revistaVIUS#0

VIUS!

BIOLOGIA + GEOLOGIA + ECOLOGIA

Febrer 2024 / nº 0

ELS PROBIÒTICS Aliats microscòpics

NEGACIONISME Neuropsicologia i autoafirmació

MALALTIES EMERGENTS

De les malalties oblidades a les tropicals

ZOONOSI I CRISI AMBIENTAL Un delicat equilibri

LA SALUT MENTAL I LA MICROBIOTA

Serotonina procariota

KOMBUTXA

BIOREMEDIACIÓ

i tot el que vols saber sobre l’SCOBY

Microorganismes al rescat

MALALTIES TRANSMESES PER INSECTES I ARTRÒPODES

BACTERIS RESISTENTS

Zika, Chikungunya, Malària, malaltia de Lyme

Una lluita constant

Aquesta publicació és el resultat de la situació d’aprenentatge de 1r de Batxillerat de l’assignatura de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals “Els microorganismes” duta a terme al desembre-gener de 2023-2024 a l’IES Son Cladera de Palma, Mallorca, Illes Balears, Via Làctia.

Títol original: RevistaVius nº0 Dissenyat a canva.com Imatges de la portada: “meticillin resistant Staphylococcus aureus” KATERYNA KON/SCIENCE PHOTO LIBRARY (de la marca sciencephoto)

equip redactor ADEGBOLA , DEBORAH TIMILEHIN ARRAYAZA ACHACATA, JHASMÍN BOUCHOU , AMINE COSTA LORENTE, NEUS COUIRA , HIBA DUQUE JIMÉNEZ, MARIA CATALINA GONZÁLVEZ GUILLEM, GABRIEL NAGARRO ZAMUDIO, ANTHONY DANIEL TORRES BORT, NATALIA febrer de 2024

REVISTAVIUS

CONTINGUTS ESPECIAL MICROBIOLOGIA

01 ELS PROBIÒTICS

Els probiòtics són aliments i productes sanitaris que aporten microbis vius i beneficiosos a les poblacions del vostre intestí i d'altres llocs, per tal d'enfortir aquestes comunitats.

02 LA SALUT MENTAL I LA MICROBIOTA A story of a retired athlete on pursuing and finishing his ultimate race. He has been called the world's most marketable athlete of his time.

13 KOMBUTXA La kombutxa és una beguda fermentada preparada a base de té endolcit per un cultiu conegut com a SCOBY, és una massa gelatinosa que es forma a la superfície del te ensucrat on s'està donant la fermentació.

05

FLORA BENEFICIOSA Bifidobacterium bifidum

40 EVOLUCIÓ HUMANA

LES ARRELS DEL NEGACIONISME 13 LES MALALTIES TRANSMESES PER INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES

Les malalties transmeses per insectes i altres artròpodes representen una preocupació creixent en la salut pública mundial. Entre elles, destaquen el Zika, la Chikungunya, la Febre Groga, la Malària i la malaltia de Lyme.

24

20

13 LES MALALTIES EMERGENTS Les malalties emergents són infeccions noves o que canvien per causes com la globalització, el canvi climàtic, el contacte amb animals. Algunes són greus, com la SIDA, l'ébola o la COVID-19.

Unes altres es poden prevenir o tractar. Són un repte per a la salut i la recerca.

13 ZOONOSI I CRISI AMBIENTAL La zoonosi és una malaltia que passa dels animals als humans. Hi ha molts tipus i causes de zoonosi. Algunes poden provocar epidèmies o pandèmies. Unes altres es poden evitar amb vacunes. La zoonosi és un problema de salut global.

07 LA SALUT MENTAL I LA MICROBIOTA

La microbiota té un paper clau dins la nostra salut mental, s’han demostrat diferències entre les microbiotes de persones amb diferents condicions de salut mental.

23 BIOREMEDIACIÓ

01 LA RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS

La bioremediació utilitza organismes vius per degradar contaminants com petroli i microplàstics, per a la recuperació d'ecosistemes contaminants. La bioremediació ha demostrat èxit en desastres com Aznalcóllar i la tragèdia Deepwater Horizon.

La resistència als antibiòtics, impulsada per l'ús inadequat en humans, agricultura i ramaderia, constitueix un repte global crític per a la salut pública, posant en perill el tractament d'infeccions i augmentant la morbimortalitat.

REVISTAVIUS

|

01

00

ELS PROBIÒTICS Per Adegbola Deborah Timilehin Quina funció tenen els microbis en la nostra salut general i com podem estimular l'existència d'aquestes criatures al nostre cos amb els aliments que ingerim? Els microbis aporten beneficis saludables quan els consumim. Ajuden al vostre tracte digestiu de microorganismes nocius, milloren la nostra digestió i la nostra funció intestinal i ajuden a la digestió.

Per estimular la seva presència al nostre cos, podem consumir aliments fermentats com el iogurt, la xucrut i el kéfir. El iogurt conté bacteris vius i actives que poden ajudar a mantenir un equilibri saludable en el nostre sistema digestiu. En consumir iogurt, estàs introduint aquests microbis al teu cos i promovent la teva existència.

Lactobacillus rhamnosus

PER A QUÈ SERVEIXEN? Els probiòtics s'utilitzen principalment per curar i prevenir infeccions intestinals, però també s'ha trobat que són beneficiosos en altres trastorns digestius no infecciosos i condicions que afecten altres òrgans, com ara èczemes, al·lèrgies i vaginitis. Actualment, s'ha demostrat que els probiòtics són útils i avantatjoses per alleujar els símptomes de: Adults i nens petits amb diarrea infecciosa aguda, algunes condicions inflamatòries intestinals (reservoiritis, colitis ulcerosa), intolerància a la lactosa i síndrome de l'intestí irritable. A més, ajuden a evitar: Diarrea associada a antibiòtics tant en adults com en nens i enterocolitis necrotitzant en nounats prematurs caracteritzada per la mort del teixit intestinal.

Els probiòtics també poden resultar útils en les altres circumstàncies següents, tot i que encara calen més investigacions per corroborar la seva eficàcia: Reducció de malalties al·lèrgiques com l'asma, impacte positiu sobre la infecció causada per Clostridium difficile, prevenció, especialment en dones, de les infeccions genitals i del tracte urinari, la prevenció i la gravetat de la infecció prematura del nadó disminueixen.

‘Els probiòtics proporcionen una capa addicional de força.

Es comporten com soldats al tracte intestinal per combatre els patògens...’

Bifidobacterium bifidum

REVISTAVIUS

|

02

Lactobacillus casei

COM FUNCIONEN ELS PROBIÒTICS? El sistema immunitari és la línia de defensa del cos contra les toxines estranyes. L'intestí conté més de dos terços del sistema immunitari. L'estómac, l'intestí prim i l'intestí gros en realitat representen una superfície considerable exposada al món exterior, als virus i als bacteris, de manera que el sistema immunitari hi ha d’estar molt actiu. Els aliments i els microbis (virus, bacteris i fongs) poden fer malbé els intestins. Milions de bacteris que es multipliquen a l'interior de l'intestí gros i fermenten diverses substàncies per produir compostos que afavoreixen la salut conformen la microbiota intestinal, també coneguda com a flora. Aquests microbis tenen un paper en el creixement adequat del sistema immunitari, així com en el control de la defensa del cos contra els patògens o microorganismes nocius.

La flora i la microbiota de l'intestí tenen un paper en diverses funcions fisiològiques, inclosa la digestió. Alguns exemples de probiòtics són: Lactobacillus rhamnosus, Saccharomyces boulardi, Lactobacillus casei, Bifidobacterium bifidum.

Referències 1. DIFERÈNCIES ENTRE PROBIÒTICS I PREBIÒTICS: https://www.mayoclinic.org/healthy-lifestyle/nutrition-and-healthyeating/expertanswers/probiotics/faq20058065#:~:text=Probiotics%20 are%20foods%20or%20supplements,as%20food%20for%20human %20microflora. https://ods.od.nih.gov/factsheets/Probiotics-HealthProfessional/ https://www.nationalgeographic.com/premium/article/probioticsprebiotics-postbiotics-the-difference-microbiome-fermentation-yogurt 2. PER A QUÈ SERVEIXEN?: https://medicaments.gencat.cat/ca/ciutadania/informacio-iconsells/preguntes-frequents/probiotics/index.html Consumerww.healthline.com/nutrition/probiotics-andprebiotics#effects-of-food.

