Treball núm. 201

núm 201

abril 2013 preu: 1,05 e

La Revista d’Iniciativa per Catalunya Verds - Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

#CanviemHoTot assembleaicv.cat

Sumar i canviar-ho tot ICV aposta per una confluència política i social per derrotar les polítiques d’austeritat i de retallades / Pàg. 2 i 3

L’atur i la pobresa són dramàtics, donar-hi resposta és una prioritat Entrevista a Dolors Camats i Joan Herrera / Pàg. 4 i 5

Cap a un Procés Constituent La Fundació Nous Horitzons va organitzar un debat amb diferents referents de l’esquerra / Pàg. 8

2

treball

· núm 201 · abril

assemblea

Sumar i canviar-ho tot La ponència política d’ICV posa les bases per debatre i encarar l’agreujament de la crisi del capitalisme neoliberal, la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i l’obertura del procés per a l’exercici del dret a decidir i la fi de règim i la crisi democràtica a Catalunya i a l’Estat .

L

a crisi va evidenciar, de bon principi, el fracàs de les receptes neoliberals. Tanmateix, lluny de comportar la substitució per polítiques alternatives a la UE i els seus Estats membres, els responsables de la crisi van aconseguir que s’imposessin les mesures per reduir el dèficit basades en la retallada de la despesa social. A Catalunya, com a la resta d’Europa i amb molta intensitat a l’Europa del Sud, això s’ha traduït en un atac sense precedents a l’Estat de Benestar i als drets socials i laborals que van costar dècades de construir.

Hi ha raons per a l’optimisme i l’esperança. Les coses estan canviant. La societat catalana està alçant la seva veu contra les imposicions dels mercats i de l’Estat.

No només això: la política d’austeritat salvatge, aplicada primer pels governs del PSOE i accentuada per CiU i PP, només ha aconseguit agreujar la crisi. Quatre anys i múltiples retallades després estem pitjor que el 2008, immersos en una nova recessió, i els culpables de la crisi, després de socialitzar pèrdues, han aconseguit guanyar com sempre i no assumir cap responsabilitat. L’austeritat injusta ha fracassat en clau econòmica i ha estat fortament combatuda per la indignació i la mobilització social.

Pel que fa a la qüestió nacional, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va representar el trencament del pacte constitucional

1/ Què proposem Volem ubicar el nostre projecte com una peça més en la construcció d’una alternativa a aquesta crisi del capitalisme, a aquesta crisi econòmica, social, ecològica i política, situant-nos en un corrent d’emancipació de les dones i els homes que no es resignen, que creuen en una Europa de la ciutadania en harmonia amb el món.

Volem impulsar la transició ecològica de l’economia, amb l’objectiu que tothom pugui viure bé, amb equitat i amb un ús sostenible dels recursos naturals. La crisi energètica i els greus efectes del canvi climàtic accentuen la necessitat del canvi de paradigma.

Ens cal un nou model de prosperitat ecològica i compartida, sense créixer allà on no hem de créixer, creixent en prosperitat, en drets, en ecologia i en llibertat.

Volem que la construcció d’una alternativa nacional, des de Catalunya, amb el vincle que lliurement decidim tenir amb altres pobles de l’Estat, estigui connectada a la necessitat d’una Europa diferent, profundament democràtica, social, sostenible i prou forta com per plantar cara als mercats.

Volem un país sense desigualtats ni exclusions ni discriminacions, on l’equitat i la fraternitat vertebrin la nostra realitat quotidiana. Seguirem lluitant per la plena equitat de gènere, per eradicar tota manifestació de violència masclista i de discriminació, superant les causes que les provoquen i fent realitat el canvi necessari dels patrons culturals que avui encara vulneren els drets de les dones en múltiples àmbits.

Volem connectar amb els sectors que ens donen suport social i electoral i amb d’altres que simpatitzen amb nosaltres però que encara no han fet

Imatge de la capçalera d’ICV a la manifestacio de la vaga general del passat 29 de març

i la vulneració de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada en referèndum. A aquest fet se suma el procés de recentralització política de l’Estat al que estem assistint, impulsat pel PP i sovint utilitzant també la crisi com a pretext.

Políticament, ha estat la dreta qui ha aconseguit capitalitzar la crisi i accedir o mantenir el govern a la major part d’Europa. La crisi del capitalisme neoliberal també ha posat en evidència els greus dèficits democràtics que teníem i encara els ha agreujat: el recurs a governs pretesament tecnocràtics per tal d’imposar polítiques contràries a la voluntat de la ciutadania, la subordinació absoluta als mercats i la

el pas de donar-nos suport explícit. Establir aliances més fortes amb els i les qui compartim, des de fa temps, lluites i objectius. Obrir nous vincles amb nous actors i col·lectius que expressen realitats emergents i formes de fer diferents.

Volem obrir ICV, fer-la més àgil, transparent, útil i innovadora. Reinventar la política i els instruments per fer política, també ICV i el paper actiu de les dones i els homes que en formen part. Volem canviar la cultura política, que molts ciutadans i ciutadanes que se senten avui simples espectadors esdevinguin creadors de presents i futurs col·lectius, protagonistes en la construcció de somnis i esperances. Volem passar de votar cada quatre anys a fer política cada dia, a democratitzar la democràcia.

Junts i juntes, des de la Coalició i anant més enllà, volem construir fàbriques d’alternativa i esperança.

