www.lemuria.cat
4 refugis
Juliol 2016
Editorial
Vam voler dedicar aquest número als refugis, atrets òbvia-
ment pel desafiament que suposa per als europeus la contínua onada d’immigrants que pretenen entrar dins les nostres fronteres, i molt primordialment per l’anomenada crisi dels refugiats que ha desencadenat la guerra a Síria. Vam designar-ho deliberadament així. Refugis. L’espai, no les persones que s’hi pretenen acollir. No ignoràvem, però, que l’espai –simbòlic molts cops, com ho és el nostre univers lèmur- no té sentit sense les persones que s’hi instal·len o pretenen intal·lar-s’hi. El sentit que han volgut donar-li els nostres col·laboradors ha estat, doncs, divers i de vegades distant. Com ho són les persones. Tot i començar amb una introducció conceptual sobre la condició dels refugiats des del vessant sociològic i polític, a càrrec de Sílvia Cabezas, i per una llarga anàlisi d’una de les manifestacions més grollerament tristes de la idea dels refugiats com a crisi (l’Acord entre la Unió Europea i Turquia per retornar els refugiats a Grècia), a càrrec de Miquel Mur, els tractament successius són amplis i variats, i abarquen diferents territoris i èpoques. Entrem en els testimonis directes d’una fugitiva de l’Espanya franquista com la Gemma Gil Aris, i l’indirecte que ens brinda la Dolors Miquel dels refugiats republicans de la Guerra Civil. I obrim la porta a la literatura, la ficció, la poesia, la il·lustració. Conscients que només des del filtre de l’art podem arribar a identificar-nos amb el dolor dels que ens apareixen aliens. Conscients que així descobrim que res humà no ens és aliè, com ja ens va ensenyar Sartre.
Lemúria #3
8
Les mobilitats humanes: una classificació ideologitzada / Sílvia Cabezas
12
UE-Turquia: el vergonyós mercadeig amb els refugiats / Miquel Mur
30
Les portes tancades/ Josep Manel Vidal
31
La gran cagada / Maijo Ginovart
32
Els no ningú / Gemma Gil Aris
38
Testimoni de l’Intestimoniat / Dolors Miquel
42
Les cadenes subtils, de Teresa Duch/ Carme Andrade
44
I les paraules tocaran el firmament / Helena Bonals
Refugi de colors/ Carme Rosanas
46
Quatre arbres / Empar Sáez
48
Re / Mònica de Dalmau
50
Lampedusa / Eduard López Mercadé
52
L’acollida / Núria Curcoll
56
El nen del’habitació bombolla B-15/ Carme Andrade
58
Els poetes/ Carme Rosanas
62
La caseta/ Sílvia Armangué
64
La virtualitat/ Andreu Loncà
66
Eugeni Fabregat
“On va ser ferit?”, i no saps si es refereixen a quin lloc del cos o a quin lloc del país. Una bala de vegades travessa el cos d’un home i fereix també la terra que el sostenia. Iehuda Amikhai, Poemes de Jerusalem
Lemúria 7
Les mobilitats humanes: una classificació ideologitzada Sílvia Cabezas
El concepte de mobilitats humanes per tant, a ciutadans que pateixen agrupa
diferents
categories
en la violència –sovint institucional,
funció de si són de naturalesa de l’Estat, en un context de règims forçada o voluntària. Per exemple, totalitaris o pseudodemocràtics- per en el cas de les primeres hi trobem raons religioses, ètniques, d’identitat els refugiats, desplaçats i exiliats nacional, de gènere, d’orientació polítics. Se les qualifica de forçades, sexual, professionals o relacionades perquè inclouen a totes aquelles amb la llibertat d’expressió, que se’ls persones víctimes d’un persecució o nega. Sovint les víctimes recorren amenaça greu en el seu país, que a tercers països, on es pressuposa posen en perill les seves vides. El el respecte als drets humans, per perfil dels refugiats es correspon, demanar el conegut dret d’asil, Lemúria 8
nascut després de la II Guerra un país tercer o, fins i tot, arribar Mundial, precisament per evitar que en un altre continent, com hem vist es repetís el genocidi contra jueus, en el drama dels refugiats sirians, gitanos i altres col·lectius com els il·lustra això que estem explicant. homosexuals. L’any 1947 va néixer El procediment més comú adoptat l’Organització Internacional de per aquests països receptors davant Refugiats i, dos anys més tard, l’arribada de desplaçats és ubicar-los, l’ONU
va
crear
Comissionat Unides
per
l’ACNUR,
de als
les
l’Alt amb l’estreta col·laboració d’ONG –
Nacions Creu Roja, Mitja Lluna, Metges sense
Refugiats.
La Fronteres...- en uns campaments.
concessió del dret d’asil implica L’objectiu és que els campaments, que l’Estat que acull garanteixi la normalment aixecats prop de la zona protecció i les necessitats bàsiques fronterera, per així evitar la sensació dels demandants d’ajuda.
que se’ls deixi entrar a residir dins el país, constitueixen una resposta
Mentre que quan parlem de desplaçats provisional a l’espera que la situació ens referim a la població civil que es en els territoris d’origen millori i els veu obligada a abandonar casa seva seus ciutadans hi puguin retornar. i el seu territori, com a conseqüència d’un conflicte bèl·lic, situacions de Lamentablement, aquesta previsió fam generalitzada fruit de fenòmens de
temporalitat,
en
realitat,
es
meteorològics adversos (sequeres, transforma en un fenomen enquistat inundacions,...) ecològiques (terratrèmols
o
i/o o
catàstrofes i durador, que lluny de resoldre el
mediambientals problema de fons, en crea un de nou: tsunamis,
per una espècie de gueto, on s’intenta
exemple). La imatge de famílies proporcionar educació per als infants, senceres escapant a peu, amb allò alimentació i sanitat a totes les posat, d’aquests horrors en direcció persones acollides, gràcies en bona a la frontera del país veí per poder- mesura a l’ajuda d’aquestes entitats hi entrar i travessar-lo per accedir a sense ànim de lucre. Tanmateix, la Lemúria 9
precarietat en les condicions de vida i tenint en compte que el gran (salubritat i higiene) és manifesta. gruix de la immigració s’explica per La població es veu reclosa, sense causes estrictament econòmiques l’oportunitat de poder treballar i, i de millora legítima de la seva així, refer la seva biografia en el nou qualitat de vida (seguretat, benestar, territori. I, alhora, pendent que se li drets humans, drets socials com concedeixi el dret d’asil (no absent l’educació, la sanitat, l’habitatge, d’una llarga espera i d’un procés l’exercici
de
burocràtic que extenua, provocant observem
l’existència
efectes
negatius
sobre
la
la
democràcia...), de
criteris
salut
psicològica de les persones, com ara depressions o suïcidis). Tot plegat és desolador, per no dir, indignant. Finalment,
dins
les
mobilitats
forçades trobem els exiliats polítics, els quals també es veuen obligats a expatriar-se contra la seva voluntat per significar-se políticament en el seu país. No sempre se’ls reconeix com a víctimes en el nou Estat on s’assenten. En comptes d’acollir-los, ideològics que s’amaguen darrera se’ls tracta com a immigrants de de qualsevol classificació i definició caràcter econòmic.
conceptual.
Només
així
podem
entendre el perquè institucionalment Precisament, el fenomen migratori s’ha decidit percebre els moviments se’l considera una mobilitat voluntària migratoris, de la mateixa manera en contraposició a les categories que el turisme
(sense oblidar les
anteriors (refugiats, desplaçats i seves grans diferències), com actes exiliats). Lemúria 10
Arribats en aquest punt, voluntaris. Això, novament, no deixa
de ser quelcom relatiu i força injust. obliguen a emprendre un trajecte Des
de
podria
la
sociologia
argumentar
provocadora
i
crítica de
es no sempre desitjat. No obstant, els
forma esportistes d’elit, grans empresaris
transgressora
que o els denominats jubilats d’or sempre
el turisme a Occident en l’era d’un gaudiran
d’una
major
llibertat
consumisme insostenible propi de la d’elecció a l’hora de decidir si volen postmodernitat, els treballadors ens començar una nova vida en un altre veiem persuadits a viatjar de forma indret del món. A més, la societat frenètica, per gentilesa –això sí- del d’acollida no els percebrà com a immigrants (associat a una etiqueta negativa) i no se’ls exigirà gaires esforços d’integració. Ben diferent, en canvi, és el determinisme que pateix la majoria d’emigrants, els quals per manca d’oportunitats no poden exercir el seu dret a decidir i, alhora, quan aconsegueixen arribar al destí, són tractats –en termes generals- amb menyspreu i com a ciutadans de segona. Admetre, per tant, que la immigració econòmica low cost durant les nostres vacances. Inclús així, convindrem, però, que viatjar per plaer no és equiparable a
abandonar
per
necessitat
o
supervivència la teva llar, la teva cultura, etc. En aquest darrer cas,
és una mobilitat forçada obligaria Europa
a
reconèixer
les
seves
misèries (relacions de dominació colonials i postcolonials) i revertir la situació. En definitiva,
ampliar els
termes que preveu el dret d’asil.
els ciutadans són víctimes d’unes estructures econòmiques que els Lemúria 11
UE-Turquia. El vergonyós mercadeig amb els refugiats Miquel Mur
El passat 18 de març, els membres del
és un Tractat Internacional. Una norma
Consell Europeu –els representants del
internacional, per tant, que vulnera el
governs- de la Unió Europeu,van signar
Conveni Europeu de Drets Humans,
amb el govern de Turquia un document
la Convenció de Ginebra i la Directiva
que es va presentar formalment com una de Procediment per a la concessió de declaració que acordava determinades protecció
internacional.
Igualment
línies d’actuació en relació a l’anomenada no s’han respectat els procediments crisi dels refugiats (veure annex, text
previstos en els articles 216 i següents del
complet). Tot i esquivar la denominació
Tractat de funcionament de la UE per als
d’acord, experts com Diego López Garrido acords internacionals, però en aplicació -catedràtic
Constitucional,
del criteri establert pel Tribunal de Justícia
ex-secretari d’Estat per a Assumptes
de la Unió Europea (TJUE), un text no és
Europeus – no dubten que, des del punt
un tractat per la seva denominació, sinó
de vista de la seva naturalesa política,
perquè les parts vulguin donar-li caràcter
Lemúria 12
de
Dret
vinculant. I aquest és el cas de l’Acord addicional de 3.000 milions fins a finals UE-Turquia sobre migració i refugiats. de 2018. Ambdues parts, diu l’Acord, han decidit avui posar terme a la migració irregular 7.- Perfeccionament de la Unió Duanera. des de Turquia a la UE, i a aquest propòsit, han acordat unes línies d’actuació. Els 8.- Compromís de revigoritzar el procés termes són clars i determinants.
d’adhesió de Turquia a la UE.