3. COM FUNCIONEN ELS PROBIÒTICS? Consumerww.healthline.com/nutrition/probiotics-andprebiotics#effects-of-food https://medicaments.gencat.cat/ca/ciutadania/informacio-iconsells/preguntes-frequents/probiotics/index.html.

‘Els probiòtics s'entrellacen amb els microbis que colonitzen els éssers humans’ DIFERÈNCIES ENTRE PROBIÒTICS I PREBIÒTICS. Els prebiòtics són fonts d'aliment per a aquests microbis beneficiosos, com explica Gail Cresci, nutricionista i investigadora del microbioma intestinal al departament de gastroenterologia pediàtrica, hepatologia i nutrició de la Cleveland clinic. Els probiòtics, en canvi, són bacteris vius que es troben en determinats aliments o suplements. Poden proporcionar nombrosos beneficis per a la salut mentre els prebiòtics són substàncies que provenen de tipus de carbohidrats (sobretot fibra) que els humans no poden digerir.

Els bacteris beneficiosos de l'intestí mengen aquesta fibra.

En conclusió, consumir aliments rics en probiòtics pot millorar la síndrome de l'intestí irritable i produir vitamines i augmentar l'absorció de nutrients i disminuir el risc d'infecció comuna.

També enforteixen i activen les defenses, augmenten la resistència de l'organisme a les infeccions i estabilitzen la composició de la flora bacteriana del tracte intestinal. Generen vitamines i enzims digestius, que ajuden a la batalla contra alguns gèrmens potencialment nocius.

REVISTAVIUS

|

03

MALALTIES EMERGENTS Per Natalia Torres

Poden les malalties realment desaparèixer? Les malalties emergents són aquelles infeccions noves, reemergents, aquelles que ja existien prèviament, o que tenen resistència als medicaments. El problema pel tractament de malalties és que no és un “camp estàtic” i no només és els virus i bacteris mutin i les seves poblacions adquireixin resistències als medicaments, factors ambientals com el canvi climàtic poden alterar la manera com les infeccions es propaguen, a més s’estima que aproximadament un 44% de les malalties emergents es produeixen per l’augment de les temperatures.

El canvi climàtic és considerat un dels factors que influeixen en les malalties emergents. Altres factors rellevants inclouen les dinàmiques demogràfiques, avanços tecnològics, el comerç internacional, així com l’adaptació i els canvis en els microorganismes. Aquest conjunt d'elements influeix en la complexitat i la dinàmica de les malalties, afectant a la seva aparició, propagació i impacte a la salut pública.

EL XARAMPIÓ. LA CONTROVÈRSIA AMB LA VACUNA. El xarampió, es una malaltia reemergent que des del 2009 ha produït diversos brots. Els principals motius d’aquests brots són factors demogràfics i pel moviment antivacunes.

Virus del xarampio observat amb microscopi,familia Paramyxoviridae i del gènere Morbillivirus

Als Estats Units, el xarampió es va considerar oficialment eradicat l'any 2000, el que significa que el virus es va deixar d’estenendre al país. Aquesta fita es va aconseguir gràcies a una combinació d'alta cobertura de vacunació i un sòlid sistema de vigilància de malalties. La idea d'eradicació s'associa amb la manca de casos autòctons d’una malaltia en una àrea geogràfica determinada.

Malgrat l'èxit dels esforços dels EUA, la recurrència de casos de xarampió en els anys posteriors ha demostrat la naturalesa vulnerable d'aquesta situació.

L’estudi del 1998 que apuntava un vincle entre la vacuna i l'autisme, retractat al 2010. Andrew Wakefield perd la llicència mèdica per comportament deshonest i irresponsable Al 1998, la revista mèdica The Lancet va publicar un estudi que suggeria un possible vincle entre la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) i l'autisme. L'article va ser escrit pel metge britànic Andrew Wakefield i els seus col·legues. Tot i això, el treball de Wakefield va ser durament criticat i després es va convertir en objecte d'una investigació ètica. Es va descobrir que l'estudi presentava greus defectes, no tenia rigor científic i fins i tot es va considerar fraudulent. Els resultats de l’estudi no s‟han replicat i es creu que no hi ha evidència científica d‟un vincle entre la vacuna MMR il‟autisme.

Com a resultat del debat, The Lancet es va retractar de l'article original el 2010 i Andrew Wakefield va perdre la llicència mèdica al Regne Unit per "comportament deshonest i irresponsable".

REVISTAVIUS

|

04

Microfotografia de Mycobacterium tuberculosis, bacteri responsable de la tuberculosi

TUBERCULOSI L'OMS també la considera malaltia reemergent, ja que després d'un període de disminució significativa de la seva incidència, la infecció ha reemergit. La majoria dels casos ocorren a Àsia i Àfrica. Mycobacterium tuberculosis, el bacteri responsable de la tuberculosi, posseeix característiques estructurals notables que influeixen en la seva virulència i persistència. La seva paret cel·lular excepcionalment gruixuda, formada principalment per àcid micolídic, li confereix molta resistència i robustesa. En cultiu, aquest bacteri forma agrupacions especials anomenades cordons i la seva forma allargada facilita la seva supervivència dins les cèl·lules hostes.

TOS FERINA La tos ferina, també es considera una malaltia reemergent.

Aquesta malaltia és molt contagiosa i és causada per bacteris que afecten el tracte respiratori. Tot i que pot afectar persones de totes les edats, fins i tot adults, és especialment crítica durant els primers mesos de vida. En aquesta etapa, la malaltia pot ser més greu, fins al punt que és necessari hospitalitzar el nadó. En alguns casos, aquesta malaltia pot tenir conseqüències fatals.

Bordetella pertussis és l'agent responsable de la tos ferina, presenta característiques estructurals que afavoreixen la seva capacitat d'infecció. Aquest bacteri gramnegatiu té una forma bacil·lar i una càpsula gelatinosa que li confereix resistència als mecanismes de defensa de l'hoste. Les fímbries a la seva superfície faciliten l'adhesió a les cèl·lules del tracte respiratori, la seva ubicació preferida d'infecció. Bordetella pertussis destaca per la complexitat del seu genoma, proporcionant una varietat de factors de virulència. La producció de toxines, com la toxina pertussis, és crucial en la manifestació dels símptomes característics de la malaltia. Aquest conjunt d'adaptacions estructurals permet que Bordetella pertussis envaeixi i colonitzi l'hoste, iniciant així la tos ferina.

DENGUE Aquesta malaltia destaca entre les reemergents, ja que s'ha propagat per molts països des del 1950 després de l'afebliment del control actiu del mosquit transmissor. El nombre més gran de casos registrat fins a la data el 2023 correspon al Brasil, el Perú i Bolívia.

Es tracta d’un virus d'ARN.

El dengue s'ha propagat per molts països des del 1950 després de l'afebliment del control actiu del mosquit transmissor

Bordetella pertussis, agent infecciós de la tos ferina.

REVISTAVIUS

|

05

Imatge de microscòpia electrònica de transmissió (TEM). Les partícules rodones del virus del dengue que es van revelar en aquest exemplar de teixit Font: U.S. Department of Health & Human Services (Center for Disease Control and Prevention)

SARS-CoV-2 Sense anar gaire lluny també tenim el SARS-CoV-2, és un virus que va aparèixer per primera vegada a la Xina a finals del 2019.

Com expliquen Ahmed S. Keshta et al. a “COVID-19 versus SARS: A comparative review” els coronavirus no són nous per l’espècie humana. En l’article expliquen com els coneixem des de la dècada dels 60 i que n’hem identificat 7 soques que ens poden infectar, quatre de manera molt lleu, però tres d’elles poden causar malalties més greus, com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) del 2002, la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS) del 2012 i la malaltia del coronavirus (COVID-19) del 2019.

Microfotografia electrònica de transmissió de partícules del virus del SARSCoV-2. NIAID, CC BY-SA

Els coronavirus presenten una estructura viral distintiva que els diferencia d'altres agents patògens. La seva morfologia es caracteritza per una membrana lipídica que envolta el material genètic, format per una cadena d'àcid ribonucleic (ARN).

Les proteïnes a la superfície del coronavirus formen espícules que sobresurten, donant a la part externa de la partícula viral una aparença en forma de corona o corona solar. Aquestes espícules són crucials per a la unió amb les cèl·lules hostes, iniciant el procés d'infecció.