Volem construir una alternativa al carrer i a les institucions que sumi, on ICV no serà l’única protagonista, però sí imprescindible, amb l’objectiu de canviar les coses, de canviar-ho tot.

Junts i juntes, des de la Coalició i anant més enllà, volem construir fàbriques d’alternativa i esperança. Sabem que són temps difícils, però només podem sortir-nos-en des de l’optimisme de la voluntat; sent un espai plural, obert i cooperatiu

.

imposició de programes econòmics que deixen en paper mullat els compromisos electorals.

Hi ha raons per a l’esperança. Les coses estan canviant. La mobilització popular va en augment. Les grans manifestacions contra les retallades, les impulsades pel 15-M i sobretot les tres últimes vagues generals, han demostrat la fortalesa de sindicats i plataformes socials, així com el gran potencial que neix de la confluència de dinàmiques sindicals i ciutadanes de contestació i resistència. L’esclat del 15-M ha representat una nova forma de mobilització innovadora i plural que remou consciències, assenyala els responsables de la crisi i reivindica alternatives

.

2/ Obrim un nou camí. Un procés constituent per una nova Catalunya.

E

n termes socials, econòmics, democràtics, ecològics o nacionals, ens trobem en una cruïlla. És el final d’una època; s’obre un nou temps. Cal obrir-ne els camins i transitar-los, amb un nou model i amb noves forces i aliances.

Per això cal dir “no” al règim actual i obrir un procés constituent: els nous camins per canviar-ho tot. Aquest nou camí comença per un canvi profund del sistema econòmic, en clau ecològica, amb democràcia econòmica i un model de democràcia radical que superi les limitacions d’un règim segrestat per poders que ningú no ha escollit, amb pràctiques que comencin, des de ja, a construir propostes que ens possibilitin superar el capitalisme neoliberal que avui s’imposa. Aquest aprofundiment democràtic és indissociable de l’exercici del dret a decidir, mitjançant una consulta sobre el futur de Catalunya per trencar i superar la situació de bloqueig actual amb l’Estat.

Vincular el dret a decidir a Catalunya amb la superació de la crisi en clau ecològica i anticapitalista i amb una nova política realment democràtica, suposa construir un nou bloc social i polític a Catalunya, que estableixi també ponts de diàleg i col·laboració amb les esquerres dels altres pobles de l’Estat i de la UE. I la construcció d’aquest bloc, d’esquerres, nacional i europeista, amb vocació alternativa i hegemònica, cal situar-la en el context d’un procés constituent, de l’obertura d’un nou camí

.

treball

· núm 201 · abril

3

assemblea

3/ Una nova aliança social i política per canviar-ho tot.

V

olem impulsar una nova aliança social i política per canviar-ho tot, mantenint la política d’aliances d’ICV, preservant i desenvolupant la coalició d’ICV-EUiA, un referent de l’oposició d’esquerres a Catalunya davant CiU i aquells qui l’acompanyin. Creiem que a Catalunya hi ha una majoria social de les esquerres, però sobretot hi ha una majoria social a favor del drets socials, a favor d’una política amb les parets de vidre, a favor d’uns poders públics que defensin l’interès general i que no es rendeix a l’interès particular d’unes poques empreses o unes poques famílies. El repte és traduir-ho en una majoria política al Parlament, que entén que no hi ha procés de transformació social sense aconseguir que els valors compartits siguin hegemònics.

Cal també impulsar una nova aliança social i política per canviar-ho tot. Aquesta proposta estratègica requereix projectar-la tant en la política catalana com en la política d’Estat i europea.

L’objectiu d’aquesta aliança és sumar tots els sectors i col·lectius que rebutgen les polítiques de desmantellament social, la vella política amb la limitació de drets i llibertats i la negació de Catalunya com a nació amb dret a decidir; sumant tothom qui planteja alternatives. Abans que de l’aritmètica electoral ens hem de preocupar de l’aritmètica de carrer. D’una majoria social que s’ha d’expressar al carrer (indig-

nació, manifestacions, vagues...) en els debats i les reflexions. Les polítiques de retallades han fracassat econòmicament (recessió, atur...); cal també que fracassin políticament i es demostri que hi ha una majoria social molt transversal que les rebutja. Necessitem d’una aritmètica de carrer que precedeixi la construcció d’una aritmètica política diferent.

Aquesta confluència política i social s’ha de teixir sense imposicions, des de la pluralitat, la generositat, l’empatia, la cooperació, la confiança i el reconeixement mutu de legitimitats i aportacions.

formació social i ecològica, la nova política radicalment democràtica, la sobirania nacional expressada en l’exercici del dret a decidir i la constitució de la UE com a unió política, fiscal i de transferències amb capacitat per governar, estimular i orientar l’economia.

Per fer-ho possible s’iniciarà, en el marc dels treballs a l’entorn de la nostra Assemblea, un procés de diàleg amb tots els actors socials (sindicats, xarxes 15-M, plataformes, creadors culturals, economia cooperativa...) i polítics, amb l’objectiu de treballar: – Una resposta social compartida a les polítiques

dels governs, primer del PSOE i després de CiU, PP i Brussel·les, que tingui com a objectiu plantar cara a totes les agressions socials i ecològiques.

– Un exercici del dret a l’autodeterminació obert i transversal, que garanteixi que la ciutadania de Catalunya podrà decidir lliurement el seu futur.

– L’elaboració d’un programa comú alternatiu a les polítiques dominants, que pugui ser compartit per totes les forces polítiques i socials de l’esquerra que rebutgen l’austeritat injusta i les retallades democràtiques, i que a Catalunya defensen l’exercici del dret a decidir.

