Issuu on Google+

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Desembre 2004 Any VIII. 2,4

Josep Bargalló:

30

Per Nadal, matem el gall?

Reportatge sobre com han canviat els nostres hàbits alimentaris. p. 12

“Si el tripartit no beneficia el país, tampoc beneficiarà els qui som al Govern.” “El mapa universitari català està tancat, no hi ha lloc per a cap altra universitat.”

Setge a la malària Pedro Alonso explica el camí cap a una vacuna eficaç. Tot sobre aquesta malaltia. p. 20

El curs que ve començo a la Universitat. Què trio? p. 30


Sumari

30

núm.

Carta del rector Europa més a prop Ara sembla que sí. Ara sembla que la normativa bàsica reguladora dels nous graus i postgraus adaptats al marc europeu d'educació superior (la "Universitat a la Bolonyesa" com en diuen alguns) és aquí. Sempre he pensat –i he dit repetidament– que la incorporació al "marc Bolonya" constitueix un moment significatiu que hem d'aprofitar per introduir a la Universitat les innovacions requerides per adequar-nos a les noves necessitats de la societat, i que aquests canvis són necessaris amb o sense Bolonya, que esdevé ara una "coartada" potencialment molt positiva per a l'aggiornamento de la institució universitària. Per cert, la UB fa 555 anys el proper 2005.

Entrevista a Josep Bargalló "Trobo a faltar aquest esperit transgressor que tota universitat hauria de tenir"..........................................................................................................

4

Hem de superar dos tipus d'obstacles per aprofitar aquesta oportunitat. El primer el trobem al país mateix: cal reordenar el mapa universitari català per garantir un ús adequat dels recursos públics i revertir les "fugides endavant" amb què s'ha afrontat aquesta qüestió en els darrers anys (abans i després del canvi de Govern). Les pressions corporatives i polítiques no poden convertir el que ha de ser una oferta potent i de qualitat a tot Catalunya en un microcosmos on es tripliquen o “n.pliquem” titulacions, amb uns costos socials cada cop més grans quan es publiquen les dades de matrícula en determinades titulacions i universitats. I també hem de superar els corporativismes interns dins la Universitat, que podrien esdevenir una rèmora que ens fes mirar cap enrere en lloc de ser constructius i invitar-nos a mirar cap al futur.Tenir 555 anys com a institució no és un incentiu per ser reactius o defensius, sinó,certament,una responsabilitat afegida per estar a l'alçada del nostre compromís amb la societat del segle XXI. Joan Tugores i Ques Rector

Setge a la malària .................................................................. Informació del curs 2005-2006....................................................................................................

30 43 44

Agenda .................................................................................................................. Som UB ................................................................................................................

PA

la universitat Revista de la Universitat de Barcelona

ECOLÒG PER

IC

12 20

Per Nadal, matem el gall o el descongelem al microones? ........................

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Ernest Trias Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona.Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·laboració dels fotògrafs: Marta Casellas i J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

3


entrevista

“Si el tripartit no beneficia el país, tampoc beneficiarà els qui som al Govern”

JosepBargalló Text:

Jordi Homs Fotos:

Marta Casellas

Josep Bargalló Valls (Torredembarra, 1958) Llicenciat en Filologia Catalana per la UB (Estudis de Tarragona), professor d’institut des de 1981 i director de l’Institut de Batxillerat Pons d’Icart de Tarragona de 1985 a 1987. Ha fet, a més, d’editor, crític literari, guionista (adaptació catalana dels diàlegs de La teta i la lluna, de Bigas Luna) i articulista. Afiliat a ERC des de 1995, va ser fundador de l’Assemblea de Catalunya a la seva població. Va militar al PSUC, PSAN i Nacionalistes d’Esquerra. Diputat des de 1992, en les

Al Govern competeix amb dos polítics de raça com Maragall i Nadal. Al seu partit, Carod també té un perfil molt definit. Com s’hi troba, entre tots ells? Quin és el seu lloc? On i com troba el seu espai?

4

darreres eleccions va decidir tancar la seva etapa política presentant-se en els últims llocs de la llista per Tarragona, però l’èxit electoral d’Esquerra i el pacte del Tinell el van situar com a conseller d’Ensenyament del Govern de Maragall. La crisi política desfermada per l’entrevista de Josep-Lluís Carod-Rovira amb dirigents d’ETA i la posterior dimissió de Carod van situar Bargalló en primer pla de l’actualitat política amb el nomenament de conseller en cap.

Al Govern hi ha uns rols clarament dibuixats: el president Maragall està al capdavant de les reunions del Govern, representa el Govern cara enfora... jo faig les funcions de primer ministre: no només suplir el president quan aquest no hi

és, sinó també les funcions de dirigir el Govern i de coordinar-ne l’acció. Al Govern hi ha un nucli dur de consellers que tenen un pes més important que els altres, i en aquest nucli dur hi ha el conseller Nadal, però no només el conseller

Nadal. Una altra cosa és que, en les funcions de portaveu, el conseller Nadal tingui un contacte setmanal amb la premsa que els altres consellers no tenen. Però hi ha un repartiment de rols bastant clar i bastant efectiu.


entrevista

Dins el partit, també hi ha, en aquests moments, rols molt evidents: Josep-Lluís CarodRovira és el cap visible del partit, l’encarregat d’anar elaborant i duent a la pràctica el projecte que fa el partit i el que, en nom del partit, és al territori. Joan Puigcercós és el secretari general i, per tant, qui es dedica a la maquinària interna del partit, que compatibilitza amb ser el responsable màxim del partit a Madrid. I jo sóc el cap visible del partit al Govern i el que faig és dur al Govern les directrius del partit i dur al partit les decisions del Govern. Crec que, com que els rols estan molt clarament definits, no hi ha cap problema. Jo ja vaig dir, quan em van nomenar conseller en cap, que tenia dos paràmetres de treball: d’una banda devia lleialtat al president Maragall com a membre del seu govern, de la mateixa manera que tots els consellers i conselleres em deuen lleialtat a mi; i de l’altra, fidelitat al president del meu

partit, Josep-Lluís Carod-Rovira.Tot és fàcil perquè tot està suficientment clarificat, i tot és difícil perquè no hi ha res fàcil en aquesta vida, i menys en la vida política… I com porta aquest equilibri? La gent que em coneix, diu que el porto amb una aparent tranquil·litat, que a vegades els estranya. Tinc una amiga que era diputada socialista, la Montserrat Duch, que ara és professora a la URV, que va fer com jo, no es va presentar a les últimes eleccions per retornar a la vida docent. De tant en tant me la trobo en algun sopar i em diu:“Fas una pinta de tranquil·litat quan et veig per la televisió que em deixa esparverada.” I jo li dic: “Doncs Montse, és veritat, estic descobrint una mena de filosofia zen que és dir: no hi ha problemes, hi ha solucions. No ens hem de preocupar pel problema, hem de buscar la solució.”I en els moments que hem tingut complicats, al

començament sobretot, jo em vaig sorprendre a mi mateix de la tranquil·litat que tenia mentre que altra gent estava molt més nerviosa. I aquestes veus que l’acusen d’estar massa supeditat al president Maragall... Això és molt curiós, perquè són veus de Convergència i de mitjans afins a Convergència, o de periodistes afins a Convergència. Convergència, durant els anys que va estar al poder, va teixir una teranyina d’afinitats que es va desfent a poc a poc. Aquesta és una tesi de Convergència que la diuen dia sí dia no. El dia que diuen que no es quan diuen que Maragall no governa, que no fa res, que ho deixa tot en mans dels consellers. El dia que toca sí, insisteixen molt per aquí, però després resulta que els del Partit Popular, que són els seus antics aliats i amics ideològics en moltes coses, van dient el contrari: que Esquerra és la que marca

Convergència va teixir una teranyina d’afinitats que es va desfent a poc a poc

El distribuïdor de joc del Govern tripartit Jordi Matas i Dalmases, Professor de Ciència Política i vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística de la UB A Josep Bargalló li ha tocat ser conseller en cap en un moment en què aquesta figura, no prevista per l’Estatut de 1979 i fins ara insuficientment regulada, és clau per al funcionament del Govern tripartit. El conseller en cap o conseller primer, com el seu nom indica, és una figura políticament preeminent amb relació a la resta de consellers. Si ens fixem en les funcions que té delegades ara i, sobretot, en les competències pròpies que destaca el projecte de llei de la Conselleria en Cap que, previsiblement, aquest desembre aprovarà el Parlament de Catalunya,

veiem que el conseller en cap es converteix en el distribuïdor de joc de l’equip de govern. Coordinar el programa legislatiu del Govern i l’elaboració de normes de caràcter general, impulsar i coordinar l’activitat dels departaments, establir estratègies de planificació i d’actuació conjunta, ser informat dels projectes de decret que afectin competències de més d’un departament i proposar a la Presidència la resolució dels conflictes d’atribucions entre consellers no només vol dir donar joc a l’equip de govern, sinó també portar el braçalet de capità. I si totes

aquestes funcions s’apliquen a un govern de coalició com el que tenim avui a Catalunya, l’assumpció del càrrec de conseller en cap encara té més dificultats i alhora és més rellevant, ja que, a més, ha de trobar l’equilibri entre les diverses racionalitats polítiques dels partits del govern i la racionalitat administrativa. Tot un veritable exercici de funambulisme polític.

5


entrevista

el govern, que Maragall fa el que fa perquè Esquerra li ho ordena, que se’n va a Macau amb una estelada perquè és una condició d’Esquerra. Aquests dies estan dient que Brufau és president de Repsol perquè és una condició que Esquerra posa a Zapatero… Això és molt divertit, perquè vas llegint els diaris i veus: avui què toca dir? I com que hi ha aquest triple joc que tan aviat no fem res com que ho fem fer

tot, tan aviat Maragall ens té controlats com fa el que li diem nosaltres. A mi em sembla que això és una remor que cada dia es perd més.Em preocupa molt poc. Per ser més exactes,no em preocupa gens. Vostè va assumir el càrrec de conseller en cap després d’una crisi política. Després del president Maragall, vostè és l’autoritat política més important del

Foto: Arxiu personal de Josep Bargalló

El canvi que s’ha produït a Catalunya en el darrer any és un canvi més profund del que sembla

Al Centre de Lectura de Reus, amb companys de la Facultat de Filologia del Centre de Tarragona de la UB, durant la Transició, un dia que van trobar un bust de Franco i el van treure “a prendre copes”. Bargalló és el tercer per l’esquerra.

6

país i no forma part de cap de les famílies que tradicionalment han manat a Catalunya. Què suposa això per a vostè i què suposa per al país? Unes quantes coses. El fet que de les tres màximes autoritats del país, dues no hagin nascut ni viscut a l’àrea metropolitana, i no pertanyin a cap d’aquestes famílies que han governat el país des de la Renaixença cap aquí, i que tampoc pertanyin a la classe social que habitualment governava el país, l’alta burgesia urbana, jo crec que és indicatiu de diverses coses, la primera de les quals és que el canvi que s’ha produït a Catalunya en el darrer any és un canvi més profund del que sembla, o del que els opinadors volen entendre. És un canvi generacional, evidentment. El president del Parlament i jo som gent nascuda en la segona meitat dels anys cinquanta. És un canvi territorial. No fa gaire, en una reunió del Govern en què parlàvem de temes de territori, el president Maragall va preguntar al Govern: “Ahir quants vau dormir aquí, a Barcelona?” Havien dormit a Barcelona sis dels disset consellers, i d’aquests sis dos no hi dormen habitualment, però s’hi havien


entrevista

Una de les crítiques que també ha fet un dels sectors convergents –i que m’ha fet llàstima per venir de qui l’ha feta– és: “Com pot ser que un professor d’institut sigui conseller en cap?”I aleshores penses: Què pretén qui ha dit això? Que només puguin ser consellers en cap 500 persones a Catalunya? Doncs jo crec que els 50.000 professors i mestres poden ser consellers en cap, si volen i poden. Ho poden ser. El tripartit és la fórmula que convé a Esquerra? Vist el primer any i amb tres per endavant, a qui beneficia més la fórmula del tripartit: a Maragall, al PSC, al país? Políticament ha de beneficiar tots els qui som al Govern, però això només passarà si és que la fórmula beneficia el país. Per tant, l’important és que beneficiï el país. Si no beneficia el país, tampoc beneficiarà els qui som al Govern. Plantejar-se un benefici polític que no beneficiï el país és estúpid. I la fórmula beneficiarà el país perquè, primerament, és progressista, i el país necessitava un govern progressista després de 23 anys de no tenir-lo. En segon lloc, és una fórmula molt plu-

Foto: Arxiu personal de Josep Bargalló

quedat per motius de feina. Si onze de disset no han dormit a Barcelona, vol dir que hi ha una visió suficientment àmplia i diversificada, i que les decisions que es poden prendre poden ser equivocades, però segurament no són desequilibrades. I a més a més, com que pertanyem a classes socials que no són les tradicionals, també tenim una visió molt diferent del que és la política, i això és un dels símptomes del canvi evident.

Acte de Nacionalistes d’Esquerra, a la fi dels setanta, amb els professors Sebastià Serrano i Jordi Carbonell.

ral perquè el país ho és i necessitava un govern que ho reflectís. I, en tercer lloc, té sensibilitats molt diferents, igual que el país. El que passa és que feia 23 que vivíem en una mena de monarquia. Hi havia un president, que era el president Pujol, que manava, decidia i ordenava, i teníem un Govern fet a aquesta mida. Ara tenim un president que presideix, amb un Govern on tots els consellers proposen i on es decideix col·lectivament, i on hi ha el conseller en cap que dirigeix aquesta gestió. Hi ha, però, un límit, que és el pacte del Tinell.Tot allò que es faci en contra del pacte del Tinell significarà no sols que jo hi estigui en desacord, sinó que hagi de plantejar que el Govern es trenqui. Tot el que es faci dins el pacte, el Govern ho mantindrà, i pel que fa a allò que el pacte no preveu, cadascú farà el que voldrà. El pacte del Tinell parla de la Constitució Europea? No.

Doncs això vol dir que jo votaré diferent que el president Maragall. El pacte parla del Dia de la Hispanitat? Tampoc. Doncs jo puc plantejar qüestions diferents que les del president Maragall. Parla d’energia i de residus? Sí. Doncs jo, com a conseller en cap, he d’exigir que es faci allò que el pacte assenyala. Vostès han fet una aposta decidida per l’ensenyament públic i laic, molt diferent d’allò que s’havia fet fins ara. S’han començat a aplicar els mateixos criteris de l’ensenyament públic al concertat. Això ha aixecat protestes sentides. Els està resultant difícil aplicar aquest model? La reforma s’està aplicant des d’una perspectiva molt gradual, sense ganes de trencar res i amb una postura d’armarnos de raons per, a través de les raons, poder fer les accions. Ha aixecat molts laments? No. Ha aixecat pocs laments. El que sí han estat és sorollosos i de segments molt concrets i

El mapa universitari català està tancat. Tancat vol dir: no hi ha lloc per a més universitats 7


entrevista

Un home bo Alfred Rexach, periodista S’hauria d’atribuir exclusivament als periodistes l’escassa ressonància que el treball polític de Josep Bargalló ha tingut en l’última dècada. En realitat, aquest catedràtic d’institut i exregidor de l’ajuntament de Torredembarra, el seu poble natal, ve d’una llarga militància al PSUC i el PSAN, i ja el 1992 va obtenir una acta de diputat al Parlament, com a independent a les llistes d’ERC. Però, la contrastada afecció dels cronistes parlamentaris per les patums de lluïment els ha portat a deixar en segon terme l’activitat d’un polític vocacional que sembla tenir molt clara la idea de servei públic, al costat d’una inqüestionable modèstia. Si ara Bargalló és un dels polítics catalans amb més projecció política i presència mediàtica (no confongueu els dos conceptes), no és a causa del seu afany per figurar, sinó pel fet que és el segon càrrec públic català amb més poder de gestió i de decisió a les mans, per darrere, només, del president Pasqual Maragall. El bo del cas és que per arribar a un lloc tan destacat, Bargalló no ha tingut necessitat, ni tampoc ganes, de substituir la feina eficient i sistemàtica per les habilitats del trepa. N’ha tingut prou amb anar complint de manera ordenada i successiva les tasques i les obligacions que assumia voluntàriament i per representació popular. No ens ha d’estranyar, per tant, que Maragall acollís amb bons ulls l’oportunitat de nomenar-lo conseller en cap. L’excel·lent sintonia que els dos polítics han mostrat des d’aleshores –i no han faltat intents perquè la seva relació s’enrarís– demostra que Bargalló pertany a aquesta rara espècie de polítics capaços de pensar en els seus conciutadans abans que en ells mateixos. D’altra banda, s’ha de fer constar que Josep Bargalló és un home culte –fet que tampoc abunda entre la nostra classe política. Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat director literari d’Edicions El Mèdol i és autor d’assajos i d’estudis sobre crítica, història i teoria literària, entre els quals hi ha un estimable Manual de mètrica i versificació catalanes. Interessat i compromès amb la cultura popular, és coneguda la seva afecció pels castellers, la seva història i les seves tradicions. Encara que de tot això, i ja que se’m demana l’opinió, m’atreveixo a dir que, personalment, el que més m’agrada de Josep Bargalló és que em sembla un home bo i honest.

8

molt radicals. La major part de l’escola privada és una escola privada que té una voluntat de servei i que treballa des de plantejaments absolutament honestos. I el que vol la majoria de l’escola privada és eradicar del seu si aquells que treballen per finalitats ideològiques o lucratives, o des de postures d’incompliment de la normativa. Això ho ha entès molta gent, però hi ha unes minories a les quals els va malament, perquè ho tenien muntat d’una altra manera, i es queixen molt. Les manifestacions que hi ha hagut han estat molt radicals, però molt minoritàries. Li agrada el mapa universitari català? Té sentit estudiar les mateixes llicenciatures a Vic, Lleida, Bellaterra o Barcelona? El mapa universitari català és producte de moltes rèmores del passat, que en un cert moment van haver de complir-se. És el producte de voluntats, a vegades, més polítiques que universitàries. En conseqüència, tal com està, no és el mapa universitari perfecte. El que sí és evident és que està tancat.Tancat vol dir: no hi ha lloc per a més universitats. El que sí és evident és que geogràficament també està tancat. És a dir, no hi ha lloc per fer més invents. Sí que hi ha lloc per consolidar coses que hi ha al territori, per posar un exemple: no hi ha lloc per fer la universitat de Manresa, però sí que hi ha lloc per consolidar l’oferta universitària que ara hi ha a Manresa. No hi haurà més universitats, no hi caben. El que sí que hem de fer és ser una mica més curosos i readequar una mica més l’oferta al territori. La universitat no ha de ser una fà-

brica que actua en funció de la demanda, ha de ser un centre de formació i investigació que ha de procurar que qui surti d’allí ho faci amb un esperit crític i, per tant, hi ha estudis que són necessaris per a la societat i que són fonamentals per a aquest esperit crític i dels quals no hi ha una demanda industrial. Ara, el que sí que hem de fer és ser més agosarats i valents. Per exemple, tenim un acord amb l’Ajuntament de Falset, la URV, la Generalitat i empresaris del sector per portar a Falset un centre europeu de recerca en enologia dedicat a la formació. Això no és un centre per a 500 persones. Serà únic a Europa, serà on ha de ser i pot consolidar l’aposta del territori. Hi ha molts ajuntaments que estan fent propostes en aquest sentit, molt potents: a Vilanova, Granollers, Mataró, Tarragona, Reus. Aquest és el canvi que pot tenir el mapa, que no suposa més universitats,més facultats,més centres de formació, sinó més centres de recerca en el món local i a les empreses. És la part que queda per tancar del mapa. Fa uns dies va inaugurar el curs a la Facultat de Filologia de la URV, on vostè va estudiar quan era una extensió de la UB, fent una defensa de la importància dels estudis de Lletres. Des que era estudiant fins avui no sembla haver millorat la percepció social d’aquests ensenyaments. Com era aquella Universitat on va estudiar i què no ha canviat perquè, en aquest aspecte, tot continuï igual? Jo crec que ha canviat, que hi ha hagut canvis que han estat negatius. Quan jo estudiava, era la Delegació de Tarragona


entrevista

L’agenda de Josep Bargalló Res millor per comprovar com ha canviat la vida de Josep Bargalló que comparar diferents dates de la seva agenda. Hem escollit el 17 de novembre, ja que es tracta de l’endemà de les eleccions que van provocar el canvi de Govern.

