Page 1


Adéu-siau Que res no tinc per dir que no m’ho diguis tu i així tot el que et dic tens sabut. I abans de descobrir l’inútil del meu cant me’n vaig fins un altre any, bona sort. Jo em distrauré seguint el rastre a uns acords, no fos que se’m perdés una cançó, i no conec un camí millor que m’acostés a tu. (...) I és clar que amb el que escric t’ho hauràs de fer tot sol, i et queda tant per dir, bona sort. Jo, amb el vostre permís, seguiré el rastre a uns acords que jugant s’han donat a un cos bonic i no conec un millor camí que em pugui acostar fins a tu. Llach, Lluís


1968 Josep Grasset Josep Gassó Toni Cruz

Josep Gassó i Magda Torrens Benvolguda Mestra Montse, anat apropant. El naixement de les nostres Sí, sí… Mestra Montse! Així és com et filles, l’Aura i l’Andrea, va fer que la nosreconeixem a l’escola, a casa o al carrer. tra relació anés molt més enllà: l’escola, la família, el conservatori, la coral… (Josep) Amb només 20 anys vas ser la meva Encara queda molt camí per fer. Has fet mestra. Una Mestra amb majúscules, amb una parada per agafar forces i continuar empenta i il·lusió per ensenyar a una colla un trajecte ple de noves experiències. de nois i noies, alguns d’ells amb moltes ganes i talent, i d’altres sense cap moti- Si tu ho vols, vació. Amb tots nosaltres, sense excepció, nosaltres continuarem sent els teus comvas treballar de valent i per això et vull dir: panys de viatge. Gràcies. Moltes gràcies per tot. (Magda) Quan vaig conèixer al Josep, el nom de la Mestra Montse i el Mestre Joan, ressonava en qualsevol conversa familiar. Poc Josep Grasset m’imaginava que al llarg dels anys les nostres vides tindrien tant en comú. Sempre recordaré els anys que t’he tingut (Josep i Magda) Hem anat creixent al teu costat i hem com a senyoreta Montse, des de 3r fins a compartit molts moments que ens han 8è. Gràcies per tot.


1969 Francesc Sarri Mercè Gassó Josep Solé Eduard Gutíerrez

Francesc Sarri Els records d’aquell setè curs d’EGB (any 1981-1982) són força vius, i en tinc uns quants, potser el més destacat va ser el d’aquelles inoblidables “colònies” a la Coma, què valenta era la Montse! Vist amb la perspectiva dels anys, per nosaltres eren les primeres, i ens ho vàrem passar molt bé, suposo que algun company ja haurà recordat l’experiència, és per això que voldria remarcar altres records que ara em venen a la memòria; la gran precarietat de mitjans que teníem a les escoles velles, però que la Montse suplia amb imaaginació, empenta i molt d’entusiasme, i tot i que érem una mica “gandulets”, ens va implicar en diversos projectes: una “olimpíada” amb proves esportives i medalles incloses, la neteja del pati de l’escola (actualment el parc nou entre l’església i l’ajuntament) amb pales i escombres, portant arena i sauló amb carretons des del camp de futbol... Com ha canviat tot! Ara ho volem tot perfecte i ens queixem per tot, potser ens aniria bé mirar al passat per

adonar-nos que ens hem acomodat molt. Nosaltres sí que ho podem valorar pel què hem vist i viscut, els nostres fills no ho se... Tot i que jo els ho explico i la Montse segurament també els ha transmès aquests valors, perquè ve d’on ve. Qui m’havia de dir quan va venir la Montse aquell llunyà 1981, que també tindria d’alumnes als meus fills, en una escola nova a Sant Antolí, 30 anys després? Montse que tinguis molta sort en aquesta nova experiència, et trobarem a faltar.

Josep Solé Malgrat la llunyania en el temps i l’oblit de la saviesa transmesa, més enllà del coneixement... El saber ser, el saber estar, la persona que ens vas saber inculcar, aquesta empremta que ens vas deixar, això, ens ha fet; això, perdurarà. Gràcies per aquest regal!


Mercè Gassó Hola Montse, més ben dit mestra Montse! Ja fa tants anys que et coneixem com a mestra que no sé dir-te cap més nom. Jo tinc tants bons records de tu quan anàvem a l’escola... Va ser el primer cop que vam anar de colònies: te’n recordes, dels treballs que vam passar? Una aventura que no podré oblidar mai. La vida ha anat passant, i la casualitat ens ha fet retrobar a la cuina de l’escola durant aquests dos anys, els quals ens han permès – entre plat i plat – repassar les nostres vides, de l’abans i de l’ara. Quins temps, com hem canviat! Et dono les gràcies de tot cor, i la nostra amistat sempre serà com ara. Rebeu, tu i la teva família, un petó ben fort i una abraçada.


1970 Lluís Sarri Montse Ribera Maria Farré Magda Pareta

Lluís Sarri EVOCACIÓ D’UN TEMPS, D’UNA ES- mestres encetàveu un nou camí. Tu vas COLA I D’UNA MESTRA prendre la decisió, si més no, valenta de venir a treballar a una escola rural, a un El cinema, la literatura i, en general, l’art municipi de 500 habitants en què alguns ens ajuden a reflexionar sobre diversos as- pares, fins i tot, no volien portar-hi els pectes de la condició humana. L’any 1999, seus fills a causa del desprestigi de l’escola es va estrenar una pel·lícula francesa molt rural. S’estimaven més portar-los a les cosemotiva i plena de valors que, entre molts mopolites escoles de Cervera. altres temes, tracta el món de l’escola rural a França. Es tracta del film Ça commence Reprenent el fil de la pel·lícula Hoy emaujourd’hui, de Bertrand Tavernier. A Es- pieza todo, coincidint amb aquest hopanya va arribar amb el títol Hoy empieza menatge tan emotiu, no volia deixar de todo. Aquest film, de seguida, em va trans- constatar la meva gran admiració pels portar a través de la remembrança cap a mestres de l’escola rural. Em refereixo a principis dels anys 80, concretament al aquella escola de finals de la dècada dels curs 81-82, quan tu vas arribar a l’escola 70 i principis dels 80, concretament al de Sant Antolí. Com en tants altres àmbits curs 1981-1982, en què tu vas arribar aquí de la vida, a l’escola moltes coses comen- a Sant Antolí i Vilanova. Una escola plena çaven a canviar. Els nous aires que porta- de precarietats, sense mitjans, sense esva la democràcia parlaven de llibertat, de pecialistes, sense suports logístics, sense sentiment nacional, d’una nova m a n e r a mestres itinerants. Un període en què no d’entendre l’educació i, per tant, havien s’havien creat les Zones Escolars Rurals de transformar el món de l’ensenyament. (ZER). On la professionalitat del mestre, Molt a poc a poc, però amb decisió, molts el seu savoir faire, la seva mà esquerra i la


seva relació amb els pares feien dels mestres rurals unes persones extraordinàriament respectades. Al llarg d’aquest escrit, no podré deixar d’explicar anècdotes i records que formen part del bagatge de tots dos quan vam coincidir i tu vas ser la meva mestra a 6è d’EGB. M’agradaria que no s’entengués com una simple explicació de batalletes sinó com un intent de dibuixar aquella escola que ara ja queda llunyana, de dibuixar, amb el traç de les paraules, el camí que vam fer plegats malgrat que només fos un sol curs. Voldria intentar fer un passeig per la memòria i recordar els fets quotidians i sense cap importància, que sumats ens permeten entendre aquella situació, saber de quin lloc venim, com hem anat avançant fins a arribar on som ara tots dos: lluitant des d’àmbits diferents perquè la docència d’aquest país tingui cara i ulls i amb orgull puguem aportar el nostre granet de sorra i seguir formant alumnes que es puguin sentir orgullosos dels mestres/professors que han tingut. Segur que

tots aquests records del pas del temps, en una escola de poble, servirien de ben poc si no ens ajudessin a comprendre que moltes d’aquelles mancances, d’aquelles velles reivindicacions, encara són presents en el nostre sentiment col·lectiu. En bona part, el nostre municipi i, sobretot, els pares, alumnes i exalumnes de l’escola vella i de la nova et devem el canvi que ha suposat passar d’aquelles escoles velles, pobres, desprestigiades, a unes escoles senzilles, amb moltes mancances encara, però plenes de vida. Unes escoles d’àmbit rural, preparades per afrontar els reptes que la nova societat planteja. Unes escoles de les quals molts mestres us sentiu orgullosos i molts alumnes i exalumnes les estimem com si fossin casa nostra. Unes escoles que, la gent que vivim als pobles d’aquest país, valorem i en parlem amb respecte. Això, en gran mesura, se’t deu a tu. M’agradaria que aquest reconeixement quedés ben palès.

Aquest, doncs, és el record i l’admiració que tinc de tu, Montse. Una mestra capaç d’impartir classes d’anglès, de fer educació física, de fer plàstica, matemàtiques o llengua catalana i castellana. Una mestra que feia classes a quatre cursos diferents en una mateixa aula de 50 metres quadrats que estrenàvem en aquell curs. L’aula feia una barreja d’olor humana i punxa de llapis acabada de fer, de sabatilles d’esport i pell de mandarina, de colònia fresca i goma d’enganxar. Les finestres eren noves i hi entrava força llum. La vella estufa de llenya havia desaparegut i, en el seu lloc, crec recordar que hi havia uns radiadors que ens feien passar el fred. Les parets feia poc temps que s’havien pintat i no tenien res penjat. Els sostres eren nous i la pissarra també l’estrenàvem. I els pupitres? I els prestatges? També eren flamants. Tot plegat comportava la il·lusió de quan s’estrena una cosa. Tot estava ben pensat per fer d’aquella classe un lloc on ens sentíssim a gust. I el pati? Mare de déu!