Responent a la pregunta inicial sobre si les malalties poden desaparèixer, després de la investigació de diversos científics s'ha arribat a la conclusió que a causa de diferents factors i la mutació dels virus, la majoria apareixen una altra vegada al cap d'un temps o mai arriben a desaparèixer. Amb l'ajuda de medicaments i estudi de com evolucionen els virus i bacteris o amb el desenvolupament de noves vacunes es vol intentar canviar aquest problema.

Referències https://www.elmundo.es/ciencia-ysalud/salud/2023/11/25/65615960e4d4d87a458b45ae.html https://hospitaldenens.com/blog/malalties-infeccioses-emergents-i/ http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S086421252000000600011 http://www.scielo.edu.uy/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S168812492013000300001

Aquesta il·lustració revela la morfologia estructural del coronavirus. Les puntes que cobreixen la superfície exterior del virus,donen una aparença de corona al voltant del virió quan s'observa amb un microscopi electrònic.

CDC/Alisa Eckert, MSMI; Dans Higgins, MAMS

https://ciencia.unam.mx/leer/1021/coronavirus-enfermedadesemergentes-amenaza-constante COVID-19 versus SARS: A comparative review https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8064890/

REVISTAVIUS

|

06

ZOONOSI I CRISI AMBIENTAL Per Anthony Daniel Nagarro Zamudio Sabies que les malalties transmeses dels animals a les persones són les responsables de més del 60% de totes les malalties infeccioses humanes?

Les zoonosis són un camp en procés d’investigació contínua i activa. Els motius pels quals algun patogen d’un animal arriba a l’espècie humana són variades, com mutacions genètiques al microorganisme que poden facilitar la infecció de nous hostes.

Però el factor principal que incideix en molts altres factors que acaben conduint al salt zoonòtic és la globalització. I és que amb el creixement del transport aeri i marítim, les persones es poden mobilitzar amb gran facilitat i això pot ser clau per tenir contacte amb animals portadors de patògens i augmentar les oportunitats de transmissió als humans.

“Els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units d’Amèrica, gairebé el 16% de totes les morts a tot el món s'atribueixen a malalties infeccioses, i les zoonòtiques representen el 60%.”

Imagina't sobtadament en un dels pitjors escenaris de la humanitat, enfrontant un microorganisme desconegut amb una capacitat d'atacar que ningú entén. Aquest és la zoonosi coneguda com a SARS-CoV-2. Aquesta malaltia s’ha estudiat i determinat que pertany a un virus de ratapinyada. El qual per mitjà d’altres animals, varen arribar a nosaltres. Aquest virus es va adaptar ràpidament al nostre organisme, propagant-se a noves hostes i culminant en una pandèmia global. No obstant això, les malalties per zoonosi no són fets aïllats; hi ha molts casos com la pesta negra i la grip espanyola que han impactat profundament la societat en diverses ocasions.

Yersina Pestis

Les malalties zoonòtiques són aquelles que es transmeten dels animals als humans. La pesta negra/bubònica és la pandèmia més mortal de tots els temps a Europa. Aquesta malaltia va afectar d’una forma molt general a tota la societat, amb una tassa de letalitat d’un 80% i més de 150 milions de morts. La malaltia presenta tres formes possibles: Bubònica primària, pesta septicèmica i pesta pneumònica.

Segons els experts, la malaltia que va sorgir al segle XIV es transmetia a través d’un agent infecciós anomenat Yersinia pestis, que afectava l’organisme de les rates. Les puces que es trobaven a les rates van agafar el microorganisme i el van transmetre a altres organismes. Les rates eren com el transport i es podien trobar en cases, carrers i als vaixells, i les puces s’encarregaven d’infectar a nous organismes sense que ningú es pogués adonar per la seva mida.

Maria Spyrou de la universitat de Tubinga, explica com l’origen de la pandèmia es va produir a Kirguizstan, específicament de la pandèmica de pesta de l'any 1347 a Àsia, on va causar la mort de milions de persones. Després es va estendre per Àsia central i, posteriorment, va arribar a Europa a través dels fluxos comercials, on es va propagar amb més facilitat. L’agent infecciós es va transmetre a les rates que es trobaven als vaixells, i això va accelerar la seva propagació. Tot el mencionat anteriorment pertanys al seu article de publicitat a Nature.

Virus del SARS-CoV-2

REVISTAVIUS

|

07

Epidemiologia: Els patògens zoonòtics poden ser tant bacteris, virus, paràsits, fongs, etc. Els quals tenen la capacitat de propagar-se als éssers humans per mitjà de qualsevol classe de contacte amb animals domèstics, agrícoles o salvatges; tanmateix, també pot ser a l'inrevés. Les variables que condicionen les zoonosis emergents són: demografia i el comportament humà, tecnologia i la indústria, el nivell de desenvolupament, econòmic, el comerç i la globalització, canvis i adaptació dels agents patògens, insuficiència dels serveis de salut animal i pública, el bioterrorisme.

La majoria d’aquestes variables són condicionades per la mà humana, i els factors que fan que augmenti la probabilitat de què els microorganismes facin el salt d’una espècie a una altra són els següents:

Factors condicionals

Zoonosis

Canvis sociològics i ús de recursos de serveis institucionals públics i privats.

E. coli 0157:H7, Shigelosis, Giardiasi,Criptoccocosis, Rotavirosis

Població humana immunosuprimida.

Criptosporidiosis, Micobacteriosis atípicas.

Canvis en els hàbits alimentaris.

Virus Norwalk, Vibrio 01 i 0139,Botulisme, Biotoxicosis d'origen marí iE. coli 0157:H7, Criptosporidiosis.

Resistència antimicrobiana

Tuberculosi, Pneumoconiosis, Enterococosis, Estafilococosis, Estreptococosis, Malària.

Canvis ecològics i en l'ús de la terra

Malaltia de Lyme, Leishmaniosis,Tripanosomiosi s, Riquetsiosis, Febreshemorragicasvirales (Ébola, Marburgo,Dengue, etc.)

Canvis climàtics i escalfament global.

Histoplasmosis, zoonosis transmeses perartròpodes, Febre de la vall de Rift,Esquistosomiosis.

Origen zoonòtic de les principals malalties humanes: Les malalties humanes conegudes en l'actualitat no eren exclusivament dels humans. En l’estudi d’Antonio Sánchez et al, en l'article “En el principi va ser la zoonosi: One Health per a combatre aquesta i futures pandèmies. Informe SESPAS 2022”, és destacable l'anàlisi sobre l'origen animal de les principals malalties humanes. Se'ls ha catalogat en funció de la importància històrica i evolutiva de la seva letalitat i morbiditat. A més, s'han dividit segons el seu origen en zones temperades o en regions tropicals. En la taula adjuntada es relacionen les set malalties originades en zones temperades a partir d'animals domèstics, en les quals en l'actualitat són exclusivament humanes. D'altra banda, entre les malalties originades en les zones temperades cal afegir l'hepatitis B, la pesta bubònica i el tifus, l'origen del qual s'atribueix a animals silvestres, i la rubèola, la sífilis, el tètanus i la salmonel·losi, els animals que originen aquestes malalties encara es desconeix.

Entre les malalties tropicals estudiades, l'article d'Antonio Sánchez, esmentat anteriorment, ha proporcionat una perspectiva evolutiva que suggereix l'existència d'un reservori animal relativament proper a l'origen més probable de la malaltia. La comparació entre elles revela resultats significatius; en sis d'elles s'exclou l'origen domèstic. Així, malalties com la sida, el dengue, la malària per Plasmodium vivax i la febre groga tenen el seu origen principal en els primats, especialment la malària derivada dels goril·les.

D'altra banda, el còlera té el seu origen en algues i invertebrats aquàtics, mentre que la leishmaniosi visceral es relaciona amb els gossos i els rosegadors. Aquestes malalties infeccioses, que actualment afecten la població humana, han emergit en els últims onze mil anys com a conseqüència del desenvolupament de l'agricultura, la domesticació de les principals espècies ramaderes, l'increment de les poblacions humanes i d'animals domèstics, així com la seva interacció en un entorn modificat.

Nombre de casos absoluts de Leishmaniosi visceral

"Avui dia, la ràpida propagació de les zoonosis és una gran preocupació, tot el contrari de l'antiguitat, on aquest tipus de malalties era poc comú."