2003

2004

2002

de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, amb uns professors que ens obligaven a tenir més esperit crític, que hi havia menys voluntat de cenyir-se als currículums i, en canvi, més voluntat de transgredir en funció de quin alumne tenies davant. Per exemple, en el meu expedient consta Francès 1 i Francès 2, i jo mai vaig fer francès perquè els professors creien que havien d’impartir una altra matèria. Francès 1 va ser un curs de mètrica i retòrica poètica amb el doctor Vidal Alcover, i Francès 2 matèria de Bretanya. Cap dels dos no formava part del currículum,però la Facultat va decidir, en aquell moment, que als alumnes els calia aprendre allò. Aquesta voluntat és la que

trobo a faltar en els estudis de lletres.Jo vaig dir que em semblava que els estudis de lletres s’han tornat molt més rigids, la qual cosa impedeix el més important, que és l’esperit crític. Hem de formar gent que aporti esperit crític a la societat, si la universitat no té esperit crític al final es converteix en una màquina, deixa de ser participativa i democràtica.

Trobo a faltar aquest esperit transgressor, que tota la universitat hauria de tenir, però els estudis de lletres, de segur. S’ha de fer un nou pas per retornar a l’esperit humanístic de la universitat, serà un pas lent, però crec que cal fer-lo. Si abans de les eleccions va decidir retornar a l’ensenyament i ara és conseller

Trobo a faltar aquest esperit transgressor que tota universitat hauria de tenir

9


entrevista

Foto: Diego Calderón

El conseller en cap, a punt per cremar, en la trobada de colles de diables centenaris de Vilafranca del Penedès. Maig de 2004.

‘Els pastorets’ de Tarragona Tarragona. Es tracta d’una versió que fica cullerada i no estalvia invectives a la política municipal i a l’actualitat tarragonines. Com a mostra, llegiu:

Josep Bargalló és una persona amb múltiples interessos, que de vegades poden resultar xocants atès que es tracta d’un conseller en cap. El cas és que des de 2001 escriu una adaptació d’Els pastorets de Folch i Torres, renovada cada any, que es representa per Nadal al teatre Metropol de

10

“Satanàs (al públic). Sí que és veritat, sí. Mireu, que vinc i me’n vaig per Nadal, i sempre amb la cua entre cames, però, perquè no m’oblideu, us en deixo un altre, de Nadal, que aquest sí que us emprenya i us castiga tot l’any. Foteu-vos, amb perdó, que a més el voteu.” Els Pastorets de Tarragona (Ed. El Mèdol, 2001) Els Pastorets de 2001 van tenir la col·laboració especial d’Oriol Grau en el paper de la Molt Honorable Presidenta de la Generalitat.

en cap, vol dir que la vida que fa no és, com a mínim, la que esperava fer. Què troba a faltar de la seva vida anterior? Això és impossible de dir, perquè la vida que havies de fer no l’has feta i, per tant, no saps com hauria anat. El que sí he tingut clar és que la meva vida l’he viscuda en dècades: la infantesa, estudiant, fent classes, fent de parlamentari, i ara havia decidit tornar a entrar en una etapa de deu anys, que no sabia quina era, però de moment tornava a l’ensenyament a veure què passava. Però en comptes d’això se m’ha obert una etapa de gestió política… de moment, perquè cada dècada és diferent per a mi. Troba a faltar la vida social els castells i els diables…? Pel que fa a l’agenda, estic més constrenyit que mai, però he intentat mantenir dues coses: fer un sopar cada setmana a Torredembarra amb els amics i l’altra és intentar anar a actuacions de castells i fer de diable. He fet de diable des que sóc conseller en cap alguns dies. Recordo, a tall d’anècdota, que el dia que es va casar Felip de Borbó amb Letizia jo vaig fer de diable a Vilafranca. Intento sobreviure en aquest àmbit. Com projecta la seva vida després del Govern? Sempre he tingut la voluntat que els espais no s’eternitzes-

sin, i quan ja feia 12 anys que era al Parlament vaig dir-me que no podia repetir perquè veia que no podria donar el millor de mi 12 anys més. Això què vol dir? Que ara tinc una etapa de quatre anys i que no sé què vindrà després. Una de les meves màximes és el carpe diem, que deien els clàssics. Viu al dia, pensa en el futur però no te’l construeixis abans que arribi. Jo sé quin futur no vull. No vull estar massa anys fent el mateix, no vull que m’acabin fent fora dels llocs, vull marxar jo, vull mantenir els amics, vull mantenir una vida que sigui la meva per molt que el protocol digui que no toca, per molt que el qui abans tenia el càrrec no ho hagués fet mai. Ara, més enllà d’això… Si li expliqués el que m’ha passat en els últims deu mesos..., com per pensar què faré d’aquí a deu anys! Pel que fa al tema de les seleccions esportives, és evident que per molt que es vulgui despolititzar, des de Madrid es fa ben bé el contrari… La història els va en contra. Per exemple, els Jocs Olímpics canviaran. Per què? Perquè estan basats en els estats i qui queda cinquè no és el cinquè millor del món, ja que cada país només pot enviar-ne dos. Han d’anar als jocs els millors atletes del món, que ara no hi van. Els Jocs evolucionaran cap a una altra cosa i s’hi anirà pel fet de ser esportista, no per pertànyer a un estat. Canviarà tot molt ràpidament perquè anem cap a un món globalitzat. Qui ho farà canviar? Els interessos econòmics del màrqueting esportiu són en


entrevista

Per què no surt Bargalló als dibuixos? Toni Batllori, dibuixant “Perquè als dibuixos es tendeix a simplificar i s’agafa de personatge símbol el que es considera que té el poder: Maragall, al Govern; Carod, a Esquerra; etcètera. Perquè es representa un personatge en funció del seu protagonisme. O perquè ha ficat la pota d’una manera espectacular o perquè té alguna característica “llaminera” per a un dibuixant.

Il·lustració de Toni Batllori

Josep Bargalló, a segons d’un 4 de 6 dels Nois de la Torre (Torredembarra) a mitjan anys vuitanta.

Que el nostre conseller en cap vagi sense corbata no és motiu suficient.”

aquest moment molt més importants que els interessos dels estats. I com que l’esport va cada vegada més cap a una professionalització cada cop més alta, aniran manant els interessos econòmics del màrqueting esportiu. No sé si trigarà cinc dies o 25 anys, però el món de l’esport evoluciona cap aquí.

Foto: Arxiu personal de Josep Bargalló

Quin és el futur de les seleccions catalanes després de Fresno? “El camí cap a la internacionalització de l’esport català és imparable. Fresno va ser una petita frenada, però tard o d’hora el nostre esport serà reconegut agradi o no, perquè hi tenim dret. Des de la Generalitat lamentem les ingerències polítiques i sempre estarem al costat de totes les federacions que vulguin el reconeixement internacional. Avui estem millor que fa un any, l’hoquei ha fet un gran pas endavant competint i guanyant un campionat del món. I l’any que ve estarem millor que avui.”

11


reportatge

Per Nadal, matem el gall o el descongelem al microones? Els canvis en l’estil de vida a les societats avançades han provocat nous hàbits alimentaris Text:

Núria Quintana Fotos:

Marta Casellas Infografia:

Josep Pulido Agraïments a:

Jesús Contreras, Antoni Riera (Observatori de l'Alimentació de la UB, emplaçat al PCB) Rafael Codony, Magda Rafecas (Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB) Gaspar Rosselló (Càtedra Sent Soví) Pepa Aymamí (Institut Català de la Cuina)

La mare menja el que duu a la carmanyola sense sortir del despatx o, si té temps, s'arriba al parc que hi ha al costat de l'oficina, mentre que el pare fa un menú ràpid i els nens es queden al menjador escolar. Al vespre, ell descongela un plat preparat i la dona pren un iogurt bio i fruita al sofà després d'haver donat el sopar als nens. Això sí, per Nadal dinaran tots junts a casa de l'àvia, que prepara una carn d'olla tal com l'havia vist fer a

casa de petita, quan tots s'asseien a taula cada dia per dinar i per sopar. De fet, si no fos per l'àvia, per a la nostra família és evident que el dia 25 anirien al restaurant. Quins són avui dia els nostres nous hàbits pel que fa a l'alimentació? Disminueixen les hores que passem entre fogons; augmenten les compres de plats precuinats; els membres d'una família fan els àpats per separat per tal d'acomodar-los millor als horaris de cadascú;hi ha una preocupació per les conseqüències dels aliments en la nostra salut i fins i tot una certa "medicalització" de la dieta, encara que de vegades això es contradigui amb pràctiques poc recomanables… Aquests són alguns indicadors d'aspectes que estan canviant en què i com mengem. "La nostra societat és menys tradicional que les anteriors i això es reflecteix també en l'alimentació", explica l'antropòleg de la UB Jesús Contreras que ha estudiat a bastament els hàbits alimentaris actuals.

Poc temps a la cuina La manera com cuinem i mengem està influenciada per qüestions socials, econòmiques, culturals… Les noves mares de família són dones que han dedicat la seva joventut als estudis i actualment estan en el mercat laboral. Això ha minvat l'aprenentatge

12

lent de la cuina que les generacions anteriors feien al costat de la mare, així com el temps que es pot dedicar a estar entre fogons (1 hora i 57 minuts de mitjana cada dia en el cas de les dones i 49 minuts en el dels homes, segons enquestes recents de l'Institut Nacional d'Estadística). En l'estudi L'alimentació i les seves circumstàncies elaborat per l'Observatori de l'Alimentació i finançat pel saló Alimentària, les persones enquestades assenyalen que ha disminuït considerablement el temps que destinen a cuinar, sobretot entre els joves i la població de mitjana edat. Les enquestades en aquest estudi reconeixen que no han fet l'aprenentatge de la cuina que tradicionalment es donava de mares a filles i, en aquest sentit, es pot parlar fins i tot d'un trencament cultural. El poc temps dedicat a la cuina duu a un augment de formes de cocció ràpides com ara la planxa. Precisament aquesta forma de cocció pot tenir efectes beneficiosos per a la nostra salut: aporta poques calories al menjar i permet conservar-ne les vitamines. D'altra banda, la manca de temps per cuinar també contribueix a la compra creixent de plats ja preparats, a la qual cosa ajuda l'existència d'una indústria cada cop més eficient en l'elaboració i promoció dels seus produc-


reportatge

13


reportatge

De la foguera paleolítica al microones Als éssers humans ens costa canviar els costums a l’hora de menjar. Sovint han calgut anys perquè un nou hàbit alimentari es generalitzés. El descobriment del foc va marcar tot un punt d’inflexió en la manera de menjar dels nostres avantpassats en el paleolític. Una altra gran revolució va ser el neolític: descobrim la ceràmica (milloren les tècniques de cocció) i deixem de ser només caçadors i recol·lectors per treballar l’agricultura i la ramaderia. Hem de saltar uns quants milers d’anys per trobar el següent gran canvi, l’Imperi romà, que va imposar una primera uniformització alimentària basada en la tríade cereals, vi i oli. Gastronòmicament, els

tes. Segons l'enquesta del Ministeri La alimentación en España els plats preparats han augmentat un 11 per cent en cinc anys (des de 1997 fins a 2002). El consum d'aquests

plats amb més predicament eren els d’elaboració lenta i complicada.

varietats de mongetes, el tomàquet, el gall dindi, la patata…

Amb la invasió dels pobles bàrbars i l’inici de l’alta edat mitjana, aquesta tríade s’amplia amb tres elements més: la carn, el llard i el formatge. Pel que fa a la gastronomia, és més senzilla que la del món clàssic. De fet, el plat més elaborat és la carn de caça major rostida. A partir dels segles XII i XIII l’expansió islàmica incorpora nous productes (la canya de sucre, l’arròs, tots els cítrics…). Pel que fa a l’evolució de la cuina, cap a 1.300 sorgeix una gastronomia de plats complicats i complexos. Aquesta tendència iniciada a la Baixa Edat Mitjana es prolongarà durant el Renaixement i s’accenturarà al Barroc.

Paral·lelament, el món de la gastronomia anava fent la seva evolució. A França, precedint la revolució política, es va fer la gastronòmica contra la cuina barroca i es va reivindicar el redescobriment dels sabors naturals, dels productes comuns. Serà el germen de la gran cuina francesa, que en la segona meitat del segle XIX s’imposa com a paradigma mundial.

La següent gran arribada de productes d’altres indrets va succeir amb la conquesta d’Amèrica, d’on provenen aliments tan "nostrats" com gairebé totes les

aliments no ha de ser forçosament negatiu des del punt de vista de la nostra nutrició, sinó que dependrà de la qualitat amb què treballin les indústries. Això no obstant, les

La revolució industrial va suposar tot de canvis tecnològics que influiran en com mengem. Permeten una mundialització de l’oferta alimentària i l’anul·lació de l’estacionalitat (és possible menjar qualsevol tipus d’aliment en qualsevol època de l’any). I també millora la tecnologia de la cuina, que permet escurçar el temps dedicat a preparar un plat. És el moment del microones.

empreses s'enfronten de vegades a una difícil disjuntiva en la formulació d'un producte, entre el valor nutritiu i les necessitats tecnològiques. Per exemple, pel que fa als

ingredients grassos és interessant disminuir el percentatge d'àcids grassos saturats per motius nutricionals i de salut, però això porta aparellat el fet que el greix serà més líquid i més fàcil d'enrancir. Els horaris i l'estil de vida de les famílies expliquen una altra nova tendència dels nostres hàbits alimentaris, el que es pot anomenar dessincronització, és a dir que els horaris dels diferents àpats són cada cop més diversos. Per exemple, segons dades de l'estudi L'alimentació i les seves circumstàncies, si bé l'hora més habitual per al sopar són les nou del vespre, la franja horària s'estén des de les sis de la tarda (per als qui sopen més d'hora) i s'allarga fins a passades les dotze de la nit. A més, els membres d'una mateixa família fan tot sovint els àpats per separat, en

14


reportatge

Segons l'enquesta del Ministeri d’Agricultura ‘La alimentación en España’ el consum de plats preparats ha augmentat un 11 per cent en cinc anys

moments i llocs diferents, per adaptar-se millor als horaris de cadascun.Així veiem que el 19,4 per cent d'espanyols dinen fora de casa, fonamentalment per una qüestió d'estalvi de temps. Ara bé, malgrat menjar fora de casa, la despesa feta en alimentació fora de les llars (aproximadament un 27 per cent de la total) es manté estable en els darrers cinc anys. Una de les possibles raons és l'auge de la carmanyola que detecta l'estudi. Les principals raons són l'estalvi econòmic,la possibilitat de menjar de manera més equilibrada triant els aliments que trobem més beneficiosos per a la salut i aprofitar millor el temps. Fins i tot fer l’àpat en un indret agradable, com un parc. En tot cas, mengem on mengem, al cap del dia fem una mitjana de 4,19 àpats. "El costum de picar entre hores està força més estès del que sovint es reconeix", apunta el catedràtic Contreras. Segons Magda Rafecas, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia, fer més de tres ingestes al dia, de forma regular, és recomanable, això sí, tenint cura del total de calories que es prenen en tot el

dia, és a dir, repartint el total de calories diàries necessàries en quatre o cinc àpats. El problema és quan "es pica sense control", és a dir quan s'ingereixen una gran quantitat de calories entre hores, que s'afegeixen a les dels àpats principals. I com són els àpats? Doncs sembla que tenim una tendència a fer-los cada cop menys rígids, és a dir s'han incorporat variacions a l'estructura tradicional de dos plats i postres. Això succeeix menys en el dinar, considerat l'àpat principal del dia, i més en el sopar, el qual socialment és percebut com més desestructurat (està més ben vist sopar "qualsevol cosa"). Les raons que tenim per optar per un tipus d'àpats i d'aliments determinats semblen respondre a tres motivacions bàsiques. El primer que afirmem tenir en consideració és la salut, (relacionat sovint amb això hi ha també la preocupació estètica,que la nostra dieta ens ajudi a tenir una bona figura). Després ve la conveniència, que el nostre àpat s'ajusti al temps de què disposem, a la nostra comoditat. I, finalment, hi ha la motivació del plaer pel menjar. Durant el

Juan Mari Arzak:

“Els joves mengen millor” Juan Mari Arzak és un dels cuiners més prestigiosos i innovadors de l’Estat. El seu restaurant a Sant Sebastià té tres estrelles Michelin des de 1989. Arzak també dóna nom al premi de periodisme gastronòmic convocat per la UB, Freixenet i l’editorial RBA.

Foto: Copyright @ 2004 Blai Carda/Global Image

La base de la cultura gastronòmica d’un país es transmet de generació en generació, en família? Més aviat és una qüestió d’identitat i d’arrels. La identitat està per sobre dels plats. L’evolució i la investigació en cuina, les fas sobre unes arrels de la teva cultura, del teu gust… Sí que s’han d’aprendre certes coses. La meva mare no em va ensenyar un plat en concret, però sí l’afecte, l’amor a la cuina, a la bona compra… I sense això no hi ha cuina. Com es pot fer difusió de la bona cuina entre joves? En primer lloc, s’ha de treballar. A un nen, és més fàcil donarli de menjar només allò que vol; és més fàcil no educar. L’educació és feina i dedicació. I després has de transmetre-li el que tu sents, però de veritat, amb l’exemple. Vostè ha detectat si hi ha canvis en els gustos gastronòmics dels joves, respecte a generacions anteriors? És indubtable que sí. Mengen millor, en saben més. O tenen més cultura. El fast food no és dolent, perquè quan no hi havia fast food hi havia una gana tremenda. El que cal és lluitar durament perquè el fast food sigui bo. Jo confio molt en la joventut. A la meva terra, durant els caps de setmana, quan tenen temps, cada cop cuinen més a casa els nois i les noies. Primerament perquè anar a un restaurant és car i, a més, tenen cultura gastronòmica. Abans només cuinaven les mares. Avui dia, quanta gent cuina a casa! El got es pot veure mig ple o mig buit. Jo el veig mig ple.