Quina precarietat! Aleshores no es notava tant, però vist amb perspectiva... dues pedres fent de porteria, de seguida improvisàvem un camp de futbol. Pel que fa a l’organització de les classes, ara que em dedico a l’ensenyament, me n’adono de la dificultat que devia comportar. Aviat vas descobrir que en aquesta escola no podies fer allò que tota la vida ha funcionat en una aula ordinària, i vas començar a muntar un sistema de treball per grups, no necessàriament format per alumnes del mateix curs. Vas adonar-te que l’espai i el temps en una aula amb nens i nenes de diverses edats havia de ser tractat d’una altra manera. I les sortides? Aquest fet tan normal avui dia no ho era tant fa trenta anys. A les escoles rurals es feien poques sortides. El que mereix un comentari a part són les primeres colònies. Ens hi van acompanyar la Mercè, la Rosa Mari i la Gemma (tres fu-


tures mestres del poble) perquè poguessin col·laborar amb la mestra Montse. Semblava com si anéssim a la fi del món... Vist des de la perspectiva actual, penso en veu baixa: quina valentia! Una mestra capaç d’organitzar unes colònies inoblidables a La Coma (El Solsonès) en aquell llunyà estiu del 82 amb el naranjito i el Mundial de Futbol com a rerefons. Inoblidables per ser la primera vegada que sortíem de Sant Antolí amb l’escola, inoblidables per la històrica nit d’aigua, llamps i trons... quines aventures!, pels jocs de nit, per la convivència... quins temps aquells! Inesborrables. Amb el temps i amb la distància penso que valorem més les coses. L’escriptor francès Marcel Proust, com a recurs literari, utilitzava molt el record. Doncs, el record és bàsic per donar sentit a l’existència i per donar sentit a una professió com la de docent. Tu has estat una persona que, malgrat el pas del temps, em vas deixar una nota-

ble petjada (només vam conviure durant un curs, 6è d’EGB) i pertanyeries a aquell grup d’educadors que m’ha ajudat a sumar i a evolucionar en la trajectòria vital que un segueix. Penso que aquest és un dels principals objectius que ha de tenir un docent. L’educació que hem rebut és conseqüència dels nostres pares però, sobretot, dels nostres docents. Amb ells passem la majoria de les hores. Per tant, teniu una gran repercussió en la nostra formació. El sentiment de saber transmetre que aquella escola ens pertanyia el vas saber fer molt bé. En un temps i un país en què l’escola rural no estava massa ben vista. De fet, estava força desprestigiada. El teu cas té molt mèrit perquè hi has dedicat una part important de la teva carrera professional en un període on l’escola rural estava molt qüestionada. Actualment, la visió que la societat té de l’escola rural ha fet un canvi vertiginós. Sobretot, perquè la tasca pedagògica ha canviat força. Penso que l’educació ha de ser una experiència carre-

gada d’aprenentatges emocionants, significatius i atraients. És un dels aspectes que més recordo de la teva manera d’ensenyar. Encara tinc present les olimpíades que vas organitzar amb les medalles de fusta com a guardó. També penso que una de les virtuts que et caracteritzaven era que sabies impartir les classes fent-les participatives, creatives i molt il·lusionants en un entorn complex i precari com el de principis dels anys 80. Els mestres (professors) han de ser capaços de despertar i alimentar l’amor i l’alegria de l’aprenentatge i, alhora, fer-ho amb rigor i exigència. Desitjo que en una altra escola rural o en una d’urbana puguis seguir el teu trajecte i puguis continuar caminant per millorar la qualitat pedagògica d’aquest país. Han passat uns trenta anys des que vas arribar a l’escola (amb un parèntesi entre mig) i déu n’hi do com han canviat les coses. Encara hi deu haver companys que no entenen que un mestre de poble fa una mica


Magda Pareta de tot. Moltes vegades, si es vol realment que l’escola funcioni, haurà d’assumir que li toca a ell o a ella fer-se càrrec de tasques que no estan lligades amb la professió, que no estan escrites en cap ordre ni en cap decret, però que si no es fan, en una escola petita, provoquen una sèrie de mancances que, a la llarga, la perjudiquen greument. Ara, amb mestres especialistes, amb molts més recursos de tota mena, cal vetllar perquè aquesta escola rural continuï en aquest camí de qualitat pedagògica que tu has deixat, de capacitat per avançar compartint, d’implicació en els llocs i amb les persones. Gràcies per tot allò que ens has proporcionat i per la feina profundament humana que ha ajudat a créixer i a aprendre a ser persones a tants nois i noies d’aquests contorns.

Senyoreta Montse, sempre dedicada a l’educació, haver estat alumna teva, m’ omple de satisfacció. Em vas fer de professora, i fins i tot de mare, si algun cop m’entravancava, m’ajudaves a no caure. Amant de l’ensenyança, bona mestra i gran amiga, has fet créixer la nostra escola, com al camp creix una espiga. Doncs per acabar només desitjar-te que tinguis molta sort, i que dels alumnes d’aquest poble, sempre te’n quedi un bon record.

Maria Farré La més gran de les persones senzilles, la mestra Montse. Gràcies per ensenyar-me tantes coses.


1971 Ramon FarrĂŠ


Ramon Farré Queden molt llunyans els records del meu pas per aquell primer any quan vas arribar a les escoles velles. Aquella era una escola molt diferent a la d’ara. Faltada de recursos i plena de mancances, on no hi havia menjador i l’únic transport que jo tenia era una bicicleta. De les diverses transformacions que ha sofert la nostra escola al llarg del temps, la d’aquell any amb l’incorporació de la segona etapa d’EGB va ser una d’important. A part, la teva arribada va donar un aire d’innovació i en aquells moments era remarcable la capacitat de treball i d’imaginació de que disposaves. Dels records d’aquell curs destacaria; aquelles Olimpíades molt imaginatives i aquella mena de colònies de final de curs amb una acampada lliure a la ribera d’un riu a “La Coma i la Pedra” Espero que les coses et vagin bé i que els anys que et queden de mestra els puguis realitzar amb les mateixes ganes i dedicació com ho has fet aquí.


1975 M. Àngels Cacho Claudi Martínez

M. Àngels Cacho Unes ratlles amb les vivències i records de la mestra Montse? Doncs, la veritat, es que jo sóc d’una generació que tant sols l’he tingut un any de mestra, però d’aquest any, en tinc molts bons records. La recordo com una persona molt agradable i que quan tocava estar seria, també ho

sabia fer, però mai ens vam sentir incòmodes. La mestra Montse sempre preparava les festes de l’escola amb molta il·lusió i encara la veig córrer passadís amunt i avall amb els preparatius...recordo aquell any


per carnaval que ens vam disfressar de bruixes amb la disfressa feta per nosaltres amb bosses de basura i vam preparar un ball de bruixes que ens ho vam passar pipa! També una de les ocasions MOLT IMPORTANT per a mi al costat de la mestra Montse, es que va ser la meva primera “jefa”! Ja que, quan estudiava a FP, em van agafar en un conveni de pràctiques a l’escola com administrativa, i la veritat es que hi vaig treballar molt i molt a gust i còmoda al seu costat. Per mi la mestra Montse, (que sempre serà la mestra Montse, mai Montse a seques) ha estat molt bona professora i molt bona “jefa”. Nomes em queda desitjar-l’hi que li vagi molt bé aquest nou camí que començarà.


1976 Magda Castells Joan Grasset Sílvia Sarri Josep M. Font

Magda Castells

Sílvia Sarri

La mestra Montse és una persona a qui li Hi ha centenars de records que em passen apassionava la seva feina, però sobretot pel cor i pel cap. El primer que em ve al s’estimava molt als nens i nenes. cap és quan vam quedar tots els de vuitè per anar-nos a fer una foto per deixar-la Això és el que intento transmetre en la de record a la mestra Montse i al mestre meva feina de mestra. Joan. Molta sort Montse! Vàrem acabar vuitè, i alguns per anar a l’institut! Un centre molt gran en un poble més gran però a qui més vaig trobar a faltar va ser a la mestra Montse, perquè ella sempre hi era i sabia què ens feia falta i sabia recomanar els millors llibres en cada moment! Mai més vaig trobar ningú més proper que Ella en la meva època d’estudiant.


ATENCIÓ VALL ONDARA! Atenció, atenció, Vall Ondara en acció el nostre equip animarem, fins que tots ben tips n’estem Hem vingut aquí, a estar tots units I si no guanyem, hem participat i això es lo important I aquí a la ràdio Volem dedicar La nostra cançó Als participants Nostres banderes Per ser tots iguals I per a sentir-nos Tots com a germans Ens han fet memòria Sílvia Sarri, Núria Puig i Magda Castells


Joan Grasset Ja fa molts anys... però recordo que l’escola era molt familiar. Jo sempre tenia molts problemes al menjador. Una vegada, perquè no em fessin menjar tomàquet, vaig fer que la meva mare em firmés un paper i la mestra Montse, en veure’l, es va fer un fart de riure. Espero que la mestra Montse, allà on vagi, tingui sort!

Josep M. Font Desitjo molta sort a la professora Montse. I agrair-li la seva dedicació per ensenyarnos tot el que nosaltres volíem aprendre.


1977 Xavi Font Núria Puig Jordi Prat Ramon Canela Daniel Tresserres José L. Cruz Toni Sandoval

Núria Puig El record de la Montse Rivera sempre manera me la va ensenyar ella. estarà present en mi, ja que cada vegada que escric alguna cosa a mà, ella hi està Montse, sempre et tindré present en una reflectida. Ara us preguntareu... Per què? part del meu aprenentatge! Doncs, molt senzill: Recordo un any per Sant Jordi, quan preparàvem les decoracions per la festa d’aquell dia, havíem d’escriure un poema en forma de mural gran i em va tocar escriure’l a mi. Jo, abans d’aquell Sant Jordi escrivia amb la lletra enganxada i, aquell poema el vaig haver d’escriure amb lletra d’impremta. Des d’aquell moment he continuat fent servir aquest tipus de lletra. Fa poquet vaig anar a fer una substitució de monitora de menjador i, quan vaig acabar, hi havia la mestra Montse que arreglava llibres de la biblioteca i em va cridar: “Nuri, aquesta fitxa d’aquest llibre la vas escriure tu, me’n recordo molt de la teva lletra!” I jo ara penso: és clar que se’n recorda, de la meva lletra, si d’alguna

Jordi Prat Hola Montse, Fa molts anys anava al col·legi a Sant Antolí, llavors em van dir que obrien un “cole” nou a dalt, al camp de futbol, i vaig pensar: doncs potser serà divertit. L’any 1988 el vàrem inaugurar, van venir nens de Sant Antolí, Pomar, Briançó, Hostalets, St. Pere, Rubinat, Pallerols, Talavera i Pavia, els quals molts venien del col·legi vell. Això ja va ser important i, a més, al 2on any vau arribar tu i el Joan, un gran canvi en general: coses noves, activitats noves... Una altra història.


Bé, em faig gran, el “cole” segueix... i la Montse resisteix! Ara sóc pare i membre de l’AMPA i tu, Montse, ets la mateixa però et veig des de l’altra banda de la que et veia, i ets igual una bona mestra i sobretot, persona. Segueix així en el teu nou canvi, i que tothom pugui parlar de tu com faig jo, professora d’anglès tant “del pare” com del (meu) fill... Olé!!! Montse, moltes gràcies per tots els bons i mals moments, i segueix sent la persona que ets. Que et vagi molt bé en la nova etapa. Una anècdota: Jordi on tens el quadern de català? No ho sé, l’he perdut… La següent setmana: Jordi i Ramon, on teniu els quaderns de català? No ho sabem, els hem perdut... Tranquils, n’he trobat dos a l’armari amb el vostre nom!


