Portfoli d'arquitectura 2023

PORTFOLI D’ARQUITECTURA

Ricard Ellis i Rovira 2023

Ricard Ellis i Rovira | 1

RICARD ELLIS I ROVIRA 08024 Barcelona +34 673082715 ricard.ellis@gmail.com

FORMACIÓ ACADÈMICA

IDIOMES

2013 - 2015

Batxillerat INS Vila de Gràcia (Matrícula d’honor)

2015

Premi Treball de recerca - Districte de Gràcia

Català / natiu Castellà / natiu Anglès / natiu i B2 - First Certificate in English (FCE)

2015 - 2021

Grau en Estudis d’Arquitectura (GArqETSAB) Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

2021 - 2022

Màster habilitant d’Arquitectura ETSAB Projecte Final de Carrera (PFC)

CONEIXEMENTS INFORMÀTICS Autodesk Autocad Microsoft Office FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Adobe Photoshop

2016 Voluntariat Congrès d’Arquitectura COAC

2017 - 2021 Voluntariat 48H Open House Barcelona

Adobe InDesign

2021 - 2023

V-Ray

Beca INIREC Santander - UPC. Recerca del D. de Teoria

Sketchup

Lumion rendering EXPERIÈNCIA

LABORAL

Rhinoceros

2018 - 2019

Despatx d’arquitectura Portal i Ballber Asociados SLP

Grasshopper

2021 - 2023

Recerca Dep. de Teoria ETSAB-UPC + MUHBA

Wordpress Adobe Illustrator

INFORMACIÓ ADICIONAL

Autodesk 3DS Max

2012 - 2019

Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB) Grau Professional de música (Especialitat Violí)

Autodesk Revit

2017 - Avui

Cap de colla dels Geganters de Gràcia i responsable de les Xarxes Socials

2021 - Avui

Direcció artística en els projectes de la Fadrinalla de Gràcia (Art efímer)

WinEVA

Portfoli d’arquitectura | 2

ÍNDEX 2

HABITATGE I ESPAIS COMUNS Conjunt d’unitats d’habitatge en bloc a la vora del Segre a Lleida

4

HABITATGE I ESPAIS COMUNS Conjunt d’unitats d’habitatge en altura a la vora del Segre a Lleida

6

ENTORN URBÀ Projecte de millora d’un carrer del centre de Cornellà

8

ESPAI PÚBLIC Projecte de reurbanització d’una plaça a Cornellà

10

REGENE RACIÓ URB ANA Renovació dels teixits urbans productius dels barris occidentals de Sabadell

12

PATRIMONI I PROGRAMA PÚBLIC Proposta de rehabilitació d’una antiga nau de la Colònia Güell

14

EQUIPAMENT I ESPAI PÚBLIC Nova intervenció - Edifici de grans llums a la Vall d’Hebron

16 PATRIMONI Proposta de rehabilitació de la Torre Bassols de Martorell

18 E Q U I P A M E N T Institut esportiu a les Piscines de Salts de Montjuïc

20 EDIFICI D’ÚS MIXT Tallers de llibre de vell, equipament i residència a Sant Antoni

22

PROJECTE FINAL DE CARRERA Projecte d’àrea residencial amb casal i habitatges per a la gent gran en l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs

Ricard Ellis i Rovira | 1

HABITATGE I ESPAIS COMUNS Conjunt d’unitats d’habitatge en bloc a la vora del Segre a Lleida Títol del projecte: Bloc Assignatura: Projects III - English Professors/es: Judith Leclerc + Alberto Peñín Any: 2017 Ubicació del projecte: Lleida Aquest projecte parteix del debat acadèmic sobre com definir l’habitatge i com generar espais comuns per millorar la vida en comunitat. També de la importància de visitar l’emplaçament i entendre les seves lògiques, incorporant a l’acte de projectar el coneixement obtingut en el previ estudi del lloc.

L’edifici Bloc està compost de 4 blocs, cadascun amb el seu pati al centre i les escales entre el pati i el carrer. Una de les fites escrites al començament de l’exercici és la de tenir espais comunitaris, així amb aquest pati i el terrat s’aconsegueix tenint locals, espais de treball compartit, horts urbans, terrat amb porxos i pèrgoles, zones comunes,... A més, tot està pensat per a l’ús dels veïns i les veïnes, de manera que és un espai comfortable.

Hi ha tres tipus d’habitatges, amb una, dos o tres habitacions. El de dos habitacions és el més típic; trobem aquest tipus als dos sub-blocs que se situen a la part central. Tots els pisos segueixen el mateix esquema.

A la façana sud hi ha la sala d’estar, perquè és la millor orientació pel Sol encara que les vistes cap a aquest carrer no són tan privilegiades, de manera que es crea una galeria per tal de tancar-se més que amb una terrassa i que al mateix temps funciona com a sistema eficient energètic (“jardí d’hivern”).