En síntesi, doncs: no hi cap procés de canvi sense dinàmiques superadores. Però tampoc no és possible el canvi sense l’articulació política. Per això reclamem una ICV i una Coalició més fortes, en clau organitzativa, i amb més activisme i més presència social i territorial. Fortalesa al servei de la construcció d’un nou bloc social i polític per canviar-ho tot, un bloc de suma, ampli i divers, de confluència del conjunt d’actors que compartim els quatre motors del procés constituent, del canvi de règim: la trans-

L’evolució dels esdeveniments i la pròpia maduració del treball unitari determinaran quines actuacions es realitzaran per concretar aquest programa (Assemblea constituent, convenció oberta...), així com la dimensió electoral que pugui tenir el nou bloc social i polític per canviar-ho tot

Aquesta confluència política i social s’ha de teixir des de la pluralitat, la generositat, l’empatia i el reconeixement mutu de legitimitats i aportacions, la cooperació, sense imposicions i des de la confiança.

A partir d’un programa polític fonamentat en la defensa de la justícia i els drets socials universals, la societat cooperativa i l’economia del bé comú, l’ecologia, l’aprofundiment democràtic, la màxima ambició nacional i un projecte federal europeu.

I per poder articular aquesta unitat i aquest programa ICV contempla com a possibles tots els instruments polítics, electorals i socials. I el primer instrument és el de fer créixer l’esperança, que està entre els ciutadans i les ciutadanes, moviments socials i organitzacions polítiques que estan forjant respostes alternatives. És moment de sumar-les i colpejar la injustícia junts. Que la por canviï de costat i que l’esperança sigui majoritària. Per canviar-ho tot

.

4/ Hi ha alternativa. Hi ha esperança.

C

al un canvi radical. I cal començar-lo ara.

Des d’una oposició frontal, que cal mantenir, a les polítiques de retallades socials i democràtiques, és el moment d’anar més enllà i construir una alternativa creïble a aquells qui des de diferents governs no han dibuixat més alternativa que la dels ajustos, la de la socialització de les pèrdues i la nul·la exigència als qui han generat la crisi.

Els objectius d’ICV els compartim amb un ampli espai polític, social i ciutadà. Amb diferents forces polítiques, organitzacions sindicals, moviments socials, plataformes ciutadanes, persones i grups, més o menys organitzats, que són políticament actius. És moment de sumar. Tenim l’oportunitat, però també l’obligació, d’iniciar un procés de construcció d’una alternativa real i concreta, al carrer i a les institucions. Se’ns exigeix una resposta que estigui a l’alçada dels reptes que encarem. Amb una ICV més forta i enfortint la Coalició, però anant més enllà. Des de la modèstia, perquè sabem que ICV sola no ho pot fer.

Però des de l’ambició, perquè sabem que sense ICV no és possible. Hi estem disposats i disposades, tenim la força, la il·lusió i la convicció per començar.

Crèdits any

22 - núm. 201 - abril 2013

director: David Cid consell de redacció: Pep Altayó, Clara Bosch, David Cid,

Sergi de Maya, Jesús Hernández, Gabriel Losada, Xènia Porcel i Marta Ribas.

.

correccions: Mercè Canals i Àngels Manent maquetació: Enrique Esteve disseny: Eva Marín fotos: Enrique Esteve i Departament de Comunicació d’ICV redacció: Passatge del Rellotge, 3 08002 Barcelona tel.: 93 301 06 12 correu electrònic: treball@iniciativa.cat web: http://www.iniciativa.cat impressió: Rotimprès dipòsit legal: B-36406-1991 edita: Fundació Nous Horitzons (NIF: G-60193331) Treball no es responsabilitza necessàriament de les opinions que expressen els articles signats

Els continguts d’aquesta publicació, mentre no s’expressi el contrari, estan subjectes a una llicència ReconeixementNoComercial-CompartirIgual 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autoria i la titularitat dels drets (autor o autora i revista Treball) i no se’n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca

4

treball

· núm 201 · abril

entrevista

“L’atur i la pobresa són dram donar-hi resposta és una prio Quines propostes podem posar damunt de la taula?

JH: Les estem explicant cada dia, al carrer i a les institucions. Recentment, a Catalunya hem presentar propostes per disposar de nous ingressos per valor de 630 milions d’euros, que podrien evitar una part de les retallades; modificar les lleis d’estabilitat pressupostària per permetre pagar el deute amb les entitats socials que lluiten contra la pobresa de manera prioritària o auditar el deute de la Generalitat per saber quina part d’aquest és il·legítim.

DC: Alhora, construir un front contra les polítiques d’austeritat per modificar els objectius de dèficit de Catalunya i de l’Estat. Cal construir aliances del Sud d’Europa per acabar amb les polítiques d’austeritat salvatge. La proposta d’Alexis Tsipras, de Syriza, d’una trobada europea per debatre sobre el deute, es fa avui imprescindible.

Acte d’ICV-EUiA, el passat mes de novembre a Terrassa Entrevista: Redacció

El passat 13 d’abril vàreu ser escollits president i presidenta d’ICV després del procés de primàries. Com valoreu el procés?

Dolors Camats: Les primàries que des de fa molts anys fem a ICV, tant per escollir els i les cap de llista, com fins ara el president o la presidenta, són un element de democràcia interna fonamental i que cal ampliar i obrir encara més.

