LA CIUTAT de Barcelona #1

Aquí, ens mou la qualitat

Per això, l’aigua passa gairebé 400.000 controls anuals durant el seu recorregut fins a arribar a tu, amb la màxima qualitat i totes les garanties sanitàries.

Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat

Índex #1

Març/abril 2026

04 Jaume Collboni

08 Nou Barris i el català

12 Gaudí i tecnologia

16 Mercat de Sarrià

20 Breus Barcelona

22 Portal de l'Àngel

26 Transport metropolità

28 Habitatge a Gràcia

32 Breus AMB

34 L'Hospitalet en verd

38 Pla endreça

42 Nòmades digitals

46 Tarragona

52 Sensellarisme

56 La Volta

60 Pèrgola solar

62 Més metropolitans

64 Taller Masriera

66 Museu de les Aigües

70 + busos, - cotxes

72 Casa Batlló

74 Zona Universitària

76 Festa al Cel

80 Collboni aguanta el pols

84 Fitur

86 Futbol Mundial

88 Maqueta Zona Franca

90 Aire net

On ens pots trobar? Associacions de veïns, Ateneus, Biblioteques públiques, Cafeteries, Casals de barri, Cases de la festa, Centres de dia, Casals de la gent gran, Centres de negocis, Centres cívics, Centres esportius, Centres mèdics, Clients, Notaries, Organismes oficials, Residències geriàtriques i Universitats

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Direcció: Jordi Puchol

· Dipòsit legal: B 5281-2026

· Distribució: CORREOS

JAUME COLLBONI, Alcalde de Barcelona

Estem determinats a continuar lluitant perquè cap barceloní es vegi expulsat de la ciutat

Parlem amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sobre els reptes que encara la ciutat en aquest últim tram del mandat municipal

Adrià Miró Canturri

Els socialistes no encapçalaven el govern municipal des del 2011. Quin balanç fa del retorn del PSC a l’alcaldia un cop superat l’equador del mandat? Des de l’inici del mandat tenim un objectiu molt clar: garantir el dret a quedar-se dels barcelonins i barcelonines a la seva ciutat. Això passa per afrontar el greu problema de l’habitatge, per tornar a cuidar els barris, per aconseguir millorar la seguretat, per enfortir els serveis públics i també per diversificar l’economia i crear llocs de treball de qualitat. És a dir, volem fer realitat una Barcelona més habitable i crec que en el que portem de mandat ho estem demostrant.

Posaré tres exemples: primer, hem anunciat que suprimirem tots els pisos turístics a la ciutat, perquè volem que puguin recuperar el seu ús residencial; segon, hem ampliat la Guàrdia Urbana, arribant fins al màxim històric d’agents, perquè volem més presència policial al carrer; i tercer, aquest any farem la major inversió en manteniment i millora de l’espai públic dels darrers 15 anys: renovarem escales mecàniques i ascensors urbans, paviments, asfalt, il luminació... a tota la ciutat.

Una de les seves mesures estrella era l’anomenat Pla Endreça. Quin impacte està tenint? El Pla Endreça partia d’una realitat: feia molts anys que l’espai públic de la ciutat no s’estava cuidant com tocava. Per això, des del primer dia, vam posar en marxa una estratègia per recuperar l’excellència en l’espai públic de la ciutat, a tots els nivells: més personal de neteja, més actuacions de manteniment, més efectius policials, petites obres de millora... hem de continuar fent feina i no abaixar la guàrdia, però crec que gradualment ho estem aconseguint.

Ara continuarem insistint en aquesta línia, amb l’entrada en vigor a partir del 15 de febrer de la nova Ordenança de Convivència, que ens permetrà endurir la lluita contra l’incivisme, amb noves sancions que en alguns casos poden arribar fins als 3.000 euros. Volem enviar un missatge molt clar: a Barcelona, no tot s’hi val. Perquè respectar l’espai públic també vol dir respectar les persones i el patrimoni que compartim.

A mitjan mandat es va fer una remodelació del govern per donar un impuls a les polítiques socials. En què està consistint?

Vam voler reforçar les polítiques socials, vinculant-les a la mateixa àrea que també gestiona la promoció econòmica. L’objectiu és

que la creació de prosperitat i activitat econòmica estigui més orientada a la generació d’oportunitats per a tothom. Crec que una ciutat que defensa el dret a quedar-se ha de ser més inclusiva. Això vol dir ser capaços d’atacar i reduir les desigualtats socials.

L’habitatge és el principal problema dels ciutadans de Barcelona, segons el baròmetre municipal. La sensació és que molts estan condemnats a marxar o a compartir pis eternament per la greu crisi. Els barcelonins tenim futur a la ciutat? Què està fent l’Ajuntament per resoldre-ho?

Aquesta és la meva principal prioritat com a alcalde. Vull fer efectiu el dret dels barcelonins i les barcelonines a quedar-se a la ciutat, i per això estem canviant les regles del joc.

La primera mesura que vaig adoptar com a alcalde va ser declarar Barcelona com a zona d’habitatge tensionat. Això ens permet aplicar la limitació de preus contemplada per la Llei d’Habitatge (som l'única gran ciutat d’Espanya que ho fa), i gràcies a això el preu dels nous contractes de lloguer

s’ha reduït un 4,9% de mitjana, després d’una dècada on havien pujat prop d’un 70%. Per tant, primer hem començat a contenir els preus. A part, hem decidit extingir les 10.000 llicències de pisos turístics que hi ha a la ciutat, que desapareixeran el 2028, perquè puguin tornar a tenir ús residencial. En paral lel, també estem treballant per posar fi al frau del lloguer de temporada.

A més, estem incrementant la promoció d’habitatge públic. En aquest mandat ja hem lliurat més de 1.700 pisos protegits que arribaran a 3.000 al final del mandat. Actualment, tenim uns 5.000 pisos socials en construcció, i estem preparant sòl per construir-ne 10.000 més. També estem liderant una aliança de grans ciutats europees, per reclamar davant de les institucions de la Unió Europea que es destinin fons europeus per ajudar-nos a incrementar la promoció de més habitatge assequible.

“La ciutat encara no està acabada i tenim potencial per créixer en uns 70.000 nous habitatges”

Totes aquestes mesures ens estan ajudant a intervenir i regular el mercat de l'habitatge per tal de frenar l'especulació immobiliària a la ciutat. Sabem que el camí és complex, però estem determinats a continuar lluitant perquè cap barceloní es vegi expulsat de la ciutat.

Més enllà d’aquestes mesures, Barcelona és capaç d’absorbir la demanda d’habitatge existent? Té realment potencial de creixement? La ciutat encara no està acabada i tenim potencial per créixer en uns 70.000 nous habitatges. Gran part d’aquest potencial es concentra en algunes grans zones com la Marina del Prat Vermell, l’àmbit de la Sagrera i també el nord del 22@. Per cert, esperem que la meitat d’aquests pisos comptin amb algun grau de protecció i que l’altra meitat, siguin lliures.

Un dels objectius era modificar la reserva del 30% per habitatge protegit. Si existeix una majoria al ple, per què no s’ha pogut dur a terme? Es podrà canviar aquest mandat? Volem modificar la reserva del 30% per habitatge protegit perquè actualment no funciona. Es pensava que aquesta mesura, en vigor des de l’any 2018, generaria entre 300 i 400 habitatges protegits anuals, però en tot aquest període no s’ha arribat ni a 200 pisos en total. A més, la promoció d’habitatge per part del sector privat també s’ha vist afectada. Per això hem treballat en una proposta per a fer efectiu aquest 30%, anant de la mà d’un grup d’experts i del tercer sector social. Crec que és una bona proposta per a la ciutat, però per poder aprovar-la necessitem suports polítics, no ho podem fer sols. Si fins ara no hem pogut tirar-la endavant és bàsicament per les contradiccions internes d’altres grups de l’oposició, bàsicament Junts.

Per darrere de l’habitatge, la

inseguretat és la segona preocupació dels barcelonins. Malgrat les dades, la gent continua tenint aquesta percepció. Com ho poden revertir? La seguretat a Barcelona ha millorat en aquest mandat. No ho dic jo, ho diuen les dades oficials de la policia: portem més d’un any i mig amb baixades en el nombre de delictes. Fa uns dies també coneixíem que en el darrer any, els delictes al metro i al bus havien baixat en un 24%. Per tant, estem avançant. Ara bé, sé que aquest tema segueix preocupant, no podem abaixar la guàrdia i també cal millorar la percepció de seguretat, que la gent se senti més segura.

Per això també estem fent un gran esforç, amb les polítiques més ambicioses dels darrers 15 anys, com per exemple: hem reforçat els efectius policials, arribant als 3.500 agents de la Guàrdia Urbana, el màxim històric del cos; també estem ampliant la presència policial a les nits, de fet recentment hem posat en marxa un nou torn de nit a Sant Andreu; estem instal lant 500 càmeres de videovigilància a tota la ciutat, començant per Plaça Catalunya; i també hem reforçat el sistema judicial amb nous jutjats per lluitar contra la multireincidència i així accelerar els judicis que han d’enviar els delinqüents a presó.

En diverses declaracions ha comentat que s’ha de “desmassificar” la indústria turística. Com es fa això? En matèria turística, nosaltres estem prioritzant la qualitat, per sobre de la quantitat. El turisme ha d’estar al servei de la ciutat, i no al revés. Per això hem pres algunes decisions importants: primer, la decisió d’eliminar tots els pisos turístics de la ciutat, que sobretot es concentren a Ciutat Vella i a l’Eixample; segon, hem acordat amb el Port un pla per tancar dues terminals de creuers (això no s’havia fet mai abans); i tercer, hem incrementat els impostos que paguen

els visitants per tal d’incrementar el retorn social del turisme, i amb aquests diners estem climatitzant totes les escoles públiques de la ciutat, per exemple.

La nova Ordenança de Convivència també ens ajudarà a combatre l’incivisme d’alguns visitants, que no són la majoria, però que fan molt mal a la ciutat. En definitiva, tenim molt clar que en matèria turística calia passar d’un model sobretot basat en la promoció, a una etapa on la prioritat sigui la gestió, i justament això és el que estem fent.

És compatible amb voler ampliar l’aeroport? L’objectiu principal d’ampliar l’aeroport és l’atracció de noves inversions que ens ajudin a diversificar l’economia, per exemple en el sector tecnològic, científic o biomèdic. Estar millor connectats amb les grans metròpolis i els centres de coneixement del món, per exemple d’Àsia o d’Amèrica, ens ha

d’ajudar a ser menys dependents del turisme, i a créixer en nous sectors que ens aportin valor afegit. Si estem ampliant els espais per a fer fires i congressos, si estem reforçant les universitats, si estem obrint nous centres d’investigació i recerca, si estem portant empreses tecnològiques, és coherent voler ampliar l’aeroport.

Començarem a veure la connexió del tramvia aquest mandat? Ja hem començat a veure-la: hem completat el tram entre Glòries i Verdaguer, que per cert ha estat un èxit. I seguim avançant: estem tramitant els projectes per enllestir la connexió definitiva del tramvia per la Diagonal.

Aquesta serà una transformació de gran abast per a Barcelona, que transcendeix i va més enllà d’aquest propi mandat, per a fer realitat una Diagonal amb més vida i més verd. Sobretot, farem un salt d’escala per

al transport públic, amb un increment previst de 117.000 nous usuaris i usuàries al dia.

Barcelona ha estat molt activa a Europa juntament amb altres alcaldes del continent. En un món on les eleccions a molts països escoren els governs cap a la dreta radical, el municipalisme es pot convertir en l’últim bastió progressista? Les ciutats avui ja ens hem convertit en un dels principals bastions per a defensar els drets més bàsics, el progressisme i la mateixa democràcia.

Ho estem veient en multitud de casos arreu del món: Minneapolis està fent front a les polítiques racistes de Donald Trump; Budapest està defensant els drets de les

“La seguretat a Barcelona ha millorat en aquest mandat. No ho dic jo, ho diuen les dades oficials de la policia”

persones LGTBI davant del govern homòfob d’Hongria; o aquí a casa nostra, Barcelona està liderant polítiques d’habitatge pioneres per combatre l’especulació, som l'única ciutat del món que ha pres la decisió d’eliminar els pisos turístics, i també som la principal ciutat d’Espanya que està aplicant la regulació per contenir el preu dels contractes de lloguer.

Acabarà el mandat amb un govern en minoria. Per què no ha estat possible bastir acords més grans amb Barcelona en Comú o Junts? La meva porta ha estat oberta des de l’inici del mandat, i de fet hem dialogat i arribat a diferents acords amb tots els grups polítics, excepte la ultradreta homòfoba i racista. Podem trobar molts exemples: amb Junts i Esquerra, per exemple, hem pogut aprovar la nova Ordenança de Convivència; amb Esquerra i els Comuns, hem aprovat les Ordenances Fiscals i l’increment de la fiscalitat turística. Amb la mateixa Esquerra, hem tancat diferents acords pressupostaris. I fins i tot, amb el PP hem acordat mesures per a la simplificació administrativa.

Si no hem pogut ampliar el govern, no ha sigut per manca de diàleg ni de voluntat política per part nostra. M’hauria agradat, però la situació interna dels mateixos grups no ho ha facilitat.

De cara al 2027 els seus principals rivals canviaran de candidat. Això l’afavoreix? Nosaltres estem centrats a continuar governant i seguirem afrontant els problemes de la ciutat fins al darrer dia. Això sí que ens afavoreix, perquè crec que és el que justament els barcelonins i barcelonines esperen i volen. Tenim la certesa que ara mateix el PSC som l’única força política que compta amb un projecte fort i un lideratge clar per a Barcelona. La meva prioritat és la ciutat.

d’acció per enfortir l’ús

social del

Nou Barris català impulsa un pla

Es presenta una estratègia amb accions immediates i la creació d’una Taula de Treball com a eix central de la política lingüística, en un barri on el català encara no ha arribat a la normalitat social

Lourdes Tasies Cano

Nou Barris, un dels districtes amb major diversitat lingüística de Barcelona, inicia una nova etapa en la seva política lingüística. El Govern del districte ha presentat el Pla d’acció per impulsar i enfortir l’ús del català, amb l’objectiu de fer-lo present no només en l’administració, sinó també en la vida quotidiana, els equipaments, les activitats culturals i els espais de trobada ciutadana. “Volem que el català sigui una eina de cohesió, no un element d’exclusió”, subratlla Xavier Marcé, regidor del districte. Segons Marcé, el català pot ser “el fil que cosirà les històries dels nostres veïns i veïnes, vinguts de molts llocs, però units per construir una comunitat forta i acollidora”.

UNA TAULA DE TREBALL COM A EIX VERTEBRADOR

El Pla contempla quatre accions immediates, però el nucli central serà la Taula de Treball per Impulsar i Enfortir el Català, concebuda com l’espai de coordinació i debat on confluiran representants del govern del districte, entitats socials i culturals, associacions juvenils, centres educatius i esportius, i grups municipals interessats. Aquesta Taula tindrà la responsabilitat de coordinar les mesures relacionades amb la promoció del català, incloses les 68 accions per fomentar l’ús de la llengua a Barcelona que s'emmarquen en el Pacte Nacional per la Llengua.

LA REALITAT LINGÜÍSTICA AL CARRER

Malgrat les iniciatives, la realitat

al territori mostra que l’ús social del català encara és desigual. Al mercat, la Maria, veïna del barri amb més de 50 anys, explica que gairebé sempre parla amb el castellà: “Aquí molts clients no parlen català i jo mateixa l’evito perquè sé que no m’entendran”. La mateixa Maria assegura que en alguns casos “ni tan sols s’intenta parlar català, la gent et mira estrany quan ho fas”. En canvi, l’Anna Martí, de 28 anys i veïna recent del districte, confessa: “Jo ara faig ús de molts castellanismes. Sempre m’han explicat coses en castellà, i quan intento parlar català, se m’escapa alguna paraula. Soc d’aquí de tota la vida, eh! Però únicament he parlat català a classe, i particularment amb els mestres i prou”

Segons les dades municipals de 2025, només el 17% de la població

de Nou Barris considera el català la seva llengua habitual, mentre que el 75% utilitza el castellà i el 7% altres llengües. Tot i això, més del 90% de la població entén la llengua i més del 65% la parla, fet que mostra un potencial clar per ampliar-ne l’ús social.

COMUNICACIÓ, EDUCACIÓ I CONTRACTACIÓ PÚBLICA

El Pla d’acció no només se centra en la sensibilització: també preveu mesures concretes a la comunicació institucional, amb la presència transversal del català a tots els canals del districte. A més, el Govern del districte vol que el Consorci d’Educació de Barcelona consideri Nou Barris com a prioritat per a les polítiques d’impuls del català i que els contractes municipals incloguin clàusules lingüístiques que promoguin l’ús del català. El regidor Marcé afegeix que es tracta de fer del català “una eina quotidiana, que formi part de la vida als mercats, als parcs, a les biblioteques i als centres esportius”. Així, es busca trencar la percepció que el català és exclusivament acadèmic o administratiu.

“Volem que el català sigui una eina de cohesió, no un element d’exclusió”

CULTURA, FESTES I EQUIPAMENTS COM A ESPAIS CLAU

Les festes majors i les activitats culturals també s’inclouen en el Pla com a instruments per enfortir l’ús del català. La idea és que la llengua sigui vehicular en els esde -

veniments col lectius, fent-la present en totes les manifestacions culturals del districte. Els equipaments municipals adoptaran el català com a llengua prioritària en la seva programació i comunicació, garantint que la llengua tingui presència en la vida quotidiana de veïns i visitants.

En Moha, un jove de 22 anys que viu al barri des de petit, reconeix que “a l’escola aprenem català, però al carrer no se sent gaire. Molta gent parla castellà i alguns no entenen el català quan ho intentem”. La discrepància entre l’aprenentatge escolar i la vida al carrer evidencia la dificultat d’aconseguir un ús real i natural de la llengua al districte.

LA VEU DEL CARRER

A la plaça de Major de Nou Barris, els testimonis recullen la realitat de la vida diària: la gent jove que no entén el català, els veïns que prefereixen parlar castellà per comoditat, i aquells que volen aprendre’l no tenen eines ni espais per practicar-lo. La Taula de Treball del Pla d’acció haurà d’abordar aquests reptes, buscant fórmules per connectar el coneixement teòric del català amb el seu ús real en la vida quotidiana. Això inclou activitats comunitàries, tallers en equipaments municipals, programació cultural i accions en mercats, biblioteques i centres esportius. La idea és generar espais on la llen-

“A l’escola aprenem català, però al carrer no se sent gaire. Molta gent parla castellà i alguns no entenen el català quan ho intentem”

gua es pugui practicar sense por ni pressió, amb veïns de totes les edats i procedències, fent del català una eina de cohesió i no un motiu de distància social.

Els veïns coincideixen en un punt: perquè el català sigui viu i útil al barri, ha de formar part de la quotidianitat, dels mercats, dels parcs i dels carrers, més enllà de l’aula. Només així es podrà superar la barrera de la incomprensió i donar valor a una llengua que, per molts, encara és desconeguda o poc practicada en la seva vida diària. La veu del carrer deixa clar que impulsar el català a Nou Barris no és només una qüestió administrativa, sinó un repte que implica cultura, comunitat i participació ciutadana.

Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura

Del 12 de febrer al 13 de desembre

Exposicions

Rutes

Tallers Cultura

La tecnologia redescobreix

Ciència i futur en l’arquitectura del geni GAUDÍ

Sergio Lahoz Dorante

Antoni Gaudí va morir fa gairebé un segle, però la seva obra viu avui una segona joventut, impulsada per les eines digitals més avançades. Si bé l'arquitectura històrica sovint queda encapsulada en el seu temps, la de Gaudí transcendeix èpoques. Aquesta vigència no és casualitat i avui dia és analitzada i completada gràcies a la tecnologia.

LA SAGRADA FAMÍLIA: PASSAT, PRESENT I FUTUR

L’edifici més emblemàtic de l’arquitecte és l'epicentre d'aquesta revolució. Albert Samper, doctor en arquitectura i professor de la URV, ho té clar: sense la tecnologia actual, acabar-la seria una tasca titànica i molt més lenta. Gaudí, visionari, probablement ja va intuir que la seva obra magna li sobreviuria i que serien les generacions futures -i les seves eines- les encarregades de culminar-la.

El procés constructiu actual s'allunya de l'artesania. "Ara cada peça de la Sagrada Família es modela en tres dimensions i màquines de control numèric tallen la pedra amb aigua o làser", explica Samper. Els motlles han passat a la història i avui les pedres s'encaixen com un "Lego" perfecte, fruit d'un disseny per ordinador controlat al mil límetre.

Tot i això, la màquina no substitueix l'intel· lecte. La pèrdua de plànols originals durant l'incendi

porta a passar de l'opinió a la dada. Durant dècades, la literatura sobre l'arquitecte s'ha basat en descripcions subjectives que s'han anat repetint sense contrastar. Ara, la tecnologia permet desmentir "veritats" històriques.

Samper posa un exemple paradigmàtic fruit de la seva recerca. La cúpula del Palau Güell té un espai que sempre s’ha cregut que era una forma que no és realment. "Històricament, quatre o cinc llibres deien que era un paraboloide", explica. No obstant això, mitjançant l'escaneig làser i el modelatge 3D, s’ha demostrat matemàticament que es tracta d'un el lipsoide. No és una crítica als historiadors del pas els ulls i les eines del seu temps, sinó una evolució necessària.

de la Guerra Civil obliga l'equip tècnic a una tasca constant d'interpretació. Darrere de cada decisió hi ha un equip que analitza l'obra amb una sensibilitat extrema per ser fidels al dibuix original. Això sí, tenen la sort de comptar amb diferents maquetes que els ajuden notòriament amb el seu desenvolupament.

APRECIAR UNA OBRA ÉS

SUBJECTIU, ANALITZAR-LA NO

L'objectiu científic de l'Any Gaudí

Albert Samper, URV

Mirar el passat amb les tècniques del present ens permet descobrir la veritable complexitat geomètrica que Gaudí va concebre. Hi ha un aspecte del Modernisme que sovint oblidem i que Samper reivindica: l'obra no era només mèrit de l'arquitecte, sinó de l'excel lència dels artesans. "És molt injust, perquè en la seva construcció han participat molts gremis", recorda, citant la importància vital dels experts en forja, ceràmica o guix. Gaudí confiava cegament en aquests mestres d'obra.

Si abans la mà dreta de Gaudí era el ferrer o el fuster, ara ho són els enginyers informàtics i els tècnics de modelatge

A la Sagrada Família actual passa un fenomen paral lel. Si abans la mà dreta de Gaudí era el ferrer o el fuster, ara ho són els enginyers informàtics i els tècnics de modelatge. La construcció continua sent un treball coral on l'arquitecte marca el traç, però necessita l'excel lència de qui domina l'eina, sigui un martell o un programari avançat.

Tot i això, Gaudí era un visionari de l’època i, com si tingués impressora 3D, utilitzava sempre les maquetes a favor seu. Amb les maquetes tenia un llençol on era capaç de plasmar les figures que creia que serien ideals per les seves obres i també era capaç d’experimentar així l’harmonia amb la resta d’espais. Aquest mètode li va permetre dissenyar edificis que semblen extensions orgàniques

del paisatge, fusionant arquitectura i entorn amb una lògica constructiva impecable.

LA GRAVETAT COM A EINA DE CÀLCUL

Gaudí va ser pioner en l'ús de models experimentals per resoldre problemes complexos, destacant la seva tècnica de maquetes funiculars o penjants. Mitjançant un sistema de cordills i pesos suspesos, deixava que la gravetat dibuixés corbes i arcs catenaris perfectes. En invertir visualment aquests models -sovint amb l'ajuda de miralls o fotografies-, obtenia l'es-

Maquetes funiculars o penjants: mitjançant un sistema de cordills i pesos suspesos, deixava que la gravetat dibuixés corbes i arcs catenaris perfectes

tructura idònia per suportar les càrregues de l'edifici real. Aquesta fusió d'artesania i física li permetia calcular formes complexes que desafiaven l'arquitectura convencional de l'època.

L'enfocament de Gaudí continua vigent com una lliçó essencial per als arquitectes contemporanis. Va demostrar que la maqueta física és una eina insubstituïble per testar la flexibilitat i viabilitat d'un projecte. Fins i tot en un entorn dominat pel disseny digital, la capacitat de visualitzar i corregir problemes a petita escala abans de la construcció segueix sent, tal com va ensenyar Gaudí, la clau per a l'èxit estructural.

APROPAR L’ARQUITECTURA

MITJANÇANT LA TECNOLOGIA

Finalment, la tecnologia també està democratitzant l'accés a aquesta complexitat. Lluny de ser una barrera, les experiències immersives i la realitat virtual, quan

estan dissenyades amb rigor històric, apropen l'arquitectura al gran públic. A la universitat, s'estan escanejant edificis per crear "bessons digitals" que, un cop impresos en 3D, permeten a persones invidents "veure" l'arquitectura a través del tacte.

Gaudí té la gran sort de tenir sempre uns ulls mirant-lo, revisant i validant la seva genialitat constantment. Ja sigui a través d'unes ulleres de realitat virtual, d'un escàner làser o de la mirada d'un turista i la seva obra encara explica coses noves.

GAUDÍ INTERNATIONAL CONGRESS

Per explicar amb exactitud l’obra de l’arquitecte, aquest 2026 se celebrarà a la Pedrera el Gaudí International Congress. S’esperen professionals de l’àmbit de la recerca i la ciència.

L’objectiu principal del congrés és recollir els millors treballs de

recerca objectiva, és a dir, sense cap mena d’interpretacions sobre les obres de Gaudí, per aportar la mirada científica que mereixen totes les construccions de l’il lustre modernista.