Tals línies d’actuació addicionals són, en 9.- Col·laboració de UE i els Estats resum, les següents:
membres amb Turquia per millorar les condicions humanitàries a Síria.
1.-
Retorn de migrants irregulars a
Turquia.
Així s’està aplicant l’Acord. Grècia ha aprovat la legislació necessària de forma
2.- Per cada sirià retornat a Turquia des immediata, i Turquia ha acceptat, des de les illes gregues es reassentarà a un del altre sirià procedent de Turquia a la UE.
4 d’abril, migrants retornats per
Grècia. Malgrat que la devolució de migrants estava ja acordada per un
3.-
Evitar
que
s’obrin
noves
rutes Acord entre UE i Turquia de 14 d’abril
marítimes o terrestres de migració il·legal de 2014, la crisi provocada pel bloqueig des de Turquia a la UE.
de la ruta dels Balcans va obligar la UE a plantejar-se la devolució a Turquia no
4.-
Règim
voluntari
d’admissió només d’immigrants econòmics, sinó de
humanitària.
sol·licitants d’asil, essencialment milers de refugiats sirians que fugen de la
5.-
Liberalització
de
visats
per
als guerra civil.
ciutadans turcs per entrar a la UE. No n’hi havia prou, doncs, amb els 6.- Desemborsament de 3.000 milions anteriors acords de Turquia amb la d’euros de la UE a Turquia, i finançament UE i amb Grècia. Calia incloure, al Lemúria 13
costat de la immigració econòmica la
Directiva s’estableix que un país europeu
immigració política: els refugiats. És a
segur ha d’haver ratificat la Convenció de
dir, desincentivar la fugida de sirians,
Ginebra sense restriccions geogràfiques.
afganesos o pakistanesos a Europa, fent-
Turquia ha ratificat la Convenció, però
los saber que seran retornats a Turquia.
no el Protocol de Nova York, de manera
Segons el mateix López Garrido, el 90%
que
no està obligada a examinar una
dels immigrants que arriben a Grècia són sol·licitud d’asil d’algú que no sigui refugiats que volen asil a Europa. Però europeu (per exemple, un sirià). Tampoc Europa no els vol, i per això subcontracta es pot considerar un tercer país segur de a Turquia perquè els mantingui en aquest l’art. 39.1, que diu : Els Estats membres país, a canvi de 6.000 milions d’euros. només podran aplicar el concepte de Aquest és el pacte.
tercer país segur quan les autoritats competents tinguin la certesa que el
Al marge dels plantejament ètics que se’n
sol·licitant
de
protecció
internacional
poden desprendre del fet d’obligar a fer rebrà al tercer país un tracte d’acord amb marxa enrere a persones que han fugit
els següents principis:
jugant-se la vida d’una situaió bèl·lica que encara els creava més amenaces a
a. La seva vida o llibertat no estan
la seva seguretat, la clau jurídica de la
amenaçades per raó de raça, religió,
qüestió és si es pot considerar que l’Acord
nacionalitat, pertinença a un grup social
és contrari al Conveni de Ginebra i al
particular o opinió pública
Dret Europeu. Per això cal considerar si Turquia és un país segur per als refugiats.
b. No hi ha risc de danys greus tal com es
El text legal de referència, a més de la
defineixen a la Directiva 2011/95 / UE;
Convenció de Ginebra i el Protocol de Nova York, és la Directiva 2013/32 / UE c. Es respecta el principi de no devolució del Parlament Europeu i del Consell, de
de conformitat amb la Convenció de
26 de juny de 2013, sobre procediments Ginebra; comuns per a la concessió o la retirada de la protecció internacional. En aquesta Lemúria 14
d. Es respecta la prohibició d’expulsió
en cas de violació del dret de no ser
Internacional. Entre d’altres raons, per la
sotmès a tortures ni a tractes cruels, possibilitat de ser retornats a Síria. S’ha inhumans o degradants, establert en el
informat també de detencions arbitràries
Dret internacional;
i deportacions o aplicació de violència física contra refugiats que intentaven
e. Hi ha la possibilitat de sol·licitar
creuar la frontera sud de Turquia des
l’estatut de refugiat i, en cas de ser
de Síria o Iraq, o arribar a Grècia des
refugiat, rebre protecció d’acord amb la
de Turquia. Amnistia Internacional va
Convenció de Ginebra.
indicar en un comunicat que, segons les seves investigacions en les províncies
Turquia no és un país segur per als
frontereres del sud del país, Turquia
refugiats sirians per diverses raons, en
deté i expulsa prop d’un centenar de
opinió
d’organitzacions
internacionals persones gairebé diàriament des de
com Human Rights Watch o Amnistia mitjan de gener. També assegurava que
Lemúria 15
en un termini de tres dies havia recopilat
adduint que el text del pacte sembla
testimonis que revelen que la pràctica
oblidar
de les autoritats turques constitueix un
refugiats i migrants atrapats a Grècia. I
secret a veus a la regió, i recalcava que
sostenia: els infants constitueixen el 40
totes les devolucions forçoses a Síria són
% de la població migrant i refugiada al
il·legals.
país hel·lè. Es calcula que 1 de cada 10
els
més
de
19.000
infants
nens viatgen sense els seus familiars. Són De la mateixa manera, les ONG sobre el
terreny
transmeten
una
els anomenats menors no acompanyats.
negativa
valoració del tractament dels refugiats
Per la seva banda, la Comissió d’Ajuda al
a Grècia, als quals se’ls ha internat en Refugiat va declarar que durà l’acord amb centres de detenció, en aplicació de la
Turquia als tribunals de la UE denunciant
Directiva de retorn de 2008 (que preveu els membres del Consell Europeu davant un màxim d’internaments de 60 dies).
la Comissió Europea per l’incompliment de les normes comunitàries d’asil, i
Oxfam Intermón va emetre un comunicat d’agraïment
a
les
més
de
instarà l’Eurocambra perquè interposi un
100.000 recurs contra el conveni davant Tribunal
persones que van manifestar-se en els
de Justícia de la UE.
dies anteriors a l’Acord d’una manera massiva el seu total desacord amb la proposta de conveni entre la Unió Europea
Els 5 punts claus de l’acord entre
i Turquia, i entenia que gràcies a totes les
Turquia i la UE
mobilitzacions ciutadanes d’aquests dies es va aconseguir una postura comuna de
De les reunions preparatòries
de la
tots els partits al Congrés i hem evitat
signatura de l’Acord van sorgir els punts
un acord molt més perjudicial per a les
essencials que van ser anunciats en una
persones refugiades, com el que s’havia
roda de premsa pel primer ministre turc,
negociat en un principi.
Ahmet Davutoglu, juntament amb els presidents del Consell Europeu, Donald
UNICEF va manifestar també la seva, Lemúria 16
Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-
Claude Juncker.
immigració il·legal i evitar l’activitat de les màfies. I encara es va permetre
1. Els que es considerin migrants il·legals
afegir: és un objectiu humanitari, no
seran retornats a Turquia. En un primer volem veure més dones i nens morint als moment, això incloïa qualsevol persona nostres mars. que no entrés amb uns mitjans legalitzats entre Grècia I Turquia que ja no estan
2. Turquia, país segur
a l’abast de cap refugiat. Finalment, la UE va donar marxa enrere, gràcies a la
Juncker va explicar que la directiva d’asil
mobilització de la població europea, i ha
recull la possibilitat de no atendre una
acceptat que no es podran deportar els que
sol·licitud d’asil si el demandant arriba
sol·licitin asil, i no se’ls podrà retornar fins
des d’un tercer país considerat segur,
que els òrgans judicials grecs resolguin o
com és el cas de Turquia per Grècia.
així ho sol·licitin voluntàriament. La clau,
Amb tot, va apuntar que Turquia haurà
doncs, es deixa en mans de la pròpia
de procedir a certes modificacions en la
voluntat del refugiat i de l’activitat d’uns
seva legislació per complir amb aquesta
òrgans judicials grecs col·lapsats.
noció.
No es reubicaran els immigrants que
3. Desemborsar 3.000 milions a Ankara
vinguin a través de l’activitat de les màfies. Aquesta idea ja havia estat
La Unió Europea es comprometia, a
anunciada prèviament per la cancellera
canvi de les concessions turques, a
alemanya, Angela Merkel: tots aquells
desemborsar abans de finals de març
immigrants que arribin de manera il·legal
3.000 milions d’euros per ajudar Ankara
a Grècia no seran part del programa de
a atendre els més de 2,7 milions de
reubicació, cosa que limitarà molt les
refugiats, del 2016 i el 2017, que tenen
seves possibilitats de rebre asil a la UE.
i tindran en el seu territori, i apunta la possibilitat de sumar a aquest esforç
El primer ministre turc va ampliar-ho:
fons addicionals de 3.000 milions més
el nostre objectiu és desincentivar la
per al 2018, tot i que aquesta xifra no ha Lemúria 17
quedat recollida en el text final.
d’aquesta cimera com la prova d’avenços en la integració de Turquia a la UE.
4. Acabar amb la política de visats
Aquesta, però, només s’ha compromès a accelerar el procés per obrir nous capítols
Els
compromisos
esbossats
en
la
en les negociacions d’adhesió.
declaració de la cimera recullen, alhora, la disposició per accelerar el full de Alguns països com Bèlgica i Itàlia havien ruta per retirar l’exigència de visats als
reclamat durant les negociacions de
nacionals turcs com a molt tard a finals dilluns que el document fos crític amb les de juny del 2016, i no a l’octubre com es
traves d’Ankara a la llibertat d’expressió,
preveia inicialment.
però finalment el text es limita a indicar que els mandataris europeus també han
5. Avançar en la integració de Turquia a
discutit sobre la situació dels mitjans
la UE
amb Davutoglu. Això en els dies en què el govern turc intervenia el diari més venut
El govern turc ha opinat que el resultat Lemúria 18
del país, ‘Zaman’, pels seus presumptes
llaços amb Fetulà Gulen, principal rival
l’Acord (4 d’abril) es troben ara en terra
del president, Recep Tayyip Erdogan.
de ningú. Es calcula que unes 50.000 persones estaven en aquell moment malvivint en campaments provisionals de
Les xifres
Grècia, Macedònia i Sèrbia. El govern grec va començar el desallotjament d’aquest
La crisi dels refugiats és un drama humà
camps improvisats, primer per mesures
de proporcions certament devastadores. propositives cap als campaments bastits Milers de persones han mort en el seu
per l’Exèrcit, que no reunien tanmateix
intent d’arribar a les costes gregues des
gaires millors condicions, i a partir del 24
del mar Egeu (unes 3.700 només el 2015), de maig fent servir mesures dissuasòries i milers de persones més continuen en molt directes emparant-se en promeses situació desesperada davant les fronteres d’un reassentament a països europeus tancades de països com Macedònia. I
en el termini de dos mesos. En tres dies
no es limita a la que té com a origen la
havia desallotjat el camp més important,
guerra civil siriana, tot i que sí se’n pot
el d’Idomeni, onhi havia més de vuit mil
estimar en un 29 % del total. Sumant-
persones malvivint des del tancament de
hi els que fugen de l’encara inestable
les fronteres amb Macedònia.
situació a l’Iraq, sobretot la part que domina l’autodenominat Estat o Califat
Per l’altra banda, Amnistia Internacional
Islàmic, els refugiats d’aquesta zona
ha estimat en prop de 200.000 persones
freguen el 40 % del total. Un 14% dels
les
refugiats provenen de l’Afganistan, el 5%
una franja d’uns 20 quilòmetres a la
que
es
troben
desplaçades
en
de Kosovo i un altre 5% Albània. També frontera entre Síria i Turquia, en què hi ha molts immigrants de
Pakistan, les condicions dels campaments són de
Eritrea –amb un 3 % cada un-, i fins i tot
gran atrocitat, sense aigua potable ni
països com Nigèria i Iran . Encara queda
sanejament, segons ONG i residents.
un terç procedents d’altres països.
