis de mavera. Per això el poema arrenca poder polític, judicial, mediàtic i econòmic espaHOLA BONA TARDA c “Ara digueu: «La ginesta floreix, nyols, així s’ha de mantenir el moviment sobiranishi ha vermell de roselles»”. Però ta. Ara com sempre: digne, pacífic, democràtic. Senps foscos, presó i reexilis, de la coneixia. Ni sabia quin era el seu ixò el po- No nom, ni el seu color de pell, ni l’abast l’encara del seu somriure. No em calia. Les baque la setmana passada van traves: “Ara di- les sar la vida de Marielle Franco em van el cor. No a mi sola. Ens van ndrem fi- travessar esclatar per dins a milers de ciutadans re més al de tot el món. oble»”.

“Surto d’aquí amb el cos, amb el cor i anys hem amb la ment enfortits per les nostres Així va acabar la regidora Marimavera batalles”. rielle Franco el seu darrer acte públic. després, els carrers de Rio de Jaa sortit al Poc neiro van assistir a un nou assassinat. ca, ha re- La regidora i el seu xofer van ser abaa trets. La Marielle, de 38 anys, era ecidir, ha tuts una sociòloga sortida de les faveles de ègim de la Maré, unes de les més violentes de la carioca. Seguint els patrons es8, ha por- ciutat candalosament repetits, va ser mare però va trencar els estereistema de adolescent, otips acabant els estudis i convertintmés demo- se en una activista feminista i una de les més votades en les eleccions rtat, més regidores del 2016. Que fos negra i lesbiana no ta de l’Es- hauria de ser destacable. Però ho és. ser dona, negra i lesbiana pesa m’he aixecat i he pensat que la seva vide poder entrevistar molts activistes al i colpi- Perquè prou en qualsevol societat per no da és un motiu més per no defallir en les arran de la primera victòria electoral de comptar amb les mateixes oportuniseves lluites, que són les nostres.

Per aiem vaig adonar de com eren d’inde posar tats. La Marielle era el que era sense xò ens han fet tant mal amb aquests Lula, abastables els seus propòsits. El contiessència amagar-se’n i reivindicant-ne totes i trets. I per això hem de resistir sempre. nent brasiler és tan fascinant com dede les parts. La Marielle era solador. No hi ha una sola Marielle al itucional. cadascuna una dona valenta en un món hostil. Un Combatre el racisme, l’homofòbia, la país. Hi ha moltes dones disposades a a les Garner revertir el seu propi destí per crear-ne a mateix referent en vida que no pot caure en desigualtat de gènere i la violència Anthony l’oblit de la mort. Jo he sentit el cos, el faveles de Rio és combatre els mals del un de millor per als seus conciutadans. autoritàriacorinèdita.

D’aquí que les i la ment abatuts quan he sabut com món en un sol espai. Quan l’any 2003 Dones i homes obstinats a desafiar la es guanyen lesno batalles.

Perògens després vaig viatjar al Brasil i vaig tenir la sort mort i el despropòsit amb el convenciensar la democràcia siguin Ara més que mai, la idea d’un sol tot el sentit. Venen altre cop temps poble, de concòrdia, ha de seguir ’estat de dret a Espanya, violentat dicibles, d’una manera impròpia marcant l’horitzó, per més dolor ropea avançada. i ràbia que avui senti tanta gent res, nou polítics i líders civils pacídavant d’un Estat autoritari ràticament són a la presó. Són preés són a l’exili. Són exiliats per mo-

dictadura; l’home, a més, que dura me va fer de la defensa dels presos lanca de denúncia del règim. Benet, sable, en els moments més durs va el rumb i la dignitat del país des de tural, social i polític.

Igual que els versos d’Espriu, reco de Benet és necessari i oportú. Ho cats que hauran de batallar contra u lititzada; ho és per als polítics que am ència hauran d’assumir responsab Bosch ho és per a ge pensant enDEMÀ totXavier el país; vils que hauran de repensar el se NATZA FARRÉ situació d’emergència democràtica bem. Perquè la causa general orga l’independ atac en tot gles democ ment de l’existència d’una altra realificció d’una tat, que existeix i no és paral·lela.

Aquest Brasil de la gent que es fa estirídica, fruit mar amb un “Tudo bem, tudo joia” és el tat de l’Esta mateix Brasil que m’ha causat més perplexitat de totes les societats que colíticament nec. La vida que no val res i que és puralesa polí ra vida. La vida a pes. Les faveles són barris on viu la gent treballadora. Les molt de ma persones que et serveixen una caipirinha a Copacabana. Són pobres però no que en pat són criminals. Encara que el crim i les ment i di bales perdudes al Brasil siguin una llei escrita amb sang a totes les famílies. conseqüènc Qui retroalimenta aquestes morts? una Catalu Marielle Franco estava en contra de les intervencions de l’exèrcit a les faveles da política perquè, lluny d’apaivagar la violència, en generen de nova. Aquesta era una de institucion les seves causes. Defensar els drets huen situació mans violats permanentment per les forces de seguretat. Explicar com les nó també a forces de seguretat exerceixen la força nyola en e però no la seguretat. Explicar el que passa en molts llocs del món a partir del que està re teu món. preocupan Matar la persona que defensa els drets vant la degr de les persones és matar les persones.

Per això amb la Marielle hem mort tocivils i pol tes una mica. Perquè ens han tocat les tals com la seves bales. Però la intenció dels assassins de raons sempre és la mateixa. Elipressió i d’o minar-nos a totes amb un sol cartutx.

L’esperança és continuar mirant les vulneració dones com la Marielle i acompanyarde poders. els demòcrates e les sempre.

MésOn enllàsón de la mort.

Perquè sempre hi són. es pot tolerar una deriva autoritària Sens dubte, l’independentisme h com ara menystenir la resposta de lar prou clar a la gent de les dificul en, voler córrer massa... Però a l’arr situació d’avui hi ha una Espanya in vant la qual ara cal recompondre fo i estratègia. Vetllar pels presos i els

MARCELO SAYÃO / EFE

ANTHONY GARNER

‘Marielle presente, agora e sempre’

30

23 de març del 2018

MARTA ROVIRA TAMBÉ MARXA A L’EXILI Marta Rovira té cita al Suprem per declarar. La nit abans, Rovira marxa a l’exili i ho anuncia en una carta que publica pocs moments abans de l’hora prevista per a la declaració.

A la carta recorda la seva filla i dedica un emotiu missatge al seu partit: “Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo”.

lingüístiques que els seus avis, o pares, o oncles –biològics o no– feien servir per referir-se a la mort de Franco la tardor del 1975: “El fet biològic”. Al final resultarà que sí, que la genealogia és una ciència exacta, i que els fills o els nets 6.4.2018 dels nacionals, per via sanguínia o ideològica, demanen el mateix que A LA CONTRA demanaven els seus avantpassats l’any 1939, però amb un altre registre –els eufemismes són una eina política de dissimulació formidable–. L’any 1939 deien “Españoles, hablad la lengua del imperio”, i ara s’emboliquen amb crítiques a la normalització del català que sonen políticament neutres però que, en realitat, persegueixen el mateix objectiu. Em passen pel cap una bona dotzena d’exemples; avui, però, les meves idees em transformen en un ciutadà de segona i, en conseqüència, podria tenir problemes. Hi ha més de dos milions de persones que hem de començar a tenir-ho molt en compte, això: podem tenir problemes per les nostres idees. Fa de molt mal dir, ja ho sé, però la situació és la que és.

Els nacionals tornen a manar després d’un període il·lusori de llibertat, d’un parèntesi imaginari. Ells van guanyar una guerra, i uns altres la van perdre. Guanyar o perdre una guerra no és una cosa qualsevol, no. Jo tenia 11 anys quan Franco va passar avall. Al llarg de la meva adolescència, durant la transició espanyola, vaig sentir una lletania que deia: “A les

LA BORSA O LA VIDA

guerres tothom hi surt perdent: no hi ha guanyadors ni perdedors!”

Molts ens ho vam arribar a creure, això: als nens els agraden les frases fetes. Però resulta que no era així: els nacionals van guanyar la guerra, i els republicans la van perdre, i això quedava clar l’any 1939 i continua quedant perfectament clar l’any 2018.

A la gent que va haver d’exiliarse a França al final de la guerra se’ls acusava també de rebel·lió.

Això és el que constava als processos d’aquell temps redactats pels facciosos que s’havien aixecat en armes contra la legalitat republicana: rebel·lió militar. Eren tan legals, aquells processos, que ni tan sols han estat declarats nuls perquè –convé repetir-ho les vegades que calgui– no és el mateix guanyar una guerra, o assumir-ne la victòria 80 anys després, que haver-la perdut. El poder consisteix a determinar qui és un rebel i qui no, qui comet un delicte d’odi i qui no. El cas d’aquell tipus que parlava com Torrente i anava damunt d’un tanc de l’exèrcit amenaçant Puigdemont i Iglesias, un jutge de

Els nacionals van guanyar la guerra i els republicans la Miquel Ferreres van perdre.

Això quedava clar l’any 1939 i continua quedant perfectament clar el 2018 DE FIT A FIT

L’Estat no para de collar el sobiranisme. PERE VIRGILI

No demanarem perdó A la presó hi tinc un amic, dos coneguts i alguns saludats. M’han posat en una llista negra per haver escrit coses que no els agradava llegir i, per ser de l’ARA, m’han investigat els ingressos a veure si havia finançat urnes.

Més enllà dels petits neguits personals sense importància, pateixo –si fa no fa– les mateixes conseqüències emocionals del 155 de tants catalans que no som protagonistes de res però que ens sentim indignats, de manera còmplice, per l’ofegament d’un Estat que no para de collar.