En aquest sentit, també hi ha, durant tot el 2026, una exposició al Museu d'Història de Catalunya. És un recorregut per l'obra de Gaudí, analitzada i explicada a través dels principals paràmetres compositius que va aplicar en la seva creació artística: el lloc i la seva història, el context social del moment i la relació amb els propietaris, així com l'ús personal de la ciència, la tecnologia i les ciències socials com a mètode de treball.

L’objectiu del Gaudí International Congress és recollir els millors treballs de recerca objectiva, sobre les obres de Gaudí, per aportar-ne una mirada científica

ANY GAUDÍ

El congrés que se celebrarà a la Pedrera s’emmarca dins de l’any Gaudí. Aquest 2026 farà 100 anys de la seva mort i serà un any per valorar, encara més, la seva figura i obra.

Hi ha uns objectius molt clars darrere de la commemoració. En primer lloc, com hem explicat abans, s’explicarà la dimensió científica de Gaudí. Un fet destacable també per enguany, és el fet d’explicar Gaudí a partir de la interrelació de totes les seves obres. Fins ara les seves obres han estat estudiades i explicades des de la seva individualitat. El 2026 vol fer l’exercici d’interrelacionar-les i explicar Gaudí a partir del conjunt de la seva obra.

A banda del congrés, hi ha una exposició al Museu d'Història de Catalunya amb un recorregut per l’obra de Gaudí, analitzada i expli-

cada a través dels principals paràmetres compositius que va aplicar en la seva creació artística: el lloc i la seva història, el context social

del moment i la relació amb els propietaris, així com l’ús personal de la ciència, la tecnologia i les ciències socials com a mètode de treball.

Més de 100 anys d'història: el Mercat de Sarrià

Del petit mercat de barri a un emblema del modernisme català

Lourdes Tasies Cano

El Mercat de Sarrià és molt més que un espai de venda d’aliments; és un testimoni viu de la història del barri que li dona nom. Situat al cor de l’antiga vila de Sarrià, l’edifici ha viscut més d’un segle de transformacions, adaptant-se a les necessitats dels veïns sense perdre mai

la seva essència. Des dels seus orígens fins a la moderna rehabilitació de principis del segle XXI, el mercat reflecteix l’evolució social, arquitectònica i comercial d’un dels barris més singulars de Barcelona.

ORÍGENS DEL MERCAT DE SARRIÀ

La idea de crear un mercat co-

bert a Sarrià es remunta a principis del segle XX. El primer intent va ser l’any 1900, quan els veïns i les autoritats locals van plantejar la necessitat d’un espai on poder vendre i comprar productes frescos amb més comoditat. Tanmateix, diversos factors econòmics i logístics van retardar la construcció efectiva fins al 1909. Aquell any, amb l’ober-

tura del passeig de Reina Elisenda fins a Pedralbes, es van establir les condicions ideals per iniciar l’edifici que avui coneixem.

Vicenç de Sarrià. Des del primer dia, el mercat ha estat estretament lligat al barri, una vila independent fins a la seva agregació a Barcelona el 1921.

Durant els primers anys, el Mercat de Sarrià no només va proporcionar un punt de trobada comercial, sinó que va esdevenir un nucli social on els veïns intercanviaven no només aliments sinó també històries, novetats i complicitats. Les parades inicials oferien fruita, verdura, carns, peix i productes artesanals, molts dels quals provenien de les masies i finques de l’entorn, afavorint una economia local pròspera i sostenible.

REMODELACIÓ DEL MERCAT DE SARRIÀ

Amb el pas del temps, la necessitat de modernitzar el mercat es va fer evident. L’any 2006, l’Institut Municipal de Mercats (IMMB) va iniciar un ambiciós projecte de remodelació que culminaria el setembre de 2007. L’objectiu principal no era només renovar l’edifici, sinó també adaptar-lo a les exigències contemporànies sense perdre la seva identitat històrica.

La rehabilitació es va executar en un temps rècord de menys d’un any i es va planificar per sectors, evitant la necessitat

Les parades inicials oferien fruita, verdura, carns, peix i productes artesanals, molts dels quals provenien de les masies i finques de l’entorn

Finalment, el Mercat de Sarrià obriria les seves portes el 1911. Els arquitectes encarregats, M. Coquillat i A. Calvet, van dissenyar un espai que combinava funcionalitat i estètica. L’edifici ocupa una superfície total de 2.297 m², amb una zona comercial de 872 m², i es va situar en l’antic hort de la rectoria de la Parròquia de Sant

de traslladar el mercat a un espai provisional. Aquest enfocament va permetre als venedors continuar amb la seva activitat mentre es realitzaven les obres. Entre les millores destacades hi ha la creació de nous magatzems, instal· lació de càmeres frigorífiques, botigues modernitzades i un nou aparcament amb capacitat per a 20 vehicles.

També es van adaptar els accessos per a persones amb mobilitat reduïda i es va construir un vestíbul nou que dona la benvinguda als visitants. Pel que fa a l’arquitectura històrica, es va rehabilitar la façana i el rellotge interior, mantenint els elements que defineixen el modernisme català. A més, es van renovar els sistemes elèctrics i l’enllumenat, millorant l’eficiència energètica i la comoditat per als clients.

Després d’aquesta remodelació, el Mercat de Sarrià va començar una nova etapa. El mercat continuava oferint la mateixa qualitat excepcional en productes frescos i l’atenció personalitzada que el distingia, però ara amb unes instal lacions més còmodes i adaptades a les necessitats del segle XXI.

ARQUITECTURA DEL MERCAT DE SARRIÀ

L’edifici del Mercat de Sarrià és un exemple clar de la influència del modernisme català en l’ar-

quitectura de mercats de barri. La seva estructura combina elements decoratius amb solucions funcionals, fent que cada detall tingui una raó d’existir.

FAÇANA PRINCIPAL

La façana que mira al carrer Reina Elisenda és la més imponent. Presenta una estructura piramidal d’obra vista, amb l’interior arrebossat de pedra, i és coronada per set grans pilars decoratius que donen ritme i verticalitat a l’edifici. Els vint-i-dos vitralls rectangulars centrals permeten que la llum natural il lumini l’interior del mercat, creant un ambient càlid i acollidor per a venedors i clients.

Aquest disseny no només és estètic, sinó també pràctic. La llum natural redueix la necessitat d’enllumenat artificial durant el dia i contribueix a la conservació dels productes frescos, especialment fruita, verdura i peix, que es beneficien de la il luminació indirecta.

FAÇANA POSTERIOR

La façana que dona al carrer Pare Miquel de Sarrià manté l’obra vista de la nau i integra plafons de ferro a les finestres per permetre la ventilació. Aquesta solució assegura que l’aire circuli de manera òptima, mantenint el mercat fresc i agradable. La façana posterior està coronada per deu pilars decoratius, una mostra més de l’atenció al detall que caracteritza tot l’edifici. L’equilibri entre funcionalitat i estètica és un dels trets més destacats del Mercat de Sarrià. Els pilars i els vitralls no només decoren, sinó que contribueixen a la ventilació, il luminació i resistència estructural de l’edifici. Aquestes característiques han permès que el mercat segueixi funcionant amb eficàcia més d’un segle després de la seva inauguració.

EL MERCAT COM A NUCLI COMUNITARI

El Mercat de Sarrià sempre ha

estat més que un espai comercial. Ha estat un lloc de trobada per als veïns, un espai social i cultural on es mantenen les tradicions del barri. Al llarg dels anys, s’hi han organitzat activitats culturals, tastos gastronòmics i jornades de proximitat que han reforçat el sentiment de comunitat.

La proximitat del mercat a escoles, centres culturals i zones residencials fa que sigui un punt estratègic per a la vida diària dels sarrianencs. La relació estreta amb els proveïdors locals garanteix productes frescos i de qualitat, molts dels quals provenen de l’Horta de Sarrià i altres zones agrícoles properes. Això ha contribuït a mantenir viu l’esperit de mercat tradicional tot integrant-lo en la vida urbana moderna.

UN PATRIMONI VIU

L’edifici del Mercat de Sarrià és un exemple clar de la influència del modernisme català en l’arquitectura de mercats de barri

Avui en dia, el mercat combina la tradició i la modernitat. Els veïns segueixen trobant-hi els productes que necessiten per al dia a dia, mentre que els visitants descobreixen un edifici emblemàtic del modernisme català i un espai on la història i la comunitat es troben. La seva conservació i adaptació al llarg del temps demostra com un mercat de barri pot evolucionar sense perdre la seva identitat ni el seu caràcter únic.

El Mercat de Sarrià és, per tant, un testimoni viu de l’evolució de Barcelona i dels seus barris històrics. La seva arquitectura, la qualitat dels productes i la proximitat amb la comunitat fan que sigui un punt de referència no només per als sarrianencs, sinó també per a tota la ciutat. És un espai on la memòria històrica es combina amb les necessitats contemporànies, convertint-lo en un veritable símbol de la vitalitat i la tradició del barri.

BARCELONA

BARCELONA AMPLIARÀ

LA XARXA D'ESCOLES

BRESSOL MUNICIPALS

AMB 705 PLACES

NOVES FINS AL 2031

L'Ajuntament preveu incrementar les places d'EBM a 9.550 i construir set nous equipaments en diversos barris de la ciutat

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat una ampliació de 705 places a les escoles bressol municipals (EBM) que permetrà arribar a un total de 9.550 places el 2031. La previsió és que durant l'actual mandat s'incorporin 145 places, mentre que la resta es desplegaran entre els anys 2027 i 2031.

Aquesta ampliació forma part d'un projecte més ampli que inclou la construcció i reforma de set escoles bressol, sis d'elles completament noves, i una altra, l'EBM La Mar, serà ampliada. L'alcalde ha manifestat que entre aquest mandat i el següent Barcelona comptarà amb un total de 111 escoles bressol municipals, superant així les actuals 105. El projecte més avançat és la construcció de l'EBM Casernes, ubicada als baixos d’un edifici públic entre els carrers Fernando Pessoa, Manuel Muñoz, Teresa Boronat i Marta Mata. Les obres van començar a l’estiu del 2025 i inclouen una escola amb set estances destinada a acollir set grups o un total de 104 places.

EL PLA DE BARRIS INICIA LA REMODELACIÓ INTEGRAL DE LA PLAÇA DE LES ROQUETES A NOU BARRIS

L’execució del projecte tindrà una durada de 9 mesos, per tant, s’allargarà fins la tardor, i la inversió serà de d’1.940.000 euros

El Pla de Barris actuarà al districte de Nou Barris amb les obres de remodelació de la plaça de les Roquetes. El projecte té com a objectiu renovar aquest espai emblemàtic del barri, que actua com a epicentre de la vida comunitària i com a mirador privilegiat amb vistes panoràmiques de la ciutat i del mar, per convertir-lo en un lloc més acollidor, accessible i funcional per al veïnat.

La intervenció permetrà, alhora, resoldre un problema històric de filtracions d’aigua a l’aparcament situat sota la plaça. La millora de la plaça també inclou la generació de noves zones d’ombra, amb la instal lació d’una nova pèrgola que se sumarà a les dues ja existents, especialment a la zona sud de la plaça. Així mateix, s’hi col locarà nou mobiliari urbà, com ara bancs, cadires i papereres, per fer l’espai més amable i confortable.

EL DISTRICTE 4.0 DE BARCELONA IMPULSA UN CREIXEMENT DEL 41,5% EN ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA

Les instal· lacions solars del Districte 4.0 augmenten fins a 283.200 m², reforçant la seva aposta per la sostenibilitat industrial i la descarbonització

El Districte 4.0 de Barcelona continua avançant fermament en la seva transició cap a l’energia neta, amb un increment destacat en les instal lacions solars fotovoltaiques operatives. Segons un informe recent elaborat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), la superfície dedicada a aquesta tecnologia ha crescut en 117.654 metres quadrats respecte a l’any anterior, assolint un total actual de 283.200 m² d’instal lacions actives.

Aquest augment representa un creixement del 41,5% , que reflecteix el compromís cada vegada més gran de les empreses ubicades al Districte 4.0

per generar energia renovable i reduir l’impacte ambiental dels seus processos industrials. En conjunt, aquestes infraestructures sumen una capacitat total de 17.189 kWp, aportant una contribució significativa a la generació d’energia sostenible dins del teixit industrial metropolità.

BARCELONA

S'APROVA LA REMODELACIÓ DELS CARRERS SANT ADRIÀ I OTGER PER CREAR UN PULMÓ VERD

El projecte de 3,5 MEUR transformarà dos carrers emblemàtics per connectar la Fabra i Coats amb la plaça de Can Fabra en una plataforma única

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda inicial al projecte que remodelarà els carrers de Sant Adrià i d’Otger, situats al cor històric de Sant Andreu del Palomar. L’actuació busca establir un eix ciutadà en plataforma única, amb espais d’estada destinats als veïns, que unirà el recinte cultural de la Fabra i Coats amb la plaça de Can Fabra, on es troba la biblioteca pública, assegurant també continuïtat amb els Jardinets adjacents.

BARCELONA APROVA

CONGELACIÓ D’IMPOSTOS I L’AUGMENT

PROGRESSIU DEL RECÀRREC TURÍSTIC FINS AL 2029

El Ple municipal avala les noves ordenances fiscals per a 2026 amb increment de l’impost turístic i bonificacions per a la regeneració urbana

Marta Villanueva , regidora del Districte de Sant Andreu, ha declarat que "la

reforma crearà un eix ciutadà que permetrà connectar espais importants del Districte de Sant Andreu. D’una banda, tenim la plaça de Can Fabra, amb la biblioteca, i de l’altra, tenim el recinte de la Fabra i Coats... Les obres volen afavorir la permeabilitat entre un cantó i l’altre del carrer de Sant Adrià perquè l’enllaç sigui molt més amable, verd i accessible".

24.000 VEÏNS DE BARCELONA ES BENEFICIARAN DE LA REGULARITZACIÓ MASSIVA DE MIGRANTS

L'Ajuntament i la delegació del govern espanyol impulsaran un grup de treball per agilitzar les tramitacions derivades del pacte PSOE-Podem

En el transcurs d'una reunió amb el delegat del govern espanyol, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha indicat que aproximadament 24.000 persones a la ciutat podrien accedir als beneficis previstos en el recent acord entre el PSOE i Podem per a la regularització extraordinària de mig milió de migrants a tot l'Estat.

Segons Collboni, les 24.000 persones identificades pels serveis socials municipals són aquelles que podran incorporar-se amb caràcter immediat a aquesta iniciativa excepcional, que ha qualificat d'una "grandíssima oportunitat" per millorar les

condicions de vida dels migrants i contribuir a cobrir llocs laborals actualment desocupats. Tot i això, ha precisat que aquesta xifra correspon als individus detectats pels serveis municipals, tot i que ha advertit que probablement hi haurà més persones susceptibles d'acollir-se al procés de regularització.

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona ha ratificat definitivament la reforma de les Ordenances Fiscals per a l’any 2026, amb el suport dels grups municipals del PSC, ERC i BComú. Aquesta modificació manté congelats els impostos i taxes dirigits a famílies i petites i mitjanes empreses (PIMES), introduint canvis rellevants en altres àmbits.

D’entre les principals novetats destaca l’increment anual d’un euro en el recàrrec turístic municipal, que passarà a un màxim de 8 euros per nit. Aquest ajust s’aplicarà des de l’1 d’abril de 2026 fins al 2029, coincidint amb el primer període de liquidació establert pel Decret llei 21/2025.

A més del recàrrec turístic, s’ha modificat l’Impost sobre construccions, instal· lacions i obres (ICIO) incorporant una bonificació del 95% destinada a projectes de regeneració urbana. També s’ha convalidat l’ordenança fiscal relacionada amb les taxes d’estacionament regulat a la via pública i la zona bus 4.0 per al 2025.

PORTAL DE L'ÀNGEL

davant el repte de redefinir el seu lideratge comercial: un atractiu intacte, però cada cop més homogeni

La rotació de botigues, la pressió immobiliària i la reconversió de grans actius situen el principal eix comercial del centre de Barcelona en una nova fase de maduresa

Lourdes Tasies Cano

Portal de l’Àngel, l’eix comercial més cèntric de Barcelona, afronta una etapa de transformació que va molt més enllà del relleu de botigues. Històricament reconegut com el carrer comercial més car d’Espanya, aquest eix que connecta la plaça Catalunya amb la Catedral es troba immers en un procés de redefinició del seu paper dins del mapa del retail urbà.

La pressió immobiliària, la concentració de marques globals i la pèrdua progressiva de diversitat comercial indiquen una nova fase de maduresa que planteja reptes econòmics, socials i urbanístics.

UN ACTIU ESTRATÈGIC EN UN MERCAT TENSIONAT

Amb milers de visitants diaris — tant residents com turistes— i una localització privilegiada al cor del centre històric, el Portal de l’Àngel continua sent un actiu prime de primer ordre. Les rendes elevades i la demanda sostinguda per part de grans operadors internacionals mantenen intacte el seu atractiu, però també accentuen un model cada cop més homogeni, on la capacitat financera esdevé un requisit imprescindible per operar.

“Aquest espai ja no competeix només amb altres carrers de Barcelona, sinó amb els grans eixos comercials europeus”, explica l’agent immobiliari Robert Martínez. Segons l’expert, la pressió sobre els locals no respon només a la seva ren-

dibilitat econòmica, sinó també al seu valor simbòlic com a aparador de marca. La localització, la visibilitat i la imatge de prestigi que aporta tenir un establiment a l’avinguda més emblemàtica del centre de la ciutat converteixen cada local en un actiu estratègic molt disputat.

D’altra banda, segons l’econo -

mista Marcel Reguant , la combinació d’una oferta limitada de locals, una demanda molt concentrada i unes rendes que han mantingut nivells màxims durant anys converteix Portal de l’Àngel en un mercat altament tensionat. “Ens trobem davant un exemple clar de maduresa del mercat: no hi ha

espai per al creixement extensiu, i això obliga a una substitució contínua dels operadors”, explica. La rotació de botigues, afegeix, no és sinònim de decadència sinó un procés d’ajust propi dels eixos comercials de màxima jerarquia.

Així doncs, aquesta dinàmica genera un panorama molt competitiu: només les grans multinacionals poden assumir els costos de lloguer i el manteniment dels locals, especialment en els trams més cèntrics. Al mateix temps, la rotació constant obre oportunitats a noves marques que volen accedir a un espai d’alt valor simbòlic i comercial.

EL TANCAMENT DE VODAFONE, SENYAL DE CANVI

El tancament de Vodafone al

“Aquest

espai ja no competeix només amb altres carrers de Barcelona, sinó amb els grans eixos comercials europeus”

carrer, després de dotze anys, exemplifica aquest procés de transformació. L’operadora va decidir traslladar-se a dos nous punts de venda, al carrer Muntaner i al carrer de Sants, deixant enrere un local emblemàtic. L’episodi va més enllà d’una simple reordenació comercial: reflecteix la manera com les grans empreses reavaluen constantment la seva presència física segons estratègies operatives i de costos.

Per a Reguant, aquest tipus de moviment és habitual: “En espais com aquest, els operadors revisen constantment el seu encaix: és una combinació de factors estratègics i de cost, sense que això impliqui un problema per al carrer”. Al contrari, la disponibilitat de locals premium com els que deixa Vodafone s’interpreta com una oportunitat per a altres marques

que busquen reforçar la seva presència o entrar en un dels carrers comercials més visibles d’Espanya. Aquest cas posa en relleu com fins i tot les grans companyies ajusten la seva presència física segons l’evolució dels hàbits de consum, l’estratègia corporativa i els costos operatius. Malgrat aquests moviments, Portal de l’Àngel manté el seu atractiu i la seva capacitat de seduir nous operadors, tot exigint decisions cada vegada més selectives.

L’APOSTA PELS GRANS FORMATS COMERCIALS

Una de les tendències més evidents és la consolidació dels grans formats comercials. L’obertura de la botiga de JD Sports —la més gran d’Europa de la companyia— simbolitza aquesta estratègia: espais amplis, impacte visual i experiència de client pensada per atreure i retenir visitants. Aquest moviment va acompanyat de la reubicació d’altres marques internacionals que busquen no només vendre, sinó consolidar la seva identitat i presència global.

Segons el consultor especialitzat en retail urbà, Emilio Pérez , “els grans formats permeten maximitzar el rendiment per metre quadrat i diluir el cost del lloguer, però també acceleren la desaparició de models comercials més petits”. Aquesta evolució dibuixa un carrer cada cop més homogeni, on els establiments familiars i de proximitat tenen dificultats per sobreviure.

EL COST DEL LIDERATGE:

LA DESAPARICIÓ DEL COMERÇ HISTÒRIC

La pressió econòmica i immobiliària ha reduït la presència del comerç tradicional. Els negocis familiars i de proximitat han anat desapareixent progressivament, incapaços d’assumir els costos d’un carrer cada cop més orientat a la rendibilitat immediata. Només un grapat de botigues centenàries i joieries històriques resisteixen, sovint gràcies a contractes antics o a la propietat del local.

Aquests establiments aporten un valor patrimonial i simbòlic inqüestionable: la seva desaparició representa una pèrdua de memòria urbana i de singularitat en un espai cada cop més estandarditzat. “Sobreviure aquí és gairebé una anomalia”, reconeix el responsable d’un d’aquests negocis històrics.

LA MIRADA VEÏNAL: ENTRE NOSTÀLGIA I RESIGNACIÓ

Per a alguns veïns del barri Gòtic i del centre històric, com és el cas d’Adelina Navarro, Portal de l’Àngel és molt més que un carrer comercial: és part de la memòria quotidiana. “Abans hi passejàvem sense pressa, encara que no compréssim res. Era un espai per veure, sentir i gaudir de la ciutat”, explica. Avui, en canvi, perceben una transformació marcada pel consum massiu i la presència predominant de turistes, que ha convertit l’eix en un carrer més funcional i menys proper als residents del barri.

“Això s’ha convertit en un centre comercial a l’aire lliure”, explica la Margarida Ramírez , una veïna que ha freqüentat el carrer des de petita. “Hi havia botigues on et coneixien, on entraves per gaudir i parlar. Ara tot és molt gran i im-

“Sobreviure aquí és gairebé una anomalia”, reconeix el responsable d’un d’aquests negocis històrics”

personal”, reivindica. No obstant això, reconeix que el carrer manté un valor simbòlic com a punt de pas i referència urbana, encara que hagi perdut part de la seva identitat veïnal: “És part de la ciutat, de la nostra història, encara que ja no ens representi com abans”, clou.

UN DEBAT OBERT SOBRE EL MODEL DE CIUTAT

La transformació de Portal de l’Àngel planteja qüestions que van més enllà del mercat immobiliari i comercial. Com compatibilitzar rendibilitat, lideratge comercial i preservació de la diversitat econòmica i cultural? La concentració de marques globals garanteix vendes, inversió i projecció internacional, però alhora redueix la capacitat del carrer per reflectir el teixit local i la història comercial de Barcelona.

“Hi ha el risc que tots els centres urbans acabin semblant-se”, adverteixen experts del sector immobiliari. En aquest context, Portal de l’Àngel ha de redefinir el seu lideratge: continuar sent un referent comercial de primer ordre sense perdre completament la seva singularitat. És una equació complexa, en un mercat on la pressió immobiliària i les dinàmiques globals del retail marquen el ritme, però on el debat sobre l’equilibri entre rendibilitat, identitat i model urbà continua totalment obert.

Miris on miris, hi som.

Als pobles i ciutats, als parcs i platges, a l’aire i a l’aigua, a les llars... hi som.

El transport metropolità supera els 800 milions de viatgers

Els usuaris de Bus Metropolità de gestió indirecta augmenten, un 7,28 % respecte de l’any 2024 i un 29,43 % respecte del 2019

Adrià Miró Canturri

El transport públic metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha superat per primera vegada els 800 milions de viatgers en un any. El 2025 es van registrar 818,42 milions de viatges als serveis integrats (Bus Metropolità i Metro), una xifra que representa un increment del 2,65 % respecte del 2024 i que marca un nou rècord històric.

Del total, 338,51 milions de viatges corresponen al Bus Metropolità -121,58 milions en serveis de gestió indirecta i 216,93 milions en serveis de gestió directa (TMB)-, un 3 % més que l’any anterior. El Metro, per la seva banda, va arribar a

479,91 milions de validacions, amb un augment del 2,40 %.

“Els resultats del 2025 confirmen que el transport públic metropolità de l’AMB està consolidant un fort creixement de demanda. El Bus Metropolità, com a servei vertebrador de la mobilitat diària, ha experimentat increments molt importants en el nombre d’usuaris, i es consolida com una alternativa eficient, sostenible i adaptada a les necessitats de la metròpolis”, explica el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Carlos Cordón.

“Des de l’AMB, estem especialment satisfets per l’evolució del Bus Metropolità, en el qual veiem que més persones confien

en aquest servei per als seus desplaçaments habituals. Som conscients, però, que encara hi ha reptes per davant. És per això que seguirem treballant de manera decidida per millorar el servei”, exposa Cordón. “El nostre compromís és garantir que la mobilitat col lectiva no només sigui una opció viable, sinó la primera alternativa per als desplaçaments quotidians de les persones que viuen, estudien i treballen a la metròpolis”, afegeix.

EL BUS DE GESTIÓ INDIRECTA DISPARA LA DEMANDA

El creixement més destacat es produeix en el Bus Metropolità de gestió indirecta, operat per empreses privades sota coordinació de

l’AMB. El 2025 ha assolit 121,58 milions de viatgers, un 7,28 % més que el 2024 i un 29,43 % per sobre del màxim registrat abans de la pandèmia (93,94 milions el 2019).