Segons declaració del seu director per
Els migrants que es trobaven en sòl
a Europa i Àsia Central, John Dalhuisen,
europeu abans de l’inici de l’aplicació de sembla
molt
probable
que
Turquia
Lemúria 19
hagi tornat a Síria diversos milers de
de refugiats, i que fins a data d’avui
persones refugiades ja abans de l’Acord,
pràcticament només ha posat entrebancs
i que si l’acord segueix endavant segons
a l’acollida real, fins i tot barrant l’acció
el previst, existeix un risc molt real molt més solidària de nombroses ciutats que algunes de les persones que la UE
i comunitats autònomes com la catalana.
retorni a Turquia corrin la mateixa sort . L’objectiu del govern turc seria segellar La seva reacció en defensa de la legalitat la seva frontera amb Síria i establir una
de l’Acord no solament va demostrar
improbable zona segura de l’altra banda el total menyspreu del seu govern pel de la seva frontera.
patiment de les persones que travessen la situació tràgica de la mal anomenada crisi de refugiats (caldria ja començar
Reaccions del govern de Rajoy
a
dir-li
seu
dels
sense
desconeixement
refugi),
sinó
de
legalitat
la
el
Enmig d’aquesta crisi, quina és la reacció internacional, i va limitar-se a seguir el del govern en funcions de Rajoy, que
guió de la defensa de la legalitat de la
ha allargat insòlitament la legislatura deportació i dels procediments de revisió pel sistema de no presentar la seva
de les demandes d’asil que hauran de
candidatura a l’elecció com a president
resoldre ara les autoritats gregues sense
davant el Congrés de Diputats? Doncs suport real de governs com l’espanyol, refusar tant com ha pogut comparèixer
que en canvi sí ha ofert el de la seva
davant el mateix Congrés per donar
Guàrdia Civil, com se sap un cos avesat
explicacions. Finalment, Mariano Rajoy
a controlar les fronteres no precisament
compareixia el 6 d’abril per primera
en la línia de foment del dret d’asil.
vegada com a president del Govern en funcions després de la cimera europea Com deia el comunicat d’Oxfam Espanya de març, per donar explicacions. Cap
abans cita,... el govern de Rajoy ens ha
novetat en la seva actitud, al front
fallat. Ha permès que s’hagi arribat a un
d’un govern que només sembla haver acord que vulnera els drets dels refugiats acceptat a contracor una quota mínima Lemúria 20
en contra de la posició acordada pel
Parlament que garantia el respecte de
ha incrementat l’acció dels guardacostes,
les lleis de protecció internacional.
ha prohibit que els refugiats assentats en altres províncies turques es desplacin a la zona d’Esmirna, a la costa enfront de
La situació actual
les illes gregues, sotmetent a controls a les carreteres del voltant i revisant que
El nombre de refugiats que arriben a les
en els autocars que passen no hi hagi
illes gregues es va reduir dràsticament refugiats. L’ús de la brutalitat policial és des del mateix dia en què va entrar
també recurrent.
en vigor el pacte entre la UE i Turquia. Així, el govern turc ha demostrat que
No obstant, sempre es reserva l’amenaça
és capaç de complir amb la seva part
de deixar de complir la seva part si no rep
de l’Acord i controlar unes màfies que
les contraprestacions adients, en termes
abans campaven lliurement. Alhora que
monetaris i en termes de drets dels seus
Lemúria 21
ciutadans a entrar a la UE.
completes, de manera que oficialment
De tota manera el flux d’immigrants no
hi ha detinguts i tancats en aquestes
s’ha interromput del tot, però si a l’estiu
condicions diversos centenars de nadons
de 2015 hi va haver dies en què van
i nens de molt curta edat.
arribar set mil persones a Lesbos, ara la mitjana està en uns dos-cents al dia.
La intenció del Govern grec és tornar-los a Turquia, però no poden fer-ho perquè
Actualment, hi ha dues categories de la majoria ha demanat asil a Grècia i fins refugiats
segons
arribessin
abans
o
que aquesta sol·licitud no es resolgui,
després del dia 20 de març, quan va
no se’ls pot tornar. Hi ha dubtes sobre si
entrar en vigor l’acord UE-Turquia. Els
Grècia respectarà la normativa europea
refugiats que han arribat a Grècia després en aquest terreny. del 20 de març estan detinguts. A la immensa majoria dels intercepten al mar
El Govern grec amb la col·laboració
les patrulleres de Frontex, una missió de
de
la UE per a la protecció de fronteres, que
enviaments de persones de tornada a
Frontex,
ha
organitzat
diversos
agrupa forces de molts països europeus. Turquia, però de moment s’han limitat als Recullen als refugiats de l’aigua i els que a Unió Europea considera migrants informen a l’acte que estan detinguts.
econòmics. La immensa majoria, homes procedents del Pakistan, Bangla Desh i
Després, els refugiats són traslladats
el Nepal que havien arribat irregularment
en autobusos policials amb personal fa diversos mesos. d’ACNUR fins a un dels dos centres de detenció establerts a les illes de Chíos i Pel que fa als sirians arribats abans Lesbos. En aquests centres les condicions
del 20 de març, bloquejats a Grècia
de vida són terribles. En el de Lesbos, el
pel
tancament
de
fronteres
decidit
centre de Moria, hi ha amuntegades més per Macedònia –empesa per Àustria de tres mil persones, encara que el lloc
directament- al febrer passat.
Així,
amb prou feines té capacitat per a dues
Grècia de sobte ha deixat de ser només
mil. Molts dels detinguts són famílies un país de pas i s’ha trobat amb més Lemúria 22
de
cinquanta
mil
refugiats
encallats probable que Europa es vegi obligada,
al seu territori. El govern grec Grècia
almenys, a fer els pagaments econòmics
no ha convidat oficialment a ACNUR
compromesos.
a
assumir allotjament i les seves autoritats han creat més de quaranta camps de
D’altra
banda
el
reallotjament
de
refugiats dispersos per tota la geografia refugiats a països europeus continua del país hel·lènic. La majoria són camps
encallat. Molts països s’han negat a
militars, amb tendes de campanya i sense
acceptar quotes de refugiats, o, com
més serveis que el menjar. Malgrat això
Espanya, posen tota mena d’entrebancs.
en aquests moments hi ha uns onze mil
La mateixa cancellera alemanya Angela
refugiats a Idomeni, un camp improvisat
Merkel sembla haver perdut força interior
just a la frontera amb Macedònia, i uns
i exterior per imposar les quotes a altres
cinc mil estan al port del Pireu, acampats països i dins el seu propi. Molts estats en els molls i les terminals. Són persones
que veuen en el segellament de les
que desconfien de les autoritats gregues
fronteres turques i gregues una solució
i temes ser deportades si entren en els
molt còmoda.
camps preparats oficialment. D’aquesta manera, el concepte d’Europa No és fàcil aventurar el futur de l’Acord o
com país d’acollida a refugiat s’ha vingut
Tractat. Bàsicament, en haver d’admetre avall
estrepitosament.
Aquest
és
el
l’acció de del dret d’asil, que en principi
principal efecte del Tractat amb Turquia
no
un
: per primera vegada en la seva història,
veritable coll d’ampolla que impedeix
Europa ha negligit a nivell oficial el seu
l’automatisme
deure d’acollida, i la baratat per un
es
contemplava,
Grècia
és
de les deportacions que
havien estat dissenyades.
vergonyós mercadeig amb un tercer, el gegant turc que fa dècades que està
Turquia pot mantenir la seva part si
trucant insistentment a la seva porta,
manté el control de la seva frontera i no
malgrat el seu contrastat exemple de
creix el nombre de refugiats que arriben violació sistemàtica dels drets humans a les illes gregues, de manera que és molt
envers els seus propis ciutadans, sobretot Lemúria 23
pel que fa a la minoria kurda, i la seva
ningú sembla veure en l’horitzó de els
acció descarada en defensa d’interessos
possibilitats.
imperialistes a la regió. Val a dir que en tal política va de la mà amb altres
En definitiva, l’Europa unida i lliure
imperis àvids com la Rússia de Putin, i, sense
fronteres
si no evidentment, sí en confluència amb propagandistes estats europeus com França o Bèlgica espanyol
ens
ni de
filferros
que
els
l’antinacionalisme
venen,
es
veu
així
que han posat les mans i les bombes a
confrontada amb les brutals imatges de
Síria, atiant el foc abans que apaivagar-
la realitat de les seves fronteres al sud
lo.
del seu territori. On, no ho oblidem, també es troba Espanya.
