Els carnavals d’en primer Com ja havíem comentat en algun altre article, els carnavals que antigament havíem conegut els menorquins disten bastant dels que celebrem en la actualitat; de fet la motivació i les circumstàncies que els propiciaven, avui ja no són les mateixes. Un cop oblidats els carnavals d’en primer, a n’ aquets els hem re inventat i també hem adaptant la celebració a imitació de carnavals d’altres llocs, que per la seva repercussió en un mon tan globalitzat com l’actual ens pot haver fet semblar que aquestos serien també els nostres. En els últims anys hem pogut veure com el ritme del carnaval de Brasil s’ha convertit també amb el del nostre, hi ha hagut qui l’ha volgut fer més fi recordant-nos en algun moment el que es celebra a Venècia, podem trobar algun símil amb el carnaval de Solsona o algun any en que hem vist anunciats concursos de xirigotas com si del carnaval de Cádiz es tractés. No oblidem en tot cas que la majoria dels costums que algun dia arribem a considerar com a menorquins quasi sempre solen tenir data d’arribada i que al parlar de tradició quasi sempre hem de mencionar la seva evolució.
Els darrers dies, si el temps ho permetia, s’ aprofitava per anar a dinar a la vora de la mar.
Durante el carnaval las damas se divierten en echar naranjas a sus amantes, y el que sale con un ojo lastimado, o un diente roto, mira este accidente como un favor de su señora. Algunas veces ellos les echan un puñado de flores a la cara, y a este favor no tarda de seguirle otro mas distinguido. El carnaval es para estos isleños un tiempo de alegria, los hombres, y las mujeres se permiten toda suerte de libertades, sin faltar por esto a las ceremonias de la Religión. El dia se pasa en ayunos, en misas, y procesiones, y la noche en bayles, en mascaras, y en galanteos. Este tiempo está enteramente dedicado al placer, y dura hasta la Quaresma, y entonces empieza de nuevo el ayuno, y el trabajo.
Retrocedint a l’any 1781, trobem a la traducció al castellà de la Historia civil y natural de la Isla de Menorca que escriví el que havia estat governador anglès de l’illa George Armstrong, una menció de com haurien estat els nostres antics carnavals.
Pedro Riudavets y Tuduri, en la seva Historia de la Isla de Menorca (1888) també ens parla dels antics carnavals. Ens conta que hauria estat amb la reconquesta de Menorca per les armes espanyoles que a l’any 1782 s’introduirien a l’illa les diversions carnava-
50