Fins i tot quan només hi ha una única candidatura presentada?

Joan Herrera: Recollir els 50 avals que es demanen per presentar-se no és una xifra que faci impossible a qualsevol militant poder-se presentar.

Alhora, durant més de dues setmanes hem pogut fer campanya a moltíssimes agrupacions territorials, recorrent Catalunya, parlant amb els adherits i les adherides i debatent la greu situació que viu el país i com hem de treballar per canviar-ho tot.

Per primer cop ICV tindrà una copresidència.

Què ha portat a aquest canvi?

JH: La copresidència és un signe de normalitat.

Si tenim una societat amb el 50% de dones i el 50% d’homes, és normal que una organització ho expressi també en els seus lideratges. Evidentment, això només és un pas més per seguir feminitzant una organització com ICV, que vol seguir sent punt de llança del feminisme. Encara ens queda molta feina a fer, però estem en el bon camí.

DC: Alhora expressa la voluntat de fer d’una manera diferent. Avui la política està canviant, cal que canviï, i necessitem de lideratges compartits, d’una forma de fer molt més cooperativa; estem segurs que aquest pas també ens ajudarà a avançar en aquesta direcció.

L’Assemblea Nacional d’ICV arriba en un moment molt difícil per els ciutadans i les ciutadanes. Quins reptes tenim com a organització?

JH: Vivim una crisi econòmica, de sistema, sense precedents. L’atur i els nivells de pobresa presenten xifres inacceptables; donar alternativa i resposta al patiment de la gent és la nostra màxima prioritat.

Alhora, estem davant d’una crisi democràtica i també a nivell nacional. Aquests són els tres eixos de la nostra acció política diària i que centren el debat de la nostra organització.

La copresidència és un pas més per seguir feminitzant una organització com ICV, que vol seguir sent punt de llança del feminisme.

Portem pràcticament des del 2008 escoltant que no existeix cap alternativa a la política econòmica actual. Existeix, aquesta alternativa?

DC: Les polítiques neoliberals que les forces de dretes i conservadores estan impulsant a Catalunya, a l’Estat i a la UE, ens porten al fracàs, estan fracturant la societat i en cap ens estan permetent sortir de la crisi. Hi ha alternativa econòmica si hi ha voluntat política i no es segueix utilitzant la crisi per destruir l’Estat del Benestar i seguir augmentant els beneficis de determinants sectors privats.

L’origen de la crisi no és el sector públic. Quan diem que aquesta crisi és una estafa, és perquè estem fent públic el deute privat, com hem fet amb el rescat dels bancs.

L’atur i els nivells de pobresa presenten xifres inacceptables, donar alternativa i resposta al patiment de la gent és la nostra màxima prioritat.

El PP està aplicant les polítiques necessàries per sortir de la crisi?

JH: El PP va guanyar les eleccions enganyant la gent. En poc més d’un any ha incomplert tots els seus compromisos electorals. Les seves polítiques expressen una insensibilitat social enorme. El Joan Coscubiela i la Laia Ortiz, al Congrés, ho viuen en primera persona. Juntament a una manera autoritària de governar, el PP està aplicant polítiques constants de retallades de drets socials. La darrera, la modificació de l’accés a les prestacions per a les persones majors de 55 que no tenen feina o amb l’endarreriment de la jubilació anticipada.

Aquestes darreres setmanes, el debat sobre els desnonaments torna a ser una prioritat, pel rebuig del PP a la ILP per la dació en pagament impulsada per la PAH, els sindicats i altres entitats socials.

DC: El que està passant amb els desnonaments és una de les proves més evidents que cal canviar-ho tot.

Hem rescatat els bancs a canvi de res, mentre l’any 2012 a tot l’Estat es van produir més de 30.000 desnonaments, un cada 15 minuts. El Govern Rajoy viu completament allunyat de la realitat de la gent, que es troba en un nivells de patiment extrems; no són conscients del que representa per a algú perdre el seu habitatge i trobar-se amb un deute impagable de per vida.

La dació en pagament és possible?

JH: Les propostes de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques són justes i necessàries. El que és impossible és no donar cap resposta al patiment de la gent, que és el que està fent el PP. La prova que existeixen alternatives l’ha posada en marxa IU des del Govern andalús, que permet expropiar els pisos dels bancs i que va en la mateixa direcció que el llo-

treball

· núm 201 · abril

5

entrevista

màtics, oritat” Volem sumar amb tota aquella gent que comparteix la necessitat de canviar-ho tot. guer forçós que incloïa la Llei del dret a l’Habitatge aprovada pel Govern d’Esquerres a proposta d’ICVEUiA i que el govern de CiU, amb el suport del PP, es va carregar.

En l’Assemblea, parlem de què cal un nou Procés Constituent. Què volem dir?

JH: És evident on ens trobem: davant una crisi democràtica sense precedents. Podem dir que estem davant un fi de règim. El descrèdit de pràcticament totes les institucions de l’Estat, encapçalades per la Monarquia i els casos de corrupció que els afecten, en són mostra ben clara. El pacte constitucional està trencat; el PSOE i el PP el van dinamitar amb la reforma exprés de la Constitució, que hi ha incorporat el pagament del deute com una prioritat per davant de les polítiques socials. Davant aquest escenari, en què ens ho estan traient tot, cal fer plantejaments a l’ofensiva per canviar-ho tot.