A la façana nord hi ha les habitacions que tenen les millors vistes de Lleida (cap a la Seu Vella).

Totes les habitacions tenen finestra, possibilitant així la ventilació creuada a tots els habitatges. Les finestres donen molta llum natural. L’habitatge té dos tipus diferents de vidre: transparent i translúcid. Amb el translúcid aconseguim llum natural però un major grau de privacitat.

Encara que aquest exercici primerenc sembla que segueix l’esquema del típic bloc, s’ha tingut en compte la idea de col·lectivitat i activitat i criteris de sostenibilitat en aquest projecte.

Portfoli d’arquitectura | 2

Ricard Ellis i Rovira | 3

HABITATGE I ESPAIS COMUNS Conjunt d’unitats d’habitatge en altura a la vora del Segre a Lleida Títol del projecte: Torre Assignatura: Projects III - English Professors/es: Judith Leclerc + Alberto Peñín Any: 2017 Ubicació del projecte: Lleida Situat a l’emplaçament privilegiat contigu al de l’exercici anterior, l’edifici Torre forma part de la urbanització d’un dels solars de Lleida a la cantonada de l’Avinguda dels Estudis Generals amb el carrer Eusebi Güell (adjacent al riu Segre), juntament amb el Bloc.

Aquest projecte segueix l’estudi de la definició de l’habitatge, en aquest cas agrupat en alçada amb el format de torre, amb el compromís d’aconseguir un conjunt dens i sostenible d’habitatge.

A més, l’edifici proposat no només considera el programa residencial com a tal, sinó les activitats que poden derivar a la vida al barri, dissenyant unitats d’habitatge junt amb nous elements que permeten una interessant combinació d’usos i activitats. La Torre té un centre cívic que ocupa la planta baixa i la primera planta del complex amb una gran entrada porxada contigua a l’Avinguda i té una gran sala polivalent i una petita biblioteca.

s-o elevation scale 1:200

L’edifici de 13 pisos està caracteritzat per amples passadissos, escales creuant l’exterior i espais comunitaris en cantonada amb vistes a la Seu Vella de Lleida sobre el riu Segre i el seu parc fluvial. Aquests espais estan dedicats a l’ús dels veïns i les veïnes perquè tinguin la possiblitat de relacionar-se i gaudir de diverses activitats en un gran espai amb bones vistes. A més, cada habitatge, des del més petit al més gran, disposa d’una terrassa molt àmplia on es pot prendre la fresca i estendre l’activitat de la sala d’estar.

Cal apuntar que totes les obertures han estat estudiades curosament d’acord amb la seva orientació de manera que hi ha filtres de lames de fusta col·locats verticalment i horitzontalment i alguns d’ells tenen la possibilitat de desplaçar-se segons l’incidència solar.

Com ja s’ha pogut observar, la idea de col·lectivitat i activitat és fonamental en aquest projecte. n-e elevation scale 1:200

Portfoli d’arquitectura | 4

ctional model

model

perspective

1:500 model perspective

1:500 model

Ricard Ellis i Rovira | 5

ENTORN URBÀ Projecte de millora d’un carrer del centre de Cornellà Títol del projecte: Eix verd “Cornellà Natura” Assignatura: Urbanística III Professors/es: Stefano Cortellaro Any: 2018 Ubicació del projecte: Cornellà de Llobregat El projecte proposat com a col·laboració entre la Facultat d’Arquitectura de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat proposa un estudi del centre de la ciutat i convertir el carrer Mossèn Jacint Verdaguer en una zona de prioritat invertida amb voreres al mateix nivell, limitació de la velocitat i supressió de l’aparcament al carrer.

També busca homogeneitzar i enfortir la idea de l’eix dotant de continuïtat el carrer a partir de l’ús del mateix paviment que a la Pl. de l’Església, de manera que s’enllaça l’església i l’ajuntament amb la plaça del Castell de Cornellà i el mercat municipal a la part baixa del carrer. A més, també es preveu l’implantació del mateix tipus d’arbrat, el peral de flor (Pyrus calleryana) a ambdós costats del carrer per l’orientació N-S del carrer tal i com s’ha fet a la reforma de la part que enllaça amb la plaça.

Es preveu mantenir els mateixos sentits de circulació però amb restriccions a partir de la col·locació d’una pilona mòbil i de jardineres. Així doncs, només hi podran circular els mateixos veïns i veïnes i els serveis i no es permetrar l’estacionament de vehicles.

El disseny del tram contempla l’ocupació majoritària del carrer per part dels vianants amb voreres molt amples i trànsit quasi inexistent, convertint-lo en l’inici d’un passeig pel centre de la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Es preveu una zona de càrrega i descàrrega al carrer Verge del Pilar adjacent.