15


reportatge

Gastronomia nadalenca

Fa vint anys, qui volgués anar a menjar fora de casa per Nadal tenia poques opcions per triar. Hi havia molt pocs restaurants oberts en un dia tan assenyalat i per no haver-hi no hi havia ni el costum d’anar-hi. Ara, això ha canviat força i la tendència és que cada cop més restaurants obrin en aquestes dates. De fet, només un 15 per cent dels 4.000 restaurants del Gremi de Restauració de Barcelona tanquen per les festes de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any. Des del Gremi s'atribueix aquest canvi no només als nous hàbits socials i alimentaris,sinó també al fenomen del turisme,que s'ha estès en les dates de Nadal i que significa més clients per als establiments de restauració. De tota manera, per a aquells que preferiu mantenir la tradició de menjar a casa el dia de Nadal, us proposem unes quantes receptes. Bon profit!

Llom de cabrit i el seu rostit, compota d’orellanes i prunes al vi, bull de porc i ànec Per a 4 persones INGREDIENTS: • 8 lloms de cabrit • 12 escalunyes • 20 g de pinyons • Oli d’oliva • Sal i pebre Per a la compota: • 100 g d’orellanes • 100 g de prunes seques • 0,5 l de vi negre • 1 canó de canyella • Pell de llimona i taronja. Per al rostit: • Ossos del cabrit • 2 escalunyes • 2 tomàquets madurs • 2 grans d’all • 0,5 cl de vi ranci • Pebre negre en gra, farigola i llorer • 1 l d’aigua. Per al bull de porc i ànec: • 0,3 kg de botifarra crua • 100 g de pedrers d’ànec confitats • 50 g de greix d’ànec

l’escalunya en juliana, la farigola, el llorer i el pebre en gra i ofegueu-ho tot lleugerament. Afegiu-hi el tomàquet tallat en rodanxes i deixeu-lo sofregir. Mulleu-ho tot amb el vi ranci i reduïu-ho fins que sigui sec. Afegiu-hi l’aigua i cogueu-ho lentament, tapat, durant una hora. Coleu-ho i reduïu el suc fins a la densitat de salsa. Rectifiqueu-ho de sal i pebre.

ELABORACIÓ Poseu a bullir les prunes i les orellanes en el vi, amb la canyella i les pells dels cítrics, durant una hora a foc lent. Tritureu-les i reserveu-les.

Retireu el budell de la botifarra i assaoneu-la amb el greix d’ànec i els pedrers tallats a daus. Emboliqueu la barreja amb paper film i lligueu-ne les puntes. Amb una agulla de cap, perforeu el film per diversos llocs i torneu a embolicar-la amb més film. Poseu-la a coure en aigua, gairebé a apunt d’ebullició durant una hora. Retireu-la de l’aigua i deixeu-la a la nevera fins que sigui ben freda. Retireu el film i talleu-la en rodanxes fines.

Talleu els ossos de cabrit a trossos. En una cassola, rossegeu les dents d’all tallades per la meitat, afegiu-hi els ossos i rossegeu-los. Afegiu-hi

Peleu les escalunyes i rossegeu-les senceres, lentament, en oli, salpebrades i tapades fins que siguin cuites (els podeu anar afegint un

xic d’aigua de tant en tant, perquè no perdin humitat). Rossegeu amb oli, en una paella, els pinyons i reserveu-los. Cogueu els lloms desossats en una paella amb oli durant dos minuts per la banda de la pell i 30 segons per la banda de la carn. Munteu el plat posant unes rodanxes de bull en línia i col·loqueu el llom tallat a sobre, amb una llàgrima de compota, les escalunyes rostides i els pinyons al costat del llom. Recobriuho tot amb la salsa del rostit de cabrit.

Xavier Franco

Ravioli gegant de tòfona d’estiu a la carbonara Per a 4 persones INGREDIENTS: Per als daus de bacon: • 100 g de bacon fumat. 1. Talleu el bacon en làmines de 0,2 cm. 2. Feu daus de 0,2 cm per la part més carnosa del bacon. 3. Guardeu els retalls per a la mantega de bacon. Per a la mantega de bacon: • 60 g de mantega • 30 g de retalls de bacon (elaboració anterior) 1. Poseu en un cassó la mantega i els retalls de bacon. 2. Cogueu-los a foc suau fins que la mantega absorbeixi el gust del bacon (10 minuts aproximadament). 3. Coleu-los i guardeu-ne la mantega. Per a la nata reduïda: • 100 g de nata líquida (35% m.g.) 1. Reduïu la nata a foc lent fins que adquireixi una densitat cremosa. 2. Poseu-la a punt de sal. Per al ravioli gegant de tòfona d’estiu: • 100 g de tòfona d’estiu grossa (50 g/u aprox.) 1. Peleu la tòfona i talleu-la amb la màquina talladora tan fina com sigui possible, a 0,5 mm de gruix com a màxim. 2. Poseu les làmines de tòfona sobre un paper encerat, formant un cercle de 12 cm de diàmetre. Cal que no quedin porus i que no

16

se superposin excessivament. 3. Unteu lleugerament la tòfona amb mantega de bacon i cobriu-la amb paper film. S’han de fer dos cercles per plat. Per als daus de parmesà: • 40 g de permesà Reggiano 1. Talleu el parmesà a daus de 0,5 cm i poseu cinc daus per plat. Per als rovells d’ou:1. Separeu tots els rovells de les clares i guardeu-los en un recipient coberts amb oli de gira-sol; si els rovells d’ou són massa petits, en podeu posar dos a cada ravioli. Altres: • 20 g d’oli de tòfona • Sal Maldon. ELABORACIÓ 1. Disposeu al centre del plat una pinzellada d’oli de tòfona. 2. Col·loqueu a sobre un cercle de tòfona sense el paper encerat. Una vegada al plat, retireu el paper film. 3. Disposeu al centre del cercle un rovell d’ou de guatlla escorregut. 4. Poseu a escalfar la mantega de bacon amb els daus de bacon.

5. Col·loqueu al voltant del rovell, sense que el toquin, cinc daus de parmesà. 6. Poseu una cullerada de bacon amb unes gotes de mantega i per sobre els daus de parmesà. 7. Aboqueu una cullerada de nata reduïda calenta sobre el bacon. 8. Col·loqueu l’altre cercle de tòfona de manera que coincideixi amb el que heu posat abans. 9. Retireu el paper film i segelleu bé el ravioli, prement-lo lleugerament pels costats. 10. Escalfeu-lo 10 segons aproximadament a la salamandra i acabeu amb una mica de sal Maldon per sobre del ravioli de tòfona.

Ferran Adrià


reportatge Llamàntol rostit en cocotte amb el seu corall i verdures del temps Per a 4 persones INGREDIENTS • 2 llamàntols d’1 kg • ¼ kg de pasta de full (per segellar la cocotte) • 4 espàrrecs verds • 2 cors de carxofes oberts pel mig. Les verdures netes i escaldades: • 8 cebetes • 100 g de bolets • 4 minipastanagues • 8 patates noves. Oli de julivert. Deixeu marinar un manat de julivert durant 24 hores en un ¼ de litre d’oli neutre. Seguidament passeu-ho pel Thermomix. Suc de llamàntol: • 1 l de brou d’au • Caps i cloves del llamàntol • 1 got de vi blanc • 1 ceba petita, 1 tomàquet madur • 1 pastanaga petita, un porro petit • Llorer i farigola • 3 o 4 grans d’all. Piqueu totes les verdures i sofregiu-les amb les cloves. Afegiu-hi el vi blanc i deixeu-lo reduir una estona. Seguidament, afegiu el brou

d’au i deixeu-lo bullir durant mitja hora. Passeu-ho tot per un colador fi i lligueu-ho amb la mantega de corall.

de la cassola per segellar-la i aconseguir que es cogui al vapor. Poseu-la al forn a 220 ºC durant 15 minuts.

Mantega de corall. Feu una pasta amb el corall del cap dels llamàntols i 50 g de mantega.

Repartiu els medallons i les pinces de llamàntol al centre de cada plat. Al voltant, poseu les verdures i, finalment, tireu per sobre uns regalims de suc de llamàntol.

ELABORACIÓ En una cassola, poseu aigua amb sal. Un cop arrenqui el bull, poseu-hi els llamàntols i deixeu-los bullir tres minuts comptats a partir que hagin començat a bullir. Seguidament, deixeu-los refredar, separeu-los el cap i tragueu les cloves de les pinces. Talleu els cossos en medallons i separareu el corall dels caps. En una paella, poseu a sofregir el llamàntol i les verdures (només volta i volta). Passeu-lo a una cassola de vidre amb tapa (cocotte). Afegiu-hi una mica de brou i una mica d’oli de julivert. Estireu la pasta de full i feu-ne una tira. Pinteula amb ou batut i poseu-la al voltant de la tapa

Josep Muniesa

Rotllets de col farcits de cargols amb espardenyes i salsa de mar i muntanya Per a 4 persones INGREDIENTS • 1 peça de col • 250 g de cargols • 150 g de mantega • 1 suc de llimona • 50 g d’engruna de pa • Sal i pebre • 1 dl de salsa de mar i muntanya • 4 espardenyes PREPARACIÓ • Bulliu les fulles de col, cogueu els cargols i traieu-los de la closca.

• Feu una mantega amb consistència de pomada. Afegiu els cargols, la llimona, una dent d’all picada, sal, pebre i engruna de pa. • Feu un lligat amb la col i el farcit. Escalfeu-lo al vapor, cogueu les espardenyes i munteu el plat. Reduïu la salsa de mar i muntanya i poseu-la per sobre.

• Chivite Colección 125” 1998, blanc (DO Navarra)

VINS • Finca els Camps, Macabeu 2001 (DO Penedès) • Mas d’en Comte 2001 (DO Priorat)

Jean Luc Figueras

• Cogueu les verdures. • Retireu les verdures del brou.

• Cogueu-ho al forn a 180 ºC durant set minuts.

Per a la truita: • 6 ous. • Tota la carn en daus d’1 cm de gruix.

PRESENTACIÓ • Poseu la truita al centre del plat. • Poseu les verdures al voltant. • Mulleu-la amb el brou.

Truita d’escudella INGREDIENTS Per al brou: • 0,2 kg de conill de vedella • 0,2 kg de gallina • 0,08 kg de botifarra negra • 0,04 kg d'os de pernil • 0,05 kg de pastanaga • 0,120 kg de patata • 0,08 kg de col • 0,08 kg de cigrons • 0,10 kg d'orella de porc. Per a la pilota: • 0,08 kg de carn picada de vedella • 0,08 kg de carn picada de porc • 1 manat de julivert • ½ dent d'all • 0,02 kg de pinyons. PROCÉS • Feu un brou amb tota la carn. • Retireu la carn i desgreixeu el brou.

PROCÉS • Separeu els rovells de les clares. • Bateu les clares a punt de neu. • Greixeu motlles de 10 cm de diàmetre. • Poseu a la part inferior una mica de clara batuda. • Poseu a sobre la carn picada. • Poseu al mig de la carn el rovell de l’ou. • Cobriu els motlles amb la clara batuda.

Jordi Herrera

Pàgines elaborades amb informació facilitada per l’Institut Català de la Cuina

17


reportatge

Només un 15 per cent dels restaurants del Gremi de Restauració de Barcelona tanquen els dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any

capítol hi ha un augment de consum de verdures i hortalisses transformades). Un dels factors que està influint en els nostres hàbits alimentaris és la preocupació per la salut i els constants missatges emesos des dels mitjans de comunicació sobre els efectes d'allò que mengem en el nostre cos. És el que s'anomena una "medicalització" de la dieta. Molt sovint, però, la informació que rebem sobre alimentació i salut no ens és útil a l'hora d'anar a comprar i triar un producte determinat.

Un problema d’informació

cap de setmana, però, aquestes motivacions canvien substancialment dins el nostre rànquing de prioritats. La salut passa al darrer lloc i el que valorem primerament és el plaer. I després la conveniència. Això ens duu a menjar fora de casa per no cuinar i així poder descansar més, cosa que s'està implantant fins i tot en festes tan tradicionalment casolanes com Nadal. Segons dades del Gremi de Restauració de Barcelona, només un 15 per cent dels restaurants agremiats tanquen els dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any. De fet, la gran majoria dels establiments mitjans i grans tenen obert i el mes de novembre ja es comencen a fer les reserves. Els que fan festa són normalment els petits negocis familiars. Les raons que declarem fonamentals a l'hora de dissenyar la nostra dieta (salut, plaer, etcètera) no responen, però, moltes vegades al que acabem fent. És a dir, que

18

malgrat que tinguem interioritzades unes normes socials i dietètiques sobre com ha de ser la nostra alimentació, freqüentment no les seguim per diverses circumstàncies (de temps, de context social, de comoditat…). Molt sovint, fins i tot no som conscients que ens apartem d'aquestes normes. Hi ha un cert autoengany. "Quan preguntes a la gent si pica entre hores o si utilitza el microones, la primera reacció és dir que no o que molt rarament, però si els fas detallar el que han fet, per exemple, la darrera setmana t'adones que són pràctiques més esteses del que es reconeix", explica Jesús Contreras.

Però, en realitat, què mengem? Des del punt de vista nutricional, però, com és la nostra dieta? D'entrada, estem sobrealimentats: gairebé 2.800 kcal al dia, un 18,5 per cent per sobre del recomanat (segons estadístiques del Minis-

teri, any 2000). Una altra dada és que, per exemple, ingerim un 200 per cent més de proteïnes que les recomanades. Segons l'estudi eVe, realitzat a partir de dades d'enquestes de nutrició de diverses comunitats autònomes, les proteïnes subministren el 17,1 per cent de la ingesta energètica en la població espanyola, els hidrats de carboni el 45 per cent i els greixos el 38 per cent. Des dels anys cinquanta, en la nostra dieta ha anat augmentant de forma molt important el consum de carn, que s'ha estabilitzat a partir dels vuitanta (hi ha un fort descens de les carns vermelles, compensat per un augment de les carns provinents d'aus). En canvi, continua disminuint el consum de llegums, cosa "força negativa" per a la nostra alimentació, apunta la professora Rafecas. Fem un consum elevat de carn, peix i productes lactis i, en canvi, hauríem d'incrementar el de cereals, llegums i verdures (en aquest darrer

D'una banda, hi ha un conjunt de recomanacions de caràcter general sobre com ha de ser l'alimentació que semblen haver estat assimilades per la majoria de la població. De l'altra, el consumidor no té prou informació ni coneixements per decidir si un producte concret respon realment a aquests paràmetres d'una alimentació saludable. Per exemple, s'ha de considerar un producte en el context global d'una dieta, saber el detall de la seva composició (per exemple, si duu fibra caldria tenir en compte de quin tipus és, alimentària, soluble o no soluble…), i veure si l'aliment està ben dissenyat (per exemple, si els elements que el componen no s'anullen entre si a l'hora de ser assimilats pel cos humà i, per tant, es perden part dels efectes beneficiosos). En aquestes qüestions, a més d'haver-hi una responsabilitat de la indústria, que ha d'elaborar bons productes, hi ha un problema d'informació al consumidor.


reportatge

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B

i a la UB... El Campus de l’Alimentació

A banda dels objectius esmentats, el projecte ha de desenvolupar-se en un futur al recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet, on actualment es troba el CESNID. Aquest vessant del projecte de Torribera està impulsat per la UB, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Santa Coloma.

Algunes de les titulacions que podeu estudiar a la UB vinculades al tema del reportatge són: Ciència i Tecnologia dels Aliments

Fotos cedides pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

El projecte Campus de l'Alimentació de la UB aplega tot el potencial de la institució (UB i el seu Grup) en un ventall ampli de disciplines que inclou des de les ciències dels aliments (biotecnologia, innovació, seguretat i control d'aliments...), a la nutrició (bàsica, comunitària o clínica) i el consum (des de la restauració fins al vessant econòmic o legislatiu). L'objectiu fonamental d'aquest projecte és potenciar aquest camp dins la UB i afavorir la creació de sinergies tant en els àmbits de la docència com de la recerca i de la prestació de serveis a empreses i institucions. Actualment, a la UB existeixen nombrosos grups que desenvolupen activitats relacionades amb aquests àmbits, distribuïts pels diferents campus i centres (Farmàcia, Medicina, Química, Biologia, Matemàtiques, Escola d'Infermeria, Psicologia, Dret, Geografia i Història, Econòmiques, …). També s'integren en aquest Campus de l'Alimentació els investigadors i els serveis de diferents entitats del Grup UB, així com els centres adscrits com el Centre d'Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica (CESNID) i l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT. L'optimització i coordinació de tots aquests recursos humans i tècnics permet oferir un conjunt de titulacions vinculades a l'alimentació i múltiples serveis d'R+D a les empreses. En general, el Campus té una vocació de difusió i de projecció en el conjunt de la societat i voluntat d'establir col·laboracions amb agents externs.

Títol homologat Ensenyament de 2n cicle Continguts bàsics: Composició i anàlisi dels aliments; Valor nutritiu; Tecnologia alimentària; Higiene dels aliments; Economia i gestió a l'empresa alimentària; Alimentació i salut. Centre on s'imparteix: Facultat de Farmàcia. (www.ub.edu/organitzacio/facultats/facultatfarmacia.htm)

Nutrició Humana i Dietètica Títol homologat. Ensenyament de 1r cicle Continguts bàsics: Alimentació i cultura; Bioquímica; Bromatologia i tecnologia dels aliments; Deontologia; Dietètica; Dietoteràpia; Economia i gestió alimentària; Estructura i funció del cos humà; Fisiopatologia; Higiene dels aliments; Nutrició; Química aplicada; Salut pública;Tecnologia culinària. Centre on s'imparteix: CESNID (www.cesnid.es/) Així mateix, la UB i les entitats del Grup ofereixen diferents cursos de postgrau i màsters com ara el Màster en Nutrició i Alimentació, MBA en empreses agroalimentàries, Dieta mediterrània, Gastroenterologia, hepatologia i nutrició pediàtrica, Gestió de la restauració per a col·lectivitats, etcètera.

La Càtedra Sent Soví La Càtedra Sent Soví, fruit d'un acord entre la UB i la Fundació Institut Català de Cuina (FICC), té com a objectiu fomentar la investigació i la divulgació en l'àmbit gastronòmic i afavorir la integració d'aquest amb el cientificodocent. Aquesta càtedra

pren el nom del receptari del segle XIV d'autor desconegut considerat un dels primers llibres de cuina europea, el manuscrit del qual es conserva a la Biblioteca de la UB. Des de la Càtedra, la UB, conjuntament amb Freixenet i RBA Libros, atorguen anual-

ment el Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica i el Premi Juan Mari Arzak de Mitjans de Comunicació, únics tots dos a Espanya en el seu gènere. Portada del receptari Sent Soví, que es conserva a la Biblioteca de la UB.