A cada detenció, a cada regidor imputat, a cada llaç groc arrencat, a cada fotografia falsejada a la premsa, a cada notícia

vencedors se’ls hauria d’anomenar E d’una altra manera més lletja. A tot 31 estirar, un cop passats els anys, es pot fer justícia per mitjà de la recu✒ El delinqüent conegut Espanya, C peració honesta de la memòria. Per tat detingut, i el P això la situació d’Espanya és i concom la millor de les tinuarà essent anòmala mentre no haver-se sumit en es dugui a terme aquest exercici de Rajoy s’ha refugiat restitució de la veritat històrica. En me i l’absència, So cap país d’Europa, cap ni un, resul-FERRERES amb unes declaraci ta imaginable una aberració polítipassa quan un se sa ca com el Valle de los Caídos, amb ti per robar diners la tomba d’un militar colpista que Zoido també s’ha li va generar una carnisseria espanlicitació poc entusi tosa. Mentre existeixi el Valle de No han sortit Pabl los Caídos i tot el que representa, que Puigdemont ac l’himne espanyol no tindrà lletra.

Rafael Hernando, p L’únic que podria explicar són codits macabres. No ses ignominioses, mentides o fravera, tan aviat com ses fetes buides de contingut. I va fer un tuit exclam doncs, ¿per què no busquem la reta, però quan es va conciliació un cop ens hàgim mirat l’acompanyava en als ulls tot recordant el que ens ha emprenyar en Mon portat aquí, que no és res més que un epígon de la vella ferida mai cauteritzada? En el més profund ✒ I és que Puigde dins el maleter d’u del seu inconscient, els hereus dels caigudes per la fro vencedors continuen percebent les tasiejava el susdit víctimes com a perdedors, com a tranger. I això, inev fugitius, com a delinqüents. La reternacionalització pulsiva frase d’Albert Rivera en reCatalunya i Espany lació a la detenció de Carles Puigdicialització d’aque demont mostra fins a quin punt els tent l’estat espany còmplices del partit més corrupte sions preses divend d’Europa contemplen la realitat: na han comportat sense gosar mirar-se a ells mateiconsellers i la de xos. “Amamos a España porque no Alemanya, però tam nos gusta”... Rivera només és un al màxim les defen empleat de sucursal bancària oporatsOm i dels presos pol tunista sense talent poètic –José DEMÀ Albert vocats treballant a Antonio, cal admetre-ho, escrivia cinc països europe molt bé–, però ja n’aprendrà.

Espanya), i no n’hi petent: crida l’aten fensa de Clara Pons la Universitat de compaginar les se amb la representac tervenció, naturalm el govern d’Espany sionar. Mentrestan re com l’ONU adme Puigdemont per la polítics, com ja va chez per contestar rable al pres.

XAVIER BOSCH

✒ Fins i tot al mar essent extradit o n ver estudiat dret p en l’últim mig any per parlar de comços s’inde totes aquest forma, qui es convida, què es pregunta a de demostra recció cada programa? Qui et passa els vídeos? el Procés és fraudu O els links a la carta? O parles per parlar? pastís incomestible O balbuceges, amb les ulleres d’enze posaders ha estat fulmi des, el que tots els altres diuen i et sumes estat al pim-pam-pum de la demagògia, que és utilitzada pe fàcil i és de franc? Al contrari, disparar a idees i actua nades l’engròs contra TV3 dona punts al sector ardu de demostrar creixent de l’“A por ellos”. Si li preguntéstalitat de juristes q sim un sol detall d’aquesta manca de plucies ralitat, segurament hauria de tirar de l’ar-consolidades r ble, gumentari de partit, d’aquesta gent queperò tots sabe el que treballa per agafar imatges i treure-les de està passan context, com si fessin un APM? que perenaixò no les ten

El secretari general del PSOE va carregar contra TV3. EMILIO NARANJO / EFE

I tu què saps, Pedro Sánchez?

d’Antena 3, a cada ocasió que ens comparen amb la kale borroka, la tristesa és més gran. Han parlat tant d’odi que, al final, ja n’hi ha i en veiem massa exemples cada dia. Han parlat obsessivament de violència perquè, en el fons, els interessa que n’hi hagi. Tot és rebel·lió, perquè és el que necessiten que sigui. Tot és bou Pedro Sánchez, líder del PSOE (vet per bèstia grossa perquè com més ferotaquí un oxímoron), diu en una enge sigui l’animal, més gran serà la medatrevista a Onda Cero tot allò que lla per haver-lo matat. creu que el seu públic vol sentir: CDR és viTinc la sensació d’haver escrit aquesolència, manca de llibertat d’expressió a ta mateixa columna moltes vegades.

Catalunya i, esclar, canya a TV3. Com que Anava a demanar perdó per aquesta reveu que el PP li recorda que si la tele públiiteració, però no ho faré. Cal resistir a ca catalana va quedar fora del 155 va ser l’asfíxia, mantenir-nos ferms en les conper una petició d’última hora del PSOE, viccions, persistir en la defensa de les lli- Duró Jordi ara l’insípid Sánchez necessita desmarcarbertats i no defallir per recuperar la dese’n. No és casualitat, doncs, que carregui mocràcia que havíem aconseguit. No de valent contra el mitjà que els obsessideixarem de denunciar que la realitat ona: “TV3 es de todo menos un ejemplo de que propaguen els seus altaveus potenpluralidad informativa”. La pregunta imtíssims és una veritat tan distorsionada mediata és dir: però tu què saps, Pedro que, tot sovint, és una mentida, dirigida Sánchez? Quants minuts has vist de TV3 i fanatitzada. O sigui, propaganda.

comptes de fer riure necessita espantar el personal. Però la gran pregunta per a Pedro Sánchez seria... ¿Durant els 7 anys de tripartit, amb Maragall i Montilla, aleshores sí que era una tele exemplar i plural? ¿Vostè sabia que els que hi treballen i fan les notícies –amb encerts i errors– són els mateixos servidors públics d’aleshores?

No tinc més preguntes, senyor Sánchez.

32

25 de març de 2018

PUIGDEMONT, DETINGUT A ALEMANYA La policia alemanya deté el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan acabava de travessar amb cotxe la frontera des de Dinamarca i es dirigia cap a Brussel·les.

L’operació es desencadena arran de l’euroordre de detenció cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, i Puigdemont és traslladat al centre de custòdia de Neumünster. L’impacte és immediat als mitjans de comunicació alemanys i d’arreu del món.

33

27.3.2018

FERRERES

A LA CONTRA

Miquel Ferreres

D

Ja n’han perdut el control

issabte havia escrit un esborrany d’aquest article d’avui. Amb el mateix títol.

Però dissabte dir que l’Estat havia perdut el control podia semblar exagerat. En alguns piulets encara havia afegit: “Tot s’accelera” i “S’acosta la victòria”. I també: “En breus hores, respostes”. Llavors, només teníem sobre la taula l’empresonament de quatre membres més del nostre govern legítim i el de l’anterior presidenta del Parlament i l’exili de Marta Rovira. Cert que divendres, al carrer, ja havia pogut compartir una enorme indignació, a punt d’explotar. I dissabte al debat parlamentari vaig arribar al convenciment que en l’únic que l’havia encertat la cap de l’oposició de tot el verí que havia escopit davant de les famílies dels presos i exiliats polítics era en allò del “Ja n’hi ha prou”. Però just en el sentit contrari.

TANMATEIX, diumenge, el convenciment es convertia en certesa. La detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya, pendent d’una possible extradició, ens tornava a glaçar el cor i a encendre la sang i ho precipitava tot.

S’havia acabat. Espanya acabava de perdre el control de la situació perquè no es pot tenir indefinidament només per la força. A un poder sense autoritat només li queda la coacció per imposar-se. I l’estat espanyol, particularment des de l’aplicació del 155, ha anat perdent legitimitat –la que li quedava–

FERRERES

ació. I ara veurem si la política està a l’altura de les circumstàncies.

NO TINC CAP DUBTE que l’Estat ha perdut definitivament el control d’aquest país. Primer, l’ha perdut perquè, contra tota aparença, tampoc no controla el seu propi territori. És cert que a Espanya no li cal cap separació de poders perquè tots –inclosos els poders fàctics: els mitjans de comunicació, l’Església o els econòmico-financers– coincideixen a posar la unitat d’Espanya per damunt de la veritat, de la fe, dels negocis i, sobretot, de la pròpia democràcia i els drets civils. Però quan s’actua sense regles, un mateix s’autodestrueix. Com ja els ha passat amb el jutge Llarena, atrapat ara en una cursa embogida cap al precipici que el govern va engegar i que ara ningú no sap com aturar.

Una de les protestes per la detenció de Puigdemont, diumenge a Barcelona. L. GENE / AFP

i en paral·lel ha hagut d’anar incremenlar una resposta popular prou digna, tant la repressió. Però com més represfèrria, resolta i massiva. Una vegada Miquel Ferreres sió, menys control efectiu del territori. més, hi havia imprevisió per part dels líI, finalment, ha traspassat tots els líders. Sí, perquè la majoria són a la premits suportables. só. Però també perquè els que quedaven havien estat atrafegats gestionant el miS’ENTÉN QUE emocionalment, dinut a minut, perdent la perspectiva gevendres, encara ens sentíssim abatuts, neral, sense contacte amb un país exdesolats, indignats. Tanta ràbia com impectant i incapaços de tenir un pla de potència. I a la indignació s’hi sumava la contingència per quan arribés l’hora. desorientació: el no saber com encarriPerò el carrer ha tornat a salvar la situ-

HOLA BONA TARDA

Torna, si és que desapareix en algun moment, aquesta sensació de desànim. Hi ha molts fronts oberts i tempestes que enfosqueixen una llum llarga acabada d’estrenar. Necessitem temps per refer-nos i no el tenim perquè sempre passen coses. Mirem el món i hi veiem conflictes que augmenten per la perseverança d’una autori-

Josep Ramoneda

SALVADOR CARDÚS

CANTUS FIRMUS

29 i 30.3.2018

A LA CONTRA

DEMÀ

El pes de la llei

EN SEGON LLOC, també han perdut el control del nostre territori perquè no es pot governar allò que mai no s’ha reconegut, ni tampoc volgut conèixer i menys estimar. Per això hem arribat on som. I encara menys es pot tenir el control d’allò que es maltracta i que es vol DEMÀ Xavier Bosch humiliar. La humiliació, com s’ha dit tantes vegades, és la guspira de totes les primaveres revolucionàries. I ho haurà estat, també, de la nostra independència. Podrien haver esmorteït el conflicte, però l’han encès. Fent-nos mal, es destruiran. Sí: tot s’ha accelerat perquè se’ls ha escapat de les mans.