Mitjançant les rampes per arribar al nivell i el parell de girs (davant de l’edifici de Correus) es contemple que els cotxes que vagin pel carrer Cinema Bel i continuin pel carrer Verge del Pilar redueixin la velocitat.

Pel que fa la il·luminació s’obta per mantenir la mateixa que és prou nova.

A la proposta també s’hi col·loquen una sèrie de bancs per tal de potenciar l’idea de passeig per passejar i per estar en un dels carrers més cèntrics de Cornellà que uneix edificis patrimonials i equipaments importants del municipi.

La idea fonamental és adaptar el centre de la ciutat a la mobilitat, els usos i l’activitat social actual.

Portfoli d’arquitectura | 6

Ricard Ellis i Rovira | 7

ESPAI PÚBLIC Projecte de reurbanització d’una plaça a Cornellà Títol del projecte: Cap de pont de Cornellà Company: Marc Castellnou Assignatura: Urbanística III Professors/es: Stefano Cortellaro Any: 2018 Ubicació del projecte: Cornellà de Llobregat La proposta es basa en l’objectiu de consolidar un gran eix que uneix el centre de la ciutat de Cornellà amb el Parc Agrari del Baix Llobregat que s’estén per la llera del riu. Això suposa tot un seguit de qüestions a abordar com ara la relació de la ciutat perifèria, el conjunt infraestructural, el tracte dels equipaments existents i el final d’un eix verd i estructural de la ciutat per connectar-se amb l’àmbit agrícola i el riu.

Es plantegen doncs quatre punts crítics a partir d’un primer anàlisi i unes correccions per treballar un àmbit molt concret a tocar de l’existent passarel·la del riu Llobregat.

1. Proposar i remarcar el nus general de dos grans eixos, vial i peatonal en un conjunt que no tenia atracció ni confluència de prioritats.

2. Alliberar de bicicletes i potenciar l’eix verd estructural en relació als equipaments i al trobament de la passarel·la com un recorregut auxiliar i complementari a aquest gran eix.

3. Treballar la vegetació perpendicular al riu a mode de connexió amb la ciutat i minorar l’eix paral·lel al vial.

4. Crear un pol d’atracció al final de l’eix com a equipament que estructuri, a més, el sistema de talús i passarel·les en relació a un passeig i un mirador.

Aquests busquen les visuals del paissatge amb el riu.

Així doncs, el projecte representa un punt d’inflexió que s’emmarca en la proposta de desenvolupament estratègic del sector de la ciutat de Cornellà que connecta amb ell Parc Agrari del Llobregat.

Portfoli d’arquitectura | 8

Ricard Ellis i Rovira | 9

REGENERACIÓ URBANA Renovació dels teixits urbans productius dels barris occidentals de Sabadell Títol del projecte: Sabadell Oest en transició Companya: Alba Cruanyes Assignatura: Urbanística V Professors/es: Carles Crosas Any: 2020 Ubicació del projecte: Sabadell El verd connecta i pot donar continuïtat a la ciutat a través de diverses connexions com carrers arbrats, espais lliures o parcs. Aquest teixit de recorreguts verds pot estructurar la ciutat, crear jerarquies i articular Sabadell amb la resta d’espais oberts, naturalitzats i cívics ja existents.

Així doncs, es busca revitalitzar la zona propera a l’Estació Sud, on actualment hi predomina l’homogeneïtat d’un teixit industrial poc mixt, a partir de la resolució d’algunes discontinuïtats (acabant d’obrir els carrers) i creant un nou gran eix central d’activitat (habitatge, equipaments...) amb dos nous espais oberts de notable interès, juntament amb l’eix del Passeig de Comerç, i amb una especial atenció a la vegetació.

Portfoli d’arquitectura | 10

Ricard Ellis i Rovira | 11

PATRIMONI I PROGRAMA PÚBLIC Proposta de rehabilitació d’una antiga nau de la Colònia Güell Títol del projecte: Permeabilitat Assignatura: Projectes V Professors/es: Toni Barceló Any: 2019 Ubicació del projecte: Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló En un emplaçament clau situat al recinte de l’antic conjunt fabril de la Colònia Güell, que es troba en un procés de transformació i modernintzació per tal d’adaptar-se als nous usos actuals, aquest projecte consisteix en reconstruir i rehabilitar una antiga nau industrial per transformar-la en un edifici d’oficines amb espais de coworking, prioritzant la protecció d’una arquitectura singular i un conjunt patrimonial que representen el passat industrial històric.

L’edifici en qüestió és el “J”, caracteritzat per les seves façanes amb gelosies d’obra de fàbrica ja que es tracta d’un dels assecadors de l’antiga colònia tèxtil.

Es troba situat al final d’un dels nous eixos peatonals del masterplan regenerador proposat per al recinte, de manera que el recull perquè també està col·locat de forma transversal a la resta i a la vegada té uns espais oberts (places) contigus i per això es genera un porxo perimetral en planta baixa. A més, l’espai de l’entrada és un dels més característics per la seva triple alçada.