Ramon Canela

Dani Tresserras

Ja han passat els anys i aquell que era alumne, ara ja és pare de família; porta els seus fills a l’escola on ell ja havia anat, i pensa en la paciència que havien de tenir els mestres amb aquells nens que més aviat érem una mica “mogudets” i que no ens agradaven gaire els llibres.

La meva estada a l’escola va ser relativament curta però la veritat és que són els anys que més recordo de l’antiga E.G.B, ja que vaig cursar setè i vuitè aquí.

Fent memòria d’aquells anys, és inevitable pensar en moments bons i en moments dolents i, m’explico: quan som joves volem Doncs bé, dit això, merci per aquesta fer moltes coses, i diguem que no totes paciència i per la feina ben feta a l’escola son correctes. Tu, Montse, eres qui ens des del primer dia fins a l’últim. guiava i ens instruïa, per això no és difícil confondre’t amb aquella persona que no Que et vagi tot molt bé. ens deixava fer el que volíem. Ara que ho penso, això realment em treu el somriure de la boca, perquè hem de reconèixer – almenys jo ho faig – que no vam ser uns “pans de Déu”. Per aquesta part, m’agradaria donar-te les gràcies com et mereixes. Ara que ja sóc pare, és més fàcil donar-se compte del que costa educar a un fill, i m’imagino el que deu costar educar a tot un col·legi, o el que és el mateix, els fills de tot un poble.


M’agradaria donar-te les gràcies per la teva tasca com a professora; per la teva dedicació a la feina, doncs ha repercutit en el nostre ensenyament (i la veritat sigui dita, a no tots els professors els importa que els seus alumnes realment aprenguin); per la teva paciència que, tot i ser molt gran, alguna vegada havíem arribat a sobrepassar el límit; pels teus ideals, que encara que no era una assignatura, ens els transmeties dia a dia; i finalment, per ser la persona que ets i que després de tants anys d’haver estat la meva professora em fas sentir nostàlgia d’aquells dies. Et recordo com una de les persones que m’han ajudat en una de les etapes potser més marcades en la meva vida, i que gràcies a la teva aportació he arribat a ser qui sóc. I jo, personalment, me’n sento orgullós. MOLTES GRÀCIES MONTSE.


1978 Roser Gassó Conrado Sabaté Laia Marimon Desi Sandoval Joan Jiménez Franc Martínez Daniel Fernández

Roser Gassó Què dir de la Mestra Montse que no s’hagi dit o escrit... Puc estar-li agraïda de moltes coses, per ensenyar-nos a escriure correctament el català, per ensenyar-nos a expressar oralment i per escrit i, sobretot, per ensenyar-nos aquella llengua tan “extranyilla” que és l’anglès, però que gràcies a ella podem travessar la frontera i fer-nos entendre a tot arreu. Són molts els anys que he compartit amb la Mestra Montse, ha sigut una mestra, una mare (quan he tingut un problema m’ha ajudat) i sobretot una psicòloga, perquè m’ha escoltat i m’ha assessorat i sobretot ara, en els últims anys, una amiga. Montse, crec que per molt que deixis el CEIP Vall Ondara ens trobarem pels carrers de Cervera o compartint un dinar, i podrem seguir parlant i rient de les nostres batalletes.

Et desitjo el millor d’aquesta vida i que et vagi molt bé aquest nou camí que encara has de començar.

Conrado Sabaté Felicitats per la mestra, pel col·legi i la mare que ho va parir tot... Una abraçadota!

Daniel Fernàndez Tinc molts records d’aquells anys, on la innocència i l’aprenentatge eren fonamentals en les nostres vides de nens.... La Montse era una gran professora i segur que encara ho és. Sempre a peu de canó, seria, estricta i molt dedicada a tots no-


saltres. A vegades tanta serietat feia por! tàstic a l’escola, connectat a un prograPerò el que sí és cert és que d’aquesta for- ma d’ordinador, aparell que sempre m’ha ma hem après molt a la vida. agradat també, en els quals em passava les hores de pati tocant música, i molts acabEn les seves classes, apreníem molt bé tot aren una mica fartets de mi... jajajajajaja! allò que ens ensenyava. A mi, personal- Però gràcies a la permissiva Professora ment, m’agradava estudiar, i més amb Montse, es va comprar aquell teclat, i jo algú que estava per tu, que no volia que et vaig aprendre molt, musicalment. rendissis, que sempre ho donava tot perquè aprenguessis. Sempre tindré bon record de la nostra professora, i és una llàstima que deixi ja Portava aquella petita escola tan bé com d’ensenyar, perquè segur que moltes gensabia, ens portava a tots a “peu de ratlla”. eracions posteriors a la meva han après I mira que era difícil controlar alumnes molt d’ella. I estic segur que tota aquella tan esfereïts com tots nosaltres, que pot- gent que la coneix en seguirà aprenent ser sí érem pocs... però trapelles a més no molt més, en la mateixa vida quotidiana. poder! Podria explicar moltes coses, però al cap Alguna vegada, recordo que m’havia cas- i a la fi, us ompliria el cap de “batalletes“ tigat de cara a la paret a l’hora del pati, per d’aquells meravellosos anys i finalment no fer bondat amb els meus amiguets... ;) m’avorriríeu... La Montse sempre mirava per nosaltres; Només recalcar, ja per acabar, que sempre gràcies a ella es va comprar un teclat fan- he estat orgullós de tenir tan gran profes-


sora com la Montse, que tot i que hem perdut el contacte i, com sol passar, la vida acaba separant els camins dels professors i alumnes, aquells anys en l’ensenyança foren meravellosos per a mi. Li desitjo molta sort a la vida, i que sempre, sempre, sigui aquella senyora que tant ens va ensenyar, que no hagi de canviar mai els seus objectius en la vida, ni la seva forma de ser. Els seus fills, segur que estan molt orgullosos de la seva mare, perquè els seus alumnes, també segur ho estan.


1979 Marta Puig Gemma Grait Judith Font David Augé Albert Puig Enric Sandoval Benet Jiménez Aida Roca Jordi Oferill

Judith Font M’agrada seure i recordar coses que ja fa molt de temps que van passar. Tinc molts bons records de l’escola Vall Ondara i dels amics que allí hi vaig fer. Llavors no ho sabia, però l’experiència que vaig tenir en aquesta escola amb alumnes i mestres tindria una forta influencia en la meva vida. Recordo moltíssimes coses; el meu curs era molt nombrós, érem nou nens/es. És clar que la nostra relació era força propera. Això és una de les coses que m’agrada més de l’escola rural.

s’atansava una festa. I a final de curs... les colònies! Era com una recompensa després d’haver treballat tant. I quina paciència havien de tenir els mestres amb nosaltres per aguantar-nos una o dos nits!

El temps va passant i ja ens hem fet adults. Jo ara sóc mestra, veig les coses des d’una altra perspectiva. Sempre dic que el que has viscut et marca i t’ajuda a créixer com a persona. A mi formar part de l’escola Vall Ondara em va marcar i tenir com a referent a la mestra Montse també. Només em queda desitjar-li molta sort a la Montse en aquest nou camí, on potser en La mestra Montse ens ensenyava les algun punt tornarem a coincidir. Moltes llengües: Català, Castellà i Anglès. A mi, gràcies per tot! es el que més m’agradava. Quan ets petit sempre penses en jugar, Albert Puig divertir-te i no fer classe. Per aquest motiu tinc un record molt especial de totes les festes que celebràvem a l’escola (Nadal, Una mestra que sabia escoltar i ensenyar. Carnestoltes, St Jordi...). Sempre teníem Una bona persona. Molta sort en el teu molta feina a fer els preparatius quan nou camí.


Gemma Grait Diuen que els bons records, amb els anys els mitifiquem... Potser sí... I que els dolents, com una mena d’autodefensa, els oblidem de mica en mica... Potser sí... Jo, de l’escola de Sant Antolí en tinc només records bons, i en això penso que hi tens molt a veure tu: LA MESTRA MONTSE. T’envio un petó ben fort com a homenatge i et desitjo el millor.


Aida Roca

Jordi Oferill

Malauradament el pas del temps ha anat difuminant aquells records i aquelles imatges del meu pas per l’Escola que fa uns anys tenia encara molt i molt presents.

No em vull enredar massa, no sigui què després tingui una decepció amb les faltes ortogràfiques d’un dels seus ex-alumnes més notables. ; )

És com la sorra del desert que ajudada pel vent va cobrint les petjades dels qui hi han fet camí. Malgrat no poder reconstruir completament el camí fet, sempre et queden gravats a la memòria alguns flaixos que et transporten al passat en el moment més inesperat i que et fan prendre consciència que a l’Escola vas fer els primers passos del camí d’aquesta vida tan apassionant. Moltes gràcies per ser-hi! Et desitjo que el nou tram del camí que emprendràs estigui ple de felicitat, satisfaccions i bons moments! Una abraçada!

Dono gràcies per l’esforç i la paciència que ha tingut, al menys amb mi. Per les vegades que m’ha animat i m’ha contagiat aquella positivitat i energia que transmet. És per mi un exemple a seguir, una de les persones més sàvies i grans que he conegut. Per això, li desitjo tota la sort i vida que pugui demanar. Salut i força la Montse i el canut!


1980 Montse Martínez Joan Muntané Eva Rosinés Elisabet Jové Jordi Puig

Eva Rosinés Resulta estrany pensar que te’n vas de Només em queda desitjar-te moltíssima l’escola. L’has cuidada des que va néixer, sort en aquesta nova etapa! Fins aviat! li has donat la mà fins que s’ha fet gran, i ara que prepares les maletes, és inevitable sentir la nostàlgia de tants anys! Resumir-la en poques paraules, descriure tants moments compartits, és complicat, en són molts. Per dir-ne algun, em ve a la memòria, quan m’animàveu a fer els dibuixos pels cartells del Teatre Rialles (encara els guardo com si fossin una relíquia), les entretingudes classes d’anglès, la il·lusió i les ganes que encomanaves quan havíem de preparar les obres de teatre, els Carnestoltes, alguna que altra xerrada a la catifa, etc… Potser no et trobarem per les classes, entre els passadissos o al menjador, però estiguis segura que molts moments, records i anècdotes quedaran per cada raconet de l’escola.


Elisabet Jové

Jordi Puig

Montse, gràcies pels valors transmesos, has ensenyat amb exemple. La teva paciència, perseverança i dinamisme ens han permès aprendre de múltiples projectes i ser millors persones. La tasca docent que has desplegat ha esdevingut un pilar fonamental en la meva carrera professional que sense el vostre esforç, no hauria estat possible.

Quan penso en el “cole”, inevitablement, em vens tu al cap, la mestra Montse. I crec que això que em passa a mi, els hi passa a la majoria d’alumnes que han passat per l’Escola Vall Ondara. Has deixat una petjada molt profunda.