NATZA FARRÉ

i de llibertat de premsa, uns quants països fan fora els ambaixadors russos del seu territori i un negre amb un mòbil és abatut a trets en un nou cas de racisme policial als EUA. I què? Tornen a trucar a la porta l’especulació i l’economia salvatge que farà augmentar el nombre de pobres al món i farà més rics els rics.

Que brolli l’or enmig d’aquesta deso-

34

NGE, 1 D’ABRIL DEL 2018

A

les claus del

2.4.2018

A LA CONTRA

FERRERES

L’OBSERVADORA ESTHER VERA DIRECTORA

El suïcidi assistit del sobiranisme

ssassinat o suïcidi? El sobiranisme o renovar els actors i l’estratègia. Enrocar-se continuaran evitant les ingerències mútues ha de decidir en aquest trencant del aprofundiria la tensió social, perquè la manca en el que consideren afers interns.

Escapçats i sense lideratges en llibertat, els camí si opta per deixar-se assassinar, de lideratges polítics seria substituïda per la partits i els moviments cívics es van ressituant suïcidar-se heroicament o revisar imprevisibilitat de l’acció directa dels CDR, llaamb més o menys realisme. L’aproximació dels amb cruesa la realitat, assumir quiminers per als que voldrien infiltrar-s’hi i juscomuns a ERC i JxCat hauria d’afavorir la fora és la correlació de forces i parlar sense embuts tificar així la seva invenció del moviment somació de govern després de la clarificació de poobre com sobreviure a la catàstrofe actual. biranista com un de violent. Si s’imposa la tesicions de la CUP, però les converses estan lluny La realitat ens mostra avui un balanç molt llusi de la violència, tindrà conseqüències retrod’aconseguir tancar un nom de consens. Per la yà de la promesa transformació del país en un actives que perjudicaran la defensa dels Miquel Ferreres DEMÀ Salvador Cardús seva banda, mentre Òmnium –fidel al seu oristat a través d’un Procés que aniria “de la llei a empresonats, a més de desprestigiar la feina fegen– mostra capacitat de sobreviure i fer de pal a llei”. Tampoc no s’ha produït l’esperada negota els últims anys amb el civisme exemplar de CARME COLOMINA DE MÓN de paller en les situacions polítiques més adveriació bilateral UN amb elPAM govern espanyol i, en canles manifestacions massives. ses, l’ANC haurà de definir el seu paper. La prii, les forces del nou nacionalisme espanyol esAmb lideratges nous, en canvi, es poden remera entrevista de la nova presidenta no pot an en plena competició entre la dreta de procescuperar les institucions i, de moment, proteconsiderar-se una boó i legió i una altra de pretena notícia. Quan afirament actualitzada però ma “Si la repressió fa onstruïda sobre l’anticatano assumim anisme que tants rèdits RÚSSIA. ElpoSatan ja vola. Rússia diu nord-coreà disposat que a “domesticar amb el risc ha provat amb èxit el seu últim mísfoc el líder dement ide senil” dels Estats més empresonatics ha donatque tradicionalsil balístic intercontinental, anomenat Units, parla ara de “desnuclearitzar la ments, pleguem”, Eliment a Espanya.

Sarmat però rebatejat a Occident com a península coreana” i visita Pequín ofisenda–i, dePaluzie està La reaccióSatan-2. política de Dues-centes tones d’arma nucialment per tancar ferides passaclear “invencible”, segons Vladímir Puda, jugar a dues bandes–.

Mentrestant, mantenint la pressió Estat profund davant un capaç d’arrasar Florida en les simuimatges de satèl·lit preses el mes noves pas- heroper sumar moviment quetin, combat senlacions de ficció del Kremlin, i d’oferir sat suggereixen que Corea del Nord ha a und’un cost humà e pretendre entendre’l musculatura aha les promeses de segurecomençat les provesïcitats preliminars tat militar i econòmica d’un Putin en nou reactor del seu Centre de Recerca i quan extraordinari; igut una competició recampanya revalidar un poder uniNuclear de Yongbyon. assegura “Cal impleressiva entre l’“A per por personal. mentar llos” i una justícia es com a resposta a les Provesque nuclears EUROPA. El món es rearma. la LesRepública”, imescalades si verbals. portacions d’armes continuen a l’alça, està negant una lecturetén alliçonadora, no Només unes dies abans de l’assaig, segons l’últim informe SIPRI, radel clara de l’Insles possibilienjativa. El resultat és que portaveus del Kremlin i de la Casa Blanca s’havien estat titut Internacional per la Pau d’Estotats realsFrança, del moment. atalunya té pràcticament contradient sobre el contingut de la fecolm, i els Estats Units, Rússia, licitació ide Donald Alemanya i la Xina enPerò lideren vendes lalesseva retòrica a ot el govern cessat els lí- Trump a Vladímir Putin per una victòria electoral canta(el 74% del total).

Fins i tot la Unió Eufavor de la tensió ers de l’ANC i Òmnium da. Washington assegura que en la ropea es militaritza. Sota l’ombra d’un quan ense judici en presons esconversa telefònica el president nordmón espantat, la UEs’agreuja sembla haver ar- es mostrauna convençuda anyoles, Carles Puigdeamericà va advertir: “Si Rússia vol una ribat a la conclusió que política ex- que “la carrera armamentista, la tindrà, però terior sense braç armat no és suficient situació de bloqueig mont continua en una prejo [Trump] la guanyaré”. Des del i que “el temps en què es podia confiar ens afavoreix”. ó alemanya, Kremlin i hi ha asseguren nom- que aquesta frase en els altres s’ha acabat”, deia la cance- No, el bloqueig desgasta el rosos representants no va existir. Elaque de veritat és real Una protesta antinuclear davant l’ambaixada dels EUA a Berlín. OMER MESSINGER / GETTY llera Angela ANTHONY GARNERMerkel (probablement són els deliris de rearmament en un pensant en Trump). El resultat país perés l’anola incertesa exili. La Generalitat està món que es mesura per la mida del boEUA. És la “pau a través de Anthony la força”, Garner ta, que fa només uns mesos intercanvimenada Pesco, una Cooperació Permaque genera en l’economia, posa en risc la transompletament intervinguda.

Malgrat aquesta gir àrees clau com l’ensenyament, la seguretat tó nuclear –o això es pensa Trump–; on que Trump escriu amb les seves majúsava insults amb el líder nord-coreà, i ara nent Estructurada en matèria de defenversalitatsadel moviment sobiranista, perjudica ealitat, alguns políticsnocontinuen tenintcules cridaneres i els Mossos mitjans comulesactors armes nuclears són només supoen und’Esquadra, tuit recent en i els anuncia quede està disposat a reunir-se europea, entre 25 dels 28 estats sats instruments en ha l’es-fra-què defensa per què cal tenirque bones caralaa supervivència cara amb Kim Jong-un. la recuperació membres la institucions UE, que es compromededeles i, per tant, poor de dir als ciutadans que dissuasoris l’estratègia nicació públics, nore-tenen tratègia de seguretat nacional, sinó amb Rússia. És el mateix Trump Tots s’estan recol·locant. L’escopeten a augmentar el seu pressupost en sa en perill l’escola, la policia i els mitjans públics. assat i que cal reorientar-la. Les responsabi-lacions assegurada en l’actual embat. que es conceben com a garantia d’un lique deslliurat de tots els elements “esta de fira política trumpista apunta cap aquest capítol i dedicar un 20% de la Recuperar leslainstitucions no banalitza haademostrat avui que la teotats principals, tot global. i ser evidents, noMoscou excusentabilitzadors” deratge El retorn de –com en diu premsa a Moscou i fa trontollarla les peces deEl Pe-Procés despesa inversions enfins aquest sector. com autojustificatives. a suposat aliat necessari en els de laque seva administraquín o Pyongyang.

El president xinès, Xi com Recerca al servei de l’armament.