La que seria, així, l’única sortida real de la crisi de refugiats, la pacificació de Síria i les zones del voltant, en especial a l’Iraq, resulta una utopia que ni tan sols
Lemúria 24
Annex: Declaració UE-Turquia, 18 policies turcs i un intercanvi d’informació març 2016
més intens. Així mateix, la Unió Europea ha iniciat el desemborsament dels 3.000
En el dia d’avui, els membres del Consell
milions d’euros del Mecanisme per als
Europeu s’han reunit amb el seu homòleg refugiats a Turquia destinat a projectes turc. És la tercera sessió des de novembre
concrets i a més s’ha avançat en els
de 2015 dedicada a aprofundir en les treballs sobre la liberalització de visats relacions Turquia-UE, així com a tractar i en les negociacions d’adhesió, entre la crisi migratòria.
altres coses amb l’obertura del capítol 17 del passat mes de desembre. El 7
Els membres del Consell Europeu han
de març de 2016, Turquia va convenir,
manifestat el seu més sincer condol al
a més, en acceptar el retorn ràpid de
poble turc per l’atemptat de diumenge
tots els migrants que no necessitin
passat a Ankara. Han condemnat amb
protecció
internacional
i
que
hagin
fermesa aquesta atrocitat i han reiterat passat de Turquia a Grècia, i a acceptar que seguiran donant suport a la lluita
a tots els migrants irregulars interceptats
contra el terrorisme en totes les seves en aigües turques. Turquia i la UE van formes.
acordar també seguir intensificant les mesures contra els traficants de migrants
Turquia i la Unió Europea han reafirmat i es van congratular que es posés en el seu compromís amb l’aplicació del Pla
marxa l’activitat de l’OTAN al mar Egeu.
d’Acció Conjunt posat en marxa el 29 de Alhora, Turquia i la UE reconeixen que es novembre de 2015. Ja s’han aconseguit necessiten més esforços, ràpids i decidits. molts avenços, com l’obertura, per part de Turquia, del seu mercat laboral a
Per frustrar el model d’activitat dels
nacionals sirians sota protecció temporal,
traficants
la
alternativa a arriscar les seves vides, la
introducció
de
nous
requisits
de
i
oferir
als
migrants
una
visat per als sirians i persones d’altres UE i Turquia han decidit avui posar terme nacionalitats, l’increment dels esforços a la migració irregular des de Turquia a la de seguretat per part dels guardacostes i
UE. Per aconseguir aquest objectiu han Lemúria 25
acordat les següents línies d’actuació necessaris, entre ells la presència de addicionals.
funcionaris turcs a les illes gregues i de funcionaris grecs a Turquia a partir del
1) Tots els nous migrants irregulars que
20 de març de 2016, per garantir els
passin de Turquia a les illes gregues a
contactes i facilitar així el funcionament
partir del 20 març 2016 seran retornats
fluid d’aquests mecanismes. Les despeses
a
de les operacions de retorn de migrants
Turquia.
Això
s’aplicarà
en
plena
conformitat amb el Dret internacional irregulars aniran a càrrec de la UE. i de la UE, descartant així tot tipus d’expulsió col·lectiva. Tots els migrants 2) Per cada sirià retornat a Turquia des de estan
protegides
d’acord
amb
les les illes gregues, es reassentarà a un altre
normes internacionals pertinents i dins
sirià procedent de Turquia a la UE, tenint
del respecte del principi de no devolució.
en compte els criteris de vulnerabilitat
Es tractarà d’una mesura temporal i
de les Nacions Unides. S’establirà un
extraordinària que és necessària per posar mecanisme,
amb
l’assistència
de
la
fi al sofriment humà i restablir l’ordre Comissió, els organismes de la UE i altres públic. Els migrants que arriben a les illes
estats membres, així com l’ACNUR, per
gregues seran degudament registrats
garantir que aquest principi s’apliqui
i les autoritats gregues tramitaran tota
des del mateix dia en què comencin els
sol·licitud d’asil individualment, d’acord retorns. Es donarà prioritat als migrants amb la Directiva sobre procediments
que no hagin entrat o intentat entrar
d’asil,
l’ACNUR.
prèviament de manera irregular a la
Els migrants que no sol·licitin asil o la
UE. Per part de la UE, el reassentament
en
cooperació
amb
sol·licitud s’hagi considerat infundada segons aquest mecanisme es durà a o
inadmissible
de
conformitat
amb terme, en un primer moment, mitjançant
l’esmentada Directiva seran retornats a
el
compliment
Turquia. Turquia i Grècia, amb l’ajuda
adquirits pels estats membres en les
de les institucions i organismes de la
Conclusions
dels
dels
compromisos
representants
dels
UE, prendran les mesures necessàries governs dels estats membres, reunits i
acordar
Lemúria 26
els
mecanismes
bilaterals
en el si del Consell, de 20 de juliol de
2015, en virtut dels quals queden 18
4) Quant estigui cessant el pas irregular
000
entre Turquia i la UE, o almenys s’hagi
places
de
reassentament.
Tota
necessitat addicional de reassentament reduït de manera substancial i duradora, s’abordarà a través d’un acord voluntari
es posarà en marxa un règim voluntari
similar fins arribar a un límit màxim de
d’admissió
54 000 persones més. Els membres del
membres de la UE contribuiran a aquest
Consell Europeu s’han congratulat de la
règim de manera voluntària.
humanitària.
Els
Estats
intenció de la Comissió de proposar una modificació de la decisió de reubicació de
5) Es accelerarà respecte a tots els Estats
22 de setembre de 2015 per permetre membres participants el compliment del que tot compromís de reassentament full de ruta de liberalització de visats amb assumit en el marc d’aquest acord es
vistes a suprimir els requisits de visat per
dedueixi de les places no assignades en als ciutadans turcs com a molt tard al virtut de la decisió. En cas que aquests acords
no
compleixin
l’objectiu
final de juny de 2016, sempre que s’hagin
de satisfet tots els criteris de referència.
posar fi a la migració irregular i que el
Per a això, Turquia ha de prendre les
nombre de retorns s’aproximi a les xifres
mesures necessàries per complir els
previstes més amunt, es revisarà aquest
requisits restants per tal que la Comissió,
mecanisme. En cas que el nombre de
un cop feta la necessària avaluació de
retorns sobrepassi les xifres previstes
compliment dels criteris de referència,
més amunt, s’interromprà l’aplicació del pugui presentar abans del final d’abril mecanisme.
una proposta apropiada, sobre la qual el Parlament Europeu i el Consell podran
3) Turquia prendrà totes les mesures
prendre una decisió definitiva.
necessàries per evitar que s’obrin noves rutes marítimes o terrestres de migració
6)
il·legal des de Turquia a la UE i cooperarà
amb
a aquest efecte amb els estats veïns, així
desemborsament
com amb la UE.
d’euros inicialment assignats en virtut del
La
UE,
en
Turquia,
Mecanisme
estreta
cooperació
accelerarà dels
per
3.000
als
més
el
milions
refugiats
a
Lemúria 27
Turquia i garantirà el finançament de
satisfacció l’obertura del capítol 17 el
més projectes destinats a persones sota 14 de desembre de 2015 i han decidit protecció temporal que es determinaran
, com a pas següent, obrir el capítol 33
gràcies
durant la Presidència neerlandesa. S’han
a
la
ràpida
informació
que
proporcioni Turquia abans del final de congratulat que la Comissió hagi de març. S’especificarà conjuntament en
presentar a l’abril una proposta a aquest
el termini d’una setmana una primera
efecte. Els treballs preparatoris per a
llista de projectes concrets destinats als l’obertura d’altres capítols prosseguiran refugiats, en particular en l’àmbit de la
a ritme accelerat sense perjudici de
salut, l’educació, les infraestructures, les posicions dels Estats membres de l’alimentació
i
altres
costos
de
conformitat amb les normes vigents.
manteniment, que podran ser finançats ràpidament amb càrrec al Mecanisme. 9) La UE i els seus Estats membres Quan aquests recursos estiguin a punt de han de col·laborar amb Turquia en tota ser utilitzats en la seva totalitat, i sempre comú empresa destinada a millorar les que
es
compleixin
esmentats,
la
UE
els
compromisos condicions humanitàries a l’interior de
mobilitzarà
un
Síria, en particular en determinades
finançament addicional per al Mecanisme zones pròximes a la frontera amb Turquia, per un import de 3000 milions d’euros
el que permetria a la població local i als
addicionals fins al final de 2018.
refugiats viure en zones que siguin més segures.
7)
La
UE
i
Turquia
han
acollit
Tots aquests elements es duran a terme en
favorablement els treballs en curs relatius paral·lel i es supervisaran conjuntament al perfeccionament de la Unió Duanera.
cada mes. La UE i Turquia han decidit reunir-se de
8) La UE i Turquia han tornat a confirmar
nou quan resulti necessari d’acord amb la
el seu compromís de revigoritzar el
declaració conjunta de 29 de novembre
procés d’adhesió, segons es va indicar
del 2015.
en la seva declaració conjunta de 29 de novembre de 2015. Van acollir amb Lemúria 28
Les portes tancades Josep Manel Vidal
La pobresa ja no és tragèdia. La desgraciada
en les coses petites. Recorde els veïns,
condició dels altres en llunyania, menys
tot el dia, entrant i eixint de casa. Amb
encara. És un costum, un posat d’habitud
l’autoritat que donava la compassió. Posant
que seu, amb pertorbadora normalitat, a
el dinar al foc, anant al forn, escurant la
les nostres taules parades. No la veiem
vaixella. Apedaçant el migdia amb aquella
amb la seua condició de comanda de
estranyesa de normalitat. Recorde la mare
refugi. Ens han esporgat la compassió del
i l’àvia envoltades de gent, constantment.
brancatge dels afectes. Sempre és “allò
La casa habitada de xiuxiuejos i paraules
que passa als altres”, com si no haguérem
dolces. Recorde els veïns posant les seues
superat eixe posat de la infantesa i que ara
mans i els seus ulls, plorant-nos aquella
té molt poc d’ingenuïtat. La mort aliena no
pena amb els seus propis cossos. Llavors
ens pertany. Ni les seues conseqüències.
teníem les portes obertes. Res no ens
Abans els veïns trobaven les portes obertes
resultava estrany. Aquell temps, quan
i les creuaven per portar-nos el condol.
el patiment ens feia trobadissos. Aquell
Recorde el dia de la mort del meu avi.
temps, quan érem éssers humans amb el
La notícia de l’accident impactant sobre
complement inexcusable de la compassió.
nosaltres i estellant-nos el dia. Aquella
I ara que hem tancat totes les portes, tot
paràlisi de tristor que agafaren ma mare
és infinitament lluny. Ja no tenim ulls, ni
i la meua àvia. Les fogasses pastades, en
mans, ni cor, per plorar per ningú. Tot és
la post, apunt per dur-les al forn. El silenci
infinitament distant. On és Síria? On és el
sobtat que va capgirar aquella jornada
seu dolor? Sí, rere les portes tancades.