Gràcies de veritat per tanta feina ben feta!

Molta sort en la teva nova etapa.


Montse Martínez Els anys que vaig passar a l’Escola van ser uns anys força feliços. El dia a dia al “cole” era divertit i recordo amb alegria els Carnavals, les colònies, els Nadals i les moltes excursions que fèiem. En aquests records sempre hi surts tu, Montse. Sempre al peu del canó. Sempre activa. Carregada de paciència. I també, molt propera a mi, sobretot quan amb catorze anys em va tocar viure la pèrdua de la meva mare i et vaig sentir molt a prop, em vas saber ajudar. Sempre et portaré al meu cor. Molta sort. No oblidis mai el que deixes aquí.


1981 Xavier Sarri Alba Prat Xavier Grait Marta Augé Montse Torres Toni Jiménez David Bardanca

Alba Prat Així que començaràs una nova etapa de Des de Berlín una abraçada ben forta. la teva vida professional! La vida està plena de nous reptes i els canvis sempre són positius pel fet de conèixer noves persones Marta Augé i sentir noves emocions. Tinc un record de tu encara molt viu. Dins l’entorn de la meva vida has estat una persona molt important. En alguns moments has estat dura, però també tendra i amable en la resta, que han estat la majoria. Ens has ensenyat que cada moment és únic i l’hem de viure amb fortalesa i humilitat. Ens has ajudat a créixer interiorment i a ser persones responsables. I, junt amb les nostres famílies, ho has aconseguit. Podem afrontar la vida sense por, sense vergonya, amb amor i comprensió. Em sap greu per l’escola Vall Ondara que perd una gran professional. Però estic contenta per a tu i desitjo que aquesta nova etapa et doni totes les satisfaccions que et mereixes.

Lluny em queden els records de l’escola, però tinc ben presents alguns carnavals: cada any un motiu, cada grup la seva disfressa. També recordo molt les obres de teatre, especialment les últimes: alguns pastorets, el “Somni d’una nit d’estiu” i el musical “Supertot”. Moltes hores de preparació, d’assaig, però la Montse sempre feia d’apuntadora en una caseta sota l’escenari per si a algú se li oblidava alguna frase. Però deixant a part els anys escolars, la Montse ha estat algú amb qui després es podia parlar amb confiança i que sempre s’ha interessat pels camins que hem anat agafant cadascun de nosaltres. Gràcies Montse per tot el que ens has anat donant!


Montse Torres Sempre que torno a l’escola Vall d’Ondara i miro les classes, la biblioteca, el laboratori… tinc la sensació de que tot és més petit del que jo recordava, com si a la meva memòria infantil hagués arxivat una imatge amplificada de tot plegat. En canvi, amb la Montse Ribera (per mi sempre serà la “Mestra Montse”) em passa tot el contrari: quan més gran em faig, més valoro i més entenc l’enorme tasca que ha desenvolupat a l’escola. Suposo que s’ha de créixer per adonar-se de que darrere de les obres de teatre (els nens de la meva generació sempre recordarem el “Supertot”, aquella mena de Clark Kent a la catalana que lluitava contra una màfia xinesa), darrere de les cançons per aprendre anglès (mai m’ha marxat del cap el “head and shoulders, knees and toes…”) i darrere de tantes classes de català o de castellà hi havia moltes hores de feina, una gran dosi d’il·lusió i, sobretot, de vocació. Però no només vocació per ensenyar els diftongs o les parts del cos en anglès, perquè això ho

pot fer tothom amb un mínim de coneixements, sinó per ensenyar i transmetre uns valors. La Montse Ribera ens va ensenyar a respectar-nos els uns als altres i a respectar i compartir el material: que estrany se’ns feia al principi anar a l’escola sense estoig i sense llibres i quin bon sistema va resultar ser (quins records aquells llàpissos amb etiquetes amb el nom i les carpetes d’anelles blaves i vermelles). Ens va ensenyar a respectar el nostre entorn (cada divendres tocava neteja) i el Medi Ambient (recordo un Carnestoltes en què ens vam disfressar de fàbriques contaminants) i a ser més cívics i, en definitiva, millors persones. Ens va portar de colònies al Montseny, a Cambrils i a Barruera i d’excursió al planetari i va tenir la paciència (suposo que moltes vegades devia comptar fins a deu per no esclatar) d’ensenyar al mateix temps a nens de tres o quatre cursos diferents, demostrant que la canalla de poble pot tenir una educació igual o millor que la de qualsevol ciutat. Ens va portar de la

mà en els primers anys de la nostra vida i, per això, quan un comença a escriure surten milers de records, tots bons, de la nostra mestra. Perquè tot i que comenci una nova etapa, sempre serà una mica la nostra mestra. Molta sort en la nova etapa, Montse.

Xavier Grait La vida segueix sempre endavant, alumnes van i alumnes vénen, però els bons mestres es queden amb un “per sempre”. Gràcies Montse, per tots els ensenyaments, els bons consells, la paciència, el gust per la lectura... ( pensa que alguna cosa m’ha quedat). T’acompanyen els meus millors desitjos en aquest nou camí que emprens.


1982 Anna Clària David Fernàndez Mario Puig Yolanda Fuentes David Alonso

Anna Clària Quan penso en aquella època en que anava a l’escola només m’afloren bons records. “Tots a la fila!”. Formàvem les tres files i entràvem a l’escola; la classe dels petits, la dels mitjans i la dels grans; quin luxe haver pogut aprendre en una escola com la nostra on vam crear un vincle inesborrable amb els professors. La mestra Montse és se’ns dubtes, i tenint també un record molt especial pel mestre Joan, un dels més importants referents de la meva infantesa; la persona que, en part, ha marcat com sóc, el que m’agrada i el que detesto, el que llegeixo, algunes de les decisions que he pres, el que he fet i segurament algunes de les coses que faré. No em cansaré mai de elogiar l’escola Vall Ondara, quina sort vaig tenir i que afortunats érem de tenir com a mestra a la Montse.

tava al coll; asseguda amb una cama sobre l’altra, intentant adaptar l’explicació a tots els diferents cursos de la classe, després, corregint als de 6è, i explicant als de 7è; mentre deixa feina als de 8è... “Recordeu que per dilluns toca fer redacció...”- ens deia ella; tot el cap de setmana pensant de que tractaria la redacció i el dilluns, amb el full apunt, cadascú llegia el que havíem escrit; encara recordo aquell neguiteig abans de llegir i el tacte rugós de la pissarra a l’esquena quan llegia; histories reals i històries futuristes, relats d’amistat i també de por, redaccions que de vegades eren tristes i d’altres, que sovint, ens feien riure; que divertit! No em voldria oblidar dels divendres a la tarda, aquelles tardes de plàstica...la preparació de les disfresses per carnestoltes... i de totes les celebracions, sant Jordi, Nadal, la castanyada...

Dolços records en tinc d’ella, amb el bolí- Tampoc oblidaré mai “les meves amigues graf penjat a la cadena que sempre por- es renten les dents amb pasta de dents Su-


Mario Puig pertot... Supertot m’he enamorat de tu!”; olors en les pàgines de “El perfume” de Montse, moltes gracies pels recordo amb tanta estima aquell guió de Patrick Süskind. d’ensenyança que em vas donar. l’obra “Supertot”, també el de “Somni d’una nit d’estiu” i altres obres que ens ajudaven Per tot, moltes gràcies Montse. a desvergonyir-nos. Quants assajos amb la mestra, quantes recomanacions i quantes hores extres feia la Montse perquè cada any, poguéssim representar una d’aquelles obres de teatre... que bé que s’ho passaven els pares, com reien, que contents estaven ells i que feliços ens feia a nosaltres. Cada dia, sinó per una cosa o per una altra les escenes quotidianes em porten a recordar aquells dies amb la mestra; i es que cada dia quan escric, a la feina, em ressona la seva veu “Posa dos esses a passar”, “s’escriu em pentino, em rento, però s’escriu nosaltres hem pensat...”, també va encomanar-me l’afició literària a través de sentir-li explicar les diferents sensacions que es podrien transmetre a partir de les pàgines d’un llibre; sembla que fos avui quan ens explicava que es podia sentir les

anys


1983 Xavier Marimon Ramon Puig Laura Puig Pau Cabestany Xavier Noguerola

Laura Puig Vaig començar la meva etapa escolar a l’escola nova, recent inaugurada, bonica i per mi, grandiosa. Tot era fresc, finestres amb molta llum i amb un ambient il·lusionant i confortable. Dels primers anys em venen al cap petits detalls i algunes cares (el mestre Amadeu, la mestra M. Alba, la mestra Anna...), també recordo quan vaig conèixer els meus dos grans companys de curs, els de sempre, els que de ben petits planejàvem junts construir una nau espacial, sota l’alzina del pati, anar a conèixer l’espai i viure ves a saber quines aventures: el “pilot” Xavier Marimon i el “copilot” Ramon Puig. Mai vam fer cap pas en ferm en la nostra aventura espacial (lògicament) –potser per què mai vam tenir el convenciment de saber tornar–, no vam poder aconseguir un volant (!), un chasis, ni menjar per sobreviure, però sí que sempre vam avançar junts, vam acabar 8é junts (la última generació) i vam tenir el personal honor d’haver estat els alumnes que més anys hem passat a

l’escola aprenent, jugant i compartint dies i dies amb la mestra Montse. Dir Escola Vall Ondara, gairebé és dir mestra Montse – evidentment sense oblidar tants i tants mestres que hi ha passat i que han comprés el significat d’aquesta escola rural, mestres com el Joan, peça clau durant molts anys i tàndem perfecte amb la mestra, – però ella, la mestra, per l’acumulació d’anys, d’hores dedicades i el fet de sentir-se aquesta escola com una extensió de casa seva, és especial. Dels meus anys a l’escola, més de 12, guardo molts records compartits, infinitat de dies que han deixat una empremta molt sòlida, una marca gravada a la pell que fa que per sempre tingui a la Mestra ben a prop meu. Recordo molts dies il·lusionants, infinitat de descobertes, moltes paraules que abraçaven per la seva tendresa, molts consells... Tardes de Carnestoltes, d’obres de teatre, divendres de plàstica, els nervis previs a la lectura de la redacció dels dilluns, les persianes que s’espatllaven... tants


i tants records, tan diferents, tant quotidians que sempre em tornen a la memòria. Recordo una mestra propera, dolça, maternal... transmissora de grans valors humans embolcallats de càlides paraules. Però sobretot, tinc la sort, de no solament haver de recordar, sinó també de viure un present en que ella encara hi és, un dia a dia on encara confia en mi i es recorda de tots, i sé que a vegades de forma emocionada, els alumnes que ha conegut i ensenyat durant anys. Sol puc acabar donant-te les gràcies per tots els esforços, per tot el saber, per la grandesa de la seva persona, per haver estat forta quan tocava ser-ho, per haver-te integrat tant bé al municipi, entre la nostra gent, i per haver compartit uns anys de la teva vida amb mi. Sortosament els meus companys, el Marimon i el Ramon, i jo, no vam saber aixecar el vol i marxar a l’espai, quan ho planejàvem sota l’alzina del pati, m’hagués perdut conèixer a una gran persona.