El creixement més destacat es produeix en el Bus Metropolità de gestió indirecta, operat per empreses privades sota coordinació de l’AMB

L’octubre va ser el mes amb més demanda, amb 11,44 milions de viatges i una mitjana de 431.265 usuaris en dies laborables. Els dissabtes la mitjana va ser de 220.431 passatgers, i els festius, de 159.739.

L’estratègia de busos d’altes prestacions (AMB Metrobús i AMB Bus Exprés) ha concentrat més d’un terç de la demanda diürna, amb més de 41 milions de viatgers. Les línies M19 i M12 han estat les més utilitzades al Barcelonès nord i l’Hospitalet, amb 4,7 milions d’usuaris cadascuna. També destaca el

creixement del Nitbus, amb un augment del 8,4 %; la línia N2 s’ha aproximat al milió de viatgers i la N14 ha arribat al mig milió. La línia M5 ha registrat un increment del 22 %, fins als 2,89 milions d’usuaris.

CREIXEMENT PER TERRITORIS

Per àmbits territorials, el Baix Llobregat sud -que concentra el 22,84 % de la demanda- ha crescut un 9,41 %, fins als 27,76 milions de viatges. Al Baix Llobregat centre, l’augment ha estat de gairebé el 13 %, amb 15,71 milions de validacions. El Barcelonès nord, que representa el 45,01 % de la demanda, ha superat els 54,72 milions de viatges, amb un increment proper al 5 %. A l’Hospitalet de Llobregat s’han assolit 16,27 milions de validacions (+5 %), mentre que l’eix de Laureà Miró ha crescut gairebé un 10 %, amb 2,80 milions de viatgers.

REFORÇ PER LES INCIDÈNCIES DE RODALIES

L’AMB manté el reforç de 19 autobusos addicionals al Baix Llobregat sud per pal liar les afectacions de Rodalies de Catalunya. S’han incorporat vuit vehicles a la línia X95, tres a la X86 i vuit a la X80, principal-

ment als municipis de Castelldefe ls, Gavà i Viladecans.

“Aquests reforços responen a la voluntat de donar suport, garantir el dret a la mobilitat i minimitzar les afectacions a les persones en unes jornades amb importants dificultats en el transport públic i la mobilitat”, recorda Carlos Cordón.

NOVA LÍNIA M15

L’AMB ha posat en marxa des dell 16 de febrer la nova línia de Bus Metropolità M15, que reforçarà les connexions entre l’Hospitalet, Cornellà i l’eix de la Diagonal de Barcelona, de Zona Universitària fins a l’Illa Diagonal. La línia, gestionada per Moventis, redistribuirà la demanda de les M12 i M14 i ampliarà la cobertura a barris com la Torrassa, Collblanc o la Florida, així com a punts com Splau i l’estadi de l’Espanyol. Paral lelament, es milloren les línies L20, L21, L82 i L85, amb més freqüències i noves parades per adaptar-se als creixements urbans.

GRÀCIA

guanyarà més de

1.000

habitatges l’any 2028

Amb la fi dels pisos turístics es posa en valor una oportunitat pel parc residencial i un respir per als veïns

Lourdes Tasies Cano

L’emergència habitacional s’ha convertit en un dels principals reptes socials a Barcelona. Els preus del lloguer superen la capacitat econòmica de bona part de la població, especialment en barris com la Vila de Gràcia, on pràcticament no queden espais lliures per construir.

La pressió sobre el mercat de lloguer ha provocat desplaçaments de famílies, migracions internes i un augment del malestar social entre veïns que veuen com el seu

entorn es transforma per la massificació turística. En aquest context, la no renovació de llicències obre la porta a recuperar habitatges ja existents per a ús residencial i a ampliar el parc disponible en barris amb poc marge per construir, com Gràcia.

POCA CAPACITAT DE CREIXEMENT

Gràcia és un dels districtes amb més caràcter propi de Barcelona, amb carrers estrets, places amb vida de barri i una arquitectura tradicional que ha fet del seu centre

un dels més cotitzats. No obstant això, aquesta consolidació urbana té un preu: gairebé no queden solars lliures on construir nous edificis, i les oportunitats d’increment del parc residencial són limitades.

En barris com Vallcarca, la presència de solars buits permet plantejar la construcció de nous edificis amb reserva de sòl públic. Però a la Vila de Gràcia aquest camí és inviable: l’única manera de generar habitatge és recuperar pisos turístics i tornar-los al mercat residencial.

GIR LEGISLATIU

Les lleis d’habitatge aprovades

Laia

A Gràcia, l’aplicació combinada de la legislació estatal, un decret de la Generalitat i la nova llei de regulació dels lloguers de temporada podria permetre la incorporació de 1.100 habitatges al parc residencial l’any 2028. D’aquests, 800 es concentrarien al barri de la Vila de Gràcia, el nucli més dens i amb menys marge de creixement.

La regidora del districte, Laia Bonet, ha explicat durant un dels darrers consells de barri que “l’objectiu del govern municipal no és només reduir el nombre d’allotjaments turístics, sinó arribar a una xifra zero”.

Bonet:

“l’objectiu del govern municipal no és només reduir el nombre d’allotjaments turístics, sinó arribar a una xifra zero”

Així mateix, el decret fixa el novembre de 2028 com a data de caducitat de totes les llicències actualment vigents. Bonet destaca que “recuperar aquests pisos és clau no només per augmentar l’oferta, sinó també per equilibrar el

tant al Congrés com al Parlament de Catalunya obren la porta a no renovar les llicències dels pisos turístics en zones declarades de mercat tensionat. A més, estableixen que aquests habitatges, un cop recuperats per a ús residencial, quedin sotmesos a un topall en el preu del lloguer.

barri i fer-lo més habitable per a les famílies i residents que hi viuen tot l’any”.

COM AFECTEN EN EL MERCAT?

Els pisos turístics han tingut un efecte directe sobre el preu del lloguer a Gràcia. L’experiència dels darrers anys ha demostrat que, un

cop regulat el lloguer convencional, molts propietaris van optar per reconvertir els seus habitatges en allotjaments de curta durada, que fins ara no tenien límits de preu. Això va incrementar la pressió sobre els pisos de lloguer per a residents, fent que moltes famílies haguessin de marxar a altres barris o a la perifèria de la ciutat.

Aquestes noves lleis aprovades posen fi a aquesta escletxa legal: els contractes temporals no podran superar el topall establert i, en el cas del lloguer per habitacions, la suma total tampoc podrà excedir el preu màxim del pis. Això garanteix que els habitatges que retornin al mercat residencial no escapin a la regulació i contribueixin realment a reduir la pressió sobre els preus.

VEÏNS ENTRE L’ESPERANÇA I LA FRUSTRACIÓ

Els veïns celebren que l’aplicació de la normativa pugui alleujar la pressió sobre els lloguers, tot i que alguns continuen preocupats per la disponibilitat real d’habitatge assequible. El Ton Barrera, veí de la Vila de Gràcia, explica que ell mateix va haver de traslladar-se al barri de Sants fa dos anys perquè no podia pagar el lloguer. “Amb el que demanaven aquí, no hi havia manera de seguir vivint al meu barri. Qualsevol oportunitat que permeti que més pisos es tornin a destinar a residents és una bona notícia, però cal que els preus siguin assumibles.”

Altres veïns denuncien que els pisos turístics dificulten l’accés a lloguers convencionals. La Júlia Muntaner, mare soltera i resident del barri, afirma: “Fa mesos que busquem un pis i no trobem res, tot està ocupat per pisos turístics. Que recuperin aquests habitatges serà clau.”

Per a altres, la problemàtica va més enllà del preu. El Pere Soler, veí i comerciant, destaca: “Quan un barri es converteix gairebé només en un espai turístic, perds la

vida de comunitat. Els veïns desapareixen, els comerços de proximitat pateixen, i les places i carrers perden la seva funció social. Recuperar pisos residencials no només ajuda a les famílies, sinó que també dona vida al barri.”

EL GRAN IMPACTE SOCIAL I ECONÒMIC

Els experts coincideixen que la recuperació de pisos turístics pot tenir un impacte social i econòmic important. Segons l’economista municipal Jordi Llorens, “a Gràcia, un gran percentatge del parc residencial està ocupat per pisos turístics. Si aquests habitatges tornen al mercat convencional, és probable que els preus es moderin i que més persones puguin accedir a un lloguer assequible. No serà una solució màgica, però és un pas important.”

A més, l’increment del parc residencial pot tenir un efecte positiu en el comerç local. “Quan hi ha més residents tot l’any, el consum

als comerços de proximitat augmenta. Això ajuda a consolidar l’economia local i evita que els carrers es converteixin només en zones d’oci turístic”, assenyala Llorens.

ENTRE ELS REPTES I LES LIMITACIONS

Malgrat l’optimisme, la recuperació de pisos turístics no està exempta de reptes. En primer lloc, no tots els habitat-

transformar substancialment el mercat residencial de Gràcia. La previsió de recuperar més de 1.000 habitatges el 2028, amb una major concentració al nucli antic, és un pas cap a la reducció de la pressió sobre els lloguers i la millora de la qualitat de vida dels residents. En aquest sentit, regidora Bonet, explica que “cada pis recuperat és una oportunitat per donar resposta a una emergència que ha crescut durant anys.”

LES VEUS DEL BARRI

Per als veïns, recuperar pisos no és només una qüestió de preu, sinó també de vida comunitària. Maria Riera, professora i resident de Gràcia, explica: “Quan els pisos es dediquen només a turisme, el barri canvia. Els nens no tenen amics amb qui jugar, els veïns es coneixen menys i els serveis desapareixen. Recuperar aquests habitatges vol dir tornar a tenir un barri amb vida.”

Altres veïns, com l’Antonio, que porta més de quinze anys vivint a Gràcia, afegeixen: “Hi ha qui pensa que només és un tema econòmic, però és molt més que això. Es tracta de poder viure en un lloc on no t’hagis de traslladar cada pocs anys perquè no pots pagar el lloguer.”

ges recuperats seran assequibles: molts propietaris podran optar per vendre’ls a preus elevats o llogar-los amb topalls que, tot i ser regulats, poden superar la capacitat de moltes famílies.

En segon lloc, hi ha la qüestió de la vigilància i el compliment de la normativa. En aquest sentit, l’èxit de la mesura dependrà molt de la capacitat de l’administració de fer complir la llei.

UNA OPORTUNITAT

Malgrat les limitacions, la mesura representa una oportunitat històrica per al barri. La combinació de regulació dels preus i recuperació dels pisos turístics podria

I DESPRÉS QUÈ?

L’aplicació de la normativa marcarà els propers anys al barri de Gràcia. Si tot funciona segons les previsions, el districte podria recuperar un percentatge significatiu de pisos turístics i incrementar el parc residencial sense necessitat de construir nous edificis, cosa gairebé impossible en zones tan consolidades.

A més, la combinació d’habitatges recuperats i lloguer regulat podria servir de model per a altres barris de Barcelona amb problemes similars, com el Raval o el Gòtic, on la massificació turística ha impactat de manera similar en la vida dels veïns.

GRAN FESTIVAL AERI

18, 19 I 20 SETEMBRE

ÀREA METROPOLITANA

UN NOU EDIFICI COOPERATIU OBRE LES PORTES AL PRAT DE LLOBREGAT

Lloguer assequible, gestió col· lectiva i comunitat: un pas endavant en el dret a l’habitatge

Després d’un llarg recorregut de planificació, ajustos i treball conjunt, el Prat de Llobregat suma un nou projecte d’habitatge cooperatiu que ja és una realitat. Un total de 101 habitatges de lloguer assequible, impulsats per la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) amb el suport de l’Ajuntament, han estat lliurats a les persones adjudicatàries en un acte celebrat al Passatge de Rosa Sensat.

La iniciativa representa un model consolidat d’accés a l’habitatge que s’allunya de l’especulació i posa l’accent en l’estabilitat, la convivència i la responsabilitat compartida. L’edifici s’ha construït sobre un solar públic cedit pel consistori i compta amb una elevada qualificació energètica. Els habitatges, d’entre un i quatre dormitoris, disposen de distribucions funcionals, cuines obertes i espais pensats per facilitar el dia a dia. El conjunt inclou terrasses àmplies, zones comunitàries i un sistema energètic eficient basat en aerotèrmia i ventilació creuada, que permet reduir el consum i millorar el confort interior.

LA 175ª FIRA DE LA CANDELERA DE MOLINS DE REI TANCA AMB ÈXIT I MÉS DE 200.000 VISITANTS

Durant tres dies, milers i milers de persones han recorregut els carrers de la vila per gaudir d’una edició molt especial

L’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz , ha qualificat la 175ª edició de la Fira de la Candelera com una “edició històrica, que es recordarà per haver posat en valor les arrels d’un projecte enorme i que avui compta amb més bona salut que mai”. Paz ha destacat que aquesta edició “s’ha centrat en retre homenatge a les persones i a les organitzacions que durant gairebé dos segles han mantingut i fet créixer el que era una petita fira agrícola fins a convertir-la en un dels grans esdeveniments a l’aire lliure que tenen lloc al nostre país”.

Tot i la gran afluència de visitants i un programa ple d’activitats, l’alcalde ha subratllat que logísticament “la Fira ha funcionat a la perfecció, oferint als visitants una experiència molt positiva i mostrant la millor cara de Molins de Rei”. Segons les estimacions, durant els tres dies de la Fira es van superar els 200.000 assistents i no es van registrar incidències rellevants.

LA VENTILACIÓ I EL CONFORT TÈRMIC A TOTES LES ESCOLES PÚBLIQUES

Aquestes mesures s'emmarquen en l'estratègia municipal de millora del benestar als centres educatius i d'adaptació als episodis de calor cada cop més freqüents

L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat millorarà les condicions de ventilació i confort tèrmic a les aules de les escoles d'educació primària en el curs 2025-2026. Les actuacions es duran a terme a totes les escoles públiques de la ciutat.

En aquests set centres està prevista la instal· lació d'equips de ventilació, prioritzant en primer lloc les aules amb una major incidència solar i, posteriorment, la resta d'aules, donant preferència als cursos inicials. A més, com a mínim s'actuarà en un espai comú de cada escola -com el menjador, la biblioteca o una aula polivalent- amb l'objectiu de climatitzar-lo i convertir-lo en refugi climàtic per a la comunitat educativa. Ja s'ha informat els centres i organismes competents i s'està redactant la documentació tècnica necessària per poder executar aquestes actuacions en els pròxims mesos.

ÀREA METROPOLITANA

L’AJUNTAMENT DE GAVÀ INICIA LA RENOVACIÓ INTEGRAL DE L’AVINGUDA DE L’ERAMPRUNYÀ AMB UNA INVERSIÓ SUPERIOR A 3 MEUR

Les obres, que duraran 14 mesos, transformaran un dels principals eixos de la ciutat per millorar mobilitat, espais verds i dinamitzar el comerç local

L’Ajuntament de Gavà ha donat el tret de sortida aquest gener a les obres de reforma profunda de l’avinguda de l’Eramprunyà, considerada un dels eixos més rellevants del municipi. Aquesta intervenció està impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que destina un pressupost total de 3.110.712,33 euros.

La batllessa Gemma Badia ha presentat oficialment el projecte qualificat de “llar-

gament esperat i que dona resposta a les demandes dels veïns i veïnes que han participat en el seu disseny i també als objectius de l’Ajuntament”. En paraules seves, “la nova avinguda donarà resposta a allò que volem, què necessitem i què podem fer, i hem pogut conjugar-ho i d’aquí que hagi sortit un projecte que agrada a tothom i que dignificarà aquest eix tan important de la ciutat i sobretot, del nord de la ciutat i del barri de Can Tintorer”.

2,5 MEUR PER MILLORAR ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE VILADECANS

El Pla de Xoc d’Equipaments Esportius Catalans 2025-2029 inclou actuacions a Atrium Esports, Camp de Beisbol i Poliesportiu Montserratina amb finançament compartit al 50%

La Generalitat de Catalunya ha acceptat incorporar dins el Pla de Xoc d’Equipaments Esportius Catalans 2025-2029 les obres de millora previstes per als equipaments esportius del municipi de Viladecans, concretament a l'Atrium Esports, el Camp Municipal de Beisbol i el Poliesportiu Montserratina. Aquest projecte comptarà amb un pressupost total de dos milions i mig d’euros que serà sufragat a parts iguals entre la Generalitat i l’Ajuntament viladecanenc.

El pla global suposa una inversió de 120 milions d’euros distribuïts arreu del territori català, amb l’objectiu principal de garantir la qualitat, seguretat, accessibilitat i sostenibilitat dels equipaments esportius. En aquest marc, Viladecans rebrà un ajut econòmic d’ 1,25 milions

çLa primera fase del pla està prevista per al 2026 i se centrarà en les millores del Poliesportiu Montserratina. L’any següent s’iniciaran els treballs al pavelló municipal Atrium Esports amb un pressupost estimat en 1.386.000 euros.

LA GENERALITAT AMPLIA EL PARC PÚBLIC AMB LA COMPRA DE 128 PISOS A INMOCAIXA A L’HOSPITALET

L’adquisició eleva a 1.267 els habitatges adquirits per la Generalitat a aquesta entitat, reforçant el parc d’habitatge assequible al territori

La Generalitat de Catalunya ha anunciat la compra de 128 habitatges més situats en dos edificis ubicats a la carretera de Collblanc, a L’Hospitalet de Llobregat, elevant així fins als 1.267 pisos el total d’immobles adquirits a InmoCaixa. Aquesta operació s’afegeix als altres immobles comprats recentment tant a Palau-solità i Plegamans com a Barcelona. Aquest conjunt complementa els 1.064 habitatges nous que ja es van adquirir l’any passat, segons ha detallat la Generalitat en un comunicat oficial.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) ha notificat formalment a InmoCaixa la seva intenció d’exercir el dret de tanteig i retracte sobre aquests blocs, una mesura que permet garantir la gestió pública dels immobles destinats al parc públic. En aquest sentit, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha subratllat que l’objectiu és assegurar “un lloguer assequible permanent” per a les famílies residents actuals en aquests habitatges.

L'HOSPITALET: neix un nou pulmó verd

El soterrament de la Gran Via, que s’iniciarà el 2027 i culminarà a finals del 2031, crearà un parc de 28 hectàrees amb 3.000 arbres i permetrà connectar l’Hospital de Bellvitge amb l’ICO caminant

Adrià Miró Canturri

L’Hospitalet afronta una de les transformacions urbanes més importants de la seva història recent. El soterrament d’un tram de la Gran Via farà possible el naixement d’un nou parc de 28 hectàrees, un nou pulmó verd amb més de 3.000 arbres, que convertirà l’actual infraestructura viària en un gran espai verd connectat amb Bellvitge, el seu entorn metropolità i el futur Bioclúster d’Innovació i Salut.

La intervenció suposa molt més que una obra d’enginyeria. És una operació estructural que elimina una barrera històrica, millora la qualitat de vida dels veïns i situa la ciutat en el mapa de la innovació

biomèdica europea.

EL FINAL D’UNA FERIDA

URBANA

Durant dècades, la Gran Via — hereva de l’antiga autovia de Castelldefels— ha actuat com una frontera física entre barris i equipaments sanitaris. Tot i les transformacions dels darrers anys, el seu traçat continuava generant soroll, contaminació i una sensació de fractura urbana.

Amb el soterrament, aquesta cicatriu desapareixerà. La cobertura permetrà cosir definitivament Bellvitge amb la resta del municipi i transformar un espai dominat pel trànsit en un entorn pensat per a les persones.

“Amb la integració de la Gran Via eliminem una ferida històrica al nostre municipi: posem fi al que quedava de l’antiga autovia de Castelldefels, reduïm sorolls i contaminació i connectem definitivament els hospitals de Bellvitge i l’ICO amb la ciutat”, destaca l’alcalde.

El canvi serà especialment significatiu en la connexió entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Després del soterrament, es podrà caminar d’un centre a l’altre sense barreres, sense passos soterrats incòmodes i sense haver de travessar una via amb trànsit intens.

Aquest gest quotidià simbolitza una transformació profunda: els hospitals deixaran d’estar aïllats

“Amb la integració de la Gran Via eliminem una ferida històrica al nostre municipi: posem fi al que quedava de l’antiga autovia de Castelldefels”

per convertir-se en part integrada del teixit urbà.

28 HECTÀREES DE PARC I 3.000 ARBRES

El nou pulmó verd ocuparà una superfície de 28 hectàrees, equiparable a la d’un gran parc metropolità. S’hi plantaran més de 3.000 arbres i es crearan espais d’estada, zones de descans, itineraris per a vianants i bicicletes i àrees pensades per afavorir la biodiversitat.

L’objectiu no és només guanyar metres quadrats de verd, sinó construir una infraestructura ecològi ca que millori el confort climàtic i la salut urbana. L’arbrat contribuirà a reduir l’efecte illa de calor, absorbir CO₂ i filtrar contaminants atmosfèrics.

En una ciutat d’alta densitat com L’Hospitalet, la incorporació d’un espai d’aquesta magnitud té un impacte estructural. El parc actuarà com a connector ambiental i social, reforçant la continuïtat amb el parc metropolità de Bellvitge i, en el futur, amb el parc de Cal Trabal i l’accés naturalitzat al riu Llobregat.

“Guanyem 22,35 hectàrees de nova zona verda connectades amb Bellvitge i el seu parc metropolità, i en el futur unides amb el

parc de Cal Trabal (28,79 ha) i l’accés naturalitzat al riu Llobregat; en total incorporem 51,14 hectàrees de nous espais verds i superarem les 200 hectàrees de zones verdes a la ciutat, amb més salut, qualitat de vida i benestar”, subratlla l’alcalde.

Superar les 200 hectàrees de zones verdes consolida un model urbà que associa creixement amb qualitat ambiental i benestar collectiu.

CONNECTAR SALUT I INNOVACIÓ

La cobertura de la Gran Via és també la clau per impulsar el Bioclúster d’Innovació i Salut de Bellvitge. La concentració d’equipaments com l’Hospital de Bellvitge i l’ICO converteix l’àmbit en un entorn privilegiat per al desenvolupament de recerca biomèdica, transferència tecnològica i noves empreses vinculades a la salut. Fins ara, però, la presència de la via limitava la integració física i simbòlica entre aquest ecosistema sanitari i la ciutat. Amb la nova configuració urbana, el Bioclúster quedarà plenament connectat amb els barris i amb altres pols d’activitat com Fira-Plaça Europa i el futur Nou Campus Clínic.

“Aquest espai serà una gran porta d’entrada a la Barcelona metropolitana, lligada al talent, la innovació i el desenvolupament del Bioclúster d’Innovació en Salut; amb l’estratègia Diagonal-Gran Via fem arribar la nova economia al cor de la ciutat i garantim que el Bioclúster, Fira-Plaça Europa i el Nou Campus Clínic es connectin plenament amb els nostres barris”, afirma l’alcalde.

La transformació reforça així l’eix econòmic que uneix Barcelona i L’Hospitalet, situant la ciutat com a referent en l’àmbit de la salut i la innovació.

Un dels canvis més visibles serà la

UNA NOVA MANERA DE MOURE’S

millora de la mobilitat a peu i en bicicleta. La cobertura permetrà crear itineraris amplis, accessibles i continus, prioritzant els desplaçaments sostenibles.

Per als professionals sanitaris, pacients i familiars, el trajecte entre equipaments serà més directe i segur. Per als veïns, el nou parc es convertirà en un espai de passeig i trobada que substituirà l’actual paisatge dominat per l’asfalt.

La reducció del trànsit en superfície comportarà també una disminució significativa del soroll i de la contaminació atmosfèrica. El resultat serà un entorn més saludable, coherent amb la vocació sanitària de l’àmbit.

SALUT URBANA I QUALITAT DE VIDA

La intervenció situa la salut al centre de l’urbanisme. No només perquè reforça un ecosistema hos-

Des del sud, la percepció ja no serà la d’una autopista urbana, sinó la d’un corredor verd vinculat al coneixement i a la recerca

pitalari de primer nivell, sinó perquè entén l’espai públic com un determinant clau del benestar.

Els espais verds estan associats a una millora de la salut física i

mental, a una reducció de l’estrès i a una major activitat física. En aquest sentit, el nou parc actuarà com un veritable pulmó urbà, millorant la qualitat de l’aire i oferint un entorn amable per a la vida quotidiana.

La cobertura de la Gran Via funcionarà també com una barrera acústica naturalitzada. Allà on avui predomina el soroll del trànsit, hi haurà arbres, ombra i espais de convivència.

UNA NOVA PORTA METROPOLITANA

El projecte redefineix la imatge d’entrada a L’Hospitalet. Des del sud, la percepció ja no serà la d’una autopista urbana, sinó la d’un corredor verd vinculat al coneixement i a la recerca.

El nou parc, integrat amb el Bioclúster i els grans equipaments sanitaris, projecta una identitat renovada: ciutat saludable, innovadora i connectada.

La transformació de la Gran Via sintetitza una manera d’entendre el futur urbà: menys infraestructures que divideixen i més espais que uneixen; menys barreres i més continuïtat; menys soroll i més qualitat de vida.

Quan el projecte estigui completat, caminar de l’Hospital de Bellvitge a l’ICO serà un fet quotidià. Però darrere d’aquest gest hi haurà una ciutat que haurà sabut convertir una antiga ferida en una oportunitat per créixer en verd, en salut i en innovació.

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat

Aeroport Europeu amb el Personal més Amable

Aeroport Europeu amb el Recorregut més Fàcil

Aeroport Europeu més Agradable

PLA ENDREÇA 2026: 200 milions d’euros i més d’un miler d’actuacions

L’objectiu principal del manteniment aquest any són les escales mecàniques i els ascensors dels barris de muntanya

Adrià Miró Canturri

1.300 actuacions de manteniment pel valor de 160 milions d’euros i 36 actuacions de transformació per 40 milions d’euros. Aquestes són les xifres d’inversió que s’executaran aquest 2026 dins d’una de les línies prioritàries del Pla Endreça: el manteniment integral de l’espai públic.

