–Ah, és clar! –va dir el petit Mads, i va seguir en Per fins a la part del darrere del cobert d’en Mikkel Paelg, on el pintor no podia veure què feien. –Primer agafem aquest barril –va dir en Per, bo i traient un vell barril de mantega de sota una pila d’andròmines. El petit Mads va fer que sí amb el cap. –I ara –va dir en Per– posem aquesta fusta damunt del barril. El petit Mads va tornar a fer que sí. –I ja l’hem enllestit –va dir en Per. –Què? –va exclamar el petit Mads–. Ja l’hem enllestit? –Sí –va dir en Per–. Ara vés a buscar un meló a l’hort d’en Mikkel Paelg mentre jo m’enfilo a la teulada del cobert. Cuita, petit Mads. I el petit Mads es va afanyar tant com va poder, encara que no entenia res de res. Quan al cap d’una estona va tornar amb un petit meló verd, en Per ja era a la teulada del cobert. –I ara què faig? –va demanar el petit Mads. –Posa el meló en un extrem de la fusta –va dir en Per–. Ara en veuràs una de bona. El petit Mads va fer el que li deia en Per i tot seguit es va amagar rere un arbust. Un cop allà es va tapar les orelles, perquè havia sentit a dir que els canons, en disparar-se, feien un pet terrible.
8