19


reportatge

Setge a la malària Text:

Rosa Martínez Fotos:

Marta Casellas Infografia:

Josep Pulido Agraïments a:

Pedro Alonso Enric Franco

En l’antiguitat rebia el nom de febre romana i hi ha qui la considera una de les raons del declivi de l’Imperi romà. És la malària (de l’italià mal’aria o aire dolent) o també paludisme (del llatí palus, llacuna). Avui dia afecta entre 300 i 500 milions de persones al món, causa d’un a tres milions de morts anuals (3.000 menors de 5 anys per dia) i és una amenaça potencial per al 40% de la població mundial, uns 2.500 milions d’individus. És un problema de salut pública en més de 100 països de tot el planeta i crea una espiral de pobresa en els països en vies de desenvolupament. En el binomi malaltia-pobresa, les possibles solucions per tractar la malaltia han d’adaptarse a la realitat del context socioeconòmic de l’hemisferi sud. És un cercle viciós i només els ponts de col·laboració i solidaritat dels països més industrialitzats el podran trencar. Què causa la malària? És una malaltia parasitària causada per protozous del gènere Plasmodium. Quatre espècies poden causar malària en els humans: P. falciparum, P. vivax, P. ovale i P. malariae. Varien quant a morfologia, immunologia, distribució geogràfica i resposta als fàrmacs antipalúdics. P. falciparum, el més mortífer, és el més comú a l’Àfrica subsahariana i als tròpics. El

20

Foto: Imatge cedida per l’Hospital Clínic de Barcelona

Cada 40 segons mor un nen a l’Àfrica a causa de la malària, una malaltia que mata entre un i tres milions de persones cada any. Ara, l’esperança arriba amb una futura vacuna. És un èxit científic liderat per un equip de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS.

Atencio sanitaria al Centre d'Investigacio en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic

seu genoma va ser seqüenciat per un consorci internacional (Nature, 2002). Arriba als humans a través de picades de mosquits del gènere Anopheles infectats pel plasmodi. El període d’incubació varia entre 9 i 30 dies, segons el plasmodi: P. falciparum és el

més ràpid, i P. malariae, el més lent. En certes soques de P. vivax (P. v. hibernans), la incubació pot arribar a 8 o 9 mesos. En el cas de P. vivax i P. ovale, el paràsit s’allotja al fetge durant mesos o anys i provoca nous brots de la malaltia.


reportatge

Fotos: © WHO/TDR 2003

La malària al món: 300-500 milions d’afectats 1-3 milions de morts anuals Població en risc: 2.500 milions

Cicle vital del plasmodi En l’ésser humà, el plasmodi parasita els glòbuls vermells. La infecció comença quan la femella del mosquit inocula el plasmodi de la malària (esporozoïts) amb la picada. En humans, el paràsit es multiplica exponencialment al fetge (fase d’esquizogònia). És un

mosquit pica una persona i el cicle torna a començar.

pas crític: al fetge, el cicle de vida del paràsit és força desconegut i difícil d’estudiar. És l’estadi exoeritrocític, asimptomàtic. No es coneix prou bé la localització exacta del plasmodi al fetge, ni la càrrega del paràsit en aquest òrgan. Els esquizonts poden penetrar en cèl·lules hepàtiques i repetir l’esquizogònia, o trencar-se i alliberar milers de merozoïts que són abocats al torrent sanguini i infecten els glòbuls vermells.

Vigilant els símptomes El període d’incubació s’inicia amb la infecció i acaba amb l’aparició dels primers símptomes clínics.Els més clàssics són febre, calfreds, vòmits, sudoració profusa, dolors musculars i mal de cap. Són atacs cíclics que duren de 6 a 12 hores i es poden produir cada 48 hores (febres terçanes de P. falciparum, P. Vivax i P. Ovale) o cada 72 hores (febres quartanes de P.malariae). Durant un examen físic, es detecten alteracions al

En els eritròcits, els paràsits es transformen en trofozoïts i donen lloc a nous merozoïts. És el cicle eritrocític de la infecció. Els glòbuls vermells esclaten, expulsen nous merozoïts i té lloc una invasió massiva de cèl·lules sanguínies. És un procés cíclic, de periodicitat típica segons cada plasmodi, que provoca les típiques febres intermitents. Després de moltes fases d’esquizogònia als glòbuls vermells, els merozoïts donen lloc a gametòcits que circulen per la sang. Quan el mosquit pica un malalt, absorbeix els gametòcits. A l’estómac de la femella, els gametòcits mascle i femella s’uneixen i formen un zigot (oocinet), que s’allotja al sistema digestiu del mosquit i forma un oocist. Mitjançant esporogònia, l’oocist origina milers d’esporozoïts que acaben a les glàndules salivals del mosquit. El

Els símptomes ja són descrits al Nei Xing, text de la Xina del 2700 aC

Foto: Imatge cedida per l’Hospital Clínic de Barcelona

La malària es transmet per picades de femelles adultes del gènere Anopheles, que es troba arreu del món, excepte a l’Antàrtida. També afecta altres espècies (rèptils, ocells, rosegadors, primats no humans, etcètera). No tots els Anopheles són bons vectors de la malaltia: de les 430 espècies, només unes 40 ho són. L’A. gambiae i A. funestus, els més eficients, es troben a l’Àfrica, en àrees properes a aigües estancades (pantans, rius, etcètera). El 2002, la revista Science va publicar la seqüència del genoma de l’A. gambiae. Les fases d’ous, larva i pupa del mosquit són aquàtiques i duren de 5 a 14 dies. El mascle adult viu una setmana i es nodreix de nèctar i altres fonts de sucre. La femella viu més temps, pon entre 50 i 200 ous i necessita sang per fer-los madurar. És d’hàbits nocturns o crepusculars i pot picar humans (antropofília) o animals (zoofília). El mosquit s’infecta quan pica un malalt. Els plasmodi es desenvolupa (1021 dies) a les glàndules salivals del mosquit.

El metge Eusebio Macete aten una criatura al CISM a Manhiça

21


reportatge

fetge (hepatomegàlia) i a la melsa (esplenomegàlia). El diagnòstic es confirma amb un frotis de sang. Una de les seqüeles més greus del paludisme és l’anèmia. P. falciparum, responsable de la forma més greu de malària, afecta diferents òrgans i provoca alteracions hematològiques o metabòliques, malària cere-

22

bral (pèrdua de consciència, convulsions), anèmia greu per hemòlisi,hemoglobinúria,fallida cardiovascular, estrès respiratori, xoc i mort.

Es contagia la malària? La malària no es contagia per contacte de persona a persona, però sí per transfusions sanguínies, trasplantaments i

ús d’agulles i xeringues infectades.En la malària congènita, la mare transmet la malaltia al fill durant l’embaràs o el part. Cap tractament preventiu dóna una protecció absoluta contra la malària, de manera que la malaltia pot aparèixer, tot i els esforços per evitar-la. Si es tracta de forma ràpida i

adequada, és una patologia curable. Però la reinfecció sempre és possible en àrees endèmiques. La malària es pot guarir. Hi ha diferents fàrmacs antipalúdics (cloroquina, proguanil, mefloquina, etcètera), però cal administrar-los tan aviat com sigui possible. El tractament depèn del tipus de paràsit, del pacient i del grau


reportatge

altre obstacle per controlar els mosquits és la resistència de l’Anopheles als insecticides. Alguns mosquits Anopheles eliminen el paràsit i eviten la infecció. Potser podrien introduir-se mosquits modificats genèticament en la natura i acabar amb la transmissió de la malària? La resposta, amb el temps.

de desenvolupament de la patologia i, a més a més, cal adequar la dosi i el temps de tractament a cada cas. Si té èxit, els paràsits són eliminats. P.vivax i P.ovale poden allotjarse durant anys al fetge sense manifestar la infecció i després poden provocar recaigudes al pacient.P.malariae, si no és tractat, persisteix al torrent sanguini durant dècades. En àrees endèmiques, freqüentment les persones infectades poden desenvolupar una immunitat adquirida i esdevenir portadores asimptomàtiques de la malaltia.

Malària d’aeroport La malària està eradicada en molts països desenvolupats i en àrees on abans era endèmica. Però el risc de reintroducció del paràsit persisteix. Als Estats Units es va eradicar al començament dels anys cinquanta, però cada any són diagnosticats 1.200 casos nous: és la malària “importada” per turistes o immigrants de zones palúdiques. La vigilància epidèmica i un diagnòstic i un tractament ràpids són els punts crucials per evitar-la. La malària importada és un problema sanitari a tot Europa, on des de l’any 1970 al

Resistència als fàrmacs

La resistència del plasmodi als fàrmacs és cada cop més preocupant

Abans de viatjar a àrees de risc cal fer una bona quimioprofilaxi amb fàrmacs. A més a més, per impedir la picada dels mosquits: • Eviteu les sortides entre la posta de sol i l’alba. • Feu servir roba de màniga llarga i pantalons llargs si sortiu a la nit. • No vestiu colors foscos (atreuen mosquits). • Feu ús de repel·lents amb dietiltonamida. • Vigileu la higiene i l’estat de conservació dels edificis. • Col·loqueu tela mosquitera a les finestres dels dormitoris. • Protegiu les habitacions a la nit amb esprais o espirals antimosquits.

2000 es va passar de 1.500 casos a 15.000. El paludisme causava més de 700 morts a la regió europea durant la darrera dècada. Un cas curiós és la “malària d’aeroport”: el mosquit viatja en avió des de zones endèmiques i pica les víctimes en àrees fora de risc. El 2000 es van diagnosticar més de 12.000 casos de malària entre viatgers europeus. De

1991 a 1997, els casos de malària a l’antiga Unió Soviètica van passar de 400 a més de 40.000. En general, la situació millora a la fi dels anys noranta, però a Geòrgia i el Kirguizistan el nombre de casos autòctons augmenta, i el Tadjikistan viu una expansió del P. falciparum. Pel que fa a Turquia, uns 15 milions de persones habiten en àrees endèmiques.

Foto: Imatge cedida per l’Hospital Clínic de Barcelona

La resistència als fàrmacs constitueix una forta barrera en la lluita contra la malària i, a més, augmenta. La resistència de P. falciparum als fàrmacs antimalàrics –cloroquina, el producte més barat i més utilitzat– s’estén a les zones endèmiques. I la resistència a la combinació sulfadoxinapirimetamina, detectada en àrees d’Amèrica del Sud i al sud-est asiàtic, sorgeix ara a l’Àfrica oriental. Tot això és agreujat per la resistència encreuada entre fàrmacs que són químicament semblants.A més,els medicaments emprats tradicionalment tenen efectes secundaris importants. Un

Consells als turistes

Dones embarassades i nens, els mes afectats per la malaria (CISM, Manhiça)

23


reportatge

Pedro Alonso: una vacuna per a l’esperança

“El que passa a l’Àfrica també ens afecta a tots” Trencar un paradigma científic no és fàcil. I això han fet el metge Pedro Alonso i el seu equip, obrint camí a una vacuna eficaç contra la malària. La fita era publicada per The Lancet el 16 d’octubre. A Manhiça i Ilha Josina, al sud de Moçambic, tenia lloc l’assaig clínic més gran sobre seguretat i eficiència d’una vacuna antimalària que s’ha fet mai a l’Àfrica, amb 2.022 nens entre 1 i 4 anys. La vacuna experimental –RTS,S/AS02– redueix en un 58% els casos de malària greu, en un 40% les noves infeccions i en un 30% els episodis clínics. Es basa en una proteïna recombinant del circumsporozoït fusionada amb l’antigen de superfície de l’hepatitis B. Col·laboren en l’assaig GlaxoSimithKline Biologicals i PATH’s Malaria Vaccine Initiative (MVI), de la Fundació Bill & Melinda Gates. “Els resultats dels assaigs –diu

un comunicat de l’Organització Mundial de la Salut– són molt encoratjadors per al futur de les vacunes contra la malària, perquè és la primera demostració d’algun tipus d’eficàcia contra la malària infantil”. Ara, els estudis continuen. L’any 2010, la primera vacuna patentada i autoritzada contra la malària podria ser una realitat. Pedro Alonso és professor del Departament de Salut Pública de la UB i dirigeix el Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Internacional (GRESI) a l’IDIBAPS. “No hi ha pitjor amenaça per al món al principi del segle XXI que la pobresa” diu el Banc Mundial. En són prou conscients els països rics? No, a més el terme amenaça s’ha de veure en un context global. Un de cada tres hu-

L’Observatori de Salut Internacional de la UB És una plataforma única al país per a l’estudi, la recerca i la formació en salut internacional, creada a iniciativa de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona en el marc la Càtedra UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible 2004 de la UB, de la qual va ser titular el curs 2003-04 el professor Pedro Alonso, del Departament de Salut Pública. Té com a objectiu donar resposta als reptes més urgents de l’agenda mundial de la salut tant en els països industrialitzats com en els de renda més baixa i evitar que cap país, grup o col·lectiu social –immigrants, etcètera– quedi al marge de la globalització de la salut. Barcelona és també la seu de la plataforma internacional més ambiciosa en la lluita contra la malària: el Consorci per al Tractament Intermitent Preventiu en Nens (IPTI), amb seu al Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona. Contacte Observatori: osi@ub.edu

24

mans sobreviu amb menys d’un dòlar al dia. Per a la majoria de la població, la pobresa és la forma normal d’existència. Des del segle XIX fins a mitjan segle XX, la salut dels països del tercer món ens preocupava perquè eren colònies, font de riquesa, mà d’obra barata... Naixien els primers instituts de medicina tropical a Europa: calia cuidar la salut dels colons europeus i protegir la indústria per enriquir-se encara més. Més tard, Europa i el món desenvolupat s’aïllen dels països tropicals. És l’època de la guerra freda i la política de blocs. Amb la globalització, recuperem una certa visió general del món. Les fronteres són artificials i el que passa en un lloc remot de l’Àfrica ens afecta tots. En aquest context, bona part de la humanitat viu en l’extrema pobresa. Moralment, això és inacceptable i, a més, això també ens pot afectar a tots. Quin equip humà hi ha darrere la vacuna? En ciència, sempre es diu que l’equip és imprescindible. Aquest n’és un exemple clar.

En una malaltia tan complexa com la malària –amb assaigs clínics i altres estudis– qualsevol avanç implica poder disposar d’equips als Estats Units, Bèlgica, Espanya i Moçambic, com també, tenir bons equipaments tècnics i instal·lacions físiques estables a més de 10.000 quilòmetres de Barcelona. A Moçambic tenim unes 240 persones: químics, biòlegs, metges, epidemiòlegs, tècnics de laboratori, infermers, digitalitzadors de dades, antropòlegs, administratius... A Barcelona, el grup és d’unes 25. I tot progrés en la recerca és fruit d’aquests equips multidisciplinaris, altament preparats. El meu paper és el de coordinar tots els grups per poder avançar i fer estudis com el que s’ha presentat ara. Com entra en contacte amb la Fundació Bill & Melinda Gates? El nostre és un grup reconegut internacionalment en el desenvolupament i l’avaluació d’estratègies contra la malària. Vam ser els primers a avaluar l’eficàcia de les mosquiteres impregnades amb insecticida a


reportatge

Perfil personal Pedro Alonso (Madrid, 1959), metge especialista en malalties tropicals. Va entrar a l’Hospital Clínic de Barcelona el 1992, responent a l’anunci “Es necessita un epidemiòleg...”. És professor del Departament de Salut Pública de la UB i director del Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic. Va fer el primer viatge a l’Àfrica el 1984. Tanzània, Gàmbia i Moçambic són els països on més ha investigat la malària. El continent africà és un component essencial del seu món personal i professional, “un lloc on qualsevol contribució a la lluita contra la malaltia i la mort és extraordinàriament gratificant”.

l’Àfrica, ja fa 12 anys. També hem fet estudis de profilaxi sobre el tractament intermitent de la malària. Barcelona és, a més a més, seu del consorci internacional més ambiciós en la lluita contra la malària. Per tot plegat, ens van venir a buscar i van visitar el CISM de Moçambic per saber si teníem capacitat per liderar l’avaluació de la seguretat i l’eficàcia del producte en humans a l’Àfrica. El consorci públic/privat és el millor model per estudiar malalties lligades a la pobresa?

No sé si és “la” solució, però n’és una. Un dels reptes de la comunitat científica en salut internacional és trobar noves opcions per superar barreres conegudes: el dèficit d’inversió financera i de recursos humans. No hi ha atractiu per al mercat inversor, que són les empreses farmacèutiques que desenvolupen nous productes i vacunes. Podem queixarnos, dir que el sistema és injust, o també buscar fórmules intel·ligents: explicar que fer recerca sobre aquestes malalties és important i que ens hi juguem part del nostre futur. És una injustícia flagrant abandonar continents que no poden desenvoluparse socialment i econòmicament si no contribuïm a controlar les malalties que els mantenen en la pobresa. Cal posar-hi més diners públics, i això té molt a veure amb els ministeris i la cooperació internacional, entre altres factors. Com mantenir l’interès de les grans empreses farmacèutiques? Amb fórmules noves, les public private partnership. És un altre paradigma de la nostra feina: una fundació nord-americana filantròpica cofinança una de les principals companyies farmacèutiques mundials per impulsar una vacuna que no és a la llista de prioritats empresarials. I una institució pública, que rep diners públics, finança l’equip de la UB-Hospital Clínic de Barcelona. Ara tenim resultats molt encoratjadors, però hem passat per anys de travessa pel desert. Hem hagut de vèncer incomprensions i dificultats, però també cal dir que la UB i el Clínic ens han facilitat les condicions per fer la nostra feina, desenvolupar els grups, etcètera. I no totes les institucions del país haurien fet el mateix.