ESCALES MECÀNIQUES

I ASCENSORS

Un dels eixos centrals de la millora d’aquest any seran les escales mecàniques i els ascensors. Concretament, se substituiran 11 grups

d’escales mecàniques, que representen un total de 24 escales individuals, se substituiran i modernitzaran 13 ascensors i es renovarà a tota la ciutat la senyalització informativa.

L’objectiu final és que el 2027 cap escala mecànica tingui més de 20 anys i que els ascensors que superin els 15 anys estiguin renovats

Tots ells estan situats als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris. D’aques-

ta manera, el consistori busca millora l’accessibilitat als barris de muntanya i tenir aquests serveis al dia. L’objectiu final és que el 2027 cap escala mecànica tingui més de 20 anys i que els ascensors que superin els 15 anys estiguin renovats i modernitzats. Per posar xifres a la importància que tenen en aquests barris, el 2025 els 55 ascensors de Barcelona van acumular 6,8 milions de viatges i van passar 20,9 milions de persones pel centenar d’escales mecàniques a la ciutat.

A banda d’aquestes actuacions, l’Ajuntament treballa un pla de xoc per minimitzar les avaries i ac-

celerar-ne la posada en marxa en cas de produir-se. De fet, el 2027 està prevista la renovació del contracte de manteniment d’ascensors i escales mecàniques i tenen al cap augmentar les obligacions d’inventari i potenciar les deteccions anticipades d’avaries.

MÉS MANTENIMENT

Més enllà d’escales i ascensors, es preveuen altres actuacions de manteniment relacionades amb la renovació d’estructures vials com els ponts o amb millores de la xarxa d’enllumenat. A més, es renovarà 10 quilòmetres de clavegueram de la ciutat.

Aquestes accions es podran veure a 28 barris de Barcelona distribuïts en els deu districtes: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera a Ciutat Vella; el Fort Pienc, la Sagrada Família i la Dreta de l’Eixample a l’Eixample; Hostafrancs

i Sants a Sants-Montjuïc; Pedralbes a les Corts; Sarrià, Sant Gervasi-Galvany, el Putxet i Farró a Sarrià-Sant Gervasi; Vallcarca i els Penitents, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova a Gràcia; el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d’Hebron a Horta-Guinardó; Vilapicina i Torre Llobeta, la Guineueta, les Roquetes, la Prosperitat, Ciutat Meridiana a Nou Barris; la Sagrera i Navàs a Sant Andreu, i El Camp de l’Arpa i el Clot, el Clot, Poblenou i Sant Martí de Provençals a Sant Martí. En concret, es faran les següents actuacions:

• 25 actuacions en 13 ascensors i 24 escales mecàniques

• 12 actuacions en estructures viàries, com ponts, passeres o pèrgoles, entre altres.

• 33 actuacions en clavegueram (obra nova)

• 67 actuacions en clavegueram

BALANÇ DEL PLA ENDREÇA

En total, el 2025, s’han invertit aproximadament 110 milions d’euros en actuacions de manteniment, renovació i transformació de l’espai públic. El Pla Endreça actuarà, fins al 2027, a tots els barris de Barcelona. Pel que fa a les actuacions de manteniment i renovació, l’any que ve, el 2027, està previst actuar en 16 barris més. Així acabarà el desplegament del pla més ambiciós que ha tingut la ciutat en els últims quinze anys per mantenir l’excel lència de l’espai públic.

L’any 2027 el Pla Endreça haurà permès realitzar més de 3.000 actuacions de manteniment, renovació i transformació amb un pressupost total previst de 435 milions d’euros. A aquest reforç en el manteniment preventiu i la renovació dels elements de l’espai públic, cal sumar-hi el manteniment ordinari que es fa a tota la ciutat i que cada any destina al voltant de 550 milions d’euros. Amb aquestes dades, l’alcalde Collboni afirma que “en aquest mandat haurem invertit el mateix que el sumat els tres mandats anteriors”.

(rehabilitació)

• 147 actuacions en voreres

• 80 pavimentacions

• 23 actuacions de millora i renovació de mobiliari

• 107 actuacions en parcs i jardins

• 173 actuacions per millorar i renovar la senyalització

• 71 en enllumenat

• 89 en fonts de beure i ornamentals

• 29 obres de millora de l’accessibilitat, com la retirada de pals elèctrics

• 453 cruïlles semaforitzades

El manteniment no serà l’única línia d’acció dins del Pla Endreça, les transformacions integrals tindran un fort pes en 26 barris de tots els districtes. Aquests són els projectes que es duran a terme el 2026:

Eixample

• La Sagrada Família: Plaça de Pablo Neruda

• Fort Pienc: Interior d’Illa de Clotilde Cerdà

• La Dreta de l’Eixample: Jardins de Constança d’Aragó

Sants-Montjuïc

• Font de la Guatlla: entorns del Turó de la Font de la Guatlla (Lotus, Gessamí, Begònia, Hortènsia

i Pas de Valls), carrer de la Guatlla i carrer d’Amposta

• Sants-Badal: plaça de l’Olivereta

• Hostafrancs: carrer del 26 de gener

• La Bordeta: carrer de Mossèn Amadeu Oller

Les Corts

• La Maternitat i Sant Ramon: Jardins de Bacardí

• Pedralbes: barri de la Mercè

Sarrià-Sant Gervasi

• Sarrià: Riu de l’Or

• Sant Gervasi – Galvany: plaça Adrià

• Sant Gervasi – la Bonanova: carrer del Císter

• El Putxet i el Farró: carrer d’Escipió

Gràcia

• El Coll: carrer de Pere Llobet, cruïlla de Ceuta/Tirso/Santuari, plaça de Flandes

• El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova: jardins de Caterina Albert

Horta-Guinardó

• Montbau: Carrer de la Poesia

• Vall d’Hebron: interior d’Illa del carrer de Juan de Mena

Nou Barris

• Ciutat Meridiana: Aqüeducte de Can Cuiàs

• Porta: carrer de Santapau, carrer d’Emili Roca, carrer de Desfar

• La Prosperitat: carrer de Flor de Neu

• Vilapicina i la Torre Llobeta: carrer de la Jota, carrer d’Amílcar

Sant Andreu

• Sant Andreu: carrers de Sant Narcís i de les Roquetes, carrer de Sant Hipòlit

• La Sagrera: carrer de les Açores

Sant Martí

• Poblenou: fase 2 del carrer del Taulat

l’alcohol en espais amb presència de menors, la prohibició de rutes etíliques o les miccions en zones sensibles. A més, s’estableixen noves conductes infractores com la promoció de pintades no autoritzades, el fet de no diluir les miccions dels animals o les conductes contra la llibertat sexual.

D’altra banda, s'introdueix l’aporofòbia (odi als pobres) com a eix discriminatori i es reforça el cobrament efectiu de les sancions amb pagaments immediats pels no residents. Juntament amb això, s’hi inclouen mesures

Ciutat Vella

• Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: Passeig Lluís Companys; Carrer d’Ortigosa

• El Gòtic: Carrer Julià Portet, Baranes Villa de Madrid

NOVA ORDENANÇA DE CIVISME

Per complementar totes actuacions, l’Ajuntament ha posat en marxa el 15 de febrer la nova Ordenança de Convivència, que va recollir el suport del PSC, Junts, i Esquerra i l’abstenció del PP. Entre les novetats destaquen l’enduriment de sancions i nous agreujants, com el consum de

“Respectar l’espai

públic també vol dir respectar les persones i el

patrimoni que compartim”

socials i preventives com poden ser la mediació, les alternatives a la sanció per a persones vulnerables i els plans preventius com el desplegament de lavabos públics. Segons defensa l’alcalde Collboni a l’entrevista publicada en aquesta revista, la intenció és “enviar un missatge molt clar: a Barcelona, no tot s’hi val”. “Respectar l’espai públic també vol dir respectar les persones i el patrimoni que compartim”, sentencia.

Poblenou en moviment: vida i reptes amb els nòmades digitals

El barri es troba entre la tradició veïnal i la globalització laboral

Lourdes Tasies Cano

A Barcelona s’ha consolidat com un dels principals pols d’atracció per als nòmades digitals a Espanya. Professionals que poden treballar des de qualsevol lloc del món arriben cada any a la ciutat buscant qualitat de vida, connexions internacionals i un entorn urbà dinàmic i creatiu. Però mentre alguns barris es beneficien de l’impuls econòmic d’aquest col lectiu, altres, com el Poblenou, viuen una tensió constant entre la presència temporal de residents internacionals i la permanència dels veïns històrics.

Pilar Domínguez, veïna del Poblenou des de fa més de quaranta anys i vinculada a diverses associacions comunitàries, explica que el barri ha experimentat un canvi notable en els darrers anys. “Sempre ha estat un lloc amb vida pròpia, amb botigues de barri i mercats on la gent es coneixia. Ara hi ha moltes cares noves, i molts no es preocupen de formar part de la comunitat local”, comenta. Segons Domínguez, aquesta situació ha alterat la cohesió social i ha generat certa incomoditat entre els residents que han viscut al barri tota la vida.

L’ARRIBADA MASSIVA DE TELETREBALLADORS

Les dades recents mostren que

Barcelona concentra una part significativa de les autoritzacions de residència per a teletreballadors a Espanya. Aquesta tendència evidencia l’atractiu global de la ciutat: una infraestructura urbana moderna, una connexió internacional eficient i un entorn que combina serveis urbans amb zones verdes, platja i activitats culturals.

El Poblenou, amb les seves fàbriques i naus industrials reconvertides en coworkings, espais creatius i oficines modernes, s’ha convertit en un punt clau per a aquests professionals. La proximitat a la platja, els parcs i les opcions culturals contribueixen a fer que molts vegin el barri com un lloc ideal per viure temporalment. Domínguez reco-

“No tots els nous residents s’integren. La majoria arriben i marxen sense vincle real amb el Poblenou, i això fa que el barri perdi part del seu caràcter comunitari”

neix que aquesta presència té efectes positius, com l’impuls econòmic i l’augment d’activitat en el sector de serveis, però alerta que “no tots els nous residents s’integren. La majoria arriben i marxen sense vincle real amb el Poblenou, i això fa que el barri perdi part del seu caràcter comunitari”.

PRESSIÓ SOBRE L’HABITATGE

Un dels impactes més immediats dels nòmades digitals és la pressió sobre el mercat immobiliari. Els pisos moblats, amb contractes temporals i preus elevats, dificulten que els veïns històrics i els joves puguin accedir a un habitatge

assequible. Aquesta situació ha accelerat un procés de gentrificació que transforma el perfil social del barri i genera tensions entre nous residents i veïnat. La veïna comenta: “Veiem com molts pisos canvien de mans en qüestió de setmanes. Els veïns que han viscut aquí tota la vida es veuen obligats a buscar un lloc més lluny, i això desestabilitza la comunitat. No és només un problema econòmic: és també una qüestió d’arrelament i memòria collectiva.”

A més, molts d’aquests pisos estan pensats per a un estil de vida temporal, sense tenir en compte les necessitats de famílies o per-

sones que volen establir-se a llarg termini. Això genera una sensació de transitorietat que afecta la percepció de seguretat i de pertinença al barri.

TRANSFORMACIÓ COMERCIAL I ECONÒMICA

La presència de nòmades digitals també ha alterat l’economia local. Cafeteries de disseny, restaurants internacionals i espais de coworking han proliferat, creant noves oportunitats però també elevant els preus dels serveis bàsics. Domínguez explica: “Hi ha establiments que abans eren assequibles per a tothom que ara només es po-

den permetre els que tenen un sou elevat o que treballen remotament des d’aquí a l’estranger.”

Els negocis tradicionals, com petites botigues de proximitat i fleques, han hagut d’adaptar-se a un públic que no té arrelament al territori. Aquesta dualitat entre noves oportunitats i pèrdua de serveis tradicionals provoca certa fractura social, ja que els residents històrics perceben que l’oferta comercial ja no respon a les seves necessitats.

DINÀMIQUES SOCIALS I CONVIVÈNCIA

Un dels principals reptes és la relació entre veïns històrics i nous residents. “Molts nòmades digitals no participen en la vida comunitària. No van a les festes de barri, no col laboren en activitats locals i això crea una barrera invisible”, explica. Aquesta sensació de distància social fa que la convivència sigui més difícil, encara que el barri mantingui un alt nivell de dinamisme i activitat econòmica.

Tot i això, Domínguez reconeix que hi ha casos positius: alguns professionals estrangers s’integren en activitats culturals, grups esportius i projectes comunitaris, aportant perspectives i experiència que poden enriquir el teixit social. La seva implicació demostra que la convivència és possible si existeixen espais i oportunitats que la facilitin.

PROPOSTES PER EQUILIBRAR LA CONVIVÈNCIA

Els veïns històrics proposen mesures per equilibrar la presència dels nòmades digitals amb la vida local. Entre aquestes hi ha la regulació del lloguer temporal, la promoció d’incentius per a la integració cultural i lingüística, així com la creació de projectes comunitaris que vinculin els nous residents amb el barri. La veïna afegeix: “No es tracta d’expulsar ningú, sinó de trobar un equilibri. Els nòmades digitals poden aportar coses positives,

“No es tracta d’expulsar ningú, sinó de trobar un equilibri. Els nòmades digitals poden aportar coses positives”

però han de respectar la història i els costums del barri. Això permetria que tothom se sentís part del Poblenou, tant els que arriben com els que hi viuen de tota la vida.”

EXPERIÈNCIES PERSONALS: EL DIA A DIA AMB NÒMADES DIGITALS

Pilar recorda situacions quotidianes que il lustren la nova dinàmica del barri. “Al mercat, veus gent que només hi passa un cop per setmana, compra productes locals i marxa sense parlar amb ningú. En canvi, altres residents, alguns amb experiència en coworkings, participen en esdeveniments del barri i comparteixen activitats amb veïns. Aquesta diferència és molt visible.”

També comenta l’impacte en els espais públics: “Els parcs estan més concorreguts i les terrasses dels cafès plenes d’estrangers que treballen amb els portàtils. És un canvi, però no tot és negatiu; només cal trobar la manera que aquests nous habitants també contribueixin a la comunitat.”

EL FUTUR DEL POBLENOU

El fenomen dels nòmades digitals posa de relleu els reptes de

les ciutats globals. Barcelona ha d’aprofitar les oportunitats econòmiques i culturals que ofereix aquest col lectiu sense comprometre la identitat i la qualitat de vida dels barris. Pilar conclou: “El Poblenou pot ser un lloc on conviuen història i modernitat, tradició i innovació. Però això només serà possible si hi ha voluntat i respecte per part de tothom. Els nous residents han d’aprendre a estimar el barri com ho fem els que vivim aquí de tota la vida.”

El futur del barri dependrà, doncs, de la capacitat de construir ponts entre cultures, fomentar la integració i crear un equilibri entre la dinàmica global i la comunitat local. És un repte que defineix no només el Poblenou, sinó l’estratègia de Barcelona com a ciutat oberta i cosmopolita.

125 anys prestant serveis a la ciutadania

FCC Medio Ambiente és la filial espanyola de FCC enviro, l’entitat que vertebra les activitats de serveis mediambientals del Grup FCC i que actualment atén 78 milions de persones en 5.650 municipis d’arreu del món. L’empresa disposa a Barcelona d’una flota de 508 vehicles, dels quals un 97% compta amb l’etiqueta ambiental “Zero Emissions” o “ECO”.

El multipremiat ie-Urban Truck, desenvolupat per un consorci liderat per FCC Medio Ambiente, ja està operatiu a Barcelona, ciutat on l’empresa presta servei des de 1911. Es tracta del primer camió recol·lector muntat sobre un xassís-plataforma elèctric dissenyat específicament per als serveis urbans.

TARRAGONA

la joia mediterrània per una Setmana Santa inoblidable

A poc més d’una hora de Barcelona, hi ha una ciutat que respira Mediterrani per tots els seus carrers, que combina patrimoni mil·lenari amb estil de vida pausat i que, per Setmana Santa, es converteix en l’escenari ideal per a una escapada sense aglomeracions. Tarragona és història viva, gastronomia d’excel·lència, platges obertes i llum suau de primavera. Una joia que espera ser redescoberta

Redacció

PATRIMONI QUE EMOCIONA

Passejar per Tarragona és fer-ho per més de dos mil anys d’història. L’empremta romana, declarada Patrimoni Mundial, sorprèn el visitant a cada cantonada. L’icònic Amfiteatre de Tarragona, obert al blau intens del mar, és una de les imatges més impactants del Mediterrani. A tocar, el Circ Romà de Tarragona permet endinsar-se en les entranyes de l’antiga Tàrraco, mentre que el Passeig Arqueològic de Tarragona ofereix un recorregut tranquil entre muralles mil lenàries.

La Catedral de Tarragona, imponent i serena, presideix la Part Alta, un entramat de carrers empedrats plens de vida, petites botigues i terrasses assolellades.

CAPITAL GASTRONÒMICA:

SABOR, MERCAT I IDENTITAT

Tarragona no només és patrimoni; és també sabor. Recentment, la ciutat ha estat epicentre culinari amb la celebració de la gala dels Premis Soles de Repsol, que va reunir els millors xefs de l’Estat i va projectar la ciutat com a capital gastronòmica.

Un dels grans temples d’aquest producte és el Mercat Central de Tarragona, autèntic referent a Catalunya pel que fa al producte fresc i de proximitat. Entre les seves parades es pot descobrir l’essència de la cuina tarragonina: peix acabat d’arribar de la llotja, fruites i verdures del Camp, fruits secs, oli

descobrir el romesco en la seva versió més autèntica —ja sigui en un restaurant del Serrallo o en una taula de la Part Alta— és entendre Tarragona a través del paladar. Restaurants de cuina marinera, arrossos davant del mar, tapes creatives i producte de proximitat conformen una oferta variada i inigualable, que combina tradició i innovació amb naturalitat.

PLATGES EXTRAORDINÀRIES, SENSE PRESSES

Setmana Santa és sinònim de llum i temperatures suaus. Tarragona ofereix quilòmetres de lito -

La Platja del Miracle, a tocar del centre, és perfecta per a una passejada amb vistes al patrimoni romà

d’oliva i vins del territori.

I si hi ha un plat que defineix aquesta identitat és el romesco. Més que una salsa, el romesco és un símbol de la tradició marinera i pagesa de la ciutat. Elaborat amb nyores, ametlles o avellanes torrades, tomàquet, all, oli d’oliva i vinagre, acompanya peixos, marisc i fins i tot carns, i dona nom a les populars romescades que formen part del calendari festiu local.

Aprofitar la Setmana Santa per

ral sense les multituds de l’estiu. La Platja del Miracle, a tocar del centre, és perfecta per a una passejada amb vistes al patrimoni romà. La Platja de l'Arrabassada convida a gaudir d’un matí tranquil amb la família, mentre que la Platja Llarga de Tarragona és ideal per a qui busca espais amplis i natura. Caminar vora el mar, fer esport o simplement contemplar la sortida del sol són petits luxes accessibles en aquesta època de l’any.

CULTURA I ESTIL DE VIDA MEDITERRANI

Tarragona és llum, és mercat, és vermut al migdia, és conversa

Amfieatre - Manel R. Granell

Romesco - Manel Antolí

Balcó del MediterraniManel

Antolí

tranquil la a la plaça. La Setmana Santa permet descobrir-la amb calma, sense estrès, gaudint d’un clima amable i d’una ciutat a escala humana.

Per als lectors de Barcelona que busquin una alternativa propera, autèntica i amb personalitat pròpia, Tarragona és una aposta segura aquesta Setmana Santa de 2026: patrimoni, mar, gastronomia —amb el romesco com a bandera— i una manera de viure genuïnament mediterrània.

QUÈ FER EN UNA ESCAPADA DE SETMANA SANTA?

Per a aquells lectors de Barcelona que disposin només d’un dia, Tarragona ofereix una experiència intensa i completa. El matí pot començar amb una ruta pel patrimoni romà, recorrent l’Amfiteatre de Tarragona amb el mar com a teló de fons i endinsant-se després als passadissos del Circ Romà de Tarragona. Des d’allí, la passejada natural porta fins a la Part Alta i la Catedral de Tarragona, abans de baixar suaument cap al Balcó del Mediterrani per contemplar l’horitzó blau.

Abans de dinar, una aturada imprescindible és el Mercat Central de Tarragona, on el visitant pot respirar l’autenticitat de la ciutat entre parades de peix fresc, fruita del Camp i especialitats locals. El-

tre o del barri del Serrallo, i la tarda pot culminar amb una passejada -

bla Nova, deixant que la llum de primavera posi el punt final a una

pais romans i al Passeig Arqueològic de Tarragona, descobrir el barri mariner del Serrallo amb calma, o apropar-se a entorns naturals com el Pont del Diable. També hi ha temps per gaudir de les platges amb tranquil litat, practicar esport a l’aire lliure o simplement deixar-se portar per l’ambient mediterrani de les places i terrasses.

Si el pla és allargar l’estada tot el -

la amb encara més matisos. Amb més temps, es pot aprofundir en la història amb visites guiades als es-

Quedar-se a dormir permet, a més, experimentar la ciutat quan cau el sol: sopars pausats, carrers il· luminats amb encant i el silenci noble de la Part Alta. Hotels amb caràcter al centre històric o càmpings a tocar del mar completen

Setmana Santa - Manel R. Granell

Tàrraco Viva ales voltes del Circ - Manel Antolí

una oferta pensada per a famílies, parelles o grups d’amics que busquen una escapada propera, cultural i gastronòmica. Tarragona, durant la Setmana Santa, és una invitació a viure el Mediterrani amb intensitat i serenor alhora.

LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA: TRADICIÓ, SILENCI I EMOCIÓ

Si hi ha un moment en què Tarragona mostra la seva ànima més profunda és durant la Setmana Santa. Declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és considerada una de les celebracions més importants de Catalunya.

Des d’un punt de vista religiós,

la ciutat viu amb intensitat els dies centrals del calendari litúrgic, amb confraries centenàries i un ric patrimoni escultòric que desfila pels carrers de la Part Alta.

La joia de la celebració és la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant , que recorre el nucli antic en un ambient de respecte i solemnitat. Els passos, alguns d’ells d’un alt valor artístic, avancen entre el so dels timbals i dels armats i el silenci expectant del públic.

L’escenari -amb la Catedral il· luminada, les muralles romanes i els carrers estrets-converteix la processó en una experiència única

L’escenari —amb la Catedral il luminada, les muralles romanes i els carrers estrets— converteix la processó en una experiència única, que combina espiritualitat i patrimoni.

Per als visitants que volen descobrir la millor Setmana Santa de Catalunya, Tarragona ofereix autenticitat, bellesa i emoció continguda. Una celebració que va més enllà del turisme i esdevé vivència.

Aquesta Setmana Santa 2026, Tarragona convida a mirar-la amb ulls nous: com a destinació cultural, gastronòmica i espiritual a la vora del Mediterrani.

Platja del Miracle - Manel Antolí

Voltes del carrer

MerceriaManel Antolí

BARCELONA

BARCELONA DECLARA LA GUERRA A LES OBRES

INTERMINABLES

I ANUNCIA MULTES DE FINS A 3.000 EUROS

L’Ajuntament vol actualitzar una ordenança del 1991, exigir més qualitat i sostenibilitat a les obres i forçar una millor coordinació amb les grans companyies de serveis

L'Ajuntament de Barcelona vol fer un gir en la manera com s’executen les obres a la ciutat. El govern municipal ha anunciat la voluntat d’actualitzar l’ordenança d’obres i instal· lacions de serveis, vigent des del 1991, amb l’objectiu d’augmentar les exigències en seguretat, accessibilitat i qualitat, simplificar els tràmits administratius i incorporar, per primer cop, un règim sancionador específic.

La reforma preveu establir tres tipus d’infraccions —lleus, greus i molt greus— amb sancions que poden arribar als 3.000 euros en cas d’incompliments de la normativa urbanística, o fins als 1.500 euros quan no es respectin les condicions de l’autorització municipal per executar una obra. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet , ha reconegut que actualment “hi ha marge de millora” i que sovint es dona la situació que un carrer es reurbanitza i, poc després, s’ha de tornar a aixecar per treballs pendents de les empreses de serveis.

EL CONSORCI DE L’HABITATGE DE BARCELONA CEDEIX 31 PISOS A ENTITATS SOCIALS PER A PERSONES VULNERABLES

Nova convocatòria per a la cessió d’habitatges protegits destinats a col lectius en risc social i econòmic a Barcelona

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha iniciat una nova convocatòria que contempla la cessió inicial de 31 habitatges protegits adreçats a entitats socials del tercer sector. Aquestes organitzacions podran destinar els pisos a persones i unitats familiars que es trobin en situacions de vulnerabilitat social o econòmica.

Tots els habitatges, accessibles i amb protecció oficial, compten amb un, dos o tres dormitoris i disposen d’una superfície entre els 40 i 90 metres quadrats. La convocatòria preveu que, un cop assignades aquestes primeres unitats, s’hi puguin afegir altres immobles similars procedents tant de noves promocions com de contractes vigents que finalitzin. Aquesta és la segona edició d’un programa que va arrencar amb una prova pilot el 2024; enguany, el nombre d’habitatges disponibles es triplica respecte a aquella primera experiència.