REVISTAVIUS

|

08

Prevenció i control: Els mètodes de prevenció i control de les malalties zoonòtiques són diferents per cada patogen; no obstant això, hi ha pràctiques innovadores i eficaces per reduir el risc a un nivell comunitari i personal. El programa que s’encarrega de vigilar possibles amenaces pandèmiques és PREDICT, aquest és finançat per USAID i amb el suport d’aquest ha pogut treballar amb més de 30 països en el període 2009-2019, juntament amb l’ajuda de 60 universitats. Varen identificar almenys 931 espècies de virus nous a partir de 145.000 mostres de fauna silvestre, bestiar i humans.

Encara que ha tingut èxit en les seves investigacions és evident que el descobriment de nous virus no evita futures pandèmies, per la qual cosa és necessari augmentar-la vigilància, el diagnòstic i l'atenció primària. En resum, hi ha respostes per a aplicar mesures de bioseguretat i conservació a les regions afectades per situacions de risc sanitari.

Els tres factors claus ja mencionats de les malalties zoonòtiques més comuns són les següents: Explotació de fauna silvestre (comerç il·legal, consum de carn), Disfunció humà-ambient (destrucció ambiental, expansió demogràfica), Alteració pandèmica (pèrdua econòmica, impacte en àrees protegides) No obstant això, a aquestes tres categories ja s'ha posat en marxa propostes per respondre de la manera més efectiva, en el primer com la prohibició de les vies legals existents per al comerç i consum de fauna silvestre i un augment en els esforços d'evitar el comerç il·legal. En el segon reconèixer els vincles entre la salut humana i ambiental al costat de la millora a la conservació mitjançant àrees protegides. Al tercer, el fet de diversificar un model més sostenible amb els països desenvolupats i la prevenció de futures pandèmies mitjançant un major control del comerç il·legal de fauna silvestre

També són importants i eficaços les normes per a l'aigua potable i l'eliminació de residus, així com per a la protecció de les aigües superficials en l'entorn natural. La resistència als antibiòtics és un factor desafiador en el control i la prevenció de malalties. Zoonosi. L'ús generalitzat d'antibiòtics en animals productius augmenta la probabilitat que sorgeixin patògens zoonòtics resistents als antibiòtics que poden propagar-se ràpidament entre les poblacions animals i humanes.

“Directrius segures i adequades per a la cura dels animals en el sector agrícola poden ajudar a reduir el potencial de brots zoonòtics transmesos per aliment.”

Conclusió: Per concloure, s’ha de comentar que en l'actualitat nosaltres com a societat tenim una gran interacció amb la resta dels animals i els ecosistemes. Tenint en compte que els principals determinants d'emergència de zoonosi són d'origen antròpic, s'imposa la necessitat d'incorporar una visió sanitària multidisciplinària a la presa de decisions d'abast global. La investigació de com funciona l’evolució natural de la zoonosi per identificar els punts crítics per la seva mitigació, serà un gran suport per evitar futures pandèmies, d’aquesta forma evitant les conseqüències globals que pugui formar la seva mortalitat. Per això l’estratègia coneguda com a ONE HEALTH és un element que pot ser clau per mantenir controlats possibles nous virus zoonòtics. Aquesta tàctica consisteix en la necessitat de coordinar estructures supranacionals, és a dir, una forma d'observar les malalties animals en conjunts, que responguin de manera dinàmica a noves malalties, d’aquesta forma en tenir a animals amb una bona salut anirem disminuint les possibilitats de salts zoonòtics als éssers humans i que desenvolupem malalties d'aquesta classe.

Referències Youtube: https://youtu.be/XK90X1V4zM8 Organizació mundial de la salut: Zoonosis (who.int) National library of medicine: En el principio fue la zoonosis: One Health para combatir esta y futuras pandemias. Informe SESPAS 2022 - PMC (nih.gov) Muy interesante:¿Qué es una zoonosis? El origen del SARS-Cov-2 (muyinteresante.es) Aspectos de epidemia: http://www.zoonosis.unam.mx/contenido/publicacion/archivo s/libres/ASPECTOS_EPIDEMIOLOGICOS_DE_LAS_ZOON OSIS.pdf IB3N: IB3 Notícies | Els experts avisen: la pèrdua de biodiversitat augmenta el risc de pandèmies National Geographic: Las cinco pandemias más letales de la historia de la humanidad | National Geographic Animals i biologia: Zoonosis: definición, ejemplos y medidas de control (animalesbiologia.com) Animal’s health: Las zoonosis más comunes de España (animalshealth.es) BBC, news: Dientes antiguos revelan por fin dónde se originó la peste negra, la más mortífera de la historia - BBC News Mundo

REVISTAVIUS

|

09

NEGACIONISME Per Amine Bouchou Alguna vegada has escoltat un familiar negar l’existència del COVID-19? Si és així, llavors ja has tingut contacte amb el món del negacionisme. El negacionisme és una postura que consisteix a negar la realitat de certs fets històrics o científics, tot i que existeixen proves contundents que els donen suport.

No es tracta només del coronavirus, sinó que també hi ha negacionistes de la lluna, que diuen que és falsa, altres que diuen que la terra és plana, altres que neguen que els atemptats de l’11S haguessin estat perpetrats per elements de fora de EEUU, entre altres. En aquest article, explorarem el negacionisme, centrant-nos especialment en la seva connexió amb la biologia. Des de la negació de l’evolució fins a la resistència a la vacunació.

Però perquè? Pot la psicologia explicar-ho?

L'efecte Dunning-Kruger és una tendència cognitiva que juga un paper clau en el negacionisme, revela com les persones amb habilitats limitades poden sobreestimar la seva pròpia competència, considerant-se més savis del que realment són.

Els individus amb una comprensió superficial de la biologia o altres temes científics poden sentir-se excessivament segurs en les seves creences, malgrat la manca de coneixements experts.

Aquest fenomen crea una barrera que dificulta la persuasió mitjançant evidències científiques i contribueix a la resistència a acceptar la realitat.

“Vivim en una societat en què la informació flueix molt fàcilment i ens enfrontem a un creixement de creences que desafien la realitat establerta per els científics.”

Els biaixos cognitius són factors determinants en la persistència del negacionisme. La tendència a buscar informació que confirma les pròpies creences i a sobrevalorar la similitud d'opinions amb altres crea un món il·lusori que reforça les idees equivocades. El biaix que el segle XXI ha portat amb si és el biaix de disponibilitat, les persones tendeixen a sobrestimar la importància de la informació que tenen disponible en xarxes socials com; Twitter, Facebook, etc…, i el recorden amb més facilitat. Aquesta percepció distorsionada pot conduir a una visió selectiva de les evidències científiques i dificultar el reconeixement objectiu de la realitat.

Aquesta combinació de l'efecte Dunning-Kruger i els biaixos cognitius crea un entorn propici per al sorgiment i la propagació del negacionisme, especialment quan és tracta de qüestions biològiques com la vacunació i l'evolució. Aprofundir en la comprensió d'aquests fenòmens psicològics és crucial per a abordar el negacionisme i fomentar una apreciació més precisa de la realitat científica.

REVISTAVIUS

|

10

Algunes persones refuten la idea que els éssers vius han experimentat evolució al llarg del temps, una noció que està àmpliament respaldada per una gran quantitat de proves científiques. Aquesta negació pot tenir repercussions en la nostra percepció del món natural i en la nostra relació amb altres éssers vius. Per exemple, en entorns educatius on es rebutja l'evolució, els estudiants podrien veure compromesa la seva comprensió fonamental de la biologia, prenent decisions basades en informació inadequada.

A més, és rellevant destacar que la mateixa propensió a negar la realitat científica pot ser vista com una conseqüència de la nostra pròpia evolució biològica. El cervell humà ha desenvolupat diversos estratègies que poden conduir a interpretacions errònies de la informació però que al llarg de l’història varen ser molt importants: en el passat, aquests biaixos han ofert avantatges adaptatius que han contribuït a la supervivència de la nostra espècie. Algunes raons pel que eren beneficiosos en el passat inclouen: 1. Ràpida presa de decisions: en entorns perillosos o amb amenaces immediates, la capacitat de processar ràpidament la informació i prendre decisions ràpides era crucial per evitar perills immediats, com la presència de depredadors o preses.