Per què és tan difícil trobar una vacuna de la malària? Hi ha dues grans raons. En primer lloc, el paràsit és un gran repte científic, és un organisme molt complex. Fins ara, semblava que calia conèixer molt bé la malaltia i l’organisme que la provoca i que d’aquí sortiria la vacuna. En la malària no és així. Encara avui no es coneixen molts aspectes bàsics del plasmodi, els mecanismes immunes. Un virus és com una bicicleta, un bacteri és un cotxe i el plasmodi és una llançadora espacial. I la majoria de vacunes disponibles al món són contra virus o bacteris. Estem parlant de la primera vacuna contra un paràsit humà. Segon problema: més diners i capital humà. La suma dels dos factors, al principi del segle XXI, és desesperant. Moçambic és un país sense registre civil. En l’estudi, s’han censat 65.000 persones i se n’ha fixat per GPS el lloc de residència... Com es fa per obtenir la col·laboració de la població? Aquest és un punt clau del nostre treball, que només s’entén des del concepte de cooperació, de generació de confiança entre les autoritats del país i la població, i de visió a llarg termini. Treballem a Moçambic des de 1996. Hi hem generat confiança en el Govern, les autoritats, la comunitat. Per què es refien de nosaltres? Ens coneixen, han vist el nostre treball dia a dia a l’hospital, saben que el nostre és un projecte seriós i rigorós. Estem implicats en la formació d’experts del país, en l’assistència mèdica a l’hospital des del primer dia. S’ha creat un vincle de confiança, quasi afectiu, amb la població i les autoritats. Això potser no ho acaba d’entendre, la comunitat científica, però és una gran inversió en

Hem entrat en l’era de les vacunes difícils temps i dedicació absolutament imprescindible. A Ilha Josina, una persona pot rebre de 300 a 500 picades infectives l’any, gairebé una al dia.... I això ens explica part de les complexitats extremes de la vacuna. En qualsevol altre cas, s’espera que la vacuna sigui eficaç tot i que el risc de contreure la malaltia sigui baix. Quantes vegades t’exposes al risc del virus de l’hepatitis B? Habitualment, mai. Només en casos excepcionals. En la malària, tenim un risc d’infecció gairebé diari, de manera que la vacuna ha de funcionar cada dia. És un repte massiu. I és en aquest context on hem assajat la vacuna. Un cop demostrat que protegeix el nens africans en aquestes condicions d’intensitat notables, ara cal saber si podem reproduir els mateixos resultats administrant la vacuna en el programa ampliat de vacunació. Com més petit és el nen, la vacuna confereix més protecció... Hem vist un 77 per cent de protecció en menors de 2 anys en casos de malària greu, en que la taxa de letalitat és

© WHO/TDR 2003

(Continua a la p. 26)

25


reportatge

El govern del Regne Unit anuncia que comprarà la vacuna Segons publicava La Vanguardia (25/11/04), el ministre d’Economia del Regne Unit, Gordon Brown, va anunciar que diversos governs encapçalats pel britànic adquiririen per anticipat milions de dosis de la prometedora vacuna de la malària desenvolupada pel metge Pedro Alonso, per assegurar-ne la comercialització a baix preu. Segons el diari, s’espera que l’executiu de Toni Blair compri entre 200 i 300 milions de dosis i faci efectius els pagaments tan bon punt estigui preparada la vacuna contra aquesta malaltia.

Àfrica, un continent castigat Cada 40 segons mor un nen a l’Àfrica a causa del paludisme. A tot el món hi ha cada any d’un a tres milions de morts per malària, el 90% a l’Àfrica subsahariana. Són, sobretot, nens menors de 5 anys. La malària és causa i conseqüència de pobresa. Ataca països pobres, els empobreix encara més i imposa un cost econòmic abusiu a persones i governs. Cada família pobra que viu en zona de risc dedica prop del 25% dels ingressos a la prevenció i el tractament antimalàric. A l’Àfrica, la malària costa uns 12 bilions de dòlars del PIB cada any i frena el creixement econòmic un 1,3% anual. Constitueix una de les barreres més importants per al pro-

26

grés dels països més pobres del planeta. Però la lluita contra la malària és també el paradigma sobre el significat de la col·laboració internacional en un món globalitzat. És una oportunitat oberta per contribuir al progrés de les regions més desfavorides i construir un món més equitatiu per a tothom. Per què hi ha una alta incidència al continent africà? Les condicions climàtiques; l’eficàcia del mosquit (Anopheles gambiae) com a vector transmissor; el predomini del P. falciparum, agent causal de la forma més mortífera; i, sobretot, el dèficit d’infraestructures sanitàries i de programes de control epidemiològic en

molt alta. És una gran notícia, perquè això equival a prevenir morts. Que la vacuna sigui més immunogènica com més petit és el nen és un bon estímul per iniciar la immunització en nadons i continuar el desenvolupament del producte. Curiosament, també mostra una millor cobertura contra l’hepatitis B que les vacunes rutinàries contra el virus (molt efectives, per cert). No era un resultat buscat, el de l’hepatitis B. És a causa del disseny de la vacuna, perquè el que es volia era que el sistema immune visualitzés millor el paràsit de la malària. Si al final podem vacunar contra les dues coses alhora, doncs encara millor.

Caldran altres mesures, a més de la vacuna? Un cop tenim una vacuna, es pensa que el problema està resolt. Això era cert en la majoria de malalties contra les quals hi ha vacunes de les considerades “fàcils”. Però hem entrat de ple en l’era de les vacunes difícils. No serà fàcil tenir eficàcies del 90 o el 100%. Una vacuna amb un 50-60% d’eficàcia serà perfectament utilitzable. Però ens recordarà que caldrà aplicar altres mesures de control: el maneig clínic dels casos, que vol dir disposar de fàrmacs eficaços per al tractament de la malària, i fer ús de mosquiteres impregnades d’insecticida i del tractament intermitent de la malària que estem aplicant.

Causes de mortalitat infantil en països en vies de desenvolupament (2002) Condicions perinatals Infeccions respiratòries Diarrea Malària Xarampió Anomalies congènites Sida/VIH Tos ferina Tètan Malnutrició Altres causes TOTAL

2.375.000 1.856.000 1.566.000 1.098.000 551.000 386.000 370.000 301.000 185.000 138.000 1.437.000 10.263.000

23,1% 18,1% 15,2% 10,7% 5,4% 3,8% 3,6% 2,9% 1,8% 1,3% 14,0% 100%

Font: World Health Organization. The World Health Report 2003. Les patologies que causen més mortalitat infantil en països de renda baixa es poden prevenir i tractar avui dia als països del Primer Món.


reportatge

són les causes. El patró epidemiològic de la malaltia varia segons les zones. Hi ha diferències, per exemple, degudes a l’estacionalitat de la transmissió en cada àrea i al nombre de picades infeccioses que pot rebre un individu per any (Entomological Inoculation Rate o EIR). Quina és la població en risc? En teoria, tothom hi està exposat. En general, individus sense immunitat que es desplacen a àrees de risc. En àrees pobres i subtropicals són més vulnerables els grups amb immunitat reduïda –nens i dones embarassades– així com turistes, refugiats i desplaçats procedents d’àrees no afectades. En el cas de la gestació, les dones amb defenses contra P. falciparum perden protecció durant l’embaràs (en especial, en el primer i el segon fill). Com s’ataca la malaltia a l’Àfrica? Hi ha un front a tres bandes:

el tractament immediat dels casos clínics en el moment d’aparició dels primers símptomes, l’ús de mosquiteres tractades amb insecticida i el tractament intermitent preventiu durant l’embaràs (TIP) amb sulfadoxina-pirimetamina. Darrerament, hi ha hagut avenços significatius pel que fa al coneixement de la biologia molecular del plasmodi i el mosquit que transmet la malària. Actualment, desenvolupar noves estratègies per al control de la malaltia és un dels reptes més urgents –i també més complexos– que té plantejats la salut pública internacional. La Declaració d’Abuja El 25 d’abril és el dia de la malària a l’Àfrica. El 2000, caps d’estat i representants de 44 països africans reunits a Nigèria van signar la Declaració d’Abuja, un compromís per reduir al 50% la mortalitat per malària a l’Àfrica el 2010.

Enric Franco, missioner a l’Àfrica “Els que més pateixen el paludisme són els pobres” Enric Franco, missioner amb una llarga experiència a l’Àfrica, ha viscut i en primera persona la duresa de la malària. Després de les seves experiències, conclou que la malaltia està molt relacionada amb els problemes socials i econòmics de la població a l’Àfrica. “Quan arriba l’estació de pluges, i la gent es mulla i té fred, el paludisme ataca amb força. I sobretot, hi ha la pobresa, que vol dir falta d’alimentació. A la gent que viu d’una economia de subsistència, sense esperança en el futur, no li pots demanar que gasti els pocs cèntims que té en medicines i tractaments. La butxaca no els arriba. Els que més pateixen el paludisme són els pobres. I els nens,

que encara no tenen una consideració social: es troben malament, no diuen res, o no se’ls fa cas, ja passarà. És com la SIDA, no hi ha mai un certificat que digui ‘ha mort d’això’, perquè generalment es barreja amb d’altres malalties i creences. Molts cops, quan preguntes per quina raó ha mort, reps aquesta resposta: ‘Ha mort de curta malaltia o de llarga malaltia’, i res més.” Enric Franco, missioner salesià Yaoundé (Camerun), octubre 2004

27


reportatge

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B

i a la UB... FACULTAT DE MEDICINA Casanova (www.ub.edu/medicina/)

Casanova, 143 08036 Barcelona Tel.: 93 403 52 51

Transports Metro: línia 5, Hospital Clínic. Bus: 14, 20, 31, 37, 54, 59, 63, 64, 66, 67, 68.

Bellvitge Feixa Llarga, s/n 08907 L’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 403 47 52 Transports Metro: línia 1, Feixa Llarga. Bus: línies 65, LH1, LH2

Sant Joan de Déu P. Sant Joan de Déu, 2 08950 Esplugues de Llobregat Tel.: 93 253 21 30 Transports Bus: línies 63, 78, Esplubús

Alguns dels ensenyaments de la UB relacionats amb aquest reportatge són: Medicina Títol homologat Ensenyament de 1r i 2n cicle Continguts bàsics: Bases psicològiques dels estats de salut i malaltia; estat de salut dels aparells i sistemes corporals; epidemiologia general i demografia sanitària; morfologia, estructura i funcions de l’organisme humà;patologia;medicina legal i toxicologia; medicina preventiva, salut pública, medicina i cirurgia d’aparells i sistemes; obstetrícia i ginecologia; pediatria i psiquiatria.

Farmàcia Títol homologat Ensenyament de 1r i 2n cicle Biologia vegetal i farmacognòsia general; immunologia; bioquímica; nutrició i bromatologia; física aplicada i fisicoquímica; salut pública; matemàtica aplicada; tecnologia farmacèutica; microbiologia; morfologia i funció del cos humà; toxicologia; fisiopatologia; parasitologia; química orgànica, inorgànica i farmacèutica; gestió i planificació farmacèutica; tècniques analítiques; legislació i deontologia; biofarmàcia i

farmacocinètica; farmacologia i farmàcia clínica; anàlisis biològiques i diagnòstic de laboratori; pràctiques; pràctiques tutelades (sis mesos). A la Facultat de Farmàcia Avinguda Joan XXIII s/n 08028 Barcelona Telèfon: 93 402 13 14

08097 l’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 402 42 00 I als centres adscrits Escola Universitària d’Infermeria Santa Madrona Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu Escola Universitària d’Infermeria del Mar

Infermeria Títol homologat Ensenyament de 1r cicle Continguts bàsics: Administració de serveis d’infermeria; ciències psicosocials; infermeria comunitària, geriàtrica, maternoinfantil, medicoquirúrgica i psiquiàtrica; estructura i funció del cos humà; farmacologia, nutrició i dietètica; legislació i ètica professional. A l’Escola d’Infermeria: Campus de Bellvitge Feixa Llarga, s/n. Pavelló Central, 3a planta A més, podeu consultar tota l’oferta de màsters, postgraus i doctorats de la UB a la web de la Universitat,

www.ub.edu

I abans de sortir de viatge... Servei d’Atenció al Viatger. Medicina Tropical. Centre de Vacunació d’Adults de l’Hospital Clínic de Barcelona Rosselló, 163, 5a planta 08036 Barcelona Tel.: 93 227 54 07 / 227 54 86 Servei de Medicina Preventiva. Centre de Vacunació Internacional Hospital de Bellvitge Antiga Escola d’Infermeria, 4a planta Feixa Llarga, s/n 08907 L’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 260 76 30 / 260 75 57 secretaria.mpr@csub.scs.es

I una lectura recomanada: El viajero global. Consejos para viajar seguro. Manuel Corachán i Joaquim Gascon. (UB - Hospital Clínic de Barcelona) Ed. Planeta, 2002

28


notícies

I l’any que ve, què?

Més de 40.000 nois i noies de Catalunya estan acabant aquest curs els estudis de secundària. Molts d'ells ja comencen a pensar quins estudis universitaris faran si aproven el curs i la selectivitat. La decisió no sempre és fàcil perquè hi intervenen molts factors: les preferències personals, la influència de la família i els amics, l'orientació que reben dels seus professors, les possibles sortides professionals… La UB, que ha acollit aquest curs 2004-05 un terç dels estudiants de tot Catalunya que finalment van superar les proves d'accés a la universitat, ja ha iniciat, per mitjà del Vicerectorat d'Estudiants, tot un seguit d'accions per donar a conèixer a alumnes i professors de secundària una informació adequada per ajudar-los a decidir. Posem-nos en el cas d'un estudiant d'últim curs de batxillerat o bé d'un dels seus professors que vol saber què fa la UB, quins estudis hi pot cursar, com s'estructuren aquests en-

30

senyaments, quins continguts proposen, quines sortides professionals hi ha... El primer pas per esbrinar-ho el podrà fer des de casa:només uns minuts de navegació per l'apartat Futurs Estudiants de l'UBWeb (www.ub.edu) li proporcionaran una informació clara i prou detallada. Aquest apartat també inclou l'Espai UB-Secundària, l'objectiu del qual és mantenir una connexió permanent entre ambdós móns. A través de l'Espai UB-Secundària també es pot fer que sigui la mateixa UB, per mitjà dels docents que la representen, la que es traslladi a l'institut per fer-hi una xerrada sobre la institució universitària en general, les diferents àrees temàtiques que la integren i d'altres qüestions que despertin l'interès o plantegin dubtes al futur universitari. Només cal que el centre de secundària ompli el formulari de sol·licitud que trobarà a la secció Xerrades als centres de secundària (http://www.ub.edu/csecundaria/espaiub/xerrades.ph); la UB es posarà en contacte amb ell per correu electrònic i li confirmarà la visita. Però si el que el nostre "futur estudiant" vol és trepitjar per primer cop l'entorn universitari, el centre on "ensenyen allò que té (gairebé) decidit estudiar" mentre li expliquen en què consisteixen realment aquests "estudis somiats" també ho pot fer perquè els diferents centres de la UB convoquen, al llarg de tot el curs, especialment a partir del mes de gener, jornades de portes ofertes, conferències, fòrums i tallers

informatius (vegeu, a tall d’exemple, el quadre adjunt). L'objectiu de tot plegat és fer una mica més fàcil la seva tria i l'adaptació a una nova etapa acadèmica.

A més, del 9 al 13 de març, la UB serà present, com cada any, al Saló de l'Ensenyament i la Formació Contínua que se celebra al recinte de Fira de Barcelona, a Montjuïc.

Algunes activitats previstes en centres de la UB EU d'Estudis Empresarials • Fòrum d'estudiants de secundària. • Jornada de portes obertes. EU d'Infermeria • Jornada d'intercanvi secundària-universitat (adreçat al professorat). 2 de març de 2005. • Tallers d'Infermeria. 9 de març. Biblioteconomia i Documentació • Visita a la biblioteca del Pavelló de la República. 9 de març de 2005. • Trobada amb professorat de secundària. 7 de febrer. Biologia • Conferències per a professorat de secundària. • Treballs de recerca dins l'àmbit de la biologia. Al llarg del curs. Física • Experiments de física. Del 24 de gener al 3 febrer.

Geografia i Història • Cine fòrum: Històries de pel·lícula. Geologia • 5a Trobada del professorat de CTMA. 28 de gener de 2005, de 8,30 a 13,30 h. • Sortides de camp a Geologia. Al llarg del curs escolar. • Fòrum de geologia. De gener a abril. Matemàtiques • 5a edició de Matesfest Infofest. 7 d'abril de 2005. • Xerrades - Taller. 17 de novembre de 2004 i 2 de febrer. • Suport als treballs de recerca en matemàtiques. De febrer a desembre. Medicina • Jornada de portes obertes. Psicologia • Què és psicologia UB (adreçada al professorat). • Vine a Psicologia. Química • Fem química al laboratori. Del 17 de gener al 15 de febrer. • I tu? Jo bioquímica. Juny.

Podeu consultar la informació actualitzada i completa a la web: http://www.ub.edu/csecundaria/espaiub/


notícies

Aprendre “a la carta” La formació a mida s’adapta a les necessitats específiques de l’empresa i fomenta l’intercanvi i la col·laboració entre el personal. Màsters, postgraus, cursos de perfeccionament… És a bastament conegut que la formació continuada del personal de les empreses i institucions és cada cop més important. Hi ha casos, però, en què no hi ha cap màster o postgrau que s'adapti bé al que necessiten els membres d'una entitat. Aleshores cal una formació "a mida", que inclou els continguts específics necessaris i que, a més, acostuma a tenir "efectes col·laterals" beneficiosos perquè suposa la pràctica d'una activitat comuna compartida per tot el personal de l'empresa. Un exemple de formació a mida és el programa que ha desenvolupat Les Heures, FBG-Universitat de Barcelona per a directors d'oficina de la Caixa. "Vam estudiar els millors màsters i postgraus per al nostre sector i vam constatar que per ajustarnos a les nostres necessitats calia extreure el millor de cadascun i fer-lo a mida", explica Ferran Coma, de recursos humans de la Caixa. El projecte es va encarregar a 15 escoles de formació continuada o de negocis i Les Heures, en concret, va ser la responsable de desenvolupar-lo a les zones de Lleida i Tarragona. La formació rebuda reunia dos aspectes, els coneixements tècnics i els de tipus social. En el primer cas, els directors d'oficina bancària

han d'estar preparats per assessorar en temes legals aplicats a operacions bancàries, des de l'impost de successions a altres normatives que afecten la gestió de patrimonis, a criteris sobre inversions... D'altra banda, aquests professionals han de ser competents en relacions interpersonals, dotarse d'un grau elevat d'intel·ligència emocional, ser empàtics… Per tal d'aplegar aquests dos tipus de coneixements diferents en un sol curs, es va haver de dissenyar a mida. El curs, però, no va suposar només aprendre els continguts, sinó també el fet que els directors d'oficina convisquessin vuit hores un dia la setmana. Els col·legues de classe no eren uns alumnes

qualssevol, sinó persones que tenen els mateixos problemes diàriament. "Això afegeix un valor a la formació que és

difícil de calcular", explica Coma. Déborah Pugach

Formació on-line també per a bancs i caixes L'aprenentatge on-line és una de les metodologies d'elecció per a la formació continuada en el sector financer, i més encara tenint en compte que als bancs i a les caixes el treball a través de la xarxa i amb intranets està generalitzat. Més de 3.000 treballadors de Bankinter, per exemple, han seguit fins ara vint cursos d'UB Virtual sobre recursos humans, finances,

comptabilitat, entre d'altres. Per a aquest col·lectiu s'ha fet fins i tot una adaptació específica de l'espai virtual on s'imparteixen els cursos, de manera que aquest espai reculli la imatge corporativa del banc. I, de l'altra, la intranet de Bankinter ha incorporat un accés directe a la web dels cursos. La formació a mida també es pot fer en xarxa. Com a exemple, des d'UB

Virtual s'han preparat els materials i s'han elaborat les directrius docents d'un curs per als directius del Banc Sabadell. La Universitat ha indicat quins materials cal incorporar i ha detallat aspectes com, per exemple, quins han de ser els mecanismes d'avaluació, mentre que el Departament de Recursos Humans del banc és el responsable d'impartir el curs.