UN GEGANT XINÈS DE LA ROBÒTICA ATERRA A BARCELONA AMB LES SEVES SEGONES INSTAL·LACIONS A EUROPA

El líder asiàtic en automatització industrial obre base a la Zona Franca i reforça el paper de Barcelona com a pol global de la indústria 4.0

El mapa de la robòtica industrial a Europa suma un nou actor de primer nivell amb accent asiàtic. Estun, considerada l’empresa líder del mercat xinès de robòtica industrial, ha iniciat la seva implantació a Espanya amb l’obertura de noves instal lacions al DFactor y Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

L’arribada d’Estun a Barcelona no és anecdòtica. La companyia fa gairebé tres dècades que inverteix de manera sostinguda en innovació, destinant al voltant del 10% dels seus ingressos anuals a recerca i desenvolu-

pament. Aquest esforç li ha permès construir una cadena de valor integral basada en tres grans pilars: robots industrials, automatització industrial i solucions digitals per a la indústria. L’objectiu és clar: acostar l’automatització avançada a empreses de totes les dimensions amb solucions flexibles, escalables i rendibles.

BARCELONA

EL CAP BARCELONETA AMPLIA LES SEVES INSTAL·LACIONS AMB UN NOU ESPAI MODULAR

El Parc Sanitari Pere Virgili inaugura una ampliació provisional al CAP Barceloneta abans de traslladar-se a un nou equipament més gran i modern

El CAP Barceloneta, situat a la planta baixa de l'Hospital del Mar (Passeig Marítim, 25), ha inaugurat aquest 2026 l'ampliació de les seves instal· lacions mitjançant una estructura modular en un solar adjacent, requalificat com a sòl d’equipaments per permetre aquesta obra. Aquesta actuació respon a la necessitat de millorar els serveis assistencials als usuaris fins que entri en funcionament el nou centre, que ocuparà l’antiga Clínica Barceloneta i tres casetes annexes al carrer Pescadors, números 82-94.

BARCELONA AGILITZARÀ ELS TRÀMITS PER RESSITUAR EL 30% D’HABITATGE PROTEGIT

La mesura s’inclou en la llei d’acompanyament dels pressupostos del Govern a petició del consistori

El futur equipament, que gestionarà també el Parc Sanitari Pere Virgili, està pre -

vist que obri portes cap al 2030. Amb una superfície estimada de 3.300 m², triplicarà l’espai actual i doblarà el nombre de consultes disponibles. S’hi preveuen fins a 32 consultes dividides en medicina general (16), pediatria (2) i polivalents (14). A més, s’hi incorporaran dues sales de tractament, dos boxs per extraccions i dues consultes d’atenció no programada, sumant un total de 36 espais assistencials.

BARCELONA ES COMPROMET A ELIMINAR LES LLISTES D'ESPERA DELS CURSOS DE CATALÀ DEL CONSORCI PER AL 2026

L’Ajuntament preveu una inversió propera als 700.000 euros per ampliar el personal i garantir l’accés immediat als cursos de català a la ciutat

Barcelona ha fixat com a objectiu prioritari suprimir completament les llistes d'espera dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNPL). Així ho ha manifestat la comissionada del Català, Marta Salicrú, després d’una reunió amb l’alcalde Jaume Collboni i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich.

Aquest primer trimestre de 2026, 1.714 persones s’han quedat sense plaça. Per fer front a aquesta situació, l’Ajuntament planeja aportar entre 600.000 i 700.000 euros, destinats al contracte de quinze nous tècnics que reforçaran l’àrea barcelonina del Consorci. Marta Salicrú ha destacat que durant els primers mesos de l’any ja s’ha registrat un augment del 30% en el nombre de places ofertes pel Consorci, fet que ha permès reduir també un 30% la llista d’espera. Tot i això, també s’ha observat un increment paral lel en la demanda dels cursos. Malgrat l'interès creixent per estudiar català, poc a poc anem reduint les llistes d'espera gràcies a més inversions tant de l'Ajuntament com de la Conselleria de Política Lingüística, ha subratllat Salicrú.

L’Ajuntament de Barcelona vol escurçar fins a un any els tràmits necessaris per ressituar els pisos protegits de la reserva del 30% dins del mateix barri, una possibilitat prevista a la normativa però que mai s’ha arribat a aplicar des que es va aprovar, l’any 2018. La mesura s’ha inclòs a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat a petició del consistori i només tirarà endavant si els comptes catalans s’aproven al Parlament.

La normativa vigent permet ubicar els habitatges protegits en una parcel· la diferent de la promoció original, sempre que sigui dins del mateix barri. Tanmateix, aquest mecanisme obliga a tramitar i aprovar prèviament un pla de millora urbana, un procediment complex i llarg, que pot allargar-se prop d’un any. Amb el canvi proposat, els promotors podran demanar directament la llicència sense haver de passar per aquest tràmit intermedi.

El fred posa al descobert l’augment històric del sensellarisme a Barcelona

Sants-Montjuïc concentra el nombre més alt de persones dormint al carrer

Lourdes Tasies Cano

Quan cau la nit i la temperatura baixa, el fred deixa de ser només un inconvenient i es converteix en una amenaça directa per a les gairebé dues mil persones que passen les nits al carrer a Barcelona. El José, de 58 anys, ha après a moure’s per evitar perdre sensibilitat als peus i a les mans. “A l’hivern el cos no descansa mai”, explica amb veu baixa. “Hi ha nits que el dolor és tan intens que prefereixo caminar sense rumb abans que quedar-me estirat a terra”.

SANTS-MONTJUÏC, EPICENTRE

DEL SENSELLARISME

Per primera vegada, el districte de Sants-Montjuïc lidera les xifres de persones dormint al carrer amb 489 casos detectats, gairebé el doble de fa només dos anys. Zones com Montjuïc, la Marina i l’entorn de la Zona Franca s’han convertit en refugis per a aquells que busquen amagar-se del fred. La Fàtima, de 46 anys, ha trobat refugi en un antic espai industrial de la Zona Franca. “Aquí no hi arriba gairebé ningú”, explica. “I això té la seva doble cara: menys

conflictes, però si et passa alguna cosa, no hi ha ningú que pugui ajudar-te. Quan sents que t’estàs morint o no pots respirar bé, ningú ho sap”. Per a ella, el pitjor no és només el fred: és la sensació de soledat absoluta. “Et sents completament invisible”.

Segons Rosario Montes, treballadora social amb més de quinze anys d’experiència a Barcelona, aquesta dispersió té una causa directa: els desallotjaments al centre de la ciutat. “Moltes persones que abans dormien a Ciutat Vella o en punts cèntrics han hagut de

abans de clarejar, quan el fred és més intens i estàs esgotat”, diu amb un fil de veu. “Hi ha nits que penses que potser no te’n sortiràs”.

Les entitats socials alerten que passar l’hivern al carrer incrementa de manera notable els riscos de salut. La hipotèrmia, les infeccions respiratòries i les complicacions derivades de malalties cròniques són només algunes de les conseqüències immediates. La manca de descans constant i l’estrès afegeixen un perill invisible: el deteriorament físic i mental que sovint passa desapercebut per a la majoria de la societat.

UN FENOMEN QUE ES DESPLAÇA I S’AMAGA

La realitat del sensellarisme a Barcelona ja no es limita als carrers cèntrics. La dispersió dels últims anys ha fet que moltes persones dormin en espais menys visibles, més perifèrics i amb menys suport, com les zones industrials, les zones verdes marginals i els baixos abandonats. Aquest canvi comporta una dificultat afegida per a les entitats socials que intenten

El pitjor no és només el fred: és la sensació de soledat absoluta. “Et sents completament invisible”

traslladar-se a altres zones de la ciutat. Això complica molt el seguiment i l’acompanyament, i fa que la vulnerabilitat sigui encara més gran”.

EL FRED AGREUJA LA VULNERABILITAT

Les nits d’hivern exposen encara més les fragilitats d’un col lectiu extremadament vulnerable. En Manuel, de 63 anys, explica que sovint es desperta amb les mans rígides i que hi ha matins en què li costa llevar-se perquè el cos no respon. “El pitjor moment és just

oferir ajuda: l’accés a recursos bàsics com menjar calent, dutxes o atenció mèdica es complica quan les persones són més invisibles. En José resumeix la quotidianitat d’aquesta situació: “El que més necessito no són grans plans ni promeses. Només poder dormir calent, no tenir por a la nit i sentir que algú sap que existeixo. Amb aquest fred, cada nit és una lluita”. Cada matí es desperta, ajusta les mantes, es recolza sobre les parets dels porxos i es prepara per tornar a enfrontar-se a la ciutat que sembla no veure’l.

“Hi ha nits que penses que potser no te’n sortiràs”

LA MIRADA DE LES ENTITATS

Hira Whalid, de 28 anys, és un altre exemple de la realitat que viuen moltes persones. Dorm a diferents bancs de la Plaça de Sants i destaca que no només ha de lluitar contra el fred. “Quan plou, és una tortura constant”, explica. “Tinc unes mantes, però no serveixen per a la pluja; s’enxopen i l’aigua et

cala fins als ossos. Hi ha nits que passo tota l’estona movent-me per intentar no mullar-me, i quan em desperto, tinc tot el cos moll i adolorit”. Whalid assegura que la pluja multiplica la sensació de solitud i vulnerabilitat. “Et sents completament exposat i invisible, com si la ciutat, o la vida, no existís per a tu”.

“Dormir al carrer és viure amb el cos al límit cada dia”

EL FRED I LA CIUTAT

Els experts recorden que les condicions meteorològiques extremadament baixes són només una part del problema. La manca de recursos, la pressió de la gentrificació i els desallotjaments continuats generen un cercle viciós: la pobresa, la precarietat i la invisibilitat social es reforcen entre elles, i cada hivern esdevé una prova de resistència.

“Dormir al carrer és viure amb el cos al límit cada dia”, resumeix Whalid. “La ciutat ha d’entendre que el sensellarisme no és un problema només dels més visibles, sinó

de tota la xarxa urbana i social. Cada persona que dorm al carrer té una història i una necessitat”, apunta.

NIT RERE NIT, UNA REALITAT QUE PERSISTEIX

Les històries d’en José, la Fàtima, l’Hira i en Manuel mostren que la vulnerabilitat no és abstracta ni estadística: és palpable, constant i profundament arrelada al dia a dia del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta àrea, que concentra actualment el nombre més elevat de persones dormint al carrer a Barcelona, s’ha convertit en un escenari on el fred, la pluja i la dispersió geogràfica es combinen per fer encara més precària la vida al carrer. El districte no és homogeni: zones com Montjuïc, la Marina, la Plaça de Sants, el polígon industrial de la Zona Franca i els entorns menys transitats s’han convertit en refugis improvisats. En aquests espais, la invisibilitat és tant una protecció com un risc: protegeix de conflictes, però deixa les persones completament soles davant de qualsevol emergència.

El fred i la humitat d’aquest hivern posen en evidència que el sensellarisme al districte no és no -

UNA “PRIORITAT REFORÇADA”

Després de les dues morts del mes de gener, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va reclamar al Govern i als municipis metropolitans que el sensellarisme sigui una "prioritat reforçada". Collboni va insistir que el sensellarisme "no és un problema que pugui afrontar només l'Ajuntament de Barcelona" i per això va demanar que fos una "prioritat" de la Generalitat i dels municipis metropolitans.

L'alcalde ha remarcat que el consistori barceloní té 2.900 places per a persones en situació d'emergència habitacional, a les quals destina 51 milions d'euros, i que s'han augmentat en 200 pel fred. "La ciutat de Barcelona inverteix a protegir les persones que no tenen llar o estan en situació d'emergència habitacional quasi un milió d'euros a la setmana", va insistir.

més una qüestió estadística, sinó una experiència concreta, intensa i sovint invisible. Les dades oficials només reflecteixen una part de la realitat: darrere de cada número hi ha persones amb històries de vida, amb necessitats immediates de calor, menjar, seguretat i atenció mèdica.

Les entitats socials i els serveis municipals treballen per oferir respostes, però la dispersió geogràfica i la complexitat del sensellarisme fan que la intervenció sigui un repte constant. La nit a Sants-Montjuïc és una realitat que persisteix sense descans: persones que es desperten amb el cos fatigat, però amb la determinació de continuar, conscients que cada dia és una nova batalla contra el fred, la pluja i la invisibilitat.

+ 145.000 seguidors a les xarxes socials

+ 8.000.000 visualitzacions mensuals

+ 500.000 d’usuaris impactats

Les grans estrelles mundials brillaran a la 105a edició de LA VOLTA

Un cartell de luxe protagonitzat per Remco Evenepoel i Jonas Vingegaard rodarà per les carreteres catalanes

Sergio Lahoz Dorante

La Volta a Catalunya de 2026 té motius per ser la millor prova d’una setmana d’enguany. Encara no s’ha donat el tret de sortida, però només per etapes i corredors, tot apunta que serà un espectacle únic previ a les grans voltes de tres setmanes.

Del 23 al 29 de març, les carreteres catalanes es convertiran en l'epicentre mundial del ciclisme. L'expectació és màxima, i és natural, la cursa presenta un cartell de somni encapçalat per un duel que promet fer saltar espurnes entre Remco Evenepoel i Jonas Vingegaard. El belga arriba a la cita catalana com un coet, exhibit un estat de forma insultant després d'haver arrasat a la Volta a la Comunitat Valenciana, on no només va guanyar, sinó que va deixar clar al Mur del Pou que la seva preparació pel Tour de França va molt de debò. Però davant tindrà el doble vencedor del Tour, un Vingegaard que coneix el terreny i que no acostuma a amagar-se.

Però reduir la Volta a un "cara a cara" seria injust per totes les estrelles que hi ha. La prova comptarà amb figures de la talla de João Almeida, un dels líders del totpoderós UAE -equip de Tadej Pogačar-, i el britànic Tom Pidcock,

que és el rei del nou projecte del Pinarello-Q36.5. A ells s’hi sumen escaladors de raça com Enric Mas, Sepp Kuss o la revelació Florian Lipowitz. Tots ells hauran de fer front a un recorregut que supera els 20.000 metres de desnivell acumulat , una xifra que espanta i sedueix a parts iguals. L’únic que trobem a faltar és a Pogačar, qui ha decidit competir en les clàssiques durant els primers mesos de l’any.

L’organització ha dissenyat un traçat per a la glòria, recuperant la duresa com a senyal d’identitat. Seran set etapes on la muntanya dictarà sentència amb tres finals en alt que són autèntics colossos. Vallter, el sostre de la cursa a més de 2.100 metres; el temible Coll de Pal, amb els seus interminables 17 quilòmetres finals; i el santuari de Queralt a Berga. Especial atenció mereix la cinquena etapa, que inclourà l'ascens al Port de Colldarnat, batejat com l’"Stelvio Català" per les seves icòniques corbes, i la sisena, que recuperarà el Coll de Pradell, un dels ports de pas més

La festa final, com és tradició, es viurà a Barcelona amb el circuit de Montjuïc, que enguany serà més exigent que mai amb set voltes al castell

durs de la geografia catalana. La festa final, com és tradició, es viurà a Barcelona amb el circuit de Montjuïc, que enguany serà més exigent que mai amb set voltes al castell.

EL REGNAT DE DEMI VOLLERING

L'espectacle ciclista a Catalunya no s'acabarà al març. Del 19 al 21 de juny, la Volta a Catalunya Fe -

menina afrontarà la seva 3a edició amb l'objectiu de consolidar-se com una cita ineludible del calendari UCI 2.1.

Després de l'èxit de les dues primeres edicions, la prova manté l'aposta per la muntanya i l'exigència, amb un recorregut de tres dies que començarà a Santa Susanna i acabarà a Barcelona, però que tindrà el seu punt àlgid en l'etapa reina amb final a La Molina, previ pas pel Coll de la Creueta.

Totes les mirades estaran posades en Demi Vollering. La neerlandesa, una de les ciclistes més dominants del panorama mundial, ja sap el que és guanyar a Catalunya i la seva presència és la millor garantia de prestigi i espectacle. Vollering, que ha convertit les carreteres catalanes en un dels seus feus particulars, serà la rival a batre -també ho serà Marianne Vos- en una cursa que també comptarà amb el millor talent local, representat per ciclistes com Mireia Benito, disposades a brillar davant de la gran referent internacional.

BARCELONA

INAUGURAT XTALENT

DIGITAL BARCELONA, EL NOU CENTRE DE FORMACIÓ TECNOLÒGICA PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT

L’Ajuntament de Barcelona i Fundación ONCE impulsen un espai formatiu al Parc Tecnològic de Nou Barris per capacitar 1.000 persones amb discapacitat en quatre anys

S’ha inaugurat XTalent Digital Barcelona, un centre de formació tecnològica per a persones amb discapacitat situat al Parc Tecnològic de Nou Barris. El projecte, impulsat per la Fundación ONCE amb l’Ajuntament —a través de Barcelona Activa i l’IMPD— i la Generalitat, preveu formar fins a 1.000 alumnes en quatre anys. Durant la prova pilot del 2025 ja es van formar 61 estudiants en nou àrees digitals. El 2026 s’oferiran 25 cursos acreditats en àmbits com ciberseguretat, intel ligència artificial i anàlisi de dades.

El president del Grup Social ONCE, Miguel Carballeda , ha destacat que "l’espai XTalent Digital a Barcelona és un pas endavant de la Fundació ONCE perquè les persones amb discapacitat de Catalunya puguin accedir a una formació tecnològica de qualitat , de manera que es consolida un model que connecta talent, innovació i ocupació per a les persones amb discapacitat". Raquel Gil ha afirmat que "la incorporació de XTalent Digital Barcelona és una peça clau per fer del Parc Tecnològic de Nou Barris un nou pol d’activitat

LA BOQUERIA VOL SER PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

Diversos mercats impulsen una iniciativa mundial per protegir el seu valor

El mercat barceloní la Boqueria ha presentat formalment a la seu de la Unesco a París la seva candidatura per ser reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb l’objectiu de garantir la continuïtat del mercat com a espai històric. La iniciativa s’ha fet conjuntament amb dos altres mercats emblemàtics: el Mercat de San Lorenzo a Florència i el Mercat de Nishiki a Kioto.

Aquesta candidatura forma part d’una iniciativa mundial que busca protegir el valor immaterial dels mercats, incloent-hi la preservació de les parades històriques, la qualitat dels productes frescos, una dieta vinculada als cos-

tums locals, una gastronomia pròpia, la funció social, el tracte proper basat en la confiança amb els clients, i l’atractiu tant per a la ciutadania com per als visitants. Segons Mas, un dels representants del projecte, “poden trigar dos anys, però el pas més important, que és presentar formalment la nostra petició davant de les Nacions Unides, ja l’hem fet”.

BARCELONA OBRE LA CONVOCATÒRIA D'AJUTS

A LES COMUNITATS DE PROPIETARIS QUE PROHIBEIXIN ELS PISOS TURÍSTICS ALS SEUS ESTATUTS

Podran sol licitar fins al 50% de les despeses de gestió (notaria, registre i honoraris) del canvi dels estatuts, fins a un màxim de 2.500 euros

L’Ajuntament de Barcelona ha activat ajudes per a comunitats de propietaris que vulguin redactar o modificar els estatuts per prohibir pisos turístics. Les subvencions cobriran fins al 50% de les despeses (notaria, registre i honoraris), amb un màxim de 2.500 euros per nous estatuts i 1.500 per modificacions. S’hi podran acollir les comunitats que ho hagin aprovat des de l’1 de març de 2025. El termini s’obre el 27 de febrer.

La iniciativa, acordada amb ERC, es gestionarà a través de l’Institut Municipal d’Habitatge amb una dotació de 100.000 euros. El tinent d’alcaldia Jordi

Valls ha afirmat que l’objectiu “és que les comunitats de propietaris es dotin de normes de regulació i convivència per prohibir la instal lació d’habitatges d’ús turístic a les seves finques, activitats que generen efectes negatius per la comunitat” i que “mesures com aquesta contribueixen a vetllar contra l’exclusió residencial a Barcelona”.

També hi haurà 36.000 euros per subvencionar professionals assessors i 4.000 euros per a cada entitat col laboradora. Elisenda Alamany ha celebrat la mesura: “Continuem treballant per recuperar la nostra Barcelona”.

BARCELONA

BARCELONA DESTINARÀ 260 MEUR FINS AL 2031 PER TRANSFORMAR L'ENTORN

DE LA SAGRERA

L’Ajuntament impulsa un projecte urbanístic que preveu més d'11.000 habitatges, equipaments i un gran parc per unir els barris de Sant Andreu i Sant Martí

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat una inversió de 260 milions d’euros fins al 2031 per transformar l’entorn de l’estació de la Sagrera. El projecte preveu 11.300 habitatges, una vintena d’equipaments públics, impuls econòmic i un parc de 36 hectàrees.

Durant la conferència ‘L’alcalde respon’, Collboni ha afirmat: "La decisió es que comencem abans perquè quan la nova estació emergeixi [cap al 2032] la ciutat ja estigui present en aquest àmbit". L’Ajuntament activarà així el desenvolupament urbà abans que acabi la infraestructura ferroviària.

El pla vol superar la barrera de les vies entre Sant Andreu i Sant Martí, en el que ha definit com una "sutura històrica", amb noves connexions com Espronceda o Bac de Roda–Felip II. L’estació serà un node multimodal amb alta velocitat, rodalies, metro i busos. Les obres civils acabaran el 2026 i la finalització global s’allargarà diversos anys. La transformació inclou el parc urbà més gran creat recentment a la ciutat i nous espais d’activitat econòmica.

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ATORGARÀ AJUTS PER SUBSTITUIR FINS A 24.000 CICLOMOTORS DE COMBUSTIÓ PER ELÈCTRICS

L’ens vol assolir un parc 100% elèctric el 2030 amb ajuts de 600 euros i una nova xarxa d’intercanvi de bateries

L’Ajuntament de Barcelona ja ha aprovat i publicat definitivament les bases que regiran les convocatòries d’ajuts per a particulars i empreses que vulguin canviar el seu ciclomotor de combustió per un d’elèctric. El programa compta amb un pressupost inicial de prop de 15 milions d’euros i preveu la renovació de fins a 24.000 vehicles, així com l’impuls d’una xarxa d’estacions d’intercanvi de bateries.

Un dels requisits indispensables per accedir a la subvenció és desballestar un ciclomotor de combustió. L’ajut serà de 600 euros en tots els casos, una xifra que representa entre el 16% i el 40% del preu d’un ciclomotor elèctric nou, segons els valors actuals de mercat.

Se’n podran beneficiar totes les compres de nous ciclomotors elèctrics que es facin a partir de l’1 de març. La convocatòria es publicarà a la tardor i el consistori vol simplificar al màxim el procés, demanant només dos documents: el justificant de compra i el certificat de desballestament.

En aquest sentit, els dipòsits de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) oferiran el desballestament gratuït i l’expedició del certificat necessari per tramitar l’ajut.

El programa busca substituir progressivament tots els ciclomotors contaminants per vehicles de zero emissions, contribuint a la millora de la qualitat de l’aire i a la reducció de l’impacte climàtic.

L’AMB inicia a Sant Boi la pèrgola solar més potent de l’àrea metropolitana

Serà la cinquena instal·lació fotovoltaica d’autoconsum amb més potència de Catalunya

Sergio Lahoz Dorante

Aquesta setmana han començat a Sant Boi de Llobregat les obres per construir la instal lació d'energia solar fotovoltaica amb més potència de tota l'àrea metropolitana de Barcelona. Ubicada a l'aparcament del centre comercial Alcampo, la nova infraestructura aprofitarà un espai ja urbanitzat per generar energia neta, donant resposta al repte de l'emergència climàtica de forma resilient i sense afectar entorns naturals ni agrícoles adjacents.

Amb una potència de 3,25 MWp, esdevindrà la cinquena instal· lació d'autoconsum més gran de Catalunya. L'empresa pública TERSA s'encarregarà del seguiment tècnic per garantir l'èxit d'un projecte que marcarà una fita en la transició energètica local.

UN PROJECTE D'IMPACTE ECOLÒGIC I SOCIAL

L'escala de la instal lació és ma-

júscula. La superfície de captació ocuparà 15.334 m² (l'equivalent a un camp i mig de futbol) i comptarà amb 7.055 panells solars. Aquesta estructura generarà 4.442 MWh/any, una energia que equival al consum elèctric anual de 1.200 llars. Així, s'evitarà l'emissió de 1.155 tones anuals de CO₂, l'equivalent al que contaminarien més de 250 vehicles de gasolina.

La superfície de captació ocuparà 15.334 m² (l'equivalent a un camp i mig de futbol) i comptarà amb 7.055 panells solars

L'objectiu de la instal lació no és només mediambiental, sinó també comunitari. Funcionarà com un sistema d'autoconsum col lectiu que abastirà inicialment 39 equipaments públics de Sant Boi, com la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, el poliesportiu La Parellada, Can Massallera o el Mercat de Sant

Jordi. A més, part d'aquesta energia es podrà destinar a atendre famílies vulnerables o en situació de pobresa energètica.

A la part inferior de la pèrgola s’hi instal laran 170 lluminàries de leds, que milloraran notablement les condicions de llum respecte a les actuals. Aquesta il luminació tindrà un sistema de telegestió intel ligent del flux lluminós, de manera que es garantirà un nivell lumínic òptim de la zona d’aparcament de nit i de dia, independentment de les condicions meteorològiques o l’hora.

Les obres duraran aproximadament 11 mesos i compten amb un pressupost de 7,3 milions d'euros, finançats en part pels fons europeus Next Generation, fons propis de l'AMB i l'Ajuntament de Sant Boi.

Aquest macroprojecte se suma a la ferma estratègia de l'AMB, que ja ha promogut 196 instal· lacions solars similars (sumant 18,5 MWp) per abaratir la factura energètica dels municipis i liderar la generació renovable al territori.