3. Reconeixement de patrons: La capacitat de reconèixer patrons i associacions ràpidament ha estat crucial per identificar fonts d'aliment, preveure canvis en les condicions meteorològiques i anticipar altres esdeveniments importants que afecten la supervivència.

2. Conservació d'energia mental: el cervell humà té una capacitat limitada. Els biaixos cognitius permetien la conservació d'energia mental, han representat el camí més curt per resoldre situacions que han posat en compromís la supervivència.

4. Adaptació a entorns complexos: En entorns naturalment complexos, els biaixos ajudaven a simplificar la informació i a prendre decisions basades en generalitzacions útils per a la supervivència. Això era fonamental per adaptar-se a una varietat de condicions i entorns.

Tot i aquests beneficis evolutius, és important notar que en les condicions actuals, amb una societat complexa i informació abundant, els mateixos biaixos que eren útils en el passat poden conduir a errors de pensament i interpretacions distorsionades de la realitat. Això posa en relleu la importància de la consciència i la gestió dels biaixos cognitius en el context modern.

Referències 50 sesgos cognitivos que deberías conocer https://ceciliacorespsicologa.es/50-sesgos-cognitivos/ Los sesgos cognitivos que alimentan al negacionismo https://www.meer.com/es/63529-el-virus-no-existe La historia de cómo nació el mito del vínculo entre las vacunas y el autismo ttps://www.bbc.com/mundo/noticias-40776371 Del coronavirus a los telescopios, pasando por el clítoris: ¿qué pasa por la cabeza de los negacionistas? https://hipertextual.com/2022/01/negacionistas-negacionismo-psicologia RETRATO DE UN NEGACIONISTA https://ethic.es/2022/05/retrato-de-un-negacionista/ LAS DIEZ TEORÍAS CONSPIRATIVAS MÁS LOCAS DE LA ACTUALIDAD https://ethic.es/2023/01/las-diez-teorias-conspirativas-mas-locas-de-la-actualidad/ El cerebro nos miente y tiende a completar la información que nos falta https://blogs.deusto.es/viviendodeusto/2022/11/30/helena-matute-el-cerebro-nos-miente-y-tiende-a-completar-la-informacion-que-nos-falta/

REVISTA VIUS

|

11

LES MALALTIES TRANSMESES PER INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES Per Gabriel Gonzálvez Les malalties transmeses per insectes i altres artròpodes són una àrea crítica de la salut pública que afecta milions de persones a tot el món. També anomenades malalties vectorials, aquestes afeccions són causades per la capacitat de certs insectes i altres artròpodes d'actuar com a portadors de microorganismes patògens com a virus, bacteris o paràsits.

Aquest fenomen és particularment important en zones geogràfiques on les condicions ambientals afavoreixen el desenvolupament i la propagació d'aquests vectors, posant en perill la salut humana i animal.

Les malalties transmeses per insectes i altres artròpodes són una preocupació creixent en el món actual, ja que poden tenir

Zika virus. Font: New Scientiist (https://www.newscientist.com/article/mg23030670-100-monstrous-beauty/)

un impacte significatiu en la salut pública i la vida diària de les persones. Entre els casos més notables es troben el Zika, el chikungunya, la febre groga i la malària, les quals es transmeten principalment per la picada de mosquits portadors d'aquests virus o paràsits.L’any 2007 es va descriure una gran epidèmia a l'Illa de Yap (Micronèsia), on prop del 75% de la població va resultar infectada per un brot de Zika.

Des d'octubre de 2015 fins a la data, altres països i territoris de les Amèriques han reportat la presència del virus. En aquest article explicarem l'origen d'unes certes malalties, el perquè del seu nom i l'impacte que han tingut sobre l'ésser humà.

REVISTA VIUS

|

12

La chikungunya i la febre groga també poden ser transmeses per mosquits infectats, provocant símptomes dolorosos que afecten la mobilitat i la qualitat de vida. Aquestes malalties poden passar de problemes locals a epidèmies globals, afectant comunitats senceres i al sistema de salut pública global.

No obstant això, aquestes amenaces no es limiten a zones tropicals o menys desenvolupades. El canvi climàtic i l'augment dels viatges internacionals poden facilitar la propagació d'aquestes malalties a zones prèviament immunes. Això significa que on sigui que estiguem, som vulnerables.

En un món cada vegada més connectat, és important ser conscient de les malalties transmeses per insectes i altres artròpodes. No és només per a la nostra protecció, sinó també per a la cooperació global per a prevenir i combatre aquestes amenaces. La recerca, les mesures preventives i l'educació sobre com evitar les picades de mosquits són clau per a mantenir-nos sans i estalvis.

MALALTIA DEL ZIKA: UN PERILL SILENCIÓS QUE AFECTA LES GENERACIONS FUTURES La malaltia del Zika, causada pel virus Zika, ha estat associada amb anomalies congènites, especialment microcefàlia en nadons nascuts de mares infectades. Segons estudis publicats a la revista "The New England Journal of Medicine", les dones embarassades infectades tenen un risc significativament major de donar a llum a nadons amb malformacions cerebrals.

Aquesta connexió entre la malaltia del Zika i les complicacions en el desenvolupament fetal destaca la gravetat d'aquesta amenaça per a les futures generacions. El Zika té un genoma d'RNA, és important saber què hi ha 3 virus del Zika, comparteixen el 99,7% de la informació genètica, un d'ells procedeix d'Àsia i els altres d'Àfrica MALARIA: UNA AMENÇA PERSISTENT QUE VA MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES GEOGRÀFIQUES La Malaria, causada pel paràsit Plasmodium falciparum transmès per mosquits del gènere Anopheles, afecta milions de persones cada any. Segons l'OMS, aquesta malaltia és responsable de més de 400,000 morts anuals, amb un impacte desproporcionat en infants menors de cinc anys. Les zones amb climes tropicals són particularment vulnerables, i l'augment de les temperatures a causa del canvi climàtic pot expandir les àrees endèmiques. Les campanyes de lluita contra la Malaria han demostrat èxits notables, però encara és una preocupació significativa per a la salut global.

La malària és responsable de més de 400.000 morts a l’any a tot el món

Aedes aegypti. Moscard tigre, transmissor del virus del dengue, el de la febre groga i el de Zika, així com d'altres arbovirus

Plasmodium falciparum. Protozou paràsit responsable de la malària. En aquest cas, el vector és el mosquit Anopheles gambiae en la majoria dels casos.

CHIKUNGUNYA I FEBRE GROGA: DOLOR I LIMITACIONS EN LA VIDA QUOTIDIANA La Chikungunya i la Febre Groga, causades per virus traslladats per mosquits del gènere Aedes, produeixen símptomes dolorosos com artritis i febres agudes. Segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en zones endèmiques, les persones afectades poden experimentar discapacitats persistents, afectant la seva qualitat de vida a llarg termini.

Aquestes malalties, abans considerades com episodis aguts, mostren conseqüències cròniques que van més enllà dels símptomes inicials. La Chikungunya és un virus d'ARN del gènere dels alfa virus

REVISTA VIUS

|

13

Ixodes scapularis. Paparra dels cérvols o paparra de potes negres

LA MALALTIA DE LYME La malaltia de Lyme és una infecció bacteriana, produïda pel bacteri Borrelia burgdorferi, per les paparres del cérvol, és una malaltia que, al no ser tractada, pot provocar greus riscos en la salut. El principal símptoma de la malaltia de Lyme són múltiples erupcions al voltant del cos, les quals poden durar entre 3 i 5 setmanes. També és probable que apareguin símptomes de febre, calfreds, mal de cap, fatiga, dolors musculars, etc.

EL CONTEXT GLOBAL: CONNEXIONS ENTRE EL CANVI CLIMÀTIC, VIATGES I PROPAGACIÓ DE MALALTIES L'impacte del canvi climàtic en l'augment de les temperatures i la variabilitat climàtica tenen un paper crític en la distribució de mosquits portadors de malalties. Estudis publicats a la revista Nature destaquen que el canvi climàtic pot afavorir l'expansió de les àrees de distribució geogràfica d'aquests vectors, exposant noves regions a les malalties transmeses. A més, l'increment dels viatges internacionals ha estat associat amb brots de malalties, ja que les persones poden portar virus a noves àrees, provocant una ràpida disseminació de les infeccions.