DC: En aquest sentit, la situació a Catalunya és similar. Els casos de corrupció que afecten a CiU, o el que ha succeït amb l’espionatge, són una mostra que cal un canvi profund també en la política catalana i la manera d’expressar-ho de molta gent que veu la necessitat de canvi és parlar de Procés Constituent per assentar les bases d’una nova societat.

Com construïm aquest Procés?

JH: Necessitem sumar. Només junts i juntes podrem canviar les coses. Cal construir majories àmplies que permetin guanyar. I guanyar no vol dir assolir una victòria electoral, sinó aconseguir realment canviar les condicions de vida de la gent.

Dolors Camats i Joan Herrera van anunciar la seva candidatura a la copresidència d’ICV / © ACN

Sobre quins punts en comú?

DC: Bàsicament, des d’ICV proposem tres punts de partida: la construcció d’alternatives a les polítiques econòmiques d’austeritat salvatge, una societat basada en la prosperitat compartida i en experiències ja vigents a Amèrica Llatina sobre el “buen vivir” o la societat del bé comú. En segon lloc, un projecte que defensi el dret a decidir com a instrument perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin decidir lliurement quina relació volen tenir amb l’Estat. I finalment, cal entendre que la crisi democràtica demana una transformació profunda de la política, introduint mecanismes de democràcia directa i expulsant de manera definitiva la corrupció.

Com fem avançar el dret a decidir?

JH: És fonamental que des de Catalunya fem bé aquest procés. Cal construir una majoria el més àmplia possible al voltant del dret a decidir. Sobretot a nivell social, per evitar l’estratègia de fractura social que està impulsant el PP i que té la seva expressió amb el conflicte polític que estan fent sobre la llengua. És fonamental que el dret a decidir es lideri des del Parlament, conjuntament amb la societat civil.

Continuant a Catalunya, quina valoració feu dels primers mesos del nou Govern de Mas i del pacte CiU-ERC? DC: El govern de CiU ha canviat el discurs, però continua amb les mateixes polítiques. Les úniques iniciatives del govern han estat noves retallades: han retallat de nou el sou als treballadors públics, estan tancat escoles, les llistes d’espera a la Sanitat no paren de créixer...

JH: És un govern que no governa. No han posat damunt de la taula un nou pressupost, mentre apliquen un objectiu de dèficit del 0’7% que suposa que estan posant en marxa una retallada de 4.400 milions d’euros, l’equivalent a tota la Conselleria d’Educació i el mateix que han retallat sumant el 2011 i el 2012. Des d’ICV no avalarem uns pressupostos que només serviran per gestionar la misèria.

A Catalunya, la corrupció també és un problema de primer nivell?

DC: I tant! A nivell de l’Estat tenim el cas Bárcenas, que afecta de ple el PP, i el cas del ERES a Andalusia; però, lluny dels qui afirmen que la situació a Catalunya és diferent, aquí tenim el cas Palau, el cas ITV, el cas Adigsa, el cas Pallerols, els casos d’espionatge...És urgent d’una vegada per totes aprovar la Llei de transparència i la nova Llei electoral.

No podem fer un procés de transició nacional sense una veritable transició democràtica.

Només junts i juntes podrem canviar les coses.

Cal construir majories àmplies que permetin guanyar.

I guanyar vol dir canviar realment les condicions de vida de la gent.

Quins resultats espereu de l’Assemblea Nacional d’ICV? JH: L’Assemblea és un procés que ha durat més d’un any. Estic segur que serà un nou punt d’inflexió en aquest camí per construir amb molta gent un projecte per aconseguir derrotar d’una vegada per totes les polítiques econòmiques que avui estan enfonsant la vida de la gent, que s’estan carregant l’escola pública on van els nostres fills o la Sanitat pública.

DC: ICV és una organització que està en un bon moment; sabem què volem, vàrem aconseguir els nostres millors resultats en les darreres eleccions, som necessaris per canviar les coses però no suficients i volem sumar amb tota aquella gent que comparteix la necessitat de canviar-ho tot

.

6

treball

· núm 201 · abril

assemblea

De resistir a créixer Joan Saura deixa la presidència d’ICV en el millor moment de l’organització, amb un espai consolidat i amb els millors resultats de la història. El balanç de gestió assenta les bases sòlides per al futur.

I

niciativa per Catalunya Verds és un partit que ha passat de resistir a créixer. El cicle electoral va començar amb retrocessos moderats, per acabar amb un fort creixement. En escenaris adversos, ICV i la coalició ICV-EUiA han tingut una notable capacitat de resistència. El canvi de tendència denota que ICV ha sabut posicionar-se en el nou context polític, ha expressat un missatge adaptat als canvis d’escenari i ha sabut fer bé els processos de relleus en les candidatures. És un partit cada vegada més homogeni en els resultats electorals. A diferència d’etapes anteriors, els resultats electorals d’ICV són més similars en totes les convocatòries electorals. En aquest cicle, ha estat entre el 6% i el 9,8%. És un partit preparat per al futur, però amb feina per fer. Les dades del cicle electoral posen de manifest que ICV té un electorat força fidel, que s’ha combinat amb la incorporació de nous sectors (primers votants, votants socialistes i d’altres formacions). Ara bé, en les eleccions al Parlament de 2012, l’espai electoral d’ICV va tenir transformacions importants pel que fa a la fidelitat i al perfil dels votants.

La crisi econòmica Aquest període ve marcat per la rapidesa i profunditat de la crisi econòmica, tant en l’àmbit internacional com a Espanya o Catalunya.