Cada cop més metropolitans

El barri manté la seva importància com a espai de referència per a serveis bàsics i compres, mentre creix la dificultat per trobar habitatge assequible al territori metropolità

L’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, realitzada per l’Institut Metròpoli amb encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), revela que el 49,2 % dels ocupats en l’àmbit metropolità treballa en un municipi diferent del seu de residència. Aquest fenomen també es manifesta en altres activitats: el 40,9 % dels estudiants es desplaça fora del seu municipi i el 32,5 % participa en activitats culturals fora del barri on viu.

Malgrat aquesta mobilitat funcional, el barri continua sent un punt clau per accedir a serveis essencials. Així, un 72,6 % compra aliments frescos i un 69,5 % aliments envasats al seu barri, mentre que el 69,4 % hi acudeix al metge de família. A més, gairebé la meitat de la població utilitza els serveis bancaris (49,7 %) i participa en activitats esportives (49,7 %) dins del seu entorn immediat.

L’enquesta s’ha dut a terme entre el 5 de maig i el 16 de juny del 2025 sobre una mostra representa-

tiva de 3.838 persones majors de 16 anys residents a l’àmbit metropolità barceloní, donant continuïtat a una sèrie històrica que ja suma quatre dècades d’anàlisi socioterritorial.

SATISFACCIÓ AMB EL LLOC DE

RESIDÈNCIA

El grau de satisfacció amb el barri és alt: fins al 85,8 % dels habitants estan satisfets o molt satisfets amb el seu entorn residencial. Aquesta xifra puja fins al 88,6 % dins la ciutat de Barcelona, mentre que és lleugerament inferior a la primera corona metropolitana (82,9 %) i es manté alta a la segona corona (86 %).

DIFICULTATS CREIXENTS PER TROBAR HABITATGE

ASSEQUIBLE

Un aspecte preocupant és que gairebé quatre cinquenes parts

Quatre cinquenes parts dels residents (79,1 %) consideren difícil localitzar un habitatge assequible

Adrià Torres Moreno

dels residents (79,1 %) consideren difícil localitzar un habitatge assequible que s’adapti a les seves necessitats dins del seu propi barri o municipi. Aquesta percepció ha experimentat un increment notable del 20,3 % respecte al 2022.

La dificultat és més accentuada dins la ciutat central on arriba al 80,1 %, mentre que disminueix progressivament cap a les primeres corones metropolitanes (78,1 %) i segones corones (73,9 %).

Segons Sergio Porcel, responsable de Cohesió Social i Urbana a l’Institut Metròpoli: "la percepció d’aquesta dificultat ha crescut significativament entre 2017 i 2025 reflectint clarament la crisi actual d’habitatge. Inicialment era més elevada només dins Barcelona però ara aquest problema s’ha estès arreu del territori metropolità".

MÀXIMS HISTÒRICS EN MOBILITAT RESIDENCIAL

La taxa de mobilitat residencial se situa en un màxim històric proper al 23,8 % l’any 2025, lleugerament inferior respecte al registre del 2022. Això significa que prop

d’un milió d’habitants majors de 16 anys han canviat d’habitatge durant els darrers cinc anys dins l’àrea metropolitana.

La major part dels trasllats (fins al 69,4 %) són interns dins del mateix municipi. Quant als motius que impulsen aquests canvis d’habitatge destaca especialment l’augment dels factors econòmics o forçats relacionats amb l’habitatge: han passat d’un modest 5,7 % el 1995 fins al 23,9 % el 2025.

No obstant això, les raons principals segueixen sent familiars, com ara la formació d’una nova llar o altres motius familiars (36,5%), així com la millora residencial o ambiental (35%).

A més, aquest període ha vist créixer també la importància del preu com factor determinant per escollir lloc on viure: ha passat d’un 22,7% el 2022 fins al 27,9% el 2025.

XARXES SOCIALS DEBILITADES

PEL

CANVI RESIDENCIAL

Aquesta elevada mobilitat ha tingut efectes notables sobre les xarxes comunitàries. Entre els anys 2022 i 2025 s’ha observat una re-

ducció generalitzada en la proporció de persones que disposen d’una xarxa estable formada per familiars o amics capaços d’oferir suport davant situacions adverses dins del mateix barri.

EXPECTATIVES RESIDENCIALS

L’enquesta també mostra que un 30,1% dels residents preveu canviar d’habitatge durant els pròxims cinc anys, percentatge similar al registrat tres anys abans.

Totes dues zones metropolitanes presenten tendències oposades respecte aquestes expectatives: disminueixen lleugerament dins Barcelona ciutat (33.1%) però augmenten notablement a la segona corona (28.1%), consolidant tendències observades des dels anys noranta — quan només arribava al 12.3% — especialment pel creixement sostingut en aquesta última zona.

Aproximadament la meitat dels qui pensen traslladar-se expliquen que ho faran principalment motivats per millorar les condicions habitacionals o entorn (passant del 30.7% al 49.2% entre 2017 i 2025).

El Taller Masriera ressorgeix com a nou espai sociocultural al cor de l’Eixample

L’antic templet neoclàssic del carrer Bailèn es rehabilitarà com a equipament cultural, recuperant el jardí original i el llegat artístic d’un espai clau de la història cultural barcelonina

Lourdes Tasies Cano

Al número 70-72 del carrer de Bailèn, gairebé invisible entre les finques de l’Eixample, s’hi conserva un dels edificis més singulars del patrimoni cultural de Barcelona: el Taller Masriera. Es tracta d’un templet neoclàssic construït a finals del segle XIX que va viure el seu màxim esplendor durant el primer terç del segle XX, quan es va convertir en un centre de creació artística i intel lectual de primer nivell.

Malgrat la seva discreta presència actual, l’edifici va tenir un paper destacat en la vida cultural barcelonina. Així ho va recordar la historiadora i professora de la Universitat Ramon Llull Montserrat Villaverde en una intervenció divulgativa l’any 2018, en què va posar en valor el Taller Masriera com un espai pioner en la difusió de les arts a la ciutat.

LA FAMÍLIA MASRIERA I EL “TEMPLE DE LES ARTS”

El Taller Masriera va ser impulsat pels germans Francesc i Josep Masriera Manovens, membres d’una de les famílies més influents de la Barcelona cultural del segle XIX i inicis del XX. Intel lectuals, artistes i mecenes, els Masriera van concebre l’edifici com un espai de treball, exposició i trobada creativa. Per materialitzar el projecte, van encarregar l’obra a Josep Vilaseca Casanovas, un dels arquitectes més reconeguts del moment. El resultat va ser un edifici d’inspiració

clàssica, concebut com un temple, que prenia com a referència construccions com la Maison Carrée de Nimes, el temple romà de Vic o el temple d’August de Barcelona.

Així mateix, inaugurat l’any 1884, el Taller Masriera va captar ràpidament l’atenció de la premsa i del món cultural. En una Eixample encara poc edificat, el templet destacava amb força i va ser batejat simbòlicament com “el temple de les arts”

UN CENTRE DE REFERÈNCIA CULTURAL

Durant les darreres dècades del segle XIX, el Taller Masriera es va consolidar com un espai de referència cultural. Els germans Masriera hi organitzaven exposicions, hi treballaven de manera habitual i rebien visites constants de figures destacades del món artístic i intel lectual. La seva influència era tal que les seves opinions marcaven tendència. D’aquell prestigi en va sorgir l’expressió popular “Ho deien els Masriera”, utilitzada com a sinònim d’autoritat i garantia cultural.

El 1902, la mort de Josep Masriera va marcar un punt d’inflexió. El seu fill, Lluís Masriera, va assumir el relleu i va traslladar al Taller Masriera els tallers d’orfebreria que fins aleshores tenia al carrer Ferran. Format a París i Ginebra, Lluís Masriera va destacar per la producció de joies d’alta qualitat i per una concepció moderna de les arts aplicades.

DE TALLER ARTÍSTIC A ESPAI TEATRAL D’AVANTGUARDA

Més enllà de l’orfebreria, Lluís Masriera tenia una forta vinculació amb el món del teatre. Durant les primeres dècades del segle XX, va impulsar representacions teatrals d’aficionats i va dissenyar escenografies, fins que l’any 1933 va crear el Teatre Studium, que esdevindria un dels espais escènics més rellevants del país.

Així doncs, el Taller Masriera va acollir dues companyies teatrals

clau del segle XX: El Belluguet, una companyia amateur amb ambició professional, i La Barraca, el projecte teatral impulsat per Eduardo Ugarte i Federico García Lorca. El 1935, Lorca va llegir al taller l’obra Doña Rosita la soltera o el len guaje de las flores, un fet que confirma el caràcter avantguardista de l’espai. Tot i això, la Guerra Civil va interrompre tota l’activitat cultural. Després del conflicte, el teatre va reprendre puntualment les representacions fins que, el 1952, la família Masriera va vendre l’edifici a una congregació religiosa, iniciant una etapa de decadència i invisibilització.

UN NOU FUTUR COM A EQUIPAMENT PÚBLIC

Ara, més de set dècades després, el Taller Masriera es prepara per iniciar una nova etapa. L’Ajuntament de Barcelona ha donat a conèixer el projecte guanyador del concurs per rehabilitar l’edifici i convertir-lo en un nou equipament sociocultural al barri de la Dreta de l’Eixample. La proposta, elaborada per Estudi Länk Arquitectes SCP i Dataae, aposta per recuperar l’esperit original del conjunt, retornant-li el caràcter de temple envoltat de jardí. El projecte preveu eliminar afegits i ampliacions posteriors per alliberar l’edifici i accentuar la presència del verd, fins al punt que el jardí d’accés passarà a formar part activa de l’equipament.

UNA ÀGORA

OBERTA AL

BARRI I LA RECUPERACIÓ

DEL TEATRE

Un dels elements centrals de la rehabilitació serà la transformació del vestíbul històric en una gran àgora oberta, concebuda com un es-

pai de trobada que connecti l’interior de l’edifici amb el carrer. L’objectiu és generar curiositat entre els vianants i convidar el veïnat a descobrir un espai fins ara desconegut.

El projecte també inclou buidatges interiors per recuperar les alçàries originals, millorar l’entrada de llum natural i posar en valor elements arquitectònics originals del templet neoclàssic. A més, es recuperarà el teatre Studium, que tindrà una capacitat per a prop de 280 persones i funcionarà com a sala polivalent vinculada a la futura Biblioteca Sofia Barat, que també s’ubicarà a l’edifici.

CALENDARI PENDENT DEL PROPER MANDAT

Abans d’iniciar les obres, l’equip d’arquitectes redactarà l’avantprojecte, amb la previsió que estigui enllestit el novembre vinent. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona no preveu que els treballs de rehabilitació comencin fins al proper mandat municipal.

Mentrestant, el Taller Masriera espera deixar enrere dècades d’oblit per recuperar el paper que va tenir en el passat: el d’un espai de creació, trobada i difusió cultural en ple cor de Barcelona.

L’any 1933 va crear el Teatre Studium, que esdevindria un dels espais escènics més rellevants del país

El Museu de les Aigües apropa l’educació ambiental a la ciutadania

El Museu

de les Aigües es consolida com un element clau del compromís de Veolia per l’educació i sensibilització ambiental a Catalunya

Redacció

L’educació ambiental és molt més que la transmissió de coneixements sobre el medi ambient: és una eina clau per transformar la societat i avançar cap a un futur millor. En un context marcat per la crisi climàtica i l’emergència hídrica, institucions com el Museu de les Aigües, ubicat a la Central Cornellà, esdevenen pilars fonamentals per formar una ciutadania crítica, responsable i compromesa amb la preservació d’un recurs essencial per a la vida: l’aigua. En aquest sentit, el Museu de les Aigües s’ha consolidat com una peça central del compromís de Veolia amb l’educació ambiental a Catalunya.

El Museu de les Aigües té els seus orígens en la Central Cornellà, una infraestructura clau inaugurada a principis del segle XX per garantir el subministrament d’aigua potable a l’àrea metropolitana de Barcelona. Situat en un conjunt d’edificis d’alt valor patrimonial, especialment per la seva arquitectura industrial modernista, el museu neix amb la voluntat de preservar i posar en valor aquest llegat històric i tecnològic. Des que va obrir al públic l’any

2004, el Museu de les Aigües ha evolucionat fins a convertir-se en un espai de divulgació científica i educació ambiental de referència, on la història de l’aigua, la innovació tecnològica i els reptes de futur dialoguen per apropar a la ciutadania la importància d’una gestió sostenible dels recursos hídrics. Des de la seva creació l’any 2004, més d’un milió de persones han passat per les seves instal lacions o han participat en les activitats educatives i divulgatives, tant presencials com digitals, una fita que ha convertit el museu en un referent en la creació de consciència al voltant de l’aigua i la sostenibilitat. Aquest èxit d’assistència és fruit d’una trajectòria sòlida i d’una aposta decidida per la qualitat pedagògica. Des que es va inaugurar, el museu ha sabut combinar la riquesa del seu patrimoni industrial —amb les emblemàtiques installacions modernistes de la Central Cornellà— amb metodologies innovadores en educació ambiental.

VISITES ESCOLARS AL MUSEU

Tot i que l’educació ambiental té un paper central a les aules, és en espais com el Museu de les Aigües on

els conceptes teòrics esdevenen tangibles. Milers d’escoles d’arreu de Catalunya i de l’àrea metropolitana de Barcelona han integrat la visita al museu com una part indispensable del seu currículum educatiu.

Mitjançant tallers adaptats a totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a la universitària, l’alumnat descobreix que l’aigua no apareix per art de màgia en obrir l’aixeta. Comprèn la com-

plexitat del seu cicle, la tecnologia necessària per a la potabilització i, sobretot, la fragilitat dels ecosistemes. Aquest contacte directe amb el coneixement científic genera una consciència ambiental que perdura al llarg de la vida adulta.

Durant el 2025 un total de 78.423 persones han participat en les activitats del museu, tant digitals com presencials. En l'àmbit educatiu, 41.885 infants i joves d'arreu de Catalunya han participat en les activitats de sensibilització i educació de manera presencial al museu, a la potabilitzadora de Sant Joan Despí d’Aigües de Barcelona o digitalment des de casa o als centres.

PER A TOTS ELS PÚBLICS

Més enllà de l’àmbit escolar, el Museu de les Aigües ha sabut arribar a tots els públics. La programació de caps de setmana, els tallers familiars i les visites dinamitzades han convertit el museu en un espai de lleure amb un fort component educatiu. Aquestes activitats permeten apropar conceptes científics i ambientals d’una manera entenedora i vivencial, i fomenten la curiositat i la participació de petits i grans.

Les famílies no només hi troben un entorn arquitectònic singular, sinó també una experiència d’aprenentatge compartida. Quan un infant explica com funciona una bomba de vapor històrica de la Central Cornellà o per què és important no malbaratar l’aigua, es produeix una transferència de valors que reforça el teixit social i ambiental del territori. Aquest diàleg intergeneracional és clau per consolidar una consciència col lectiva sobre la gestió responsable dels recursos hídrics.

El museu també ha sabut adaptar-se a les noves demandes digitals, oferint recursos en línia i exposicions virtuals que permeten estendre l’educació ambiental més enllà dels murs de la Central Cornellà. A través de visites virtuals, materials

interactius i relats digitals, el públic pot descobrir el patrimoni industrial del museu, com ara les màquines de vapor, els pous d’extracció o els sistemes històrics de distribució d’aigua, així com aprofundir en temes com el cicle integral de l’aigua, la seva potabilització o els reptes globals associats al canvi climàtic. Un dels grans actius del Museu de les Aigües és la seva capacitat de fer dialogar el passat amb el futur. Recórrer les calderes, les turbines i les màquines de vapor de principis del segle XX permet entendre l’esforç humà i tècnic necessari per portar l’aigua a les ciutats. Aquest patrimoni industrial ofereix una perspectiva imprescindible per valorar el present i projectar un demà més sostenible.

Mirant cap al futur, el museu continua treballant per ampliar el seu impacte i rellevància, abordant qüestions com l’economia circular, la reutilització de l’aigua, la innovació tecnològica o la protecció de la biodiversitat. En un territori on la sequera és una amenaça recurrent, l’educació ambiental esdevé una necessitat estratègica i una eina de transformació social.

Haver arribat a més d’un milió de persones és un estímul per continuar avançant. Cada visitant i participant, ja sigui presencial o virtual, es converteix en un ambaixador de l’aigua: algú que entén que la sostenibilitat no és una opció, sinó l’únic camí possible.

HORARIS D'OBERTURA

• De dimarts a dijous, de 10 a 17 h.

• Diumenges, de 10 a 14 h.

• Festius que no siguin dilluns, ni divendres, ni dissabtes, de 10 a 14 h.

Per a més informació: www.museudelesaigues.cat

ÀREA METROPOLITANA

SANT BOI IRROMP

AMB FORÇA EN LA “REVOLUCIÓ” DE LES MICROCREDENCIALS PER CONNECTAR TALENT I FEINA

La ciutat es consolida com a pionera amb més de 350 alumnes formats i una aposta clara per ocupació ràpida en sectors estratègics

Sant Boi ha reivindicat la seva aposta per les microcredencials universitàries en un acte del Tour del Talent 2026. La iniciativa, impulsada en col laboració amb universitats i empreses, vol millorar l’ocupabilitat i adaptar la formació a les necessitats reals del mercat laboral.

El primer tinent d’alcaldia, José Ángel Carcelén, ha obert la sessió amb els rectors de la UB i la UPC, i la consellera Núria Montserrat l’ha clausurat. Carcelén ha destacat: “som una ciutat pionera en l’aposta per les microcredencials universitàries perquè des del primer moment hem cregut en les potencialitats d’aquesta fórmula innovadora: connecten les necessitats formatives de la ciutadania amb les necessitats de les empreses i, per tant, permeten transformar el talent local en ocupació de qualitat. La col laboració públicoprivada i les aliances per al treball conjunt entre universitats, empreses i administració pública mitjançant aquesta fórmula ens està ajudant a fer créixer sectors emergents i a reforçar la competitivitat de la nostra economia”.

Des del 2022 s’han impulsat 18 formacions amb més de 350 alumnes en àmbits com logística, mobilitat sostenible o salut, i enguany s’activaran nou cursos més en col laboració amb universitats i institucions.

L’AMB APROVA LA SEGONA PROPOSTA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC METROPOLITÀ

El nou document marca el full de ruta per al desenvolupament de l’àrea metropolitana, amb mirada estratègica i sostenible fins al 2050

El Consell Metropolità ha aprovat la segona versió del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), revisada després de més de 5.000 aportacions de municipis i entitats. El document actualitza el planejament vigent des de 1976 i fixa una guia estratègica per afrontar reptes com l’habitatge, la mobilitat i l’ocupació. El vicepresident de l’AMB, Damià Calvet , ha remarcat que “és un document estratègic, no un catàleg de projectes; defineix què volem que passi segons les circumstàncies del mercat i les polítiques públiques, assegurant cohesió territorial, social i econòmica”. Ara s’obre un nou període d’exposició pública abans de l’aprovació provisional.

El PDUM identifica una quinzena de pols d’activitat , com Baricentro, Quatre Camins o Porta Diagonal, amb una previsió d’entre 167.000 i 262.000 nous habitat-

ges fins al 2050, un 10% dels quals assequibles. El pla reserva 3.147 hectàrees per a equipaments i 5.748 per a espais lliures, i projecta 240 km d’avingudes per potenciar el transport públic i reduir emissions. Calvet ha defensat: “L’àrea metropolitana ha de liderar i impulsar el país, però cal cohesionar-la amb la resta del territori per evitar un model unicèntric i millorar la mobilitat”.

DANSA METROPOLITANA ARRIBA A LA 9A EDICIÓ

AMB 177 FUNCIONS EN 12 MUNICIPIS I UNA APOSTA PER LA LLIBERTAT DELS COSSOS

Durant el festival es realitzaran 177 funcions en 12 municipis, reivindicant la llibertat dels cossos a l’espai públic amb una programació oberta, inclusiva i única

Del 5 al 22 de març, el festival Dansa Me tropolitana celebrarà la novena edició a dotze municipis de l’àrea metropolitana, amb 177 funcions de 90 espectacles i un total de 370 activitats. El programa inclou 16 estrenes absolutes i 4 estatals, i gira entorn de la llibertat dels cossos per habitar l’espai públic. El regidor Xavier Marcé ha reclamat “Més implicació, això és el que demanem. Això només és pos-

sible si sincronitzem esforços municipals i supramunicipals” i ha defensat que el projecte “posem la dansa al mateix nivell que les arts escèniques” i que “és un canvi real”.

L’Hospitalet inaugurarà el festival amb Elles, dirigit per Hansel Cereza , amb 70 voluntàries i una mirada sobre l’edatisme femení. Dels 90 espectacles, 47 són d’autoria femenina, la xifra més alta del certamen. La programació combina creadors locals i internacionals i reforça l’àmbit educatiu amb més de 40 activitats i 800 estudiants. El projecte Àgores implicarà 700 participants i consolidarà el model de cooperació cultural metropolitana.

ÀREA METROPOLITANA

ELS USUARIS DE TMB VALOREN EL SERVEI DEL METRO I DEL BUS AMB UN 8,19 I UN 8,21, RESPECTIVAMENT

Els usuaris de TMB del metro i l'autobús han valorat el seu nivell de satisfacció amb la xarxa amb un 8,19 i un 8,21 respectivament. Aquestes són les xifres més altes mai registrades, com han informat des de l'operador aquest dissabte. La presidenta, Laia Bonet , ha dit que són dades "molt bones", tenint en compte el rècord de més de 700 milions de validacions registrades durant el 2025. Segons l'estudi de percepció del client, el metro ha obtingut una puntuació de 0,19 punts més en comparació al 2024, mentre que el bus ha millorat en 0,17 punts.

L'accessibilitat a la xarxa de bus i l'oferta a la de metro repeteixen com els atributs més ben valorats a cadascun dels dos serveis de transport. La presidenta de TMB ha ressaltat que les dades tenen "més valor" si es té en compte que els usuaris utilitzen el servei "essencial" per configurar el seu dia a dia. En una atenció als mitjans, també ha reconegut la feina dels treballadors per "aixecar la persiana cada dia en el bus i el metro".

L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA INCORPORA EL PARC DE CAN COLL I AMPLIA LA XARXA DE PARCS METROPOLITANS A 55 ESPAIS VERDS

La Xarxa de Parcs Metropolitans (XPM) continua expandint-se dins l’àrea metropolitana de Barcelona amb la incorporació recent del parc de Can Coll, situat a Torrelles de Llobregat, que esdevé així el número 55 d’aquest conjunt d’espais verds distribuïts en un total de 35 municipis. L’espai conegut com Can Coll ha estat objecte d’un projecte completament nou desenvolupat pels Serveis de l’Espai Públic de l’AMB. Aquesta actuació ha convertit una parcel la amb una superfície aproximada d’una hectàrea, on s’ubicava una antiga masia, en un parc metropolità amb múltiples usos recreatius.

L’accés principal es troba al carrer Frederica Montseny, proper a centres educatius com una escola bressol i un institut del municipi. En aquest sector més pla s’ha habilitat una esplanada lliure apta per acollir actes públics mitjançant la instal lació eventual d’una grada. Dins les instal lacions lúdiques destaca una àrea infantil equipada amb elements variats: aparells per treballar l’equilibri, gronxadors, tobogans integrats en talussos revestits amb tarima de fusta i estructures per escalar. Per als infants més petits hi ha també una caseta infantil i un balancí adaptat.

ARRIBA LA NOVA TEMPORADA DE LES JUGATECAMBIENTALS, AMB GAIREBÉ

1.300 ACTIVITATS ENTRE PRIMAVERA I TARDOR

El catàleg d’activitats, que combina lleure, ciència i coneixement, consolida la participació dels teixits associatius i culturals de diferents barris metropolitans

Les Jugatecambientals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'han consolidat com una proposta educativa i de lleure indispensable per a les famílies. Aquest projecte, impulsat conjuntament amb els ajuntaments, convida a descobrir els valors de la natura urbana a través del joc i l’experimentació. Amb una programació activa principalment durant la primavera i la tardor, la iniciativa es desplega en més d'una cinquantena d'espais de lliure accés, oferint un catàleg amb milers d'activitats anuals sense necessitat d'inscripció prèvia.

Cada recinte disposa de zones de joc no dirigit amb propostes lúdiques vinculades al medi ambient , així com acti-

vitats guiades centrades en el canvi climàtic, la convivència i la protecció de la biodiversitat. Aquesta tasca divulgativa es complementa amb el coneixement d'institucions expertes collaboradores, com el CRAM o l'Institut Català d'Ornitologia.

A més del calendari habitual, el projecte s'adapta amb propostes com la Jugateca Viatgera en festes locals, L'hora del conte i visites especialment dissenyades per a escoles. Amb la seva llarga trajectòria i l'alta fidelització d'usuaris,

les Jugatecambientals demostren el seu gran èxit a l'hora de dinamitzar els municipis i transformar les zones verdes en espais de trobada per estimar l'entorn.

El pla que vol revolucionar la mobilitat a Barcelona abans del 2030

L’Agenda Bus 20262030 és un pla estratègic que preveu ampliar l’oferta, reforçar la intermodalitat amb altres transports i avançar cap a un model de mobilitat més sostenible i eficient

Maria Lorenzo Miró

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un ambiciós full de ruta per transformar la xarxa d’autobusos de la ciutat durant els pròxims anys. Es tracta de l’Agenda Bus 2026-2030, un pla estratègic que preveu ampliar l’oferta, reforçar la intermodalitat amb altres transports i avançar cap a un model de mobilitat més sostenible i eficient. Les primeres actuacions ja co-

mençaran aquest mateix mes de gener i s’estendran fins a finals de la dècada. El projecte s’articula al voltant de cinc grans eixos: la millora del servei urbà i interurbà, la renovació ecològica de la flota, una millor integració del bus a l’espai públic, l’optimització dels accessos a la ciutat i l’aposta per la innovació tecnològica i la digitalització.