L’any presó, sinó garanteix altaveus per denunria del pitjor, millor sempre s’ha convertit, e ser clars ni són La por a sernord-americana– conflictes del Pròxim Orient s’ha ció, anuncia que el món s’encaminaicap Jinping, s’ha afanyat aDe intentar recupepassat Europa va ser la pitjor. regió del El món on ciar-la internament internacionalment. en realitat, en com pitjor, primer que íctima del critgrans de traïció ha esdevingut el pitjor construït sobre l’estratègia de la seva a una nova cursa armamentista. És la rar el seu paper de tradicional aliat de més va créixer, en termes reals, la desfet, la sensibilitat exterior per la causa sobical és un govern que governi amb un president nemic del sobiranisme perquè el condemna presència militar. força d’un Trump de retòrica bel·licisCorea del Nord, i Kim Jong-un, el líder pesa armamentista. ranista pot perjudicar la marca Espanya i deo presidenta que lideri sent conscient de les ctuar amb l’inútil esperit del “pit i collons” sucbilitar la posició de Mariano Rajoy, però no és majories reals i amb l’objectiu principal d’alliessor del perjudicial “tenim pressa”. garantia automàtica de suport perquè s’imberar els presos, recuperar les institucions i reAmb els principals líders polítics empresoposi una solució a la qüestió. Entre estats es forçar el front de denúncia exterior. ats, cal decidir si l’opció ha de ser enrocar-se

El rearmament com a política

35

31 de març del 2018

EL 155 I ELS PACTES D’INVESTIDURA ENCALLEN LA RENOVACIÓ DE LA CCMA Expira el mandat dels membres del consell de govern dels mitjans públics catalans. Per renovar-lo cal tenir, primer, un Parlament i un Govern plenament actius. En el moment de la dissolució de la cambra catalana, les lleis que estaven en tràmit van quedar automàticament suspeses. La majoria independentista podria assumir els treballs que s’havien elaborat fins llavors i reactivar per la via ràpida l’aprovació del text, però això queda pendent dels pactes d’investidura.

Al Regne queajafer node hila és? sa eldran?

PP, sinó que vaUnit, arribar Bé, intento dirigir-me a tots. seu de Génova la seva base d’operacisorprenen, per escassament ons. LaEm mateixa fiscal va remarcar que pragmàtiques, les declaracions del considera provat que, no només perpresident Juncker: “Respecto la voluntat dels catalans però estic en contra de tots els separatismes a Europa”. Bonica conclusió. Em recorda els pacifistes. O aquell infeliç al qual no li agrada que faci vent i que intenta combatre’l a cops de puny. A aquest columnista, que és, i ha estat sempre, profundament separatista, tampoc li agraden els separatismes.

Per això sempre ha pensat que cal treballar perquè no tinguin raó de ser. Per això creu que cal un referèndum per comptar quants són els que pensen com ell i quants els que no.

Per això critica les declaracions de Juncker. Perquè estar en contra de la febre és de tòtils.

I és que, parafrasejant un cop més el truculent Fouché, m’atreveixo a dir que Europa, en el cas català, ha comès una cosa molt pitjor que un acte deplorable. Ha estat un error. No sap el que ha fet.

La UE era un club de gent formal.

O, diguem-ho millor, un grup de països als quals no se’ls havia presentat l’oportunitat de ser informals ni, encara menys, l’ocasió que uns quants posessin en risc a tots.

Aquesta circumstància es va presentar amb la crisi de l’euro. Cada estat tenia les seves institucions per gestionar la moneda única. Uns governs que, s’assumia, no tenien per hàbit mentir i amb un banc central de cada estat membre que vigilava per la salut del sistema financer lo-

Era un negoci rodó, que demostra fins a quin punt la corrupció formava part La realitat és que uns decal. l’ADN de l’última onada dequants creixe(Grècia, Espanya i, en una ment especulatiu espanyola,mesura entre el molt menor, Irlanda i Portugal) van fer-ho trontollar tot. Fins al punt que gairebé s’ho carreguen. Aleshores alguns estats, movent els fils de la Comissió Europea, que per això és el titella, van dir que ja n’hi havia prou. I van intervenir el govern econòmic d’aquests estats díscols –tots recordem els enviats encarregats d’aquesta intervenció: els famosos homes de negre–. El fet de posar en risc tot el sistema va donar opció a saltar-se el principi de subsidiarietat. El famós “això és un afer intern de cada estat”. Mai ho he criticat.

Perquè mai he criticat el pragmatisme enraonat.

Ara em trobo en una situació paradoxal. I ja no parlo només dels interessos de la causa de Catalunya, que són els meus. Parlo com a europeu aferrissat, defensor de la UE fins i tot en aquests moments en què, sembla, ens deixa de banda. Observo, amb preocupació, que la UE ha abandonat en mans de les autoritats espanyoles la resolució del problema català. I això, senyors meus, és com si Europa (en particular, la se-

¿S’imaginen, senyors de la UE, un govern fent Anthony Garner lleis per afavorir la fugida d’empreses del territori que no volen que se separi?

DE FIT A FIT

és que ho han intentat sotto voce, inmaquinària delictiva.

Aquest és el fructuosament–.

No crec que ignopartit que mana a Espanya i que, amb rin que el senyor Rajoy el suport del PSOE i Cs,presideix ha deciditelarpartit més corrupte que hi ha avui rasar l’autonomia catalana. a la UE. Tot ell, com a “persona jurídica”, està imputat. Però més enllà d’aquesta consideració suposo que a Europa saben que Rajoy és un registrador de la propietat de proANTHONY GARNER víncies, que no hi entén gens de política, ni de negociació. I està envoltat de ministres-funcionaris fills, nets o nebots d’altres funcionaris de l’antic règim de Franco. Tampoc deuen ignorar que si bé hi ha jutges excel·lents i independents, tots aquests lluiten contra un sistema corromput fins al moll de l’os, començant per la fiscalia. I deuen conèixer, també, la catalanofòbia que guia el sistema espanyol de govern.

Incloent-hi la Corona. ¿S’imaginen un govern fent lleis per afavorir la fugida d’empreses del territori que diuen que no volen que se separi? ¿I el cap d’estat fent trucades donanthi suport? Aquest, senyors de la UE, és la porqueria de país sobre la pertinença al qual no ens han volgut deixar decidir en referèndum.

L’únic membre de la UE que potser podria haver col·laborat a solucionar el problema de Catalunya, el Regne Unit, ja no pot opinar, ni té influència, perquè està marxant.

Però no serà el famós Brexit l’únic que pugui crear efecte dominó i un corrent contrari a la UE. Ho serà també la manera com Europa solucioni el repte català. I, per ara, queda demostrat que vostès no coneixen a fons el problema.

36

SEBA

Jo

BonPre

vegada ✒ Talcats lide

jornada vertirà d’ahir 200 M en els termes pròxims dosqa finir el consell enmig del co no té marxa en presarial.

A suposo, els27 det s’obriran venció en reu delbasca territ contingut de le part dels actu varen dur el pr ja la construc se en un P. 27 porativa.deter tòria d’eleccio exacte en què tornar al full de tes d’una jorna ter de tesis doc ses en l’era de

✒ Però el 155

posi el Govern del PP, però el ra és absoluta governa Espan particular, som anat sentint aq L’extre detenció del m guanyar sura dels mitj rescut premi ment de tot el G jugadora del m i dels Mossos la nord-amer mersió lingüís trella de l’últ somni totalitar veneçolana D i catalans vare landesa, sobr suport inicial, t elogis que ha absurdament e premis no li f

Lieke

✒ En aquesta

ria estat interp nó com una ren ti només ha de la premsa nacio hi varen dedica blar que era la d’odi i de meny La idea que se’n victòria que, ai no s’hagués aca ves institucion

✒ Ha arribat

mar la Repúbl tó nuclear sinó llibertat i dig d’acord amb l d’acord sobret la ciutadania, i de garrotades de l’1-O i les d nes, que han d convocades to mació per tal d proper. Un re titueixi i es po neral Catalana gall, i també al dem. Amb tot titats i organi ser. I que enviï tavellar-se con no voldrà ni p

Jordi Duró

37

5 d’abril del 2018

ALEMANYA REBUTJA LA REBEL·LIÓ I DEIXA PUIGDEMONT EN LLIBERTAT SOTA FIANÇA L’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va rebutjar amb contundència l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió argumentant que l’acusació de la justícia espanyola era “il·lícita des del primer moment”. El president de la Generalitat va sortir de la presó l’endemà després d’ingressar una fiança de 75.000 euros.

m’entenen. Parlo de la internacionalització que t’obliga a descobrir per què molts altres són diferents. A prendre en consideració coses en què no havies pensat. Aquella que, de passada, i sorprenentment, et força a re4.4.2018 afirmar les pròpies arrels des d’una posició de pura responsabilitat inA LAtel·lectual CONTRA –si cadascú no defensa allò que li és propi, el món esdevindrà monocrom.

Per això trobo francament estimulant la nova ubicació a la qual ha anat a parar la discussió del procés independentista català. I més enllà de les extradicions que puguin tenir lloc, el fet ha servit per destapar, al meu entendre, tres fets transcendentals.

Por a un poder judicial enfollit i ebri de prevaricació. Des del principi m’ha sorprès la falta d’agressivitat professional que demostren els advocats encarregats de defensar els presos polítics i la resta d’imputats.

No ho entenia. Vaig pensar que es tractava d’una actuació professional habitual. No. No era això. Simplement tenen por. Quan vaig observar el comportament dels advocats britànic i alemany que s’encarreguen, respectivament, de la defensa de la consellera Ponsatí i del president, vaig adonar-me d’aquest greu fet. Observin que aquells advocats actuen amb total desimboltura.

Amenacen amb APUNTS AL NATURAL

més parlen amb claredat els membres de la judicatura ja jubilats, o emèrits, o professors i catedràtics, etc. Tots aquells que ja no poden rebre represàlies professionals per part del poder judicial espanyol. La resta del sector actua amb la boca petita, com demanant perdó. I és que tenen por. No pas directa, d’anar a la presó –una possibilitat que sempre hi és–.

Parlo d’una altra por. Temen la reacció judicial en la seva feina diària, sobre altres casos que estan portant, altres clients... Estan terroritzats per la possible venjança d’un poder judicial desbocat i sense regles.

Periodisme professional vol dir coratge. Crec que l’etapa de de parlar de mitjans de comunicació manipuladors hauria de passar a millor vida. El fet que els empleats d’El Periódico, per exemple, estiguin disposats a anar a la vaga per un ERO però no com a protesta per la manera com informa el diari ja diu prou. Millor parlar de “periodisme no professional”. Doncs bé.