El repte principal d’aquest projecte és la preservació i la reconstrucció de l’edifici segons el seu estat original pel seu possible interès patrimonial, mantenint de forma intacta les seves façanes i projectant-ne una nova de vidre separada a l’interior. Així doncs, es generen uns espais de circulació perimetrals que també poden servir com a coixí tèrmic, establint també una estratègia energètica pensant en termes de sostenibilitat. D’aquesta manera es pot realitzar també la rehabilitació de l’antic assecador que passa a ser un edifici d’oficines amb espais de coworking per als nous usos del segle XXI.

Portfoli d’arquitectura | 12

Ricard Ellis i Rovira | 13

EQUIPAMENT I ESPAI PÚBLIC Nova intervenció - Edifici de grans llums a la Vall d’Hebron

Vídeo render

Títol del projecte: Teixint la Vall Assignatura: Projectes VI Professors/es: Toni Barceló Any: 2020 Ubicació del projecte: Vall d’Hebron, Barcelona La ronda representa un front important entre teixits diversos i a la vegada ressegueix les portes d’entrada a Collserola. La Vall d’Hebron, Montbau i la Clota proven d’unir aquest tall a partir de grans espais oberts i àrees verdes com ara els del complex esportiu de les olimpíades del 92. Tot i així, aquests espais podrien estar més aprofitats, especialment per la gent de la zona, i per això cal millorar les connexions entre els barris. Seguint la condició natural del lloc, aquestes relacions poden venir marcades per les antigues rieres. És per això que el projecte s’ubica a l’emplaçament contigu al carrer d’Isidora Duncan dins del conjunt esportiu de la Vall d’Hebron, ja que es tracta de l’únic passeig peatonal de la zona i és el principal eix de connexió entre els barris d’Horta i la Clota amb Montbau i Collserola passant per la Vall d’Hebron.

Actualment aquest pas està urbanitzat però té poca activitat i flux de persones i amb aquest projecte que consisteix en planejar un edifici multiús aglomerador d’activitats es pretén crear un nou punt de trobada que doni servei als barris i que a la vegada activi l’eix.

Pel que fa a la proposta concreta, parteix de la sostenibilitat i del principi de la menor modificació possible del lloc, i per això també s’aprofita la planimetria de la ubicació escollida. A més es proposa una millora de l’espai públic adjacent, ja que sembla que en molts casos de la zona estan desaprofitats, i així a més es faciliten les condicions transversals a l’eix d’arribada i obertura del nou edifici.

L’edifici de grans llums plantejat segueix alguns criteris de sostenibilitat com ara el protagonisme de la fusta amb una estructura proposada de pòrtics de fusta laminada, amb la major part basada en la construcció en sec (panells U-glass, estructures, forjats i paraments de CLT,...), amb el disseny d’espais intermedis d’arribada sota grans porxos que impedeixen l’efecte hivernacle a l’estiu però permeten la radiació a l’hivern, amb la introducció de filtres a totes les façanes excepte la nord així com paraments translúcids per permetre l’entrada de llum evitant l’enlluernament, etc.

Portfoli d’arquitectura | 14

Ricard Ellis i Rovira | 15

22.01.2020

Tayde Marcela Gómez Solís

PATRIMONI Proposta de rehabilitació de la Torre Bassols de Martorell Títol del projecte: Torre Bassols Companys: Carmen Espinosa + Aitor Moral ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES Assignatura: Construcció IV Lesions - Alçat Est Professors/es: Marc Seguí + Còssima Cornadó Any: 2020 Ubicació del projecte: Martorell

MBArch Rehabilitación y Restauración Arquitecónica ETSAB-UPC

Nadia Arancibia Villaleiva Ana Laura Bertero Mastrangelo Daniel Expósito Casado Tayde Marcela Gómez Solís

Autores iniciales: 22.01.2020

Nadia Arancibia Villaleiva Ana Laura Bertero Mastrangelo Daniel Expósito Casado Tayde Marcela Gómez Solís

22.01.2020

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES Materialitat - Planta baixa (sostre)

1

Fissura

Esquerda vertical

Esquerda diferents

Esquerda

Esquerda diagonal

Fissures múltiples en un mur

Punt més alt de l'esquerda de la paret

Esquerda que travessa el mur

Esquerda que continua en un element perpendicular

Punt més baix de l'esquerda de la paret

Part més l'esquerda

Pis desigual/enfonsat

Erosió/Disgregació

Degradació de la junta

de

plans

3

2

Enfondrament/Dany/Perdua de material

Brutrícia amb adherencia/ Costra

Pèrdues/ Restes de revestiment

Grafitis

Plantes amb arrels a l'interior de poros i fissures

Eflorescència

Algues unicel·lulars, líquens i molsa

Taques d'humitat visibles 1

Brutícia en superfície amb adherència moderada

altra

Reparacions amb morter de ciment

Guerxeses, nusos i fissures

Intemperització/degradació per acció del clima

Blanquejament per humitat i fongs

Possible ataque de xilòfags

Pèrdua de material

Corrosió amb escarificació 1

Decoloració/ Canvi de color del parament

1

Bruna/ material

Acumulació

1 1

de

1

1

1

3

2

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES | Estat actual - Façana Sud