de festa. Aquella incapacitat per avançar
Lemúria 30
La gran cagada Maijo Guinovart
El no ningú Gemma Gil Aris
Heu vist els ulls dels refugiats? Els heu dia, podrem allargar les nostres mans, mirat de veritat? Si us hi fixeu, els seus en un gest de comunió en la diversitat, ulls ens demanen atenció, ens criden, parlar i tornar a fer brotar les il·lusions, ens diuen el que és caminar amb la encara que sigui per poques coses. mort com a companya, no saben quan ni a on, però la pressenten. Saben del Penso que això ja ho hem passat, ara fred, de l’aflicció, del desconsol de tot farà setanta-set anys, ells també volien allò que deixen i no tornarà. I de la por, trobar un refugi. Darrere havien deixat la immensa por. Van, sense saber, cap parents, a vegades fills, cases, camps... als camps, cercats amb filats ben alts, I van trobar les sorres de les platges aixecant les mans, i jo quan els veig des escombrades per la tramuntana, amb de la meva casa, pel televisor, no puc fer uns alts filats. Uns feien forats a la sorra res més que aixecar els meus braços, per sobreviure, altres es deixaven morir tot intentant arribar. Sé que és un gest damunt d’ella. Argelers, Saint Cyprien, estúpid, que mai no hi arribaré, però allà van quedar i els que sobreviurien, no deixo de fer-ho. Qui sap, potser un després ajudarien a vèncer l’enemic, Lemúria 32
que amb la seva folia volia arrasar tot que no coneixia. No havíem fet res més el que fos diferent. Van entrar a París, que actuar en les revoltes estudiantils aquella capital que sempre ignorar la seva existència.
volgué per recuperar les llibertats i contra les tortures als detinguts, el mateix que dies després de la nostra fugida
Vaig fer un petó a la meva mare, no farien els seminaristes de Barcelona. recordo si va ser més efusiu o no que La travessa fins a arribar a París va altres dies, vaig marxar com si res a ser dura i llarga, vorejant els pobles treballar. Sí tinc present que vaig girar i
ciutats,
corrent
per
carreteres
el cap per donar l’última ullada al que secundàries, canviant d’acompanyant deixava enrere, la casa, la meva mare i de cotxe cada poc. Abans d’arribar que m’ acomiadava rere els vidres de al nostre destí, París, ens deixaren la porta. Era l’any 1968, no tornaria trucar a casa. La Brigada Politicosocial fins a 1975. Fora m’esperaven en un feia tres dies que ens esperava. Va ser cotxe dos amics del barri, i un home una conversa curta -estic bé, no us
preocupeu-. No tornaria a poder trucar Quan ens havíem acomodat a la situació, fins quasi un any després -els mòbils ens van enviar cap al nord, a una ciutat no existien i no tenia prou diners per molt a prop del Mont Saint Michel. Allà fer-ho-. Angoixats, arribàvem al que les coses van ser més crues. Érem a seria la nostra casa. Era un pis, l’últim una casa del llavors batlle, aïllada, on de cinc plantes. El nostre enllaç ens va només podíem sortir pel jardí i de nit, fer saber quines eren les obligacions i abans d’encendre les llums, s’havien normes. Com que parlava prou bé el que tancar els porticons. Ningú sabia francès (gràcies a una tia àvia, que de la nostra existència. sempre deia que per si de cas millor que parlis idiomes, hauria de fer-me càrrec En trobar en un calaix de la cuina un de la logística. Cada dia em donaven vell mapa de carreteres, em va semblar uns quants francs i havia de poder fer- que rebia un senyal que les coses podien los arribar per comprar menjar, roba, canviar. La convivència, empresonats tabac... Tots els racons de la casa eren en
aquell
racó
de
món,
s’anava
susceptibles de ser ocupats per dormir. malbaratant en freqüents discussions, Els banys, amb dues dutxes mal fetes sense res a fer tot el dia. Amb un plenes de verdet i els vàters, estaven tros de llapis, vaig marcar el camí a a la segona planta, gens preparats seguir fins a arribar a Alemanya. Allà per tanta afluència. A la primera, tot hi tenia un molt bon amic -seria temps comunitari. Les normes eren estar al després el meu company sentimental-, menys possible dins el pis, anar a llocs que ens donaria l’aixopluc necessari i poc freqüentats, per si hi havia alguna la protecció, que tant desitjava i que denúncia -encara avui podria ser guia encara desitjo, de forma diferent per del cementiri Pére Lachaise, conec cada l’edat. Llavors, sobre el paper, tot túmul i cada làpida-. Amb el temps, semblava molt fàcil! el que podia considerar, per la nostra joventut -jo tenia divuit anys-, com Vam establir el criteri de caminar de una aventura, es va convertir en un nit, vorejant els pobles, tant com desengany anguniós. Lemúria 34
poguéssim. Només dúiem un document
que ens havien donat en arribar a Paris, Arribats en aquest punt no teníem que qualsevol podia veure que era fals. alternativa. Quant trobàvem alguna Així va començar el nostre calvari. Com estació ferroviària buscàvem els trens si res vàrem iniciar el camí cap al nostre de càrrega, ens hi amagàvem. Era el Gòlgota particular. El primer escull va nostre cau per una estona, intentàvem ser el fred, un fred que ens gelava descansar, per torns, sempre atents al sense
compassió.
Anàvem
vestits que ens pogués passar. Molts cops mig
amb una roba no gens adequada, jo adormits, el tren ens tornava al mateix mateixa portava unes sandàlies que punt de sortida, era com una maleïda havia comprat a una botiga de saldos. partida que semblava que mai acabaria! Vam robar, sí, robàvem, roba que trobàvem penjada als estenedors
o Un bon dia, atrapats enmig d’un bosc,
llançada. Igualment, ho vam fer amb desorientats, perduts sense saber cap el menjar, buscàvem i rebuscàvem a la on anar, gelats de cor i cos, una gran brossa. Si per casualitat en algun lloc tristesa es va apoderar de mi. Allunyada hi havia un restaurant...aquell dia era dels meus companys, la desgràcia em festa!, sabíem que el menjar seria més va caure a sobre, amb la por, aquella exquisit. Alguns cops, fent un acte de immensa basarda que mai més no he valentia,
ens apropàvem als forns, tornat a sentir, però que s’arrapa d’una
sempre vigilants i de nit. Demanàvem manera opressora i no et deixa pensar pa o el que tinguessin. Uns cops ens en més que amb el teu infortuni. Com un donaven,
d’altres havíem de marxar mar esbravat, vaig posar-me a plorar,
ràpidament, abans no comuniquessin imparable, desfermada. Havia deixat la nostre existència.
els meus, canviat la meva llengua, fatigada de vigilar a totes bandes, per
La neu molt aviat va fer acte de presència, arribar allà perduts en la immensitat ens va envoltar. Poc acostumats a del no-res, sense possibilitats de sortiraquest fenomen, ens entestàvem a nos. La mort no em preocupava, potser continuar, sense saber si anàvem o perquè considerava que era el final dels veníem en el nostre erràtic caminar. meus propòsits, era la intensa solitud Lemúria 35
que s’havia allotjat dins meu, fent un Possiblement, els que ho llegiu, ara, forat que mai més he pogut soldar. No penseu que tot això, el que escric teníem refugi, no teníem horitzó, no i el que no escric, és imaginat o mig teníem res més que a nosaltres, sols inventat. Doncs, no. Tot és ben cert, jo això. I era insuficient per aconseguir, ho vaig viure. D’aquí que em commogui pensava, sortir-nos-en. Una joventut tant els refugiats, els que són uns no perduda. Érem al no-res, i nosaltres ningú com jo. també érem no res, ningú sabia de nosaltres, no comptàvem, érem uns no El món civilitzat i capitalista no vol ningú, i això em va produir una gran refugiats, que fugen buscant un nou desolació. Acabar seria el millor, però lloc, amb tot el que això significa, com diu la dita, el que no mata, et fa deixant al seu país, les il·lusions i les més fort.
esperances. En definitiva la seva vida. No els vol, però va permetre la guerra
Amb grans dificultats vam aconseguir i no l’acaba, ajudant a un petit dictador arribar
a
Holanda,
defallits, sàtrapa i assassí, mentre un grup de
desencaixats. Allà les coses canviaren, radicals que amb gran fanatisme, com però seguíem sent uns refugiats, sense el cavall d’Àtila, arrasa en nom d’un déu nom, sense res. Tardaríem un temps, els que han quedat, sense poder marxar per a nosaltres llarg, molt llarg, en a la deriva. El món és especialista a aconseguir trobar un encaix en un mirar cap a l’altre costat, quan veu el societat diferent.
sofriment dels que fugen. ¡És curiós, la quantitat de mides que té la balança de
L’experiència acumulada ens marcà a la justícia humana!. foc per sempre. Continuem sent uns no ningú, malgrat visquem de nou al nostre país i tinguem tots els paper necessaris. El record del passat ens va colpir massa endins.
Lemúria 36
Testimoni de l’Intestimoniat Dolors Miquel
Vull parlar de coses que mai he viscut, dos, tres, quatre persones, com si es ni han viscut els qui m’han estat o em tractés d’una reunió clandestina. Ell són propers. En aquest espai habitual n’era un. Venia amb la seva dona. de desconeixement dels móns viscuts Entraven.
Seien.
Parlaven
entre
pels altres, de vegades el silenci atreu ells. Tampoc és que vingués massa més que cap paraula. De fet va ser vegades. Ni que en recordi cap frase, un silenci profund que va remoure cap paraula en especial. Cap fet la meva consciència fa anys. Sense brillant. Parlaven de coses banals, de saber la va remoure. Aquest silenci trivialitats. Potser d’un nou oli barat i era un Home. No en recordo ni el nom. meravellós que algú havia trobat en Venien amics de mon pare a casa. alguna cooperativa. O de la fàbrica Una casa petita. Venien en grups de que aixecaven més enllà del riu, vora Lemúria 38
on hi havia la incineradora d’animals. havia patit molt. Jo preguntava que Eren
converses
com
aire
sense per què i que per què, però ell només
paraules. Els eren aire. Hi respiraven. sabia explicar-me el com. A la fi de El món era així d’estret, de petit i de la guerra civil, durant la retirada cap còmode, en aquells finals de dictadura. a França, havia estat confinat en una Altres homes vingueren a casa però platja rere uns filferros, amb milers de gairebé tots s’han esborrat. La meva persones, tancats molt pitjor que com memòria, no obstant,
s’adherí per tancàvem al corral les gallines. Pitjor?
a sempre a aquest silenci que era Quan deia això mon pare, el cor se un home.
El silenci quan és silenci m’estremia, se m’estremia més que
commou, encara que no tingui nom. quan veia les gallines amuntegades ¿A qui podria preguntar ara el seu allí al seu corral irrespirable, esperant nom si són tots morts, si són ja tots la mort al seu corral, la mort que la dins el silenci?. ¿A qui ho preguntaria? mà d’un home els triaria: “Aquesta”. Una pedra? Un arbre centenari que en El
relat
continuava
amb
la
fam
provés l’existència? Una sèquia buida? ferotge, amb el patiment ferotge. Va No crec que tinguessin descendents, menjar sorra -deia mon pare-. Ell es l’home que era un silenci i la seva pensava que moriria. Era un mort en dona.