Les percepcions sobre la naturalesa i caracterització de la crisi eren, al 2008, força diferents. En la 9a Assemblea dèiem: “Avui és evident que no estem davant de fets aïllats, ni d’una desacceleració o d’un canvi de cicle. Estem davant d’una crisi d’abast internacional, la pitjor crisi del sistema capitalista des del crack de 1929”. El nostre diagnòstic de la crisi, malauradament, era encertat. Tan encertat que, cinc anys després, la crisi, amb l’ajut de les polítiques d’austeritat, ha multiplicat els seus efectes devastadors.

Nou govern. Velles polítiques. Dret a decidir.

25è aniversari d’ICV

Una Catalunya diferent Els efectes negatius de les polítiques d’austeritat aplicades pels governs del PP i CiU sobre la majoria de la població catalana són tan evidents com injustes.

El nostre és un país desigual i cada cop més fragmentat socialment. Un país amb uns nivells d’atur i pobresa com no s’havien vist en els darrers quaranta anys. Una Catalunya amb milers de persones en exclusió social. Un país on s’intenta, un cop més, que les dones substitueixin l’Estat de Benestar. Un país amb una reducció de les classes mitjanes. Amb un món empresarial en bona part desconcertat. Una Catalunya on les seves i els seus joves, preparats com mai, no tenen lloc en el món del treball.

Des de la perspectiva nacional, la Catalunya d’avui també és diferent a la del 2008. La sentència del Tribunal Constitucional, que es resumeix en “el que Catalunya vol no hi cap a la Constitució”, origina un conflicte polític i fins i tot de legitimitats que només es pot desencallar fent que la ciutadania parli. Es tracta d’exercir el dret a decidir.

Intervenció de Joan Saura a la 9a Assemblea d’ICV, celebrada l’any 2008 / © Jordi Barreras

En aquest període, 2010-2012, podem afirmar sense cap dubte que ICV-EUiA ha estat el referent d’esquerres, ecologista i catalanista en el panorama polític català. Hem realitzat una oposició contundent i seriosa front a les retallades socials del govern de CiU, que ha anat acompanyada d’un model de país alternatiu al seu. Un model basat en la justícia social, la solidaritat, la sostenibilitat i el dret a decidir.

La manifestació de l’11-S de 2012, amb més d’un milió de persones, va expressar el malestar de la ciutadania, però també la seva voluntat de decidir el futur, el nostre futur. La humiliació que va significar la sentència del Tribunal Constitucional, que va ser contestada amb una àmplia manifestació, la consciència del tractament financer injust i els efectes socialment negatius de la crisi econòmica, van ser els elements que van impulsar la massiva manifestació.

En aquest marc, CiU va convocar eleccions anticipades amb un doble objectiu: d’una banda, intentant instrumentalitzar la mobilització de l’11-S i capitalitzarla electoralment i, d’altra banda, tapar i desdibuixar les retallades socials i privatitzacions produïdes. El missatge electoral de CiU demanava una “majoria excepcional” que liderés la “transició nacional”.

El nostre diagnòstic de la crisi, malauradament, era tan encertat que cinc anys després, amb l’ajut de les polítiques d’austeritat, ha multiplicat els seus efectes devastadors.

El resultat electoral no només no va concedir a CiU una “majoria excepcional”, sinó que va castigar la formació liderada per Mas. CiU, que demanava ser més forta, surt molt més afeblida.

Vam obtenir el millor resultat de la història d’ICV. Bons resultats que descansen sobre el nostre rebuig contundent a les polítiques d’austeritat i ser els defensors dels drets socials i laborals, sobre la nostra lluita contra els desnonaments i el nostre esforç i la nostra participació en la vaga general. Des de la vessant nacional, sobre la nostra aposta ferma pel “dret a decidir”, que representava un denominador comú de federalistes i independentistes.

Aquest bon resultat és patrimoni de tota l’organització. Amb tot, la visualització del nostre treball en el Congrés dels Diputats ha estat una aportació força rellevant en la construcció del nostre perfil com a referent polític de defensa dels drets socials i laborals dels treballadors i les treballadores i de les capes populars, així com el treball fet al Senat i al Parlament Europeu. En les eleccions del 2012, cal destacar la bona campanya de tots els nostres candidats i totes les nostres candidates.

El nou escenari polític a Catalunya és un escenari de governabilitat difícil, de situació social que s’agreuja, d’un sistema polític força esquitxat per la corrupció i de perspectiva nacional incerta. Per combatre aquest estadi volem més política i més democràcia. Volem continuar sent presents en el conflicte. Estem convençuts i convençudes, amb tota la modèstia, que una ICV més forta és imprescindible per a Catalunya. Aquest és un compromís d’aquesta 10a Assemblea: enfortir ICV. Enfortir-la per una societat més justa, més sostenible i que decideixi quin futur vol

.

treball

· núm 201 · abril

7

assemblea

Joan Herrera i Dolors Camats: nova presidència d’ICV El passat 12 d’abril es van tancar les votacions en les primàries a la copresidència d’ICV. La candidatura de Dolors Camats i Joan Herrera ha rebut el suport del 96,8% dels vots.