Molta sort, espero que allà on vagis et rebin amb els braços oberts, aquí no els tancarem per si mai vols tornar. Una forta abraçada.


Ramon Puig

Xavier Marimon

Desitjo que et vagi molt bé la nova etapa que comences, crec que tothom et trobarà a faltar per la dedicació que has tingut a l’escola. Jo encara tinc algun record de quan ens feies català... Està clar que llegir no era lo meu! Suposo que per això em vaig fer informàtic. Però sí que vaig aprendre que per aconseguir alguna cosa s’ha de lluitar molt. Gràcies per la part que et toca! Molta sort!

Sóc testimoni de la gran paciència que vas tenir. Ens ho vas donar tot sense esperar res a canvi. Gràcies mestra Montse.


1984 Goretti Valls Joan Puig Roc Bonet Toni Martínez Verònica Fuentes

Goretti Valls “Quan el miris recordaràs l’escola”, hi deia en una targeta que penjava d’un regal que ens vas fer quan vàrem acabar 6è de primària. A dins, aquest osset amb ales d’àngel que aguanta un sac ple de vivències, moments entranyables... I és que tenies raó: han passat 16 anys i, quan miro aquest ós, segueixo recordant l’escola; un lloc que es fa difícil d’imaginar sense tu a dins. És una tasca complicada escollir un moment d’entre tants, però el més important per a mi és que tu em vas ensenyar les primeres paraules en un idioma que m’encanta: l’anglès. Una classe que per a tu era “una classe d’anglès d’un dia qualsevol”, a mi em va obrir un món de possibilitats que ara s’ha convertit en el meu mitjà de vida. Gràcies per tot i molta sort en aquesta nova etapa. Espero que tu també recordis l’escola amb el mateix afecte que la recordem els que hi vàrem passar ja fa molts anys!


Roc Bonet

Toni Martínez

La mestra ens va ensenyar valors compar- Han passat bastants anys, però sempre tits amb els de casa: Amistat, esforç, no- el “cole” serà relacionat amb tu, mestra blesa... I això avui en dia no té preu. Montse. Què tinguis molta sort. Aquí sempre seràs la nostra mestra. Fins aviat.


1985 Patricia López Toni Puig Marcel Llagostera Rebeca Bardanca Manel De Sancha Maria López

Toni Puig En primer lloc volia dir que pensar l’escola Vall Ondara inevitablement pensar en la Mestra Montse, que des sempre, ha estat la mestra que ens “aguantat” generació rere generació.

Patricia López en és de ha

Recuerdo que hicimos una obra de teatro en el bar que se llamaba “El barret de palla d’Itàlia”, dirigida por la Montse y que de fin de curso nos llevaron al parque de atracciones del Tibidabo de Barcelona.

I pensant, em venen al cap molts bons Recuerdos y besos records: des de les hores del pati, el menjador, quan ens disfressàvem, quan representàvem obres de teatre, les sortides de Maria López la ZER i moltes anècdotes del dia a dia que fan que tingui un gran record, ja que van ser uns anys molt bons i, tan de bo hi A la mestra Montse li desitjo el millor, poguéssim torna ara mateix! gràcies per ser tan bona mestra, per haver-nos ensenyat els seus coneixements i, Per últim volia dir que la mestra Montse a ser millor persones. ha estat molt més que una professora de llengua, ha estat, crec per tots nosaltres, Una abraçada ben forta i que et vagi molt un referent i algú a qui hem agafat una bé tot! gran afecte.


1986 Aida Bonet Mònica Cisteró Maria Cisteró Jordi Sandoval Miriam Justo Ma Camí Valls Jessica Pino David Lozano

Aida Bonet

M. Camí Valls

De petita era una nena poc àgil i amb problemes de visió. Això feia que qualsevol tasca fos un món. Recordo que la mestra Montse sempre em deia que era capaç de desenvolupar qualsevol activitat correctament i, això, em donava confiança per ferho. Sovint penso que si enlloc de tenir-la a ella en l’ensenyança bàsica, hagués tingut un altre tipus de persona no hauria arribat a anar a la universitat, ni a acabar una carrera. Crec que les bases del passat són les peces clau del futur, i, per això li dec molt. La mestra s’hauria pogut cansar d’animarme o hagués pogut ignorar-me: però mai ho va fer.

Pensant quin era el record més entranyable que guardo de la mestra Montse he decidit que el que em venia de gust era deixar per escrit el meu agraïment pel compromís que vas adquirir amb els meus pares de “posar-te el despertador a les nits” per tal que jo pogués gaudir de les tan esperades colònies. Te’n recordes? Gràcies, Montse, i bona sort!

Vinculo l’escola de Sant Antolí amb records molt feliços, i, si mai tinc fills m’agradaria que poguessin tenir la infància que jo vaig gaudir: Tant amb la família com a l’escola. Gràcies Mestra Montse!

Jordi Sandoval Dels anys que vaig passar a l’escola tinc molts records i força de molt bons, eren anys especials, que ens divertíem i poc o molt també estudiàvem. M’agrada mantenir aquest bon record. Molta sort, mestra Montse, en la teva nova vida


Maria i Quim Cisteró Recordem els anys que vam passar a l’escola d’una manera molt especial, érem petits i tot i que no hi vam estar molt anys, fins a 4rt i 2n, els tenim molt presents. Hi ha professors que quan et vas fent gran ben just recordes el seu nom, però el cas de la Mestra Montse no és aquest, va ser de les primeres Mestres que vam tenir i això no s’oblida mai. Són bastants els records que tenim d’ella, no sabríem quin escollir; les classes d’anglès (les primeres lliçons ens les va donar ella ), recordem els bolígrafs que sempre portava penjats al coll, a punt per una correcció !! També recordem les vegades que ens renyava per no menjar-nos tot el dinar…. Bé, i tants altres! Des de Sant Pere, una abraçada Mestra Montse!


1987 Meritxell Vallès Sandra Briansó

Meritxell Vallès, Sandra Briansó i Mònica Cisteró Vint i tants anys després d’haver-nos trobat en la nostra petita escola de poble, avui seguim unides i ens trobem, com tantes altres vegades, en una terrasseta d’un bar de Barcelona, intentant resumir els nostres 8 anys a l’escola amb tu. Tot va començar un setembre del curs 89-90 quan tres nenes es posaven la bata rosa per primera vegada. Així començava la nostra aventura escolar, en un “cole” diferent, on estàvem repartits en tres classes barrejats per cursos, amb una única mestra. Any rere any vam viure moltes experiències, histories, aventures, anècdotes que ens van fer créixer i convertirnos en les noies que som ara. Guardem molts bons records de tots aquells moments: des de les representacions dels pastorets per Nadal que assajàvem amb tu, fins les disfresses o murals que amb molta imaginació ideaves passant pels Sant Jordis venent roses i llibres o les colònies i camps d’aprenentatge quan ens portaves

per racons de Catalunya amb la maleta a l’esquena i el sac de dormir tot cantant l’himne de la ZER. Sens dubte, tenim tots aquests bons records del nostre pas pel cole gràcies a la teva entrega i dedicació per aquesta escola, que fa que continuï sent tan especial per nosaltres. Ningú hagués pogut fer aquesta feina millor que tu i aconseguir que fins i tot els nostres pares s’involucressin amb les activitats escolars. Encara avui seguim explicant les nostres “batalletes” entre aquelles quatre parets de totxo vermell i segurament si ens poséssim a remenar per les golfes trobaríem els àlbums que fèiem cada any amb tanta il·lusió on recollíem tot el que havíem après. Avui hem descobert que les tres quan érem petites i ens preguntaven què volíem ser de grans sempre dèiem que ens agradaria ser professores i això era així només per una única raó: inconscientment


volíem ser com tu perquè admiràvem la Per nosaltres sempre seràs la MESTRA teva forta personalitat, caràcter, empenta, Montse i ens entristeix pensar que deixes ganes i bona voluntat. la cadira buida, amb tu se’n va l’essència del cole perquè per la majoria d’alumnes que em crescut allà l’escola ets tu.


1988 Jordi Esteban Axel Valldaura Juan M. López Quim Cisteró

Axel, Aina i Aura Valldaura Estimada mestra i mare

cursions, però també algunes “bronques” que tot i que costi reconèixer-ho sovint Per nosaltres (l’Aura, l’Aina i l’Axel) la eren merescudes. Montse ha estat més que la nostra mare. Ha estat durant els màgics anys de la primària Una de les coses que més recordem la nostra mestra. La mestra Montse. d’aquesta època és la motivació amb la que ensenyes, la il·lusió que poses en les activiÉs qui ens ha ensenyat naturals, castellà, tats, l’estimació que tens per cada un dels català, matemàtiques, anglès,...i qui ens ha teus alumnes i la imaginació per fer d’una alegrat quan estàvem tristos. Qui ens ha cosa avorrida un taller especial. Observar fet dictats de català interminables, sovint pulmons i cervells, plantar cigrons amb plens de faltes (tots tres ho hem tingut en cotó fluix en un potet de vidre i aprendre’s comú) però al mateix temps qui ha acon- les tan difícils taules de multiplicar de forseguit fer-nos gaudir de l’ escola, dels jocs i ma entretinguda és una cosa que només les activitats. Has estat tu, juntament amb tu has pogut fer. el Joan, qui ha guiat la nostra infància. Estem orgullosos que siguis la nostra Als tres germans (Aura ,Aina i Axel) ens mare, i que hagis estat la nostra profeshas fet de professora, i en guardem un sora. Per nosaltres ets un exemple del que gran record del pas de l’escola C.E.I.P. implica ser una bona mestra i sobretot del Vall Ondara. Són tants els records que ens que és ser una bella persona amb un cor venen a la memòria que es fa difícil ex- enorme. pressar-los en tan poques línies. Colònies, obres de teatre, camps d’aprenentatge, ex- I com que suposem que després d’haver


Joan Manel López llegit aquest escrit i els dels altres alumnes Que et vagi molt bé la nova vida que ja deus estar plorant com una magdalena comences, Montse. Disfruta-la! només ens queda dir-te GRÀCIES.