L’AEDES A ILLES BALEARS Des de fa uns anys, l'espècie de mosquit Aedes, ha arribat a les illes Balears, en els últims anys s'han detectat certs casos de dengue i Zika, també presentant-se casos semblants a Portugal.

Les malalties transmeses per insectes i altres artròpodes, com la malaltia del Zika, la Chikungunya, la Febre Groga i la Malaria, representen una amenaça global a la salut pública. Les dades científiques destaquen la seriositat d'aquestes malalties, amb conseqüències greus com anomalies congènites i discapacitats cròniques. El canvi climàtic i els viatges internacionals han ampliat la seva propagació.

Referències https://www.paho.org/es/temas/zika https://www.efsa.europa.eu/es/topics/topic/vector-borne-diseases https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/007666.htm https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27029595/ https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/incidencia-malariamundo/ https://www.empireo.es/enfermedades-tropicales/pruebachikungunya/ http://viejo.medwave.cl/link.cgi/Medwave/Reuniones/4496 https://www.mayoclinic.org/es/diseasesconditions/malaria/symptoms-causes/syc-20351184 https://www.msdmanuals.com/es/hogar/infecciones/infeccionesparasitarias-protozoos-extraintestinales/paludismo-malaria https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/yellow-fever

Aedes albopictus, Aedes aegypti, Aedes japonicus, Aedes koreicus i Culex pipiens. Espècies de moscards que es poden registrar dins la plataforma de ciència ciutadana i seguiment de poblacions MosquitoAlert.

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001365.htm REVISTA VIUS

|

14

KOMBUTXA Per Jhasmín Arrayaza Achacata La kombutxa és una beguda fermentada elaborada a partir de té endolcit. Inicialment, es forma una colònia simbiòtica de bacteris i llevats coneguda com a SCOBY (acrònim de "Symbiotic Culture Of Bacteria and Yeast" o Colònia Simbiòtica de Bacteris i Llevats). Aquesta massa gelatinosa es desenvolupa a la superfície del te endolcit durant el procés de fermentació.

La kombutxa es crea mitjançant la transformació del sucre del te en alcohol etílic, àcid acètic i diòxid de carboni. Al continuar la fermentació, es produeixen altres àcids orgànics, i la beguda manté una concentració de probiòtics naturals. Aquests probiòtics contribueixen a mantenir l'equilibri de la flora intestinal, resultant en un líquid ric en vitamines del grup B i diversos tipus d'àcids, com l'àcid cítric, L-làctics, tartàric i màlics. A més, la kombutxa conté nou aminoàcids essencials, com la leucina, isoleucina, lisina, metionina, treonina, fenilalanina i valina, que són components bàsics de les proteïnes.

“El te de kombutxa és una beguda fermentada feta amb te, sucre, bacteris i llevats.”

Els microorganismes responsables de la fermentació es troben atrapats en una biopel·lícula o biofilm de cel·lulosa flotant, conegut com a SCOBY. Aquesta biopel·lícula és utilitzada com a cultiu iniciador per a nous lots de kombutxa i es presenta com una capa fina de cel·lulosa amb filaments que poden formar diverses capes apilades que floten a la superfície del ferment.

Diverses investigacions (Kapp & Sumner, 2018) han destacat les propietats saludables de la kombutxa. A causa de la fermentació, aquesta beguda és rica en vitamines del grup B, C, D, E i K. L'autor principal (Mendelson et al., 2023), Chagai Mendelson de la Universitat de Georgetown, Washington, ha suggerit la possibilitat que la kombutxa pugui tenir efectes positius sobre la diabetis tipus II. Tot i això, es reconeix la necessitat d'un assaig més ampli per proporcionar una resposta definitiva sobre la seva eficàcia en la reducció dels nivells de glucosa en sang i en el tractament o prevenció de la diabetis tipus II.

Diverses investigacions (...) han destacat les propietats saludables de la kombutxa.

REVISTA VIUS

|

15

L'estudi realitzat per Mendelson et al. (2023) presenta algunes limitacions que cal considerar a l'hora d'interpretar els resultats.

En primer lloc, la mida de la mostra és relativament petita, amb només 12 participants, la qual cosa pot afectar la generalització dels resultats a una població més àmplia.

A més a més, cal destacar els conflictes d'interès potencials dels autors. El coautor Robert Hutkins és cofundador de Synbiotic Health, i Jennifer M Auchtung té un interès financer en Synbiotic Health. D'altra banda, l'autor principal, Chagai Mendelson, exerceix com a president de la Junta de Directors de l'Associació Científica Internacional de Probiòtics i Prebiòtics, una posició no remunerada. Tot i que els productes de Kombutxa utilitzats a l'estudi van ser donats per Craft Kombucha, els autors afirmen que Craft Kombucha no va tenir accés a les dades del estudi i cap autor té vincles financers amb Craft Kombucha.

Malgrat aquestes declaracions, és important tenir en compte aquests possibles conflictes d'interès, ja que podrien influir en la interpretació dels resultats i la presentació dels beneficis potencials de la kombutxa. La transparència sobre els vincles amb empreses relacionades amb el producte sota investigació és crucial per a una avaluació objectiva dels resultats de l'estudi.

L'estudi realitzat per Mendelson presenta algunes limitacions (...) la mida de la mostra és relativament petita, ELS DESAFIAMENTS AMB ELS CONFLICTES D'INTERÈS Un altre desafiament crític que enfronta la investigació científica és el fenomen dels conflictes d'interès. Amb l'augment del finançament per part de la indústria, és essencial ser vigilant sobre com aquests vincles podrien influir en la presentació i interpretació dels resultats. És vital que els consumidors, els professionals de la salut i els investigadors siguin conscients d'aquests lobbys de la indústria i de com poden distorsionar la informació.

ALCOHOL I TABAC Un cas destacat és la relació entre l'consum d'alcohol i el càncer.

Malgrat la creixent evidència científica que vincula l'alcohol amb el desenvolupament de diverses formes de càncer, s'han vist articles que elogien els beneficis de la cervesa o el vi. Aquest tipus de narrativa pot ser perillós, ja que pot donar lloc a un consum excessiu sense una comprensió clara dels riscos associats.

En un món on la informació flueix ràpidament, és essencial que els consumidors i els professionals de la salut exigeixin una anàlisi crítica i siguin conscients de les fonts i les possibles influències. La ciència ha de ser un terreny de descoberta lliure de prejudicis i influències externes per garantir la integritat i la fiabilitat dels seus resultats. La transparència, la replicabilitat i la vigilància són claus per mantenir la confiança en la recerca científica.

REPLICABILITAT EN LA CIÈNCIA Un dels fonaments essencials de la ciència és la replicabilitat. La capacitat de repetir un estudi i obtenir resultats semblants és crítica per validar les troballes i confirmar la fiabilitat dels resultats. En els darrers temps, hi ha hagut una creixent preocupació sobre la falta de replicabilitat en molts camps de la investigació, amb estudis que no poden ser reproduïts amb èxit.

Aquesta manca de replicabilitat pot tenir conseqüències significatives, ja que les decisions clíniques, polítiques i socials es basen sovint en les evidències de la recerca. Per tant, és imperatiu que els resultats siguin transparents i que altres investigadors puguin verificar i repetir els experiments amb facilitat. És essencial posar en context la kombutxa en comparació amb altres substàncies com l'alcohol i el tabac. Tot i que aquesta beguda fermentada pot presentar beneficis potencials per a la salut, no es pot equiparar directament amb l'alcohol o el tabac en termes de riscos i beneficis.

Mentre reconeixem els possibles beneficis de la kombutxa, no estem suggerint que sigui comparable a altres substàncies amb riscos substancialment més elevats. L'essencial és consumir la kombutxa amb moderació i amb una comprensió de la seva composició, especialment quan es produeix de manera casolana. Disposar d'informació clara i contextualitzada és vital per prendre decisions ben informades sobre el nostre benestar.

REFERÈNCIES Kombucha: a systematic review of the empirical evidence of human health benefit (2018) Julie M Kapp, Walton Sumner Kombucha tea as an anti-hyperglycemic agent in humans with diabetes - a randomized controlled pilot investigation (2023) Chagai Mendelson, Sabrina Sparkes, Daniel J Merenstein, Chloe Christensen, Varun Sharma, Sameer Desale, Jennifer M Auchtung, Car Reen Kok, Heather E Hallen-Adams, Robert Hutkins.