La internacionalització ens permet descobrir moltes coses. I ahir Miquel Ferreres ens va fer obrir una ampolla de xampany

temps que a Espanya d’intel·lectuals no n’hi ha –tampoc a Catalunya–. Per38 dó, preciso: es poden comptar amb els dits d’una mà. Si, com es fa equivocadament, definim el col·lectiu “cultural” afegint-hi, a sobre, membres de la faràndula (cantants progres, suposats “joglars”, actors de parla hispana que FERRERES ni tan sols saben adaptar l’accent local del país, com sí que fan els actors anglosaxons amb l’anglès, etc.), la internacionalització del Procés ens destapa un panorama local penós –llastimós a Catalunya, especialment–. Ara callen tots aquells que a l’època de la dictadura muntaven un sidral, fins i tot, quan a Sud-amèrica (el bocí important del seu mercat) algú trepitjava el dit petit d’un obrer en vaga. Són tots ells progres vividors d’un mercat hispà poc exigent democràticament – i, per tant, pobre culturalment–. Seria bo que ens adonéssim, definitivament, que, de farsants, ja ho eren a l’època de Franco.

Epíleg. Ja ho veuen. La internacionalització ens permet descobrir moltes coses. En l’àmbit intel·lectual, però també en el món pràctic. Se’ns ha facilitat molt la feina. Ara els nostres fills poden comprendre, de manera evident, per què Franco va morir al llit.

I ahir, la internacionalització ens DEMÀ Natza Farré va fer obrir una ampolla de xampany per l’alliberament delRAMONEDA president.

JOSEP

L’espasa i la creu DE FIT A FIT

1. LA SUBHASTA. Les banderes a mitja asta als edificis militars durant la Setmana Santa i la presència de quatre ministres en la desfilada de la Legió a Màlaga, cantant El novio de la muerte, no són fets purament anecdòtics. No ho serien en qualsevol cas, perquè revelen les arrels profundes de la dreta espanyola, però ho són encara menys en el context actual, perquè no fan més que seguir enverinant una situació ja de per si complicada. El PP i Ciutadans es disputen l’hegemonia en l’espai del vot conservador. I ho fan amb una autèntica subhasta en el territori ideològic de l’extrema dreta, en una conjuntura en què el conflicte català ha fet que es donés via lliure a les paraules gruixudes, a l’espanyolisme més reaccionari i al tot s’hi val contra els enemics de la pàtria.

Tot això, amb la garantia que la dreta mantindrà el poder, perquè la suma Ciutadans-PP creix a totes les enquestes, tot i que amb els papers invertits; perquè Ciutadans fa temps que s’ha tret la màscara de partit centrista, i perquè l’esquerra segueix en vaga de silenci.

Rajoy i Rivera han dividit el terreny: baralla per qui és més mascle en la defensa intransigent d’Espanya i pactes en el terreny econòmic, per mantenir-se en l’ortodòxia del “No hi ha alternativa”.

Errejón en diu “competència virtuosa”, una rivalitat que suma, perquè, sigui quin sigui el guanyador, la dreta seguirà governant amb el suport de l’altre.

Això és preocupant perquè vol dir que tant el PP com Ciutadans parteixen

torn a la música franquista i fer renéixer les aliances entre l’espasa i la creu, què ha passat durant aquests quaranta anys?

Com ha sobreviscut aquest substrat sota l’aparença de la modernització i la democratització del país? Els vents autoritaris que recorren Europa han trobat terreny fèrtil a Espanya, abonat pel fantasma de l’independentisme català.

Els vents autoritaris que recorren Europa han trobat terreny fèrtil a Espanya. SALAS / EFE

de la convicció que gran part del seu permetre unificar tot el seu espectre: electorat, és a dir, de la dreta espanyola, extrema dreta, conservadors i liberals. és sensible als mites, tòpics i referents On són els liberals tan silenciosos dadel nacionalisme espanyol més reaccivant l’escalada de l’autoritarisme? onari, més autoritari, més instal·lat en Quan es toca la pàtria val tot. la confusió entre milícia, religió i pàtria.

Si a hores d’ara un PP a la desesperada José María Aznar va tenir el mèrit de Duró encara pensa que la seva única possibiJordi donar a la dreta un projecte que li va litat de conservar la presidència és el re-

2. L’ALINEACIÓ. Paga la pena pararse en l’alineació de ministres que va acompanyar la Legió. María Dolores de Cospedal, cap dels militars, instigadora d’aquest pols nacionalcatòlic; José Ignacio Zoido, ministre de l’Interior, responsable dels aparells repressius de l’Estat; Iñigo Méndez de Vigo, ministre d’Educació i Cultura, que hauria de vetllar perquè el país creixi en saviesa, llibertat i cultura democràtica, i Rafael Catalá, ministre de Justícia, que hauria de garantir la igualtat dels espanyols davant la llei. Tots ells cantant: “ Soy un novio de la muerte / que va a unirse con lazo fuerte / con tan leal compañera”.

L’inefable Hernando, portaveu de l’integrisme del PP, ho justifica perquè diu que “forma part de les nostres tradicions culturals”. Desgraciadament, també ho són la pena de mort, o la Inquisició o l’expulsió de moros i jueus, però això no seria una raó per ressuscitar-les.

Si el PP té tan mala opinió del seu electorat que creu que així el motiva, que no s’escandalitzi quan aquí i fora d’aquí s’adverteix de la pervivència dels fantasmes del passat.

de los costat d’Ant rigent entra del PP il·lega PP pe Drets va obt se li fe curríc l’angl tual m Digita prese la Uni nó un cap ti políti ves i f Maro lum t existi muni causa seva i cèlebr la Uni ment imatg d’Esp davan sogra mostr miliar tadan per or que to i segu la rotu que h

✒ Al llo de que, p camp pit, pe trivia aques quatr de la s tilla, i elits e mallo lògics troced const ta buf entre citat e sentit la edu amb e ria am ceram la. Co

nats; a les famílies, amics i companys que clamen justícia i exigeixen que tots puguem tornar a caistos dijous sa ben aviat; a tothom qui treballa sense treva i fa la feina ben feta CTADORS ‘SHARE’perquè el castell de cartes de la mentida s’esfondri.

882.000 32,6% La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia. La nova campanya 782.000 26,8%Demà pots ser tu, impulsada al costat d’entitats de drets humans, denuncia precisament que a l’estat 470.000 24,5%espanyol qualsevol persona que no comparteixi la versió oficial pot 463.000 27,6%patir la repressió, la vulneració impune dels seus drets bàsics. Més s enllà de Catalunya, ho veiem a Ma311.000 10,7%drid, al País Basc o a Múrcia; la repressió i la censura amenacen activistes, artistes i tots aquells qui decideixin alçar la veu. os dijous El règim del silenci es va esquerdant i la solidaritat no té aturador: transformem la por i l’autocensura en esperança i cultura 20,6% sense renúncies: #NoCallarem.

xem mai de reivindicar la gesta mare del sobiranisme transversal i de base, comparable al retorn del president Tarradellas, les vagues laborals dels 70 i 80 i l’Assemblea de Catalunya. Amb l’afegit gens menor que el referèndum ha estat un exercici d’empoderament popular sense precedents i a contracorrent d’aquesta Europa fosca del s. XXI. Aquest ha de ser el nostre talismà, un acte de valentia que ens ha canviat a tots per sempre. Mai res tornarà a ser igual i us confesso que

tadans. Salvant les distàncies i les condicions, l’entenc perfectament i em faig meves les seves paraules.

No tinc cap voluntat de martiri, però prenent aquesta determinació em sé molt feliç i confio saber-la compartir amb vosaltres.

Estem defensant una causa noble i justa, i això ens fa afortunats; seria injust negar-nos aquest plaer.

En el curt termini s’albira un judici que hem de saber aprofitar com a palanca democràtica de denúncia política dins l’Estat, a Europa i el món sencer. Un crit d’alerta i auxili a tots els demòcrates del planeta. Si fem bé aquesta part tinc la convicció que, els propers temps, el camí que ens espera estarà ple de noves oportunitats. Igual que la península Ibèrica, podem convertir la República Catalana en una realitat inevitable. Tinguem ben present ambdues coses i que res ens prengui el somriure. Guanyarem, ja que hem après a ser lliures quan més oprimits ens tenen.

1,6%

El règim del silenci es va esquerdant: transformem la por i l’autocensura en esperança i cultura

Juanjo Sáez DANI RÍOS

DE FIT A FIT

JUANJO SÁEZ

Jordi Duró

Estem defensant una causa noble i justa, i això ens fa afortunats; seria injust negar-nos aquest plaer

39

“Barc que J. ra, no prope ha dei les sev nada o deixat mer ap sible c Barce

✒ So tural d so el c sionad món c públic de Co

✒ No

rals n temps ra i la d’ente te, tam Com m pera la plaer és el m hi ha u timam més gr sibles tant, c eferve macio grans vertit rides p com le cits cu va ofe

✒ El sura p hi pas cipar i seu llo deixat les pro firma na ne Madr tot l’E ciutat àtic ce Madri nou. P da o B la nor flectir teress Explic canvi una as tes hi

40

20 d’abril del 2018

LA MONCLOA CONTINUA AMB LES DESTITUCIONS El consell de ministres aprova el cessament de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Marina Borrell, així com del director de l’Escola d’Administració Pública, Agustí Colomines. La decisió sobre Borrell s’ha pres després que el conseller de Cultura cessat pel 155, Lluís Puig, intervingués en un acte a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. El cessament de Colomines, molt pròxim a Carles Puigdemont, arriba després de diverses polèmiques pels seus comentaris a Twitter.

tra banda, és materialment impossi-

titat com el Sevilla CF o els seus se-

democràtic, tot i que, com hem vist,

publicitària, moltFreud directa, en existeixen recursos a Espanya fan que recrear-se en els assassiKreizler centra la seva atenció en lock ció Holmes i Sigmund fiscalitzar la conducta dels miguidors. l’examen de masclista, hi ha alguns com l’evitació de posi-41 què asortia una presentadora que contra la violència no límits la infànciable com a etapa determinats i no mostren exemples que juga explorar els límitsNo i la obstant, lers d’espectadors que assisteixin a qualsevol fet d’aquesta naturalesa la violència o la protecció de la repuamb todel circumspecte anunciava deixa de ser paradoxal que tinguin tius de dones supervivents. nant per al posterior desenvolu- naturalesa mal.