1989 Lluís Cirera Santi Briansó Laura Rossinés Sònia Cisteró Agnès Prat Laia Ingla Roger Casanovas

Agnès Prat Estimada Montse, Quan vaig arribar a l’escola Vall Ondara em vaig sentir integrada des del primer dia. L’escola tenia un ambient molt càlid i familiar, i en gran part era gràcies a les professores. Recordo les obres de teatre que fèiem per Sant Jordi i Nadal, eren fantàstiques i originals. M’agradava perquè ens fèiem nostres les obres, ja que elaboràvem les disfresses, els decorats, i tothom hi participava, des dels més petits als més grans. M’ho passava molt bé buscant els regals que ens feia la Vella Quaresma, disfressant-nos, cremant el Carnestoltes... Ets una mestra entranyable, saps escoltar i sempre hi ets quan se’t necessita. Els teus consells m’han servit al llarg de la vida. La meva elecció com a professora, en part, ha estat gràcies als bons professors que he tingut, i tu has estat una de les millors. Quan vaig fer les pràctiques a l’escola em vas tractar molt bé, em sentia com una professora més. L’escola seguia com sem-

pre, decorada per tot arreu, fent projectes com el del musical del drac... Resumint Montse, et puc dir que has estat un dels pilars més importants de la meva vida, sobretot dins l’àrea educativa. ETS UNA GRAN PROFESSIONAL!!!

Laura Rossinés Durant molts anys vas ser la nostra directora i mestra de l’escola de Sant Antolí, els quals ens vas ensenyar aprendre a lluitar, a estudiar, jugar...entre altres coses les quals estic molt agraïda. Espero que tinguis molta sort en la nova vida que t’espera. Molts records


Laia Ingla i Sònia Cisteró Estimada mestra Montse, Han estat molts anys els que has passat entre les parets d’aquesta escola i, per a molts de nosaltres, més que una professora has estat una segona mare, que ha sabut estar al nostre costat en els moments que més ho necessitàvem, tan quan érem petits com fins i tot ara. Tot i que marxis d’aquesta escola, sempre hi haurà una part de tu en els nostres cors i sàpigues que sempre seràs benvinguda en aquest municipi, perquè sempre et considerarem una part d’aquest. En aquest col·legi hem estat sempre com una gran família, a diferència de moltes altres escoles, ens has ensenyat, no només l’aparell digestiu o el subjecte i el predicat, sinó també valors com l’amistat, saber compartir, cuidar dels més petits, i sabernos respectar els uns als altres.

primera classe de català amb tu. Recordem tots els textos lliures que ens feies redactar, l’hora de la biblioteca i les teves ganes de transmetre’ns la il·lusió per la lectura. Per no parlar del full rosa amb paraules per recordar: “hi havia una vegada, vaig, hi ha...”; el Big Red Bus i la cançó del “Head and shoulders knees and toes”. Ens has ajudat a ser més solidaris amb els records de Nadal per Càrites i la Marató, a valorar la literatura amb el recital de poemes de Martí i Pol, a perdre la por davant d’un públic gràcies a les obres de teatre que fèiem per Nadal i a saber compartir.

Recordem moltes anècdotes, com per exemple, el significat que ens volies transmetre amb l’obra de teatre “Beceroles fan ballades”, ja que quan som petits podem ser molt cruels i no ens adonem fins a quin punt podem fer mal als nostres companys. I l’obra dels “Àngels i dimonis” de cinquè El 15 de setembre de 1996 varem fer la de primària ens varem saltar tres pàgines

de cop! Tu d’apuntadora no paraves de gesticular, però no hi podíem fer res més! Sempre ens distribuíeu de tres en tres amb la intenció de que estiguéssim més atents. Però nosaltres sempre que podíem, intentàvem fer entremaliadures, com fer plorar el Santi dient-li: “Santi, Santi...” amb un to de por. I els “mocs d’elefant”? Era la cola que utilitzàvem per plàstica o pel carnaval. I les mítiques bosses d’escombraries amb que ens fèiem la disfressa. Te’n recordes dels “ulls caiguts” i dels “crestetes”? I dels “cinc continents”?... Mai t’ho hem dit, però quan érem molt petits ens feies una mica de por! Sempre dèiem: “Ai la mestra Montse que ens farà “bronca”!” Tot i així, sabem que era constructiva, i amb els anys hem valorat el bé que ens va fer. En fi, podríem passar-nos hores i hores


recordant els bons i els mals moments. Hem tingut una infància gràcies a tu que molts altres no han tingut. Ens has estimat a tots tal i com érem, coneixent les nostres virtuts i defectes, i fins i tot podies arribar a saber què ens passava pel cap. Esperem que aquest any no sigui un adéu sinó un fins sempre, com quan cantàvem “L’hora dels adéus” en les festes de les trobades de la ZER. Desitgem també de tot cor que siguis molt feliç, i que, vagis on vagis, et rebin amb els braços ben oberts tal i com tu ens has rebut sempre a nosaltres, que és el què et mereixes. “Si el que tu has trobat està format per matèria pura, mai es podrirà. I tu podràs tornar algun dia. En canvi, si només fou un moment de llum, com la explosió d’una estrella, aleshores no trobaràs res quan tornis. Però hauràs vist una explosió de llum. I això sol ja haurà valgut la pena” Paulo Coelho


Santi Briansó Què dir de tu que no hagi dit algú abans... tots els alumnes que hem passat per aquesta escola en tenim un bon record i només podem dedicar-te paraules d’agraïment i és que han estat moltes classes, moltes activitats i, en general, moltes hores junts al llarg de tots aquells anys de primària... com a directora de l’escola has fet una feina impecable al capdavant i com a mestra només puc dir que, tot i que jo mai vaig ser un alumne brillant, tu sempre vas tenir la paciència necessària per ensenyar-me, no només una assignatura, sinó també uns valors que m’acompanyaran sempre. En aquells moments, quan érem petits, potser no érem conscients de la sort que teníem d’estudiar en una escola petita, amb poca gent a classe i on els mestres et podien dedicar una atenció especial... potser no érem conscients de la sort que teníem de tenir-te a tu, però ara, amb el temps, amb els anys i la distància, tots coincidim en afirmar que no n’haguéssim pogut tenir una de millor... una amb més

vocació... una amb més ganes, empenta, jar-te molta sort a partir d’ara. Només amb caràcter, personalitat, motivació i estímul. que et vagi la meitat de bé del que t’ha anat Ho has fet molt bé i és així de simple. No- al cole en tindràs de sobres. més em queda donar-te les gràcies i desit-


1990 Neus Pereta Dídac Prat Núria Duran Marc Graells Josep Ingla Judit Rossinés Mònica Marsans Gema Muela

Núria Duran, Marc Graells, Josep Ingla, Neus Pereta, Dídac Prat i Judit Rosinés Ens resulta molt difícil resumir en unes línies nou anys de les nostres vides, són molts records els que ens venen a la ment i si ens poséssim a explicar ompliríem un segon llibre. Encara ara quan ens trobem recordem aquells moments. Un dels més recordats, ja sigui per la seva proximitat o pel que va significar és l’obra de teatre que vam escriure i posteriorment representar l’últim dia a l’escola. A continuació adjuntem el guió original de l’obra. RATIQUES A LA FRANCESA Narrador: Hi havia dos famílies que eren veines, ja veureu quines aventures els hi passeran. 1a Escena Marina: Tina, perquè sempre esta llegint la Mònica? Tina: Doncs perquè li agrada llegir llibres d’aventures. (entra la Mònica molt esverada) Mònica: Mireu, mireu això!, Aquest llibre diu

que a la selva del Congo hi a el tresor de les truites d’or. Marina: Podríem anar a buscar-lo Mònica: Bona idea (truquen els tres germans del costat) Conatas: Que feu tant soroll? James: Us hem sentit des de baix. Mònica: Doncs que he llegit un llibre molt interessant que parlava de les truites d’or I hem pensat… Tina: Que el podríem anar a buscar. James: Però si no existeix això! Mònica: I tu que saps? Marina: Voleu venir si o no? Riqui: Si s’ha de menjar si, sinó no. James: No li feu cas, sempre esta pensant en el menjar, i si que volem venir. Conatas: Anem-nos a preparar, demà al matí sortirem ben d’hora cap a la selva. (tots marxen menys en Riqui) Riqui: MMM! Em vaig a comprar una bona motxilla per posar-hi l’amanida i un quilo de sardines. Narrador: L’endemà al matí.


James: Conatas ves a,b ñes veïnes i preguntalsi a quina hora sortim. Conatas: A quina hora sortim? Marina: Ostras no ens n’hem recordat. Conatas: Com? No us heu reordat, pues vinga depresa. Marina: D’aquí a dos minuts venim. (tots surten equipats i marxen) 2ª Escena Mònica: Mai havia vist tantes espècies d’arbre junts. James: Aquí hi ha molts perills. Ja podem vigilar. Riqui: Tinc gana, podem parar? Tina: Riqui para de pensar en el menjar. Conatas: Vingaaa, anem a buscar el tresor i no ens esbarallem. Mònica: Ja em caminat prou voleu parar a descansar? Tots: si, si. Tina: Ohh! Quina desgràcia! El Riqui ha desaparegut! Marina: Deu estar menjant porai. James: Mira esta dormint alla darrere. Marina: Es comença a fer fosc, acampem.

Mònica: Riqui porta les tendes. Riqui: Que és una tenda????? Tots: (cauen a terra) ga ga ga ga gag a Conatas: És una casa feta de roba (Monten les tendes) Marina: Mireu que bé ens han quedat. Tots: sii molt bé. James: s’esta fent fosc. Riqui: anem a sopar i després anirem a dormir. Riqui: anem a sopar i després anirem a dormir. Mònica: mireu. Marina: guala quin munt de menjar que porta el Riqui. James: aqui hi porta de tot Riqui: Es clar, la panxa s’ha d’omplir fins que estigui plena. (Quan han acabat de sopar se’n van a dormir) Conatas: anem a dormir i a explicar històries. Marina i Mònica: vols dir? Hem sentit que ets molt poruc Conatas: que passa? Que no ho puc ser? Marina i Mònica: si, si però després no ens diguis res. (Van a explicar moltes històries fins cansar-se)

3ª Escena (L’endemà al matí) Mònica: Aixequeu-vos, mireu quin bon dia que fa James: Si, si fa molt bon dia Marina: Anem a despertar els de l’altra tenda Conatas: I el Riqui? Marina: I la Tina? James: Conatas desperta que li a pasat a la tenda i als altres. Conatas: No o se James: Anem a buscarlos. Conatas: Però que no anavem a buscar el tresor? Monica: Si però s’han perdut. James: La Tina ja sap el que es fa i el més segur que en Riqui estigui amb ella. Conatas: Anem a buscar el tresor segur que ens el trobem allà. (al cap d’una estona de caminar) Marina: Correm correm una pantera. Marina: dispara dispara. Bum bum bum bum !!!!!!!!!!!!! Monica: Sort que no ens a atraat. James: Jo ja us ho deia que era perillós anar


per la selva. Marina: Calleu ja Monica: Mireu he trobat una pedra escrita. Marina: Que hi diu? Monica: Hem trobat el map del tresos, James agafa la pedra. James: Ara hi vaig (l’agafa) uf com pesa! Monica: Diu que tenim de buscar un arbre en forma de 3. James: Vinga busqueu! Conatas: Mireu que he trobat James: Has trobat l’arbre? Conatas: No James:Doncs que? Conatas: He trobat la Tina i en Riqui. Tina i Riqui: Hus hem trobat. Tina: Heu trobat algo? Conatas: Hem trobat el mapa, diu que hem de buscar un arbre en forma de 3. Riqui: Nosaltres n’hem vist un oi Tina? Tina: Si si Riqui. Marina: A on? Riqui:no o se Tina: Si pallús cap allà (senyala a un arbre en forma de 3) James: es aquí!