Per altra banda, durant dècades, sorgiren estudis que minimitzaven els efectes negatius del consum de tabac o fins i tot suggerien beneficis per a la salut. Les empreses tabaqueres, amb un interès financer evident, van influir de manera significativa en la investigació i la presentació d'informació.

Amb el temps, la comunitat científica va identificar la connexió inqüestionable entre el tabac i malalties greus com el càncer de pulmó i les malalties cardíaques. Aquesta revelació va posar de manifest la necessitat crítica de mantenir la integritat científica i evitar que els interessos de la indústria distorsionin la percepció dels riscos i beneficis per a la salut.

REVISTA VIUS

|

16

LA SALUT MENTAL I LA

MICROBIOTA Per Neus Costa Lorente

És possible que la composició de bacteris en el nostre intestí estigui vinculada amb la nostra salut mental? És el que s’ha proposat demostrar la doctora Mireia Vallès-Colomer, microbiòloga i investigadora postdoctoral a la Universitat de Trento12, que juntament amb altres investigadors ha publicat un article a la prestigiosa revista Nature Microbiology. Fins ara el que han pogut demostrar són relacions entre persones amb condicions de salut mental diferents i diferències en la seva microbiota intestinal.

La clau d’aquesta interrelació radica en la presència de l’eix intestí- cervell. Aquest eix connecta la microbiota amb l’intestí i amb el cervell de manera bidireccional. Aquesta comunicació es dona de tres maneres distintes: nerviosa (a través del nervi vague), sistèmica (a través d’hormones i neurotransmissors) i immune (a través de l’alliberament de citocines)13. Està format per diferents nervis, el principal és el nervi vague. Actua com a connector entre el cervell i l’intestí. El nervi vague és el jugador clau en el sistema nerviós autònom que controla els òrgans interns. És la via principal del sistema nerviós parasimpàtic, que, juntament amb el sistema nerviós simpàtic, constitueix el sistema nerviós autònom. A través d’aquesta connexió, es pot exercir una influència significativa sobre les funcions cerebrals. Això explica per què un malestar emocional com l’estrès pot arribar a provocar malestar físic com la diarrea o el mal de panxa…

Antecedents Els primers indicis d'aquesta connexió es van observar a finals del segle XX i principis del segle XXI14. La primera observació clínica va ser a principis dels anys 90, en veure l’espectacular millora en els símptomes de persones amb pèrdua de la seva funció cerebral deguda a una cirrosi hepàtica, en administrar antibiòtics.

“Hi ha hagut una acumulació d’evidències que donen suport al rol que juga la microbiota en quadres d’ansietat i depressió”.

Fins avui en dia, hi ha hagut una acumulació d’evidències que donen suport al rol que juga la microbiota en quadres d’ansietat i depressió15, juntament amb nombrosos estudis realitzats en animals on s’ha observat també que l’absència de bacteris està associada a l’alteració de la producció de neurotransmissors. Els neurotransmissors són biomolècules que permeten la transmissió d’informació d’una neurona a un altre, a una cèl·lula muscular o glàndula. Realitzat sota el Projecte de la Flora Intestinal Flamenca, sobre en una població de 1054 individus, l’estudi publicat per l’equip del qual forma part la doctora Mireia VallèsColomer, relaciona la presència de dos gèneres de bacteris, Faecalibacterium i Coprococcus associats de manera recurrent en persones sanes, mentre que l’absència de Dialister i Coprococcus ha sigut registrada en individus amb depressió.

El trasplantament de microbiota fecal (TMF), implica la transferència de microbiota intestinal d'un donant sa al sistema digestiu d'un receptor. S'ha utilitzat principalment per a tractar infeccions recurrents per Clostridium difficile i altres trastorns gastrointestinals2, com es pot comprovar en la revisió sistemàtica que han dut a terme investigadors del Servicio de Gastroenterología y Hepatología, Hospital Universitario Ramón y Cajal. Aquests trasplantaments han obert la porta a moltes investigacions per acabar de demostrar les millores en persones amb trastorns depressius o d’ansietat.

REVISTA VIUS

|

17

El microbioma intestinal exerceix un paper clau en la producció de neurotransmissors. Certs bacteris intestinals estan involucrats en la producció de serotonina, un neurotransmissor associat amb l'estat d'ànim.

Desregulacions en la producció de neurotransmissors poden estar vinculades a trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió. Segons el Dr. Baldó de PLANDSALUD i les evidències de més científics es pensa i s’està començant a demostrar que el trasplantament fecal d’una persona sana amb una microbiota funcional per la producció de neurotransmissors com la serotonina poden resoldre l’alteració i d’aquesta manera contribuir molt beneficiosament a la recuperació de la depressió.

Clostridium difficile és un bacteri que causa una infecció en el còlon, la part més llarga de l'intestí gruix. Malgrat que s’està investigant aquest tipus de trasplantament com a millora per a la depressió la majoria s’utilitzen per tractar aquest tipus d’infeccions.

S’ha de tenir en compte que els tractaments com la depressió han d’estar supervisats per professionals de la salut mental.

Però és veritat que si s'arriben a demostrar aquests avanços, ja que per ara només són prescrits en certes infeccions per Clostridium difficile i només s’ha posat a prova en animals, podem trobar noves vies pel tractament d’aquestes malalties.

Per acabar, amb l’acumulació d’evidències a favor de la presència d’una microbiota diversa per tenir una bona salut mental, podem prendre mesures diferents com per exemple mantenir una alimentació variada, menjar aliments fermentats, evitar l’estrès, el tabac…

“Desregulacions en la producció de neurotransmissors poden estar vinculades a trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió”.

Referències Els microbis afecten en la salut mental https://www.esteve.org/sin-categoria/materia-microbios/ Trasplantament de microbiota fecal https://www.elsevier.es/es-revista-gastroenterologia-hepatologia-14-articulotrasplante-microbiota-fecal-S0210570514002623 https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/007703.htm https://plandsalud.com/microbiota-intestinal-clave-de-la-saludmental/#:~:text=La%20evidencia%20cient%C3%ADfica%20actual%20demu estra,autista%2C%20esclerosis%20m%C3%BAltiple%20y%20epilepsia Tractament de la depressió http://repositorio.ub.edu.ar/handle/123456789/9336 Neurotransmissors https://www.neurocienciasaplicadas.org/post/qu%C3%A9-son-losneurotransmisores#:~:text=Los%20neurotransmisores%20son%20mensajer os%20qu%C3%ADmicos,las%20neuronas%20hacia%20la%20sinapsis Serotonina https://www.sanitas.es/biblioteca-de-salud/enfermedades-ytrastornos/endocrinas/serotonina Microbiota intestinal https://plandsalud.com/microbiota-intestinal-clave-de-la-salud-mental/ Salut mental i intestinal https://www.irsicaixa.es/es/salud-mental-e-intestinal-estrechamenterelacionadas-por-el-microbioma

Probiòtics i salut mental. Eix intestí-cervell https://www.farmaceuticonline.com/microbiota-probiotics-i-salut-mental-eixintesti-cervell/ El eje cerebro-intestino https://www.iberogast.es/iberobiotics-calm-para-el-bienestar-digestivo/ejecerebrointestino#:~:text=El%20eje%20cerebro%2Dintestino%20es,manteniendo%2 0a%20ambos%20sistemas%20comunicados Neuroactivitat humana https://www.nature.com/articles/s41564-018-0337-x Neurología https://neurologia.com/articulo/2018223 Interacciones entre la microbiota y el sistema nervioso https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4367209/

REVISTA VIUS

|

18

BIOREMEDIACIÓ Per Maria Catalina Duque Jiménez

Quina és la importància de la bioremediació? La bioremediació és un procés superimportant que utilitza organismes vius com els bacteris naturals i innocus, que s'encarreguen de degradar o transformar els contaminants com el petroli, microplàstics, o altres microorganismes contaminants i atenuar el seu efecte en el sòl, l'aigua i l'aire. Si aquest procés no es desenvolupés, un contaminant arribaria a l’ecosfera començaria a actuar els seus diferents processos físics, químics i biològics que dirigiran el que anomenem el seu destí ambiental. A Amèrica Llatina trobam molts d'ecosistemes greument contaminats al llarg d'extenses regions, territoris i ecosistemes. En aquest context, aquesta tecnologia es presenta com una opció viable des del punt de vista econòmic i ambiental per a la degradació de contaminants.