2

2

2

1

CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral

2

1

1

1

1

2

2

1 2

2

2

2

2

2

Erosió/Disgregació

Degradació de la junta

FUSTA

de

5

Volta de maó tabicada de mig canó rebaixada

Biguetes de perfils normalitzats

Corrosió amb escarificació Bruna/ material

Acumulació

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES | Construcció - Planta baixa (sostre)

1

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES Estat actual - Planta baixa

MBArch Rehabilitación y Restauración Arquitecónica ETSAB-UPC

Pèrdua de material

Autores iniciales: Nadia Arancibia Villaleiva Ana Laura Bertero Mastrangelo Daniel Expósito Casado Tayde Marcela Gómez Solís

de Sostres

FUSTA

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES | Lesions - Alçat Est

Possible ataque de xilòfags

1

Volta de maó de pla de mig canó rebaixada

2

Volta de maó de pla de mig canó rebaixada amb aparell en espina de peix

3

Forjat de bigueta de formigó amb entrebigat ceràmic

4

Volta de maó tabicada de mig canó rebaixada

5

Volta de maó tabicada de mig canó rebaixada

DECORATIUS

Part més l'esquerda

Blanquejament per humitat i fongs

ALTRES

Esquerda que travessa el mur

Punt més baix de l'esquerda de la paret

Guerxeses, nusos i fissures

Intemperització/degradació per acció del clima

1

ACER

Punt més alt de l'esquerda de la paret

Reparacions amb morter de ciment

MAÓ / CERÀMIC

Esquerda diagonal

Esquerda en dos plans Enfondrament/Dany/Perdua Brutrícia amb altra diferents de material adherencia/ Costra Sostres Pèrdues/ Restes de Fissures múltiples en un mur Grafitis revestiment Volta de maó de pla de mig canó Volta vaída amb decoracions de guix 1 6 rebaixada Esquerda que continua en Plantes amb arrels a l'interior Eflorescència un element perpendicular de poros i fissures Volta de quart d'esfera amb Volta de maó de pla de mig canó 7 2 decoracions de guix rebaixada amb aparell en espina de peix unicel·lulars, líquens Algues i Pis desigual/enfonsat Taques d'humitat visibles molsa Fals sostre de guix i canya amb Forjat de bigueta de formigó amb 8 3 decoració pictòrica entrebigat ceràmic Brutícia en superfície amb Decoloració/ Canvi de color parament adherència moderada Xapa ondulada del de fibrociment sobre Volta de maó tabicada de mig canó 9 4 biguetes de formigó rebaixada DECORATIUS

Esquerda vertical

6

Volta vaída amb decoracions de guix

7

Volta de quart d'esfera amb decoracions de guix

8

Fals sostre de guix i canya amb decoració pictòrica

9

Xapa ondulada de fibrociment sobre biguetes de formigó Biguetes de perfils normalitzats

CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES | Construcció - Planta baixa (sostre) CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral

6 2 1 3 5

22.01.2020

1

2

Esquerda

CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral

Autores iniciales: Nadia Arancibia Villaleiva Ana Laura Bertero Mastrangelo Daniel Expósito Casado Tayde Marcela Gómez Solís

2

Fissura

ample

dos

ALTRES

ample

en

MBArch Rehabilitación y Restauración Arquitecónica ETSAB-UPC

1

1

MAÓ / CERÀMIC

Per prendre aquesta decisió es van considerar diversos factors. Primer, i més rellevant, la situació de la Torre. L’edifici està situat a la periferia, a un polígon industrial tocant a les vies de tren d’alta velocitat, és a dir, en un ambient no gaire amable per a l’ubicació ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES | Lesions - Secció 2 d’un equipament públic.

CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral Tot i així, encara que es trobi en un polígon, no està massa allunyat de la part més residencial de la ciutat, tenint l’estació de tren de Martorell a uns 10 minuts a peu.

Per això, pensem que podria arribar a tenir un ús productiu tant pel polígon com per la població del municipi, buscant així una mixticitat d’usos.

A partir d’aquí, hem decidit convertir l’interior de l’edifici en un conjunt d’espais diversos on poder treballar, mantenint el pati de l’escala interior com a espai principal de circulació, aprofitant-lo per ventilar i obtenint-ne un benefici energètic.