Mai vingueren acompanyats vida. No sabia que era ser un mort en
de criatures. Tot anodí. Però hi havia vida. Però quan veia l’home, pensava aquella mirada: clara com una mar en que un mort en vida devia ser un calma un dia de bonança, quan ets àngel silenciós, amb una dona que el sola a la platja i encara no ha arribat cuidava. I molta por.
Va tenir sort-
l’estiu. Era com mirar un misteri rere m’explicava mon pare- perquè una el sol que llueix a la superfície, aquella jove del poble va tenir pietat. I se’l van mirada. Un misteri fosc. Un misteri endur a viure i treballar amb la seva que amaga. Vaig preguntar per ell a família. Ara és la seva dona. Ella l’ajudà mon pare, en més d’una ocasió. Em molt. Sense ella potser fóra mort. La contestava invariablement que aquell pietat!-pensava jo. La Pietat sencera! home era una molt bona persona i que Tot el món una Pietat! I ja no em Lemúria 39
Amb el meu gos Lau i tot d’ombres en una platja francesa. Anys 1982-83
deia res més, mon pare. Només dues no en sé gaire del món, ni de la frases lacòniques, sempre idèntiques, mort, ni de la vida, ni de l’atzar o de que venien a tancar el relat: “Mai la causalitat. Però una vegada quan en parla. No li’n diguis res.” Així que tenia uns vint i pocs anys vaig viatjar quan venia a casa el mirava amb molt per la costa francesa i em vaig aturar de respecte, aquell home tan dolç, en una platja que em va semblar de mirada clara, que era un home tètrica i estranya, on bufava un vent molt bo que no podia parlar. No podia fred, tramuntanal i fred. No sabia res parlar com els qui es moren, perquè d’Argelers, encara. Vam fer-hi una aquella part d’ ell estava morint-se foto. Me’n vaig voler anar corrents d’ sempre, d’una mort viva, d’una ranera allí. No m’hi sentia bé. La foto sempre que pujava fins a la gola i a la tomba m’ha semblat estranya. No sé si la de les mandíbules se li feia silenci. platja és Argelers, però les nostres Jo sempre li escoltava les converses ombres, aquell gos meu negre, dolç i banals que sortien dels seus llavis, negre, com la mort negra, o l’estesa perquè sabia que potser una paraula, solitud de sorra i mar i platja m’hi fan un respir, una exclamació podia donar pensar, en ell i en tots els altres, que un cop a la mandíbula sense ànima, van morir de mort ben certa o de mort a la tomba anònima.
Me’l mirava amagada, allí o arrossegant-la
expectant com qui es mira un misteri la vida,
tota
estigmatitzats pels filferros
i una revelació. Ho esperava. Mai de la maldat, de l’avarícia i de la por ocorregué res. El vaig deixar de veure humana. Que van morir per manca de cap a l’edat dels 18 anys, i torno a Pietat. parlar-ne ara que en tinc gairebé 56. Mai l’he oblidat. És allí i aquí, el seu silenci, que ja no pot ser ni paraula, ni llengua, ni memòria; que no pot ser altra cosa que l’Intestimoniat, el seu silenci que a través meu avui parla. No en sé gaire d’ ell. De fet tampoc Lemúria 41
Les cadenes subtils, de Teresa Duch Carme Andrade
Editada per Terra Ignota, una nova editorial
de demanar perdó per crear personatges
que té molta cura dels seus llibres, Les
des de la perspectiva femenina, com deia
cadenes subtils, de l’escriptora Teresa
fa pocs dies a la revista digital Catorze,
Duch és la primera novel.la de l’autora,
l’Eva Piquer: Afegeix un femení darrere de
ja que fins aleshores ha publicat llibres de
qualsevol substantiu i a l’acte aquell nom
relats i articles en el seu blog Salsa-Ficció.
queda
rebaixat,
debilitat,
menyspreat,
desestimat, abaratit. Posa un femení on La novel.la presenta una característica
sigui i hi estaràs afegint rebuig, desdeny.
general
i
Doncs bé, creiem que el femení és humà
robustesa; em refereixo a la passió com
com també ho és el masculí i la novel.la
un ingredient destacat de la psicologia
de la Teresa és una novel.la on les dones
dels seus personatges i que es manifesta
protagonistes són intel·ligents, potents,
com una mena de vibració latent en l’estil
vitals i apassionades, dues dones que es
narratiu. Densa de personatges, destaquen
troben i que s’ajuden mútuament. El vincle
amb llum pròpia i vital les dues dones
que les unirà serà el coneixement que
protagonistes, la Mimí, la jove i la Maria,
la gran transmetrà a la jove com si d’un
la dona gran. Una novel.la de dones? Diria
llegat sentimental es tractés. El traspàs de
que en part sí. Ja ha passat l’època d’haver
coneixements intergeneracionals actuarà
que
Lemúria 42
la
hi
confereix
nervi
com el ressort que ajudarà la jove Mimí en uns moments d’indecisió i d’una certa apatia, a motivar-se i a trobar al·licients a la seva vida
i ajudarà
la dona gran,
la Maria, a descarregar-se del pes, de les cadenes de la seva història, un argument que no desvelarem pas...
Una novel.la on el pes dels conflictes psicològics es fa palès en dues èpoques de la vida. Per un costat els problemes de soledat en la vellesa amb tot el clima de petites enveges, venjances i rancúnies que es creen entre la gent en els ambients de les residències però també l’afecte, la tendresa i l’amistat entre la gent gran i per un altre costat, el difícil encaix dels joves
De la ficció de Les cadenes subtils sorgeixen
que encara ratllen l’adolescència i que no
uns personatges marcats per la guerra civil,
tenen clar el futur laboral ni vital.
les conseqüències de la qual els explota a
Tots els esdeveniments importants del
les mans i els converteix en els autèntics
país hi són presents: els fets de la guerra
herois anònims, - en aquest cas seran
civil, la postguerra, el franquisme i el
dones anònimes- , dones supervivents que
postfranquisme, l’opus i la seva connivència
cercaran la salvació i que per arribar-hi
amb el feixisme, la transició fins arribar
hauran de desfer-se de les cadenes que les
als onze de setembre darrers. De vegades
tenen empresonades.
només
Una novel.la d’una escriptora de la qual
és
una
lleu
referència,
altres
vegades serveixen per vestir de veritat els
n’esperem moltes més.
personatges i en altres ocasions conformen el moll de l’os de les motivacions d’alguns personatges per actuar com actuen.
Lemúria 43
I les paraules tocaran el firmament. Ressenya de Llibre de GUARDAMAR de la Safor de Manel Arcos Helena Bonals
Aquest Guardamar del títol d’aquest segon
primer poemari, és el d’aquest silenci, el
-i creiem que encara millor- poemari de
que la poesia genera sempre al seu voltant,
Manel Arcos, és un toponímic que ha estat
seria “la mare que el va parir” del poema El
vist per Jordi Dorca com a metonímia de tota
tamarit. Un silenci que “no està en venda”,
la mar Mediterrània, la qual és una constant
com sí sembla ser-hi la remor omnipresent
en la seva veu poètica. Però qui escriu això,
actualment de la música. I és que sempre es
després d’una lectura atenta, però no gaire
diu que la poesia no ven (amb la paradoxa
feixuga del poemari (la voluntat de l’autor
que molts anuncis són fets de poesia).
de ser planer és reeixida), s’ha adonat que Guardamar també pot ser considerat un
Un altre motiu, el passat i el futur estretament
símbol, força evident per altra banda, del
lligats, en el país i en l’amor, com es veu en
desig del poeta d’encabir la immensitat
els dos darrers versos de tot el llibre, el de
incommesurable de la mar en els seus versos.
les Cançonetes per a noctàmbuls (els lectors de poesia) –que justament entroncarien
Amb el conflicte entre aquesta immensitat
amb el primer vers del llibre, “El futur roman
del mar i la limitació de les convencions
callat”- es posa de manifest quan diu: “El
trobaríem el primer motiu constantment
futur ha regressat,/ com l’emigrant, a casa”.
present en els seus versos. Un segon motiu,
El futur tindria relació directa amb el passat,
que entroncaria amb El vol del silenci, el seu
el gran amor amb el primer.
Lemúria 44
La veritat és un altre motiu transversal
sentiment i la raó en la construcció del
de tot el llibre, la veritat relacionada amb
poema i de la pròpia identitat, “la lògica de
l’inconscient, la poesia: “el foc del ressec
la casualitat” i “ho fa perquè té una cançó i
pinyol”, el qual seria en l’origen de tota la
mil raons” (del Corriol, poema número X).
seva obra, o bé “la boca de la veritat”, la
Interpreto com a una mena de conclusió els
boca que seria metonímia de la mateixa
quatre darrers versos del poema XI, Després
poesia (totes dues cites del poema XI). I
de tot, homenatge a Martí i Pol: “Quan ja
també ho és en el tercer poema dels dotze
no quede cap paraula, / no sabré on aniré
últims: “Sóc com sóc/ com la veritat/ com la
ni on arribaré./ El somni creixerà, com un
poesia/ t’agrade o no”. Ja ho deia Baltasar
xiquet,/ al caliu del teu albir, Guardamar”.
Porcel, quan afirmava que només expressava
Segurament està dient que no sap on arribarà
la veritat en la seva obra.
la seva poesia un cop l’hagi acabat, en les interpretacions dels lectors. Que li haurien
El poema IX, La mar, el més brillant des
de fer justícia com he provat de fer-ho jo.
del punt de vista de qui escriu això, seria un “espill” -mot que apareix al poema-, en el qual es reflecteix l’amor autèntic que persegueix la veu poètica, un altre dels seus motius constants. Diu: “voldria revelar-li a la mar que tancaré les portes del crepuscle/ quan comence a minvar el càlid resplendor de l’autèntic amor”: entenc que està dient que no n’hi haurà cap més després d’ell. El motiu de l’amor també es reflecteix en el poema número VIII dels contundents dotze finals: “Sóc qui sóc:/ clau sorda/ que obri el pany de la passió;/llima dolça/ que poleix la pell de l’amor”: amb les paraules enamores i estimes alhora. Com a darrer motiu: la inseparabilitat del
Lemúria 45
Refugi de colors Carme Rosanas Et portaré totes les flors que jo sàpiga inventar, De colors seran, tots els refugis per a les hores grises, pel fred i les tempestes. Trobarem paraules perdudes que mai no hem utilitzat. Rescatarem: els mots dels forat negres, dels laberints, tots els sentiments. I el desig de felicitat, punt a punt, ratlla a ratlla, com expressar-lo? Et portaré totes les flors que jo sàpiga inventar.