E

n els darrers mesos, ICV ha obert una nova etapa per encarar el relleu de Joan Saura, que, després de tretze anys al capdavant de la formació, cedeix la presidència. Joan Saura va ser elegit president d’ICV a partir de la 6a Assemblea, el novembre de l’any 2000 i ha estat la persona que ha encapçalat la formació tot superant una situació molt difícil en els seu inicis com a president, refent la coalició amb EUiA, consolidant un espai polític de l’esquerra transformadora a Catalunya, propiciant el primer Govern d’esquerres a Catalunya des de la II República i assolint, el 2012, els millors resultats electorals des de la creació d’ICV. En aquest moment de canvi, ICV ha fet una aposta per la copresidència, per tal d’enfortir els lideratges femenins dins de l’organització i alhora aprofundir en la presa de decisions de manera més col·lectiva i cooperativa.

Aquest model de copresidència està present en molts partits verd europeus i de l’esquerra europea i des de fa molts anys Joves d’Esquerra Verda té un coordinador i una coordinadora nacional. També, més recentment, s’ha estat impulsant en diverses orga-

Roda de premsa de la presentació dels avals, amb el grup promotor / © ACN

nitzacions locals d’ICV, com Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Manresa o Vilafranca del Penedès.

Per adoptar el model de copresidència, es va celebrar un referèndum intern obert a tota la militància. Més de mil persones van participar en el procés i un 84% va avalar aquest important canvi organitzatiu. Lluís Moreno, responsable d’Organització, va valorar el resultat expressant que “demostra de manera clara que la fór-

mula de la copresidència té un ampli suport dins la nostra organització”, per la qual cosa “el resultat avala amb escreix la proposta presentada per l’actual direcció”.

En el Consell Nacional del 9 de març, Joan Herrera i Dolors Camats van expressar la voluntat de presentarse conjuntament a la presidència d’ICV. El seu projecte, en paraules de Joan Herrera, posa damunt de la taula “la necessitat d’entendre que cal construir una

Les raons de la copresidència Feminitzar ICV La feminització d’ICV és un objectiu central de la nostra organització. La 9a Assemblea Nacional així ho va acordar, fruit d’un llarg procés que va culminar amb la Convenció de Gènere, el Pla de Feminització o els acords sobre l’impuls de la paritat adoptats en Assemblees anteriors.

La feminització d’ICV ha estat entesa a partir de dos eixos fonamentals: – La inclusió del feminisme, dels drets de les do-

nes i de l’equitat de gènere a l’agenda política d’ICV i a les institucions.

– L’adopció dels valors, les formes, les experiències i interessos, la manera d’entendre i fer política de les dones i del feminisme. La incorporació de més dones a la base social del partit i als llocs de presa de decisions.

La voluntat i el compromís d’ICV per a la feminització es fonamenta en l’equitat de gènere atès que és: 1/ Una qüestió democràtica.

Les dones són la meitat de la població. El seu accés a la política ha tingut i té grans dificultats per les pròpies dinàmiques de la política, sovint altament masulinitzades.

L’escassa presència i participació de les dones en la política fan de la nostra democràcia una democràcia incompleta.

2/ Una qüestió de pluralitat, diversitat i benefici col·lectiu.

– Dones i homes tenen diferents experiències i

interessos, i aquestes diferències han de ser incorporades en l’àmbit públic i polític.

– La mirada de les dones i la incorporació dels seus sabers i experiències en els assumptes públics i en les formes de participació han beneficiat el conjunt de la societat.

.

És a través de la integració del valor de la paritat i l’adopció de mesures per transformar la pròpia organització, que ICV vol ser instrument de canvi per assolir l’equitat de gènere en el conjunt de la societat.

Colideratge. Per què?

La copresidència significa un canvi de model en el lideratge polític. El màxim òrgan de representació i direcció del partit passa a ser un òrgan col·legiat, constituït per dues persones, en el que, com a mínim, una d’elles serà una dona.

La copresidència significa: – La incorporació de noves formes de governança

basades en el lideratge compartit.

– Ser un partit de dones i homes, mirall d’una

3/ Una qüestió de lideratge.

La política ofereix un rol de lideratge que genera referències per a altres persones.

Una dona pot motivar altres dones a participar en política. Els elements d’identificació i els centres d’interès compartits tenen major influència i són més determinants per a la vinculació política de les dones. És, per tant, per la constatació d’una realitat on la participació de les dones és desigual, on les dones no estan suficientment representades, on la incorporació dels seus interessos són imprescindibles per completar el nostre sistema democràtic, que ICV desenvolupa les estratègies per assolir l’equitat de gènere a través d’accions afirmatives i de l’impuls de la paritat.

alternativa a les polítiques econòmiques que avui s’estan fent a Catalunya” i que “tenim l’oportunitat i la responsabilitat de construir aquesta alternativa, perquè ens ho estan traient tot”. Camats, en el mateix sentit va explicar que “des d’ICV podem aportar la possibilitat de construir una alternativa, perquè hi tenim molt a dir i molt a fer”. La candidatura va aconseguir l’aval de quatre-cents setanta-tres militants i va agrair la feina feta pel grup promotor que s’ha encarregat de sumar aquests suports.

La candidatura d’Herrera i Camats va ser l’única presentada, i des del 25 de març ha realitzat una intensa campanya visitant les principals agrupacions de l’organització per tal de debatre amb tots els companys i totes les companyes de l’organització la situació actual que viuen els ciutadans i les ciutadanes. La campanya es va tancar el 12 d’abril en la trobada amb l’agrupació de Barcelona.

Herrera i Camats, que eren els únics que havien presentat candidatura per ocupar la copresidència, van obtenir el 96,8% de suports dels adherits i les adherides que van exercir aquest dret a vot. L’1,2% es va mostrar contrari a la candidatura i el 2% va votar en blanc.