ENCIONS DE FAÇANA

Autores iniciales:

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES Materialitat - Planta baixa (sostre)

ACER

La proposta d’intervenció a la Torre Bassols, situada a Martorell, parteix de convertir aquesta antiga casa senyorial abandonada i en mal estat de conservació en un centre polivalent i d’oficines.

MBArch Rehabilitación y Restauración Arquitecónica ETSAB-UPC

4

Portfoli d’arquitectura | 16 ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES | Estat actual - Planta baixa

22.01.2020

Proposta - Secció 2

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES Proposta - Planta segona

REFORÇ DE BIGUETES AFECTADES PER XILÒFAGS (6.2) LOCALITZACIÓ

DESPATX

PROPOSTA | Façana Sud

INTERVENCIÓ

Al tractar-se d’un edifici amb bigues de fusta sense tractar, hi ha presència de xilòfags en algunes bigues existents.

1

Després del tractarem corresponent, aquestes bigues quedaran debilitades degut a la pèrdua PROPOSTA |Restituirem Secció 2 de material. la seva integritat CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral estructural reforçant les biguetes amb els mateixos reforços de fusta, pero rebaixant la part afectada.

NUCLI

CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral

DESCRIPCIÓ

OFICINES

2

3

OFFICE

PLANTA BAIXA

Estat actual de les biguetes afectades

ESTUDI DE LES PREEXISTÈNCIES Proposta - Planta baixa

4

Primer apuntalarem el sostre proper a la biga tractada

En aquestes bigues, a més rebaixarem la part afectada pels xilòfags ja que està debilitada

Raspallarem la part inferior de la biga per aconseguir una superfície uniforme on adherir el reforç

Farem els forats necessaris per introduir els connectors

CÀLCUL ESTRUCTURAL | Càlcul dels forjats - Plantes Proposta (Nova activitat - Ús públic)

Resultat després de la intervenció

PLANTA PRIMERA

MAGATZEM

5

Aplicarem una primera capa de cola per adherir la part interior del reforç

6

Per últim, col·locarem el reforç amb els connectors corresponents

CAFETERIA CUINA

100,03 100,04

SALES REUNIONS

99,60

VESTÍBUL ASCENSOR

PROPOSTA | Planta segona

SERVEIS

CONSTRUCCIÓ IV - Estudi Torre Bassols - Ricard Ellis, Carmen Espinosa, Aitor Moral

99,60

ESPAI POLIVALENT

SALA D'EXPOSICIONS

100,01

MAGATZEM DE L'ESPAI 99,86 99,38

100,09

VESTÍBUL

INTERVENCIONS | Reforç de biguetes afectades per xilòfags

99,64

ESPAI POLIVALENT RECEPCIÓ

99,67

I154/166

99,91

99,75 99,64

99,64

Ricard Ellis i Rovira | 17 PROPOSTA | Planta baixa

EQUIPAMENT Institut esportiu a les Piscines de Salts de Montjuïc Títol del projecte: El mirador Companys: Xavier Edo + Anna Escoda Assignatura: Taller Temàtic I - Tecnologia i arq.

Professors/es: Jordi Ros, Òscar Linares, etc.

Any: 2020 Ubicació del projecte: Montjuïc, Barcelona

13

Secció longitudinal

Planta baixa

El projecte és la resolució del programa d’un institut esportiu per al15Consorci16d’Educació de Barcelona que 14 17 té en compte les necessitats bàsiques i essencials de qualsevol centre docent d’aquest caire. Situat al balcó de Barcelona, a les icòniques Piscines de Salts, el projecte prioritza la no-actuació en aquestes, la relació amb l’Anella Olímpica propera a l’emplaçament i els conforts mínims que requereix qualsevol edifici, ja siguin a nivell lumínic, tèrmic i de qualitat de l’aire.

L’edifici es col·loca a la part superior de la parcel. la, a l’Avinguda Miramar, contrari a la voluntat d’ubicar aquest a l’espai que queda sota les piscines, espai sense ús actual que només disposa d’una façana a orientació nord. A més, aquest espai queda definit per l’estructura que es requereix per suportar les piscines en el terreny pendent. Degut a les mancances de confort i la baixa qualitat dels espais interiors que pot comportar actuar en aquest espai, es decideix portar el projecte a la zona alta de la parcel·la, la qual disposa d’unes millors vistes.

L’edificació actual minva les visuals que pot oferir per la seva elevada posició a través dels seus tancaments, majoritàriament opacs. El projecte aconsegueix potenciar la relació de l’espai públic amb la ciutat a través d’una planta baixa permeable que promou la transperencia i introdueix l’espai públic fins al límit de les grades de l’equipament, fet que permet tenir una millora de les vistes de la ciutat comtal des del balcó que ofereix l’ubicació.