Carme Rosanas
Lemúria 46
Eugeni Fabregat
Quatre arbres Empar Sáez
Dues mostres del darrer llibre de la poeta terrassenca Empar Sáez, “Quatre arbres” (Viena Edicions, 2016)
Segueix el bell rastre que portes dins, segueix-lo de ben a prop, sense distingir entre senda llarga i cos endins. Trobaràs les petges en la pròpia sang fluint per les gleves i els còdols del camí. Trobaràs un gran roc polit pel flux i el reflux inaturable, colpit per la teva mirada, per un vent massa fort. Llança l’àncora a les pluges del cor, que la sang lluenta del sol et banyi d’aire, de salabror blanca i nacrada, i els dies ordeixin líquens i flors en les profunditats carnoses del teu vestit.
Lemúria 48
No faig arrels i tanmateix m’enfonso.
Clavo els peus al terra en el gran ventre polsós que es dilata.
Enfollida de fondària
cavo més,
em soterro,
m’extravio cap al centre de mi
mateixa
on la carn recull l’escalfor estranya
d’altres cossos
en esfondraments i profunds inicis.
Dedins remunten
batecs de magmes,
insistents proclames de fum.
A la fi tot s’aquieta; prems la terra que calla, reculls i beses
boques d’infinites paraules.
Lemúria 49
Re Mònica de Dalmau Mommertz
Re fuig de tot. Ningú el coneix. Ni sota el llot ni a l’entrecuix ningú no el troba, ans no es busca. Potser quan morts ens reconeix en bona cova branda la nul·la.
Lemúria 50
Eugeni Fabregat
LAMPEDUSA Eduard López Mercadé
L’illa és allà al davant. No sap com es diu. És simplement Europa per a ell. No li sonaria el nom, tan evocador per a un europeu que hagi gaudit dels privilegis d’una educació que proporciona una base de coneixements de la literatura universal. Tampoc sap que aquesta educació està avui en crisi, a molts llocs d’Europa. Coneix Itàlia, ha sentit a parlar de la crisi. Sap que els italians tenien molts interessos a Líbia, on son pare havia treballat i havia guanyat molts diners. Prou per pagar-li una educació als seus quatre fills. La guerra ho va escapçar tot. Aminu, son pare, va haver de tornar. Amb el que havia après i els estalvis que va poder recuperar, fugint gràcies a una organització via Tunis, va muntar un taller mecànic a la ciutat. Ara tots viuen a la ciutat, llevat de Bouba, que ha preferit provar la sort a Líbia. Ara hi torna a haver feina, però no saps mai quan et detindran, o et segrestaran, o t’engarjolaran per qualsevol fotesa. No és com abans, ni els diners arriben tan bé com li van arribar al pare.
El pare Aminu diu que es quedin. Bachir, el germà gran, i ell, van fent la viu-viu amb el taller. No n’hi ha per a tots, i ha hagut de pagar un dot molt elevat per casar la Lemúria 52
Hassana. Ell no va poder acabar els estudis perquè Aminu va haver de tornar quan ell només tenia tretze anys. Què feia a la ciutat. Donar maldecaps. Com tants altres que havien tornat. Ja no hi ha feia al camp. La ciutat creix, però es guanya poc, si es guanya res. Bouba li deia que es quedés a Líbia.
Ara se’n recorda d’Agadez, el desert daurat i la ciutat de terra esquitxant aquella vasta planúria sense aigua, sense dunes. El mar és una planúria de mil colors. Li havien dit que era blau, però ara sap, ho veu, que és blanc, i verd, i que és fosforescent de nit. I ara refulgeix amb milions de centelles sota el sol que neix. Mai hauria pensat que es pot morir de set, com va estar a punt de morir en el desert, també al mig del mar.
I després va arribar a Sebha, al Gidanbashi, un veritable mercat. Però de persones, com ell. No sap com en va sortir Bouba. Bouba el va treure a ell. “Queda’t, aquí hi ha feina”, va dir-li son germà. “Paguen bé”.
Però ell volia arribar a Europa. I ara és allà. Va invertir tots els diners que li quedaven en un lloc en aquell vaixell. Ple a vessar, s’escorava ja des que van sortir de port. Feia molt de soroll, el motor. Ell, que sap algunes de les moltes coses que sap son pare Aminu de motors, sabia que li quedava poca vida, a aquella xatarra flotant. Però justa la que necessitava ell, segur, per arribar a les platges d’Europa. El carburador perdia combustible, s’hi escolava amb l’aigua salada per tot el casc i si t’hi acostaves et cremava. Una dona va cremar-se totes dues cames quan va caure, rendida de son, al fons de l’embarcació. La nena, de mesos, es va salvar, als seus braços.
Cada cop creixia el líquid assassí, i cada cop els homes i les dones s’enfilaven més amunt, arrapant-se com podien a les bordes. “Cap a l’altra banda,cap l’altra banda!”, cridava el que feia de pilot. Però si volies creuar el vaixell et cremaves els peus.
Una mica més, aguanta una mica més... El motor va parar quan ja el sol es veia, a Lemúria 53
l’horitzó de llevant. Des de La Meca. Homes i dones van posar-se a resar. No tots. Ell ho va fer. Feia anys que no ho feia. Europa va aparèixer tocada per aquell sol. Bon presagi. Era una illa, ho sabia perquè li ho havien dit. Tant se val, era una terra on hi podies posar els peus sense calcinar-te. Llavors, sense que ningú ni res ho avisés, el vaixell va bolcar. De sobte estaven caient a una velocitat increïble cap a l’aigua. Un segon, menys. Alguns s’hi van aferra al cas, els més ràpids, o els més forts, o els més afortunats. La resta van caure al mar, com ell.
No estava gaire fred. I tenia l’armilla. Aguantaré, es va dir, aguantaré. Europa, allà vinc. Maldestrament, va intentar avançar movent els braços com veia que feien alguns homes al seu voltant. I de seguida se’n va adonar que l’únic moviment que aconseguia era anar cap al fons. L’armilla, o alguna cosa sota els peus, estirava d’ell cap a baix, o l’immens pou del mar el xuclava. “Traieu-vos l’armilla, no va bé, us enfonsa!”, cridaven alguns. Pesava molt, i no se’n recordava com l’havia lligat, però amb una estrebada feta amb totes les seves forces la va poder treure. Va flotar un moment i de seguida es va enfonsar. Ho va poder veure mentre bracejava desesperadament buscant alguna cosa a la que aferrar-se. Oh, Aminu, es va dir, tant de bo m’haguessis ensenyat a nedar i no a arreglar motors. Però al seu àrid terròs no hi ha més aigua que la dels pous profunds. Fins que no van anar a ciutat no havia vist una piscina.
Però no pot acabar allí, ell, Yssiaka, fill d’Aminu, que ha creuat el desert, arribat a Sebha i a la costa líbia, i té el seu lloc a Europa. Avança, avança, es diu. Com havia avançat en el desert sota aquell sol implacable i contra el vent cru de la nit. El desert és de líquid i de sal, ara, aquesta és tota la diferència.
Avança, el sol ja l’escalfa i brilla contra la costa que pot veure amb els seus propis ulls. Una illa. Un gran vaixell de terra enmig de l’oceà. Lampedusa.
Lemúria 54
L’acollida Núria Curcoll Qui hi havia, darrere la porta? La muntanya era freda, es diferenciava del cel per l’absència d’estrelles; una taca de silenci enmig del centelleig. Sentia la presència vertical caient-li sobre el clatell, mentre avançava. Les seves petjades sobre la neu verge havien fet el so d’una mossegada a la poma vermella. Ara ja s’havien barrejat amb els rastres aplanats d’altres caminants, cada renglera de soles de sabata provinent d’un lloc diferent. Qui hi devia haver, darrere la porta? Sentia els ossos de cartró que es doblegaven per tot arreu. El camí havia estat llarg i solitari. I a cada arbre que havia deixat enrere, havia abandonat un somni, una idea, un amor. Li havia costat arrossegar tot el seu pes quan feia pujada, i li havien grinyolat els genolls frenant-lo a les baixades. I allà, sense atrevir-se encara a obrir-la, notava per fi el terra pla sota els seus peus desgastats. Qui vivia, darrera la porta? Les parets eren de pedra. Pedres antigues encaixades unes sobre altres aguantant el temps. La teulada era feta de teules trencades. La porta era de fusta massissa, amb frontisses de ferro forjat, i el seu contorn brillava: una lluminositat càlida s’escolava des de dins. Qui trobaria, darrere la porta? No sabia si havia de trucar amb els nusos dels dits, o si empenyent la fusta amb el palmell obert n’hi hauria prou per obrir i deixar-se engolir per la llum càlida i unes veus que començava a sentir, i l’olor de brou que, sense motiu, donava per fet que ennuvolava l’interior. Allà dempeus, anava oblidant les llagues i les ferides. —Entra, que fa fred. Lemúria 56
Va dir una veu, greu i amical. Unes ombres tentinejaven al llindar. El pit se li va omplir d’escalfor, va acostar-se i finalment va obrir. La llum l’encegà, i al tornar a obrir els ulls va veure una taula gegant al mig d’una sala immensa. Quan havia mirat la cabanya des de fora, no s’havia pogut imaginar que fos tan espaiosa. Hi havia gent que ballava. Gent que es mirava als ulls. Nens que provaven de pelar una taronja que els esquitxava. Noies que plegaven una carta i se la guardaven al pit. Homes que ploraven, alguns de tristesa. Velles que seien i somreien mirant per la finestra. Un home gran va acostar-s’hi i li va allargar un got de vi, que va provar de seguida. Era el millor vi que havia tastat mai, regust àcid. —Aquí hi tens un lloc —així doncs, la veu greu i amical era d’aquell vell amb barba—, seu i descansa. Beu, menja, enraona. Ja et pots aturar. —Qui... Vull dir, on...? —havia oblidat casa seva, havia oblidat el seu nom, ja no recordava la nit de fora ni la muntanya que sotjava. —És només un refugi. Ja ho veus, tots som aquí dins. Hi deu quedar ben poca gent a la terra desemparada. Venim de tot arreu. Tots fugim d’un lloc. —I on anirem, després? —Em sembla que, un cop més, haurem de buscar un nou refugi. Així avancem: refugint. Lemúria 57
El nen de l’habitació bombolla B-15 Carme Andrade
Què li passa aquest nen que viu en l’habitació bombolla B-15 de l’hospital més ultramodern de la nostra ciutat ? Pateix una patologia d’aquelles considerades rares. Una P.R.R. (Patologia Rara Residual). El nen amb la seva raresa patològica només conviu amb els éssers materials propis d’una habitació de noi preadolescent i de família benestant. Ordinadors, dispositius mòbils i petites càmeres són els elements amb què es comunica a tothora. Una petita finestra de la porta d’entrada s’obre de forma puntual quatre vegades al dia d’on sorgeix un braç mecànic amb la safata dels àpats i la petita safata de la medicació. El noi de la B-15 es fa gran i es fa autosuficient. Es fa gran tot sol. Bé, amb els petits artefactes tecno. (En realitat, la seva soledat s’assembla molt a la de la seva cosineta Jenny, encara que la cosineta va al col.le i té amigues amb qui es comunica a tothora digitalment). El noi B-15 sap que encara han de passar uns anys abans que la porta no es pugui obrir per sempre, això ocorrerà quan experimenti el canvi de veu propi dels que traspassen la línia de la infantesa a l’adolescència. Mentrestant, passa les hores, els dies i els mesos immers en el món virtual que li ofereixen les pantalles. Avui investiga les causes dels nombrosíssims judicis sobre afers relacionats amb la corrupció a les Illes i a València. Arriba a conclusions personalíssimes que grava amb missatges de veu i que són enviades a un servidor especial de nens amb la P.R.R. Fa uns dies
Lemúria 58
va elaborar un exhaustiu informe en què recollia dades sobre el negoci de la guerra de Síria amb xifres ben exactes de la plusvàlua que genera i com els estats beneficiaris n’inverteixen una part en la construcció d’albergs i centres d’internament per als que fugen de la guerra. També ha descobert amb xifres concretes els beneficis que obtenen alguns dels estats misericordiosos amb els refugiats de guerres vàries amb la compra de petroli a l’Estat Islàmic al mercat negre. S’entreté desvelant secrets que normalment no surten a la llum. Envia les seves conclusions al servidors de nens amb P.R.R. Avui, però , s’ha adonat que seria més excitant si les seves dades fossin transmeses a l’ACAW, (Anonymus Conspiration AntiWar). Demà s’hi posarà en contacte. Demà després de la primera medicació i després de la primera visita virtual, anunciada a les 9,35h.
