En Tarzan de goma Ole Lund Kirkegaard re
llib Aquest galat a ☐ l’han re at any ☐ l’ha g u rat mp o c ☐ l’ha pat is p a ☐ l’h bat ☐ l’ha tro
Capítol 1
A
quest llibre tracta d’un nen a qui deien Tarzan de goma. Però aquest no era el seu nom de debò. El seu nom de debò era Ivan Olsen. Ve-te’l aquí:
7
Com pots veure, l’Ivan Olsen no era gaire alt. Era més aviat menut i prim, i potser no gaire guapo. No tenia els músculs gaire grossos i no podia pegar a ningú. Per això era ell, a qui pegaven cada dia. Sembla molt divertit, això que peguessin a l’Ivan Olsen. Però no ho era. Si més no per a l’Ivan Olsen.
Aquí pots veure com pegaven a l’Ivan Olsen
8
De vegades també li tiraven aigua per dins dels pantalons i d’altres vegades el tancaven als lavabos de l’escola. Per a l’Ivan Olsen tot allò no era gaire divertit.
9
Els nens grans eren els pitjors. –Bé, Ivanet –deien, estirant-li els cabells i les orelles–. Bé, que ens ensenyaries els músculs, avui? –Deixeu-me en pau! –cridava l’Ivan Olsen, intentant pegar als nens grans amb la cartera–. No en tinc, de músculs, prou que ho sabeu. –Vinga, Ivanet –deien els nens grans, rient–. Deixa’ns veure’t els músculs igualment. I llavors li arromangaven les mànigues i li miraven els braços blancs i escardalencs. –Vaja! –deien després d’haver-li mirat els braços una estona–. Tens raó, Ivan. Tens uns músculs més esquifits que una cagarada d’ocell. I aleshores esclafien a riure altra vegada i li tiraven aigua per dins dels pantalons –només per divertir-se– en un dels lavabos de l’escola, on el mestre no els podia veure. Aquí li tiren aigua per dins dels pantalons en un dels lavabos de l’escola:
10
Els nens grans –que quan s’ajuntaven tenien molta força– van aixecar l’Ivan i li van posar el cul sota l’aixeta de l’aigua freda, per tal que l’aigua li regalimés per dins dels pantalons fins a les botes de goma. D’aquesta manera els pantalons i les botes de goma de l’Ivan Olsen van quedar ben xops. El pitjor de tot era que li tiressin aigua per dins dels pantalons a l’hivern, perquè quan l’Ivan Olsen sortia de l’escola l’aigua dels pantalons es congelava. Els pantalons quedaven encarcarats i durs com el cartró, i l’Ivan havia de caminar eixarrancat com una oca.
11
–Ha, ha, ha –cridaven els nens grans amb les seves veus fondes i rogalloses–. Ha, ha. Ho heu vist? L’Ivan Olsen s’ha pixat als pantalons! –Calleu! –els deia, cridant, l’Ivan. Però els nens grans no callaven. El que feien era riure encara més fort, i semblava com si tinguessin paper de vidre a la gola. Vet aquí els nens grans rient:
12
–Ivan –li deien a crits–. Ets un porquet. Què et sembla que dirà, ara, la teva mare? La mare de l’Ivan Olsen no deia gaire res. Quan l’Ivan arribava a casa amb els pantalons molls, ella simplement sacsejava el cap i estenia els pantalons en una corda del lavabo. Per a la mare de l’Ivan Olsen tot allò de l’aigua als pantalons era una autèntica porqueria. –Ja en començo a estar farta, de totes aquestes bromes amb l’aigua –murmurava mentre estenia els pantalons a la corda–. Sí, ja en començo a estar farta… La mare de l’Ivan Olsen no parlava gaire, però el seu pare, el senyor Olsen, sí. De cop i volta començava a cridar com un foll. –Com? –bramava–. T’han tornat a tirar aigua als pantalons? –Sí… –deia l’Ivan. –Però què és, això? –exclamava el seu pare donant un cop de puny a la taula i fent saltar la tassa de cafè–. Has d’aprendre a defensar-te, noi. Has d’aprendre a ser un home. Vet aquí el pare de l’Ivan Olsen –el senyor Olsen– donant un cop de puny a la taula:
13
–Què és ser un home? –demanava l’Ivan. –Un home –deia a crits el seu pare–, un home és aquell que domina els altres. –Jo no –deia l’Ivan–. Jo no sóc capaç de dominar ningú. –No! –cridava el seu pare–. Tu no ets capaç de fer res. Ets un pobre titella. –Sí… –deia l’Ivan Olsen–. Crec que tens raó. –Bah! –feia el seu pare, aixecant-se feixugament de la cadira–. Què he fet per merèixer un fill tan titella? –No ho sé –deia l’Ivan Olsen. I d’aquesta manera l’Ivan Olsen anava aprenent un munt de coses.
14
A l’escola aprenia com li tiraven aigua per dins dels pantalons i li pegaven, i a casa aprenia amb el seu pare que un nen ha de ser un home i pegar als altres. Si no, seria un titella. Ja et deus fer el càrrec que no sempre era fàcil ser l’Ivan Olsen.
15