El consell un esdeveniment com aquest. Amb ha de comportar una ponderació en- tació. Això explica que el TEDH ham fins al cap de setmana ve és poc protot,que resulta esfereïdor comprovar tre la llibertat d’expressió (i altres gi arribat a afirmar que la legislació gui extensament. Renteu el cotxe. que avui dia es qüestionin principis drets, valors i principis constituci- penal espanyola situa el rei “a l’abric ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ i valors que estaven més garantits onals) i el context sociopolític i culde tota crítica en l’exercici de les seQue no us sorprengui CIES LESAUDIÈNCIES durant l’immediat postfranquisme. tural en què es produeixen, i això ves funcions oficials” (assumpte di hi haurà més estones de cel mig ennupluralisme democràtic i la tole- permet descartar d’entrada tota in- Otegui contra Espanya, 2011) o que últims dies. Ruixat deEltarda al Pirineu.

bordells vilegiats Retrata

Programestenció més vistos dijous rància no permeten a l’Estat censuvexatòria o hostil dels actors rar, controlar o sancionar de mane- capESPECTADORS a l’afició‘SHARE’ sevillista.

01 Telenotícies vespre ra desproporcionada i desraonada En efecte, tot i que el legislador és 0 19,1% TV3+3/24 21.00 700.000 27,9% l’expressió i la defensa d’idees o docautònom a l’hora de tipificar con02 Polònia 2h 20.37 h 21.07 h 11.26 h 01.33 h trines que, fins i tot plantejades al ductes que ser sancionades, 0 25,4% TV3 22.03 661.000 poden 23,4% 03 Telenotícies migdia marge del marc constitucional o i l’autoritat governativa és indepenEuropa contràries als desitjos de la majoria, 0 12,4% TV3+3/24 14.30 dent a539.000 l’hora29,6% d’interpretar-les, cal teX. MÍN. 04 Katalonski només constitueixen pensaments, nir en compte si les manifestacions º 17,1% 11º 0 TV3 22.43 390.000 17,0% º 13º crítiques o opinions públiques dis05 Està passant que serveixen com a vehicle d’exº 16,8% 15º 0 TV3 20.15 372.000 18,3% si més no indireccrepants. pressió suposen, º 12º La llei 19/2007, contra la violèn- tament, una situació de risc per a les º 15º ndres vistos dijous cia, el racisme, la xenofòbia i la Canals in- més persones o els drets de tercers o per º 12º tolerància en l’esport defineix com a al mateix sistema de llibertats. Així, º 7º 18,0% 14,8% º 8º actes o conductes violents o que in- el Tribunal Europeu dels Drets Huº 12º citen a la violència l’exhibició de mans (TEDH) s’ha mostrat refracta11,6% º 14º símbols i l’entonació de càntics que, ri a perseguir aquest tipus de fets, º 13º 9,3% pel seu contingut o per les circums- malgrat el rebuig social que puguin 6,4% tàncies en què s’utilitzin, incitin o generar, si, amb abstracció del retret Qualitat de l’aire ajudin a la realització de comporta- 5,8% ètic que mereixin, no presenten un ments violents o terroristes, o cons- risc real de generar actes violents, és titueixin un acte de menyspreu a les 5,6% a dir, si no hi ha intenció de traduir persones participants en l’espectaaquestes expressions en violència fí2,6% cle esportiu (en aquest cas, s’entén sica, cosa difícil d’aconseguir, com que als rivals esportius, no al rei o a hem dit, mitjançant una xiulada, pel’Estat com a tal). No cal dir que, rò també amb la crema d’una foto, SÁEZ que els un tuit o la lletra d’una cançó. Per aid’entrada, hemJUANJO de descartar xiulets puguin desencadenar actes xò mateix ha condemnat repetidaviolents i encaraJuanjo menysSáez de signe ter- ment Espanya per vulnerar l’article rorista. El problema seria més aviat 10 del Conveni de Roma, cosa que PO ST A

SO RT I

SC A

FO

T

NI

PO ST A

TI

DA

S ‘SHARE’

DA

endres

DE FIT A FIT

Jordi Duró

no hagi apreciat cap tipus de retret contra l’acte de calar foc a una fotografia del rei Joan Carles i la reina Sofia (assumpte Stern Taulats i Roura Capellera contra Espanya, 2018).

En definitiva, i sempre segons la doctrina del TEDH, no hi ha d’haver discursos o manifestacions que, pel seu contingut, puguin quedar fora de la llibertat d’expressió, incloent-hi els discursos de l’odi que expressen punts de vista que es confronten en el “mercat de les idees” (com diu la mítica doctrina del Tribunal Suprem dels EUA), per odiosos o repugnants que siguin. La majoria no pot imposar la seva manera de pensar a la minoria, de manera que la seva protecció, en cas que sigui necessària, hauria de venir de la mà de la proscripció exclusivament dels discursos racistes, xenòfobs o antisemites que puguin excitar una violència efectiva i real, a més de reconduir a l’ordre civil i mai penal o administratiu altres límitsJUANJO clàssicsSÁEZ com els libel o els insults, especialment quan aquests teJuanjo Sáez nen escàs valor social i no formen part de cap exposició d’idees.

A

s’hi p espai mane debat Un tat pr ta de ca. ¿P blic, u Sen ta cen facilit pai cl l’actu semb més d fronte centu tradic sades aques seria nova L’a espai dir-ho regat llocs n perso tadan Ar tats e efecte rada dre? A 30% d canvi probl tres d bal. A cotxe l’aire En se bona cessiv dres h drat, 7.000 de l’e 20% d allun ble, sa mant Gr com L nent repte topis sinó p oritat el deb la Bec artíst flexio cotxe

42

14 de maig del 2018

QUIM TORRA, PRESIDENT Quim Torra aconsegueix l’aval del Parlament per convertirse en el 131è president de la Generalitat. Gairebé set mesos després de l’aplicació del 155, un representant electe del poble de Catalunya tornarà a ocupar la màxima representació institucional del país. Ho farà després d’haver rebut 66 vots a favor (JxCat i ERC), 65 en contra (Cs, el PSC, els comuns i el PP) i 4 abstencions (CUP), suficients per superar la investidura en segona votació.

pal partit de l’oposició al Parlament, Cs. Torra, però, faria bé de prendre’s seriosament el marge de maniobra que li van deixar ahir Iceta (PSC) i Do-

el nou Govern, si tira endavant, treballi incansablement per normalitzar i pacificar la vida del país. Precisament el combat contra l’excepcionalitat re-

de diàleg que demanarà assumir riscos. Finalment, caldrà que el seu executiu sigui efectiu i sense una data de caducitat predeterminada.

MANEL FONTDEVILA

43

Fede Za

L’ex la U el 1999 és i educat q contra les crida a un lenta per els poder drets hum vista amb sisteix en Unesco: igualtat i

F

Va t llor rant molt va deixar gut l’espe El Bulli F més aque blicar un Allà hi ap ens, basa per pode aplicable ens explic Manel Fontdevila 15.5.2018

FERRERES

A LA CONTRA

Miquel Ferreres

CANTUS FIRMUS

DEMÀ

Josep Ramoneda

SALVADOR CARDÚS

Voler l’impossible o matar el desig

44

1 de juny del 2018

RAJOY CAU JUST ABANS QUE EL 155 Rajoy marxa per la porta del darrere després de la moció de censura de Pedro Sánchez a la qual se sumen Podem, ERC, el PDeCAT, Compromís, el PNB, Nova Canàries i Bildu.

Sánchez es convertirà en el nou president del govern espanyol coincidint amb la fi del 155.

representar-se a si mateixos.

Vaig tenir contacte amb la Cambra per primer cop l’any 2002. Amb un grup d’amics i coneguts vam dur a terme una campanya per denunciar el dèficit de les balances fiscals en1.6.2018 tre Catalunya i Espanya. El manifest A LAva CONTRA ser signat per actors de cine i de teatre, per periodistes, pels sindicats CCOO i UGT... fins i tot per cases regionals! El fet em va portar a trobarme amb el senyor Valls, ja aleshores president de la Cambra, per demanar-li la seva signatura. Em va prometre estudiar el cas. Mai més, però, es va tornar a posar al telèfon. Aprofito l’ocasió, doncs, per saludar-lo, tot constatant que, passats setze anys, encara ocupa el mateix seient.

Entenc que li deu haver sortit a compte revalidar-lo i no promocionar-se a d’altres llocs.

Veure com funcionaven les cambres va fer que m’interessés pel seu sistema electoral. Vaig constatar que tot estava muntat per tal que s’exercís la més pura de les cooptacions. Per aconseguir-ho, el sistema –certament pervers i enrevessat– afavoreix l’abstenció. En les últimes eleccions van participar-hi unes 7.000 empreses d’un total de 400.000 de censades. És així que la Cambra ha esdevingut una institu-

LA BORSA O LA VIDA

gat ho veurà vostè accedint a la web de la institució i comprovant els noms que figuren als òrgans de govern, assessors, consultors, etc.