Ara està fatigat. Ha decidit descansar la ment. Abandona les pantalles. Esborra de la seva ment les darreres imatges de la roba de criatura enganxada als filferros de la tanca construïda fa pocs dies. Una tanca de milers de quilòmetres que envolta els països del cor d’Europa. Sap qui l’ha finançat. En sap l’entrellat del negoci, però ara és tard. Demà. Demà se’n començarà a parlar a les xarxes després dels seus contactes amb ACAW. Es diverteix descobrint negocis foscos de les grans empreses, en especial de les corporacions farmacèutiques que fan negocis amb vacunes de provada ineficacia, però per avui ja en té prou. Vol descansar.
Treu de sota el llit una capsa de cartró on hi té amagada la nina Heidi, la llana i el ganxet. Acabarà el gorro que té començat gràcies a la seva cosineta Jenny, la subministradora de nines, de llanes i de ganxets. Ha practicat gràcies a un video penjat a la xarxa per la mateixa Jenny on li descriu pas a pas les primeres passes de la tècnica. Va començar fent cadeneta, metres de cadeneta que anava cabdellant i cabdellant. La peça que fa ara ja comença a tenir la forma de gorro. Ha començat per dalt, per la coroneta, diríem. Se sent feliç. Relaxat. Ningú no coneix l’existència de la seva obra. Només la cosineta i ell.
Lemúria 59
Teresa Llorach
Els poetes Carme Rosanas
Havia de ser una cabana només per guardar les eines, l’havia construït un jardiner escultor, en Jacques que esculpia boixos amb formes arrodonides i sinuoses, somiades i inventades, però per en Jacques era sobretot, un refugi per a moments difícils. Estava situada en un jardí immens d’un palau que acollia tota una comunitat de senyors i de servents. Des del Palau fins al refugi hi ha via ben bé una horeta de camí. La filla petita de la cuinera s’hi amagava amb un llibre de poemes sota el braç, perquè si sa mare la veia la feia anar a aprendre de cuinar amb ella i se’n volia escapar. I un dels fills del senyor Montaigu, que estava boig per tocar l’harmònica i a casa seva li deien que no era un instrument de prou categoria, també s’hi deixava caure.
Cadascun provava d’anar-hi d’amagat i no volien que ningú els descobrís. Quan la Suzannette va sentir de lluny l’harmònica d’en Laurent, es va amagar, rere els boixos, vora la cabana per escoltar-lo. Suzannette era una noieta romàntica i es Va enamorar d’aquest so, del sentiment d’un so anònim que no podia descobrir. Un dia sense saber qui era que tocava l’harmònica, li va deixa un poema d’amor, a la cabana. El poema va desaparèixer i ella en va deixar un altre i un altre i un altre. Al cap d’unes setmanes, va trobar un dibuix d’una harmònica d’on sortien uns signes que volien representar els sons que en sortien. Va entendre que qui Lemúria 62
tocava l’harmònica li deixava un bocí de música per a ella. Va seguir aquest idil·li anònim tota una primavera i tot l’estiu que li va venir al darrere. En començar el setembre, la música de l’harmònica es va aturar, i els poemes quedaven a la cabana sense que els recollís ningú.
En Jacques que ho havia seguit una mica de lluny, per fer un homenatge a aquests amors gairebé infantils i romàntics, va posar a porta de la cabana un rètol: REFUGI DELS POETES.
Lemúria 63
La caseta Sílvia Armangué He desmuntat quatre portes i ara són allà davant, amb altres trastos, una taula podrida i una escultura espantosa de fusta de boix, que figura un cavall amb el cap boterut. Com que de moment no em veig amb cor de trossejar-ho, he clavat l’engendro cap per avall a la sorra i l’he mig tapat amb les restes d’un bastiment greixós.
L’home que vivia aquí va folrar les parets de quadres a l’oli i no quedava un tros de la casa lliure de rampoines: fotos, llumetes vitricolors, ninots, mirallets emmarcats, flors seques, tot entremig dels quadres que ell mateix cometia i signava sense vergonya ni profit. Reposen tots al jardinet del darrere, esperant que els seus hereus o similars vinguin a fer-ne el que vulguin mentre me’ls treguin d’aquí.
Encara queden coses per desallotjar, com vuit o nou gàbies brutes, i més dibuixos que he descobert al bany quan ja em creia lliure de tanta marina i natura morta.
Estic cansada, tot el dia feinejant, i és tard, o sigui que em faig una sopa a la petita cuina i em menjo un entrepà d’escalivada, pico unes nous, em prenc dos iogurts amb mel, escolto els xiscles de les gavines, em bec el vinet i m’acabo les galetes de xocolata. La sopa la deixo que ja m’ha passat la gana.
Traient estris he aixecat pols, i veig els movedissos punts brillants en el raig de llum, gairebé horitzontal, que entra per la finestra, arran de platja. Fa olor d’andròmina desmuntada, de ferro i verdet i mullena, barrejada amb aquesta salabror, picant i fresca, que ho impregna tot.
Lemúria 64
Sílvia Armangué
L’escala de fusta m’agrada: és de color blau, i es blega al meu pas, perquè carrego el portàtil i una capsa grossa plena de cedés. Encara falta pujar llibres, bastir les postades noves, desembalar la roba. Però no hi ha pressa. Demà, demà. O l’altre.
Des de dalt, veig com el sol s’enfonsa a mar, i em ve un gran silenci a dintre, com una onada. I sento que és aquesta la casa que buscava.
Per escriure, llegir. Per estar sola, tot això. Per viure.
Lemúria 65
La virtualitat Andreu Loncà
En la variabilitat de les coses dels humans, hi ha un fet constatat que avui em produeix una certa perplexitat que vull compartir : els humans ens esforcem a construir hàbitats culturals allunyats de la natura amb una insistència bestial. És com una mena de nerviositat de l’espècie homo sapiens sapiens. Removem terraplens, construïm ponts, asfaltem carreteres... Les nostres ciutats, les
viles, les cases, els nostres automòbils
són a molta distància de la naturalesa. Són reductes contra la naturalesa. A vegades, bastim una vila a prop d’un riu assedegat; a vegades a prop dels seus boscos de ribera, però no tardem gaire a tallar els arbres sense miraments. Normalment, bastim les nostres ciutats lluny de les muntanyes, de les terres desèrtiques, de les glaceres i dels pics. I tanmateix, en els nostres entorns urbans ( cases, blocs de pisos, llums, avingudes, rotondes, carrers i semàfors) el nostre neguit creix; la nostra intranquil·litat ens ofega. Ens desficiem. Només en l’horitzó natural ens calmem: Lemúria 66
una perspectiva oberta de sembrats, amb un caminet ondulat i un ametller escadusser amb un cel farcit de falcilles mentre el sol es pon, ens retorna la lleugera calma íntima. El segle XX ha estat el segle de la llum . En aquest nou segle, constatem la irrupció del nou entorn cultural humà : la virtualitat. Passem per una avinguda : una dona que espera al pas zebra és il·luminada per la llum del seu mòbil de penúltima generació. A certes hores del capvespre, veus homes mirant mòbils. En obrir els ulls, a punta de dia mirem amb ansietat què ens diu el Facebook, què ens suggereix Instagram, quins missatges nous tenim al uatsap. Veig els dits àgils d’una noia que escriu missatges al uatsap mentre espera l’inici de la pròxima classe. Un altre jove, amb gest automàtic, mira la pantalla del mòbil, inclina el cap, contesta un missatge, a cada moment d’ociositat. La intercomunicabilitat omnipresent i omnitemporal crea un altre tipus d’home, un altre tipus d’atenció i de dispersió. Si preguntes – és una pura redundància : per què preguntar ? – et diuen que sempre estàs comunicat. Ells no distingeixen la comunicació fàtica. No l’estudien. No la coneixen. I, en canvi, només te sents íntimament tranquil quan sents la melodia del silenci. La natura. L’aroma d’una feixa d’ametllers verdíssims.
Lemúria 67
Lemúria núm. 4 Juliol 2016 www.lemuria.cat Tots els articles sota llicència Imatges de Photopin, Photostock Il·lustracions: Eugeni Fabregat, Carme Rosanas, Teresa Llorach, Maijo Ginovart, Sílvia Armangué, ots els drets reservats Il·lustració portada: Sílvia Armangué, tots els drets reservats Coordinació: Eduard López Edició: Aleida López