Monica: Donam el mapa. Marina: Si, si es aquí, bona feina. Monica:10 passos endavant llançeuvos al forat. Conatas: llensati tu. Tots: Aaaaaaaaa!!!!! Narrador:arriben a una sala Marina: A on som? Tina: Em sembla que a una sala secreta. James: Monica mira aixo hi ha un jelogrific. Marina: Que hi posa? Monica:Ja ho ser! I fica el tresor està en aquesta sala. Riqui: Les truites que bé! Ara podre omplir la panxa la motxilla esta vuida. Monica:o no diu que son de plata James:vueno es igual. Riqui: Si homeeeee Tina: Si donaaaaa. Conatas: Venga no perdeu el temps. Monica: Aquí no es veu res. Tina: Clar si en Riqui i en James no busquen. Riqui i James: Ets tú la que no busques. Tina: Jo si que busco. (en Riqui i la Tina es començen a barallar) Conatas: (espeny en Riqui) Para de pegar la

Tina!!! Riqui: Ai quin mal (Ha caigut sobre d’una columna) (1 columna de la sala es tomba i surt un cofre) Tina: Hem trobat els diners visca visca James: Obrim el cofre i ja ho veurem. (obren el cofre i surten les truites) Riqui: Mireu hi ha un pergami que hi diu la formula per fe or. Tina: Em pensava que em podria comprar pirssings amb l’or. Conatas: Doncs tel tindras que fer. Monica:vinga anem cap a casa. Narrador: Aixi va ser la primera aventura dels nostres amics exploradors.

Gràcies per ajudar-nos a créixer dia rere dia.


Judit Rosinés Què dir de la professora Montse! En tinc molts records... és una de les professores que em va donar suport i va creure amb els meus somnis, gràcies per ajudar-me amb les meves dificultats i fer-me veure que no sóc diferent als demès. Moltíssimes gràcies per ajudar-me i espero que tinguis molta sort en la teva nova etapa. Un petó molt gran.

Mònica Marsans Persones com la Montse van fer que et sentissis molt a gust a l’escola i que la trobessis a faltar al marxar, guardant-ne els millors records.


1991 Damià Rossinés Sílvia Cirera Cristina Sisquella

Sílvia i Lluís Cirera Deixes l’escola Vall d’Ondara després de 23 anys, ara acabes un llarg camí per començar-ne un de diferent. Tot sigui per iniciar una nova etapa per continuar ensenyant. Gràcies per tots aquells moments que hem passat a l’escola, per tots aquells bons records que sempre es quedaran en les nostres ments, totes les excursions amb la ZER, carnavals, obres de teatre de Nadal, Sant Jordi, la vella quaresma, colònies, sortides... i una llista inacabable d’activitats i sortides que seran inoblidables de per vida. Amb la teva senzillesa i dedicació ens has incentivat per tirar endavant els nostres estudis. Això no vol dir que se’ns oblida el teu llarg camí per l’ escola, sempre ens quedarà el record del teu pas per l’ escola. Per nosaltres sempre seràs la Mestra Montse!


Cristina Sisquella, Manel de Sancha i Xavi Sarri Hem tingut la sort de compartir, amb gent magnífica, una gran etapa de la nostra vida a l’escola Vall Ondara. Els records i els moments que vam viure junts són inoblidables i és per aquest motiu que et volem agrair tot l’esforç dedicat durant tants a vetllar perquè una escola tan petita sigui tan gran. Si bé és cert que els tres som d’edats diferents, estem d’acord en que no canviaríem per a res del món aquesta etapa de la nostra vida. De fet, fins i tot ara mateix donaríem el que fos per tornar a ser petits i reviure aquests moments que tan ens han marcat… Et volem agrair el temps que ens vas dedicar, tan professionalment com personalment. La teva implicació a l’escola sabem que ha estat molt gran i molt sacrificada…és per aquest motiu que et dediquem aquest brindis tan especial i et desitgem

molta sort en la nova etapa que estàs a punt de començar! La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa. –Gandhi


1992 Joan Roca Marc Vallès Pau Duran Ona Sociats Jose A. Gaitan Jalil Al-Gazroufi

Marc Vallès i Joan Roca Dedicació, empenta, respecte i autenticitat són algunes de les principals paraules que caracteritzen a la Mestra Montse, una de les persones que més “petjada” ha deixat a les nostres vides. Els anys han anat passant, molts professors han format part del nostre dia a dia i si ens posem a fer un repàs ens adonem que pocs d’ells han estat capaços de marcar un abans i un després. És per aquest motiu que cada vegada tenim més clar que tu no només has estat una professora excel·lent sinó també una gran persona. I es que no només eres capaç d’explicar-nos la lliçó que tocava de la millor manera, sinó que també vas aconseguir transmetre’ns una sèrie de valors que creiem que avui dia ens han convertit en les persones que som. Quan vam saber que es celebraria aquest homenatge, ens vam asseure una tarda per recordar cadascuna de les moltes històries que vam viure junts i la veritat és que tot i

que se’ns va fer bastant curta, va ser suficient per demostrar cadascun dels adjectius que hem citat al principi. Des de la teva dedicació absoluta a les obres de teatre que representàvem cada Nadal, quan des de darrere de la cortina l’espiàvem i et veiem en aquell racó de l’escenari, amb posat de preocupació perquè tot anés com estava previst, però alhora, en agafar el micròfon, mostraves la teva cara més agradable perquè els pares es sentissin com a casa. La teva empenta, aportant el màxim de tu mateixa en colònies i excursions, com per exemple quan baixant les escales de la casa de l’Espluga de Francolí cantaves amb totes les teves forces “anaconda es serpente”. El respecte que ens transmeties, sobretot quan ens feien fora de classe, on el pitjor no era el fet d’estar castigats, sinó la possibilitat de trobar-te passejant pel passadís i decepcionar-te.


Pau Duran I finalment, l’autenticitat, la qual no la Gràcies per no deixar de confiar amb mi, demostra una simple anècdota, sinó que al final, he sabut trobar el meu camí. ho fa el pas dels anys al teu costat. Només tenim paraules d’agraïment cap a la teva persona i pots estar segura que et tindrem present a la nostra ment per tota la vida. Probablement mai hem estat capaços de demostrar-te tot això que et diem aquí, per això ens va fer molta il·lusió tenir l’oportunitat de fer-ho ara que se’ns ha presentat l’ocasió. Així, tot i que només es tracta d’ un simple text, esperem que t’hagis pogut fer una idea del que pensem de tu i del tipus de persona que has estat i ets per nosaltres i estem segurs de que en aquesta nova etapa que comences continuaràs transmetent sentiments semblants als nous alumnes. Moltíssimes gràcies per tot, Mestra. P.d.: Ja veus que els comentaris de text de les “fitxes de lectura” han servit d’alguna cosa.


1993 Alba Feliu Aina Valldaura Gerard Marsans

Alba Feliu, Ona i Neu Sociats, Albert Plà i Adrià Feliu Ha passat el temps, tots hem canviat, però per nosaltres sempre seràs la mestra Montse.


1994 Albert Graells Daniel Hernàndez Anna Trilla

Daniel Hernàndez i Albert Graells Sempre recordarem els anys que vam passar en aquesta escola, per les seves estones divertides, però també per les teves mítiques classes que no s’acabaven mai, i teníem que posar un despertador per canviar de classe, ja que el temps se’ns passava volant. Hi havia cops que el pati ens “el menjaves” i no en feia gens de gràcia perquè era el nostre moment de glòria del dia. També recordem que en les classes portaves trenta-tres bolígrafs,funcionessin o no, penjats al collaret. A més a més els dies que plovia a l’hora del menjador jugàvem als ordenadors amb aquell joc del lladre prim i l’obès, que sempre hi havia problemes perquè els petits també volien jugar-hi i ens renyaves per que els deixéssim jugar. Un de les estones que recordem més és aquelles hores tan llargues en que intentaves que aprenguéssim a fer les maleïdes arrels quadrades, que a hores d’ara encara no sabem fer, però t’agraïm l’esforç

d’haver-ho intentat. Els divendres eren els millors dies de la setmana, a la tarda tocaven dos hores de plàstica, i sobretot aquelles setmanes de Quaresma que els divendres teníem de buscar els regals de la Quaresma i tallar-li un peu. Quan estàvem a la classe dels mitjans esperàvem anar a la dels grans perquè a l’hora fer classes normals no ens teníem de posar aquelles bates ratllades de color blanc i verd fluix i només les portàvem a l’hora de plàstica! També tenim de recordar aquells anys que ens va acompanyar l’Anna trilla i que ens ho vam molt bé amb ella. Esperem que la nova etapa de la teva vida et vagi molt bé.


1995 Èlia Pareta Gemma Espinagosa Ariadna Mora Neu Sociats Adam Jimenez Miriam Clària Adrià Feliu Paul Cocan Carlos Gaitan Albert Pla

Gemma Espinagosa, Ariadna Mora, Neu Sociats, Èlia Pareta, Miriam Clària, Adam Jiménez, Adrià Feliu i Paul Cocan Montse, estem molt agraïts d’haver estat alumnes teus. Els anys a l’escola van ser els millors anys de la nostra infantesa, i per això volem que tinguis un petit record del teus alumnes: Gemma, Ariadna, Neu, Èlia, Miriam, Adam, Adria i Paul. Són moltes les històries que ens han passat al teu costat i moltes segurament que no oblidarem mai, per exemple encara recordem cançons que ens ensenyaves a l’autocar, frases típiques teves sobre l’ortografia (l’apòstrof com més a la dreta millor), algunes classes de plàstica (jo no sóc gaire bona dibuixant...) tot i així sempre quedaven uns dibuixos magnífics, l’esforç posat a les obres de teatre de Nadal, a les disfresses, també recordem molt bé quan ningú feia els deures de matemàtiques i ens deies que no podíem seguir així, i que a l’Institut ja ens arreglarien la mandra, quan ningú volia fer el “càrrec” de pujar i baixar les persianes i en canvi, tots volíem ser els substituts i altres coses.