Un dels canvis més immediats afectarà la línia H12. A partir del 26 de gener, el seu tram central, entre les places de les Glòries i de Cerdà, comptarà amb un reforç estructural que permetrà augmentar la freqüència de pas i incrementar en un 15% la capacitat de passatge. Per fer-ho possible, s’hi incorporaran fins a vuit autobusos més, tots ells elèctrics, amb intervals de pas d’uns cinc minuts en el tram amb més demanda.

Aquest reforç s’inscriu dins d’un conjunt més ampli d’actuacions

que inclouen la creació de noves línies exprés, especialment pensades per millorar la connexió entre Barcelona i l’àrea metropolitana. Algunes d’aquestes línies circularan pel corredor de la Meridiana, mentre que d’altres han de facilitar l’enllaç entre la Marina del Prat Vermell i el centre de la ciutat. La seva posada en funcionament està prevista a partir del 2026.

MÉS TRANSPORT A LA MARINA

Precisament, el barri de la Marina serà un dels punts que rebran més atenció. A més de la futura línia exprés, es preveu allargar la línia V5 fins al carrer de l’Acer, fet que permetrà ampliar la cobertura del transport públic en una zona amb un fort creixement residencial, amb nombrosos habitatges de promoció pública.

En paral lel, el pla també aborda la reorganització del bus interurbà, amb l’objectiu de prioritzar els corredors amb més demanda i facilitar els transbordaments amb la xarxa urbana. Aquest treball es farà de manera coordinada amb l’Àrea

Metropolitana de Barcelona i la Generalitat, dins d’un marc de collaboració entre administracions.

La transformació ambiental és un altre dels pilars de l’Agenda Bus. Actualment, aproximadament una quarta part de la flota de TMB ja és de zero emissions. El nou pla preveu substituir progressivament els autobusos dièsel i híbrids, incorporar 25 vehicles addicionals i adaptar les infraestructures per garantir la recàrrega dels busos elèctrics i el subministrament dels que funcionen amb hidrogen.

CATIFA VERMELLA

Pel que fa a l’espai urbà, l’Ajuntament preveu ampliar la xarxa de carrils bus amb 12 quilòmetres nous durant aquest mandat i estudiar-ne una dotzena més. A més, s’impulsarà una prova pilot a partir del 2026 que introduirà una “catifa vermella” als carrils bus en determinades cruïlles, amb l’objectiu de donar prioritat clara als autobusos davant dels vehicles privats.

bregat, el Garraf i el Maresme. Entre les opcions que s’analitzen hi ha la creació de carrils bus dobles, estacions intermodals i nous espais d’intercanvi per facilitar una mobilitat metropolitana més fluida. Finalment, l’Agenda Bus aposta per la innovació com a eina clau per millorar el servei. Projectes basats en la intel ligència artificial, sensors IoT i sistemes de prioritat semafòrica permetran una gestió més eficient de la xarxa i una millor experiència per a les usuàries.

Un ampli conjunt d’actuacions amb la creació de noves línies exprés, especialment pensades per millorar la connexió entre Barcelona i l’àrea metropolitana

El pla també posa el focus en els accessos a Barcelona, amb estudis per millorar els principals corredors d’entrada des del Vallès, el Baix Llo-

Amb un pressupost estimat de vuit milions d’euros anuals i un total de 30 mesures previstes, Barcelona es prepara per afrontar una dècada decisiva en matèria de mobilitat. En aquest sentit, durant els anys 2030 es posaran en marxa els nous serveis ferroviaris i tramviaris, com són el perllongament de l’L8, la connexió de l’L9 i l’L10 i la del tramvia per la Diagonal. La previsió de l’entrada en funcionament dels serveis implica estudiar a fons la remodelació de la xarxa de bus urbà la pròxima dècada, així com la penetració del bus metropolità i regional dins de Barcelona, amb la reordenació de les parades i terminals.

CASA BATLLÓ obre una nova finestra a l’art contemporani en l’Any Gaudí

El nou espai expositiu de la segona planta s’estrena com a galeria d’art amb una proposta que dialoga amb el llegat de Gaudí

Roser Pros Roca

La Casa Batlló ha iniciat l’Any Gaudí 2026 amb un doble gest que combina celebració pública i aposta cultural de llarg recorregut. D’una banda, la projecció audiovisual Hidden Order ha convertit la façana del Passeig de Gràcia en un espai d’experiència col lectiva, atraient milers de persones durant el cap de setmana del 31 de gener i 1 de febrer. De l’altra, i amb una vocació molt més permanent, el monument modernista ha obert la seva segona planta com a nou espai expositiu dedicat a l’art contemporani. Un projecte que eleva la Casa Batlló a la categoria d’icona patrimonial, i també es desvetlla com a agent actiu de creació cultural contemporània.

UN NOU ESPAI EXPOSITIU QUE

DIALOGA

AMB GAUDÍ

La inauguració del nou espai expositiu de la segona planta de Casa Batlló marca un punt d’inflexió en la història recent de l’edifici. Històricament destinada a usos residencials i, posteriorment, a tasques internes de conservació, aquesta planta s’ha obert al públic com una galeria dedicada exclusivament a l’art contemporani. L’objectiu és establir una relació viva entre el llegat d’Antoni Gaudí i la creació artística del segle XXI.

L’espai acollirà dues exposicions

anuals i forma part del programa Casa Batlló Contemporary, una iniciativa que des del 2021 impulsa projectes artístics que reinterpreten l’esperit radical, experimental i interdisciplinari de Gaudí. La primera d’aquestes exposicions és

Beyond the Façade, creada pel collectiu londinenc United Visual Artists (UVA), liderat per l’artista Matt Clark, i concebuda específicament per a aquest nou entorn.

Beyond the Façade proposa una experiència immersiva, allunyada del caràcter espectacular del mapping exterior. El recorregut avança simbòlicament de la llum a la foscor, traçant paral lelismes entre el dia i la nit, l’ordre i el desordre, la percepció i el temps. A través d’estudis lumínics, projeccions basades en el moviment i escultures cinètiques, l’exposició convida el visitant a observar i habitar l’espai d’una manera activa.

Una de les referències conceptuals de l’exposició és el pensament de Ramon Llull, el filòsof mallorquí del segle XIII i precursor del pensament algorítmic, que buscava revelar l’ordre ocult del món mitjançant la lògica i la geometria. Aquesta mirada connecta directament amb Gaudí, que entenia la natura com un sistema estructurat, governat per lleis geomètriques profundes. El resultat és una proposta que homenatja Gaudí actualitzant-lo i projectant la seva obra cap al present.

La transformació arquitectònica de l’espai ha estat dirigida per l’estudi Mesura, que ha treballat amb la premissa d’intervenir sense alterar l’essència de l’edifici. Així, s’han preservat elements originals com fusteries i vitralls, mentre que el nou llenguatge contemporani es fa present a través d’un sostre metàllic corb, serigrafiat amb ones concèntriques que evoquen una gota d’aigua en un llac. Una intervenció realitzada amb tecnologia robòtica, que actua com un “eco” de l’univers gaudinià.

HIDDEN ORDER, UN PRÒLEG AUDIOVISUAL OBERT A LA CIUTAT

La posada en marxa del nou espai expositiu ha anat acompanyada del cinquè mapping anual de la Casa Batlló, una iniciativa consolidada com una de les principals propostes d’art públic de Barcelona. L’obra escollida per aquest 2026, Hidden Order, és una creació de Matt Clark i United Visual Artists, i s’ha concebut com una performance audiovisual a gran escala. El títol de l’obra connecta amb el lema oficial de l’Any Gaudí 2026: “Gaudí, l’ordre invisible”, i parteix de la idea que sota l’aparença caòtica del món hi ha estructures profundes modelades per patrons naturals.

El monument modernista ha obert la seva segona planta com a nou espai expositiu dedicat a l’art contemporani

Una de les principals novetats d’aquesta edició ha estat la incorporació de la dan-

sa contemporània. La coreògrafa i ballarina internacional Fukiko

Takase ha col laborat amb Clark mitjançant tecnologia de motion capture, integrant el cos humà com a element central del llenguatge visual projectat sobre l’edifici.

Pel que fa a la banda sonora original, és del compositor Daniel J. Thibaut, basada en patrons geomètrics i pulsacions orgàniques.

Tot i el seu caràcter efímer, Hidden Order ha sigut la porta d’entrada a Beyond the Façade.

UN LLEGAT VIU, PROJECTAT

CAP AL FUTUR

La inauguració del nou espai coincideix amb un moment rellevant per a la ciutat. L’any 2026 marca el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i ha estat declarat oficialment Any Gaudí, alhora que Barcelona ostenta la capitalitat mundial de l’arquitectura. En aquest context, Casa Batlló reivindica una manera d’entendre el patrimoni com una estructura viva, amb capacitat per evolucionar i generar noves propostes.

Amb l’obertura de la segona planta i l’aposta per l’art contemporani, el monument reforça el seu paper com a referent cultural local i internacional. Una aposta que combina conservació rigorosa, innovació arquitectònica i creació artística, consolidant Casa Batlló com un espai on el passat i el futur es donen la mà. L’art contemporani no és un afegit, sinó una continuació natural d’un esperit —el de Gaudí— que ja va ser, en el seu temps, radicalment contemporani.

La directora del programa artístic de la Casa Batlló, Maria Bernat, davant l'exposicó 'Beyond the Façade'

La UB impulsa un concurs d’idees per ampliar el campus de Zona Universitària enmig d’una

forta contestació veïnal

El projecte preveu un nou edifici de 14.000 m² per a matemàtiques i informàtica, amb una inversió en planificació que pot arribar als 1,5 milions d’euros

Lourdes Tasies Cano

La Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital Clínic de Barcelona estan en ple desenvolupament de diversos projectes estratègics a la Zona Universitària, amb inversions milionàries i objectius que combinen docència, recerca i assistència sanitària. Tot i els beneficis que les institucions prometen, alguns veïns alerten dels possibles impactes urbanístics, patrimonials i mediambientals de les noves instal lacions, que afecten un dels espais més emblemàtics de la ciutat.

La UB ha activat recentment un concurs d’idees arquitectòniques per construir un nou edifici docent de 14.000 metres quadrats que acollirà la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, l’Institut de Matemàtiques de la UB (IMUB) i diversos grups de recerca de la Facultat d’Economia i Empresa. L’objectiu és dotar la universitat de nous espais docents i de recerca, en un moment en què la demanda d’innovació i formació científica creix a la ciutat.

El pressupost base del concurs és de 40.656 euros, destinats a premiar i compensar les propostes arquitectòniques seleccionades, mentre que el valor estimat global del contracte associat a la redacció i planificació del projecte pot arri-

bar a 1,5 milions d’euros. D’aquesta xifra, 6.000 euros es destinen a tasques prèvies d’enderroc, 970.080 euros als serveis d’arquitectura i 271.746 euros a serveis d’enginyeria, amb una dotació addicional de 249.565 euros per cobrir modificacions durant el desenvolupament del projecte.

El jurat del concurs comptarà amb representants de les facultats implicades, l’arquitecte de la UB, un arquitecte designat per l’Incasòl, l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas, i tres professionals del Col legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

EL FUTUR CAMPUS CLÍNIC-UB: UN PROJECTE METROPOLITÀ

Segons el president de la Generalitat, Salvador Illa, el campus “serà capdavanter en salut i innovació” i situarà Barcelona “entre els principals hubs biomèdics d’Europa i del món”. Les obres del complex començaran, en principi, el 2030 i l’entrada en funcionament està prevista pel 2035.

El campus inclourà el nou hospital del Clínic, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, la nova Facultat de Farmàcia (valorada en 152 milions, amb 17,5 milions subvencionats per la Generalitat) i altres equipaments científics i assistencials. El director general del Clínic,

Josep Maria Campistol, ha subratllat que l’actual edifici del centre a l’Eixample no desapareixerà, sinó que continuarà funcionant com a CAP amb especialistes, cirurgia major ambulatòria i zona diagnòstica. També es preveu habilitar-hi un espai sociosanitari per atendre la població de l’Eixample davant l’envelliment demogràfic.

CONNEXIÓ AMB TRANSPORT I URBANISME METROPOLITÀ

El projecte del campus va vinculat a la perllongació de la línia L3 del metro des de la Zona Universitària fins a Esplugues, amb dues noves estacions —Sant Joan de Déu i Esplugues Centre— i un cost estimat de 500 milions. La construcció, que començarà el segon semestre de 2028, és considerada clau per garantir la connectivitat metropolitana i l’accés ferroviari al campus de salut.

També està previst l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic (PDU) i un pla funcional d’espais, que definiran les necessitats assistencials,

docents i de recerca i asseguraran la coherència global del projecte. El futur campus ocuparà una superfície de 300.000 m² i combinarà assistència sanitària, docència, recerca, habitatge, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida.

CONTROVÈRSIES I

PREOCUPACIONS VEÏNALS

Malgrat els avantatges i la magnitud del projecte, l’Associació de Veïns de Zona Universitària ha expressat un rebuig frontal. Els residents denuncien que el projecte incrementarà la densitat constructiva, reduirà espais oberts i verds i podria tenir un impacte irreversible sobre el Palau de Pedralbes, patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de la ciutat.

Segons Núria Trilla, veïna del barri, “el problema no és només un edifici més, sinó un model de ciutat que ens passa per sobre”. Laura Expósito, també veïna, afegeix que “la UB hauria de ser exemplar en la protecció del territori, no

“El projecte permetrà situar Barcelona entre els hubs biomèdics més rellevants a escala global”

mantenir-se en l’anonimat. Segons ella, la construcció entra en contradicció amb els discursos institucionals sobre sostenibilitat i emergència climàtica.

EQUILIBRI ENTRE INTERESSOS INSTITUCIONALS I SOCIALS

Els responsables institucionals defensen la magnitud dels projectes com a “estratègics” per a la ciutat i el país. Illa ha subratllat la necessitat de “confiança en nosaltres mateixos” i de “col laboració i entesa” per executar un projecte que combina salut, recerca i educació. Segons la Generalitat, el campus permetrà situar Barcelona “entre els hubs biomèdics més rellevants a escala global”.

Per la seva banda, el veïnat reclama més transparència, partici-

un actor que contribueixi a la seva degradació”. En aquest sentit, els veïns han presentat recursos judicials i al legacions contra l’aprovació del planejament urbanístic i la reparcel lació derivada del projecte, reclamant la suspensió cautelar. També alerten de possibles afectacions mediambientals, com la pèrdua d’espais verds, l’augment de la impermeabilització del sòl i l’impacte sobre la biodiversitat urbana. “Cada metre quadrat que es construeix en aquesta zona és un metre menys de verd i de respir per al barri”, sosté una resident, que prefereix

pació i alternatives que minimitzin l’impacte sobre l’entorn, insistint que la discussió no és només urbanística, sinó també social, patrimonial i ambiental.

La UB i la Generalitat es troben, per tant, davant d’un doble repte: portar a terme inversions estratègiques i modernitzar les infraestructures, alhora que han de gestionar les tensions amb el veïnat i preservar un entorn històric i sensible. El desenllaç d’aquest debat marcarà la transformació de la Zona Universitària durant la pròxima dècada.

Desafia els teus sentits a la Festa al Cel de Salou

Aquesta edició acollirà el primer airshow d’Europa amb un espectacle nocturn de drons i avions amb pirotècnia i làser

Redacció

Els dies 18, 19 i 20 de setembre, Salou prepara una experiència que desafiarà els teus sentits: la Festa al Cel, organitzada per l’Ajuntament de Salou i patrocinada per PortAventura, torna amb més força, més adrenalina i més espectacularitat que mai. Tres dies on el cel de la ciutat es transformarà en un escenari aeri majestuós, carregat de colors, llums, pirotècnia i maniobres en vol que et deixaran sense respiració.

Després d’una primera edició que va captivar milers de visitants, enguany la Festa al Cel s’ha marcat una missió: fer història i consolidar Salou com la capital europea dels festivals aeris. Aviadors d’elit, tecnologia punta, coreografies aèries perfectes i el mar de Salou com a teló de fons únic es combinen per oferir un espectacle sense comparació a Europa. Imagina això: avions acrobàtics dibuixant figures impossibles al cel, helicòpters i paracaigudistes desafiant la gravetat, tot amb el Mediterrani brillant sota els teus ulls i una multitud vibrant al voltant. Cada minut és una explosió d’adrenalina, un xoc de tecnologia i passió, un festival on els somnis es converteixen en realitat davant del mar més blau que et puguis imaginar.

La Festa al Cel és molt més que un espectacle: és una celebració de l’audàcia, de l’excel lència i del plaer de volar. És una experiència que quedarà gravada en la memòria de tots els que s’atreveixin a mirar amunt, a sentir la força dels motors i a deixar-se portar per la màgia del cel.

MÉS LLUM, MÉS FOC I MÉS

EMOCIÓ

Si la primera edició ja va sorprendre tota Europa amb un espectacle inèdit de drons, avions i pirotècnia perfectament sincro -

nitzats, enguany Salou puja encara més el nivell: l’edició d’aquest 2026 promet ser una explosió festiva que et deixarà sense alè. El programa nocturn serà més ambiciós que mai: llums brillants, làsers que travessen el cel, efectes especials que hipnotitzen, i fins a cinc grans exhibicions després de la posta de sol, tot dins d’unes vuit hores d’activitat frenètica en tres dies plens d’emoció. Cada instant està pensat per a sorprendre’t, captivar-te i fer-te viure una experiència única davant del Mediterrani.

La Festa al Cel és molt més que un espectacle: és una celebració de l’audàcia, de l’excel· lència i del plaer de volar

Segons els organitzadors, l’objectiu és créixer en qualitat i ambició oferint més exhibicions nocturnes i més espectacularitat que mai. No només es tracta de veure avions volar; es tracta de viure l’aviació des de dins, sentir la força dels motors, la precisió dels pilots i la màgia de cada maniobra. I enguany, l’espectacle va més enllà: un fil narratiu immersiu connectarà el públic amb cada detall de la preparació tècnica i humana darrere dels vols. Projeccions audiovisuals i actuacions a terra faran que cada moment sigui una experiència completa i inoblidable, on cada cop d’ala i cada explosió de color al cel tindran un significat i una història pròpia. No és només un festival: és una

immersió total en el món de l’aviació.

EL MILLOR TALENT AERI

El cartell reunirà aeronaus, modernes i històriques, en una combinació espectacular. Hi destacaran els Eurofighter de l’Exèrcit de l’Aire i dues unitats de l’HA-220 Super Saeta, el primer reactor militar construït a Espanya, coincidint amb el seu 75è aniversari. Des de Letònia arribarà el Baltic Bees Jet Team; des de Polònia, el Flying Dragon Paramotor Team; i des de Suècia, Scandinavian Airshows, amb exhibicions acrobàtiques que fusionen fum, llum i pirotècnia.

UNA EXPERIÈNCIA MÉS ENLLÀ DEL CEL

Amb el patrocini de PortAventura World, la Festa al Cel no només conquerirà el cel: desplegarà activitats espectaculars a terra, exposicions fascinants i espais interactius dedicats a escoles d’aviació, perquè grans i petits puguin descobrir el món de l’aviació i deixar-se inspirar per noves vocacions.

Salou no acull només un festival; crea una experiència completa i única que combina turisme, innovació i espectacle en un marc mediterrani impressionant i incomparable. Cada racó, cada activitat i cada vol està pensat perquè els visitants visquin la Festa al Cel amb tots els sentits, en un esdeveniment que és emoció, aprenentatge i diversió en estat pur. No només veuràs un espectacle: Salou t’espera per tocar el cel. No et quedis a terra… perquè viuràs tres dies que marcaran la teva vida.

BARCELONA

EL PAPA VISITARÀ BARCELONA EL PRÒXIM MES DE JUNY

Està previst que el pontífex, Lleó XIV, inauguri la culminació de la Torre de Jesús, a la Sagrada Família, en el centenari de la mort del geni

El Vaticà ha confirmat que el papa viatjarà a Espanya del 6 al 12 de juny, amb parada a Barcelona. Les dates coincideixen amb la inauguració de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, prevista per al 10 de juny amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Segons Vatican News, Lleó XIV

visitarà primer Madrid, després Barcelona i finalment Canàries, amb desplaçaments a Tenerife i Gran Canària. El programa detallat es farà públic més endavant.

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha celebrat l’anunci i ha agraït al pontífex que inauguri la torre central del temple. “És una alegria i donem les gràcies al papa per inaugurar la Torre de Jesucrist, que és la més gran de totes les esglésies del món”, ha afirmat a Ràdio Estel. Omella ha recordat que ja havia abordat amb el papa Francesc la possibilitat d’acabar les obres el 2026 i ha destacat que tant Francesc com Lleó XIV “tenen una mirada d’una església present al món, que vol portar un missatge de pau i concòrdia”

LES OBRES D'UN HOTEL DEIXEN AL DESCOBERT UN TRAM DEL FÒRUM ROMÀ DE BARCELONA

La descoberta obliga a replantejar l'urbanisme de la Barcelona romana

La intervenció arqueològica durant l’ampliació del Gran Hotel Barcino, al carrer d’Hèrcules, ha tret a la llum una de les troballes més rellevants de les darreres dècades sobre la Barcelona romana. Al subsòl de la Casa Requesens ha aparegut un paviment monumental de pedra de Montjuïc, datat en el moment fundacional de la colònia i vinculat al fòrum de Barcino. La peça, molt ben conservada, aporta noves evidències que obliguen a reinterpretar la ubicació i orientació d’aquest espai central de la vida cívica.

Fins ara es considerava que el fòrum s’alineava amb el cardo (nord-sud), però la nova documentació indica que ho feia paral lel al decumanus (est-oest), fet que implica un gir de 90 graus en la lectura urbanística del centre de la colònia. La preservació ha estat possible gràcies a la detecció inesperada del conjunt, la resposta de les administracions i la decisió de Gargallo Hotels d’adaptar el projecte per conservar les restes i fer-les visitables, obrint una nova finestra al passat fundacional de Barcelona.

BARCELONA TRANSFORMARÀ LA PISTA MUNICIPAL DE DRASSANES EN UN POLIESPORTIU COBERT

Collboni destaca la voluntat de generar "cohesió i creació de comunitat" entre els veïns del Raval sud

L’Ajuntament de Barcelona transformarà la pista municipal de Drassanes en un poliesportiu cobert amb grades i serveis moderns, amb una inversió de 11,7 milions d’euros. Les obres començaran el 2028 i duraran dos anys, amb obertura prevista el 2030. L’alcalde Jaume Collboni ha defensat que el projecte vol generar "cohesió i creació de comunitat" al Raval sud i reforçar l’esport com a eina de "cohesió social". Ha assegurat que serà "una autèntica plaça major de l'esport, un espai de referència al barri per a la pràctica esportiva".

L’equipament substituirà l’actual pista descoberta i tindrà grades per a 250 persones. La licitació de l’avantprojecte s’inicia aquest febrer. El pla inclou una nova plaça de 900 m², un local esportiu de 658 m² al carrer Sant Martí i una pista provisional al carrer Sant Bartomeu. La inversió global ascendeix a 14,28 milions.

BARCELONA IMPULSA UN PARC DE CICLOMOTORS 100% ELÈCTRICS PER AL

2030 AMB AJUTS DE FINS A 600 EUROS

L’Ajuntament aprova un programa amb gairebé 15 milions d’euros per substituir els vehicles de combustió i desplegar una xarxa d’intercanvi de bateries

Barcelona impulsa la transformació del parc de ciclomotors amb l’objectiu que el 2030 sigui completament elèctric. La Comissió de Govern ha aprovat les bases d’un programa d’ajuts per substituir vehicles de combustió per models elèctrics, amb un pressupost inicial de 15 milions d’euros i la previsió de renovar fins a 24.000 unitats.

L’ajut serà de 600 euros per vehicle i exigirà el desballestament del ciclomotor antic. Cobrirà entre el 16% i el 40% del cost d’un model nou i s’aplicarà a les compres fetes a partir de l’1 de març. La convocatòria es publicarà a la tardor i només caldrà presentar els justificants de compra i desballestament. BSM oferirà gratuïtament el servei de retirada. A la ciutat hi ha uns 32.000 ciclomotors, dels quals 18.000 encara són de combustió i emeten unes 3.000 tones anuals de CO₂. El pla inclou 3 milions addicionals per crear una xarxa de 64 punts d’intercanvi ràpid de bateries.

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA REFORÇA LA NETEJA URBANA AMB UN INCREMENT DE 37 EQUIPS DIARIS EL 2026

Collboni es reuneix amb FCC, CLD, Valoriza i Urbaser per millorar la coordinació i qualitat del servei de neteja i recollida de residus a la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona reforça la coordinació amb les empreses de neteja en el marc del Pla Endreça. L’alcalde Jaume Collboni s’ha reunit amb representants d’FCC, CLD, Valoriza i Urbaser, amb la participació de Laia Bonet i Laia Claverol.

Collboni ha exigit un esforç sostingut per elevar els estàndards de neteja i recollida, prioritzant les demandes veïnals i garantint que no hi hagi cap retallada del servei. "Cal evitar en tot moment reduccions de prestacions de serveis", ha afirmat. També ha demanat més recursos humans i materials i una resposta àgil a les incidències, amb passejades pels barris per detectar necessitats. La reunió ha servit per remarcar l’aplicació, des del 15 de febrer, de la nova ordenança de convivència De cara al 2026 s’incorporaran 37 nous equips diaris, amb 66 persones més cada jornada, amb un cost mensual de 539.000 euros. Barcelona comptarà amb uns 1.980 treballadors de neteja al dia, reforçant els punts amb més ús o que requereixen una atenció intensiva.