31


notícies

El Paranimf de la UB va acollir, el 13 d’octubre passat, un debat sobre el nou Estatut de Catalunya, protagonitzat per Artur Mas (CiU), Miquel Iceta (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Josep Piqué (PPC) i Joan Boada (IC) i moderat per Carme Ros. Va ser emès en directe per TV3 com a eix central d’una nit temàtica encetada amb l’emissió del reportatge “A ritme d’Estatut”, on la periodista Montserrat Besses va oferir una visió panoràmica i divulgativa de la història dels textos articulats per aconseguir l’autonomia política des de 1883 fins ara. La Nit de l’Estatut a la UB va ser el que vam poder veure, però també tot allò que acostuma a quedar darrere l’escenari.

Montserrat Besses, autora del reportatge “A ritme d’Estatut” explicava dies abans de l’emissió el perquè d’aquest títol: volia fer referència –deia– a dos aspectes concrets: d’una banda, a aquells moments en què a Catalunya s’havia mirat d’avançar en l’autonomia política,moments que han pautat el compàs d’una tasca farcida d’entrebancs; de l’altra, a totes aquelles cançons i poemes satírics que durant els anys setanta revistes com El be negre o

32

L’esquetlla de la Torratxa van publicar fent referència al tant volgut Estatut, fins i tot indicant el ritme amb què s’havien de cantar. Entès el joc de paraules,li seguirem la veta. Podríem dir que, musicalment parlant, el debat al Paranimf va ser un allegro,ma non troppo (animat,però sense exagerar),un nocturn suau executat amb eficàcia, sense solos dissonants ni intervencions en excés desafinades.

Fotos: Manolo Urbano

Preludi, nocturn i fuga: el Debat de l’Estatut

Preludi* (*Petita forma musical que acostuma a precedir una obra important)

L’arribada del primer participant, a l’hora prevista –diríem que amb puntualitat britànica, si no fos perquè també és qualitat atribuïble al tarannà català– va ser el toc de la batuta al faristol. A partir d’aquí, un preludi vestit d’arribades i salutacions, només desvirtuat per alguns retards, sens dubte justificats,però decebedors per als qui esperaven la primera imat-

ge conjunta dels cinc tenors moments abans de lliurar-se, en directe, a la dialèctica. Passades les nou, mentre els telespectadors (amb màxims d’audiència que van superar els 200.000) es posaven al dia sobre tot allò que s’ha fet des de 1883 per progressar en l’autonomia catalana,tres dels cinc participants al debat –curiosament els representants del Govern tripartit– van arribar a temps de compartir amb el


notícies

Va ser un nocturn ben pautat on es distingien tons i timbres, veus i idiologies

rector amfitrió i amb els directius de TV3 un menú lleuger però engrescador: un original divertimento d’amanides, saltats i emulsions regats amb denominacions d’origen poc catalanes però prou consagrades. Tot seguit, mentre els telespectadors digerien el repàs de la feina feta en un segle i mig, els polítics feien el mateix amb le repas,que dirien els francesos, deixant que en una improvisada sala de maquillatge, en horari laboral lloc de treball de vicerectors i secretàries, els preparessin la pell (més o menys fina, segons els casos) per suportar la incidència dels focus.

Nocturn* (*Peça musical lenta, cantable i de certa llangor)

Pocs minuts després de les 22.30 h, el Paranimf de la UB, acostumat a afillar actes cerimonials, apareixia aquest cop a les pantalles de les televisions catala-

nes transvestit de plató.Sonaven les primeres notes d’un nocturn ben pautat (mèrit dels bons oficis de la moderadora i la predisposició dels participants) on es podien distingir perfectament els diferents tons,els diferents timbres, de veus i d’ideologies, en una discussió oberta sobre la defensa de la identitat, el model de finançament i un nou marc de relació amb el govern de l’Estat. L’escenari i el respecte escrupulós del públic assistent (prop de 300 convidats) van tintar el col·loqui d’una solemnitat només distreta pel moviment de les càmeres, els senyals del regidor i les pauses programades. Potser no es va parlar de tot, però tot el que es va parlar, aquella nit, tocava.

Fuga* (*Exemple clar d’obra escrita en estil imitatiu; un cop enunciat el tema per una de les veus, les altres la imiten)

En acabar el debat, la nit es va anar desfent com s’havia anat teixint: el primer d’arribar va ser el primer a donar la trobada per acabada. Mentre participants i convidats marxaven, s’anaven apagant al recinte universitari els focus d’una nit mediàtica. L’endemà, la premsa del dia recollia, entre d’altres, aquesta impressió: va ser un “debat de guant blanc sobre les grans qüestions”. Ester Colominas

La UB nomena‘honoris causa’ el president Lula de Silva El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha estat nomenat doctor honoris causa pel Consell de Govern de la Universitat de Barcelona a proposta de la Facultat de Dret pels valors de pau, justícia i igualtat que simbolitza i, molt especialment, per la seva aposta decidida per l'educació com a motor de desenvolupament humà i progrés social, valors i objectius que recull l’estatut de la UB. La Universitat ha emprès les gestions necessàries perquè el president Lula pugui ser investit durant l'actual curs acadèmic.

… i investeix el matemàtic Jean-Pierre Serre Jean-Pierre Serre, un dels principals matemàtics dels nostres dies,va ser investit doctor honoris causa el 10 de novembre en una cerimònia presidida pel rector Joan Tugores i amb la catedràtica del Departament d'Àlgebra i Geometria Pilar Bayer com a padrina.

Matemàtiques, atorgat per l'Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega.

Nascut a Bages (el Rosselló) el 1926, Jean-Pierre Serre és un dels experts més representatius de la matemàtica actual. El 1954, els seus resultats sobre els grups d'homotopia de les esferes li van valer la concessió de la Medalla Fields, quan tenia 27 anys. El 2003, Jean-Pierre Serre va rebre el Premi Abel, conegut com el Premi Nobel en

33


notícies

L’arquitectura que ajuda a estalviar Barcelona tindrà un edifici prototip del projecte europeu SARA per promoure construccions amb una menor despesa energètica i de recursos naturals Gastant com a molt un 5% més en la construcció d’un edifici es pot estalviar després més d’un 30% en la despesa quotidiana d’energia. Aquest és un argument de pes a favor de dissenyar nous edificis que aprofitin els darrers avenços tecnològics per a un major estalvi dels recursos naturals. Superfícies de vidre gruixut que deixen entrar la llum solar i ajuden a conservar la temperatura interior, panells fotovoltaics al terrat, un sistema de canalització per aprofitar l’aigua de la pluja i reciclar la que s’escola per les piques… Tot hi ajuda. Construir vuit edificis públics a diferents ciutats seguint aquests criteris d’estalvi energètic és l’objectiu del projecte de recerca de la Unió Europea SARA (Arquitectura Sostenible Aplicada a Edificis Públics Replicables), coordinat pel grup de recerca de la UB Agrupació Euroregional dels Sistemes Fotovoltaics (ubicat al Parc Científic de Barcelona). A Barcelona, es construirà un Centre d’Assistència Primària (CAP) al carrer Roger de Flor. El seu disseny ens ajuda a entendre com és l’anomenada arquitectura sostenible. En el nou edifici, com en els de la resta del projecte SARA, es vol arribar al compromís d’obtenir un estalvi del 30 % inver-

34

tint com a molt un 5 % més en la construcció. En el cas de Barcelona s’aprofita el clima mediterrani, amb temperatures suaus i dies assolellats. El disseny del nou CAP inclou façanes amb grans superfícies de vidre i un pati interior que permeten l’entrada de llum natural. La distribució de l’espai interior s’ha fet tenint en compte quin consum de llum interior requereix cada àrea de l’edifici: les sales de consulta s’han ubicat a les façanes exterior i interior, les d’espera al voltant del pati interior; la recepció, a l’entrada de l’edifici, està envoltada per parets de vidre. La llum solar, però, també es pot aprofitar com a font d’energia a través de generadors fotovoltaics i tèrmics. En el cas del CAP barceloní hi haurà 126 m2 de panells fotovoltaics a la façana i al terrat, els quals produiran el 30% del consum elèctric necessari per a la il·luminació dels diferents espais, i 24 m2 de panells termosolars que subministraran el 65% de l’aigua calenta d’ús sanitari de l’edifici. En aquests nous edificis de tipus sostenible, però, no es tracta només d’obtenir energia a través de nous sistemes, sinó també d’estalviar-ne tanta com sigui possible. En el nou projecte de Barcelona es

co LLo

n

irà nstru o c es

elona a Barc P A C u el no


notícies

gons l’època de l’any i les necessitats de cada moment.

Lloc on es construirà, al carrer Roger de Flor de Barcelona, el nou centre d’assistència primària dins el projecte SARA.

disposarà d’un sistema que, a través d’uns detectors, controlarà la intensitat dels tubs fluorescents de baix consum per regular-la en funció de la llum que entra de l’exterior i de l’ús simultani de la llum a les diferents sales. Així mateix, l’edifici podrà estalviar 383 m3 d’aigua l’any gràcies a un mètode d’aprofitament d’aigües de pluja i de les aigües que provenen de les piques. Aquestes aigües es recolliran en un dipòsit de 12 m3 ubicat a l’aparcament i posteriorment es reciclaran per usarles a les cisternes dels banys.

També és important un sistema de climatització eficient i que aquest vagi acompanyat per un bon aïllament i ventilació de l’edifici. El sistema de climatització del nou CAP, que estarà construït a base de panells radiants al sostre i a les parets, proporcionarà un rendiment d’un 25% superior als sistemes convencionals. A més l’edifici disposa de vidres gruixuts a les façanes per a un major aïllament i unes lamel·les orientables al pati interior que deixaran circular l’aire per convecció natural se-

Actualment estan en marxa a diversos països d’Europa els següents edificis prototip dins el projecte SARA: Els edificis prototips són: • Centre d’atenció primària (Barcelona) • Edifici d’oficines (Varsòvia, Polònia) • Edifici d’administració universitària (Southampton, Regne Unit) • Edifici d’oficines amb espai dedicat a sales d’exposició (Sinabelkirchen, Àustria) • Supermercat (Ljubljana, Eslovènia) • Edifici municipal (Nàpols, Itàlia) • Centre de formació (La Tour de Salvagny, França) • Centre de formació (Bukara, Uzbekistan)

La informàtica té un paper important en aquest tipus d’edificis. El CAP barceloní estarà dotat del sistema informàtic de gestió centralitzada BMS (building management system), que permet conèixer en tot moment les condicions ambientals internes i externes de l’edifici (temperatura, llum, etcètera) i ajuda a optimitzar l’ús dels diferents aparells que integren la construcció. A més a més, mesura els consums, de manera que les dades que reculli serviran per fer un seguiment dels paràmetres de consum d’energia i això permetrà comparar l’edifici barceloní amb altres construccions similars i aplicar els resultats a la construcció d’altres CAP. El projecte de recerca SARA, que té un pressupost total de 6 milions d’euros, reuneix 16 participants entre els quals hi ha organitzacions científiques i de recerca, ajuntaments i entitats promotores. L’objectiu del SARA, coordinat pel director del GESP i professor del Departament de Física i Òptica de la UB Antoni Lloret, és promoure la sostenibilitat energètica en els edificis públics a través de la construcció de vuit prototips. Aquests prototips són fàcils de reproduir per tal de facilitar la construcció d’edificis públics similars arreu d’Europa. Això suposaria un impacte significatiu pel que fa a l’estalvi energètic i a la reducció de la contaminació, i més encara si pensem que s’han seleccionat uns tipus d’edificis que normalment fan una gran despesa d’energia. Susana Herraiz

35


notícies

Sense parlar la gent també s’entén Per a un oient no familiaritzat amb el tema sembla una obvietat que els sords es comuniquen mitjançant el llenguatge de signes. Potser caldria començar per aquí, per aclarir conceptes: no hi ha un únic llenguatge de signes, sinó tants com llocs de procedència dels usuaris i el seu ús s’està recuperant després d’un segle de prohibició. Tot just ara apareixen els primers diccionaris i manuals d'aprenentatge i es comença a tenir en compte en els programes acadèmics. Malgrat que Catalunya té un llenguatge de signes propi, creat com a llengua estructurada el 1800 i que a Barcelona i Madrid es van fundar les primeres escoles del món per a nens i nenes sords –a Barcelona, al Saló de Cent de l'Ajuntament, a iniciativa de mossèn Albert Martí; a Madrid, al Reial Col·legi Nacional de Sordmuts, promogut pel Govern de l'Estat– l'ensenyament del llenguatge de signes català (LSC) i espanyol (LSE) ha estat prohibit durant més d'un segle. La causa? La mesura proposada en un congrés internacional celebrat el 1880 a Milà, fonamentada en la creença que l'ús del llenguatge de signes obstaculitzava l'aprenentatge de la llengua oral. Actualment viuen a Catalunya 10.000 sords profunds, gairebé un miler dels quals són infants, sovint amb problemes d'alfabetització, fins i tot en acabar l'etapa escolar. I és que per a un sord l'aprenentatge del llenguatge escrit és més complex que per a una persona que hi sent: no és fàcil

36

esbrinar el so de les grafies quan no l'has sentit mai, ni entendre els accents o signes de puntuació que representen sobre el paper les inflexions de la veu quan parlem. Com diu Maria del Pilar Fernández Viader, professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la UB: "No podem fer que un sord hi

però ja ha donat els primers fruits: dos manuals d'aprenentatge, un diccionari dels signes propis per anomenar els animals, un recull de termes i expressions de l'àmbit de la salut (amb el suport del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat), materials didàctics d'educació bilingüe (llenguatge de sig-

L'aprenentatge del llenguatge de signes és per a l'infant sord tan natural com el del llenguatge oral per als oients senti, però sí que aprengui a comunicar-se aprofitant les seves pròpies facultats. L'aprenentatge del llenguatge de signes –remarca– és per a l'infant sord tan natural com el del llenguatge oral per als oients, un primer pas per accedir a l'educació i, en combinació amb el llenguatge oral i l'escrit, el millor vehicle per assolir una total autonomia." La recuperació de l'LSC s'ha iniciat fa deu anys escassos,

nes i llenguatge escrit) i d'aprenentatge per a les famílies, i el prototip del DILSCAT, primer diccionari multimèdia de l'LSC, amb més de 1.500 signes, del qual aquest mes de desembre es publiquen la primera revisió i ampliació i les versions en castellà, anglès i portuguès. Fernández Viader ha participat en totes aquestes iniciatives i actualment dirigeix a la

Facultat de Formació del professorat un postgrau d’especialització en comunitat sorda. Les classes apleguen alumnes que hi senten, sords i sordcecs procedents de Catalunya i d'altres districtes universitaris espanyols i europeus i professorat amb o sense discapacitat auditiva. S'imparteixen de forma simultània en llenguatge oral, llengua de signes i llengua escrita, i disposen de tres tipus de suport en tot moment: intèrprets de llengua de signes i de llengua oral (per afavorir el traspàs d'informació entre sords i oients), intèrprets per a les traduccions de les diferents llengües de signes (per a alumnes de fora de Catalunya) i guies-intèrprets específics per als alumnes sordcecs. La durada del curs és d'un any acadèmic i inclou continguts teòrics (coneixement de la llengua i la cultura de la comunitat sorda) i pràctics (comprensió i expressió mitjançant el llenguatge de signes). Ester Colominas


notícies

El drama de l’anarquista Ángel Pestaña en una tesi doctoral Ángel Pestaña, el mític sindicalista de la CNT dels anys vint,va patir la traïció dels seus companys de lluita política i va ser víctima d'una persecució que fins i tot li va suposar amenaces de mort. De fet, el seu amic Salvador Seguí (el Noi del sucre) l'anomenava "el caballero de la triste figura". Ara, la historiadora María-Cruz Santos ha usat aquest símil cervantí com a títol de la seva tesi doctoral llegida a la UB, on es desvelen aspectes poc coneguts de la vida d'Ángel Pestaña i que segons l'autora vol ser una aportació més per omplir el buit historiogràfic que pateix l'anarcosindicalisme.

La tesi doctoral Ángel Pestaña. Caballero de la triste figura, dirigida pel catedràtic d'Història Contemporània de la UPF Josep Termes, sorgeix de forma gairebé casual, quan Santos va obtenir una sèrie de cartes originals del líder obrer datades dels anys trenta. En aquell moment va ser expulsat de la CNT i va decidir formar el Partit Sindicalista. Aquestes missives argumentaven la seva posició enfrontada amb els dirigents de la CNT-FAI del moment i la necessitat de fundar un nou partit. Anaven dirigides a militants i personatges coneguts, com ara Blas Infante i Julián Besteiro. La historiadora va aconseguir entrevistarse amb antics companys i, breument, amb el fill de Pestaña, Eliseo, que resideix a Madrid i ha exercit com a directiu d'una companyia farmacèutica. Afirma que, "en tots ells he copsat, malgrat els anys que han passat, el dolor encara viu de l'expulsió i el buit a què va ser sotmès Ángel pels seus antics companys". María-Cruz Santos assenyala com a moment decisiu en la vida de Pestaña el viatge que va fer a l'URSS el 1920 per assistir al II Congrés de la Internacional Comunista. En aquest viatge es va entrevistar amb els grans personatges de la Rússia so-

viètica: Lenin, Trotski, Kropotkin, Zinoviev i Bukharin i va quedar esgarrifat davant el centralitzat model d'organització soviètic, narrat en el llibre que va publicar en tornar, Setenta días en Rusia. Lo que yo pienso. A més a més, va presentar un informe sobre la Internacional Comunista a la Conferència Nacional de Saragossa que va ser decisiu per a la separació de la CNT del Komintern.

Santos defineix Pestaña com "un anarquista pur i honest que va evolucionar cap al reformisme". Destaca d'ell "unes virtuts que poden ser qualificades gairebé d'antigues. Era un home amb un alt sentit de l'honor i la lleialtat, per la qual cosa va patir tant arran de les acusacions de traïdora fetes pels seus antics companys".

Aquest pensament el va enfrontar progressivament amb els sectors radicals i amb la FAI fins que va ser expulsat de la CNT, el 1932, arran de la publicació del Manifiesto de los treinta, que li va valer ser amenaçat de mort per la FAI durant els anys 1933 i 1934.Els enfrontaments van ser especialment durs amb García Oliver, el qual, curiosament, havia estat l'encarregat de venjar, el 1922, un atemptat contra Pestaña organitzat pel governador Martínez Anido.

Bibliografia succinta

La tesi revela aspectes molt poc coneguts de la trajectòria de Pestaña com ara els oferiments que li van fer el polític conservador Sánchez Guerra, per formar part del Govern a l'exili durant la dictadura de Primo de Rivera, i el president Macià, per entrar a formar part del primer Govern de la Generalitat recuperada. Els va rebutjar tots dos, però el fet ens dóna la mesura de com era apreciat fora dels estrictes cercles sindicalistes.

