reportatge
Només un 15 per cent dels restaurants del Gremi de Restauració de Barcelona tanquen els dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any
capítol hi ha un augment de consum de verdures i hortalisses transformades). Un dels factors que està influint en els nostres hàbits alimentaris és la preocupació per la salut i els constants missatges emesos des dels mitjans de comunicació sobre els efectes d'allò que mengem en el nostre cos. És el que s'anomena una "medicalització" de la dieta. Molt sovint, però, la informació que rebem sobre alimentació i salut no ens és útil a l'hora d'anar a comprar i triar un producte determinat.
Un problema d’informació
cap de setmana, però, aquestes motivacions canvien substancialment dins el nostre rànquing de prioritats. La salut passa al darrer lloc i el que valorem primerament és el plaer. I després la conveniència. Això ens duu a menjar fora de casa per no cuinar i així poder descansar més, cosa que s'està implantant fins i tot en festes tan tradicionalment casolanes com Nadal. Segons dades del Gremi de Restauració de Barcelona, només un 15 per cent dels restaurants agremiats tanquen els dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any. De fet, la gran majoria dels establiments mitjans i grans tenen obert i el mes de novembre ja es comencen a fer les reserves. Els que fan festa són normalment els petits negocis familiars. Les raons que declarem fonamentals a l'hora de dissenyar la nostra dieta (salut, plaer, etcètera) no responen, però, moltes vegades al que acabem fent. És a dir, que
18
malgrat que tinguem interioritzades unes normes socials i dietètiques sobre com ha de ser la nostra alimentació, freqüentment no les seguim per diverses circumstàncies (de temps, de context social, de comoditat…). Molt sovint, fins i tot no som conscients que ens apartem d'aquestes normes. Hi ha un cert autoengany. "Quan preguntes a la gent si pica entre hores o si utilitza el microones, la primera reacció és dir que no o que molt rarament, però si els fas detallar el que han fet, per exemple, la darrera setmana t'adones que són pràctiques més esteses del que es reconeix", explica Jesús Contreras.
Però, en realitat, què mengem? Des del punt de vista nutricional, però, com és la nostra dieta? D'entrada, estem sobrealimentats: gairebé 2.800 kcal al dia, un 18,5 per cent per sobre del recomanat (segons estadístiques del Minis-
teri, any 2000). Una altra dada és que, per exemple, ingerim un 200 per cent més de proteïnes que les recomanades. Segons l'estudi eVe, realitzat a partir de dades d'enquestes de nutrició de diverses comunitats autònomes, les proteïnes subministren el 17,1 per cent de la ingesta energètica en la població espanyola, els hidrats de carboni el 45 per cent i els greixos el 38 per cent. Des dels anys cinquanta, en la nostra dieta ha anat augmentant de forma molt important el consum de carn, que s'ha estabilitzat a partir dels vuitanta (hi ha un fort descens de les carns vermelles, compensat per un augment de les carns provinents d'aus). En canvi, continua disminuint el consum de llegums, cosa "força negativa" per a la nostra alimentació, apunta la professora Rafecas. Fem un consum elevat de carn, peix i productes lactis i, en canvi, hauríem d'incrementar el de cereals, llegums i verdures (en aquest darrer
D'una banda, hi ha un conjunt de recomanacions de caràcter general sobre com ha de ser l'alimentació que semblen haver estat assimilades per la majoria de la població. De l'altra, el consumidor no té prou informació ni coneixements per decidir si un producte concret respon realment a aquests paràmetres d'una alimentació saludable. Per exemple, s'ha de considerar un producte en el context global d'una dieta, saber el detall de la seva composició (per exemple, si duu fibra caldria tenir en compte de quin tipus és, alimentària, soluble o no soluble…), i veure si l'aliment està ben dissenyat (per exemple, si els elements que el componen no s'anullen entre si a l'hora de ser assimilats pel cos humà i, per tant, es perden part dels efectes beneficiosos). En aquestes qüestions, a més d'haver-hi una responsabilitat de la indústria, que ha d'elaborar bons productes, hi ha un problema d'informació al consumidor.