La bioremediació és tan complexa que es pot classificar en múltiples tipus depenent dels criteris triats: Segons l'estratègia de bioremediació Bioestimulació: Aprofita les particularitats dels organismes que ja estan en el sòl o cos d'aigua a tractar i cerca adequar les condicions ambientals per a potenciar el desenvolupament dels mateixos i la consegüent degradació de contaminants.

Bioaugmentació: Implica la incorporació d'organismes, que tenen la capacitat de degradar els compostos, a un ambient contaminat.

Segons on es fa la bioremediació Bioremediació in situ: Es duen a terme en el mateix lloc on està el contaminant, sense necessitat de traslladar el substrat.

Bioremediació ex situ: L'aigua o sòl contaminat s'extreu i es tracta en instal·lacions específiques per a aquest fi.

Pseudomones (degradador de contaminants)

Segons els organismes usats per a la bioremediació Degradació enzimàtica: Ús exclusiu d'enzims per a arreglar un ambient contaminat.

Bioremediació microbiana: Ús de bacteris i fongs per a reparar el lloc contaminat. Es busquen espècies que siguin capaces de metabolitzar els compostos contaminants.

Fitoremediació: Aquí la bioremediació és duta a terme exclusivament per plantes.

La bioremediació s'utilitza per a recuperar ambients que han estat contaminats per hidrocarburs, com a petroli, pesticides, metalls pesants o residus de diferents orígens, com per exemple a Sevilla es va produir un episodi devastador. El mes d'abril de 1998, una bassa de contenció de les mines d'Aznalcóllar es va rebentar i es van vessar entre 4 i 5 milions de metres cúbics d'aigües àcides i llots tòxics, els quals van arribar a parar en el riu Guadiamar, això va arribar a afectar cultius i habitatges, no va haver-hi víctimes, però al cap de pocs minuts una espessa capa de llot negre cobria cultius, camí i ribera. Aquestes aigües, a part de ser tòxiques, contenien metalls pesants com a arsènic, plom o mercuri, que van causar danys en la llera i els cultius de la ribera, en els aqüífers de la zona i al parc nacional de Doñana. Per a la recuperació d'aquest lloc, es va requerir la combinació de diverses estratègies, com la neutralització del pH, l'aplicació de microorganismes (degradadors de contaminants en els llots tòxics), la fitoremediació, i la bioremediació in situ.

Procés de bioremediació

REVISTA VIUS

|

19

12 anys després a l'altra banda del món, en el Golf de Mèxic el 2010 també va haver-hi un desastre ambiental de gran magnitud. Es va produir a causa de l'explosió de la plataforma petroliera Deepwater Horizon, que va causar l'alliberament de milions de barrils de petroli en l'oceà. La bioremediació va ser una de les tècniques utilitzades per a netejar el vessament. Es van emprar bacteris especialitzats, coneguts com a bacteris degradadors de petroli, per a descompondre els hidrocarburs presents en l'aigua. I el bacteri genèticament modificat Ideonella sakaiensis per a descompondre el plàstic en aigua salada; l'organisme intervingut té la capacitat de desintegrar el tereftalat de polietilè (PET).

Aznalcóllar, 1998, El confidencial

“La bioremediació és una tecnologia poc invasiva, ja que no genera deixalles” AVANTATGES I DESAVANTATGES. La bioremediació porta amb si molts avantatges. Resulta més econòmic en comparació a altres tractaments fisicoquímics, a més a més és una tecnologia poc invasiva, ja que no genera deixalles i en conseqüència és amigable envers l'ambient.

Encara que per la seva naturalesa, la bioremediació demanda poca energia, porta amb si alguns desavantatges, com per exemple que el temps de recuperació és més llarg, o que és difícil predir el complet funcionament del tractament, a més que no és un procés factible quan les concentracions de contaminants són molt altes.

Referències https://www.iagua.es/noticias/sewervac-iberica/bac-asilibiorremediacion-sector-tratamiento-agua https://www.ecologiaverde.com/biorremediacion-que-es-tipos-yejemplos-3566.html

Deepwater Horizon el 21 d'abril de 2010 a prop de Nova Orleans.

FOTOGRAFIA DE LA GUÀRDIA COSTA AMERICANA A TRAVÉS DE GETTY IMAGES

https://www.ecologiaverde.com/contaminacion-por-metalespesados-en-el-agua-1452.html https://www.scielo.sa.cr/scielo.php? script=sci_arttext&pid=S2215-38962022000100178 https://elpais.com/mexico/2022-03-07/un-grupo-de-cientificosidentifica-a-las-bacterias-capaces-de-degradar-petroleo-en-elgolfo-de-mexico.html# https://archivoes.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/contaminacion/ 100607.pdf https://www.france24.com/es/20200421-golfo-mexico-derramedeepwater-horizon-diez-anos https://idescubre.fundaciondescubre.es/revista/aznalcollar-20anos-despues-ejemplo-recuperacion-ambiental/ https://es.wired.com/articulos/ideonella-sakaiensis-bacteriageneticamente-modificada-promete-acabar-con-el-pet-enaguas-marinas

Ideonella sakaiensis

REVISTA VIUS

|

20

LA RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS Hiba Couira

Encara que a la dècada dels setanta es va sugerir que la lluita contra les malalties infeccioses estava pràcticament guanyada, el canvi de segle ens ha aportat l'aparició de les malalties produïdes per agents nous.

La resistència microbiana als antibiòtics es presenta com un important problema de salut pública a tot el món. Els bacteris, en qüestió de pocs anys, han posat en marxa mecanismes per a contrarestar l'efecte d'un gran nombre d'antibiòtics.

Algunes de les estratègies evolutives dels microorganismes de manera natural han seguit: 1. La producció d'enzims inactivants. Això significa que se seleccionen els microorganismes que ja produeixen molècules que degraden els antibiòtics.

2. La disminució de la permeabilitat. Consisteix en la selecció de bacteris que de manera natural ja presenten una baixa permeabilitat 3. Els canvis en la proteïna diana. És el procés de selecció a algunes proteïnes en concret

L'aparició de resistència és un fenomen biològic inevitable, conseqüència d'un procés de selecció natural i aquest fenomen es veu afavorit per l'ús incorrecte dels antibiòtics i en el tractament de les infeccions humanes, en l'agricultura i en la ramaderia. La conseqüència més important d'aquest problema és que dificulta el tractament d'un bon nombre d'infeccions; en alguns casos, això comporta un augment de la mortalitat de la malaltia i de la morbiditat que consisteix en el nombre de persones que pateixen una malaltia en un espai i temps determinat.

Els antibiòtics de reserva són medicaments utilitzats en casos d'infeccions greus i resistents als antibiòtics convencionals.

Aquests són empleats com última opció quan altres tractaments han fracassat a causa de la resistència bacteriana o quan la infecció és una amenaça important per a la salut pública.

La resistència als antibiòtics és un problema creixent en l'àmbit mundial i els hospitals són un lloc on aquesta qüestió pot ser particularment greu. El terme "bacteris resistents als hospitals" es refereix a bacteris que han desenvolupat resistència als antibiòtics i que poden causar infeccions difícils de tractar dins de l'entorn hospitalari. Hi ha diverses raons per les quals la resistència als antibiòtics és un problema als hospitals: - Ús extensiu d'antibiòtics.

-Contacte estret entre pacients, -Procediments invasius - Ús inadequat d'antibiòtics.

Les infeccions nosocomials, també conegudes com a infeccions associades a l'atenció sanitària (IAAS) o infeccions hospitalàries, són aquelles infeccions que es desenvolupen com a resultat directe de l'atenció sanitària o de procediments mèdics dins d'un entorn hospitalari. Aquestes infeccions poden afectar pacients, personal de salut i visitants dels hospitals i altres establiments de salut.

La resistència microbiana als antibiòtics es presenta com un important problema de salut pública a tot el món.

REVISTA VIUS

|

21

Referències Resistència als antibiòtics https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Resistencia-als-antibiotics Antibióticos en Atención Primaria catalana https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37747451/ La resistència als antibiòtics és avui una de les amenaces més grans per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/antibiotic-resistance https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Resistencia-als-antibiotics Resistencia microbiana als antibiotics https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7836284 En 2050 la resistencia a los antibióticos será responsable de 10 millones de muertes anuales https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/2050-resistencia-aantibioticos-sera-responsable-10-millones-muertes-anuales_18090