Jordi Homs

• Setenta días en Rusia: lo que yo pienso, Ángel Pestaña (Barcelona, Librería Española de Antonio López, 1924). • Lo que aprendí en la vida, Ángel Pestaña (Aguilar, Madrid, 1933). • Del momento: treinta artículos seleccionados, Ángel Pestaña (Partido Sindicalista, Madrid, 1936). • El Sindicalismo: qué quiere y adónde va, Ángel Pestaña (Barcelona, Biblioteca Selección, 1933). • Sindicalismo: su organización y tendencia, Ángel Pestaña (València, Cuadernos de Cultura, 1930). • Sindicalismo y unidad sindical: ¿es realizable?… ¿cómo?, Ángel Pestaña (València, Cuadernos de Cultura, 1933). • Terrorismo en Barcelona: memorias inéditas (edició y pròleg a càrrec de Javier Tusell i Genoveva Queipo de Llano) (Barcelona, Planeta, 1979). • Ángel Pestaña: retrato de un anarquista, Ángel María de Lera (Barcelona, Argos, 1978).

37


notícies

Premis a treballs científics derivats de tesis doctorals

Econòmiques compleix 50 anys Fa 50 anys, Joaquim Muns, Josep Maria Bricall i Jacint Ros Hombravella estaven estudiant a la UB com a alumnes de la primera promoció de la Facultat d'Econòmiques. Aquest centre celebra enguany el primer mig segle d'existència, durant el qual s'hi han format moltes generacions d'economistes catalans. La trajectòria de la Facultat va començar el 1954, quan les classes es feien a l'Edifici Històric, al Pati de Lletres; no va ser fins a 1967 quan el centre es va traslladar a l'edifici

Moment de l’acte de graduació de la primera promoció (1959)

Imatge de la Facultat

actual del Campus de Diagonal (després d'haver-se fet provisionalment uns quants cursos a l'actual Escola d'Empresarials). També s'ha passat d'oferir només una llicenciatura en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials (Secció d’Econòmiques i Comercials) a la diversificació de l'oferta actual, que inclou els ensenyaments d'Economia, Administració i Direcció d'Empreses, Sociologia, Estadística, Investigació i Tècniques de Mercat, Ciències Actuarials i Financeres, Graduat Tributari i Comptable i Estudis Immobiliaris i de la Construcció.

L'acte central de la commemoració del 50è aniversari va tenir lloc el 9 de desembre amb l'assistència del rector de la UB, Joan Tugores, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el conseller d'Economia, Antoni Castells, que a més a més és professor de la Facultat. També van assistir-hi antics alumnes de la primera promoció, que han contribuït a organitzar l'acte. D'altra banda, s'està treballant per organitzar diverses conferències de personalitats del món econòmic al llarg del curs.

Fins al 28 de febrer està obert el termini de presentació de sol·licituds per als premis del Consell Social de la UB als millors treballs científics derivats de tesis doctorals llegides a la UB. Els guardons tenen tres modalitats. El premi José Manuel Blecua, en l'àmbit d'Humanitats i Ciències Socials, i el premi Ramon Margalef, en Ciències Experimentals i de la Salut, es concedeixen als millors articles publicats en una revista reconeguda derivats d'una tesi doctoral llegida a la UB. La tercera modalitat és el premi Antoni Caparrós, al millor projecte de retorn a la societat de transferència de coneixement desenvolupat per un doctor. Més informació: www.ub.edu /cs/premis

Institucions i empreses visiten el PCB El Parc Científic de Barcelona (PCB) rep periòdicament visites d'entitats i empreses catalanes que així coneixen de primera mà, i en molts casos descobreixen, el PCB. Entre les darreres visites figuren les fetes el mes de

setembre per representats de la patronal Pimec-Sefes, encapçalats pel president de l'entitat, Josep González, i la del RACC, amb el director general Josep Mateu, i el vicepresident primer, Enric Cucurella. També destaquen

Visita de la Cambra de Comerç i Foment del Treball Nacional

38

Visita de Pimec-Sefes i el RACC

les dutes a terme pels presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i del Foment del Treball Nacional, Joan Rossell, acompanyats per altres membres d'aquestes entitats. El mes de novembre va ser la consellera

de Salut Marina Geli, juntament amb el director d'Estratègia i Comunicació del Departament Manel Balcells i el responsable del Pla Director de Recerca Biomèdica José J. Navas, els que van visitar el PCB.

La consellera Marina Geli al PCB


notícies

Palmira González López. Professora titular d'Història del Cinema

Miquel Porter, la sòlida base per a una història del cinema català Arran de la mort del doctor Miquel Porter i Moix el passat 18 de novembre, cal fer memòria de les seves aportacions com a professor universitari i no deixar que els mitjans de comunicació redueixin la seva imatge a la d'un activista polític i cultural. La seva presència capdavantera en molts camps de la cultura, així com el seu tarannà d'home popular, no han de deixar en l'oblit el que ha estat la feina fonamental i, a parer meu, l'ànima de les altres i el tret més valuós de la seva dimensió

professional: la dedicació a la investigació i a la docència de la història del cinema en el Departament d'Història de l'Art durant trenta-cinc anys. Cal recordar en tot moment que Miquel Porter ha estat una de les persones que més han fet per la història del cinema al nostre país i un catedràtic del qual la Universitat de Barcelona s'ha de considerar honrada. Considero que era, primer de tot, un amant del cinema i un profund coneixedor de la seva

història universal (fins i tot de cinematografies asiàtiques i africanes poc conegudes entre nosaltres) i així ho comunicava en les seves classes amb rigor no exempt d'entusiasme i simpatia. Pel que fa a la història del cinema a Catalunya, el doctor Porter destacarà sempre com a l'especialista i l'investigador més qualificat de la seva època entre nosaltres: a ell li devem nombroses troballes històriques i, sobretot, haver posat les bases per construir una història del cinema català científicament sòlida.

En destacaré, entre les principals virtuts d'home de lletres, el caràcter obert als diferents corrents del pensament en general i de la historiografia en particular, i la constant disposició a impulsar les línies de treball dels seus deixebles i dels joves estudiosos de la seva especialitat. Els que continuem la feina que ell ha hagut de deixar, li haurem d'estar sempre agraïts.

Especial estudiants

E T P I G E ✈ ✈ CUBA A I U Q R U ✈T ncia de Viatges gè A va se la a s ve er es Informació i R lasclub.com www.5estrel


notícies

El tast d’una cervesa de fa 2.500 anys Us imagineu quin gust tenia la cervesa fa 2.500 anys? Sabíeu que la cervesa, i no pas el vi, era la beguda més habitual dels ibers? L'equip del Programa d'Arqueologia dels Aliments del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB ha recreat una cervesa ibèrica a partir dels residus de diferents àmfores ibèriques procedents de diversos jaciments catalans. Aquesta cervesa, feta amb malta d'ordi i mel, es podia conservar uns quants mesos gràcies a l'ús de l'artemísia, una planta que li donava una amargor similar a la del llúpol. Fins ara no es coneixia el secret de la planta emprada pels ibers per conservar la cervesa, que permetia fins i tot transportar-la per mar a altres zones del Mediterrani. Les últimes investigacions fetes als poblats ibèrics d'Alorda Park (Calafell), el turó de Montgat (Montgat) i Puig Castellar

(Santa Coloma de Gramenet) han permès revelar el secret. La cervesa es va presentar i es va poder degustar en el decurs del Congrés Internacional sobre la Cervesa en la Prehistòria i l'Antiguitat, organitzat per la UB, que va tenir lloc al Palau de les Heures (Campus Mundet) durant la primera setmana d'octubre. Hi van participar una cinquantena d'experts europeus i americans que van confirmar el consum de cervesa a Catalunya des de fa més de 5.000 anys, així com al Mediterrani i a la península Ibèrica com a portes d'entrada d'aquesta beguda a Europa, associada a l'arribada de cereals domèstics procedents del nord d'Àfrica. Aquest és el motiu pel qual es troben a casa nostra les cerveses més antigues del continent. Els coordinadors del Programa d'Arqueologia dels Aliments, Juan Carlos Matamala i Jordi

Juan Tresserras, van presentar els resultats de les investigacions fetes amb les restes de cervesa més antigues de la península Ibèrica, trobades a la cova de Can Sadurní de Begues (Barcelona). En aquest jaciment, excavat des de fa 20 anys, s'han identificat sitges, molins i recipients d'aquesta primera factoria cervesera de producció artesanal i per al consum local que correspon al neolític antic (3.000 anys aC). La importància de les troballes ha plantejat la possibilitat de musealitzar la cova i projectar un centre d'interpretació on la producció d'aquesta cervesa prehistòrica tingui un paper protagonista. En aquest sentit, el Programa d'Arqueologia dels Aliments ha rebut l'encàrrec, per part de Cervesers d'Espanya, agrupació d'empresaris productors, d'elaborar una exposició itinerant sobre la cervesa en l'antiguitat, que hauria d'estar llesta al final de 2005.

La recreació de la cervesa presenta el mateix color i textura que l’original

La UB ja va impulsar, sota la direcció del traspassat professor José L. Maya, un projecte de recreació d'una cervesa prehistòrica l'any 1998, arran de les troballes fetes al jaciment ibèric de Genó (Lleida), de 1.200 anys aC. En aquella ocasió, amb el patrocini de la marca San Miguel, es van elaborar un cert nombre d'ampolles.

El lliurament dels premis Sent Soví i Juan Mari Arzak, dedicats respectivament a obres literàries i treballs periodístics en l'àmbit de la gastronomia, ha inclòs enguany un homenatge a l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán coincidint amb el primer ani-

40

versari de la seva mort. El fill de Vázquez Montalbán, Daniel Montalbán, va ser precisament el guanyador del premi Juan Mari Arzak pel seu article El Bulli abans del Bulli en què es descriu la trajectòria del prestigiós restaurant de Roses (podeu trobar

l'article a http://www.elpais.es /archivo/pdf/20040429elpb qc_1@8.pdf ). La fotografia recull el moment en què Daniel Vázquez recull el guardó el 6 d’octubre. Muñoz Redón va guanyar el premi Sent Soví amb La cocina del pensamiento, on fa un

Copyright @ 2004 Blai Carda/Global Image

Homenatge a Vázquez Montalbán en els premis Sent Soví i Juan Mari Arzak

recorregut per la filosofia dels grans pensadors i la seva relació amb la gastronomia.


notícies

Els pagesos, constructors veritables dels Països Catalans Contràriament al que el suposat esperit emprenedor dels catalans ens pot fer pensar, ni Catalunya ni els Països Catalans han estat obra de mercaders o comerciants, sinó dels pagesos. Aquesta és la tesi que es desprèn de la monumental (quatre volums de més de 500 pàgines) i pionera Història agrària dels Països Catalans, que ha dirigit el catedràtic de la UB Emili Giralt i coordinat el professor de la UPF Josep M. Salrach, de la qual ja ha aparegut el volum corresponent a l'edat mitjana i al començament de 2005 se'n publicarà el corresponent a la prehistòria i l'antiguitat. Els dos restants, l'edat moderna i l'època contemporània, es publicaran al llarg de 2005. La Fundació Catalana per a la Recerca n’ha finançat la redacció, mentre que l’edició és responsabilitat de totes les universitats públiques dels Països Catalans. A continuació veiem alguns dels principals conceptes que, segons el medievalista Josep M. Salrach, es tracten a l'obra: La guerra, la invasió. Els nobles de la Marca Hispànica envaeixen els territoris musulmans per la força, amb violència. Maten i foragiten. Són els guerrers, la casta dirigent. Però els senyors no fan el país, no el construeixen. La guerra és el pas previ per al repoblament i el conreu. El castell protegeix el mas. Els pagesos són els qui guanyen la terra i transmeten la llengua, catalanitzen el territori.

L'hereu és una creació aristòcrata. Els nobles organitzen les seves propietats i exigeixen un interlocutor per família, per evitar la fragmentació de terres i rendes. El pagès ha de nomenar un successor, el fill gran, i expulsar la resta del

colonitzen la Catalunya nova, al XIII Mallorca i el País Valencià. Així mateix, la dotació econòmica que reben per marxar del mas els permet començar una nova vida. Són la classe emprenedora que farà carrera: comerciants, ban-

Guadalupe hi posarà fi: els rics i els nobles pacten. El pagesos pobres perden. Entre la revolució i el pacte, a Catalunya sempre guanya el darrer, una tossuda tendència que és manté fins avui. La revolució industrial és pagesa. En la base de la industrialització catalana de la fi del segle XVIII i XIX hi ha els capitals i la força de treball dels pagesos. El comerç de l'aiguardent, per exemple, base per a una inicial acumulació de capitals, no hauria estat possible sense el conreu de la vinya i la producció de vi, i sense l’esperit emprenedor dels cabalers pagesos.

Il·lustració extreta de l’Història Agrària dels Països Catalans

mas, que marxa a canvi de diners, els fadristerns. El pagès s'apropia d'aquest concepte senyorial i en fa el seu ideari fonamental. El mas i l'hereu conformen l'ésser més profund de l'imaginari català perquè garanteixen la supervivència de la terra i de la gens, del país, en definitiva. Els fadristerns, els cabalers. Si l'hereu garanteix la pervivència de la terra, els seus germans en són el motor de l’expansió de la creació dels Països Catalans. Al segle XII

quers, capellans, notaris, advocats, menestrals. El conflicte. La propietat de la terra és font constant i permanent de conflicte. Marca la història del país dels últims 500 anys, des de la guerra de remences, al segle XV, fins a la creació dels sindicats pagesos al segle XX. Durant la baixa edat mitjana es forja una classe dirigent pagesa. Lidera una lluita per decidir sobre la seva persona, els seus béns i el seu destí. La dels remences és una guerra cruel. La sentència de

El paradís perdut? La vida pagesa és la forma de vida dominant a tot el territori i perviu fins a l'època dels nostres avis, en què la vida urbana la fa desaparèixer. Els pagesos d'avui són urbanites que viuen al camp. Demanen una hipoteca per comprar-se un tractor. El segle XX ha estat el del gran canvi, ha substituït unes formes de vida, una cultura i un imaginari mil·lenaris,la qual cosa ha produït,com afirma Salrach, un sentiment de pèrdua que "fa de molts homes uns éssers nostàlgics d'un passat rural perdut sense remei i sovint idealitzat". Jordi Homs

Podeu adquirir l’obra al portal de les publicacions de la UB: www.publicacions.ub.es

41


notícies

L’escola del xandall Virtual amplia la seva oferta formativa amb el nou curs Esport i Valors en l'Edat Escolar, dirigit a professionals educadors, tècnics esportius i professorat d'educació física.

Assimilar victòries i derrotes; comptar amb els companys i saber sacrificar-se pel conjunt; assumir responsabilitats i entendre la utilitat de l'autodisciplina. Aquestes són algunes de les assignatures "invisibles" inherents a l'esport i perfectament traslladables a la vida quotidiana de qualsevol estudiant. És per això que la Universitat de Barcelona

En els centres docents i en l'educació formal en general, manquen situacions en què nens i nenes s'impliquin del tot, en paraules de la directora del curs, Marta Carranza. En la seva opinió, "cal buscar vivències que col·loquin els infants davant l'èxit i el fracàs, l'elecció, els dilemes, les pròpies limitacions i les dels altres, els desitjos i els rebutjos... l'esport és una mina immesurable per trobar situacions d'aquest tipus". A més a més de ser una forma agradable i saludable de passar el temps, en les edats d'adolescència és una activitat perfecta per ajudar a prevenir conductes de

risc, com ara el consum de tabac, drogues i alcohol. Fins i tot, segons la directora, "també pot actuar com un element capaç de contenir l'agressivitat" o de dirigir-la adequadament.

Formació on-line "Aquest curs va dirigit a tècnics de l'esport en edat escolar, nois i noies que sovint es troben estudiant i treballant a les escoles durant la jornada. El fet que les classes no siguin presencials facilita l'accés d'aquest tipus d'alumnat i li proporciona una flexibilitat horària individualitzada." D'aquí prové, argumenta Marta Carranza, la necessitat que el curs es faci a través d'Internet. "També s'assegura –afegeix– el respecte del ritme personal de treball i, d'altra banda, el fet de no haver de desplaçarse disminueix la dedicació

nicació i amb la participació de representants de diferents federacions esportives catalanes.

El lliurament dels ajuts de La Marató de TV3 2003, dedicada a les malalties respiratòries cròniques, s'ha celebrat enguany a l'Edifici Històric de la UB, el 17 de novembre.

Foto: Jesús Atienza

10 projectes de legislatura en matèria esportiva. Va ser el passat 15 de novembre, en una xerrada col·loqui amb els mitjans de comu-

42

El curs, que és fruit d'un acord signat el passat novembre entre la UB, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l'Institut Nacional d'Educació Física, consta de dos grans mòduls, un de teòric i un altre de pràctic. Els alumnes s'endinsen, entre d'altres qüestions, en el fair play, la família, el gènere, els mitjans de comunicació esportius, la competició, la prevenció sanitària i les conductes de risc. Xavier Codony

Els ajuts de La Marató de TV3 es lliuren a la UB

Rafel Niubò tria la UB per presentar la política esportiva de la Generalitat El secretari general de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, va triar l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB per presentar els

necessària." La UB virtual ofereix a l'alumnat tot tipus de material i recursos per tal de desenvolupar el programa i afavorir-ne l'aprenentatge. Durant tot el procés formatiu, l'estudiant està guiat per un equip de tutors especialistes que s'encarreguen d'aportarli nous continguts i atendre les seves necessitats.

A l'edició de la Marató de 2003, amb més de 4,27 milions d'euros recaptats, es van atorgar ajuts a 27 projectes d’un total de 105 presentats.


l’agenda

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc a partir de desembre i fins al març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.

Saló de l'Ensenyament Del 9 al 13 de març a la Fira de Barcelona. La Universitat de Barcelona i totes les institucions del grup UB presenten la seva oferta educativa al Saló de l'Ensenyament i la Formació contínua. Durant cinc dies, els futurs universitaris tindran al seu abast informació de totes les universitats. La UB ja treballa a hores d'ara per presentar tota la seva oferta educativa i de serveis durant aquesta trobada, així com per organitzar xerrades d'orientació i assessorament als seus visitants.

GENER Dijous 27 de gener • Solistes de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) Violí i piano 8 del vespre Paranimf - Edifici Històric (Gran Via, 585).

FEBRER Dijous 3 i divendres 4 de febrer

Dimecres 9 de febrer

Dijous 24 de febrer

• Matfòrum iniciativa destinada a fomentar les relacions entre estudiants i empreses. Durant la jornada els estudiants tindran la possibilitat d'intercanviar impressions amb els representants de les empreses participants i de lliurar-los el seu currículum. Facultat de Matemàtiques, Gran Via, 585

• Solistes de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) Flauta i guitarra Obres: Francis-Paul Demillac, Francisco Javier López, Joaquín Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Astor Piazzolla. 8 del vespre Paranimf - Edifici Històric

MARÇ

• Seminari sobre Formació del Professorat Universitari a l'Espai Europeu Organitzat pel grup Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP) del Departament de Didàctica i Organització Educativa als espais d'aquest mateix Departament (Campus Mundet). La inscripció no és oberta.

