prant maons vistos, a més de guixeries, rajoles, etc., A la manera mudèjar com en el proper Monestir de Cotalba. “Les cornises es formen amb diverses files de teula, solució de tradició mudèjar” repeteix Feduchi. En qualsevol cas, costums edificatòries netament mediterrànies, obligades en àrees de poca fusta però abundant argila. Així, en la “Espanya mediterrània”, es compleix un axioma: pràcticament tot el país cobreix casa amb teula ceràmica i els seus ràfecs són ceràmics. Datacions. Amb rara freqüència es significa el moment de la pintura al plafó que, imaginem òbviament, coincidirà amb el de la construcció o també de la reforma de la casa (“es va renovar Any 1822”, diu una d’elles). Les següents dates trobades en els ràfecs, anualitats grafiades més probablement per ser les de la seva modificació, són: S.XVIII: 1.749 S. XIX: 1 ª meitat 1.822 - 1.834-1.837 - 1.838-1.845 2 ª meitat 1.856-1.861 - 1.862-1.868 - 1.872-1.885 - 1.889 -1.890 1.895-1.896 S.XX: 1.900-1.902 - 1.903-1.906 - 1.925-1.930 Ocupen així majoritàriament, en més del 80% dels casos, la centúria vuitcentista. I addicionalment ens indiquen el moment en què deixa d’interessar la decoració dels ràfecs, precisament en col·locar els canalons metàl·lics: el trànsit entre els dos últims segles. Curiosament, només en Orxeta s’ escriuen les inicials del propietari abans de les xifres de l’any. I en una sola ocasió, pel nom complet de l’amo.
D: Alfàs-la Nucia. Datació. Ideograma amb punts D: Polop. Datació Es: desconegut. Ideogrames amb datació 93