El projecte es divideix en dos edificis, un destinat a les aules docents i un altre destiant a l’espai gimnàs, capaç de suportar activitats extraescolars. Ambdos edificis aporten aspectes que serien inasolibles en l’espai sota piscines: millora de les vistes tant a nord com a sud; un augment de les qualitats lumíniques, tèrmiques i de ventilació al tenir quatre façanes, una distribució en planta que potencia aquests aspectes; i un augment global de les sensacions d’ús de l’edifici, amb espais de comunicació agradables amb llum natural i recerca del comfort de forma passiva i sostenible, relacions entre les aules idònies i un agraït espai de gimnàs.

El concepte platònic de la caverna materialitzat en arquitectura.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

Portfoli d’arquitectura | 18

Alçat Nord_E:1/300

Secció A-A'_E:1/300

Secció B-B'_E:1/300

Secció C-C'_E:1/300

1,3

1,3 1,3

1,3

3,5 m

X

X 3,5 m

1,3

Sistemes constructius (e X

3,5 m

X

3,5 m

3,5 m

3,5 m

X

3,5 m

3,5 m

Sistemes constructius (envolupants)

1,3

3,5 m

1,3

X

X

3,5 m

1,3

3,5 m

1,3

1,3

3,5 m

X

X

X

3,5 m

3,5 m

3,5 m

3,5 m 3,5 m

3,5 m

1,3 1,3

3,5 m

1,3

1,3

1,3 1,3

1,3

1,3

3,5 m

1,3

1,3

1,3

X

3,5 m

1,3

1,3 X

1,3

X

1,3

1,3 1,3

3,5 m

1,3 3,5 m

1,3

1,3

1,3 3,5 m

1,3

X

1,3

3,5 m

1,3

1,3

1,3

1,3

3,5 m

1,3

1,3

3,5 m

1,3

1,3

Sistemes constructius (envolupants)

Axonometria constructiva gimnàs

Axonometria constructiva gimnàs

Ricard Ellis i Rovira | 19

EDIFICI D’ÚS MIXT Tallers de llibre de vell, equipament i residència a Sant Antoni Títol del projecte: Tot (en)caixa Companys: Xavier Edo + Eudald Espejo Assignatura: Taller Temàtic II - Tecnologia i arq.

Professors/es: Jordi Ros, Òscar Linares, etc.

Any: 2021 Ubicació del projecte: Sant Antoni, Barcelona Situat al popular barri de Sant Antoni de la ciutat comtal, aquesta proposta d’edifici vol agrupar en una mateixa ubicació privilegiada per la relació amb un interior d’illa de l’Eixample (amb accés des del carrers Calàbria i Manso) diversos espais relacionats amb el llibre de vell, des de tallers, mercat d’intercanvi, biblioteca,... a una residència pels estudiants.

El projecte pretén ressaltar la importància de la relació entre edifici i espai públic, ja que, com en un mercat, els espais que limiten en la separació entre privat i públic són aquells que acullen aquesta activitat. Un projecte amb un programa basat en l’intercanvi de llibres de vell i la venda d’aquests per tal per preservar el seu ús, ha de posar el punt de mira en els seus espais, les relacions que en ells es generen i les jerarquies entre aquests. Així doncs el projecte planteja una distribució en què el programa del llibre vell es vessa cap a l’interior d’illa, creant una degradació entre espai públic i privat, facilitant els accessos i els intercanvis, tot situat en una mateixa planta.

D’altra banda, el programa relaciona l’ús d’equipament amb el d’una residencia d’estudiants, la qual se situarà en les plantes superiors del primer volum.

La parcel·la d’actuació és una antiga fàbrica automobilística, la qual actualment ha pres la funció de pàrquing. El conjunt de naus i estructures que la conformen donen un valor patrimonial a la construcció, motiu de debat a l’hora d’actuar-hi. En el nostre grup, l’estudi previ de les estructures i la voluntat d’homogeneïtzar les naus han decantat per la preservació mínima de l’arquitectura existent: la façana principal i el cobert de la primera nau.

El projecte es basa en el concepte de “caixa dins caixa”, que ja apareix a la primera nau actualment.

La separació i respecte amb l’existent i la possibilitat de crear espai polivalents, de planta lliure i de fàcil canvi d’ocupació, són conceptes que permeten fer aquesta estratègia. D’aquesta manera també es facilita la dualitat entre materials, ja que l’existent es manté amb formigó i acer mentre que la nova construcció es fa amb fusta, ja sigui amb murs com amb pòrtics.

Portfoli d’arquitectura | 20

Estudi d'unions i encaixos amb fusta

Vídeo render

Planta primera Ricard Ellis i Rovira | 21

PROJECTE FINAL (PFC)

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Projecte d’àrea residencial amb casal i habitatges per a la gent gran a l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de B.