Dies 7, 8 i 9 de febrer • Tercera trobada de professors de ciències de la salut Facultat de Farmàcia Cal inscripció prèvia. Més informació: www.ub.edu/3atrobada

Dijous 10 i divendres 11 de març

Dijous 10 de febrer

• Jornades sobre Interstici, Gènere, Espais Urbans i Contactes Interculturals a la Ciutat de Barcelona Presentació de les conclusions del projecte de recerca que, durant els últims quatre anys, ha portat a terme un equip dirigit per la professora de la UB Mary Nash. L'acte, promogut pel

• Concert de M. Teresa Vert, Soprano Festival líric. 8 del vespre Paranimf - Edifici Històric

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Departament d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història, tindrà lloc a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB. Cal inscripció prèvia.

Dijous 10 de març • Solistes de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) 2 violins i piano Obres: A. Vivaldi, F. Couperin, L. Spohr, F. Mendelssohn. 8 del vespre Paranimf - Edifici Històric

ABRIL Dilluns 4 i dimecres 6 d'abril • 15è Col·loqui de Gramàtica Generativa Aula Magna. Cal inscripció prèvia.

43


som UB

Antoni Pérez Portabella, director del programa Universidades de l’SCH a Catalunya

“Volem que els nostres projectes es facin a la UB perquè és capdavantera en l’àmbit universitari” La col·laboració amb la UB ha estat pionera en la política del Santander amb el món universitari? La nostra experiència amb el món universitari va començar a la Universitat de Cantàbria, on va néixer el Banc de Santander, i després va venir la Universitat de Barcelona. A la UB, la nostra col·laboració va permetre accelerar la docència en xarxa. D'aquí va sorgir UB Mèdia i hem arribat a l'actualitat amb la creació

d'UB Virtual, que volem que sigui un model d'ensenyament on-line a escala internacional. En el món de la universitat, la UB és un exemple a seguir i, per tant, volem que els nostres projectes es facin aquí perquè aquesta institució és capdavantera en l'àmbit universitari. La UB és una marca excel·lent i, a més, té molt clara la importància de la relació universitat-empresa, fonamental per situar la

El portal Universia Universia (www.universia. net) és un portal universitari que actualment s’estén per Espanya i Amèrica Llatina. La seva vocació d’expansió mundial fa que ja s’hagin signat acords amb entitats per introduir el portal a la resta d’Europa, als Estats Units i, fins i tot, a l’Àfrica. Amb tres milions de persones registrades, participen en la seva direcció representants del món universitari i

44

del grup Santander, que el finança. Els continguts que ofereix Universia es poden classificar en tres línies principals: Formació, que inclou l’anunci d’ofertes de formació on-line o el suport a la tasca docent de les universitats; Feina (publicació d’ofertes de treball i de pràctiques en empreses) i Comunitat Universia (amb serveis com webmail o la participació en xats i fòrums).

universitat en el món d'avui dia. Per què el col·lectiu universitari els resulta especialment interessant? Actualment el Santander inverteix el 2 per cent del seu benefici, uns 50 milions d'euros anuals, en universitats (incloent-hi des del suport a l'e-learning fins al finançament de beques, per exemple). Això sense comptar els 60 milions anuals que es destinen a Universia. Es tracta, doncs, d'una inversió important que per a nosaltres és molt satisfactòria i també per al conjunt de la societat atès que invertim en un àmbit crucial, la formació de persones. La seva col·laboració amb la UB engloba molts àmbits. Què en destacaria? A més de la importància de l'e-learning i de la UB Virtual, en l'àmbit de la tecnologia i l'ús dels ordinadors per a l'ensenyament universitari volem fer més coses amb la UB, en la línia del nostre projecte Atenea per facilitar el finançament d'ordinadors personals a tots els estudiants universitaris.

Personalment, em fa especial il·lusió treballar en l'àmbit dels antics alumnes, on la UB té unes enormes possibilitats, i de la formació de postgrau, on podem oferir uns productes financers a mida per a aquests estudiants. També volem incidir en el camp dels emprenedors per incentivar el gust d'arriscar entre els joves que surten de la Universitat perquè creïn empreses. El Santander ha dissenyat productes financers específics per a la comunitat universitària. Amb quina filosofia? Els docents i investigadors de la Universitat i el personal d'administració i serveis són clients VIP per a nosaltres. Els hem d'oferir uns bons preus i serveis, amb una sensibilitat especial. Als estudiants, els oferim finançament per a les matrícules, la compra d'ordinadors, ajudem a fer cursos a l'estranger a aquells que acaben la carrera… I també estem col·laborant amb les beques universitàries, de manera que la universitat, que té el prestigi en aquest àmbit, atorga les beques i nosaltres hi aportem el finançament.


som UB

Homenatge als patrocinadors de la UB en la Trobada Universitat-Societat-Empresa La UB ret homenatge cada curs als seus patrocinadors en la Trobada Universitat-Societat-Empresa. Enguany aquesta trobada va tenir lloc la nit del 7 d'octubre a l'Edifici Històric de la Universitat. Els patrocinadors van rebre uns Diplomes d'agraïment de la UB en un acte al Paranimf presidit pel rector, Joan Tugores, acompanyat pel president del Consell Social, Juan José López Burniol, el president del Consell Assessor de la Fundació Bosch i Gimpera, Rafael Foguet, la gerent de la UB, Olga Lanau, i la directora de Màrqueting, Societat i Empresa de la UB, Àngela Jover. Els Diplomes van consistir en uns gravats de l'artista i antic degà de Belles Arts, Joan Hernández Pijuan.Tot seguit es va celebrar el tradicional sopar d'aquesta trobada, en el qual van col·laborar el Grup Soteras, El Periódico de Catalunya, Amics del Liceu i Mistral Bonsai. La trobada vol agrair als col·laboradors de la UB i del Grup UB el suport que han

ofert a la institució al llarg de 2003, gràcies al qual s'han pogut fer realitat diversos projectes Som UB necessaris per a la comunitat universitària i que contribueixen a la millora de la societat. També hi ha el desig de la UB de reforçar les bones relacions existents amb les institucions i amb el teixit empresarial promovent un espai de diàleg.

Els guardonats que han col·laborat amb la UB durant el 2003, són: Protectors • Caixa de Catalunya • Santander Central Hispano Mecenes • El País Patrocinadors d'honor • Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa" • Oportuna Patrocinadors • Ajuntament de Barcelona • Banco Zaragozano-Grup Barclays • Diputació de Barcelona • El Mundo Deportivo • El Periódico de CatalunyaGrup Zeta • Emagister-Grup Intercom

• FCC Construcción • Futbol Club Barcelona • Generalitat de Catalunya • Grup Freixenet • Grup Soteras • Iberia • Layetana • Metro News • Primer Segona Publicitat • RBA Editores • Soportes Mediterráneo Amics • Amics del Liceu • Bayer • Caja Madrid • Casademont • Emascaró Consulting • Euro Briefing • Fundación Privada Renta Corporación • Fundació Salvat Inquifarma • Grup SABA • Imige • Novartis Farmacèutica • Ràdio Barcelona Empreses amb protocols de col·laboració especials • 20 Minutos • AGBAR • ASBA. Australian Spain Business Association • CECOT. Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa • ECCUS-Indoormedia • Edicat • El Temps • Farmaindústria • FNAC • Fundació Món 3 • Gaceta Universitaria • Grup Estrader Nadal • Informació i Comunicació de Barcelona, SA-BTV • Institut Municipal del Paisatge Urbà • Prensa Deportiva Gratuita. Crack 10 • Telstar Instrumat • Vodafone • Vsa

Llicència per a l’ús de la marca UB L'empresa Brita, fabricant de filtres d'aigua, i la UB han signat un acord per a l’ús de la marca UB en els seus embalatges i campanyes de difusió. La marca UB identificarà els resultats de l'anàlisi sensorial d'aigües de proveïment públic no filtrades i filtrades amb productes Brita, realitzat per l'equip investigador dirigit per la professora Elvira Tamames de la UB. L'Associació Espanyola de Fabricants de Gelats (AEFH) i la UB han arribat a un acord pel qual l'AEFH podrà usar la marca UB en la difusió de dos informes fets per investigadors de la UB sobre els beneficis nutricionals i de salut dels gelats. Les autores dels informes són Carme Vidal, Carmen López i Teresa Veciana, del Dep. de Nutrició i Bromatologia.

Difusió de màsters i postgraus L'empresa Media Planning Group, ha entrat a formar part del grup de patrocinadors de la UB donant suport a la planificació de mitjans de la campanya de difusió dels màsters i postgraus de la UB i el seu Grup. El conveni de col·laboració signat entre les dues entitats també apunta la possibilitat d'establir nous acords perquè Media Planning assessori la Universitat en diferents projectes de difusió.

45


som UB

La família d’Oriol Martorell finança la catalogació de l’arxiu personal del músic La Biblioteca de la UB té al seu fons l'arxiu personal d'Oriol Martorell, figura de la història de la música catalana i catedràtic de la UB. Es tracta d'uns 3.000 documents, entre els quals cal destacar nombroses cartes i manuscrits que van ser llegats a la Universitat. Ara, el matrimoni format per Josep Martorell (germà del músic) i Roser Solanic fa una segona donació a la Universitat: el finançament necessari per catalogar aquest arxiu personal del fundador de la Coral Sant Jordi. L'arxiu, que va ser donat a la

UB el 1997 pels fills d'Oriol Martorell, inclou, a més de les cartes, fotografies, reculls de diari, fullets… La donació de Josep Martorell i Roser Solanic és una forma de commemorar el 50 aniversari tant del seu matrimoni com del d'Oriol Martorell. A tall d'anècdota, es dóna la circumstància que els dos germans es van casar amb dues dones que també eren germanes. El llegat d'Oriol Martorell a la UB inclou, a part de l'arxiu personal, discs LP, singles, cassets, CD i més de 900 partitu-

res. A excepció dels enregistraments sonors, la resta de material ja ha estat catalogat per la UB.

Fotografia de l'arxiu Martorell-Solanic de la Biblioteca de la UB

Els titulats de 2004 tenen el carnet d’antic alumne gratuït durant un any Els titulats de la UB de l'any 2004 que ho sol·licitin abans del 31 de gener podran gaudir gratuïtament durant un any del carnet d'antic alumne gràcies a la col·laboració del Santander Central Hispano, entitat protectora Som UB. El carnet Antics UB permet continuar formant part de la comunitat universitària i gaudir del Pla d'avantatges

Som UB, que inclou diversos beneficis, alguns d’específics per als antics alumnes, oferts per la mateixa Universitat i d’altres per empreses col·laboradores (salut, productes financers, oci, informàtica, formació, compres...). Els titulars del carnet també reben gratuïtament aquesta revista La Universitat. El requisit per poder obtenir el carnet d'an-

tic alumne de la UB és haver acabat qualsevol ensenyament de primer, segon o tercer cicle a la Universitat de Barcelona.

Per a més informació i sol·licitud del carnet us podeu adreçar a: Antics UB.Tel. 934 024 290 anticsub@ub.edu; www.ub.edu/anticsub

Presentació de l’associació Paleoalumnes El 15 d'octubre va tenir lloc la presentació pública de l'Associació d'Antics Alumnes de Geologia, Paleoalumnes, creada amb l'objectiu d'establir mecanismes de participació i comunicació entre la Facultat i els seus antics alumnes i promocionar activitats de ca-

46

ràcter acadèmic, científic, professional i lúdic. Durant l'acte van intervenir el degà de la Facultat de Geologia, Pere Santanach, i el president de l'Associació, Antonio Domínguez, catedràtic de la Facultat Formació del Professorat de la UB.

El Geòleg Manel Julivert va pronunciar una conferència sobre el Sàhara.

Associació de Paleoalumnes Tel.: 934 021 336 Fax: 934 021 340 anticsgeologia@ub.edu www.ub.edu/anticsub

Acords amb mitjans de comunicació Els estudiants de la UB tindran accés a les revistes gratuïtes Hoy i Viari als seus centres gràcies a l'acord signat entre la institució i aquestes publicacions. Dins aquest mateix conveni, la UB disposarà d'espais de publicitat sense cost en aquestes revistes, per a la difusió dels seus serveis i activitats. En la mateixa línia, ha estat renovat l'acord amb Gaceta Universitaria per a la distribució del setmanari als expositors de les facultats i escoles universitàries de la UB. Aquesta publicació posa a disposició de la UB una secció mensual i un especial anual per a la comunicació dels projectes Som UB promoguts per la institució.

Reedició del llibre d’homenatge a Rosa Roig És a punt de reeditar-se Rosa Roig, biografia d'una pedagoga (1890-1969), gràcies a una iniciativa de les autores, Francesca Comas i M. Isabel Miró, de la Facultat de Formació del Professorat i de l'Associació d'Antics Alumnes d'aquest centre. El llibre narra el compromís cívic de Rosa Roig. Les persones interessades a adquirir-ne un exemplar poden fer la seva comanda a l'Associació. (Tel. 933 176 723 anticsfprofessorat@ub.edu)


som UB

Estudi per ajudar els universitaris davant els exàmens La UB participa en l'estudi "Ajuda a l'universitari davant els exàmens", amb l’objectiu d’informar sobre les situacions a les quals s'enfronten els estudiants universitaris en l'època d'exàmens. Diversos centres de la UB han

disposat de punts d'informació i autoavaluació dels estudiants per tal que aquests, a través d'un qüestionari i amb el suport d'assessors psicològics, puguin detectar les manifestacions derivades de les situacions ansiògenes i trobar

les estratègies per poder millorar-les. Aquest estudi, dissenyat per PAU Education, companyia especialitzada en el desenvolupament de projectes educatius, es complementa amb la difusió de diversos materials

informatius. Paral·lelament PAU Education ha signat un conveni amb la UB pel qual l'empresa entra a formar part del grup de patrocinadors Som UB, dins la categoria d'amic, en el projecte de Portes Obertes de la institució.

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d'avantatges (estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i membres Som UB de societat). Beneficis interns: en l'oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix un conjunt d'avantatges financers en condicions preferents als membres de Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l'entitat (Llibreta Total, Crèdit Total, Crèdit Estudis, Préstec Personal, Préstec Ordinador, Multipla de Pensions Total...). Santander Central Hispano, com a entitat protectora Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula d'estudis i per a la compra d'equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions...) en condicions preferents i amb un assessorament personalitzat. "La Caixa". Ofereix múltiples productes financers als membres de Som UB: Línia Oberta,

Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, Pla de Pensions VidaCaixa, etcètera. Toshiba. Els posseïdors del carnet Som UB es poden beneficiar dels productes Toshiba a uns preus molt avantatjosos i en condicions especials de finançament. Portàtil Toshiba Satellite A60 Campus, 899 euros. Portàtil Toshiba A50 Campus: 1.199 euros (preus amb IVA inclòs). Punt UB. Punt UB, gestor de la marca de la Universitat de Barcelona, us ofereix tots els productes UB amb un 10 per cent de descompte. Així mateix, fins al 31 de desembre del 2004, podreu gaudir d’un 5 per cent de descompte addicional en els articles Som UB (tasses, clauers i samarretes). Per a més informació: www.ub.edu/puntub.

Avantatges externs: música, cinema, teatres, assegurances, compres, productes financers en condicions preferents, etcètera. Aquests són alguns dels avantatges incorporats en el darrer trimestre:

Institut Català de la Retina. Aquest centre, especialitzat en oftalmologia integral, ofereix als membres de Som UB condicions especials en cirurgia refractiva, cirurgia de cataractes i visites i urgències oftalmològiques.

26 anys als quals es poden afegir localitats per a les sessions del Foyer "En ocasió...", corresponents a les òperes incloses dins el mateix abonament, o una localitat per a Don Giovanni o Aïda.

Merak Yacht Charter. Companyia especialitzada en lloguer de velers i serveis nàutics. 10 per cent de descompte en el lloguer de velers i tots els serveis de la companyia.

Espai Brossa. Espai de creació i exhibició a l'entorn de l'univers escènic i poètic de Joan Brossa. 50 per cent de descompte tots els dies de la setmana.

La Roca Village. Centre outlet de moda, esport, complements i llar. Accés amb el carnet Som UB a la llibreta VIP, amb descomptes a les botigues del centre (oferta no vàlida en rebaixes). Amics de Liceu. Descompte del 65 per cent en els abonaments per a menors de

Alberg INOUT. Complex turístic orientat a la integració de persones amb discapacitat psíquica. Disposa de zones esportives, jardí i bosc i s'adreça especialment a joves, estudiants, grups de treball, equips esportius i famílies joves. Els estudiants i antics alumnes tindran un descompte del 25 per cent en el cost de l’allotjament.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB: www.ub.edu/somub

47


som UB

Suma’t a Som UB Totes aquelles persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents: • Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades. • Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les seves



accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants i borsa de treball, etcètera. • Mitjançant la quota corporativa: – Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’empresa, com a benefici extraordinari, per tal que aquest gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part de les em-

preses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats.L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes. • Donacions: les empreses, persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/somub).

Aquestes aportacions comporten la desgravació fiscal corresponent. • El pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcétera. • El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS Cognoms: DNI: Adreça: Província:

Data de naixement (dd/mm/aaaa): Població: Telèfon:

Nom: Sexe (h/d): Codi postal: Adreça electrònica:

DADES LABORALS Nom de l’empresa: Adreça: Província:

Càrrec: Població: Fax:

Telèfon:

Codi postal: Adreça electrònica:

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents:

Titulat en:

Any:

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

DADES BANCÀRIES Entitat: Dígit control:

Oficina: Núm. compte corrent:

Signatura de la persona sol·licitant

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763 E-mail: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

........................................., ..............

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB

de

...............................

de 20.............

Altres

Indiqueu si esteu interessat/da a rebre el butlletí electrònic Som UB Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB:

No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu. Patrocini i donacions

Serveis de màrqueting

Quota corporativa

Pla d’Avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret a exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

48


botiga UB

Llibres

MATERIALES DE ECONOMÍA

EL GRABADO NO TÓXICO

Rodríguez Pascual, Jaime Juan Ferrer, M. i Masó Portabella, M. (col·laboradors) Col·lecció UB, 82 21 x 29,7 / 226 pàg. + CD-ROM ISBN: 84-475-2822-7

Nuevos procedimientos y materiales Figueras Ferrer, E. (editora) 19 x 26 / 206 pàg. ISBN: 84-475-2810-3

EL VALOR DE LA MIRADA: SORDERA Y EDUCACIÓN

PRIDE AND PREJUDICE

ELS MOVIMENTS SOCIALS A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA

A novel by Jane Austen Moya, A., López, G., Hurtley, Prat, E. (coord.) J.A. (ed. i introd.) Biblioteca UB. Els Juliols Textos i comentaris, 7 14 x 21 / 257 pàg. 15 x 21 / 387 pàg. Dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy ISBN : 84-475-2790-5 ISBN: 84-475-2835-9

Fernández-Viader, M. del P. i Pertusa Venteo, E. (coord.) 17 x 24 / 507 pàg. ISBN: 84-475-2805-7

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Llibreta

Joc de bolígraf i portamines

Carpeta de congrés reciclada

Corbates de seda

Maleta de pell

Al Punt UB i en diversos indrets de venda de centres de la Universitat trobareu tot tipus de productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

50



launiversitat30