Bé, el cas és que, amb l’objectiu que l’empresariat català estigués representat adequadament, vaig entrevistar-me amb el llavors conseller del ram, Antoni Subirà. Va estar d’acord amb mi. Però vaig entreveure les dificultats de canviar la legislació. Els interessos ho feien impossible. En conseqüència, vaig optar per canviar d’estratègia i vaig passar a suggerir l’impuls del vot electrònic.

Si aconseguíem augmentar la participació, sobretot al territori, les coses canviarien. El següent conseller amb el qual em vaig entrevistar va ser el senyor Pere Esteve, que es va mostrar engrescat amb el tema.

Malauradament, va morir massa d’hora. Penso que hauríem avançat.

Posteriorment, va ocupar el càrrec el senyor Josep Huguet, amb el qual

Cal implantar el vot electrònic a la Cambra de Comerç de Barcelona. Sisplau, Miquel Ferreres garanteixi que s’apliqui massivament al territori

toca. En altres paraules: “Si no puc garantir que serà dels meus, no 45 m’importa qui sigui”. I jo voldria demanar-li, des d’aquí, que trenqui amb aquesta idea. Que actuï amb sentit de país. Sé que hi ha a mig coure un decret per implantar el vot FERRERES electrònic a la Cambra.

Sisplau, signi’l i garanteixi que s’apliqui massivament al territori. Amb propaganda inclosa, facilitats, etc. Retardi les eleccions a la Cambra, si cal. Perquè l’establishment barceloní és el pitjor enemic que avui té el país.

Molta gent elogia Prat de la Riba.

Es pregunta com va ser possible fer tantes coses en tant poc temps. Un dels motius va consistir a dividir la seva acció de govern en projectes abastables. I, per a cadascun d’ells, nomenar el millor individu disponible al país. No els nomenava pas perquè fossin “dels seus”. No senyora.

Van ser els millors –malgrat, sovint, no combregar políticament amb el senyor Prat–. Sisplau, faci que això sigui possible a la Cambra. Encara que el president que surti elegit no sigui dels seus.

Agraint-li d’antuvi la seva atenció, em tornaré a posar en contacte amb vostè quan s’aproximin les elecDEMÀ Albert Om cions a Foment del Treball.

Respectuosament.

XAVIER BOSCH

DE FIT A FIT

Carles Capdevila el dia de Sant Jordi de l’any passat. FRANCESC MELCION

El detector del Carles A Barcelona i gràcies a l’ARA vaig conèixer en Carles Capdevila. Era, per damunt de tot, un humanista que va trobar, en l’àncora de l’humor, l’oscil·lació emocional necessària per anar surant sense enfonsar-se. Els catalans vam tenir la sort que, en la seva feina –a la ràdio, al diari, en llibres o en xerrades–, ens va intentar encomanar aquesta arma de vida. El truc del Carles, que va anar esmolant amb els anys, consistia a observar, callar i saber retratar, amb pinzellades intel·ligents, tot un món de mones. Saber enriure’ns de nosaltres mateixos és un esport que no està de moda, però aviat algun premi Nobel descobrirà allò que l’enyorat Capdevila ja sabia: que és imprescindible per a la salut. El seu llegat està ple de sentències afinades que, tot d’una, ens han obert els ulls sobre l’edu-

Rajoy, absent ahir a la tarda del Congrés, serà censurat avui per la cambra. J.C.H. / EFE

La pel·lícula de Rajoy

cació, els valors, la política o l’estupidesa humana, si és que això no és una redundància. Avui, però, en trio una que, quan la vaig llegir en la seva columna de referència al diari, em va doldre que no se m’hagués acudit a mi. “Som el que semblem”. Quin fibló enverinat. Quina veritat tan ben dita en quatre paraules que juA Sofia conec Raymond Wagensguen, fins i tot cacofònicament, amb el tein. És un home que arrossega el “Som el que mengem” que ens han gravat sentit de l’humor de la supervia la pell. Certament, en aquesta societat vència i que viu amb una màxima: distreta, amb els ulls més pendents de la “No et fiïs mai de les persones que no pantalleta que del paisatge, amb més nebeuen alcohol”. Malgrat la meva tara, cessitat de likes que de petons, el detector que descobreix a misses dites, entaulats dels defectes socials del Carles va constaen una trattoria, ha decidit publicar-me tar que som en l’era del postureig. No és una novel·la en búlgar. Ell era un crític que les aparences enganyin, és senzillade cinema mordaç i els productors tement que els rendim culte en progressió mien les seves columnes, mentre que al geomètrica. Si no pengem a Instagram la seu pare, un director de gran renom i fideuà que ens menjarem, el dia ja no és moltes pel·lícules de trajectòria, només complet. La vida en un clic. La felicitat li esmenava la plana en privat. Quan el ventilada de cara a la galeria, les pors tancomunisme es va ensorrar, Wagenstein cades al calaix de les misèries i els dubva ser el primer a fer una cosa que hates –tan necessaris– dissimulats tant com via estat prohibida en l’antic règim: el es pugui. Avui fa un any que va morir el 1990 va muntar una editorial. La primeJordi Duró Carles. No era veritat que per als morts no ra. Ara treu quatre llibres al mes, la mapassava el temps. joria dels quals són d’autors estrangers.

En els últims anys, Colibrí –que és un dels grans segells del país– ha publicat Quim Monzó i Vicenç Villatoro, en la seva reconstrucció dels avantpassats d’en Bassat. Al sopar parlem del festival de cinema de Sofia, que ha sabut trobar una temàtica peculiar. Només entren a concurs les pel·lícules que són guions adaptats de novel·la. Els Wagenstein, que també en són els organitzadors, parlen de les obres que estan triant per a la quarta edició del festival. I aleshores, amb el sarcasme que encara porta dins, em diu que totes les pel·lícules d’avui en dia són massa llargues i els sobren molts minuts: “Hi ha moltes vegades que el film ja s’ha acabat però la projecció continua”. Una bona observació.

No només passa en el cinema. M. Rajoy ja és un polític amortitzat. Potser el seu llegat s’allargarà encara un temps més, però la seva pel·lícula s’ha acabat. Només l’interessat càlcul del PNB –una altra vegada uns secundaris que acaben sent protagonistes– el podia condemnar a arrossegar la seva pena a totes les pantalles. No hi podia haver final feliç.

d E e J p e m t r F e r x d

✒

i P a s v b o m i n q P C p e d t m n é n d n c a m c d É m E

✒

r r E d u J f r m t m s m C c e

D el ‘Lost in translation’

uarts de dues jugat: el que hauria estat una vicen ple tornado 2.6.2018 tòria per al president Rajoy ara per la moció era un maldecap del qual fugia Pedro Sánchez Avoluntàriament.

Els d’Espejo púLA CONTRA ent, van saltar blico ja no van ser a temps de reca notícia d’úl- tificar la informació incorrecta: s una cadena, la programació ja havia quedat ar a l’hora de en mans d’Arguiñano. r TV3. Al proA Cuatro Javier Ruiz destacaes van esperar va alarmat també a les 13.30 h: van passar un “¡Cómo se mueven las cosas! ¡Se ència a la pan- va a entregar a Puigdemont a Esuni’exalia me, ni s, ni erinecresAVUI DEMÀ nya, 21 h 08 h 15 h 15 h mplina 20º 19º 16º 20º 22º

ade18º el namateix sinó19º a a remolc del22º d’una agència21º

19º

14º

14º

12º

20º 21º

17º

16º

23º

19º

17º 24º Precipitació 19º 26º cadena que va donar l 21º L’única 18º 15º 21º usanna Griso correctament la notícia sobre Puigdemont va ser TV3 dora televisiva 18º

el tribunal ale- La setmana ordre per en- paña!” L’hipotètic lliurament de nt a Espanya. Puigdemont a la justícia espaera, a la tertú- nyola era ara un drama: “¡Primebtadament el ra patata caliente para Pedro at: “El panora- Sánchez!”, “¡Un problema de pria ahora Pedro mer nivel para el nuevo gobierno ara pensar que de Sánchez!” Sis minuts ElPedro consell rriendo”. Ben més tard, a les 13.36, corregien: eu paraigua quan sortiu de casa i compte a les teres si heu de conduir, les pluges seran intenses.

l’APM? pregunta als cionant veure com el programa seus fugaços convidats si li va facilitar la connexió via inla televisió és cultura. I des de ternet amb en Pau Poch, l’actor fa setmanes el Katalonski ens de Merlí que encarnava el persoestà recordant que sí, que, efec- natge de l’Iván Blasco, amb qui “¡Ojo! ¡Ojo! ¡Que es la laés cultura. ell es va sentir tan identificat. tivament, lafiscalía televisió que está pidiendo esto! ¡Calma y El programa ens mostra exemEn el mateix Katalonski tamcabeza fría!” ples de com TV3 ha sigut per a bé vam conèixer un altre argenA La Sexta Antonio Fer- de desco- tí, aquest d’origen polonès, molta gentGarcía la manera reras va rebre lacatalà notíciai tot errònia brir el el que compor- l’Adrián Leway. Buscant a Youmentre estava entrevistant Mita: un país, una gent i quel Iceta. Mirant al mòbil va counes tradicions. municar al líder del PSC l’immiHo de vèiem dijous, en nent lliurament Puigdemont a capítol en anys què la justícia.elPerò Iceta, amb Halldor visitava d’experiència, no esMar va mullar.