La transformació i regeneració urbana de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, una de les principals àrres industrials i de producció energètica del segle XX a Catalunya, a partir de la projecció d’un nou barri que combini equipaments i teixit residencial és el tema proposat per desenvolupar el projecte final de carrera.

El projecte s’emmarca en la renovació plantejada a partir del PDU (Pla Director Urbanístic Metropolità) d’aquest sector. Durant els pròxims anys, a més, es planteja la millora de la connexió dels barris d’aquesta zona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’impuls de l’ús de la infraestructura ferroviària, la prolongació de la xarxa “Districlima”, la incorporació de nous usos als polígons propers, la regeneració del litoral, etc. Tot això propicia doncs la transformació de l’àmbit.

El nou barri adrianenc proposat més enllà de la important infraestructura també té el repte de superar la mateixa i per això ja es plantegen passos elevats prolongant les avingudes perpendiculars al mar i, precisament, el projecte en qüestió se situa al punt d’arribada d’un dels passos principals de connexió amb el centre urbà generant nous espais públics atractius a diferents cotes combinats amb les construccions que acullen un programa variat, tot i que eminentment residencial com a solució a la falta d’habitatge actual.

El projecte, per tant, pretén ser un node en aquest punt estratègic de la nova ordenació per la seva posició en la prolongació de l’Av. de la Platja que prové del centre del municipi i que comptarà amb una fantàstica passera per creuar les vies ja projectada, acollint un programa mixt i divers en un conjunt de 3 blocs que es disposen formant una “U” oberta al mar i el Sol de migdia i es recolzen sobre el sòcol que esdevé una nova plaça elevada, un lloc exterior de vocació de convertir-se en l’espai públic de referència.

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Títol del projecte: Cosint Sant Adrià de Besòs amb el Mar Mediterrani Tutors: Eduard Gascón i Mara G. Partida.

Assignatura: Projecte final de carrera (PFC). Línia de teoria i projecte.

Any: 2022 Ubicació del projecte: Sant Adrià de Besòs

Estudi general de situació. E 1/30.000

Volumetria general del Masterplan proposat

Alçat Sud-Oest BB’. E 1/400 Portfoli d’arquitectura | 22

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

37

31

36

32

29

34

35

+ 9.7 m Nivell plaça

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Axonometria urbana

33

30

11

10

12

17

43

22 13

28

39

40 18

22 14

16 38 7 15 5 21

4

26

6

3 19 25

20 2

23

1 29

41

24 42

8

9

27

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Planta principal

Secció general

Accés a la planta principal del centre de dia

Alçat façana passeres

Aula-taller del centre de dia un matí d’hivern

Ricard Ellis i Rovira | 23

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

EI

EI

EI

AP

EI

AP

AP

C

EI

C

EI

AP

C

EI

AP

C

AP

C

AP

C

C

AP

CH

H2

H2

H2

H2

H3

H2

H2

H2

CH EM

EM

EMC

EM

CH

T

EM

EM

CH

H1

EM

CH

H1

H1

EM

CH

H1

CH

H1

CH

H1

H1

AP

H1

EI

CH T

T

T

T

T

T

T

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Planta Tipus - Bloc d’habitatges. E 1/200

Maqueta parcial del bloc que acull el centre de dia i els habitatges dotacional

T

T

H

T

H

T

H

H

CH

EMC

CH

EMC

CH

EMC

CH

EMC

CH

EMC

CH

EMC

H

H

T

CH

H

EMC

H

CH

EMC

CH

EMC

EM

H C

T

Habitatges tipus dels blocs principalment dotacionals

T

T

T

T

Planta Tipus - Bloc d’habitatges dotacionals. E 1/200

Portfoli d’arquitectura | 24

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Detall 3

F03 C23 S04 C01

Detall 8

C02

F04 C24

Detall 4 C11

F05 C09

C10

S13

45º

+ 23.7 m (+ 28.0 m)

C08

A13 A11

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

S04

A06

O07

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

A12

1%

O02

A24

A10

300.00

O01

IA07

A17 + 20.0 m (+ 24.3 m)

O11

O12

O10

103 96

96

96

97

IE05

106

107

+28.0

96

96

96

96

E01

+ 16.5 m (+ 20.8 m)

A19

MC2

105

2%

+4.3

+4.4

102

E02

A19 +4.4

104

110.00

96

MC1

99

A06

98

A07

96

IA13

100

O04

2%

+28.0

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE 101 AUTODESK

O03

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Detall 6

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

187.00

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

O02

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

A19

MC2 +42.0

Detall 9

+28.0

IE04

A11

MC1 +9.7

+4.3

Secció constructiva horitzontal. E 1/40 +42.0

+28.0

+9.7

A13 +4.4

+4.3

Secció constructiva. E 1/40 Ricard Ellis i Rovira | 25

Detall 12

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

+34 673082715 ricard.ellis@gmail.com RICARD ELLIS I ROVIRA