No es va declarar cap vot nul.

–

–

–

–

societat de dones i homes que projecta un nou model de referència per a les relacions i l’equitat de gènere.

Una concepció de la política que posa en valor els elements de riquesa de la pluralitat i la diversitat que aportem dones i homes des d’experiències i interessos diferents.

El lideratge compartit dóna major solidesa a les idees. En la mesura que una idea és compartida, la idea és més gran. Una nova política més compartida, pensada en col·lectiu i des de la feina col·lectiva. És una aposta per la radicalitat democràtica, per la creació d’estructures més horitzontals, més participatives. És un element de transformació i d’innovació en el model i en la cultura organitzativa.

8

treball

· núm 201 · abril

fundació

Cap a un Procés Constituent La Fundació Nous Horitzons va organitzar el passat 4 d’abril un diàleg sota el títol “Cap a un Procés Constituent?”, per debatre amb diferents referents de l’esquerra catalana l’actual moment de crisi econòmica, democràtica i nacional.

L’

acte, que es va celebrar a la sala La Cuina del Centre Francesca Bonnemaison, va ser conduit per Dolors Camats i va comptar amb la participació de diferents representants de Moviments socials i representants de sectors d’esquerres a Catalunya, com Joan Ignasi Elena (PSC), Gemma Galdon (professora de la UB vinculada al Moviment 15-M), Ignasi Llorente (exportaveu d’ERC), Joan Josep Nuet (EUiA), Laura Pinyol (CCOO), Gerardo Pisarello (Observatori DESC) i Josep Ramoneda (periodista, escriptor i filòsof).

L’acte de la Fundació Nous Horitzons s’emmarca en els debats previs que l’organització ha anat celebrant al voltant de la 10a Assemblea Nacional d’ICV. El debat va girar al voltant de tres preguntes que es van proposar per a la reflexió. En primer lloc, si davant de la fi de règim que viuen Catalunya i l’Estat espanyol cal avançar cap a un nou Procés Constituent; en segon lloc, si amb l’actual correlació de forces aquest procés és possible o si, per contra, ens trobem en un procés deconstituent que està destruint l’Estat de Benestar i la democràcia, liderat per les forces conservadores i neoliberals. Finalment, es va plantejar la necessitat d’articular un nou subjecte polític que permeti posar en marxa aquest procés de canvi i transformació i com fer front a les polítiques d’austeritat salvatge que estem patint al Sud d’Europa.

Imatge de la taula, amb els diferents representants dels sectors d’esquerres a Catalunya

Dolors Camats: “O ens creiem de debò que cal un Procés Constituent i l’abordem amb ambició i generositat, o ens passaran per damunt”.

La portaveu parlamentària d’ICV, Dolors Camats, va traslladar la reflexió que impregna els debats i la ponència de l’Assemblea Nacional d’ICV: “O ens creiem de debò que cal un Procés Constituent i l’abordem amb ambició i generositat, o ens passaran per damunt”.

El Procés Constituent “ja ens l’estan fent: s’estan carregant els drets i tot el que havíem aconseguit amb moltes lluites”. “Si no el fem nosaltres, ens el refaran i si no construïm una cosa nova, quedarà el que ja estan fent, que ni compta amb nosaltres ni amb els nostres drets i molt menys amb llibertat i justícia”.

Camats va avançar que, durant l’Assemblea Nacional de la formació ecosocialista, precisament intentarà “amb tota la humilitat i amb generositat” situar les línies per ampliar les majories per un Procés Constituent i per anar més enllà del que representa ICV. La majoria dels i les participants del debat van coincidir en la diagnosi de la situació, emfatitzant especialment que, més enllà de la greu situació de

La sala La Cuina del Centre Francesca Bonnemaison es va omplir d’assistents que van participar en el diàleg

crisi econòmica, cal abordar la fallida democràtica.

Alhora, es va situar amb força la necessitat d’abordar un programa de mínims per superar les polítiques d’austeritat. El debat va girar al voltant de com abordar aquest nou Procés Constituent i de com s’han de produir les sinergies per portar-lo a terme o fins i tot per construir un nou subjecte polític que permeti derrotar els actors polítics, CiU a Catalunya i el PP a l’Estat, que estan aplicant les polítiques econòmiques suïcides que estem patint.

Joan Herrera: “Urgeix la construcció d’aliances molt àmplies si volem derrotar les polítiques que estan aplicant PP i CiU”.

En el debat també va sorgir la necessitat de confluir al voltant del dret a decidir de Catalunya quina ha de ser la relació amb l’Estat, però alhora establint aliances amb les organitzacions socials, Moviments socials i partits de la resta de l’Estat que també aposten per un Procés Constituent. Finalment, també va sorgir la necessitat d’entendre que Europa ha de ser l’espai que permetrà derrotar les polítiques d’austeritat.

En el diàleg posterior amb els i les assistents també hi va intervenir Joan Herrera, qui va expressar que, davant de la situació que estem vivint, urgeix la construcció d’aliances molt àmplies si volem derrotar les polítiques que estan aplicant PP i CiU. La Fundació Nous Horitzons es va comprometre a donar continuïtat a aquest debats, tot comptant amb nous referents de l’esquerra catalana per seguir debatent sobre un nou Procés Constituent que tingui com a eixos principals un canvi de polítiques econòmiques, un canvi democràtic profund i el dret a decidir, per tal de superar l’actual marc de relació de Catalunya amb l’Estat

.