Va Buenos Aires es troconsiderar que era massai d’hora bava amb en Leandro per aventurar-se a valoBustamante, un noi rar un primer comuniqued’urgència. havia patit un cat Efectiproblema greu d’agovament, a les 13.36 h, rafòbia. García TancatFerrea casa Antonio i sense relaciras haviavoler-se de rectificar la onar amb ningú duinformació. rant mesos, vaAna veure A Telecinco Ro-a sa va donar pas a la també tele argentina Polla notícia amb il·lusió, seres vermelles.

El deperò alguna sig hi de veia superació conspiració al d’amics darrere:malalts en d’aquell grup “Qué casualidad queimpulsar sea un hospital el va a voDescobrir un país hoy mismoler que se ha cambiado el superar el seu propi drama Des de fa setmanes, el gobierno, ¿no?”, i mentre feien càpersonal. Va buscar informació bales perdeaclarir els motius ‘Katalonski’ ens demostra que la sèrie, va descobrir en quin d’aquestaidioma extradició, sis minuts la televisió també és cultura parlaven els personatges més tard Ana va patir dali vaRosa trobar unaunmotivació per tabaix: “¡Cuidado que hay una cor- aquella Tube músiques poloneses li van sortir de casa: aprendre rección!”, illengua. es va mostrar En elmolesta seu procés de re- aparèixer, com no podia ser per l’error de traducció que li hacuperació, encara li va produir d’una altra manera, esquetxos via provocat falses esperances. un impacte més gran veure Mer- humorístics del Polònia. I s’hi va Un tertulià li comentava comlí, un on un personatges patia enganxar. I era divertidíssim pungit que delsdels grans mals Miquel el mateix trastorn que ell.

SiFerreres ja com l’Adrián podia fer la imitadel periodisme actual era la precolpia comprovar de quina ma- ció dels imitadors del Polònia. cipitació. Certament, la precipitelevisió havia tació i, en nera el casla d’avui, també un influït en Un argentí, sense cap vincle diexcés d’entusiasme.

CARTA A ALBERT RIVERA

dat absorbit per la sàtira d’una política i d’una actualitat que li 46 era aliena. Però TV3 li havia obert un món per aprendre el català i descobrir una nova realitat a ell, que era estudiant de ciències polítiques.

La setmana anterior, en el caFERRERES pítol de Sicília, Halldor Mar coneixia en Dino Cuttitta, que fent el xafarder per internet va anar a parar a una escena d’El cor de la ciutat on dos personatges masculins es declaraven el seu amor i es feien un petó. L’impacte d’aquella seqüència no només el va ajudar a sortir de l’armari a ell sinó que va voler aprendre aquell idioma, conèixer la cultura que havia propiciat aquella ficció i viatjar a Barcelona. TV3 li eixamplava la mentalitat i el món.

Fa uns dies, a l’ARA, l’activista nord-americana Elaine Brown li deia a l’Antoni Bassas com la televisió, als anys 60, havia contribuït a descobrir noves realitats d’arreu del món a la gent. I això continua passant.

Conèixer-les ens fa éssers més sensibles. I permet, fins i tot, que siguin el detonant perquè a moltes persones els canviï la vida. La prova que la televisió, ben utilitzada, a part de cultura tamDEMÀ Toni Soler bé pot ser una eina tan poderosa com meravellosa.

ALBERT OM

Només riu per riure’s d’algú

Que no us sorprengui LESAUDIÈNCIES ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ meitat sud del país, les pluges poden desaparèixer ÈNCIES arda, i fins i tot ja podria sortir el sol.

istos dijous

PO ST A

SO

RT

ID A

A

FO SC

NI T

ST A

RT

SO

PO

ID A

Dos dies de debat al Congrés permeten que ens fixem no només en els discursos dels diputats també 762.000 24,1% 2 h 06.21 h 21.17 h sinó 21.48 h en com novaescolten 9.30 els h rivals, com els miren; permeten, en definitiva, pa695.000 23,9% rar atenció a la categoria humana dels líders Europa polítics. La seva gestualitat, senyor Rivera, 579.000 MÀX. 31,2% MÍN. 24º 14º sembla que pretengui ser encara més irri376.00024º 17,3% 15º tant que les paraules.

ECTADORS ‘SHARE’

26º 14º 375.00028º 17,4% 14º

Hi ha una crispació

28º

16º

es dijous 22º tos

14º

m

am

10,8%

9,8%

9%

permanent en la seva actitud, un menyspreu feridor en la manera 28º 12º en què es refereix a qui no pensa com vostè, una 22º17,2%13º hostilitat en la forma en què assenyala els rivals 26º 14º amb el dit. No mira als ulls de qui està parlant, si 20º 14º no és per desafiar-lo. Només el veig riure per riu32º 20º re’s d’algú. Aleshores sí que relaxa els músculs de la cara i es gira cap als seus companys de partit i d’escó perde fer en veu baixa comentaris còmplices, Qualitat l’aire que sempre imagino ofensius cap al diputat que en aquell moment és a l’estrada.

Va passar dijous a la tarda quan s’en-

fotia de Pablo Iglesias per haver recordat amb llàgrimes els torturats pel franquisme. Riure’s de qui plora ho havíem vist fer al pati del col·legi i no en tenim precisament un bon record.

JUANJO SÁEZ També al Parlament de Catalunya hem viscut escenes semblants, amb diputats de la seva formació mirant el president Torra i rient o intentant aprofitar la posició de debilitat de Sáez Carme Juanjo Forcadell en els debats més tensos del Parlament. Suposo que a tots els partits hi ha acti-

ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ

Programes més vistos divendres

tuds d’aquestes, però sembla que Ciutadans hagi convertit la falta de respecte cap a l’altre en una manera de fer política.

ESPECTADORS ‘SHARE’

01 Telenotícies migdia 530.000 27,6%

TV3 + 3/24 14.30

02 Telenotícies vespre

Per què aquest llenguatge verbal i no ver-

TV3 + 3/24 21.00 511.000 24,5% 03 Avanç informatiu: moció de censura TV3 14.00 329.000 18,8% 04 Com si fos ahir TV3 16.06 313.000 18,6% 05 La Sexta noticias 14 h LA SEXTA 14.18 292.000 15,6%

bal tan virulent? Suposo que deu donar-li ales, vots i presència mediàtica, però a quin preu? És aquest desdeny cap als rivals el que li farà difícil en el futur construir cap gran acord al seu voltant i és, segurament, el que també li ha aplanat el camí ara a Pedro Sánchez per arribar inesperadament a la presidència del govern. Però ja se sap que, per salvar la pàtria, primer has de proclamar que està trinxada. Per erigir-te com a reunificador, primer has de contribuir a la fractura de qualsevol pont (polític, però també personal) que no s’hagi dinamitat prèviament. És en el manual de tots els populismes.

Canals més vistos divendres 16,3% 10,4% 8,1%

Entre la incertesa i l’esperança, ve-

8,0%

nen mesos complicats per a tothom. Diuen que vostè té pressa per heretar els vots del PP, per tocar el poder que li auguren les enquestes i convertir-se en el Macron espanyol. Però en el seu enuig d’aquests dies també se li intueix el neguit de no quedar-se en el paper de l’eterna promesa, aquell Julián Gorospe en qui el ciclisme espanyol havia dipositat tantes esperances.

6,8% 6,1% 3,0%

JUANJO SÁEZ

P.D. Critica amb raó els qui parlen en nom

dels catalans (quan Ciutadans és el partit més

votat), però vostè ho fa en nom dels espanyols, Juanjo Sáez ÀLEX GALLEGO

quan la seva formació té exactament el 10% dels diputats del Congrés. Un de cada deu.

i

i

Fi

F

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

F

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

i

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

i Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Després que Quim Torra renunciés als consellers empresonats i els exiliats, el nou govern de la Generalitat pren possessió i posa fi a la intervenció del 155.

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi

i

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

NOU GOVERN I FINAL DE LA INTERVENCIÓ 2 de juny del 2018

i

i

i

i

i

i

i

i

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

47

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi

F

Fi

Fi

F

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi

Fi

Josep Ramoneda

i

Fi

i

Fi

i

i

A

L’ex con iniciative d’una fun cer, explic a l’ARA co grana actu fitxatge d recomana També tr sobre la f planter al mana pac

SALVADOR CARDÚS

Fi

Fi

DEMÀ

i

i

i

i

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi Fi Fi

Fi Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi Fi

Fi

Fi Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi Fi

Fi

Fi Fi Fi

Fi

Fi Fi Fi

Fi

Fi

Fi

La Gai el públic d divendres tuació ma fusió. Aqu val passa haver reu cartell Ja te Gainsb nit de div haver l’ac Los Plane

FERRERES

Quan penseu que serem independents?

i

i

Fi

CANTUS FIRMUS

Ch Ga

48

MANEL FONTDEVILA

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi

Fi Fi Fi

Fi

Fi Fi Fi Fi

Fi

per aturar la República Catalana, però res impedeix que des d’aquí s’actuï amb total esperit republicà, és a dir, mirant pels 7,5 milions de catalans.

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi Fi

Fi

Fi Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi

Manel Fontdevila

Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi

Fi Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi

Fi Fi

Fi Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi Fi

Fi Fi Fi Fi

Fi Fi

Fi

Fi Fi

sa. Tothom ha de ser conscient que aquest Govern no comptarà amb 100 dies de gràcia. Ha de ser impecable des del minut zero, i no se li perme-

Miquel Ferreres

Fi

Fi

Fi

Fi Fi Fi

Fi Fi

A LA CONTRA

Fi

Fi

i

Fi

Fi Fi

Fi Fi Fi

5.6.2018

Fi

Fi

i

Fi

Fi

i

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

Fi

màgiques, però sí que es poden assenyalar dos principis: ser un molt bon Govern, altament qualificat en la seva capacitació tècnica, i alhora tenir