UNA GRAN MULTINACIONAL INAUGURA UN NOU HUB MUNDIAL

A BARCELONA AMB FINS A 650 TREBALLADORS

L’empresa preveu un augment anual sostingut del personal proper al 10% gràcies a l'objectiu de continuar captant talent especialitzat al territori

La multinacional britànica Sage ha inaugurat noves oficines al 22@ de Barcelona, que esdevenen el seu tercer hub global després de Newcastle i San José. El centre, al carrer Àlaba 111, podrà acollir fins a 650 empleats de més de 40 nacionalitats, centrats en el desenvolupament de tecnologia avançada i aplicacions d’intel ligència artificial. El director comercial, Derk Bleeker, ha definit l’obertura com un "compromís estratègic" amb un "futur innovador". Les noves instal lacions integren les antigues seus de Barcelona i Sant Cugat i preveuen un creixement anual de plantilla del 10%. El conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, ha qualificat el 22@ de "motor d’innovació".

Sage, amb més de 40 anys a Catalunya, considera la península Ibèrica clau en la seva estratègia. L’empresa desenvolupa solucions basades en IA per a àrees comptables, financeres i de recursos humans orientades a pimes. Segons Sàmper, "Sage ajuda al teixit empresarial català perquè facilita solucions innovadores basades en IA" i ha remarcat: "No us heu equivocat escollint un país que, des de fa temps, aposta fermament per la recerca, investigació i desenvolupament".

Collboni aguanta el pols mentre l’oposició es reordena

Segons l’últim baròmetre municipal, els socialistes guanyarien les eleccions, Esquerra tornaria a agafar força i Junts es dessagnaria cap a Aliança Catalana

Adrià Miró Canturri

“La història sempre es repeteix”, A poc més d’un any per a les eleccions, les cúpules dels partits barcelonins escodrinyen amb lupa les enquestes per a les municipals de la capital. De fet, la majoria de les formacions estan triant quin serà el seu candidat o candidata per a poder bastir una proposta guanyadora el 2027.

Qui parteix com a favorit és clarament l’alcald e Jaume Collboni, que sembla que està fent bona la seva posició al capdavant de l’Ajuntament per consolidar-se electoralment. Des de la seva investidura el juny de 2023, els socialistes han liderat la intenció de vot en tots els baròmetres del consistori, allunyant-se progressivament dels seus perseguidors. Les últimes dades que tenim disponibles són les de la segona onada de 2025, publicades el no -

vembre. En aquell cas, la intenció directa de vot deixava el PSC amb el 12,1%, seguit d’Esquerra i Barcelona en Comú. Per la seva banda, Junts patia una forta sagnia cap a Aliança Catalana.

Ara bé, aquests resultats els hi faltaria el que s’anomena popularment com a ‘cuina’. És a dir, el procés d’ajustos que fan els instituts demoscòpics sobre les dades en brut per corregir desequilibris de la mostra i projectar el comportament real de l’electorat. És en aquest punt on entren en joc factors com el record de vot o la participació prevista, elements que sovint acaben redefinint el mapa final de forces polítiques.

DADES CUINADES

Precisament, l’enquestadora valenciana Celeste-Tel ha estat l’encarregada d’agafar totes les dades en brut de la segona onada del baròmetre municipal per

donar-li forma. Segons va avançar el Nació, ERC va ser qui va encarregar aquest estudi, que situa els socialistes en la primera posició i els republicans amb un fort creixement.

Després de passar per la ‘cuina’ de Celeste-Tel, Collboni mantindria els 10 regidors que ja va aconseguir el 2023, amb la diferència que tant Junts com Barcelona en Comú perdrien pistonada.

Esquerra Republicana, liderada per Elisenda Alamany, faria bona la seva estratègia pactista amb el govern municipal i passaria de cinc regidors a vuit. En principi, l’actual portaveu al consistori tornarà a ser la candidata el 2027, ja que no té cap rival a les primàries internes.

En tercera posició quedarien els comuns, que notarien l’actual falta de lideratge. Amb Ada Colau fora de la primera línia i el pas al costat de Janet Sanz , l’esquerra

alternativa ha triat ja el seu pròxim candidat.

La pugna estava entre Gerardo Pisarello, exregidor i aposta de l’aparell, i el candidat ‘outsider’ Bob Pop, amb suports com Laia Ortiz, Rosa Lluch o Enric Bárcenas. Finalment, Pisarello es va imposar amb un 68,6% i farà tàndem amb la regidora de Nou Barris Carol Recio. Amb les dades recollides abans de conèixer el nou líder, Barcelona en Comú passaria de nou a set regidors. Les pròximes en-

Pisarello a la política municipal i a reconnectar amb l’esperit més sobiranista dels inicis és un revulsiu o reforça la tendència a la baixa. La gran patacada, però, se l’enduria Junts. Dels 11 representants que va aconseguir Xavier Trias en la victòria de 2023 caurien fins als sis. Aliança Catalana pescaria un bon grapat de vots en aquesta trompada i irrompria a l’Ajuntament de la capital amb cinc regidors. Tot i això, cap de les dues formacions disposa ara mateix

Els juntaires continuen pendents de Waterloo per conèixer el pròxim pas. L’actual president del grup, ha aixecat ja el dit, però des de la cúpula de la formació

ERC va ser qui va encarregar aquest estudi, que situa els socialistes en la primera posició i els republicans amb un fort creixement

independentista podrien estar pensant més en Josep Rius, actual regidor, vicepresident del partit i excap de gabinet de Puigdemont. Finalment, en el camp de la dreta espanyolista, el PP mantindria els quatre regidors i Vox en sumaria un més fins a arribar als tres.

ON VA CADA VOT?

Segons les dades de Celeste-Tel publicades al Nació, Esquerra seria el partit capaç de retenir millor els seus votants, només en perdrien

uns pocs cap a Aliança Catalana i el PSC. En canvi, un quart dels electors de Trias optarien ara mateix per la proposta de Sílvia Orriols, mentre que es deixarien també un 10,5% cap a ERC i un 8,2% cap al PSC.

Barcelona en Comú perdria gairebé un quart de la seva base de votants cap als republicans i els socialistes a parts iguals. El PSC aguantaria les pèrdues residuals cap a tots els partits menys Vox amb una bona queixalada que faria al pastís de Junts i els comuns.

D’altra banda, Vox es veuria afectat per l’arribada d’Aliança Catalana, deixant-se un 24,6% del seu electorat cap als d’Orriols. Malgrat això, el 29,4% dels votants populars que s’endurien podrien anivellar les seves perspectives electorals.

VALORACIÓ

DELS LÍDERS

Si tornem a les dades de la segona onada del baròmetre, trobem que hi ha tres candidats que es troben empatats en la seva valoració. Tant Collboni com Elisenda Alemany i Jordi Martí aconsegueixen l’aprovat raspat per part dels barcelonins: un 5,2. De totes maneres, la situació de cada candidat és ben diferent. Mentre que l’alcalde supera el 80%

Els 11 representants de Xavier Trias en la victòria de 2023 caurien fins als sis. Aliança Catalana pescaria un bon grapat de vots en aquesta trompada

de grau de coneixement, el juntaire no arriba ni al 20% i la republicana supera pels pèls el 40%. Unes dades que influeixen clarament en la nota final dels candidats.

Pel que fa als altres presidents de grup, Janet Sanz –ja fora del consistori- suspèn amb un 4,7 i menys del 40% de coneixement, Daniel Sirera (PP) obté un 3,4 i es queda a prop d’arribar al 50% de coneixement i finalment Gonzalo de Oro-Pulido (Vox) acaba amb un 2,5 i és el menys famós de tots.

HABITATGE I INSEGURETAT

Sobre els temes que preocupen els barcelonins, n’hi ha dos que destaquen: l’habitatge (32,8%) i la inseguretat (25,2%). Unes qüestions que afecten a dos tipus d’electorats molt diferenciats i que segueixen la tendència de tot el país. Molt per darrere quedarien la neteja (6,8%), la immigració (6%) o el turisme (4,1%).

Les dades consoliden el canvi de tendència a la ciutat , on el problema de l’habitatge ha anat escalant fins a desbancar de manera notable la inseguretat a la primera posició. De fet, entre el desembre de 2018 i el novembre de 2024 la inseguretat va liderar les preocupacions dels barcelonins. Malgrat

Canvi de tendència a la ciutat: el problema de l’habitatge ha anat escalant fins a desbancar la inseguretat de la primera posició

alguns moments aquesta barrera sense ser tan estable i pronunciada com la circulació.

LA VALORACIÓ DEL GOVERN

Pel que fa a la situació de la ciutat i del govern municipal, dos terços dels enquestats aproven l’actuació de l’equip de Collboni. Concretament, el 45,7% pensen que és bona o molt bona, el 16,2% normal o regular i el 33% dolenta o molt dolenta. Els resultats són similars als de la Generalitat, mentre que el Govern Espanyol es troba bastant per sota.

Tot i això, un 55% creu que la situació a Barcelona ha empitjorat en l’últim any, un 21,2% que està igual i un 20,4% que ha millorat. Lligat a aquestes percepcions, les perspectives de futur amb Barcelona són més aviat bones. Un 47,6% creu que la ciutat millorarà, davant d’un 38,3% que considera

no perdre força i trobar-se sempre al voltant del 20%, el creixement de la temàtica de l’habitatge és substancial.

Feia anys que un problema no arribava a un percentatge tan alt en els baròmetres municipals. Per trobar un context similar ens hauríem de traslladar a la dècada dels 90, on la circulació va superar en més d’una ocasió el llindar del 30%. Alhora, l’atur també ha superat en que empitjorarà.

En qüestions concretes, l’enquesta apunta que gairebé un 70% dels barcelonins està d'acord amb la connexió del tramvia per la Diagonal i un 60,5% en limitar el nombre de creuers que fan escala a Barcelona. Un 61,7% avala la creació d'una estructura estable de cooperació solidària amb les ciutats palestines, l'anomenat Districte 11.

Foto: Josep Rius

Barcelona es tenyeix de groc i mira al cel a FITUR

Del Grand Départ del Tour 2026 a l'auge de l'astroturisme: la Diputació aposta per l'esport i la natura per descentralitzar i desestacionalitzar el turisme

Sergio Lahoz Dorante

Si hi ha un color que ha dominat l'estand de "Barcelona és molt més" en aquesta edició de FITUR, és el groc. Amb la vista posada en el futur pròxim, utilitzar l'impacte mundial de Le Grand Départ del Tour de França 2026 serà clau, no només per omplir els carrers de la capital, sinó per redescobrir el territori als mateixos barcelonins i als visitants internacionals.

Sota el títol Le Grand Départ Tour de France: Un atractiu tu-

rístic, la presentació central va comptar amb veus autoritzades com l'exciclista Melcior Mauri, referent dels 90, per desgranar com un esdeveniment d'aquesta magnitud pot transformar el model turístic.

MÉS ENLLÀ DE LA CONTRARELLOTGE

Tot i que per al barceloní el plat fort serà la contrarellotge del 4 de juliol de 2026 pels carrers de la ciutat , el missatge traslladat a FITUR s'ha centrat en el "llegat".

Quim Vizcaíno, responsable de turisme esportiu de la Diputació, va subratllar durant una de les jornades que es van celebrar a la fira que el repte és convertir els 3.500 milions d'espectadors potencials en visitants que s'atreveixin a sortir de l'àrea metropolitana.

L'estratègia presentada busca que l'aficionat que veurà passar la cursa pel litoral del Garraf o per Osona torni després per pedalar-hi. "El cicloturisme permet diversificar i desestacionalitzar", apuntava Vizcaíno en la seva intervenció. Amb infraestructures com les Vies Blaves en expansió i l'auge del Gravel -que permet explorar rutes menys convencionals-, la bicicleta s'ha presentat a Madrid com el fil conductor ideal per unir la marca Barcelona amb el seu entorn natural.

sector mou anualment més de 150.000 milions d’euros a escala global. Les dades de l'administració indiquen que el cicloturista realitza una despesa mitjana superior al turista actiu general i acostuma a fer estades més llargues, d'entre 3 i 5 nits.

ASTROTURISME A BARCELONA

els gestors de parcs astronòmics, és un turisme que paradoxalment protegeix l'entorn. Com més visitants atrets pel cel fosc, més consciència i pressió hi ha per canviar l'enllumenat i reduir l'impacte ambiental.

El cicloturisme es presenta per la Diputació com un producte clau per a la desestacionalització i la diversificació de l'oferta

El cicloturisme es presenta per la Diputació com un producte clau per a la desestacionalització i la diversificació de l'oferta. Aquest

Enguany hi ha una expectació enorme entre la ciutadania per l’eclipsi del 12 d’agost , un fenomen insòlit que actua com a gran reclam. Però a FITUR, s’ha volgut recordar que l'astroturisme va més enllà d'una data concreta. Som la primera generació que no veu el cel estrellat a causa de la contaminació lumínica i, per això, la proposta turística presentada busca revertir aquesta realitat, convertint la foscor en un recurs natural, educatiu i experiencial que connecta l'urbanita amb un patrimoni millenari gairebé oblidat a les ciutats.

Aquesta modalitat es defineix com una forma d'ecoturisme responsable emparada per les certificacions Starlight, que garanteixen la qualitat del cel nocturn. No és només romanticisme, les dades de Booking presentades indiquen que més del 60% dels viatgers ja busquen destinacions amb cels nets per reconnectar amb el cel. A més, tal com defensen

Observatori Astronòmic de Castelltallat

Barcelona i la seva àrea d'influència compten amb aliats de primer nivell com el Parc Astronòmic del Montsec -pioner amb el segell Starlight des del 2013- o les Muntanyes de Prades. Aquestes "reserves" actuen com a pols d'atracció per a un públic familiar i especialitzat que, igual que en el cas del cicloturisme, ajuda a desestacionalitzar l'oferta. L'aposta és clara: convertir la necessitat de fugir dels llums de la gran ciutat en un motor econòmic sostenible per a les comarques d'interior.

EL TURISME CULTURAL, UN PAPER CLAU A FITUR

Una de les persones més il lustres de la història de Catalunya, sens dubte, és l’arquitecte modernista Antoni Gaudí. La celebració de l ’Any Gaudí no quedava fora de Catalunya -tampoc la seva obra- i, per tant, va ser present a FITUR.

Per donar a tastar un detall de la Barcelona modernista, l’estand oferia un taller de trencadís obert al públic. No va ser l’únic eix a presentar, ja que l'oferta es va completar amb una mirada sofisticada cap a l'enogastronomia sota el títol "Arquitectura del vi". Aquesta sessió va reivindicar el paisatge i la cultura vitivinícola propera a Barcelona de la mà de referents com el VINSEUM, el jaciment de Vallmora i el Celler Abadal. D'altra banda, l'oleoturisme va sorprendre amb una proposta sensorial innovadora que fusionava art i gastronomia. Els assistents van descobrir l'oli com a expressió artística pintant amb ell com a pigment i gaudint d'un tast amb xocolata de productors locals.

BARCELONA vol ser l’epicentre del futbol mundial

La capital de Catalunya vol ser la seu de la final de Champions de 2029 i la del Mundial de 2030, coorganitzat entre Espanya, Portugal i el Marroc

Adrià Miró Canturri

Mentre Barcelona es prepara per acollir el Grand Départ del Tour de França, l’alcalde Jaume Collboni ha llençat una nova proposta per fer de la ciutat un dels centres neuràlgics de l’esport mundial. “Fa uns dies, vaig expressar al president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Rafael Louzán, que a la ciutat li faria molta il· lusió, i estarem preparats, per poder ser la seu de la final del Mundial del 2030", va explicar a la gala de Mundo Deportivo

El missatge arriba després que el mateix president de la federació afirmés que la final se celebraria a Espanya, tot i la pugna entre

els marroquins i els espanyols per acollir el partit.

Des de Barcelona consideren que el Mundial que coorganitzaran Espanya, Portugal i el Marroc hauria de tenir la final a l’estadi espanyol amb més capacitat . És a dir, el nou Camp Nou amb els seus 104.600 espectadors. Malgrat que el coliseu barceloní podria rebre menys espectadors que el de Casablanca (115 mil), el regidor d’Esports, David Escudé, creu que s’ha de posar en valor l'experiència en esdeveniments internacionals de la ciutat. “Tenim tots els ingredients per se la candidatura guanyadora”, explicava el regidor a RAC1.

Probablement, la decisió no es prendrà fins a la celebració del

L'estadi blaugrana ja va ser seu de la inauguració del Mundial 82

Mundial de 2026 als Estats Units, Mèxic i Canadà. Sobre la taula també està el Santiago Bernabeu, molt per sota de la capacitat de l’estadi blaugrana.

LA BARCELONA MUNDIALISTA

Aquesta no serà la primera vegada que el Mundial de futbol fa parada a la ciutat comtal, però sí que podria ser la primera final que acull. En el certamen de 1982 , la capital catalana va tenir dues seus: el Camp Nou i Sarrià.

L’antic estadi de l’Espanyol va ser l’escenari del grup C de la segona fase, en què competien Itàlia, Argentina i el Brasil. Per la seva banda, el recinte culer va acollir la inauguració del Mundial, un partit de la primera fase, tots els xocs del grup A de la segona fase i la semifinal entre Itàlia i Polònia.

Tot i que no es coneix quin serà el paper de cada seu, està confirmat que el 2030 es jugaran partits tant al Camp Nou com a l’Estadi de Cornellà-el Prat.

El Camp nou s'ha postulat per a acollir la final del mundial de 2030, com a estadi espanyol amb més capacitat: 104.600 espectadors

FINAL DE CHAMPIONS PRÈVIA

Un any abans del Mundial, però, l’Ajuntament de Barcelona també aspira a acollir la final de la Champions League masculina. El passat mes de gener la comissió de govern va aprovar presentar la candidatura juntament amb el FC Barcelona per a l’any 2029. David Escudé remarca que "Barcelona sempre està oberta a la celebració de grans esdeveniments esportius", per la qual cosa ha expressat el suport institucional a la proposta.

Alhora, manifesta que des del govern local "s’aposta tant per l’esport de base com pel d’elit per tal de situar Barcelona com a ciutat referent esportiva en l'àmbit mundial”.

Per la seva banda, el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, considera que acollir la final de la Champions reforçaria “Barcelona i Catalunya com a destinacions de referència en l’organització d’esdeveniments esportius rellevants de caràcter mundial”. Ha indicat que el Govern aposta "per atraure competicions sostenibles i amb impacte social i econòmic arreu del territori català" i ha dit que la candidatura del FC Barcelona per ser la seu d’aquesta final encaixa amb la visió de l'executiu de promoure un turisme esportiu de qualitat. El passat mes d’octubre, la UEFA va confirmar que l’Spotify Camp Nou havia presentat candidatura per acollir la final de la Champions League l'any 2029 i que aquesta candidatura competirà amb l'estadi de Wembley, a Londres. El Comitè Executiu de la UEFA anunciarà la seu escollida el mes de setembre.

TERCERA FINAL DE CHAMPIONS?

Si l’estadi blaugrana és l’escollit, seria la tercera final de Champions que se celebra a Barcelona. La primera va ser el 1989 amb una contundent victòria de l’AC Milan contra l’Steaua de Bucarest per 4-0. El triomf milanista –que tenia Ancelotti al seu equip- va ser una petita alegria per a la culerada, ja que arribava tres anys després de perdre una dramàtica final contra l’equip romanès als penals. La segona edició jugada al Camp Nou és una de les finals més recordades de la competició europea. El xoc va enfrontar el Manchester United d’Alex Ferguson i el Bayern de Múnic. Tot semblava de cara quan l’encontre va arribar al temps afegit amb un 0-1 pels bavaresos, però un vendaval mancunià va donar-li la volta a un partit que va ser batejat com “El miracle del Camp Nou”. Al 91 Sheringham va posar l’empat al marcador i només dos minuts després Solskjær va donar-li la volta. Aquell 1999 els ‘red devils’ van guanyar el triplet.

El CZFB crea una maqueta 3D de Barcelona amb motiu de la Capital Mundial de l’Arquitectura

Sergio Lahoz dorante

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha finalitzat la producció i instal lació de la nova maqueta 3D de la ciutat de Barcelona, una peça de gran format concebuda com a instrument educatiu, d’anàlisi urbana i de divulgació al servei de la ciutadania. L’Alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, l’arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas, i el delegat especial de l’Estat en el CZFB, Pere Navarro, van presentar fa uns dies la maqueta «Pla de Barcelona 20262035» en el que va ser el tret de sortida de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura.

Aquesta maqueta, desenvolupada amb motiu de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, quedarà instal lada de manera permanent a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, que es convertirà en espai de referència per a activitats vinculades a l’arquitectura i l’urbanisme més enllà de l’any de la celebració. El projecte ha estat desenvolupat per una de les empreses instal lades al DFactory Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional impulsat pel CZFB. Es tracta de Wind Force Investments, empresa que ha empleat set mesos de treball intensiu per poder finalitzar aquesta maqueta que té una superfície total de 82 m2 i compta amb 1.204 peces impreses en 3D. La seva producció ha requerit més de 21.000 hores d’impressió i aproximada-

ment 950 quilos de material amb fins a 10 impressores treballant de forma simultània.

UN OBJECTE VIU PER ENTEN -

DRE I IMAGINAR LA CIUTAT

La maqueta destaca per l’alt nivell de detall arquitectònic i topogràfic, que permet identificar barris, carrers, espais urbans i edificis singulars. Ha estat produïda a escala 1:1.500 utilitzant tecnologia d’impressió 3D, sistemes avançats de representació digital i tècniques d’intel ligència artificial que han garantit una precisió excepcional.

La peça ha estat concebuda com un element en constant actualització, de manera que podrà incorporar les grans transformacions urbanes i projectes estratègics que definiran la Barcelona dels propers anys. A més, incorpora capes d’informació digital i realitat augmentada, que permeten visualitzar tant l’evolució històrica

UN REPTE TECNOLÒGIC I LOGÍSTIC SENSE PRECEDENTS

El desenvolupament de la maqueta ha suposat un repte tecnològic i de coordinació multidisciplinària. El procés ha inclòs proves volumètriques, prototipatges, validacions d’espai i control de qualitat sobre cada peça. La fabricació s’ha realitzat principalment amb els recursos d’impressió 3D disponibles a DFactory Barcelona, el principal node d’innovació en fabricació additiva del sud d’Europa.

Cada peça -de fins a 35 × 35 cmha estat impresa en PLA blanc amb acabat mat, assegurant la durabilitat i la consistència visual de la representació. L’empresa adjudicatària també ha assumit el muntatge, el transport i la instal lació sobre una base modular dissenyada específicament per a l’espai expositiu.

• Produïda a escala 1:1.500

• Superfície total de 82 m2

• 1.204 peces impreses en 3D

• Cada peça —de fins a 35 × 35 cm— ha estat impresa en PLA blanc amb acabat mat, assegurant la durabilitat i la consistència visual de la representació

• Per la seva producció ha requerit més de 21.000 hores d’impressió

• S’han utilitzat aproximadament 950 quilos de material

FITXA TÈCNICA

Un Pla metropolità per millorar la qualitat de l’aire

Es

proposa una bateria de 53 actuacions en àmbits com la indústria, el transport i l’educació ambiental

Adrià Miró Canturri

El Consell Metropolità ha aprovat aquest febrer el Programa metropolità de qualitat de l’aire 2030 (PMQA 2030), el full de ruta amb què l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol reforçar la reducció de contaminants i adaptar-se als nous estàndards europeus i internacionals.

La millora de la qualitat de l’aire és una prioritat per a l’AMB des del 2017, quan es va impulsar el primer paquet de mesures contra la contaminació atmosfèrica. El nou programa actualitza aquella estratègia i fixa actuacions alineades amb les directives europees i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que el 2021 va rebaixar els límits recomanats per a partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i òxids de nitrogen (NOx).

A escala europea, la Directiva de la Unió Europea estableix objectius més estrictes per al 2030

i obliga les administracions a definir plans concrets. A Catalunya, el Pla de qualitat de l’aire horitzó 2027 ja preveu 84 mesures i 386 actuacions. El PMQA 2030 trasllada aquest marc a l’àmbit metropolità amb propostes adaptades als 36 municipis de l’AMB.

El PMQA 2030 és el full de ruta amb què l’Àrea

Metropolitana de Barcelona vol reforçar la

reducció de contaminants

El document s’ha elaborat amb un procés participatiu que ha implicat experts, representants municipals i personal tècnic, amb tres sessions de treball per consensuar les línies d’actuació.

En total, el programa inclou 53 accions agrupades en vuit àmbits. En l’àmbit industrial i energètic, es crearà un cens ambiental

d’activitats i un inventari metropolità d’emissions, a més d’estudiar un pla d’inspecció. Pel que fa al sector agrícola, es preveu controlar les cremes i fer seguiment de les instal lacions de biomassa.

En planificació urbanística, s’avaluarà l’impacte en la qualitat de l’aire de noves infraestructures viàries i es reforçaran els ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis i les accions de sensibilització, com el projecte educatiu “Els vigilants de l’aire”.

En mobilitat, el programa aposta pel desplegament de zones de baixes emissions i per fomentar la mobilitat activa. També es vol col laborar amb el port i l’aeroport per millorar l’eficiència energètica de les instal lacions.

Tot i que actualment es compleixen els límits vigents, l’AMB alerta que amb els nous criteris de l’OMS una part important de la població podria quedar exposada a nivells nocius el 2030 si no s’intensifiquen les mesures.

Anticipem el què, el com i l’on de la reinvenció

Un espai d'innovació tecnològica on més de 300 empreses impulsen la indústria 4.0 i generen oportunitats promovent el talent i el progrés de la regió metropolitana de Barcelona.