Encara que marxis de l’escola per nosaltres continuaràs sent la mesta Montse de l’escola Vall Ondara, la mestra que més afecte hem tingut i la que més ens ha marcat. Per això voldríem dir-te gràcies per haver-nos ajudat a perfilar aquest record.


1996 Marc Jiménez Adrià Ingla Ferran Companys

Adrià Ingla, Marc Jiménez i Ferran Companys Només et vam tenir a 5è i 6è, però durant aquests dos anys, vam aprendre molt i ens vas preparar per al primer any d’institut amb el deures i els coneixements, que ja teníem del col·legi.

Tu estaves disposada a tot per ajudar-nos i si t’ho demanàvem a les tardes ens portaves a Cervera i si ens trobàvem malament o ens passava alguna cosa a casa nostra ens portaves ben ràpid.

Quan fèiem 4t ens deien que feies trebal- Mai no et podrem agrair el que vas fer per lar molt, que sempre es sortia tard al pati a nosaltres i sempre et trobarem a faltar. i que castigaves moltes hores del pati per L’escola no serà el mateix sense tu. a no fer els deures, però a 5è, vam veure que no manaves tant deures i que no ens saltàvem tant el pati com deien tot i que un dia vam fer pati mitja hora més tard. Recordem que quan fèiem plàstica ens embrutàvem molt i quan ens deixaves anar a rentar-nos les mans marxàvem i sortíem al pati a jugar fins que era l’hora de marxar. També recordem els peixos que vas comprar que amb quatre dies es van morir tots i els vam enterrar al camp de futbol i les obres de teatre que fèiem per Nadal a baix el cafè i al principi a l’escola, te‘n recordes de com ens ho fèiem per a entrar i sortir del decorat?


1997 Sílvia Fernández Jordi González Blanca Vallés Ariel Siles Carlos A. Zuñiga

Sílvia Fernàndez Ha passat poc temps des que vaig deixar l’escola, això fa que encara mantingui els records dels dies i dies que hi vaig viure molt presents. En aquests records, tu mestra Montse, hi tens una gran importància, ja que n’ets la protagonista, per tractar-se de la mestra que sempre estava pendent de tot i de tothom, preocupant-se que tot sortís bé, que l’escola funciones i que els alumnes tiréssim endavant. A hores d’ara encara no he trobat una mestra com tu. Per tant em ve molt de gust desitjar-te molta, molta sort

Jordi González Montse, tots el anys que has estat al “cole” i els anys que em vas tenir com alumne van ser els millors! Sempre recordaré les teves classes, tant divertides!


1998 Ariadna Hernádez Pau Pego Jordi Companys Maria Gonzalez Daniel Sánchez

Ariadna Hernández

Pau Pego

De tots aquest anys que he estat a l’escola, Mai es podrà oblidar una mestra que ha m’has deixat marcada una gran primària. dedicat mitja vida als nens i nenes d’aquests Recordo molts moments, tants que no pobles. acabaria mai, però un dels millors moments per mi és quan fèiem visuals, que com ja saps a mi m’encanta i continuo igual. M’encantava fer manualitats, ni que fossin les tapes per als grans, gruixuts i pesants àlbums. També les classe de totes les matèries: català, castellà, matemàtiques, naturals, etc... Recordo que tu anaves d’un canto a l’altre, d’un curs a un altre, i que ens ajudaves en tot. Ara, almenys jo, trobo a faltar les teves classe, tan divertides i plenes d’alegria, tot i que de tan en tan alguna bronca no ens la treia ningú. Només dir-te que per mi sempre has estat i seràs la mestra Montse, la millor professora que he tingut i que portaré dins el cor sempre.


Robert Calafell Aina Pareta Noah Rovira David Balcells Dídac Calafell Max Ferreras Judit Jimenez Artxana Vaqués Abril Canela Érika Cruz Xavier Palou Roc Ribalta Mauri Royes Biel Tous Miquel Farran Júlia Farré Nil Ferreras

Alumnes Marc Jiménez Pol Oros Arnau Prat Mireia Segués Jan Clària Sebastian Issa Judith Lorenzo Nayara Prieto Xènia Roca Guillem Sarri Anna Tomàs Carla Jové Jordi Palou Ona Royes Gerard Farré Carla Gassó Eloi Llagostera

Aina Molina Mònica Mora Jan Pego Marina Segués Aleix Tous Carla Calafell Jaume Jove Gerard Sarri Paquito Vallés Pol Clària Marc Espinagosa Esther Fernandez Andrea Gassó Ferran Julià Aurora Membrado Marcel Roca Aura Valldaura

Esther Fernàndez Saps aquella sensació que et provoca una persona quan la coneixes? Aquella que et ressegueix tot el cos i se t’instal·la al cor? Doncs així em vaig sentir jo quan et vaig conèixer. Hem compartit hores de classe i moltes més de somriures i jocs. He après molt de tu, de les teves suggerències i consells, ens has dedicat part del teu temps i el resultat es que he après molt de tu. Et trobaré molt a faltar encara que jo, iniciaré una nova etapa de la meva vida. Per acabar donar-te les gràcies per tot, perquè sempre que t’he necessitat t’he tingut al meu costat, que mes puc dir-te? Simplement moltes gràcies MONTSE.


Ferran Julià Montse t’agraeixo tots aquests anys que has estat amb nosaltres, aguantant-nos a tots... Espero que ens recordis sempre! Nosaltres ho farem, i de ben segur que ho farem tota la vida! MOLTES GRACIES MONTSE!


Anna Tomàs

Andrea Gassó

Hola Montse. Durant aquests 2 anys m’has ensenyat anglès i durant els anys que he anat a l’escola t’he conegut com a mestra Montse directora. M’has acompanyat de colònies, trobades de ZER i ens has vigilat quan no teníem mestra. De tot això en tinc un record especial i per això sempre et recordaré. Desitjo que et vagi super bé i que alguna vegada et recordis de mi. Una abraçada.

Hola Montse, Jo només he estat tres anys amb tu, però m’ho he passat super bé! Jo sempre me’n recordaré que quan fèiem català i ens deies: “Abans de fer una redacció hem de Pensar, Escriure i Revisar” Això sempre ho tindré present.

Jaume Jové Et trobarem molt a faltar, has estat la millor mestra que he tingut.

Carla Jové Montse ets la millor mestra que he tingut d’anglès.

Hem passat tres anys divertits, tres anys treballant amb tu, tres anys genials, tres anys demanant deures, tres anys aprenent i creixent amb tu... Per a mi sempre seràs una mestra que mai l’oblidaré. T’estimo molt.


Companys del dia a dia a l’Escola

Teresa Porta, Laia Torres, Ester Jover, Susana Carrasco i Yolanda Alòs Estimada AMIGA MONTSE, El DESTÍ ha encreuat els nostres CAMINS creant una gran XARXA D’AMISTAT. Aquest és el nostre LEMA: AVUI PER TU, DEMÀ PER MI. Un dolç LLAÇ que ha pres força amb el pas del temps.

Caminante no hay camino se hace camino al andar. al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda “QUE SIEMPRE RECORDARÁS”. Les teves companyes i amigues.

A la teva ESTIMADA VALL ONDFlorenci Cases ARA, hem tingut el plaer de compartir il•lusions, experiències,..., i un grapat de SENTIMENTS que restaran sempre ens De la Montse, en tinc el record d’una perels nostres CORS. sona sincera, comprensiva, que estima les persones i sobre tot interessada per a la I tal com deia Antonio Machado i cantava educació i formació plena dels alumnes; Juan Manuel Serrat : una mestra professional de cap a peus. Una persona que patia quan els alumnes Todo pasa y todo queda no es comportaven correctament. pero lo nuestro es pasar pasar haciendo camino camino sobre la “VALL”.


Roser Cisteró Estimada Montse, et voldria dir tantes coses en aquesta carta que no acabaria mai, perquè se el que sents i el que et passa ja que aquesta escola és part de la teva vida i te l’has estimat tant com si fos casa teva. Tu ets una mestra que t’estimes els alumnes, els saps fer treballar, els dones il·lusions i sobretot els fas ser persones. Tu saps que tots t’estimen i que quan tenen un problema o treball encara ara venen a demanar-te consell i opinió. Jo també he passat els dies més feliços de la meva vida al teu costat, també m’he estimat aquests escola com si fos meva i encara penso quan venies a la cuina a fer el cafè i ens explicàvem les nostres coses, problemes i alegries. La veritat des de que he deixat l’escola també t’he trobat a faltar perquè a vegades necessito parlar amb persones de confiança.

Montse, tu saps que a casa meva, tant tu com la teva família podeu venir sempre que us convingui ja que també és casa vostra. Una forta abraçada de tots els de Cal Prats


Edició

Revista OND’ARA Exalumnes, excompanys i alumnes del CEIP VALL ONDARA Nota de l’editor AMPA CEIP VALL ONDARA En aquest llibre record hi apareixen tots els alumnes de la mestra Montse, tant a l’escola vella Coordinació i col·laboració com al CEIP Vall Ondara. Laura Puig, Elisabet Jové i Goretti Valls. La distribució dels alumnes és per cursos, per Disseny i maquetació aquest motiu hem posat l’any de referència, tot Revista OND’ARA - Laura Puig i que som conscients que en alguns casos aquest any no correspon amb el de naixement, però hem preferit fer prevaldre el grup on l’alumne va estar Textos més temps, enlloc de la data de naixement. Alumnes, exalumnes i excompanys

Fotografies

Núria Puig Meritxell Vallés Marta Puig Judith Font Eva Rosinés Jessica Pino Miriam Clària Mònica Marsans Sílvia Fernàndez Neu Sociats Elisabet Jové Goretti Valls Laura Puig CEIP Vall Ondara

També volem demanar disculpes per si ens hem deixat algun exalumne, evidentment no haurà estat la nostra intenció. D’altra banda, volem donar les gràcies a tothom qui a col·laborat per què aquest recull fos possible. Començant per tots els exalumnes, alumnes i excompanys, més grans i més petits, que s’han bolcat a col·laborar enviant fotografies i textos sincers i personals. També a l’AMPA per havernos recolzat per aconseguir apropar-nos a l’escola sense que la mestra Montse se’n assabentés i, finalment a tots els que han volgut participar i fer del comiat de la mestra una festa emotiva. Molt agraïts.


GrĂ cies, mestra Montse Juny 2012

Llibre mestra Montse  

llibre, mestra, montse

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you