'En Per i el petit Mads'

En Per i el petit Mads Ole Lund Kirkegaard re

llib Aquest galat a ☐ l’han re at any ☐ l’ha g u rat mp o c ☐ l’ha pat is p a ☐ l’h bat ☐ l’ha tro

Capítol 1 En què coneixem un canó que no fa soroll

E

ra a mitjans de l’època de la collita i gairebé tots els habitants de Vinneby eren als camps, sota el sol groc i polsegós, ajudant a recol·lectar. Els laboriosos pagesos de Vinneby anaven tan atrafegats que duien les camises plenes de grans taques de suor.

Però Vinneby no estava del tot desert.

El botiguer s’havia quedat a la botiga per vendre cervesa i aiguardent a tots els que treballaven a la collita, mentre que el pintor –aquella mena de cogombre amargant– emblanquinava la casa del vell Mikkel Paelg enfilat a la seva escala.

Aquell dia també hi havia dos nens, a Vinneby.

S’estaven cruspint un grapat de prunes sucoses i peres verdes, perquè no hi havia ningú que els vigilés.

I quan finalment van estar tips, van decidir de fabricar un canó.

–Com ens ho farem per fabricar un canó? –va demanar el petit Mads.

–És molt senzill –va dir en Per–. El farem amb un barril vell.

7

–Ah, és clar! –va dir el petit Mads, i va seguir en Per fins a la part del darrere del cobert d’en Mikkel Paelg, on el pintor no podia veure què feien.

–Primer agafem aquest barril –va dir en Per, bo i traient un vell barril de mantega de sota una pila d’andròmines.

El petit Mads va fer que sí amb el cap.

–I ara –va dir en Per– posem aquesta fusta damunt del barril.

El petit Mads va tornar a fer que sí.

–I ja l’hem enllestit –va dir en Per. –Què? –va exclamar el petit Mads–. Ja l’hem enllestit?

–Sí –va dir en Per–. Ara vés a buscar un meló a l’hort d’en Mikkel Paelg mentre jo m’enfilo a la teulada del cobert. Cuita, petit Mads.

I el petit Mads es va afanyar tant com va poder, encara que no entenia res de res.

Quan al cap d’una estona va tornar amb un petit meló verd, en Per ja era a la teulada del cobert.

–I ara què faig? –va demanar el petit Mads.

–Posa el meló en un extrem de la fusta –va dir en Per–.

Ara en veuràs una de bona.

El petit Mads va fer el que li deia en Per i tot seguit es va amagar rere un arbust. Un cop allà es va tapar les orelles, perquè havia sentit a dir que els canons, en disparar-se, feien un pet terrible.

8

Però aquest canó no va fer cap pet: només va fer “tump”, quan en Per va saltar sobre l’altre extrem de la fusta. I el petit Mads va veure com el meló sortia disparat per l’aire i desapareixia per damunt de la teulada del cobert.

–Ah! –va exclamar–. Ara ho entenc: és un canó que no fa soroll!

En aquell mateix moment els nens van sentir un esgarip que provenia del pati d’en Mikkel Paelg.

–Escolta! –va dir en Per–. Hem tocat alguna cosa.

9

Els nens van donar la volta al cobert sense fer fressa i van mirar cap al pati.

Al pati hi havia el pintor. Estava estès a terra a tocar de la seva escala, completament cobert de calç. La calç li feia bombolles a la boca mentre cridava i renegava.

–Sí –va murmurar el petit Mads–. Hem tocat alguna cosa. És un canó molt bo, encara que no faci soroll.

–Escolta’m, Mads –va dir en Per–. No et sembla que ens hauríem d’amagar una mica?

–Sí, podríem fer-ho –va dir el petit Mads–. Aquests pintors poden ser perillosos quan s’empipen.

I els dos artillers es van enfilar a una gran prunera a esperar que el pintor es calmés.

10

Capítol 2 En què sabem més coses del canó que no fa soroll

Q

uan finalment el pintor es va calmar, en Per i el petit Mads van baixar de la prunera i se’n van tornar on tenien el canó.

–Escolta’m, Per –va dir el petit Mads–. I si el tornéssim a provar?

–Sí, per què no? –va dir en Per–. El podem moure una mica per no tornar a tocar el pintor.

–Però aquesta vegada agafaré un meló ben gros –va dir en Mads, i va desaparèixer a l’hort d’en Mikkel Paelg. Va escollir el meló més gros que hi va trobar, i era gros de debò: gairebé tan gros com el mateix Mads.

–Estàs a punt? –va dir, cridant, en Per, que havia pujat a la teulada del cobert.

–Gairebé –va dir el petit Mads, barallant-se amb aquell meló enorme i fent esforços perquè s’aguantés sobre la fusta.

–Que salto! –va cridar en Per. –No, espera’t un moment –va dir el petit Mads–. Que haig de baixar de la fusta, home.

11

Però el petit Mads no va tenir temps de baixar de la fusta.

En Per va aterrar a l’altre extrem de la post fent un gran “tump” sord i, mentre el meló quedava tranquil·lament tombat a l’herba, el petit Mads va desaparèixer volant pels aires.

–Vaja! –va dir en Per mirant per tot arreu–. On deu haver anat a parar?

Va voltar corrents el cobert d’en Mikkel Paelg amb l’ai al cor, perquè un nen com en Mads es podia fer molt de mal si queia al camí.

Però el petit Mads no s’havia fet res: just llavors en Mikkel Paelg en persona venia pel camí amb un carro enorme d’herba seca, i al capdamunt hi havia en Mads rient com un foll.

–Visca! –va cridar–. Quin salt!

En Mikkel Paelg va aturar el carro, sorprès, i va saltar al camí.

–Què? –va exclamar, mirant-se el petit Mads amb uns ulls com unes taronges–. D’on has sortit?

–De l’aire –va dir en Mads assenyalant el cel.

–Com? –va exclamar en Mikkel Paelg estirant-se els pèls del bigoti–. Això sembla cosa de bruixes.

El pintor, que havia sentit tot aquell enrenou, va arribar corrent amb la seva escala sota el braç.

–Ah! –va exclamar mentre somreia maliciosament al petit Mads–. Vet aquí un d’aquests trapelles que tant abunden a Vinneby.

12

I va repenjar l’escala al carregament d’herba seca per atrapar en Mads.

“Oh”, va pensar en Per. “Haig de fer-hi alguna cosa o el pobre Mads rebrà una bona pallissa.”

Llavors en Per va arrencar a córrer pel camí mentre cridava amb tota la força dels seus pulmons:

13

–Alerta! El toro s’ha escapat!

El pintor va fer un bot des del vuitè graó de l’escala, i tant ell com en Mikkel Paelg es van llançar a l’herba seca com dos ratolins.

I el petit Mads es va esfumar.

Però aquell dia no van tornar a fer servir el canó. En comptes d’això van decidir que farien un zoològic.

14